Cèl·lula n.5
La Quijá Paloma
Muñoz
Cèl·lula sorgeix com un projecte embrionari per a la producció, la creació i la transmissió de la dansa dins l’estructura del Mercat de les Flors.
Té com a objectiu fer possible la creació d’obres de mig i gran format per part de coreògrafs que es troben en el punt de maduresa i d’interès per desplegar el seu talent i el seu univers estètic en aquest format escènic. Així, Cèl·lula dona suport a la creació de gran format, a la transmissió i circulació de coneixement dins la comunitat professional.
Aquest projecte desenvolupat pel Mercat de les Flors entre el 2018 i el 2024, ha posat l’artista al cor del projecte del Mercat de les Flors, un posicionament necessari per a millorar la qualitat de les creacions.
Un dels objectius d’aquest projecte és donar més suport i acompanyament als artistes i millorar les condicions de treball. El projecte Cèl·lula ha pogut generar formats grans escènics i donar oportunitats de creixement al talent local.
Fins ara s’han fet 11 laboratoris i quatre produccions Cèl·lula, amb Albert Quesada, amb Pere Faura / La Diürna, amb Guy Nader i Maria Campos i amb Núria Guiu. Enguany hem proposat a Paloma Muñoz una creació dins el marc de Cèl·lula.
Cèl·lula és una estructura flexible per a la creació, la transmissió, la formació contínua i el desenvolupament de la dansa, convida i acull a coreògrafs, ballarins, creadors i artistes que treballen entorn la dansa, la coreografia, el cos i el moviment.
Paloma Muñoz és una de les creadores que en els darrers anys ha trobat el seu lloc dins el panorama de la dansa contemporània internacional, amb una identitat recognoscible en el treball físic exigent i un estètica acurada.
Després de la seva peça de graduació a l’Institut del Teatre, La piel vacía (2018), amb la qual ja va fer camí pels teatres professionals d’aquí i de fora, va continuar amb projectes propis i també per a altres companyies internacionals de Suïssa, Itàlia o Alemanya, on l’any 2022 va tenir un reconeixement important.
A Barcelona ha seguit amb la seva recerca personal, sempre situada entre l’artesania i la tècnica, és a dir, entre la
forma treballada i la vibració que n’emana. Per a aquests viatges requereix de cossos precisos amb els quals poder anar i tornar d’una imatge al seu trencament, i d’aquí a una nova concreció, infinitament.
Però les anades i vingudes de Paloma Muñoz no li fan perdre de vista la seva procedència: un poblet d’Extremadura, un “agujero negro (en el que al fondo hay luz) que es el espacio que ocupa mi pueblo”. És d’allà que agafa el nom de la seva companyia, i de les seves tradicions n’ha extret material per a la seva darrera peça, La Quijá, on reprèn la recerca més íntima del llenguatge, que requereix ser utilitzat i validat entre cossos que es troben per expressar-se, per sentir-se, per queixar-se.
L’ESPECTACLE
El punt de partida del nou projecte Cèl·lula, La Quijá, és la imatge d’un paisatge devastat, aspre i sec, alhora que la necessitat de tornar als orígens i al cos com a motor de la creació amb la intenció de buscar la poesia en els cossos en moviment. Es tracta d’una travessia cap a l’interior, cap a la substància que resideix en els ossos i així ballar des de la medul·la, de tornar al cos no sols com a individu sinó com a col·lectiu, en la cerca d’una trobada personal i compartida.
Paloma Muñoz, coreògrafa i ballarina, ha treballat amb companyies com IT Dansa, Metros, Ramon Oller, Thomas Noone Dance i Norrdans. Té la seva pròpia companyia, Sibèria. També realitza projectes audiovisuals que van des de la videodansa fins a la direcció coreogràfica de pel·lícules.
Del 3 al 7 d’octubre
Cèl·lula n.5
La Quijá
Què és el més important d’estar dins el projecte Cèl·lula del Mercat de les Flors?
Poder centrar-me en allò artístic i treballar amb un nombre gran de ballarins amb tranquil·litat, perquè sé que les condicions per a ells són bones. A Europa ja ho he fet per a altres companyies, però amb menys temps.
Sempre has buscat el grup.
Sí, una vegada vaig fer un solo i en vaig tenir prou. A mi m’agrada estar amb gent, compartir, riure. En part crec que té a veure amb que de petita era gimnasta i competia en equip. L’altre dia li deia a la meva psicòloga que em sento com una esponja que filtra les energies per entendre què necessita cada persona i que tregui el millor de sí mateixa. I m’encanta.
