Català
Castellano English
Deutsch
masmallorca.es
Ferias temáticas · themed fairs · Jahreszeit für Fachmessen - Sitios con encanto · Places of special interest · Reizvolle Orte - Fauna La nostra gent · Our People · Unsere Menschen - Cultura · Culture · Kultur - Productes Típics · Local Produce · Typische Produkte - Flora Excursiones · Excursions · Ausfluge - Rutes Cicloturístiques · Cycle tourism Routes · Fahrradtouren - Gastronomia · Gastronomy · Gastronomie
# 29 - 1,80€
masmallorca.es
Edició: Edita: CIF: Tel.: Mòbil: Fax:
29 Revista Más Mallorca SLNE B57547317 971 669 551 658 030 133 971 575 211
Art: Director: Col·laboren:
Maria Victoria Sintes Jaume Estévez Marga Albertí, Sinto Sanz Xisco Munar, Jose Manuel Sayago Toni muñoz, Toni Vidal, G.O.B., C.O.F.I.B., U.I.B.
Traduccions:
Judith Kraus, Rachel Spencer
Depòsit Legal: Direcció postal:
Publicidat: Informació:
P.M. 3158/2006 Carrer Melià 44 07620 Llucmajor Mallorca, Illes Balears publicidat @masmallorca.es info@masmallorca.es
masmallorca.es
masmallorca.es amb l’esport!
Patrocinador de l’equip oficial de ciclisme de les Illes Balears
La Catedral de Palma
masmallorca.es
CULTURA
La Catedral de Palma Popularment se la coneix com
La Seu. La seva construcció es va
De planta rectangular, té tres capelles paral·leles a la capçalera i capelles laterals entre els contraforts.
iniciar en 1229 i dura tres segles, la qual cosa li resta certa unitat.
La Seu és la segona catedral gòtica -després de Beauvais (França)- de major altura de la nau entre les d’estil gòtic europees. L’altíssima nau central
La Seu va ser construïda amb
de gairebé 44 metres exigeix robusts contraforts i doble solució de grans
marès de les pedreres de Llu-
arcbotants, a causa de la diferència d’altura entre la nau central i els
cmajor (Galdent i Puigderrós),
laterals. La coberta es soluciona amb voltes de creueria. Sorprenentment
Felanitx, Portals Vells, Campos
l’Esglèsia parroquial de Sant Miquel de Llucmajor, és la segona esglèsia
(Font Santa), Palma (Coll d’en
més gran de Mallorca després de la Catedral de Palma.
Rabassa, Sa Teulera, Bellver i Son Puigdorfila de Palma) i Santanyí.
Els catorze pilars octogonals, esvelts i sense columnetes adossades, su-
El 1931, l’edifici va ser declarat
porten la coberta i assoleixen la màxima altura permesa pel material uti-
Monument Històric-artístic.
litzat, aquests pilars poden ser considerats com una autèntica meravella
8
CULTURA
arquitectònica des del punt de vista de l’enginyeria, oferint un ampli espai
voltant de 13,8 m i uns 100 m². La
interior de 6.600 m² construïts.
rosassa està situada sobre l’altar central a la capçalera, i no als peus
Recentment, en un dels absis laterals, s’ha instal·lat un gran mural cerà-
com és habitual.
mic, obra de Miquel Barceló.
Podrem apreciar els meravellosos
La catedral de Palma consta d’un interessant museu, al qual podrem ac-
jocs de llums del sol en l’interior
cedir a través de la casa de l’Almoina, al costat de la torre del campanar.
de la façana principal, dues vegades a l’any: a mitjan novembre i
Solucions externes
en els primers dies de febrer, si no
Al seu costat sud, que mira cap a la badia de Palma, és prodigiós en la
hi ha nuvolositat, abans de les vuit
seva teoria d’altíssims contraforts com els pals d’un navili prest a salpar.
del matí. Els raigs del sol penetren per la rosassa major dibuixant dues
Rosassa
rosasses, un de vidre de la façana
És la catedral amb la major rosassa del món gòtic, amb un diàmetre d’al
principal i un altre d’il·lusió.
masmallorca.es
CULTURA
La Catedral de Palma Popularmente se la conoce como La Seu. Su construcción se inició en 1229 y dura tres siglos, lo que le resta cierta unidad. La Seu fue construida con marés de las canteras de Llucmajor (Galdent y Puigderrós), Felanitx, Portals Vells, Campos (Font Santa), Palma (Coll d’en Rabassa, Sa Teulera, Bellver y Son Puigdorfila de Palma) y Santanyí. En 1931, el edificio fue declarado Monumento Histórico-artístico. De planta rectangular, tiene tres capillas paralelas en la cabecera y capillas laterales entre los contrafuertes. La Seu es la segunda catedral gótica -después de Beauvais (Francia)- de mayor altura de la nave entre las de estilo gótico europeas. La altísima nave central de casi 44 metros exige robustos
Iglesia parroquial de Sant Miquel de Llucmajor, es
contrafuertes
la segunda iglesia más grande de Mallorca tras la
y
doble
solución
de
grandes
arbotantes, debido a la diferencia de altura entre la
Catedral de Palma de Mallorca.
nave central y las laterales. La cubierta se soluciona
Los catorce pilares octogonales, esbeltos y sin
con bóvedas de crucería. Sorprendentemente la
columnillas adosadas, soportan la cubierta y
10
CULTURA
Recientemente, en uno de los ábsides laterales, se ha instalado un gran mural cerámico, obra de Miquel Barceló. La catedral de Palma consta de un interesante museo, al cual podremos acceder a través de la casa de l’Almoina, junto a la torre del campanario.
Soluciones externas En su costado sur, que mira hacia la bahía de Palma, es prodigioso en su teoría de altísimos contrafuertes como los mástiles de un navío presto a zarpar. Rosetón Es la catedral con el mayor rosetón del mundo gótico, con un diámetro de alrededor de 13,8 m y unos 100 m². El rosetón está situado sobre el altar central en la cabecera, y no a los pies como es habitual. Podremos apreciar los maravillosos juegos de luces del sol en el interior de la fachada principal, dos alcanzan la máxima altura permitida por el material
veces al año: a mediados de noviembre y en los
utilizado, estos pilares pueden ser considerados
primeros días de febrero, si no hay nubosidad, antes
como una auténtica maravilla arquitectónica desde
de las ocho de la mañana. Los rayos del sol penetran
el punto de vista de la ingeniería, ofreciendo un
por el rosetón mayor dibujando dos rosetones, uno
amplio espacio interior de 6.600m2 construidos.
de cristal de la fachada principal y otro de ilusión.
masmallorca.es
CULTURE
La Seu
is a Catholic Cathedral located in Palma de Mallorca
P
Popularly known as La Seu,
The fourteen octagonal pillars
construction began in 1229 and
are a true feat of architectural
went on for three centuries. In
engineering, creating an extensive
1931, the building was declared a
interior of over 6,600m2.
Historical-Artistic Monument. It is the second highest Gothic
Recently, a large ceramic mural
cathedral in Europe. The tall cen-
by Miquel Barceló has been added.
tral nave is supported by wide but-
Palma Cathedral houses an inter-
tresses and a double row of flying
esting museum, which can be ac-
buttress arches. It is covered by a
cessed through the Almoina, next
cross vault.
to the bell tower.
12
Rosette This cathedral boasts the largest Gothic rosette in the world. The way in which the sun’s rays play on the cathedral’s interior twice a year (specifically in mid-November and during the first days of February) is famous worldwide. The sun’s rays shine through the main rosette in such a way as to cast two rosettes of light into its interior.
KULTUR
Die Kathedrale von Palma ist das wichtigste religiöse Gebäude Mallorcas
I
m Volksmund bekannt als La Seu. Die Bauarbeiten began-
nen im Jahr 1229 und dauerten drei Jahrhunderte an. 1931 wurde das Gebäude zum kunsthistorischen Monument erklärt. Es ist die zweithöchste gotische Kathedrale Europas. Das mittlere Hauptschiff ist sehr hoch und
genieuren ein wahres architekto-
ein interessantes Museum, das
ruht deshalb auf einem starken
nisches Wunderwerk und schaffen
über La Casa de l’Almoina neben
Strebewerk und einer doppelten
einen großen Innenraum mit einer
dem Glockenturm zugänglich ist.
Reihe von Strebebögen. Die Da-
Fläche von 6600 m2.
chkonstruktion besteht aus einem
Erst kürzlich wurde ein immen-
Das Rosettenfenster
ses Keramikwandbild von Miquel
In dieser Kathedrale befindet sich
Die vierzehn oktogonalen Säu-
Barceló angebracht. Die Kathedra-
das größte Rosettenfenster der Go-
len sind nach Ansicht von Bauin-
le von Palma beherbergt außerdem
tik. Das Sonnenlicht zaubert zwei
Kreuzrippengewölbe.
Mal pro Jahr, Mitte November und während der ersten Februartage, ein wunderbares Farbenspiel in das Kathedraleninnere, das weithin bekannt ist. Dabei treten die Sonnenstrahlen durch das obere Rosettenfester ein und lassen zwei bunte Rosetten in Erscheinung treten.
masmallorca.es
llocs amb encant
Mancor de la Vall
Mancor Ja des del segle XIII la denominació popular i històrica va ser la de Mancor. Quan va ser constituït el municipi, després de segregar-se del de Selva, l’any 1925, va rebre la denominació castellanitzada de Mancor del Valle. L’any 1984 va fer-se oficial la denominació de Mancor de la Vall, però la forma Mancor es manté com a única forma popular.
