descarta L’Ajuntament la intervenir en l Miracle de ma platafor cte, aquest 2021 que el proje
2021 Dimarts, 30 de novembre de núm. 4.430 www.diarimes.com
ONA TARRAG
gener de 2021 Dimarts, 5 de núm. 4.201
.com www.diarimes
idera la ciutat cons itat i té un elevat El govern de no és una prior tot i desitjat, euros. P3 cost, 800.000 CAMP
La C-32 aplicarà un nou sistema de descomptes a patir de l’1 de gener
l’hospital l, director de Llorenç Maira
a La piscina Sylvi lla Fontana de l’Ane à Mediterrània estar partir del climatitzada a
març. P4 te, Lorena de la Fuen de Cs nova regidora a de després de la marx P6 ales. Rubén Viñu
rs COVID Tots tres són viatge
Reus reforça la seguretat al centre durant la campanya de Nadal
GERARD MARTÍ
CAMP Set municipis den uncien
TRIPyr es va organitzar una
oció de censura dona l’alcaldia de Cambrils a Oliver Klein, d’NMC
GERARD
TARRAGONA
Creix la recollida selectiva amb els contenidors tancats
Els tres barris on s’ha implantant assoleixen els objectius europeus. P4 CAMP
entació d’Alt Rendiment. visita, ahir, al laboratori d’Experim
GERARD MARTÍ
Els sanitaris del SEM traient
de l’empresa una de les
tres persones ferides per
traslladar-la a l’hospital. A dalt a
CAMP Cam í Mendoza el fa respons Klein i able de les mancances que denuncia per forçar el canvi
carrega contra l’esquerra, el presumpt e autor del tiroteig.
PLE El nou batlle ape
2021
Masia CAMP La ll un itinerari Catalana acu del qual les és inèdit a trav amb molts n tope famílies i els Reis personatges d’Orient. P10
REUS
de Un nou sistema control agilitzarà i sortida l’embarcament de l’aeroport dels P9 turistes britànics.
es amb què Una de les escen
es troben grans
i petits al llarg
d’un original
la Masia recorregut a
Catalana.
Recupera les patrulles de Mossos i Guàrdia Urbana fins al 9 de gener. P7
forma TARRAGONA La recerca
amb Mossos. P11
Un vigilant fereix a trets tre excompanys de feina i un ms osso
l·la a la necessitat el municipi d’unde treure de residus en polímers TARRAGONA Un extreballador de Secur «conformista» a situació itas va ferir de gravetat L’ICIQ investiga la conversió lideratge. P10 i sense d’una discussió i va dispar tres empleats després circular sostenibleen millorar el medi ambient. P3SUCCESSOS El pistolearr contra la policia en la fugida amb una granelsquant itat d’armes. aptes en l’economia es va atrinxerar a un mas , el qual treballa de Riudo queda part del projecte TRIPyr
Després de la reunió del projecte
la seva prolife ració al bosc i s’ofereixen a col·laborar activament
POLÍTICA vots a favor Per tretze i vuit en contra, NMC, PSC i els no Cs, PP, ads fora el govern crits fan d’ERC i Junts
El passeig Miramar de Torredembarra reobrirà abans de finals d’any
. Mossos i Urbana patrullant
catastròfica» l’illa de La Palma per l’eru volcà Cumbre pció del Vieja El Consell
de Ministres apro milions per a la reconstrucci va concedir 10,5 seran per la compra d’ha ó, 5,5 dels quals bitatges. P17
i els el primer va aterrar a MadridInvestigaven honoraris, procedents de Sud-àfrica, incompat P10 ibilitats i vigor el passaport covid. contractacions. P6 per altra banda, entra en MARTÍ
Els treballs de remodelació encaren la fase final. P8
ESPANYA
Les Muntanye s contra les pla de Prades s’alien ntacions de m arihuana La m
El jutge del cas Innova arxiva les peces separades 3, 5 i 10
GERARD MARTÍ
Molta màgia i gran èxit d’acollida del Campament Reial de Salou
TARRAGONA
El Go vern declara «z 13/12/2011 diarimés 11 ona
núm. 4.439 www.diarimes.com
variant Detecten el primer cas de lassi bles po s do òmicron a Espanya i
Les 24 hores per anar i partir
. jornada d’ahir at durant la é va ser vacun Joan XXIII, tamb
Dimecres, 29 de setembre de 2021 núm. 4.388 www.diarimes .com
Dimecres, 15 de desembre de 2021
inversions en PDeCAT i ERC acorden de Bellissens, el Delta infraestructures, l’estació Poblet. P2 de l’Ebre i el monestir de
seran reals a on divendres, tornarCIÓ altres dos, a Catalunya, VACUNA del primer trajecte. P8 a Comencen CAMP administrar Valls posa a la vacuna els els venda lare Pfizer ent ments als de abona sion fes pro lesal perspit l’ICS: l’ho II, el nals Decen Joan XXI ri nita farà a partir de demà sociosaHo paquets per a sis o amb i els Francolíquatre concerts. P9 tenció Centres d’A P2 REUS N.M. Primària.
CEDIDA
AVUI
Les esmenes als PGE eleven la dotació per a Tarragona fins als 300 milions d’euros
REUS
nfinament o c l e ta re c e d ls Catalunya ntres comercia e c a c n ta i l a municip COVID-19 s Les restriccion r estaran en vigo 17 entre el 7 i el iguen de gener i obl erç a tancar el com els no essencial mana i, caps de set dies, durant els deu i les els gimnasos s de mé de es botigu 2 400 m
POLÍTICA
MAUSA CERCA COMERCIAL
PER A MAGATZEM DE MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ. PER ALS SEUS CENTRES DE TARRAGONA i CAMBRILS.
Interessats enviar CV a: info@mausa.es *IMPRESCINDIBLE EXPERIÈNCIA EN EL SECTOR
r en estat crític després
PANDÈMIA
El Govern descarta noves restriccions durant les festes de Nadal
Afirma que la situació epidemiològica és «preocupant». P9
Oliver Klein, ahir,
ESPORT
de ser neutralitzat pel Grup
ESPORTS
El Nàstic afronta la temporada actual amb un dèficit d’1,5 MEUR per lluitar per l’ascens El presiden
S ms durant més d’una hora i va Ma Especial d’Intervenció rta Galimany deaMosso don nom s. P2
després de finali tzar
el ple on es va GERARD MARTÍ
votar la moció
de censura duen t ja la vara d’alca lde.
COVID
El Govern perm de deu comens et més taules a l’inter als a les restaurants ior dels El Procicat
a la pista d’atletisme de Valls
GERARD MARTÍ
Els dos clubs atlètics de la ciutat assis teixen al bateig. P19
t de la SAD es comprom et a ampliar el capital amb 2 milions d’euros si no s’assoleixen els objectius esportius i econòmics. P10
CAMP
aprova també l’aforament autoritzar el de 60% per a més de públic als espais amb capa de 10.000 pers citat ones. P2
Una nova plaga amenaça els garrofers de diversos municipis Es tracta d’un corc que ja s’ha detectat a Reus i Riudoms.Vila-seca, P14
R E S U M D E L’A N Y PANDÈMIA
La demarcació de Tarragona suma quatre morts per coronavirus
Dimecres, 16 de juny de 2021 núm. 4.314 www.diarimes.com
Dimarts, 12 de gener de 2021 núm. 4.205 www.diarimes.com
Salut Pública obre la vacunació a tots els majors de 12 anys. P8 ACN
CATALUNYA
Àngel Luis Miguel i Jordi Sendra, càrrecs rellevants al govern català
CENTRO MÉDICO CAMBRILS
Resultados en 10 minutos
ACN
El temporal dona pas a les crítiques per les deficiències al Priorat i la Terra Alta
Envien a presó tres homes que duien la mà d’una persona al maleter
El cas podria estar relacionat amb el mort trobat al Montsià. P4
ESPANYA
El Banc Sabadell planteja un ERO als sindicats per ajustar tota la plantilla de l’entitat
Afectarà tots els centres de treball i l’empresa comunicarà l’impacte de l’expedient en una reunió que se celebrarà el 2 de setembre. P10
El comerç de Vila-seca, Camb Salou demandarà la General rils i itat
CAMP Els municipis turístics consideren injusti ficades les limitacions horàries. P8
Un recurs al concurs manté
e de 2021 Divendres, 24 de setembr núm. 4.385 www.diarimes.com
ost de 2021 Dimarts, 3 d’ag núm. 4.347 .com www.diarimes
Cinc nous carrers del Miracle tindran l’aparcament de zona verda
DIARI MÉS
Dimecres, 1 de setembre de 2021 núm. 4.368 www.diarimes .com
Divendres,aturat 5 de marçeldeservei 2021 per contro núm. 4.243 lar www.dia els rimes.co colom s m El contracte per aplicar el pinso anticonceptiu no s’ha pogut adjudicar. P2 PANDÈMIA
L’Ajuntament cedeix davant d’una demanda veïnal. P4
Cata emont a Sardenya i Els bars i restaurants podran obrir lunya posa fi a 50 anys s connectarà igd u Pu e en R e ten d De rt o p ro p de insuitsla CUP i decidiran si l’extradeixen L’Ae mnt de set a cinc a partir de dillu agament als peatg n 3b0Ju na eam C epa locta ER ui av arc ns e s d ’a u P to EC b amb el de Bdin pistes amita el govern am CAMP
REUS
t licita un L’Ajuntamen obligarà a contracte que fer-ho. P2
TARRAGONA
TARRAGONA
TARRAGONA
Treballadors públics seran educats enguany en feminisme
núm. 4.367 www.diarimes.com
www.centromedicocambrils.com
L’executiu dona llum verd a Teresa Pallarès com a delegada territorial. P10
ONA TARRAG
Dimarts, 31 d’agost de 2021
Director médico: Dr. Tomás Gómez Sanz
C/ Carmen, 1 A-2º · 43850 CAMBRILS · Tel. 977 361 531 · 677 586 452
CORONAVIRUS IGG / IGM RÀPID TEST PCR EN 24 HORAS
ONA TARRAG
Veïns de Llevant, atemorits per a risc d’incendi casa seva
Les entitats veïnals necessiten més subvencions municipals
Eva Miguel (CUP), Pau Ricomà
de regidors
El CGPJ expulsa de la carrera el jutge de ja gona en mit er arribarTarra pod per servirà Manuel Arce Prat. P6 lta velocitat
i Xavi Puig (ERC) amb Dídac
Nadal (Junts) amb la resta
Les denúncies per delictes sexuals al Tarragonès cauen un 30%
de la plaça de la Font. ONA TARRAG que se sumen a l’executiu
BORRASCA FILOMENA Encara hi ha una setantena d’abonats sense subministrament elèctric al Priorat i una dotzena de carreteres Els operaris de la brigada municipal de Falset netejant El 2020 lesvannou de COV desse’n P2-3 er passa tallades per la neu a la demarcació. l’entrada al col·legi. presentar 83, davant les ID-19 El Procic ar ahir a l’aeroport d’Algu
Els estudiants amb pauta completa de vacuna no s’aïllaran
Podran sortir al pati sense mascareta si es mantenen al seu grup. P6
LES VIES at permetrà a l’hostaExper italiana el va arrest leria servir És una de les conclusions ts S’aixequen roport del a taula en aquest horari Un tren d’a s. P16 119 del 2019. P2 fet que no acaba de satisfe per una «falta les CATALUNYA La policia REUS a disposició dels magistrats italian És apartat sense interru a ampliar l’Ae d’un estudi sobre GERARD MARTÍ RROVIARI r part del sectoreurop TARRAGONA CORONAVIRUS T FE , que eus que ajudarà ORons de Reus. P6 continuarà sense poder la d’avui es posarà barrerepció de greu de desatenció dels ord dia da GERARD MARTÍ associaci el t l’ac l’entra CATALUNYA nt duran i de nit ralme s la TRANSP servir P7 . unilate sopars. P6 s en el judicials» pacti despré deures El CMQ rep els primers Primera retirada d’una terrassa La meitat de les UCI estan que ERC treballen en la Els pilars de 4 simultanis tram de l’AP punt aS l’altre deixa l’executiu després que van aixecar totes Marto r i continuar-hi. P2-3 rell covid ocupades per pacients covid hora d’unESPORT les colles participan -7ts ahir a la Diada de Sant TARRAGONA ECP pacients de consultes externes per no respectar mesures mobil aferrar-se a l’acta de regido Fèlix, a Vilafranca del Penedès. (de GERARD Hermán Pinedo podria VilaMARTÍ REUS tindrà laa un establiment Hi ha 41 persones ingressades a les Unitats de futur itat del -seca a la GERARD MARTÍ JOAN CARLES Dani Vidal El 25 de gener es posaran en marxa les L’Ajuntament suspèn el permís CUP i de Junts, tot i que a la ciutat Jonquera); l’AP urgències i la resta de serveis s’incorporaran la de Sant Pere i Santprime Pau perra no mantenir els dos Cures Intensives –d’un total de 85 llits–de la fàbric a serà el segon -2, Ho fan en un ‘workshop primera quinzena de febrer. P8 metres entre les taules. P5 regió sanitària Camp de Tarragona. P10 ’ de Sar on aportaran de ago bateri del idees sobre ssa al es entrenador CAMP Els castellers aquesta temàtica i altres. P7 van Pen retreure edèas;lalaGenera elèctriques C-32litat Nàstic i Torné, i els obstacles per fer una diada simbòlica. P9 la C-33 El Govern central crearà preparador físic
amb els Arbres toquen , amb el seus habitatges P3 sa. que això supo
COVID
El Camp de Tarragona arriba als 160 ingressats hospitalaris
les últimes Una mort en culpa del 24 hores per P8 coronavirus.
S ESPORT
Els davanters del Nàstic ho posaran difícil aquesta temporada
Edgar, Pedro, Pablo, ran per lluita Fran i Lupu P11 dues posicions.
Felip Ortiz passaria del juvenil A a ser el tècnic de la Pobla. P11 CAMP
Cambrils recupera part de la tradició per la Festa de Sant Pere
La Festa Major de Reus i el Museu estrenen marxandatge
REUS Cultura posa a la venda 48 productes de sèrie limitada que, quan s’esgotin, es reemplaçaran per altres de nous. P6
El Seguici s’adapta i sotirà a ballar després d’un any sense fer-ho. P9
Les colles demanen poder
un consorci amb Seat i Iberdrola. P10
t gran l’autovia duran
conductor REUS El
part del
La cercavila del Seguici Petit surt al carrer de festes lesproductes per els amb el nou disseny. Casa Rull, on es poden adquirir Interior de la botiga de la Misericòrdia
cent per a treballar al d’emergències ar als serveis matí i va oblig
icle va del segon veh
REACCION S Pimec alerta que suposarà el col·lapse de l’AP-7, ja que s’incrementa rà el trànsit de veh icles d’alta capaci tat
Els nans baixant el passeig.
TARRAG ONA
L’aforament limitat va fer que molts quedessin fora del recinte. P8-9 cent.
eteres niment de carr dor de mante seu camió a l’A-7 la al eb tr un i el Mor una furgoneta ys greu i el van ingressar al Joan XXIII. P7 atrapat entre t men resultar feri
tallar L’accident va
REUS
locals: Xiquets del Serrallo,
Jove i Colla Castellera Xiquets de Tarragona, Colla
Ahir Pau. va perforar l’últim tram de Sant Pere i Sant es del túnel, fet que va permetre
veure llum a una banda
i l’altra de l’excavació davant
L’Ajuntament contempla que l’acte casteller de Santa Tecla tingui públic
tellsLa construcció del túnel de Lilla finalitz amb el retorn dels cas arà al 2023 P2-5P El ministre de Transp anys.CAM Santa Tecla s’emocioelna orts, Jose Luís Ábalos, es construccions en dos assisteix a la perfora dia de la patrona les primer
L’actuació
cinc de les quatre colles va acabar amb pilars de
de la Font viu TARRAGONA La plaça
la presència del ministre
de Transport Expl s. ora
possibles fórmules per permetre l’entrada a la Font. P2
PANDÈM IA
ció del darrer tram.La P8 reg
ió de Camp de Tarragona suma dos morts per cov id
La vacunació s’estanca a la província i 453 dosis en es posen un dia. P16
ACN
fer castells per Sant Fèlix
L’hora prevista per
aixecar barre res era
la mitjanit d’ahir , però a la Jonqu era i la Roca
La ciutat de Tarragona és objecte d’una onada de pintades i grafitis
TARRAG ON Persianes, pare A vidres, apareix ts o arreu, i els veïnen a tot s demanen solucions a un que perjudic problema a la capital. P6 la imatge de
es van avanç ar ahir a mitja
tarda.
CAMP DE TARRAG ONA Veïns d’Altaf ulla celebren la reobertura de la rotonda d’accé s de l’autopista després d’anys de reivindicacio ns REACCION S ‘Prou, AP-7 gratuïta ja’ cel ebra una marxa len ta en el peatge troncal de Sal ou i Vila-seca per celebrar-ho. P9 GERARD MARTÍ
Les persianes
d’un antic nego ci, Esports Miqu el, completam ent plena de
pintades en ple centre.
12
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021
ANUARI
2021, l’any en què vam aprendre a conviure amb una pandèmia El procés de vacunació massiu va marcar el passat any i va suposar una fita històrica des del punt de vista mèdic i científic ACN
Redacció
Ara, que just fa un mes que deixàvem enrere el 2021, és un bon moment per aturar-nos i mirar amb la distància que ja ens dona l’any –i les problemàtiques– nou. Si tothom recordarà per sempre 2020 com l’any de l’esclat de la pandèmia, 2021 va ser l’any de la convivència amb la covid-19. La prova més evident d’això és l’immens procés de vacunació que es va dur a terme durant tot l’any passat, i que enguany segueix, amb l’objectiu d’immunitzar la població i protegir-nos davant del virus. Justament els avenços en la vacunació permetien que, després del trauma col·lectiu que va suposar l’aturada total arran de l’inici de la pandèmia, la ciutadania aprengués a adaptar el seu dia a dia amb la presència del patogen i amb les limitacions derivades per a intentar frenar de totes totes l’avenç imparable d’una de les pandèmies més mortíferes dels darrers segles. Malgrat que la covid-19 i les
El Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània ha estat el principal punt de vacunació massiu de la demarcació de Tarragona.
seves afectacions en múltiples sectors van ocupar bona part dels titulars del 2021, l’any va deixar moltes altres notícies,
algunes de les quals s’han convertit en imatges gravades a foc a les nostres retines. L’assalt al Capitoli nord-americà eviden-
ciava que els extremismes i la crispació s’havia generalitzat arreu del món i estava endinsant-se en zones molt fosques. La
victòria de l’ofensiva talibana a l’Afganistan deixava imatges de desesperació a l’aeroport de Kabul. La desesperació, per motius
ben diferents, també es veia als veïns de l’illa canària de La Palma. L’erupció del volcà Cumbre Vieja feia que centenars de persones ho perdessin tot mentre la natura mostrava als humans que ella segueix el seu propi curs, sense importar-li els danys materials que aquest pot causar. Un altre fenomen natural, aquest cop meteorològic, que impactava de ple en el conjunt de l’Estat era la borrasca Filomena i la consegüent onada de fred que convertien Espanya en el punt més fred de tota Europa i tenyien de blanc bona part de la Península. A Catalunya, l’actualitat de 2021 estava marcada per la política. Els presos del procés aconseguien l’indult i finalment eren alliberats. Ara bé, les disputes internes dins del bloc independentista mostrava que la unitat que havia primat en els primers anys estava lluny. Les eleccions del 14 de febrer donaven la victòria al socialista Salvador Illa si bé era Pere Aragonès qui es convertia en el nou president de la Generalitat. El Camp de Tarragona, per la seva banda, intentava recuperar-se de la dura batzacada que havia suposat l’esclat de la pandèmia, amb la vista posada en dinamitzar el territori per a convertir-lo en un nou pol d’atracció econòmica, sense oblidar aspectes clau com la sostenibilitat i la convivència.
RESUM DE L’ANY 2021
28/01/2022
diarimés 13
14
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | MÓN
CONFLICTE
ECONOMIA
Els talibans recuperen el control d’Afganistan 20 anys després
EFE
Coincidint amb la retirada de les tropes occidentals, les milícies radicals s’apoderaven del país EFE
Redacció
Vint anys després de l’inici de la guerra d’Afganistan, el règim talibà tornava al poder. Les milícies radicals aprofitaven la progressiva sortida de les darreres tropes dels Estats Units i de l’OTAN al país per anar recuperant posicions. L’exèrcit afganès, mancat de recursos, i el govern democràtic, mancat de lideratge, gairebé no oposaven resistència a l’avenç constant de posicions i en poc més de quatre mesos, els talibans controlaven bona part del territori afganès. El 15 d’agost, l’ofensiva dels radicals culminava amb la seva arribada a la capital, Kabul, cosa que demostrava que ja no hi havia res a fer per a aturar-los. El president de l’executiu, Ashraf Ghani, fugia del país, cosa que evidenciava la debilitat del govern democràtic que les forces occidentals havien intentat aixecar i mantenir durant els 20 anys de presència a l’Afganistan. Els talibans es passejaven pels carrers de Kabul carregats d’armes fent una demostració pública del ESPORTS
Els Jocs Olímpics de la pandèmia i les dones Tòquio finalment celebrava els Jocs Olímpics, que s’havien hagut d’ajornar un any a causa de la pandèmia. L’esdeveniment esportiu de l’any es convertia en una finestra oberta en la qual els esportistes van tractar qüestions com el racisme o la salut mental, visibilitzada per la gimnasta Simone Wells. El rècord de medalles femenines els convertia en els Jocs de les dones.
El buc de càrrega Ever Given, encallat al canal de Suez.