En aquesta ocasió comptes amb El Niño de Elche com a col·laborador.
Ens vam conèixer en un concert de C. Tangana i vam connectar de seguida. Després vaig pensar en ell pel seu podcast Estranyes Heterodòxies, on parla de relacionar coses aparentment distants. Li vaig parlar de la meva investigació sobre les cavitats dels ossos on s’amaguen els ecos d’imatges i memòries i ell em va proposar fer un treball vocal, un taller d’aires, el va anomenar, que connectava amb un treball que fa temps que continuo amb Guillem Llotje d’expandir allò físic i coreogràfic cap a allò sonor.
He llegit que volies tornar al cos, tu vas marxar del cos alguna vegada?
Una mica. A la peça Leve (2022) tractava de la lleugeresa i en l’última part només corrien. Volia tornar a l’artesania del moviment que sí que tenia La piel vacía (2018) la meva primera peça. Aquest retorn fa aparèixer el paisatge del meu origen, el desert de Siberia, que és el lloc perfecte perquè el cos ressalti, simplement estant allà el cos es converteix en grafia i modifica l’espai perquè no hi ha res més.
Quin és aquest desert?
És el desert de la Serena, a Extremadura, al costat del meu poble, on torno cada any durant les llàgrimes de Sant Llorenç. Surto per la carretera, fins que arribo a una cruïlla i deixo el cotxe allà, al mig de la carretera, trec l’hamaca i unes mantes, m’estiro i les estrelles em cauen al damunt. És una sensació de no res i de connexió amb un mateix fortíssima.
D’aquí ve el nom de la teva companyia Sibèria, però Sibèria també és una part de Rússia, i Rússia és una peça de la Veronal. Sents algun tipus de familiaritat amb la companyia de Marcos Morau?
És un referent innegable. Quan vaig veure Rússia (2011) em vaig quedar com trencada. Aquell sentit estètic i aquella dissociació del cos... Jo crec que ha influït en tota la meva generació. A més, al Marcos també li agrada la rítmica i quan ens trobem no parlem de dansa, parlem de la rítmica.
Bàrbara Raubert
UNA MIRADA
DELS COL·LABORADORS DE ‘LA QUIJÁ’
El aire que afila los cardos choca en los surcos y mece las piedras -suena-.
Un desierto es una gran garganta.
De los cuerpos lo que queda es su primera línea bordada de blanco y sorprendida de poder moverse.
El polvo los acuna y ellos se tocan la cara porque no la conocen y se percuten los huecos como llamando a una puerta dicen
aquí está la raíz conjunta dicen
dentro de lo que hay dentro se debe encontrar lo limpio un coro una luz
la hoja de una navaja señalar el cielo con el hueso de la boca y hacerlo crujir
Juan Carlos Panduro
Hay quijás dobladas, torcidas pero fuertes que se despiden primero porque saben a dónde se dirigen.
Hay músicas que no vemos pero que seguimos bailando como zombies en la madrugada.
Hay un espino en toda memoria, pero también su correspondiente flor.
Así es “La Quijá” de Paloma, solo tenemos que seguirla con la confianza de que en algún momento nos apretará para tomarnos en ella y no dejarnos soltar mientras baila, ríe y nos ilumina.
Paco Contreras (Niño de Elche)
CRÈDITS
Direcció i coreografia Paloma Muñoz
Ballarins
Alejandro Fuster, Blanca Tolsá, Amanda Rubio (repetidora), Edoardo Brovardi, Wilchaan Roy, Jacob Gómez, Joan Ferré, Marta Santacatalina, Paula Parra, Lara Misó
Disseny espai sonor Alejandro da Rocha
Col·laboració creació espai sonor Ramon Balaguer
Disseny espai escènic CUBE bz.
Disseny vestuari
Miguel Peñaranda
Assistent direcció Muntsa Roca
Acompanyament artístic de veu Paco Contreras (Niño de Elche)
Assistent de vestuari Andrea Verbel
Disseny de so directe Rodrigo Rammsy
Textos
Juan Carlos Panduro
Producció pròpia del Mercat de les Flors
Amb els equips de producció, comunicació, administració, continguts i acompanyament de projectes.
Cèl·lula
PALOMA MUÑOZ
Coreògrafa i ballarina extremenya resident a Barcelona. Graduada en coreografia i interpretació pel Conservatori Superior de l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a ballarina ha treballat a l’IT Dansa, Metros, Ramon Oller, Thomas Noone Dance i Norrdans.
