Divendres 27 de maig de 2022

Divendres, 27 de maig de 2022 núm. 4.553 www.diarimes.com

MONOGRÀFIC

27/05/2022 diarimés

9

Repsol invertirà més de 18 MEUR en la planta de poliols polimèrics TARRAGONA L’objectiu és ampliar la gamma de productes d’alt valor afegit dirigida als mercats de descans, mobiliari entapissat i seients per a l’automoció. P5

Port de Tarragona ègic de Catalunya node logístic estrat

Present i futur del Port

GERARD MARTÍ

TARRAGONA

Fortuny, citat a declarar per un presumpte delicte de prevaricació P3

La creació és obra d’Alba G. Corral i s’emmarca en el festival internacional d’art electrònic ISEA 2022.

Un màping omple de color la façana de la Casa Navàs REUS Avui i demà es repetirà la projecció a les 22.15 h. en passis de deu minuts fins a la mitjanit. P7

2

diarimés 27/05/2022

TARRAGONA

MOBILITAT

L’entrada a Tarragona per la N-240 tindrà un pas zebra amb un semàfor Està previst en el desenvolupament del Pla Parcial 1 per connectar la zona de Joan XXIII amb el barri de Sant Pere i Sant Pau GERARD MARTÍ

Verònica Tapias

L’entrada a la ciutat de Tarragona per la carretera de Valls, la N-240, tindrà un pas de vianants amb semàfor per aconseguir una major permeabilitat per als vianants quan hagin de traspassar des de la zona de l’hospital Joan XXIII al barri de Sant Pere i Sant Pau. Segons ha apuntat el conseller de Mobilitat del consistori tarragoní, Xavier Puig, «el govern de la ciutat és conscient de la necessitat d’endreçar l’entrada de Tarragona per la carretera de Valls. En aquest sentit, el Pla Parcial 1 i el Pla Parcial 30 de Pou Boronat són dues grans oportunitats per fer-ho». Puig ha explicat que, a partir del desenvolupament urbanístic de la zona i «d’acord amb els requeriments de l’Ajuntament, serà el Pla Parcial 1 el que, en la seva pròpia urbanització, instal·larà aquest pas de vianants amb semàfor que connectarà Sant Pere i Sant Pau amb l’entorn de Joan XXIII».

D’aquesta manera, es donarà

Amb aquesta acció, es donarà resposta a una històrica reivindicació dels veïns

Actualment, molta gent creua la carretera i salta la mitjana per anar d’una zona a l’altra.

resposta a una històrica reivindicació dels veïns del barri de Sant Pere i Sant Pau. El president

de l’Associació de veïns La Unió d’aquest barri, Gabriel Muniesa, ha valorat molt positivament

aquesta intenció de l’Ajuntament tarragoní. «Actualment, per traspassar la carretera des del nostre

URBANISME

que viuen a l’entorn de l’hospital i que han d’anar al Campus Sescelades. «Molts d’ells prefereixen creuar la carretera i saltar la mitjana, amb dos carrils de pujada i dos de baixada, la qual cosa suposa un perill important». És per això que Muniesa està molt satisfet amb aquest compromís del consistori.

Per la seva banda, el president SUCCESSOS

Comença la instal·lació de pilons a Puig d’en Pallars Els operaris han començat a instal·lar aquesta setmana diversos pilons al carrer Puig d’en Pallars, entre la plaça de la Pagesia i el carrer de l’Escorxador.

Com ja va informar Diari Més al mes d’abril, l’àrea de Territori de l’Ajuntament de Tarragona va decidir instal·lar-los per evitar que aparquin irregularment cotxes en aquest sector. Tot i que el carrer ha estat pavimentat com a zona de vianants, l’ús és compartit i hi ha presència

barri i anar fins a la zona de Joan XXIII, un hospital públic on acudeix molta gent, has de fer una volta molt llarga per anar al pas elevat ubicat més al nord, davant de l’entrada de l’escola Estela i el col·legi de Pràctiques», explica Muniesa. A això se li afegeixen els estudiants, professors o personal d’administració de la URV

de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau, Luís Trinidad, també havia proposat aquesta solució de pas de vianants amb semàfor per evitar els possibles accidents i atropellaments que pot suposar que la gent salti la mitjana de la carretera per passar d’una zona a l’altra. Trinidad, però, no es queda només amb això, sinó que també reivindica «una vorera en condicions per a què els vianants puguin circular-hi sense perill i amb comoditat».

Des de l’Ajuntament, el conseller de Mobilitat, Xavier Puig, ha apuntat que, «efectivament, es tracta d’un dels semàfors més importants que tenim per davant amb l’objectiu de donar prioritat i seguretat als vianants, quelcom que és molt important per al govern de Tarragona».

A més dels presidents de les dues associacions de veïns del barri, molts ciutadans, a nivell particular, han publicat a les xarxes socials diverses queixes per aquesta manca de connexió entre les dues zones per als vianants. Se senten «marginats» i apunten que «també som de Tarragona, encara que no visquem al centre». Amb aquest compromís, doncs, l’Ajuntament donarà resposta a una demanda llargament reivindicada i posa solució als endèmics problemes de connexió entre el centre i els barris que hi ha a Tarragona.

de vehicles. Si aparquen, la configuració de la zona impedeix o dificulta el pas dels vianants i, en alguns casos, els cotxes obstrueixen la sortida dels edificis. La decisió d’instal·lar els pilons es va prendre després que el conseller Puig parlés amb alguns dels afectats. «És important garantir la seguretat dels vianants i que els veïns que tenen un gual puguin sortir del seu garatge amb tranquil·litat», va apuntar Puig.

GERARD MARTÍ

Els operaris han començar a instal·lar els nous pilons.

Creua l’AP-7 després de tenir un accident i mor atropellat El Servei Català de Trànsit va informar ahir que al matí s’havia registrat un sinistre viari mortal a l’autopista AP-7, al punt quilomètric 246 a l’altura de Tarragona. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 08.25 h. Per causes que encara s’estan investigant, dos turismes van col· lidir en aquest punt quilomètric en sentit nord. L’ocupant d’un dels vehicles, un home de 30 anys, hauria creuat la mitjana i la calçada en sentit sud i allà va

ser atropellat mortalment per un altre turisme. En el primer accident, va resultar ferida una altra persona en estat lleu, que va ser traslladada a l’hospital Joan XXIII de Tarragona. Quant a l’afectació viària, l’autopista es va tallar en els dos sentits i la circulació es va desviar per l’N340 i l’A-7. Es van produir uns 7 km de retencions en sentit Amposta i uns 4 km sentit Barcelona. Finalment, a les 10.50 h. es va reobrir la circulació a l’AP-7.

