Dijous 29 de setembre de 2022

al Govern

a

TARRAGONA

El

de l’estiba al Port provoca sobrecostos als importadors

Redacció

Tots els agents que formen part de la comunitat portuària estan patint les conseqüències del col· lapse del Port de Tarragona. El conflicte de l’estiba ha alentit notablement l’operativa, fet que ha provocat que els vaixells s’ha gin d’esperar força més hores de les que tenien previstes per dur a terme les tasques de càrrega o descàrrega. Aquesta demora de temps ha obligat algunes em preses importadores de cereals a assumir sobrecostos. Segons assegura l’Assocació Catalana de Fabricants d’Aliments Compos tos (ASFAC), «algun ha arribat a pagar al voltant d’un milió d’eu ros».

«Els importadors tenen uns dies estipulats en cada contracte per dur a terme les descàrregues, si el procés es demora i se supera aquest límit, les empreses han de pagar una penalització a l’arma

dor del vaixell», explica Pere Bor rell, president d’ASFAC. Aquest sobrecost s’incrementa més cada dia que passa sense que s’hagi completat la descàrrega. «Si s’han de quedar més temps del que toca, això suposa que les altres operatives que l’armador del vaixell tenia pendents, tam bé s’han d’endarrerir. És el peix que es mossega la cua», afegeix. Els importadors de cereals, com a primera mesura, han començat a cobrar una quantitat de diners addicional als fabricants de pin sos: «Quan reben una comanda del Port de Tarragona, fan pagar un plus per cobrir els possibles sobrecostos».

Entre els fabricants de pinsos es respira un aire d’incertesa per la situació de congestió que es viu al port. «Potser en algun mo ment ens podem quedar sense matèria primera», indica Borrell. De fet, fa unes setmanes ja van

viure un moment crític, durant el qual van haver de substituir el blat de moro per un altre cereal. «Si abans els vaixells tardaven entre 12 o 15 a fer tota l’operativa, ara necessiten més de 28», deta lla el president d’ASFAC, que està preocupat perquè «els estocs es

fins a les persones del carrer».

«De moment, aquesta pro blemàtica logística i econòmica només l’estem notant les empre ses, els importadors i els trans portistes, però si el conflicte de l’estiba persisteix, potser la carn no arriba als supermercats o no

ca de pinsos. Això els obligaria a anar a buscar a altres ports alternatius, que implicaria un in crement en el cost del transport, ja que els camions hauran de fer més recorregut per anar a buscar la matèria primera. «Altres anys, si hi havia problemes, anàvem a Burgos o Cuenca, però enguany les collites han sigut minses per la sequera i això ens va dependre encara més del Port».

i 4 vegades el temps que anaven emprant». En alguns casos, els transportistes podien fer tres o quatre viatges, fins i tot cinc puntualment, i ara només arri ben a dos. És a dir, ara fan pràcti cament la meitat de feina, amb el que comporta econòmicament.

van buidant». Així ho constaten des d’una fàbrica de pinsos de les Terres de l’Ebre, que rep impor tacions al Port de Tarragona: «El conflicte de l’estiba comportarà afectacions a curt i llarg termini, sobretot pel que fa a problemes de proveïment». Expliquen que el col·lapse afecta a una gran ca dena que va «dels importadors

hi ha peces per muntar cotxes», comenten. Alguns vaixells que havien d’atracar a Tarragona han decidit canviar la seva destinació cap als ports de Barcelona, Valèn cia o França. «Algun dia anirem a buscar algun material al Port de Tarragona, però no hi haurà per què cap vaixell n’ha descarregat aquí», comenten des de la fàbri

Els transportistes es queixen Un altre dels grans damnificats per l’endarreriment de les ope ratives al Port són els transpor tistes. Si abans només tardaven una hora a fer la descàrrega, ara poden tardar més de quatre. Així ho confirma la Federació d’Autotransport de Tarragona (FEAT), a través d’un comunicat: «Els vaixells estan finalitzant les seves tasques amb atracaments als molls que multipliquen per 3

Josep Lluís Aymat, director de la FEAT, reconeix que «el con flicte ha suposat conseqüències greus pel sector. Fa mesos que treballen per arribar a un acord, però sembla que cada vegada les posicions estan més allunyades i el problema està lluny de resol dre’s». Aymat demanda que la situació fa que els transportistes, i tota la comunitat portuària, perdin oportunitats: «És insos tenible». «Si tot continua així, ti rarem per terra el que hem cons truït els darrers anys, perdent tot el tràfic divers de mercaderies que hem aconseguit amb el nos tre treball», indica.

Ahir al matí els estibadors van tornar als seus llocs de treball, però les empreses de l’estiba van denunciar que «els efectius assignats pels mateixos treba lladors són insuficients i el tre ball segueix anormalment lent». Això va provocar que el Port de Tarragona continués col·lapsat i que set vaixells haguessin d’es perar se fora, perquè no hi havia

GERARD MARTÍ

La situació de congestió que es viu al Port de Tarragona obliga molts vaixells a quedar-se fora dels molls esperant que quedi un lloc lliure. Ahir hi havia 7 bucs que no podien començar a operar.

TARRAGONA

Les conselleres de la CUP renuncien a assistir a la llotja del Concurs de Castells

Les dues conselleres de la CUP a Tarragona, Eva Miguel i Inés Solé, han renunciat a fer ús de les invitacions per assistir com a càrrecs electes al Concurs de Castells des de la llotja. Amb dues participaran en «l’espec tacle casteller més gran del món com unes tarragonines més», apunten des del grup municipal. La regidora Solé estarà a peu de plaça, mentre que la regidora Miguel ha ob tingut l’accés a través del ser vei habitual de venda d’entra des. En finalitzar les jornades del Concurs, Solé serà present a la llotja per tal de procedir a l’entrega de premis en quali tat de consellera de Cultura de l’Ajuntament. La segona i la tercera jornada del Concurs tindran lloc aquest cap de set mana a la Tàrraco Arena Plaça.

L’Aula de Teatre de la Cooperativa Obrera cerca potenciar el talent local

L’Aula de Teatre de la Coope rativa Obrera Tarraconense viu aquest curs 2022 2023 una renovació. «Volem professio nalitzar l’Aula de Teatre, des dels més menuts fins als més grans, i unificar la proposta pedagògica perquè hi hagi una continuïtat», explica la nova directora i professora, Eva Vi ves. L’objectiu és potenciar el talent local perquè «volem que de la Cooperativa Obrera en surtin actors, actrius, di rectors, directores o propostes per a formar una nova compa nyia a la ciutat». Els cursos es tan dividits per franges d’edat i les inscripcions per formar part de l’aula ja estan obertes. L’entitat vol reforçar l’autono mia i promocionar l’aprenen tatge en l’àmbit interpretatiu, creatiu i emocional.

Stop Creuers organitza una assemblea per a tota la ciutadania

El col·lectiu Stop Creuers Tarragona Veïnat pel decrei xement turístic celebra avui, a les 18.30 hores, a la plaça de Dames i Vells, una assemblea oberta a tota la població per abordar l’acceleració de la in dústria de creuers a la ciutat, que és «molt contaminant i amb una regulació laxa des del punt de vista ecològic». Els activistes recolliran les inquie tuds i propostes del veïnat per planificar futures accions.

El Govern reconeix que el Plaseqta és millorable i anuncia canvis

Redacció

La delegada del Govern de la Ge neralitat al Camp de Tarragona, Teresa Pallarès, va reconèixer que el Plaseqta «és millorable» i va avançar que s’hi farien canvis per tal d’adaptar lo a les neces sitats i perfeccionar la comuni cació amb la ciutadania, la qual cosa s’ha posat en dubte arran de la fuita de nafta d’aquesta set mana a les instal·lacions d’Asesa, empresa del polígon Sud de Tar ragona. L’episodi de males olors va continuar ahir, la qual cosa va derivar en 60 trucades al 112.

La delegada va afirmar que les pudors s’allargarien, com a mínim, fins avui, ja que les tasques de transvasament del producte que fa la companyia d’hidrocarburs no han acabat.

Tot i considerar millorable el Plaseqta, Pallarès va defensar

CULTURA

que el protocol actual es va apli car correctament, ja que s’havia activat la fase de prealerta i no pas la d’emergència perquè «no hi havia risc». A més, Pallarès va reclamar a l’Estat que imple menti el sistema Cell Broadcas ting d’avisos d’emergència per a la població a través del telèfon mòbil, una eina que creu ajuda rà molt a informar puntualment la població i evitar alarmisme. Paral·lelament, va recordar que el 2 de novembre hi ha previst un gran simulacre al Camp de Tarragona relacionat amb la in dústria petroquímica. «Servirà per detectar les mancances que tenim. Tenim marge de millora en la percepció de la seguretat», va indicar.

Paral·lelament, el departa ment d’Empresa i Treball va obrir un expedient informatiu

a Asesa i va enviar un tècnic de seguretat industrial.

Reaccions polítiques

En Comú Podem va portar l’in cident a Asesa fins al Parlament

L’Escola d’Art i Disseny acollirà una exposició sobre el món del gravat

Redacció

L’Escola d’Art i Disseny de Tar ragona acollirà, a partir de demà i fins al 4 de novembre, l’exposi ció Una bona colla de gravadors. Mestres i aprenents de l’art del burí a Torredembarra (19492004), la qual l’Ajuntament de Torredembarra, a través de l’Arxiu Municipal, va presentar el mes de desembre a la Sala

Lluís d’Icart i, a l’abril, al Reial Centre Artístic de Barcelona. La mostra s’inaugurarà demà a les 12.30 hores. Aquesta és una mostra de l’extraordinària rela ció amb el món del gravat que es visqué a Torredembarra des de mitjans del segle passat, on es van trobar tres artistes d’una gran qualitat: Antoni Gelabert Casas, Jaume Pla Pallejà i Fran

cesc d’Assís Casademont Pou Le Vieux. Amb una estètica realista, la seva pintura fou batejada com a neo noucentista. Tots tres van estar units per l’art i per moltes afinitats comunes. Al grup s’hi va afegir el torrenc Josep Gual Gallofré. Els quatre gravadors van esdevenir amics i van ser batejats com la colla de Torre dembarra.

de Catalunya. El diputat de la for mació Jordi Jordan va traslladar diferents preguntes dirigides a la Mesa demanant explicacions so bre la fuita de nafta i la posterior actuació. «La Generalitat hauria de revisar els protocols valo rant els pics de contaminació i també millorar la comunicació i transparència de cara a la ciu tadania per no continuar creant alerta», va exposar Jordan. Per la

seva banda, l’Esquerra Indepen dentista de Tarragona va con vocar ahir a la tarda, a la plaça de la Font, una concentració, a la qual van acudir una trentena de persones, sota el lema «No és només pudor, volem saber què respirem». La formació as senyala l’opacitat que envolta la indústria química i la necessitat de saber com els seus productes afecten la salut de la ciutadania.

Les males olors es van tornar a percebre ahir i van provocar una seixantena de trucades al 112

GERARD MARTÍ

L’Esquerra Independentista de Tarragona va convocar ahir una concentració per l’incident a Asesa. En Comú Podem va demanar explicacions sobre l’incident al Parlament de Catalunya

La mostra es podrà visitar a partir de demà i fins al 4 de novembre

CEDIDA

Foto d’arxiu de l’exposició ‘Una bona colla de gravadors’.

TARRAGONA

El PSC facilitarà al ple de demà l’aprovació del contracte de la neteja

El PSC de Tarragona va esvair ahir tots els dubtes que quedaven sobre l’aprovació del contracte de la neteja al ple extraordinari de demà. «Votarem a favor per responsabilitat i perquè la ciuta dania mereix una Tarragona més neta», va exposar la portaveu del grup municipal, Sandra Ramos. Alhora, va informar que han definit com a línies vermelles ga rantir els llocs de feina dels tre balladors i les millores salarials promeses. «No permetrem res que no compleixi aquests drets laborals», va manifestar Ramos.

El vot a favor del partit soci alista al plenari permetrà treu re a licitació el contracte de la neteja, que, segons va calcular el conseller de Neteja Pública, Jordi Fortuny, s’hauria d’acabar adjudicant el març de l’any vi nent, unes setmanes abans que finalitzi l’actual, del qual se’n vol

evitar una pròrroga. «Fortuny no vol veure cap titular que anunciï una pròrroga del contracte», va expressar Ramos, qui critica la manca de temps atorgada per l’equip de govern «per revisar els més de dos mil folis». El grup mu nicipal considera que l’aprovació de l’expedient podria haver se fet al plenari ordinari d’octubre.

Segons comenta l’oposició, l’enviament de la documenta ció va ser fa vuit dies, enmig de les festes de Santa Tecla. «Hem tingut poc temps i no hem tin gut l’oportunitat de fer con sultes externes a experts, tot i que confiem que els tècnics de l’Ajuntament han fet una fei na excel·lent», apuntava ahir la portaveu del PSC. Els plecs del contracte de la neteja han estat redactats pel mateix Ajuntament en el darrer any. «Tenim el ple convenciment que el PSC serà qui haurà de gestionar el servei»,

va expressar Ramos amb opti misme de cara a les eleccions de l’any vinent.

Pel que fa als aspectes tèc nics que recull el contracte de la Neteja, el PSC es posiciona a favor de la incorporació de no ves tecnologies que millorin la recollida selectiva, com és el cas dels contenidors tancats, un sis tema que funciona mitjançant identificació dels usuaris i que s’implantarà progressivament a tot Tarragona. Alhora, asse gura que la ciutat necessita aca bar amb les illes de contenidors soterrats. «Estem a favor dels nous sistemes que afavoreixen la descarbonització», va indicar la portaveu. «No podrem pagar les sancions de la Unió Europea si continuem cremant tanta brossa com ara», va afegir.

Alhora, Ramos va traslladar la falta de confiança del PSC en la resta de formacions de l’Ajun

tament, un altre dels motius pel qual facilitarà l’aprovació. Se gons el PSC, un cop aprovat el nou plec, un dels objectius serà fiscalitzar al govern municipal perquè no hi hagi més retards en

L’Ajuntament i l’ICGC avaluen el potencial geotèrmic del subsol

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona i l’Institut Cartogràfic i Geolò gic de Catalunya (ICGC) col· laboraran per avaluar el po tencial de l’energia geotèrmica superficial que té el subsol de la ciutat com a font d’energia reno vable per la climatització d’edifi cis i la producció d’aigua calenta sanitària, segons un conveni sig nat entre les dues institucions.

La geotèrmia superficial és un recurs geològic i al mateix temps la font d’energia renovable tèr mica més eficient de totes les que existeixen actualment. Es troba emmagatzemada en els primers metres del subsol i s’utilitza per a climatització de tota mena d’edi ficis o en xarxes de climatització urbanes per produir calefacció, refrigeració i aigua calenta sani tària (ACS) mitjançant sistemes d’intercanvi de calor amb bomba geotèrmica. El seu aprofitament permet substituir el consum d’energia procedent de recursos fòssils amb la consegüent dis minució d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

La signatura del conveni for ma part del projecte de l’ICGC per millorar el coneixement so bre la disponibilitat i el potenci al d’aprofitament dels recursos geotèrmics en el subsol d’àmbits urbans de Catalunya. L’Ajunta ment de Tarragona, en el marc de les seves polítiques energètiques, vol incentivar l’ús de les energies renovables, inclosa la geotèrmi ca, per a climatització d’edificis.

Per avaluar el potencial geo

tèrmic disponible en el subsol de Tarragona, l’ICGC implementarà una de les xarxes de monitoratge per al projecte Xarxa d’Estaci ons Geotèrmiques de Catalunya (XEGCat), que permetrà conèi xer la distribució de les tempe ratures al subsol i l’evolució de la posició de l’aigua subterrània. La xarxa de punts que es desplegarà a Tarragona estarà formada per fins a 14 sondejos instrumentats amb diferents dispositius per

manents, entre els quals es troba la fibra òptica.

L’anàlisi de les dades que se n’obtinguin aportarà informa ció cabdal per incidir en la lluita contra el canvi climàtic i oferirà beneficis directes i indirectes a la ciutadania i al teixit productiu i social del país. A partir de les dades recollides, es desenvolu paran mapes del recurs geotèr mic disponible que es podran integrar en el programari lliure Geo SIV per tal que puguin ser utilitzats per tota la ciutadania. La informació aconseguida tam bé ajudarà a impulsar el desen volupament d’estratègies de ges tió sostenible de l’ús del subsol, així com la integració d’aquesta font d’energia en el Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) de la ciutat.

L’energia geotèrmica manté una línia de creixement molt im portant a tot Europa i especial ment a Catalunya, amb una taxa de creixement entorn del 20% anual, d’acord amb les dades de l’Observatori de la Geotèrmia su perficial de Catalunya.

la seva aplicació. «Estarem molt atents perquè es compleixin els terminis d’execució d’aquest contracte. Aquest govern s’ha endarrerit en licitar el nou plec del servei de neteja», va comen

tar Ramos, qui considera que Esquerra Republicana, Junts i la CUP han perdut l’oportunitat de governar amb transparència.

En el ple de demà també s’aprovarà la nova ordenança de residus, sobre la qual Ramos va apuntar que el PSC va demanar una clàusula transitòria per tal d’anar introduint progressiva ment diferents aspectes inclosos en el futur contracte de la neteja.

El Concurs de Castells ret homenatge a Pau Casals

L’Ajuntament de Tarragona i el Concurs de Castells van retre homenatge a Pau Casals en el marc de la celebració dels 90 anys del Concurs i per la con tribució universal del músic vendrellenc. L’acte es va dur a terme dimarts als jardins del Museu Pau Casals del Vendrell. El músic fou un dels ideòlegs i impulsors del Concurs, a banda de ser ne el president del jurat en les primeres dues edicions, la qual cosa va contribuir al

prestigi del certamen i de l’ac tivitat castellera. Durant l’acte, l’historiador Pau Marcé va pre sentar una glossa sobre la figura de Casals i la seva relació amb el món casteller. L’esdeveniment va estar amenitzat gràcies al violoncel·lista Guillem Vellvé, qui va interpretar dues peces del músic internacional: El cant dels ocells i el Toc de castells L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, va definir Casals com «el millor ambaixador català».

