Dimecres, 9 de març de 2022 núm. 4.498 www.diarimes.com
Els Estats Units prohibeixen les importacions de petroli i gas de Rússia
La freqüència de les línies de bus de l’EMT patirà afectacions diàries
El Regne Unit també les vetarà de forma progressiva. P24
TARRAGONA CIUTAT La manca de personal per cobrir baixes i vacances provoca problemes en els trajectes i l’empresa municipal informarà diàriament de les incidències. P5
INTERNACIONAL
REUS
GERARD MARTÍ
Jutgen un educador social d’un CRAE per abusar d’una menor Els fets es remunten entre l’any 2015 i el juny de 2016. P8
La manifestació va arrencar a la Imperial Tarraco i va marxar per la Rambla Nova de Tarragona fins a la plaça de la Font.
Més de 2.000 persones en la manifestació del 8-M TARRAGONA Les manifestants clamen consignes contra el patriarcat en la protesta unitària. P2-3
2
diarimés 09/03/2022
8-M
MANIFESTACIÓ GERARD MARTÍ
La plaça de la Font es va omplir de gom a gom per reivindicar una societat més feminista, més justa i més igualitària en el Dia Internacional de les Dones.
Prop de 2.000 persones reivindiquen una societat més feminista i igualitària Les manifestants clamen consignes contra el patriarcat i el capitalisme en la manifestació unitària del 8-M al Camp ACN
Clam feminista a la manifestació unitària del Camp de Tarragona que es va celebrar ahir al vespre a la capital tarragonina. Prop de 2.000 persones es van manifestar pels carrers de la ciutat amb proclames feministes, com ara «Sense les dones no hi ha revolució» i altres consignes contra el patriarcat i el capitalisme. La manifestació va arrencar a la plaça Imperial Tarraco, va marxar per la Rambla Nova i va culminar a la plaça de la Font, on es va llegir un manifest reivindicatiu per part de les organitzadores. «Avui encara hem de reivindicar un munt de drets com a dones i els hem de continuar lluitant», va dir a l’ACN la Laia Comès, una manifestant. Amb el lema «Molt per defensar, molt per avançar, seguim lluitant pel feminisme», la capçalera de la manifestació va arrencar des de la plaça Imperial Tarraco i va recórrer els carrers del centre de la ciutat, passant per l’avinguda Prat de la Riba direcció a la Rambla Nova, fins a arribar a la plaça de la Font. Du-
GERARD MARTÍ
rant la marxa, les manifestants van lluir pancartes i cartells reivindicatius i van cantar proclames, com «Els carrers seran feministes», «Qui sembra la ràbia, recull la misèria» o «Ens toquen a una, ens toquen a totes», entre altres consignes del moviment feminista. Molta feina per fer «Avui és el dia de les dones treballadores i tenim molts drets per conquerir, encara vivim en un sistema capitalista i patriarcal que no ens deixa viure amb dignitat», va manifestar l’Olga, membre de la plataforma 8-M Camp, l’entitat que va ser l’encarregada d’organitzar la protesta. En la mateixa línia es va posicionar la seva companya Marina, qui va assenyalar que cal continuar alçant la veu al carrer contra els estaments patriarcals. «El sistema capitalista i patriarcal ens afecta a totes independentment del gènere, la sexualitat, la classe i la raça”, va afegir. En la manifestació també hi van participar la Pili i la Soraya. Ambdues opinen que calen més
Una imatge de la capçalera de la manifestació durant el recorregut per la ciutat.
polítiques per revertir la desigualtat que pateixen les dones en totes les capes de la societat. «Avui no és un dia de festa, sinó de reivindicació, tots els estaments i administracions posen
la bandereta lila, però no hi ha diners ni voluntat per fer plans d’igualtat», es queixava la Pili. En el cas de la Soraya, que va patir violència de gènere fa uns quants anys, va lamentar que no hi hagi
més ajudes per a les dones. «Tot és paper mullat, no hi ha ajudes físiques, hem de reivindicar els nostres drets en tots els àmbits», demanava aquesta manifestant en arribar a la plaça de l’Ajunta-
ment. La marxa va culminar a la plaça de la Font, on es van dur a terme diverses actuacions musicals davant les portes de l’Ajuntament i es van cridar més clams a favor de la lluita feminista. A més, les representants de la plataforma 8-M van llegir un manifest, de marcat caràcter social, en el qual van reclamar la derogació de la llei d’estrangeria i de la reforma laboral. El mateix manifest també demanava que hi hagi canvis «profunds» en el sistema polític, econòmic i social del país. «Volem viure una vida digna on es posi la vida al centre», van clamar les manifestants reunides a la plaça. Ahir al vespre, durant una estona, la plaça de la Font es va tenyir de lila. Les persones que van assistir a la manifestació portaven algun motiu de color morat, com pancartes, banderes, roba, mocadors, mascaretes..., per reivindicar amb veu alta i clara una societat més justa i igualitària i que s’aturi d’una vegada per totes la desigualtat entre homes i dones.
8-M ART
09/03/2022 diarimés
3
INSTITUCIONAL GERARD MARTÍ
CEDIDA
Foto de família dels participants en l’acte institucional per commemorar el Dia Internacional de les Dones a Reus.
L’Ajuntament de Reus organitza un acte institucional per celebrar el 8M L’autora del cartell, l’artista reusenca Marta Roigé, va ser l’encarregada de llegir la declaració Els alumnes de l’EADT van pintar els murals.
Murals de les dones que han canviat el món a la Diputació La Diputació de Tarragona va commemorar ahir el 8M amb la lectura del manifest i la creació d’uns murals reivindicatius davant de la porta del Palau. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, acompanyada de diputades de la institució, va llegir el manifest, mentre l’alumnat de l’Escola d’Art i Disseny (EADT) pintava els murals. L’EADT va crear quatre murals disposats en forma de cub i pintats amb esprai sobre unes plantilles prèviament tre-
ballades al Cicle de Grau Superior d’Arts Aplicades al Mur de l’EADT. A cadascuna de les cares del cub, s’hi van pintar dones que han canviat el món al llarg de la història i que van ser escollides per l’alumnat. L’escultora francesa Louise Bourgeiois; la primera dona a sortir a l’espai exterior, Valentina Tereixkova; l’activista Rosa Parks i una dona anònima familiar d’una de les estudiants participants en l’activitat n’han estat les protagonistes. Redacció
Redacció
El Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus va ser l’escenari ahir de l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional de les Dones. En aquesta ocasió, l’artista feminista reusenca Marta Roigé Peco, autora del cartell de la programació d’aquest any, va ser l’encarregada de llegir la declaració institucional. L’acte també va comptar amb les intervencions de la regidora amb les funcions de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Marina Berasategui; la vicealcaldessa, Noemí Llauradó; l’alcalde, Carles Pellicer, i l’acompanyament musical de Pepper & Soul. L’Ajuntament de Reus, com moltes entitats del territori, es va adherir al manifest institucional del 8 de març, un manifest que remarca la neces-
sitat de dos canvis imprescindibles per canviar les desigualtats que pateixen les dones: «el paper actiu dels homes per identificar i rebutjar els estereotips, les actituds i els comportaments masclistes propis i dels seus entorns
La programació de la celebració incloïa 40 actes per promoure una societat més justa laborals, familiars o d’amistats» i una resposta institucional a l’altura. «La vitalitat del moviment feminista al carrer ha fet possible en les darreres dècades que els feminismes i la seva agenda política transformadora hagin irromput amb força a les institu-
cions», resava el manifest. Pel que fa al programa d’actes, la regidoria de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de l’Ajuntament de Reus i el Casal de les Dones han coordinat aquest any la programació, con-
El consistori s’adhereix al manifest institucional per demanar un paper actiu dels homes juntament amb altres entitats i institucions, d’una quarantena d’actes per reivindicar i promoure una societat més justa, integradora, lliure i equitativa per les dones i els homes i fer reflexionar sobre quines accions queden pendents per avançar cap a
aquest model social. La programació del 8M d’enguany també va retre homenatge als moviments feministes i va reivindicar que cal continuar fent evidents les desigualtats de gènere. El cartell del 8M d’enguany reivindica la pluralitat del gènere femení: dones de races diferents, amb tot tipus de cossos, dones trans o d’orientació sexual diversa són representades a la il·lustració que inclou les mans amb la polsera del col·lectiu LGTBI+, plantes i símbols de la primavera que evoquen revolució, renaixença, feminitat i natura, així com papallones lligades al concepte de llibertat. Tota aquesta simbologia es vincula a Reus per reflectir una ciutat feminista que lluita pels drets de totes les dones.
FELICITACIONS
Mantenimientos de limpieza
Por muchos años más contando con tu amistad, pásatelo teta nene.
Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com
- Comunidades de vecinos - Oficinas - Comercios Econeteges Tarragona - Domicilios particulares - Pulidos Abrillantados y restauración de suelos de: Tel. 622 727 555 microcemento. econetegestgn@gmail.com - Mármol, granito, hormigón.
4
diarimés 09/03/2022
TARRAGONA
COMERÇ
El centre comercial Les Gavarres es prepara per constituir-se com a APEU L’Àrea de Promoció Econòmica Urbana permetrà fer una millor gestió a les empreses de la zona que delimitin com a comercial Paula Montalvo
El centre comercial Les Gavarres ha iniciat un procés per a convertir-se en una nova Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU). Es tracta d’un model econòmic el qual té l’objectiu d’impulsar la dinamització comercial de la zona, l’organització d’esdeveniments, d’activitats d’animació i publicitat i d’espectacles, entre moltes altres qüestions. En el cas de Les Gavarres, tal com va confirmar el gerent de l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) del centre comercial, Ramon Llull, a aquesta redacció, «és una proposta encara molt embrionària i que cal treballar». Tot i això, des de l’Ajuntament de Tarragona confien a arribar a bon port amb aquesta proposta i que pugui tirar-se endavant. De fet, el conseller de Comerç, Dídac Nadal, assegura en declaracions a Diari Més que la constitució d’aquesta nova Àrea suposaria un avantatge en l’organització en l’àmbit intern i
GERARD MARTÍ
podrien aconseguir una autonomia que els permetria «tenir una resposta molt més ràpida a tots els problemes que tinguin, però també als objectius que vulguin assolir individualment com a
L’Ajuntament confia arribar a bon port amb aquesta proposta i poder-la tirar endavant El procés de creació de la nova Àrea serà llarg, ja que s’ha d’aprovar entre empresaris i al Plenari
empreses». «Hi ha molts elements que se’ns escapen a l’administració pública i que, amb la formació de l’APEU, les empreses tindran un tentacle que els facilitarà molt més arribar a aquests racons on nosaltres no tenim la capacitat d’abastir». Per exemple, alguna de les línies en
Aquest nou model ajudarà en les gestions internes per solucionar problemes i assolir objectius.
què facilitaria més l’actuació seria en l’àmbit de la neteja. Nadal assegura que la neteja dels car-
SOLIDARITAT
rers de Les Gavarres correspon al consistori, però no els pertoca tenir cura dels aparcaments pri-
vats que cada empresa crea per al seu benefici. Una altra qüestió seria el canvi en la direcció de
circulació dels carrers, tal com es va fer ara fa uns mesos. Pel conseller, formar part d’una APEU els hauria facilitat molt més tot el procés. Un procés llarg La llei que regula les APEU va ser aprovada el passat 2020 i proposa un procés llarg per tal de posar-les en marxa. De fet, segons Nadal, a Catalunya encara no hi ha cap APEU constituït. L’AIE Les Gavarres assegura que estan encara en una fase molt inicial del procés de constitució. D’aquesta manera, el primer pas és crear un Pla d’Actuació, el qual serà el full de ruta de l’APEU, i ha d’establir-ne els objectius, els instruments, les principals funcions i com es mesurarà el seguiment de les actuacions. A més, el 25% de les entitats empresarials hauran d’estar d’acord amb la creació d’aquesta nova Àrea. A més, també és necessari que se signi un conveni entre l’Ajuntament i l’AIE. El model de l’APEU és de gestió públicoprivada i es basa en el fet que el sector privat executa iniciatives adreçades a augmentar la competitivitat i millorar l’entorn urbà sota la tutela de l’ajuntament, però sempre de manera addicional als serveis que corresponen a aquest. És per això que l’APEU haurà de passar pel Plenari del consistori tarragoní.
RESTAURACIÓ
L’Ajuntament de Tarragona activa l’ajuda humanitària a Ucraïna
L’arròs mariner és el protagonista de les III Jornades Gastronòmiques
El consistori aportarà 15.000 euros al Fons Català de Cooperació
Més de 20 restaurants oferiran menús amb la recepta durant 15 dies
Redacció
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona s’ha posat a disposició de tots els organismes i entitats que d’alguna manera o altra estan treballant a favor de l’ajuda humanitària a Ucraïna en els darrers dies, des que va iniciar la guerra. Així doncs, s’ha acordat portar al proper consell plenari extraordinari sobre el modificatiu de crèdit d’aquest divendres 11 de març, una aportació de 15.000 euros per al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament dins la Campanya de suport a la població víctima del conflicte armat a Ucraïna. L’Ajuntament, que està adherit al Fons Català, s’ha sumat, a més, a les iniciatives d’aquest organisme que són, principalment accions d’assistència en les rutes de fugida a països de primera acollida –Polònia, Hongria, Romania, Moldàvia o Eslovàquia–, d’assistència humanitària en origen –territori ucraïnès– i d’identificació d’accions de suport a municipis afectats dels països de primera acollida, en un enfocament de cooperació de municipi
a municipi. Així mateix, des del consistori, s’ha posat en marxa una pàgina web que recull les recomanacions oficials i conté els enllaços a les principals entitats que estan treballant per ajudar a Ucraïna. Des del Fons Català i també des de l’Ajuntament, es vol informar que no
Un concert solidari i un acte de les escoles per demanar la Pau, entre els més destacats és recomanable enviar roba ni medicaments, donada l’alta dificultat que aquests combois arribin a la seva destinació i altres condicionants que fan molt perillós el seu enviament. Trobareu més informació al respecte a la pàgina web. D’altra banda, des de l’Institut Municipal d’Educació s’està organitzant un acte senzill de forma conjunta i sincrònica, per visualitzar el compromís de la comunitat educativa de Tarragona amb la Pau el pròxim 11 de març a les 11 h. En aquest sen-
tit, es proposa a tots els centres educatius de Tarragona que sumin a la iniciativa en rebuig de la guerra i de solidaritat amb les víctimes. Es tracta d’organitzar un acte intern que inclogui la lectura d’un parlament acompanyat de les activitats que considerin oportunes com reflexions de l’alumnat, interpretacions musicals, etc. Amb totes les fotografies dels actes als centres, des de l’IMET es confeccionarà un Collage comunitari de Tarragona a favor de la Pau. Aquest divendres 11 de març la Rambla Nova acollirà el gran concert solidari per la Pau, on diversos grups i formacions musicals tarragonines actuaran per dir «no a la guerra». De 19 h. a 00 h. aniran passant per l’escenari grups musicals, tots ells de Tarragona o vinculats a la ciutat, però amb components d’origen estranger que volen solidaritzar-se i mostrar, a través de la música, el seu rebuig a la guerra. Alguns dels grups són D’on ets trio, Ellas, El Milagro, RumbaKana, Richard White o Tiempo Zero, entre d’altres.
Alguns dels restaurants més importants de la ciutat de Tarragona serviran menús especials amb l’arròs mariner com a protagonista en el marc de la tercera edició de les Jornades Gastronòmiques. Així ho va anunciar l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona Ciutat ahir al matí, en un acte celebrat a la Golondrina del Serrallo. En concret, aquests plats es podran degustar entre el 17 de març al 3 d’abril en un total de 23 restaurants de tota Tarragona. Les Jornades arriben ben consolidades a la seva III edició amb el suport del Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Tarragona i del Port de Tarragona i amb el patrocini d’arròs Bayo i la DO Tarragona. De fet, la unió dels vins amb l’arròs serà un dels aspectes principals de l’edició d’aquest 2022. Vicenç Ferré, president de la DO Tarragona, va destacar la unió dels vins de l’interior de la DO Tarragona amb les receptes d’arròs mariner: «Mariden a la perfecció per les connotacions
CEDIDA
Imatge de la presentació de les jornades amb els participants.
salines d’aquests vins pentinats per la marinada lligats amb la gastronomia d’estil mariner» i va afegir la voluntat de la DO Tarragona per donar suport a les iniciatives que apropin gastronomia i vins del territori. Els restaurants participants en les Jornades són el Restaurant La Cucafera, Restaurant El Llagut, Restaurant Alta Taverna, Casa Balcells, Restaurant La Mo-
rada, Restaurant Mas Rosselló, Restaurant Alta Mare Hotel H1, Palau del Baró, Àpats Quatros, Restaurant Cocula, De Vins, Tap i Tapes, Hotel SB Ciutat de Tarragona, Càmping Tamarit, Restaurant Brisa, Restaurant SolRic, La Sardineta Restaurant, La Xarxa, Restaurant Nàutic Tgn, LÀncora del Port, El Racó del Pescador, Restaurant l’arrosseria, Xaloc, Vadegust.
TARRAGONA JUDICIAL
09/03/2022 diarimés
TRANSPORT PÚBLIC
Obliguen l’INSS a atorgar una invalidesa per una depressió major El jutjat dona la raó a un treballador autònom
L’EMT preveu afectacions ‘sine die’ en les seves línies d’autobús urbà L’Empresa Municipal de Transports comunicarà cada dia els canvis al servei a través de les xarxes CRISTINA AGUILAR
Paula Montalvo EFE
Una sentència del Jutjat social número 2 de Tarragona recorda a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) que a una depressió major li correspon una invalidesa absoluta i, per tant, dicta a favor d’un empleat afectat d’aquesta malaltia. La sentència invoca abundant jurisprudència sobre «la capacitat de guany, continuïtat i eficàcia per poder realitzar qualsevol activitat laboral per sedentària o lleugera que sigui». «No és exigible una actitud heroica o un sofriment excessiu», assenyala la sentència, a l’hora d’oferir «uns mínims de dedicació, diligència i atenció que són indispensables en el més simple dels oficis». El jutge dona la raó així al demandant, un autònom amo d’un restaurant que, a més de patir un trastorn depressiu amb ideacions de mort, també patia greus problemes en un genoll. L’INSS li va denegar per la via administrativa la incapacitat
absoluta que va demanar i només li va concedir la incapacitat total, per la qual cosa va anar a judici, defensat per la lletrada Jéssica Cid, de Campmany Advocats. En el judici, es va demostrar un quadre de «símptomes greus amb seriosa afectació social laboral o escolar i amb presència d’idees de mort, història de problemes físics propis i relacionats amb el seu entorn». A més, «s’observa curs crònic amb progressió de dificultats en l’àmbit social, laboral i de funcionament, el seu estat d’ànim i dificultats funcionals li impedeixen desenvolupar qualsevol tipus d’activitat laboral», assenyala la sentència. La sentència fixa una pensió de la totalitat de la seva base reguladora –1.546,56 euros al mes–, i no una base del 55 %, com havia establert l’INNS. A més, en concepte d’endarreriments, l’Institut Nacional de la Seguretat Social haurà d’abonar el 45 % de diferència durant un any i mig.
TREBALL DIARI MÉS
Imatge d’arxiu de l’hospital Santa Tecla.
El personal de baixa de Santa Tecla rebrà les pagues de festius El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat el recurs del sindicat d’infermeria SATSE Catalunya per incloure en el còmput del complement per Incapacitat Temporal (IT) dels treballadors de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona també els imports corresponents a les retribucions per la jornada complementària d’atenció continuada i els plusos de dissabtes, diumenges i festius que,
5
per ser obligatoris o habituals, havien de ser considerats com a retribució «fixa i periòdica». Segons va informar SATSE Catalunya a través d’un comunicat, la sentència no és ferma i l’empresa hi pot presentar recurs. Tot i això, va celebrar que els efectes es podran aplicar a altres empreses. Aquest fet que suposarà que els seus ingressos es corresponguin amb el 100% del que haurien cobrat si no haguessin estat de baixa. ACN
L’Empresa Municipal de Transports (EMT) preveu afectacions en els pròxims dies en el servei d’autobusos urbans sine die. De fet, la mateixa empresa anirà comunicant dia rere dia quines són les afectacions a través de les xarxes socials. D’aquesta manera, sembla que la problemàtica derivada de les baixes laborals per covid que va confirmar aquesta mateixa setmana el president de l’EMT, Jordi Fortuny, s’allargarà. Tot i això, l’empresa està buscant solució a través de noves contractacions de personal.Encara que l’empresa municipal ha anunciat que al llarg del dia d’avui no hi haurà cap afectació a les línies de transport públic, aquestes interrupcions en el servei sembla que es podrien allargar sense data de finalització. L’EMT, però, ha habilitat un servei al públic que actualitzarà diàriament les línies d’autobús que no funcionaran a través de les xarxes socials i a la mateixa web de l’empresa. D’aquesta manera, els usuaris podran tenir una informació actualitzada i veraç sobre quins són els viatges que no es realitzaran cada dia. Aquesta afectació arriba després d’una crisi que l’EMT està patint entre el seu personal. En concret, la freqüència de línies es veu afectada aquests dies per un increment de les baixes i les vacances habituals dels seus conductors. De fet, segons va ex-
Imatge d’arxiu d’un dels autobusos de l’EMT amb la senyalització de Fora de servei.