El desabastiment amenaça amb una nova crisi econòmica
Talibans passejant-se pel centre de Kabul amb les seves armes en una demostració de poder.
seu poder recuperat i donaven de marge per al desallotjament de les últimes tropes i dels cossos diplomàtics de les forces d’ocupació fins al 31 d’agost per a marxar del país. El compte enrere havia començat i l’aeroport de Kabul vivia jornades de molta
tensió després que milers d’afganesos aterrits per la tornada dels talibans intentessin fugir en alguns dels vols especials que havien enviat els països occidentals. Si bé es va intentar oferir asil a molts dels col·laboradors afganesos, d’altres quedaven a terra, EFE
coneixedors del complicat destí que els esperava. Finalment, el 31 d’agost les últimes tropes nordamericanes marxaven del país, només 10 dies abans que es complís el 20è aniversari de l’atac a les Torres Bessones, que havia propiciat l’inici del conflicte. CIÈNCIA
Els problemes d’abastiment de primeres matèries i, per extensió, de productes manufacturats, van causar forts impactes en l’economia mundial. Després de l’aturada general derivada de la primera onada de la pandèmia, el món es posava progressivament en marxa. Ara bé, l’augment de la demanda començava a disparar els preus, primer dels carburants i de l’energia, i després d’una gran quantitat de matèries primeres que abocaven el món cap a una crisi inflacionista i de desabastiment sense precedents. Si bé no estava directament relacionat, l’accident de l’Ever Given, un dels vaixells de càrre-
ga més grans del món, al canal de Suez, on va quedar encallat sis dies, causava greus afectacions al transport marítim mundial, especialment a les rutes entre Àsia i Europa. Els retards acumulats per les jornades de tancament d’aquesta via marítima començaven a evidenciar problemes en alguns sectors i quan semblava que es recuperava la normalitat, la situació de coll d’ampolla per l’augment de la demanda, la falta de matèries primeres, el preu a l’alça del combustible, que disparava els costos de transports de mercaderies, i el rol d’algunes potències asiàtiques dificultaven la productivitat. NASA
Perseverance aterra a Mart El rover de la NASA Perseverance aterrava el 18 de febrer a Mart, una operació espacial històrica i seguida en directe arreu del món. La missió d’aquest robot és investigar si existeixen restes microbianes que indiquessin que hi havia hagut vida en el passat en el planeta vermell. La missió també incloïa diversos vols d’un dron per l’atmosfera i la preparació del terreny per a l’arribada dels humans.
Where water meets chemistry
RESUM DE L’ANY 2021 | MÓN ALEMANYA
28/01/2022 diarimés
15
ESTATS UNITS
EFE
Seguidors de Trump assalten el Capitoli en un atac a la democràcia Els assaltants volien impedir que les cambres validessin a Joe Biden com a nou president dels EUA EFE
Redacció
Merkel en l’acte d’homenatge que li va fer l’Exèrcit alemany.
Merkel diu adeu a la política i el socialdemòcrata Scholz es converteix en el nou canceller Angela Merkel s’acomiadava del seu càrrec com a cancellera d’Alemanya després de 16 anys al càrrec. La líder de la CDU havia anunciat feia temps que no es presentaria a les eleccions presidencials i que després de més de tres lustres al capdavant del país i, de facto, també d’Europa deixava pas a noves veus. Les eleccions, celebrades el 26 de setembre, confirmaven el que molta gent s’esperava. El partit de la cancellera perdia i
els socialdemòcrates tornaven al poder, gràcies a una coalició amb verds i liberals. La transició entre els governs es va dur a terme amb la màxima cordialitat i Merkel es posava a la disposició del seu successor, Olaf Scholz, que prenia possessió del seu càrrec el 8 de desembre. Pocs dies abans se celebrava l’acte de comiat a la cancellera. L’exèrcit l’homenatjava amb una desfilada miliar, un ram de roses i una cançó punk dels 70.
Una de les imatges més insòlites de 2021 arribava just pocs dies després d’estrenar l’any. Milers de persones partidàries a l’expresident Donald Trump es congregaven, el 6 de gener, als voltants del Capitoli i acabaven assaltant la seu del parlament federal dels Estats Units, just el dia en què el Congrés i el Senat havien de certificar l’elecció del demòcrata Joe Biden com a nou ocupant de la Casa Blanca. D’ençà que perdés els comicis, Trump havia estat encenent els seus partidaris amb tuits i discursos on assegurava que les eleccions havien estat fraudulentes i que li havien robat la victòria. La crispació acumulada acabava esclatant a Washington, on gent arribada de tots els racons dels EUA, s’aplegava en una concentració violenta que les forces policials no podien controlar i que acabava amb desenes de persones assaltant el Capitoli. Tots els focus estaven posats en aquella jornada a Washington mentre el món mirava in-
Jacob Chansley va ser en un dels personatges més virals dels fets.
crèdul el que estava succeint a la capital federal. Si bé membres del partit republicà, com l’expresident George W. Bush, que sempre s’havia mostrat contrari a Trump, condemnaven ferma-
ment els fets i eren moltes les veus que consideraven els gravíssims fets, un atac directe a la democràcia nord-americana, Trump continuava aplaudint i encoratjant els individus, que
van causar nombroses destrosses i que van accedir dins dels despatxos de càrrecs com la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, per a deixar missatges amenaçants. Entre la multitud d’individus, es va fer especialment viral Jacob Chansley, un seguidor de Trump d’Arizona, que va entrar sense samarreta, amb la cara pintada i un casc amb banyes de bisó, cosa que el va convertir en la imatge representativa dels fets. Després de rebre múltiples pressions i de veure la barbàrie que hi havia dins del Capitoli, Trump demanava en un tuit als seguidors que marxessin cap a casa en pau i així es començava a restablir l’ordre. Malgrat els fets ocorreguts, res no impedia que finalment, Joe Biden fos investit com el 46è president dels Estats Units el 20 de gener, en un acte menys massiu de l’habitual a causa de la pandèmia i de les mesures de seguretat extremes. El demòcrata assumia el compromís de regenerar social i políticament un país fracturat per quatre anys de trumpisme.
16
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | ESPANYA
CANÀRIES
El Cumbre Vieja entra en erupció i cobreix de lava l’illa de La Palma
POLÍTICA EFE
El volcà va estar 86 dies actiu, en els quals va obligar a desallotjar milers de veïns de la zona EFE
Redacció
L’illa canària de La Palma es convertia en la protagonista absoluta de l’actualitat de 2021, amb el permís de la pandèmia. El diumenge 19 de setembre, i després d’una setmana de tremolors i un bombament de la terra, el volcà Cumbre Vieja, al sud-oest de l’illa, entrava en erupció. Una espectacular columna de fum i explosions de lava i roques piroclàstiques deixaven unes imatges impressionants que quedaven gravades en la retina de tothom. Ràpidament, s’activaven els protocols d’alarma i es començava a desallotjar els veïns, amb la incertesa de no saber quan de temps duraria l’erupció. Deu dies després, amb centenars de cases arrasades pels rius de lava, milers de veïns desallotjats i diverses boques obertes, la colada arribava al seu destí: l’Oceà Atlàntic. La fajana, o delta volcànic, que es formava guanyava més de 40 hectàrees de terreny, gràcies a l’existència d’un tub làvic que permetia drenar el magma des dels punts d’emissió
Es calcula que va expulsar 159 milions de m3 de lava.
i fins al mar. Aquesta, però no era l’única. I és que la reactivació de diverses colades a causa de nous punts d’emissió o d’esfondraments dels cons del volcà propiciaven que la lava toqués aigua per tres punts diferents més. L’emissió de gasos contaminants a causa del contacte entre la lava
i l’aigua salada obligava a ampliar la zona d’exclusió i a desallotjar més palmeros, que vivien l’erupció amb veritable temor i preocupació. Des del moment en què el volcà explotava, les diverses administracions es comprometien a enviar grans paquets d’ajudes
per a la reconstrucció de l’illa. Passades les setmanes i els mesos, però, els veïns lamentaven que eren molt pocs els diners que havien començat a rebre i que la seva situació era dramàtica. El que no va fallar va ser les onades de solidaritat de gent d’arreu de l’Estat que va fer col·lectes per a enviar diners, roba i altres objectes de necessitat a l’illa o que va apostar més que mai per la compra de plàtans procedents de plantacions afectades per la cendra del volcà. El 14 de desembre, 86 després de la seva erupció, el Cumbre Vieja deixava d’emetre lava, cendra i gasos, convertint-se així en l’erupció més llarga mai registrada a La Palma. 1.241 hectàrees van quedar totalment cobertes de lava; 2.988 edificacions destruïdes i 3.039 amb danys. Els experts calculaven que el volcà havia expulsat 159 milions de metres cúbics de lava, que canviava per complet la fisonomia de l’illa, amb con volcànic de més de 200 metres d’alt, i sobretot les vides dels seus habitants.
Ayuso, a la seu popular de Gènova, celebrant la seva victòria.
Díaz Ayuso arrasa al 4-M i s’erigeix com la nova líder de la dreta Pablo Iglesias abandona la política en perdre Redacció
Terratrèmol polític en diverses comunitats autònomes on el Partit Popular governava en coalició amb Ciutadans. La formació taronja i el PSOE s’aliaven per a presentar una moció de censura a Múrcia, que finalment no va prosperar, i tot apuntava que ho farien a Castella i Lleó i a la Comunitat de Madrid. Per a evitar-ho, la presidenta d’aquesta última, Isabel Díaz Ayuso, convocava eleccions anticipades. En aquest context, el vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, dimitia dels seus càrrecs i tornava a l’arena política per a presentar-se com a candidat de Podemos a les eleccions madrilenyes del 4 de maig. La campanya, una de les més crispades que es recorda de l’època democràtica, no va centrar-se en qüestions concretes relacionades amb la regió, sinó que es va plantejar per gairebé totes les forces polítiques com una dialèctica constant entre
idearis polítics oposats. Iglesias feia seu el discurs de feixisme o democràcia, mentre que Díaz Ayuso parlava de llibertat o comunisme. La candidata popular convertia la cursa cap al 4M en una avantsala a unes eleccions generals, cosa que elevava el to i el nerviosisme dels candidats. El seu posicionament com alternativa real al govern de Sánchez i un discurs que fomentava l’art de viure a la madrilenya feia que Ayuso arrasés, amb una majoria absoluta que li permetia governar sense haver de pactar amb ningú, ni tan sols amb Vox. Els socialistes registraven el seu pitjor resultat històric i Pablo Iglesias feia un pas al costat i abandonava la política. La revalidada presidenta encetava una nova etapa on seguia plantejant el model madrileny com a alternativa al «sanchismo» i acaparava tots els flaixos, cosa que generava tensió interna dins del PP, qui la veien com una rival per a Pablo Casado.
RESUM DE L’ANY 2021
28/01/2022
diarimés 17
18
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | ESPANYA
CRISI DIPLOMÀTICA
Crisi migratòria a Ceuta per l’arribada irregular de més de 8.000 persones
POLÍTICA CEDIDA
Era la resposta marroquina després que Espanya autoritzés l’entrada del líder del Front Polisario EFE
Redacció
Més de 8.000 migrants entraven de forma il·legal a Ceuta a mitjans de maig, cosa que desencadenava una crisi migratòria però també diplomàtica entre Espanya i França. El relaxament i la passivitat de les forces policials marroquines a la frontera amb Ceuta fomentaven que milers de persones, molts d’elles menors no acompanyats, accedissin amb petites embarcacions i fins i tot nedant fins a la platja de Ceuta. Les devolucions en calent dels migrants van ser una constant durant els diversos dies que va durar l’episodi, en els quals es van viure moments de tensió, però també imatges d’humanitat de les forces policials espanyoles rescatant de l’aigua i ajudant a aquelles persones que intentaven accedir a Ceuta per a començar una nova vida. La crisi migratòria, però, no era únicament això. Tot apuntava que el govern marroquí havia ordenat que les seves forces d’ordre tinguessin una actitud més laxa a les fronteres amb les ciutats au-
Fotografia de família del nou executiu espanyol.
Sánchez renova l’executiu i Díaz agafa protagonisme
Molts dels migrants eren menors que entraven nedant o en petites embarcacions fins a la platja.
tònomes, després que se sabés que Espanya havia acceptat l’entrada del líder del Front Polisario, Brahim Gali, per a ser hospitalitzat a Logronyo per covid-19. Si bé el govern espanyol assegurava
que s’havia acceptat l’entrada de Gali per motius humanitaris, el Marroc se sentia clarament ofès i olia que Espanya i la UE acceptessin la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, igual
com ho havia fet Donald Trump abans de deixar la Casa Blanca. Les discrepàncies feien que les relacions diplomàtiques entre ambdós països visquessin el seu pitjor moment.
Noves cares i nova etapa en el govern de Sánchez. A principis de juliol, el cap de l’executiu espanyol anunciava una remodelació de l’equip de govern, «per a reforçar la paritat i impulsar un canvi generacional». Deixaven els seus càrrecs la vicepresidenta Carmen Calvo, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo; la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya; el ministre de Transports, José Luis Ábalos; el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque; el de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes i la ministra d’Educació, Isabel Celaá. Així mateix, també es rellevava el cap de Gabinet, Ivan Redondo.
Aquesta reforma era vista com una aposta per a deixar fora de joc alguns pesos pesants del PSOE més pròxims a les posicions dels barons que de l’executiva de Pedro Sánchez. Si bé en el congrés de setembre, els socialistes tornaven a fer pinya. L’ascens de Yolanda Díaz Ara bé, si hi havia una ministra que sumava protagonisme era Yolanda Díaz. La substituta de Pablo Iglesias, després que aquest abandonés la vicepresidència, guanyava protagonisme a la vegada i començava a erigir-se com una rival de Sánchez a les pròximes eleccions.
AICAT Nº 7730 COLEGIADO/ASOCIADO Nº A11742
Av. Argentina, 17 bajo. 43005 Tarragona.Tel: 977 23 30 11 - Mvl. 675 873 939 info@finquesgrup.es · www.finquesgrup.es
RESUM DE L’ANY 2021 | ESPANYA
28/01/2022 diarimés
19
ECONOMIA
Una pujada del preu de la llum sense precedents dispara l’IPC
CEDIDA
L’electricitat passava dels poc més de 40 euros als gairebé 400 Redacció
Històrica i sense precedents. Aquests són els dos adjectius que millor defineixen la pujada constant, jornada rere jornada, del preu de l’electricitat. El 2 de gener de 2021 el cost del megawatt/hora era de 42,51 i assolia el seu màxim el dia 23 de desem-
bre enfilant-se fins als 383 euros megawatt/hora. Malgrat que el govern va impulsar algunes mesures, com la reducció de l’IVA perquè l’increment impactés menys a les butxaques de les famílies, el cert és que el preu de la llum ha pujat una mitjana d’un 46,7%, cosa que suposa un aug-
ment d’uns 35 euros en la factura mensual d’una llar. La indústria, especialment l’electrointensiva, va ser l’altra gran afectada i això va suposar un encariment de la majoria de béns de consum que es va traduir a finals d’any en un creixement de l’Índex de Preus al Consum (IPC) del 5,6%,
SUCCESSOS
SUCCESSOS
Commoció per la mort d’Anna i Olivia, les nenes de Tenerife El seu pare les va llençar a alta mar a l’Atlàntic Redacció
Patiment i commoció a parts iguals a Tenerife per la desaparició a Tenerife de les nenes Olivia, de sis anys, i Anna, d’un. El 27 d’abril, el pare de les menors i principal sospitós, Tomàs Gimeno, anava a recollir
Les llars paguen 35 euros més al mes de mitjana en electricitat.
l’augment més significatiu viscut a Espanya en els últims 30 anys. Darrere d’aquesta espiral inflacionista, s’hi troben diversos motius, molts d’ells relacionats amb la reactivació de la producció després de l’aturada mundial per la primera onada de la pandèmia. L’encariment de la llum, s’explica per l’existència d’un mercat especulatiu al voltant dels drets d’emissió de CO2, que ha disparat el seu preu; l’augment de la demanda i del preu del gas natural a nivell mundial (combustible que utilitzen les centrals de cicle combinat) i impostos com el de valor de la producció de l’energia elèctrica.
a les seves filles de l’escola i se les enduia a dinar amb els seus avis i a jugar a casa seva. La investigació policial desvelava que abans d’agafar les nenes, havia comprovat si el motor de la seva embarcació funcionava. Al vespre, la mare de les menors
anava a recollir les filles de casa el pare i es trobava la casa buida. Van intercanviar diverses trucades i finalment ell li confessava que no tornaria a veure-les i des d’aleshores ja no tornava a saber res d’ells. La mare denunciava els fets a la Guàrdia Civil i llavors començava una recerca exhaustiva i sense precedents. La investigació descobria que el pare havia pujat a la seva embarcació i tot apuntava que les havia llençat al mar. Un robot submarí participava en les tasques de recerca i l’11 de juny es localitzava un cos a molta profunditat, corresponent a Olivia.
Indignació i protestes per l’assassinat homòfob de Samuel Luiz a Corunya El van apallissar per la seva condició Redacció
Espanya quedava comocionada per la mort del jove Samuel Luiz a Corunya, després de rebre una brutal pallissa. El noi, que havia sortit de nit amb uns amics, estava fent una videotrucada quan va gravar de manera
involuntària dues persones que passaven pel carrer. Els dos individus el van increpar exigint-li que deixés de gravar i etzibant-li insults homòfobs. Ell va intentar aclarir el malentès, però, un dels individus li va començar a clavar cops de puny fins que di-
verses persones van aconseguir que marxes. Ara bé pocs minuts més tard un grup de 12 persones es plantaven al passeig marítim de Riazor, encapçalats per l’autor dels primers cops per propinar-li una pallissa mortal que posava fi a la vida de Samuel. Els brutals fets eren gravats i just abans que marxessin els autors de la pallissa se sentia el crit de «maricón» que evidenciava que es tractava d’una agressió homòfoba. Els tràgics fets van aixecar una onada d’indignació arreu de l’Estat. Es van convocar diverses manifestacions en rebuig de l’homofòbia.
20
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | CATALUNYA
POLÍTICA
Els presos del procés reben l’indult i comença una etapa de negociació El 22 de juny, el Consell de Ministres l’aprovava i Sánchez marcava la fita com l’inici de la reconciliació ACN
Redacció
Els presos del procés aconsegueixen l’indult. Vuit mesos després de la sentència del Suprem, el Consell de Ministres de l’executiu Sánchez aprovava el 22 de juny concedir l’indult parcial a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn, que havien passat gairebé quatre anys a presó. Segons el cap de l’executiu, els indults havien de permetre «obrir una nova etapa de diàleg i de retrobament» i tancar la de «l’enfrontament». L’aprovació arribava després que Sánchez hagués obtingut adhesions. Primer dels barons del PSOE crítics, que van acabar avalant els indults com una via de solució. Després de la patronal i de l’Església catalana, i finalment el president de la CEOE, Antonio Garamendi, els va beneir «si serveixen per normalitzar» la situació. Les tres forces de dretes, PP, Vox i Cs, van organitzar una manifestació contrària als
Els presos a la sortida de Lledoners, en la seva sortida.
La Taula de Diàleg evidenciava les tensions i discrepàncies dins del bloc independentista indults que va aplegar 25.000 persones, menys assistents de la de 2019, cosa que evidenciava les
discrepàncies dins del bloc, i que acabava d’empènyer endavant els indults. Després de fer-se públic l’indult al BOE, l’endemà de la seva aprovació, els polítics catalans sortien de presó i eren rebuts amb ovacions. Paral·lelament, Pedro Sánchez organitzava uns dies després de
l’aprovació una conferència al Liceu per a explicar l’indult i per establir un «primer pas» per a la reconciliació de la societat catalana i de Catalunya amb la resta de l’Estat. Les forces independentistes acusaven el president de l’Estat de voler fer màrqueting i no assistien a la convocatòria. Així mateix, grups independentistes es manifestaven en contra de la visita de Sánchez. Taula de diàleg El següent pas en la recuperació de les relacions entre Catalunya i Espanya era la creació de la Taula de diàleg. Criticada tant per alguns sectors independentistes com pels partits de dretes, la primera trobada se celebrava el 15 de setembre. En ella només hi van participar consellers d’Esquerra i ministres de Sánchez. L’absència de representants de Junts, que primer s’havia vist com un veto espanyol, però que després tot apuntava que era una decisió d’Aragonès, tensionava més la relació entre els dos grans partits independentistes.
INFRAESTRUCTURES
Acord i bloqueig en l’ampliació de l’aeroport del Prat Acord i desacord per a la futura ampliació de l’aeroport del Prat. L’Estat i la Generalitat arribaven a un acord a principis d’agost que suposava una inversió de més de 1.700 milions d’euros per a la construcció de la tercera pista i d’una terminal satèl·lit, cosa que permetria 90 operacions per hora, la connexió amb AVE entre els aeroports de Reus i Girona amb el Prat i la mínima afectació possible a l’estany de la Ricarda, al Delta del Llobre-
gat. La decisió era aplaudida per les patronals, mentre que els grups ecologistes i veïnals es mostraven en contra i hi havia divisions d’opinions dins de l’Ajuntament de Barcelona. A mesura que es coneixien els detalls del futur projecte, s’evidenciava que l’ampliació tindria un fort impacte en La Ricarda, motiu pel qual finalment es trencava el consens assolit i es bloquejava la inversió a l’aeroport del Prat.
ESPORTS
Discrepàncies i consulta sobre la candidatura als Jocs d’Hivern La Generalitat tornava a apostar per a convertir Catalunya en seu per als Jocs Olímpics d’Hivern 2030. El president enviava una carta al president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, on se li traslladava oficialment l’interès de ser seu olímpica. Si bé des del govern i des del món empresarial es veia com una gran oportunitat per al posicionament i també per a impulsar el desenvolupament sostenible dels Pirineus, el cert
és que sortien nombroses veus en contra, com la plataforma Stop Jocs Olímpics o l’esportista Kilian Jornet, qui assegurava que la competició s’havia de fer en un lloc on hi hagi neu i «aquí al 2030 no hi haurà neu», en una clara al·lusió al canvi climàtic. Davant de les reaccions, l’executiu anunciava que duria a terme una consulta vinculant sobre la candidatura a totes les comarques dels Pirineus, a més a més del Berguedà i el Ripollès.
JUDICIAL
Puigdemont és detingut a Sardenya arran de l’euroordre
Especialistes en l’assessorament i planificació de testaments i herències.
Raval St. Pere, 28 · 43470 LA SELVA DEL CAMP · T. 977 844 781 ficsergrup@ficser.com · www.ficser.com
La policia italiana detenia el 23 de setembre al vespre l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a l’aeroport de Sardenya. Puigdemont s’havia desplaçat a l’illa italiana per participar en un seguit d’actes oficials a la ciutat de l’Alguer. La detenció es produïa arran de l’euroordre que va demanar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que fonts del mateix tribunal indicaven que no es va arribar a retirar
mai, malgrat que l’advocat de Puigdemont sostingués el contrari. Puigdemont ja no gaudia de la immunitat europarlamentària perquè a finals de juliol el Tribunal General de la Unió Europea la hi va retirar. L’endemà, l’expresident sortia en llibertat sense mesures cautelars i amb una forta presència mediàtica i era citat a declarar el 4 d‘octubre. El tribunal suspenia el procés d’extradició fins que la justícia europea es pronunciés.
