10
diarimés 04/03/2022
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
INTERNACIONAL
Alto el foc temporal a Ucraïna per crear corredors humanitaris La segona ronda de negociacions entre Rússia i Ucraïna acaba amb un pacte però no suposa el final de la guerra EFE
EFE
Ucraïna i Rússia van acordar ahir un alto el foc temporal així com l’establiment de corredors humanitaris, una mesura d’emergència forçada per la situació però que ni molt menys suposa el final de la guerra, que, d’altra banda, podria empitjorar, segons es desprèn de la conversa telefònica que va mantenir el president rus, Vladimir Putin, amb el seu col·lega francès, Emmanuel Macron. La segona ronda de negociacions entre Rússia i Ucraïna es va dur a terme a la localitat de Belovezhskaya Pushcha, a la regió bielorussa de Brest, prop de la frontera polonesa. L’assessor presidencial ucraïnès, Myjailo Podoliak, va assenyalar en el seu canal de Telegram que «les parts han arribat a un enteniment sobre la creació conjunta de corredors humanitaris amb un alto el foc temporal». No obstant això, va afegir que la delegació negociadora ucraïnesa «no va obtenir els resultats que esperava i continuarà el diàleg en una tercera ronda de converses». Per la seva banda, el cap de la delegació russa, Vladímir Medinski, va dir que, «en general, va haver-hi un enteniment a la taula de les negociacions», però en unes certes qüestions «la part ucraïnesa es va prendre un temps per a reflexions i consultes a Kíev».
Aquest alto el foc no suposa el final de la guerra, tal com es desprén de la conversa entre el president de Rússia, Vladímir Putin, i el seu homòleg francès, Emmanuel Macron. Segons fonts de l’Elisi, Putin va assegurar al president francès que la seva ofensiva sobre Ucraïna va «segons el que es preveu» i s’empitjorarà tret que Kíev accepti les seves condicions, entre elles la de la desmilitarització. Per això Macron va concloure que «el pitjor està per arribar». Segons les mateixes fonts, Macron li va dir a Putin que està cometent «un error greu», que està buscant «pretextos» i que la seva actuació no era conforme a la realitat ni podia justificar la seva violència i el preu que pagarà el seu país, que acabarà «aïllat, afeblit i sota sancions» durant un llarg període de temps. 33 morts a Chernígov Mentre les delegacions russa i ucraïnesa negociaven, el conflicte continua obert i s’intensifica a diverses ciutats. A Chernígov, al nord del país, almenys 33 persones van morir en un bombardeig rus contra una àrea residencial, segons va informar ahir el Servei Estatal d’Emergències d’Ucraïna. «Fins a les 18.20 hores (16.20 GMT), els cossos de 33 morts i 18 ferits havien estat trets d’entre
blemes amb les comunicacions mòbils. Boychenko, que va afirmar que Mariúpol estava «a la vora d’una catàstrofe humanitària» i que dimecres «va ser el dia més difícil i cruel» de la guerra perquè els russos «només volien destruir-nos a tots», va assenyalar que els treballadors de les empreses de serveis públics estaven esperant un període de calma per a començar a restaurar les principals línies de subministrament d’energia i aigua. Al mateix temps, els serveis públics proporcionaven combustible per als generadors que subministren electricitat als hospitals de la ciutat, brindant així atenció mèdica d’emergència a tots els residents ferits de Mariupol, va explicar. Davant aquesta situació, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va prometre ahir reconstruir el país quan finalitzi la guerra i va exigir a Rússia que pagui per tota la destrucció que
Zelenski promet reconstruir el país quan s’acabi la guerra i exigeix a Rússia que pagui
Imatge de les destrosses provocades pels bombardejos russos a la capital d’Ucraïna, Kíev.