Roger Freixa

El grup municipal pren la decisió «per responsabilitat», tot i que lamenta el poc temps que ha tingut per analitzar al detall el contingut dels plecs

Ramos: «Estem a favor dels nous sistemes que afavoreixin la descarbonització»

El PSC demana garantir les millores salarials i els drets laborals dels treballadors

Imatge de la portaveu socialista, Sandra Ramos, durant la roda de premsa d’ahir.

CULTURA CEDIDA

L’alcalde de Tarragona i altres personalitats durant l’acte.

TARRAGONA

Sequera, el gran repte del canvi climàtic

La pitjor sequera en 500 anys ha assolat aquest estiu tota Eu ropa. Hem vist imatges impen sables fins fa poc. A Londres, va mutar el verd tradicional de la gespa de Hyde Park per l’ocre dels brots secs. Hem vist rius i llacs sense gairebé aigua a Fran ça, Alemanya, Itàlia i també a Hongria. La sequera ha arribat fins i tot a països com Noruega. Fins ara, les sequeres eren un fenomen periòdic que afectava la conca mediterrània i el conti nent africà. Ara, s’ha globalitzat fruit del canvi climàtic. La Xina viu una onada de calor històrica i ens hem de remuntar al 1961 per trobar rastres d’una sequera d’aquesta magnitud.

El riu Yangtze, el més llarg d’Àsia, està gairebé sec en al guns punts. Aquest clima ex trem no només té un impacte sobre les poblacions, sinó tam bé sobre matèries primeres. L’arròs, el liti i l’alumini en són les principals víctimes. Per això, diferents departaments mete orològics de les províncies de Hubei i Hunan estan fent ser vir els anomenats «caçadors de núvols», avions que disparen al cel coets que llancen produc tes químics que provoquen les precipitacions. En concret, el que es dispara són substàncies condensadores com varetes de iodur de plata que sembren nú vols i provoquen les pluges.

Gestionar l’emergència

La manca de precipitacions i l’escalfament del planeta ens ha situat en una nova etapa, una circumstància que ja es tem vivint i que es va agreujant. Aquest és un dels efectes de l’emergència climàtica. I què passa a casa nostra? La con ca mediterrània és una de les zones més afectades pel canvi climàtic. Totes les previsions apunten que l’augment de tem peratura en aquesta zona serà un 20% superior al de la mitja na de la resta del planeta. Això suposarà un repte estratègic que obliga a una nova gestió, més sostenible i resilient, dels recursos naturals, com l’aigua.

L’índex de precipitació estàn dard que utilitza el Meteocat per avaluar el dèficit de precipitació dibuixa un panorama de seque ra excepcional, amb les dades dels darrers dotze mesos. Les

reserves d’aigua dels embassa ments continuen baixant i se si tuaven al 40% de la capacitat a l’agost, mentre que l’any passat fregaven el 80% al mateix mes.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha activat l’estat d’alerta per sequera hidrològica a les unitats de l’Anoia Gaià i de Pra des Llaberia, que inclouen mu nicipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, a més de les unitats de l’Empordà, Banyoles, la Serralada Transversal, la cap çalera del Ter, el Llobregat mitjà, i l’aqüífer del Carme Capellades. Aquestes unitats engloben un total de 279 municipis. L’ACA ha determinat diverses mesu res que afecten el consum amb l’objectiu de minimitzar els efectes dels episodis de sequera i alentir el descens de les reser ves. D’altra banda, es troben en prealerta per sequera altres zones del Camp de Tarragona

i l’Ebre, situació prèvia a la de claració d’alerta per preparar les mesures en cas que continuïn descendint les reserves d’aigua.

La gestió de l’aigua és deter minant per garantir el futur de la vida tal com la coneixem avui dia. Aconseguir la seguretat hídrica a l’àrea mediterrània, una de les regions amb més es cassetat d’aigua al món, és sens dubte un gran desafiament per garantir el consum ciutadà, per a l’activitat econòmica i per a la preservació del medi natural.

L’emergència climàtica, la capacitat limitada dels rius i els aqüífers, juntament amb l’aug ment de la demanda d’aigua, retraten escenaris de dèficit hídric que demanen respostes urgents. Hem de fer hi front i contribuir a l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en un procés clau per al futur: la reutilització

dels recursos hídrics. Tornar a utilitzar l’aigua, un cop tracta da, és la manera més sostenible d’aconseguir una economia circular, en què no es perd res i se li dona una segona vida. La companyia Agbar és capdavan tera en la regeneració d’aigua gràcies a la conversió de les tra dicionals depuradores en eco factories, veritables fàbriques de reaprofitament de recursos, començant pel més valuós per a la vida: l’aigua.

Reutilitzar l’aigua per preservar els recursos

La manera més sostenible i re silient per adaptar nos als efec tes del canvi climàtic (l’Agència Catalana de l’Aigua estima en un 22% la disminució de la disponibilitat d’aigua al litoral català el 2050) és apostar per la regeneració de l’aigua per poder la reutilitzar. Regenerar

és sotmetre l’aigua depurada a un nou tractament perquè es pugui reutilitzar. Així es re dueix la pressió sobre les fonts naturals i es preserva l’estat ecològic dels rius i aqüífers, fet que permet la regeneració dels ecosistemes i la biodiversitat que s’hi allotgen. L’aigua rege nerada fa possible una gestió eficaç, sostenible i mediambi entalment responsable. Un cop regenerada, es pot retornar en condicions òptimes al medi per començar de nou el cicle amb la captació i potabilització o bé subministrar la directament per a diferents usos: reg de zo nes verdes, neteja de la via pú blica i clavegueram, producció agrícola i processos industrials, entre d’altres.

Agbar aconsegueix regenerar anualment a Catalunya més de 4 milions de m³ d’aigua, que equivalen a més de 1.500 pis

cines olímpiques. L’ús de fonts alternatives d’aigua per protegir els recursos hídrics convencio nals i per ajudar a la natura és un dels compromisos que for men part de l’estratègia contra l’emergència hídrica que duu a terme la companyia, així com la capacitat d’adaptació per augmentar la resiliència dels sistemes davant dels fenòmens extrems. A més, Agbar desplega solucions innovadores per a la

La manca de precipitacions i l’escalfament del planeta suposen un repte estratègic per a una nova gestió més sostenible i resilient dels recursos naturals

Agbar aconsegueix regenerar anualment més de 4 milions de m3 d’aigua

La ciutadania té un paper imprescindible per contribuir a pal·liar l’escassetat hídrica amb un consum responsable

transformació digital del servei. En aquesta nova etapa, el sector públic i el privat han d’anar de la mà, perquè el canvi climà tic requereix unir esforços per afrontar l’emergència.

La ciutadania té un paper im prescindible en aquesta lluita i pot contribuir a pal·liar l’escas setat hídrica si es fa un consum responsable amb petites acci ons d’estalvi d’aigua a casa, ja sigui a la dutxa, al jardí, o per rentar, entre d’altres.

Agbar té l’objectiu de ser un motor per a la transformació social, ecològica i digital, amb la finalitat d’impulsar l’ocu pació verda, la transició justa i cuidar de la salut ambiental i de les persones. I, en aquest camí, l’aposta ferma per preservar els recursos naturals i reduir la pressió sobre els recursos hí drics és imprescindible. El nos tre planeta ho necessita.

Agbar aposta per donar una segona vida a l’aigua amb la regeneració per preservar els recursos naturals i reduir la pressió sobre els recursos hídrics

ACN / CEDIDES

Diverses imatges del pantà de Siurana que evidencien la greu situació en què es troben les reserves d’aigua a causa de la sequera.

TARRAGONA

Ematsa prepara un pla especial per protegir la Mina de l’Arquebisbe

L’Empresa Municipal Mixta d’Ai gües de Tarragona (Ematsa) ha licitat la redacció del pla especial de protecció de la Mina de l’Ar quebisbe, una infraestructura que duu a Tarragona al voltant d’un 3% de la seva aigua. El pla comportarà fer modificacions al planejament general dels mu nicipis per on passa la Mina, construïda al segle XVIII amb tècniques gairebé idèntiques a les d’època romana i amb dues parts diferenciades.

La primera és la zona de cap tació d’aigües subterrànies al terme de Puigpelat, mentre que les galeries de conducció es tro ben al mateix Puigpelat, Nulles, Vallmoll, la Secuita, el Catllar, els Pallaresos i Tarragona. L’any 1994, Ematsa ja va impulsar un pla especial d’infraestructures, però no va ser tramitat i aprovat per tots els municipis afectats.

ART

Posteriorment, el 2009, l’empre sa va encarregar un estudi sobre l’estat del pla de protecció vigent, les conclusions del qual van de terminar la necessitat d’actualit zar lo amb tècniques modernes de gestió territorial i vetllar pel compliment dels municipis.

L’any passat, Ematsa va co mençar el procés de preparació del plec de condicions per tal de redactar el pla especial de la infraestructura i de la protecció incloent l’ús i l’adequació de la normativa existent amb la docu mentació ambiental pertinent.

L’àmbit d’actuació serà la totali tat de les instal·lacions hidràuli ques, així com dels elements de protecció, accés i senyalització tant de la zona de captació com del traçat de la galeria de trans port per gravetat.

El pla especial haurà de con tenir un inventari dels elements que requereixen un règim de

protecció (tant des del punt de vista operatiu com patrimoni al), una anàlisi de les mesures a aplicar a cadascun dels elements i l’establiment de les mateixes mesures. Ematsa destinarà uns 118.580 euros, IVA inclòs, a la re dacció del pla.

El recorregut de l’aqüeducte (28.300 metres, en total) acaba a Tarragona, després de passar pels Pallaresos. Travessa el camí del Mas dels Frares i encara 7.060 metres per la ciutat fins a arribar als dipòsits de l’Oliva i Sant Pere i Sant Pau. A través del pla, Ematsa també vol protegir els elements i espais d’interès històric, arqui tectònic, urbanístic, tipològic i artístic, arqueològic i paleonto lògic, sociocultural i etnològic, natural i ambiental i paisatgístic, a banda de les infraestructures essencials per a l’abastament, com mines de captació o mines secundàries.

Imatge del dipòsit de l’Oliva, el qual rep aigua de la Mina de l’Arquebisbe.

El recorregut total de l’aqüeducte és de 28.300 metres, 7.060 dels quals són per Tarragona

Entre les actuacions que haurà de dur a terme l’empresa adjudicatària per a l’elaboració del document, també haurà de contenir una regulació dels usos admissibles o incompatibles i de

La Fundació La Muntanyeta inaugura l’exposició ‘Plenituds artístiques’

La mostra recull una trentena d’obres d’art realitzades per persones amb paràlisi cerebral

Redacció

El Pati Jaume I acollirà, a partir de demà, l’exposició Plenituds artístiques, una iniciativa de la Fundació La Muntanyeta.

Es tracta d’una mostra d’art que compta amb una trentena d’obres creades de manera con junta per les persones amb parà

MOBILITAT

lisi cerebral i els professionals de l’entitat. Aquesta exposició és la culminació d’un projecte que es va iniciar el curs passat a l’Esco la La Muntanyeta, en un treball colze a colze d’alumnes i equip docent, que va permetre explo rar la creativitat col·lectiva. El recull de peces es completa amb

algunes creacions realitzades al Centre Ocupacional Gresol i a la Residència Trèvol, on les per sones amb paràlisi cerebral i els professionals també s’han su mat a la iniciativa que representa tot el col·lectiu de persones amb pluridiscapacitat de la Fundació La Muntanyeta. La mostra, que

L’Ajuntament projecta una nova rotonda al barri de Sant Salvador

Permetrà ordenar el trànsit en una cruïlla del passeig de Santa Isabel

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona projecta una nova rotonda al passeig de Santa Isabel, al barri de Sant Salvador. La finalitat de la infraestructura és ordenar i canalitzar de manera més efici ent el trànsit en una cruïlla de la via amb massa amplitud. De manera temporal, el consistori

ha dibuixat amb pintura blanca sobre l’asfalt un cercle, acompa nyada de cons al voltant, per tal que els vehicles facin el recorre gut pertinent com si ja s’hagués incorporat la petita rotonda, la qual cosa es farà pròximament.

La decisió de dur a terme aques ta actuació arriba arran d’una inspecció a la zona realitzada

compta amb el suport de l’Ajun tament, s’inaugurarà demà a les 19 hores i es podrà veure fins al 16 d’octubre. Totes les obres estaran disponibles per qui les vulgui adquirir amb un donatiu, i d’aquesta manera donar suport als projectes a benefici de les persones amb paràlisi cerebral.

La Mina no només té un valor funcional, sinó també patrimonial, històric i arquitectònic

les actuacions i obres permeses i prohibides, a banda, des del punt de vista de salut pública, d’una anàlisi de vulnerabilitat de l’ús com a captació i distribució d’ai gua a l’activitat humana externa.

Per incloure hi aquesta anàlisi es farà servir la metodologia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre seguretat en el subministrament d’aigua po table. Per tal d’aconseguir ho, Ematsa no tanca les portes a pos sibles millores de la infraestruc tura i a la difusió d’informació a la ciutadania per fer la conei xedora dels valors funcionals, patrimonials, històrics i paisat gístics dels elements de la Mina.

conjuntament amb veïns de l’entorn. Aquest nou element pacificador del trànsit s’ubica a continuació de la rotonda de l’N 240 i dona accés a habitatges de famílies de la zona. El mateix passeig de Santa Isabel és una via per on circulen els autobu sos de l’Empresa Municipal de Transports (EMT). Imatge de la rotonda provisional al passeig de Santa Isabel, al barri de Sant Salvador.

Roger Freixa

ARNAU MONTREAL

CEDIDA

La Muntanyeta exposa una mostra d’unes trenta obres d’art.

TARRAGONA

«Al Japó, les festes són més curtes i tranquil·les que les de Santa Tecla»

John Bugarin

Alguns tarragonins somnien amb poder viure les Festes de Santa Tecla com si fos la primera vegada que ho fan, gaudir d’una experiència nova, descobrir els elements del Seguici Popular, aprendre a taral·lejar l’Ampari to Roca i sorprendre’s amb els actes que es fan per la ciutat. Aquest desig l’ha pogut complir enguany Muga Yoshikawa, ori ginari del Japó, que enguany ha descobert la Festa Major de Tar ragona. Ho ha fet acompanyat de la seva parella Berta Mestres, que és tarragonina, i del seu fill Ocean, que només té dos anys. El japonès, acostumat a festes més moderades, s’ha sorprès per com se celebra Santa Tecla a la ciu tat: «Al Japó, les festes són més tranquil·les i curtes».

La primera Santa Tecla de Muga i Ocean, a més, ha sigut es pecial, ja que ha coincidit amb la commemoració de l’arribada de la relíquia del braç de la patrona a Tarragona. «Estic molt feliç per haver pogut veure el major esde veniment de Tarragona, és una

sort que la covid 19 no hagi afec tat aquest any les festes de Santa Tecla», comenta Yoshikawa. A més de ser més curtes i tranquil· les, el japonès destaca que al seu país, «les celebracions acaben

abans de les nou de la nit». En canvi, aquí durant els dies més intensos, la festa es pot allargar tota la matinada.

Els actes que més destaca Yoshikawa són la Santa Tecla

Petita del dia 19 i la Cercavila del 22 a la tarda. «Vam anar els dos dies amb el nostre fill entre la multitud i ho va viure amb molta il·lusió», comenta. A més, «va gaudir molt quan la gent va començar a cantar l’Amparito Roca». Per la seva part, Yoshika wa confessa que el que més l’ha sorprès són «els diables, el Drac, el Bou, la Víbria i el Griu, pels pe tards i tot el soroll que fan». «Era increïble veure la gent ballant sota les espurnes», afegeix. Muga i Berta van assistir només als actes més importants, «sobretot als que més podrien agradar al nostre fill». Lamentablement, no van poder gaudir del dia gran de les festes, el 23 de setembre. Les intenses pluges van obligar a suspendre la Diada Castellera de Santa Tecla i la Professó, amb el colofó de l’entrada del braç, un dels moments més icònics de la Festa Major: «Estàvem esperant els castells amb moltes ganes a la Plaça de la Font, però per cul pa de les pluges vam haver de tornar a casa, amb el nostre fill adormit als meus braços».

L’ICS celebra la Jornada d’Equips Directius d’Atenció Primària

Es farà demà al Palau de Congressos

Redacció

Ahir

Les VII Jornades del Romesco es faran del 7 al 23 d’octubre

Les VII Jornades Gastronòmi ques Romesco de Tarragona se celebraran del 7 al 23 d’octubre. Els 19 establiments participants serviran receptes tradicionals o innovadores que seran marida des amb vins de la varietat ma cabeu de diversos cellers de la DO Tarragona. Ahir el Restau rant Xaloc del Serrallo va acollir la presentació de Romescvs + Macabevs. 100% DO Tarrago na. VII Jornades Gastronòmi ques Romesco de Tarragona,

acompanyat d’un romesco ela borat per Xavier Veciana. Les jornades tenen com a objectiu promoure la gastronomia a la ciutat a través d’un dels pro ductes insígnia de la seva cuina i de la seva essència marinera: el romesco. Aquest esdeveni ment està organitzat per l’AEH Tarragona Ciutat i la DO Tarra gona amb la col·laboració del Port de Tarragona i el Patronat Municipal de turisme de Tarra gona. Redacció

El Palau Firal de Congressos de Tarragona serà demà l’escenari que acollirà la Jornada d’Equips Directius d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). La Jornada té com a lema Valors, lideratge i organització, i vol ser un espai d’intercanvi per als més de mil professionals sanitaris dels equips directius –entre els quals hi ha directors i directores, adjunts i adjuntes a direcció i referents d’atenció a la ciutadania dels d’equips d’Atenció Primària (EAP)–, per posar en comú les diferents es tratègies de canvi, així com els principals reptes de futur en la gestió del sistema sanitari.

