Dossier 'Supermedium' - Cèl·lula n.4 (català) by Mercat de les Flors Centre de les Arts de Moviment

Cèl·lula n.4

Supermedium Núria Guiu & Ingri Fiksdal

Mercat de les Flors

Cèl·lula n.4

Supermedium

Cèl·lula sorgeix com un projecte embrionari per a la producció, la creació i la transmissió de la dansa dins l’estructura del Mercat de les Flors. Té com a objectiu fer possible la creació d’obres de mig i gran format per part de coreògrafs que es troben en el punt de maduresa i d’interès per desplegar el seu talent i el seu univers estètic en aquest format escènic. Així, Cèl·lula dona suport a la creació de gran format, a la transmissió i circulació de coneixement dins la comunitat professional.

Un dels objectius d’aquest projecte és donar més suport i acompanyament als artistes del territori, incrementar els recursos disponibles per als artistes i millorar les condicions de treball.

Aquest projecte, desenvolupat pel Mercat de les Flors entre el 2018 i el 2023, ha posat l’artista al cor del projecte del Mercat de les Flors, un posicionament necessari per a millorar la qualitat de les creacions.

El projecte Cèl·lula desenvolupat les darreres temporades ha pogut generar formats grans escènics i donar oportunitats de creixement al talent local. Fins ara s’han fet 11 laboratoris i tres produccions Cèl·lula, amb Albert Quesada, amb Pere Faura / La Diürna i amb Guy Nader i Maria Campos. Enguany hem proposat a Núria Guiu una creació dins el marc de Cèl·lula. Cèl·lula és una estructura flexible per a la creació, la transmissió, la formació continua i el desenvolupament de la dansa, convida i acull a coreògrafs, ballarins, creadors i artistes que treballen entorn la dansa, la coreografia, el cos i el moviment.

Mercat de les Flors

Cèl·lula n.4

Supermedium

Cèl·lula n.4 Supermedium

Núria Guiu està acompanyada en aquest nou treball per la coreògrafa noruega Ingri Fiksdal. La peça és part del projecte Cèl·lula 4, produït pel Mercat de les Flors (Barcelona). Supermedium és una versió de gran format inspirada en Medium, solo que les dues coreògrafes van crear el 2022. En la història de la dansa fins l’actualitat, hi ha diferents aproximacions a l’encarnació d’allò virtual o invisible. Les bruixes o mèdiums han estat sempre dones associades al marge de la societat i amb súperpoders. A Supermedium, nou ballarines són el mitjà a través del qual es canalitzen danses provinents de

diferents temps, esdevenint així un canal que connecta passat, present i futur. A través d’accions d’invocació, possessió i exorcisme de danses i moviments, la performance es desenvolupa cap a una ficció especulativa sobre els sabers corporals i històries que ens atravessen i es transmeten d’un cos a un altre.

Mercat de les Flors

ESTRENA

Del 24 al 28 de gener de 2024

Cèl·lula n.4

Supermedium

Mercat de les Flors

Cèl·lula n.4

Supermedium

COREOGRAFIA

A Supermedium nou ballarines canalitzaran el moviment des dels seus propis arxius corporals. Cada ballarina transcendirà, transformarà i revelarà diferents rastres de moviments fantasmals. Són moviments que han viatjat per diferents cossos durant generacions, potser d’un mestre a un alumne, d’una mare a una filla, d’un vídeo tutorial d’Internet a un espectador. Els seus cossos són posseïts per moviments que corresponen a diferents èpoques i llocs. Potser l’espectador pot reconèixer o anomenar els moviments d’una manera subtil mentre s’esvaeixen, muden, desapareixen o es transformen. Cossos posseïts per molts cossos. Cossos posseïts per la història. Cossos posseïts per la música. Cossos que transiten pels arxius culturals, personals i virtuals durant el temps i l’espai de l’espectacle.