Al llarg del dia d’ahir es van cancel·lar un total de 43 viatges en nou línies diferents plicar Fortuny, actualment, més del 16% dels conductors està de baixa. Línies 22 i 85, les més afectades Encara que, segons l’empresa, per avui no estigui prevista cap mena d’afectació, ahir es van
cancel·lar un total de 43 viatges al llarg del dia. D’aquests, els dos trajectes més afectats van ser, d’una mà, la línia 22 entre el Serrallo i Pont i Gol i, d’altra banda, la línia 85 entre Prat de la Riba i Sant Salvador, ambdues amb set viatges cancel·lats. De la línia 22 es van anul·lar els viatges que tenien sortida des del Serrallo a les 16.34 h., 17.44 h. i 18.53 h., i els de les 15.56 h., 17.03 h., 18.13 h. i 19.24 h. dels que tenien sortida a Pont i Gol. Pel que fa a la línia 85,
no van sortir els autobusos de les 5.50 h., 6.30 h. i 7.15 h. des de Prat de la Riba i tampoc els de les 5.30 h., 6.08 h., 6.48 h. i 7.33 h. des de Sant Salvador. El següent itinerari amb més afectació va ser les línies 3 i 30, entre Colón i Sector Nord, i la 23, entre l’Hospital Joan XXIII i l’Estació, amb interrupcions repartides al llarg del dia: des de mig matí fins a primera hora de la nit. La resta de línies que van haver d’interrompre el seu servei van ser les 6, 54, 11 i 12.
diarimés 09/03/2022
6
TARRAGONA
EMPRESES
Bricomart inicia el moviment de terres per construir la nova botiga
GERARD MARTÍ
L’empresa sufragarà la construcció de la rotonda de l’N-340 que regularà el trànsit a la zona S. Jiménez
Bricomart, la firma que proveeix de materials de construcció i reforma, ha començat el moviment de terres per a la construcció de la nova botiga que obrirà a Tarragona en uns terrenys entre l’N-340 i el polígon Francolí, segons ha confirmat l’Ajuntament de la ciutat. La companyia no ha comunicat la data d’obertura del nou establiment, que serà el primer que inaugura a la demarcació de Tarragona i el tercer de Catalunya, on ja té els de Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Badalona. Es calcula que la construcció de la nova botiga podria durar entre sis i vuit mesos i fins
a un any. La mateixa companyia serà l’encarregada de construir la nova rotonda que reordenarà la zona davant del barri d’Icomar i que servirà per millorar un dels accessos de Ponent al nucli urbà davant el previsible increment del trànsit que generarà aquesta botiga. L’actuació costarà al voltant d’un milió d’euros i va ser una de les condicions que va posar l’Ajuntament per atorgar la llicència a la companyia. D’altra banda, el canvi en la mobilitat a la zona serà substancial també tenint en compte que el pròxim 2 d’abril obrirà el Bingo Tarragona del grup Binelde en una nau d’un antic concessionari de vehicles
8M
Operaris i màquines treballant ahir en els terrenys on Bricomart construirà el magatzem de venda per a professionals i particulars.
L’establiment de la ciutat serà el primer de la demarcació i el tercer a Catalunya
Es preveu un important increment del trànsit a la zona amb la inauguració també del nou Bingo
que estava en desús i que s’ha habilitat per al nou centre de joc i apostes. El nou Bingo Tarragona tindrà un horari extens. La zona de màquines de la nova
sala de jocs i oci obrirà a les 9 del matí fins a les 4 de la matinada, mentre que la de bingo ho farà de 15 h. a les 4 h. De fet, ha estat en col·laboració amb aquest grup
que s’han executat ja alguns dels treballs de millora de l’accés al barri d’Icomar. A finals del passat any es van pavimentar els parterres i es van repintar, es van instal·lar nous semàfors i un pas de vianants. L’obertura de Bricomart a la ciutat de Tarragona forma part del pla d’expansió de la companyia a Espanya. El primer esta-
bliment que tenia previst obrir enguany al país va ser inaugurat oficialment ahir a Lugo i avui obrirà portes al client particular i professional. El de Lugo és el seu segon magatzem de la construcció i la reforma a Galícia i el trentè a Espanya. La companyia preveu poder inaugurar també aquest any un nou centre a Los Barrios (Cadis).
FEMINISME
CEDIDA
L’Ajuntament de Tarragona lliura els nous punts de llibre ‘Tarragonines’ Maria José Figueras, les germanes Quílez i Rosa Mallol van rebre el reconeixement CEDIDA
Redacció
Es va llegir un manifest per commemmorar el 8M.
El Col·legi d’Advocats també reivindica la igualtat de gènere La Comissió per a la Igualtat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona va commemorar ahir el Dia Internacional de les Dones amb la lectura d’un manifest. El manifest posa l’accent en la necessitat de millorar en la conciliació entre la vida professional i personal per a les i els professionals de l’advocacia. El document reclama «una actitud proactiva (...) en l’aplicació del protocol de criteris orientatius sobre suspensió d’actes
judicials per coincidència d’assenyalaments dels advocats i advocades i per maternitat o paternitat, per matrimoni o defunció», davant la que considera «manca de sensibilitat i empatia que alguns òrgans judicials tenen encara en relació a aquest problema». El manifest considera la conciliació com «una eina per garantir la igualtat entre homes i dones i per contribuir a revertir» l’actual situació. Redacció
L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i la consellera de Feminismes i LGBTIQ+, Cinta Pastó, van fer entrega ahir al saló de plens de l’Ajuntament dels punts de llibre número 40, 41 i 42 de la col· lecció Tarragonines, que edita la Conselleria de Polítiques d’Igualtat amb l’assessorament del Consell Municipal de Dones per reconèixer la trajectòria de dones destacades de la ciutat. Durant l’obertura de l’acte, Ricomà va expressar l’agraïment de tota la ciutat a «dones que han trencat sostres de vidre i han contribuït a fer de Tarragona una ciutat millor i més igualitària», mentre que la consellera Pastó va destacar «l’esforç per aconseguir una societat més justa de les 43 dones que recullen aquests 42 punts de llibre, que les reconeixen i visibilitzen la tasca que fan». Seguidament, es va iniciar l’entrega dels punts de llibre, començant per la catedràtica en microbiologia i rectora de la URV, María José Figueras. Figueras va ser glossada per la responsable
Les guardonades amb els representants municipals.
de control de qualitat d’aigües costaneres de l’Agència Catalana de l’Aigua, Mariona de Torres, qui va fer èmfasi en «la vocació extraordinària de recerca, d’innovació, de transferència del coneixement i de servei» de la guardonada. Al seu torn, Figueras va destacar l’esforç que des de la URV es realitza per ser una universitat «de tothom i per a tothom», compromesa amb els
Objectius de Desenvolupament Sostenible, més internacional i més igualitària. Miguel Lara, soci fundador de l’associació Joventut i Vida i coordinador dels educadors de les Unitats d’Educació Compartida (UEC), va glossar la trajectòria de les protagonistes del punt de llibre 41, les germanes Quílez, a qui va dedicar una emotiva paràbola per qualificar-les de
«superheroïnes» que no han parat de treballar pels altres. Les germanes Encarnación i Raquel Quílez, recentment nomenades Filles Adoptives de la ciutat, són les responsables de les UEC i del menjador social de Bonavista i, en el seu discurs, van destacar «l’amor» com a principi fonamental de la societat i la labor de les entitats que ajuden qui més ho necessita, alhora que van voler recordar la situació a Ucraïna amb un «No a la guerra». Finalment, la consellera de Feminismes i LGBTIQ+ va introduir la guardonada amb el punt de llibre número 42, Rosa Mallol, treballadora a la Confraria de Pescadors de Tarragona, veïna del Serrallo molt vinculada al teixit associatiu del barri i exfutbolista de l’Espanyol. Pastó va destacar de Mallol que «es va fer un lloc en un món d’homes» i la va definir com «una pionera que sempre ha fet un pas endavant en tots els àmbits». Mallol va voler agrair el punt de llibre amb una menció a les «moltes dones» que s’ho mereixen.
REUS
09/03/2022 diarimés
7
VEÏNAL
Reus Promoció reprèn la dinamització de la restauració amb GastroArt 2022 L'Agència Reus Promoció torna a posar en marxa avui la campanya de dinamització de la restauració GastroArt amb l'objectiu de dinamitzar el sector de l'hostaleria i la restauració de la ciutat, amb una programació artística setmanal. La campanya, que es va iniciar el passat mes de novembre, proposa dinamitzar els dimecres durant el vespre, en horari de set de la tarda a nou de la nit. L'acció s'integra en les accions del Pla de Reactivació de la ciutat. Reus Promoció ha programat un total de 21 actuacions de petit format, entre sessions DJ (que seran cada primer dimecres de mes), actuacions musicals, teatre de carrer i accions de proximitat que es portaran a terme a diferents indrets de concentració d'establiments de restauració. La programació ha prioritzat la presència d'artistes locals i de l'entorn, posant en valor el sector cultural de proximitat. Per a aquest primer dimecres (avui, 9 de març) les actuacions programades són de Fetitxe 13 i del DJ Ecléctico, a les set de la tarda, a la plaça del Castell. Redacció
La urbanització Sant Joan compta amb més il·luminació
GERARD MARTÍ
L'Ajuntament també ha realitzat millores en l'escenari d'aquesta zona de la ciutat Noemí Solla
La urbanització Sant Joan compta actualment amb més il· luminació i certes millores a la zona, després d'haver insistit a l'Ajuntament per la por i inseguretat que patien els veïns. Fa just un mes que el president de l'associació de veïns de la urbanització, Enric Pont, va comunicar a Diari Més la situació i, arran d'aquest fet, «el consistori va actuar ràpidament», apunta. S'han col·locat diverses barreres de formigó tipus New Jersey per tal de bloquejar l'accés a certs trams que comunicaven amb el barranc, i així impedir el pas als cotxes que fins ara podien entrar i sortir per aquestes vies.«Quan van robar reiteradament fa uns mesos, la majoria dels lladres s'escapaven corrents pels camins del barranc», assegura Pont.
També s'ha instal·lat més il· luminació en certs punts concrets de la urbanització, tant amb fanals nous com alguns focus. Segons el president de l'associació veïnal, «la manca de llum en alguns espais generava molta por i inseguretat, un fet que afavoria els lladres i les seves actuacions. Ara ens sentim mol més segurs, sobretot a l'hivern, ja que a mitja tarda ja és fosc i, a certes hores, feia molt de respecte tornar a casa caminant o deixar que els nens juguessin al carrer». A més de l'actuació en l'enllumenat, també s'ha millorat l'escenari que hi ha a la urbanització Sant Joan: «S'ha pintat i s'han instal·lat focus, ja que abans només utilitzàvem la llum dels fanals per quan realitzàvem algun acte. Era necessari perquè és un espai que es fa servir molt i esta-
El carrer Francolí de la urbanització Sant Joan de Reus il·luminat, ahir al vespre.
S'han col·locat diverses barreres de formigó tipus New Jersey per bloquejar l'accés va força malmès», ha comentat Pont. El president de l'associació de veïns de la urbanització Sant Joan ha volgut donar les gràcies a l'Ajuntament per la seva ràpida
actuació després d'haver publicat la problemàtica que patien a la zona: «Gràcies a haver-ho comunicat, es van posar en marxa, intentant resoldre amb petits gestos que han marcat una diferència molt important en el darrer mes», explica. Ara, la junta de l'AV està a l'espera de poder-se reunir amb la regidora de Seguretat, Convivència i Civisme de l'Ajuntament,
Dolors Vàzquez, per intentar saber si existeix la possibilitat d'instal·lar càmeres en alguns carrers de la urbanització, especialment a les vies d'entrada i sortida. «No hem tornat a patir robatoris des que el consistori ha dut a terme aquestes tasques però, si fos possible, ens agradaria comptar amb alguna càmera per acabar de tenir més tranquil· litat», ha dit Pont.
PROMOCIÓ
La Fira cedeix alguns dels aparadors buits per tal de difondre el talent local
CEDIDA
La iniciativa pretén visibilitzar el treball d'entitats educatives mentre no s'ocupin aquests espais Noemí Solla
El centre comercial La Fira cedeix espai de certs aparadors dels locals buits o disponibles actualment per tal de promocionar el talent, especialment el jove, de les entitats educatives de la capital del Baix Camp. Patricia Perugini, gerent del centre
comercial La Fira, explica que la idea és aprofitar els aparadors dels locals que ara mateix es troben en dotació, i els quals seran ocupats en poc temps, perquè són visibles per promocionar el talent local de Reus. «La intenció de La Fira és fomentar el teixit social i l'activitat de la ciutat,
més enllà de compartir un espai on s'acudeix a comprar, menjar o practicar certes activitats d'oci», ha dit Perugini. En l'actualitat, els aparadors compten amb quatre maniquins que vesteixen algunes de les creacions de l'Escola de Moda Olivia Garzón, sent així la primera entitat que va
exposar al centre comercial dins d'aquesta iniciativa. També hi ha un altre maniquí decorat amb flors de color lila amb motiu del Dia Internacional de la Dona, un treball fet per l'alumnat del cicle formatiu de grau mitjà d'Activitats Comercials de l'Institut Baix Camp.
L'obra de l'Institut Baix Camp, exposada a un dels aparadors.
AUTOMOCIÓ
Torna l’Expofira Km0 en plena febre pels vehicles d’ocasió Se celebrarà de demà a diumenge al recinte de FiraReus, amb més de mig miler de vehicles Redacció
L’Expofira Km0, l’exposició de vehicles quilòmetre zero més gran del territori, torna de nou a FiraReus a partir de demà dijous, i fins al diumenge. La cinquena edició de la fira arriba amb més vehicles, més descomptes i amb l’èxit assolit per
aquesta iniciativa en les passades edicions. Durant l’últim any, les vendes del vehicle d’ocasió han augmentat en comparació amb les vendes de vehicle nou. Això ha estat provocat, en gran part, perquè l’escassetat de microxips semiconductors està ocasio-
nant endarreriments de fins a vuit mesos en els vehicles nous als concessionaris de tot el món. Una casuística que provoca que molta gent hagi decidit apostar per la compra del vehicle de Km0 i ocasió, i que situa l’ExpofiraKm0 com una finestra llaminera per poder adquirir aquest
tipus de vehicles amb descomptes que arriben fins al 40%. La fira comptarà amb més de 500 vehicles km0, és a dir per estrenar, però matriculats, en un espai de més de 6.000 m2, on podran descobrir com a novetats les motos 100% elèctriques Silence o l’oportunitat de comprar o llogar autocaravanes de la mà de Campermòbil. Un any més, augmenta la presència de vehicles sostenibles de totes les marques que hi seran presents, des de vehicles híbrids a vehicles 100% elèctrics. L’horari de la fira serà de les 10 h. a les 21 h. i l’entrada és gratuïta.
DM
Enguany, com a novetat hi haurà les motos elèctriques Silence.
8
diarimés 09/03/2022
REUS
CULTURA
JUDICIAL
CEDIDA
A judici un educador d'un CRAE de Reus per abusar d'una menor tutelada
L'exposició '60 anys de lluita i compromís' estarà fins dilluns a l'antic hospital de Reus
La fiscalia demana tres anys de presó per a l'home, el qual també haurà d'estar cinc anys sense poder treballar en contacte amb menors CEDIDA
ACN
Presentació de material lliurat per l'escriptora Monika Escuer.
Llibres escrits per dones als punts de 'leCtURA' de l'hospital L’hospital universitari Sant Joan de Reus s’ha adherit als actes reivindicatius amb motiu del Dia Internacional de la Dona, celebrat ahir. Durant el mes de març, 375 llibres dels punts de leCtURA estaran escrits per dones per tal de donar visibilitat al conjunt d’escriptores de tots els temps. El projecte leCtURA va néixer l'any 2018 amb l’objectiu de facilitar als pacients i als seus acompanyants llibres per llegir durant la seva estada
al centre. Inspirat en el concepte Passallibres (BookCrossing), aquest espai està basat en compartir llibres, llegir-los i deixar-los anar perquè viatgin per tot el món. L'escriptora Monika Escuer ha fet donació a l'hospital de diversos exemplars d'un dels seus llibres, en aquest cas de La màgia balla al Centre de Lectura, acompanyat d'una bossa i punts de llibre per als nens i nenes ingressats a l'àrea de pediatria. Redacció
A judici un educador social d'un CRAE de Reus per haver abusat d'una menor tutelada. Els fets es remunten entre l'any 2015 i el mes de juny del 2016. L'home era treballador del centre i estava casat. La fiscalia demana tres anys de presó per un delicte d'abusos sexuals. El ministeri fiscal considera que l'acusat aprofitava l'«ascendència» que tenia sobre la menor, que ara té 23 anys. En l'escrit de conclusions provisionals es recull que «amb ànim libidinós i de forma reiterada, la seia a la falda, li feia tocaments, petons i mossegades suaus al coll». A fi que ella s'hi avingués, li regalava coses cares i roba de la seva dona, li pagava la perruqueria i li deia falsament que quan complís els 18 anys se n'aniria amb ella. L'home va ser acomiadat. La fiscalia sol·licita que no
Imatge d'arxiu del Palau de Justícia de Tarragona.
pugui exercir cap professió que comporti contacte amb menors durant cinc anys, que no es pugui acostar a la víctima ni comunicar-s'hi en un període de qua-
tre anys i que l'indemnitzi amb 1.000 euros per danys morals ocasionats. El judici se celebrarà properament a l'Audiència de Tarragona.
Fins al 14 de març fa parada a Reus l'exposició itinerant 60 anys de lluita i compromís, una mostra retrospectiva que repassa, a través d'imatges i textos, els seixanta anys d'història de l'entitat. Es podrà visitar al hall de l’antic hospital Sant Joan de Reus, de dilluns a divendres de nou del matí fins a les set de la tarda. Des d'Òmnium Cultural expliquen que amb aquesta exposició es vol fer «un repàs dels moments més crucials de l'entitat, nascuda el 1961 en un moment històric marcat per la censura i la persecució de la cultura catalana. En aquell moment, afegeixen, l'objectiu era defensar i promoure la llengua i modernitzar la cultura catalana davant la persecució franquista». Actualment, l'entitat compta amb uns 190.000 socis, convertint-se en l'associació cívica i cultural més nombrosa de Catalunya. Deu anys després de la seva fundació es va crear la territorial d'Òmnium Baix Camp, que ha celebrat recentment el seu cinquantè aniversari assolint una xifra rècord d'associats i arribant als gairebé 4.000 socis. Redacció
ACTIVITATS CEDIDA
S'inicien les Jornades de Comerç i Màrqueting Pere Martorell Fins divendres es duran a terme xerrades i tallers d'emprenedoria Redacció
Les quartes Jornades tècniques de Comerç i Màrqueting Pere Martorell de l'institut Baix Camp s'allargaran fins aquest divendres. A la inauguració, realitzada ahir, van assistir Rosa Carbonell, coordinadora territorial d'ensenyaments professionals dels Serveis Territorials de Tarrago-
na; Carles Prats, regidor d'Empresa i Ocupació; Daniel Recasens, regidor de Cultura, Política i Educació, i Josep Lluís, director de l'institut reusenc. Durant les jornades es faran tallers sobre el comerç i l'emprenedoria al sector, especialment de la ciutat, destacant actes com la xerrada d'Irene Suau i Santi Ariste
de ThikIT, que explicaran com funciona la investigació comercial i quines sortides té aquesta especialitat; o la ponència sobre el màrqueting en l'actualitat i el que fan les empreses perquè es comprin els seus productes, de Maria del Mar Pàmies de la Universitat Rovira i Virgili, entre altres activitats.
ACTUALITAT
ACTES
La companyia teatral La Fura dels Baus presenta la fundació Èpica L'acte es farà demà al Centre de Lectura Redacció
El Centre de Lectura ha organitzat la presentació de la fundació Èpica de la Fura dels Baus en un acte que tindrà lloc demà a les 19 h. Una hora abans, dos dels membres de la fundació, Pep Gatell i Nadala Fernández, estaran a disposició dels col·lectius
Alumnes durant l'acte d'inauguració de les jornades al teatre de l'institut Baix Camp.
culturals de la ciutat per intercanviar impressions. Al llarg de 40 anys, la companyia La Fura dels Baus ha desenvolupat un mètode en les seves creacions, més enllà de les individualitats i articulat al voltant del treball en comú i la suma de talent. Ara, a través de la fundació Èpica, La
Fura vol projectar la seva solvència creativa i l’èxit de la seva metodologia mitjançant un centre que reuneixi aprenentatge i experiència a l’hora de desenvolupar projectes creatius. Èpica parteix de la idea central de l’aprenentatge com a resultat de compartir coneixements i experiències. Per això es durà a terme a partir del treball en comú entre diferents creadors, professionals, tècnics i científics que realitzaran projectes que després seran validats per la societat a través de la seva exhibició. La conferència es podrà seguir a través de l'app Kalliópê.
L’Hospital de Dia d’Adults posa a la venda bicicletes de segona mà La parada obrirà avui al Mas Miarnau Redacció
L’Hospital de Dia d’Adults de Reus de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata munta avui una parada de venda de bicicletes de segona mà a Mas Miarnau, situat a l'avinguda Onze de Setembre, de les deu del matí fins a la una del migdia.
En aquesta ocasió, una part de la recaptació es donarà a l’Associació Catus Camp, de la Selva del Camp, dedicada a facilitar l’adopció de gats, mentre que l’altra part servirà per adquirir els materials necessaris per continuar amb el projecte de reparació i restauració de bici-
cletes. Les persones usuàries de l’Hospital de Dia d’Adults són les encarregades de posar a punt les bicicletes que es posaran a la venda, en el marc del projecte Rodamón. Es tracta d’un projecte de teràpia ocupacional que té per objectiu afavorir el procés de recuperació ocupacional de les persones usuàries de l’Hospital de Dia, lluitar contra l’estigma, promocionar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible, millorar la salut física de les persones i fomentar hàbits de vida saludables. Les bicicletes que estan a la venda es poden consultar al perfil d'Instagram @projecterodamon.