TARRAGONA

27/05/2022 diarimés

3

JUSTÍCIA

L’Hospital Joan XXIII suma un quiròfan que permet combinar dos procediments L’Hospital Joan XXIII disposa d’un quiròfan híbrid gràcies a la incorporació d’un angiògraf intraoperatori. Un quiròfan híbrid és aquell on es poden realitzar procediments de cirurgia convencional oberta i, a més, procediments radiològics. Aquest equipament se suma als serveis de Neurocirurgia i d’Angiologia i Cirurgia Vascular. Tant en patologia arterial urgent com en programada, disposar d’un quiròfan híbrid permet fer un abordatge més complet a l’hora de fer tractaments aòrtics i de sistema arterial perifèric, ja que en facilita l’execució. A més, el gran avantatge és que permet realitzar modificacions estratègiques durant el mateix procediment quirúrgic.

En cirurgia cranial, comptar amb un angiògraf intraoperatori facilita la planificació quirúrgica i minimitza el risc de complicacions de tipus vascular. I en el cas de requerir una prova postoperatòria urgent, disminueix el temps de trasllat des del quiròfan fins a la sala d’imatgeria, la qual cosa estalvia temps per a la resolució de complicacions potencials.

Fortuny és citat a declarar per una denúncia del càmping Las Palmeras L’empresa gestora acusa el regidor d’un presumpte delicte de prevaricació en el cobrament de l’IBI GERARD MARTÍ

Roger Freixa i S. Jiménez

El conseller de Serveis Centrals i Govern Obert, Jordi Fortuny, ha estat citat a declarar el pròxim dimecres 1 de juny per un presumpte delicte de prevaricació.

El motiu és la querella interposada per una empresa, C de Barraquer SA, la qual gestiona el càmping Las Palmeras, ubicat a la Platja Llarga de Tarragona.

L’empresa considera que se la va perjudicar en el cobrament de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per la consideració fiscal de les finques com a urbanes en lloc de rústiques. Segons fonts municipals, Fortuny, en exercici de les seves funcions, aprova anualment un padró fiscal que conté prop de 105.000 rebuts, que es confecciona pel departament gestor de l’impost d’acord amb el padró cadastral tramés a l’Ajuntament per la Gerència Territorial del Cadastre. L’IBI és un impost de gestió compartida entre l’Estat i l’Ajuntament.

Correspon a l’Estat, entre altres, fixar la naturalesa fiscal del sòl.

D’aquesta manera, el consistori

La regressió de la platja Llarga pels temporals ha apropat el perímetre de Las Palmeras al mar.

assegura que no té la competència per alterar les dades que conté el padró cadstral.

Fonts municipals asseguren que «en tot moment s’ha procedit amb tota legalitat la tramitació dels impostos». I afegeixen:

«L’IBI és un impost on intervé l’Estat fixant el valor cadastral i l’Ajuntament l’únic que fa és aplicar-lo segons la seva ordenança».

Aquest no és l’únic front obert que té Las Palmeras amb

TARRACO VIVA

Un joc de mòbil il·lustra la vida al Fòrum durant el segle II Un joc virtual creat per l’empresa Ludi Artis, especialitzada en gamificació per al turisme i la cultura, permet conèixer la vida al Fòrum de la Colònia durant el segle II durant el festival Tarraco Viva, que encara aquest cap de setmana el final de la present edició. El joc d’internet, anomenat Qui trobareu al Fòrum?, és gratuït i té com a objectiu trobar el primer prohom de Tàrraco que es convertirà en senador a Roma. Durant la

cerca, el visitant va coneixent, durant el seu recorregut, diferents personatges habituals del Fòrum. «El joc ens va narrant una història», explica un dels encarregats del disseny de jocs de Ludi Artis, David Vallès, qui indica que els personatges «representen diferents professions de l’època, com un advocat, un sacerdot, un jurista o una prostituta». Aquest joc de geolocalització també vol posar en valor el Fòrum de la Colònia.

GERARD MARTÍ

L’activitat trasllada el visitant a l’antic cor de Tarragona.

l’Ajuntament, ja que l’empresa va interposar un recurs contenciós-administratiu després que el consistori aturés un projecte de restauració dunar de 500.000 euros per pal·liar els efectes dels temporals a la platja Llarga.

Bonavista celebra els 25 anys de la construcció dels seus gegants Bonavista enceta la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la construcció del Curro i de la Montse, els Gegants del barri, obra de l’escultora Montserrat Canudas Rovira l’any 1997. Fins el 25 de maig de 2023, l’Associació de Veïns de Bonavista assegura que intentarà celebrar cada mes una petita actuació de millora cultural per celebrar l’arribada del Curro i la Montse. A més a més, el pròxim mes d’agost, durant la Festa Major de Bonavista, s’estrenaran els fills dels dos gegants, confeccionats per l’escultor, restaurador i conservador Pau Reig, de Solsona. La Colla Gegantera de Bonavista també estrena per primera vegada logotip, realitzat per Fátima Aguiló Fernández. Els gegants Curro i Montse no es van poder estrenar fins el 13 d’agost del passat 2021, malgrat que ja feia vint-iquatre anys que estaven fets.

L’Associació de Veïns de Bonavista, encapçalada per Loli Gutiérrez, es va encarregar de recuperar-los i posar-los a punt per a donar-los un ús i convertir-los en un dels emblemes del barri.

4

diarimés 27/05/2022

TARRAGONA José Luis Martín Portaveu del Partit Popular de Tarragona

«Volem atraure visitants més enllà de la temporada d’estiu» José Luis Martín vol millorar Tarragona mitjançant la inversió de recursos en turisme, cultura i sanitat ROGER FREIXA

Roger Freixa

— Encara no se sap qui serà el candidat a l’alcaldia del Partit Popular, però ja va dir que li agradaria repetir.

— La política municipal és el que més m’agrada, així que seguiré treballant fins a l’últim dia de mandat per intentar solucionar el problema que té actualment Tarragona, que és un govern desastrós, possiblement el pitjor de les últimes dècades. Nosaltres presentem un bon projecte per a les municipals per acabar amb aquesta decadència del mandat de l’actual alcalde, Pau Ricomà.

— Dos dels objectius són el turisme i la cultura.

— Intentem fer propostes per millorar el turisme, la cultura, la sanitat, la seguretat ciutadana...