RESUM DE L’ANY 2021 | CATALUNYA POLÈMICA
La Generalitat ho considera un atac al català El Tribunal Suprem rebutjava el recurs que va presentar el Departament d’Educació i confirmava la sentència que estableix una quota del 25% de castellà als centres educatius. «Això és un atac als fonaments de l’escola catalana perpetrat per un tribunal allunyat de la realitat sociolingüística dels centres», denunciava el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray. I es feia una crida a mantenir el model d’immersió lingüística de l’escola catalana. La decisió del tribunal ràpidament va trobar el rebuig de bona part de la societat catalana i es convocaven aturades als instituts. El Partit Popular exigia el compliment de la sentència, mentre que el PSC mantenia una posició menys contundent, però no veien amb mals ulls que s’impartís alguna assignatura més en castellà. Per la seva banda, la ministra d’Educació, després de ser preguntada en múltiples ocasions sobre el
21
POLÍTICA
El Suprem obliga al 25% de les classes en castellà i el Govern s’hi nega Redacció
28/01/2022 diarimés
seu posicionament, deia que la sentència era d’«obligat compliment». La crispació per la decisió del Suprem saltava els passadissos del Parlament i el Congrés i s’evidenciava especialment a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, on estudiava en nen la família del qual havia demanat el 25% de les hores lectives en castellà. Una allau de missatges a les xarxes socials, alguns d’ells en to amenaçant, a la família i a l’infant feien que el bloc de la dreta assegurés que es vivia una situació d’assetjament i persecució per a l’ús del castellà a Catalunya, utilitzant conceptes com apartheid lingüístic o fins i tot comparant la situació d’aquesta i altres famílies –que després de la sentència també van sol·licitar el 25% de les classes en castellà– com la que van viure els jueus durant el nazisme. Així mateix, es vivia una sessió al Congrés especialment tensa i amb molts retrets sobre aquesta qüestió.
El PSC guanya les eleccions, però Pere Aragonès es fa amb la presidència
ACN
Les forces independentistes reforçaven la majoria si bé augmentaves les discrepàncies Redacció
Nova legislatura i nou president de la Generalitat de Catalunya. Després que la inhabilitació de l’expresident Torra i la manca d’acord forcés la celebració d’uns comicis en plena pandèmia, l’executiu català agafava un nou rumb. El PSC i ERC empataven en la primera posició amb 33 escons. JxC quedava en tercera posició amb 32 escons. Per darrere, Vox, amb 11 ocuparia la quarta posició, seguida de la CUP (9), en cinquena, En Comú Podem (8) en sisena i Cs (6) en setena, que passava de ser la primera força a perdre 30 escons. Els últims escons els ocuparia el PP amb 3 i PDeCAT no entraria. El candidat per al PSC, l’exministre de Sanitat, Salvador Illa, aconseguia el seu objectiu i es convertia en el guanyador
de les eleccions amb el 23,02% dels vots. Ara bé, les forces independentistes reforçaven la seva majoria i li dificultaven la possibilitat d’arribar a acords que suposessin un canvi de tendència en l’executiu català. Les negociacions entre les dues principals forces independentistes, però, no eren fàcils i semblaven encallar-se i arribar a punts de no retorn en més d’una ocasió. No obstant això, finalment, l’entesa entre els socis de l’anterior govern s’aconseguia i el 21 de maig Pere Aragonès era investit com a president de la Generalitat de Catalunya, 82 anys després de l’última presidència aconseguida per Esquerra Republicana. Els estira-i-arronses de les negociacions prèvies a la investidura es continuaven mantenint durant la legislatura, davant les
Aragonès, a la seu d’Esquerra, celebrant els resultats.
diferències en la manera com s’havien d’encarar les aspiracions independentistes i la relació amb l’Estat, del qual ERC era soci preferent a Madrid. El nou president assumia el repte d’aprovar comptes públics. Si bé en un primer moment les negociacions buscaven acon-
seguir els vots favorables de la CUP, les discrepàncies en alguns projectes de país, deixaven morta aquesta via. Finalment, l’acord amb En Comú Podem, qui es va abstenir, va premetre que el 23 de desembre s’aprovessin els comptes públics catalans per a l’any 2022.
22
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | CAMP
CAMP DE TARRAGONA
La pandèmia, l’alliberament dels peatges i el turisme marquen l’any Els fenòmens meteorològics adversos i els pactes en diversos ajuntaments del territori també han ocupat titulars DM
Redacció
La pandèmia va copsar, sens dubte, bona part de l’actualitat al Camp de Tarragona. L’evolució de les successives onades de covid, les restriccions imposades i el malestar generat per aquestes en alguns sectors econòmics, el sorgiment de noves variants van marcar el pols del dia a dia de la demarcació. Ara bé, si hi va haver un canvi substancial respecte a l’any anterior, pel que fa al coronavirus, aquest va ser l’inici del procés de vacunació massiu que es fa viure durant tot el 2021. Diversos equipaments públics com pavellons esportius es van convertir en vacunòdroms, és a dir, punts de vacunació massius, que van permetre agilitzar el procés d’immunització. A la demarcació, el punt més gran va ser el Palau d’Esports Catalunya, a l’Anella Mediterrània de Tarragona. L’equipament disposava de 24 punts i tenia capacitat per administrar fins a 21.000 dosis setmanals. En la primera jornada es van formar cues i es van punxar dosis de Pfizer a les persones d’entre 70 i 79 anys. En les següents setmanes, les franges d’edat es van ampliar així com el tipus de vaccins. Fins a l’octubre, el Departament de Salut havia posat més de 300.000 vacunes en aquest espai, cosa que evidencia l’immens desplegament que es va fer per a posar fre a l’avenç
passat 2021. L’1 de juny, l’Aeroport de Reus recuperava l’activitat després de vuit mesos sense vols amb dos avions de Ryanair provinents d’Irlanda i Anglaterra i es donava el tret de sortida a una temporada turística en la qual el sector turístic de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre aconseguia recuperar el pols. Es van registrar més de 10 milions de pernoctacions al territori. Amb tot, les xifres d’ocupació van quedar lluny dels 20 milions de 2019. Els visitants de proximitat, d’arreu de Catalunya i de l’Estat Espanyol, van salvar la temporada, però el territori també va recuperar turistes del mercat internacional, especialment, el francès i l’holandès. L’alliberament dels peatges Els peatges de les autopistes que travessen el Camp de Tarragona van passar a la història el dia 1 de setembre. L’alliberament permet ara circular sense restriccions per l’AP-7 i l’AP-2. L’inici del desmantellament dels peatges arriba un parell de mesos després i s’espera que les obres s’enllesteixin durant el primer trimestre de 2022. El govern espanyol destina set milions d’euros per retirar els peatges a la demarcació.
Les barreres d’un dels peatges de l’AP-7 aixecada després del seu alliberament es convertia en una de les imatges al Camp.
El punt de vacunació massiu del Palau d’Esports va dispensar més de 300.000 dosis imparable de la pandèmia. Filomena i un aiguat a Alcanar El coronavirus, però, va conviure amb altres fets informatius que
van resultar claus per a entendre com es van desenvolupar els passats 365 dies al territori. L’any començava amb l’impacte de la borrasca Filomena al Priorat, la Terra Alta i municipis alts del Baix Camp. El gruix de neu va generar importants problemes de mobilitat, amb nombroses carreteres tallades i diversos po-
bles incomunicats, i danys materials al Priorat, així com talls de subministrament elèctric que en alguns punts duren més de 24 hores, en plena onada de fred polar. Aquest, però, no va ser l’únic fenomen meteorològic advers. Un aiguat torrencial causava estralls a Alcanar l’1 de setembre amb acumulacions de
INMOBILIARIA ADMINISTRACIÓN COMUNIDADES DEPARTAMENTO JURÍDICO SERVICIOS FISCALES ARQUITECTURA MANTENIMIENTOS EN GENERAL SEGUROS C/Francesc Pérez Dolz 30, local 2. 43850 Cambrils. C/Riudoms nº1 baixos Cambrils. Tel. 877 061 125 · 652 440 407. carmen@cgfinques.com · www.cgfinques.com
més de 250 litres per metre quadrat en poc més de tres hores, fet que va convertir el poble en un veritable barranc amb carrers anegats i cotxes i mobiliari urbà arrossegats fins al mar. Torna el turisme La reactivació del turisme va ser una de les notícies positives del
L’atac del pistoler de Securitas L’any acabava amb un succés que commocionava el territori. Un extreballador de Securitas entrava armat a l’empresa, en ple centre de Tarragona, i disparava contra tres companys, que van resultar greument ferits. L’home va fugir, va ferir un mosso i es va atrinxerar en un mas de Maspujols. L’exvigilant, considerat molt perillós, es va negar a negociar i després d’un intercanvi de trets, finalment va ser abatut i ferit de gravetat.
LLARS DE FOC · CALEFACCIÓ · BIOMASA · PELLETS · ESTUFES · INSERTS · BARBACOES
QUALITAT I SERVEI AL MILLOR PREU Disposem dels millors sistemes pel seu confort
EXPOSICIÓ PERMANENT · ÀMPLIA GAMMA DE MODELS · DES DELS ANYS 60 AL SEU SERVEI
RESUM DE L’ANY 2021
28/01/2022
diarimés 23
24
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | CAMP
MUNICIPAL
Tarragona avança cap a un model de ciutat més sostenible El 2021 ha estat un any clau en la implantació de projectes pensats des de la sostenibilitat amb iniciatives d’èxit com els contenidors tancats o la posada en funcionament del carril bici educatiu JOSEP GALLOFRÉ
Redacció
DAVID AYMERICH
Amb la vista posada en fer una ciutat pensada per i per a la ciutadania, l’Ajuntament de Tarragona avança cap a un model de ciutat més amable i sostenible. Així ho demostren la realització de diversos projectes que s’han implantat aquest 2021 i que són ja una realitat a la ciutat. Els contenidors tancats permeten assolir els objectius de recollida selectiva que marca Europa pel 2025 L’agost de 2021 es va posar en funcionament la implantació de contenidors tancats a tres barris de la ciutat: Serrallo, Cala Romana i Bonavista. Es van tancar els contenidors de les fraccions resta i orgànica amb una tecnologia d’obertura personalitzada a través de targeta o aplicatiu mòbil. Es va fer una campanya comunicativa intensa prèvia amb els veïns i es va explicar la nova tecnologia, al mateix temps que es repartien les targetes i s’instava a instal· lar-se els aplicatius. Els resultats avalen l’èxit de la iniciativa que ha permès incrementar l’índex de recollida selectiva a la ciutat fins al punt d’assolir els objectius que marca Europa: arribar al 55% de recollida selectiva l’any 2025. Al Serrallo, l’índex abans del tancament era de 51,51% i després pujava fins al 68,27%. En el cas de Cala Romana, es passava del 24% al 49% i a Bonavista, el percentatge pujava més de vint punts, saltant del 31% al 53%. L’any 2020 el percentatge de recollida selectiva, en contenidors i deixalleria, de Tarragona va ser del 33,51%. En els darrers anys (des del 2014) s’havia observat un estancament en el creixement de la recollida selectiva, la qual cosa, explica el conseller de Neteja Jordi Fortuny, «justificava la necessitat d’introduir canvis en el model implementat a la ciutat, uns canvis que han demostrat que estem treballant en la línia correcta i que està a les nostres mans aconseguir les xifres esgrimides per Europa». Més de dos quilòmetres de carril bici educatiu El passat mes de desembre es va inaugurar oficialment el carril bici educatiu, que uneix el
MANEL R. GRANELL
DAVID AYMERICH
D’esquerra a dreta i de dalt a baix, un dels contenidors tancats que s’ha instal·lat a la ciutat; ciutadans utilitzant el carril bici educatiu; Pau Ricomà i Xavi Puig en la inauguració del carril bici; i Bombers fent tasques de prevenció d’incendis al Pont del Diable.
Al Serrallo, l’índex de recollida selectiva ha pujat del 51,51% al 68,27% centre de la ciutat amb els principals campus educatius de la Universitat Rovira i Virgili: Sescelades i Avinguda Catalunya. Es tracta d’un recorregut de 2 km de carril segregat als quals se sumen els 646 metres corresponents a l’avinguda Roma, en la qual s’ha pacificat el trànsit dels carrils laterals. El recorregut del nou carril bici educatiu uneix Sant Pere i Sant Pau amb la Plaça Imperial i, en una segona fase, s’estendrà cap a Ponent. Des del campus Sescelades de la URV baixa
Es connectarà el carril bici educatiu amb d’altres cap als barris de Ponent i la Part Baixa cap a la plaça Imperial Tarraco passant pels carrers Comas i Maduell i Pi Maragall, camí dels Quatre Garrofers, avinguda Catalunya i Marquès de Montoliu. A l’avinguda Roma s’ha pacificat el trànsit dels carrils laterals per tal que els sistemes de mobilitat sostenible tinguin preferència, desplaçant les parades de busos als carrils centrals. En paraules de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, «Tarragona ha fet un pas endavant molt importat en mobilitat sostenible. El govern municipal
La rebaixa del 50% de l’IBI per la instal·lació de plaques solars tindrà una durada de 5 anys treballa en la descarbonització del transport a la ciutat i part important del projecte és recosir la ciutat amb carrils bici». Aquest ha estat el primer, però no el darrer carril bici. En aquest sentit, el conseller de mobilitat, Xavi Puig, va anunciar durant la inauguració que «en vindran més: volem que l’avinguda Roma s’uneixi amb el carril de Ponent amb l’ampliació del Pont del Francolí que hem pactat amb l’estat i també volem que el carril de Pere Martell arribi a la Part Baixa i con-
Les tasques de prevenció d’incendis s’han centrat en l’entorn del Pont del Diable nectar així amb el carril del port que s’allargarà fins a connectar amb Altafulla». Rebaixa del 50% de l’IBI per instal·lació de plaques solars Per altra banda, el passat estiu el consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar modificar l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre béns immobles per tal de bonificar aquells propietaris que instal· lin sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar. La modificació serà del
50% durant els cinc períodes impositius següents a la data de reconeixement fiscal. Per tal de rebre aquesta bonificació caldrà que no es tracti de construccions d’obra nova i que la instal·lació solar no sigui obligatòria per normativa. A més caldrà que els col·lectors solars tèrmics, en cas d’instal· lacions de producció de calor, disposin de la corresponent homologació per un organisme competent, les instal·lacions hauran d’estar degudament legalitzades per la Generalitat de Catalunya i hauran d’haver comunicat i obtingut l’informe favorable dels serveis tècnics de l’Ajuntament o obtingut la llicència d’obres i pagat l’ICIO i la taxa urbanística. Finalment, quan es tracti d’instal·lacions comunitàries, els sol·licitants hauran de justificar la seva participació econòmica en el cost de la instal·lació. Preservar l’entorn natural Tan important com descarbonitzar el centre de la ciutat i apostar per energies renovables és tenir cura de l’entorn natural del terme municipal. En aquest sentit, destaca la tasca que el departament de Medi Ambient està executant per a la prevenció d’incendis forestals a l’Anella Verda de Tarragona. L’any 2021, les tasques s’han centrat en l’entorn de la finca municipal del Pont del Diable i els camins existents des del parc ecohistòric del Pont del Diable fins al nucli del Rodolat. S’han arranjat 3,5 km dels camins municipals que enllacen el nucli del Rodolat amb el parc eco-històric del Pont del Diable. Aquestes tasques asseguraran el trànsit de vehicles d’extinció pesants (BPR) i la circulació de vehicles lleugers en cas d’emergència. Aquest camins seran incorporats en les vies d’emergència primària del proper Pla de Prevenció d’Incendis de l’Ajuntament de Tarragona. Paral·lelament, l’establiment de franges estratègiques de baixa densitat, ha contemplat l’aclarida (sota criteris de conservació forestal) d’aproximadament 13 hectàrees de boscos municipals, amb l’objectiu de crear zones de baixa combustibilitat vers la propagació d’eventuals incendis forestals.
RESUM DE L’ANY 2021
28/01/2022
diarimés 25
26
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | GENER
METEOROLOGIA
La neu i l’onada de fred polar de Filomena causen estralls al Priorat i la Terra Alta
CEDIDES
Una vintena de pobles van quedar-se sense llum durant 12 hores en plena onada de fred Redacció
La nevada del segle. Així ha estat batejada per molts la borrasca Filomena. Una conjunció de fenòmens meteorològics va ocasionar aquesta borrasca que va tenyir de blanc bona part de la península Ibèrica, entre el 8 i el 10 de gener. Si bé les zones més afectades van ser la Comunitat de Madrid i les dues Castelles, l’impacte de Filomena es va fer notar i molt a Catalunya, especialment a les zones altes de la demarcació tarragonina. El Priorat, la Terra Alta i municipis del Baix Camp van acumular gruixos de neus superiors als 50 centímetres. De fet, l’observatori SOCIETAT
Tarragona reclama més seguretat en l’aniversari de l’accident d’IQOXE Tres concentracions van recórrer la ciutat de Tarragona en el primer aniversari de l’accident d’IQOXE. Centenars de persones van participar en els diversos actes per a homenatjar a les víctimes del tràgic accident i per a reclamar el desplegament del Plaseqta, després que es decidís tornar al territori aquesta competència.
de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) de Cabacés va registrar el tercer gruix de neu al conjunt de l’Estat durant Filomena amb 57,4 centímetres. La borrasca arribava el cap de setmana abans de la tornada a l’escola després de les vacances de Nadal, així que pels petits, i també per aquells que no ho són tant, va ser vista en un primer moment com un darrer regal de Reis. Es va poder veure gent esquiant o fent snowboard entre vinyes al Priorat i els ninots de neu no van faltar en cap poble. Ara bé, la cara amable de Filomena ràpidament va deixar pas a les dures conseqüències del
Els pobles de l’interior van quedar coberts amb gruixos de més de 50 centímetres que divertien a petits, però complicaven la situació.
Cabacés va registrar la tercera acumulació de neu més alta de l’Estat durant Filomena temporal. Una vintena de municipis del Priorat i la Terra Alta van estar més de 12 hores sense llum i en molt baixes temperatures. Localitats com Falset, la Morera de Montsant, Caseres o Arnes paGERARD MARTÍ
tien talls arran de l’acumulació de neu a la xarxa. Així mateix, també es van produir talls en el subministrament del gas, cosa que va deixar centenars de veïns sense calefacció amb els termòmetres caient en picat. A les afectacions en els principals subministraments, cal sumar-hi els nombrosos talls de carreteres, que van deixar incomunicats durant hores un bon grapat de municipis d’ambdues VILA-SECA
Un Cos de Sant Antoni amb curses, però sense públic El Cos de Sant Antoni de Vila-seca es va disputar per primera vegada sense públic a causa de la pandèmia del coronavirus. Després que el 2020 s’anul·lés per la pluja, l’organització va buscar alternatives per no haver-la d’ajornar per segon any consecutiu. La solució va passar per fer-les a porta tancada i emetre-les en directe per TAC12.
comarques. El transport escolar va quedar suspès i diversos centres van ajornar la tornada a les aules davant de la impossibilitat d’accedir per culpa de Filomena. A tot això, cal sumar les afectacions que van patir els camps de cultiu i algunes edificacions, com el celler Vall Llach, al qual se li va ensorrar la teulada a causa de l’acumulació de neu. Amb molt d’esforç i enmig d’una onada de fred que va com-
plicar la situació, els municipis afectats van anar recuperant a poc a poc la normalitat. Ara bé, els alcaldes van denunciar les mancances en matèria d’infraestructures, recursos i comunicacions que pateixen ambdues comarques i van reclamar més inversió per a evitar que una situació similar a la viscuda amb Filomena tornés a deixar milers de veïns aïllats i sense subministraments bàsics. GERARD MARTÍ
RESUM DE L’ANY 2021 | GENER REUS
en funcionament les noves urgències –que van passar dels dos boxs que tenien en les antigues instal·lacions als cinc de les noves–. Durant la primera quinzena de febrer es van anar incorporant la resta de serveis que es desplaçaven al carrer del Vapor Nou: l’hospital de dia per a atencions urgents i de llarga assistència, la unitat d’exploracions complementàries i de radiologia, i l’àrea de cirurgia sense hospitalització.
REUS
S’ajorna el tancament del Mercat del Carrilet fins al 2024 Nou gir de guió en el procés de tancament del Mercat del Carrilet de Reus. A finals de gener, l’Ajuntament anunciava que aquest s’ajornava fins a l’any 2024. El govern municipal havia fixat la data de tancament en l’estiu de 2021 i ho havia assegurat per activa i per passiva. Les conseqüències de la pandèmia, però, obligaven el consistori reusenc a plantejar-se la decisió i finalment s’establia el 30 de juny de 2024 com a data
27
LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
El CMQ obre consultes, proves i urgències a l’antic hospital El CMQ va culminar el seu trasllat a les dependències de l’antic hospital amb la seva obertura l’11 de gener, després de més de quatre anys de tràmits i successius ajornaments. En la primera jornada, es van posar en marxar un total de 25 consultes externes distribuïdes entre la primera i la segona planta. A la tarda de la mateixa jornada, van començar també les atencions dins l’àrea de proves digestives. A finals de mes van entrar
28/01/2022 diarimés
de tancament de l’equipament. L’alcalde, Carles Pellicer, explicava que la crisi econòmica derivada de la covid feia necessària posposar la intervenció urbanística que es volia fer a la zona. Els paradistes rebien la notícia amb l’alegria de saber que no haurien de tancar els seus negocis al cap d’uns mesos i asseguraven que s’hi «aferrarien com a un clau roent» per a evitar que l’equipament acabi tancant portes el 2024.