09/03/2022 diarimés
9
10
diarimés 09/03/2022
CAMP DE TARRAGONA
SOCIETAT
La Costa Daurada, nou patrocinador del Manchester City Femení Amb l’acord de dues temporades, Salou, Cambrils i Vila-seca volen recuperar el turisme britànic registrat abans de la pandèmia ACN
ACN
La Costa Daurada es promocionarà al Regne Unit patrocinant l’equip femení del Manchester City. L’acord de patrocini és per a les temporades 2021-2022 i 2022-2023 i inclou múltiples accions de publicitat al voltant de l’estadi britànic i, també l’estada del primer equip femení a la destinació tarragonina. Les jugadores faran el primer stage preparatori entre el 25 i 29 d’abril a les instal·lacions del Futbol Salou Sports Center. Així, el sector turístic vol recuperar les xifres de turistes britànics d’abans de la pandèmia, ja que és el mercat més afectat per la crisi sanitària. El conveni es va presentar ahir a Vila-seca (Tarragonès) amb la participació de tots els agents implicats i el representant del club britànic. La Costa Daurada s’ha convertit en el patrocinador oficial de l’equip femení del Manchester City. El conveni permetrà a la destinació tenir més presència mediàtica al Regne Unit i té com a objectiu recuperar el mercat britànic perdut durant els dos anys de pandèmia. Entre les accions incloses en l’acord destaquen l’emissió del logotip del Pla Conjunt de Promoció a les tanques LED perimetrals del voltant de l’estadi durant els partits de la lliga femenina que es juguin a casa. Així mateix, el logotip també es mostrarà durant les
Quim Cristià, Meritxell Roigé, Gavin Makel i els alcaldes de Vila-seca i Cambrils a la presentació.
L’acord inclou accions de promoció a l’estadi i l’estada de les jugadores a la destinació entrevistes i les rodes de premsa prèvies i posteriors als partits. A la vegada, l’acord també preveu que la destinació pugui fer ús dels materials gràfics del club
per a accions de màrqueting i campanyes publicitàries i per a la creació de contingut a les xarxes socials. També inclou la realització de sortejos perquè aficionats del Manchester visitin la destinació tarragonina. Així mateix, el vicepresident de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT), Quim Cristià, ha destacat que l’acord també esta-
JUDICIAL
bleix l’estada de preparació de les jugadores a les instal·lacions esportives de Salou durant les dues temporades que s’han acordat. «Teníem molt clar que volíem promocionar un equip del Regne Unit, i volíem que fos un equip femení perquè és més assequible i una aposta decidida per un futbol femení que creix de forma exponencial, teníem diver-
sos clubs i amb els que ens vam entendre millor és amb el Manchester City», va afirmar Cristià. Amb tot, no va desvelar quina ha estat la inversió per qüestions, sosté, de confidencialitat amb el club anglès. Per la seva banda, el director general del Manchester City Women’s Football Club, Gavin Makel, va assegurar que estan entusiasmats perquè gràcies a aquestes col·laboracions es contribueix a fer créixer el futbol femení. «Espero treballar durant molt anys junts per fer créixer el programa de futbol femení, el qual està creixent considerablement gràcies als patrocinis», va subratllar Makel. «Esperem que a l’abril faci més bon temps», va afegir bromejant fent referència al fet que el temps de dimarts va semblar més propi del Regne Unit que no pas el de Catalunya. Bones perspectives El representant de la FEHT va apuntar que les reserves de cara a Setmana Santa van a bon ritme i va destacar que l’aeroport de Reus ha recuperat molts dels enllaços que havia perdut per la situació de pandèmia. «Estem a prop de la normalitat, tot i la frenada de les últimes setmanes, pel conflicte bèl·lic a Ucraïna, esperem recuperar el mercat britànic amb xifres similars a les prepandèmia, som optimistes, però cautelosos», va expressar Cristià.
JUDICIAL
Condemnat a 720 euros de multa un tuitaire per insultar Felip VI El veí de Montbrió va fer una crida per tallar el cap al monarca
Recurs de reposició a la planta de compostatge de Santa Bàrbara
ACN
Es presenta en contra de la llicència ambiental
L’Audiència Nacional ha condemnat a una multa de 720 euros per un delicte contra la Corona a un veí de Montbrió del Camp (Baix Camp) jutjat la setmana passada per publicar un missatge a Twiter el 18 de març de 2020 en què insultava i cridava a tallar el coll al rei Felip VI. La sentència, com demanava la fiscalia, considera provat que a les 21.05 hores del 18 de març de 2020, coincidint amb el discurs que va donar el Rei per televisió per la pandèmia de la covid-19, Albert Baiges, que aleshores tenia 35 anys, va publicar en obert un missatge al seu perfil de Twiter en què deia: «En serio. Tallem-li el coll a aquest
fill de puta, estem tardant. #coronaciao». La sentència es pot recórrer davant la sala penal de l’Audiència Nacional. El magistrat José Manuel Fernández Prieto deixa constància en la seva resolució d’altres comentaris abocats per l’acusat contra la Corona, però considera que només la ressenyada anteriorment «és clarament injuriosa, doncs per tal ha de tenir-se dir a una altra persona fill de puta». Per al magistrat no té justificació, «ni en la crítica ni en la llibertat d’expressió, ja que per mostrar una convicció antimonàrquica no cal arribar a l’insult, ni acompanyar-lo amb una invitació pública a tallar el coll, expressió aquesta última que reflecteix el
clar ànim d’injuriar que guiava el subjecte en anomenar fill de puta el monarca». La sentència recorda la reiterada doctrina del Tribunal Suprem en què l’exercici de la llibertat d’expressió (també el dret a la informació) no pot justificar sense més ni més l’ús d’expressions o apel· latius insultants, injuriosos o vexatoris que excedeixen el dret de crítica i són clarament atemptatoris per a l’honorabilitat d’aquell comportament. Afegeix que la resta de frases publicades per l’acusat a Twitter podran ser de millor o pitjor gust, però no contenen cap frase susceptible de ser qualificada d’injuriosa contra la persona del Rei.
ACN
El grup conservacionista Gepec ha presentat, amb el suport de l’entitat veïnal Amevesaba, un recurs de reposició en contra del decret de l’Ajuntament de Santa Bàrbara (Montsià) atorgant la llicència d’activitat a la planta de compostatge que projecta l’empresa Ecompost de l’Ebre. Demanen la seva nul·litat i addueixen que el govern municipal en cap moment va fonamentar de forma argumentada el rebuig a les al· legacions presentades per aturar el projecte. Afegeixen que el consistori hauria hagut d’exigir l’avaluació d’impacte ambiental
al promotor, perquè la planta afecta espais naturals protegits propers. També recorden que la instal·lació es podria aturar, d’acord amb les normes subsidiàries municipals. El recurs va entrar al registre municipal el passat 2 de març i, segons les entitats, el consistori té ara un mes per donar-li resposta. El 2 de febrer passat, l’alcalde de Santa Bàrbara, Antonio Ollés, signava el decret atorgant la llicència ambiental al controvertit projecte tres mesos després que el consistori rebés l’informe ambiental del Consell Comarcal del Montsià i rebutgés totes les al·legacions.
Detenen un lladre robant material d’un camió a l’àrea de servei del Baix Penedès Els Mossos d’Esquadra van detenir un home de 25 anys quan robava material electrònic del remolc d’un camió estacionat a l’àrea de servei de l’autopista AP-7 de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès. Els agents van rebre l’avís la matinada de dilluns per la presència de «desconeguts» en aquesta àrea de descans (quilòmetre 208 de l’AP-7, en sentit sud). En comprovar el remolc d’un camió que tenia la porta posterior forçada, van sorprendre el lladre robant. L’home va amenaçar i agredir els agents i va oposar una forta resistència a ser detingut. L’arrestat passarà a disposició del jutjat d’instrucció de guàrdia del Vendrell en les pròximes hores, acusat dels delictes de robatori amb força, atemptat, resistència i desobediència als agents de l’autoritat. Els agents dels Mossos han recuperat diverses caixes obertes i sense precinte amb material electrònic, que s’ha retornat al camioner que les transportava mentre que al detingut se li ha intervingut una llanterna, uns guants i un tapaboques que va utilitzar per a robar.
Unió de Pagesos sol·licita que s’articuli la reserva de crisi al Departament Unió de Pagesos va traslladar ahir al Departament d’Acció Climàtica un seguit de propostes per pal·liar els greus efectes de la sequera que patirà la pagesia, en el marc de la Taula de la sequera. Les conseqüències de la sequera, juntament amb l’increment de danys de fauna salvatge i les gelades, ja apunten a una reducció important de la collita de cereals i farratges, a la qual, si no plou, s’hi aniran sumant la resta de sectors, tan de secà com de regadiu, i la ramaderia també se’n pot veure afectada. El sindicat adverteix que a aquesta situació cal sumar-hi l’escalada del preu dels costos de producció (fertilitzants, energia, serveis, mà d’obra, fitosanitaris, etc.) i que la guerra d’Ucraïna ha agreujat amb l’increment encara més el preu de l’alimentació animal, dels fertilitzants i de l’energia. Entre les mesures plantejades hi ha l’articulació de la reserva de crisi per disposar de fons europeus, aixecar les obligacions de la diversificació de conreus i la superfície d’interès ecològic i incrementar el percentatge d’avançament dels pagaments directes.
09/03/2022 diarimés
ESPAI DE L’ESTUDIANT
25
11
12
diarimés 09/03/2022
L’ESPAI DE L’ESTUDIANT
FORMACIÓ
La 22a edició de l’Espai de l’Estudiant de Valls recupera la presencialitat Demà i divendres, la Sala Kuursal agruparà més de 60 expositors que presentaran l’oferta formativa per al pròxim curs CEDIDA
Anna Ferran
Valls es convertirà novament en la capital de la formació. Demà s’inaugurarà una nova edició, la 22a, de l’Espai de l’Estudiant, una de les principals fires formatives que es duen a terme a Catalunya i la més consolidada a la demarcació de Tarragona. Més de 60 expositors participaran en aquesta edició que recupera la presencialitat. I és que l’any 2020, l’esclat imminent de la pandèmia obligava als organitzadors a suspendre-la i l’any passat, el context del moment feia que se celebrés en format virtual al mes de maig. Una cinquantena d’escoles i instituts del territori ja han confirmat la seva assistència, cosa que per al Consorci Prouniversitari de l’Alt Camp, depenent de l’Institut d’Estudis Vallencs i organitzador del saló, és una mostra clara del compromís amb aquesta cita. Les xifres d’expositors i de visites concertades els permeten afirmar que aquesta nova edició tindrà un «èxit total de convocatòria» i afirmen que suposa «un gran suport i estímul després d’un període ple d’incerteses». En els dos casos, però especialment en el dels visitants, la xifra «diu molt del compromís de les educadores i dels educadors que acompanyen el jovent en aquest procés tan fàcil i alhora tan complicat de la tria d’estudis, en una
cita de referència. Així doncs, a partir de demà l’oferta universitària, de formació professional, formació artística, negocis, idiomes, formació ocupacional, disseny, audiovisual, joventut, serveis, àmbit digital, etc. es donarà cita a Valls, en dos dies «intensos», que ajudaran a molts joves de la demarcació a escollir quin camí formatiu i de futur volen. L’Espai de l’Estudiant comptarà també amb la presència del Consell Interuniversitari de Catalunya, dels Serveis Educatius del Departament d’Educació, de
Totes les universitats catalanes estaran presents així com gairebé tots els centres d’FP Els matins estan reservats a les visites dels centres i demà a la tarda estarà obert al públic
Els joves podran informar-se sobre les novetats per al pròxim curs i les titulacions que ofereixen els centres formatius presents.
de les primeres fires presencials que es fan en mig de la pandèmia que tots voldríem ja superada definitivament», asseguren. Un altre símptoma clar de les bones perspectives d’aquest saló formatiu és la incorporació de
nous expositors, que se sumen a aquells que no fallen a la seva cita amb la ciutat de Valls. Des del Consorci Prouniversitari puntualitzen, però que «algun dels centres habituals enguany no hi podran ser». Amb tot, compta
novament amb totes les universitats catalanes, les públiques però també les privades, així com la pràctica totalitat dels instituts de formació professional més innovadors i dinàmics de la demarcació. Els participants
ACTUALITAT
REUS
INS horticultura*
«tenen ganes de retrobar a Valls els futurs estudiants, però també els amics que s’han anat fent després de més de vint anys d’Espai de l’Estudiant», comenten els organitzadors il·lusionats pel retorn a la normalitat d’aquesta
les Oficines Joves de la Direcció general de Joventut, del Servei d’Ocupació de Catalunya, de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls, de la Diputació de Tarragona i de l’Ajuntament de Valls. L’Espai de l’Estudiant s’inaugurarà demà al matí i es farà una visita institucional per tots els estands de la mostra. Com és tradicional, els matins del dijous i del divendres es reserven exclusivament a les visites dels centres educatius, que ja han estat prèviament reservades. La tarda de demà, de dos quarts de 4 h. a les 7 h. , l’Espai de l’Estudiant s’obrirà també al públic en general, que el podrà trobar a la Sala Kursaal de Valls, a la carretera de Barcelona, s/n.
T’apassiona el medi natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura
La UE vol crear un títol que reconegui les estades transnacionals
Tots els seus cicles es poden fer en modalitat dual
Brussel·les hi destinarà 1.100 MEUR
Redacció
ACN
Estàs pensant a dedicar-te professionalment al món de paisatgisme, el medi rural, la jardineria, el medi natural, l’educació i control ambiental, la salut ambiental o la prevenció de riscos? L’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus és la teva opció. Ofereixen cinc cicles de grau superior, tres d’ells en horari de tarda, i tres cicles de grau mitjà i PFI. L’Institut no només es caracteritza per la seva especialització formativa sinó també per la seva aposta per la innovació, participant en nombro-
sos programes com el projecte de Qualitat i millora continua; Innova FP, que els fa ser referents en la innovació al nostre territori; FP Dual, una de les principals apostes del centre, que ja permet seguir tots els seus cicles en modalitat dual, o FP mobilitat, que permet fer una estada en un país europeu amb una beca Erasmus+. Així mateix, fomenten la implicació i la creativitat dels alumnes participant en concursos, cosa que ha aportat diversos reconeixements com són els d’emprenedoria i les competicions skills.
La Comissió Europea vol crear un títol conjunt europeu que reconegui les experiències transnacionals en les titulacions que obtenen els estudiants i ampliar a 500 les institucions d’educació superior que participin el 2024 en 60 aliances d’universitats europees. Els plans per a les universitats europees presentats per l’executiu comunitari destinen 1.100 milions d’euros a aquestes institucions entre el 2021 i el 2027 amb l’objectiu de «desenvolupar i compartir una cooperació a llarg termini» que «permeti crear campus europeus interuniversitaris» en
què estudiants i investigadors «puguin gaudir d’una mobilitat àgil». En la seva estratègia, Brussel· les també té l’objectiu de treballar cap a un estatus jurídic per a aquestes aliances d’institucions perquè els permeti “sumar recursos, capacitat i fortaleses”, així com avançar en la creació d’un títol conjunt europeu que reconegui el valor de les experiències transnacionals en les titulacions. A més, la Comissió Europea s’ha fixat l’objectiu d’ampliar la iniciativa del carnet europeu d’estudiant el 2024 per tal de facilitar la mobilitat.
L’ESPAI DE L’ESTUDIANT
09/03/2022 diarimés
13
FORMACIÓ SUPERIOR
Què vull estudiar? Cinc consells per a escollir l’itinerari formatiu
FREEPIK
Informar-se bé en fires i portes obertes ajuda a tenir un coneixement més precís de l’oferta que hi ha i de com aquesta s’ajusta al nostre perfil Anna Ferran
Diversos estudis elaborats per portals formatius indiquen que 8 de cada 10 estudiants de batxillerat no té del tot clar quina carrera universitària o cicle formatiu de grau superior vol cursar quan acabi els seus estudis. Aquesta xifra evidencia la importància de la decisió. I és que apostar per un àmbit o un altre determinarà a curt i mitjà termini a què dedicarem grans esforços durant els pròxims dos o quatre anys i, a llarg termini, tot el nostre desenvolupament professional, i aquesta decisió porta implícita una càrrega que no sempre és fàcil de saber gestionar per un jove. A tot això, cal sumar-hi l’àmplia varietat de titulacions que existeixen, i que creixen curs rere curs, així com la volatilitat del context laboral que fa impossible predir quines seran realment les professions del futur. Amb tot, si
es tenen en compte una sèrie de factors, escollir quina formació superior es vol fer pot resultar més senzill, a la vegada que un procés d’allò més enriquidor. Una tria informada Una elecció com aquesta no es pot fer des del desconeixement o les idees preconcebudes. Per això, el primer pas a fer ha de ser moure’s i informar-se dels diferents graus que ens poden interessar. Visitar els webs, participar en jornades de portes obertes i fires formatives, com per exemple l’Espai de l’Estudiant, o parlar amb algunes persones que estiguin estudiant o hagin finalitzat els estudis en qüestió ens pot ajudar a tenir una idea més concreta i real del que implica la carrera o el cicle en qüestió. Una situació que es repeteix sovint és la de tenir una idea de com ens agradaria treballar en
un futur, pel que fa a sectors i a ambients laborals, però no sabem com arribar-hi. Si aquest és el cas, el que cal és visualitzar-nos bé en el futur i a partir d’aquí, sol·licitar informació que ens guiï cap a la formació superior necessària per arribar-hi. Si seguim aquesta premissa, però, hem de deixar totalment de banda un aspecte: el salari. I és que escollir la nostra formació en funció del sou que puguem guanyar en una hipotètica feina que puguem tenir un cop hàgim finalitzat els estudis és un error, ja que carreres professionals que ara estan en auge i amb remuneracions elevades, al cap de quatre o cinc anys, han pogut quedar saturades i perdre aquest valor. Per tant, aquest no és un bon criteri. Ara bé, ens pot passar el contrari, que tinguem molt clar quins estudis ens apassionen, però ens amoïnin si tenen po-
Caure en pressions de l’entorn o guiar-se únicament per les oportunitats laborals és un error.
Parlar amb persones que cursin els estudis que ens interessen permet tenir una idea més real ques o moltes sortides professionals. En aquest cas, cal apostar per seguir les nostres preferències. El mercat laboral és líquid, canvia per moments, i carreres que històricament s’ha consi-
derat que no tenen sortides, en molts casos, en poden oferir de molt interessants. Un exemple d’això és el grau en Filosofia. Sovint s’ha dit que l’única sortida viable que té és la docència. Ara bé, en els darrers temps, molts han trobat sortides com a coach personals i també per a empreses, o també com a assessors per aquestes últimes en matèria d’ètica, gràcies a protagonisme
que ha guanyat la responsabilitat social corporativa. Per últim, és clau no deixar-nos endur per pressions del nostre entorn, com les preferències de la família o les decisions dels amics. Està bé escoltar les seves opinions, però, aquestes no s’han de convertir en obligacions, ja que, altrament, no gaudirem de l’experiència d’escollir i de formar-nos.
14
diarimés 09/03/2022
L’ESPAI DE L’ESTUDIANT NOVETAT
CENTRE RECOMANAT
Educapractic, matrícula oberta per al curs 2022-23 El centre està especialitzat en formació professional dels àmbits sanitari, de l’automoció i de les instal·lacions Educapractic és un centre de formació professional i de formació contínua per a joves i adults amb més de 30 anys d’experiència. Situat al carrer Doctor Zamenhoff 3, de Tarragona, està autoritzat pels departaments d’Educació, d’Empresa i Treball i d’Interior de la Generalitat de Catalunya. El centre està especialitzat en la formació professional dels àmbits sanitari, de l’automoció, de les instal·lacions i la seguretat. En l’àmbit sanitari, en destaquen el grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria, el grau superior d’Higiene Bucodental o el nou cicle supe-
rior de Pròtesis Dentals, entre altres titulacions. Pel que fa a l’automoció, tenen els cursos de Mecànica de l’Automòbil, Electrònica de l’Automòbil o Responsable de Taller. A més, cal sumar-hi diversos certificats de l’àmbit de les instal· lacions elèctriques, de gas, climatització, gasos fluorats, instal·lacions fotovoltaiques, així com del seu manteniment. Ja tenen oberta la matrícula per als cursos 2022-2023. Visiti www.educapractic.es o truqui al 977 220 890 / 628 418 873 i informi’s de tota la seva oferta formativa.
La nova llei de l’FP reforça el model dual i crea cinc nivells formatius El nou text regula tota l’oferta formativa perquè estigui unificada i sigui modular i flexible CEDIDA
Anna Ferran
La formació professional és clau per al desenvolupament econòmic de qualsevol país. Els experts fa anys que ho reivindiquen. I sembla que, d’un temps ençà, aquesta mena formació ha començat a ocupar un lloc important no només en els debats polítics i econòmics, sinó també en la presa de decisions. A hores d’ara, les administracions han recollit les peticions dels agents socials que demanaven impulsar l’FP i estan treballant-hi, sigui promocionant-la entre els joves, creant nova oferta formativa o legislant sobre ella. I aquest últim punt resulta clau. El passat mes de desembre, el Congrés dels Diputats aprovava el projecte de Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional. El principal objectiu del text és reforçar la modalitat dual, és a dir, aquella on els alumnes es formen fent estades a les empreses. Aquesta, però, no és l’única novetat que introdueix. Formació flexible La norma preveu una oferta «única, modular i flexible» de Formació Professional en cinc itineraris formatius ascendents. Les formacions del grau A seran les formacions petites, mentre que els títols i cursos d’especialització seran els graus D i E. El grau A constitueix l’oferta més petita del nou Sistema Nacional de Formació Professional i permetrà aconseguir una acreditació parcial de competència. La superació de totes les acreditacions parcials permetran obtenir el grau B de formació, i el grau C inclourà diversos mòduls i conduirà a l’obtenció d’un Certificat Professional. El grau D es correspon amb els cicles formatius de Formació Professional on s’inclourà un projecte entre els
La nova legislació també vol fomentar les estades formatives i de pràctiques a l’estranger.
