Sant Antoni 2019 by menorca.info

Sant Antoni, patró de Menorca

Sant Antoni

2019

 Els menorquins participen en els

actes de la festa de Sant Antoni, que significa la fi, el 1287, de la Menorca musulmana i la incorporació de l’illa a la Corona d’Aragó i a la cristiandat pel fet d’armes del rei Alfons III.

Es Diari

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

MENORCA

MENORCA ● Es Diari

Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca

Josep Pons Fraga

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

Editor diari Menorca

La nueva vía menorquina O

rgullosos de nuestro patrimonio arqueológico, aspiramos por segunda vez, porque se frustró con la primera candidatura, a obtener la declaración de Patrimonio Mundial de la Humanidad para la Menorca Talayótica. Convencidos de nuestra apuesta a favor de la protección de los valores naturales y ambientales, acabamos de celebrar el 25 aniversario de la Reserva de Biosfera. Y, además, albergamos la sede de la Red Mundial de Reservas de Biosfera Islas y Zonas Costeras. Herederos de culturas y tradiciones, somos un enclave estratégico que hace EN LA ENCRUCIJADA 732 años anexionó Alfonso III de AraAmbicionamos un modelo gón, el Liberal, a la Corona de Aragón propio que dinamice la tras el genocidio que acabó con la Menorca musulmana, territorio insular economía y cohesione y disputado durante el siglo XVIII por vertebre la sociedad británicos y franceses, hasta que en 1802 -por la Paz de Amiens- nos reincorporamos definitivamente a la Corona española. Menorca se halla en la encrucijada. Y al celebrar hoy aquel hecho de armas de 1287 como la fiesta de nuestro patrón, San Antonio Abad,

Josep Bagur Torres

los menorquines -que no somos ni queremos ser ni mallorquines ni ibicencos- ambicionamos un modelo propio que dinamice la economía y cohesione y vertebre la sociedad insular para conseguir prosperidad y bienestar. Acuerdo necesario Pero no logramos ponernos de acuerdo sobre la definición, las características y el contenido de esta tan necesaria nueva vía menorquina de crecimiento que no arranca. Vana pretensión la de recuperar aquella estructura productiva basada en un inteligente equilibrio entre el sector agrícola-ganadera, la industria manufacturera del calzado y la bisutería, y el sector servicios, porque aumenta cada año nuestra dependencia del turismo, que acentúa la estacionalidad de la temporada. Hemos pasado del ‘Sant Miquel a Nadal’ a cuando abren y cierran los establecimientos hoteleros.

Los antagonistas de Menorca son los propios menorquines y el principal inconveniente, la incapacidad para ponernos de acuerdo. Pocs i mal avinguts. Nos duele, al atacar nuestro amor propio, cuando nos recuerdan que somos el barrio de una capital. En volumen de población es cierto, pero Menorca posee unos valores, atractivos y una densidad de historia y conocimientos que acreditan una identidad a la que no renunciamos. Una personalidad viva que, con el esfuerzo emprendedor, ha superado momentos más difíciles. Los ‘tres tocs’ de Sant Antoni de este 2019 constituyen una apelación a salir de la encrucijada en la que nos hallamos desde hace años, lo que exige el pacto entre el sector público y el privado para definir la nueva vía menorquina

Director diari Menorca

Una identitat mestissa E

ls menorquins tenim un bon nivell d’autoestima, essencial per a la supervivència, perquè sentim vives les arrels de la identitat i també se’ns nota l’estimació per la terra. Protegim aquesta identitat donant-li vida amb la nostra participació en les tradicions festives i culturals. Sant Antoni n’és el millor exemple. Els actes més simbòlics i senzills comptem des de sempre amb molta participació. Els tres tocs és un espectacle íntim, només comprensible des de l’amor per la pàtria més propera. Hi ha molts exemples d’aquest sentiment local, sense tanta transcendència. Quan som de viatge, no fa falta anar massa enfora, quan trobam un menorquí se’ns il·lumina la

cara. Per altra banda, la meva mare sempre diu que «ses patates de Ciutadella són ses més bones del món», una cosa que no és demostrable científicament ni falta que fa. Estimam els bocins d’identitat sense pensar gaire en les causes i els orígens que la motiven i l’argumenten. I és curiós com el sentiment és general i compartit però quan s’aprofundeix creixen les divisions i els interessos particulars. Nosaltres tenim algunes espècies que són pròpies menorquines, una raça única i reconeguda. El cavall, la gallina, la vaca vermella, l’ovella... Però els humans d’aquesta terra, com passa arreu, tenim una identitat mestissa, perquè som hereus de moltes civilitzacions, de cultures diferents. La història ha fet que l’herència sigui d’una determinada manera. La conquesta ens va deixar elements essencials de la nostra forma de ser i de la nostra cultura. La llengua, enriquida amb les expressions més nostres, és un dels grans tresors. Els menorquins talaiòtics també ens van deixar una gran herència, més d’un milenar de jaciments, de llocs on ells van viure i van morir i que un dia es convertiran en Patrimoni de la Humanitat. Els talaiòtics no parlaven català, ni l’estandard ni el dialectal, però tant els talaiots i les navetes com la llengua d’Alfons III i el cronista Ramon Muntaner formen

part de l’herència que hem rebut, de la cultura i de la terra que estimam. En podem fer trossos i mos els podem repartir, però la identitat és un pack, no depèn de la voluntat de cada persona o de petits grups. Els respecte cap als avantpassats és la millor garantia per a mantenir ben conservada l’herència que ens han deixat. Però la defensa actual de Menorca no vol dir que haguem de construir un mur de protecció contra la contaminació exterior. Avui el món és global i cada dia més obert. Tot i ser una illa, estem immersos en la revolució tecnològica i la transformació social. El mestissatge, la millora de la raça, ja no necessita una invasió i d’un exèrcit triomfador. Arriba de forma més natural. Per l’aeroport, en vaixell, en un iot de luxe o en una pastera. A tots ells, catalans, madrilenys, britànics, francesos, magrebins, avui, a les portes de Sant Antoni, els convidam a conèixer les nostres tradicions i els explicam les nostres històries de les que tal vegada formen part alguns dels seus avantpassats.

Es Diari ● MENORCA

El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

Susana Mora Humbert

Presidenta del Consell de Menorca

Sant Antoni: tradició i arrels que fan Illa L

a celebració de Sant Antoni és una tradició llarga i arrelada arreu de Menorca i, d’una manera ben remarcable, a Ciutadella, on la festa cívica i religiosa és viscuda amb una especial intensitat. D’ençà que l’any 1981 el Consell Insular va declarar dia 17 de gener Diada del Poble de Menorca, Sant Antoni ha passat a ser també una fita assenyalada en el calendari polític i institucional. Des de llavors, Sant Antoni sol esser un moment propici per a la reflexió col·lectiva sobre la nostra història i sobre la nostra realitat, per a la convidada pública i esperançada a mirar amb confiança i seny cap endavant. És una oportunitat que se sol aprofitar també, gairebé sempre, per reclamar esforços col·lectius i responsables de consens. És un dia on ens reconeixem i reconeixem els nostres orígens com a poble. D’on venim, on neixen les arrels de la nostra cultura i de la nostra llengua, la transcendència del llegat de la conquesta catalana per part d’Alfons el Liberal. Les trobades i balls populars i les foganyes i torrades que es celebren arreu són expressions ben sinceres d’un poble que sap fer festa. Així com les celebracions religioses són clares manifestacions de l’espiritualitat del poble de Menorca. El comportament polític ha de saber estar a l’alçada de tot allò que any rere any ens demostren les ciutadanes i els ciutadans de Menorca per Sant Antoni. Les manifestacions de voluntat d’acord i de consens han de transcendir la solemnitat dels discursos institucionals, han de tenir voluntat de permanència. Han de tenir una traducció efectiva en la pràctica diària durant tot l’any. Hem de preservar el valor de la política com a eina per canviar a millor la nostra societat. És l’únic instrument que tenim per consolidar el benestar i per fer-lo arribar a tothom, de manera ben especial a qui passa majors dificultats, i per a fonamentar un futur de prosperitat i de felicitat. Som la tercera dona que presideix el Consell Insular de Menorca. Hem fet moltes passes per la igualtat, però encara en resten moltes en el camí cap a una societat equitativa. No podem oblidar el transcendent paper de tantes dones massa anònimes, que hem de vindicar, al llarg de la nostra història. Per açò hem volgut donar enguany a Sant Antoni una mirada especialment femenina. Les ciutadanes i els ciutadans de Menorca hem demostrat que sabem viure i conviure. Hem demostrat que som capaços de modular les nostres ambicions i les nostres creences en benefici de la

L’acte institucional. Autoritats al Consell, l’any passat: Maria José Camps, Marc Pons, Miquel Preto, la presidenta del Govern Francina Armengol, la presidenta del Consell Susana Mora, Josep Castells, Javier Ares i Mae de la Concha. Fotos: GEMMA ANDREU ELS NOSTRES ORIGENS COM A POBLE És un dia on ens reconeixem i reconeixem els nostres orígens. D’on venim, on neixen les arrels de la nostra cultura i la nostra llengua

VOLUNTAT D’ACORD I DE CONSENS Les manifestacions d’acord han de trascendir la solemnitat dels discursos, amb voluntat de permanència durant tot l’any

GENEROSITAT DE LA RENÚNCIA La discrepància política, natural i legítima, no hauria de ser mai un obstacle insalvable a l’hora de definir el camí cap al futur

cohesió social i del respecte a la diferència. La manifestació cívica de les aspiracions de prosperitat i de benestar sempre ha tingut en consideració els anhels distints d’altres ciutadanes i ciutadans. Així s’ha expressat sempre –des de la pluralitat– la societat civil menorquina. No volem ni podem fer passes enrere en la conquesta guanyada de cap dret, hem de ser capaços d’aixecar un mur de pedra seca contra la intolerància. Hem de recuperar l’exemple de la nostra societat plural per a la política des de la convicció que el camí de l’acord només pot avançar quan està bastit sobre la renúncia generosa per part de tothom. Hem de saber compartir la generositat de la renúncia. La discrepància política, natural i legítima, no hauria de ser mai un obstacle insalvable a l’hora de definir el camí cap al futur.

