2
diarimés 17/11/2021
TARRAGONA
SOCIETAT
Els migrants sense sostre acaben revictimitzats per les drogues El 30% dels adolescents atesos pel centre de drogodependències són immigrants sense casa acompanyats per educadors Noemi Albisua
Tres de cada deu adolescents que reben tractament al Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències de Tarragona (CAS) són joves migrants sense sostre que arriben acompanyats per educadors municipals. A la traumàtica història de la migració sense acompanyament que pateixen se li suma, doncs, el de l’addicció a certes substàncies, com ara el cannabis o les benzodiazepines. Es tracta d’una «revictimització» d’aquests joves, segons la coordinadora del CAS, Blanca Carcolé, que s’inicien en el consum perquè en els primers moments d’angoixa, per a controlar-la, les prenen tranquiŀlitzants sota recepta. A partir d’aquí, «com que no hi ha recursos específics per a aquest segment de joves, acaben a les nostres mans», deia Carcolé. El CAS té un programa específic d’atenció a adolescents (menors de 18) amb problemes associats al consum de substàncies psicoactives que amb la pandèmia, tot i rebaixar l’activitat per les restriccions, va atendre 37 joves, gairebé la meitat dels quals amb problemes amb el cànnabis. Els opiacis es van situar en segona posició i van suposar un problema per al 16% dels usuaris d’aquest programa. El que tenien en comú la major part d’aquests adolescents
i que és una problemàtica que encara es dona, es que com a segona droga tots ells tenen l’alcohol. «És la droga secundària predominant però tenen assumit en el seu interior que no es tracta d’una substància tòxica i en fan un ús tendent al risc», explicava Carcolé. «L’addicció al cànnabis és un tipus d’addicció diària, és a dir, qui en consumeix ho fa cada dia, mentre que l’alcoholisme és més de cap de setmana i, per això, no el tenen associat a un problema», va apuntar Noemí Vivas, psicòloga del centre. Per altra banda, cal destacar que pel que fa als menors de 22 anys atesos pel CAS, el 54% provenia del Programa de Sancions Administratives. És un programa dirigit a aquest segment de població de consumidors de substàncies que s’han vist sotmesos a un procés sancionador a nivell administratiu per consum propi o tinença i que se sotmeten voluntàriament a un tractament curt, segons està contemplat per llei. És una manera, doncs, d’estalviar-se la multa. Respecte al 2019, aquests casos es van incrementar en un 46%. «Alguns d’aquests fan les sessions bàsiques» comentava Vivas, però el perfil habitual és el d’un jove que segueix la teràpia fins al final. Aquestes teràpies no tenen una durada mitjana establerta ja que depenen de
ACN
contrari, respecte l’any 2019, els tractaments per alcoholisme van disminuir un 27,7% i els de cocaïna un 22,6%, tenint en compte però que les restriccions van poder afectar a l’aflorament de casos reals. La major part dels usuaris van accedir als serveis del CAS per iniciativa pròpia, però també es van incrementar els usuaris derivats per serveis legals com ara l’esmentat de les sancions i, també, el de les Mesures Penals Alternatives (MPA). En aquest segment, les dades varien molt de les relatives als joves procedents de sancions, ja que la droga més consumida entre les persones que compleixen MPA és la derivada dels opiacis, sobre tot heroïna, en un 48% dels casos. En segon lloc se situa l’alcohol, amb un 23% dels casos que han iniciat tractament per primera vegada i després la cocaïna, amb un 18%.
El 54% dels joves que inicien tractament ho fan per estalviar-se una sanció administrativa
Imatge de l’entrada del Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències.
cada cas, de si estan associats al consum d’altres estupefaents o a altres problemàtiques, també de salut mental. Les teràpies «no només van dirigides a la pròpia addicció, si no també a les conseqüències d’aquesta en el jove i en el seu entorn», apuntava Vivas. Alguns d’aquests joves, la
minoria, requereixen en algun moment l’ingrés hospitalari, però «el més freqüent es que se’n surtin sense arribar a aquest extrem» assegurava Carcolé. Primeres visites Les darreres dades del CAS no proven que la pandèmia hagi
fet aflorar més casos de drogodependència però sí mostren que l’alcohol, amb 164 casos, és el principal motiu entre els adults per a una primera visita al centre. La cocaïna se situa en segona posició seguida d’aprop per l’heroïna, amb un total de 130 i 114 inicis de tractament. Al
Pel que fa al perfil dels que inicien el tractament, el 80% dels casos correspon a homes, amb edats compreses entre els 31 i els 50 anys. La major part d’aquests són aturats que han treballat abans però seguits de persones amb contracte indefinit o en règim d’autònoms. Pel que fa als estudis, més del 50% tenen la secundària acabada però un 39% no tenen estudis, la major part dels quals són consumidors habituals d’heroïna. Els universitaris, per la seva banda, s’apropen al centre per addiccions a l’alcohol o al tabac.
URBANISME CEDIDA
Les rotondes de la ciutat seran espais naturalitzats amb flora i construccions de pedra seca Continuen també les plantades col·laboratives a diferents espais Redacció
Tarragona vol embellir les rotondes de la ciutat i per això, des de la Conselleria de Parcs i Jardins, que gestiona la Brigada Municipal, s’enceta un nou projecte de naturalització d’aquestes rotondes, amb l’objectiu de dignificar aquests espais, ja siguin d’accés a la ciutat com de punts cèntrics i estratègics de la via urbana. El primer que es durà a terme serà el projecte de la rotonda del Cementiri, que iniciarà en breu i seguidament també s’arranjaran les rotondes del Dipòsit Municipal, de la Diputació, un tram de la mitjana de l’Avinguda
Catalunya (entre la rotonda de 4 Garrofers i l’Avinguda Andorra) i la mitjana d’accés a l’A-7 des de l’Avinguda Catalunya. Segons la consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, «es tracta de naturalitzar els espais petits de la ciutat, que han de servir per fer més amable l’espai públic». Ara es treballa amb les rotondes, però la voluntat també és millorar les places, mitgeres, jardineres, entrades als centres educatius, solars municipals, entre d’altres. Vidal recorda que a banda de les naturalitzacions a les rotondes, també s’estan duent a terme
cada cap de setmana plantades coŀlaboratives «per tal d’empoderar-nos i fer-nos cuidadors del nostre propi entorn, per fernos, entre tots, partícips d’una ciutat més verda». Així, les properes plantades seran al Parc de la Ciutat i a la zona centre, el mes de desembre i de cara al llarg de l’any vinent, tot i que ja s’aniran concretant, es preveuen plantades als barris de Bonavista, Sant Salvador, Part Alta, el Pilar, Sant Pere i Sant Pau i també als voltants del Parc Francolí. Els treballs d’arranjament de les rotondes es basen en una
L’Ajuntament vol dignificar les rotondes i millorar els enjardinats.
recuperació de l’estructura i matèria de l’espai; en alguns dels espais s’instaŀlarà una petita construcció de pedra seca, com element patrimonial així com
sistemes de reg, entre d’altres. A banda d’això es durà a terme un projecte d’enjardinament i replantat amb plantes que tinguin flor, adequat en cada
espai. El cost dels treballs per a cadascuna de les rotondes va dels 15.000 als 30.000 euros i properament sortiran a licitació pública.