Les formacions aniran del grau A al E, sent els nivells D i E els actuals graus mitjà i superior Hi haurà dues modalitats duals: la general i la intensiva, segons quant duri l’estada a l’empresa mòduls, així com innovació, investigació aplicada i emprenedoria. Finalment, el grau E integrarà els cursos d’especialització que tindran una durada d’entre 300 i 800 hores. Qui els superi tindrà el títol d’Especialista (Grau Mitjà) o Màster Professional (Grau Superior). Dues modalitats d’FP Dual La formació a les empreses és un dels aspectes de més valor afegit de l’FP, ja que permet que
els alumnes aprenguin i posin en pràctica els seus coneixements en entorns reals. La nova llei persegueix fomentar aquesta modalitat, gràcies al seu alt grau d’èxit. Ara, es distingiran dos tipus diferents: l’FP dual general i la dual intensiva. En el primer dels casos, els estudiants realitzaran entre el 25 i el 35% de la seva formació a les empreses. Es podria dir que aquesta opció és l’equivalent als actuals períodes de pràctiques. En el cas de l’FP dual intensiva, l’empresa assumirà entre un 35 i un 50% de la formació de l’alumnat. Aquí s’haurà d’establir un contracte laboral, l’alumne estarà donat d’alta a la Seguretat Social i el seu sou estarà marcat pel que determini en el moment el salari mínim interprofessional. Aquesta novetat, de fet, també queda reflectida a la reforma la-
boral, en la qual s’han inclòs els contractes formatius. Cal destacar que l’aplicació d’aquests canvis són progressius i les empreses tindran temps fins al 2028. Internacionalització Si bé actualment ja existeixen programes i centres educatius que aposten per a oferir estades formatives a l’estranger, la nova llei vol incentivar encara més la internacionalització dels alumnes de Formació Professional. S’oferiran més places per a dur a terme part dels estudis en un altre país, el que es coneix com a Erasmus+, i a més, s’oferirà la possibilitat de cursar pràctiques en empreses de fora de l’Estat. A banda d’enriquir personalment i professionalment els joves, aquesta experiència els permetrà assolir una llengua estrangera, un altre dels objectius de la llei.
CENTRE RECOMANAT
Vallsgenera aposta pels joves amb programes de formació i ocupació Poden continuar els seus estudis i incorporar-se al mercat laboral Redacció
Vallsgenera impulsa la incorporació dels joves al mercat laboral, amb diversos programes de formació i ocupació. Són referents amb els Programes de Formació i Inserció (PFI),
que faciliten l’accés al Grau Mitjà amb l’aprenentatge d’un ofici, i també en la formació ocupacional que millora les competències professionals per trobar feina. Els joves tenen a l’abast diferents recursos
al web de Vallsgenera, com la borsa de treball, el programa de formacions i les ofertes de feina de les empreses del territori. També compten amb un servei de suport a l’emprenedoria, on ajuden als empresaris en fases com el pla d’empresa o la recerca de finançament. Vallsgenera és un ens autònom de l’Ajuntament de Valls que impulsa polítiques per al desenvolupament econòmic i social de Valls i l’Alt Camp, en col·laboració amb la iniciativa privada, cívica i social, i fomenta l’ocupació, l’emprenedoria i la creació d’empreses.
L’ESPAI DE L’ESTUDIANT
09/03/2022 diarimés
15
DADES
Només el 13,8% dels acabats de graduar en FP està a l’atur a Catalunya
CEDIDA
Aquesta opció formativa es presenta com una de les que té uns índexs d’ocupabilitat més elevats, especialment en l’àmbit industrial Redacció
Els ensenyaments professionals continuen sent una de les millors vies d’inserció laboral, malgrat la pandèmia ocasionada per la Covid-19. Així ho demostren les dades analitzades en l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2021, un treball que analitza la situació laboral i formativa de les persones graduades del curs 2019-2020 en ensenyaments professionals, enquestades entre sis i nou mesos després d’haver acabat els seus estudis. Malgrat la situació de pandèmia que ha tingut una important afectació en el nivell d’ocupació de la població catalana, els graduats en ensenyaments professionals presenten unes xifres altes d’inserció laboral. Es comencen a recuperar els nivells de prepandèmia pel que fa a la inserció. Així, les persones graduades que
treballen i els que estudien i treballen alhora són el 45,32% del total; els que opten per la continuïtat formativa –és a dir, els que es continuen formant exclusivament i els que combinen estudis amb feina- són el 56,05%; mentre que els que busquen feina representen el 13,86%. L’estudi conclou que les persones graduades en aquests tipus d’estudis presenten major ocupabilitat, si es considera les altes xifres d’atur juvenil de Catalunya –per la població entre 16 i 24 anys-. Així, hi ha menys atur entre les persones graduades en FP -13,86%-, si es compara amb la mitjana d’atur juvenil -33,40%- en la data d’elaboració de l’estudi, que en aquest cas és més del doble superior a l’atur dels graduats. La inserció laboral varia pel que fa al grau mitjà (GM) i al grau superior (GS). Les persones graduades en GS pre-
senten una inserció laboral més alta -56,40%- respecte al GM -33,72%-. Això s’explica perquè majoritàriament els graduats mitjans opten per continuar amb la seva formació, sobretot estudiant cicles de GS. Pel que fa a l’FP dual, continua tenint una inserció laboral superior a la inserció global dels ensenyaments professionals ordinaris. Així, un 64,54% dels graduats superiors i un 42,35% dels graduats mitjans treballen o compaginen estudis i feina. L’FP dual, per tant, incrementa la inserció dels graduats. Més inserció a l’àmbit industrial Les famílies professionals relacionades amb l’àmbit industrial són les que tenen una inserció laboral més alta entre el total de les 24 famílies analitzades per l’estudi. Aquestes famílies superen entre el 50% i el 60% de la inserció en el moment de realitza-
CENTRE RECOMANAT
Institut Comte de Rius, formant els futurs professionals de la indústria 4.0 Utilitzen simuladors, realitat virtual, IoT i disseny 3D per reforçar l’adquisició d’habilitats clau Redacció
L’Institut Comte de Rius és el centre formatiu de referència del sector químic, amb una trajectòria de 50 anys en la formació d’operadors de planta i analistes de laboratori. Els vincles amb empreses capdavanteres els han permès traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer a cicles d’altres famílies, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edificació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles. Una formació 4.0 La digitalització està suposant una nova revolució industrial. L’automatització, la intel· ligència artificial (IA) i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i amb una fabricació més personalitzada. L’equip docent del Comte de Rius és plenament conscient d’això i treballa en diferents línies per a garantir que els alumnes adquireixin les competències 4.0 per fer front
al nou paradigma industrial. Utilitzen simuladors com a eina per fer exercicis i pràctiques en diferents escenaris laborals assegurant un bon entrenament del futur professional. A més, han digitalitzat els laboratoris i tallers de pràctiques i han generat entorns de realitat virtual i realitat augmentada que permeten apropar a l’estudiant a situacions quasi reals on pot posar en pràctica els coneixements adquirits d’una forma segura i controlada. Així mateix, empren màquines virtuals i la tecnologia IoT i treballen en disseny i prototipatge 3D de productes mecanitzats. En aquest curs i en el pròxim, el centre coordina el projecte d’innovació Digital Twin Boxes (DTB): Escenarios de entrenamiento competencial inmersivo en procesos y operaciones de mantenimiento industrial amb la participació de centres d’FP d’arreu de l’Estat i Repsol. Així mateix, enguany han engegat el curs d’especialització Digitalit-
zació en el manteniment industrial orientat a la preparació en la indústria 4.0 de tècnics superiors de les branques química, elèctrica i mecànica. Referents en l’hidrogen verd El seu compromís amb la innovació els ha convertit en un dels centres formatius de referència en l’àmbit de l’hidrogen verd. Aquest curs han impartit classes teoricopràctiques en el Máster Interuniversitario en Tecnologías de Hidrógeno que realitzen en col·laboració amb diverses universitats, el grup Repsol-Petronor, i centres d’FP de diferents territoris. A més, participen amb altres centres d’FP de l’Estat en el projecte d’innovació Producción de Hidrógeno verde por ELECtrólisis. Aquesta filosofia ha fet que el Comte de Rius no sigui només un centre formatiu, sinó un espai d’oportunitats. L’institut ha esdevingut una aposta segura per a joves d’arreu que han trobat en ell la clau del seu futur personal i professional.
La mitjana de l’atur juvenil a Catalunya és el doble que la de l’atur en els recentment titulats d’FP.
L’FP dual té unes dades d’inserció laboral superiors als ensenyaments ordinaris ció de l’enquesta. Les 5 primeres famílies amb major inserció són: Indústries extractives (70,3%); Fusta, moble i suro (64%); Maritimopesquera (58%); Instal·lació i manteniment (58%); i Electrici-
tat i electrònica (57,7%). També les famílies del sector industrial tenen un major nivell d’ingressos que la resta. Als cicles industrials hi ha, en proporció, menys persones graduades amb ingressos mensuals nets inferiors a 1.200 euros. Al mateix temps, els graduats industrials que perceben ingressos superiors a 1.200 euros superen en gairebé 14 punts percentuals als
graduats de la resta de cicles. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, destaca que «en algunes de les famílies d’FP la inserció laboral és gairebé immediata i el grau d’ocupació de determinats perfils professionals és molt elevat. Aquestes perspectives d’ocupabilitat són les que, en part, expliquen l’èxit de matriculacions d’estudis de formació professional de l’últim any».
16
diarimés 09/03/2022
L’ESPAI DE L’ESTUDIANT
ESTUDI CEDIDA
CENTRE RECOMANAT CEDIDA
El 60% dels joves aspira a tenir plaça en una universitat pública del conjunt de l’estat.
La UdL disposa de quatre campus universitaris a la ciutat de Lleida i un a Igualada.
El 75% dels joves voldria més informació i eines d’orientació acadèmica
Som UdL - Universitat de Lleida. I tu, què vols ser?
És una de les conclusions de l’última edició de la Encuesta Tendencias Universitarias de la Universidad Francisco de Vitoria de Madrid Anna Ferran
Escollir quins estudis superiors fer és una de les primeres decisions importants a les quals s’enfronten els joves. Ara bé, el 75% assegura que la informació d’orientació rebuda als seus centres d’estudis no ha estat suficient i que els hi hauria agradat comptar amb «més eines» que els ajudessin a triar el seu camí. Així es desprèn de la darrera edició de l’Encuesta Tendencias Universitarias, que realitza cada any la Universidad Francisco de Vitoria de Madrid. L’estudi es duu a terme a partir de més de 3.000 enquestes a alumnes de Batxillerat del conjunt de l’Estat. Un 7% dels enquestats en la setzena edició afirmaven «no tenir ni idea» so-
bre què estudiar un cop finalitzessin el Batxillerat. Un 46, 6% assegura tenir clara la seva vocació, mentre que un altre 46% tenia, en el moment de realitzar l’estudi, més o menys decidits els seus estudis superiors, si bé no ho afirmava amb rotunditat. Així mateix, l’enquesta revela que l’elecció final sobre quina carrera universitària estudiar la prenen per ells mateixos (79%), si bé la família hi influeix de manera clara en el 18% dels casos. Només el 2,6% assegura tenir com a referència l’orientació rebuda a la seva escola o institut. Aquesta dada acaba de confirmar el poc pes que actualment té l’orientació, malgrat que els alumnes voldrien que no fos així. La XVI Encuesta Tendencias
Universitarias també posa llum sobre quins són els criteris més importants a l’hora d’escollir centre universitari i què esperen d’ell. Pel que fa als criteris, els estudiants tenen en compte, en primer lloc, la formació pràctica i les instal·lacions (66%) i la ubicació (60%); també valoren positivament el prestigi del centre (49,6%), els aspectes econòmics (41,6%) i el nivell de l’alumnat (31,7%). Pel que fa a les expectatives que tenen, aquestes són altes. Un 60% espera tenir plaça en una universitat pública. A més, esperen rebre un ensenyament pràctic (45,7%), que inclogui valors i acció social (31%), amb propostes d’ocupabilitat (16,5%) i amb activitats paral· leles (6,7%).
És l’única universitat del país en què tots els estudiants fan pràctiques en empreses Redacció
La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública i de prestigi que data de 1297. Es tracta de la universitat més antiga de Catalunya i, per tant, de la desapareguda Corona d’Aragó. És una de les universitats més antigues d’Europa i forma part del Campus d’Excel·lència Internacional Iberus amb les universitats de Navarra, Zaragoza i La Rioja. La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i recerca de qualitat així com per la internacionalització. En l’actualitat, és la tercera millor universitat de l’estat en docència i la vuitena en recerca segons el rànquing U-Ranking 2021. El seu punt fort és l’estudi de l’agroalimentació i dels boscos i ser referent mundial en tecnologia dels aliments.
La Universitat de Lleida es caracteritza per la seva formació personalitzada. És un centre de dimensions humanes que permet a l’alumne ser el principal protagonista amb un extens programa de beques i ajudes pròpies tant per a la matrícula com per a l’allotjament, així com un tracte especial pels alumnes amb necessitats sobrevingudes. Un fet diferencial de la UdL és que tots els seus alumnes tenen planificat realitzar pràctiques en empreses perquè és una universitat compromesa amb la realitat social del país. Lleida és una ciutat amb un elevat nivell de qualitat de vida, amb una gran oferta d’allotjament amb residències universitàries, habitacions en pisos compartits per un import molt assequible i perfectament comunicada. La UdL disposa de quatre campus universitaris a la ciutat
de Lleida i un a la ciutat d’Igualada. En total ofereix 49 graus, 16 dobles graus i 31 màsters universitaris a més d’11.000 alumnes, amb 61 grups de recerca consolidats que pivoten en cinc instituts de recerca en temàtiques com la Biomedicina, l’Energia i Sostenibilitat, l’Agroalimentació i les Ciències Socials. Els seus set centres propis es completen amb els centres adscrits de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), l’Escola Universitària de Relacions Laborals, l’Escola Universitària de Turisme Ostelea a Barcelona i el Centre d’Educació Superior Next a Madrid. Cal destacar que és molt activa amb els seus exalumnes (Alumni UdL) i disposa de convenis amb més de 340 universitats de tot el món, així com d’una àmplia formació contínua, de l’Institut de Llengües i de l’Escola de Doctorat.
L’ESPAI DE L’ESTUDIANT
09/03/2022 diarimés
17
LABORAL
ADE, les enginyeries i les ciències de la salut, les carreres més demandades
DCSTUDIO
La falta de professionals fa que les enginyeries tinguin un índex d’ocupabilitat alt
Un estudi elaborat per Adecco analitza el mercat laboral per a determinar quins són els estudis universitaris més sol·licitats a les ofertes de feina Anna Ferran
Si bé els orientadors insisteixen en el fet que cal escollir els estudis segons les motivacions i interessos personals, ja que es tracta d’una decisió personal que ens afectarà durant anys, el cert és que són molts els futurs estudiants universitaris que es pregunten quines són les titulacions que tenen un índex d’ocupabilitat més elevat entre els seus alumnes que ja han finalitzat els estudis. L’últim informe Infoempleo elaborat per Adecco posa llum, xifres i noms propis a les carreres que actualment el mercat més demanda. Les dades parlen del present, si bé es permeten albirar el futur més pròxim. Les dades que proporciona aquest estudi es corresponen a 2020, però ja reflecteixen l’impacte de la pandèmia. Per a determinar quines són les titulacions amb un índex d’ocupabilitat
més alt, Adecco analitza quines han estat les carreres universitàries més requerides en les seves ofertes de feina, cosa que els permet tenir un panorama força fiable del mercat laboral del moment. El top 10 de les titulacions més requerides és: Administració i Direcció d’Empreses, Infermeria, Medicina i Biomedicina; Enginyeria Industrial; Ciències del Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans; Administració d’Empreses i Dret; Enginyeria Informàtica; Comerç i Màrqueting; Educació i Pedagogia. Segons els resultats d’Adecco, les carreres de l’àrea juridicosocial continuen sent, les més demandades, amb un 41,6%. Les segueixen les titulacions de l’àrea d’enginyeria, que agrupen el 28,9% de les ofertes. Les carreres de l’àmbit de les ciències de la salut registraven el creixement més elevat i se situaven en
tercera posició amb un 24,1%. Aquesta dada és justament la que evidencia l’impacte que la pandèmia ha tingut en el conjunt del mercat laboral. Les carreres de ciències també patien un augment de la demanda, malgrat situar-se amb un 3,71% del total de les ofertes. L’última àrea és la d’arts i humanitats, que manté la seva tendència a la baixa i només són sol·licitades en l’1,5% de les ofertes. Tres graus d’ocupabilitat Des d’Adecco expliquen que l’atractiu que una titulació genera en una empresa a l’hora de contractar un candidat està vinculat a diversos factors com per exemple, la relació entre la tipologia d’estudis i els llocs de feina oferts en el moment, l’equilibri entre l’oferta i la demanda de titulats d’aquella àrea o el grau d’experiència acumulada
Les carreres de l’àrea juridicosocial són les que agrupen més ofertes laborals
La pandèmia ha fet créixer l’ocupabilitat de les carreres de l’àmbit de les ciències de la salut.
pel candidat. De tot això, se n’extreuen tres graus d’ocupabilitat: baixa, mitjana i alta. Les titulacions d’ocupabilitat baixa són aquelles on el percentatge de titulats és superior a la seva demanda en el mercat i no estan incloses entre les 50 carreres més sol·licitades per les empreses. En aquest grup s’hi inclouen la majoria de titulacions d’humanitats i algunes de l’àmbit juridicosocial com Geografia i Història, Ciències Polítiques o Periodisme. Les titulacions d’ocupabilitat mitjana són aquelles amb un percentatge de titulats moderat i una demanda mitjana en el mercat laboral. S’inclouen carreres de l’àmbit cientificosanitari, com Medicina, Infermeria, Fisioteràpia o Farmàcia i algunes enginyeries com la Química, l’Agroalimentària o l’Elèctrica. Per últim, les titulacions d’ocupabilitat alta són aquelles on hi ha pocs titulats i moltes ofertes. En aquest grup s’hi concentren la majoria d’enginyeries.
18
diarimés 09/03/2022
L’ESPAI DE L’ESTUDIANT LLIBRE
CENTRE RECOMANAT
CEDIDES
L’Institut Jaume I de Salou, qualitat educativa i projecció cap al futur El pròxim 20 d’abril, a les 6 de la tarda, duran a terme una jornada de portes obertes CEDIDA
Redacció
L’Institut Jaume I de Salou és un centre públic d’educació secundària, on es pot cursar ESO, Batxillerat, Cicles formatius de grau mitjà i superior i Ensenyaments Esportius. El centre potencia al màxim la formació de l’alumnat comptant amb un equip humà molt competent i compromès a fer del procés d’ensenyament-aprenentatge un procés de formació integral, orientadora i professionalitzadora per a l’alumnat. Els objectius de les etapes postobligatòries són amplis: formar persones i dotar-les de les capacitats, coneixements i competències que els són necessàries per assolir l’èxit en el camp, no tan sols, intel·lectual sinó també humà; rebre un ampli ventall d’excel·lents experiències d’aprenentatge i optar a la participació en diversos projectes i propostes que els permetrà esperonar el seu talent I potenciar la seva creativitat. Per a assolir-los, treballen constantment per a millorar la qualitat dels seus processos, i mostra d’això en són el Projecte de Qualitat i Millora Continua i un Pla Estratègic de centre, que fomenta la competència emprenedora i el plurilingüisme (Programa de Certificació en Llengües Estrangeres). També es potencia el treball col· laboratiu i en equip amb destacats projectes interdisciplinaris
A l’esquerra, Ramon Grau i a la dreta, la portada del seu nou llibre editat per Rosa dels Vents.
Fomenten la creativitat dels alumnes i el treball en equip.
Potencien les llengües estrangeres i els projectes de sostenibilitat (espectacle musical, projectes d’ajuda humanitària, exposicions…). Així mateix, el TDR de Batxillerat i els Projectes finals de Cicles tutoritzats per l’Institut han rebut importants reconeixements al Fòrum TRiCS i en altres concursos específics. Tots els cursos utilitzen ordinador portàtil, llibres de text i Entorns Virtuals d’Aprenentatge que afavoreixen la intercomunicació entre la comunitat educativa i fomenten el treball en xarxa. Hi ha connectivitat WIFI d’última generació, panells digitals, laboratoris de ci-
ències i idiomes i una intranet de gestió i comunicació amb les famílies. Cal destacar l’oferta formativa d’Ensenyaments Esportius més Batxillerat (3x2). L’alumnat graduat en ESO i interessat en cursar Salvament i Socorrisme o Vela pot simultaniejar els dos estudis i en tres cursos obtenir dues titulacions: tècnic esportiu i batxillerat. També el Grau Superior d’Animació Sociocultural i Turística (DUAL) amb la col·laboració de les empreses més emblemàtiques de l’entorn. L’Institut Jaume I potencia la creativitat, els projectes compartits, la cultura de l’esforç i l’educació emocional i per la convivència tot estimulant el respecte, l’empatia, la tolerància i la curiositat intel·lectual.