Patrimoni
A Mancor de la Vall tenen especial in-
terès arquitectònic: la capella de Santa Llúcia, documentada, per primera vegada, l’any 1348; l’esglèsia parroquial; la El terme municipal de Mancor de la Vall té una extensió de 19,82
possessió de Massanella, i el seu entorn;
km², n’és l’element central el massís del puig de Suro (644 m.).
la tafona de Son Morro, amb el seu casal;
Està a menys de 5 km. d’Inca i té fàcil accés, per carretera i amb
el casal de Can Marquesí que, damunt el
trens, fins a Lloseta, o a la mateixa ciutat d’Inca. Per altra banda
portal, enmig de la façana, té una finestra
existeix un camí alternatiu al de Selva, per accedir a peu, a les mun-
renaixentista; el casal de Son Lluc, situat
tanyes d’Escorca (Lluc), des de la carretera de Palma.
al carrer principal; Son Collell, que va ser
Història
durant molts d’anys la casa de la vila, conserva una petita clastra; Son Simó, ca-
El municipi de Mancor estava format antigament per quatre alque-
sal que dóna nom al carrer on es troba.
ries: Mancor, Biniatzent, Biniarroi, i Massanella. Aquestes alqueries
Son Tafona, on va néixer, l’any 1796, el
passaren a dependre de Selva i varen ser part d’aquesta parròquia
doctor Joan Josep Amengual, escriptor i
des de l’any 1248 fins a l’any 1913, en que es constituí la parròquia
filòleg; Cas Vellaco, situada al carrer Ma-
de Sant Joan Baptista de Mancor.
jor; Toritxan, avui, convertit en el restau-
14
rant Can Jano.
sitios con encanto
de la Vall El término municipal de Mancor de la Vall tiene una extensión de 19,82 km², es el elemento central del macizo del puig de Suro (644 m.).
Patrimonio
En Mancor de la Vall, tienen especial
Está a menos de 5 km. de Inca y tiene fácil acceso, por carretera y
interés arquitectónico: la capella de san-
con trenes, hasta Lloseta, o con la misma ciudad de Inca. Por otra
ta Llúcia, documentada, por primera vez,
parte existe un camino alternativo al de Selva, para acceder a pie, a
en el año 1348; l’església parroquial; la
las montañas de Escorca (Lluc), desde la carretera de Palma.
possessió de Massanella, y su entorno; la
Historia
tafona de Son Morro, con su casal; el casal de Can Marquesí que, sobre el portal, en
El municipio de Mancor estaba formado antiguamente por cuatro
el centro de la fachada, tiene una ventana
alquerías: Mancor, Biniatzent, Biniarroi, y Massanella. Estas alquerías
renacentista; el casal de Son Lluc, situado
pasaron a depender de Selva y fueron parte de esta parroquia desde
en la calle principal; Son Collell, que fue
el año 1248 hasta el año 1913, en que se construyó la parroquia de
durante muchos años la casa de la villa,
Sant Joan Baptista de Mancor.
conserva un pequeño claustro; Son Simó,
Ya desde el siglo XIII la denominación popular y histórica fue la de
casal que da nombre a la calle donde se
Mancor. Cuando el municipio se constituyó independientemente des-
encuentra. Son Tafona, donde nació, en el
pués de Selva, el año 1925, recibió la denominación en castellano de
año 1796, el doctor Joan Josep Amengual,
Mancor del Valle.
escritor y filólogo; Cas Vellaco, situada en
El año 1984, la denominación oficial pasa a ser la de Mancor de la
la calle Major; Toritxan, hoy, convertido
Vall, pero la forma Mancor se mantiene como única forma popular.
en el restaurante Can Jano.
masmallorca.es
places of Special Interest
Mancor de la Vall
Mancor
The district of Mancor de la Vall is spread across 19.82 km². It is located less than 5 km from Inca and has easy access, by road or by
train, to Lloseta or the city of Inca itself. There is also an alternative
route to that of Selva, which takes you by foot to the Escorca mountains (Lluc) from the Palma main road.
History
The municipality of Mancor was formerly made up of four far-
mhouse communities or alquerías: Mancor, Biniatzent, Biniarroi and Massanella. These small communities came to depend on Selva and became part of this parish in 1248. This remained the case until 1913, with the construction of the Mancor parish church (Sant Joan Baptista). This town has popularly and historically been known as Mancor since 13th century. When, in 1925, the municipality established itself independently of Selva, it was given the Castilian name Mancor del Valle. In 1984, the official name was translated into the regional language to become Mancor de la Vall, but the name used more popularly remains that of Mancor.
Heritage
Mancor de la Vall has buildings of particular architectural interest:
the Santa Llúcia chapel, documented for the first time in 1348; the parish church; the possessió of Massanella and its surrounds; the Son Morro oil mill with its farmhouse; the Can Marquesí farmhouse with its Renaissance window; the Son Lluc farmhouse, located on the main street; Son Collell, which was the town hall for many years and still boasts a small cloister, etc.
16
reizvolle orte
de la Vall Das Gemeindegebiet von Mancor de la Vall erstreckt sich über eine
Im Jahr 1984 wurde der Ortsname offiziell
Fläche von 19,82 km². Es liegt weniger als 5 km von Inca entfernt
zu Mancor de la Vall erklärt. Im Volksmund
und ist leicht über die Landstraße zugänglich. Außerdem gibt es eine
spricht man aber nach wie vor von Mancor.
Zugverbindung bis Lloseta oder Inca. Neben dem Weg von Selva gibt es eine alternative Route, die man zu Fuß durch das Berggebiet von Escorca (Lluc) von der Landstraße nach Palma aus gehen kann.
Geschichte
Kulturerbe
Die folgenden Gebäude sind in Man-
cor de la Vall von besonderem architektonischem Interesse: die Kapelle Santa
Die Gemeinde Mancor bestand ursprünglich aus vier Aussiedler-
Llúcia, die erstmals im Jahr 1348 urkun-
höfen: Mancor, Biniatzent, Biniarroi, und Massanella. Diese Aussie-
dlich erwähnt wurde; die Pfarrkirche; das
dlerhöfe wurden schließlich Selva zugeteilt und gehörten von 1248
Landgut von Massanella und seine Umge-
bis 1913, dem Baujahr der Pfarrkirche Sant Joan Baptista von Mancor,
bung; die Mühle Tafona de Son Morro mit
zu der Gemeinde.
der dazugehörigen Meierei; das Landhaus
Can Marquesí mit seinem Renaissance-
Bereits im 13. Jahrhundert war die Gemeinde in historischen und
Fenster; das an der Hauptstraße gelegene
volkstümlichen Quellen als Mancor bekannt. Als die Gemeinde nach
Landgut Son Lluc und Son Collell, das lan-
Selva im Jahr 1925 für unabhängig erklärt wurde, wurde ihr der ho-
ge Jahre als Rathaus diente und mit einem
chspanische Name Mancor del Valle verliehen.
kleinen Kreuzgang aufwartet.
masmallorca.es
la nostra gent
R
amón
Llull
Ramon Llull (1232 - 1316), també conegut com Raimundo Lulio, va esser un beat, filòsof i teòleg mallorquí. A més de ser el primer autor que va utilitzar una llengua neolatina per a expressar coneixements filosòfics, científics i tècnics i de destacar per una aguda percepció que li va permetre anticipar molts conceptes i descobriments, va esser el creador del català literari, amb un super domini
18
de l’idioma.
la nostra gent
Va néixer a Palma, al poc temps de la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I. Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i Magdalena. Durant els seus anys a la cort del rei Jaume, primer com a patge, successivament senescal i majordom reial, es va dedicar a fer una vida luxosa i de gran ostentació. Cap als trenta anys, la seva vida va canviar radicalment: va tenir quatre aparicions de Crist crucificat. La profunda impressió que li van causar aquestes visions el va portar a deixar la bona vida, vendre les seves propietats i patrimoni per avançar l’herència de la seva dona i fills, als que va abandonar per sentir-se cridat per Déu per predicar als camins, dedicant-se a convertir els infidels mitjançant la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monestirs. Se’n va anar a peregrinar per Terra Santa (1265) i un esclau li va ensenyar la llengua àrab. Va estudiar el llatí, la filosofia musulmana i la filosofia i la teologia cristiana antiga. Es va retirar a Randa en 1273 per fer vida contem-
clou el Llibre de Amic e Amat), de mística (Llibre
plativa. Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de
de contemplació), de gramàtica (Retòrica nova),
Miramar a l’illa de Mallorca, on s’ensenyava l’àrab
novel·les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre
als missioners, així com la manera de convèncer
de les bèsties), etc., que va anar traduint a l’àrab,
als musulmans.
al català i al llatí.
Viatjà per diversos països d’Europa (Alemanya,
Cristóbal Colom va estudiar els seus llibres i ho
França, Italia, etc.) i del nord d’Àfrica (Algèria,
tenia per mestre de mestres. Se li atribueix ser
Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Visità fi-
l’inventor de les cartes nàutiques, i que gràcies a
lòsofs, papes, i reis, i explicà els seus pensaments
ell, Colom va descobrir Amèrica.
a la universitat de París. Va morir al 1316 tornant a Mallorca d’un viatge a
Algunes de les seves obres:
Tunis. El seu cos va ser enterrat a l’esglèsia de Sant
Llibre d’Amic e Amat (1283)
Francesc a Mallorca.