CONCEPTE

A Supermedium s’examina com el cos és posseït per fantasmes del passat, el present i el futur. En aquest cas, el fantasma es considera una metàfora de com les diferents històries del moviment i els conceptes físics es manifesten en el cos, però també concretament amb coreografies que pretenen canalitzar fantasmes o esperits reals. En la modernitat occidental, la concepció de la humanitat s’ha basat en una distinció entre l’ésser humà i la natura, però també en un desencantament del món en què ja no hi ha lloc per a fantasmes i esperits. En els darrers anys el gir posthumanista ha provat de reintegrar tot allò que no és humà i tornar a involucrar l’ésser humà com algú que ja hi té sempre relació. Això no obstant, aquesta involucració tendeix a afavorir el món natural, on els éssers com els bacteris i els fongs actuen sobre els éssers humans i viceversa. Tanmateix, hi ha més reticència a tenir en compte també allò que és súpernatural i el que hi ha més enllà del que és material i visible, com els actors no humans. Supermedium vol tractar l’univers del que és visible i el que és invisible, de la materialitat i la volatilitat, l’esperit i la carn per posar en qüestió aquesta tríada del cos com a natural, cultural i també com a canal del que és súpernatural.

Mercat de les Flors

Cèl·lula n.4

Supermedium

COS - IMATGE - MÈDIUM A l’antiguitat, en els cultes funeraris, el cos era un vehicle entre la vida i la mort. Una persona viva oferia el seu cos a una persona morta com un mitjà perquè la difunta pogués manifestar-se i expressarse. Arreu del món hi ha ritus en què el cos esdevé l’instrument perquè els morts es comuniquin amb el món dels vius, del que és invisible i el que és visible, dels esperits i la matèria. En aquests rituals, el cos és posseït i l’esperit sovint es manifesta per mitjà d’una veu, música, moviment o dansa. En el dia a dia, els corrents ideològics, la política i també la cultura a vegades formen part d’aquest espectre que ens posseeix i que nosaltres encarnem tot i que no és visible a primer cop d’ull. En la història de la dansa i també avui, hi ha moltes aproximacions diferents a l’encarnació del que és virtual o invisible. A Occident, la dansa clàssica ha estat un referent pel que fa a la representació de les dones com a esperit. El segon acte del ballet (també anomenat acte blanc) sovint es representa amb les ballarines cobertes amb tul blanc. En aquest acte les ballarines fan uns moviments àgils i lleugers per representar les ànimes i els esperits dels diferents personatges (Giselle, La sílfide i El llac dels cignes en són alguns exemples). En la dansa nordamericana moderna, Loïe Fuller es va fer famosa per la seva Dansa serpentina. La posada en escena consistia en un vestit fet amb una tela ampla i lleugera que la cobria de cap a peus. Allargant els braços amb uns bastons, Fuller podia manipular el vestit i crear grans volums, figures i formes fantasmagòriques sota les quals

el seu cos desapareixia. La intenció de la dansa de Fuller era no centrar-se en el cos, sinó en la seva desaparició, i alhora crear una experiència extàtica o hipnòtica que també integrava el so i la llum. Tant Mary Wigman com Martha Graham, grans referents de la dansa moderna, van crear imaginaris en què el cos desapareixia o es transformava amb el vestuari (per exemple, Lamentation de Graham i Totentanz de Wigman). Graham va rebre molta influència dels seus mestres Ruth Saint Denis i Ted Shawn, que havien viatjat a Orient (sobretot a l’Índia) i havien adoptat una estètica orientalista (que més endavant va rebre moltes crítiques). Amb tot, les seves coreografies van adquirir importància a Occident, ja que impulsaven una nova concepció del cos com una forma d’expressió espiritual. Avui més que mai gràcies a l’expansió d’internet, les imatges dels cossos i el moviment tenen molt poder sobre la nostra imaginació. La cultura digital ha produït una sobreabundància de continguts visuals. Aquests continguts, volàtils com un esperit, viatgen a gran velocitat per internet i arriben a tots els racons del món. Internet, però, lluny de ser un núvol invisible, es materialitza en dispositius, pantalles, cables que travessen oceans, brossa que s’acumula als països que Occident explota i esclavitza sota una economia capitalista. Aparentment, tots els continguts d’internet són una mena de fantasmagoria que colonitza els nostres imaginaris, la carn, el pensament i l’entorn natural.

