10
diarimés 10/02/2022
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
LABORAL
El Sou Mínim pujarà fins als 1.000 euros el 2022 sense l’aval de la patronal
ACN
El govern espanyol i les patronals han acordat que aquest s’aplicarà amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener ACN
El govern espanyol ha acordat amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, augmentar als 1.000 euros mensuals el salari mínim interprofessional (SMI) el 2022. L’increment, de 35 euros al mes, s’aplicarà amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener d’aquest any. La patronal CEOE ha rebutjat l’augment que va proposar dilluns el Ministeri de Treball i s’ha quedat fora del pacte que s’ha tancat en una reunió aquest dimecres, tal com va passar al setembre de l’any passat quan l’executiu espanyol i els representants dels treballadors van acordar incrementar l’SMI fins als 965 euros mensuals sense la patronal. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va anunciar l’acord en roda de premsa amb els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo
i Pepe Álvarez. Tots tres van signar l’acord al Ministeri de Treball després de la reunió. Díaz va dir que s’aprovarà «ràpidament» en el Consell de Ministres. L’increment fins als 1.000 euros al mes en 14 pagues, un increment del 3,6% en relació amb l’SMI actual, és el que reclamaven els sindicats majoritaris. L’any passat el salari mínim no va augmentar fins al setembre i ho va fer 15 euros, un 1,6% més que el 2020. L’increment de 35 euros que s’aplicarà enguany se situa quatre euros per sobre de l’escenari d’increment intermedi expressat per la comissió d’experts consultats pel Ministeri de Treball, que va plantejar tres escenaris d’increments anuals fins al 2023. La proposta més baixa va ser augmentar-lo 24 euros aquest any –fins als 989 euros mensuals– i la més alta era de 40 euros
–1.005 euros mensuals–. L’intermedi era de 31 euros –fins als 996–. El compromís del govern espanyol és que l’SMI se situï en el 60% del salari mitjà net d’un treballador a temps complet el 2023. «Ho complirem», va assegurar Díaz, que va explicar que convocarà als experts per actualitzar el salari per a l’any vinent. La vicepresidenta va subratllar que l’SMI és «una eina eficaç per combatre la desigualtat i millorar la vida de la gent». Díaz va negar que aquesta mesura perjudiqui la creació de llocs de treball. Rebuig de la patronal La CEOE i la CEPYME ja van avançar el passat dimarts que rebutjaven la proposta de l’executiu espanyol perquè considera que el context econòmic és encara «d’incertesa» i que augmentar els costos laborals, especialment per a determinats sectors, és «in-
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb els secretaris generals de CCOO i UGT.
Díaz: «L’SMI és una eina eficaç per combatre la desigualtat i millorar la vida de la gent» assumible». Segons la patronal, la decisió respon més a «una aspiració política en el si del govern que a la lògica econòmica». Díaz va defensar que s’ha produit diàleg social encara que només era necessari consultar als
LLENGUA
Un 50% dels castellanoparlants avala l’actual model d’ensenyament ACN
Els sindicats celebraven l’acord Sordo i Álvarez van celebrar l’acord i van criticar que la patronal no s’hi hagi sumat. Els secretaris generals dels sindicats
majoritaris van afirmar que «no és veritat que l’SMI destrueixi llocs de treball» i van destacar que hagi crescut un 40% en cinc anys. Segons els sindicats, dir que l’SMI afecta l’afiliació és «teologia», ja que les dades ho rebaten. El líder de CCOO va remarcar que és «una gran notícia» que beneficiarà els sectors més precaritzats i en particular a dones i joves.
JUTJATS
El 76% de la població està d’acord amb la immersió lingüística El 76% dels enquestats està d’acord amb la immersió lingüística a l’escola i un 24% hi està en desacord, segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) sobre actituds sociopolítiques. Si es pregunta als catalanoparlants, el 95% avala l’actual model lingüístic.
agents socials en aquesta matèria. La vicepresidenta va assegurar que el diàleg social té «bona salut» encara que la patronal s’hagi despenjat d’aquest acord i ha subratllat que és «referència a tot el món».
En canvi, els enquestats castellanoparlants estan dividits: un 50% està a favor de la immersió. Pel que fa als votants dels partits, més del 90% dels d’ERC, Junts, En Comú Podem i CUP avala la immersió. I també ho fa el 64% de l’electorat del PSC. En canvi, el 92% de Vox, el 77% de Cs i el 71% del PPC s’hi opo-
JOCS OLÍMPICS
sen. D’altra banda, el 58% dels enquestats creu que el català a l’ensenyament és adequat, un 20% el veu insuficient i el 22%, excessiu. Les preguntes sobre immersió lingüística a l’escola es fan enmig de la polèmica per la decisió del TSJC del 25% de classes en castellà.
