10
diarimés 10/06/2021
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
JUSTÍCIA
Cuixart presenta el primer recurs al TEDH contra la sentència del Suprem
ACN
La documentació va ser lliurada per la defensa del president d’Òmnium Cultural ahir al matí i ocupa més de 2.000 folis ACN
La defensa de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, va presentar ahir el recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg contra la sentència de l’1-O, que el manté ara mateix a presó. L’equip jurídic de Cuixart el va entrar a registre personalment a Estrasburg un dia després de conèixer la sentència completa i els vots particulars del Tribunal Constitucional. De fet, el mateix Cuixart assegurava dimarts a Twitter que el següent pas seria aquest. «Ni un pas enrere i ens veiem a Estrasburg!», piulava. El recurs, que segons assegura Òmnium en una nota distribuïda, es va registrar en català i acompanyat de la documentació per a la seva admissió: una seixantena d’informes que ocupen un total de 2.009 pàgines. Entre els documents que s’adjunten
hi ha tots els pronunciaments d’organismes internacionals que, segons Òmnium, al llarg dels més de 3 anys i mig de presó del president d’Òmnium han denunciat la seva situació i n’han demanat l’alliberament, així com també algunes de les resolucions dictades per altres tribunals europeus. Òmnium, que no va voler donar més detalls que els que aportava a la nota, assegurava que explicarà el contingut d’aquest recurs en una roda de premsa dimarts vinent. L’anunci del recurs arriba el dia després que, arran del detall de la sentència del Constitucional i els vots particulars de dos magistrats del tribunal, que van considerar «desproporcionada» la sentència a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja que són líders socials a qui se’ls ha de garantir el dret de reunió. Els membres del TC Juan Antonio Xiol i Maria
Luisa Balaguer van emetre un vot particular on coincideixen amb el posicionament respecte als recursos de Jordi Turull i Josep Rull, però afegeixen que en el cas dels Jordis s’ha donat una resposta penal «severa» davant de l’exercici del dret fonamental de reunió i s’ha provocat «un indesitjat efecte de desànim sobre el mateix». Afegeixen que s’hauria pogut fer un judici diferent «més d’acord amb una interpretació evolucionada i concordant amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans». El vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, considerava poc després de conèixer el detall dels vots particulars que «la divisió» del TC en els recursos dels presos independentistes «vaticina la derrota» d’Espanya a Estrasburg. A parer d’Òmnium, els vots particulars «admeten clarament» els dèficits democràtics de l’Estat
Imatge del TEDH el dia que Cuixart presenta el primer recurs dels presos per la sentència de l’1-O.
i evidencien les «fissures en la seva estratègia repressiva». «La unitat d’Espanya no pot ser utilitzada com un límit a l’hora d’exercir els drets fonamentals», va dir Mauri, i va insistir que l’independentisme té «tot el dret a manifestar-se per demanar l’exercici del dret a l’autodeterminació». «No és cap delicte i avui ja ho admeten des de dins del propi Constitucional invocant sentències prèvies del Tribunal Europeu de Drets Humans», va subratllar el vicepresident d’Òmnium. A l’espera que Òmnium de-
talli exactament quins drets fonamentals consideren que s’han vulnerat, el procediment a Estrasburg pot trigar anys a resoldre’s. El primer pas és que el TEDH admeti a tràmit el recurs. A diferència d’altres instàncies judicials, Estrasburg no informa quan ho fa. Un cop passat el filtre inicial els magistrats hauran de decidir si tramiten el recurs per la via urgent. El TEDH resol amb més rapidesa els temes més greus que impliquen un risc per a la vida o si l’afectat es troba empresonat, com és el cas dels presos ara ma-
teix. Així, la duració del procediment depèn del tipus de cas i la seva complexitat. Per exemple el recurs de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l’1-O es va desestimar en dos anys des de la seva presentació. En canvi, el recurs contra la crema de fotos del rei a Girona va trigar més: tres anys. Alguns casos es poden arribar a allargar cinc anys, però el tribunal està intentant desencallar l’acumulació de casos que arrossegava fa uns anys.
etapa tan llarga d’incertesa sobre un tema en què aviat estarà tot donat i beneit», va dir, en tot cas va justificar que triguin perquè davant la possibilitat que els indults siguin recorreguts «millor fer la feina ben feta». «En aquests moments no ens convé córrer, sinó fer passes sòlides que ens assegurin la permanència i la solvència jurídica», va dir. «Hi ha d’haver per a cadascun un informe i el govern ha de proporcionar la motivació de cada indult, i això és el que s’està preparant». Precisament respecte a la possibilitat que el Suprem acabi derogant els indults, el ministre
no es planteja aquesta possibilitat. Es va mostrar convençut que no els revocarà perquè estaran «ben motivats» per un ministre de Justícia que «és un jurista de primera». En aquest marc va recordar que la llei dels indults s’han de concedir pels criteris de justícia, equitat o utilitat pública, i «si el govern està convençut que és la millor manera per retrobar un camí de diàleg ho ha de fer». Iceta considerava «lògic» que després dels fets del 2017 a una part de la societat catalana i espanyola «hi hagi inquietud» sobre els indults als presos independentistes, però «ens hem de posar a la pell de tothom», va dir.