Llibre de les meravelles (1288)
Va escriure més de 250 llibres de filosofia (Ars
Llibre de les bèsties (1288)
magna), de ciència (Arbre de sciència, Tractat
Arbre de sciència (1296)
d’astronomia), d’educació (Blanquerna, que in-
Ars magna generalis ultima (1306)
masmallorca.es
nuestra gente
R
amón
Ramon
Llull
Llull
(1232
-1316),
también conocido como Raimundo Lulio, fue un beato, filósofo y teólogo mallorquín. Además de ser el primer autor que utilizó una lengua neolatina para expresar conocimientos filosóficos, científicos y técnicos y de destacar por una aguda percepción que le permitió
anticipar
muchos
conceptos y descubrimientos, fue el creador del catalán literario, con un soberbio dominio del idioma.
20
nuestra gente
Nació en Palma, al poco tiempo de la conquista de
Se retiró a Randa en 1273 para hacer vida contem-
Mallorca por el rey Jaume I.
plativa. En 1276 consiguió fundar el monasterio de
En 1257 se casó con Blanca de Picany y tuvo dos
Miramar en la Isla de Mallorca donde se enseñaba
hijos, Domènec y Magdalena.
el árabe a los misioneros, así como la manera de
Durante sus años en la corte del rey Jaime, prime-
convencer a los musulmanes.
ro como paje, sucesivamente senescal y mayor-
Viajó por varios países de Europa (Alemania, Fran-
domo real, se dedicó a llevar una vida lujosa y de
cia, Italia, etc.) y del norte de África (Argelia, Ceu-
gran ostentación.
ta, Túnez, Jerusalem, Egipto, etc.). Visitó filósofos, papas y reyes, y explicó sus pensamientos en
Hacia los treinta años, su vida cambió radical-
la universidad de París.
mente: tuvo cuatro apariciones de Cristo cruci-
Murió en el año 1316 volviendo de un viaje de Tú-
ficado. La profunda impresión que le causaron
nez a Mallorca. Su cuerpo fue enterrado en la igle-
estas visiones lo llevó a dejar la buena vida,
sia de Sant Francesc en Mallorca.
vender sus propiedades y patrimonio para
Escribió más de 250 libros de filosofía (Ars mag-
adelantar la herencia de su mujer e hijos, a
na), de ciencia (Arbre de sciència, Tractat
los que abandonó por sentirse llamado por
d’astronomia), de educación (Blanquerna, que in-
Dios para predicar en los caminos, dedi-
cluye el Llibre de Amic e Amat), de mística (Llibre
cándose a convertir a los infieles por me-
de contemplació), de gramática (Retòrica nova),
dio de la persuasión, a escribir libros y a
novelas (Llibre de meravelles, que incluye el Llibre
pedir a las autoridades la fundación de
de les bèsties), etc., que fue traduciendo al árabe,
monasterios. Se fue a peregrinar por
al catalán y al latín.
Tierra Santa (1265) y un esclavo le
Cristóbal Colom estudió sus libros y lo tenía por
enseñó la lengua árabe. Estudió el
maestro de maestros. Se le atribuye ser el inventor
latín, la filosofía musulmana y
de las cartas náuticas, y que gracias a él, Colom
la filosofía y la teología
descubrió América.
cristiana antigua. Algunas de sus obras: Llibre d’Amic e Amat (1283) Llibre de les meravelles (1288) Llibre de les bèsties (1288) Arbre de sciència (1296) Ars magna generalis ultima (1306)
masmallorca.es
our people
Ramon Llull on the Cross led him to leave the good life behind, abandoning his wife and children, to dedicate himself to converting the infidels to the true faith, writing books and requesting the foundation of several monasteries. While on pilgrimage to the Holy Land, in 1265, he learnt Arabic, studied Latin, Muslim philosophy and old Christian philosophy and theology. In 1276 he founded the Miramar monastery in Mallorca, where he taught missionaries Arabic and strategies for converting Muslims. He travelled throughout Europe and Africa. He visited philosophers, popes and kings, and explained his thoughts at the University of Paris. He wrote texts on philosophy, science, education, mystics, grammar, novels, etc., which he translated into Arabic, Catalan and Latin. Christopher Columbus studied his books and took him as his master. He is attributed with having invented the nautical map and, therefore, of enabling Columbus to discover America. Ramon Llull (1232 -1316) was a devout Mallorcan
He died in 1316 while returning to Mallorca from a
philosopher and theologian. He was the first author
journey to Tunisia. His body is buried in Sant Fran-
to use a neo-Latin language to express his philoso-
cesc church in Mallorca.
phical, scientific and technical findings. His acute perception meant that he was responsible for introducing many new concepts and discoveries and he was also the creator of a literary Catalan language. He was born in Palma, shortly after the conquest of Mallorca by King James I. In 1257 he married Blanca de Picany and had two children, Domènec and Magdalena. During his years at court, first as a page boy, then as seneschal and royal butler, he led a luxurious and ostentatious life. Approaching thirty, his life changed radically. The profound impression left on him by visions of Christ
22
unsere menschen
Ramon Llull (1232 -1316) war ein mallorquinischer
chiedener Klöster zu beantragen. Auf einer Wallfahrt
Betbruder, Philosoph und Theologe. Er war der erste
in das gelobte Land im Jahr 1265 lernte er arabisch
Schriftsteller, der eine neulateinische Sprache ben-
und studierte Latein, muslimische Philosophie sowie
utzte, um philosophisches, wissenschaftliches und
Philologie und alte christliche Theologie.
technisches Wissen niederzuschreiben. Seine scharfe
1276 gründete er das Kloster Miramar auf Mallorca
Auffassungsgabe verhalf ihm zu der Erstellung za-
und brachte dort den Missionären die arabische Spra-
hlreicher Konzepte und Entdeckungen. Llull gilt als
che bei und zeigte ihnen den Weg, wie die Muslime
Begründer der katalanischen Literatur.
zum Christentum zu bekehren seien.
Kurz nach der Eroberung Mallorcas durch König
Er bereiste Europa und Afrika, besuchte Philoso-
Jakob den I. wurde er in Palma geboren. 1257 hei-
phen, Päpste und Könige und offenbarte den Studen-
ratete er Blanca de Picany, mit der er zwei Kinder
ten an der Universität von Paris seine Gedankenwelt.
namens Domenèc und Magdalena hatte. Während
Er schrieb Bücher über Philosophie, Wissenschaft,
seiner Jahre am Königshof war er zunächst als Page
Mystik und Grammatik und verfasste Romane, die
und dann als Seneschall und königlicher Hofdiener
er nach und nach selbst ins Arabische, Katalanische
angestellt. Er führte ein Leben inmitten von Prunk
und Lateinische übersetzte. Christoph Kolumbus, der
und Luxus.
Llull als seinen Lehrmeister ansah, lernte aus seinen
Als er auf die Dreißig zuging, veränderte sich sein
Büchern. Man sagt ihm nach, der Erfinder der See-
Leben radikal. Seine Visionen vom gekreuzigten
karten zu sein und es heißt, dass Kolumbus dank ihm
Christus hinterließen bei ihm einen tiefen Eindruck
Amerika entdeckt hat.
und veranlassten ihn dazu, dem genussvollen Leben
Auf seiner Rückkehr während einer Reise von Tunis
zu entsagen. Schließlich verließ er Frau und Kinder
nach Mallorca verstarb er ihm Jahr 1316. Seine ster-
und machte es sich zur Aufgabe, die Untreuen zu be-
blichen Überreste wurden in der Kirche Sant Fran-
kehren, Bücher zu schreiben und die Gründung vers-
cesc auf Mallorca beerdigt.
excursions
C ura E
nmig de les dilatades planicies de Mallorca, declinant cap al sud-est (xaloc) es destria, entre els pobles de Llucmajor i Algaida, el puig de Randa. La seva alçària es de 548 mts. sobre el nivell de la mar. Des del Puig de Randa es poden veure 36 pobles de l’illa, i també es veu la mar per tot arreu, llevat de la part nord, tapada per la Serra de Tramuntana. Els antics metges constataren que l’ambient del cim és força bo per guarir les malalties de l’aparell respiratori així com també pels reumatismes. De fet, és així, malgrat es pugui pensar lo contrari, si un es fixa en les boires i els vents, que són freqüents a Cura.
24
Règim de protecció: Area Natural d’Especial Interès.
Superfície: 3.673 ha. Altitud: 540 m.
excursions
Excursió
Aquesta excursió es pot iniciar a peu des de Algaida passant per Castellitx, on mereix la pena visitar la bellíssima Ermita de la Pau i el Predio de Albenya. Des d’allà s’emprèn la pujada a Cura, en el cim de la muntanya de Randa, podent abastar amb la vista tot el pla de la illa i la badia de Palma. La baixada cap a Randa permet visitar els oratoris de Sant Honorat i la Nostra Senyora de Gràcia (del segle xv aquest últim). Es regressa a Algaida pel pintoresc poblet de Randa. Un recorregut d’1 km. a peu, però anant amb cotxe fins a Randa i visitant des d’allà els tres santuaris, la marxa a peu es redueix a 7 km.
Fauna: S’hi troba el xoriguer comú, el corb, els busquerets, els roquers, els bitxacs, les caderneres i, a l’hivern, tords i pitrojos.