Hem de saber sacrificar –totes i tots– una part de les conviccions pròpies en benefici d’una prosperitat compartida, sense exclusions, a favor, sobretot, de qui ha tingut manco oportunitats i ho passa més malament. Açò no ha de ser entès mai com una feblesa, ben al contrari. La generositat només és possible a partir de la solidesa de les pròpies conviccions. Només des de la fermesa en les idees s’entén el valor superior de l’acord perdurable, del consens sobre el que aixecar el futur. Tenim molts de reptes com a societat. Hem d’obrir-nos al món tan canviant del segle XXI sense perdre el peu del millor de la nostra tradició. Hem de preservar la nostra identitat sense tancar mai les finestres als nous oratges. Hem de ser tolerants amb qui pensa diferent i hem de ser sempre del tot exigents amb qui –sigui

qui sigui– ens nega o ens regateja els nostres drets, els necessaris recursos –en retorn dels nostros esforços col·lectius–, així com l’accés a les suficients i legítimes oportunitats i serveis per a tothom. No hem de defallir mai en la reivindicació d’allò que ens pertoca. On, quan i davant qui sigui, la nostra ha de ser una veu responsable i serena, educada i ferma, però ha de ser també una veu clara i contundent, en defensa sempre dels valors de Menorca i els interessos de les menorquines i els menorquins. Ho hem de saber fer des de la suma de tots els esforços i de totes les aspiracions. Tots a l’una. Amb respecte i confiança, com ens ensenyen cada any, per Sant Antoni, des de fa tantes dècades, les ciutadanes i els ciutadans de Menorca.

MENORCA ● Es Diari

Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca

Mons. Francesc Conesa

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

Bisbe de la diòcesi de Menorca

Missa de Sant Antoni. El bisbe Francesc Conesa Ferrer encensa la imatge del patró de Menorca, Sant Antoni Abat, durant la celebració litúrgica de la Missa de Sant Antoni 2018 a la Catedral de Ciutadella.

Aprendre a escoltar C

ada any el poble de Menorca recorda la figura d’un sant que va viure a Egipte entre els anys 251 i 356. La imatge popular de Sant Antoni, amb el seu bàcul d’abat i la companyia del porc, es pot trobar en tots els racons de la nostra illa. Des de l’arribada del rei Alfons III el 1287 i la restauració del cristianisme a Menorca, la devoció a aquest sant es va anar estenent per tota la Diòcesi. Parròquies, hospitals i centres socials porten el nom del sant monjo que va viure gran part de la seva vida retirat en els deserts de l’Egipte. Hi ha una característica peculiar de la personalitat de Sant Antoni, tal com ho retrata el seu biògraf, el bisbe Sant Atanasi: la seva capacitat d’escoltar a tots. Encara que va viure una vida de retir i oració, no va defugir mai el tracte amb les persones que acudien a ell demanantli consell o ajuda. Sant Atanasi, a la Vida que va escriure poc després de la seva mort, refereix que Sant Antoni teFRANCESC CONESA nia el do de discernir els esperits (Vita «No raonam les propostes Antonii, c. 44). Posseïa, a més, un caràcter assossede l’altre, sinó que, moguts gat; era pacient i humil i reflectia en el per prejudicis ideològics, seu rostre una gran pau i alegria: «mai les rebutjam amb facilitat» estava agitat, ja que la seva ànima estava en pau; mai estava trist, perquè hi havia alegria en la seva ànima» (c. 67). Per això, una vegada que havien parlat amb ell, encara que haguessin hagut de travessar deserts i passar penalitats per fer-ho, «ningú considerava el viatge massa molest o que fos temps perdut; cadascun tornava sentint que havia rebut ajuda» (c. 62). Penso que aquesta nota de la personalitat del patró de Menorca és summament necessària en el nostre temps. Vivim en l’era de la

comunicació, però sembla que hem perdut la capacitat d’escoltar-nos. Disposem de telèfons mòbils, whatsapp, correus electrònics, però cada vegada és més difícil fer una cosa tan senzilla com establir un diàleg cordial i sincer amb els altres. Sebre escoltar és un art difícil. Requereix, en primer lloc, aprendre a fer silenci, fent callar el que no importa i parant l’orella per allò que de debò és fonamental. Sant Antoni parlava d’entrar al «desert interior», de refugiar-se a la «muntanya interior», cosa que sembla gairebé impossible en una societat que agrada del soroll i defuig el silenci. Per escoltar es precís també tenir molta paciència, per a sebre esperar el moment, no accelerar els processos i esperar fins que sorgeixi la paraula precisa i oportuna. Suposa també capacitat per acollir i respectar, per cercar la veritat amb els altres. Escoltar no és només recollir informacions, sinó una actitud interior d’acollida del que l’altre diu, de disponibilitat per comprendre i d’humilitat per aprendre. Necessitam aprendre a escoltar en tots els àmbits de la vida. En primer lloc, en les relacions familiars i d’amistat. Hem de parlar entre nosaltres, escoltar-nos, conèixer-nos i estimar-nos més. El Papa Francesc critica amb freqüència l’ús de telèfons mòbils quan s’està assegut a la taula: «quan els fills estan a la taula enganxats al mòbil o a la tablet, i no s’escolten entre ells, això no és una família. És una pensió! «(2015.11.11). Ens estem acostumant a una comunicació cada vegada més virtual i menys personal. Que mai falti l’escolta entre els esposos, dels pares cap als fills i dels fills cap als pares, entre els veïns o en l’ambient de treball. Podríem demanar-li també a Sant Antoni que ens ensenyés a escoltar en l’àmbit de la vida pública. En els debats socials i en la política

hi ha massa extremismes i tensions, massa insults i desqualificacions del contrari, massa incomprensions. No ens escoltam. No raonam les propostes de l’altre, sinó que, moguts per prejudicis ideològics, el rebutgem amb facilitat, considerant-lo un adversari. Sobreabunda la crispació, la indignació, i ens falta serenitat per establir relacions sanes i fraternals. Sant Antoni convidava als seus monjos a lluitar contínuament per no ser dominats per la ira i «els aconsellava recordar sempre la paraula de l’apòstol: que el sol no es posi sobre la vostra ira (Ef 4, 26)» (c. 55). No es pot construir una societat sobre la ira, l’enfrontament, la desconfiança i la por per aquell qui viu o pensa de manera diferent. També l’Església ha d’aprendre a escoltar, perquè moltes vegades als cristians ens costa escoltar. Amb freqüència domina en nosaltres la tendència a oferir respostes pre-confeccionades i receptes preparades, sense deixar-nos interpel·lar realment per les preguntes que ens venen, per exemple, des dels àmbits dels joves o dels no creients. Ens costa de manera particular escoltar la veu dels que no tenen veu, dels empobrits i marginats. Si la nostra Església de Menorca vol ser casa de portes obertes, haurà de ser una Església que escolti el clam dels homes i, sobretot, el crit dels més pobres. Què us ne sembla? En aquest dia Sant Antoni podríem demanar a aquest sant, «que tenia el do d’ajudar a tots» (c. 87), que ens ensenyi a escoltar-nos els uns als altres. Bona festa de Sant Antoni!

Es Diari ● MENORCA

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni

MENORCA ● Es Diari

Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

«Pilar Benejam és una amant del coneixement»  Joan Pagès, autor de l’expedient de la nova Filla Il·lustre, valora els mèrits de la pedagoga Isaac Pons de Rosa

Pilar Benejam Arguimbau (Ciutadella, 1937) serà proclamada Filla Il·lustre de Ciutadella, dimecres, en un acte al Saló Gòtic. És el reconeixement a la trajectòria i el llegat que ha conreat la menorquina en el món de la pedagogia, avalat per les 385 adhesions rebudes durant l’elaboració de l’expedient que acredita la distinció. Un procés per al qual s’ha comptat com a jutge instructor amb el catedràtic Joan Pagès, de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui ha treballat i coneix perfectament el valor de la tasca de Benejam.

Quin és el més fonamental?

——Des del meu punt de vista, per proximitat perquè hem treballat junts, l’organització d’una àrea de coneixement que és la didàctica de les Ciències Socials, fonamentalment destinada a la formació del professorat, perquè no només sàpiga el que ha d’ensenyar, sinó també que sàpiga ensenyar. Durant massa temps, en aquest país i en la mateixa universitat, hi ha hagut una tradició de pensar que, sabent, tothom podia ensenyar. En canvi, Pilar Benejam va apostar per les didàctiques específiques, i significa una nova manera de formar el professorat. La seva tasca, primer a l’Escola de Mestres de Sant Cugat, amb la creació d’assignatures de didàctica de les Ciències Socials, i després a Catalunya i a Espanya, és de les coses més rellevants de la seva trajectòria. El compromís de Benejam amb la docència és immens, no és així?

—És una dona compromesa

És important la formació política?

—És clau. Els ‘polítics’ hauríem de recuperar el protagonisme en la política, entenent que és polític l’habitant de la polis, no el que es professionalitza. El concepte polis és grec i es refereix al ciutadà, que hauria de recuperar competències que va cedir als que s’han professionalitzat i que sovint no fan allò que demana el ciutadà. Perquè tot depèn de la política: una bona educació, la salut, els mitjans de comunicació, tot! Els problemes de l’educació es resoldrien fàcilment als Pressupostos de l’Estat, però que s’inverteixi més en armament, és una decisió política. Benejam aposta pel «diàleg, que suposa pensar que les raons dels altres poden ser tan autèntiques com les nostres».