L’acte s’estructura entorn de les tres taules rodones que bus quen reflexionar sobre quins han de ser els valors, el model de lideratge i la forma d’orga nització de l’Atenció Primària.

En aquestes taules hi partici paran professionals i directors i directores de diferents àrees i especialitats de la institució,

així com pacients atesos per l’ICS i s’abordaran temes clau de l’Atenció Primària com poden ser: l’accessibilitat, la presencialitat, les consultes no presencials, el rol de cada pro fessional i l’organització dels equips. Així mateix, es plante jaran situacions reals a les quals s’enfronten els equips directius dels EAP diàriament, i es deba trà com afrontar les des d’una visió de lideratge directiu.

Aquesta Jornada que es celebrarà demà a Tarragona pretén ser una mostra més del compromís de l’Institut Cata là de la Salut per acompanyar els equips de professionals de l’Atenció Primària. La Jornada comptarà amb la presència del conseller de Salut, Josep Maria Argimon; del gerent territori al Camp de Tarragona, Rafael Gracia; del director d’Atenció Primària Camp de Tarragona, Daniel Ferrer Vidal, i de la di rectora gerenta de l’ICS, Yolan da Lejardi, entre molts d’altres assistents. Redacció

Tarraco Manga surt al carrer per dinamitzar les zones comercials

Redacció

La conselleria de Comerç im pulsarà una nova activitat de dinamització al carrer el pròxim 11 d’octubre de la mà del Palau de Congressos i Tarraco Man ga. A partir de les 11.30 hores i durant prop de dues hores hi haurà les actuacions en direc te de la cantant Nia Catano i el grup de ball Airis Dolls. Segons el conseller de Comerç, Dídac Nadal, «una vegada més, des de la conselleria volem que els carrers i comerços de la ciutat s’impregnin de les propostes culturals i lúdiques que tenen lloc a Tarragona. En aquest cas, amb motiu del festival Tarraco Manga que se celebrarà al Pa lau de Congressos els pròxims 8 i 9 d’octubre, portarem al centre de de la ciutat un tastet de les propostes d’aquest esde veniment de gran format amb l’objectiu de dinamitzar i portar gent als carrers».

Airis Dolls és actualment un dels grups de balls japonesos i anime més reconeguts de Ca

talunya, un fenomen creixent, especialment entre els més joves. L’actuació a Tarragona comptarà amb set ballarines de cançons J pop, anime i ídol.

Unes actuacions atractives vi sualment pel seu característic cosplay. I Nia Catano és cantant de cançons anime que ella ma teixa arranja i tradueix al català per uns directes caracteritzats per la interactuació amb el pú blic i els jocs que realitza.

Tarragona viurà un nou epi sodi d’animació al carrer, do nant vida a les zones comercials de la ciutat amb continguts de qualitat i amb diferents formats per captar l’atenció de tota la ciutadania. L’activitat, que es podrà veure a la Rambla Nova és una mostra de l’àmplia ofer ta d’activitats que hi haurà al Tarraco Manga, una iniciativa de gran format de l’Associació Starraco Unlimied i el Palau de Congressos, que ocuparà les quatre plantes d’esdeveni ments del recinte firal al mes d’octubre. Redacció

Les escoles cristianes debaten com han d’encarar el futur

La trobada de 28 escoles cristi anes de la demarcació de Tarra gona que es va fer ahir va servir per evidenciar que la qualitat i el treball en xarxa són una aposta de consens per encarar el futur. Els responsables dels centres educatius es van reunir a l’escola Vedruna Sagrat Cor de Tarragona per iniciar un de bat sobre el lideratge pedagògic de les escoles en un marc de creixent complexitat. Aquest procés s’allargarà durant tot el

curs amb la creació d’un grup de treball format per escoles de tot el territori català i acaba rà amb la presentació pública del nou marc estratègic dels centres de la Fundació Escola Cristiana de Caralunya (FECC). El debat entre els representants dels centres va acabar amb l’es tabliment d’un marc estratègic per a les escoles cristianes de tot Catalunya, que inclourà «una proposta educativa inte gral i humanitzadora». Redacció

Muga Yoshikawa i el seu fill Ocean han viscut per primera vegada la Festa Major de Tarragona

CEDIDA

Muga Yoshikawa mirant el Seguici amb el seu fill a les espatlles.

EDUCACIÓ CEDIDA

Un moment de la trobada de les escoles cristianes.

SOCIETAT

Tindrà lloc l’11 d’octubre a les 11.30 hores

La licitació del servei de direcció artística del Trapezi rep un total de quatre ofertes

Fins a quatre persones han presentat les seves ofertes al procés de licitació per assumir la direcció artística de la Fira del Circ Trapezi. Les persones interessades tenien temps a presentar les candidatures fins al 15 de setembre. Un cop exhaurit el termini, va ser ahir quan es va procedir a obrir les pliques que s’havien rebut amb les ofertes i la documen tació requerida. El següent pas serà procedir amb la revisió i valoració de les propostes i, si no hi ha impediments, amb l’adjudicació del contracte, que té per objecte les edicions de 2022 i 2023 del Trapezi. Tanmateix, es contempla una possibilitat de pròrroga de dues anualitats. El pressupost amb què es licita el projecte és de 70.180 euros (IVA inclòs).

La persona a qui s’adjudiqui el contracte haurà d’assumir les funcions de direcció artística de la fira, la coordinació i pla nificació dels actes i activitats, i representar el Trapezi als ac tes protocol·laris. Cal recordar que el passat mes de maig, Leandro Mendoza va deixar la direcció artística després de sis anys al capdavant. Sergi Peralta

La ‘Ciutat de 15 minuts’ és el tema que més interessa als reusencs

Sergi Peralta Moreno

El concepte de Ciutat de 15 mi nuts, que busca que qualsevol ciutadà pugui cobrir la majoria de les seves necessitats en un trajecte de, com a molt, 15 mi nuts a peu des de casa seva, és el que més interessa als reusencs.

Aquest és el resultat que s’ha obtingut a través del procés par ticipatiu que l’Ajuntament va en gegar per tal d’elaborar el nou pla estratègic de ciutat Reus Horitzó 32. Un total de 2.395 persones van participar en aquesta inici ativa, en la qual podien aportar propostes sobre sis àmbits di ferents per tal de dibuixar com volen que sigui Reus l’any 2032.

Els joves d’entre 15 i 19 anys van ser el col·lectiu que més hi va col·laborar: representaven un 21,94% del total d’enquestats.

Els alumnes de la Casa d’oficis del Mas Carandell, de l’espe cialitat de creació i producció audiovisual, van presentar di marts un documental dedicat al desenvolupament creatiu de l’obra teatral Les dones i els dies (d’avui), dirigida per Iban Beltran i inspirada en el llibre homònim de Gabriel Ferra ter. L’acte, que va tenir lloc a l’Institut Gabriel Ferrater, va comptar amb la presència dels participants en el rodatge i les seves famílies, a més dels re gidors Daniel Recasens i Car les Prats. Durant un període de tres mesos, els joves van enregistrar el procés de crea ció de l’obra, que va comptar amb alumnes de primer de Batxillerat de l’Institut Gabriel Ferrater i amb l’acompanya ment del poeta Josep Pedrals, la coreògrafa Anna Pérez i la il·lustradora Alba Domingo. En el documental, que ja està disponible a YouTube, la tem poralitat de cada acció apareix intercalada en una cursa con trarellotge fins a arribar al dia de l’estrena, el passat mes de juny, en el marc del cicle Para digmes, dedicat a la figura de Gabriel Ferrater. Redacció

El procés participatiu era la segona fase del Reus Horitzó 32, després d’haver fet una radiogra fia inicial de l’estat del municipi. El següent pas serà elaborar el pla d’acció, en què els tècnics i el personal del consistori pro mouran una sèrie d’actuacions que permetin fer operatius els projectes motors de cara a un fu tur «en unes condicions que no siguin excessivament detallades per no condicionar els mandats, però sí que siguin una orientació del que ens han dit que calia», segons va matisar la vicealcal dessa, Noemí Llauradó. Un cop

CULTURA

feta la pluja d’idees, es redactarà el pla estratègic, que s’espera que es pugui presentar públicament abans de finalitzar l’any.

Per tal d’arribar al màxim

El Teatre Fortuny i la Caixa aposten pel cicle ‘Grans Mestres’

Redacció

El Consorci del Teatre Fortuny i la Fundació la Caixa van renovar l’acord de col·laboració que van signar per primer cop el 2021, cosa que permet exportar els es pectacles del cicle Grans Mestres a diverses seus de Caixa Fòrum.

Aquest nou acord permetrà representar obres de teatre als centres de Palma de Mallorca, Girona, Tarragona, Lleida i, a partir del gener, València, en el període comprès entre el pròxim novembre i maig de l’any 2023.

L’alcalde, Carles Pellicer, i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, les dues institucions que confor

men el Consorci del Teatre For tuny, van celebrar l’acord de col· laboració perquè permetrà que més persones i més municipis puguin gaudir de les obres pro gramades en un cicle dirigit pel reusenc Francesc Cerro Ferran.

El cicle Grans Mestres viatjarà d’aquesta manera per diferents centres culturals amb l’objectiu d’apropar a l’espectador, d’una manera sòbria i amb la màxima excel·lència artística possible, una selecció dels textos teatrals més importants de la literatura dramàtica universal, recitats per les millors veus i intèrprets d’aquest país. En total, són tres les peces teatrals que formen

nombre de persones possible, el consistori va dur a terme el procés participatiu a través d’en questes (1.244 participants), tant en línia com en paper; quaderns de debat ciutadà (1.140), en què els nens de sisè d’Educació Pri mària i les seves famílies podien opinar sobre temes concrets, i tallers de debat (11).

L’àmbit de la Ciutat de 15 mi

nuts va comptar amb 518 partici pacions. La població, entre altres qüestions, va demanar poder disposar de més zones verdes, places i parcs a la ciutat, així com millorar la comoditat dels trajectes que es fan a peu. Això s’aconseguiria amb mesures com l’ampliació de les voreres, la instal·lació de bancs i fonts o la instauració d’espais d’ombra.

El segon tema que va generar més interès entre els participants va ser el de la xarxa d’hàbits i benestar emocional saludables, amb 490 participacions. Les enquestes, segons va explicar Llauradó, van permetre detectar una preocupació per l’aïllament social. «La línia d’acció més prio ritzada és fomentar les relacions socials perquè les persones no se sentin soles», va assenyalar.

Els altres àmbits de debat van ser el foment de la creació cultu ral i artística, la xarxa de cures, la xarxa ciutadana i l’atracció de talent i emprenedoria.

La regidora de Participació, Montserrat Flores, va valorar molt positivament la implicació de la població en aquest procés. Amb tot, va remarcar que en cara hi ha marge de millora en dos aspectes: la transmissió de la informació i que la ciutadania també formi part dels debats de liberatius.

Espais per a jugar 20 escoles i 1.140 persones, entre infants i membres de la seva fa mília, van participar completant els quaderns de debat. Mitjan çant aquesta eina, els ciutadans van demanar més espais jugables i que es disposi de més carrils bici per anar als llocs que els nens vi siten amb més freqüència, com poden ser les biblioteques, els parcs i les places.

part de la programació d’aques ta temporada i que podran ser vistes als espais que la Fundació la Caixa té a Catalunya, les illes Balears i el País Valencià: Yerma, amb l’actiu Mercè Sampietro; L’Últim Sòcrates, amb l’actor

Joan Carreres, i Una gavina, a càrrec de Mar Ulldemolins.

Sota el format de teatralitza ció recitada, l’actor i les actrius interpretaran una dramatúrgia de cambra elaborada expressa ment per l’ocasió, utilitzant una

escenografia el més minimalista possible i acompanyats única ment d’un faristol, amb el suport de la il·luminació, una selecció musical i unes projeccions au diovisuals per complementar i estilitzar la proposta.

Els joves d’entre 15 i 19 anys van ser el col·lectiu que més es va implicar en aquest projecte

Unes 2.400 persones participen aportant propostes en el procés per a elaborar el nou pla estratègic ‘Reus Horitzó 32’

DIARI MÉS

Carles Pellicer, Noemí Llauradó i Montserrat Flores van presentar els resultats del procés.

GERARD MARTÍ

Les peces es representaran entre aquest novembre i maig de 2023 als diferents Caixa Fòrum.

El seu acord permet exportar tres de les obres

Alumnes de la Casa d’oficis presenten un documental sobre la creació teatral

El projecte de la Hispània queda a punt per sortir a concurs

Sergi Peralta Moreno

La promoció municipal d’habi tatge amb protecció oficial, apar cament municipal i equipament públic a la zona de la Hispània ja ultima els detalls per sortir a concurs. La Junta de Govern Local va aprovar el passat diven dres, 23 de setembre, de manera definitiva els projectes d’urba nització i reparcel·lació de l’àrea.

Pel que fa als projectes execu tius de l’edifici de 48 habitatges i equipament i de l’aparcament subterrani, ara passaran per la Junta de Govern Local per a ser aprovats definitivament, un cop ha finalitzat el termini d’expo sició pública sense que s’hagin presentat al·legacions al respec te. Quan rebin el vistiplau, faltarà establir el pressupost de les actu acions i la promoció estarà llesta per sortir a licitació.

El 27 de juny, la Junta de Go vern Local ja va aprovar els pro jectes d’urbanització i reparcel· lació de l’espai, però unes petites modificacions van fer que s’ha gués de tornar a estudiar.

El projecte d’urbanització preveu l’execució d’una plaça sobre l’aparcament subterrani, que estarà delimitada pel carrer de l’Àngel de la Guarda, la riera d’Aragó i l'edificació prevista, d’uns 1.800 metres quadrats.

Donant continuïtat al carrer Sant Salvador, s'anticipa un passa dís interior que connecti amb el carrer Arnavat i Vilaró i que doni accés a l’equipament previst a la planta baixa de les instal·lacions.

A més, el projecte inclou la instal· lació de jardineres, bancs d’obra, una pèrgola que cobrirà part de la plaça, càmeres de vigilància a la via pública i un punt WiFi

No s'han presentat al·legacions per als projectes dels habitatges i l'aparcament

d’accés públic. D’altra banda, el projecte de reparcel·lació pretén fer un repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues de l’orde nació i urbanització de l’àmbit i la cessió dels sòls qualificats de

Els pacients de quimioteràpia de l'hospital tenen una nova sala d'estar

Redacció

Els pacients que se sotmeten a tractaments de quimioteràpia a l’Hospital Universitari Sant Joan gaudeixen des del dimarts d’una nova sala d’estar amb llum na tural, a l’Hospital de Dia d’On cologia. Es tracta d’un nou espai comunitari i punt de trobada que facilita la relació entre els pacients en un entorn amable

i més confortable que un box hospitalari. Aquest nou indret és una iniciativa dels professionals de l’hospital i ha estat possible gràcies a la col·laboració de Bon Preu Esclat, que ha donat dos sets de mobiliari, i de la Lliga Contra el Càncer de les Comar ques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que ha finançat el cost de les obres d’adequació de l’es

pai, d'un import de 4.000 euros. L’acte d’inauguració del nou es pai va comptar amb una petita actuació musical de Camerata XXI, entitat adherida al progra ma de Voluntariat de l’Hospital. A l’Hospital de Dia d’Oncologia s’hi realitzen unes 2.400 assis tències a pacients cada mes de les quals 890 corresponen a ses sions de quimioteràpia.

L'associació Ganxetbricks munta el Santuari utilitzant peces de Lego

Sergi Peralta Moreno

Si el Santuari de Misericòrdia ja impressiona, la seva versió en Lego no deixa ningú indiferent. L'associació Ganxetbricks va voler allargar fins ahir a la tarda la Festa Major petita de Reus i, al seu local, al carrer de Domè nech Soberano, va organitzar l'activitat Munta Misericòrdia, on infants i adults eren convi

dats a reproduir els espais de les celebracions utilitzant bricks i sets. Aquesta va ser la terce ra jornada de portes obertes que ha celebrat Ganxetbricks aquest setembre, després dels precedents dels dies 21 i 23. Els interessats van poder aprofi tar aquestes oportunitats per poder jugar lliurement amb les peces de construcció o muntar

personatges populars emprant els brickheads al pur estil Funko Pop, a més de gaudir d'un dio rama on es van exposar alguns dels elements més mítics de les pel·lícules de Harry Potter, com el castell de Hogwarts o la casa d'en Hagrid. A partir de l'octu bre, l'associació Ganxetbricks té previst fer dos tallers al mes de Lego de temàtica diversa.

sistemes.

L’aparcament subterrani està previst que disposi de 340 pla ces distribuïdes en tres plantes. L’equipament es projecta total ment independent dels habi tatges de les plantes superiors, tant en funcionament com en horaris, gestió i instal·lacions. L’entrada i sortida de vehicles es farà a través d’una rampa de do ble carril situada a la riera d’Ara

gó. Per a l’accés de vianants s’han definit tres mòduls d’escales amb ascensors.

Finalment, el projecte execu tiu d’habitatges i equipament preveu la construcció de més de 8.100 metres quadrats de sostre residencial, amb habitatges de protecció oficial, així com 1.100 metres quadrats d’equipaments, els usos dels quals encara no es tan definits.