Discreta població de perdiu vermella. La mostela, l’eriçó clar i el liró són els mamífers més característics.
Característiques Naturals
Flora: Massís amb garrigues mesòfiles, alzinar a les obagues i ullastrars.
masmallorca.es
excursiones
C ura En medio de las dilatadas llanuras de Mallorca, declinando hacia el sudeste se distingue, entre los pueblos de Algaida y Llucmajor, la montaña de Randa. Su altura alcanza 548 metros sobre el nivel del mar. De ahí se dominan 36 poblaciones de la isla. Se otea el mar por todas partes excepto por la parte norte, dominada por la cordillera. Los antiguos médicos constataron que el ambiente de la cima de la montaña era muy favorable a los pacientes del aparato respiratorio y para curar el reuma. De hecho es así, a pesar de lo que se podría pensar considerando los vientos
26
y nieblas, nada raros en aquellas alturas.
Excursión
Esta excursión se puede iniciar a pie desde Algaida pasando por Castellitx, donde merece la pena visitar la bellísima Ermita de la Pau y el Predio de Albenya. Desde allí se emprende la subida a Cura, en la cumbre de la montaña de Randa, pudiendo abarcar con la vista todo el llano de la isla y la bahía de Palma. La bajada hacia Randa permite visitar los oratorios de Sant Honorat y Nuestra Señora de Gracia (del siglo xv este
último). Se regresa a Algaida por el pintoresco pueblecito de Randa. Un recorrido de 1 km. a pie, pero yendo en coche hasta Randa y visitando desde allí los tres san-
excursiones
Área Natural de Especial Interés. Superfície: 3.673 ha. Altitud: 540 m.
tuarios, la marcha a pie se reduce a 6 km.
Características Naturales
Flora: Macizo con garrigas
mesófilas, encinar en las umbrías y acebuchales. Fauna: Cernícalo común, cuervo, currucas, roqueros, tarabillas, jilgueros y, en invierno, zorzales y
petirrojos. Discreta población de perdiz roja. La comadreja, el erizo moruno y lirón careto son los mamíferos más característicos.
masmallorca.es
excursions
T
rip to Puig de Randa and Cura monastery
I
n the middle of the expansive plains of Mallorca, between the towns of Algaida and Llucmajor, rises Randa mountain. It stands some 548 metres above sea level. Old doctors used to believe that the environment at the peak of the mountain was very favourable for patients with respiratory conditions and for curing rheumatism, despite what one might think expect given the wind and snowfall. Trip This trip can be started on foot from Algaida, passing through Castellitx, where daytrippers should visit the beautiful Ermita de la Pau (Peace Hermitage) and Predio de Albenya (Albenya Estate). From there the route heads up to Cura, at the summit of Randa mountain, from where you can see the
28
whole of flat Mallorca and Palma bay. The chapels of Sant Honorat and Nuestra SeĂąora de Gracia (15th century) can be visited on the descent towards Randa. We return to Algaida through the picturesque little town of Randa. A round trip of 1km on foot, although travelling by car until Randa and visiting the three sanctuaries from there reduces walking distance to 6km. Â Natural Features Mountain with mesophile garrigues, holm oak and olive groves. The common kestrel, crow, typical warbler, rockero, African stonechat and, in winter, the thrush and the robin. Small population of the red-legged partridge. Weasel, North African hedgehog, and the garden dormouse are the most typical mammals.
ausfluge
AUSFLUG NACH PUIG DE RANDA UND ZUM KLOSTER “MONASTERIO DE CURA” Mitten im weiten Flachland von Mallorca befindet sich zwischen den Ortschaften Algaida und Llucmajor der Berg von Randa. Er liegt 548 m über dem Meeresspiegel. Früher bescheinigten viele Ärzte dem Klima auf diesem Berggipfel heilende Kräfte, die Patienten mit Erkrankungen der Atemwege und Rheumabeschwerden zur Genesung verhelfen sollten - obwohl dies angesichts der dort herrschenden steifen Brise und des Nebels kaum zu glauben ist. Die Route Die Route kann zu Fuß von Algaida aus begonnen werden. Auf einem Spaziergang an Castellitx vorbei sollte man unbedingt die Wallfahrtskapelle „Ermita de la Pau” und den „Predio de Albenya” besuchen. Von hier aus geht es bergauf nach Cura. Der Gipfel des Berges Randa gibt eine Sicht auf die gesamte Tiefebene der Insel und die Bucht von
Palma frei. Auf dem Abstieg nach Randa bietet sich ein Besuch der Kirchen Sant Honorat und der aus dem 15. Jahrhundert stammenden Betstätte Nuestra Señora de Gracia an. Der Rückweg nach Algaida führt durch das malerische Dorf Randa. Dieser bedeutet einen 1 km langen Fußmarsch. Wenn man jedoch mit dem Auto bis nach Randa fährt und dort die drei Gotteshäuser besucht, verkürzt sich die Wanderstrecke auf 6 km. Natürliche Merkmale Gebirgsmassiv mit mesophilem Gebüsch, Steineichenbeständen und wilden Ölbäumen. Gemeiner Turmfalke, Krähen, Grasmücken, Blaumerle, Schwarzkehlchen und im Winter Rotdrosseln und Rotkehlchen. Selten sieht man auch Rothühner. Zu den häufigsten Säugetieren zählen Wiesel, Igel und Gartenschläfer.
masmallorca.es
Peònia
FLORA
- Família: PAEONIACEAE. - Nom científic: Paeonia cambessedesii (Willk.). - Gènere: Paeonia. - Nom comú català: Peònia. Palònia. Pampalònia. - Nom comú castellà: Peonia. - Distribució per illes: Mallorca, Menorca i Cabrera. - Estatus: Endèmica. - Categoria IUCN: Poc preocupant. - Plantes Legalment Protegides: Catàleg Balear, Conveni Berna, Directiva Hàbitats. - Formes vitals: Geòfit. - Època de floració: Març, Abril, Maig.
30
Característiques: Herba perenne, provista d’una soca subterrània, treu fulles noves cada any durant l’hivern i desprès es sequen a l’estiu. Les fulles són grans i dividides en folíols amb una forma de punta de llança irregular; són verdes per l’anvers i vermelloses o blanquinoses pel revers. Desenvolupa unes grans i espectaculars flors de color porpra, provistes de molts estams. Floreix al principi de la primavera.
Características: Hierba perenne, provista de un tronco subterráneo, saca hojas nuevas cada año durante el invierno y después se secan en verano. Las hojas son grandes y divididas en folíolos con forma de punta de lanza irregular, son verdes por el haz y rojizas o blanquecinas por el envés. Desarrolla grandes y espectaculares flores de color púrpura, provistas de muchos estambres. Florece al principio de la primavera.
Hàbitat: Viu a llocs ombrívols com torrents, talussos, barrancs i peus de penyals des del nivell de la mar fins a l’alta muntanya.
Hábitat: Vive en lugares sombríos como torrentes, taludes, barrancos y pies de peñascos, desde el nivel del mar hasta la alta montaña.
FLORA
Characteristics: A perennial herb, with an underground trunk, it produces new leaves every year during winter and afterwards they dry up in summer. The leaves are large and divided into leaflets with an irregular spear shape; they are green on the obverse and reddish or whitish on the underside. It develops large, spectacular purple flowers, with many stamens. It flowers at the beginning of spring.
más
Habitat: It lives in shady and humid zones, usually at the foot of rocky walls.
info.
www.herbarivirtual.uib.es
Pfingstrose Immergrünes Kraut mit einem unterirdisch gelegenen Stiel, das jeden Winter neue Blätter hervorbringt. Im Sommer trocknen diese aus. Die großen Blätter unterteilen sich in Federblättchen mit einem lanzenspitzigen, unregelmäßigen Rand. Die Blattoberseite ist grün und die Unterseite rötlich oder weißlich. Die Pfingstrose bringt wunderschöne große purpurfarbene Blüten hervor, die mit vielen Staubblättern ausgestattet sind. Sie blüht am Frühlingsanfang. Lebensraum: Er lebt in einer dunklen Umgebung wie Bäche, Hänge, Schluchten und Klippen Meter vom Meer bis ins Hochgebirge.