—Els humans tenim la capacitat, encara que no sempre la practiquem, de parlar. Per això s’han creat els parlaments, on se suposa que anem per dialogar, no amb el que pensa com nosaltres, sinó amb el que ho fa diferent. La virtut d’una societat democràtica és que és plural i que, afortunadament, no tots pensem el mateix. Per tant, és educar en la capacitat del diàleg, de l’argumentació, de saber escoltar l’altre i discrepar, respectant però la dignitat humana i reconeixent la seva llibertat de pensar diferent. El diàleg és fonamental i l’única barrera que hi ha són aquells que no respecten els Drets Humans, assolits internacionalment, que contemplen la diversitat ideològica, ètnica...

Per què mereix Pilar Benejam ser Filla Il·lustre de Ciutadella?

—Per moltes coses, però fonamentalment per la seva gran professionalitat en el món de la docència, per la tasca realitzada com a professora de Geografia i com a formadora de mestres, com a membre significat dels moviments de renovació pedagògica de Menorca i de Barcelona, com a promotora d’una nova concepció de l’ensenyament i l’aprenentatge de la Geografia, les Ciències Socials i la formació del professorat, i un llarg etcètera. Pilar Benejam reuneix una gran quantitat de mèrits que la fan ser un dels referents en l’ensenyament.

corporem el futur en l’ensenyament, perquè és l’únic temps que els nois poden construir amb llibertat. Perquè el passat és passat, i el present, efímer.

Joan Pagès amb Pilar Benejam, durant un acte on l’Ajuntament de Barcelona li va concedir un premi.

❝

«La tasca de Pilar Benejam demostra un compromís ciutadà, ètic, polític i ideològic» «Les seves reflexions són vigents, hem avançat en tecnologia, però poc amb les relacions humanes» amb la professió, amb el seu món, amb Menorca i Barcelona. És una dona fidel als seus amics, que ha demostrat coherència entre el que diu i el que fa i ha sigut capaç de crear escola i de generar unes sinergies que han portat al fet que molta gent, quan vam començar aquesta tasca i no teníem una brúixola clara, poguéssim construir les nos-

És vigent la reflexió de Benejam?

tres cartes de navegació. I en bona part és per l’aposta que va fer ella, quan, després de formar-se com a mestre a Mallorca, va descobrir que no havia après suficient. I va fer Pedagogia a Barcelona, i després Història, i encara no en sabia prou. I va començar a treballar i a combinar-ho amb allò que havia après. I ho va fer pensant en la important tasca dels mestres. És un compromís ciutadà, ètic, polític i ideològic. L’esperit d’aprendre i créixer.

—Sí, com una amant del coneixement, i que l’utilitza de manera rigorosa. El 2010, Benejam pronuncià la conferència de Sant Antoni a Ciutadella. Digué que el futur de la societat passa per aprendre a pensar, a treballar en equip i a ser emprenedors.

—Estic plenament d’acord. És molt important la formació del pensament. Sóc dels que creu, i ho he après d’ella, que la ignorància té cura, si s’ensenya bé. La tasca de l’escola és fonamental per ensenyar als nois a apo-

derar-se de la cultura històricament construïda i saber llegir el món en clau diferent. També és fonamental saber-ho fer amb els altres, cada cop té menys sentit el treball solitari. I tenir iniciativa, apostar per construir un futur de manera constructiva i crítica, per ser allò que vols ser. És «bàsic per la salut del sistema democràtic», segons va dir.

—Els pensadors crítics són determinants a l’hora de combatre les notícies falses i no deixar-se ensarronar per aquests profetes populistes que et volen vendre sopars de duro, i a l’hora de prendre iniciatives de manera crítica i creativa i dur-les a la pràctica de forma coherent. Vostè treballa en aquesta línia.

—Sí. Treballo en la línia de la formació del pensament. Fem bastanta recerca sobre la formació del pensament històric i social, la capacitat de desenvolupar la consciència històrica, de relacionar el passat, el present i el futur. Sempre que podem in-

—Afortunadament, o lamentablement, no ho sé, les idees de la Pilar són molt vigents, fins i tot les primeres. Vol dir que probablement, amb algunes coses hem avançat molt (en tecnologies), però amb temes vinculats amb el pensament i les relacions humanes, no tant. Cap a on s’ha d’encaminar la feina?

—És difícil saber-ho. Hi ha coses més o menys evidents: hem de pensar l’escola, no com el període en què s’ha d’aprendre tot, sinó per posar les bases per seguir aprenent tota la vida. L’altre gran tema és la incorporació de les tecnologies. Un investigador nord-americà ha trobat evidències del seu poder en la formació del pensament dels nois i creu que s’ha d’introduir el mòbil com un instrument per a l’ensenyament, ensenyant a utilitzar-lo correctament. Perquè el primer que fa un nen que ve de sentir com xerra el professor, és connectar amb el seu youtuber i creure’s abans les bestieses que pot dir sense tenir informació, que no el professor que la té.

Es Diari ● MENORCA

El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

Joan Francesc López Casasnovas

Professor i escriptor

La conquesta, del mite al ‘logos’

Som diversos, no som iguals. La diversitat és bona

però les desigualtats socials comporten injustícia i trenquen els valors quotidians més estimables: cohesió, solidaritat (interna i externa, afirma Joan F. López.

ap nació amb autoestima deixa de tenir un relat èpic per referir-se al seu passat. Altra cosa serà que aquesta mirada a un presumpte pretèrit perfecte amagui un bon gruix d’imperfectes o d’indefinits. No parlam de temps gramaticals, evidentment. En els moments creadors d’una nació l’èpica brolla a raig de les fonts. No importa, ho saben els mitòlegs, si són fonts inventades; no hi ha espai per a la lírica quan els fets d’armes s’imposen a qualsevol mena de convivència en pau. Si l’Espanya castellana trobava a Covadonga el lloc inicial d’un procés falsament titllat de «Reconquista» i en Don Pelayo el seu heroi nacional, i si els fets d’armes (que avui els historiadors posen en dubte) INTERPEL.LACIÓ PEL FUTUR van comptar amb la miraculosa inter«És un bon moment per a venció de la Mare de Déu, per què a la menor de les Balears ens hauríem de demanar-nos quina privar de les pròpies mitificacions existència real tenim avui fundacionals? com a poble de Menorca» Alfons «el Liberal» (curiós apel·latiu d’un monarca preconstitucional) fent brollar aigua potable de l’illa del Rei estant, repartint mastegots pels volts del port de Maó als pobres almohades menorquins (vae victis!) i fins i tot comptant amb l’ajut inestimable de sant Antoni l’eremita del desert i del cavaller Sant Jordi, segons la crònica de Francesc Mercadal... Açò es diu jugar amb avantatge. Cruenta batalla de l’host cristiana contra les hordes de Mafumet? Muntaner col·loca per la zona de Tricampos (vorera nord i entorns del port de Maó) circa de 40.000 hòmens mentre que una crònica àrab n’hi situa uns 22.000... I bufa que fa vent a una illa que llavors amb prou feines arribaria a 4.000 ànimes! Fake news de finals del segle XIII. Per cert que el cavaller que clavà el drac sembla que en

realitat mai no ha existit, la qual cosa no priva que sant Jordi aparesqui en diverses ocasions de glòria per a la gent de la Corona d’Aragó sempre al costat dels monarques nostrats: a la batalla d’Alcoraz (Osca, 1096) arribat d’Antioquia, on lluitava al costat de les tropes cristianes, per assistir al rei Pere I, i, quasi un segle després, acudint a la conquesta de València per Jaume I. Idò, a Menorca també degué venir, vam-ell-ara, el gener de 1287! L’objectiu d’aquest tipus de mites és clar: d’una banda, testimonien que Déu, a través dels seus enviats, està amb els cristians i manifesta la seua divina conformitat amb llurs accions, i, d’altra part, s’infon coratge per a l’execució de noves gestes. El missatge té un corol·lari: sempre que hi hagi problemes o perilli la victòria, hi haurà un sant proper i propici per assolir un desenllaç gloriós. Tanmateix, convé esbrinar la veritat dels fets més enllà dels relats enaltidors del nacionalisme. Avui Menorca és un país d’una configuració paisatgística preuada, on viu un poble gens aliè al mestissatge, obert als avatars de la història mediterrània, però amb un eix cultural i lingüístic inequívocament hereu d’una aculturació esdevinguda aquell 1287: llengua catalana, com a idioma nacional i propi, i arrelat a la civilització europea occidental cristiana. Cada 17 de gener l’Església celebra la festivitat de sant Antoni Abat i les institucions menorquines commemoren una determinada visió d’aquells orígens. És normal: totes les nacions no sotmeses ni colonitzades ho fan. Per què no ho hauríem de poder fer nosaltres? És un bon moment per fer memòria, passar balanç de l’any transcorregut i interpel·lar-nos pel futur. I demanar-nos quina existència real tenim avui com a poble de Menorca. Que no se’m mal interpreti: no insinuu que siguem uns fantasmes; bé que hi ha de tot. Dic que convé conèixer-nos millor com som i trac-

tar de saber què voldríem ser ‘en ser grossos’. Avaluem també el grau d’autoestima, de consciència identitària i de pertinença dels menorquins (91.920 persones censades). Bé, sí: som diversos, no som iguals. La diversitat és bona però les desigualtats socials comporten injustícia i trenquen els valors quotidians més estimables: cohesió, solidaritat (interna i externa) i sempre des de la lliure decisió ciutadana, no des de cap imposició forana, que açò seria colonialisme. És possible que una certa mentalitat colonial (o provinciana) guiï la conducta d’un sector rellevant de «bona gent menorquina», ignorant potser la Història, l’entabanen amb «històries» repetides. Anys d’adoctrinaments disfressen interessos econòmics, de poder i de classe social. El ‘pensament’ hegemònic respon a la ideologia dominant. Els qui estan avui interessats a penjar la bandera constitucional (per suposat, en tenen dret) o fer sonar l’himne monàrquic dels Borbons dins la litúrgia cívicoreligiosa dels Santantonis no deuen ignorar que els actes commemorats ho són d’un temps medieval i d’una nació que es mostrava al món en català i que tenia una gran presència a la Mediterrània amb la senyera dels quatre pals. Els qui neguen el pa i la sal als éssers humans en els Drets Universals que la condició humana comporta (parlem, per exemple, d’immigració i d’igualtat de gènere) no entendran mai una lliçó senzilla, elemental, i és que feim part d’una cultura minoritzada que té tot el dret a continuar aportant la seua contribució diferenciada a la Cultura mundial i a mostrar total empatia amb els desafavorits o ‘pàries de la Terra’.