EFE
UNA NOVA ESCOLA QUE ATREGUI ELS JOVES
un «agreujant»: el fet que bona part del El sistema educatiu professorat actual està «obsolet i no s’ha format amb un respon a les neces«model didàctic trasitats i inquietuds dels joves», que cada dicional, academivegada «senten més comemorístic». Per desafecció» cap a a Grau aquest és un una escolarització dels principals moamb la qual «no contius que expliquen «les dificultats per a necten» i que «no El docent Ramon Grau publica actualitzar les pràcels emociona», motiu pel qual urgeix el llibre ‘Educar per a la vida’, on tiques educatives a «transformar-la» la realitat del segle per aconseguir una reflexiona sobre els principals reptes XXI». escola que, més que té al davant l’ensenyament enllà dels coneiUn MIR educatiu xements, «atregui els joves i els eduqui per a la Sobre el màster de secundària, Ramon Grau covida». Així ho afirma el professor Ramon Grau, menta que «malgrat ser una millor significativa, que fa 42 anys que es dedica a la docència a la se- encara queda lluny de la solució esperada i desitcundària, dels quals 15 com a director d’institut. jable». Per això, proposa «una selecció dels seus Grau acaba de publicar el llibre Educar per a la docents, dels estudiants que accedeixen a ell i vida. Els reptes de la secundària al segle XXI (edi- dels centres on s’imparteix i dels tutors», cosa que «s’hauria de compensar econòmicament». torial Rosa dels Vents). L’autor, que posa l’accent en la «imprescindi- La proposta de l’autor s’aproxima a un MIR eduble transformació educativa en l’etapa de l’ESO», catiu; «una idea que està sobre la taula i que podefensa al professorat com a «protagonista es- dria ser el camí», assegura. En la transformació educativa, els docents sencial» per a dur a terme la «indispensable» transformació educativa. Ramon Grau assenyala haurien d’impartir els seus ensenyaments que és important que els professors «es mirin al d’acord amb un nou currículum, dissenyat a parmirall, deixant de banda l’autocomplaença» i es tir de competències transversals i no de matèries preguntin «cap a on anem, on situem els con- estanques, amb «aprenentatges significatius que tinguts, com accediran a ells els alumnes, quina connectin amb els problemes reals i plantegin orientació volem donar als aprenentatges i com reptes que obliguin els alumnes a reflexionar», els potenciem a partir de l’avaluació». El profes- ha indicat Grau. La necessitat d’una revisió cursorat «pot donar vida al currículum», que ha de ricular és un fet d’escala internacional, indica, connectar continguts i realitat, «obrint horit- perquè en els últims 20 anys «hem viscut una zons, despertant interessos, inculcant curiositat transformació social a la qual l’escola no s’ha i fomentant l’aprenentatge autodirigit», assegura adaptat», incideix l’expert. En aquest sentit, Rael docent. mon Grau ha afegit que «es pot aprendre sense Ramon Grau, que fa dos anys que és el subdi- estudiar, a partir d’aprenentatges que no han de rector general d’ordenació curricular del Depar- ser producte de llargs espais de temps de metament d’Educació de la Generalitat, ha defensat morització ni d’exàmens validadors o inhabilique la figura del professor especialista a l’ESO és tadors». «necessària», però que ara «s’ha de cedir el proEn el trànsit cap aquest nou model educatiu, tagonisme als alumnes, facilitant-los el treball els resultats del qual «tardaran uns 10 anys a veuautònom d’un mode transversal» a partir de rep- re’s», els alumnes també «canviaran la perspectites. Davant d’aquesta actitud constructiva i de la va» perquè «encara els costa entendre que també necessitat que els professors siguin «empàtics» és estudiar allò que s’ha après amb metodologies amb els seus alumnes, l’autor ha advertit que no tradicionals memorístiques», puntualitza. els docents també «poden degradar la qualitat En el llibre Educar per a la vida. Els reptes de la de l’ensenyament a través de la peresa, la cru- secundària al segle XXI , Ramon Grau també deeltat o la incompetència». Un professorat ben fensa l’educació emocional com a base per a l’enpreparat és «una garantia d’èxit per al sistema i senyament perquè «emocions, memòria i apreles oportunitats educatives», segons Grau, qui nentatge van de bracet» i perquè una educació ha llençat una advertència: «No s’ensenya als «basada només en la memòria provoca que els professors especialistes a ser docents, més enllà conceptes s’obliden amb facilitat» i «desmotiva, del màster de secundària». I afegeix que hi ha cosa que és encara més greu».
L’ESPAI DE L’ESTUDIANT
09/03/2022 diarimés
19
CALENDARI
Comença la preinscripció per a les etapes d’infantil, primària i ESO
EFE
Les dates clau de la preinscripció i matriculació Del 7 al 21 de març Preinscripció per educació infantil de segon cicle i educació primària. Del 9 al 21 de març Preinscripció per a l’Educació Secundària Obligatòria.
La matrícula per a les tres etapes de l’educació obligatòria finalitza el 21 de març Anna Ferran
Comença la preparació per al curs 2022-2023. Dilluns es donava el tret de sortida a la preinscripció escolar per al segon cicle d’educació infantil i per primària i avui s’ha obert el procés per a la secundària obligatòria. Fins al 21 de març, els pares, mares o tutors legals poden presentar les sol·licituds per a preinscriure els seus fills en les etapes d’ensenyament obligatori, tot escollint les preferències de centre i aportant la documentació necessària. Un mes després del tancament del procés, el 21 d’abril, es donaran a conèixer els llistats provisionals i s’obrirà el període per a fer reclamacions, en cas de no estar conforme amb la puntuació obtinguda o de detectar qualsevol error en les dades. A principis de maig, es tornarà a
21 d’abril Llista de sol·licituds amb la puntuació provisional.
publicar el llistat, amb les reclamacions ja resoltes. El 10 de juny es farà públic el llistat d’admesos i els que resten en espera de possibles baixes. El procés finalitzarà l’última setmana de juny, quan es dugui a terme la matrícula de tots els estudiants de segon cicle d’infantil, de Primària i de secundària obligatòria. Com fer la preinscripció? Fins a l’esclat de la pandèmia, el procés de preinscripció es podia fer per via presencial o online. L’any 2020, es va haver de prioritzar únicament el format telemàtic i el seu èxit ha fet que es mantingui en el temps. L’únic que necessitem per a fer la preinscripció és un ordinador, tauleta o telèfon amb connexió a Internet. Per a començar el procés, cal que ens dirigim al web
Del 22 al 28 d’abril Presentació de reclamacions en cas que es detecti alguna errada o no s’estigui d’acord amb la puntuació assignada
La matrícula per al pròxim curs es farà del 21 al 29 de juny, segons ha establert Educació.
La preinscripció s’ha de fer per via telemàtica en el portal ‘preinscripcio. gencat.cat’ preinscripcio.gencat.cat. Cal que el pare, mare o tutor/a legal que faci el tràmit disposi d’una eina d’identificació digital, com pot ser la T-CAT, el DNI electrònic, el
CENTRE RECOMANAT
Institut Sant Pere i Sant Pau: un batxillerat de qualitat Fomenten els idiomes, les vocacions científiques i ofereixen una orientació personalitzada CEDIDA
Redacció
«Som la millor opció per estudiar el batxillerat a Tarragona». Així de rotund es mostra el professorat de l’Institut Sant Pere i Sant Pau. I motius no els en falten. Els alumnes se senten acollits des del primer dia i reben un acompanyament de 360º. Gaudeixen d’unes àmplies instal·lacions: una biblioteca amb servei de préstec de llibres, un gimnàs, unes pistes amb taules per treballar a l’aire lliure, laboratoris, tallers, aules digitals, una cantina amb productes de proximitat... «Per a nosaltres, tu ets el veritable protagonista!», asseguren. El centre fomenta les vocacions científiques. Dins del projecte STEAM, fan activitats interdisciplinàries de l’àmbit científic, tecnològic i artístic. Per a millorar la competència plurilingüe, imparteixen Ciències del Món Contemporani en anglès amb la metodologia AICLE. A més, els joves poden participar al projecte Erasmus+ i al programa Smile de la URV.
Tenen unes àmplies instal·lacions, entre elles un gimnàs.
Es pot escollir el francès com a segona llengua estrangera. I els preparen per a les titulacions de Cambridge i les proves DELF. Aquells que vulguin flexibilitzar el seu currículum, podran fer-ho amb les matèries artístiques que ofereix l’IOC en línia. I si volen començar a conèixer el món laboral, la millor tria és el programa d’estada a l’empresa. «Ens prenem molt seriosa-
ment el teu futur. Rebràs una orientació personalitzada cap a estudis posteriors i aniràs preparat a les proves d’Accés a la Universitat», constaten. El resultat d’aquest compromís: un alt percentatge d’aprovats i alumnes amb una distinció PAU i premis per al seu treball de recerca. Descobreix l’Institut Sant Pere i Sant Pau! Entra al seu web i segueix-los a les xarxes socials.
sistema Cl@ve o l’IdCAT Mòbil. En cas que no es tingui, s’ha de fer la sol·licitud en suport informàtic i caldrà adjuntar la documentació identificativa del sol· licitant per motius de seguretat. Pel que fa a la documentació, s’haurà d’adjuntar el llibre de família i el document d’identitat o passaport. La resta de documentació, que fa referència als
criteris, només s’haurà d’adjuntar si la consulta automàtica de dades no obté resultats. Aquestes dades serien el padró o volant de convivència, el contracte laboral o certificat de l’empresa (en cas que es vulgui demostrar la proximitat del lloc de treball a l’escola), l’acreditació de la renda garantida o el títol de família nombrosa o monoparental.
3 de maig Llista de sol·licituds, un cop resoltes les reclamacions. 11 de maig Publicació de la llista ordenada de sol·licituds. 10 de juny Publicació de la llista d’admesos i de la llista d’espera. Del 21 al 29 de juny Matrícula per a tots els ensenyaments.
20
diarimés 09/03/2022
L’ESPAI DE L’ESTUDIANT
LABORAL
ACTUALITAT
Quins són els idiomes més sol·licitats a les ofertes de feina?
CEDIDA
L’anglès és la segona llengua més demandada, però en funció de cada sector se’n sol·liciten d’altres FREEPIK
Anna Ferran
En un món globalitzat com el nostre, sovint la formació professionalitzadora, sigui FP o carreres universitàries, no és suficient per a ser competitius al mercat de treball. Les anomenades habilitats socials són claus per a marcar la diferència. I una d’aquestes habilitats és el coneixement d’idiomes. Ara bé, quines són les llengües més demandades per les empreses? I, quines llengües se sol·liciten segons el sector d’activitat? El portal web Universia posa llum a aquestes preguntes. L’anglès ha esdevingut l’idioma global. Llengua de negocis i de ciència, la seva facilitat d’aprenentatge respecte a altres idiomes és un dels factors que ha propiciat l’auge al llarg dels anys. Actualment, és la tercera llengua més parlada al món, per darrere del xinès i l’espanyol. El seu aprenentatge està tan popularitzat que, segons Universia, el 92% de les ofertes de treball demanen tenir un nivell avançat d’anglès. El segon idioma més sol·licitat per les empreses és el francès. Un 16% de les ofertes laboral al conjunt de l’estat ho contempla. Una xifra que el situa a molta distància de l’anglès. En aquest cas, els vincles comercials entre Espanya i França són els que expliquen per què la llengua dels nostres veïns del nord és la segona més sol·licitada. En tercera posició, hi ha l’alemany. El 7,4% de les ofer-
En el context internacional es troba en la posició 164 de 539.
La URV, la segona millor universitat de menys de 50 anys de l’Estat Segons el rànquing de ‘Times Higher Education’ Redacció Dominar una segona o tercera llengua és una de les habilitats socials clau per als joves candidats.
El 92% de les ofertes de treball demanen tenir un nivell avançat d’anglès, segons Universia tes laborals el marca com a requisit. Tanquen el top 5 el xinès i el portuguès, cosa que evidencia el potencial d’atracció que tenen tant la Xina com Brasil. Idiomes i professions Si bé tenir una segona, tercera o
fins i tot quarta llengua sempre és un plus que suma competitivitat en un procés de selecció, el cert és que en funció del sector al qual ens dediquem, hi ha uns idiomes que estan més demandats que d’altres. Novament, el portal Universia ha establert una classificació. En el cas dels enginyers, l’anglès i l’alemany són les dues llengües més sol·licitades. Aquests dos mateixos idiomes són també els que es demanen en l’àmbit
de les comunicacions i les noves tecnologies, així com en l’àmbit de les finances, el màrqueting i les vendes. Pel que fa al sector de la salut, a l’anglès i l’alemany, cal sumar-hi el francès. I és que el país gal és un pol d’atracció per a molts professionals de la salut formats al conjunt de l’Estat, com per exemple, fisioterapeutes. Finalment, en el sector del comerç al detall, es demana especialment el portuguès, el xinès i l’àrab.
TARRAGONA
Prepara’t per al mercat laboral amb els cursos de CEP Frada Tenen més de 40 anys d’experiència en formació ocupacional Redacció
Una referència en el panorama formatiu a la demarcació tarragonina. Aquesta és la carta de presentació del Centre d’Ensenyament Frada. Amb més de 40 anys de trajectòria en el sector, el centre està especialitzat en la formació ocupacional i contínua. Són centre col·laborador amb el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat i imparteixen cursos i formacions subvencionades pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). El programa de cursos subvencionats per al 2022 de
CEP Frada inclou formacions relacionades amb l’àmbit de l’administració, el turisme, la seguretat i l’atenció sociosanitària. Pel que fa a l’administració, ofereixen cursos com gestió administrativa, gestió de vendes o activitats administratives en la relació amb el client. En l’àmbit turístic, impartiran el curs Promoció Turística Local i Informació al Visitant. Els cursos de Controlador d’accessos, Vigilant de seguretat i atenció sociosanitària i atenció a persones dependents completen el seu programa.
La Universitat Rovira i Virgili (URV) torna a aparèixer en aquest rànquing en el qual tenen cabuda les 539 universitats de menys de 50 anys de vida que han tret millor puntuació en tretze indicadors relacionats amb cinc categories: docència (entorn d’aprenentatge), recerca (volum i reputació), citacions (impacte dels treballs publicats), internacionalització (del personal, estudiants i professors) i transferència de coneixement i innovació, cadascuna de les quals té un pes específic a l’hora de fer la suma total. La URV es troba en el segon lloc de les universitats públiques catalanes i de l’Estat espanyol, per darrere de la UPF. En el context internacional es troba en la posició 164. Igual que en les edicions passades, en aquesta la metodologia dona menys puntuació a la reputació -a través d’enquestesper reflectir les característiques especials de les universitats
més joves. De fet, aquesta classificació mostra que, els qui formen part de la llista, han aconseguit un gran impacte en àrees com docència, recerca i transferència de coneixement, en contrast amb les institucions tradicionals que sovint han tingut molt més temps per acumular reputació. Enguany, en primera posició s’hi ha situat la Paris Sicences el Lettres-PSL. En aquest rànquing hi ha representades universitats de 74 països d’arreu del món. Índia i Turquia són els països amb més universitats representades (40) seguits pel Regne Unit i l’Iran (37). Times Higher Education és una revista setmanal editada a Londres especialitzada en Educació Superior. És la publicació britànica d’aquest tipus més important i ha esdevingut una referència internacional. Amb el suport d’Elsevier, a través de la base de dades d’Scopus, elabora una sèrie de rànquings internacionals d’universitats.
ACTUALITAT
Sindicats educatius convoquen vaga el 15, 16, 17, 29 i 30 de març Els sindicats educatius han convocat vaga per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març. El detonant de la convocatòria va ser l’anunci d’avançar l’inici de curs, però també plantegen altres reivindicacions, com ara la retirada del nou currículum, la supressió del decret de plantilles, la reversió de les retallades, l’assumpció de la responsabilitat del departament en la defensa de la immersió lingüística i l’estabilització del personal interí i
laboral. Se sumen a la convocatòria USTEC, CCOO, la Intersindical, Professors de Secundària (Aspepc-sps), la UGT, la CGT i la Federació d’Ensenyament de la USOC. Sota el lema «Prou imposicions, anem a la vaga», demanen la dimissió del conseller, Josep Gonzàlez-Cambray. També reclamen arribar al 6% del PIB en educació, reduir les ràtios estructurals i incrementar el personal d’atenció directa als centres.
L’ESPAI DE L’ESTUDIANT
09/03/2022 diarimés
21
FORMACIÓ
Batxillerat de doble titulació, ampliar coneixements i obrir més portes
FREEPIK
Són quatre les dobles titulacions de BAT que es poden cursar a Catalunya Anna Ferran
Estudiar batxillerat és un dels camins que tenen els joves que finalitzen 4t d’ESO. Aquesta etapa postobligatòria és principalment la porta d’entrada i la preparació per a cursar una carrera universitària, si bé també permet l’accés directe als cicles formatius de grau superior. Existeixen tres grans modalitats de batxillerat: arts, ciències i tecnologia o humanitats i ciències socials. Ara bé, actualment aquesta no és l’única decisió que els alumnes, i les seves famílies, han de fer quan es plantegen quin serà el seu itinerari formatiu. I és que d’un temps ençà, s’ofereix la pos-
sibilitat d’obtenir dobles titulacions que incorporen el batxillerat i alguns altres estudis específics. A continuació detallem quins són. BAT i ensenyaments esportius Aquesta titulació s’ha incorporat en el curs 21-22 i permet l’obtenció de dues titulacions en tres anys de la següent forma: la de batxiller en tres cursos acadèmics i la d’un cicle d’ensenyaments esportius en els dos primers d’aquests tres cursos. Es pot cursar tant en la modalitat de ciències i tecnologia com en la modalitat d’humanitats i ciències socials i per a poder-se
En el cas del batxillerat i els ensenyaments esportius o d’art i disseny, el programa formatiu s’allarga un any mes.
matricular cal haver superat la prova específica de la modalitat esportiva que es vol cursar. BAT d’arts i grau mitjà Una altra de les dobles titulacions que es fa en tres cursos és el Batxillerat d’arts i cicle de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny. Aquí s’obté el títol de batxiller en tres cursos acadèmics i la del cicle en dos. Com a requisit per als alumnes que s’hi vulguin presentar, cal haver superat la prova específica d’accés als cicles for-
matius de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny. El batxibac Alguns centres ofereixen la possibilitat de preparar els seus alumnes per a l’obtenció del títol de batxiller i també per al diploma de baccalauréat, que és la titulació equivalent a França. L’alumnat cursa un currículum mixt amb un terç de l’horari lectiu del batxillerat en francès i les matèries Llengua i literatura franceses i Història de França.
Els estudiants del batxibac han de superar una prova externa en finalitzar els estudis que consisteix en un exercici oral i un d’escrit de l’assignatura de Llengua i literatura franceses, i un exercici escrit sobre la història d’Espanya i França. El requisit per a poder-se matricular en aquesta doble titulació és acreditar almenys un nivell B1 de francès. Batxillerat internacional L’última de les dobles titulacions que es pot seguir és el Batxillerat
internacional. Al Camp de Tarragona l’ofereixen diversos centres concertats i un de públic (l’INS Gabriel Ferrater de Reus). Es tracta d’un itinerari curricular específic determinat per l’Organització del Batxillerat Internacional (IBO) per fomentar l’excel·lència educativa i l’aprofundiment curricular, que va adreçat a alumnes amb un alt interès per l’aprenentatge. Es cursa en anglès, francès i castellà i permet accedir als programes formatius d’universitats d’arreu del món.
CENTRE RECOMANAT
#ellsiellesfaranhistòria - Batxillerat Lestonnac,
excel·lència i vocació internacional
És l’únic centre acreditat a la ciutat de Tarragona per impartir el Batxillerat internacional Redacció
A Lestonnac es busca desenvolupar el talent de l’alumnat a través d’una metodologia que afavoreix l’autonomia, la indagació, el rigor i l’excel·lència acadèmica. Formar ciutadans, compromesos amb l’entorn local i internacional, que defensin
totes les dimensions de la sostenibilitat per tal d’aconseguir un món més habitable és una de les prioritats del centre. Aquest treball es veu reflectit cada any en els resultats de les PAU, superiors a la mitjana catalana. El curs 2020-21, 100% d’aprovats i 5 distincions a les
Proves d’Accés a la Universitat. Un programa reconegut per les universitats més prestigioses L’èxit del Batxillerat Lestonnac es fonamenta en l’acompanyament, orientació i assessorament a l’alumnat i a les famílies, els entorns d’aprenentatge in-
novadors així com en la flexibilització del currículum i adaptació horària. El fet de poder complementar els estudis de Batxillerat i cursar el Programa de Diploma (PD) del Batxillerat Internacional converteix la proposta del Batxillerat a Lestonnac en una garantia d’excel·lència educativa i la millor opció per impulsar un pensament crític i transformador de la societat. Registra’t a la sessió informativa en línia del 24 de març i a la Jornada de Portes Obertes presencial del 2 d’abril a través de www.lestonnactarragona.org.
CEDIDA
El seu mètode fomenta la indagació, l’autonomia i el rigor.
22
diarimés 09/03/2022
CAMP DE TARRAGONA SERVEI PÚBLIC
09/03/2022 diarimés
23
TARRAGONÈS
CEDIDA
Els caçadors de Constantí localitzen i tapen més d’una desena de pous Han construït tapes de formigó amb la col·laboració de l’Ajuntament i els han cobert i senyalitzat CEDIDES
Sílvia Jiménez
Una de les noves sales d’espera del CAP.
Entra en funcionament l’ampliació del CAP de la Torre El CAP de Torredembarra ha posat en funcionament les noves instal·lacions que amplien el centre: dos pavellons prefabricats que suposen una ampliació de 400 metres quadrats i que acolliran els serveis d’urgències i pediatria. El primer pavelló té una superfície de 172 metres quadrats i connecta amb l’edifici principal del centre. Integra sis boxs d’urgències, una nova sala d’espera i una zona d’atenció a l’usuari, espais que se sumen als quatre boxs d’urgències i a les dues consultes de medicina general i infermeria de l’àrea d’atenció continuada. El segon pavelló té
una superfície de 240 metres quadrats, amb sis noves consultes de medicina i infermeria pediàtrica, així com una altra sala d’espera, atenció a l’usuari i lavabos específics per a la unitat d’atenció infantil. L’àrea bàsica de Salut de Torredembarra, dins de la regió sanitària del Camp de Tarragona assisteix 34.713 ciutadans, dels quals 35.413 són residents. A més de Torredembarra, integra deu municipis més. La direcció tècnica i el projecte de l’obra d’ampliació del Centre d’Assistència Primària de Torredembarra ha anat a càrrec de la Xarxa Santa Tecla.
