8
diarimés 24/03/2022
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
ECONOMIA
Algunes empreses tanquen plantes per manca de subministrament Creix la pressió al Govern espanyol per desactivar l’aturada dels transportistes ACN
EFE
Supermercats, fabricants d’aliments, hostalers, partits polítics i sindicats van comminar el Govern ahir a actuar com més aviat millor per desactivar l’aturada de transportistes davant els problemes de proveïment que ja es comencen a produir després de deu dies de protestes. Davant aquesta creixent pressió, l’Executiu ha avançat un dia la seva reunió amb el Comitè Nacional de Transport per Carretera (CNTC) i està segur que s’arribarà a un acord en la seva trobada d’avui. No obstant això, l’entitat que convoca l’aturada és la Plataforma Nacional per la Defensa del Transport Nacional i Internacional, que agrupa conductors autònoms i pimes, i aquests no estan cridats a la taula i no se senten representats pel CNTC. «No donarem per bo cap acord que no sigui pres directament amb nosaltres (...). Continuen asseient-se a negociar amb interlocutors que no considerem vàlids», va advertir el president de la plataforma, Manuel Hernández, que ahir va convocar una manifestació a peu per a demà a Madrid amb l’objectiu que l’Executiu «visualitzi a les milers de famílies» afectades. De moment, empreses com la conservera Calvo, Azucarera, la galletera Cuétara o la cooperativa Dcoop (oli i llet) han hagut d’interrompre els seus processos de fabricació i fins i tot han tancat temporalment les seves
Els taxistes de Barcelona se sumen a la vaga Uns 1.500 taxistes, segons la Guàrdia Urbana, es van manifestar ahir amb una marxa lenta pel centre de Barcelona contra l’augment del preu dels carburants. La protesta va començar a l’aeroport del Prat i es va traslladar fins al Parlament, on una representació del sector es va reunir amb els grups parlamentaris. plantes per la «falta de subministrament», i signatures com Danone, Estrella Galícia o Heineken van advertir ahir que hauran de fer-ho pròximament. A més, els responsables de Pastes Gallo van subratllar que ja veuen «risc real de desproveïment a curt termini» d’aquest producte si l’aturada persisteix, i el grup gallec Leite Río va revelar que els seus magatzems estan cada vegada més saturats al no poder enviar llet envasada als punts de venda. «La situació és insostenible», va destacar el director general de la patronal Aecoc –que agrupa distribuïdors i fabricants–, José
María Bonmatí, qui va reclamar a l’Executiu «una solució com sigui» per a acabar amb una aturada que només als supermercats els suposa pèrdues de 130 milions d’euros al dia, segons els càlculs del sector. La cadena agroalimentària en el seu conjunt parla ja d’un «problema d’Estat» que ja genera més tensions en la seva xarxa que en els pitjors moments de la pandèmia, i va alertar que fins i tot si es desconvoquen les mobilitzacions es trigarà dies a tornar a la normalitat. Respecte a la trobada d’avuique mantindrà el Govern amb associacions de transportistes,
JUDICIAL
El TC desestima els recursos d’empara de Junqueras i Romeva Eren recursos contra la sentència del procés
Bonmatí va lamentar que no s’asseguin a la taula ni els qui estan «pagant la factura» ni els qui convoquen les aturades. De fet, el president de la plataforma convocant va defensar ahir a Facebook que els transportistes que mantenen les protestes estan «molt prop d’aconseguir els seus objectius». Queixes sindicals i polítiques A les veus crítiques amb l’Executiu es va sumar també ahir el secretari general de CCOO, Unai Sordo, qui va considerar que el Govern hauria d’haver actuat ja per a tractar de detenir l’aturada generada pels transportistes davant la pujada dels preus dels carburants. Els retrets es van succeir igualment en la sessió de control celebrada al Congrés, on el PP va instar l’Executiu a baixar els impostos i donar ajudes directes al sector del transport davant una situació «dramàtica». Vox va acusar els socialistes de no escoltar el carrer i Ciutadans va contraposar les mesures ja adoptades per altres països europeus amb la «inacció» d’Espanya. Del costat del Govern, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va assegurar que «la majoria» dels transportistes estava treballant ahir, i la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, va descartar que la solució a la pujada dels preus de l’energia passi per mesures com baixar l’IRPF o l’IVA.