MENORCA ● Es Diari

Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

Tot recordant Traginada  En el seu 40 aniversari un grup de músics ha volgut recuperar les cançons que van marcar una època

 La seva manera d’interpretar les composicions tradicionals va aconseguir un èxit immediat

CON LUPA Josep Portella Coll

Els components inicials

Un record Un grup de músics menorquins han volgut dedicar el Sant Antoni de 2019 a recordar Traginada. Que seria del món sense la memòria? Som as Freginal, un dels primers dies de setembre de 1976. La fosca cau sobre la ciutat. Em queden uns dies per partir a Madrid. M’estim més no pensar en els quinze mesos que m’esperen. He passat l’estiu treballant a Cala Morell. Els joves i altres associacions de Maó han convocat un festival combatiu: la música per concentrar una multitud en contra del projecte d’urbanització des Freginal: «Parc sí, pàrquing no». Fa mesos que l’olla bull. En un instant del festival, sobre l’escenari apareixen tres joves: en Paco Bagur, en Joan i en Ramon Saura. Es fan dir Traginada. Canten «Es fantasma des Freginal». No puc dir que m’entusiasmin; no em podia imaginar allò que arribarien a fer durant els tres anys venidors. Després de la festa, engrescats i amb la consciència inquieta, sortim en manifestació per Maó. Passaria un temps, fins al venidor mes de març, sense notícies d’ells. El naixement Traginada va tenir un naixement casual, gens premeditat. Paco Bagur i dos amics, els germans Saura, van decidir sortir a cantar al festival des Freginal de 1976. La seva participació al festival va ser puntual, un dit i fet. Un any més tard formaven un dels grups més importants de música popular que ha donat Menorca al llarg del segle XX. A aquell trio inicial s’hi aniran afegint altres components, la majoria sense cap formació musical prèvia. Només Artur Bagur, que provenia de Novax, els germans Saura, que tenien una experiència reconeguda en la cançó, o Josep Mercadal, contrabaix que arribava des de Pedres i Vent, tenien un bagatge per aportar al grup que volia néixer. Els inicis A començament de 1977, Traginada prendrà part, amb un grup de poetes i artistes que es feien dir Es Mussol (Pere Go-

 Els components inicials: Paco Bagur, percussió i veus; Martina Garriga, veu; Niní Garriga, veu; Josep Mercadal, baix; Arturo Bagur, orgue; Joan Saura, guitarra i veu; Ramon Saura, guitarra i veu; Lluís Reynés, percussió; Leni Pérez, veus; Elena Comeche, veus. El canvi més significatiu va ser el de la substitució de Martina Garriga per Maria Pau Bagur, que sonava flauta dolça i feia veus. Aquesta va ser la formació definitiva. Era un grup familiar: els tres germans Bagur, els dos germans Saura, les dues germanes Garriga.

Imatge promocional del grup, ja amb Maria Pau Bagur. Foto: J.M. VIDAL Cessió: JOAN SAURA

Membres de Traginada fan un alè en un festival as Freginal. Foto: J.M. VIDAL Cessió: ARXIU IMATGE I SO DE MENORCA

mila, Jordi Vivet, Francesc Calvet), en la representació d’un muntatge poètic i musical que, en alguns llocs, es va dir Trempem la primavera. El muntatge es va fer fins a l’estiu, que va ser quan van anar a representar-lo a les Festes de sa Calatrava. Traginada ja havia quedat configurat per deu components. Aquest nombre ja ens dóna la idea que era una altra cosa. Si la majoria de grups folk es presentaven amb una

instrumentació bàsica, senzilla, Traginada se servia d’una bona base instrumental per crear nous sons sobre les velles cançons. Això, i les veus i la personalitat de Paco Bagur i Martina Garriga, van aconseguir que l’èxit fos immediat. La seva manera d’interpretar les cançons tradicionals va originar polèmica per la reacció dels músics més fonamentalistes, que opinaven que aquella aportació de Traginada era un

atemptat contra la puresa del que havia de ser la cançó tradicional menorquina. El primer disc Les seves actuacions esdevenen espectaculars, extraordinàriament seguides, i els converteixen en el grup de moda de 1978 i 1979. L’estiu de 1978, abans de deixar el grup quan es casa amb el poeta, Pere Gomila, Martina Garriga encara va participar en l’enregistra-

ment del primer disc de llarga durada, un disc que va ser la consolidació definitiva i el seu llançament a Catalunya. El vinil, que va sortir l’estiu de 1978, havia estat possible gràcies a la intervenció del cantautor ciutadellenc, que anys després seria president de Jazz Obert, Isaac Melis, intermediari amb la casa Zafiro. Al contrari del que havia passat amb CPEP, que van haver d’enregistrar el seu disc en unes condicions pèssimes, aquest cop el grup es traslladà a Barcelona i va treballar el temps que va caldre als estudis de la discogràfica. Al cap de cinc dies, quan l’enregistrament es va donar per conclòs, el producte ja se sabia excel·lent. El disc recollia algunes de les cançons més populars de l’illa, principalment jotes i romanços. Algunes d’aquestes composicions també eren conegudes a altres indrets dels Països Catalans, o van començar a ser-ho a partir d’aquest enregistrament, com ara «Es llagosts de Ciutadella», «L’amo de Son Carabassa», «Sa núvia d’Algendar», «Jota des Mercadal», «Romanç de na Roseta» i «A sa plaça hi ha ballades», temes on destacaven els jocs de veus dels deu components del grup, que s’imposaven sobre uns arranjaments musicals elementals, però també força efectius. La seva sortida al carrer va ser una explosió, i l’èxit immediat. Ells mateixos ens contaven quines eren les seves intencions: «Intentam cantar les

Es Diari ● MENORCA

El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

cançons de sempre, amb tot el respecte a aquelles persones que ho fan ja sigui normalment o amb vestits típics i castanyoles, però tenint en compte que les cançons són del poble i que, per tant, aquest folklore ha d’anar evolucionant. Per açò ens permetem afegir-hi a vegades qualque instrument nou, com ja s’havia fet molt abans, per exemple amb el violí. Procuram donar a les nostres cançons menorquines una mica de sang i de color. No baratam, per suposat, ni les seves lletres, ni les tonades originals: però a partir d’aquí feim alguna feina...» El segon disc Traginada es desenvolupà plenament el 1978. Amb un any de diferència surten dos discs. El segon va ser la confirmació definitiva del seu paper cultural en aquella societat en canvi. Enmig d’una eufòria general, la periodista Cuca Guixeres explicava com ho veia ella: «… Todos conocemos a Traginada, al menos de nombre y hemos oído sus canciones y, a lo mejor, los hemos visto actuar alguna vez, pero Traginada es más que esto, Traginada es un símbolo. El símbolo de una juventud muy creativa, muy sana, que ha sido capaz de generar un verdadero movimiento cultural dentro de nuestra isla, que ha empezado a dar ya unos frutos muy palpables. Traginada son divertidos, son frescos, sorprendentes. Un poco como la publicidad de Coca-Cola, sólo que de verdad, genuinos, vivos y muy vitales». Aquell estiu, Traginada presentà el disc per tot arreu. Ho va fer en el moment de més feina en la preparació de l’obra teatral, Menorca simplement, on van prendre part molt activa. El tercer disc Va sortir el maig de 1980, al segell Puput, de la casa Zafiro. Està enregistrat a Barcelona, també a Gemma 2. Cal recordar que els tres discs van ser produïts pel músic Antoni Parera Fons, que ja destacava com a músic i compositor. El van batiar «Cançons de Menorca», clarament destinat al mercat català. En la portada van posar una imatge de les cases de Torret, de Pepe Vives. A part d’alguns temes populars, el disc ja incorporava alguna cançó nova, com «Sa vida d’un barquiner», amb música del mestre Calafat i lletra de Tòfol Mus. En Tòfol encara escriu cançons avui, cançons fetes amb el mateix patró que aquelles. Una altra peça, «Sa núvia», la signava el jove Damià Borràs. Poc després, en Damià trauria dues novel·les, «El preu del marès» i «Qui la fa la paga», per entrar en l’antologia d’escriptors de casa.

Els tres discs

El primer disc de Traginada porta el títol de «Menorca» i s’enregistra als estudis Gemma 2, l’any 1978. Conté les cançons següents: 1. Es llagosts de Ciutadella. 2. Boni davant sa casa. 3. Sa cançó de sa cuinera. 4. Demà és diumenge. 5. L’amo de son Carabassa. 6. Sa núvia d’Algendar. 7. Anem a Xauxa. 8. Jota d’es Mercadal. 9. Romanç de na Roseta. 10. Lluna peruna. 11. Ses porgueres. 12. A sa plaça hi ha ballades.

Traginada al teatre Principal de Maó en l’històric festival d’Obra Cultural. Foto: JAVIER COLL

Una altra sorpresa d’aquell disc va ser la «Rumba menorquina» de n’Ernest Pagès, ja desaparegut. Trenta anys després, la rumba illenca es va tornar a posar de moda amb Miquel Mariano. Un adéu sobtat L’estiu de 1980 va ser el gran moment de Traginada. Jo vaig ser a aquell concert del 20 de juliol, un altre cop al pati de sa Lluna. No hi cabia una agulla, la gent omplia el pati, les galeries, les porxades; fins i tot dalt les teulades hi havia gent vivint aquella celebració. Va ser

1977. Recital de poesia del grup Mussol. Tino Pons, Jordi Vivet, Pere Gomila i Martina Garriga. Foto: RÀDIO Cessió ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

Que se n’ha fet dels membres de Traginada?  Els germans Joan i Ramon Saura, amb Josep Mercadal, van continuar en el món de la cançó amb la creació del grup Es Barrancó, que va tenir curta durada. Posteriorment, Ramon Saura ha seguit, fins l’actualitat, en el món de la música, amb cançons pròpies i versions. Amb aquest grup arribaren a sonar a la mítica Cova del Drac, a Barcelona. Josep Mercadal també ha continuat fins avui al món de la música, com a músic que col·labora amb grups i empreses diverses, potser les més conegudes són la presència en el grup Joana Pons i ses guitarres, amb Maria Àngels Gornés, o es Bastió de s’Illa.

aquell dia quan va començar a rodar el rum-rum que Traginada es desfeia. Poc després, el grup va anunciar la seva dissolució: «Al principi ens va costar acceptar el fet perquè estàvem convençuts que amb la desaparició del grup també desapareixeria una part important de la cultura popular».