masmallorca.es
L’ASSOCIACIÓ ECOLOGISTA DE LES BALEARS C/Manuel Sanchis Guarner, 10 07004 PALMA (ILLES BALEARS) info@gobmallorca.com Tel.: 971 496060 Fax: 971 496078 web: www.gobmallorca.com
Més veus de la comunitat científica internacional reclamen protecció per Son Bosc Carta oberta del professor Richard Bateman demanant la protecció de la zona. El GOB demana al Govern una actuació ràpida per evitar la transformació d’aquest espai en un altre camp de golf El Professor Richard Bateman és un dels botànics més prestigiosos del món, i el major expert en les orquídies de prat que creixen a s’Albufera de Mallorca. Ahir feu pública una carta oberta, que ha remès al GOB, en la qual mostra la seva sorpresa pel manteniment dels plans per construir un camp de golf aferrat al Parc Natural de s’Albufera. En el seu escrit cita noves investigacions sobre l’orquídia de prat que assenyalen que aquesta espècie viu associada a un fong, igualment rar i necessitat de protecció, del qual l’orquídia depèn per sobreviure. Aquestes noves informacions científiques podrien qüestionar la suficiència de les mesures previstes al pla de conservació de l’orquídia de prat,
32
aprovat per la Conselleria de Medi Ambient, ja que els requeriments ambientals d’aquest fong no es coneixen suficientment i la construcció i funcionament del camp de golf el podria perjudicar. En la seva carta, el Professor Bateman acaba dient que “Simplement no puc creure que les autoritats polítiques de Mallorca estiguin disposades a patir la intensa i perllongada protesta, i el subsegüent desastre en les relacions públiques, que sense dubte serà resultat de qualsevol dany substancial causat intencionalment a les maresmes de s’Albufera”. I és que des de la comunitat científica internacional no es poden creure com s’ha pogut donar el vist i plau a la construcció d’un altre camp de golf en aquest espai tan valuós i aferrat a una zona humida d’importància internacional. La reclamació de Richard Bateman es suma a les ja remeses fa mesos per altres entitats científiques o de conservació de prestigi mundial. Entre elles destaca la
IUCN, Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa, la més important organització internacional de conservació de la natura de la qual participen més de 1000 entitats de 140 països, de les quals més de 800 són ONGs i les altres 200 són organismes administratius (entre ells, curiosament, la nostra Conselleria de Medi Ambient!). El Govern no pot seguir mans aplegades Ha arribat l’hora d’actuar. La protecció de Son Bosc per atorgar-li la protecció que se mereix. El Govern no té més excuses per no intervenir. Des del GOB reclamam al President del Govern que actuï ràpidament per paralitzar a Son Bosc qualsevol actuació que pugui posar en risc la conservació dels seus destacats valors naturals, alhora que li demanam que faci passes per incorporar Son Bosc al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.
(còpia de la carta 22.02.2010) Prof. Richard M Bateman DSc Jodrell Laboratory Royal Botanic Gardens Kew Richmond, Surrey TW9 3DS Tel. (0)20 8332 5342 e-mail: r.bateman@rbgkew.org.uk Open letter concerning the ongoing threat to the internationally acclaimed wildlife sanctuary and orchid populations at Son Bosc, S’Albufera, Mallorca Dear Sirs, I learned today, with great astonishment, that plans still exist to ‘develop’ areas around the Albufera marshes on Mallorca. Setting aside the conservation implications of this threat, I would instead prefer to comment once again on my own particular area of expertise, specifically scientific research on the orchid populations. Among many European orchids, taxonomically controversial local variants exist that some scientists regard as species and therefore vital to conserve, whereas other specialists regard these taxa as trivial local variants of widespread and common species, and therefore of much lower conservation value. That is certainly not the case with the Albufera populations of Anacamptis (Orchis) robusta. Not only has A. robusta become less taxonomically controversial as a
result of recent morphological and genetic research, but all of its closely related taxa (e.g. A. palustris) are rare and rapidly declining in numbers. This is partly because all of these taxa occupy marshes that are especially vulnerable to drainage and pollution. Thus, the entire Anacamptis palustris species group to which A. robusta belongs has become one of the most important and urgent conservation challenges in European botany. Despite the research that has been conducted in my laboratory in the UK, that of Prof. Salvatore Cozzolino in Naples, Italy, and elsewhere, much remains to be learned about these beautiful and charismatic plants. Indeed, I recently encouraged two researchers from another Italian University, Michele Rodda and Enrico Ercole (University of Torino, Italy), to study in detail the mycorrhizal fungi on the roots of the Albufera orchids, in order to better inform strategies for their conservation. Their studies of populations of A. palustris elsewhere show that the fungi on the orchid’s roots are also rare and specific to the orchid; in other words, the fungi too are in urgent need of conservation. But my
Italian colleagues have not yet been able to study the fungi of the orchids in the Albufera marshes. It will be ironic indeed if the Albufera orchids are destroyed before this research can even be conducted. I simply cannot believe that the political authorities on Mallorca are still willing to suffer the intense and prolonged international outcry, and the subsequent public relations disaster, that will undoubtedly result from any substantial damage willfully caused to the Albufera marshlands. I urge the relevant authorities to grant these orchids, and their marshland habitat, a last-minute reprieve. Yours sincerely: Richard M. Bateman DSc (Professor)
masmallorca.es
Fernando’s Utopía
wwww.esratxohotel.com
Port Adriano - El Toro, Calvia Teléfono: 971 232 425 Fax: 971 232 928
Tel. 971 147 132
34
ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES
Recovery of injured animals 971 176 800 - 971 144 107 607 554 055 cofib@wanadoo.es Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)
FAUNA
L’àguila Peixetera (Pandion haliaäetus) Dades generals
· Ordre: Falconiformes · Família: Pandionidae · Gènere: Pandion · Nom científic: Pandion haliaäetus · Nom comú en Català: Àguila Peixetera · Nom comú en Castellà: Águila pescadora · Tendència poblacional: Estable
Categoria
· Llibre vermell: En perill d’extinció. · Catàleg nacional d’espècies amenaçades (Ministeri de Medi Ambient).
36
Distribució geogràfica L’espècie compta amb quatre subespècies distribuïdes pràcticament per tots els continents, excepte els Pols. La subespècie nominal ocupa el Paleàrtic, les Balears, les Canàries, Chafarines, centre i nord d’Europa. Cria a Canàries (Tenerife, La Gomera, El Hierro, Lanzarote, Fuerteventura i illots d’aquestes dues últimes illes), Balears (Mallorca, Menorca i Cabrera) i illes Chafarines.
FAUNA
Hàbitat A les Balears elegeix per criar costes rocoses amb penya-segats des de 20 a 140 metres sobre el nivell de la mar. S’alimenta en mar obert o en badies, albuferes i embassaments. En migració es pot observar en aigües continentals allunyades de la mar.
Descripció De mida mitjancera, amb uns 52-60 centímetres de longitud i una envergadura de 152-167 centímetres. Ales llargues i estretes amb quatre “dits” i cua curta i quadrangular. Les parts inferiors són blanques amb alguna banda bruna difusa al pit en les femelles i joves. Les parts su-
periors són bru uniforme en els adults i clapejat clar en els joves. Les femelles són més grans que els mascles. Es plana sobre l’aigua i en els picats avança les potes just abans d’entrar en l’aigua.
Reproducció A la Mediterrània, per febrer ja s’observen parelles ocupant territoris de nidificació, la posta té lloc entre finals de març i principis de maig, i es ponen normalment 3 ous. La incubació la realitza sobre tot la femella, però de vegades també el mascle. Durant la incubació la femella és alimentada pel mascle. Els ous eclosionen al cap de 34-43 dies.
Àrees Mallorca: Albufereta de Pollença Cabrera Zones humides del sud Albufera de Mallorca Illots i costa Menorca: Zones humides del nord Illots i costa Albufera d’Es Grau
Fotos: Jose Manuel Sayago y Toni muñoz
masmallorca.es
FAUNA
Águila Pescadora (Pandion haliaäetus)
Datos generales
· Orden: Falconiformes · Familia: Pandionidae · Género: Pandion · Nombre científico: Pandion haliaäetus · Nombre común en castellano: Águila pescadora · Nombre común en Catalán: Àguila Peixetera · Tendencia poblacional: Estable
Categoría
· Libro rojo: En peligro de extinción. · Catálogo nacional de espécies amenazadas (Ministerio de Medio Ambiente).
Distribución geográfica La especie cuenta con cuatro subespecies distribuidas prácticamente por todos los continentes, excepto los Polos. La subespecie nominal ocupa el Paleártico, Baleares, Canarias, Chafarinas, centro y norte de Europa. Cría en Canarias (Tenerife, La Gomera, El Hierro, Lanzarote, Fuerteventura e islotes de estas dos últimas islas), Baleares (Mallorca, Menorca y Cabrera) e islas Chafarinas.
Hábitat En las Baleares elige para criar costas rocosas con acantilados desde 20 a 140 metros sobre el nivel del mar. Se alimenta en mar abierto o en bahías, albuferas y embalses. En migración se
38
puede observar en aguas continentales alejadas del mar.
Descripción De tamaño mediano, con unos 52-60 centímetros de longitud y una envergadura de 152-167 centímetros. Alas largas y estrechas con cuatro “dedos” y cola corta y cuadrangular. Las partes inferiores son blancas con alguna banda parda difusa en el pecho en las hembras y jóvenes. Las partes superiores son pardo uniforme en los adultos y moteado claro en los jóvenes. Las hembras son más grandes que los machos. Se cierne sobre el agua y en los picados adelanta las patas justo antes de entrar en el agua.
Fotos: Jose Manuel Sayago y Toni muñoz
FAUNA
Reproducción En el Mediterráneo, por febrero ya se observan parejas ocupando territorios de nidificación, la puesta tiene lugar entre finales de marzo y principios de mayo, y se ponen normalmente 3 huevos. La incubación la realiza sobre todo la hembra, pero a veces también el macho. Durante la incubación la hembra es alimentada por el macho. Los huevos eclosionan al cabo de 34-43 días.
Áreas Mallorca: Albufereta de Pollença Cabrera Zones húmedas del sur Albufera de Mallorca Islotes y costa ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES
Menorca: Zonas húmedas del norte Islotes y costa Albufera d’Es Grau
Recovery of injured animals
971 176 800 - 971 144 107 cofib@wanadoo.es
Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia) Mallorca
masmallorca.es
FAUNA
Osprey
(Pandion haliaäetus)
· · · · · ·
Order: Falconiform Family: Pandionidae Genus: Pandion Scientific name: Pandion haliaetus Common name: Osprey or sea hawk Population trend: Stable
Category
· Red book: Endangered species. · National catalogue of endangered species (Ministry of the Environment).