Catalunya torna al confinament municipal per la tercera onada A principis d’any començava la vacunació del personal sanitari de la demarcació CEDIDA
Redacció
Malgrat que 2021 començava amb l’inici del procés de vacunació contra la covid, els avenços en el nombre de casos positius detectats i d’hospitalitzacions obligaven a prendre de nou mesures restrictives per a aturar la pandèmia. Just després de Reis, Catalunya tornava al confinament municipal. Així mateix, els gimnasos i els establiments comercials de més de 400 m2 havien de baixar la persiana i tot el comerç que no fos essencial havia de romandre tancat durant els caps de setmana. Es va imposar novament un toc de queda entre les 10 de la nit i les 6 del matí. Així mateix, es van suspendre les activitats extraescolars i es van tancar els equipaments esportius que no fossin a l’aire lliure. Aquestes mesures, que havien de tenir una durada de 10 dies, es van prorrogar i finalment van allargar-se fins a principis de febrer. Els efectes de la tercera onada de la covid no només es feien palpables en les restriccions im-
El director de l’Hospital Joan XXIII, sent vacunat el 4 de gener.
posades sinó també en les xifres de contagis, que van anar en augment des de finals de 2020. El resultat d’aquesta nova onada va ser un repunt en el nombre de morts. La província de Tarragona
registrava més de 120 morts per covid durant la segona quinzena de gener, xifra que suposava l’11’7% del total registrat des de l’inici de l’alerta sanitària el març de 2020. A l’augment de
les morts, calia sumar-hi un nou pic de saturació als hospitals. Per aquest motiu, el Departament de Salut de la Generalitat anunciava a finals de mes que s’intercanviarien pacients entre hospitals per alliberar la pressió assistencial, especialment a les UCI. Aquesta delicada situació convivia amb l’aparició d’una nova variant del virus, la coneguda com a soca britànica. Es detectava el primer cas a Catalunya la primera setmana de gener i Salut preveia que al febrer aquesta nova variant ja seria la dominant al conjunt del país. Avenços en la vacunació La cara positiva de l’evolució de la pandèmia en el primer mes de l’any la deixava els avenços en el procés de vacunació iniciat just la darrera setmana de desembre de 2020. Mentre es continuava vacunant els usuaris de les residències, l’any començava amb l’inici del procés de vacunació del personal sanitari dels hospitals, centres d’atenció primària i sociosanitaris de la demarcació.
28
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | FEBRER
LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
Avança la vacunació del personal essencial i s’aixequen restriccions El confinament es convertia en comarcal i es reprenien les activitats extraescolars d’infants i joves ACN
Redacció
El pic de morts per covid-19 en la tercera onada de la pandèmia s’assolia just a l’inici del mes de febrer. A l’Estat s’arribaven a registrar més de 720 morts en una única jornada i a la demarcació tarragonina es vivien dies tràgics amb una vintena de defuncions diàries a causa del coronavirus. Ara bé, els resultats derivats de les restriccions aplicades durant el mes de gener aconseguien doblegar, a poc a poc, la corba de contagis i això permetia que, al llarg del mes, s’anessin relaxant algunes de les mesures aplicades per la Generalitat. La primera mesura de relaxament va ser el canvi del confinament municipal, que havia entrat en vigor just passat Reis, per un confinament comarcal a partir de la segona setmana de febrer. Aquesta, però, no era l’única mesura suavitzada. Els gimnasos, que també s’havien tancat al gener, podien tornar a obrir portes. Pel que fa a l’hostaleria, el govern flexibilitzava els horaris limitats que ja havia instaurat
vacunes de Pfizer i de Moderna permetia anar avançant en la vacunació d’aquells treballadors de serveis essencials, a la vegada que se seguia amb la vacunació del personal sanitari i dels usuaris de les residències. Pel que fa a aquests últims, cal destacar que el 92% ja tenia la pauta completa de vacunació (dues dosis) a mitjans de mes.
Un 92% dels usuaris de residències d’avis ja tenia la pauta de vacunació completa
Els alumnes de primer curs de grau de la URV tornaven a les classes presencials
a mitjans de desembre de 2020 i els permetia obrir una hora més al matí i una hora més a la tarda, cosa que permetia allargar els serveis i tenir més clientela; clau per un dels sectors més castigats
per la pandèmia i les restriccions derivades. Més personal essencial vacunat Aquest alleugeriment arribava a la vegada que s’iniciava la va-
cunació a nous grups de professionals, com els farmacèutics, els fisioterapeutes, els policies, els funcionaris de presons i el personal d’emergències. L’arribada progressiva de partides de
PROTESTES
Manifestacions i aldarulls arreu per la detenció de Pablo Hasel La detenció del raper Pablo Hasel, després d’haver estar condemnat per enaltiment del terrorisme, acabava amb diverses jornades de manifestacions i aldarulls arreu de Catalunya. Just el dia de la detenció es vivien les primeres protestes, amb més de mig miler de participants en ciutats com Tarragona o Reus. La tensió va anar en augment i en la segona jornada de protestes es van registrar nombrosos aldarulls arreu de Catalunya. En el
cas de Tarragona, un grup reduït de manifestants va tallar durant una estona l’A-7, si bé no es van viure episodis d’especial tensió. En ciutats com Lleida, on Hasel va ser detingut, o Barcelona, sí que es van viure disturbis importants amb crema de contenidors, llançament d’objectes contra els Mossos i destrosses en mobiliari i comerços de zones cèntriques. La tercera jornada va acabar amb un nou tall a l’A-7 i alguns contenidors cremats.
La següent reactivació es va dur a terme en l’àmbit estudiantil. Els alumnes de primer grau de la Universitat Rovira i Virgili podien trepitjar per primera vegada les aules dels diferents campus, després d’haver cursat el primer semestre d’estudis universitaris en format telemàtic. La resta d’estudiants, però, continuaven mantenint les classes en línia per a evitar les massificacions als campus. El darrer dels aixecaments que es va fer durant el mes de febrer va ser el de la prohibició de les activitats extraescolars. En l’última setmana de mes ja es van poder reprendre les activitats lúdiques, educatives i esportives de l’alumnat d’infantil i primària que s’havien suspès per a reduir la transmissió del virus.
Autoritzada la reobertura d’una de les plantes d’IQOXE El Departament d’Empresa aixecava la suspensió d’activitat d’una de les plantes de derivats d’òxid d’etilè d’IQOXE. La Generalitat assegurava que la companyia havia superat tots els requeriments en matèria de seguretat industrial i que, a més, havia implementat mesures addicionals, proposades en els informes tècniques que analitzen les causes del tràgic accident del 14 de gener de 2020.
L’Arquebisbat porta a Fiscalia un possible cas d’abusos L’Arquebisbat de Tarragona denunciava a Fiscalia un presumpte cas d’abusos sexuals que el capellà i director de l’Arxiu Històric Diocesà, Manuel Fuentes, hauria comès 20 anys enrere sobre dues víctimes. L’arquebisbe explicava que s’havia rebut una informació sobre un possible cas. Arran d’ella es va fer una primera investigació, la informació de la qual es va remetre a la justícia i a la Santa Seu. GERARD MARTÍ
Un grup de manifestants movent contenidors a Tarragona.
RESUM DE L’ANY 2021 | FEBRER SUCCESSOS
28/01/2022 diarimés
29
POLÍTICA GERARD MARTÍ
Tensió veïnal a la Torre després de l’agressió a uns joves MENA Una casa ocupada era l’origen del malestar Redacció
Torredembarra va viure jornades de tensió i crispació veïnal a causa d’una agressió a uns joves MENA del municipi. Una quarantena de veïns es van manifestar per a reclamar més seguretat i van acabar increpant els ocupes d’un habitatge del carrer de les Mimoses i perseguint els joves migrants del centre de MENA de l’avinguda de Montserrat, causant destrosses i agredint dos nois, un d’ells de gravetat. Després d’aquests fets, un centenar de veïns es van concentrar per a rebutjar els fets i condemnar un atac que van qualificar de «racista i fei-
xista». Durant la concentració, alguns dels veïns que van participar en la primera manifestació i en l’agressió als MENA van fer acte de presència i es van viure discussions de to pujat, si bé no es van haver de lamentar situacions més complicades. L’Ajuntament de Torredembarra va demanar desvincular la delinqüència al voltant de l’habitatge del carrer de les Mimoses, on hi viuen majors d’edat, amb el centre d’acompanyament de menors. Així mateix, va fer una crida a la tranquil·litat, mentre els Mossos continuaven investigant els fets ocorreguts.
TARRAGONA
Orts i Calderón abandonen el grup municipal de Ciutadans Els regidors de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona Sonia Orts i José Luis Calderón es donaven de baixa de la formació a principis de febrer. Discrepàncies internes, «la manca de municipalisme» del partit taronja i la sortida uns mesos abans del líder taronja a la ciutat, Rubén Viñuales, van ser els factors determinants que van propiciar que finalment Orts i Calderón decidissin abandonar el partit. A partir d’aquell mo-
ment, ambdós regidors passaven a ocupar el seu càrrec electe dins del grup de no adscrits i Ciutadans es quedava amb la meitat dels edils al consistori tarragoní. Asseguraven sentir-se «alliberats» i afirmaven que el fet d’estar fora de la formació taronja els permetria treballar més en favor de Tarragona i arribar a acords de govern, que, si s’haguessin mantingut dins del partit, haurien estat impossibles.
Un jove votant a la Tarraco Arena Plaça, que es va convertir per primera vegada en col·legi electoral a la ciutat de Tarragona.
Eleccions 14F: ERC es manté i PSC dobla representants a Tarragona Les mesures de seguretat i els nous punts de votació van marcar la jornada al territori Redacció
Les eleccions més atípiques de la història. Així es van viure els comicis per a escollir els diputats al Parlament de Catalunya del passat 14 de febrer. Malgrat que la Generalitat va sol·licitar l’ajornament de la cita electoral, la justícia va denegar-ho i finalment les eleccions es van dur a terme enmig de mesures de seguretat per a evitar el contagi de la covid. Malgrat el context, la totalitat de les meses de la demarcació es va poder constituir i van deixar
una de les imatges més insòlites de l’any amb els seus membres equipats amb EPIs. Les incidències van ser menys de les esperades, però es van formar llargues cues en els punts de votació, malgrat que se n’havien obert de nous o se n’havien traslladat a espais com la Tarraco Arena Plaça o el Pavelló d’Esports de l’Anella Mediterrània, per a garantir les distàncies de seguretat. Un altre dels trets diferencials dels comicis va ser l’establiment de franges horàries, per a pro-
tegir així la gent de més edat, i també per a permetre que els contagiats o aquelles persones que estiguessin fent quarantena poguessin anar a votar. Pel que fa als resultats a la província Esquerra va guanyar les eleccions amb 5 diputats, seguida del PSC i de Junts, que en van obtenir quatre cadascun. Cal destacar que els socialistes van doblar el nombre de diputats respecte a l’anterior legislatura, en uns resultats molt en sintonia amb els obtinguts en el conjunt
de Catalunya, on la formació encapçalada per Salvador Illa es va proclamar vencedora, si bé les forces independentistes van reforçar la seva majoria a l’hemicicle. Una altra de les sorpreses de la nit va ser Vox, que es va fer amb dos dels 18 escons de la circumscripció tarragonina i es va convertir en la tercera força més votada a la província. La CUP, Ciutadans i En Comú Podem van aconseguir cadascun un escó i el Partit Popular no va obtenir representació a la demarcació.
“Creem confort”
VENDA MATERIAL ELÈCTRIC DESCOMPTES EN IL·LUMINACIÓ FINS AL 60% LIQUIDACIÓ D’STOCKS C/ Jaume I, 16 baixos 2a. /Fax 977 219 962 - 43005 TARRAGONA e-mail: emarimon@tinet.org
VISITI NOSTRE SHOWROOM Finestres d’alumini - PVC i ferro - Mampares de bany Persianes de seguretat - Portes i tanques de jardí - Portes de garatge - Automatismes - Mosquiteres - Tendals - Baranes, etc Av. Comarques Catalanes, núm.14, Local 3.(Torredembarra ) ramsensl@gmail.com · 629 431 744 - 977 64 24 28 PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS
30
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | MARÇ
INVERSIÓ
Port, Vila-seca i Repsol s’uneixen per transformar la façana marítima
INFRAESTRUCTURES GERARD MARTÍ
Van presentar el projecte Cal·lípolis Next Generation, que inclou onze actuacions clau a la Pineda GERARD MARTÍ
Redacció
Convertir l’extens espai entre la Pineda i el recinte portuari en un nou motor econòmic de tipus industrial, logístic-intermodal, turístic i paisatgístic. Aquest és l’objectiu que persegueix la iniciativa Cal·lípolis Next Generation, liderat pel Port de Tarragona, l’Ajuntament de Vila-seca i Repsol. Els onze innovadors projectes que s’engloben sota el paraigua de Cal·lípolis, que es van presentar el passat mes de març, suposaran una inversió de gairebé 260 milions d’euros. L’objectiu del projecte és captar diners dels fons europeus Next Generation EU, la convocatòria d’ajudes postcovid. De fet, la idea de fons de Cal·lípolis és impulsar la recuperació econòmica del territori i fer-lo més resilient a possibles crisis futures, gràcies a la diversificació dels principals sectors econòmics. En aquest sentit, el president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, subratllava «la solidesa d’aquesta proposta de participació en els fons Next Generation UE, ja que,
Cal·lípolis preveu una inversió de 259,5 milions d’euros.
en la majoria dels casos, es tracta de projectes tècnicament i administrativament molt avançats, amb dotació pressupostària, amb un alt grau de viabilitat i que es podran executar dins del període marcat per la Unió Europea,
entre 2021 i 2024». Els onze projectes que engloba són el desenvolupament de la ZAL i de la seva connectivitat, la construcció del contradic dels Prats, com a noves infraestructures que impulsaran l’activitat
portuària i la generació d’ocupació. En l’àmbit de la recuperació del paisatge i l’aposta pel turisme sostenible, es restaurarà l’espai de la Xarxa Natura 2000, es farà una recuperació ambiental del passeig marítim de la Pineda, es consolidarà la platja de la Pineda i es regenerarà l’ecosistema marí. El projecte també inclou una modernització de la logística d’hidrocarburs, amb l’adequació del pantalà de Repsol i la construcció de dos magatzems enterrats. Per últim, s’aposta per crear solucions de digitalització per aconseguir més eficiència i sostenibilitat. Concretament, es crearà un sistema digital de tracking de camions a l’interior del recinte portuari i es digitalitzarà la gestió dels accessos al Port. Cal·lípolis Next Generation també comptarà amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili, l’Instituto de Hidráulica Ambiental de la Universidad de Cantabria, les empreses tecnològiques Prodevelop SL i Portel Logistic Technologies i l’associació empresarial APPORT. PATRIMONI
Les obres al Castell d’Escornalbou mostren restes dels seus orígens Les obres de restauració del castell monestir d’Escornalbou van posar al descobert restes dels orígens d’aquesta construcció, un convent de la comunitat agustina del segle XII. De les troballes fetes, destaquen els fonaments medievals del claustre i la muralla, cosa va permetre documentar millor la fundació i l’origen del monestir.
Els dos extrems del túnel quedaven connectats el dia 4.
El túnel del Coll de Lilla queda connectat de cap a cap El túnel del Coll de Lilla, a cavall de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, va quedar connectat de cap a cap el 4 de març de 2021. Les dues comarques quedaven connectades, tretze anys després de l’inici d’una complexa i costosa actuació, que s’enfila als 142 milions d’euros. L’aleshores ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Jose Luís Ábalos, present a la perforació del darrer tram, va garantir que el túnel quedaria
enllestit el 2023 i assegurava que aquesta obra era una «gran fita» que obria una porta a l’interior de Catalunya. Pel túnel discorrerà l’A-27, l’autovia que uneix Tarragona amb Montblanc. Es tracta de dos túnels, un per cada sentit de la marxa, d’1,5 quilòmetres de llarg. La infraestructura és clau pel desenvolupament econòmic de les demarcacions de Tarragona i Lleida i pel creixement del Port. OLÍVIA MOLET
RESUM DE L’ANY 2021 | MARÇ CONSTANTÍ
l’edifici i es va decidir tancar-lo per motius de seguretat. Just abans que s’ensorrés, l’estructura havia estat apuntalada per reforçar el cor. L’esquerda que afecta l’església de Sant Feliu Màrtir creua diferents punts del nucli urbà de Constantí i genera deformacions, moviments o desplaçaments del terreny, que és argilós. Aquest fenòmen és molt similar al que afecta la població de Barberà de la Conca.
REUS
Tanquen l’edifici del Bravium per problemes estructurals Problemes estructurals van obligar l’Arquebisbat a tancar el Centre Catòlic de Reus, l’edifici que acollia el Bravium Teatre. Es van detectar problemes d’aluminosi, afectacions a la coberta i danys estructurals als fonaments que deixaven l’immoble en una greu situació que obligava el seu abandonament immediat. Des del Bravium Teatre, mostraven el seu desconcert davant de la situació de l’edifici i consideraven que la manera
de procedir de l’Arquebisbat era «gairebé un desnonament encobert». L’entitat cultural, que tenia totes les entrades pels espectacles venudes fins a juny, expressava que havien intentat renovar el contracte amb la propietat reiteradament, d’ençà del seu venciment el mes de gener de 2020, si bé no s’havia pogut efectuar. I asseguraven que no abandonarien l’edifici sense el compromís de poder-hi tornar.
TARRAGONA
BASF inverteix 30 MEUR a la planta de propilè de la Canonja L’empresa BASF anunciava una inversió de 30 milions d’euros a la seva planta de propilè del complex que té a la Canonja. Aquesta injecció suposava la meitat de la inversió que la química alemanya destinava al conjunt dels seus sites a Espanya. La xifra superava la inversió dels tres anys anteriors i suposava un augment de quatre milions respecte al 2020. La inversió tenia com a objectiu incrementar la capacitat de
31
LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
Comença la reparació de la teulada de Sant Feliu Màrtir L’Arquebisbat de Tarragona començava, a mitjans de març, els treballs inicials per a la reparació de la teulada de l’església de Sant Feliu Màrtir de Constantí. Es van col·locar les encavallades metàl·liques de grans dimensions que permetrien reconstruir part del sostre de l’església constantinenca. La coberta es va ensorrar el 2018, però el temple romania tancat des de l’any 2016, quan van aparèixer diverses esquerdes a
28/01/2022 diarimés
producció de propilè en aquesta planta i introduir millores tecnològiques relacionades amb la implantació d’una xarxa privada de comunicacions 5G, fet que convertiria aquest en el primer complex químic de l’Estat amb una instal·lació d’aquest tipus. L’aposta pel 5G servirà per optimitzar el trànsit de camions, guiant-los de forma precisa dins del complex fins al punt on han de recollir o entregar el material.
Els episodis trombòtics aturen la vacunació amb AstraZeneca L’aparició de reaccions adverses no contemplades en els estudis previs feia posar el fre de mà i augmentava la preocupació entre la població OLÍVIA MOLET
Redacció
La polèmica envers la vacuna d’AstraZeneca va protagonitzar bona part dels titulars relacionals amb la pandèmia de mes de març. L’aparició de reaccions adverses en persones a qui se’ls hi havia subministrat el vaccí en alguns països de la Unió Europea aixecava totes les alertes i feia que el Ministeri de Sanitat decidís suspendre la vacunació amb AstraZeneca fins que no es tinguessin més certeses de la seva fiabilitat i seguretat. Cal destacar que AstraZeneca havia estat la vacuna escollida per a immunitzar els treballadors essencials. De fet, a mitjans de mes de març, es feia públic que al 58% d’aquests ja se’ls hi havia inoculat la primera dosi, cosa que feia créixer la preocupació entre el col·lectiu. Poques jornades després es feia públic que l’Agència Espanyola de Medicaments havia obert una investigació sobre la mort d’una professora de Marbella que, després de vacunar-se amb AstraZeneca, va patir un ictus isquèmic amb transformació hemorràgica. Així mateix, Sanitat estudiava dos altres casos de possibles reaccions adverses al vaccí que no havien estat detectades en la fase d’estudi, i que estaven relacionats també amb esdeveniments trombòtics. En aquest context, l’EMA (l’Agència Europea de Medicaments) s’acaba pronunciant públicament i assegurava que la vacuna d’AstraZeneca era «segura i eficaç». No obstant això, va decidir fer una investigació addicional per excloure definitivament la relació entre els casos
L’aixecament de les restriccions omplia els municipis de costa.
més estranys de coagulació de la sang i l’ús de la vacuna. El progressiu aixecament de les restriccions per a contenir l’avenç de la covid van continuar durant el mes de març, després que s’aconseguís aplanar la corba de contagis de la tercera onada de la pandèmia. Així doncs, el mes començava amb l’obertura de les botigues en els centres comercials, si bé els establiments dedicats a la restauració ubicats dins dels centres comercials mantenien les persianes baixades, cosa que va generar indignació dins del sector. Una altra de les novetats que evidenciava l’evolució positiva és que centres hospitalaris com el Sant Joan de Reus tornaven a permetre la visita d’un únic acompanyant per
pacient. A mitjans de mes, s’aixecava el confinament comarcal i això feia que municipis de costa com Cambrils s’omplissin de gom a gom el primer cap de setmana sense restriccions de mobilitat. Així mateix, durant la Setmana Santa ciutats com Tarragona rebien una gran quantitat de visitants que aprofitaven els dies festius per fer turisme en clau Km0. El mes, però, acabava amb un repunt dels casos que feia que alguns experts anunciessin l’arribada imminent de la quarta onada de la covid-19. L’expansió de la variant britànica seria el detonant d’aquest augment de casos. De fet, a Montblanc es va detectar un brot amb uns doscents positius.
Acord amb el Govern per a la cessió del Palau d’Esports L’Ajuntament de Tarragona i el Govern de la Generalitat de Catalunya arribaven finalment a un acord per la cessió de l’ús del Palau d’Esports. Així doncs, l’Ajuntament hauria d’entregar els terrenys a la Generalitat i aquesta cediria l’ús permanent del Palau al consistori tarragoní, però no la propietat. La cessió de l’ús també incloïa que la gestió de la instal·lació seria municipal, incloent-hi recursos per a esdeveniments i manteniment.