El 2016 arrenca el projecte de companyia pròpia sota el nom Siberia amb la peça La piel vacía finalista al Premi de Dansa de l’Institut del Teatre. La peça resulta premiada en diferents concursos coreogràfics com el Certamen Coreogràfic de Madrid i el CICC Copenhaguen Internacional Choreography Competition. El 2018 s’estrena la versió llarga de La piel vacía al Sat Teatre. El 2020 La piel vacía entra al circuit suec Dancenet Sweden i la companyia realitza gira internacional. El 2022 la Paloma rep el Bern Dance Award al Tanzplattform Bern amb La piel vacía.
Amb Siberia s’han produït diversos site-specific: Blackpool per a CaixaForum, Stone&Silk per al Castell de Montjuïc i varies peces de sala. El març de 2021 estrena L.E.V.E., a Light and Easy Vanishing Event al Teatre Auditori de Sant Cugat coproduïda per La Quinzena Metropolitana de la Dansa. El 2022 l’obra passa pel Mercat de les Flors i el festival Madrid en Danza.
Actualment, la Paloma combina la feina amb Siberia amb treballs com a coreògrafa freelance per a companyies europees. El març de 2023 estrena The Station pel Theater Münster. Al juny del 23 estrena Ardo, Tiemblo en una nit compartida amb la coreògrafa Carolin Finn sobre l’univers de Virginia Woolf, en una producció del Baller Bern anomenada Virginia’s House.
Siberia està treballant actualment en la nova producció La Quijá, produïda pel Mercat de les Flors en el marc del projecte Cèl·lula. S’estrenarà el 3 d’octubre del 2024. La pròxima temporada 24/25 la Paloma serà coreògrafa convidada per la Tanz Bielefeld (Alemanya).
Com a docent, la Paloma ha treballat impartint classes, tallers i laboratoris a: Danza 180º Madrid, Institut del Teatre Barcelona, IEA Oriol Martorell Barcelona, IAB Sitgs, Espai La Granja València i D.A.F. Dance Arts Faculty a Roma.
AMANDA RUBIO és coreògrafa i intèrpret graduada a l’Institut del Teatre. Ha treballat en diverses companyies, com LAVA de l’Auditori de Tenerife, Aviaja Dance Company, Compañía de Javier Guerrero, Zappalá Danza i Sibèria de Paloma Muñoz. Actualment treballa com a intèrpret i assistent de direcció tant per a la companyia danesa Aviaja com per a Sibèria a Barcelona. Els seus últims treballs s’han realitzat per a Bühnen Bern, Festival Ice Hot d’Oslo, Dansekapellet Copenhagen, Nunatta Isiginnaartitsisarfia de Groenlàndia, Tanz Bielefeld i aquest nou Cèl·lula amb Paloma Muñoz.
EDOARDO BROVARDI és un ballarí freelance italià. La seva carrera destaca per la participació en diverses produccions i companyies de dansa. Recentment, ha col·laborat amb companyies de renom com KOR’SIA a les produccions Mont Ventoux i Tennis Igra, a més de treballar amb Aterballetto a Yes, Yes i amb Diego Tortelli a GF Reloaded. També ha format part de projectes com Prelude amb Mario Enrico d’ Angelo, how to do things with words amb Joshua Monten i Lascaux amb Stefania Ballone i MilanOltre Production. Edoardo va ser membre de la companyia DanceHaus+ fins el 2022, explorant la interacció entre cos i moviment per connectar amb l’essència humana i les seves arrels.
JOAN FERRÉ es va graduar a la Universitat Codarts a Rotterdam el 2016.
Va estar treballant amb companyies de dansa contemporània a Suïssa, Alemanya, Països Baixos i Bèlgica fins que va decidir tornar a Barcelona. Va guanyar el premi a millor intèrpret als Premis de dansa de l’IT el 2021 amb la companyia Unaiuna, amb la qual encara segueix treballant.
A Barcelona també treballa amb Aimar
Pérez Galí a la seva última producció Alba i a la peça infantil dit-dit. Segueix actuant a les peces Pharsalia d’Antonio Ruz, Europa de Sharon Fridman i HamâIkà d’Igor Calonge.
ALEJANDRO FUSTER va iniciar la seva carrera com a ballarí a l’acadèmia Angela Bruno Dance Factory a Mallorca després d’haver fet alguns anys de teatre i circ. Als 18 anys comença els seus estudis a Codarts Rotterdam i treballa durant dos anys a Konzert Theater Bern. Quan acaba es trasllada a Lió per entrar a la companyia CCNR Yuval Pick i després d’un parell d’anys comença a treballar amb diferents coreògrafs mentre comença en el món de la performance com a Loli Pamboli, la seva drag persona. Actualment treballa amb SineQuaNonArt a França i Paloma Muñoz a Barcelona.