Geographic distribution
Habitat
The species has four different subspecies, scattered across practically all the world’s continents. The nominal subspecies occupies the Palearctic ecozone, Balearic Islands, Canary Islands, Chafarinas Islands and central and northern Europe. It nests in the Canary Islands, Balearic Islands (Mallorca, Menorca and Cabrera) and the Chafarinas Islands.
In the Balearic Islands, it nests on rocky coastlines with cliffs. It feeds in open sea or in bays, coastal wetlands or reservoirs. During migration it can be found in continental waters far removed from the sea.
40
Description Length 52-60 cm, Wingspan 152-167 cm. Long
FAUNA
Der Fischadler · Ordnung: Greifvögel · Familie: Pandionidae · Gattung: Pandion · Wissenschaftlicher Name: Pandion haliaäetus · Gattung: Fischadler · Bevölkerungstendenz: Stabil · Rote Liste: Vom Aussterben bedroht · Landeskatalog für bedrohte Tierarten (Umweltministerium)
Geographische Ansiedlung Zu dieser Spezies gehören vier Unterarten, die praktisch auf allen Kontinenten vertreten sind. Die genannte Unterart ist in der Paläarktis, den Balearen, den Kanarischen Inseln, den Islas Chafarinas und in Mittel- und Nordamerika beheimatet. Der Fischadler nistet auf den Kanaren, den Balearen (Mallorca, Menorca und Cabrera) und den Islas Chafarinas.
Lebensraum Auf den Balearen baut er seine Nester normalerweise an Felsen- und Steilküsten. Er jagt seine Beute auf dem offenen Meer oder in Buchten, Lagunen oder Stauseen. Während des Wanderzuges ist er in kontinentalen Gewässern fernab des Meeres zu sehen.
Beschreibung
and narrow wings, short tail. Its lower body is white with a dark brown band across the chest in female and young birds. In adults, the upper body is a uniform brown colour and a light mottled colour in young birds.
Länge 52-60 cm, Spannweite 152-167 cm. Lange und schmale Flügel, kurzer Federschwanz. Die Unterseite der Flügel ist weiß und die Weibchen und Jungvögel tragen einen graubraunen verschwommenen Streifen auf der Brust. Die ausgewachsenen Fischadler haben ein graues Federkleid und das der Jungvögel hat helle Tupfen.
Areas in Mallorca:
Vorkommen auf Mallorca:
Humid regions to the south. Islets and the coast.
Feuchtgebiete im Süden, auf kleinen Inseln und an der Küste
masmallorca.es
oci i esport cicloRuta: Sineu – Inca – Selva – Moscari – Campanet – Búger – Sa Pobla – Alcúdia – Sta. Margalida – Maria de la Salut - Sineu.
Kms: 84 Dificultat: Baixa Punts d’interès: Sineu i voltadora Sineu *** Moscari *** Sa Pobla i Albufera **** Alcúdia: recinte emmurallat, ruïnes romanes de Pollentia (fòrum i teatre romà) ****
Descripció Sortim des de la Voltadora de Sineu, un lloc carregat d’històries ciclistes, en direcció cap a Inca i des d’allà, prendrem el camí cap a Selva, per la carretera que condueix fins al Monestir de Lluc. A Selva girem a la dreta per la carretera que condueix cap a Campanet. Abans, i després d’una llarga
42
pujada, travessarem la localitat de Moscari, amb la possibilitat de visitar la petita població de Binibona. Ja a Campanet, i travessant la MA-13, arribarem a Búger, des d’on ens dirigim a Sa Pobla. A la sortida, la carretera ens condueix a través del
Rutes Cicloturístiques
Parc Natural de l’Albufera. Després de travessar el pont del Torrent de Sant Miquel, arribarem a les rotondes que ens condueixen, segons decidim a Alcúdia o al Port d’Alcúdia. En tota aquesta zona podem aprofitar per fer una aturada per reposar forces (recomanem la croissan-
oci i esport
teria Allà Darrere, a Can Picafort). Una vegada recorreguda tota l’avinguda de la platja, per la MA-12, seguirem fins a l’encreuament de la MA3400 on girarem a la dreta cap a Sta. Margalida i, passant per Maria de la Salut, tornar fins a la Voltadora, on podrem recuperar forces al bar que allà es troba.
ocio y deporte cicloRuta: Sineu – Inca – Selva – Moscari – Campanet – Búger – Sa Pobla – Alcúdia – Sta. Margalida – Maria de la Salut - Sineu.
Rutas Cicloturísticas Kms: 84 Dificultad: Baja Puntos de interés: Sineu y voltadora Sineu *** Moscari *** Sa Pobla y Albufera **** Alcúdia: recinto amurallado, ruinas romanas de Pollentia (foro y teatro romano) ****
Descripción Salimos desde la Voltadora de Sineu, un lugar cargado de historias ciclistas, en dirección hacia Inca y desde allí, tomaremos el camino hacia Selva, por la carretera que conduce hasta el Monasterio de Lluc. En Selva giramos a la derecha por la carretera que conduce hacia Campanet. Antes, y después de un largo repecho, atravesaremos la localidad de Moscari, con la posibilidad de visitar la pequeña población
44
de Binibona. Ya en Campanet, y atravesando la MA-13, llegaremos a Búger, desde donde nos dirigimos a Sa Pobla. A la salida, la carretera nos conduce a través del Parque Natural de la Albufera. Después de atravesar el puente del Torrent de Sant Miquel, llegaremos a las rotondas que nos conducen, según decidamos a Alcúdia o al Puerto de Alcúdia.
ocio y deporte
En toda esta zona podemos aprovechar para hacer una parada en para reponer fuerzas (recomendamos la croissanteria Allà Darrere, en Ca’n Picafort). Una vez recorrida toda la avenida de la playa, por la MA-12, seguiremos hasta llegar al cruce de la
MA-3400 donde giraremos a la derecha hacia Sta. Margalida y, pasando por María de la Salut, regresar hasta la Voltadora, donde podremos recuperar fuerzas en el bar que allí se encuentra.
masmallorca.es
leisure and sport
Cycle tourism Routes
ROUTE: Sineu – Inca – Selva – Moscari – Campanet – Búger – Sa Pobla – Alcúdia – Sta. Margalida – Maria de la Salut - Sineu. Km: 84 Difficulty: Easy Points of interest: Sineu and Sineu’s Velodrome *** Moscari *** Sa Pobla and Albufera **** Alcúdia: walled enclosure, ruins of the Roman settlement Pollentia (forum and Roman theatre) **** Description We set off from Sineu velodrome, a place full of cycling history, and head towards Inca. From there, we take the road towards Selva, following the main road leading to Monasterio de Lluc. In Selva we head right along the main road leading to Campanet. First, and after a long steep stretch, we cross the town of Moscari and, should we wish, can visit the small town of Binibona. Once in Campanet, and crossing the MA-13, we arrive in Búger, from where we ehad towards Sa Pobla. At the exit, the main road takes us through the Albufera Natural Park. After crossing the bridge over
46
the Torrent de Sant Miquel, we encounter the roundabouts that send us in the direction of either to Alcúdia town or Alcúdia port. Throughout this region there are good places to stop to regain strength (we recommend the diner ‘Allà Darrere croissanteria’, in Ca’n Picafort) Once we have walked the entire length of the beach, along the MA-12, we continue on until meeting the MA-3400. We head right towards Sta. Margalida and, passing through María de la Salut, return to the velodrome. Here we can regain our strength once more in the bar there.
Fahrradtouren Gesamtstrecke: 100,592 Schwierigkeitsgrad: Einfach Sehenswertes: Sineu, Velodrome *** Moscari *** Sa Pobla, Albufera **** Alcúdia: das ummauerte Gebiet, die römischen Ruinen von Pollentia (Forum und Amphitheater) **** beschreibung Die Tour beginnt in Voltadora de Sineu. einem Ort, der für seine Radfahrer-Allüren bekannt ist. Wir begeben uns dann in Richtung Inca und schlagen von dort aus den Weg in Richtung Selva ein. Eine Landstraße führt bis zum Kloster von Lluc. In Selva biegen wir auf der Straße rechts ab, die Richtung Campanet führt. Vorher fahren wir an einer großen Böschung vorbei und durchfahren die Ortschaft Moscari. Dort sollte man einen Besuch des Dörfchens Binibona einplanen. In Campanet angekommen fahren wir über die MA-13 und erreichen schließlich Búger, von wo aus es in Richtung Sa Pobla weitergeht. Wir verlassen nun das Dorf und fahren nun auf der Landstraße
unterhaltung und sport
durch das Naturschutzgebiet Albufera. Nach der Überquerung der Brücke über dem Torrent de Sant Miquel kommen wir am Kreisverkehr an. Hier können wir entscheiden, ob wir nach Alcúdia oder zum Hafen von Alcúdia weiterradeln. Diese Umgebung lädt dazu ein, eine kleine Pause einzulegen und Kräfte zu tanken (Dafür empfiehlt sich der Imbiss Allà Darrere in Ca´n Picafort). Dann fahren wir an der Straße am Strand entlang und auf dann weiter auf die MA12 MA-12, bis wir auf die Kreuzung der MA-3400 stoßen. Hier biegen wir links nach Santa Margalida ab, radeln an María de la Salut vorbei und fahren dann zu la Voltadora zurück, wo wir uns in der Dorfkneipe eine wohl verdiente Stärkung gönnen können.