Mercat de les Flors

LA PREMSA DIU Carmen del Val, El País, Babelia. 26/01/2024

“Se trata de un montaje de gran formato en el que el gesto, la música, la escenografía y el vestuario forman un todo que hipnotiza al espectador desde el primer momento. (…) A lo largo del espectáculo abundan los momentos brillantes.”

Andreu Gomila, Temps de les Arts. 24/01/2024

“Damunt l’escenari, nou ballarines, coreògrafa inclosa, estan oferint una demostració de força, plasticitat i energia en el que és, de llarg, una de les millors escenes de la temporada. (...) A Barcelona, una proposta com la de Guiu pot aspirar a això, a fer de quatre a vuit funcions a la sala gran del Mercat. Es podria apujar la jugada i col·locar-la a la sala Fabià Puigserver del Lliure (més de 700 butaques) o la Gran del TNC (més de 800). O fins i tot en un Teatre Grec (més de 2.000 seients).”

Oriol Puig Taulé, Núvol. 31/01/2024

“La mida, de vegades, importa. I les coses grans també poden funcionar. (...) Supermedium funciona perquè tots ballem i ens movem, i molt sovint els nostres moviments tenen orígens que fins i tot nosaltres desconeixem.”

Omar Khan, SusyQ. 24/01/2024

“Y es que uno de los mayores méritos de Supermedium reside en el juego que establece con la percepción del que la observa. El mismo escenario, con aspecto de local en construcción, adquiere otro significado, incluso otra dimensión, tras haber conocido el discurso.”

Cèl·lula n.4

Supermedium

Mercat de les Flors

CRÈDITS

Direcció

Núria Guiu Sagarra Coreografia

Núria Guiu amb Ingri Fiksdal en col·laboració amb les ballarines Acompanyament

Clàudia Solwat Interpretació

Clara Tena, Emma Riba, Mabel Olea, Aina Lanas, Blanca Tolsà, Anna Calsina, Laura Morales, Berta Pascual i Núria Guiu

Cèl·lula n.4

Supermedium

Disseny vestuari i escenografia

Fotografia i vídeo

Ronak Moshtaghi

Tristán Pérez-Martín

Disseny llum original

Producció

Phillip Isaksen

Mercat de les Flors

Adaptació, disseny i tècnic llum

Dins del projecte

Arnau Sala

Cèl·lula

Disseny sonor i música original

Estrena

Uge Pañeda

Del 24 al 28 de gener de 2024 al Mercat de les Flors

Assistència musical

Los Sara Fontán Assistència vestuari

Manuel Mateos

Mercat de les Flors

NÚRIA GUIU nuriaguiu.com

Núria Guiu és una ballarina i coreògrafa que va néixer a Mollet del Vallès i viu a Barcelona. Com a ballarina ha treballat amb companyies com Cullberg Ballet, Gisèle Vienne, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company (Kamuyot/Riksteatern), Ingri Fiksdal, Jasmin Vardimon, La Veronal i Kobalt Works, entre altres. És professora certificada de Ioga Iyengar i estudiant del Grau d’Antropologia i Evolució Humana de la UOC. Ha treballat com a assistent artística d’Arco Renz i Gisèle Vienne i també com a intèrpret d’algunes de les seves creacions, com Crowd o This is how you will disappear. Com a coreògrafa, s’ha centrat en la relació entre cos, imatge, poder i digitalitat. Likes és un solo que va ser seleccionat per la plataforma europea Aerowaves 2018, va guanyar una menció especial en la categoria de dansa als Premis Ciutat de Barcelona 2018 i un Premi de la Crítica 2018 al millor solo de dansa, a més del Premi Dansacat 2020 a la millor interpretació. Spiritual boyfriends, Futuralgia (encàrrec de la companyia Unusual Symptoms del Teatre de Dansa de Bremen), Cyberexorcism i Medium (cocreada amb Ingri Fiksdal) són les seves creacions més recents. Guiu ha fet gires nacionals i internacionals amb les seves obres a sales i festivals com el HAU Hebbel am Uffer de Berlín (Alemanya), la Biennal de Lió (França), l’Oktoberdans (Noruega), la Biennal de Saal (Estònia), Les Plateaux (França), la plataforma de dansa de Taiwan, el festival Bâtard (Bèlgica), el Tanzfestival Rhein Main (Alemanya) i el festival Grec (Espanya), entre altres. Núria Guiu va rebre el Premi Nacional de Cultura de Catalunya el 2022 per la seva feina com a coreògrafa centrada en les relacions entre la dansa i l’entorn digital, sempre amb una perspectiva socioantropològica. Actualment Guiu és artista resident al Mercat de les Flors 2021-2024.