També és un veterà de les bandes de música de Menorca. El seu compromís cultural l’ha duit a ser president de l’Orfeó Maonès durant uns anys. Artur Bagur prest entrà a l’activitat política, va ser regidor socialista a l’Ajuntament de Maó, i després alcalde. En representació d’una candidatura d’esquerres també va ser senador per Menorca. Ja separat de la primera línia política, ha recuperat amb més intensitat la interpretació musical, aquests darrers anys amb Ramon Saura. Paco Bagur, germà de l’anterior, que era la personalíssima veu de Traginada, s’apartà de la

Eren ben conscients del que havien aportat a la recuperació de cançons pel simple fet de tornar-les a la gent. «Quatre anys són molts anys. Ara bé, estam tots integrats en certa manera dintre d’un moviment i, tal vegada, d’aquí a uns anys, es trobin tres o quatre persones i decideixin fer alguna cosa

música a principis dels vuitanta. Temps després va tornar amb una proposta musical molt diferent, amb Joan Torres, que no arrelà. Martina Garriga es dedicà a la música clàssica i a l’ensenyament musical, que encara exerceix avui. Niní Garriga, germana de Martina, va seguir en el món de la música durant uns anys, orientant-se al final per una música més moderna i internacional, principalment amb el grup Bambú. Lluís Reynés, Elena Comeche, Maria Pau Bagur i Leni Pérez, no van seguir en el món de la cançó.

junts». L’èxit de Traginada va consistir a crear-se com a veu d’una generació i a explorar la cançó popular, que havia estat menystinguda durant molts d’anys també en els àmbits culturals, com un instrument que donava cohesió i festa a tot un moviment. El 1983 s’edita «Èxits de Tra-

El segon disc s’enregistra el 1979, als mateixos estudis Gemma 2, i apareix amb el títol, «Pels camins de Menorca». Hi trobem les següents cançons: 1. Una dona llarga i prima. 2. Fora de sa ciutat. 3. Sa morena de Torret. 4. Na cabells d’or. 5. Jo me n’entri 6. Sa festa des pobres. 7. L’anqueniero. 8. Codolada de Fornells. 9. Cançons de llaurador. 10. Fandangos. 11. Horabaixa, post el sol. 12. Na Cecília. 13. Ball d’Escòcia. 14. Cançó d’es sabaters

En el tercer disc, «Cançons de Menorca», hi trobem: 1. Fandango. 2. Roseret. 3. Es llangardaix d’Alaior. 4. Lo vinyoler i lo cavaller. 5. Sa vida d’un berguiner. 6. Sa despedida. 7. Aubada. 8. Fandango de sa somereta. 9. No- ni- no. 10. Monja per força. 11. Sa núvia. 12. Rumba menorquina

ginada», amb una selecció de cançons ja conegudes. Cap al 2000, el segell Blau, de Palma, adquireix els drets sobre els tres LP’s i els edita, remasteritzats, en suport CD; el producte s’exhaureix ràpidament. El 2009 es repeteix un disc recopilatori, «Traginada: selecció de cançons», també exhaurit al poc temps. Epíleg He fet aquest estudi a partir de velles notes personals, de converses amb membres del grup i visitant la premsa de l’època (Diari Menorca i Última Hora). Les fotografies pertanyen a la col·lecció de Josep M. Vidal, Foto Ràdio i Javier Coll, que gestiona l’Arxiu d’Imatge i So, que les ha cedides expressament. Podran llegir una història més extensa de Traginada a Portella Coll, Josep. Episodis exemplars. Menorca, segle XX

MENORCA ● Es Diari

10 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca

Miquel Pons Portella

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

Advocat i investigador

La figura del patró, eclipsada. La

manera com s’ha anat construint, institucionalment i popularment, la festa del 17 de gener ha fet que el nos-

tre coneixement sobre sant Antoni abat quedi molt limitat als aspectes més folklòrics de la seva biografia.

Redescobrir sant Antoni abat, avui a Menorca C

ada any, dia 17 de gener, som invitats per l’Església a celebrar la memòria litúrgica de sant Antoni abat. En el cas particular de Menorca, aquesta celebració té un significat afegit en la mesura que també ens serveix per commemorar el fet d’armes EXEMPLE DE SANT ANTONI del 1287, un esdeveniment importantís«Els menorquins del 2019, sim que explica una part molt rellevant de la nostra història com a poble. atrafegats en les fatuitats Per aquesta raó, la figura del patró de del segle XXI, tenim molt Menorca ha quedat certament eclipsaaprendre de Sant Antoni» da: les celebracions d’aquests dies es focalitzen en la gesta del rei Alfons III, quedant relegat el record de la vida i les obres del monjo Antoni. De fet, la manera com s’ha anat construint institucionalment i popularment la festa del 17 de gener ha fet que el nostre coneixement sobre sant Antoni abat quedi molt limitat als aspectes més folklòrics de la seva biografia: com es relacionava amb els animals o com s’alimentava al desert de taronges, dàtils i garba-

llons. Aquestes antigues tradicions són part de la nostra cultura i, per tant, mereixen ésser conservades. Ara bé, no poden fer-nos oblidar l’enorme talla de sant Antoni abat i la seva rellevància en el desenvolupament de l’Església primitiva. En aquest sentit, els menorquins comptem amb un instrument privilegiat per a conèixer més i millor el nostre patró: la biografia que va escriure’n, cap a l’any 357, sant Atanasi d’Alexandria. Es tracta de la principal font d’informació que tenim sobre sant Antoni, al qual també s’atribueixen diversos apotegmes i algunes cartes. Segons els seus estudiosos, la vida d’Antoni fou el primer best seller de la literatura cristiana i tingué una importància essencial en els primers passos del moviment monàstic. De fet, el bisbe Atanasi —heroic vencedor de la crisi arriana del segle IV i doctor de l’Església— escriu aquesta obra immediatament després de la mort d’Antoni, el 356 als 105 anys d’edat, per respondre a l’interès mostrat per molts monjos que desitjaven imitar-lo en l’ascesi i la pràctica de la virtut. La vida ascètica d’Antoni comença poc després de la mort dels seus pares (2,1), seguint l’exemple d’alguns ancians venerables i buscant sempre la soledat (3,4). Les seves constants lluites amb el diable —enemic del bé i ple d’enveja

(5,1)— també li serveixen per avançar en l’ascesi. En un llarg discurs que dirigeix als monjos que l’admiren i el segueixen —el qual ocupa gairebé un terç de la Vida escrita per Atanasi (16,143,3)—, Antoni enumera els principals elements de l’ascesi: dejunis, vigílies, oració, dolcesa, mansuetud, desinterès pels doblers i per la vanaglòria, humilitat, amor per als pobres, almoines, pau i, especialment, veneració per Crist. En resum, segons sant Antoni, el millor escut contra les envestides del Maligne són una vida recta i la fe en Déu (30,2). Tot i que, des de ben jove, Antoni treballà en la disciplina corporal (3,1), als seus deixebles els advertia de la importància de prestar més atenció a l’ànima que al cos, dedicant-li tot el temps necessari perquè no acabés arrossegada pels plaers carnals (45,5-6). També els insistia en la necessitat de mantenir-se ben enfora de les heretgies, que destrueixen l’ànima i porten a la perdició (68,1). Per això, Antoni s’esmerçà des del principi de la seva vida ascètica en la lectura de les Sagrades Escriptures (3,7) i admirà els monjos que estimaven l’estudi (4,1). Ell era illetrat (1,2), però tots els filòsofs pagans que intentaren discutir amb ell hagueren d’acabar reconeixent la seva saviesa, la seva sagacitat i la seva intel·ligència (72,1; 73,3). El segon discurs que sant Atanasi intercala en la Vida d’Antoni és precisament la demostració de la fe en Crist que li demanaren al monjo egipci dos savis grecs (74,3-80,6). En un moment donat d’aquest debat, Antoni recorda com els cristians no hem conegut el Misteri a través de complexos raonaments, sinó pel poder de la fe que ens dona Déu mitjançant Jesucrist (78,1). Els savis es mostren molt impressionats per la intel·ligència d’Antoni, però aquest rebutja les seves paraules d’admiració: com no es cansava de repetir a tots els seus seguidors, el mèrit de les seves obres corresponia únicament i exclusivament a Crist (80,6). Durant el seu diàleg amb aquests savis de Grècia, Antoni aconsegueix fer-los entendre que amb les seves al·legories mitològiques adoren la Creació enlloc de Déu, que ha creat totes les coses (76,2). La bellesa de la Creació s’ha d’admirar, afirma Antoni, però no podem divinitzar les coses creades (76,3), perquè en aquest cas estaríem atorgant l’honor al soldat i no al seu general (76,4). De fet, si Antoni aconseguí viure en harmonia amb els animals salvatges del desert, fou justament perquè se sotmeté a Déu i hi confià de manera plena, mantenint la seva ment ferma i en pau (51,5). Els menorquins del 2019, atrafegats enmig de totes les turbulències i les fatuïtats del segle XXI, tenim molt aprendre de sant Antoni abat. La vida del qual, ben mirat, queda resumida en aquest simple apotegma: «He vist totes les xarxes de l’enemic esteses per terra i m’he dit gemegant: Qui podrà escapar-ne?» Però he sentit una veu que em responia: «La humilitat» (15.3).

