0
El règim franquista a Barcelona i el tercer vèrtex de l’Eix Helena Crusats i Padrós
Premi de Recerca en Memòria Democràtica
0. PRESENTACIÓ DEL TREBALL Aquest treball és fruit de la meva visita a l’exposició “Nazis i feixistes, l’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945)”, exhibida al castell de Montjuïc de Barcelona.1 L’exposició donava a conèixer la clara complicitat amb els règims de Hitler i Mussolini de la Barcelona dels primers anys de postguerra. Nazis i feixistes eren presents als espais més emblemàtics de la ciutat, mostrant la seva simbologia de manera ostentosa en unes visites planificades per contrarestar el passat roig de la ciutat. Aquests fets, per mi desconeguts fins aleshores, van desvetllar la meva curiositat: volia saber-ne més detalls. En aquest sentit, la lectura del llibre de Francesc Vilanova 2,3a i Mireia Capdevila 3b en el qual es basava l’exposició4 fou captivadora i incrementà, encara
1. Nazis i feixistes, l’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945); Castell de Montjuïc, Direcció de Memòria, Història i Patrimoni, Institut de Cultura de Barcelona; Comissariat: Fundació Carles Pi i Sunyer (Mireia Capdevila) i L’Avenç (Núria Iceta); del 20 de novembre de 2017 fins al 23 de febrer de 2018, posteriorment allargada fins el 30 d’abril de 2018. 2. Professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània, Univ. Autònoma de Barcelona. 3. a) Director i b) coordinadora de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona. 4. CAPDEVILA, M.; VILANOVA, F. Nazis a Barcelona: L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945). Barcelona: Ed. L’Avenç, 2017.
6
més, el meu interès. Una idea em portava cap a una altra. Les imatges d’aquella Barcelona de postguerra evocaven, ineluctablement, la Segona Guerra Mundial. Al capdavall, l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista ja havien constituït l’aliança de l’Eix, i això em portà a qüestionar-me si l’Imperi Japonès —com a potència que també en fou— havia tingut un rol comparable al seu a la Barcelona franquista d’aquells anys. Una primera cerca d’informació em va revelar que l’empremta de les relacions amb el tercer vèrtex de l’Eix a Barcelona no havia estat encara documentada exhaustivament. No obstant, a nivell més general, destacaven els treballs de Florentino Rodao5, que analitzen minuciosament la relació entre Franco i l’Imperi Japonès.6 Tot això va fer que, de manera gradual, anés germinant la idea que finalment constitueix el tema central d’aquesta recerca.
5. Professor del Departamento de Historia de la Comunicación Social, Univ. Complutense de Madrid. 6. RODAO, F. Franco y el imperio japonés. Imágenes y propaganda en tiempos de guerra. Col·l. Así Fue. La historia rescatada, 49. Barcelona: Plaza & Janés, 2002.
