diarimés 30/03/2022
2
TARRAGONA
POLICIAL
El jutge fixa la data per a la inspecció de pous al Morell a la cerca d’Aurora Mancebo Esperen que la recerca serveixi per trobar restes que es puguin confrontar amb l’ADN de la jove que va desaparèixer la nit del 27 de febrer de 2004 S. Jiménez
La jutge ha fixat ja una data per la inspecció d’uns pous propers al municipi del Morell per buscar el cos o les restes d’Aurora Mancebo, la jove que va desaparèixer fa 18 anys, la nit del 27 de febrer de 2004. En aproximadament quinze dies –l’Associació Ciutadana per Aurora Mancebo, que aplega familiars i amics demanen que no es faci pública la data exacta–, a principis d’abril, la jutgessa i totes les parts implicades acudiran a l’indret on creuen que el principal sospitós de la mort de la jove es podria haver desfet del cadàver de la jove. «Després que fa uns dies la policia judicial va acudir a l’indret per revisar que tot estava preparat per a la inspecció, es va donar el vistiplau per a realitzar la recerca i ja hi ha data per ferho», explica Carmina Tortosa, presidenta de l’Associació Ciutadana per Aurora Mancebo. Aquest nou pas en la instrucció del cas ha omplert d’espe-
rança l’entitat i els familiars, els quals reviuen amb tristesa els dies posteriors a l’estranya desaparició d’Aurora Mancebo. «Estem esperançats. Revisaran una zona sobre la qual hem insistit des de l’any 2016 i on no s’havia fet cap prova ocular. Una d’aquestes vegades, ens ho van tirar enrere, però l’Audiència Nacional, finalment, ens va donar la raó», afirma Tortosa. La declaració que va fer un dels amics del presumpte responsable de la desaparició de la jove condueixen fins a la finca en qüestió. «Aquest va dir a la policia que l’Aurora s’havia mort al cotxe, mentre intimaven. Segons va declarar, es va espantar i va dur el seu cos fins a la finca d’un familiar. Malgrat aquest testimoni, Edgar Mauriz, qui va ser acusat d’homicidi, no va prestar declaració sobre aquests fets. «Sempre hem cregut que aquesta part de la investigació del cas no s’ha fet bé», afegeix Tortosa. L’última vegada que van veure
CEDIDA
La policia judicial ha comprovat que la finca està preparada per a la inspecció L’Associació Ciutadana per Aurora Mancebo està esperançada amb aquest nou pas en la instrucció
Una de les imatges que es van utilitzar en la recerca de la jove.
Aurora Mancebo, que tenia 24 anys aleshores, fou en companyia d’Edgar Mauriz, de 18 anys,
el dia 27 de febrer de 2004, a Tarragona. Dies després, l’11 de març un veí va trobar la roba d’Auro-
JUSTÍCIA
tada als pares dies abans. Edgar Mauriz va ser detingut l’abril del 2005 i acusat d’homicidi. L’arrest va ser possible després de la declaració de l’altre imputat, un amic seu –José Rico Castaño–, qui va ser qui va manifestar que Edgar li havia explicat que Aurora va morir de sobte i que l’havia enterrat a una finca del Morell. El sospitós principal va estar a la presó preventiva fins al 2 de juliol de 2005.
«Ens vam posar en contacte amb una empresa de georadar i van fer una recerca. En alguns terrenys van aparèixer restes que es van confrontar sense resultat», recorda Tortosa. Tasques prèvies Tal com va detallar Quim Castellví a Diari Més, portaveu de l’entitat que lluita perquè no es tanqui el cas de la jove desapareguda, la finca on es durà a terme la recerca és una zona totalment protegida a hores d’ara per evitar l’eliminació de proves. S’hi van haver de realitzar un seguit de treballs previs perquè es tracta d’una estructura inestable i que requeria una sèrie d’actuacions per assegurar que es pot fer la inspecció de manera segura, segons va relatar Castellví. El passat 27 de febrer es va complir 18 anys de la seva desaparició i el passat dimecres 16 de març, Aurora Mancebo hauria d’haver celebrat el seu 43è aniversari.