Es Diari ● MENORCA

El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni 11

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

Lluís Vergés

Enka Alonso (Ferreries) és llicenciada en Filologia Hispànica a la universitat d’Alcalá de Henares, diplomada en Estudis Musicals i en Teatre. Fa teatre i televisió i dona classes. Recentment s’ha embarcat en el projecte musical «La nena Samso» i ara pronunciarà el Dia de Sant Antoni la conferència institucional i a més serà protagonista de les representacions teatrals «Ifigenia a Tàurida» que es faran el dia 19 de gener al Teatre Principal i el dia 20 a l’Auditori de Ferreries. Amb totes les coses que fa i ara dona una conferència. Li agrada posar-se a prova?

«Tinc tendència a avorrir-me i m’he de posar molts reptes»  Enka Alonso, actriu i filòloga, pronuncia enguany la conferència institucional de Sant Antoni i protagonitza una obra de teatre

❝

—Sí, massa, jo crec. Som molt inquieta, molt.

«A Ràdio 4 em van proposar fer una sèrie sobre dones oblidades i vaig estrenar-la amb una dona menorquina: Joana de Vigo i Squella»

Serà la primera conferència?

—És tot un repte i atrevir-me forma part de la meva personalitat. Tinc tendència a avorrirme i em vaig posant reptes al davant constantment. Potser qualque dia em relaxaré un poc. El tema de la dissertació són les creadores silenciades de la història, les dones.

«Quan vaig anar a l’arxiu de Ciutadella i vaig llegir la traducció d’ ‘Ifigenia a Tàurida’, feta per de Vigo, em vaig quedar en xoc»

—Sí. El punt de partida d’aquest tema va sorgir més o manco fa un any i mig. Em van proposar fer una secció a Ràdio 4 a Barcelona sobre dones creadores que es diu «Personatges secundaris». En què consisteix?

—Dues vegades al mes xerr per donar a conèixer dones il·lustres que al llarg de la història han fet coses molt interessants i han estat pioneres en moltes disciplines, però han estat esborrades i han quedat al marge de la història.

«El llenguatge és realment únic. Na Joana de Vigo va incorporar molt de gal·licismes i el llenguatge literari propi del segle XVIII»

Molt interessant...

—La gràcia de tot això és que quan em van proposar fer aquesta secció vaig voler estrenar-la amb una dona menorquina. Vaig estar cercant, mirant i mentre li donava voltes al tema, vaig trobar de manera fortuïta a na Fina Salord i li vaig demanar a ella.

És una obra antiga, però ens remet a problemes com la crisi dels refugiats, el terrorisme islàmic o l’abús de poder»

Què li va respondre?

—Na Fina Salord em va xerrar de la Joana de Vigo, una dona il·lustrada menorquina del segle XVIII. Ella estava estudiant aquesta figura i em va dir que hi havia unes traduccions molt interessants a l’Arxiu Diocesà de Ciutadella i entre elles, una obra de teatre. Va ser com una inspiració,

—Vaig anar a l’Arxiu Diocesà i quan vaig veure l’obra de teatre, una tragèdia de Claude Guimond de la Touche, un autor francès del segle XVIII, i la traducció de Joana de Vigo vaig quedar en xoc.

«Moltes dones que haurien de formar part dels llibres d’història i dels llibres de text, no hi són»  «Amb les dones oblidades hi ha dos problemes -afirma Enka Alonso-. Moltes dones que haurien de formar part dels llibres d’història i dels manuals pedagògics no hi són. Llavors les filletes creixen sense referents femenins. Això és molt perillós perquè després creus que les dones no han fet res al llarg de la història i tu has de tenir models de dones que realment han fet coses

molt potents. Després el que ens passa a les creadores a l’actualitat és que sovint ens costa accedir a algunes esferes i també que se’ns tingui en compte. Això no ho hauria de confessar, però una vegada un director em va dir: ‘no facis preguntes perquè les actrius no sou intel·ligents’. De vegades ens trobem en situacions de ser infravalorades simplement per ser dones».

Per què?

—Vaig fer fotos de cada pàgina i com vaig poder vaig llegir aquell manuscrit a casa en l’ordinador. Vaig veure que l’origen era una obra d’Eurípides del segle IV abans de Crist. Claude Guimond de la Touche va fer una versió que va revolucionar els teatres europeus. Llavors De Vigo va fer una traducció del francès al menorquí del segle XVIII i em va impactar que tenia molta vigència el que contava perquè d’alguna manera remetia a la crisi dels

refugiats, el terrorisme islàmic... Li vaig dir a na Fina que aquesta obra s’havia d’estrenar. Ella estava preparant l’edició del text amb la Maria Paredes i vam posar el motor en marxa. Així és com podrem veure l’obra.

—Arran d’aconseguir ajuda per aquesta obra i dates per l’estrena tot van anar com enllaçat. Em van proposar que fes el pregó i que rallés d’aquest tema a la conferència. Per què una obra tan antiga pot interessar al públic d’avui?

—Hi ha diferents vies que fan que aquest text sigui molt atractiu. Primer, el llenguatge que és realment únic. Na Joana de Vigo va fer una traducció del francès incorporant molt de gal·licismes. A part hi ha el llenguatge literari propi del segle XVIII, aquest segle que va ser tan sucós i tan potent a Menorca. I el tema?

—Només amb una llegida em va creuar el problema que tenim amb la crisi dels refugiats i els del terrorisme i de l’abús de poder. En aquest text el que passa a grans trets és que hi ha un personatge, Ifigenia, que està retinguda a Tàurida. El governador d’aquest poble bàrbar és un dictador que imposa la llei que cada estranger que arriba al port ha de ser sacrificat en honor de la deessa Diana. Ifigenia és forçada a ser la ma executora d’aquests sacrificis. Durant tota l’obra ella fa una crida a la raó, posant en dubte que els déus vulguin que es cometin aquests crims. Diu que tots els homes són iguals i lliures per naturalesa i que els déus realment no volen que es mati gent innocent. Creu que Tàurida hauria de ser un refugi per tots aquests desgraciats que arriben al port. Recorda els nostres temps.

—Quan vaig llegir aquest text vaig pensar que ens contava una cosa molt actual. Tant el llenguatge com el tema són molt interessants, a banda que està signat per una dona de qui no en sabíem res i que està cridada a entrar a formar part de la nòmina dels il·lustrats del segle XVIII menorquí. Té ara altres papers teatrals vius?

—A més d’Ifigenia, un altre paper que tinc en gira és la Colometa de la «Plaça del Diamant» i un personatge a la sèrie d’IB3 «Amor de cans». Com porta viure tantes vides a l’hora?

—De vegades és un poc esquizofrènic (riu), Bé, jo separ molt. Intent no dur-me cap cosa a casa, ja són molts anys que ho faig. Tinc clar que només són personatges de ficció.

MENORCA ● Es Diari

12 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca

Miquel Àngel Limón Pons

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

President del Consell Científic de l’IME

Sant Antoni, ben enfora d’un dijous anodí

viable a través de l’exercici de les formes delegades, purament vicàries. O sigui: els selectes fan per nosaltres —a vegades, en lloc de nosaltres i contra nosaltres. Així, la història social de la humanitat és una grotesca deformació entre dominats i dominadors. El grumoll, però, apareix quan els dominadors es neguen a deixar la cucanya personal de vida regalada, molt ben retribuïda i blindada de congelacions i retalls salarials, fins i tot en hora de crisi com la que agònicament hem travessat fa ben poc temps. No es poden queixar els diputats d’ací i d’allí nfora de tenir Menorca, aquesta setmana, gons, la immensa i adotzenada massa en tropell. (inclosos els senadors), perquè ordeixen a penes un dijous anodí, es veurà atapeïda de cele- Per raons ben bé pràctiques, l’home social ha un tel de feina pobríssim (anar i venir per les albracions institucionals i de discursos d’alta acostumat d’organitzar-se segons la fórmula de tures de l’aviació i escalfar escons de vellut amb etiqueta política que ens voldran avaluar qui la delegació i la cessió de la representació. En les els darreres) a canvi de sous quatre o cinc vegasom i com estem ara mateix. D’ací i d’allà, ens persones és molt més tibant el factor individua- des el salari mínim, ara apujat a 900 euros —dieoferiran també algunes revetlles encensades pel lista —la fibra vivíssima del ‘jo’— que no pas el tes, taxis i pernoctes de banda, no cal advertirfum de les torrades porcines. Tot plegat, Menor- carés social o col·lectiu, tot i ser un animal grega- ho. Tanmateix, diré que els polítics, ara i adés, ca reviurà la seva diada política. ri a límits repatanis. Que busqui, en efecte, la també en fan de bones. Una d’elles, per mi, Des que va ser declarada una festivitat insular proximitat del consemblant no assegura de cap haurà estat, en aquests trenta anys que ja discorren, la institució de la Diada per determinació del Consell Insular, l’illa ho manera que, a la vegada, endel poble de Menorca. afronta amb un punt de nacional i un altre punt carni valors comunitaris. AsAtès que rere la festa cívica d’oci simple, com tants desfilen en el calendari pirar a rompre la soledat indis’hi conté una apreciable arde l’any. Semblant disjuntiva, però, no és pas res vidual d’una imaginada selva FER VOLEIAR CAMPANES de negatiu. Ja sabem que les societats, per madu- no obre la porta, necessària- «La commemoració suposa madura jurídica per a l’autonomia política del meu niell, res que siguin, es divideix en dos grups, grosso ment, a l’home social de debò. l’oportunitat de sentir-nos modo. D’un cantó, hi ha els dirigents, fatalment; Tot just aquest es beslluma ciutadans d’una terra sempre estic temptat de concloure que la Diada és, més i de l’altre, els dirigits, sovint apàtics que es dei- quan hi apareix alguna forma concreta i intel.ligible» tost, l’esdeveniment històric xen fer. Sempre ha estat així, i així es perllongarà de contracte social —i encara! millor garbellat que ens ha pels segles dels segles. No hi podem fer res míniCom que l’assamblearisme mament d’eficaç. és una utopia irrealitzable, per no dir el caos pre- succeït als menorquins d’ençà de la liquidació de Es dóna la circumstància, com també es com- socràtic que eixorda, la convivència sols resulta l’Antic Règim. O potser dos, d’esdeveniments, si hi encabim, encara, la liquidació mateixa prendrà de seguida, que els primers són els se- mitjanament d’aquell sistema legal abominable sustentat en lectes; i els sel’absolutisme, la teocràcia, la brutalitat estamental, la fam al rebost i la crueltat contra la dignitat humana. Entretant, però, el feliç adveniment de la mentalitat liberal es féu a un preu molt alt per als territoris freturats d’Estat. Hi sobrevingué la pèrdua dels furs i la planta juridicopolítica pròpia. Per tant, perdérem la Universitat i tot el floc de privilegis per a l’autonomia insular. No em sembla inadequat, idò, que el 17 de gener representi, dins els meus anhels de ciutadà en una democràcia constitucional, una data per fer voleiar campanes. La commemoració no és pas banal ni amorfa. Suposa, al capdavall, l’oportunitat de sentir-nos ciutadans, no ja d’un Estat, que és una entelèquia prefabricada i centralista; sinó habitadors primigenis d’una terra concreta i intel·ligible; açò és: un país o una nació. Sovint he recelat dels qui no es consideren lligats a cap indret; que es titllen, emfàtics, de ciutadans del món. A mi, modestament, em pareix una bestiesa — i perdonau-me si sona d’aspiració minúscula, o localista. Ni els animals tenen concedit el privilegi de viure sense límits geogràfics, desconnectats d’alguna forma o altra d’hàbitat específic. Els éssers vius, inclòs el regne vegetal, existim en funció dels lligams a una terra que fa suportable la difícil, la incerta vida, tanmateix, destinada a la tomba. L’única mobilitat geogràfica que, de debò, empaita (i, per tant, que ens fa fugir endimoniadament) és la gana: que ho diguin, si no, les pasteres. La resta, són sols imperatius dels dominadors sobre els dominats. Per un dia, el 17 de gener els menorquins ens desembarassam, encara que sigui un mer ritual endiumenjat, dels dominants que, malgrat poder al·legar algun dret d’Estat, no deixen de ser paiEl 17 de gener. Per un dia els menorquins ens desembarassam, encasanament exteriors. ra que sigui un mer ritual endiumenjat, dels dominants que, malgrat poPer molts anys a tots. der al·legar algun dret d’Estat, no deixen de ser paisanament exteriors.