Reconeixen els millors expedients acadèmics dels CFGS de l'Institut Baix Camp

Representants de la Fundació Coll Urgellès van lliurar ahir a la tarda, al Teatre de l'Institut Baix Camp, tres beques als mi llors expedients acadèmics de l'alumnat dels CFGS d'Admi nistració i Finances, Màrque ting i Publicitat i Assistència a la direcció de l'Institut Baix Camp, seguint la voluntat del seu fundador de fomentar els ensenyaments i estudis en els àmbits de l'economia i l'em presa. El primer premi que es va atorgar, de 700 euros, va ser per a Gisela Alsina de CFGS d'Administració i finances, amb una qualificació global de 9,62. El segon i el tercer premi, de 400 euros cadascun, van ser per Enola Marie Manoha, amb una nota final de 8,96, i Kaoutar Derraz, que va obtenir un 8,56. Redacció

La Comunalitat Reus Sud debat avui sobre l'autoabastiment energètic

La Comunalitat Reus Sud or ganitza avui la seva primera jornada, que portarà per nom Alternatives d'autoabasti ment energètic. En l'acte, que tindrà lloc al Centre Cívic Migjorn a les 18 hores, es pre sentaran en una taula rodona diverses experiències d'èxit al territori català en matèria d'estalvi energètic. Es presen taran propostes sobre mobili tat compartida, energia eòlica local o servei de WiFi comuni tari, entre altres temes. La Co munalitat Reus Sud és un pro jecte de foment de l'economia social, solidària i cooperativa que incideix en l'àrea de la ciu tat formada per les zones del Carrilet, la Pastoreta, el Mas Iglesias, el Mas Abelló i els barris Fortuny, Juroca i Mont serrat. Redacció

La sessió Els contes de la Co torra, que té lloc cada dijous a la Biblioteca Pere Anguera, se celebrarà aquesta tarda, a les 17.30 hores, a la plaça del San tuari de Misericòrida. En com memoració de la Festa Major, es llegirà l'obra La Pastoreta i la Mare de Déu, en un acte que comptarà amb la presència de la seva autora, Cristina Garre ta. A continuació, els nens po dran gaudir d'un espai per a la lectura. Redacció

La Junta de Govern Local va aprovar els projectes de reparcel·lació i urbanització

Imatge virtual del projecte, que inclou habitatges amb protecció oficial i un aparcament municipal.

GERARD MARTÍ

Grans i petits van voler allargar la Festa Major petita.

'Els contes de la Cotorra' tindran lloc avui al Santuari

CEDIDA

Imatge de la nova sala de l'Hospital Universitari Sant Joan.

CAMP DE TARRAGONA

Els alcaldes fan front comú per exigir l’ampliació de l’Hospital del Vendrell

Els batlles denuncien el «dèficit històric» d’inversions a la comarca i que encara no s’hagin reunit amb del departament de Salut de la Generalitat

ACN

Front comú dels alcaldes del Baix Penedès per reclamar l’ampli ació de l’Hospital Comarcal del Vendrell. Els batlles es van con centrar ahir davant del centre hospitalari per demanar al De partament de Salut que inclogui una partida pressupostària en els pròxims comptes del Govern per ampliar el centre perquè no va rebre el finançament dels fons europeus. Les obres d’ampliació estan pressupostades en uns 40 milions d’euros. Els alcaldes han lamentat que encara no s’hagin reunit amb el Departament per desencallar la problemàtica i de nuncien el «dèficit històric» d’in versions a la comarca. «Tenim un dèficit en els nostres serveis his tòric i s’ha de començar a posar remei amb l’hospital», deia ahir el batlle del Vendrell, Kenneth Martínez.

Els alcaldes del Baix Penedès van avisar ahir que la protesta feta aquest dimecres al migdia és la primera de moltes accions de pressió per exigir l’ampliació del centre hospitalari, ja que ho con sideren una prioritat per afron tar el creixement demogràfic de la comarca. Els batlles també van lamentar que des del mes de maig no hagin obtingut cap resposta ni s’hagin reunit amb els responsables de la conselleria de Salut per tractar el finança

POLICIAL

mentde les obres d’ampliació de l’hospital. «El mínim de respecte institucional és atendre a la pe tició de reunió encara que sigui per dir que l’ampliació no és una prioritat, l’atenció als alcaldes és

Troben un segon cadàver en menys de 24 hores a Amposta

La Policia Local d’Amposta va localitzar el cos sense vida d’una dona al canal dret d’Am posta ahir dimecres. Els agents van trobar el cadàver surant a les 8.39 h. d’ahir al matí i els Bombers ja van retirar el cos. Segons fonts dels Mossos d’Esquadra, la investigació està oberta per esclarir les causes de la mort, però apunten que no hi ha signes de criminalitat. A banda, la policia catalana continua amb la identificació de l’home mort trobat també al riu Ebre, a Amposta. La tro balla la van fer dos estudiants de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació (Esardi, a l’alçada del castell de la capital del Montsià. Els Mossos d’Esquadra es van desplaçar fins al lloc i van obrir una investigació per esclarir les causes de la mort i la identitat de la víctima. Es desconeix si es tractaria d’una mort accidental o d’un homicidi, o de si el cos havia estat arrossegat riu avall.

el mínim respecte que s’ha de tenir entre administracions», va etzibar Martínez.

En la mateixa línia es va posi cionar, l’alcalde de l’Arboç i pre sident del Consell Comarcal del

Baix Penedès, Joan Sans, qui va assegurar que el centre hospita lari no s’adequa a les necessitats del territori. «No pot ser que ens tinguin tants mesos sense dir nos ni ase ni bèstia, l’equipament

és una necessitat i prioritat pel nostre territori. El Govern i Salut no deuen veure ho prioritari», va lamentar. Per aquesta raó, va afirmar que faran el que sigui necessari i va avançar que tenen

previst presentar se al Departa ment el pròxim 5 d’octubre si no es concreta una reunió abans.

Alhora, l’alcalde del Vendrell considerava que el centre hospi talari és el «símbol de tot el greu ge» que pateix el Baix Penedès en qüestions d’inversions.

«És un descuit històric que

Volen que la Generalitat inclogui una partida pressupostària en els comptes de 2023

Afirmen que aniran al departament el 5 d’octubre si no es concreta una reunió

ha tingut la Generalitat vers la comarca», va insistir. De fet, Martínez va assenyalar que Sa lut ha aprovat el Pla Funcional del centre, el qual estableix la seva ampliació. La Xarxa Santa Tecla, qui gestiona l’hospital, va presentar una proposta d’ampli ació de 9.000 m2 pressupostada en 40 milions d’euros. L’ens i l’Ajuntament van demanar la sol·licitud per obtenir la llicència d’obres al juny per tal d’avançar les gestions un cop es tingués la confirmació dels ajuts Next Ge neration, que finalment, no van aconseguir.

Redacció

El nou Carnet Jove de Valls es començarà a expedir a partir del proper dilluns dia 3 d’octubre, després de mesos de treball con junt entre el servei municipal de Joventut, VallsJove, Vallsgenera, la regidoria de Comerç i Turisme i, l’Agència Catalana de la Joven tut. Els titulars del Carnet Jove

de la ciutat veuran modificada la imatge del carnet, que incor pora l’escut del municipi –a més del de la Generalitat– i la perso nalització del butlletí, el web i l’APP del carnet, que des d’ara prioritza tots aquells avantatges que puguin gaudir en el seu dia a dia als municipis on viuen, i que se sumen als avantatges que

poden gaudir a nivell nacional i internacional. Els joves podran gaudir de nous avantatges i serveis que s’han incorporat a cadascun dels ens locals com a conseqüència de la campanya de captació de comerços que es va iniciar la primavera passada. En total, el nombre d’avantatges és de 65, que són sobretot en

l’àmbit del dia a dia dels joves a nivell local com poden ser l’ali mentació, l’esport, la formació, la salut, la restauració o la cul tura. L’increment significa un augment del 141% en relació al nombre d’avantatges que s’ofe ria als titulars del carnet a Valls abans de la campanya de capta ció, de manera que ara s’arriba al total de 65 avantatges. Els ti tulars dels deu ens locals, entre ells Valls, amb el Carnet Jove Lo cal podran gaudir de la renovada i ampliada oferta local, que se suma als prop de 8.000 avantat ges que poden gaudir al conjunt de Catalunya, així com dels que s’ofereixen arreu d’Europa.

ACN

Els batlles de les poblacions del Baix Penedès mostrant una pancarta, ahir, davant de l’hospital del Vendrell.

Un clam per a cuidar el nostre cor i millorar la salut del planeta

Hi ha accions que són autòma tes, que fem sense adonar nos, però que són vitals, en el sentit més literal de la paraula. Respi rar és una d’elles. També ho és el bategar del nostre cor. Ara bé, no prestar hi atenció pot tenir unes conseqüències fatals. És per això que arreu del món cada 29 de se tembre se celebra el Dia Mundial del Cor; una jornada de consci enciació i promoció dels hàbits saludables, especialment aquells que ens afecten a la nostra salut cardiovascular. I és que més de 520 milions de persones convi uen amb una cardiopatia i una de cada tres morts que es registren anualment està relacionada amb una cardiopatia.

Any rere any, aquesta efemè ride posa el focus en un aspecte en concret que afecta plenament l’estat del nostre cor i del sistema circulatori. La mala alimentació, la manca d’esport i activitat física o l’estrès són alguns dels factors que poden desencadenar malal

ties al cor i al sistema circulatori.

Ara bé, hi ha un altre aspecte, aparentment invisible, que té un alt impacte en la salut del nostre cor: la qualitat de l’aire i la conta minació ambiental.

Segons l’Organització Mun

dial de la Salut, la contaminació atmosfèrica pot estar relaciona da amb el 25% de totes les morts per cardiopatia isquèmica i amb el 24% de les d’accident cerebro vascular. De fet, aquest mateix organisme indica que entre el 40

i el 80% de les morts per conta minació han causat un impacte en el sistema cardiovascular.

Si passem aquests percentat ges a xifres absolutes, les dades són esfereïdores: 8,8 milions de morts al món a l’any, 790.000

de les quals a Europa i 30.000 a l’Estat espanyol.

Des de la Fundación Española del Corazón, institució que pro mou la salut cardiovascular i els bons hàbits, expliquen que la contaminació de l’aire afavoreix

les trombosis i la inflamació dels teixits del sistema circulatori.

Així mateix, també contribueix a l’estrès oxidatiu. Aquest efec te, conegut pels efectes visibles en la nostra pell a causa dels ra dicals lliures, no només impacte en els teixits exteriors, sinó que també ho fa en les estructures més internes del nostre cos.

A tot això, cal sumar hi que la contaminació atmosfèrica pot causar disfunció endotelial, és a dir, irregularitats en l’endoteli, la cap que separa els teixits de la sang i que juga un paper clau en la pressió sanguínia i la capacitat vasodilatadora i vasoconstricto ra dels teixits.

Actius i sostenibles

Davant d’aquestes dades, ben segur que molts ens plantegem què podem fer per a evitar que la contaminació de l’aire ens cau si una malaltia cardiovascular. La resposta, però, és d’allò més senzilla: ser persones actives i sostenibles. Si substituïm el cot xe i ens movem a peu o en bici cleta, reduïm les emissions i fem salut. Si apostem pels productes de proximitat, també rebaixem la nostra petjada de carboni i fomentem l’economia local. I és que totes les fórmules que són bones per a lluitar contra l’emer gència climàtica i a favor de la sa lut del planeta també seran claus per a millorar la nostra salut car diovascular.

Anna Ferran

DIA MUNDIAL DEL COR

Quatre factors essencials per a tenir una salut cardiovascular de ferro

Anna Ferran

Cada any, prop de 19 milions de persones moren a causa de problemes cardiovasculars. Són múltiples les causes que impac ten sobre el nostre sistema cir culatori, però hi ha factors que podem controlar regularment per assegurar nos que el nos tre cor batega correctament. En concret, són quatre els aspectes sobre els quals convé tenir l’ull posat per a tenir una bona salut i mantenir els problemes cardíacs i circulatoris lluny.

Diabetis

Tenir uns nivells elevats de glu cosa, és a dir, de sucre en sang,

acostumen a ser un símptoma inequívoc de diabetis. La com binació d’una bona alimentació i exercici físic és la fórmula idònia per a evitar que aquesta apare gui o tenir la controlada si ja ens l’han diagnosticat. Des de la Fun dación Española del Corazón ex pliquen que les malalties cardi ovasculars són les responsables de la majoria de morts de per sones amb diabetis, per aquest motiu és essencial prevenir la, diagnosticar la i tractar la, ja que, si no es fa, augmenta el risc de patir una cardiopatia.

Pressió arterial

Un altre factor al qual cal pres

tar li especial atenció si volem prevenir les malalties cardiovas culars és la pressió arterial. Co neguda com l’«assassina silenci osa», una disfunció en la pressió habitualment no presenta signes ni símptomes d’alerta, de mane

ra que si no es fan revisions ruti nàries no se sap si es té un pro blema. Actualment, són molts els dispositius electrònics que la controlen i sempre ens podem apropar a una farmàcia de con fiança perquè ens prenguin la pressió. En adults, la pressió sis tòlica ha de ser de menys de 120 i la diastòlica de menys de 80.

Colesterol

Uns nivells elevats de colesterol

són un dels altres factors de risc per a patir malalties cardiovas culars. L’acumulació de greixos saturats a les venes i artèries obstrueix la circulació de la sang i això pot causar trombosis o fins i tot atacs de cor. S’estima que quatre milions de persones moren a l’any a conseqüència del colesterol. Novament, una bona alimentació és la base per a reduir els seus nivells o evitar que aparegui. Ara bé, si se’n té,

cal seguir un control mèdic, que evitarà el seu empitjorament.

Estrès

El quart factor a tenir sota con trol és l’estrès. La cronificació de l’estrès augmenta notòriament el risc de patir un infart. Fer exerci ci, relaxar nos fent ioga o medi tació i dormir com a mínim set hores diàries reduiran el nivell de cortisol en sang i totes les afecta cions que aquest causa.

L’estrès augmenta el risc de patir un atac de cor, per això cal mantenir-lo a ratlla

Alteracions en la pressió, la glucosa en sang o el colesterol poden causar una cardiopatia

Els desajustaments en la pressió arterial sovint no causen símptomes, per això, és molt important controlar-la regularment.

CAMP DE TARRAGONA

La renovació de les canonades de Berà de Mar inicia la cinquena fase

Redacció

L’Ajuntament de Roda de Berà va iniciar ahir els treballs de la cinquena fase de renovació de la xarxa de distribució d’aigua del barri de Berà Mar. En aques ta fase, la qual s’allargarà du rant vuit setmanes, la renovació s’efectuarà al carrer Taure, amb 140 metres de tub nou, i a l’avin guda del Sol, on es renovaran 425 metres de canonada. Els objec tius principals del projecte, del qual s’han executat ja quatre fa ses a tot el barri, són resoldre els problemes de pèrdues que pateix la xarxa d’abastament, garantir el subministrament d’aigua de les famílies i millorar el rendiment de la xarxa. El pressupost d’adju dicació és de 104.530 euros, una part del qual està subvencionat pel Pla d’Acció Municipal de la Diputació de Tarragona.

A banda de la renovació de les canonades, també es refor çarà la xarxa amb la prolongació d’un tram de canonada, de 425 metres, per assolir el submi nistrament des del dipòsit del Francaset fins a la part oest de

l’avinguda del Sol. Amb aquesta actuació, l’Ajuntament permetrà reforçar i garantir el subministra ment en tota aquesta zona de la urbanització. La sisena i última fase a Berà Mar, de la qual s’està

revisant actualment el projecte i es durà a terme d’aquí a un any aproximadament i serà combi nada. Afectarà la part de l’avin guda del Sol que resta, per seguir al nucli antic, on els futurs pro

jectes continuaran amb la reno vació de les canonades d’aquest barri.

Donada la magnitud del pro jecte, aquest es va dividir en diferents fases. L’anterior a l’ac tual, la quarta, s’hi va incloure actuacions en els carrers Verge, Àries, Lleó i Peixos, amb un to tal de 1.303 metres de canonada d’alta intensitat. En aquella fase, l’Ajuntament hi va invertir més de 80.000 euros i també en va rebre la major part, 78.530 euros, del Pla d’Acció Municipal 2021 de la Diputació.

Abans de la posada en mar xa del projecte, el barri de Berà Mar patia constants problemes de subministrament, que esta ven ocasionats pel trencament de canonades, ja que eren de mala qualitat quan van ser instal· lades, en construir la urbanitza ció. Això va motivar a l’Ajunta ment a començar el projecte que les renovi completament. Si les obres segueixen el termini esta blert, el barri comptarà amb gran part de la xarxa nova al maig de l’any que ve.

Valls duplica la recollida d’oli utilitzat amb els nous contenidors

Redacció

Valls ha iniciat amb èxit, aquest mes de setembre, una campa nya informativa sobre la reco llida de l’oli de cuina usat amb l’objectiu d’arribar a diversos barris del municipi. Les prime res zones on s’ha instal·lat un punt informatiu durant uns dies han estat el Grup de l’Alt Camp i els Habitatges de la Colla Vella, on s’han distribuït als veïns em buts i bidons per poder fer la se paració de l’oli a casa. Els resul tats de la campanya són bons, ja que s’han pogut distribuir més de 40 bidons i 34 embuts destinats a separar l’oli de cuina utilitzat. Amb la instal·lació dels nous contenidors les xifres d’oli recollit s’ha duplicat, aconse guint mitjanes mensuals d’uns 600 quilograms. També des de Picamoixons s’ha fet campanya des de les dependències muni cipals.