SALUT
L’Audiència confia que la instrucció del cas d’IQOXE acabi a l’octubre El tribunal expressa «certa inquietud» per si no hi ha prou recursos per construir el fòrum judicial ACN
ra Mancebo en un descampat. També va aparèixer una Bíblia que la jove havia demanat pres-
ACN
El president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau, va afirmar ahir que confia que la instrucció del cas IQOXE estigui acabada «cap a l’octubre». Perarnau va concretar que la peça principal, que investiga les causes de l’explosió a l’empresa química tarragonina, és la que «sens dubte presenta més dificultat», mentre que la investigació judicial de les dues peces separades s’acabaria una mica abans. Alhora, el president de l’Audiència va expressar «certa inquietud» per si la situació econòmica de la Generalitat pot endarrerir la construcció del nou fòrum judicial de Tarragona, que està previst que s’inauguri el 2026. «No podem esperar 25 anys més», va remarcar. Perarnau ho va dir abans Joan Perarnau, president de l’Audiència de Tarragona. d’una reunió de la Sala de Govern del Tribunal Superior de sa de la pandèmia feia tres anys percussions que té per la ciutat Justícia de Catalunya (TSJC) que que no es realitzava a l’audièn- de Tarragona» i va assegurar es va fer a Tarragona. Es tracta cia tarragonina. que la instrucció «s’està produd’unes reunions que el TSJC fa Respecte IQOXE, Perarnau int a un ritme accelerat», si bé es un cop l’any a cadascuna de les va indicar que és una causa «de va iniciar ja fa més de dos anys. demarcacions, però que a cau- sensibilitat màxima per les re- «Estem pendents de proves pe-
ricials. Els Mossos encara n’han d’aportar alguna», va assenyalar. Amb tot, va reconèixer la «dificultat» que suposa la investigació, especialment de la peça principal, que mira d’esbrinar què va provocar la deflagració del reactor de l’empresa química que va causar la mort de tres persones el gener del 2020. A dia d’avui la causa té tretze parts personades i encara hi ha opcions que se n’afegeixin més. Això fa que, de cara al judici, l’Audiència de Tarragona tingui problemes d’espai. Perarnau va afirmar que amb les infraestructures que hi ha i amb la normativa sanitària actual «no hi ha espai per fer el judici. Potser s’haurà de buscar un altre lloc fora de les instal·lacions judicials», va afirmar. Tot i això, es va mostrar esperançat que la situació pandèmica millori i no calgui marxar fora dels jutjats. La manca d’espai per celebrar macrocauses és una de les grans mancances que té l’Audiència Provincial, fins que el Fòrum de la Justícia no hi posi remei.
El Joan XXIII aplica una nova tècnica per posar vàlvules aòrtiques Els pacients anaven fins ara a Barcelona Redacció
El Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha començat aquest mes de març a fer implants de vàlvules aòrtiques mitjançant catèters, intervenció coneguda com a Transcater Aortic Valve Implantation, implant transcatèter de la vàlvula aòrtica (TAVI). Els dos pacients intervinguts, de 82 i 87 anys, s’han recuperat amb normalitat i ja tenen l’alta hospitalària. Des de fa més de cinc anys, els pacients de referència de l’hospital tarragoní que necessitaven aquesta intervenció ingressaven a l’Hospital Universitari Vall Hebron de Barcelona, tot i que el procediment el realitzaven els professionals de l’Hospital Joan XXIII dins de la unitat experta de Vall d’Hebron. Durant aquest temps les intervencions realitzades havien obtingut bons resultats. Recentment, el CatSalut ha aprovat una instrucció amb una autorització expressa en què aprova
que aquests procediments es duguin a terme a l’hospital de Tarragona. El cap de Servei de Cardiologia de l’Hospital Joan XXIII, el doctor Alfredo Bardají, explica que «la previsió és realitzar unes 30 o 40 intervencions l’any, de moment, perquè en un futur augmentarà la franja d’edat dels pacients que s’hi puguin sotmetre». Actualment, aquestes intervencions es fan a pacients de més de 80 anys, però es preveu que en un futur pròxim augmentin aquestes indicacions a pacients a partir dels 70 anys. A més, «es tracta d’una tècnica de molt futur, perquè ja s’està començant a treballar en el tractament percutani amb altres patologies valvulars», explica el doctor Mohsen Mohandes, cardiòleg intervencionista. Ara es realitza la intervenció per substituir la vàlvula aòrtica, però ja s’està treballant per poder fer-ho amb altres vàlvules del cor com la mitral o la tricúspide.