Temes que creiem que són cabdals per a la ciutat. Nosaltres, per exemple, des de la conselleria de Turisme durant l’anterior legislatura, vam aconseguir augmentar un 70% el pressupost.

I Ricomà, el primer que va fer, va ser reduir-lo. A més d’aquesta reducció, i a les portes d’una temporada turística, permet que el Patronat menyspreï 300.000 euros, que es podrien invertir en una campanya de promoció o alguna activitat. És molt greu perquè evidencia la manca de projecte turístic.

El portaveu del PP de Tarragona vol repetir com a cap de llista en les eleccions de 2023.

— Tenen en ment algunes propostes específiques en relació al turisme?

— Volem tornar al que es va fer en el mandat anterior: augmentar el pressupost i potenciar la ciutat per intentar, sobretot, augmentar la xifra de visitants.

Volem desestacionalitzar el turisme, la qual cosa ja es va començar a fer durant l’anterior legislatura, quan ja vam veure visitants més enllà d’estiu. També farem campanyes de promoció.

Hem vist, després de la pandè-

mia, altres ciutats i municipis que feien campanyes de promoció, mentre nosaltres ens quedàvem esperant que vinguessin els visitants. Oblidem que som l’única capital Patrimoni de la Humanitat de Catalunya i hem de seguir potenciant-ho. Una bona manera és vinculant la gestió de Patrimoni i Turisme, que creiem que és important per a la promoció de Tarragona.

— Un dels grans debats en els últims temps és la compatibilitat de turisme i medi ambient.

Poden conviure?

— Poden conviure perfectament. Tarragona és lluny de tenir un problema de turisme, com alguns partits turismofòbics pretenen alentar. Fins i tot es va començar a parlar de l’augment de creuers, però nosaltres, des del Patronat, vam encarregar un estudi sobre el seu impacte, i deia que encara podia incrementar-se el tràfic que la ciutat pot absorbir. A més, apostem per un turisme de qualitat, que és el que hem d’impulsar, a diferèn-

cia del govern de Ricomà, que pretenia, en un primer moment, per exemple, crear l’alberg més gran de Catalunya a la Ciutat de Repòs, amb habitacions de 10 a 15 euros. Considerem que aquest no és el model que ha de tenir la ciutat. Estem a favor del turisme que es pot donar a albergs, però abans hem d’apostar per un turisme de qualitat, més que de quantitat, i és compatible amb cuidar el medi ambient.

— Creu que Tarragona també pot millorar en l’àmbit sanitari?

— És evident que Tarragona va perdre la seva capitalitat sanitària quan es va apostar per un hospital a Reus, ja que s’hauria d’haver reformat l’hospital Joan XXIII, que ha de ser l’hospital de referència a la província. És una mica lamentable que després d’una pandèmia, després de 3 anys com a alcalde, Ricomà acudeixi per primera vegada a l’hospital Joan XXIII. La nova UCI, que em sembla una inversió perfecta, ha costat uns 7 milions d’euros sobre un pressupost de renovació de l’hospital de més de 100 milions. És menys d’un 10%.

La Generalitat és del mateix partit que l’alcalde, així que hauria d’influir una mica més en el govern perquè Tarragona tingui les inversions que necessita.

Detenen dos homes quan intentaven retirar diners provinents d’una estafa Mossos d’Esquadra de Tarragona van detenir el passat dimarts dos homes com a presumptes autors d’un delicte d’estafa. Els fets van tenir lloc al migdia, quan els agents va ser alertats que en una entitat bancària intentaven retirar diners provinents d’una estafa denunciada a Madrid. En arribar, els agents van comprovar que en el compte bancari hi havia un ingrés de 1.750 euros, provinent d’un traspàs bancari d’una dona que havia estat enganyada per un d’ells dies abans mitjançant l’enviament de missatges massius fent-se passar per un familiar. També van comprovar que l’acompanyant havia intentat retirar 1.900 euros d’una altra entitat bancària mitjançant el mateix modus operandi.

Parc Central acull una jornada adreçada a seguidors del Nàstic Parc Central arriba a l’últim cap de setmana del mes de la celebració del seu vint-i-cinquè aniversari amb el Nàstic Fan Day, una jornada adreçada al públic familiar i seguidors del Gimnàstic de Tarragona.

Demà, dissabte 28 de maig, el centre acollirà, de 10 a 14 hores i de 16 a 18 hores, diverses exhibicions de diferents disciplines del club, com patinatge, gimnàstica rítmica, tennis taula i pilota.

TARRAGONA INDÚSTRIA

Europa atorga 507.000 euros al projecte de digitalització municipal Els fons europeus Next Generation han seleccionat els projectes de transformació digital de l’Ajuntament de Tarragona.

Dotats en 507.779,32 euros, aquests ajuts aniran destinats a dos projectes: el primer és sobre la transformació del lloc de treball de nova generació, segur, en mobilitat i col· laboratiu, així com la implantació d’un millora i ampliació del centre de procés de dades amb l’objectiu de millorar la disponibilitat i capacitat dels serveis que actualment empra l’Ajuntament de Tarragona. El segon és la implantació d’un sistema de gestió integral amb l’objectiu de la millora de qualitat i eficiència de processos i serveis digitals al ciutadà.

«Aquests ajuts implicaran una millora de la feina dels treballadors municipals, ja que tindran al seu abast totes les eines necessàries per desenvolupar les seves funcions en el nou marc de digitalització, sense importar la ubicació física on es troba», ha indicat el regidor responsable de les Tecnologies d’Informació i Comunicació de l’Ajuntament, Jordi Fortuny.

27/05/2022 diarimés

TREBALL

Repsol invertirà 18 milions d’euros per millorar la producció a Tarragona

La formació contínua de professionals rep enguany 8 milions

Preveu produir poliols polimèrics d’alta qualitat per ampliar la gamma de del mercat del descans, com ara mobiliari entapissat i seients d’automoció

Josep M. Pena

Redacció

Repsol invertirà a la planta de poliols del complex industrial a Tarragona més de 18 milions d’euros amb l’objectiu d’ampliar la gamma de poliols polimèrics d’alta qualitat. Es tracta d’una clara aposta de la companyia multienergètica per atendre les necessitats dels clients de la indústria del poliuretà flexible, especialment en les aplicacions de confort i automoció, com ara matalassos, mobiliari entapissat i seients. Això permetrà maximitzar la capacitat de producció global amb graus de més valor afegit.

La major part de la inversió es destinarà a la modificació de l’actual planta de poliols polimèrics amb la instal·lació d’un segon reactor a la línia de producció.