POLÍTICA
Iceta creu que els indults arribaran abans de l’1 d’agost i que el TS no els revocarà El ministre de Política Territorial no descarta Oriol Junqueras a la taula de diàleg ACN
El ministre de Política Territorial i Obres Públiques, Miquel Iceta, es va mostrar convençut ahir que els indults als presos independentistes estaran enllestits abans de l’1 d’agost. També que el Tribunal Suprem no els revocarà perquè la decisió «es farà en
el marc de la llei» i hi haurà «una motivació individualitzada molt sòlida». Paral·lelament, el polític català no va rebutjar la presència d’Oriol Junqueras a la taula de diàleg perquè «ha pres una iniciativa que objectivament el posa al mig d’aquest diàleg», i tot i que es va mostrar partidari
ENSENYAMENT
dir, estan pendents que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, enllesteixi els expedients i que el president espanyol, Pedro Sánchez, els inclogui a l’ordre del dia del Consell de Ministres. La concessió, o no, és qüestió de setmanes. «No m’imagino que mantinguem oberta una
INTERNACIONAL
El Govern rebaixarà fins a un 40% els preus dels màsters El Govern aprovarà en les properes setmanes una rebaixa de fins al 40% dels preus dels màsters. La consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, va explicar ahir que així ho ha aprovat el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Geis va destacar que això suposarà una primera fase en el treball d’equiparació dels preus de màsters i graus i que tindrà «un impacte molt gran» en les matrícules, facilitant l’accés
que les parts hi puguin plantejar el que considerin, va avançar el «no» del govern espanyol a l’amnistia i a pactar un referèndum d’autodeterminació. Iceta va apuntar que els indults poden estar enllestits abans de l’inici de les vacances d’agost. En aquests moments, va
dels universitaris. La mesura consistirà en una inversió de 9,3 milions d’euros que assumirà la Generalitat i no les universitats. D’altra banda, va tornar ha criticat la decisió del TSJC sobre la llengua dels enunciats i va considerar que «no és gaire normal» que la consellera «en menys de cinc dies ja tingui una notificació del TSJC». A més, va dir que es treballa per la màxima presencialitat possible el proper curs. ACN
INTERNACIONAL
Nicaragua aplana el camí d’opositors a Ortega
Biden retira ordes de Trump per a prohibir TikTok i WeChat
Les autoritats nicaragüenques van detenir dimarts al tercer aspirant opositor a la Presidència de Nicaragua, amb el que s’aplana el camí per a una nova reelecció del mandatari, Daniel Ortega, que és al poder des del 2007 i ha estat titllat de «dictador» pels EUA, quan falten cinc mesos dels comicis generals. El polític opositor i aspirant a la Presidència de Nicaragua Félix Maradiaga va ser detingut dimarts sota l’acusació d’«incitar
El president estatunidenc, Joe Biden, va retirar ahir les ordres executives que buscaven prohibir les populars xarxes socials TikTok i WeChat al país presentades pel seu predecessor, Donald Trump, i en el seu lloc va instar a obrir una recerca per a identificar riscos de seguretat vinculats a la Xina. El nou decret ordena iniciar una anàlisi «rigorosa i basada en evidències» sobre les aplicacions que recapten informacions personals
a la ingerència estrangera en els assumptes interns», segons les autoritats. Maradiaga, acadèmic i activista, va ser detingut després de comparèixer a declarar davant la Fiscalia, on li van confirmar que li havien obert una recerca. L’opositor es va convertir així en el tercer aspirant a la presidència del país investigat i detingut en els últims dies. Els altres dos són Cristiana Chamorro i Arturo Cruz. EFE
dels usuaris i la tecnologia dels quals té llaços amb el gegant asiàtic. «Uns certs països, inclòs Xina, busquen utilitzar les tecnologies digitals i les dades dels estatunidencs que presenten riscos de seguretat nacional inacceptables, alhora que ajuden als controls i interessos autoritaris», va assenyalar la Casa Blanca. En concret, apunta a aquelles aplicacions que «són propietat de persones que fan costat a adversaris». EFE