32
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | ABRIL
LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
L’aparició de la variant britànica torna a disparar els contagis
OLÍVIA MOLET
L’oci nocturn de Salou reclama la reobertura
El repunt de casos obligava la Generalitat a recuperar algunes restriccions com el confinament comarcal, a la vegada que s’avançava en la vacunació Redacció
Retrocessos i avenços en l’evolució de la pandèmia. Així es va viure el mes d’abril. El més començava amb un repunt dels casos, vinculat a l’expansió de la variant britànica i a la relaxació de les mesures. Després d’unes setmanes d’obertura just abans de Setmana Santa, la Generalitat tornava a imposar el confinament comarcal. La detecció d’alts percentatges de covid a les aigües residuals impulsava nous cribratges massius en barris de
la ciutat de Tarragona, com per exemple, Bonavista, per a poder identificar els positius i frenar l’expansió del virus. Així mateix, la URV també duia a terme un cribratge massiu als seus alumnes a mitjans de mes. L’estabilització dels contagis va permetre que en els darrers 10 dies d’abril les mesures restrictives es relaxessin. Així doncs, es va tornar a aixecar el confinament comarcal i a permetre la lliure circulació per tota Catalunya. A més, els alumnes de Bat-
MUNICIPAL
xillerat, que havien seguit tot el curs fins al moment de manera telemàtica, tornaven als instituts i escoles. Per la seva banda, el sector de la restauració veia com ja es permetia l’obertura dels establiments situats dins de centres comercials, dins de l’horari de matí, migdia i tarda imposat. Amb tot, a finals de mes, la Generalitat estudiava aixecar el veto a l’horari nocturn i permetre que els restaurants tornessin a servir sopars. Paral·lelament, el procés de
Es van dur a terme diversos cribratges massius al territori.
vacunació continuava endavant. Era el 22 d’abril quan entrava en joc una quarta vacuna, la monodosi de Janssen. En un primer moment, aquest vaccí es va inocular a persones d’entre 70 a 79 anys, grup de població de risc i sobre el qual interessava acce-
SALOU
lerar la immunització. Les vacunes de Janssen havien arribat a l’Estat ja feia dies, però estaven retingudes a l’espera d’un informe de l’Agència Europea de Medicaments sobre la vinculació entre el vaccí i diversos casos de trombosi notificats als EUA.
Mig miler de persones van manifestar-se a Salou per a reclamar la reobertura dels locals d’oci nocturn, que encadenaven 13 mesos tancats, així com la reobertura de la restauració en horari nocturn, franja horària que, segons les associacions, suposa el 70% de la facturació d’un establiment. La situació crítica feia que el president de l’Associació de Restauració i Oci Nocturn de Salou (ARONS), Eduard Abenójar, s’hagués declarat en vaga de fam com a senyal de protesta. Els empresaris demanaven que la Generalitat escoltés les seves propostes i al·legaven que eren més segurs els restaurants i discoteques que les festes il·legals que s’estaven duent a terme.
BISBAL DEL PENEDÈS
Reus Horitzó 32 perfila com vol ser la ciutat en 10 anys
Liciten les obres del barranc de Barenys per 9,8 MEUR
Mor una dona cremada viva a mans de la seva parella
El govern de Reus posava en marxa Reus Horitzó 32, «una proposta de mirada llarga que vol projectar la nostra ciutat a 10 anys vista i facilitar l’impuls d’iniciatives a llarg termini i avançar-se als reptes de futur», explicava l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, en la presentació del projecte. Reus Horitzó 32 es presentava a l’abril i s’obrien pel davant 18 mesos de feina per a obtenir un document de ciutat que marqui com
La Generalitat feia un pas més endavant per a acabar amb els problemes d’inundabilitat del barri de la Salut de Salou i treia a concurs públic l’execució de les obres del barranc de Barenys amb un pressupost de més de 9,8 milions d’euros, en un projecte dividit en dos lots. La convocatòria pública indicava que el contracte tenia una durada de 18 mesos per a cadascun dels lots i que el primer d’aquest havia de començar-se a l’octubre,
Una dona va morir a mans de la seva parella després que aquesta la ruixés amb benzina i li calés foc. Els fets van ocórrer a la Bisbal del Penedès. Segons fonts properes al cas, inicialment l’home va trucar per a informar que la seva dona havia intentat suïcidar-se cremant-se, però la víctima va ser a temps d’explicar a una patrulla dels Mossos que havia estat ell qui li havia calat foc. La dona, de 50 anys, va ser traslladada
s’haurà de desenvolupar durant la pròxima dècada. La redacció d’aquest document es plantejava en tres fases, coordinades totes elles per la vicealcaldia, en les quals la veu ciutadana tindria un paper clau. Partia amb la idea de «transcendir al govern actual» i «compatir la implicació amb els agents econòmics, socials i cultural i tothom que hi vulgui participar», apuntava la vicealcaldessa, Noemí Llauradó.
si bé ho feia al 2022. Els treballs contemplats en la primera fase, que sortien a licitació per 5,9 milions d’euros, consistien en crear una zona de calaixos per on derivar l’aigua del barranc. La segona fase inclou un sorrer aigües amunt del Vial del Cavet, el desviament de la depuradora d’Aigüesverds i unes seccions a cel obert. Segons el projecte, els treballs previstos permetrien desguassar el cabal de 140 metres cúbics per segon.
en estat crític a l’hospital, on va morir al cap d’unes hores per la gravetat de les cremades. L’home va ser arrestat pels Mossos i acusat d’homicidi. La parella feia un temps que vivien a una casa del carrer del Foix, a la urbanització Can Gordei. No tenien fills i no constaven antecedents de violència entre ells. L’home, de 37 anys i nacionalitat espanyola, sí que tenia antecedents per violència contra la seva mare.
CUINES MONTATGE, VENDA I REPARACIÓ DE PERSIANES FUSTERIA A MIDA VENDA I COL·LOCACIÓ VIDRES
C/Bonastre, núm. 2, nau 42. Polígon Roques Planes. 43830 Torredembarra. TARRAGONA. T. 977 64 02 59. Fax. 977 13 09 30 · fusteriaplana@gmail.com
CALIDAD, PRECIO Y SERVICIO C. Reial, 23 - Tel. 977 213 795 - 43004 TARRAGONA Avda. 11 de Setembre, 1 - Tel. 977 311 415 - 43202 REUS C. Francesc Macià, 30 - Tel. 977 376 230 - 43480 VILA-SECA C. Francesc Pérez Dolç, 38 - Tel. 977 368 075 - 43850 CAMBRILS
www.matoga.es
info@matoga.es
Matogapinturas
Matoga
C. Nou, 32 - Roda de Berà - Tel. 977 65 71 42 Av. del Mercat s/n - Creixell - Tel. 977 91 38 93 C. Esglesia, 20 - Bonastre - Tel. 977 26 52 15
RESUM DE L’ANY 2021 | ABRIL
28/01/2022 diarimés
33
ANIVERSARI CEDIDA
Hospital de Santa Tecla: 850 anys tenint cura de la salut dels tarragonins El passat 17 d’abril es complia el 850è aniversari de la primera referència històrica del centre Anna Ferran
Testimoni de guerres, epidèmies i de l’evolució dels temps. Poques institucions poden dir que han acompanyat a la ciutadania d’una localitat en els bons i en els mals moments durant vuit segles. A Tarragona, però, l’Hospital de Santa Tecla no només ha presenciat en primera persona els episodis cabdals de la ciutat, sinó que ha estat un dels actors claus sense els quals és complicat entendre la seva història. El passat 17 d’abril se celebrava el 850è aniversari de la primera referència històrica de l’Hospital de Santa Tecla. Si bé amb el pas dels segles, el centre hospitalari i la medicina han canviat radicalment, la vocació de servei i atenció a les persones s’ha mantingut intacta. El 17 d’abril de 1171, moria l’arquebisbe Hug de Cervelló, impulsor d’un hospital medieval per a pobres, que és la gus-
pira que amb el pas dels anys ha donat peu a l’actual Hospital de Santa Tecla. En el seu testament, l’arquebisbe llegava 100 maravedisos per l’hospital. Aquest document no només servia per a assegurar que el llegat d’Hug de Cervelló continu-
Ha estat cabdal en l’evolució de la ciutat, especialment durant les guerres i epidèmies aria tot i la seva mort, sinó que es convertia en el primer document a testimoniar l’existència de l’hospital. Pandèmies i guerres El que no podia imaginar-se l’antic arquebisbe era el rol que jugaria aquell primer espai, situat al carrer de les Coques, en l’actual edifici del Consell
Comarcal del Tarragonès. El primigeni centre, anomenat Hospital de la Seu, va ser testimoni de la Pesta negra (1348), i d’altres brots de pesta com el de 1529 o el de 1649. Els historiadors, però, puntualitzen que en aquells moments, quan una epidèmia castigava una localitat s’aixecava extramurs un espai per a tractar els contagiats per a intentar reduir els contagis dins del nucli de població. Els brots de peste, però, no eren les úniques epidèmies a les quals l’hospital hauria de fer front. Les febres terciàries (1809), el còlera (1885), la grip espanyola (1918) o actualment la covid-19 són només alguns dels moments on la gestió sanitària duta a terme pel centre ha estat vital per a la ciutat i el conjunt del territori. Així mateix, l’Hospital de Santa Tecla va ser crucial en el desenvolupament de les guerres que han devastat la ciutat en
La façana es va il·luminar amb els colors de les colles castelleres de la ciutat per Santa Tecla.
repetides ocasions al llarg dels vuit segles d’història. L’assistència dels metges i infermers de l’hospital va salvar la vida de molts soldats i també de civils en conflictes com la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, la Guerra del Francès o la Guerra Civil Espanyola. Millora constant Paral·lelament a les batalles que ha hagut d’anar superant al llarg de la història, l’Hospital ha tingut una trajectòria pròpia marcada per la cerca constant de les millores en l’atenció als pacients. L’any 1464 es fusionava amb l’hospital de la ciutat
creat per l’Ajuntament i agafava oficialment el nom d’Hospital de Santa Tecla, en honor a la patrona de la ciutat. El 1588 es traslladava al seu emplaçament actual, a la Rambla Vella i des d’aleshores ha viscut constants processos d’ampliació i millora. Especialment important va ser el pas del Dr. Battestini i del seu equip entre els anys 1923 i 1936, ja que van introduir la tecnologia dels raigs X, van obrir una àrea dedicada a la maternitat i van professionalitzar les monges infermeres, que aleshores eren les encarregades d’oferir assistència als malalts. En els darrers 40 anys, ha estat, però,
quan s’han vist els canvis més notoris amb l’entrada a la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública de Catalunya (1985) o el naixement de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla (2000). Per compartir la celebració del 850è aniversari amb la ciutadania, la façana de l’Hospital de Santa Tecla s’il·lumina cada nit de l’any. En dies especials, com ara dies internacionals marcats per l’Organització Mundial de la Salut, i en jornades festives (Sant Jordi, la Diada Nacional de Catalunya o les festes de Sant Magí i Santa Tecla), l’històric hospital es vesteix amb colors commemoratius.
34
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | ABRIL
JUDICIAL
TURISME
EL TSJC anul·la la multa a Gas Natural per l’àvia morta a Reus
OLÍVIA MOLET
La manca d’un reglament sobre com actuar en casos de pobresa energètica permetia esquivar la sanció OLÍVIA MOLET
Redacció
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fallava a favor del recurs presentat per Gas Natural contra el Departament d’Empresa de la Generalitat per la multa de 500.000 euros que li havia imposat arran de la mort de Rosa, l’àvia de 81 anys que, l’any 2016, va perdre la vida a Reus en un incendi a casa seva, originat per l’espelma amb què s’il·luminava després que la companyia li tallés el subministrament elèctric. La sentència del màxim tribunal català no era ferma i la Generalitat interposava un recurs de cassació, de manera que la qüestió s’elevava al Tribunal Suprem. El TSJC concloïa que, malgrat que la Llei de Pobresa Energètica pretenia fixar un protocol obligat de comunicació als Serveis Socials per evitar els talls en casos d’impagaments per manca de recursos econòmics, la «manca d’un desenvolupament reglamentari» feia que Gas Natural no l’hagués pogut infringir perquè no existia com a tal. En el mo-
Membres de Binter i dels ens tarragonins en la presentació.
S’obre una nova ruta entre l’aeroport de Reus i Canàries
Manifestants recorrent el centre de Reus protestant per la decisió del màxim tribunal català.
ment del tràgic succés rosa devia tres factures d’electricitat que pujaven 246 euros. La indignació i l’oposició davant d’aquesta decisió judicial aviat es van fer notar i una
cinquantena de persones van protestar pels carrers del centre de la ciutat i davant de la seu de la companyia al passeig Sunyer l’endemà de fer-se pública la resolució. Entitats socials com
el Sindicat de l’Habitatge reclamaven la necessitat de garantir al 100% els recursos mínims per a viure: «No han d’importar els beneficis de les empreses, ha d’importar la vida», constataven.
De dilluns a divendres 10 a 13 h i de 16 a 20 h Dissabtes de 9:30 a 13:30 h
Atenció personalitzada Emporta’ t la teva màquina a punt
C/Mallorca, 35. 43005 Tarragona @mrcomputer.tgn
653 43 98 98
/mrcomputer.tgn
www.mrcomputertgn.com
CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L
CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L. Es una empresa dedicada exclusivamente a auxiliares de servicios y controladores de accesos. Prestamos servicio a nivel nacional. Nos amoldamos a las necesidades de nuestros clientes y a los servicios. Para más información y solicitar presupuesto sin compromiso:
877 600 008
L’aerolínia canària Binter presentava a mitjans d’abril una nova ruta que connectaria, a partir de l’1 de juliol, l’aeroport de Reus amb el de Las Palmas de Gran Canaria i que oferia la possibilitat de transbord a totes les illes de l’arxipèlag. Si la línia tenia bona acollida, la intenció de la companyia era allargar la nova ruta també durant els mesos d’hivern i aspiraven a moure 20.000 passatger a l’any. La connexió s’estrenava amb
dues connexions setmanals, en dijous i diumenge, i suposava la recuperació dels vols domèstics, després que Ryanair suspengués el 2015 la connexió amb Palma. En la presentació de la nova ruta, ja es va avançar que la infraestructura reusenca tindria en la temporada 2021 almenys una vintena de connexions amb Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Rússia i Alemanya i que hi operarien unes set companyies.
RESUM DE L’ANY 2021
28/01/2022
diarimés 35
36
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | MAIG JUDICIAL
ESPORTS GERARD MARTÍ
Condemnes de fins a 53 anys de presó pels acusats dels atemptats del 17-A Les víctimes es mostraven en desacord amb la sentència de l’Audiència Nacional i volien que els acusats ho fossin també per assassinat Redacció
Raul Agné en la seva presentació com a nou tècnic grana.
El Nàstic diu adeu al ‘playoff’ i substitueix Seligrad per Agné El Gimnàstic de Tarragona tenia el playoff per a pujar a Segona A a tocar. Una victòria contra l’Eivissa era l’únic que necessitaven els granes per a disputar els partits d’ascens. Ara bé un fatal partit a l’Estadi Municipal de Can Misses acabava amb un marcador titllat de «vergonyós» per l’afició. El Nàstic queia golejat 4-0 en un duel en el qual els de Seligrat mai van competir. Amb el somni de l’ascens truncat, el Nàstic
començava a moure fitxa de cara a la pròxima temporada. El club grana anunciava només dos dies després de la derrota a l’illa pitiüsa la destitució de Toni Seligrat com a entrenador de l’equip. A finals de mes, el Consell d’Administració apostava per Raul Agné per a liderar l’equip la pròxima temporada. L’exentrenador del Córdoba assumia les regnes de la banqueta amb un objectiu clar: l’ascens a Segona A.
L’Audiència Nacional condemnava a 53 anys i mig de presó Mohamed Houli Chemlal i a 46 i mig Driss Oukabir pels atemptats terroristes del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. També condemnava a vuit anys de presó Said ben Iazza per col·laboració amb organització terrorista. El tribunal els condemna per pertinença a organització terrorista, fabricació i dipòsit d’explosius de caràcter terrorista i intent d’estralls de caràcter terrorista, a més de 29 delictes de lesions per imprudència greu. En canvi, no els considera culpables directes dels morts a Barcelona i Cambrils com demanaven algunes acusacions. El tribunal considerava provat que va ser l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty qui va radicalitzar els joves d’origen marroquí que van acabar formant la cèl·
lula gihadista a partir del 2015. A partir de la tardor del 2016 ja buscaven informació sobre com preparar explosius i pensaven en cometre atemptats contra edificis emblemàtics, sobretot l’imam. A partir de la primavera del 2017 ja inicien els preparatius. La cèl·lula havia previst atemptat el 20 d’agost al Camp Nou durant el partit Barça-Betis, però la nit del 16 d’agost el compost químic va explotar mentre segurament el manipulaven l’imam i Youssef Aalla. Houli Chemlal, que era a l’exterior de la casa, va resultar ferit greu i traslladat a l’hospital, mentre que els altres dos van morir a l’acte. El tribunal assegurava que l’imam va morir en aquella explosió, contradient així els dubtes que tenia alguna acusació particular respecte les proves d’ADN que es van fer a les restes del cos. La sentència de l’Audiència TRADICIÓ
Tarragona celebra els 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla Tarragona començava a celebrar els 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla amb una missa especial i el repic de campanes a la Catedral, coincidint amb la data exacta de la vinguda de la relíquia, el 17 de maig de 1321. L’ofici de la Catedral servia com a acte previ de la commemoració, que engegaria al setembre per festes.
Nacional era recorrible i, un cop feta pública, advocats de les víctimes van assegurar que s’estava estudiant presentar un recurs. En aquest sentit, l’advocat de l’Associació 11M Afectats del Terrorisme, Antonio García, manifestava que Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir «han de respondre dels assassinats». García comentava pocs dies després de fer-se pública que Chemlal i Oukabir van ser enviats a la presó en un primer moment pel delicte d’assassinat, però després, això va desaparèixer. Per contra, l’advocat es felicitava perquè les víctimes de Barcelona i de Cambrils estan incloses a la sentència i s’han ampliat incloent persones que fins ara no estaven reconegudes, fins a les 315. «Això obre la possibilitat que cap víctima es quedi fora i sense el reconeixement que es mereix», concloïa.
El grup municipal de C’s a Vila-seca deixa el partit en bloc Nou revés per a Ciutadans. Els cinc regidors que formaven el grup municipal a Vila-seca abandonaven el partit en bloc, però que no lliurarien l’acta, sinó que continuarien com a no adscrits. Tot i que no van formar un únic grup, asseguraven participar en la política municipal com una única veu i anunciaven la creació d’una plataforma municipalista. Les rígides directrius del partit, la causa del seu abandonament.
Suspès un any més el Concurs de Focs de Tarragona La regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Tarragona suspenia per segon any consecutiu el Concurs Internacional de Focs Artificials. Malgrat els avenços en el procés de vacunació, la situació pandèmica evidenciava que encara no era un moment propici per a celebrar un certamen que aplega prop de 40.000 persones cada any. Altres ciutats amb esdeveniment similars també els van suspendre. GERARD MARTÍ
RESUM DE L’ANY 2021 | MAIG
28/01/2022 diarimés
37
LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
Detecten una alta concentració de microplàstics a la costa de Tarragona El grup de recerca TecnAtox de la URV va detectar una alta concentració de microplàstics i fibres de polièster a la costa tarragonina. Les fibres de polièster eren dominants als sediments del fons i l’aigua de mar, mentre que els fragments de polietilè i polipropilè eren els principals a les platges. La recerca alertava de la «preocupant» contaminació per fragments de plàstics entre 5 mil·límetres i 1 micròmetre. Els investigadors suggerien l’entrada dels microplàstics per nombroses fonts terrestres, com plantes de tractament d’aigües residuals i els emissaris d’aigües pluvials, rius i rieres. L’abundància de microplàstics a l’aigua de mar del litoral tarragoní va ser superior a la present en les zones oceàniques d’arreu i similar a altres zones del mar Mediterrani, fins i tot aquelles amb més població. Altres estudis demostraven que la concentració a la costa de Tarragona s’assimila a la d’estudis fets al Líban o a Israel, fet que corroborava que el Mediterrani occidental és la regió amb més acumulació de microplàstics.
La restauració amplia horaris i cau el confinament perimetral català
GERARD MARTÍ
Després de tenir immunitzats els grups de més edat i el personal essencial, començava la inoculació del vaccí als menors de 59 anys Redacció
El procés de vacunació agafava embranzida el mes de maig. A principis de mes, Catalunya assolia gairebé un quart de la població vacunada amb la primera dosi i el 80% de les persones majors de 60 anys ja comptava amb la primera punxada. Amb aquestes xifres registrades, la immunització començava a estendre’s cap a grups de població més joves i a partir del 10 de maig ja es va començar a inocular el vaccí a persones d’entre 56 a 59 anys. L’ampliació de la vacunació cap a més grups d’edat obligava a replantejar la logística i per això van començar a obrir-se en diferents punts del territori punts de vacunació massiva. A les Terres de l’Ebre, aquest es va instal·lar al palau firal de Tortosa. A la ciutat de Reus, per la seva banda, es va habilitar l’edifici de Mas Iglesias, que acull el Centre de la Imatge,
com a centre de vacunació intermedi de referència per a les comarques del Baix Camp i del Priorat. Va començar la seva activitat a finals de mes subministrant la vacuna de Pfizer al col· lectiu d’entre 50 i 59 anys. L’avenç de la vacunació en els col·lectius de major edat, però,
Amb la vacunació, el perfil del pacient de covid ingressat canviava i passava a ser més jove evidenciava canvis en les persones que continuaven contagiant-se i especialment en aquelles que la covid els hi causava importants complicacions. Així doncs, els pacients per covid a les UCI de la regió Camp de Tarragona eren més joves i no havien rebut la vacuna. La mitjana se situava en els 61 anys, si bé a la unitat
de crítics de l’hospital Joan XXIII aquesta se situava en els 48 anys. Es permeten els sopars Les xifres de contagis a la baixa van fer que la Generalitat finalment aixequés el confinament perimetral català, cosa que permetia la sortida i entrada cap a altres zones de l’Estat sense necessitat de presentar un salveconducte que justifiqués el moviment. A aquesta relaxació, va seguir-ne una de les més esperades: l’aixecament de la prohibició d’obrir la restauració en horari de sopars. Deu dies després, es feia un pas més endavant i es permetia als establiments de restauració obrir fins a la mitjanit i ampliar el seu aforament, cosa que suposava una injecció d’oxigen a un dels sectors més durament castigats per les restriccions imposades per a frenar l’expansió del virus.
L’oci nocturn es transforma en bar per a oferir ‘tardeo’ i poder reobrir Les restriccions imposades al sector de l’oci nocturn feien que alguns locals de la ciutat de Reus adaptessin la seva llicència de discoteca a una de bar per a poder obrir de 18 a 23 hores i oferir el tardeo, servint begudes i tapes i sempre amb l’aforament limitat, distàncies i els clients asseguts en taules. Aquesta transformació va començar a principis de maig i a finals del mateix celebraven l’èxit de l’aposta que els havia permès pogut recuperar certa activitat i una mica d’ambient.