Els treballs es van iniciar el mes d’abril passat i la posada en marxa està prevista per al quart tri-

mestre del 2023. A més, aquesta planta comptarà amb una nova tecnologia desenvolupada per científics del Repsol Technology Lab gràcies a la qual s’optimitza el procés, millora el rendiment així com les propietats de tensió i de duresa de les escumes, aconseguint els requeriments d’aplicacions premium.

Diferenciació En paraules de Javier Sancho, director del Complex Industrial de Tarragona, «avancem en la diferenciació dels productes que fabriquem al Complex de Tarragona i en el compromís de continuar oferint als nostres clients solucions d’alta qualitat», ha indicat.

Repsol és una companyia multienergètica global que lidera la transició energètica amb l’ambició d’assolir zero emissions netes el 2050. Present a tota la

cadena de valor de l’energia, la companyia dona feina a 24.000 persones a tot el món i distribueix els seus productes a prop de 100 països. La seva cartera de productes i serveis centrats en el client cobreix totes les necessitats dels consumidors del voltant de 24 milions de clients, ja sigui a casa seva o als seus desplaçaments. Repsol també és un actor important al mercat de l’energia i el gas a Espanya amb 1,2 milions de clients i una capacitat total de generació de baixes emissions de 3.300 MW. Per aconseguir el seu objectiu zero emissions netes el 2050, Repsol està desplegant un model integrat de tecnologies de descarbonització basat en la millora de l’eficiència, l’augment de la capacitat de generació d’energia baixa en emissions i la producció de combustibles baixos en carboni, entre d’altres accions.

5

Catalunya n’obté 65 amb suport europeu El departament d’Empresa i Treball destina enguany vuit milions d’euros a la formació contínua a la demarcació de Tarragona, com a part d’un programa de 65 milions d’euros per a tot Catalunya, dels quals 23 provenen dels fons Next Generation de la Unió Europea. Amb aquesta quantitat s’espera arribar a unes 28.000 persones a la demarcació, superant la xifra de l’any anterior que va ser de 16.000. Els cursos de formació contínua són completament gratuïts per als treballadors que s’hi matriculen, i emeten titulacions de validesa equivalent a la d’altres estudis. Es duen a terme mitjançant el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CFCC).

El secretari de Treball del Departament d’Empresa i Treball, Enric Vinaixa, va indicar ahir en l’acte de presentació a Tarragona que «amb la formació contínua durant tota la vida laboral es tracta d’aconseguir

que les persones arribin a ser tan competitives com les empreses». El secretari va afegir que el seu objectiu és arribar al nivell de formació contínua que hi ha a altres països de la Unió Europea.

La directora del CFCC, Ariadna Rectoret, va explicar per la seva banda que l’oferta que planifiquen es basa en el volum de treballadors de cada sector que hi ha a cada territori. Amb tot, la directora va instar tothom a no limitar-se a les formacions de proximitat, ja que «pràcticament tota l’oferta» es pot cursar en línia», va dir. En el cas de Tarragona hi ha més oferta específica en el sector social, educatiu, idiomes, formació bàsica en tecnologies, en l’àmbit comercial o en la química.

Al CFCC hi participen, a més del Govern, les centrals sindicals CCOO i UGT i les patronals Foment i Pimec. Entre totes aquestes entitats es decideix la destinació dels fons i les tasques formatives.

6

diarimés 27/05/2022

REUS

SUCCESSOS

Detenen el segon pressumpte autor de la crema de contenidors de Reus Els Mossos el van enxampar quan intentava cremar un contenidor del carrer de l’Escultor Rocamora la matinada de dimecres Anna González

La Guàrdia Urbana va detenir, a la matinada de dimecres, el presumpte autor de la crema de contenidors d’aquesta setmana, després que el passat divendres en detingués un altre. La detenció es va produir quan el presumpte autor intentava posar foc en un contenidor del carrer de l’Escultor Rocamora. En menys d’una setmana, s’han incendiat 31 contenidors distribuïts en diferents punts de la ciutat que, a més, han afectat tres vehicles estacionats.

Després que el divendres passat es detingués un home de 43 anys com el sospitós autor de la crema de contenidors, s’han continuat produint incendis.

Això va comportar que la Guàrdia Urbana de Reus i Mossos d’Esquadra treballessin conjuntament i portessin a terme un intens seguiment de la segona persona sospitosa.

La ciutadania també va col· laborar en aquesta investigació, ja que el detingut hauria intentat

DIARI MÉS

cremar un tendal d’un establiment de la zona del Carrilet i va ser vist per un testimoni. Gràcies a aquesta col·laboració i identificació del presumpte autor, la

Cada contenidor té un cost de 1.200 euros, però el contracte preveu la seva reposició S’ha cremat un total de 31 contenidors de diferents punts de la ciutat Guàrdia Urbana va iniciar dimarts al matí un seguiment amb agents de paisà. Durant aquest, els agents uniformats van requerir la identificació del sospitós per aixecar-li una acta per orinar a la via pública. El seguiment va continuar quan l’home va sortir de casa seva, i els agents van comprovar com intentava

Un dels contenidors cremats al carrer Ramon J. Sender.

cremar un contenidor al carrer de l’Escultor Rocamora. Tot i un primer intent de fugida, va ser detingut. L’home, de 47 anys, portava set encenedors a sobre.

Ara, els Mossos estan inves-

tigant el cas per atribuir els desperfectes dels dos detinguts, als quals se’ls acusa d’incendi provocat i danys i que, segons el cos policial, no guardarien relació entre ells. Des de divendres pas-

sat s’han incendiat 31 contenidors, que tenen un cost de 1.200 euros cadascun, tot i que el contracte preveu la seva reposició fins a un límit de 21 contenidors per cada fracció, al que encara no s’hi ha arribat. També s’han vist afectats tres vehicles que, segons Carles Pellicer, alcalde de Reus, «no són danys col·laterals, són danys directes i de gravetat extrema».

Un altre detingut a Reus La Guàrdia Urbana també va detenir ahir al tercer presumpte autor de l’apunyalament que es va produir a la matinada de dimecres al carrer Jaume I. El detingut, que és el presumpte autor de les ferides de la víctima, va poder fugir del lloc dels fets, mentre que els altres dos implicats, que la van immobilitzar, van ser detinguts. La víctima va ser apunyalada al costat i al braç i va ser traslladada a l’Hospital Universitari Sant Joan on, hores després, va ser donada d’alta.