els seus potes del darrere al compàs d’una jota aragonesa i a pocs centímetres d’un públic jove i entregat. Ses Salines és l’única localitat
mallorquina
que
aquesta
bella
recupera
tradició. S’organitza cada any a l’agost. Es fan servir cavalls trotons engalanats i s’utilitza la muntura menorquina, que en estar feta especialment per a aquest tipus de salts dóna una seguretat especial al genet. El protocol festiu és molt similar al de les festes de Sant Joan de Ciutadella, amb els “cavallers’’ que visiten en processó a les autoritats civils i religioses del municipi i demanen permís per, al toc del flabiol, iniciar la festa. Una innovació pròpia, segons explica Toni Vidal, és que la ‘colcada’ salinera ofereix cada any un obsequi a l’últim nadó del municipi. La Festa del Cavall de Ses Salines és molt coneguda en els pobles i nuclis del voltant, i fins i tot a Palma, i ja des de principis d’agost són nombroses les trucades
L’Associació Cavallista recupera la tradició menorquina dels “bots” i els “caragols”
telefòniques
de
particulars a l’Ajuntament per conèixer l’horari exacte de l’esdeveniment. El
Ses Salines celebra des de fa dotze anys la Festa del Cavall, una cita que cada
lloc, la Plaça de Sant Bar-
estiu atrau la localitat mallorquina a un públic nombrós. L’espectacle que pre-
tomeu, que s’omple de gent
para l’entitat constitueix tot un homenatge al “jaleo” menorquí, la tradicional
per assistir a l’espectacle
desfilada eqüestre que tenyeix les festes patronals de les poblacions de l’illa
i
veïna, inclosos els popularíssims “bots” i “caragols”, amb els cavalls alçats sobre
la
48
on,
un
cop
“colcada”,
1 de Maig: Fira de Maig de Ses Salines - 28 d’Agost: Sa Festa des Cavall de Ses Salines
acabada
cap
a
la
La Festa
de’s cavall
de Ses Salines el ‘jaleo’ mallorqui mitjanit,
té
lloc
la
revetlla.
Segons explica Toni Vidal, va ser precisament un menorquí el qual “va trasplantar” la tradició d’una illa a una altra: Pep Gelabert, un advocat de Ciutadella ja mort, que passava llargues temporades a Ses Salines. A ell se li va ocórrer que, atesa la llarga tradició eqüestre del municipi mallorquí, que ha donat exemplars guanyadors d’importants
trofeus
nacionals
de trot, seria una bona idea celebrar un “jaleo a la mallorquina”. L’èxit va ser immediat i des de llavors cada estiu l’Associació Cavallista atrau a una petita multitud d’unes 3.000 persones, entre elles nombrosos
turistes
estrangers.
L’associació té 90 afiliats. La resta de l’any, ofereix espectacles eqüestres en nombrosos municipis mallorquins. El calendari comença a la Fira de Maig. L’espectacle que l’associació estrena en aquesta fira, diferent cada any, és el que després repeteix en altres localitats. Aquest any a la Fira de Maig participaran 25 cavalls, xifra major a la d’altres edicions. I és que a Ses Salines la tradició continua avui més viva que mai.
masmallorca.es
La Festa
de’s cavall
de Ses Salines, el ‘jaleo’ Mallorquin La Asociación Caballista recupera la tradición menorquina de los “bots” y los “caragols”
Ses Salines es la única localidad mallorquina que recupera esta bella tradición. Se organiza cada año en agosto. Se emplean caballos trotones engalanados y se utiliza la montura menorquina, que al estar hecha
Ses Salines celebra desde hace doce años la Festa del Cavall, una cita que cada verano atrae a la locali-
especialmente para este tipo de saltos confiere una seguridad especial al jinete.
dad mallorquina a un público numeroso. El espectáculo
El protocolo festivo es muy similar al de las fiestas
que prepara la entidad constituye todo un homenaje al
de Sant Joan de Ciutadella, con los “cavallers” que
“jaleo” menorquín, el tradicional desfile ecuestre que
visitan en procesión a las autoridades civiles y reli-
tiñe las fiestas patronales de las poblaciones de la isla
giosas del municipio y piden permiso para, al toque
vecina, incluidos los popularísimos “bots” y “caragols”,
del fabiol, iniciar la fiesta. Una innovación propia,
con los caballos erguidos sobre sus patas traseras al
según explica Toni Vidal, es que la ‘colcada’ salinera
compás de una jota aragonesa y a escasos centímetros
ofrece cada año un obsequio al último recién nacido
de un público joven y entregado.
del municipio.
50
1 de Mayo: Fira de Maig de Ses Salines - 28 de Agosto: Sa Festa des Cavall de Ses Salines
La Festa del Cavall de Ses Salines es muy conocida en los pueblos y núcleos de alrededor, e incluso en Palma, y ya desde principios de agosto son numerosas las llamadas telefónicas de particulares al Ayuntamiento para conocer el horario exacto del evento. El lugar, la Plaza de Sant Bartomeu, que se llena de gente para asistir al espectáculo y donde, una vez concluida la “colcada”, lo que sucede hacia la medianoche, tiene lugar la verbena. Según explica Toni Vidal, fue precisamente un menorquín el que “trasplantó” la tradición de una isla a otra: Pep Gelabert, un abogado de Ciutadella ya fallecido, que pasaba largas temporadas en Ses Salines. A él se le ocurrió que, dada la larga tradición ecuestre del municipio mallorquín, que ha dado ejemplares ganadores de importantes trofeos nacionales de trote, sería una buena idea celebrar un “jaleo a la mallorquina”. El éxito fue inmediato y desde entonces cada verano la Asociación Caballista atrae a una pequeña multitud de unas 3.000 personas, entre ellas numerosos turistas extranjeros. La asociación tiene 90 afiliados. El resto del año, ofrece espectáculos ecuestres en numerosos municipios mallorquines. El calendario comienza en la Fira de Maig. El espectáculo que la asociación estrena en esta feria, distinto cada año, es el que luego repite en otras localidades. Este año en la Fira de Maig participarán 25 caballos, cifra mayor a la de otras ediciones. Y es que en Ses Salines la tradición sigue hoy más viva que nunca.
masmallorca.es
Ses Salines Horse Festival, the Mallorcan “Jaleo” The Horse Riding Association revives Menorcan tradition
T
he Ses Salines Horse Riding Association has
Ses Salines is the only Mallorcan town to revive this
celebrated the Horse Festival for some twel-
beautiful tradition. It is celebrated every year in Au-
ve years. The event pays homage to the Me-
gust in Plaza Sant Bartomeu de Ses Salines.
norcan “Jaleo”, the traditional equestrian
These horsemen pay visit to the town’s civil and re-
parade that colours Saints Day celebrations in the
ligious authorities, requesting permission to begin the
towns of our neighbouring island. The festival inclu-
festival, signalled by the first notes of the fabiol (flu-
des the traditional jumps and other tricks, with the
te). Each year, this ‘Colcada Salinera’ presents a gift
horses being raised onto their hind legs to the beat of
to the town’s last born.
an Aragonese folk dance just centimetres away from
Throughout the rest of the year, the association
spectators. The type of horse used is the trotter horse,
puts on other equestrian events, differing from year
which are decorated and mounted using the Menorcan
to year, in various towns of Mallorca. The year begins
saddle.
with the Fira de Maig (May Fair).
52
1 May: Fira de Maig de Ses Salines (May Fair) - 28 August: Sa Festa des Cavall de Ses Salines
Das Volksfest „La Festa del Cavall“ von Ses Salines – „Jaleo“ auf Mallorquinisch Der Reitverband nimmt die menorquinischen Traditionen wieder auf
Ses Salines ist der einzige Ort auf Mallorca, der diese schöne Tradition wieder aufgenommen hat. Jedes Jahr im August wird auf der Plaza de Sant Bartomeu von Ses Salines gefeiert.
Seit nunmehr zwölf Jahren feiert der Reitverband
Die „Cavallers” reiten in einer Prozession zu den
von Ses Salines das Volksfest „La Festa del Cavall“.
Gemeindebehörden und Kircheneinrichtungen der
Dieses Spektakel ist eine Hommage an den menorqui-
Ortschaft und bitten mit dem Ton des „Fabiol“ (Flöte)
nischen „Jaleo“, einen traditionellen Reiterumzug, der
um die Erlaubnis, das Fest eröffnen zu dürfen. Jedes
den Höhepunkt der Patronatsfeste auf den Dörfern un-
Jahr überbringt die „Colcada Salinera“ dem letzten
serer Nachbarinsel bildet. Auch die „Bots“ und „Cara-
Neugeborenen ein Geschenk.
gols“ gehören dazu, bei denen die Pferde nur wenige
Das restliche Jahr über veranstaltet diese Gruppe
Meter von den Zuschauern entfernt auf ihren Hinterbei-
in zahlreichen Ortschaften der Insel Reitvorstellungen
nen im Rhythmus einer aragonesischen Jota marschie-
und lässt sich jedes Jahr ein neues Programm einfa-
ren. Die mallorquinischen Traber werden geschmückt
llen. Die Saison beginnt mit der Maimesse „Fira de
und mit menorquinischem Pferdegeschirr angespannt.
Maig“.