Actualment, ja s’han instal· lat cinc contenidors, fàcilment identificables pel seu color ta ronja, situats a prop de punts d’interès, com el barri del

Fornàs, la plaça de la Creu o l’aparcament de l’Escorxador. Pròximament s’instal·laran sis contenidors més, per tal d’apro par la recollida als ciutadans, incrementar les quantitats reco llides i assolir els objectius mar

cats per la campanya. Les noves ubicacions previstes són el barri Alt Camp i als carrers Josep M. Casas Homs, Francesc Català i Roca, Prat de la Riba –a la zona poliesportiu Joana Ballar–, Oller i Rabassa i Eladi Homs, davant la

zona comercial.

Els olis vegetals són un pro ducte molt utilitzat a les cuines, principalment el d’oliva, de gira sol i d’altres llavors. Quan esdevé residu cal tenir cura, ja que pot provocar contamina ció al medi aquàtic, problemes al clavegueram i dificultats de funcionament a les depura dores. A més, és un residu que es pot revalorar obtenint nous productes, principalment bio dièsel. Segons dades de l’Estudi de generació de residu d’oli ve getal a Catalunya i establiment d’objectius de recollida selec tiva, s’estima que la generació del 2021 a Valls va ser de 56.734 quilograms, dels quals es van recollir 5.613. No obstant això, la normativa europea planteja com a meta assolir el 30% de re collida selectiva l’any 2025. Això implica arribar a recollir 17.000 quilograms. Abans de la instal· lació dels contenidors de color taronja, a Valls es recollia una mitjana de 300 400 quilograms d’oli mensuals, principalment a través de la deixalleria.

La Vegueria del Camp de Junts renova la seva executiva

Junts ha renovat els 26 mem bres que formaran l’executiva de la Vegueria del Camp, en representació dels seus terri toris, atenent les indicacions de la Ponència Organitzativa aprovada al Congrés Nacional del partit del president Puigde mont, celebrat aquest estiu. La setmana passada, els afiliats de Junts per Catalunya a la Ve gueria del Camp de Tarragona van tenir l’oportunitat d’avalar l’equip proposat per Quim Ca

latayud per renovar l’estructura de la nova executiva. Amb una àmplia participació i de forma 100% telemàtica, Calatayud en serà el president de la junta, Ramon Margalef el responsable d’Organització, Jordi Salvadó el de Comunicació, Jaume Saez durà les Finances i Gerard Cas tells, la Formació. La respon sable d’Implantació Municipal serà Mònica Solé, el de la JNC, Miriam Estrem i Ekaterina Kàtcheff, de Sectorials. Redacció

La música en família

de Música de Cambrils

a

L’Escola Municipal de Música de Cambrils (EMMC) torna a oferir, durant aquest curs, ta llers de música en família per a infants d’entre tres mesos i tres anys acompanyats d’una per sona adulta, preferiblement la mare o el pare, o dos si es tracta de bessons. El taller, impartit per la professora Toti Bolart, es realitzarà setmanalment a l’Escola de Música en horari de tarda i en dos grups: els dilluns pels infants que no caminen i els dijous pels infants que ja caminen amb seguretat. El preu per les sis sessions és de 60 euros. El taller es durà a terme sempre que hi hagi un nom bre mínim de quatre alumnes acompanyats. Les inscripcions pels tallers de tardor s’obriran el pròxim dissabte. L’etapa dels 0 als 3 anys és una etapa intrín secament musical. Els infants neixen amb una predisposició a la música que es veu en els primers anys de vida reflectida en el seu interès i atenció, la

recerca del so en els diferents objectes i la producció de vo calitzacions. Els infants ente nen la música, la reben com un element lúdic que els aporta benestar i alhora constitueix una base fonamental, en el seu desenvolupament físic, mental i emocional. Als tallers de mú sica en família els pares i mares descobriran amb els seus fills jocs de falda, cançons, balls i sons que podran fer servir en el dia a dia i que reforçaran el seu vincle afectiu. Els tallers de música en família són un dels projectes que complementen l’activitat docent de l’EMMC per obrir nous espais de conflu ència amb la ciutadania, apro fitar aquest recurs educatiu de primer ordre, donar a conèixer els ensenyaments que s’impar teixen, arribar a les persones que no són usuàries del centre i, en definitiva, acostar la mú sica a la població en general. L’escola també ofereix concerts i xerrades i promou iniciatives adreçades a altres col·lectius.

CEDIDA

Imatge dels

començant els treballs, ahir.

Joaquim Calatayud serà el president de l’executiva.

Redacció

CEDIDA

CAMP DE TARRAGONA

ESPECTACLES

Més de trenta parades al II Mercat Medieval de Castellvell del Camp

Redacció El II Mercat Medieval de Cas tellvell del Camp presentarà, a partir de demà i durant tot el cap de setmana, parades d’ar tesania i gastronomia i moltes novetats com oficis, tallers, tir amb arc i espectacles aeris i de foc. Enguany amplia tant l’espai firal com el nombre de parades i aplegarà més d’una trentena de parades, el racó infantil i una zona d’espectacles aeris en l’àm bit comprès entre els carrers de Pompeu Fabra, la plaça Jacint Verdaguer, Sant Jaume i el Pati del Consultori. L’horari d’ober tura de la fira de la Sardana serà demà, de les 18 a les 23 h., el dis sabte d’11 a 23 h., i el diumenge, d’11 a 22 h. La restauració roman drà oberta fins més tard de l’hora de tancament si la situació ho re quereix. Entre les novetats d’en guany destaquen la presència d’oficis, espectacles aeris i de foc, trapezistes, una exposició sobre tortures de l’època medieval o campionats de tir amb arc.

El II Mercat Medieval s’inau gurarà demà a les 19.30 h, a càr

URBANISME

rec de l’alcalde de Castellvell del Camp, Josep Sabaté, acompanyat de representants de l’Associació Cultural Reus Medieval i de regi dors i regidores del consistori.

El visitant podrà trobar diver ses parades d’artesania, herbes, sabons, joguines de fusta, orfe breria, clauers personalitzats de fusta, bosses amb macrame, ma crame de plata, carteres de pell i cautxú, cremes d’orujo, corones

Constantí obre el termini per demanar ajuts a la rehabilitació

Constantí ha convocat la con cessió de subvencions per a la rehabilitació de façanes dins del projecte Constantí, Posa’t bonic de l’any 2022. Les sub vencions estan destinades a la rehabilitació, restauració, refor ma i pintura de les façanes dels immobles amb més de 25 anys d’antiguitat. En el marc de las polítiques de foment de conser vació d’edificis, l’Ajuntament ha aprovat els darrers anys la concessió de subvencions per

tal que els veïns adeqüin les façanes dels habitatges. La par tida destinada a aquest projecte és de 20.000 euros. Les quanti tats de les ajudes poden arribar fins a un 30 % del pressupost presentat per l’interessat, sense sobrepassar els 1.500 euros. Les sol·licituds s’han de presentar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament, amb la docu mentació necessària. El termini per presentar sol·licituds acaba el 15 de gener de 2023.

i braçalets artesans i minerals, atrapasomnis i plateria, entre al tres. També s’oferirà una àmplia oferta gastronòmica amb una nova taverna i parades de cuina japonesa, creps, gofres, pizzes, pa, pastissos, formatges i pro ductes lactis, fruita i delícies tur ques o gominoles. La majoria de paradistes seran del territori tot i que també n’hi haurà d’arreu de Catalunya i l’Estat.

Un altre dels atractius serà la zona d’atraccions per als infants, que es desplaçarà fins al carrer Major per donar continuïtat al recorregut de l’espai firal. Durant els dies de mercat es programa ran diversos espectacles i acti vitats relacionades amb el món medieval. Uns dels protagonistes d’enguany seran els gegants me dievals de Reus que assistiran a l’acte d’inauguració, el dissabte a la tarda i el diumenge. També destaca la presència d’especta cles de teles aèries, de cercles i trapezistes. Tampoc hi faltaran espectacles de foc per la nit, fa kirisme, músics, els xanquers i altres personatges.

Els infants podran gaudir del gran racó infantil amb taules de jocs gratuïtes, dels contacon tes, dels tallers monitoritzats i d’obres de teatre amb titelles pel matí i per la tarda. Una altra de les novetats serà la presència d’oficis amb artesans treballant.

El visitant també podrà visitar un espai expositiu sobre mèto des de tortura de l’època medi eval.

L’Impossible omplirà de màgia la Canonja del 13 al 16 d’octubre

Les entrades ja són a la venda a Codetickets

Redacció Entre el 13 i el 16 d’octubre la Canonja s’omplirà de màgia i diversió de les mans d’un con junt d’artistes excepcionals vinguts d’arreu amb el Festival Impossible. «Un any més hem pogut organitzar aquest fes tival amb un cartell de molta qualitat artística i ja son 17 anys consecutius», comenta el pri mer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Salvador Ferré. Com sempre, l’Impossible compta amb una variada programa ció d’espectacles de tota mena i, Salvador Ferré afegeix que, «n’hi ha de gratuïts que es fan als carrers i places del municipi i d’altres de pagament que es fa ran al Poliesportiu Municipal». Enguany hi haurà espectacles adreçats a tota mena de públic. Des d’aquelles persones que gaudeixen quedant se boca badats amb les grans il·lusions fins a aquelles que s’admiren amb l’aparent facilitat amb què el mag manipula una baralla de cartes. La presentació pública del festival tindrà lloc el 13 d’oc tubre al Castell de Masricart

amb la màgia d’Aliskim que anirà desvetllant els diferents espectacles que conformen aquesta edició del Festival de Màgia de la Canonja.

Si els espectacles de mà gia tenen un poder, és el d’il· lusionar d’igual manera a petits i grans. A la Gala Internacional del divendres dia 14 actuaran artistes vinguts d’Argentina (Henry Evans), França (Pilou), Pais Basc (Jon Zabal), la Xina (Huang Zhen) i Catalunya (Alis kim). Amb Jeff Toussaint, l’hip notisme viscut com espectacle farà gaudir el públic el dissabte dia 15. Hi haurà també espec tacles al carrer gratuïts. Es re cupera la cercavila amb més humor que mai i es presentarn nous espectacles els matins de dissabte i diumenge, amb artis tes que combinen la màgia i la comicitat. Les entrades per al festival ja son a la venda a través de la pàgina web de Codetickets (www.codetickets.com) i al Cas tell de Masricart. Cal destacar la possibilitat d’obtenir un abona ment, per la compra anticipada, de dos espectacles a preu d’un.

SOCIETAT

Després de gairebé dos anys sense fer les tradi cionals trobades de tots els participants, el pas sat cap de setmana l’Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès es va aplegar en una

sortida a PortAventura. Va ser un dia de retroba ment i germanor pels més de 170 membres que participen en aquesta representació nadalenca, que aviat començarà els assajos i preparatius.

L’Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès es retroba a PortAventura

CEDIDA

Un dels espectacles d’edicions passades.

BAIX CAMP

Hi haurà una mostra d’oficis artesans i un espai expositiu sobre mètodes de tortura

AJ. CASTELLVELL

S’organitzaran espectacles aeris i de foc als carrers.

AJ. CONSTANTÍ

Les sol·licituds es poden presentar fins al 15 de gener.

CAMP DE TARRAGONA

ERC denuncia al ple del CCT la «deficient» gestió de la brossa

Critica la decisió unilateral d’FCC de tancar als petits industrials l’accés a les deixalleries

Redacció

El grup d’ERC al Consell Comar cal del Tarragonès (CTT) va pre sentar una bateria de preguntes en relació amb la «deficient» ges tió de la brossa que es du a terme en els diferents municipis on FCC Medio Ambiente, l’empresa concessionària, presta el servei.

Des d’ERC es va denunciar la decisió unilateral presa per FCC dies enrere de tancar les deixalle ries de Roda de Berà i Torredem barra a petits industrials autò noms; una situació que s’hauria repetit, segons els republicans a altres deixalleries del CTT. Per tot plegat, grup comarcal dema nava passar a l’«acció immediata davant d’un servei fonamental que no funciona i que posa de manifest l’erràtica política del CCT en aquest àmbit».

El Consell Comarcal respon

drà per escrit a les preguntes que es van formular en la sessió del passat dimarts.

El passat 21 de setembre, la Policia Local de Roda de Berà va haver d’actuar retirant els cons i un cartell que FCC havia col·locat a l’entrada de la deixalleria que els prohibien l’accés a les instal· lacions. Després de la pressió exercida per part de l’alcalde de Roda, Pere Virgili, l’empresa va fer un pas enrere en la seva decisió, restablint el servei de la deixalleria a autònoms i petits empresaris. Segons el Consell Comarcal el servei va quedar res tablir l’endemà, quan va requerir a FCC complir amb el contracte i revertir la situació a la deixalle ria de Roda de Berà i també a la de Torredembarra, on diversos treballadors i petites empreses no van poder accedir a les instal·

Segons els republicans, els alcades han mostrat una gran preocupació per la problemàtica

lacions d’aquest municipi. Se gons els republicans, a la Canon ja i el Catllar, la situació viscuda i les queixes van ser les mateixes.

«El més greu de la situació és que FCC ha imposat aquests

Alliberen un miler de peixos rescatats del riu Siurana

Deixen

Un miler de peixos rescatats del riu Siurana van ser alliberats ahir al migdia a la llacuna de Riba roja d’Ebre (Ribera d’Ebre). L’acció es fa per salvar exem plars de madrilla, bagra i barb de tolls que s’estan assecant del curs final del Siurana per la fal ta de cabal hidrològic i, alhora, reintroduir aquestes espècies en zones del riu Ebre. Els peixos s’estaran uns dos anys en aquest àmbit, fins que hagin agafat una mida més gran i ja siguin re productors. La iniciativa la duu a terme el Grup Natura Freixe juntament amb Forestal Cata lana i l’Ajuntament de Riba roja d’Ebre, que ha recuperat unes llacunes al costat del riu.

Les altes temperatures de l’estiu i el quasi nul cabal del riu Siurana en alguns trams fa que aquestes espècies en perill d’extinció a la zona estiguin especialment amenaçades. El recompte que han fet els tècnics ha constatat que han rescatat 700 madrilles, un centenar de bagres i 50 barbs de la zona del Masroig (Priorat). «La madrilla

al tram final de l’Ebre és escassa i tot el sistema dels afluents ser veix com a reservori», ha expli cat Santiago Bateman, tècnic de conservació i projectes del Grup Natura Freixe. La llacuna on es van alliberar no està connecta da amb el riu. Aquest aspecte és un dels que es va tenir en comp

te a l’hora de seleccionar l’espai, ja que es buscava un indret on els peixos no tinguessin depre dadors. Especialment el silur. «La idea és que serveixi com un punt temporal perquè segueixin amb el seu cicle de vida, aïllats de les interaccions amb altres espècies», va destacar Bateman.

canvis en la normativa sobre la gestió de la brossa de forma unilateral, sense comunicar ho als ajuntaments ni al Consell Comarcal del Tarragonès», afir ma el grup d’ERC a través d’un comunicat.

Segons els republicans, davant d’aquest episodi, «els alcaldes de tots els municipis que formen part del conveni de col·laboració amb el CCT adherits al sistema

de gestió de recollida i tracta ment de residus municipals, amb FCC Medio Ambiente com adju dicatària del servei, han mostrat una gran preocupació conjunta envers la problemàtica vigent, independentment del color del partit».

FCC Medio Ambiente és l’ad judicatària del servei al Consell Comarcal des de 2019 i durant un període de deu anys.

Cambrils en Comú comença el procés de primàries per escollir el candidat

Cambrils en Comú (CeC) ha començat el procés per elegir el cap de llista que ha d’encap çalar a les properes eleccions municipals de maig del 2023.

S’hi poden presentar les per sones que estan inscrites en aquesta formació política en un procés totalment lliure i obert. La proclamació del can didat o candidata serà el dia 6 d’octubre si hi ha un sol can didat o el dia 13, si hi ha més d’un candidat i s’han de fer vo tacions. D’altra banda, Cam brils en Comú ha desmentit un possible trencament de la coalició –anunciada prè viament– entre Cambrils en Comú i Podem Cambrils, tot i que aquesta decisió no comp ta amb el suport de Podem Catalunya, segons aquesta formació va afirmar en un comunicat, fent valer l’acord signat a nivell de país entre Comuns i Podem per presen tar se units a totes les poblaci ons de Catalunya. Cambrils en Comú lamenta el desacord i fa una crida a la unitat de les es querres abans de les eleccions: Cambrils en Comú demana a les forces germanes un exerci ci de responsabilitat.

Busquen figurants per una sèrie de la Wagner que es rodarà a Móra la Nova

El Patronat de Salou celebra el Dia Mundial del Turisme

El Patronat Municipal de Turis me de Salou va celebrar dimarts el Dia Mundial del Turisme, amb un conjunt d’accions, al voltant del concepte de la go vernança. A la tarda, va tenir lloc una xerrada, a càrrec de David Edo, Guia Oficial i res ponsable del perfil digital Mo dernismo Cotidiano

En finalitzar la conferència, es va poder gaudir d’una jor nada de portes obertes per vi sitar el Xalet Torremar, seu del

Patronat. A l’esdeveniment, hi van assistir l’alcalde i president del Patronat, Pere Granados; els regidors de l’Equip de Govern, Xavier Montalà, Julia Gómez, Beatriz Morer i Yeray Moreno; el director de l’entitat salouen ca, Marc Espasa; així com au toritats i empresaris locals del sector turístic.

David Edo va fer un repàs per la història modernista i noucentista de Salou, de Reus i Barcelona.