38
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | JUNY
LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
L’oci nocturn reobre, els turistes tornen i la vacunació s’amplia L’evolució positiva de la pandèmia permetia eliminar l’ús obligatori de les mascaretes en exteriors OLÍVIA MOLET
Redacció
L’avenç en el procés de vacunació i l’evolució positiva de les dades epidemiològiques propiciaven dues de les notícies més esperades per a diversos sectors de població: l’arribada del turisme estranger al territori i l’obertura de l’oci nocturn. L’Aeroport de Reus recuperava els vols comercials l’1 de juny i les primeres connexions portaven alguns turistes i sobretot visitants que arribaven al territori per a poder retrobar-se amb familiars. Just l’endemà, la Generalitat aprovava una ampliació de l’horari per als establiments de restauració, que ja podien obrir fins a la 1 de la nit. Unes jornades després el Ministeri de Sanitat aixecava les restriccions a l’oci nocturn i deixava en mans de les autonomies les possibles aplicacions. A Catalunya, l’oci nocturn reobria, després de passar 15 mesos amb la persiana abaixada, el 20 de juny, amb limitacions d’aforament del 50%, un horari restringit fins a les 3.30 de la matinada, l’obligatorietat de la mascareta
Els primers turistes arribant a l’aeroport de Reus l’1 de juny.
a la pista i el consum de begudes únicament a taula. Aquests condicionants feien que no tots els locals decidissin aixecar la persiana just el primer dia, ja que els empresaris preferien esperar
a un context on la reobertura els sortís a compte. Vacunació universal Juny va estar marcat també per l’avenç important en el procés
de vacunació. El mes començava amb el 36,6% de la població catalana vacunada amb la primera dosi i mesura que avançava es van anar obrint franges d’edat fins que el 30 de juny s’anunciava que quedava oberta la vacunació per a tota la població major de 16 anys. Vacunòdroms com l’instal· lat al Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània de Tarragona registraven jornades maratonianes de vacunació, amb l’objectiu d’assolir la immunització del 70% de la població durant l’estiu. La mascareta no és obligatòria En aquest context, el govern de l’Estat anunciava la supressió d’una altra mesura: la mascareta deixava de ser obligatòria als espais exteriors sempre que es pogués mantenir la distància. El símbol més clar del temps de pandèmia començava a desaparèixer i, per a molts això evidenciava que el final de la covid-19 estava un pas més a prop. Malgrat tot, es registraven nous brots, especialment entre joves, que frenaven l’optimisme. REUS
Nadie sabe cuidar de algo mejor que quien lo ha creado
15 años
de cobertura TOTAL Sauniersat Tarragona
Servicio Técnico Oficial Tarragona
Pau del Protectorat, 17-19 · CP: 43004
977 24 51 71 Vilafranca
Tossa de Mar, 29 · CP: 08720
93 819 92 50
El Carrer de la Festa permet tornar a gaudir del Seguici Després d’un any en blanc per la pandèmia, el Seguici i el Seguici Petit de Reus podien tornar a actuar per la Festa Major de Sant Pere. Ho feien al ‘Carrer de la Festa’, una carpa gegant per a un miler de persones assegudes en dues graderies a banda i banda i una zona central on Gegants, bestiari i balls van poder engrescar els reusencs amb les seves danses.
EMPRESA
Els 100% dels materials plàstics de Dow seran reciclables o reutilitzables El compromís de Dow amb el desenvolupament sostenible feia un nou pas. La companyia nord-americana anunciava el seu objectiu de ser neutra en emissions de CO2 de cara al 2050. Per arribar a assolir aquesta fita crucial, se’n plantejaven d’altres, també rellevants, en un termini mig. Així doncs, es marcaven per a 2030 haver recollit, reutilitzat o reciclat un milió de tones mètriques de plàstic i que de cara al 2035 el
100% dels seus productes destinats a aplicacions d’envasos i embalatges fossin reutilitzables o reciclables. En totes aquestes fites, el complex industrial de la companyia a Tarragona juga un paper clau. El centre d’innovació Pack Studios, inaugurat a finals de 2020, es refermava com una referència global en el si de la companyia a l’hora de crear solucions que permetin aconseguir els ambiciosos objectius.
TARRAGONA
Un apunyalament evidencia la inseguretat a la Part Alta L’apunyalament d’un jove al carrer Salines, a la Part Alta de Tarragona, el 8 de juny al vespre tornava aixecar les alarmes entre el veïnat per la situació d’inseguretat que vivia la zona. La Part Alta havia registrat cinc baralles multitudinàries en tres mesos i totes elles havien estat protagonitzades per joves migrants extutelats. La darrera agressió feia que l’Ajuntament de Tarragona demanés la implicació de la Generalitat i de l’Es-
tat per abordar la situació en què es trobaven els ex-MENA de Tarragona i oferir eines i polítiques que permetin «encarrilar la seva trajectòria vital, amb inserció laboral i regularització dels seus documents», en paraules del regidor de Seguretat, Manel Castaño. En aquesta línia, es feia una crida a què cadascuna de les administracions involucrades exercís les seves competències i sumés esforços per a revertir la situació. JOAN CARLES
RESUM DE L’ANY 2021 | JUNY POLÍTICA
Aigües de Reus anuncia la instal·lació de 2.000 plaques solars a l’EDAR Aigües de Reus anunciava una inversió de 5,4 milions d’euros en projectes d’eficiència energètica, qualitat i sostenibilitat. Entre les diverses actuacions incloses en aquest paquet inversor, en destacava els 564.000 euros per a la instal· lació de 2.000 plaques solars a la depuradora, cosa que la convertiria en la planta fotovoltaica més gran de la ciutat, generant el 28% de l’energia que consumeix l’EDAR.
Diputació injecta 7,8 MEUR per a la reactivació cultural La Diputació de Tarragona anunciava una inversió de més de 7,8 milions d’euros per a activar l’activitat cultural, tant en l’àmbit públic com en el privat, al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’ens supramunicipal obria fins a nou línies de subvencions diferents i reservava per als ajuntaments fins a 2 milions del total de la partida per projectes culturals d’interès a la ciutadania i caràcter singular.
El Teatre Tarragona tanca de nou per risc de despreniment
Junts assumia carteres com Comerç, Seguretat Ciutadana o Contractació mentre que la CUP es feia amb Habitatge o Cultura i Festes Canvis en el govern de la ciutat de Tarragona. Després mesos de negociacions i tempetejos per part d’Esquerra Republicana envers Junts i la CUP, el 15 de juny ambdues formacions entraven al govern de la ciutat. En Comú Podem, soci d’ERC durant la primera meitat del mandat, en canvi, sortia del pacte de govern. Els comuns encara no havien decidit la seva posició final respecte al possible nou pacte de govern i els republicans no estaven disposats a allargar la situació més en el temps, així que van donar llum verda a l’entrada de Junts i la CUP i va traslladar la decisió a ECP que hores més tard declinaven, tal com ja havien avançat que farien si finalment Junts entrava al govern municipal. Si bé l’entrada de la CUP feia temps que estava clara, la de Junts era la sorpresa d’última
39
EQUIPAMENTS
ERC pacta amb Junts i la CUP i dinamita el govern amb ECP a Tarragona ACN
Redacció
28/01/2022 diarimés
El Teatre Tarragona tornava a tancar les seves portes a principis de juny. El motiu: el risc de despreniment del fals sostre de vestíbul. Si bé es tractava d’una situació molt similar a la de 2019, quan el fals sostre de la platea va caure, en aquesta ocasió encara no s’havia desprès cap element. Amb tot, l’Ajuntament decidia anar amb peus de plom i no prendre riscos de cara al públic, per la qual cosa va decidir tancar l’equipament.
L’Ajuntament s’havia plantejat habilitar alternatives d’accés per a poder mantenir la recta final de la programació estable del primer semestre, ja que l’escenari i la zona de públic es trobaven en perfectes condicions. Finalment, però, decidien reubicar alguns espectacles al Metropol i d’altres ajornar-los fins a la tardor, per a evitar cap risc. El malestar del consistori era notori davant dels diversos incidents registrats.
REUS
Polèmica pel robatori d’una llamborda del Mercadal
Fotografia de família del nou govern local de Tarragona.
hora, després de llargues negociacions. El canvi en bona part del govern tarragoní suposava una renovació del cartipàs municipal. Junts assumia carteres com Comerç, Seguretat Ciutadana o
Contractació, mentre que la CUP es feia amb àrees de pes com, Habitatge o Cultura i Festes, que havia estat en mans de l’alcalde. Ricomà, per la seva banda, passava a dirigir el Patronat de Turisme.
«Ens han robat una pedra de la plaça del Mercadal». Així denunciava, l’alcalde, Carles Pellicer, el robatori d’una de les icòniques llambordes de la plaça reusenca. Els fets ocorrien el 5 de juny a la matinada i el consistori va adonar-se’n després que una persona ensopegués amb el forat. El batlle compareixia públicament i donava un termini de cinc dies als autors de la bretolada per a retornar la peça. «És un acte vandàlic con-
tra el patrimoni de Reus, contra la nostra història i la nostra identitat», etzibava visiblement indignat per la situació Pellicer. Malgrat el termini donat, la llamborda no va ser retornada. Els sis autors del robatori, en canvi, sí que van ser identificats i multats amb 200 euros cadascun més el cost de creació d’una nova pedra per a substituir la robada. La nova pedra va ser instal·lada a finals de juny, tancant així l’episodi.
40
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | JULIOL
SUCCESSOS
Cremen més de 1.700 hectàrees en un incendi a Santa Coloma de Queralt Els alcaldes de la zona reclamaven una millor gestió forestal per a evitar focs com el que havien patit BOMBERS
Redacció
Un incendi originat a Santa Coloma de Queralt va cremar més de 1.700 hectàrees entre les comarques de la Conca de Barberà i l’Anoia. El foc es va originar el dissabte 24 de juliol al migdia i va afectar diversos municipis de la zona com Bellprat, Santa Maria de Miralles, les Piles, Sant Martí de Tous i Pontils. Es van haver de desallotjar desenes de veïns de masos i urbanitzacions. La pagesia de la zona es va bolcar en les tasques d’extinció del foc llaurant els camps i fent altres tipus de tallafocs naturals per a intentar aturar els flancs de l’incendi. També van participar-hi activament els veïns de Bellprat, el municipi més castigat amb més d’un miler d’hectàrees cremades, els quals van evitar que el foc que encerclava el poble arribés a les cases. Els habitants de la zona es mostraven tristos i angoixats pels fets i pel canvi substancial en el paisatge i els alcaldes dels municipis afectats reclamaven polítiques de gestió forestal, per
PATRIMONI
Perforen en 12 punts la torre de Minerva durant la seva restauració L’estat de conservació del patrimoni, en dubte Redacció
El municipi de Bellprat va ser el més castigat amb més d’un miler d’hectàrees calcinades.
a valoritzar la biomassa i així incentivar els propietaris privats a mantenir els boscos nets. Així doncs, es demanaven més incentius i més facilitats a l’hora de poder actuar dins del bosc, com
a eines claus per a preservar el paisatge i evitar successos com l’incendi que acabaven de patir. Jornades després, les investigacions dels Agents Rurals descartaven que l’incendi hagués
estat provocat i indicaven que tots els indicis apuntaven a un accident mecànic, com un tub d’escapament d’un cotxe o d’un tractor, com a possible origen del foc. MOBILITAT - REUS
Una nova polèmica sobre la gestió del patrimoni arqueològic romà saltava a mitjans de juliol a la ciutat de Tarragona. La torre de Minerva era perforada en dotze punts diferents en instal·lar una bastida que havia de permetre estudiar més de prop l’estat de conservació del monument abans d’iniciar les tasques de restauració. L’error, qualificat de «gravíssima negligència» per part del consistori, va afectar sobretot el relleu de la deessa Minerva que corona la torre, ja que també va ser perforat. Tant la torre com el relleu són els més antics de l’època romana a la península Ibèrica. Els fets van aixecar polseguera ràpidament entre els partits de l’oposició, que van carregar contra el regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, exigint-li responsabilitats i criticant la manca de supervisió dels treballs així com el fet que tingués obertes molts projectes i intervencions a l’hora, cosa que feia
que l’equip tècnic estigués sobrecarregat. El consistori anunciava que portaria a la justícia a Foreseny, l’empresa encarregada dels treballs, per la perforació i argumentaven que no els valia únicament que es cobrissin les despeses, sinó que calia anar més enllà i més quan es tractava d’una empresa especialitzada en fer muntatges en zones patrimonials. L’episodi arribava fins a la UNESCO. El president a Espanya d’ICOMOS (Consejo Internacional de Monumentos y Sitios), Jordi Tresserras, assegurava a Diari Més que «s’havia traspassat una línia vermella» i que es posava en perill el títol de Patrimoni de la Humanitat. Tresserras afirmava que «l’estat de conservació del conjunt de Tarraco és greu» i indicava que calia sumar esforços, dedicar més recurs i tenir «un pla general de conservació», que malgrat ser bàsic no existia a la ciutat. JOAN CARLES
Es trasllada la parada de bus de la plaça de les Oques Bona acceptació per part d’usuaris i conductors de la nova parada de bus Reus Centre, situada al davant de la Biblioteca Xavier Amorós. La majoria coincidien que calia descongestionar l’antiga parada de la plaça de les Oques i que el nou emplaçament facilitava l’estacionament i la localització de bus, a la vegada que feia molt més fluid el trànsit a la plaça. SOCIETAT
La ciutat de Tarragona obre la platja per a gossos El Miracle de Tarragona estrenava de manera oficial el 15 de juliol la platja per a gossos. L’espai està ubicat al racó més pròxim a l’antic Fortí de la Reina i estava delimitat amb una tanca fins a l’aigua durant els mesos d’estiu, mentre que a l’hivern aquestes es traurien. Els ciutadans estaven contents amb la iniciativa i demanaven repetir-la en altres platges.
GERARD MARTÍ
RESUM DE L’ANY 2021 | JULIOL
28/01/2022 diarimés
41
LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
Mor un veí de Prades de 29 anys al pantà de Siurana Un jove de 29 anys i veí de Prades desapareixia el divendres 9 de juliol al pantà de Siurana, després d’haver entrat a l’aigua a buscar la pilota del seu gos. Un important dispositiu de Bombers, incloent-hi submarinistes, embarcacions i gossos especialitzats, va dur a terme les tasques de recerca del jove durant dos dies fins que l’operatiu localitzava un cos a la zona de cerca i es confirmava la tràgica notícia.
Un incendi crema la nau de Rifacli a Montblanc Un incendi va cremar tres naus de l’avinguda Lluís Companys de Montblanc. El foc es va iniciar al magatzem de pastisseria de l’empresa Rifacli, de 1.000 metres quadrats, que va quedar calcinar i es va propagar cap a dues edificacions adjacents, on hi havia un basar, una fusteria i un magatzem municipal. Fins a 18 dotacions dels Bombers van treballar en les tasques d’extinció de l’incendi.
La cinquena onada esclata en ple estiu i s’instauren de nou les restriccions
GERARD MARTÍ
Els viatges d’estudis i els botellots eren l’origen de nombrosos brots Redacció
Nous passos enrere en l’evolució de la pandèmia. A finals de juny, coincidint amb les primeres festes majors i els viatges d’estudis, es començaven a notificar nous brots de covid-19 i durant tot el mes de juliol aquests s’intensificaven, suposant l’inici de la cinquena onada de la pandèmia. Els contagis es disparaven a tota la província i es registraven jornades amb més de 600 positius a les demarcacions tarragonines. El departament de Salut notificava una trentena de brots relacionats amb l’oci nocturn, motiu pel qual ordenava de nou el tancament de les discoteques, amb l’excepció d’aquelles amb terrassa, que podien mantenir obert els espais exteriors, poques setmanes després de la seva reobertura. Els empresaris del sec-
tor lamentaven la decisió i anunciaven portar-la a la justícia. Aquesta, però, no era l’única mesura restrictiva que imposava la Generalitat en un intent desesperat per a frenar una nova explosió de casos. El Govern obligava a tancar totes les activitats a dos quarts d’1 de la matinada, incloent-hi restauració, oci nocturn a l’exterior i cultura, a la vegada que es limitaven les reunions a un màxim de 10 persones i es prohibia el consum de begudes i aliments al carrer, mesura que també intentava restringir la celebració de botellots. L’expansió de la cinquena onada es tornava a fer notar a les residències d’avis. La residència la Mercè patia un brot a principis de mes, si bé la majoria d’afectats eren asimptomàtics o amb símptomes lleus i pocs dies es
La vacunació agafava embranzida amb tots els grups d’edat majors de 16 anys oberts.
feia públic que la residència de Montblanc també tenia un brot. A finals de més 25 residències de la província tenien detectats casos positius. L’esclat de positius feia que diversos governs europeus desaconsellessin viatjar a Catalunya, una recomanació a la qual se sumava la Unió Europa. Aquestes alertes posaven en una complicada situació el sector turístic del territori, que ja havia patit les dures conseqüències de la pandèmia l’any anterior.
Confinen un grup d’estudiants de la URV a Malta, tot i estar vacunats Un grup de 31 estudiants acabats de graduar en Fisioteràpia per la URV van quedar atrapats a l’illa de Malta, durant el seu viatge de final d’estudis. Cinc persones que viatjaven en el seu mateix avió, tot i no ser del seu grup, van donar positiu. Després d’unes jornades fent turisme, personal de l’hotel on s’allotjaven els van notificar que havien de fer quarantena per ser considerats contacte estret. Els joves criticaven que cap autoritat sanitària de l’illa ni ningú de l’ambaixada espanyola es posés en contacte amb ells ni que se’ls hi fes cap PCR. L’opacitat del govern a l’hora d’informar-los i les negatives a fer-los les PCR van fer que els estudiants acabessin denunciant el govern maltès.
42
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | AGOST
COMERCIAL
El comerç dels municipis turístics, en peu de guerra per les restriccions
ACN
El PSC trencava el pacte de govern a Altafulla i l’executiu quedava en minoria. La tercera tinent d’alcalde i regidora de Via Pública i Mobilitat, Inma Morales presentava la seva renúncia el 23 d’agost arran de discrepàncies en aspectes com el pla de gestió de la platja o per interferències en accions relacionades amb les seves àrees. Els coalcaldes es mostraven sorpresos pel trencament del pacte.
Els tancaments dels establiments a les 10 de la nit els ocasionaven grans pèrdues econòmiques Redacció
El sector comercial i els ajuntaments de Cambrils, Vila-seca i Salou es posaven en peu de guerra contra la Generalitat arran de l’obligació de tancar tots els establiments comercials a les 10 de la nit com a mesura restrictiva per a frenar l’avenç imparable de la cinquena onada de la pandèmia. Els botiguers argumentaven que el tancament, «en una franja horària vital» no estava justificat i que els ocasionava unes pèrdues del 40% de les vendes, justament en plena temporada alta. Els primers a mostrar la seva disconformitat amb la mesura eren els comerciants i l’ajuntament de Salou que programaven una protesta simbòlica deixant la il·luminació oberta de l’interior dels establiments durant la nit i il·luminant la façana del
consistori de groc i blau, colors del municipi. Més enllà de les protestes, l’alcalde de la localitat, Pere Granados, mantenia diverses reunions amb representants del Govern per a revertir la situació i demanar un paquet d’ajuts. En aquest sentit, el batlle assegurava que la limitació no obeïa a «raons científiques» i que es feia pagar les conseqüències de la cinquena onada al comerç tot i no ser l’origen «de cap focus de contaminació vírica». El malestar que es vivia a Salou també era compartit en els municipis veïns de Vila-seca i Cambrils, motiu pel qual tots tres van aliar-se per a demanar l’eliminació de les restriccions horàries imposades. Van reunir-se de nou amb la delegada de la Generalitat a Tarragona, Teresa Pallarès, perquè cada municipi
El govern d’Altafulla es queda en minoria per la sortida del PSC
Moren dos submarinistes a Segur de Calafell Representants de les associacions comercials i dels ajuntaments de Salou, Cambrils i Vila-seca.
Van presentar una demanda contra la Generalitat per a exigir compensacions pogués pactar amb el seu sector comercial l’hora de tancament, allargant-la fins a la mitjanit. Les diverses associacions comercials asseguraven que la mesura arribava en el pitjor mo-
ment possible i que amb aquesta mena de restriccions es posaven «pals a les rodes» de la recuperació econòmica. Així mateix, Pere Granados seguia la seva ronda de contactes amb diversos càrrecs de la Generalitat i exigia ajuts urgents per a compensar les pèrdues registrades al comerç, a la vegada que el govern municipal estudiava la possibilitat d’impulsar tota una sèrie de mesures
econòmiques des de l’ajuntament per a ajudar el sector. Farts de la situació, els comerciants anunciaven que presentarien una demanda contra la Generalitat per les restriccions i reclamarien compensacions econòmiques per les pèrdues que la mesura va ocasionar, que quedava totalment injustificada, segons els comerciats després de l’anul·lació del toc de queda.
Dos homes que practicaven submarinisme a la costa de Segur de Calafell perdien la vida el 8 d’agost. Un grup de submarinistes alertava que s’havien trobat un dels seus membres inconscient i el treien de l’aigua per a reanimar-lo. Mentre li feien les maniobres pertinents, membres del grup van trobar a faltar un segon home, qui poca estona després també va ser trobat mort.