1.Mai: Fira de Maig de Ses Salines - 28.August: Sa Festa des Cavall de Ses Salines
masmallorca.es
gastronomia
S
s e n i u q r o l l a m opes Categoria: Verdures i llegums Dificultat: Moderat Temps de Preparació: 1 hora Temps de cocció: 1.30 h.
Ingredients per a 4 persones: 2 dl. d’oli d’oliva 4 alls 5 cebes petites tendres 4 tomàquets pelats i picats (millor si són de ramallet) 200 gr. de colflori 150 gr. de pèsols 4 carxofes 1 prebe verd 2 cullerades de julivert picat 1 manat d’espinacs 1 col mitjana 200 gr. de sopes, sal, pebre i aigua.
És un primer plat, típic de Mallorca, molt demanat per la gent de fora.
Elaboració Posar al foc una cassola de fang amb la meitat de l’oli d’oliva. Sofregir la ceba, l’all i el julivert, deixant que suïn bé. Després li afegirem el tomàquet i el prebe
54
verd en trossos. Deixem sofregir uns minuts. Després posarem la col també en trossos i les carxofes ben netes i tallades en trossos petits. Sofregirem bé tota la verdura i la deixarem suar. Afegirem aigua, fins que cobreixi. Després afegirem la colflori, els espinacs i els pèsols. Ho provarem de sal i pebre al gust i ho deixarem bullir
fins que la colflori estigui cuita. Podem apagar el foc i afegirem el pa pagès i ho deixarem reposar uns minuts abans de servir. Nota: Un altre variant d’aquest plat son les sopes de matances. La preparació és igual, però al sofregit de les verdures s’hi afegeig carn de porc a trossos, normalment xua i/o carn magra.
Gastronomy - Gastronomie
gastronomía
Ingredientes para 4 personas: 2 dl. de aceite de oliva 4 ajos 5 cebollas pequeñas tiernas 4 tomates pelados y picados (de ramillete) 200 gr. de coliflor 150 gr. de guisantes 4 alcachofas 1 pimiento verde 2 cucharadas de perejil picado 1 manojo de espinacas 1 col mediana 200 gr. de pan payés (sopes), sal, pimienta y agua.
Es un típico plato de Mallorca, muy pedido por la gente de fuera, se toma como primer plato.
Elaboración Poner al fuego una cazuela de barro con aceite de oliva. Sofreír la cebolla, el ajo y el perejil, dejando que suden bien. Después le añadiremos el tomate y el pimiento verde en trozos. Dejamos
sofreír unos minutos. Después pondremos la col también en trozos y las alcachofas bien limpias y cortadas en trozos pequeños. Sofreiremos bien toda la verdura y la dejaremos sudar. Añadiremos agua, hasta que cubra. Después añadiremos la coliflor, las espinacas y los guisantes. Lo probaremos de sal y pimienta al gusto y lo dejaremos hervir hasta que
la coliflor esté cocida. Podemos apagar el fuego y añadiremos el pan payés y lo dejaremos reposar unos minutos antes de servir. Nota: Otra variante de este plato son las sopas de matanzas. La preparación es igual pero al sofrito de las verduras se le añade carne de cerdo a trozos, normalmente panceta y/o carne magra.
masmallorca.es
gastronomy
Zutaten für vier Personen: 200 ml Olivenöl 4 Zehen Knoblauch 5 kleine Frühlingszwiebeln 4 Strauchtomaten 200 g Blumenkohl
S
s e n i u q r o l l a m opes
150 g Erbsen 4 Artischocken 1 grüne Paprika 2 Esslöffel gehackte Petersilie 1 Bündel Spinat 1 mittelgroßer Kohlkopf 200 g Landbrot, Salz, Pfeffer und Wasser.
Zubereitung In einen Tontopf Olivenöl geben und auf den Herd stellen. Die Zwiebeln, den Knoblauch und die Petersilie darin abraten. Anschließend die Tomaten und die gewürfelte grüne Paprika
Ingredients for 4 people: 200 ml olive oil 4 cloves of garlic 5 small fresh onions 4 vine tomatoes
56
200 g cauliflower 150 g peas 4 artichoke 1 green pepper
2 spoonfuls chopped parsley 1 bunch of spinach 1 medium cabbage 200 g baguette bread (soup), salt, pepper and water.
Gastronomy - Gastronomie
hinzugeben und einige Minuten lang anbraten. Nun den in Stücke geschnittenen Kohl und die gründlich gewaschenen, klein geschnittenen Artischocken hinzugeben. Das Gemüse gut anbraten. Dann mit Wasser bedecken und den Blumenkohl, den Spinat und
Preparation Put a clay casserole dish on the flame with some olive oil. Lightly fry the onion, garlic and parsley. Next add the tomatoes and green pepper (sliced). Fry lightly for a few minutes. Then add the sliced cabbage and, after rinsing well,
die Erbsen hinzufügen und nach Geschmack mit Salz und Pfeffer würzen. Das Ganze kochen, bis der Blumenkohl weich ist. Nun die Herdplatte ausschalten, das Landbrot hinzugeben und vor dem Servieren einige Minuten lang ziehen lassen.
the sliced artichokes. Fry the vegetables together for a good while. Add water until the ingredients are covered. Add the cauliflower, spinach, peas, and salt and pepper to taste. Leave to simmer until the cauliflower is cooked through. Turn off the heat and add the
gastronomie
Hinweis: Eine Variante dieses Gerichts ist die „Sopa de Matanza“. Die Zubereitung erfolgt auf die gleiche Weise. Anstatt des gebratenen Gemüses werden hier allerdings Schweinefleischstücke hinzugefügt, in der Regel Speck und/oder Magerfleisch.
bread. Leave to rest for a few minutes before serving. Note: Another variation of this dish is the meat soups. The preparation is the same, with either bacon and/or pork loin (sliced) being added to the frying vegetables.
Anúnciate en esta guía por desde 45€/mes
Guía de restaurantes Restaurantführer restaurant guide Tristán Restaurant El restaurante Tristán, situado en el exclusivo Puerto Portals, acaba de celebrar su veinteavo aniversario. Es el único restaurante mallorquin que se ha ganado dos estrellas de la famosa guía gastronómica Michelin. Tristan Restaurant befindet sich in der exklusiven Puerto Portals, feierte kürzlich sein zwanzigjähriges Bestehen. Mallorcas ist das einzige Restaurant, dass zwei Sterne von der berühmten Michelin-Restaurantführer gewonnen hat. Tristan Restaurant, located in the exclusive Puerto Portals, has just celebrated its 20th anniversary. It is Mallorca’s only restaurant awarded two stars by the famous Michelin guide. Local 1 Torre Capitania Puerto Portals · Tel. 971 675 547 · www.grupotristan.com
Restaurant Ca’n Mateu Ca’n Mateu ofrece una cocina casera mallorquina, elaborando siempre los platos a partir de productos de la isla de Mallorca y del propio huerto y ganadería de la familia. Ca`n Mateu die tradi-tionellen hausgemachten Gerichte frisch zubereitet. Die Zutaten stammen meist aus eigenem Anbau und Viehzucht. Ca’n Mateu offers traditional mallorcan home cooking, using fresh products from the island and from the family’s own gardens and livestock. Carretera Manacor, km. 21,7 - Algaida · Tel. 971 665 03 -www.can-mateu.com
Restaurante Es Ratxo En “Es Ratxo”, una de las notas características del menú que ofrece es que trabaja con productos íntegramente naturales. Ein wichtiger Gesichtspunkt des im “Es Ratxo” angebotenen Menüs ist, dass Jaume Ferra ganz und gar natürliche Produkte verwendet. In the Es Ratxo is one of the hallmarks of the menu offeredworking with the product entirely natural. Camino Son Net s/n - Puigpunyent · Tel. 971 147 132 · www.esratxohotel.com
Restaurante Bruselas Allá por 1956 Bruselas era un piano bar y en el 2002 esta casa típica mallorquina se convirtió en el Restaurante Grill que hoy conocemos y en el que podemos disfrutar de platos con carne argentina de primerísima calidad. Brüssel wieder in 1956 eine Piano-Bar und im Jahr 2002 dieses traditionelle mallorquinische Haus wurde das Grill Restaurant und wir wissen jetzt, wo wir Gerichte mit Top-Qualität in Argentinien Fleisch genießen können. Brussels back in 1956 was a piano bar and in 2002 this traditional Majorcan house became the Grill Restaurant and we now know where we can enjoy dishes with Argentina’s top quality meat. C/ Estanc 4, Palma · Telf . 971 71 09 54 · www.restaurantebruselas.com
agroturismos exclusiven fincas guide rural accomodation
servicios Dienstleistungen guide services guide
Visítanos en Visíta’ns Visit Us Besuchen Sie
64
masmallorca.es
masmallorca.es
Mercats
setmanals
seasonal markets Saisonale Märkte Dilluns / Lunes Caimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri. Palma: Plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer). Dimarts / Martes Alcúdia, s’Alqueria Blanca, s’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algaida), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina. Dimecres / Miércoles Andratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), Santanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca.
Palma: s’Arenal, es Coll d’en Rabassa, Son Roca. Dijous / Jueves S’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina. Divendres / Viernes Algaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucmajor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió, (Sant Llorenç des Cardassar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera. Palma: Plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.
Dissabte / Sábado Alaró, Badia Gran (Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller. Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, Plaça Major. Diumenge /Domingo Alcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.