L’empresa Yael Moreno Càs ting busca figurants per una sèrie nord americana de la Warner que es rodarà a Móra la Nova. L’empresa està duent a terme aquesta setmana el càsting, els dies 27 i 28 de se tembre, a l’Hotel SB Ciutat de Tarragona. Per necessitats del guió busquen homes i dones majors de 18 anys amb perfils variats. Encara que el rodatge serà en Tarragona, les escenes estan establertes en Escòcia. Pel que fa a l’estil busquen tant looks clàssics (cabells llargs es pecialment a homes, barbes, pèl rojos, cabells naturals...) com modernes (tallada de cabells arriscada, tints crida ners, pírcings, tatuatges...) A més, els interessen persones de diferents ètnies: nòrdics, orientals, afroamericans, etc. Al càsting, explicaran les con dicions econòmiques, laborals i faran fotos. Recomanen anar al càsting amb el cabell solt i natural (sense gomines, ni cues o monyos...). Evitar por tar roba molt ampla o faldilles i vestits amplis que no marquin la figura real. L’empresa ofe reix 51 euros bruts, que corres ponen a 40 euros nets.

AJ. RODA

Imatge del cartell que FCC va penjar a la porta de la deixalleria de Roda la setmana passada.

SOCIETAT

AJ. SALOU

David Edo pronunciant una conferència sobre el Modernisme.

ACN

Un tècnic del Grup Natura Freixe deixantv els peixos a l’aigua.

ACN

Arnau Montreal Quesada

— Com s’està adaptant a Tar ragona i a l’equip?

— La realitat és que el procés d’adaptació està anant molt bé. L’equip m’ha ajudat bastant, és un grup fantàstic i gràcies a ell està sent molt senzill.

— En la seva etapa a l’Alavés va coincidir mig any amb Andrei Lupu.

— Sí, vaig coincidir amb ell al filial. És un company molt espe cial, és molt bona gent i ha sigut un dels que més em va ajudar durant els primers dies a Tarra gona. Ell va ser un dels factors que em va fer venir al Nàstic, sap de l’equip i de la ciutat.

— En aquests cinc primers partits suma tres titularitats. Esperava poder gaudir aquesta

importància tan aviat a la tem porada?

— Sabia que al Nàstic la compe tència és màxima. Tots els juga dors estan al màxim nivell i vaig arribar amb la mentalitat que havia de treballar molt dur i que l’entrenador és el que decideix si gaudeixo o no de minuts.

— Què significa per a vostè l’oportunitat de venir a Tarra gona?

— El Nàstic ha sigut un equip que ha estat en la part alta de la classificació de la seva categoria, és un club històric que hem de posar on es mereix, a la categoria professional. Vaig arribar amb la intenció d’ajudar amb aquest objectiu i també crec que és una oportunitat molt especial. El Nàstic és un bon aparador.

— Per a Raül Agné, el joc per la banda és molt important. Què s’espera de vostè al lateral dret?

Vaig coincidir amb Lupu a l’Alavés i ell ha sigut un dels que m’ha ajudat a integrar-me a la ciutat

— En els partits que juguem a casa, com el camp és més gran, permet un joc per banda més profund amb moltes arribades amb l’esfèric per la banda. Tot el que pugui aportar ofensiva ment és benvingut per a l’equip.

Jo sempre he sigut un jugador que al qui li agrada aportar en les jugades ofensives. Tot i això, no deixo de ser un defensa i sé que no puc oblidar me de les tasques defensives. Hem d’estar molt se gurs en defensa perquè, una ve gada s’aconsegueix la porteria a zero, podem créixer en atac.

ESPORTS

hem de ser.

— Vostè va créixer futbolísti cament a les categories infe riors del Real Madrid. Com és jugar a ‘la Fábrica’?

— Van ser deu anys excepcio nals on vaig aprendre molt dels millors jugadors tant de catego ria superior com del meu propi equip. Treballar a les categories inferiors del Real Madrid em va servir molt per aprendre i sem pre estaré agraït d’haver pogut gaudir d’aquesta experiència.

— Va passar un any a Salaman ca i també va jugar al segon equip de l’Alavés, de fet, va de butar amb el primer equip.

— L’any que vaig estar amb el Salamanca, puc dir que el ves tuari s’assemblava molt al que hi ha ara al Nàstic. A més, amb l’Alavés vaig tenir l’oportunitat de no només debutar amb el primer equip, sinó d’estar amb dinàmica de primer equip. És on vaig conèixer com és un vestuari de veritat i ara, al Nàstic, no veig moltes diferències i no m’agafa per sorpresa perquè ja sé de què pasta està feta la gent del vestu ari. Estic especialment còmode en aquest per l’experiència que m’aporten els meus companys i això s’ha d’agrair.

— A poc a poc va creixent sobre la gespa i guanyant confiança.

Poder acumular minuts aquest inici de lliga ha fet que guanyi confiança i sigui jo mateix sobre la gespa

— Quan ets un lateral amb arri bada a l’àrea rival, has de tenir una coordinació especial amb el seu company de banda. En aquest cas, com ho fa amb Ro bert Simón?

— Això és veritat, sempre és important coordinar se bé amb el company per no trepitjar nos en les jugades i no deixar forats en defensa. Tenim una bona co municació i ho tenim en compte abans de començar cada partit. — Deixar la porteria a zero és una consigna que per al vestu ari és el més important.

El 2n Ral·li Sprint i Clàssic arriba a Vilanova d’Escornalbou aquest dissabte

La jornada l’organitza l’Escuderia Costa Daurada i es faran dues proves en un sol dia

Redacció

Aquest cap de setmana torna el Ral·li a Vilanova d’Escornalbou.

L’Escuderia Costa Daurada ha organitzat per aquest dissabte una jornada amb dues proves de motor. La prova que afectarà el trànsit és el 2n Ral·li Sprint que tracta de 5 passades en el mateix

tram, dues en direcció de Riude canyes a Vilanova i després tres passades en direcció inversa. Aquest tram és igual que l’edició passada. La darrera va haver hi una baixa participació, però segons informen des de l’orga nització, l’Escuderia va fer una aposta per aquest ral·li i aquest

any s’han recollit els fruits, ja que 29 participants prendran sortida. Aquesta prova és molt ben valorada pels participants i com pel públic, ja que és un ral·li molt compacte i sense moure’s de lloc es pot veure gairebé tota la cursa. L’altra prova és el 2n Ral·li Clàssic. Es disputarà en

carretera oberta, perquè els par ticipants han de mantenir una mitjana sense passar de la velo citat permesa per les carreteres del Baix camp i Priorat. S’es pera que l’arribada d’ambdues proves sigui aproximadament a partir de les 18.30 hores de la tarda a Vilanova.

— El partit contra el Calahorra va ser on ens vam adonar que havíem de créixer a partir de deixar la porteria a zero. Contra l’Amorebieta ho vam tornar a aconseguir i ens ha ajudat molt. Aquesta és la idea clara que té el grup i amb això aconseguirem bons resultats.

— Contra l’Amorebieta es va aconseguir la primera victòria. Hi ha pressió de no poder fallar molt si es vol mantenir l’objec tiu?

— No crec que sigui un tema de pressió, és un tema d’estar atents i ser conscients que no es pot fallar tant. La primera vic tòria ens ha ajudat molt a tenir aquest punt de confiança i, a partir d’aquí, hem d’anar crei xent amb resultats favorables. Si podem elaborar una bona ratxa de resultats, aconseguirem estar a dalt a la classificació, que és on

— Poder acumular molts mi nuts fa que, a poc a poc, guanyi confiança i acabi sent jo mateix. Tothom té un procés d’adapta ció quan arriba a un equip nou i més quan vens d’un període on no has pogut gaudir de molts minuts la temporada anterior. Encara tinc molt més per demos trar i aprofitaré cada minut que pugui tenir.

— El pròxim partit és contra l’Eldense al seu estadi. És el mi llor moment per aconseguir la primera victòria fora de casa?

— Els partits de fora tenen el ma teix o més valors que els del Nou Estadi. Hem de continuar amb la mateixa dinàmica que hem aconseguit fins ara: porteria a zero i encertats de cara al gol. Els errors que vam tenir durant les dues primeres jornades ens van penalitzar, així que ara els hem de minimitzar al màxim.

GERARD MARTÍ

Alexandru Tirlea es va formar a les categories inferiors del Real Madrid durant deu anys i el Nàstic el va fitxar de l’Alavés, on jugava al seu segon equip.

Alexandru Tirlea Jugador del Gimnàstic de Tarragona

El lateral grana està gaudint de la titularitat en aquest tram inicial de la temporada «Hem de créixer a partir de deixar la porteria a zero»

MOTOR

CEDIDA

Imatge de la darrera edició dels ral·lis de Vilanova d’Escornalbou.

ESPORTS

Tarragona es tornarà a tenyir de rosa en la setena Women Race

Arnau Montreal Quesada Els carrers de Tarragona torna ran a tenyir se d’un color rosa solidari per a la setena edició de la Women Race. La cursa que or ganitza El Corte Inglés coincidirà amb la setmana del Dia Mundial Contra el Càncer i es realitzarà el diumenge 23 d’octubre a les 9.30 h. del matí. Tots els ingressos es donaran a l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, entitat que dedica els seus esforços en pre venir, sensibilitzar i lluitar contra aquesta malaltia.

L’edició d’enguany comptarà amb una novetat, i és que per primera vegada el recorregut de la Woman Race travessarà la plaça de la Font. El director d’El Corte Inglés Tarragona, Valentí Muñoz, va destacar que «tenim un circuit pels carrers més em blemàtics i som l’enveja de les curses d’altres ciutats. Enguany, la Women Race havia de trepitjar la plaça de la Font, un dels punts neuràlgics de la ciutat». El tèc nic del PMET, Ramón Cuadrat, va coincidir amb Muñoz per subratllar que «és el millor punt de la ciutat per donar visibilitat a aquests esdeveniments».

La setena edició de la Women Race consisteix en una cursa de cinc quilòmetres de recorregut. El tret de sortida es donarà a la Rambla del President Companys per després pujar fins al Balcó del Mediterrani per la Rambla Nova. Després els participants es dirigi

ran cap a la plaça de la Font tra vessant el carrer de Sant Agustí i la Rambla Vella. Finalment, passaran per la Via de l’Imperi Romà, per l’Avinguda Catalunya fins a tornar a la Rambla del Pre sident Companys per l’Avinguda República Argentina.

Actualment, s’han inscrit al voltant de 400 persones per a participar a la Women Race. Se

La Copa Tarragona arriba aquest diumenge al Bikepark Torredembarra

Redacció

La prova final de la Copa Tarra gona tornarà aquest diumenge a Torredembarra després de di versos anys d’absència. El Bike park Torredembarra serà la seu d’una competició que aplegarà més de 50 participants d’arreu de Catalunya. L’objectiu prin cipal d’aquest emblemàtic tor neig és apropar l’esport del trial a la base dels més joves de la província i sol ser la competició insígnia per a tots aquells que s’inicien en aquesta disciplina.

Les categories R2 i R3 decidi ran quins són els campions de Tarragona mentre que a la res ta de competicions no hi haurà

cap classificació general per fomentar una competició sana entre els més petits. L’entrada al Biketrial és gratuïta per a tots aquells que es vulguin a apro par a veure la prova. La compe tició començarà a les 9.30 ho res. El Bikepark Torredembarra continua d’aquesta manera el seu calendari de competicions. La segona prova de la Copa Tarragona de Trial va tenir lloc a Prades i Joan Solé, competi dor de l’equip, va guanyar en la categoria R3. El seu company Martí Lombarte va completar el podi en la tercera posició. D’al tra banda, a la R2, Israel Mesa va quedar tercer.

gons Agustí Muñoz, «totes les curses han patit una davallada en la participació, però no pas sarà en aquesta, si ens apropem a les 2.000 persones serà un gran èxit i ens acostarem a dades pre pandèmiques». El president de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, Frederic Adan, va destacar que «Tarragona és una ciutat solidària i hem aconseguit

que la Women Race sigui una ac tivitat familiar. Moltes dones que han patit la malaltia formen part de la cursa i involucren també tot el seu entorn».

Les inscripcions només es poden fer online al web women raceelcorteingles.cat. El preu és d’11 euros i estan obertes a tot hom fins al dilluns 17 d’octubre. L’organització manté el Dorsal 0 per a totes aquelles persones que no vulguin córrer, però sí fer una aportació. A la cursa poden par ticipar tant homes com dones, però només optaran a premi les dones en les categories individu al o per equips.

Alessia Bertolino tornarà a participar a l’Ironman de Hawaii

Redacció

La triatleta calafellenca i en trenadora de l’escola de triatló del municipi, Alessia Bertoli no, tornarà a participar en el mític triatló de llarga distància Ironman World Championship Kona 2022. La competició tin drà lloc a Hawaii i no és la pri mera vegada que la calafellenca s’enfronta a una de les proves més dures del món del triat ló. Amb la d’enguany, Alessia farà la seva tercera participació després de les que va fer els anys 1998 i el 2016. Per arribar a aquesta cita, un dels requisits necessaris és obtenir la classi

ficació en una de les proves del circuit. L’Alessia competirà en la categoria de més de 50 anys, havent de completar 3,9 km de natació, 180 km de ciclisme i 42 km de cursa a peu en un entorn on el vent, el paisatge volcànic, una climatologia subtropical amb elevades temperatures i la humitat posen a prova els par ticipants. La cursa tindrà lloc el 6 d’octubre i, segons declaraci ons de la triatleta, serà la seva darrera participació en el tor neig. La calafellenca es va clas sificar fins a sis vegades, però només va participar en dos per motius econòmics.

Mirete i Filella guanyen el Triatló la Pineda

La cursa organitzada per El Corte Inglés passarà per primera vegada per la plaça de la Font

Els diferents representants dels organitzadors de la cursa durant la presentació del Women Race.

WOMEN RACE

La cursa tindrà lloc el pròxim diumenge 23 d’octubre pels carrers de la ciutat

La inscripció és de 11 euros i qui vulgui participar es pot inscriure fins al 17 d’octubre

GERARD MARTÍ

Alessia Bertolino, entrenadora de l’escola de triatló de Calafell.

La calafellenca ho va fer el 1998 i el

TRIATLÓ

TAEKWONDO

L’escola Koryo Reus es va coronar el passat dissabte amb vuit medalles al primer Open de Malgrat de Mar. La medalla d’or va ser per Julen Martínez, Diego Bernal, Izan Martos i Hugo García. Les plates les van guanyar Felipe Leal, Soufian Kattouti i Aaron Martos i el bronze va ser per Pau Hernández. Redacció

Koryo Reus es corona a Malgrat de Mar

KORYO REUS

ATLETISME

Judith Mirete i Albert Filella van ser els guanyadors del 16è Tiratló de la Pineda Platja. La prova va aplegar 150 esportistes el darrer diumenge. Mirete va realitzar el recorregut en 1h12’ i Filella va guanyar amb els 54’ de recorregut. L’equip Montroig Track Team va guanyar la prova per relleus masculins. Redacció

CEDIDA

Aragonès cessa el vicepresident Puigneró per manca de confiança

El president creu que hauria d’haver estat informat sobre la qüestió de confiança que Albert Batet va proposar dimarts

Redacció El president de la Generalitat, Pere Aragonès va destituir ahir a la nit al vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, després del Consell Executiu Extraordi nari i una reunió particular amb Jordi Torull, secretari general de Junts. El motiu, segons les decla racions del president, es deu a la «pèrdua de confiança en ell», després que dimarts Puigneró no informes a Aragonès amb an telació de l’amenaça de Junts de demanar que se sotmeti a una qüestió de confiança. El presi dent, a part d’aquesta cessió, va demanar als seus socis de JxCat que triïn un nou nom per a subs tituir lo. Per la seva part, després del consell, Junts va assegurar en un comunicat que els seus consellers van defensar de for ma «unànime» tant l’acord de Govern com la qüestió de confi ança que va proposar dimarts el seu grup parlamentari, durant el debat de política general al Parlament. Fonts de la Presi dència apuntaven que el cap de l’executiu, Pere Aragonès, hi va veure matisos irregulars, i que va lamentar que els representants de Junts responguessin amb poca claredat sobre el seu aval a la qüestió de confiança.

El president parlamentari de Junts, Albert Batet, va posar dimarts damunt la taula una

qüestió de confiança a Aragonès si no aportava «garanties i con crecions» per complir el pacte de l’executiu. Aquest fet va motivar a Aragonès a convocar, ahir a la tarda, als consellers per abordar la crisi oberta. El cap de l’execu tiu exigia respecte institucional i la seva intenció era defensar el Govern i les institucions. També volia preguntar a cadascun dels consellers de Junts si coneixien la proposta del grup parlamenta ri de posar la qüestió de confian ça damunt la taula i, finalment, si hi estaven d’acord o no. Tant Aragonès com ERC insistien, abans del consell, que Junts ha via de prendre una decisió: o son Govern o bé oposició.

En el discurs, el president va explicar que el context actual, «amb un gran increment dels preus, s’ha d’acompanyar a la ciutadania i la falta de confian ça interna no ho permetria». Segons el president, la qüestió de confiança «abocaria al país a una època d’internitat». Ara, Aragonès considera necessari mantenir l’estabilitat del govern i va expressar que la decisió no més afecta a Puigneró i que espe ra que la resta de consellers del govern de Junts es mantinguin al Govern. El càrrec de vicepre sident es mantindrà vacant fins que des del partit de Borràs i Tu rull designin una altra persona per ocupar el càrrec.

Abans del discurs del presi dent, se subratllaven que entre les respostes dels consellers de Junts hi va haver divergències.

Lamentaven que Aragonès vol gués una claredat que no va ob tenir. En aquest sentit, el presi dent sostenia que no hi va haver una definició clara de la posició

Reguant defensa no haver respost Vox al judici de l’1-O per no «legitimar-los»

ACN

La diputada de la CUP al Parla ment, Eulàlia Reguant, va defen sar no haver respost les pregun tes de Vox en el judici del procés al Tribunal Suprem perquè «as sumir la presència d’aquells que neguen drets fonamentals en un judici era obrir la porta que no hi hagués justícia». «Legitimar aquells que defensen polítiques en contra de la igualtat de gène re, en contra de la igualtat de les persones, això és en el fons anar en contra dels meus principis i valors», va afirmar ahir, durant el judici al mateix Suprem en què se l’acusa de desobediència greu

a l’autoritat judicial. Reguant va argumentar que haver respost hauria anat en detriment de la seva «dignitat» i que hauria pro vocat un «perjudici moral».

