REUS
24/05/2021 diarimés
7
Josep Maria Pujol i Daniel Rubio President i secretari general d'AraCatalunya
«Volem estar al Parlament i donar més competències i recursos als ajuntaments»
OLÍVIA MOLET
La formació política sorgida a Reus el 2011 celebra els 10 anys i es marca l'objectiu d'assolir el salt a la Diputació de Tarragona i a la cambra catalana M.P.
—Què representa per a vostès el 22 de maig de 2011? —(Daniel Rubio) S'acaben de fer els 10 anys clavats de la irrupció de l'Ara Reus i l'Ara Riudecanyes en la política municipal. Per celebrar-ho, hem preparat esdeveniments tot l’any. Venim de fer el 4t Congrés Nacional i tenim dues línies de treball: definir l'estructura d’organització i desplegar l’Ara en l’àmbit municipal. Volem que al 2023 l’Ara tingui representació a la Diputació de Tarragona i ens plantegem el salt al Parlament de Catalunya des de la província de Tarragona. —Com va néixer l'Ara i com ha evolucionat? —(Josep M. Pujol) Neix de la idea que els partits no responien a les necessitats de la ciutadania. Reus es va trobar que hi havia un oasi sense oposició, les inquie-
tuds de la gent no es plasmaven a l’Ajuntament i l'activitat dels partits s’orientava per Barcelona o Madrid. Va sorgir el moviment de la Sedera i els veïns van recollir 4.000 firmes pel «no». D’allò va néixer Ara Reus, liderat llavors per Jordi Cervera i amb Cori Fargas de 2.; i Ara Riudecanyes va obtenir un regidor al 2011. L'objectiu és el municipalisme, pensar des de la gent i per a la gent, centrar-nos en les necessitats de cada lloc i procurar el benestar dels ciutadans. Hem evolucionat, i ja estem en una vintena de municipis de Tarragona, Lleida i Barcelona. —Des de l'inici la idea era expandir-se? —(J.M.P.) Vam néixer per a Reus, però s'hi va afegir Riudecanyes i hem augmentat perquè la gent ha vist que l’important és decidir des de cada poble, fer muni-
cipalisme. Tenim ja 17 regidors, un alcalde i estem en diversos governs. —(D.R.) Els darrers mesos hem estat planificant el creixement, analitzant quins són els municipis per partits judicials, com hem de fer créixer el moviment de l’Ara perquè, des d’un punt de vista de còmput de vots, se’ns permeti l’entrada a la Diputació i, a partir d’aquí, també arribar al Parlament. —Quin és el plantejament? —(D.R.) Si fem créixer el projecte amb el valor humà que ens ha portat aquí serem capaços d’assolir l’objectiu. Dibuixem una diferència entre la nova política i el municipalisme. Ara estem veient la desfeta del que alguns deien la nova política, ja sigui per Ciutadans o per Podemos. Aquestes dues plataformes neixen una al Parlament de Catalunya i l'altra a
Daniel Rubio i Josep Maria Pujol.
l’europeu. Quin ha sigut l’error? No tenir estructura de base. Nosaltres hem tingut un creixement sostingut i de base. —Per què vol un partit municipalista estar al Parlament? —(D.R.) Ser-hi seria positiu per girar les polítiques. La Generalitat i l’Estat han de donar més competències als ajuntaments. Quan la gent parla d’autonomia o de ser independents, nosaltres parlem d’autonomia i independència en l’àmbit municipal, no
VIA PÚBLICA
S'aprova la creació de l'empresa municipal d'energia El ple va aprovar de manera definitiva divendres la memòria justificativa elaborada per la comissió d'estudi municipal per a l'exercici de l'activitat de comercialització d’energia elèctrica, en règim de lliure concurrència, i mitjançant la societat municipal Reus Serveis Municipals, S.A. De la memòria es desprèn tant l'oportunitat i la conveniència de la iniciativa com l'adequació a l'interès públic.