ACTUALITAT
L’AVE connectarà els aeroports de Reus i el Prat en 30 minuts el 2026 El bloqueig de l’ampliació del Prat no l’afectava Redacció
L’Aeroport de Reus comptarà amb una estació d’AVE que el connectarà amb el del Prat en mitja hora el 2026. Aquest era un dels acords al qual arribava el Govern de la Generalitat i el Ministeri de Transports, PATRIMONI
Gran afluència en la reobertura de l’arena de l’Amfiteatre L’arena de l’Amfiteatre tornava a obrir-se de nou al públic després de mesos de treballs. Per a mostrar les millores, es van organitzar quatre jornades de portes obertes en les quals el públic va celebrar els treballs realitzats a la vegada que demanaven la incorporació d’elements que complementessin la visita.
en el marc de les negociacions per a l’ampliació del Prat. Amb l’entesa, s’aconseguia una de les reivindicacions més defensades al territori: la connexió en alta velocitat entre els tres principals aeroports catalans amb l’objectiu que el de Reus i
el de Girona actuïn com a infraestructures complementàries i descongestionin el Prat. La notícia va ser àmpliament celebrada pels agents polítics i econòmics del Camp de Tarragona, si bé es va demanar certeses del compliment d’aquest acord. Si bé setmanes més tard s’acabava rebutjant la proposta d’ampliació del Prat per motius mediambientals i de model de ciutat, el govern de l’Estat assegurava que la negativa a l’ampliació del Prat no afectava el compromís amb el territori i mantenia vigent l’acord per a connectar l’aeroport reusenc amb Barcelona en AVE. JOAN CARLES
RESUM DE L’ANY 2021 | AGOST
28/01/2022 diarimés
43
LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
Tret de sortida a la vacunació dels adolescents de 12 a 15 anys A partir de mitjans de mes la cinquena onada començava a remetre i se suprimia el toc de queda GERARD MARTÍ
Redacció
L’avenç de la cinquena onada es traduia en la imposició de noves mesures restrictives per a frenar la pandèmia, unes limitacions que coincidien amb el pic de la temporada turística. La Generalitat apostava per a mantenir el toc de queda a 176 municipis catalans, després de rebre el vistiplau del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La mobilitat quedava prohibida entre la 1 i les 6 de la matinada i també les reunions de més de 10 persones. El creixement de contagis experimentat durant el mes de juliol es traduïa a l’agost en un augment de la pressió hospitalària al conjunt de Catalunya, i per extensió, també als centres hospitalaris de les demarcacions tarragonines que encaraven un estiu complicat. Amb tot, les xifres de positius començaven a estabilitzar-se i a retrocedir en la segona meitat del mes, símptoma evident que la onada estava començant a remetre. Així les coses, la Generalitat continuava apostant per a man-
Les platges del nord del Tarragonès encadenen nits de macrobotellots Creixell, sense toc de queda, era el més afectat Redacció
L’objectiu de la campanya de vacunació dels joves era immunitzar-los abans de l’inici de les classes.
tenir i endurir els paràmetres per a establir el toc de queda i les limitacions en les reunions. El TSJC, però, tombava la darrera proposta del Govern català i deixava en vigor el toc de queda en només 19 dels 148 municipis on
volia aplicar-lo. La decisió de la justícia feia que el Govern decidís finalment deixar caure el toc de queda. Vacunació en adolescents Paral·lelament, el procés de va-
cunació assolia una nova fita amb l’obertura de la franja horària dels 12 als 15, una mesura que volia així frenar els contagis en els grups més joves i avançar la immunització just abans de la tornada a l’escola.
La imposició del toc de queda en alguns municipis de la costa de Tarragona obria una nova problemàtica: l’auge dels botellots a la platja. Aquest era el cas de Creixell, on les restriccions imposades als seus municipis veïns de Torredembarra i Roda de Berà es traduïen en un augment desmesurat dels botellots a la platja, ja que molts joves d’ambdues poblacions feien cap a Creixell eludint així el confinament nocturn. La situació es convertia en preocupant pels veïns i pel consistori, que es trobava matí rere matí la platja plena d’ampolles i brossa. Els macrobotellots, però, es van anar succeint en diversos punts del litoral i es van traslladar principalment cap a la ciutat de Tarragona, si bé el toc de queda hi era vigent. La platja de Tamarit va convertir-se en l’escenari de macrobotellots amb més d’un miler de persones. Un d’ells va acabar amb un veí de la Móra ferit amb un traumatisme
cranial durant una baralla. Entitats ecologistes com La Sínia denunciaven també aquestes concentracions i lamentaven que tot l’espai natural de la zona dels búnquers d’AltafullaTamarit estigués ple de brutícia ocasionada pels botellots. Episodis com aquest es van succeir en platges cada cop més pròximes a la ciutat de Tarragona. De fet, un dispositiu conjunt de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra desallotjava un miler de persones de la platja de l’Arrabassada que participaven en un macrobotellot, just dies després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tombés el toc de queda en més d’un centenar de localitats. L’operatiu va acabar amb un detingut per desordres públics, després de llençar objectes contra la línia policial, que anava avançant per desallotjar els assistents. Les imatges fetes públiques a les xarxes socials mostraven com els joves no mantenien la distància ni duien mascareta.
44
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | SETEMBRE
INFRAESTRUCTURES
POLÍTICA
Catalunya posa fi a 50 anys de pagament d’autopistes Catalunya deia adeu la matinada de l’1 de setembre als peatges de les autopistes AP-7, AP-2, C-32 i C-33. S’aixecaven les barreres en el tram de l’AP7 de Vila-seca a la Jonquera (en sentit sud fins a Alacant ja s’havien alliberat feia dos anys) i de l’AP-2 de Saragossa al Penedès. Moviments ciutadans com Prou, AP-7 gratuïta ja celebrava una marxa lenta en el peatge troncal de Salou i Vila-seca per a celebrar l’eliminació dels pe-
atges, mentre que veïns d’Altafulla es mostraven satisfets amb la retirada dels New Jersey a la rotonda d’accés de l’autopista després d’anys de reivindicacions. Malgrat tractar-se d’una de les mesures més demandades dels darrers anys, hi havia qui es mirava amb escepticisme la decisió. En aquest sentit, PIMEC alertava que l’aixecament de les barreres suposaria el col·lapse de l’AP-7, una via amb molt trànsit, que es podria saturar.
POLICIAL
Les Muntanyes de Prades s’alien contra les plantacions de marihuana Els municipis de les Muntanyes de Prades (Prades, Vilanova de Prades, Capafonts, l’Albiol, Arbolí, la Febró i Mont-ral) unien forces per a frenar el creixent nombre de plantacions de marihuana detectades a la zona. Els ajuntaments volien impedir que aquest cultiu il·legal prosperés i demanaven establir una patrulla estable de Mossos d’Esquadra, les 24 hores del dia de manera continuada de cara a l’estiu de 2022.
Pocs dies després de materialitzar-se la unió entre els consistoris de la zona, els Mossos desmantellaven una plantació de marihuana a Prades de 5.500 plantes amagada dins del bosc, en una zona pròxima al Tossal de la Baltassana. S’havia talat una gran quantitat d’arbres de bosc, i s’havia instal·lat un tub de més d’un quilòmetre des de la bassa d’aigua municipal fins a la plantació per abastir-la d’aigua per al reg.
Oliver Klein presenta una moció de censura i es fa amb l’alcaldia de Cambrils Nou Moviment Ciutadà s’aliava amb els partits de l’oposició (Ciutadans, PSC i PP) i es convertia en el nou batlle cambrilenc GERARD MARTÍ
Redacció
El partit polític Nou Moviment Ciutadà (NMC) de Cambrils, fins al moment soci de govern de l’Ajuntament, s’aliava amb els partits de l’oposició (Ciutadans, PSC i PP) per a presentar una moció de censura. Oliver Klein, líder de la formació municipalista, argumentava que el principal motiu de la moció era «la pèrdua de confiança» amb els socis de govern. I des de l’oposició afegien que el govern local no els escoltava i que «totes les nostres propostes acabaven sempre en un calaix». Així mateix, acusaven la fins aleshores alcaldessa, Camí Mendoza, de «manca de lideratge». Mendoza i el primer tinent d’alcalde, Lluís Abella (Junts), es mostraven sorpresos i indignats per la moció i titllaven a Oliver Klein de «traïdor, Judes i mentider». El 28 de setembre se celebra-
Oliver Klein amb la bara d’alcalde, després de la moció.
va el ple municipal de la moció de censura i per 13 vots a favor i 8 en contra, Klein es feia amb l’alcaldia de la localitat. Mendoza assegurava que les úniques mancances del seu equip de go-
vern estaven en les àrees que fins al moment havia gestionat Klein, mentre que el nou batlle afirmava que «Cambrils no podia seguir en una situació conformista» davant dels nous reptes.
Reus engega el procés participatiu per a decidir la transformació del barri del Carrilet L’Ajuntament de Reus iniciava a principis de setembre un procés participatiu per a decidir com es materialitzarà la transformació urbanística del Carrilet, després de presentar una proposta a l’agost que pretén convertir el barri i tota la zona sud de la ciutat en un pol d’atracció per a joves, amb diversos equipaments nous i aprofitant la proximitat amb el Campus Bellisens de la URV. El procés participatiu, que s’allargaria fins a finals de desembre, tenia com a objectiu detectar les necessitats de la zona i obrir un espai on es pugui generar un debat entre la ciutadania sobre el futur d’aquesta zona de la ciutat. La primera fase del procés estava especialment dirigida a persones que viuen o treballen al Carrilet, mentre que en la segona i la tercera fase es convidava a participar el conjunt dels reusencs. Dels resultats obtinguts en les diverses activitats programades, el consistori en volia extreure les demandes de la ciutadania a l’hora d’establir els criteris sobre els quals fonamentar la transformació del barri.
RESUM DE L’ANY 2021 | SETEMBRE LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
Comença el segon curs escolar en pandèmia amb les dades a la baixa Les restriccions a la restauració es relaxaven Redacció
TRADICIÓ
ser moltes les escoles que van seguir apostant per un sistema d’entrades i sortides esglaonades per a evitar aglomeracions. Els docents comentaven que l’experiència acumulada de l’any anterior els permetia encarar el nou curs amb més tranquil·litat i asseguraven que l’inici de curs havia estat més fàcil que l’anterior. Reobertura de l’oci nocturn La finalització de la cinquena onada deixava una altra bona notícia per a la restauració i de l’oci nocturn. Els bars i restaurants passaven a poder estar oberts fins a la 1 de la matinada i l’oci nocturn podia reobrir en espais exterior fins a les 3 de la matinada. Aquest nou primer pas, però, no satisfeia al sector i és que segons dades dels empresaris del ram només el 5% de les discoteques de Catalunya disposaven d’un espai exterior per a poder obrir i esperaven les noves relaxacions promeses per a l’octubre.
45
METEOROLOGIA
Una tromba d’aigua inunda pobles del Baix Ebre i el Montsià Alcanar era la localitat més castigada per la DANA i recollia 232 litres d’aigua en dues hores DM
Redacció
L’estabilització dels contagis començada en les darreres setmanes d’agost seguia durant el mes de setembre. L’avenç en la vacunació dels més joves marcava l’inici d’un nou curs escolar, on els efectes de la pandèmia seguien sent evidents. De fet, gairebé la totalitat de les mesures establertes en el període escolar anterior es van mantenir com a eines clau per a seguir fent de les escoles i instituts uns espais segurs davant la covid-19. Així doncs, es mantenien els grups bombolla i l’obligatorietat de l’ús de la mascareta a partir dels 6 anys. En canvi, el nou protocol per al curs 21-22 permetia la interacció entre diversos grups del mateix nivell amb mascareta a la vegada que els nens d’una mateixa classe no l’havien de dur al pati si estaven junts en el mateix espai i sense estar en contacte amb d’altres grups. Així mateix, també es permetia l’entrada de les famílies al centres, si bé van
28/01/2022 diarimés
Una pluja torrencial va causar greus desperfectes en diverses localitats de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. A Alcanar, el municipi més afectat per la tromba d’aigua, es van acumular fins a 232 litres d’aigua per metre quadrat en poc més de dues hores. El temporal va convertir els carrers i avingudes, especialment de la zona de les Cases d’Alcanar en veritables rius que arrossegaven vehicles i mobiliari urbà fins a la línia de costa. Es van rebre fins a 358 avisos al 112 per inundacions, 258 dels quals provinents d’Alcanar. Bombers va enviar a 200 efectius a la zona. Si bé van haver de fer diversos rescats, de persones que havien quedat atrapades en zones inundables, afortunadament no es van haver de lamentar danys personals o desapareguts. Una setantena de clients del càmping Els Alfacs d’Alcanar es va confinar durant unes hores a les instal·lacions de restauració de l’establiment, ja que va quedar inundat, i hores després GERARD MARTÍ
L’aigua va anegar els carrers de les Cases d’Alcanar i es va endur cotxes i mobiliari fins a la costa.
van ser desallotjats. Es van tallar nombroses carreteres, com l’N340 o l’AP-7 i es va interrompre la circulació de l’R-16 entre l’Aldea i Tortosa. Les tasques de neteja i condiTURISME
El Seguici Popular torna al carrer per Santa Tecla
Arriba el primer creuer al territori un any i mig després
La plaça de la Font tornava a convertir-se en l’epicentre de les festes de Santa Tecla amb la tornada al carrer del Seguici Popular. Si bé la festa es va adaptar, el Seguici va sortir i va ballar en diversos passis. Santa Tecla també va suposar la tornada dels castells a la ciutat amb una acció, que va ser una prova pilot per a la reactivació castellera al conjunt de Catalunya.
Després d’un any i mig d’inactivitat a causa de la pandèmia, el Port de Tarragona rebia el primer creuer de la temporada. El Bolette, de la companyia Fred Olsen Cruise Line, atracava amb 481 passatgers que trencaven així els 18 mesos en blanc, derivat de les restriccions per la covid. Aquest no va ser l’únic creuer que va atracar a la ciutat. En van arribar 5 en tota la temporada.
cionament de la via pública i les finques afectades van allargar-se diverses jornades i es van dur a terme gràcies a més de 300 voluntaris i els efectius d’emergències. Els ajuntaments d’Alcanar i
Ulldecona, els pobles més afectats, van elaborar informes de danys i van sol·licitar al govern espanyol la declaració de zona catastròfica arran de les destrosses produïdes. GERARD MARTÍ
46
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | OCTUBRE
CASTELLS
La represa castellera es materialitza a Reus i Valls
BIEL ROQUET-JALMAR
La del Mercadal va ser la primera diada que va aplegar diverses colles Redacció
Primer van ser els pilars simbòlics de les colles vallenques en el marc de la Festa Major de Sant Joan de la capital de l’Alt Camp. Per Santa Tecla, es feia un pas endavant amb una acció castellera amb les quatre colles tarragonines, que va servir per a
posar a prova el protocol sorgit des de Tarragona i adoptat pel Procicat. Però va ser realment a l’octubre quan es va viure la represa de l’activitat castellera al territori. La plaça del Mercadal de Reus servia com a teló de fons d’aquesta tornada tan esperada. La diada del Mercadal, cele-
brada el primer cap de setmana d’octubre, va suposar un punt d’inflexió, ja que va ser la primera que reunia les principals colles del país després de l’esclat de la pandèmia. En aquesta jornada, on van primar més els retrobaments que la competició, els Castellers
ACTUALITAT
INFRAESTRUCTURES
Instal·laran tres noves sirenes de risc químic, dues a Reus i una a Salou També es col·locaran 56 sensors de tòxics Redacció
La Generalitat anunciava l’inici d’una prova pilot de 56 sensors per a detectar clor i sulfur d’hidrogen a l’àrea dels polígons químics de Tarragona, com a garantia «afegida» de protecció davant de sinistres i núvols tò-
Els retrobaments van primar més que la competició.
xics. Segons el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, els sensors crearan una «barrera de detecció automàtica» per garantir que, en cas que fallin els sistemes de les mateixes empreses, els equips d’emergències de la Generalitat puguin tenir cons-
tància al moment d’aquesta mena d’incidents. Així mateix, també es feia públic que de cara al 2022 s’instal· larien tres noves sirenes de risc químic, dues d’elles a Reus i una, a Salou, que se sumaven a les cinc noves previstes inicialment. Aquesta notícia era rebuda amb satisfacció a l’Ajuntament de Reus. L’alcalde, Carles Pellicer, celebrava la instal·lació de les dues sirenes a la zona sud de la ciutat, ja que «feia molt temps que ho demanàvem perquè Reus també és un municipi de risc i així ho marquen els diferents documents d’emergències».
Inaugurada la nova T-3231 entre la Selva i Almoster La renovació de la carretera entre la Selva del Camp i Almoster, la T-3231, s’inaugurava a principis d’octubre. Si bé els treballs de millora en aquesta via havien finalitzat a l’agost, la posada de llarg de la via es feia a l’octubre. La Diputació va finançar l’obra que incloïa la construcció de la variant d’Almoster, l’eixamplament de la via, tres rotondes i un tram pedalable.
Instal·lació Reparació d’aire condicionat i calefacció Tel. 977 773 534 · 680 432 412
C/ de Camí de Valls. 108 A. Polígon Granja Vila · 43206 REUS e-mail: m.alcover@climaambient.cat - www.climaambient.cat
de Vilafranca es van anotar el primer castell de vuit de la represa amb un 4de8, mentre que els Xiquets de Reus, la Jove de Tarragona, la Vella de Valls i els Capgrossos de Mataró van apostar per la gamma alta de set. Després de la de Reus, es van anar succeint durant el mes d’octubre diades de la represa arreu de Catalunya. Al territori, l’altra jornada castellera marcada al calendari era la Diada de Santa Úrsula de Valls. El duel vallenc per excel·lència deixava un enfrontament calcat, en el qual ambdues colles feien una clàssica de vuit que va deixar a tothom satisfet. CEDIDA
RESUM DE L’ANY 2021 | OCTUBRE LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
L’Ajuntament de la Canonja rebaixa l’IBI un 23% pel 2022 L’Ajuntament de la Canonja aprovava en el seu plenari d’octubre una rebaixa històrica de l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI) del 23%, aplicable de cara a l’any 2022. La mesura beneficiarà els rebuts de l’IBI d’ús residencial. L’alcalde, Roc Muñoz, explicava que d’ençà que la Canonja havia esdevingut municipi, s’havia apostat per la congelació de taxes i ara es feia un pas més per ajudar els ciutadans.
Banyeres i Llorenç del Penedès pateixen una onada de robatoris Els muniipis de Banyeres del Penedès i Llorenç del Penedès es posaven en alerta a causa d’una onada de robatoris. En quinze dies, n’havien patit almenys 24. Entraven als domicilis sempre al vespre i aprofitant l’absència dels propietaris. Malgrat utilitzar el mateix modus operandi, els Mossos apuntaven a l’existència de més d’un grup. Es van detenir a tres menors relacionats amb els fets.
El passaport covid entra en joc i els límits d’aforament s’eliminen La bona evolució de la pandèmia, amb xifres de contagis molt baixes i una incidència d’uns 40 casos per cada 100.000 permetia la nova normalitat DM
Redacció
Després de 16 mesos tancats, amb algunes petites reobertures a principis d’estiu, l’oci nocturn podia tornar a obrir portes de nou, amb diversos condicionants, com la limitació d’aforament l’ús obligatori de la mascareta. La novetat en aquesta ocasió era la introducció del certificat covid, el document que indica que es té la pauta de vacunació completa, una prova negativa o que s’ha passat la malaltia. Els empresaris del sector feien un balanç molt positiu de la reobertura i esperaven que no hi hagués nous tancaments. Amb una evolució de les xifres de la pandèmia molt favorable, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, anunciava l’eliminació de bona part de les restriccions que quedaven vigents a Catalunya. Així doncs, la limitació d’aforaments a restauració, cul-
28/01/2022 diarimés
47
SOCIETAT
Els veïns de Boscos en alerta per un xalet ocupat La urbanització de Boscos de Tarragona vivia jornades de preocupació arran de l’ocupació d’un xalet de grans dimensions. Pocs dies després de l’entrada il·legal, els Mossos i representants de l’entitat bancària propietària es personaven a l’immoble per a fer fora els ocupants, però no ho aconseguien. Aquella mateixa jornada a la tarda, un bon grup de veïns de la urbanització es manifestava davant de la casa per a pro-
testar per l’ocupació i impedir que s’allargués més. Aquest no era el primer cas d’okupes que vivien a la zona en els darrers mesos i la preocupació era creixent. Jornades després, els veïns denunciaven que cada cop estava vivint més gent en l’immoble en qüestió, i que també hi havia menors. Denunciaven una intencionalitat clara dels okupes a l’hora de fer accedir menors al xalet per a evitar qualsevol procés de desallotjament.
TARRAGONA
L’Ajuntament proposa pujar l’IBI i l’oposició ho frena al ple
L’oci nocturn feia un balanç positius del certificat covid.
tura, esport exterior, universitats i fires i congressos s’eliminava i tornava al 100% i es deixava únicament la reducció al 80% de l’aforament en esdeveniments esportius a l’interior i del 70% a l’oci nocturn. En aquest nou context de nova
normalitat, el Tribunal Constitucional declarava que les multes imposades durant el primer confinament eren inconstitucionals i obliga el govern a retornar uns quatre milions d’euros que havia recaptat amb més de 23.000 sancions per incompliment.
El govern de la ciutat de Tarragona presentava la seva intenció de pujar un 5% la taxa de les escombraries i d’incrementar prop d’un 4% l’Impost de Béns Immobles: L’executiu municipal argumentava la proposta amb motius com «l’increment important del cànon de valorització energètica, regulat per llei, i la davallada tan gran dels ingressos municipals», en paraules del conseller de Serveis Centrals, Jordi Fortuny. La
proposta ràpidament aixecava polseguera entre l’oposició, que mostrava abans de la celebració d’un ple extraordinari, el seu rebuig més absolut. Malgrat que el govern assegurava que l’oposició «no tenia una actitud responsable amb la situació financera de l’Ajuntament», que passava a dependre dels romanents de tresoreria, aquesta finalment bloquejava la proposta, argumentant la situació de crisi derivada de la pandèmia.
48
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | NOVEMBRE
METEOROLOGIA
Un fort temporal provoca destrosses al Camp i a les Terres de l’Ebre Santa Bàrbara era el poble més afectat i a l’Ametlla de Mar un tornado arrencava grans arbres BOMBERS
Redacció
Un fort episodi de tempestes causava estralls el 23 de novembre al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Els Bombers van rebre més de 200 avisos a causa de la pluja i prop d’una setantena pel vent. A la costa es registraven onades de fins a 5,5 metres, que impossibilitaven accedir a les Salines de la Trinitat des de la barra del Trabucador al Delta. Les Terres de l’Ebre, de fet, eren la zona més castigada per aquesta DANA. Santa Bàrbara (Montsià) es va llevar amb els carrers inundats, després que es desbordés el barranc que baixa de Mas de Barberans. L’aigua, el fang i les branques omplien els carrers del poble i diversos cotxes van ser arrossegats. A l’Ametlla de Mar, un possible tornado arrencava arbres de grans dimensions i causava danys al municipi. Al Camp es veia afectat amb força pel temporal al migdia i a mitja tarda. A Salou, el vent feia caure diversos arbres i a Tarragona ciutat l’aigua col·lapsava els accessos a la ciutat i inundava
SUCCESSOS
Un bomber mor per inhalació de CO2 a la central d’Ascó Una persona moria i tres més resultaven ferides lleus per inhalació de diòxid de carboni en un incident a la central nuclear d’Ascó fora de la zona radiològica. La víctima era un bomber de l’empresa, que havia acabat la seva jornada laboral i va activar-se per socórrer a la resta de la brigada que estava realitzant tasques de manteniment quan es va registrar un incident en el moment de recarregar el sistema contra incendis, que va
provar una fuita de diòxid de carboni, gas que s’utilitza precisament per apagar focs. Des del sindicat CCOO posaven en valor l’actuació del bomber de l’empresa Falck, que segons apuntaven, va permetre salvar la vida d’una treballadora que es trobava en una zona de perill. El Moviment Ibèric Antinuclear i Ecologistes en Acció explicaven que la fuita de CO2 s’hauria produït a causa d’un senyal fals del sistema contra incendis.