Cèl·lula n.4

INGRI FIKSDAL ingrifiksdal.com

Supermedium

Ingri Fiksdal és una coreògrafa amb residència a Oslo (Noruega). És doctora en recerca artística per l’Acadèmia Nacional de les Arts d’Oslo, amb la tesi titulada Affective choreographies (Coreografies afectives). En els darrers anys el treball de Fiksdal sobre l’afecte l’ha portat cap als discursos sobre la perspectiva i el privilegi. Actualment treballa en diversos projectes en què s’investiga el que és posthumà amb aquestes hegemonies del coneixement i el poder. En aquest context, la coreografia s’entén com un format de ficció especulativa que proposa interpretacions complexes i múltiples del cos, el gènere, l’espècie, l’etnicitat, el coneixement i la història. Fiksdal s’interessa per la interrelació de la pràctica i la teoria en el seu treball de manera que cap de les dues no es percep com si fos anterior a l’altra. Des del 2020 és investigadora artística associada del grup de recerca CoFUTURES a la Universitat d’Oslo (www.cofutures.org). Aquest grup dirigit per Bodhisattva Chattopadhyay investiga els futurismes globals de les tradicions no anglòfones. En els darrers anys els treballs de Fiksdal s’han representat al festival Obscene de Seül, l’Homo Novus de Riga, el Kunstenfestival de Brussel·les, el Palau de Tòquio de París, el Museu d’Art Contemporani de Chicago, el festival Santarcangelo, el Festival de Dansa Contemporània de Pequín, el festival Sommerszene de Salzburg, el Museu d’Art de Reykjavík, el brut de Viena, el Teatre de Roma, el Centre Harbourfront de Toronto, el Centre d’Art Contemporani de Cincinnati, el BUDA de Kortrijk, la Tanzhaus NRW de Düsseldorf i l’Steirischer Herbst Festival de Graz, a més de fer llargues gires per Noruega.

Mercat de les Flors

ANNA CALSINA FORRELLAD ha treballat per tot Europa amb James Thierrée, Lali Ayguadé, RootlessRoot, Carlos Pez, Camille Boitel, Claire Ruffin, Boris Gibé i Muriel Felix. Ha col·laborat amb Lisi Estaràs en diverses obres, com Monkey mind, que reunia ballarins professionals i discapacitats, amb el suport de ballets C de la B. Calsina és co-coreògrafa i intèrpret de Bright days, un espectacle de dansa amb música en directe del Groupe Pluton, coproduïda per workspacebrussels, el centre d’arts nona i el centre d’arts BUDA. Investiga la dansa i el so amb Kotomi Nishiwaki. Des del 2019 també és cantant del grup Antoine Loyer et Les mégalodons malades.

BERTA PASCUAL ha simultaniejat els estudis de dansa amb diversos projectes artístics, com a ballarina a la peça Carències d’Eyan Dance Company, a Yunta com a cocreadora i intèrpret, a Cyberexorcisme de Núria Guiu, on va ser nominada com a millor ballarina als XXV Premis de la Critica de les arts escèniques, a La Partida de Vero Cendoya, i va participar en el projecte Liminar dirigit per Toni Mira al festival Dansa Metropolitana. Actualment és docent de dansa contemporània a Studio de Dansa Maestre, així com intèrpret en la nova producció Parafonies de Blanca Tolsà i a ANÖA, d’Elvira Balboa.

