10
diarimés 05/04/2022
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
GUERRA UCRAÏNA
Els Estats Units i la Unió Europea preparen noves sancions urgents per a Rússia
EFE
Biden insisteix que Putin hauria de ser jutjat pels «crims de guerra» en la invasió d’Ucraïna EFE
Els Estats Units i la Unió Europea van parlar ahir de noves sancions per Rússia desprès de les «atrocitats» contra la població ucrainesa, sobretot desprès de l’atac de Butxa. Aquesta localitat del nord d’Ucraïna, pròxima a Kíev, va estar assetjada per les tropes russes durant setmanes i, després de la seva retirada, es van descobrir centenars de cadàvers als seus carrers, alguns amb les mans lligades a l’esquena, com han documentat sobre el terreny reporters de mitjans internacionals. Per un costat, la UE assegurava que avançarà «amb caràcter
d’urgència» i condemnava les matances de les forces russes en el seu replegament de diverses ciutats ucraïneses ocupades i que ara han estat alliberades, tal com va avançar ahir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. El bloc comunitari va anunciar que avançarà en la preparació de noves sancions contra Rússia. «La UE continuarà fent costat fermament a Ucraïna i avançarà, amb caràcter d’urgència, en el treball sobre noves sancions contra Rússia», va afirmar Borrell, en nom dels 27 països. Per altre costat, el president dels Estats Units, Joe Biden, va opinar ahir que el seu homòleg
VITICULTURA
Volodímir Zelenski visitant un pont en ruïnes a Butxa, després de l’ocupació de les tropes russes.
Zelenski demana a la premsa que mostri al món el que està passant a Ucraïna rus, Vladímir Putin, hauria de ser jutjat per crims de guerra a causa de la presumpta massacre comesa per tropes russes a Butxa. «Hem d’aconseguir tots els detalls perquè pugui haver-hi un judici per crims de guerra»,
va dir Biden en declaracions a la premsa en arribar a la Casa Blanca des de l’estat de Delaware. Quan la premsa li va preguntar per si considerava un genocidi l’ocorregut a Butxa, Biden va dir que per a ell es tracta d’un «crim de guerra», que demostra que ell tenia raó quan a mitjans de març va qualificar per primera vegada a Putin de «criminal de guerra» per la seva invasió d’Ucraïna. Biden va afegir que continuarà
JOCS D’HIVERN
«afegint sancions» a Rússia. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va demanar als mitjans internacionals «documentar les atrocitats» comeses per les tropes russes a Butxa, durant una visita a aquesta ciutat, escenari d’una presumpta matança de centenars de civils. «És molt important que vingui aquí la premsa, els periodistes internacionals. Hem de poder mostrar al món el que ha pas-
sat aquí» va afirmar Zelenski en declaracions als mitjans, reflectides pel portal Ukrinform. El líder ucraïnès va destacar la importància de «portar a la justícia internacional» aquest cas, que Moscou va desmentir amb l’argument de què es tracta d’informacions falses difoses per la pròpia propaganda de Kíev. «Farem que els responsables siguin castigats, això és un genocidi», va afegir.
EDUCACIÓ
Els pagesos denuncien els «baixos preus» que els paguen els cellers
El Govern farà dues consultes diferents sobre els JJOO
Es faran exàmens orals de català i castellà a 6è de Primària i 4t d’ESO
Asseguren que no cobreixen la seva producció
Les votacions seran el 24 de juliol
Cambray critica els sindicats educatius
ACN
ACN
ACN
La Unió de Pagesos es va concentrar ahir davant el saló Barcelona Wine Week per denunciar els «baixos preus que paguen els cellers als productors de raïm i de vi». Coincidint amb l’inici de la fira, el sindicat va protestar contra «l’empitjorament» de les condicions de treball al camp i per «l’estancament» de les polítiques a la pagesia. En concret, els pagesos van protestar perquè els paguen al voltant de 0,30€/kg de raïm i la xifra no s’ha actualitzat malgrat els «bons» resultats financers dels principals cellers. El sector va denunciar
que no es cobreixen ni el 60% dels costos de producció i que aquests es van incrementar de forma «terrible». Van reclamar cobrar un 10% del que costen les ampolles. En declaracions a la premsa, el responsable del sector de la Vinya i el Vi d’Unió de Pagesos, Josep Marrugat, va explicat que els costos de producció «superen el preu de venda del raïm» i que els 30 cèntims que cobren per quilo de raïm recorda al que cobraven fa 30 anys. Segons va explicar, produir 1 quilo de raïm costa uns 50 cèntims al quilo i que actualment els paguen entre 30 i 20 cèntims. Mantenimientos de limpieza
- Comunidades de vecinos - Oficinas - Comercios Econeteges Tarragona - Domicilios particulares - Pulidos Abrillantados y restauración de suelos de: Tel. 622 727 555 microcemento. econetegestgn@gmail.com - Mármol, granito, hormigón.