els enderrocs a conseqüència dels atacs aeris», va assenyalar en el seu compte oficial de Telegram. «Els treballs de rescat s’han suspès temporalment a causa dels forts bombardejos», afegia. Ahir al matí, les forces russes van llançar un atac amb míssils contra edificis d’aparta-
ments al centre de la ciutat. El cap de l’Administració Estatal Regional de Chernígov, Vyacheslav Chaus, va apuntar que «no hi ha instal·lacions militars a prop. A prop es troben hospitals, diverses escoles i guarderies, desenes d’edificis de gran altura». A Mariúpol, ciutat de gairebé
mig milió d’habitants a la vora del mar d’Azov, la situació també és complicada, segons va apuntar ahir el seu alcalde, Vadym Boychenko, ja que els habitants continuen sense electricitat, aigua i calefacció a causa dels constants bombardejos de les forces russes. També hi ha pro-
està causant la invasió russa. En una nova al·locució, el president ucraïnès va assegurar que l’Estat restaurarà «cada casa, cada carrer, cada ciutat». El mandatari va fer aquestes declaracions després que les forces russes bombardegessin dimecres la Catedral de l’Assumpció a Khàrkiv, la segona major ciutat d’Ucraïna i situada a l’est del país. «És un lloc sagrat. Ara ha estat colpejat per la guerra. Ni tan sols tenen por a (recórrer a) això», va dir sobre les forces russes. «Però Déu ves i respon a tot. No hi ha búnquer per a sobreviure a la resposta de Déu», va subratllar.
INTERNACIONAL EFE
La UE acorda en temps rècord donar protecció temporal als qui fugen de la guerra L’acord permetrà als refugiats quedar-se als països membres tres anys EFE
Els països de la Unió Europea van acordar ahir concedir una protecció temporal en tot el seu territori a les persones que fugen de la guerra a Ucraïna, una decisió adoptada per unanimitat només quatre dies després d’haver estat presentada i davant el creixent èxode de refugiats. «És un acord històric que permetrà als estats membres de la UE donar a les persones que fugen del conflicte una resposta adaptada a la situació», va subratllar Gérald Darmanin, que exerceix la presidència semestral del Consell. La comissària europea d’Interior,
Ylva Johansson, va valorar que la UE hagi estat capaç d’acordar «de manera unànime» i en un termini de temps tan breu una normativa que va considerar una mostra d’unitat entre els estats membres. En la reunió dels ministres europeus d’ahir va participar per videoconferència el titular d’Interior d’Ucraïna, Denys Anatoliyovych, que va parlar de la duríssima situació que està vivient el seu país, una intervenció que la comissària Johansson va qualificar de «molt emotiva». Pel que fa als països de la UE, aquests van introdu-
ir alguns ajustos a la proposta inicialment presentada, que no havien tingut ocasió d’abordar prèviament. En particular, van acordar donar automàticament protecció temporal tant als ciutadans ucraïnesos com als qui ja gaudien de l’estatut de refugiat a Ucraïna, va precisar el ministre francès. No obstant això, per a la protecció dels nacionals de tercers països residents a Ucraïna, van decidir que es podrà aplicar la directiva de protecció temporal o la llei nacional de l’estat membre on es trobin. La comissària va precisar, per part seva, que els nacionals de tercers
Evacuació d’ucraïnesos a prop de Kíev.
S’aplicarà als refugiats que hagin arribat a la Unió Europea des del passat 24 de febrer països que estaven a Ucraïna temporalment, com és el cas de molts estudiants o treballadors, no estan coberts per la directiva. No obstant això, quan entrin a la Unió Europea, es contactarà amb els seus països d’origen per a assegurar-los el trasllat. La directiva de protecció temporal, que data de l’any 2001 i va ser aprovada després de les guerres dels Balcans, està dissenyada, en particular, per a oferir protecció immediata a persones que arriben de manera massiva a territori comunitari i no poden tornar als seus països per guerres, violència o violacions dels drets humans. Així doncs, facilitarà a les persones que hagin fugit d’Ucraïna, sigui quin sigui l’estat membre on es trobin. Les normes seran aplicables durant un any, ampliable fins als tres.