La Palma de Reus acollirà demà la festa ‘Posa’t la Gorra’ per primer cop L’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya organitza la campanya Posa’t la gorra, amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Federació d’Associacions de Veïns de Reus i diverses entitats de la ciutat. L’objectiu és donar a conèixer la problemàtica al voltant dels infants afectats de càncer i les seves famílies i poder sensibilitzar la societat de la necessitat de prendre mesures per millorar aquesta situació. Demà, La Palma de Reus serà l’escenari de la festa Posa’t la gorra!, que enguany arriba a la 20a edició, però és el primer cop que s’organitza a Reus. Amb aquesta celebració es recolliran fons per a millorar els serveis i les instal·lacions de la Casa del Xuclis, una casa d’acollida per a famílies desplaçades a Barcelona amb infants malalts de càncer, la qual ja ha donat servei a més de 1.000 famílies. L’entrada a la festa és gratuïta, però es pot col·laborar comprant la gorra. A partir de les 17 h. se succeiran tot un seguit d’activitats que inclouran l’animació dels gegants de la Colla els Fènix de Reus.

REUS El Círcol de Reus celebra 170 anys amb un seguit d’actes

CULTURA

Diputació de Tarragona i altres personalitats rellevants. Més endavant, a l’octubre, l’entitat també inaugurarà la reforma de l’escala d’accés a l’entitat. A partir del gener de 2023 fins al maig, es durà a terme un cicle de ponències sota el nom El Círcol: 170 anys de vida ciutadana. Orígens i present. A més, aprofitant la commemoració, l’entitat ha estrenat un nou logo encarregat a la dissenyadora Olga Penas. Redacció GERARD MARTÍ

Reus s’omple d’art electrònic amb l’exposició ‘Orígens’ i un màping El Centre d’Art Cal Massó exposa un recull d’obres de la BEEP Collection sota el nom ‘Orígens’ GERARD MARTÍ

Anna González

En el marc de la programació de 27è International Symposium on Electronic Art (ISEA), del que Barcelona n’és la seu, Reus acull a partir d’aquesta setmana una exposició d’obres d’art electrònic i digital de la Beep Collection, amb el nom Orígens, que té l’objectiu de potenciar la creació artística vinculada a la ciència i la tecnologia. És per això que el Centre d’Art Cal Massó acollirà, durant dos mesos, l’exposició Orígens i aquest cap de setmana es podrà veure un màping il·luminant la façana de la Casa Navàs.

Pel que fa a l’exposició Orígens, es tracta d’una selecció d’obres que, després del seu itinerari per centres expositius de diversos llocs del món, s’ubica a Reus, la seva ciutat d’origen.

Les obres que s’hi exposen són una mostra d’un estil que, tot i iniciar-se al voltant dels anys 90, encara es troba en una fase de gènesis. És una exposició en la qual s’hi pot descobrir des d’una pantalla de televisió penjada en un pèndol, com és l’obra de Ste-

Ahir va ser el primer dia que es va poder veure el màping a la Casa Navàs.

fan Tiefengraber, TH-50PH10EK Wall, que busca representar la «imparable obsolescència de la tecnologia», fins a un xilòfon que converteix un recull de dades atmosfèriques en sons, que

és l’obra de Josecarlos Floréz anomenada Rain Beats, que ha rebut la beca de producció de la Fundació Privada Reddis.

Per altre costat, el màping que es reproduirà a la Casa Navàs es

VINE AL PORT! VINE AL PORT!

Primera beca de recerca del Consell Comarcal El Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal del Baix Camp van lliurar, ahir a Reus, la primera beca de recerca a Jordi Morelló, doctor en història medieval, pel treball La vila de Riudecanyes a la primera meitat del segle XVI: Estudi Socioeconòmic a la llum de dos llibres d’estimes. Redacció

SI DESEA COMPRAR UN PISO EN REUS ECONÓMICO, LLAME AL 600 595 648

7

ART

SOCIETAT

El Círcol de Reus celebra 170 anys amb un seguit d’actes fins a l’any vinent que pretenen donar a conèixer la història de l’entitat i de la ciutat. Aquesta nit se celebrarà la vetllada de reconeixement als deu socis més antics i un breu concert des de la balconada de l’edifici i, demà, el sopar institucional del 170è aniversari de la fundació amb l’alcalde de Reus, el vicepresident del Govern de la Generalitat, la presidenta de la

27/05/2022 diarimés

Activitats

Agenda

pot veure avui i demà, a partir de les 22.15 h. Es tracta d’una obra de la catalana Alba G. que transporta les característiques de l’interior del monument a la seva façana.

Segueix-nos!

- Valdivia, presenta Bedroom pop exquisit i el seu primer EP Cero. Darrera actuació del cicle de música ‘Voramar 2022’. El Teatret del Serrallo. Gratuït. Divendres 27 de maig a les 21 h. Invitacions: entradium.com

diarimes.com

- ‘Tiberius, comerciant pel Mare Nostrum’ al Museu del Port de Tarragona amb motiu del XXIV Festival romà Tarraco Viva. Visita teatralitzada. Divendres 27 de maig a les 18 h (català) i dissabte 28 de maig a les 12 hs (castellà). Gratuït. Reserva: museuport@porttarragona.cat Mostra ‘Expressa’t’ davant del Tinglado 1 del Moll de Costa. Dos escenaris acolliran les actuacions artístiques: Divendres 27 de maig: a les 18 h - Adele Acadèmia de dansa; a les 19 h - Yamaha Music School Tarragona, i a les 19:45 h - Agrupació Coral del Serrallo Dissabte 28 de maig: a les 11 h - Urban Style. Escola de ball Mireia Samper; a les 11:45 h - Ballet Amaia Dorronsoro; a les 12:30 h - Escuela de Danza África Aguilar; a les 18 h - El Taller. Centre de Dansa, i a les 18:45 h - Art i flamenc Diumenge 29 de maig: a les 11 h - Nova Escola de la Banda Unió Musical de Tarragona, a les 11:45 h - Escola de Dansa Dansartt Pilar Merle, i les 12:30 h - TotTeatre: Som

Exposicions

- ‘Límits’ de Roser Oduber. Tinglado 1. Pintora i dibuixant de realisme precís. Fins al 3 de juliol - ‘A Between the Lines’ de J. James White. Tinglado 2. Dins del Festival Internacional Dixieland. Fins al 19 de juny Entrada lliure. Horari expositiu: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenges i festius d’11 a 14 h.