El Govern farà el 24 de juliol dues consultes amb preguntes diferents sobre els Jocs d’hivern 2030. A l’Alt Pirineu i Aran es preguntarà si la Generalitat ha de presentar candidatura per als Jocs Olímpics d’hivern amb una resposta binària (sí o no). El mateix dia també es consultarà les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès amb una altra pregunta: «La seva comarca s’ha d’involucrar en el projecte vinculat als Jocs d’hivern?». En roda de premsa d’ahir, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va concretar que «involucrar» vol dir poder tenir activitats esportives prèvies i complementàries. Ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va firmar dos decrets per impulsar la doble consulta que serà «políticament vinculant». El Govern va explicar que només es podrà votar a les consultes presencialment i no hi haurà ni vot telemàtic, ni per correu ni vot anticipat. Aproxi-
madament a la consulta de l’Alt Pirineu i l’Aran votaran unes 55.000 persones en 121 meses. A la consulta de les altres tres comarques, 63.000 persones en 137 meses. En els dos casos, podran votar els majors de 16 anys i que acreditin un any com a mínim de residència continuada. Pel que fa a la manera de comptar els vots, van explicar que la consulta a l’Alt Pirineu i Aran sobre si s’ha de presentar la candidatura per als Jocs d’hivern, se sumaran tots els vots i no es donarà el resultat per comarques. En canvi, en la segona consulta sobre la implicació del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, sí que es farà públic el resultat per a cada comarca i es podria donar el cas que una de les comarques decidís no involucrar-se i d’altres sí. «Ens sembla justa, jurídicament possible i ens permet escoltar i fer partícip el Pirineu», va resumir Vilagrà. El Govern destinarà 1.100.000 euros per poder fer les dues consultes.
El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va explicar ahir al Parlament que el departament preveu que es facin exàmens orals de català i castellà a 6è de primària i 4t d’ESO. Segons Cambray, aquesta seria una de les maneres de garantir que tots els alumnes tenen el nivell necessari i complet de cada llengua. Ho va dir com a reforç de la seva estratègia per garantir un ple coneixement dels dos idiomes cooficials i no establir percentatges de cada llengua, sinó que cada centre adapti el seu projecte lingüístic i pedagògic a la seva pròpia realitat. Per això, va defensar la manera com el departament vol «blindar jurídicament» els centres davant de les sentències que imposen el 25% de castellà a les aules. Davant algunes crítiques de l’oposició, Cambray va assegurar que tots els canvis s’han fet amb diàleg amb els docents, exceptuant parcialment l’avançament del calen-
dari escolar. D’altra banda, el conseller va criticar l’actitud dels sindicats educatius dels últims dies, perquè no es volen asseure a la taula de negociació després de fracassar la mediació del Departament de Treball per aturar la vaga de cinc dies de les últimes dues setmanes. A més, va recordar que Educació va fer tres propostes per arribar a acords, i els sindicats les han rebutjat totes, però no han fet cap contraproposta, va dir. Així, va refermar que de les 14 exigències sindicals, set ja estan en marxa o es posaran en marxa el curs que ve, tres estan planificades pels cursos vinents i les altres quatre són decisions pedagògiques del departament o no tenen calendari per falta de diners. Una d’aquestes propostes pedagògiques i que no afecten els drets laborals, va dir, és l’avançament del curs escolar. Segons ell, el canvi beneficiarà els alumnes i les famílies, i assegurava que els docents no faran més hores.