Es Diari ● MENORCA

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni 13

MENORCA ● Es Diari

14 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

Tots els actes de Sant Antoni 2019  El programa presenta una gran oferta d’activitats, els actes més tradicionals i les convocatòries culturals que donen valor a la festa Dissabte 12 Maó  11.30h Sortida de la cercavila des de la plaça de la Constitució.  12.15h Representació de la Conquesta, a la plaça de la Constitució. A càrrec de la Colla de Geganters de Llucmaçanes, la Banda de Música de Maó i els cors de l’Orfeó Maonès.

 10h 18a Trobada de Vela Llatina i Barques Clàssiques de la Diada del Poble de Menorca. Lloc: port de Ciutadella. Organitzen: Consell Insular de Menorca i Amics de la Mar de Menorca.

Alaior  9h Trofeu de Sant Antoni d’Automodelisme. Lloc: pistes des Cós.

 19h Festival Cinema Infantil en Català Neu i els arbres màgics, Programa format per 4 curtmetratges. 51 min. A partir de quatre anys. Lloc: Ocimax (preu 2 euros).  Des de les 18h Revetla de Sant Antoni.  A partir de les 18h Mostra d’oficis antics.  A partir de les 18.30h Ballades populars, a càrrec del Grup

Alaior  10h a 14h Petit Mercat de Sant Antoni. Venda de productes tradicionals. El berenar de l’ermita (venda de dàtils, taronges i suc de taronja). Taller de pintura «O sant o dimoni».  11h Contacontes: Què és la felicitat?, a càrrec de Beta Teatre. Centre Cívic de Cala en Porter.  12h Actuació musical de Pinyeta Pinyol. Claustre del Convent de Sant Diego (si plou, l’activitat es farà a l’església de Sant Diego).  17h Grup Juvenil de Lectura, dirigit per Fàtima Anglada. Comentari del llibre Invisible, d’Eloy Moreno. Lloc: Biblioteca Pública.  19.30h Concert de Sant Antoni a càrrec de la Coral Canticus. Lloc: església de Sant Diego.  19.30h Trobada literària del Grup de Lectura: comentari del llibre Les vuit muntanyes, de Paolo Cognetti.  21h Cercavila de Dimonis i Batucada amb el grup Retrò. Sortida des de sa plaça Nova.

Sant Lluís

Es Mercadal  De 9.30h a 13h Jocs i esports autòctons: Doma menorquina, copa Sant Antoni. Lloc: C.H. Ses Ramones.

Ferreries

 10.30h Exposició de maquetes de carruatges i fars de Sisco Moll Lloc: Espai d’Art Xec Coll.

Maó  19h Acte de celebració del 60è aniversari de JJMM de Maó. Concert del quartet vocal Metropolitan Union. Sala de Cultura Sant Antoni.

Ciutadella

Dimarts 15 Ciutadella  20h Presentació del llibre «Menorca, cocina con historia». Sala d’Actes del Casino 17 de Gener.  20.30h Òpera al cinema: gala d’òpera. Retransmissió en diferit des del Festpielhaus de Baden Baden. Lloc: Cinemes Canal Salat.

Dimecres 16 Maó

Folklòric Es Rebost; Cançons menorquines; i Fester i torrada popular. Lloc: Claustre del Carme.  18.30h Trasllat de la imatge de Sant Antoni des de l’antiga església de Sant Antoni (s’Arraval) fins a la parròquia de Sant Antoni (Vives Llull), acompanyats pels gegants de Sant Antoni de Maó i la Colla de Geganters de Llucmaçanes. Posteriorment, torrada popular allà mateix acompanyats d’una vetlada de glosat, aprox. 20.h.  21h Sopar de Sant Antoni de «Es Diari» Al Restaurant La Minerva del port de Maó. Lliurament dels premis Protagonistes de la Vida Menorquina i dels premis periodístics Mateu Seguí Puntas, Domingo Marqués i Andreu Casasnovas.

Maó

 De 17h a 17.30h Taller de màscares per als fillets i filletes.  18h Fornite, actuació infantil musicada.  20.30h Torrada i revetlla amb Petit Komité.

Es Mercadal

Ciutadella

 20h Torrada popular de Sant Antoni i actuació del grup Es Bastió de s’Illa. A la Plaça del Pare Camps.

 09.00h Mercat tradicional. Al llarg del matí, mercat de dàtils i taronges, i rifa del porc. Plaça de Sant Antoni.  De 10h a 22h 15a Fira de Sant Antoni. Lloc: Contramurada.  11h Missa solemne i a continuació processó dels Tres Tocs. Lloc: Catedral de Menorca.  13h Concert vermut amb actuació musical en directe. Lloc: bar del Casino 17 de Gener.  17h Beneïda d’animals.  18h Ballada amb el Grup Folklòric Tramuntana.  18.30h Torrada popular. Lloc: Casino 17 de Gener. Hi col·laboren: Parròquia de Sant Francesc i A. E. Sant Antoni M. Claret.

Es Castell  20h Il Gesto Armónico «Els sons de la llegenda negra. La Conjuració de Venècia», amb Joana Bibiloni (cant), Eva Febrer (violí barroc), Laura Sintes (traverso), Dimitri Kinynis (violoncel), Patricia Romero (orgue). Església de Santa Eulàlia.

Dijous 17

 De 10h a 20h Fira de Sant Antoni.  11h Missa a la parròquia de Sant Antoni.  11.30h Concentració de les persones que duguin animals per beneir davant l’Institut Joan Ramis. Sortida en processó per fer el recorregut següent: c/ Vassallo, s’Esplanada, ses Moreres, Cós de Gràcia, c/ Sant Jordi, c/ Bastió, ses Moreres.  12.30h Benedicció d’animals al carrer de ses Moreres. En acabar es traslladarà la imatge fins a la parròquia de la Immaculada Concepció.  17.30h Espectacle de doma menorquina. Carrer de ses Moreres.  18.00h Festival Cinema Infantil en Català Phantom Boy. Alain Gagnol i Jean Loup Felicioli. França, 84 min. A partir de vuit anys. Lloc: Ocimax (preu 2 euros).

 19.30h Torrada popular de sobrassada i botifarró. Pla de sa Creu.

Dilluns 14

Diumenge 13

 19h Torrada Popular. Organitza: Colla de Gegants d’Alaior.  Foguerons al carrer des Ramal.  19.30h Ballada popular de la Diada de Sant Antoni, a càrrec de la Rondalla i Grup de Ball d’Alaior. Lloc: sa Plaça.  19.30h Cala en Porter.Torrada de Sant Antoni. Lloc: sa Plaça.  21.30h Torrada i ball de Sant Antoni. Lloc: local de l’Associació de Balls de Saló.

Sant Lluís

 De 11h a 13h Escacs: 4t Obert de Sant Antoni. Lloc: sala gran del CCE Sant Lluís.

 20h Inauguració de l’exposició col·lectiva de fotografia del Foto Club F/ Llum. Oberta els dies 13, 16, 17, 18, 19 i 20 de gener de 19 h a 21 h. Lloc: Centre Sociocultural.

Alaior

Fornells  19.00h Els fillets i les filletes del CEIP Fornells i l’escoleta davallaran el ninot per cremar-lo.  19.30h Torrada popular de Sant Antoni. Plaça de s’Algaret.  22.00h Ball amb el grup No Hi Som Tots. Lloc: carrer de la Mar.