URBANISME
Comença el procés per a crear el nou POUM de Tarragona
Els Bombers van haver de fer diverses sortides arran de l’acumulació d’aigua en camins i barrancs.
diversos carrers del Serrallo i feia que l’accés al barri des de l’avinguda Pere Martell fos impossible. En el moment de més impacte de la tempesta, la precipitació va deixar 40 litres per metre
quadrat a Tarragona i les acumulacions d’aigua en diversos punts complicaven la circulació en vehicles. De fet, al llarg de la jornada es van haver de tallar diverses carreteres del conjunt
de la demarcació a causa de l’aigua que s’hi acumulava. A Reus, els Bombers havien d’actuar per a rescatar un home que s’havia quedat atrapat dins del seu vehicle al pont d’accés a Mas Abelló.
El consistori tarragoní feia els primers passos per a la creació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Després que una sentència tombés el POUM de 2013, la ciutat havia de començar a posar fil a l’agulla per a tenir una nova ordenació. A principis de novembre es feia la primera Comissió d’Informació i Seguiment per a la creació del nou pla, en la qual govern i oposició es van reunir per a marcar els paràmetres
que vol seguir el pròxim POUM. L’objectiu de l’equip de govern era aprovar inicialment el pla durant aquesta legislatura. Així doncs, es pretenia tenir enllestit el primer esborrany durant el primer trimestre de 2022 i a la primavera encetar un procés participatiu. Pocs dies després, la Generalitat aprovava les normes urbanístiques de caràcter transitori que havien de regir l’ordenació de la ciutat mentre el POUM no estigués aprovat.
INFRAESTRUCTURES
CEDIDA
El Moll de Balears comença a acollir els primers creuers El Port de Tarragona inaugurava el 29 d’octubre el nou Moll de Balears. La infraestructura, adjacent al dic de Llevant, tenia com a objectiu fer créixer el projecte de creuers al territori. Amb una inversió de més 30 milions d’euros, el moll de Balears ha augmentat en 700 metres la línia d’atracada i obre la porta a acollir de manera simultània fins a quatre creuers, dos al nou moll i dos més al dic de Llevant, com s’ha estat fent
fins al moment. El gran calat i l’espai guanyat facilitaran l’arribada de grans creuers. El buc encarregat d’inaugurar la infraestructura va ser l’Europa, de la companyia Hapag Lloyd Cruise Lines. Una setmana després de la inauguració del moll, aquest acollia per primera vegada dos vaixells de manera simultània. Les previsions de cara al 2022 pronosticaven l’arribada d’una trentena d’escales al port tarragoní i d’uns 60.000 creueristes.
Dos creuers atracats simultàniament al nou moll.
RESUM DE L’ANY 2021 | NOVEMBRE
28/01/2022 diarimés
49
LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
Les Muntanyes de Prades i el Montsant, la zona de cel fosc protegit més gran d’Europa La qualitat del cel de les Muntanyes de Prades i el Montsant mereixia la certificació, per part de la Generalitat de Catalunya, com a Espai de Medi Nocturn Protegit, i per part de la Fundació Starlight com a Destinació Turística Starlight. 32 municipis de quatre comarques de les Muntanyes de Prades i Montsant passaven a formar part d’un mateix Espai de Medi Nocturn que es convertia en la zona amb cel fosc protegit més gran d’Europa al voltant d’un parc natural. A més, 21 municipis obtenien la certificació com a Destinació Turística Starlight, un reconeixement que serveix d’altaveu per atraure visitants de tot el món. Les dues certificacions obtingudes a la zona donaven un impuls al futur observatori astrofísic CAMP. El 6 d’octubre, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona aprovava la modificació puntual de l’ús del sòl no urbanitzable al Pla de la Guàrdia a Prades on s’ubicarà l’observatori respectuós amb l’entorn, amb una cúpula no visible. Seria un centre de recerca visitable únic a Europa.
La detecció de la nova variant Òmicron fa saltar totes les alarmes
ACN
A finals de mes ja hi havia casos actius a Europa i els experts alertaven que era més contagiosa Redacció
Just quan semblava que la pandèmia estava a punt de ser història, la detecció d’una nova variant del virus a Sud-àfrica anomenada Òmicron tornava a aixecar totes les alertes. El mes de novembre començava amb bones xifres i molt d’optimisme davant la possibilitat cada cop més propera de poder celebrar un Nadal pràcticament normal. Així i tot, un ascens de casos a altres països europeus, feia que el passaport covid passés a ser obligatori a la restauració i els gimnasos, a més de l’oci nocturn on ja era obligatori des del mes d’octubre. Aquesta mesura, a més, es veia com un incentiu per a estimular la vacunació que, després de mesos d’altes xifres d’immunització, es trobava estancada.
La necessitat de continuar inoculant el vaccí per a tenir un percentatge d’immunitzats més alt, però, no era l’únic aspecte vinculat amb la vacunació que amoïnava a les autoritats sanitàries. I és que després que altres països ja haguessin començat a dispensar la tercera dosi de la vacuna, també coneguda com a dosi de reforç, als grups de població més vulnerables primer, i al conjunt de la població després. El debat era actiu i finalment s’aprovava que els usuaris de residències i els immunodeprimits rebessin aquest reforç. Amb el focus posat en la immunització, novembre avançava amb bones perspectives fins que en les últimes jornades arribaven les pitjors notícies des de Sud-àfrica. Una nova variant, batejada com a Òmicron, era la
L’augment de casos a tot el continent feia augmentar lleugerament la incidència del virus.
L’aparició d’Òmicron posava sobre la taula la necessitat de punxar una dosi de reforç del vaccí causant de fort repunt de casos que estava patint el país. Els vols provinents de tota la seva àrea d’influència quedaven cancel· lats amb l’esperança, frustrada,
d’evitar que la nova variant arribés a Europa. En les darreres jornades de novembre se sabia que Òmicron estava circulant per, com a mínim, sis països de la Unió Europea, si bé hi havia diversos experts que asseguraven que feia setmanes que Òmicron era al continent. El 29 de novembre es notificava el primer cas confirmat
d’Òmicron a Espanya i se sabia que n’hi havia altres de sospitosos. Aquestes confirmacions alertaven als experts, que feien un clam per a accelerar el procés de vacunació i per a reforçar la immunització amb la tercera dosi, mentre s’estava a l’espera de saber quina protecció oferirien les vacunes existents a la nova variant.
50
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | NOVEMBRE
PATRIMONI
GERARD MARTÍ
ECONOMIA
Critiquen que Hard Rock sigui moneda de canvi als pressupostos
Torna la Ganxet Pintxo i els restaurants doblen la venda de tapes
El territori, indignat amb el mercadeig per aconseguir el ‘sí’ de la CUP
La bona situació epidemiològica que es vivia les primeres setmanes de novembre permetia que després de diverses edicions suspeses, la Gantxet Pintxo, una de les rutes de tapes més consolidades de la demarcació, pogués tornar-se a fer. Una trentena de restaurants de Reus participaven en aquesta nova edició i es mostraven més il·lusionats que mai per a poder recuperar una de les cites gastronòmiques més esperades a la capital del Baix Camp. Amb les mateixes ganes, va rebre la ciutadania aquesta proposta. Alguns dels restaurants participants van doblar les tapes servides respecte a la darrera edició d’altres asseguraven que en algunes jornades s’havien quedat sense pintxos.
Redacció
El Pi de Bofarull, de més de 300 anys i símbol de Reus, s’està morint El Pi de Bofarull, de més de 300 anys i declarat Arbre Monumental de Catalunya, s’està morint. Ho anunciava l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. Si bé se li estava aplicant un tractament per intentar allargar-li la vida, «el seu cicle vital estava acabant-se». Quan mori, es pretén preservar-lo com a mostra del patrimoni natural reusenc i plantar un pi petit, «el fill del Pi de Bofarull».
Les institucions de la demarcació de Tarragona criticaven que el projecte de Hard Rock s’hagués convertit en un mercadeig per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. El govern de la Generalitat destinava una partida dels comptes públics al projecte i després del rebuig rotund de la CUP, qui anunciava que votaria en contra si els pressupostos incloïen una partida per al Complex Recreatiu i Turístic de Vilaseca i Salou, l’executiu català feia marxa enrere i decidia retirar la partida pressupostària. Aquestes anades i vingudes es veien amb molt mala cara des del territori, qui lamentava que el projecte s’hagués convertit en
ECONOMIA
CULTURA
La Unió Europea finançarà l’ecoplanta del Morell Farà una inversió de 106 milions d’euros Redacció
La Unió Europea anunciava que finançaria amb 106 milions d’euros una planta de tractament de residus sòlids urbans no reciclables per convertir-los en metanol, un combustible químic bàsic fonamental i amb
moneda de canvi en les negociacions dels pressupostos. La Cambra de Comerç de Tarragona mostrava el seu disgust amb la decisió. «Comprometre inversions milionàries i posar en risc la creació de milers de llocs de treball és una irresponsabilitat impròpia d’una administració», lamentava la corporació. En aquesta mateixa línia, se sumava a la queixa l’alcalde de Salou, Pere Granados. «El govern hauria de facilitar la inversió en lloc de dificultar-la. Lamentem que la Generalitat faci cas de la CUP i els deixi governar de forma encoberta, mitjançant una eina d’acció política tan important com són uns pressupostos», afirmava el batlle.
baixes emissions de carboni. La planta tarragonina forma part d’un paquet de set iniciatives «innovadores» que es faran arreu d’Europa per «descarbonitzar» l’economia. La UE preveu invertir 1.100 milions d’euros a càrrec del Fons
d’Innovació en els set projectes, destinats a comercialitzar tecnologies capdavanteres en sectors intensius en energia i els sectors de l’hidrogen, de la captura, ús i emmagatzematge de diòxid de carboni, i de les energies renovables. L’Ecoplanta Molecular Recycling Solutions d’Enerkem, Agbar i Repsol processarà unes 400.000 tones de residus sòlids urbans i produirà al voltant de 220.000 tones de metanol anualment, amb els quals es faran biocombustibles o materials circulars. Es preveu que la planta crei més de 200 llocs de treballs quan es posi en marxa.
Els Pallaresos rememora l’obra de l’arquitecte Jujol Els Pallaresos va viatjar en el temps fins a 1918 per a rememorar l’obra de l’arquitecte Jujol. El municipi va organitzar tot un programa d’activitats per a reivindicar el llegat jujolià. Una setantena de persones dels millors grups de recreació històrica modernista es deixaven veure caracteritzats pel poble i espais com la Casa Bofarull acollien actes culturals.
Des del PSC asseguraven que la demarcació «no mereix ser víctima del mercadeig vergonyós i absolutament intolerable del govern d’ERC-Junts que torna a relegar les comarques tarragoiunes». Reiteraven que el projecte seria bo per al conjunt de la demarcació i posaven especial èmfasi en el fet que comportaria la creació d’un mínim de 7.000 nous llocs de treball directes així com una inversió econòmica concreta superior als 2.500 milions d’euros. Finalment, els pressupostos s’aprovaven incloent una esmena que concreta i especifica que el Govern no posarà ni un sol euro tot i mantenir-se la partida de 120 milions d’euros.
GERARD MARTÍ
RESUM DE L’ANY 2021 | DESEMBRE
28/01/2022 diarimés
51
LA PANDÈMIA DE LA COVID-19
Tarragona ajorna l’aprovació dels pressupostos El govern de Tarragona ajornava el ple per a aprovar el pressupost de 2022 després de no arribar a cap acord per a obtenir els vots suficients. L’executiu local reobria un nou període de converses amb els partits que havien presentat propostes pel pressupost i interpel·laven a En Comú Podem i el PSC. La portaveu dels últims, Sandra Ramos, assegurava que s’asseuria a negociar amb el govern municipal.
Boscos de Tarragona pateix una nova onada de robatoris La inseguretat continuava a la urbanització Boscos de Tarragona. Almenys sis xalets patien robatoris en els dies previs a Nadal. Els lladres s’enduien diners en efectiu, joies, bijuteria i rellotges i actuaven sense preocupar-se de la presència policial a la zona. Els delinqüents actuaven en les cases més pròximes al bosc, ja que després podien fugir sense ser vistos pel barri ni identificats per les patrulles.
S’obre la vacunació dels nens mentre els casos es disparen per Òmicron
FOTÒGRAF
La mascareta tornava a ser obligatòria i Nadal era recordat pels tests d’antígens Redacció
L’esclat de la variant Òmicron i la detecció dels primers casos a l’Estat semblava que canviava les perspectives de tenir un Nadal més similar al de 2019 que al de 2020. A les acaballes del pont de la Puríssima, es començava a detectar un augment considerable de casos que feia créixer la preocupació als epidemiòlegs i als responsables polítics. A Catalunya es registraven més de 3.700 contagis diaris i 21 morts en 24 hores per aquelles dates. I l’alta mobilitat que s’havia registrat durant els festius de principis de mes apuntava que la corba de contagis continuaria pujant. En aquest context, la restauració tornava a patir un sotrac. I és que els restaurants patien un degoteig constant d’anul·lacions en les reserves dels dinars i sopars
d’empresa i de les trobades familiars, cosa que els feia perillar unes de les setmanes amb més ingressos de l’any. L’altra conseqüència d’aquesta escalada de casos era positiva. I és que després de mesos de debat i de preparacions, finalment es començava a inocular la vacuna contra la covid a infants de més de 5 anys. Només a la demarcació de Tarragona, més de 20.000 nens i nenes estaven convocats a rebre el vaccí. Als punts de vacunació habituals, se li sumava el CAP Llevant que feia el reforç en aquesta nova campanya. De fet, desembre es tornava a convertir en un mes clau per a la vacunació. A principis de mes s’obria la franja d’edat de més de 60 anys i just abans de Nadal s’aprovava la tercera dosi per a les persones de més de 50 anys.
Un infant rebent la primera dosi de la vacuna infantil contra el Sars-CoV-2.
L’última setmana de l’any es patia un esclat de casos que evidenciava l’inici de la sisena onada L’augment desbocat dels casos, que ja feia setmanes que es vivia en altres països europeus, feia que els governs autonòmics exigissin més mesures al govern de Sánchez qui finalment torna-
va a instaurar l’ús obligatori de la mascareta en exteriors; una decisió que generava escepticisme i dubtes entre la ciutadania i els experts per a la seva efectivitat. El Nadal de 2021 seria recordat com el dels tests d’antígens. Les farmàcies estaven desbordades per la demanda de les proves de detecció. I és que molta gent decidia fer-se’n una just abans de les trobades familiars. Els testos
i les mascaretes, però no podien evitar que la velocitat de contagi d’Òmicron, la variant més contagiosa fins a la data, es desboqués. Catalunya marcava xifres rècord i superava els 8.300 casos detectats en un dia en les darreres jornades de l’any, mentre que els CAP atenien a 60.000 persones en una jornada, en l’avantsala del que suposaria la sisena onada de la pandèmia, ja en el 2022.
52
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021 | DESEMBRE
SUCCESSOS
Un vigilant de seguretat dispara a tres excompanys i un mosso El pistoler va ferir de gravetat a tres empleats i va fugir de Tarragona i es va atrinxerar en un mas GERARD MARTÍ
Redacció
El Camp de Tarragona vivia una jornada de molta tensió el passat 14 de desembre. Un vigilant de seguretat, extreballador de l’empresa Securitas Direct, feria a trets a tres excompanys de feina de la seu de Tarragona i a un agent dels Mossos d’Esquadra durant la seva fugida. L’individu, E.M.S., de 45 anys, va ser abatut i neutralitzat en un mas al terme municipal de Riudoms en el qual s’havia atrinxerat i després d’haver esgotat la via de la negociació per part de l’equip de la policia catalana. Els fets començaven a mig matí, quan el pistoler es personava a la seu de l’empresa, a la plaça de Prim de Tarragona - també coneguda com de la Mitja Llunai mantenia una forta discussió amb els seus excompanys de feina, obria foc i deixava a dos treballadors en estat crític i el tercer, en estat greu. Els testimonis dels fets asseguraven que havien sentit un soroll similar al d’un petard i poc temps després veien com un home amb una motxilla
Membres del SEM atenent un dels ferits en el tiroteig.
de companyia sortia i se sentien crits d’una dona. Els testimonis van poder fer fotos de la matrícula del vehicle en el qual havia pujat el pistoler i gràcies a tota aquesta informació es va iniciar una operació gàbia a la ciutat. L’operatiu policial, però, resultava fallit, però un agent de
paisà el localitzava i procedia a seguir-lo. En adonar-se que estava sent perseguit, l’exvigilant de seguretat va reaccionar de forma molt violenta i va disparar els agents a la rotonda de sortida de la T-11 per a anar en direcció a Maspujols i l’Aleixar. Es va activar un helicòpter que va traslla-
dar l’agent ferit cap a l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’individu va seguir la seva fugida i es va atrinxerar en un cobert abandonat a tocar del Mas Blau, una masia pertanyent al terme municipal de Riudoms a tocar de l’N-420 i a pocs metres del segon tiroteig. En localitzar-lo es va tallar la via i es va demanar als veïns dels municipis pròxims que evitessin sortir de casa. El Grup Especial d’Intervenció (GEI) dels Mossos va intentar aproximar-se a l’individu i iniciar un procés de negociació, si bé, setmanes més tard es va fer públic que aquest mai es va arribar a realitzar. Finalment, el GEI efectuava uns trets intimidatoris als quals l’individu va respondre amb violència, motiu pel qual els agents van decidir abatre i neutralitzar l’exvigilant, que va ser trasllat en estat crític a un hospital barceloní. E.M.S. era definit pels Mossos com «una persona molt perillosa». Era membre del club de tir de Sant Salvador i tenia cinc armes curtes i un fusell.
POLICIAL
El comissari en cap del Camp, nou cap dels Mossos La conselleria d’Interior de la Generalitat destituïa el major Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos i posava com a nou màxim responsable del cos policial el fins aleshores comissari en cap de la regió Camp de Tarragona, Josep Maria Estela. Estela, de 51 anys i llicenciat en Dret per la Universitat de Lleida, forma part dels Mossos d’Esquadra des de 1994 i ha treballat en sis de les nou regions policials del país. A més
d’haver estat comissari en cap de la regió Camp, també ho havia estat de les Terres de l’Ebre. Prèviament, havia estat sotscap de Ponent, inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Bages, sergent en cap de l’ABP del Pallars Sobirà i agent de la unitat de seguretat ciutadana a la comissaria de Figueres. Juntament amb Estela, Rosa Bosch i Eduard Sallent s’incorporaven a la nova cúpula directiva del cos dels Mossos.
POLÍTICA
El comitè de JxCat de Tarragona dimiteix per forçar eleccions La majoria de membres del comitè local de Junts per Catalunya (JxCat) a Tarragona presentaven la dimissió a finals de desembre per forçar noves eleccions i barrar-li el pas a Eusebi Campdepadrós, qui exercia un lideratge no desitjat en el si d’aquest partit nacionalista a la ciutat, segons el criteri dels dimissionaris. Els militants que abandonaven el comitè volien, amb la seva acció, provocar que la secretaria d’organització del
partit convoqués noves eleccions internes a la ciutat, on presentarien un candidat alternatiu a Campdepadrós. Els descontents acusaven el parlamentari a voler presidir el partit per a ser cap de llista a les pròximes municipals, mentre que ells defensaven un procés de primàries. Així mateix, també l’acusaven d’estar disposat a arribar a acords amb el PDeCAT, mentre que ells volien desvincular-se d’aquesta formació.
RESUM DE L’ANY 2021 | DESEMBRE CULTURA
CEDIDA
28/01/2022 diarimés
53
SOCIETAT GERARD MARTÍ
Els Pets reben la Creu de Sant Jordi El grup de pop-rock de Constantí Els Pets rebia el 13 de desembre la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la configuració d’un panorama musical català, ric, amè i propi. El líder de la formació, Lluís Gavaldà, recordava els inicis de la banda: «Ningú hauria donat un ral per nosaltres» i avançava amb humor que el seu pròxim disc seria «tan bo que ens haureu de donar una altra Creu de Sant Jordi». Els propietaris de l’administració número 1 de Vila-seca celebrant la notícia. SOCIETAT
Intercepten 20 migrants viatjant dins d’un camió Els Mossos d’Esquadra localitzaven un grup de 20 afganesos amagats dins de la càrrega d’un camió. El xofer havia carregat el contenidor, provinent de Turquia del Port, i va sentir sorolls estranys quan estava a l’alçada d’Alcover. Va avisar els Mossos i en obrir la càrrega van trobar aquestes persones que tot indicava eren víctimes de les xarxes il· legals de tràfic de persones.
JORDI RIBELLAS
La rifa de Nadal deixa un pessic a Vila-seca L’administració núm 1 de Vila-seca va vendre 10 dècims d’un quart premi Redacció
El sorteig extraordinari de Nadal de Loterías deixava un pessic de sort i diners a Vila-seca el passat 22 de desembre. L’administració número 1 de la localitat havia venut deu dècims dels 42.833, un dels quarts premis. En total, es repartien 200.000 euros, que es convertien en l’únic premi que
queia a la província de Tarragona. Les butlletes havien estat venudes una a una per finestreta entre novembre i desembre, cosa que indicava als propietaris de l’administració que el premi no havia viatjat amb els turistes i s’havia quedat al poble. Aquest quart premi va estar molt repartit per tota la geogra-
fia espanyola. També ho va ser el primer premi, el 86.148, que va caure a Madrid, Las Palmas de Gran Canaria, Santoña (Cantàbria) i Ayamonte (Huelva). Un total de 129 sèries d’aquest premi es venien a l’administració de loteria de l’estació d’Atocha de la capital i el convertien el Gordo viatger.
54
diarimés 28/01/2022
RESUM DE L’ANY 2021