La societat de caçadors La Constantinenca ha localitzat més d’una desena de pous i forats de gran profunditat a finques del terme municipal de Constantí i s’han organitzat per tapar-los amb la col·laboració de l’Ajuntament. «Són un perill per la gent que surt a passejar. Sovint han caigut els nostres gossos i hem hagut de trucar els bombers perquè vinguessin a rescatar-los», explica Alfonso del Sol, president de la societat de caça. Tots els caçadors de l’entitat i el guarda rural de la mateixa s’han encarregat de geolocalitzar tots els pous oberts, aljubs i forats produïts per corrents d’aigua interns que se n’han anat trobat per les finques. «El camp cada dia està més abandonat i molts dels forats estan al descobert. Alguns no es veien bé per la vegetació i d’altres es trobaven molt a prop de camins per on transita molta gent. Són un perill: alguns tenen uns vint metres de profunditat», afegeix Del Sol. Amb la col·laboració de
GASTRONOMIA
La ruta de tapes ‘Tot s’hi val’ posa a taula l’originalitat ‘calera’ Un total de 13 establiments de la localitat participen en aquesta ruta de l’11 al 20 de març CEDIDA
Anna Ferran
L’Ametlla de Mar és un dels epicentres de la gastronomia de les comarques tarragonines. L’excel·lència dels seus productes, especialment del peix i el marisc, l’ha convertit en una referència pels amants de la bona cuina. A més, el seu calendari gastronòmic està farcit de jornades que reivindiquen els plats de temporada. Ara bé, el panorama culinari calero compta amb propostes de primera tot l’any; unes propostes que enguany es reivindiquen de nou a la ruta de tapes Tot s’hi val. Divendres es donarà el tret de sortida a aquesta ruta, que s’allargarà fins al diumenge, 20 de març. L’objectiu d’aquesta proposta, que enguany arriba a la 4a edició, és que els bars de l’Ametlla puguin presentar una creació gastronòmica, sense tenir cap condicionant en els productes o la temàtica. Així doncs, la llibertat serà la màxima que imperarà en les tapes que a partir de divendres oferi-
Les tapes mostren el potencial gastronòmic de l’Ametlla.
Les tapes van acompanyades d’un quinto Heineken i tenen un preu de 3,50 euros ran un total de 13 restauradors. Entre les creacions que s’han preparat per a aquesta edició hi trobem un caneló de brandada
de bacallà amb cruixent d’all i porro, «El nostre pa amb tomàquet i xocolata» o coca cruixent de sardina marinada, cuscús i tomàquet Chutney, entre altres. Cada tapa, més un quinto Heineken, té un cost de 3,50 euros. Aquells que facin cinc tapes diferents, poden entrar en el sorteig de dos menús dobles i de 10 Tuna Tours dobles.
A l’esquerra, la col·locació d’una de les cobertes de formigó. A la dreta, dos dels pous trobats.
l’Ajuntament de Constantí, han fabricat grans cobertes de formigó per tal de tapar-los i senyalitzar-los. «Els que conformem la junta de la societat de caçadors
ens hem encarregat de fer-ho amb l’ajuda d’un camió ploma, ja que les cobertes pesen força», afegeix el president de La Constantinenca. Continuaran fent-ho
si apareixen de nous. Segons Alfonso del Sol, la iniciativa de la societat de caçadors ha tingut una molt bona acollida per part dels veïns de Constantí.
24
diarimés 09/03/2022
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
INTERNACIONAL
Els EUA i el Regne Unit prohibeixen les importacions de petroli rus Els anglesos les reduiran progressivament amb l’objectiu de deixar de fer-ho a finals d’aquest any 2022 EFE
Agències
El president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar ahir la prohibició de les importacions energètiques de Rússia, concretament de petroli i gas natural. En una roda de premsa, Biden va anunciar noves represàlies contra Rússia per la invasió d’Ucraïna. «No participarem en el subsidi de la guerra de Putin», va subratllar. Per la seva banda, el Regne Unit també apunta a les importacions russes de petroli, però aposta per reduir-les progressivament aquest any amb l’objectiu de no comprar-ne més a finals del 2022, segons va anunciar el ministre d’Energia, Kwasi Kwarteng. En el cas dels Estats Units, Biden va dir que va prendre la decisió de prohibir les importacions energètiques russes després d’haver-la debatut amb els països europeus, però va reconèixer que aquests, els membres de la UE, no podran seguir els mateixos passos a causa de la dependència energètica que tenen del subministrament rus. «Podem fer aquest pas però altres no el poden fer», va dir Biden, que va remarcar que els Estats Units estan treballant amb els països de la Unió Europea per reduir la seva dependència energètica de Rússia. Per la banda britànica, Kwarteng va assegurar que aquests mesos de transició a no
Imatge del president dels Estats Units, Joe Biden, durant l’anunci fet ahir de prohibir les importacions energètiques de Rússia.
«No participarem en el subsidi de la guerra de Putin», afirma el president d’EUA comprar petroli rus donarà al mercat, les empreses i les cadenes de subministrament «temps
Més de 2 milions de persones han fugit d’Ucraïna des que va començar la guerra suficient per substituir les importacions russes», que representen un 8% de la demanda del
Regne Unit. Els EUA i el Regne Unit prenien aquesta decisió el mateix dia que el front a Ucraïna va començar a evacuar els primers ciutadans de Sumy, al nord-est del país, i va continuar el trasllat de civils d’Irpin, a la regió de Kíev. No obstant això, no va poder fer-
ho a la ciutat portuària de Mariúpol, a la vora de la mar interior d’Azov, a causa d’atacs russos. En total, ja són més de dos milions de persones les que han fugit d’Ucraïna des que va començar la invasió russa fa tretze dies, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) i
l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Després de tres dies consecutius d’intents d’evacuació frustrats, ahir Ucraïna i Rússia finalment es van posar d’acord per a obrir un corredor humanitari de Sumy a Poltava, a l’est del país, una ruta notificada prèviament al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). La vice-primera ministra ucraïnesa i ministra per a la Reintegració dels Territoris Temporalment Ocupats, Iryna Vereshchuk, va explicar que no s’havia acordat cap altra ruta, després que Rússia proposés de nou ahir corredors humanitaris amb destinació a la mateixa Rússia. Tanmateix, va assenyalar que la proposta que ha transmès Ucraïna a Rússia i al CICR estableix les següents rutes: Volnovaja-Zaporiyia, Mariúpol-Zaporiyia, Kíev i la regió de Kíev, cap a l’oest ucraïnès, i Khàrkiv i la regió de Khàrkiv també cap a l’oest. Poc després van començar a sortir autobusos des de Zaporiyia a Mariúpol per recollir civils i portar ajuda humanitària en una missió que va ser frustrada. També se’n va frustrar una altra a Mariúpol. Segons les Forces d’Operació Conjunta, les tropes russes van començar l’atac «exactament en la direcció del corredor humanitari». Mariúpol està totalment bloquejada per les forces russes des de fa més d’una setmana i l’alcalde, Vadim Boychenko, ha afirmat en diverses ocasions que la ciutat es troba a la vora d’una «catàstrofe humanitària», ja que està sense electricitat, calefacció i aigua a causa dels constants bombardejos de l’exèrcit rus. A Mariúpol, probablement per primera vegada en dècades des de la invasió nazi, un nen va morir per deshidratació.
REFUGIATS EFE
El Govern i les comunitats preparen l’arribada d’uns 12.000 ucraïnesos desplaçats Se’ls facilitarà l’obtenció del permís de residència i treball EFE
El Govern espanyol i les comunitats autònomes treballen de manera coordinada i solidària per preparar l’acolliment d’almenys 12.000 ucraïnesos desplaçats per la guerra, als quals es facilitarà l’obtenció del permís de residència i treball. En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va explicar ahir que es tracta de simplificar els tràmits perquè totes les persones afectades puguin accedir «de la forma més àgil possible» als permisos de residència i treball a Espanya,
que facilitin la seva integració. Aquestes mesures afectaran, a més dels ucraïnesos que fugen de la guerra, als nacionals ucraïnesos que es trobaven a Espanya abans del 24 de febrer i als nacionals de tercers països o apàtrides que resideixin a Ucraïna amb permís legal. També estan inclosos en aquestes mesures els nacionals d’Ucraïna que es trobessin a Espanya de manera irregular i ara no puguin tornar al seu país. Rodríguez va assenyalar que aquest assumpte serà un dels punts de l’ordre del dia per a la Conferència de Presidents prevista per a aquest cap
de setmana a la Palma. Fonts del Govern van assenyalar que el president de Catalunya, Pere Aragonés, es troba «molt preocupat» per la crisi humanitària que planteja la guerra a Ucraïna i que podria sumar-se a la reunió de presidents a la qual inicialment no tenia previst acudir. Segons Rodríguez, en la conferència es realitzarà una valoració dels recursos de les comunitats autònomes i ajuntaments per preparar les més o menys 12.000 places d’acolliment disponibles i 5.000 llits d’hospital per als ucraïnesos que s’espera que arribin. Per la seva banda, la minis-
Refugiats ucraïnesos al poble de Palanca, a Moldavia, ahir.
«La millor arma per a combatre la guerra de Putin és la unitat», assegura Rodríguez tra va reconèixer que aquestes dades «segurament quedaran desfasades en els pròxims dies» a causa de la volatilitat de la crisi, encara que també ha apuntat que serà una absorció de refugiats molt permeable atès que a Espanya hi ha una gran comunitat ucraïnesa que podria acollir a títol personal molts dels que vagin arribant. Rodríguez ha traslladat un missatge de «gratitud per la disposició de totes les comunitats autònomes i ajuntaments a col·laborar en totes aquestes labors d’ajuda humanitària». Per al Govern, «la nostra millor arma contra la guerra de (Vladimir) Putin és la unitat, i en això treballa el Govern: en la unitat davant de l’agressió i també davant de les conseqüències» que comportarà la invasió russa a Ucraïna.
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN COVID
09/03/2022 diarimés
25
ENERGIA
Tarragona registra 744 nous contagis i un mort a l’Ebre El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va notificar ahir una nova mort per coronavirus a les Terrres de l’Ebre i ja són 243 les persones mortes des de l’inici de la pandèmia. La xifra al Camp de Tarragona es manté, 1.346 decesos. En aquesta última regió sanitària es registraven 574 nous contagis i ja són 173.861 els casos acumulats. El risc de rebrot va baixar tres punts, fins a 929, i l’Rt va pujar tres centèsimes, a
0,94. En aquesta regió hi havia ahir 83 pacients ingressats, cinc menys. Pel que fa a la regió sanitària de les Terres de l’Ebre, acumula, des de l’inici de la pandèmia, 46.780 casos, amb 170 nous contagis durant el dia d’ahir. El risc de rebrot va pujar fins a 873 (+19), però l’Rt pujava fins a 0,91, cinc centèsimes més. A la regió hi havia ahir 36 persones ingressades, tres més que en el balanç anterior. ACN
CASA REIAL
Sánchez continua demanant explicacions al rei emèrit El president del Govern, Pedro Sánchez, manté la seva exigència que el rei Joan Carles, després de la carta enviada a Felip VI en la qual obre la porta a viatjar pròximament a Espanya, doni explicacions sobre les informacions «decebedores» pels fets que se li atribueixen. Sánchez es va referir ahir a la carta del rei emèrit al seu fill en la qual l’informa que manté la seva residència a Abu Dhabi però preveu viatjar amb fre-
qüència a Espanya. El cap de l’Executiu va confirmar que la tarda de dilluns va ser informat per la Casa Reial que es faria pública aquesta carta. Va assenyalar que el Govern «justifica recepció» d’aquesta informació però, malgrat que en la carta Joan Carles lamenti «sincerament esdeveniments passats de la meva vida privada», continua mantenint la necessitat que doni explicacions al conjunt dels espanyols. Redacció
Brussel·les intenta aplacar el preu de l’energia i emancipar-se de Rússia La Comissió Europea aspira a reduir en un 66% la dependència de la UE del gas rus en un any EFE
La Comissió Europea va presentar ahir mesures extraordinàries per ajudar els països de la UE a esmorteir l’ascens dels preus de l’energia després de la invasió de Rússia a Ucraïna, amb l’objectiu d’emancipar-se dels hidrocarburs russos el 2030. L’Executiu comunitari vol reduir la dependència dels hidrocarburs russos a curt termini i facilitar «eines» perquè els Estats membres puguin aplacar l’històric «xoc» dels preus energètics, que s’han disparat encara més des de la invasió d’Ucraïna. Després de mesos refusant intervenir en el mercat, malgrat la creixent pressió d’un grup de països liderats per Espanya i França, la Comissió s’obre a mesures que semblaven impensables quan a l’octubre el departament d’Energia de la comissària Kadri Simson va presentar una primera «caixa d’eines» per fer front a la carestia energètica. «La situació ha evolucionat i ja no és suficient», va reconèixer. Brussel·les accepta revisar el sistema marginalista que regeix
els mercats elèctrics de la UE, on la tecnologia més cara de generació fixa el preu de tota l’electricitat subhastada. Estudiarà «totes les opcions possibles de mesures d’emergència per limitar l’efecte de contagi dels preus del gas en els preus de l’electricitat, com a límits de preus temporals», assenyala el document. El sistema marginalista, concebut per incentivar la inversió en fonts renovables, provoca que en un context de preus desorbitats del gas, el megavat es pagués de mitjana a Espanya ahir a 544,9 euros, mentre que al març de l’any passat cotitzava a 52 euros. El disseny del mercat provoca, a més, que les companyies elèctriques obtinguin el que es coneix com a «beneficis caiguts del cel», que s’obtenen de cobrar, al preu de cremar el prohibitiu gas, l’electricitat generada amb menors costos (hidràulica, eòlica o solar) i Brussel·les també s’obre a revertir aquesta situació. «Els Estats membres poden considerar impostos temporals sobre els beneficis caiguts del cel»
sempre que no siguin retroactius i permetin als productors d’electricitat cobrir els seus costos i protegir el mercat a llarg termini», assenyala la Comissió sobre una mesura que ja apliquen Itàlia i Romania. Segons un estudi
La UE estudiarà mesures per limitar l’efecte de contagi dels preus del gas en l’electricitat de l’Agència Internacional de l’Energia, el potencial d’ingressos a les arques públiques rondaria els 200.000 milions d’euros, afegeix la Comissió, que també revisarà les normes d’ajudes d’Estat «per proporcionar suport a les empreses afectades pels alts preus de l’energia». Menys dependència de Rússia La UE importa de Rússia el 40% del gas que consumeix, el 27% del petroli i el 46% del carbó, la qual cosa es va traduir al 2021 en 148.000 milions d’euros en ingressos per a Moscou, i la Co-
missió aspira a reduir en un 66% la dependència de la UE del gas de Rússia en un any. Això implicaria un esforç per substituir 100.000 milions de metres cúbics diversificant proveïdors de gas, accelerant el desplegament de renovables, millorant l’eficiència energètica, elevant les importacions de gas natural liquat, produint hidrogen verd i recorrent al biometà, de manera que els agricultors es converteixin en «productors d’energia». Un altre punt clau és garantir uns nivells adequats d’emmagatzematge de gas en el bloc comunitari, especialment de cara al pròxim hivern i per això l’Executiu comunitari obligarà els operadors d’infraestructures d’emmagatzematge que cada 1 d’octubre estiguin plens al 90% de la seva capacitat. La Comissió plasmarà en propostes legislatives moltes de les mesures plantejades, però no presentarà una proposta definitiva fins a l’abril vinent, una vegada disposi de l’informe que prepara l’Agència de Cooperació de Reguladors de l’Energia.
MÉS DECORACIÓ PROPOSTA
PROPOSTES
ESTABLIMENT RECOMNAT
El terracota, el color de tendència per a combinar amb l’estil tropical Genera un contrast molt interessant amb els verds i blaus turqueses típics d’aquesta proposta CASA
A. Ferran
Buddy, la llanterna que és també làmpada de Faro Barcelona Una lluminària que pot utilitzar-se com una làmpada, però també com una llanterna. Així es presenta Buddy, una de les darreres novetats de Faro Barcelona. Creada per Andreu Carulla, aquesta lluminària és portàtil i no porta cap cablejat, cosa que li aporta llibertat i dinamisme i permet que s’adapti a tota mena de situacions i estances. El seu disseny, que ha estat reconegut al German Design Award, fa un homenatge a les clàssiques bombetes R95 dels anys 80 i 90.
Ja fa diverses temporades que l’estètic tropical es manté com una de les principals propostes en decoració, especialment quan comença la temporada de primavera i estiu. Enguany, l’univers dels tròpics continua mantenint-se com una de les apostes segures, però incorpora novetats. I és que són diverses les firmes decoratives que estan apostant per a combinar-lo amb el color terracota. Aquesta tonalitat, resultat d’unir el marró i el taronja, es caracteritza per la seva intensitat i calidesa, cosa que contrasta molt bé amb els colors verds i blaus turquesa típics de l’estètica purament tropical. L’objectiu d’aquesta proposta és reflectir els colors de països com Mèxic, per a crear una atmosfera evocadora que ens faci sentir a través del color i la decoració la calidesa d’aquesta
El terracota pot ser protagonista d’accessoris i parets.
mena d’indrets. L’aposta pel color terracota ens permet jugar amb els quadres, amb el color d’una paret per a crear un punt focal de màxim interès, però també amb els accessoris, que un cop més arriben fets amb materials naturals. El vímet es converteix en un aliat imprescindible, per acabar de
crear aquesta atmosfera que recorda a les típiques haciendas. Els tèxtils de lli amb tenyits amb productes naturals també tenen un protagonisme important, igual com els elements fets de terrissa, que permeten introduir el color de tendència amb peces que uneixen tradició i decoració.
Casa Llaveria, experts en Somfy Casa Llaveria prepara la llar per l’arribada del bon temps. Tenen una àmplia trajectòria en el sector dels tendals i les pèrgoles i posen a l’abast un gran ventall de models. Són experts en la marca Somfy, especialitzada en la motorització i automatització de tendals, pèrgoles, cortines, persianes i dispositius d’accionament automàtic.
26
diarimés 09/03/2022
ESPORTS
FUTBOL
Salt de qualitat i passos endavant, els canvis del Nàstic per aspirar a tot El perfeccionament de la tècnica d’Agné i la millora de jugadors de la plantilla han redireccionat l’equip NÀSTIC
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona de la segona volta no s’assembla massa al de finals de 2021. Llavors, els de Raúl Agné van perdre per la mínima en el camp del Costa Brava, incapaços de marcar un gol que els donés l’empat a casa d’un equip en la zona de descens i, fins i tot, va jugar l’últim quart d’hora amb inferioritat numèrica. El plantejament era lleugerament diferent, amb una davantera formada per Pablo Fernández i Jannick Buyla com a mitja punta, Pedro del Campo de fals extrem esquerre i al centre del camp encara hi era el doble pivot de Ribelles i Fullana. Aquest cap de setmana, el Nàstic torna a enfrontar-se contra el Costa Brava, però l’equip és totalment diferent, encara que majoritàriament té les mateixes peces. Els partits previs a l’Andorra, els dos empats a zero contra l’Albacete i el Linense, el Nàstic va demostrar les fortaleses i les febleses, bons defensivament i negats a l’atac. La desfeta va arribar quan, contra l’Andorra, el punt fort es va fer miques i el Nou Estadi va veure una mala imatge de l’equip. En aquell moment es va qüestionar Agné, però tota l’entitat grana va mantenir la
Javi Bonilla ha passat de ser el revulsiu de luxe de Raúl Agné durant la primera volta a ser la referència ofensiva del Nàstic.
confiança en el tècnic i, a poc a poc, l’equip s’ha transformat completament. Contra el Betis Deportivo el Nàstic va recuperar el gol i el mur defensiu. Salt de qualitat al mercat d’hivern L’arribada de Dani Romera va oferir un salt de qualitat a l’ofensiva grana que estava afectada per la baixa d’Edgar. El davanter és titular des del moment que
Bonilla, Del Campo, Trilles i Domingo són dels jugadors més destacats de la segona volta va arribar a Tarragona i, tot i que només ha marcat un gol amb la samarreta grana, és innegable que l’andalús és sinònim de perill a l’àrea rival.
Durant els últims partits, Romera va tenir més d’una oportunitat per continuar marcant, però la definició no va ser de les més encertades. Malgrat això, contra el Barça B les seves recuperacions de pilota van ser claus perquè Bonilla encetés el partit, a passada de Romera. Pel que fa a Elías Pérez, la seva participació ha estat decreixent. L’extremeny va dominar la titu-
laritat els primers partits amb la samarreta grana, però encara no ha mostrat la seva versió i la falta d’adaptació ha fet tornar, merescudament, a Ribelles a l’onze. En el cas de Becerra, el davanter colombià va arribar al Nàstic en un estat de forma millorable. Aquest fet li ha impedit tenir la presència que ell voldria sobre la gespa i, amb la recuperació d’Edgar, es redueixen les oportunitats en-
cara més. De fet, el mateix Raúl Agné va ser molt directe en la roda de premsa posterior al Nàstic-Cornellà que el davanter colombià hauria de reduir el pes si vol jugar. Els jugadors fan passos endavant L’onze que es pot esperar d’Agné contra el Costa Brava varia respecte al que es va veure la primera volta. L’entrada de Pol Domingo al lateral dret, Marc Trilles a l’eix de la defensa, Pedro del Campo al mig del camp i Bonilla a la banda esquerra han millorat a l’equip. El nivell general del Nàstic s’ha incrementat, però cal destacar que aquests jugadors han fet un pas endavant i han sigut els més destacats partit rere partit. Marc Trilles i Pol Domingo han reforçat encara més la fortalesa defensiva grana. A més, el de la Pobla de Montornés ha millorat les seves capacitats per banda dreta i en més d’un partit les seves jugades de carriler han sigut claus per la victòria grana. A banda de destacar com Domingo va ser capaç de frenar un jugador de qualitat com és Abde el passat dissabte. Javi Bonilla ha passat de revulsiu de luxe a jugador de referència en l’ofensiva grana, sent clau en quatre dels últims sis partits a l’hora de marcar o assistir. Pel que fa a Pedro del Campo, el jugador està mostrant el seu millor nivell durant els últims partits, aportant tant ofensivament amb el joc interior i les passades filtrades, com defensivament, donant suport a Ribelles a l’hora de tallar el joc. El Nàstic de Raúl Agné està de dolç. El seu nivell millora progressivament. Cal veure fins on poden arribar, però de moment cal centrar-se a guanyar al Costa Brava.