Cèl·lula n.4

Supermedium

CLARA TENA LIÑÁN ha estudiat a Movement Research i Trisha Brown Studio de Nova York. Ha realitzat Feather Leather, un projecte multiformat basat en una xarxa d’intercanvis en col·laboració amb Yurie Umamoto. Amb aquesta metodologia crea I Am An Orphan de la Valley, Cigronete i Macarronito i la serie de videos Belier OH! Durant 2010 i 2011, com artista resident del centre de creació La Caldera (Barcelona), crea el solo Animal of the Month: Belier. que s’estrena al Festival Grec 2010. Treballa amb Alexis Eupierre, Olga Tragant, John Jasperse, Xavier Le Roy, Elena Albert, Juan Luis Matilla (MOPA), Juan Dominguez, Thomas Hauert, Bea Fernández, Aimar Pérez Galí, Mireia Saladrigues i Quim Bigas, entre d’altres. Paral·lelament, desenvolupa PIÑA, un projecte audiovisual de música i dansa en col·laboració amb Sara Fontán.

BLANCA TOLSÀ va començar la seva carrera com a ballarina a la Jove Companyia IT Dansa, on va realitzar gires internacionals. Ha treballat amb Lipi Hernández, Ariadna Montfort, Zappalà Compagnia i Raquel Klein a Wu Wei, treball pel qual va rebre el Premi Butaca 2020 a la millor intèrpret femenina. Va formar part de la producció Cèl·lula n.1 del Mercat de les Flors amb la peça Flamingos d’Albert Quesada. Des de 2019 investiga sobre les associacions intuïtives entre la veu abstracta i el moviment. Així sorgeix la seva primera peça Ecoica, pre-estrenada a Corpografies#7, La Caldera, estrenada i coproduïda pel Festival Dansa Metropolitana 2022. Actualment treballa com a intèrpret per a coreògrafes com Núria Guiu (Supermedium, Cèl·lula n.4), Georgia Vardarou, Paloma Muñoz – Cia Siberia i Constanza Brncic, entre d’altres.

Mercat de les Flors

LAURA MORALES crea el 2013, amb Greta García, el col·lectiu multidisciplinari Hermanas Gestring, amb el qual guanyen el primer premi en el Certamen Coreográfico de Madrid Pasoa2 amb la peça Good Girl el 2016. Ha rebut el premi de ballarina excel·lent per la Fundació AISGE per assistir com a Coreògrafa internacional a l’American Dance Festival i, posteriorment, al Movement Research a Nova York. Ha col·laborat amb Teresa Navarrete, Guillermo Weickert, Horacio Macuacua, Aitana Cordero, Mopa, Judith Sánchez Ruiz i Caroline Beach. També desenvolupa projectes propis estrenats tots ells al Teatro Central de Sevilla. També col·labora amb el col·lectiu alemany CALLS- A Sailory sindicate i amb la Cia. Truca Circus.

MABEL OLEA fa servir les eines digitals per treballar part de la seva proposta artística, en una línia de recerca sobre el cos amb conceptes com la bellesa, la imatge o l’aparença. Va guanyar el Premi SAT de l’Institut del Teatre i ha estrenat la seva primera peça de gran format, Japan (2021) i està creant una segona. Com a intèrpret treballa amb Les Impuxibles, Marie Gyselbrecht i Núria Guiu. Va formar part de l’equip de ballarines de Rigoberta Bandini al Benidorm Fest i gira Rigotour. A nivell audiovisual ha treballat a La Mesías, sèrie de Javier Calvo i Javier Ambrossi, i a Autodefensa de Belén Barenys, Berta Prieto i Miguel Ángel Blanca. També ha participat en altres projectes visuals com Las niñas de cristal, Chavalas o Fácil, a més de videoclips per Rigoberta Bandini, J Balvin o Clara Peya.

Cèl·lula n.4

Supermedium

AINA LANAS ha treballat com a intèrpret i co-creadora de moviment en companyies com Kulbik, Cirque du Soleil, Jazzbetween, InMotus, Africa Moment, Piny Orquidaceae o LaCerda, girant internacionalment amb molts dels seus espectacles. Dirigeix els seus propis projectes de videodansa, rebent pel seu últim projecte desasosiego tres premis internacionals a Millor Coreografia, Millor Curt i Grand Award al Festival Homescreen de San Diego. Ha impartit Danses Urbanes dins del Grau Superior de Coreografia de l’Institut del Teatre i treballa per a la indústria musical, TV, publicitat i/o marques com a ballarina i directora de moviment. Dirigeix el seu propi projecte, Cia Aina Lanas. Treballa amb Si Los Martes Fueran Viernes, casa de la improvisació.