El consens amb la immersió que indica l’enquesta, però, contrasta amb la situació del català: un 78% dels catalanoparlants considera que la situació de la llengua ha empitjorat en els últims anys i, a més, el 68% d’aquests creu que es tracta d’un idioma amenaçat. En canvi, si es pregunta als castellanoparlants: un 48% creu que el català s’ha mantingut com estava i un 22% que és una llengua amenaçada. Un 58% dels qui tenen el castellà com a llengua pròpia consideren que el català té el futur garantit, cosa que només comparteix un 22% dels catalanoparlants.
CRIM MASCLISTA
Investiguen 64 morts a la residència de Tremp El jutjat de Tremp ha obert dos procediments arran de la denúncia presentada per Fiscalia amb relació a la gestió del brot de covid-19 que va afectar la residència Fiella de Tremp el novembre de 2020. Les causes s’han obert contra l’exdirectora tècnica del centre i a la responsable d’higiene sanitària: una per suposats delictes contra la seguretat dels treballadors i l’altra per suposats delictes d’homicidi imprudent i vexació
injusta. El brot va provocar la mort de 64 dels 142 residents i segons la denéncia de la fiscalia de Lleida aquelles setmanes hi va haver deixadesa en l’atenció als residents, falta de mesures per frenar el virus, descoordinació i una manca d’assistència sanitària real. La setmana passada fiscalia de Lleida va presentar la sentència contra les dues extreballadores i aquest dimecres el jutjat ja ha obert dues causes contra elles. ACN
INTERNACIONAL
Espanya i Bòsnia estudien coorganitzar els JJOO d’Hivern
Confessa l’autor del crim sobre la mort de la menor a Totana
Rússia arriba a Bielorússia per a fer maniobres amb Ucraïna
Representants dels comitès olímpics de Bòsnia i Hercegovina i Espanya van celebrar aquest dimecres a Pequín una reunió sobre la possibilitat que Sarajevo albergui algunes de les proves de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Pirinencs 2030. La idea de l’organització conjunta «s’ajusta a un nou concepte de sostenibilitat dels Jocs, on especialment es posa l’accent en l’ús d’infraestructures existents, és a dir a
El jove de 19 anys detingut per la mort de la seva ex-xicota de 17 anys a Totana (Múrcia) va confessar que és l’autor material del crim, segons va informar el delegat del Govern a Múrcia, José Vélez. La menor assassinada es trobava desapareguda del seu domicili des de feia 24 hores i els agents de la Guàrdia Civil van prendre declaracions a les persones del seu entorn, entre elles a l’ara detingut. Escasses hores després d’aquesta
El cap de l’Estat Major de Rússia, Valeri Guerásimov, va arribar ahir a Bielorússia per a presidir les maniobres militars Determinació aliada-2022, que arrenquen avui i han despertat inquietud a Ucraïna i a l’OTAN, que acusen Moscou de preparar una invasió. Segons va informar el Ministeri de Defensa rus, els exercicis són «la fase final» en la comprovació de l’estat operatiu de les tropes de reacció ràpida, que va començar al gener i
la seva adaptació», concloïa el comunicat del comitè olímpic bosnià. Es reconstruirien, entre altres, trampolins i pistes per a la combinada nòrdica com a prioritats, així com la pista de bobsleigh per a competicions com bob, trineu i skeleton. També van anunciar noves trobades per la setmana vinent a Madrid i la visita al començament de març a Sarajevo d’una delegació espanyola per a veure instal· lacions i infraestructures. EFE
primera presa de declaració, els agents van tornar a l’habitatge del jove, situada en un cèntric bloc de cases de Totana conegut per la seva arquitectura com El Quesito, per a tornar a parlar amb ell, moment en el qual es va esfondrar i va confessar el crim. El delegat del govern va assenyalar que la Guàrdia Civil continua investigant per a instruir les diligències del cas, i es preveu que avui o demà el jove passi a disposició judicial. EFE
va ser ordenada pels presidents rus, Vladímir Putin, i bielorús, Alexandr Lukashenko. Durant les maniobres s’escenificaran operacions de defensa contra una agressió exterior i també accions de lluita antiterrorista. La Casa Blanca va denunciar que Rússia ha desplegat ja 5.000 soldats russos a la frontera entre Ucraïna i Bielorússia, i que planeja incrementar aquesta xifra fins als 30.000 homes. EFE