ATLETISME
El CA Tarragona queda quart en el torneig sub16 ‘indoor’
CA TARRAGONA
Víctor Jiménez va ser el més destacat i es va classificar per al nacional Redacció
El Club d’Atletisme de Tarragona va viure un cap de setmana d’èxits pels triomfs dels seus atletes en les competicions que es van disputar. L’equip tarragoní va debutar amb una quarta posició en el Campionat de Català de Clubs Sub16 en pista coberta, a només 4 punts de diferència del tercer classificat, l’UA Terrassa. L’actuació més destacada va ser la de Víctor Jiménez a la prova de Salt de Llargada. L’atleta va establir un nou rècord en els campionats d’aquesta modalitat amb un últim salt de 6,21 metres. Aquesta marca també li va servir per a classificar-se per al Campionat d’Espanya. La jornada va
ser productiva per la resta dels atletes del CA Tarragona. Matías Hernández va aconseguir la tercera posició en la primera sèrie dels 60 metres tanques amb un temps de 10,96’’. Unai Ortiz de Landazuri també va tocar podi amb la seva segona posició en els 60 metres llisos amb una marca de 7,91’’, una prova que va realitzar després d’una llarga aturada per les lesions. També van ajudar a sumar punts les actuacions d’Héctor Torrents, que va ser sisè a la prova de triple salt amb una marca de 10,20 metres, mentre que Matías Costa, en la modalitat de llançament, va aconseguir una marca de 9,41 metres que el va
fer escalar fins a la quarta posició. Tot i que la resta de membres del CA Tarragona no van destacar per arribar a les primeres posicions en les seves proves, la seva participació va ser clau per continuar sumant punts per al total de l’equip. Guillem Ferran va obtenir la setena posició en la modalitat de Salt amb Perxa després de superar el llistó a 2,30 metres. Al mateix temps, Pau Crespo va quedar desè en la prova dels 1.000 metres llisos amb una marca de 3’23,38’’, sumant punts en una prova que, segons indiquen des del club, no era l’especialitat de l’atleta. Jan Vives va quedar en novena po-
L’equip del CA Tarragona després del Campionat de Catalunya Sub16.
sició als 3.000 metres llisos amb un temps de 41’37’’, una prova que va ser especialment ajustada. Pel que va a Joan Martorell, l’atleta va aconseguir la quarta posició en els 600 metres llisos, a més, va ser segon de la seva
sèrie amb un temps d’1’35,77’’. Xavier Rodríguez va ser novè als 3.000 metres llisos amb un temps d’1:18’89’’, la seva actuació va mantenir les aspiracions de pujar al podi per a l’equip tarragoní abans de la prova final,
la de relleus. Matías Hernández, Víctor Jiménez, lluc Subirós i Joan Martorell van participar en el relleu de 4x300 metres i van acabar en tercera posició, però no va ser suficient perquè el CA Tarragona acabés en el top 3.
ESPORTS
09/03/2022 diarimés
WORLD PADEL TOUR
La secció de patinatge de velocitat del Nàstic obté 17 medalles al Campionat català La secció de patinatge de velocitat del Nàstic va participar amb èxit al Campionat de Catalunya de Circuit Prova, on va aconseguir un total de 17 medalles. El torneig va tenir lloc al Circuit Ciclista de Sant Boi de Llobregat el passat dissabte i l’entitat grana va participar amb un total de 19 patinadors d’entre les categories benjamí i màster. La secció de patinatge ja va aconseguir 14 medalles al torneig de pista de fa una setmana i els èxits es van repetir dissabte. La infantil Carla plana va assolir un total de 3 ors, seguida de Paula Espín amb tres plates i un or, en curses de velocitat i de fons. Sergio Rivera, en modalitat infantil, va ser bronze en la prova de velocitat i la juvenil Abril Fradera va guanyar dos bronzes en la seva especialitat, la prova de velocitat. En categoria aleví, Amaya Jimeno i Pep Salvadó van pujar al podi en tercera posició en les proves d’esprint, mentre que Joel Nogués ho va fer en el juvenil de les proves disputades. En categoria màster, Alberto Jimeno i Alexandra Palos van obtenir dos ors i una plata i un or respectivament Redacció
27
FEDERACIÓ CATALANA DE PÀDEL
Tonet Sans és eliminat i la demarcació només té representació femenina Anna Cortiles, de Mont-roig del Camp, i Ari Sánchez, la reusenca imatge del torneig, són les úniques representants de la província amb opcions Arnau Montreal Quesada
El Reus Costa Daurada Open Padel ja ha donat el tret de sortida oficialment. Ahir es van disputar els primers partits del quadre final en la modalitat masculina, mentre que la femenina es començarà a jugar durant el dia d’avui al Pavelló Olímpic de Reus. Qui no podrà ser en aquests setzens de final serà el tarragoní Tonet Sans. El padelista, que va guanyar el passat dissabte l’Slam Impulso dies abans de la seva participació al Reus Open, va caure en la fase prèvia celebrada aquest dilluns. El tarragoní va participar amb Christian Fuster en el torneig. Els dos van aconseguir guanyar el primer duel després de patir al tercer set, però en el duel contra José Sánchez i Javier Valdés va acabar amb derrota del tarragoní per 6-1 i 6-4. Tonet Sans lamen-
ta caure tan aviat en un torneig que cau tan a prop de casa: «No vam fer un bon partit. L’objectiu d’aquest torneig, com en tots els que hem disputat és, com a mínim, accedir al quadre final i no ho vam aconseguir», va lamentar el padelista. Segons Sans, l’aturada del World Padel Tour a Reus ajuda a la visibilitat d’un esport que «està creixent moltíssim i de cara al futur tot es professionalitzarà encara més. Els jugadors tindrem millors condicions i els fans un millor espectacle». El calendari competitiu de Tonet Sans no s’atura i el padelista tarragoní ja té el punt de mira en el següent torneig, el Super Gran Slam organitzat per la Federació Catalana aquest cap de setmana. A més, Sans té pendent ampliar la seva participació en els circuits de World Padel Tour i també en un nou circuit organitzat per la
Federació Internacional a Doha. A banda del tarragoní, Marina Freixas, de Riudoms, i Ainara Pozuelo, també de Tarragona, van ser eliminades el passat dilluns en la fase preprèvia femenina després de perdre en el seu primer enfrontament. La parella va obtenir una wildcard que els va permetre accedir a les primeres fases del torneig. Pendents de Sánchez i Cortiles La demarcació de Tarragona encara manté representants en el Reus Open, però només en la modalitat femenina. Anna Cortiles, de Mont-roig del Camp, començarà a competir avui amb Xenia Clasca en els setzens de final mentre que Ari Sánchez, la padelista número dos del món, entrarà en competició el dijous directament en quarts de final. La reusenca coneixerà avui a
Tonet Sans va guanyar l’Slam Impulso abans de competir al WPT.
les seves rivals i demà començarà el seu recorregut pel Reus Open amb l’objectiu d’aconseguir guanyar el seu primer torneig del World Padel Tour de l’any. Aquest és el segon que participa perquè Sánchez va ser al Miami Open, on va perdre la final
contra Gemma Triay i Alejandra Salazar, padelistes que també participen en aquesta competició. Ari Sánchez i Paula Josemaría debutaran a la pista central del Pavelló Olímpic de Reus demà a les 15.30 hores.
HOQUEI PATINS REUS DEPORTIU
El Reus Deportiu jugarà contra el Noia i l’Oliveirense a la Golden Cup La màxima competició d’hoquei serà de l’11 al 17 d’abril a A Coruña Redacció
El Reus Deportiu ja coneix quins seran els seus rivals de grup de la Golden Cup, la màxima competició d’Hoquei Patins a nivell europeu. Els de Jordi García van caure al grup D i hauran de jugar contra l’UD Oliveirense portuguès i el Noia Freixenet, precisament el rival del Reus Deportiu TAEKWONDO
d’aquest cap de setmana a l’OK Lliga. Els roig-i-negres jugaran el seu primer partit el dimarts 12 d’abril contra l’Oliveirense a les 21 de la nit. En aquest grup intens, els reusencs hauran de quedar entre els dos primers del grup per formar part dels vuit classificats de la fase final. La Golden Cup reuneix els 12
millors equips d’aquest esport de tota Europa i enguany tindrà lloc a A Coruña de l’11 al 17 d’abril a les instal·lacions del Deportivo Liceo, que enguany celebra el 50è aniversari. Aquesta és la segona competició que es realitzarà a la ciutat gallega, també es jugarà la Copa del Rei, que tindrà lloc del 5 al 8 de maig.
Imatge dels representants dels clubs participants a la Golden Cup durant el sorteig. PATINATGE ARTÍSTIC
CEDIDA
CEDIDA
Èxit del Koryo Reus al 4t Open Vila d’Alcarràs
Lara Pérez i Ona Avilés, or i bronze a l’Open
El dojo Koryo Reus va aconseguir un total de 23 medalles en el quart Open Vila d’Alcarràs. La competició va aplegar més de 400 participants de tota Catalunya i el Koryo Reus va ser l’únic representant de la demarcació. El dojo va participar amb 12 competidors que van obtenir 8 medalles d’or, 8 de plata i 7 de bronze. Redacció
Les patinadores del Club Patina Dojo Tàraco van tenir èxit al Primer Open de Patinatge Artístic de la temporada celebrat a Barcelona el passat cap de setmana. Lara Pérez va destacar especialment en el nivell 1 de categoria aleví, on va guanyar la medalla d’or. A més, Ona Avilés va obtenir la de bronze en la mateixa categoria. Redacció
28
diarimés 09/03/2022
OPINIÓ
EDITORIAL
Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.
TRIBUNA
El nou repte del 8-M: el perill Nàstic, campió? el Nàstic ha tornat a entrar una altra vegada a de les dones en un context de la zona del play-off. Pels pèls, però aquí esJOSEP MARIA BUQUERAS tem. Quatre equips estem en un puny i a dos BACH guerra punts. Feia quinze jornades que estàvem fora. Milers de dones van tornar a sortir ahir al carrer per mobilitzar-se en el marc del Dia de la Dona per reivindicar la igualtat de drets i, un any més, per posar l’accent en la necessitat de denunciar les violències masclistes que, en el pitjor dels casos, han costat la vida de moltes dones. Enguany, les mobilitzacions han tornat a la normalitat, després d’un ampli període de restriccions per la covid. Però l’esclat de la guerra a Ucraïna obligarà enguany, més enllà del 8 de març, a posar el focus en les dones refugiades que han fugit de la zona de conflicte. La dona s’ha fet servir com a arma i objecte en totes les guerres. Són víctimes d’abusos sexuals i de tràfic de persones. Moltes ucraïneses han decidit quedar-se al seu país per defensar-lo junt amb els homes que han estat obligats a fer-ho per combatre. La majoria de persones que han travessat les fronteres d’Ucraïna per fugir de la guerra són dones amb fills o dones soles o amb part de la seva família. Són persones que esperen rebre ajuda i allotjament, són persones que han patit un gran sotrac a la seva vida i molt vulnerables i la comunitat internacional ja ha posat l’accent en la necessitat de vetllar perquè aquestes dones no siguin víctimes de màfies ni de situacions que les posin en perill sota una falsa màscara de solidaritat. + CONFIDENCIAL
L’Arc de Sant Martí al Miracle
Ja feia setmanes que volia escriure sobre el Nàstic, per donar ànims a l’afició que. a vegades, ho «tiraria tot pel pedregal», i ves per on, ara està als núvols? Temps enrere, desembre de 2021, el periodista esportiu tarragoní Frederic Porta escrivia «amb una victòria de prestigi n’hi ha prou per esborrar els negres pronòstics». Amb qui comparteixo amistat, algunes vegades al voltant d’una taula, ja saben que soc optimista de mena. Respecte al Nàstic ja fa dues, tres setmanes, que pronostico que farem el play-off amb seguretat. Aquesta previsió la fonamenta amb tres paràmetres: 1. Les lligues generalment es resolen al darrer terç del campionat, queden dotze partits dels 38; 2. Gairebé tots els equips pateixen la pájara en un moment o altre al llarg de la temporada quilomètrica; aquesta situació ja està més que patida. El Nàstic hauria de tenir cinc, sis, set punts més guanyats, pel que hem vist jugant als camps contraris i també en algun partit de casa i 3. El Nàstic encerta força amb els fixatges del mercat d’hivern; per tant, amb els nouvinguts Romera, Elías i Becerra, podem acabar la lliga amb èxit. Aquest dissabte, després de guanyar amb el millor partit de la temporada a Can Barça B,
Tothom esperava amb il·lusió, ànsia i ganes, estar entre els cinc primers: els aficionats, els jugadors, les direccions tècnica i esportiva, la intendència administrativa i logística i, és clar, per descomptat, la junta directiva propietària de la SAD. Aquest darrer partit l’equip ha demostrat la vàlua dels seus jugadors amb professionals, alguns veterans de mil partits en l’exercici de l’ofici, que ens ofereixen plenes garanties per portar el club a victòries. La categoria estrenada aquest any, la Primera RFEF, esdevé més dura i competida que les anteriors i a més el nostre grup, el 2, és més competitiu a tots els nivells. A l’inici, tots estàvem convençuts que hi havia equip per pujar. Dotze o més aficions pensaven el mateix. Fins Nadal vàrem comprovar partit darrere partit que la punteria en els especialistes de cara a barraca no afinaven el tir. Molts ja no volien que l’entrenador es mengés els torrons a Tarragona, com la baula més feble i sacrificada del procés. Quan el futbol espanyol tindrà la cultura europea de mantenir els entrenadors més temporades? Per què a les primeres ensopegades ja decapitem l’entrenador? En Porta pronosticava que «la competició és incompatible amb un passeig militar i que som tan limitats com marca el nostre pressupost, superat per una colla de filials amb ínfules, per exemple, o per altres històrics ben potents que també cobegen ambicions». A més, veurem que aquest invent, aquesta modificació de la lliga futbolera
espanyola deixarà pel camí alguns clubs, ja que les despeses obligades, no es veuen compensades amb els ingressos promesos i previstos. Temps al temps. En resum, el Nàstic va finalitzar el 2021 lluny de les posicions on s’esperava quan va començar la temporada de la nova Primera RFEF. Ocupaven la dotzena posició, a cins punts de la zona de play-off i tan sols a set de la zona de descens. Ara, impensable pels pessimistes, els realistes també, hem fet setze punts dels 18 possibles. Tenim l’objectiu de la temporada 2021-2022 a tocar, L’equip ha agafat la velocitat de creuer, de rally, de fórmula 1. Que no pari. Queden 12 jornades, 36 punts en joc. Dels quals la meitat jugarà davant la seva afecció i poden ser decisius. A casa han de vindre el Costa Brava, l’At. Sanluqueño, el Castelló, el San Fernando, el Finança i el Sevilla At. i hem d’anar a Villarreal, Linares, UCAM Múrcia, Sabadell, Albacete i Alcoyano. Hi ha equips de tota mena. El calendari a priori és millor el que tenim al Nou estadi que a fora, però la lliga és quelcom sorprenent i pot passar de tots els colors. Els entesos diuen que per jugar el play-off faran falta l’entorn dels 61 punts. És a dir, amb els 41 punts actuals i els 18 guanyats a casa ja sumen 59 punts. A fora també farem punts, per tant crec que no faig cap conte de la lletera. Òbviament, s’han de sumar partit a partit. Tots hem d’estar amb el Nàstic, hem d’omplir el camp. La ciutat s’ho mereix. Estar a Segona o Primera el territori ho agraeix. No hem de badar, el play-off està a l’abast i, per què no, si segueix la ratxa guanyadora, quedar campió?
EL MEU GAT I JO
La fi de l’espècie... i de la llengua Encara que les previsions meteorològiques preveien pluja durant tota la setmana, al cap de poca estona que l’aigua arribés a Tarragona, el sol va tornar a fer-se un lloc entre els núvols i va formar un Arc de Sant Martí des de la Punta del Miracle.
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Director General: Carles Abelló Adjunt a la Direcció General: Marc Just Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Dani Gómez, Paula Montalvo, Josep M. Pena, Noemí Solla i Arnau Montreal. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:
Amb la col·laboració de:
DÍDAC BERTRAN & MIXETA
L’altre dia vaig sorprendre Mixeta, Kedi i Boni rient a cor que vols. Em va estranyar, perquè tal com està el pati mundial és per posar-se a plorar com si pelessis tones de cebes d’aquelles tan braves. Confús, vaig atansar-me per veure a què venien aquells «marramiaujijijiiii!» i va resultar que estaven llegint el darrer llibre d’en Pau Vidal, publicat per Viena Edicions i que porta per títol L’enxandallament del món. El subtítol és d’allò més suggerent: Una crònica desenganyada de la fi de l’espècie. Mixeta em va assenyalar un paràgraf on es podia llegir: «Potser la Terra sobreviurà al canvi climàtic, però el que és segur és que els éssers humans no sobreviurem a la nostra degeneració. Ni verbal ni cultural.» «Touché!», vaig pensar, amb un mot influït per la meva família francesa, perquè he d’advertir que a la meva hi ha russos, francesos, xinesos, argentins, xilens i colombians (això pel que fa a nacionalitats universalment reconegudes, que si hi afegim altres nacionalitats no tan reconegudes, com ara catalans, bascos i murcians la cosa augmenta i podríem organitzar una petita ONU). Vaig quedar admirat de la intel·ligència de la meva família felina, que aquesta és una altra: la meva, a més d’internacional, és interespecial (i perdoneu el neologisme). Per això us recomano vivament ajudar a l’Associació Vallsgat que acull mixos/mixes tan intel·ligents com la Mi-
xeta, la Kedi o la Boni. Hi ha diverses maneres de fer-ho: fent-se voluntaris, fent aportacions econòmiques o fent-se socis, o adoptant un animaló a adopciónvg@gmail.com. No us en penedireu. Feta aquesta recomanació us en faig aquesta altra: llegiu el que estaven llegint les meves gatetes. Veureu que fent servir els canvis lingüístics com a mirall, Pau Vidal retrata en peces breus la inexorable decadència de la humanitat cap a la vulgaritat i la ignorància, amb el poble català com a dramàtic cas exemplar. Per la seva banda, l’editor ens fa memòria que tal com va advertir Alessandro Baricco a Els bàrbars, la civilització postcapitalista ha esgotat no només els recursos de la terra sinó també els seus, començant pels lingüístics: reducció de vocabulari, banalització dels significats, perversió de les formes, lowcostització dels usos... La llengua catalana convertida en abocador dels veïns, la diversitat lingüística del planeta minvant dràsticament... L’enxandallament del món és, en definitiva, una metàfora transparent del canvi d’era. És una mica això que veiem cada dia. Us posaré un exemple: abans, per anar mudat, havies de portar un bon vestit; ara, pots anar a l’òpera, amb un xandall o, millor encara, esparracat com el més desastrat dels indigents. I per fer-vos denteta us deixo amb uns fragments d’aquest llibre interessantíssim: «El futbol professional fa temps que ha ensenyat les costures, els vicis de temps antics, la podridura: salaris obscens, jugadors semianalfabets, dirigents gàngsters, creació i lapidació de mites a velocitat supersònica... La cosa és tan obscena que el mig esclat del futbol femení es podria entendre com una gran maniobra de soccer washing: blanqueig del
futbol. Els articulistes que volen il·lustrar les giragonses històriques solen citar la frase tan gastada (i deformada) d’en Tancredi, el nebot del Gattopardo, però l’enxandallament s’entén millor llegint Roberto Saviano. A ZeroZeroZero explica que els càrtels sud-americans van estar a frec de derrota perquè els va costar molt entendre la lliçó de la ndrangheta calabresa: que, si no volien sucumbir a l’Estat, els homes d’honor (juraments i sang, principis morals, aire feréstec) havien de deixar pas als yuppies de la droga (llicenciatures a Harvard, manca absoluta d’escrúpols, gomina i corbata). L’enxandallament ha vençut l’Estat amb la mateixa estratègia: adaptant-se al mercat. [...] L’enxandallament és l’opinió com a tòtem, l’apoteosi del titular de diari com a màxima informació, el pseudodebat a partir d’un blanc o negre, el tertulià com a autoritat. El lloc comú i el pensament banal s’equiparen al saber i a la instrucció perquè totes les opinions són respectables. Un dels grans tòtems enxandallats. [...] És, finalment, el miratge de la falsa llibertat. Que ens facin creure que ho podem escollir tot com si la vida fos un passadís de supermercat: el canal de televisió, l’influencer, l’escola, l’indret exòtic per anar de vacances... I la llengua, perquè la baixada mortal de consciència lingüística de les dues darreres generacions és resultat sobretot d’aquest miratge enganyós: tinc dues llengües (dues i mitja, si comptem el globish) i puc triar en cada moment quina faré servir, perquè el bilingüisme és diversitat i riquesa. El fet que, a l’hora de la veritat, la tria sigui aclaparadorament la mateixa és la millor prova que aquesta llibertat, de lliure, no en té res. L’enxandallament és la gàbia del pensament.»
GENT OBITUARI
Desenes de persones es reuneixen per homenatjar el músic en una cerimònia íntima Familiars, amics i companys d’ofici van acomiadar ahir el músic i escriptor Pau Riba que va morir diumenge als 73 anys. Desenes de persones es van reunir al Tanatori de Sant Gervasi de Barcelona per donar l’últim adeu al primer i més important artista del rock català. Per homenatjar el músic es van acostar al tanatori companys d’ofici com els integrants de la companyia Elèctrica Dharma, el poeta Enric Cassasses o el membre de Los Galindos Marcel Escolano. També va assistir a l’acte de comiat de Riba el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. La cerimònia de caràcter íntim es va fer a porta tancada. Riba va morir el passat diumenge víctima d’un càncer de pàncrees que li van diagnosticar fa pocs mesos i que ell mateix va fer públic. Músic, poeta i escriptor, és autor d’una vintena de discos d’entre els quals Dioptria
ACN
Tarragona Joaquim Miralles Portas. Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori. Antonio José Grima Montesinos. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Torreforta. Salvador Olivares Olivares. Ha mort a 73 anys. Valls Cipriano Masset Hernández. Ha mort a 55 anys. El seu funeral serà avui a la parròquia Sant Joan de Valls. Reus Antonio Hermoso Trejo. Ha mort a 79 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la Parròquia de Sant Bernat Calvó. Evaristo Muñoz Carrasco. Ha mort a 77 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h. a la Parròquia de Sant Francesc.