JACOB GÓMEZ va estudiar al Conservatori Professional de Dansa de València i el 2013 es gradua a l’Institut del Teatre i entra a formar part de la jove companyia IT Dansa. El 2016 comença a treballar amb la companyia alemanya Staatstheater Pforzheim i el 2017 com a solista al Stasthetaer Bielefeld. El 2018 forma part de la companyia Kibbutz Contemporary Dance Company a Israel. El 2020 torna a Europa i comença a treballar amb Paloma Muñoz, Raquel Klein i Vero Cendoya, entre d’altres. Aquest mateix any rep el premi Butaca a millor ballarí de Catalunya. Jacob Gómez també té la seva pròpia companyia de dansa, amb la qual ha rebut diferents premis nacionals i internacionals. Ha coreografiat per a companyies com Stathetaer Bielefeld, Cobos Mika o VDF, i algunes de les seves peces, com Meohadim, Rara Avis o Quema, segueixen en gira.
LARA MISÓ va estudiar al Conservatori de dansa de Granada, Madrid i València, on va fer el Superior; també a l’Escola Rudra Béjart (Lausanne/Suiza). Ha treballat a les companyies Transit Dansa, IT Dansa i Hessisches Staatsballet Wiesbaden. Actualment treballa com a freelance amb Sibèria / Paloma Muñoz, Marina Miguélez, Tangen/Benzal, Taulant Shehu, Taiat Dansa i Jacob Gómez. És coreògrafa i intèrpret de Colectivo Sin Par.
PAULA PARRA es va formar al Conservatori Professional de Dansa de Granada, al Centro Andaluz de Danza de Sevilla i al Conservatori Superior de Dansa María de Ávila a Madrid. Va començar la seva carrera a la companyia Dantzaz i va continuar com a ballarina freelance amb companyies com AiDo Project – Iker Arrue i Bialy Teatr Tanca. Ha treballat 5 anys amb LASALA, companyia dirigida per Judith Argomaniz, i ha participat en diversos treballs de la companyia NODE. Va formar part de LAVA, companyia de dansa de l’Auditori de Tenerife dirigida per Daniel Abreu, la temporada 2019/20. Actualment, continua la seva carrera com a ballarina freelance des de Donosti i treballa en projectes de les companyies EYAS Dance Project de Madrid i Paloma MuñozSibèria de Barcelona.
WILCHAAN ROY, nascut a França, va estudiar a Codarts (Rotterdam) abans de treballar com a autònom en diferents creacions i projectes, com Fortune amb la companyia Club Guy&Roni, Navaja amb el projecte de dansa LaSADCUM, Score d’Isaiah Wilson i com a segon elenc del duet guanyador del RIDCC Megastructure de Sarah Baltzinger i Isaiah Wilson.
MARTA SANTACATALINA es gradua en el CPD de l’Institut del Teatre en l’especialitat de dansa contemporània el 2018 i en Periodisme per la UAB al 2023. Complementa la seua formació al projecte goOD de la companyia Otra Danza, amb la qual s’introdueix al món professional. Treballa amb coreògrafes i directores com Paloma Muñoz, Sol Picó, Paula Serrano, Antonio Ruz, La Intrusa, Feike Santbergen i Asun Noales —a OtraDanza, l’Institut Valencià de Cultura i al Ballet Jove de la Generalitat Valenciana—; també es forma i treballa en la disciplina de dansa vertical en la companyia Sacude de Samuel Delgado. Com a coreògrafa, crea S-end, juntament amb Tanit Cobas, i Hoy Llueve Mañana Yegua; i codirigeix amb Aina Palomer la docuficció El dia de l’espectador.
BLANCA TOLSÁ va començar la seva trajectòria com a ballarina a la Jove Companyia IT dansa, on va realitzar gires internacionals. Ha treballat amb Lipi Hernández, Ariadna Montfort, Zappalà Compagnia i Raquel Klein a Wu Wei, treball pel qual va rebre el Premi Butaca 2020 a la millor intèrpret femenina. Va formar part de la producció Cèl·lula#1 del Mercat de les Flors amb la peça Flamingos d’Albert Quesada. Des de 2019 investiga sobre les associacions intuïtives entre la veu abstracta i el moviment. Així sorgeix la seva primera peça Ecoica, preestrenada a Corpografies#7, La Caldera, estrenada i coproduïda pel Festival Dansa Metropolitana 2022. Actualment treballa com a intèrpret per a coreògrafes com Núria Guiu (Supermedium, Cèl·lula#4), Georgia Vardarou, Paloma Muñoz – Cia Siberia i Constanza Brnčić, entre d’altres.
