10
diarimés 03/03/2022
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
INTERNACIONAL
Més de 2.000 morts i gairebé un milió de refugiats en només set dies El Ministeri de Defensa rus admet la mort de 500 soldats del seu exèrcit i més de 1.500 militars ferits EFE
EFE
La invasió russa d’Ucraïna ha causat en només set dies més de dos mil morts, segons xifres provisionals que manegen tots dos bàndols, que avui obren una segona ronda de negociacions amb l’objectiu d’aconseguir un alto-el-foc, mentre el nombre de refugiats s’acosta ja al milió, segons el balanç ofert Nacions Unides. Ucraïna reconeixia que més de 2.000 civils ucraïnesos han mort des del començament de la invasió llançada per Rússia el 24 de febrer, segons el Servei Estatal d’Emergència d’Ucraïna. «Durant els set dies de la guerra, Rússia ha destruït centenars d’infraestructures de transport, habitatges, hospitals i guarderies. En aquest temps han mort més de 2.000 ucraïnesos, sense comptar els nostres defensors», va assenyalar en la seva pàgina de Facebook. En un comunicat, destacava que els seus socorristes han aconseguit salvar la vida de més de 150 persones, evacuar a altres 500 i sufocar més de 400 incendis provocats pels bombardejos russos. El Ministeri de l’Interior d’Ucraïna informava, a més, que continuen els combats per Mariúpol, ciutat de gairebé mig milió d’habitants del sudest del país, banyada pel mar de Azov i controlada pel govern de Kíev. Per la seva banda, el Ministeri
Imatge del Servei de Seguretat d’Ucraïna després del bombardeig sobre la ciutat de Kharkiv.
Més de la meitat dels refugiats s’han dirigit a Polònia i alguns ja han arribat a altres països de Defensa rus va admetre ahir la mort de 498 soldats del seu exèrcit, a més de 1.597 militars ferits.
L’OMS reitera la «urgent necessitat» d’establir un corredor segur per fer arribar material sanitari La informació, la primera des que va començar la guerra, la va proporcionar el portaveu de Defen-
sa rus, Igor Konashénkov, en un comunicat. «Lamentablement, entre els nostres camarades que participen en l’operació militar especial hi ha pèrdues. 498 militars russos han mort en compliment del seu deure. Oferim tota l’ajuda possible a la família dels caiguts», va declarar. «Les infor-
macions difoses per molts mitjans occidentals sobre les suposadament ‘incomptables’ baixes russes són una desinformació deliberada», va afirmar. Segons Konashénkov, les baixes entre les forces ucraïneses són considerablement majors i ascendeixen a 2.870 morts i prop de 3.700 ferits.
L’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha elevat a 874.000 el nombre d’ucraïnesos que han fugit de la guerra, després de la invasió i els atacs llançats per Rússia des de diversos fronts. Aquesta actualització correspon a dades recollides fins dimarts als països veïns d’Ucraïna, va precisar l’entitat. Altres 96.000 persones han creuat des de les regions orientals de Lugask i Donestk –sota control de grups armats separatistes des de 2014– cap a Rússia. Més de la meitat de refugiats s’han dirigit a Polònia i alguns milers ja han arribat a tercers països, com la República Txeca, on existeix una important comunitat ucraïnesa. Guerra nuclear Mentre Occident endureix les seves sancions contra Rússia, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va assegurar ahir que el president dels Estats Units, Joe Biden, sap que l’única alternativa a les sancions contra Rússia és una Tercera Guerra Mundial i que seria «una guerra nuclear devastadora», en declaracions la televisió de Qatar Al Jazeera. No obstant això, la portaveu del Ministeri d’Exteriors, María Zajárova, va afirmar que el seu país en cap concepte té la intenció de pitjar «el botó vermell nuclear», després de la recent ordre del president rus, Vladímir Putin, de posar en «règim especial de servei» les forces nuclears russes. Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va reiterar la «urgent necessitat» d’establir un corredor segur per a facilitar l’arribada de material sanitari a Ucraïna i va mostrar la seva preocupació per la situació social que està generant el conflicte.
ARMES EFE
Espanya enviarà el divendres llançagranades, cartutxos i metralladores a Ucraïna Pedro Sánchez anuncia el canvi de parer del Govern davant el Congrés EFE
Espanya enviarà demà dos avions amb un primer carregament de material militar ofensiu a Ucraïna, que inclou 1.370 llançagranades contra carros, 700.000 cartutxos per a fusells i metralladores, així com metralladores lleugeres. En una entrevista en Antena 3, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va detallar ahir aquest primer enviament que arribarà a Polònia, a un punt molt pròxim amb la frontera d’Ucraïna en dos avions. El carregament estarà integrat per 1.370 llançagranades contra carros, 700.000 cartutxos de me-
tralladores i metralladores lleugeres, segons va precisar Robles, qui va aclarit que es tracta d’un material molt important perquè permet la defensa individual, fins i tot de persones que no tinguin formació amb armament. Sobre el canvi de criteri per a l’enviament directe d’armes, Robles va defensar que Espanya «ha estat enviant material humanitari i defensiu» a Ucraïna i va postil·lar que l’ofensiva russa «evoluciona cada dia» i obliga al fet que Espanya, i fins i tot cada país membre de la UE, vagi canviant les seves decisions per a «fer front a aquesta agressió
inacceptable». En aquest sentit, va evocar el dret d’Ucraïna a «la legítima defensa» davant d’una invasió i una guerra que comporta que els bombardejos sobre el seu territori siguin cada vegada majors, per la qual cosa el Govern ha entès, va remarcar, que era el moment de contribuir amb armament ofensiu. Així mateix, la ministra va reafirmar el compromís d’Espanya amb la unitat de tots els països europeus davant una «massacre inacceptable» contra Ucraïna i els seus ciutadans. La rectificació del president Sánchez, feta pública davant el
Pedro Sánchez sortint del Congrés, ahir.
La decisió va provocar una divisió dintre de la formació Unidas Podemos ple del Congrés, va ser aplaudida pel Partit Popular, però va comportar el rebuig de Podemos, tal com va evidenciar el seu portaveu parlamentari, Pablo Echenique: «Amb tota la lleialtat, pensem que l’enviament d’armes és un error». Al seu judici, aquesta mesura no és eficaç i armar a la població civil davant d’un exèrcit professional no canviarà la correlació de forces i suposarà una escalada bèl·lica. Però la divisió interna va quedar palesa a Unidas Podemos, ja que la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i el ministre d’Universitats, Joan Subirats, van secundar plenament les decisions de Sánchez, mentre que les ministres Ione Belarra i Irene Montero van considerar que l’armament contribueix a l’escalada i no resol el conflicte.