Esqueles al Diari Més Amistats i familiars de Pau Riba a les portes del Tanatori de Sant Gervasi.
(1971), considerat com la primera referència del rock en català i el millor àlbum del segle XX en aquesta llengua. A finals dels anys seixanta, el músic va crear el Grup de Folk
amb Jaume Sisa i Jaume Arnella, va participar al Canet Rock i es va anar fent un nom en l’esfera més transgressora i lliure del món cultural català. L’artista, nascut a Palma de Mallorca el
29
DEFUNCIONS
Familiars, amics i companys del món cultural acomiaden Pau Riba ACN
09/03/2022 diarimés
1948, també va cultivar la poesia, la narrativa i l’assaig. Els darrers anys s’havia aliat amb l’Orquestra Fireluche, banda amb la qual havia de presentar el nou disc a l’Strenes.
Tel. 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
30
diarimés 09/03/2022
SERVEIS
L’HORÒSCOP
AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Francesca, Pacià i Dagobert.
TELEVISIÓ. Programació
TV3 ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 20/04
21/04 al 21/05
22/05 al 21/06
22/06 al 23/07
Novetat en l’àmbit financer que seran d’utilitat i compensació. T’arribaran notícies de familiars llunyans amb sorpreses.
Continua la teva atenció posada en l’àrea econòmica ja que hi haurà alguna novetat en aquest terreny. Encara no et convé invertir.
Es produiran canvis en el teu ambient laboral i familiar. Aquests no t’agafaran per sor pr es a però aportaran noves idees.
Si tens un sentiment de melancolia diposita-ho tot sobre la teva parella que alegrarà i solucionarà la teva jornada ràpidament.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
24/07 al 23/08
24/08 al 23/09
24/09 al 23/10
24/10 al 22/11
Es presenta el dia amb situacions fàcilment acceptables per part teva i tindràs facilitat per adequar-te a qualsevol ambient.
No oblidis en cap moment que les accions que facis seran preses molt en compte. Si has d’assumir responsabilitats, analitza-ho tot.
Les tensions seran molt poques i la jornada la passaràs amb bastanta tranquil· litat. Dedica’t als teus entreteniments preferits.
Brollarà del teu interior una força que potenciarà les teves inclinacions aventureres. L’amor et somriurà i podràs donar el gust de triar.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
23/11 al 21/12
22/12 al 20/01
21/01 al 19/02
20/02 al 20/03
E l s a ltr e s no acompanyaran els teus projectes i plans. Hauràs de buscar fórmules molt subtils per convèncer a la gent.
Les teves ganes de viure i d’experimentar sensacions trobaran fàcil sortida on la teva capacitat de comunicació es veurà potenciada.
L’ambient familiar serà una mica pesat i no et permetrà molta llibertat de moviment. Els teus plans podran veure’s frustrats per desacords.
Mira de no interferir en els assumptes d’altres persones encara que t’ho demanin. No et fiquis en problemes i no jutjis.
FARMÀCIES TARRAGONA: Fullana Fiol, Bartomeu. Cristófor Colom, 1 ( Rambla Nova). Tlf. 977 214 517. Ciutat, Rosa M. - Molero, Helena. Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Tlf. 977 543 189. Meler Brosed, Raul. Caputxins, 21 bis. Tlf. 977 225 776. REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Tlf. 977 322 751. Esteve Tarrago, Silvia. Mila Fontanals,2. Tlf. 977 754 775. SALOU: Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11 - 13. Tlf. 977 352 138. VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Tlf. 977 390 217. CAMBRILS: Esqué Englund, Teresa. Avda. Vidal i Barraquer, 3. Tlf. 977 791 702. VALLS: Viscasillas Muret, M. Teresa. Peixateria, 9. Tlf. 977 600 490. EL VENDRELL: Parra, Pere - Parra, M.Carme Sant Xavier, 23. Tlf. 977 660 275.
06:00 07:00 08:30 11:00 13:55 14:30 15:40
16:05 16:40 20:15 21:00 22:05 23:25 00:15 01:50 04:00 05:00
Notícies 3/24 TN Matí Els Matins Planta baixa Telenotícies comarques Telenotícies migdia Cuines Croquetes d’aletes amb salsa picant Com si fos ahir Tot es mou Està passant Telenotícies vespre El Llop Al cotxe Més 324 Notícies 3/24 Rumba a l’estudi Folc a l’estudi
CINEMA. Cartellera
CANAL SUPER3
ESPORT 3
17:30 17:56 18:15 18:22 18:47
11:25 11:57 12:35 12:45 14:45 15:10 16:29 17:20 17:30 18:30
19:00 19:12 19:35 19:47 20:00 20:18 20:40 21:05
El Mic i els seus amics Una mà de contes Mironins L’abella Maia Aquest conte no s’ha acabat El llibre de la selva Dracs: Cap a nous horitzons Zoom, el dofí blanc Sadie Sparks Info K L’Ernest i la Rebecca Les Sisters Bestial!
18:45 19:55
GR Pirineus Karakia Capacitats Esport Club Bèsties Meravelles del mar Viatges insòlits Campiones Vaques Sagrades Sala de Premsa Xavi Hernández Ciclisme: Volta a Catalunya Bàsquet: Eurocup Andorra-Joventut Bàsquet Euroleague Women Perfumerias Avenida-Girona Temps de neu Onze 324 Esports
CANAL 33
20:40
21:55 El gran dictat 22:15 Quèquicom 23:50 Grans animals
22:30 23:00 00:30
TVE1
TV2
ANTENA3
08:30 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 13:00 Menudos Torres 14:00 Informativo territorial 14:25 Corazón 15:00 Telediario 1 15:55 Informativo territorial 16:15 El tiempo 16:30 Victoria 17:25 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:20 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:55 El tiempo 22:10 Cachitos Bis 22:40 Las tres puertas
07:55 08:05 08:55 09:30 09:55 10:55 11:50 12:40 13:55 14:50 15:45 16:30
CUATRO
TELECINCO
LA SEXTA
08:00 08:30 09:30 12:55 13:55 15:00
06:30 ¡Toma Salami! 07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 Previo: El programa de Ana Rosa 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame Lemon Tea 17:00 Sálvame naranja 20:00 Ya son las ocho 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 Pasión de Gavilanes 2
07:30 09:00 11:00 14:30 15:20 15:45 17:15 20:00 20:55 21:15 21:25 21:30 22:30 00:00 02:30 03:00 03:45
15:30 15:45 17:00 17:45 20:00 20:45 20:55 21:05 21:30 22:45
¡Toma Salami! Alta tensión Alerta Cobra Alta tensión First Dates Café Noticias Deportes Cuatro: El Var El tiempo Todo es mentira Todo es mentira bis Cuatro al día Cuatro al día a las 20h Deportes Cuatro El tiempo First dates First dates Todo es verdad
18:15 19:05 20:05 20:35 21:10 22:00
La 2 express Salvatges Castillos de leyenda Aquí hay trabajo La aventura del saber Cine ¿Cómo lo haríamos hoy? Cine Las recetas de Julie La Italia oculta Saber y ganar El corazón salvaje de España Little Black Dress En tren por Asia Arqueomanía Turisme rural al món ¿Cómo lo haríamos hoy? Espías de guerra
06:15 Las noticias de la mañana 09:00 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano en tu cocina 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano en tu cocina 16:02 Tu tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:45 Tierra amarga 19:00 ¡Boom! 20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:30 Deportes 21:35 El tiempo 21:45 El hormiguero 3.0 22:45 Qué culpa tiene Alba
Previo Aruser@s Aruser@s Al rojo vivo laSexta Noticias laSexta Meteo Zapeando Más vale tarde laSexta Noticias laSexta Clave laSexta Meteo laSexta Deportes El intermedio El Objetivo de Ana Pastor Cine Pokerstars casino The game show Minutos musicales
TARRAGONA / OCINE TARRAGONA
Les matinals, el diumenge 1 El buen patrón 16:00 - 22:30 1 Belfast 18:15 - 20:10 / 12:00 2 Uncharted 17:00 - 19:15 21:30 3 Coda 16:10 3 Muerte en el Nilo 18:20 - 20:45 / 12:15 4 ¡Canta 2! 16:10 - 18:20 - 19:00 / 12:15 4 Cásate conmigo 20:30 4 Licorice pizza 22:40 5 El callejón de las almas perdidas 12:00 5 Un héroe 16:30 -22:15 5 The godfather – vose 21:15 5 El padrino 21:15 6 The medium 16:00 - 20:15 6 Dissabte 26, cicle cinc: ¡Canta 2! -versió catalana16:00 6 La abuela 22:45 7 Super...¿Quién? 16:15 - 18:00 7 The batman 19:45 8 Tros – versió catalana 16:15 8 Spider-man: no way home - atmos 18:00 - 20:45 9 Lunáticos 16:00 / 12:00 9 Competencia oficial 17:45 - 20:00 / 12:00 10 Muerte en el Nilo – atmos 17:00 - 19:30 - 22:00 11 Ainbo 16:00 - 17:45 - 18:30 - 19:30 / 12:15 11 El método williams 21:30 12 Un pequeño mundo 16:15 12:15 12 Mamá o papá 17:45 12 Moonfall 19:45 12 Las ilusiones perdidas 22:15 13 Encanto 16:30 / 12:00 13 The batman 18:45 - 22:00 14 The batman – atmos – vose 17:00 14 The batman – atmos 20:15 14 Clifford, el gran perro rojo 16:15 / 12:00 15 The batman – atmos 18:00 - 21:15 16 Uncharted - atmos 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / 12:15 17 The batman - atmos 16:00 - 19:15 - 22:30 18 The batman - atmos 15:50 1- 9:00 - 22:15 / 12:15
YELMO PARC CENTRAL Canta! 2 Ainbo: La guerrera del Amazonas
dv, ds, dg, dc: 15:45 / dl, dm, dj; 17:00 dv , ds, dg: 18:15 /dl, dm, dj: 17:20 / dc: 16:00, 18:15 Cásate conmigo dv, ds, dg, dc: 20:10 / dl, dm, dj: 19:30 Competencia oficial dv, ds, dg, dc: 22:30 / dl, dm, dj: 22:00 Muerte en el Nilo dv, ds, dm, dc: 16:20, 19:00 / dl, dj: 17:10, 19:45 / dm: 17:10, 19:45 -vosePeter Rabbit 2: A la fuga dv, ds, dg: 16:00 Spider-Man: No Way Home dv, ds, dg, dc: 22:00 / dl, dm, dj: 22:20 The Batman dv, ds: 15:45, 16:55, 18:00, 19:15, 20:30, 21:30, 22:45 / dg: 15:45, 16:55, 18:00, 19:15, 20:30, 21:30 / dl, dj: 17:00, 18:00, 20:30 / dm: 17:00, 18:00, 19:15 -vose-, 20:30, 21:30 -voseUncharted dv, ds, dg, dc: 17:00, 19:30, 22:15 / dl, dm, dj: 17:30, 20:00, 22:30
CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART Coda dv: 17:00 / ds: 20:45 / dl: 18:15 / dm: 18:45 -vose- / dc: 16:30 / dj: 20:30 Los amores de Anaïs dv: 19:00 -vose- / ds: 18:15 / dg: 17:15 / dl: 16:30 / dm: 20:45 / dc: 18:30 / dj: 18:15 Muerte en el Nilo dv: 20:45 / ds: 20:00 - 22:15 -vose- / dg: 19:00 / dl: 20:15 -vose- / dm: 16:30 / dc: 20:15 / dj: 18:15
VILA-SECA / OCINE VILA-SECA
TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05
CANAL REUS TV
TAC 12
8TV
14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 18:30 19:00 20:00 20:30 21:00 21:30 22:00 22:30 23:00 23:30 00:00 00:30
10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 14:30 15:30 16:00 16:30 18:30 19:00 20:00 20:30 21:30 22:00 22:30 23:30 00:00
15:00 15:30 16:45 18:30 20:45 21:50 22:30 00:30
Notícies migdia Caminant per catalunya Notícies migdia Va com va Notícies migdia Fet a mida Connecta 10 comarques Connecti.Cat Notícies vespre La comarcal Notícies vespre La comarcal Notícies vespre La comarcal Notícies vespre La comarcal Notícies vespre La porteria
Fet a Mida Som-hi Gastromòbil Som-hi Notícies 12 Som-hi Teló de fons Notícies 12 Fet a Mida Connecta 10Comarques Connecti.cat Notícies 12 Som-hi Converses al Castell Notícies 12 Som-hi Converses al Castell Notícies 12
Mundo Natural Robin Food Perry Mason Opina Cat Rondeando Tu Sí, Tu No El Circ amb Frank Blanco Rondeando [R]
PARAMOUNT CHANNEL 15:25 Agatha Christie: Poirot 16:20 Agatha Christie: Miss Marple. El cuadro 18:20 Colombo 20:05 Alice Nevers 21:20 Alice Nevers 22:25 Everly
1 Ainbo 1 The batman 2 Uncharted 1 3 La abuela 3 Canta! 2 3 Competencia oficial 4 The batman 5 The batman 6 Lunáticos 6 The batman 7 Spiderman 3 7 Ainbo 7 El método williams 8 Muerte en el nilo 8 Spiderman 3 9 Super... ¿Quien? 9 Muerte en el nilo 9 Cásate conmigo 10 Canta! 2 10 Uncharted
16:15 - 18:00 19:45 7:15 - 19:30 - 21:45 15:50 17:45 20:00 - 22:15 15:45 - 19:00 - 22:10 17:00 - 20:15 16:15 18:00 - 21:15 16:15 19:15 21:15 16:00 - 21:30 18:30 16:00 17:45 - 20:15 22:40 16:00 18:15 - 20:30 - 22:45
VILALLONGA DEL CAMP / Cinema del Centre Recreatiu La revolta dels contes El callejón de las almas perdidas
dg: 17:00 dg: 18:15
CLASSIFICATS TREBALL N E C E S S I T E M ADMINISTRATIU/A a mitja jornada, amb bons coneixements d’informàtica. Tel: 666.780.626 CAFETERÍA-RESTAURANT en REUS, busca cocinera por horas. Tel. 678.844.049
ALTRES
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879
REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
TAROT TAROT DE MARIA. Sesión de Cartas con péndulo incluído. Presencial. Tarragona centro. Tel: 633.670.797
MASSATGES RELAX Tels: 691 663 847651 664 643 PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU!!. Tel: 692.780.087 CHICO PARA CHICO. Masaje erótico.Tel. 602.408.920 VENDRELL. SEÑORA. MASAJE RELAX. Tel. 603.133.160
CONTACTES TRANSEXUAL YENNY. JOVENCITA, ENCANTADORA!!! Servicios completos. Calafell. Total discreción. Tel. 693.430.618 SANDRA MADURITA. Todos servicios. Reus. Tel: 643.027.432 NOVEDAD SALOU!! BRASILEÑA 30A. Mulata cariñosa. 30€. Tel: 641.924.552
PROFESSIONALS
CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131
CAROL PECHUGONA. Todos servicios. Tarragona. Tel: 643.169.924 CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!. 25€. Tel: 977.32.15.68 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874 VERÓNICA RUSA. Muy discreto. Reus. Tel: 604.390.445 CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062 MICHELLE. Francés natural, sexo sin masajitos anales y corporales. Recibo sola. Salidas 24h. Tel.: 643.688.834 TA R R A G O N A . M A D U R I TA. Relax completo…Tel: 603.395.965. 20€!! ESPAÑOLAS ARDIENTES... Tel: 658.065.024 Reus VENEZOLANA EXHUBERANTE 45a. Vendrell. Tel. 623.335.309 TARRAGONA. CATALANA. Si tot. Tel: 604.260.384 CELESTE CATALANA VICIOSA. Tel: 673.359.807 JOVEN ESTUDIANTE ESPECTACULAR ¡¡Iniciándose!! Y AMIGAS. Privado. SEGURTORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047
09/03/2022 diarimés
31
32
A L’ÚLTIMA
diarimés 09/03/2022
ESCOLES GERARD MARTÍ
ELS MANAMENTS DE MOISÉS
Convidat 19 MOISÉS PEÑALVER Periodista
El cervell no em gira rodó perquè tinc una malaltia que segurament no us sona de res: es diu covid. Els científics li han posat un numeret perquè faci més patxoca. Tocava el 19, perquè el 18 ja estava agafat per la Balanopostitis. Mireu si teniu el cupó de l’ONCE, potser us ha tocat la terminació. A mi ja m’ha tocat la pedrea. Resulta que tu, després de mil dies sentint parlar de la pandèmia: que si ara bars oberts, ara bars tancats, ara terrasses rases, ara terrasses arrasades... Al final et vacunes i penses que ja no vols sentir res més de la punyetera covid. I llavors és quan entres a un bar on el que té millor cara ha passat vint anys a la presó, i s’han posat la mascareta, sí, als Ous a la Cubana. Llavors tu
marxes pensant que estàs més sa que Rafa Nadal i resulta que t’has convertit en qui mana a Espanya, que estàs molt guapo per fora, però per dins portes un virus dolent. Què? No, no em referia a Pedro Sánchez. És algú que –com la covid– també porta numeret després del nom. Tu fa mesos que sents gent que ha agafat el virus i aprens a posar cara de circumstància i dir aquella paraula comodí: «Cuida’t». I això li dius a algú que té seixanta anys i una panxa d’haver-se «cuidat» seixanta-dos. Com que sempre li ha passat als altres, tu et preguntes «i ara què he de fer?». Llavors surten els de Cunyaïna, el país dels cunyats: «Has d’anar a la farmàcia!» «No, no, que ara ja no va així, has de trucar al CAP», «La farigola va bé...». Finalment, baixes cinc aplicacions, una per avisar la universitat, l’altra per contactar amb el CAP i tres més són jocs, perquè temps per jugar, en tindràs... ja ho crec! Escolteu, que estic recordant i crec que ja sé on ho he agafat. Dijous vaig anar a l’Ajuntament. No deien que això ho transmetien els ratpenats?
Els nens i nenes han fet les il·lustracions de les baralles, que estan numerades.
EL TEMPS
Estat del cel Fins a primera hora de la tarda el cel estarà entre molt ennuvolat i cobert, tret de punts de l’interior de les Terres de l’Ebre i del Pirineu i Prepirineu, sobretot occidental, on estarà entre poc i mig ennuvolat; mentrestant, al vessant nord del Pirineu estarà serè o poc ennuvolat. A la tarda, la nuvolositat tendirà a ser menys abundant, tot i que, en paral·lel, arribaran bandes de núvols alts i mitjans. Independentment, al final del dia es formaran intervals de núvols baixos a punts del litoral i prelitoral.
14º
Màxima
7º
Precipitacions De matinada i al llarg del matí s’espera precipitació a qualsevol punt de la meitat est, preferentment a punts del litoral i prelitoMínima ral nord i central; a partir de migdia és possible al sector central de la serralada prelitoral.
SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
Nivell mitjà
Cristina Serret
UN JOC DE CARTES ON GUANYA LA IMAGINACIÓ
que, a més, ens hem trobat que molts Els nens i nenes de nens i nenes han del’escola Josep Veciana de Perafort tenen cidit inventar-se jocs unes baralles de nous amb les baracartes úniques. No lles. Van decidint n’hi ha dues d’iguals les seves normes perquè les han fet i es posen d’acord ells a la classe de per aplicar-les, de plàstica, fruit d’una manera que també Els alumnes de l’escola Josep iniciativa del profesestan aprenent a fer Veciana de Perafort han fet el joc cooperatiu». sor de la matèria, l’il· El resultat del prolustrador Armand. projecte en l’assignatura de plàstica jecte, «Els vaig proposar asseguren els G.M. il·lustrar una baradocents del centre, «és extremadament lla de cartes a partir positiu perquè ha d’unes imatges que resultat un joc comhavien de crear. Els vaig demanar que plet, fet a partir dels imaginessin persoseus dibuixos, que fomenta les matenatges a partir de les capacitats que màtiques manipulaexpliquen les intel· tives i també el joc ligències múltiples. en grup». Treballar amb la Quant a les idees idea que tots en teque van sorgir en el treball de reflexió nim i que no són les sobre les capacitats, mateixes», explica el professor de plàsl’Armand. Les cartes també són una eina matemàtica. A partir d’aquí, tica explica que hi va els nens i nenes van haver idees de tota treballar la creativitat i la creació artística, però mena, des de desitjos –com ara ser més alts– a també van poder entendre el sentit del fet crea- idees inventades. «La meva feina també va contiu, perquè el resultat final del seu esforç va ser sistir a veure com funcionava cada imatge i ajuuna baralla de cartes il·lustrada per ells mateixos, dar els nens a afegir-hi una mica més de poètica i que després ha tingut moltes aplicacions pràcti- o treballar una mica més el concepte perquè el ques. «Els nens i nenes les poden tenir i manipu- resultat final tingués més força». «Veure les seves cares quan van obrir el joc de lar, de manera que són una eina molt útil per al racó de les matemàtiques perquè, com que estan cartes i es van posar a jugar va ser al·lucinant», numerades, els permeten fer operacions», expli- afirma l’Armand, «i veure que s’ajuntaven per juca la Fàtima Sabat, directora del centre. «Però el gar, encara més. Això és el que m’interessa: aconmés interessant de tot –subratlla l’Armand– és seguir coses que no són habituals», conclou.