Ciutadella

Ferreries

 De 16 a 22h Fira de Sant Antoni. Venda de productes alimentaris i d’artesania, i també relacionats amb oficis tradicionals i manuals. Lloc: Contramurada, a la zona entre el carrer de Pere Martorell i el Molí del Comte.  19h Acte institucional amb motiu de la Diada de Sant Antoni: obertura de l’acte per l’alcaldessa i proclamació de Pilar Benejam com a Filla Il·lustre de Ciutadella. Lloc: Saló Gòtic de l’Ajuntament de Cliutadella.

 19.30h A l’envelat de la plaça d’Espanya: Ballada popular a càrrec del Grup de Ball Es Penell i del Grup Folklòric Aires des Barranc d’Algendar. Mentrestant, torrada de sobrassada.  20.30h Glosat a càrrec del Grup de Glosadors de Ferreries. Organitza: El Grup de Glosadors.  22.00h Correfoc amb recorregut per diferents carrers de Ferreries. Organitza: Myotragus Dimonis de Ferreries.

Alaior  20h Glosat amb glosadors de Menorca. Sala d’Activitats Ciutadanes.

Sant Lluís  10h Missa de Sant Antoni. Lloc: església de Sant Lluís.  10.30h Benedicció d’animals Lloc: Pla des Rector.  De 10.30h a 14h A sa Plaça No-

Es Diari ● MENORCA

El patró de Menorca | Especial Festa de Sant Antoni 15

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019

va. Fira de Sant Antoni.  De 10.30h a 12h Tir amb Fona. Tirada popular Organitza: Delegació de Menorca de Tir amb Fona.  11.h Ball folklòric amb el Grup de Música i Ball Menorquí del CCE Sant Lluís i amb el Grup Folklòric Tramuntana de Ciutadella.  De 11h a 13h Dinàmica de participació ciutadana acompanyada per l’Associació de Facilitadores de Grup de Menorca ALMAdeCO, taller «Entre totes per un Sant Lluís sense plàstics».  A partir de les 12.30h A l’aparcament de sa Tanca. Espectacle de cavalls a càrrec de Miky Borras; Exhibició de falcons a càrrec de l’Associació Menorquina de Falconeria i Amollada de coloms.

Es Castell  10h Mercat de Sant Antoni Lloc: plaça de l’Esplanada.  11.45h Beneïdes davant la parròquia.  12h A la plaça de l’Esplanada: Ballada popular amb el Grup Folklòric Castell de Sant Felip i Partides ràpides d’escacs.

Francesc d’Albranca 2018, editada per l’Ajuntament de Ferreries. Es donaran a conèixer la composició de la Junta de Caixers, el fabioler i el pregoner de Sant Bartomeu 2019. Homenatge als cavallers que fa vint-i-cinc anys que surten a la colcada de les festes de Sant Bartomeu. Sala de Plens de l’Ajuntament.

Es Migjorn Gran  10h Benedicció d’animals. Lloc: Pla de l’Església.  10.30h Missa en honor de Sant Antoni. Església de Sant Cristòfol.  19h Tradicional torrada de sobrassada i botifarró (a canvi d’un euro destinat a una associació benèfica) amb ball fandango a càrrec del Grup Folklòric Aires des Migjorn. Lloc: Pla de l’Església

Divendres 18 Maó  18h Festival Cinema Infantil en Català El regal de la Molly Monstre - Ted Sieger. Alemanya- Suècia-

Es Castell  09.30h Ruta literària pes Castell d’Àngel Ruiz i Pablo. Lloc d’inici: Ajuntament.

Dissabte 19 Maó  18h Festival Cinema Infantil en Català El bosc de Haquivaqui - Rasmus A Sivertsen.Noruega-Països Baixos, 115 min. A partir de quatre anys. Lloc: Ocimax (preu 2 €).

Ciutadella  De 10h a 22h 15a Fira de Sant Antoni. Lloc: Contramurada.  21h Representació teatral: «Recreo», de Manuel Veiga (Premi SGAE 1997), a càrrec de la companyia Xàfec Teatre, dirigida per Pitus Fernández. Lloc: Teatre del Casino 17 de Gener.  19.00h Projecció del documental: 25 anys fent camí. Menorca Resereva de la Biosfera, a càrrec de l’Arxiu d’Imatge i So del CIM Lloc: Can Saura.

Alaior  20h Concert per a un nou any,

a càrrec de la Banda de Música d’Alaior, sota la direcció d’Andriy Lemeckh. Convent de Sant Diego.

Diumenge 20 Maó  11.30h Trot: XVIII Diada de Sant Antoni. Lloc: Hipòdrom Municipal de Maó. Organitzen: Consell Insular de Menorca i Societat Hípica Amigos del Noble Bruto.  18h Festival Cinema Infantil en Català Al sostre del món - Rémi Chayé. França-Dinamarca, 81 min.

A partir de sis anys. Lloc: Ocimax (preu 2 euros).

Ciutadella  De 10h a 15h 15a Fira de Sant Antoni. Lloc: Contramurada.  11.00h Espectacle eqüestre de Sant Antoni. Lloc: instal·lacions del Club Hípic de Ciutadella.

Sant Lluís  18.00h Concert familiar de Mel i Sucre. Lloc: Sala Albert Camus.

PROGRAMA INSTITUCIONAL DEL CONSELL DE MENORCA Dissabte 12

Es Mercadal  09.30h Torneig popular de petanca. Lloc: pistes de petanca.  09.30h Missa en honor de sant Antoni Abat. Lloc: parròquia de Sant Martí.  12.00h Benedicció d’animals. Cruilla carrer Nou-Bisbe Sever.

Fornells  11.00h Missa en honor de Sant Antoni Abat i benedicció d’animals.  12.30h Jocs populars a càrrec de Sa Xaranga. Plaça de s’Algaret.  20.00h Acte públic per nomenar la nova Junta de Caixers del bienni 2019-2020. Tot seguit es passarà un vídeo del bienni passat Lloc: Teatre de Fornells.

Ferreries  11.00h Concurs de paelles Lloc: plaça d’Espanya. Organitza: Associació de Veïns s’Enclusa. Després de dinar, resolució del concurs de codolades i actuació artística.  20h Presentació del núm. 37 de la publicació dels Premis Literaris

Suïssa, 70 min. A partir de tres anys. Lloc: Ocimax (preu 2 euros).

Ciutadella  De 10h a 22h 15a Fira de Sant Antoni. Lloc: Contramurada.  19.30h Conferència: «Acompanyament emocional a la infància. Una mirada amorosa», a càrrec de Pilar Camps, psicòloga Gestalt. Lloc: Sala Joana de Vigo i Squella de la Casa de Cultura.  20h Conferència: «Els corsaris menorquins durant la segona dominació britànica», a càrrec de Marc Pallicer Benejam, historiador. Sala d’Actes del Casino 17 de Gener.

Alaior  18h Grup Família&Lectura, a càrrec de Fàtima Anglada. Dirigit a famílies amb infants de 0-6 anys (inscripció prèvia a la biblioteca).

Sant Lluís  20h Vetlada de glosat a càrrec del col·lectiu de glosadors de Menorca. Lloc: Sala Albert Camus.

 De 10h a 13.30h Recorregut urbà per Alaior: «Un glopet de cultura». Acte del programa Viu la biosfera. Amb inscripció prèvia.  A les 13h i a les 18.15 h Encesa de talaiots pels Drets Humans, a diversos jaciments talaiòtics. Acció simultània amb altres llocs del Mediterrani: Illes Balears, Quios, nord d’Àfrica.  18h Inauguració de l’exposició «Arqueologia urbana: 20 anys entre vesins, màquines i manobres». Lloc: Museu de Menorca.  20.15h Glosat de la Diada, a càrrec de Soca de Mots, Sala de Cultura de Sant Diego d’Alaior. Abans del glosat es lliurarà el Premi Josep Vivó de glosa escrita 2019.  21h Concert de Guiem Soldevila. Lloc: Sala Multifuncional des Mercadal.

Diumenge 13

 09h Excursió al poblat talaiòtic de Son Catlar (Ciutadella). Lloc de trobada: pàrquing de cala en Turqueta. Sortida a peu a les 9.30 h (dificultat mitjana-baixa) acompanyats per membres del GOB. A partir de les 11.30 h, visita guiada al poblat talaiòtic de Son Catlar i degustació de productes ecològics de Menorca. A les 12h, demostració de tir amb fona, a càrrec de la Unió Excursionista de Menorca. Tornada opcional amb autobús (gratuït)

fins al pàrquing de cala en Turqueta a partir de les 13.30 h.  18h Espectacle musical Trilogia de Llegendes, de Jaume Coll. Centre de Geologia de Ferreries.  19h Presentació de Primer viatge, primer disc de Shanti Gordi. Convent de Sant Diego d’Alaior. Entrada Lliure.

Dimecres 16

 19h Batucada as Castell a càrrec de S’Esclat (Ciutadella) Cercavila pels carrers des Castell.  20.30h Concert de Cris Juanico «Gira Menorca». Lloc: Sala Albert Camus de Sant Lluís.

Dijous 17

 18h Ple extraordinari de la Diada. Conferència: «Creadores silenciades: la recuperació d’una veu ignorada. Per una

educació amb perspectiva de gènere», a càrrec d’Enka Alonso, actriu i filòloga. Lloc: Sala de Plens del CIM.  20h Concert de la Diada Menorca canta Traginada, homenatge amb motiu dels 40 anys del seu primer disc. Lloc: Teatre Principal de Maó.  20.30h Cercavila a càrrec de Myotragus, dimonis de Ferreries i Batucada Esclat de Ciutadella. Lloc: es Migjorn Gran.

Dissabte 19

 19h Representació teatral Ifigenia a Tàurida, de Joana de Vigo i Esquella. Lloc: Teatre Principal de Maó.

Diumenge 20

 18h Representació teatral Ifigenia a Tàurida, de Joana de Vigo i Esquella. Lloc: Auditori de Ferreries.

16 Especial Festa de Sant Antoni | El patró de Menorca

MENORCA ● Es Diari

SÁBADO, 12 DE ENERO DE 2019