ALEJANDRO DA ROCHA. Disseny espai sonor. Productor, compositor i artista sonor, ha treballat per a companyies de dansa i teatre com Nederlands Dans Theater (NL), Hessisches Staatsballett (DE), Ballet de l’Opéra Grand Avignon (FR), Kor’sia, Richard Mascherin o laSADCUM, entre d’altres. Format en Belles Arts, quan comença a desenvolupar el seu propi so i dirigeix la seva carrera cap a la producció i la composició musical, crea el seu projecte individual DA ROCHA UM, amb el qual ha actuat a festivals i espais com Electrónica en Abril (Madrid), Razzmatazz (Barcelona), Curtocircuito (Santiago de Compostela) i CCCB (Barcelona).
CUBE BZ. Disseny espai escènic. Formats en arts visuals, teatre i arquitectura, el seu treball es caracteritza per la recerca permanent en els camps de la llum, de l’espai i dels objectes que l’ocupen mitjançant l’actitud transgressora que comporta situar-se en els límits de la para-teatralitat. Han treballat, entre d’altres, amb General Elèctrica, Frederic Amat, Societat Doctor Alonso, Àlex Rigola, Marcel.lí Antunez, Constanza Brcnic, Augustí Fernández, Albert Pla, Standstill, La Fura dels Baus, Agrupació Senyor Serrano, Mal Pelo, Sílvia Pérez Cruz, Los Corderos, Cabo San Roque, Sol Picó, Maria Arnal i Marcel Bagès, Rosalía...
MIGUEL PEÑARANDA. Disseny de vestuari. Actualment treballa a Brussel·les com a dissenyador de vestuari per a arts escèniques, especialitzat en dansa contemporània. També ha realitzat tasques d’assessor dramatúrgic y de direcció artística en diversos projectes de performance. Ha fet col·laboracions amb Eastman, Sidi Larbi Cherkaoui, Nationale Theater Den Haag, Zeelandia, Comédie Française, Compagnie Thor, i amb coreògrafs independents com Marco Torrice, Francesca Chiodi Lantini, Richard Mascherin, Carolina Mendonça, o Reinaldo Ribeiro. Actualment treballa amb artistes espanyols com Vicente Navarro, Niño de Elche o Paloma Muñoz, entre d’altres.
NIÑO DE ELCHE. Acompanyament artístic de veu. Francisco Contreras, Niño de Elche, és un artista indisciplinar i ex-flamenc que ha unit gèneres com el flamenc, la improvisació, el krautrock o l’electrònica juntament amb la poesia, la performance, la dansa i el teatre. Amb més de 16 treballs fonogràfics, ha col·laborat amb artistes com Raúl Refree, Miguel Álvarez-Fernández, Xabier Erkizia, Pedro G. Romero, Ramón Andrés, Lois Patiño, Meridian Brothers, Ernesto Artillo, Los Planetas, Rosalía o C. Tangana. Dins les arts escèniques ha col·laborat amb Angélical Liddell, Rocío Molina, Israel Galván o María Muñoz. També ha protagonitzat pel·lícules i ha editat cinc llibres entre l’assaig i el poemari en clau autobiogràfica. Ha realitzat un treball per a la Col·lecció del Museu Reina Sofía, l’obra Auto Sacramental Invisible, una representació sonora a partir de Val del Omar Dirigeix i presenta setmanalment el programa eXtrañas heterodoXias a Ràdio3.
JUAN CARLOS PANDURO. Textos. Artista de circ i poeta extremeny, es va formar a L’École Superiéure des Arts du Cirque de Brussel·les i va fer el Màster d’escriptura poètica “La inspiración y la palabra” de l’Escola d’Escriptors de Madrid. El febrer de 2024 va publicar Romero recién cortao (Letraversal), el seu primer llibre. Un mesos després es publica Antología de poesía cursi “Estrellas vivas” (Letraversal), que inclou l’obra de Juan Carlos. Molt interessat per la cerca del llenguatge propi, la composició poètica i els límits del cos, actualment forma part de l’elenc de la peça THAUMA de la Cia La Mula i està en procés de creació del seu primer solo escènic El patio, que ha estat pre-seleccionat per Circus Next 25.