La fiscalia demana una pena de quatre mesos de presó i inha bilitació per ser escollida com a càrrec electe durant el temps de condemna per haver se negat a respondre l’acusació popu lar quan va comparèixer com a testimoni. El ministeri públic va argumentar que la defensa del dret a la llibertat ideològica i d’expressió «no pot dur a una infracció de les normes procedi mentals» d’un judici. Per contra,

la defensa de la diputada antica pitalista va denunciar vulnera ció d’aquests drets i va insistir a demanar l’absolució. Reguant només va respondre les pre guntes del seu advocat, Daniel Amelang, i va rebutjar contestar la fiscalia. La diputada de la CUP va intervenir en català durant el judici i va estar traduïda per una intèrpret.

L’advocat de Reguant va argu mentar que la pena que sol·licita la fiscalia és «desproporciona da» i va negar que els fets es pu guin considerar «greus» per molt que poguessin ser una «molès tia» durant el judici. «Va ser un

conjunta dels socis de Govern.

Així, segons les fonts de presi dència, Aragonès estava «molest i perplex» davant la posició del grup parlamentari de JxCat, ja que no sols va posar en dubte el treball del Govern, sinó que va evidenciar la seva nul·la confi ança en la paraula del mandata

ri català en donar resposta a les demandes de Junts. Aragonès, segons fonts de presidència, es tava disposat a traslladar aquest malestar en la reunió. Segons el parer del mandatari català, Junts hauria de prendre una decisió sobre la seva continuïtat o no en el Govern després de molts

mesos d’indecisió, amb una interpel·lació clara si volen ser Govern o són oposició. De fet, la plana major de JxCat i consellers del partit es van reunir ahir al migdia per a coordinar el missat ge que els membres del Govern traslladarien al president català en la reunió. Aquesta era que la voluntat del partit sigui arribar a un acord per a reconduir la crisi, sempre que Aragonès doni «garanties» de compliment de tres aspectes clau del pacte de govern: reactivació d’un Estat Major del procés, unitat a Madrid i negociació d’amnistia i autode terminació en la taula de diàleg.

Encara que les fonts no des cartaven cap escenari, assegura ven que la reunió no va ser con vocada amb ànim d’expulsar als consellers de JxCat del Govern, si bé, per a ERC, l’anunci de Batet traspassava «totes les línies de la lleialtat mínima que ha d’ha ver hi en una coalició» i consi

«Em dol però és del tot necessari per enfortir el Govern», va assegurar el president

exercici de llibertat d’expressió i de consciència que no mereix cap mena de retret penal», va dir la defensa, que va reclamar l’ab solució i va apuntar que, com a

molt, es podria considerar una infracció lleu relegada a l’àmbit administratiu. L’advocat de Re guant també va denunciar que Marchena no va ser específic en

deren que, amb la seva amenaça, en Junts «s’han posat la soga al coll».

El fet que més va molestar a Aragonès va ser que Puigneró, màxim representant de Junts per Catalunya en l’executiu, tot i saber el que anava a dir Batet, no l’advertís, ja que, tant el presi dent, com les files republicanes, ho van considerar un acte de deslleialtat cap al president.

l’advertiment que va dirigir a la testimoni sobre les conseqüèn cies penals de la seva decisió i va retreure defectes formals en el procediment.

La diputada de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, a l’entrada del Tribunal Suprem.

La fiscalia demana quatre mesos de presó i inhabilitació

ACN

El president de la Generalitat, Aragonès, i el vicepresident, Puigneró, durant el debat de dimarts.

Segons Aragonès, Junts ha de proposar un nom per a la vicepresidència per canviar la dinàmica

La UE respondrà unida al «sabotatge» del gaseoducte de Nord Stream

ACN/ EFE

La Unió Europea (UE) respon drà de manera «unida i ferma» als atacs «intencionats» al Nord Stream 1 i 2. Això és el que va assegurar ahir l’alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, a través d’un comunicat en què apunta que «aquests incidents no són en ab solut una coincidència». En nom dels 27, Borrell va assenyalar que el bloc comunitari està «molt preocupat» per les fugues als dos gasoductes i remarca que «tota la informació indica que aques tes fugues són el resultat d’actes intencionats». L’alt representant demana investigar els fets i su bratlla que la UE adoptarà més mesures per incrementar la resi liència de la seguretat energètica.

Després del comunicat de Borrell, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va explicar que considera les fu

gues un episodi de «sabotatge». Stoltenberg es va referir així als fets en la mateixa línia en què ho van fer la Unió Europea i els Estats Units, que consideren que es tracta d’actes deliberats. En una reunió amb el ministre de Defensa de Dinamarca, Morten Bodskov, en la qual es va referir a les fugues com a «sabotatge»,

la presidenta de la Comissió Eu ropea, Ursula Von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Stoltenberg va dir que han trac tat «la protecció de les infraes tructures crítiques als països de l’OTAN».

No obstant això, l’alt repre sentant, Josep Borrell, va evitar titllar els actes de sabotatge a Nord Stream 1 i 2, com si van fer

Per la seva part, el Kremlin va qualificar les acusacions de sa botatge de «ximples i absurdes». El portaveu també va afirmar que Rússia insistirà a participar en les recerques de l’incident. Ara bé, l’operadora del gasoduc te Nord Stream va indicar que tot suggereix que s’han produït «danys físics» al mar Bàltic en la infraestructura energètica, i va assegurar que han començat a mobilitzar tots els recursos ne cessaris per a estudiar les causes de l’incident. Tot i això, Bodskov, adverteix que la recerca de les fugues pot demorar se diverses setmanes fins que sigui segur inspeccionar la zona. «Pot trigar una setmana o catorze dies fins que la zona estigui prou tranquil· la», va dir Bodskov.

A més, Rússia sol·licitarà una sessió del Consell de Seguretat de Nacions Unides per a deba tre les fugides en els gasoductes russos, segons va anunciar ahir la portaveu del Ministeri d’Exte

La Comissió Europea proposa establir un topall al preu del petroli rus

ACN

La Comissió Europea va respon dre ahir amb un nou paquet de sancions contra Rússia a «l’es calada» per la mobilització de reservistes i els referèndums d’annexió als territoris ocupats d’Ucraïna. La nova ronda de sancions inclou una «base legal»

per establir un límit al preu del petroli rus, restriccions a l’ex portació de tecnologies i com ponents clau per a l’equipament militar, l’ampliació de la llista negra d’individus i entitats vin culats al conflicte, la prohibició d’importacions de més produc tes russos, per valor de 7.000

milions d’euros. El paquet tam bé inclou la prohibició que eu ropeus estiguin en els consells d’empreses públiques russes.

Les noves restriccions comer cials busquen «aïllar» encara més l’economia russa, ja «toca da» per les anteriors restricci ons, va subratllar la presidenta

Milers de txecs exigeixen sortir de la UE i de l’OTAN i acords amb Rússia

EFE

Milers de persones es van mani festar ahir a Praga i altres ciutats txeques en contra del Govern i per a reclamar la sortida del país de l’OTAN i de la Unió Eu ropea (UE), i acords de submi nistrament de gas amb Rússia. Desenes de milers de persones, segons la Policia, van participar en la principal protesta al centre

de la capital, sota l’eslògan «Txè quia primer» i convocada per un grup que s’autodefineix com de ciutadans sense afiliació políti ca, segons informa Ràdio Praga. Les marxes protestaven contra la coalició conservadora liberal del primer ministre, Petr Fiala, i reclamaven la signatura d’un acord amb Rússia que garanteixi el subministrament de gas a baix

preu, i que República Txeca surti de la Unió Europea i de l’OTAN. A principis de setembre una protesta semblant va reunir 70.000 persones a Praga. En aquella ocasió, Fiala va dir que la marxa estava organitzada per forces «d’orientació prorussa» a les quals va qualificar de pròxi mes a l’extremisme i contràries als interessos del país.

de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la presentació, juntament amb l’alt represen tant, Josep Borrell, de la nova ronda de sancions. «El Kremlin ha de pagar per l’escalada», va insistir la presidenta de l’exe cutiu europeu. Seguint l’acord del G7 per fixar un límit al preu

riors rus, María Zajárova: «Rús sia té la intenció de convocar una sessió amb relació a les provoca cions contra els gasoductes», va afirmar en el seu canal de Tele gram.

El Govern rebutja l’espiral de rebaixa fiscal, però no les mesures selectives

El Govern rebutja l’espiral de rebaixa fiscal en què han en trat les comunitats autònomes i es manté ferma en què no ha d’haver hi «baixades massives d’impostos», però, en canvi, s’obre a aprovar mesures «qui rúrgiques i selectives» que afa voreixin als més vulnerables. «Ho diuen tots els organismes internacionals: es desaconse llen baixades massives d’im postos, es recomana que si guin quirúrgiques, que siguin selectives i que es protegeixi la població més vulnerable i que els que més tenen més apor tin en un moment d’especial necessitat; això és el que prac ticàrem i ho explicàrem en els pròxims dies», va dir ahir la ministra d’Hisenda, María Je sús Montero. En el mateix dia en què el Parlament andalús convalidava la rebaixa que va desencadenar l’actual batalla fiscal entre comunitats, en la qual s’hi ha sumat part del Govern valencià, Montero va demanar a les autonomi es «coherència» en els seus plantejaments perquè «la gran majoria» reclamen alhora més recursos al Govern, que també procedeixen dels impostos.

del petroli rus, Von der Leyen va apuntar que el nou paquet de sancions posa les bases legals per fer ho. «Un límit al preu del petroli ajudarà, d’una banda, a reduir els ingressos de Rússia i, d’altra banda, mantindrà el mercat d’energia estable», va dir la presidenta de la Comissió Europea. A més, la nova ronda amplia la llista de persones i en titats sancionades, que ja inclou més de 1.300, segons va dir Bor rell. A la llista s’afegeixen els res ponsables de la mobilització de reservistes, així com dels refe rèndums d’annexió a Rússia que s’han fet a Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia.

Catalunya amplia l’avortament farmacològic fins a les 14 setmanes

El Departament de Salut, acompanyat pel d’Igualtat i Feminismes, va presentar ahir el nou protocol que permet la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) amb medica ments fins a les 14 setmanes. Fins ara, els avortaments far macològics només es podien fer fins a la novena setmana d’embaràs, mentre que els instrumentals, fins a la cator zena. Salut destaca que així augmenten les opcions que té la dona. El conseller Josep Maria Argimon també va de fensar que han ampliat en els últims mesos els centres que fan interrupcions voluntàri es, si bé va admetre que cal millorar ne l’accessibilitat. La consellera Tània Verge va rei vindicar l’estratègia nacional de drets sexuals i reproductius en un moment de «retrocessos de drets de les dones». Amb la publicació del nou protocol, comença un procés d’informa ció i formació als hospitals de Catalunya perquè incorporin com a pràctica clínica la inter rupció voluntària de l’embaràs amb el mètode farmacològic a partir de la desena setmana i fins a la catorzena. ACN

L’alt representant, Josep Borrell, diu que els «incidents no són en absolut una coincidència» i demana que s’investiguin els fets

L’alt representant de la UE, Josep Borrell.

El Kremlin considera «ximples i absurdes» les acusacions i participarà en la investigació

EFE

Imatge de la marxa pel centre de la ciutat de Praga.

PATRIMONI

Llavaneres reclama a l’exèrcit la devolució d’una casa d’estiueig

L’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, ha iniciat els tràmits per recla mar al Ministeri de Defensa i a l’exèrcit espanyol la devolució de l’actual casa d’estiueig de l’inspector general, un càrrec que actualment ocupa el tinent general Manuel Busquier. La finca havia estat propietat del doctor Ricardo Martí, però un cop acabada la Guerra Civil va donar la a la llavors Jefatura de Propiedades Militares franquis

DEFUNCIONS

Reus José Luis Calero Romero. Ha mort a 64 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. al Tanatori. La Pobla de Mafumet Francisco Picón Serrano. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h. a la Parrò quia de La Pobla de Mafumet.

ta. Ara, però, s’ha trobat docu mentació que demostra que el doctor Martí va donar la pri mer a l’Ajuntament, l’any 1936, amb l’objectiu de fer hi una escola, ja que el municipi no en tenia. La documentació, que va ser trobada a les caixes de l’Ar xiu Municipal de Sant Andreu de Llavaneres, inclou altres papers que demostrarien que el consistori del municipi va fer un ús efectiu de l’immoble en tre els anys 1936 i 1940. ACN ACN

Josep Maria Dalmau Casanovas

President de la secció de futbol del Nàstic (1976 – 1981)

El Gimnàstic de Tarragona expressa el seu condol i s’uneix al dolor de la família

Tarragona, 29 de setembre de 2022

La casa del capità general de Sant Andreu de Llavaneres.

Crisi oberta al govern català per la manca de confiança entre els socis

La presidenta de Junts, Laura Borràs, constatava ahir que hi ha una erosió de la confiança amb els socis de Govern, però no va aclarir si Junts farà el pas i trencarà amb l’executiu de Pere Arago nès. Però no calia que constatés res que la ciutadania no hagués vist el dia anterior durant el debat de política general, quan el seu grup va posar damunt la taula l’opció que Pere Aragonès se sotmetés a una qüestió de confiança, com a alternativa al seu incompliment dels acords de govern. Pere Aragonès suspenia tota la seva agenda i reunia d’urgència ahir a la tarda el Consell exe cutiu. El portaveu dels comuns al parlament, David Cid, resumia molt bé la situació: va afirmar que la crisi entre ERC i Junts per l’amenaça d’una qüestió de confiança és molt greu i negava saber si Catalunya té Govern. Després de poc més d’un any de la investi dura d’Aragonès com a president, sembla que el pacte de govern naufraga. Quan l’executiu hauria d’estar debatent sobre com pal·liar els efectes que tindrà l’ombra que planeja damunt del país per la inflació, aquest opta per obrir una crisi que fa trontollar l’estructura de decisions. Es necessita estabilitat per afrontar els pròxims mesos, però hi ha qui està més preocupat pel seu rèdit electoral que per complir els compromisos amb la ciutadania.

+ CONFIDENCIAL

La Colla Jove pinta Tarragona de lila

La Colla Jove de Tarragona vol tenyir la ciutat de color lila, el de les seves camises, durant els dies previs al Concurs de Castells, que se celebrarà aquest diumenge. Les ganes dels castellers per retornar a la Tarraco Arena Plaça els han portat a organitzar diverses acci ons que animin als tarragonins a seguir a la colla. Ahir va ser el torn del balcó «més tarragoní», el del Mediterrani, que es va omplir de globus liles. Ara bé, la primera de les accions va ser el dimarts, quan van pintar el seu propi local.

TRIBUNA

Recollida selectiva: menys sancionar i més educar

pis o no i això pot variar per cada municipi. D’aquí que el que val per Tarragona a escala de reciclatge pot no ser vàlid en altres mu nicipis i a l’inrevés. Per aquest motiu, pren molta rellevància l’educació ambiental i el reciclatge per fer ne un ús òptim.

Des de fa molts anys, els tarragonins estan suportant un cost molt elevat pel que fa al contracte de transport i recollida de resi dus, neteja viària, platges i solars i gestió de la deixalleria, conegut popularment, com el contracte de la brossa. Ciutats espanyoles de característiques similars a Tarragona, com Mataró i Alacant presten un servei eficient amb un preu molt inferior, i per això des del grup municipal de Ciutadans considerem que aquest és un aspecte a millorar que su posaria un doble benefici, tindre una ciutat més neta i un estalvi per les finances/arques locals.

Nosaltres, apostem fermament per tal que es produeixin canvis significatius en la millora del medi ambient, optimitzant el re ciclatge. En aquests moments, està pendent

d’aprovació l’expedient del nou contracte de la brossa i l’ordenança reguladora del servei de recollida de residus municipals i una de les mesures emprades pel govern municipal és la proposta en l’ordenança de triplicar l’import mínim de les sancions lleus i greus. Això no és més que una altra mostra de l’afany recap tatori de l’equip de govern.

El reciclatge no és tan fàcil com sembla. Tal com ens van ensenyar en una visita a la Mare Terra Fundació Mediterrània, els produc tes que pensem que aparentment van a un contenidor, poden portar impropis que no corresponen a aquell contenidor i ser rebut jats. A més, també podrien ser objecte de les noves sancions del govern municipal.

Nosaltres creiem que el que s’hauria de fer és una bona educació ambiental a les escoles.

Normalment, són els pares els que trans meten valors als fills, però en aquest cas seri en els fills els que portarien els bons hàbits i costums adquirits a l’escola a casa i ajudarien als pares amb el reciclatge a les seves llars.

En funció de l’empresa gestora del residu aquesta pot ser capaç de gestionar els impro

L’Ajuntament ha de facilitar als ciutadans tots els recursos possibles per «ensenyar a reciclar» als veïns de Tarragona, per exem ple seria molt útil un telèfon d’atenció al ciutadà per resoldre els dubtes relatius amb el reciclatge per saber què va a cada conte nidor i qualsevol altra qüestió relativa amb la recollida. Paral·lelament, l’Ajuntament ha de posar a disposició del ciutadà un espai al web municipal amb explicacions de com procedir amb la correcta recollida selectiva amb exemples d’un bon ús dels contenidors per depurar els impropis que actualment s’hi dipositen.