ACN
El Tribunal Constitucional (TC) va desestimar ahir els recursos d’empara que l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva havien presentat contra la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar pel procés independentista. L’acord s’ha assolit per només sis vots a favor (la meitat del tribunal) i tres en contra: els magistrats Juan Antonio Xiol, Maria Luisa Balaguer i Juan Ramón Sáez, que van anunciar vots particulars. No van participar a la votació tres magistrats més: Alfredo Montoya, per malaltia, i Anto-
nio Narváez i Cándido CondePumpido, per les recusacions contra ells. El TC avala la sentència del TS del 14 d’octubre de 2019 que va condemnar Junqueras i Romeva a 13 i 12 anys de presó i inhabilitació, respectivament, per delictes de sedició en concurs amb un delicte de malversació de fons públics. La votació d’ahir aprofundeix la divisió interna al TC, pendent encara d’un nou relleu un cop es renovi el Consell General del Poder Judicial. Avui el TC votarà també les sentències sobre els recursos interposats pels exconsellers Dolors Bassa i Joaquim Forn.
POLÍTICA
El Parlament avala el decret per a la consulta dels Jocs d’Hivern El Parlament de Catalunya va avalar ahir, amb els vots d’Esquerra Republicana, Junts x Cat i la CUP el decret del Govern de la Generalitat per modificar la llei de consultes no referendàries de l’any 2014 per poder convocar la consulta sobre els Jocs d’Hivern del 2030. Concretament, s’afegeix un punt a l’article 4 per tal que el president de la Generalitat pugui convocar consultes en més d’un municipi, d’una comarca o d’una
vegueria sobre assumptes relacionats amb les competències o interessos de la Generalitat. Es manté en l’aire, però, les comarques que podran votar a la consulta. La CUP, Junts x Cat i els comuns reclamen que s’hi inclogui les comarques del Berguedà, el Ripollès i el Solsonès. En canvi, els socialistes, Vox i el Partit Popular estan en contra d’una consulta sobre els Jocs d’Hivern.
GUERRA UCRAÏNA
L’OTAN desplegarà batallons a Bulgària, Hongria, Romania i Eslovàquia També donarà suport a Ucraïna per ajudar-la a protegir-se contra «amenaces químiques» EFE
Els líders de l’OTAN donaran suport avui, en la seva cimera extraordinària a Brussel·les, a la declaració de quatre nous batallons multinacionals a Eslovàquia, Hongria, Polònia i Bulgària, davant l’amenaça que suposa Rússia després de la seva invasió d’Ucraïna, a qui acordaran subministrar equips per a protegir-se de possibles atacs químics o nuclears. Els caps d’Estat i de Govern dels 30 països de l’Aliança Atlàntica es reuniran a la capital belga per avaluar la resposta a la crisi a Ucraïna, el president de la qual, Volodímir Zelenski, intervindrà per videoconferència en la ses-
sió de treball. Així, els líders preveuen «reforçar la postura de l’OTAN en tots els dominis, terra, mar i aire, amb grans augments de les nostres forces en la part oriental de l’Aliança», va anunciar el seu secretari general, Jens Stoltenberg. «El primer pas és el desplegament de quatre nous batallons», cosa que significa que l’Aliança tindrà en total vuit batallons multinacionals al flanc oriental, «del mar Bàltic al mar Negre», va explicar Stoltenberg, comptant amb els batallons que ja va situar en els tres països bàltics i Polònia després de l’annexió russa de Crimea el 2014. Els líders aliats també pre-
veuen acordar donar suport addicional a Ucraïna, inclosa assistència per a la ciberseguretat, així com equipament per ajudar a protegir-se contra «amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears». Ucraïna resisteix Gairebé un mes després d’haver llançat l’ofensiva militar a Ucraïna, Rússia encara no controla cap de les grans ciutats ucraïneses que pretenia prendre amb rapidesa i veu com el front s’ha estabilitzat davant la feroç resistència de les Forces Armades del país envaït. Encara que l’Exèrcit rus controla algunes ciutats mitjanes com Berdiansk, Melitópol i
Jersón, s’ha detingut a les portes de Kíev, Chernígov i Khàrkiv, a les quals castiga amb míssils amb una freqüència creixent. El Govern de Kíev va denunciar ahir davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que la invasió russa ha causat de moment pèrdues d’almenys 575 milions de dòlars a Ucraïna. Al sud-est del país, la ciutat portuària de Mariúpol, el major símbol de la resistència ucraïnesa, porta més de dues setmanes de durs enfrontaments que mantenen bloquejats més de 100.000 civils en condicions infrahumanes, mentre els bàndols s’acusen de malmetre el funcionament dels corredors humanitaris.