8

diarimés 27/05/2022

CAMP DE TARRAGONA

ALT CAMP

COSTA DAURADA

Valls celebrarà una Festa Major de Sant Joan amb veus femenines Predominaran les bandes liderades per dones Redacció

La Festa Major de Valls ha presentat el seu programa amb els actes centrals entre dilluns 20 i dissabte 25 de juny, i altres de previs des del divendres 17 i posteriors fins al diumenge 26. La dona creadora tindrà un pes molt destacat en la programació, en la qual s’han implicat les comissions així com el propi consistori. Així, tota la programació musical de la plaça de l’Oli està integrada per grups amb lideratge femení. Les sis actuacions d’aquest espai són el concert de versions de Les Que Falta Band (dilluns 20); la cançó de la mallorquina Maria Jaume, que també passarà pel Primavera Sound (dia 21, coincidint amb el Dia Internacional de la Música); el soul de les The Sey Sisters (dia 22); el nou disc de Susannes (dia 23); el missatge LGTBIQ+ de la Maio (dia 24), i el rap de Santa Salut (dissabte 25). L’escenari principal comptarà amb sis bandes més amb lideratge femení de les deu

formacions participants. Així hi prendran part les Tremenda Jauría, des de Madrid (dimarts 22). La revetlla de Sant Joan serà 100% femenina amb els colors i ritmes caribenys de Lucrecia y su Orquesta, una de les darreres revelacions catalanes com és Sara Roy; el rap mesclat amb l’arrel de la valenciana Tesa i, per cloure la nit, els ritmes de la dj vallenca Natàlia Exstasy. Els sons totalment ballables i festius de les valencianes Maluks completen la creació femenina divendres 24. Finalment, en aquest apartat femení els espectacles pirotècnics comptaran amb dues de les tres empreses liderades per dones: Reyes Martí, procedent de Borriana, al País Valencià i Teresa Rey, d’Espectacles Rey, de Llanera de Ranes. A l’escenari de l’Hort del Carme Els Catarres, The Tyets, els Smoking Souls i els vallencs Figa Flawas. El cartell musical el completaran a l’escenari del Pati la Cobla Reus Jove, i l’Orquestra Rosaleda.

Salou regularà els pisos turístics amb una nova ordenança municipal L’Ajuntament i la Càtedra Unesco obriran un procés participatiu per redactar la normativa que estarà enllestida abans d’acabar l’any GERARD MARTÍ

ACN

L’Ajuntament de Salou i la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV promouran el debat ciutadà per regular els pisos turístics del municipi. A través de dues enquestes electròniques dirigides a la ciutadania i als propietaris i administradors de finques, es pretén copsar les necessitats i problemàtiques que es poden derivar d’aquesta activitat. El procés participatiu també inclourà tallers presencials. Amb els resultats obtinguts, es treballarà en la redacció de l’ordenança d’habitatges d’ús turístic, prevista per abans de finals d’any.

Segons fonts municipals actualment hi ha regularitzats 6.411 habitatges d’ús turístic, 782 més que al 2019. Per contra, el consistori desconeix quants pisos es lloguen sense estar donats d’alta a l’activitat. El procés participatiu que engega el con-

Passeig Jaume I de Salou, on es concentren molts pisos turístics.

sistori salouenc i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona inclou dues fases, la consultiva i la deliberativa. En primer lloc, es prepararan dues enquestes a través d’una pàgina web per a dos perfils diferenciats. D’una banda, s’obrirà als veïns de Salou majors de 16 anys i, de l’altra, es proposarà als propietaris de pisos turístics i agents immobiliaris que treuen un benefici econòmic del lloguer de temporada.

Tot i que encara no hi ha una data fixada per a l’inici de les enquestes, es calcula que podrien recollir dades a partir de princi-

pis de juny. A la fase deliberativa, que tindrà lloc al setembre, es faran tallers presencials de participació amb tots els agents implicats per seguir indagant en aquesta temàtica.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha remarcat que aquest procés no pretén prohibir l’activitat turística, sinó dotar-la d’una regularització que permeti «una bona i millor relació entre visitants i residents». La futura ordenança ha de servir per canviar el punt de vista envers el turisme, per tal que deixi de ser vist com una problemàtica.

ERC denuncia un vessament d’oli a l’Ebre provinent de la nuclear d’Ascó Esquerra Republicana de Catalunya ha denunciat un presumpte vessament d’oli al riu Ebre provinent de central nuclear d’Ascó, segons ha assegurat la diputada Norma Pujol.

En el marc de la primera compareixença del nou president del CSNI, Juan Carlos Lentijo, en la Comissió de Transició Ecològica del Congrés dels Diputats, Pujol li va preguntar ahir per la fuita d’un alternador que, segons va dir, va tenir lloc dilluns i que va afectar els municipis d’Ascó, Vinebre, Garcia, Mora la Nova, Mora d’Ebre, Ginestar i Miravet. Segons la diputada republicana, els diferents ajuntaments «fa tres dies» que pregunten a la central, que fins ara responia que no hi tenia res a veure», però ahir es confirmava que sí.

Ernest Roigé, alcalde de Riudecanyes, nou president de Comaigua El Consell d’Administració de Comaigua ha nomenat Ernest Roigé Savall, alcalde de Riudecanyes, president de la companyia. Roigé ha estat l’únic candidat a optar a la presidència i ha assolit el consens de tots els membres del Consell.

Roigé substitueix Eduard Pellicer Sabaté en la presidència i, a més, s’hi incorpora Juan Carlos Romera com a nou conseller en representació de l’Ajuntament de Cambrils.

EDICTE El Ple de l’Ajuntament d’Alcover, en sessió de data 6 de maig de 2022, va aprovar inicialment l’expedient de modificació puntual número 16 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), per l’esmena d’un servei tècnic de la urbanització Serradalt, el qual se sotmet a consultes de les administracions públiques afectades i del públic interessat, així com, a informació pública pel termini d’un mes durant el qual es poden presentar les al·legacions que es considerin adients.

Així mateix, va acordar suspendre la tramitació de plans especials urbanístics, de projectes d’actuació específica, l’atorgament de llicències d’edificació, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos i d’altres autoritzacions municipals connexes segons la legislació sectorial i d’acord amb l’establert en el document, durant el termini d’un any, d’acord amb l’establert en l’article 73 i 74 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la llei d’urbanisme.

La suspensió de llicències afectarà únicament les parcel·les que es veuen alterades per aquesta Modificació Puntual i mentre no sigui aprovada definitivament: -C/ Molí d’Alcover, 1 i 3b de la urbanització Serradalt Això d’acord amb el que estableix l’apartat 4 de l’article 102 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que permet tramitar els instruments o atorgar les llicències fonamentats en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l’aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat.