EMMA RIBA SANTURÉ treballa com a intèrpret, des de 2016, amb coreògrafs com Willi Dorner i Zsuzsa Rozsavolgyi, amb les companyies Ex Nihilo i Cielo RasO i amb l’ENA (Escena Nacional d’Andorra). En l’àmbit de la creació pròpia, forma part de la companyia La Súbita juntament amb la Laura Alcalà. Juntes han creat peces com Olor de menta gràcies al projecte Balla’m un llibre de l’APDC i la Generalitat de Catalunya, o Silver Ballad. A Andorra co-funda el col·lectiu L’ERA Arts Escèniques, on treballen en la creació artística en relació al patrimoni cultural immaterial d’Andorra i, també, amb la ballarina Rosa Mari Herrador Montoliu treballa en la direcció i creació dels espectacles BRAM i Tragineres de pulsions.

Mercat de les Flors

UGE PAÑEDA “Okkre”, disseny sonor i música original. Productora de música electrònica experimental i dissenyadora sonora. Com a música i psicòloga combina les dues facetes professionals que han fet del seu vincle amb el so una constant exploració a través de la percepció humana. Ha col·laborat amb coreògrafs com Aimar Pérez Galí o Mar Aguiló, ha publicat en segells internacionals de música electrònica experimental, com Editions Mego, Eotrax o Modern Obscure Music. Ha col·laborat en publicacions i soundtracks amb artistes com Ryuichi Sakamoto, Arca o Fennesz i ha tocat en festivals com Sónar, Berlín Atonal, LEV o MutekMX. ARNAU SALA MAESTRO, disseny il·luminació. Ha estat responsable d’il·luminació a festivals com l’escenari ATP del Primavera Sound 20122013 o el Monster of Rock de Saragossa 2009, així com responsable tècnic al teatre Olímpia i Auditori d’Osca. Ha fet programes de televisió per a Aragó TV, esdeveniments, passarel·les de moda, anuncis, festivals i diversos esdeveniments per a l’empresa Rampa Huesca S.L., entre d’altres. Després d’uns anys especialitzant-se en solucions mediambientals, torna a les arts escèniques com a director tècnic de la companyia La Diürna de Pere Faura; col·labora amb l’empresa CUBE i treballa també per a companyies com Vero Cendoya, artistes com Enric Montefusco, Sonia Gómez, Gaston Core, Nuria Guiu, Raquel Gualtero, Marc Parrot entre d’altres. CLÀUDIA SOLWAT, acompanyament a la creació. Actualment desenvolupa activitats relacionades amb la recerca del cos i el moviment, la docència i la creació. Acompanya i facilita processos creatius com a ajudant de direcció i assistència a la coreografia i moviment (les últimes col·laboracions amb Núria Guiu, Pere Jou i Aurora Bauzà, Guy Nader i Maria Campos, Albert Quesada i Pere Faura). Ha ballat des de “sempre” movent-se per diferents estils i combinant-ho amb altre tipus d’estudis (Psicologia, Pedagogia de la Dansa, Site-specific Dance, Mindfulness i Diafreo). Ha treballat com a ballarina per a diferents companyies de teatre i dansa. I com a creadora en diferents projectes escènics. Ofereix tallers de dansa per a diferents col·lectius arreu del territori. Forma part del col·lectiu MOVE ANATOMY.

Cèl·lula n.4

Supermedium

MANUEL MATEOS, assistent vestuari (2000, Badalona) és un figurinista que actualment viu i treballa a Barcelona. Va cursar un grau superior de disseny de moda a la Universitat BAU de Barcelona (20182022) i, des de llavors, ha col·laborat com a assistent de figurinista o figurinista a diversos teatres de la ciutat com El Gran Teatre del Liceu, el Teatre Lliure, el Teatre Romea, el Mercat de les Flors o el Festival Grec. RONAK MOSHTAGHI, disseny vestuari i escenografia, és un artista visual iraní que viu a Berlín i Oslo. Va estudiar pintura a la Universitat d’Art de Teheran i el 2013 va estudiar a Oslo, on el 2017 es va graduar en belles arts a KHIO. La pràctica de Ronak es troba a la intersecció del dibuix, l’escultura, l’art de la instal·lació i la investigació. L’obra de Ronak s’ha mostrat a Kunsthall Oslo, Louise Dany, Oslo; Destiny’s Atelier, Oslo; The Mosaic Rooms, Londres; Black Box Theatre, Oslo, festival de dansa d’octubre, Bergen i Spreeufer, Berlín. A més de fer art i investigació, la seva pràctica també inclou projectes col·lectius auto organitzats com la plataforma Bazar Art Book (2018).

