El règim franquista a Barcelona i el tercer vèrtex de l’Eix Helena Crusats i Padrós
En declaracions a la Jefatura de Prensa del CIAS, Inomata, secretari del ministre de Negocis Estrangers del Japó, començà parlant de la tasca que emprengué el Japó contra el comunisme. Seguidament, definí la posició del seu país amb les paraules següents: «[...] No es sencillo explicar en términos que sean fácilmente comprensibles en Occidente, lo que es el nuevo espiritu japonés; pero de una manera general, podría decirse que tiene mucho del espiritu fascista italiano y no menos del espíritu que Franco encarna.[...]»163
Premi de Recerca en Memòria Democràtica
«—¿Podría decirnos usted cúal es la posición de su país respecto de Francia y Inglaterra? —Desde el punto de vista de la ideología, el Japón no puede ir de acuerdo con Francia e Inglaterra. Esos son dos países democráticos, y ya he explicado antes que el espíritu del nuevo Japón no es precisamente el democrático. Por otro lado, Inglaterra ha causado al Japón en China todo el daño que ha podido. El pueblo japonés esta muy resentido contra Inglaterra.»163 El contingut de les declaracions fetes pels emissaris japonesos i la rebuda i atencions que se’ls hi dispensaren posen de relleu la voluntat del règim franquista, el mateix any 1939, de contrarestar qualsevol rastre dels corrents comunistes que hi pogués haver a la ciutat de Barcelona.
3.2. Les conferències de Pedro M. Escursell Marsá
Visita d’il·lustres personalitats japoneses en el marc de “La lluita contra el comunisme”. Autoritats japoneses i locals en un moment de l’acte. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pérez de Rozas. 03/11/1939. Número de registre: 56121. Codi de classificació: L100 Cultura.
Continuà assenyalant les grans diferències que hi havia entre la URSS i el Japó i de la intenció d’aquest de continuar amb la seva campanya antimarxista. Llavors Inomata respongué aquesta pregunta del periodista de la manera següent:
163. A BC de Sevilla (9 de novembre de 1939) p.10, ABC (9 de novembre de 1939) p.7 i Solidaridad Nacional (8 de novembre de 1939) p.1.
Les perspectives de tenir al Japó com a aliat van fer que es difongués una imatge idealitzada del país oriental. S’intentaven ressaltar unes semblances que, de fet, no es corresponien amb la realitat.6 En aquest context, el sacerdot salesià Pedro M. Escursell Marsá164 fou una peça clau en la divulgació de propaganda japonòfila a l’Espanya franquista de postguerra. Tot i la seva voluntat d’arribar a ser agregat cultural o capellà de la legació del Japó, mai no ho va aconseguir.165 Aquest fracàs, atribuït a l’arribada de Méndez de Vigo com a ambaixador del Japó,166 el portà, una vegada a Espanya, 164. A la premsa catalana, abans de la Guerra Civil, signava els seus articles com a Pere M. Escursell. 165. Rodao, F. Relaciones... op. cit., p.33. 166. E ns referim a Santiago Méndez de Vigo y Méndez de Vigo. Fou ambaixador d’Espanya al Japó des del 1932 al 1945. Es tracta
39