La documentació completa de l’expedient es pot consultar a les oficines de l’Ajuntament d’Alcover, a la Pl. Nova, núm.3, de dilluns a divendres, de les 9 a les 14 hores i al web ajuntament@alcover. cat (https://www.seu-e.cat/ca/web/alcover/govern-obert-i-transparencia/accio-de-govern-i-normativa/urbanisme/planejament-urbanistic).

Contra l’acord de suspensió de llicències, per tractar-se d’un acte administratiu de tràmit qualificat, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva notificació. Alternativament, i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent de la seva notificació.

Contra la resta d’acords, per tractar-se d’actes administratius de tràmit no qualificats, no procedeix la interposició de cap tipus de recurs.

Alcover, a 23 de maig de 2022 La Secretària interventora M. Rosa Pérez López

27/05/2022 diarimés

Port de Tarragona node logístic estratègic de Catalunya

9

10

diarimés 27/05/2022

PORT DE TARRAGONA

DADES

CEDIDA

La càrrega conteneritzada creix un 144,7% el primer quadrimestre gràcies, en part, a l’alta congestió d’altres ports pròxims, cosa que obliga les navilieres a derivar els seus vaixells cap a Tarragona.

Port Tarragona manté la tendència a l’alça i creix un 23% l’últim mes Després d’un 2021 marcat per la recuperació postpandèmia, l’inici de 2022 registra increments en els líquids i sòlids a granel i la càrrega general CEDIDA

Anna Ferran

Un port en creixement. I no només pels projectes i infraestructures que s’estan impulsant amb la vista clavada en l’anomenat Horitzó 2023, sinó també pel bon comportament dels tràfics portuaris. 2021 va ser l’any de la recuperació i el creixement dels tràfics al Port de Tarragona.

Després de la recessió experimentada a escala global el 2020 a causa de l’impacte inicial de la pandèmia, l’any passat la tornada progressiva a la normalitat i la gran capacitat de resiliència de la infraestructura tarragonina i tots els actors que la conformen permetia un increment en el moviment de mercaderies sense precedents, cosa que el convertia en el port espanyol del top 10 que experimentava un major augment del volum de tones mogudes. Enguany, les bones dades continuen evidenciant bons comportaments tant en alguns dels tràfics històrics del port tarragoní com també en d’altres que s’han introduït o reforçat més recentment, dins de la seva estratègia de diversificació.

Les dades del passat mes d’abril indiquen que el Port va moure 3 milions de tones, cosa que comporta un creixement del 23% respecte al mateix mes de l’any anterior. Aquest important creixement converteix l’abril de 2022 en el segon de la

sèrie històrica, només pel darrere de l’abril de 2018, quan es van moure 3,04 milions de tones.

Les xifres d’abril s’han de sumar a les ja registrades en el tres primers mesos, de manera que en el primer quadrimestre de l’any es van moure 10,37 milions de tones, cosa que suposa un increment del 3,9%, impulsat pels excel·lents resultats d’abril i per un augment del 10% dels moviments de mercaderies al gener i al febrer.

La bona arrencada d’any es deu a un comportament excel· lent de dos dels tràfics històrics a les instal·lacions tarragonines com són els líquids a doll i els agroalimentaris, així com al creixement experimentat en tràfics que formen part de l’estratègia de diversificació planificada per l’Autoritat Portuària, com per exemple els vehicles, el Ro-Ro o els contenidors. Pel que fa als líquids a doll, lideren les xifres absolutes en els primers quatre mesos amb 6,52 milions de tones mogudes. Dins d’aquest grup, cal destacar que els productes químics van registrar de gener a març un creixement del 5,1%, sent el millor resultat de la sèrie històrica en l’apartat de químics al Port.

Els cereals es disparen Els productes agroalimentaris són l’altre principal tràfic de la

En els primers quatre mesos de l’any s’ha mogut un total de 10,37 milions de tones van créixer un 73,3%, i van arribar a Tarragona procedents de l’Argentina i Brasil, mentre que el Sègol ho va fer un 89%, procedent d’Ucraïna, Rússia i Letònia.

Aquesta diversificació de procedències mostra la capacitat d’adaptació a l’hora de canviar els orígens de les operatives d’agroalimentari davant d’un context internacional complex derivat del conflicte a Ucraïna i els dubtes sobre l’abastiment.

La importació de cereals va créixer un 49% el primer trimestre.

infraestructura tarragonina, ja que el Port de Tarragona és la porta d’entrada a la Península del gra que es consumeix en les principals zones ramaderes de l’Estat (Lleida, Aragó i Castella).

Si posem el focus en els tres primers mesos de l’any, les importacions de cereals a través del Port van créixer un 49%. El motiu que hi ha al darrere d’aquesta espectacular dada són les incerteses en el sector a causa de l’esclat de la guerra a Ucraïna. El país és el principal exportador de cereals a escala mundial, de fet, se’l coneix com el graner del món. Els dubtes que l’ocupació russa han

aixecat respecte a la continuïtat en el seu subministrament han obligat a augmentar les reserves de cereals, d’una banda, i a buscar gra provinent d’altres països per a garantir el seu subministrament. La conjunció d’ambdós fets explica el creixement d’aquest tràfic.

Així doncs, durant el primer trimestre, el moresc va experimentar un creixement del 28%, de procedència principalment ucraïnesa. El blat procedent de Bulgària, França, Letònia, Lituània, Polònia i, en menor mesura, d’Ucraïna, va pujar un 140,2%.

Pel que fa als derivats de la soja,

Impuls a la càrrega general El comportament positiu dels tràfics del Port de Tarragona, però, no només respon a les bones dades de les mercaderies principals que es mouen a la infraestructura, sinó que també reflecteixen l’encert per l’estratègia de diversificació que d’un temps ençà està impulsant el Port. L’objectiu de l’Autoritat Portuària és créixer en aquells àmbits on hi ha més recorregut i un d’aquests és, sens dubte, la càrrega general que continua amb la seva tendència a l’alça amb un creixement acumulat del 24% fins al mes d’abril.

Són diverses els tràfics que s’engloben dins la càrrega ge-

neral. Dins d’ells, en destaca la càrrega conteneritzada, que ha registrat un creixement sense precedents del 144,7%, amb 37.029 unitats mogudes en el primer quadrimestre de l’any. Al febrer, per exemple, experimentava un creixement del 36,5% i el passat 27 d’abril atracava al moll d’Andalusia l’MSC Sindy, el vaixell portacontenidors més gran que ha visitat mai els molls tarragonins. El cas de l’MSC Sindy no ha estat únic. I és que en tot el que portem d’any Tarragona ha acollit diverses operatives d’aquesta naviliera que estaven previstes en ports propers, però que no s’han pogut portar a terme per l’alta taxa de congestió.