Mercat de les Flors

Cèl·lula n.4

Supermedium

Mercat de les Flors

FONTS / REFERÈNCIES

Durant la funció s’invoquen rastres de danses, coreografies, coreògrafxs, ballarinxs, passos, estils, tècniques i pràctiques de moviment que formen part de l’arxiu afectiu-corporal de les intèrprets. Per arxiu entenem tots els moviments i danses que formen part del nostre cos-memòria. Aquests arxius poden provenir de temps i llocs molt diversos i els podem haver integrat a través de relacions personals, a través de la història i la cultura o a través del món visual/virtual. Els arxius es manifesten de vegades fidels a la seva font, de vegades en forma d’absència, de vegades apareixen esborronats pel temps, per la memòria i pel propi desig de ser transformats, hibridats o ficcionats, tal i com succeeix en els somnis. De vegades els arxius prenen vida més enllà dels nostres cossos per ballar a través del so, la llum, l’escenografia i el vestuari. Durant la funció invoquem, canalitzem i exorcitzem els següents arxius: * en ordre d’aparició a la peça.

Cèl·lula n.4

Supermedium

• Blue, Juan Dominguez (Performance, Bèlgica, 2009) • Waacking (Street Dance provident del “punking”, creada als clubs gays de Los Angeles, 1970) • Mia Wallace y Vincent Vega (Uma Thurman y John Travolta) a Pulp Fiction (pel·licula 1994), coreografia de Lauren Yalango-Grant que convina diferents passos i estils de dansa dels 60’ (El twist, “The monkey,” “the swim”, “the Batman o batusi”) • Romeo i Julieta (Ballet, Italia, 1965), La Scala Opera House, Julieta ballat per Alessandra Ferri. • Llac del cignes Ballet, Marius Petipa (França, 1895), Black Swan (EU, pel·lícula, 2010) • Built to Last, Meg Stuart/Damaged goods (dansa contemporània, Bèlgica, 2012) • Este lugar entre: Prethink and free action. Bea Fernández (Catalunya, 2015) • @yurii_tolochko #dirtymacho #pansexual #caveman (Instagram, 2024) • Fase, ROSAS/Anne Teresa de Keersmaeker (Dansa contemporània, Bèlgica,1982) • Balls llatins: Salsa (Cuba, 1970), Samba (dansa afrobrasilera, 1838), cha-cha-cha (Cuba, 1950) • “Blancaneus” (1994), Festival de l’Escola Catalunya. • María Cabeza de Vaca (ballarina/coreògrafa de dansa contemporània Espanya, 2024) • What the body does not remember, Ultima Vez/Wim Vandekeybus (Dansa contemporània, Bèlgica, 1987) • Tècnica Graham (EU, tècnica de dansa moderna desenvolupada per Martha Graham aprox. entre 1930-50) • Grease. Sandy (Olivia Newton-John, EU, pel·lícula, 1978) “You are the one that I want” coreografia de Patricia Birch. • Krumping, Ceasare Willis “Tight Eyez” i Jo’Artis Ratti “Big Mijo” (dansa afroamericana, 2000) • Hay que venir al sur, Raffaella Carrá (Espanya, 1978) • La mama i jo fem voltes agafades mans (aportació d’arxiu per part d’una participant de la pràctica oberta Supermedium 2023) • Sirtaki, dansa grega coreografiada per Giorgios Provias per a la pel·licula “ Zorba the Greek” (1964) • Sardana (dansa popular catalana, s.XVI) • Ballet de la cort (França, s.XIV) • El ball de l’envelat (aportació d’arxiu per part d’una participant de la pràctica oberta Supermedium 2023) • Lambada, Kaoma (dansa afrobrasilera, 1989) • The exorcist, per Ann Miles fent de stuntwoman l’escena “spider-walk” (EU, 1973) • Sexy Style Dance (provinent del Dancehall, Jamaica, 1990) • Akram Khan, ballarí coreògraf (2000, fusió d’estil dansa contemporani i Kathak (dansa clàssica de la índia). • Billy Goodson, ballarí/coreògraf de Diana Ross a Love Hangover (Caesar’s Palace, Las Vegas, 1979) • Los Ángeles de Charlie (EU, serie tv, 1976-1981) • Lisi Estaras a “VSPRS” d’Alain Platel (Dansa contemporània, Bèlgica,2007)