Finalment, cal fomentar la recollida dels olis domèstics lliurant a les llars els recipients o estris que els ajudin a aquest objectiu. Per això, considerem més adient facilitar als ciu tadans de Tarragona embuts amb rosca que es poden acoblar a qualsevol ampolla o envàs per facilitar el dipòsit dels olis de fregir, de les llaunes de conserva, etc. que no pas l’adqui sició de 400.000 vaixelles compostables que preveuen comprar en el nou contracte de la brossa.

Ultres

TRIBUNA Als setantes i vuitantes els franquistes enca ra no dissimulaven gaire (després n’han anat aprenent) i resultaven molt visibles, tant en forma de partit (Fuerza Nueva et alia) com de grupuscles de joves intimidant vianants. Uns i altres eren anomenats ultres, reducció del compost ultradretans. De fet, els diccionaris ja incorporen aquesta accepció: «Dit gene ralment de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme actituds d’extre ma dreta o d’integrisme».

Era, doncs, un adjectiu. Tradicionalment, però, ultra l’hem fet servir com a prefix, el que trobem a ultramar o ultracorrecció, amb el sentit de més enllà de o excessiu’. I també, dissimuladet, a tramuntana, (vent que bufa)

de l’altre costat de les muntanyes, per caiguda de la primera síl·laba.

Finalment, també té un ús preposicio nal amb el significat de de més a més, a so bre («Ultra els meus llibres té els seus») i el d’«excessivament, massa» («Quan surt, beu ultra mesura»). Evidentment, es tracta d’un ús culte que no trobem ni en el registre estàn dard ni encara menys en els informals.

Tot i ser de baixa freqüència (i ara no parlo d’opcions polítiques), aquest terme compta amb un parent directe (un fill, per ser exac tes) que el fa molt més present en la nostra quotidianitat verbal. Us el mostro per via etimològica. La forma llatina ja era així ma teix, ultra, i volia dir de l’altra banda (ben bé com a tramuntana). D’aquí en van sortir un superlatiu, ultimus, el que és més enllà, i el comparatiu corresponent, ulterior. Però així com aquest ha quedat com a terme culte, el

superlatiu es va fer d’allò més popular i ha ge nerat els derivats més corrents de la família: l’adjectiu últim, el verb ultimar, l’adverbi úl timament i el llatinòrum ultimàtum (malgrat la competència deslleial que els fan darrer i companyia).

Quant als derivats de l’altra branca, també han tingut bona acollida, malgrat ser litera ris, ultratge i ultrança/ultrancer. Força més rars són ultratjós i, sobretot, el verb ultrar, un gran desconegut. Cosa comprensible, a la vista dels exemples que el diccionari mateix en dona: «De moment, serà millor no ultrar les coses».

És evident, doncs, que de les tres accep cions del terme, ara mateix la que es cotitza més és l’adjectiu. Això sí, si no s’espavilen, els feixistes espanyols perdran pistonada amb aquell lema llatí que els agrada tant, fins al punt que el duen a l’escut: non plus ultra (no més enllà). Tot i que sembla que cada dia hi van una mica més.

Catalunya, set vegades independent

El moviment independentista de Catalunya, que va saltar a les notícies de tot el món el 2017 arran de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació i que encara avui és re primit severament per l’Estat espanyol, no és nou d’ara, sinó que té a l’esquena una llarga trajectòria històrica de fa segles. Catalunya sempre ha aspirat a ser lliure, independent, intentant formar una república amb l’aspira ció de crear una societat més justa i millorar la vida dels seus habitants. I de fet, Catalunya ja ha sigut un estat independent diverses ve gades:

1. Des de l’any 988, el Comte Borrell II es va independitzar de la casa d’Anjou, perquè els francs no van ajudar en les guerres contra els àrabs. Va reunir els seus comtats per formar la nostra nació, Catalunya, que va mante nir se independent, sola o confederada amb altres territoris de la península. Fins que, el 1714, un Borbó, Felip V, gràcies al reforç mi litar que li va enviar el seu avi francès Lluís XIV, va entrar a Barcelona, incomplint poste

riorment tots els acords pactats amb els ca talans. Havien estat pràcticament vuit segles d’independència.

2. Entre 1793 i 1871, com a ressò de la Revo lució Francesa, a Catalunya es produeixen conspiracions encaminades a la creació d’una República Catalana. Entre 1810 i 1812, sota la protecció de Napoleó, es declara la República Catalana, cosa que va fer enfadar molt al seu germà José Napoleó I, rei d’Espa nya.

3. El 1873 la Diputació de Barcelona proclama l’Estat Català.

4. El 1928 és proclamada a Cuba la República Catalana per l’exiliada Assemblea Constitu ent del Separatisme Català.

5. El 14 d’abril de 1931 el president Francesc Macià proclama la República Catalana que posteriorment va desconvocar.

6. El 6 d’octubre de 1934 el president Lluís Companys proclama l’Estat Català dins de la República espanyola. Li va costar la presó i anys després, el 1940, l’afusellament per part del dictador Franco, gràcies al fet que la Ges tapo el va detenir a França i el va entregar a la

dictadura espanyola.

7. Finalment, el 27 d’octubre de 2017 el pre sident de la Generalitat Carles Puigdemont, d’acord amb l’abassegador ‘sí’ en el Refe rèndum d’Autodeterminació celebrat l’1 d’octubre proclama en el ple del Parlament la independència de Catalunya en forma de República, que tot seguit suspèn sota les amenaces dels poders de l’Estat espanyol, entre ells un altre Borbó, Felip VI, de provo car un bany de sang a Catalunya si aquella proclamació tirava endavant.

Queda clar que Catalunya ho continuarà in tentant fins a aconseguir un estat sobirà dins d’Europa. Ara mateix els catalans patim dins d’Espanya, que és expressió de la cosmovisió castellana, basada en la imposició, la unifor mització, el rebuig a la diferència i la depen dència respecte del poder reial i oligàrquic. En canvi, la societat catalana necessita, com l’aire que respira, poder viure segons la seva cosmovisió, forjada durant segles, basada en el pacte, la democràcia, el respecte a la plura litat i la justícia social.

Josep M. Boixareu

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos.

de Tarragona o carrer Monterols,

2n.

de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com).

diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a

mateixes.

de

cartes han

signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

LORENA DE LA FUENTE Portaveu del Grup Municipal de Ciutadans Tarragona

PAU VIDAL

AVUI Felicita als que es diuen: Miquel, Gabriel, Rafael, Fratern i Gudèlia.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

El dia es presenta tranquil en el que a esdeveniments es refereix. Tin dràs temps sufi cient per a dedi car-te a les teves inquietuds.

TAURE

21/04 al 21/05

La teva capacitat artística estaran de gom a gom et guanyaràs l’ad miració de molts així com l’aug ment d’afecte de la teva parella.

BESSONS

22/05 al 21/06

Si avui et presen ten a algú no et deixis portar per la primera im pressió. Observa amb deteniment als quals t’envol ten.

22/06 al 23/07 CRANC

Assumptes do mèstics et porta ran pel carrer de l’amargor, atenció tant en la signatu ra de papers com en la cura d’on els guardes.

LLEÓ

24/07 al 23/08

Si vols cuidar una mica la teva prò pia imatge cap als altres intenta avui estar més alegre del que sents en veritat. Controla’t i guanyaràs.

VERGE

24/08 al 23/09

Procura tenir molt de tacte si has de parlar amb caps o superiors.

El dia no es troba molt clar com per a prendre-s’ho a la lleugera.

BALANÇA

24/09 al 23/10

La jornada trans correrà sense obstacles a ex cepció que podràs ser fortament cri ticat si continues descurant la teva imatge.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

Evita sota qual sevol punt de vis ta que s’acumulin tensions en el teu treball. Els teus nervis et trairan a l’hora de la comu nicació.

SAGITARI

23/11 al 21/12

On més et di vertiràs serà en companyia dels teus. No vagis en contra dels seus plans ja que aquests et servi ran de molt aviat.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Avui l’amabilitat amb les persones pròximes t’apor tarà l’equilibri anímic que ne cessites. Compte amb els nous co neguts.

AQUARI

21/01 al 19/02

El refrany de no deixis per a demà el que puguis fer avui, molt en compte sobretot si des d’un principi saps que els plans són nombrosos.

Fullana Fiol, Bartomeu. Cristófor Colom, 1. Telèfon 977 214 517.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Hi haurà satis faccions amb els íntims i bons mo ments amb la pa rella que ajuda ran a equilibrar tensions emoci onals.

Ciutat, Rosa M. - Molero, Helena. Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 . Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Paisos Catalans,116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Cardona Jalbuena, José Maria. Passeig Prim, 32. Telèfon 977 313 289.

SALOU: Gonzalez Sanchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2. Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA: Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Tel. 977 394 084.

CAMBRILS: Borràs Cabacès, Blanca. Av.Diputació, 79. Telèfon 977 361 041.

VALLS: Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654.

EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent. Carretera de Valls, 57. Telèfon 977 661 656.

TELEVISIÓ

LOCAL.

Notícies

Documental “El viatge de les relíquies de Santa Tecla”

Gaudeix la festa

Aventura’t

Notícies 12

Venda/Lloguer

POR JUBILACIÓN VEN DO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Amplia terraza. Termi nal Loto Cataluña. Dos tragaperras. Económico. Negocio rentable. Tel. 629.449.076

ALQUILO PARQUING

Avenida Catalunya 31. Tel. 639.966.559

REUS. LOCAL GRAN. TRASTER-GUARDAMO BLES. 105€. Fàcil apar cament. Tel. 666.140.989

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANIS TA. Tel. 623.387.479

PINTOR ECONÓMICO PROFESIONAL. Ra pidez y limpieza. Tel. 667.471.534

TAPICERO ECONÓMI CO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

TORREFORTA. Piso en venta. 3 hab., 1 baño y 1 aseo. Amplio y luminoso. Salón con salida a terraza y cocina independiente con galería. Plaza aparcamiento. Muy bien comunicado. Precio: 135.000 €.

TORREFORTA. Piso en venta 4 hab., 1 baño y 1 aseo. Cocina amplia y salón con terraza. Exterior. A/a. Parquing y trastero. Precio: 98.000 €.

TARRAGONA. CRISTOBAL COLON. Piso en venta de 4 habitaciones y 1 baño completo con plato de ducha y aseo. Cocina independiente. Soleado y luminoso.Balcón amplio. A/A con bomba C/F. Ascensor. Servicios a un paso. Precio: 239.000 € CONSTANTÍ. Piso en venta 4 habitaciones y 2 baños. A/a y calefacción GN. Cocina con galería. Terraza. Ascensor. Precio: 78.000 €.

TARRAGONA. JOAN BAPTISTA PLANA. Piso en venta 3 habitaciones y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Exterior. Zona comunitaria con piscina y zona infantil. Ascensor. Precio: 277.000 €.

TARRAGONA. CAMP CLAR. Piso en venta con 3 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN y a/a. Balcón. Ascensor. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €

TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso en venta reformado de 3 habitaciones y 1 baño. Cocina independiente exterior y salón con balcón. A/a. Ascensor. Ideal inversores. Precio: 120.000 €.

SAN PEDRO Y SAN PABLO Local en venta reformado de 75 m2. Diáfano con 2 baños. Luminoso. A/a. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €.

SAN RAMÓN TARRAGONA. Piso en venta de 4 habitaciones y 2 baños. Cocina y salón con salida a terraza. Calefacción GN. Exterior. Ascensor. Parquing. Bus y zona comercial. Precio: 142.000 €

TORREFORTA. Piso en venta reformado con 3 habitaciones dobles y 1 baño. Terraza acristalada. 2 a/a en comedor y habitación ppal. Cocina independiente. Precio: 89.500 €.

PERSONAL

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

REFORMES

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932

TAROT

TAROT DE MARÍA. Tarot evolutivo extendido, re galo péndulo. Tel. 633 670.797. Pide cita.

ALTRES

SEÑOR ESPAÑOL for mal y ordenado busca se ñor o señora viuda, para poder alquilar habitación en Tarragona o alrede dores. Tel. 616.490.296 (LUIS)

MASSATGES RELAX

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001

MASAJES REUS 30€. Para cualquier situa ción de estrés, dolen cias, contracturas. Yo Julia diplomada en QUIROMASAJE. Lugar limpio e higiénico. Ci tas con antelación. Tel. 610.326.292

MAYCA CATALANA. Ex celentes masajes corpo rales, prostático, glande riano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087

CONTACTES

CASA SUSANA. ES PAÑOLAS. 25€. Tel: 977.32.15.68

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SE NECESITAN SEÑO RITAS piso relax. Reus. Tel. 645.469.898

CAROL. SEXY PE CHUGONA besuco na… Tarragona. Tel: 643.169.924

SANDRA MADURITA. Todos Servicios. Reus. Tel. 643.027.432

VIUDA ESPAÑO LA 44a, ardiente Tel. 612.594.049 Reus.

ANGÉLICA. MADURI TA, amante, cariñosa, vi ciosa, cachonda. Todos los Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

TARRAGONA. MARTA catalana madureta. Tel: 604.260.384

ANA. ¡MADURITA PER FECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRE CIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS. LETICIA MORE NITA guapísima, del gadita, multiorgásmica, masaje. Tel. 631.794.126

PECHUGONA MA DURITA. Todos ser vicios. Tarragona. Tel: 643.136.495

TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Reci bo sola. Tel: 634.690.215

RELAX SEGUR-TORRE DEMBARRA. Particular, discreto. Horas concer tades. Tel. 613.562.265

REUS. ESPAÑOLA MADURA. 30€. Tel: 643.646.997

COLOMBIANA SEXY Y VICIOSA. Complaciente. Tel. 624.693.964

AMANTE !!!PERFEC TA!!! Discretísima. Tel. 671.715.779

Si la natura ens po gués parlar, què ens diria? Un grup de creadors han do tat de veu el bosc per tal que pugui expressar se través del pro jecte d’art con temporani La Veu del Bosc. Es tracta, com ells mateixos expliquen, d’un es pectacle audiovisual immersiu al bell mig del bosc que pretén conscienciar la societat a través de l’experiència i l’emoció. Tot plegat, afegeixen, és una pro posta avantguardista que neix de la urgència d’un canvi en la forma de percebre la nostra re lació amb el medi.

A la pràctica, La Veu del Bosc és una experiència interdiscipli nar que es du a terme a les Mun tanyes de Prades. Més concreta ment, al paratge conegut com el Mas d’en Basteret. Allà, un equip d’artistes i voluntaris han convertit una zona de bosc en una experiència sensorial única a través del teatre, la música, el videomapping, i el land art.

L’impulsor del projecte és el vallenc Guillem Muñoz, un jove creador interessat a trobar noves formes de comunicació a través dels mitjans audiovisu als. Aquest projecte, explica, «és la culminació de molts anys de recerca interna per trobar la ma nera de treballar en el medi na tural, però usant la tecnologia, i de buscar maneres de conscien ciar i educar, de forma divertida

i original, sense anar cap a allò que és convencional».

L’esperó definitiu, detalla el Guillem, li va donar l’obtenció d’una Beca Agita, concedida per l’Ajuntament de Figueres amb l’objectiu de fomentar la creati vitat, facilitant l’aparició, el des envolupament i la consolidació de projectes artístics contempo ranis: «Quan veig que me l’han concedit, m’adono que tinc una feinada, perquè el projecte es pot fer realitat. Llavors, comen ço a formular idees i acaba sor gint La Veu del Bosc».

El pas següent va ser buscar el lloc idoni per dur a terme el projecte. «Vaig escollir el bosc de Prades perquè allà hi tinc un amic a qui li cuido un mas que té un bosc que reunia totes les ca racterístiques que necessitava», detalla el Guillem.

La Veu del Bosc (www.veudel bosc.com) va arrencar el 2 de se tembre, i tot i que havia d’acabar aquest mes, ha estat prorrogat fins al cap de setmana del 15 i 16 d’octubre, coincidint amb la Festa Major d’Hivern de Prades.

L’experiència té una dura da aproximada de 40 minuts. Es fa en català i es recomana anar hi ben calçat i aprofitar al màxim els vehicles, tant per motius ecològics com per faci litar l’aparcament. Tot comen ça, explica el Guillem, «quan el

NO HO SENTS? EL BOSC ET PARLA

públic es reuneix de nit en un punt de la muntanya i es posa uns auriculars. A partir d’aquell moment, entrarà a formar part d’un experiment per compren dre millor el bosc».

De moment, el Guillem as segura estar molt content amb la resposta del públic, i admet que està valorant la possibilitat de portar aquest diàleg a altres paratges naturals del país.

Estat del cel

Cel entre poc ennuvolat i mig ennuvolat en conjunt pel pas de núvols alts i mitjans, si bé fins a primera hora del matí hi haurà intervals de núvols baixos a punts de la depressió Central. A partir de migdia creixeran nuvola des a punts del Pirineu i Prepirineu, sobretot al sector oriental. A banda, al llarg del dia hi haurà intervals de núvols baixos al vessant nord del Pirineu com també a punts del quadrant nord est del territori on, a més, tam bé hi creixeran algunes nuvolades; en aquests sectors el cel quedarà molt ennuvolat, localment cobert.

Precipitacions

Durant la matinada s’iniciarà la precipitació a punts del quadrant nord est que serà en forma de xàfec a partir de mig matí. Al llarg de la tarda també arribarà al litoral i prelitoral central.

EXPOSICIÓ

Av Verge Montserrat, 28 Cambrils Tel. 977 360 877

Prat de la Riba, 10. Tarragona Tel. 620 474 207

EL TEMPS

Màxima Mínima

mitjà

SUDOKU

‘La Veu del Bosc’ és una experiència audiovisual immersiva, ideada pel jove creador Guillem Muñoz, que es realitza a les Muntanyes de Prades

ART CONTEMPORANI

L’experiència es fa de nit, al paratge conegut com el Mas d’en Basteret.

Cristina Serret serret@diarimes.com