Un grup de negacionistes recorren el centre protestant Mig centenar de persones van accedir ahir al migdia, per sorpresa, a les Peixateries Velles, segons informava Tots21, amb pancartes on podien llegir-se lemes negacionistes i frases com ara «Plandemia para reducir la población (Eugenesia)». Molts dels manifestants no duien la mascareta posada. El grup va interpretar una cançó i una dansa al centre de la plaça, tal com va fer també al Mercadal.
en l’ideològic. Hi ha ajuntaments i alcaldies lligades perquè es deuen a una estructura de partit, però també a una línia de finançament. Quan l’Ara trenqui això, el primer que hem de fer és que les dotacions econòmiques als ajuntaments siguin superiors i aquests tinguin més competències. Ho hem vist clarament amb la covid: quan el sistema s’atura, la primera porta d’entrada de la ciutadania és el seu ajuntament; en canvi, qui recull més diners i POLICIAL
té més capacitat són els ens supramunicipals. —Quina presència hi aspiren a tenir? —(D.R.) Dos diputats a la província són vida per tirar endavant al Parlament propostes. La finalitat és ser una força palanca capaç de dotar els ajuntaments de Catalunya d'eines, de competències i de finançament per fer polítiques d'atenció a les persones, a les empreses i al nostre entorn. Aquestes són les tres prioritats que tenim. —Són suficients? —(D.R.) Tenim un exemple al Congrés amb Teruel Existe, que és un sol diputat i és clau a la política nacional. —(J.M.P.) Depèn de la composició però, a més, permetria poder posar vermells els que no fan el que han de fer, fer oposició. —(D.R.) Volem que l'Ara tingui un efecte contagiador, que sigui un moviment. —Per què pensen que és moment d'iniciar aquest camí? —(D.R.) Acabarem el 2023 amb uns anys d'experiència i el partit ja té una maduresa. Som capaços de replicar un Ara als municipis, des del punt de vista jurídic i tècnic, en 24 o 48 hores. Tenim la maduresa i el múscul, i hem vist que aquest 14-F va guanyar l'abstenció motivada perquè ningú ha estat capaç de convèncer. La gent ha dit prou. GUÀRDIA URBANA
Construeixen un nou espai d'esbarjo de gossos a Mas Abelló El PSC demana que es canviï d'ubicació la zona instal·lada a Mas Iglesias OLÍVIA MOLET
Redacció
L'Ajuntament ha posat en marxa la construcció d'un nou espai per a gossos a Mas Abelló. Així ho va explicar el regidor de Via Pública, Hipòlit Monseny, en el transcurs del ple del passat divendres, on va apuntar que «l'alcalde va donar les instruccions oportunes i la setmana passada les brigades ja estaven treballant i fent aquest parc». «A mitjans de setmana el parc ja estarà acabat. Més ràpid no podria ser», va afegir. Monseny va explicar-se sobre aquest punt a preguntes del PSC, que recordava al govern que «a Reus hi ha més d’11.000 gossos censats» i que «els seus propietaris es queixen de l’estat en què es troben bona part de les instal·lacions d’higiene i d’esbarjo per a aquests animals i reclamen millores a les instal·lacions». Els socialistes demanaven, també, «millores a l’espai d'esbarjo de Mas Iglesias» i «estudiar-ne un canvi d’ubicació, tal i com proposa l’Associació de Veïns El Roserar». En aquest sentit, el regidor
Aturen una festa il·legal a un antic magatzem
La zona quedarà enllestida a mitjans d'aquesta setmana.
de Via Pública explicava que «al parc de Mas Iglesias, la regidora Ana Martínez ens va avisar que hi havia uns forats que ara s'han tapat i s'ha deixat la instal·lació en el seu ús, sabent que és un parc que ja té uns quants anys», i va assegurar que «l'alcalde i l'associació ja van prendre l'acord d'instal·lar-ne un de nou a la part nord, per damunt del
roserar, però es va veure oportú fer obres primer a una zona que no en tenia». El regidor també es va referir a la situació de l'espai de gossos del barri Gaudí, vinculat a la Boca de la Mina i que fins fa poc havia viscut obres, i va dir que «ja fa quatre mesos que es troba obert per a l'ús de la ciutadania».
La Guàrdia Urbana de Reus ha denunciat 19 persones que participaven en una festa en un antic magatzem agrícola per incomplir les mesures anticovid. Els fets van tenir lloc durant la nit de dissabte quan els agents van rebre l'avís que s'estava produint una celebració al camí Vell de Riudoms. La policia va localitzar a l'interior d'una nau 19 persones. A banda de denunciar als assistents, la Guàrdia Urbana va aixecar acta al propietari del magatzem per incomplir les mesures sanitàries, dur a terme una activitat no declarada i pels sorolls provocats per la festa.