• El Mar, Àngels Margarit i Agustí Fernández, (videodansa (1990) • Black Swan interpretada per Natalie Portman i coreografiada per Benjamin Millepied (EU, pel·lícula, 2010) • Yoga iyengar amb Alexis Simon (Bèlgica, 2015) • Trisha Brown, Accumulation (Dansa moderna, EU,1971) • Watermotor, Trisha Brown,video de Babette Mangolte (Dansa moderna, EU, 1978) • Flashdance interpretat per Jennifer Beals amb coreografia per Jeffrey Hornaday (pel·lícula, EU,1983) • La Siesta del Fauno, Vaslav Nijinski (Ballet, França, 1912) • Desesperada, Marta Sánchez (Videoclip, Espanya, 1993) • Sevillanas (Dansa popular, Andalusia, Espanya, s.xviii) • Floss, YouTube channel JStuStudios (Youtube, EU,2014) • Café Müller per al Teatre de Wuppertal amb coreografia de Pina Bausch (Dansa teatre, Alemanya, 1978) • Crowd, Gisèle Vienne (Performance/dansa contemporania, França, 2017) • Chicken Teriyaki challenge, coreografia de Natalia Palomares, Cançó de La Rosalia (Tik Tok, 2022) • Twerk (Estil de dansa de Costa d’Ivori) Perro (Puerto Rico, 1990) • Retrospectiva, Xavier Le Roy (Performance/Dansa conceptual a Fundació Antòni Tàpies, Catalunya, 2012) • I believe in you, Kyle Minogue, coreografia de Rafael Bonachela (Videoclip, EU, 2004) • 2 Become 1, Spice Girls (Videoclip, EU, 1996) • Festival Deltebre Dansa, Roberto Oliván (Catalunya, 2008) • Botafumeiro (catedral de Santiago de Compostel·la, s.XI) • Techno Viking, Fuckparade Berlin (meme viral, 2020) • Bright Days, Groupe Pluton (dansa contemporània, Bèlgica, 2020) • Motomami tour, La Rosalia, coreografia de Mecnun Giasar (2022) • “Stones & Bones” Rootlessroot (Dansa contemporània, Grècia, 2021) • Billie Jean, Michael Jackson (Videoclip, EU, 1982) • Saturday night fever (pel·lúcula, EU,1977) interpretat per John Travolta amb coreografia de Lester Wilson • The Shining, “The Grady Girls” (pel·lícula,1980) • The Ring, personatge Samara Morgan interpretat per Daveigh Chase (EU, pel·lícula, 2022) • Countdown, Beyoncé, plàgi de la Coreografia d’ Anne Teresa De Keersmaeker’s 1983 ballet Rosas danst Rosas. (EU-Bèlgica, 2011) • Shiva Nataraja (Déu hindú, ballarí còsmic, s.V) • Gorilla, Little Simz (EU, 2022) • Time of my Life a Dirty Dancing, coreografia de Kenny Ortega, estudiant de Gene Kelly (EU, pel.lícula, 1987) • Luis Fruta ballant a la discoteca (Catalunya/ballarí 2024) • Loïe Fuller, Serpentine dance (EU, 1891) • Isadora Duncan (EU,1877-1927) • Giselle ballet. Acte blanc “ The willis” coreografia de Jules Perrot i Jean Coralli (França, 1841)

CONTRACTACIÓ I DISTRIBUCIÓ

Mariona García gires@mercatflors.cat +34 699 207 095 Vicens Mayans vicens@palosantoprojects.com +34 617 578 768

mercatflors.cat