Als contenidors, cal sumar-hi l’impacte positiu que està tenint la línia Ro-Ro entre Tarragona i Izmir. El moviment d’UTIs (Unitats de Transport Intermodal com per exemple camions o semiremolcs amb càrrega a sobre) s’ha incrementat un 181,3%, si es comparen les dades de les primeres operatives amb les actuals, cosa que evidencia el bon funcionament d’aquest nou tràfic. A tot això, cal sumar-hi el moviment de vehicles, que en els primers quatre mesos de l’any ha crescut un 11,3%, amb un total de 57.801 unitats mogudes.

Només al febrer es van moure 15.969 vehicles, assolint la xifra rècord dels últims 14 mesos.

PORT DE TARRAGONA

27/05/2022 diarimés

11

EMPRESA DESTACADA CEDIDES

Máquinas Tudela, experts en càrrega i descàrrega de mercaderies al Port Aposten per la millora contínua, ampliant la seva flota, fomentant la formació i minimitzant els riscos laborals, a la vegada que consoliden el compromís amb la logística portuària Anna Ferran

Máquinas Tudela ofereix serveis auxiliars i de lloguer de maquinària a les empreses que operen dins del Port de Tarragona. Entre els seus serveis en destaquen la càrrega i descàrrega de vaixells, camions i trens als molls marítims i als magatzems del recinte portuari tarragoní. La seva activitat està centrada especialment en els tràfics de productes a dojo com per exemple cereals, farines i altres productes de l’àmbit agroalimentari, així com àrids, adobs o ferralla. Així mateix, han ampli-

at la cobertura i també realitzen el servei de descàrregues de tots els vaixells que arriben al Port d’Alcanar.

Després dels desequilibris que l’esclat de la pandèmia de la covid-19 ha causat en tots els rams d’activitat a escala mundial, Máquinas Tudela continua apostant per a donar cobertura al sector portuari dins de les seves capacitats, garantint així el bon funcionament de la logística de tràfics essencials, com l’agroalimentari. En aquest sentit, des de la companyia ressalten que la seva missió és ajudar

a totes les empreses implicades en el sector de l’operativa portuària a Tarragona. Per aconseguir-ho, tenen una política de millora contínua que els permet adaptar i renovar el seu servei gràcies a l’ampliació de la seva flota, però també gràcies a un compromís amb la formació.

«La feina ben feta és la nostra filosofia. Hi estem totalment compromesos», afirmen els responsables de Máquinas Tudela. Un clar exemple d’aquesta aposta el trobem en la prevenció dels riscos laborals. «Estem minimitzant els riscos augmentant

els cursos formatius relatius a la seguretat laboral, conjuntament amb Prevenport», expliquen.

A tot això, cal sumar-hi que el grup al qual pertany Máquinas Tudela es troba immers en un pla d’expansió, l’estratègia del qual busca la diversificació de l’activitat per a donar cobertura a altres sectors. I tot sense oblidar el compromís que té amb Tarragona i l’àmbit portuari: «Hem incrementat la plantilla, cosa que ens ajuda a consolidar encara més la cobertura dels nostres serveis en les operatives al Port de Tarragona».

12

diarimés 27/05/2022

PORT DE TARRAGONA Josep Maria Cruset i Domènech President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

«Hem refermat la 5a posició i marquem distàncies amb els següents ports» Cruset destaca que l’orientació cap a la diversificació que desenvolupen el Port i els seus operadors és la clau per a atreure nous tràfics GERARD MARTÍ

Anna Ferran

—L’any passat, el Port de Tarragona va tancar resultats sent el port que més creixia del top 10 del sistema estatal. S’està mantenint aquesta tendència a l’alça en aquests primers mesos de 2022?

—L’evolució de les dades segueix en la línia de l’any passat pel que fa a volums i el primer quadrimestre ha donat uns bons resultats. Aquesta setmana hem vist les dades del sistema portuari general, on refermem la cinquena posició i marquem una certa diferència amb la sisena i setena posició, per tant, es corrobora la tendència no només a créixer sinó a consolidar l’increment de 2021.

—La guerra d’Ucraïna està marcant no només l’actualitat sinó també l’economia. Quins efectes està tenint el conflicte en els tràfics portuaris tarragonins?

—Des del punt de vista dels tràfics portuaris, no hem notat cap canvi respecte a un any normal.

Treballem sobre la demanda d’importació, per tant, si el mercat no ho troba en un país, ho busca en un altre. En els primers dies, hi havia determinats sectors que es mostraven preocupats. Nosaltres ja vam avisar que enguany teníem més estoc que en altres anys i que el cereal d’Ucraïna ja havia arribat i ara s’ha confirmat que en l’àmbit dels agroalimentaris hi ha normalitat. Ara bé, ens preocupa la qüestió humanitària d’aquest conflicte i també una derivada que no té a veure amb nosaltres directament, però que, en conjunt, com a planeta, ens hauria d’amoïnar que és la possibilitat que en algunes zones del planeta hi hagi falta d’aliments fruit del conflicte i de la redistribució dels cereals, així com el fet que determinats països destinin la seva producció a fer biodièsel. Per tant, la preocupació no és tant en l’àmbit local, com en el global.

—Quin impacte tindrà pel Port si finalment els països de la Unió tiren endavant el veto al petroli rus?

—Aquí tampoc notaríem un impacte pel que fa a volum de tràfic.

Si ens mirem els percentatges del que representa l’arribada de cru de petroli provinent de Rússia a Tarragona respecte a la producció mundial de petroli, és absolutament irrisori. El que hem de demanar és que les administracions competents estiguin atentes

No hem notat canvis en els tràfics per la guerra a Ucraïna, però ens preocupen les conseqüències globals Tarragona podria atreure altres líquids a causa de l’arribada de més gas liquat a altres ports de l’Estat Aquest és un port amb una mentalitat proactiva i ens interessa estudiar noves mercaderies i oportunitats La Comissió d’Urbanisme ha aprovat el Pla d’Actuació Especial de la Xarxa Natura 2000 i aviat licitarem

El president de l’Autoritat Portuària comenta que les obres de la ZAL i de la terminal intermodal a Guadalajara avancen a bon ritme.

perquè poden arribar els mateixos volums de cru, però amb un preu significativament més alt i que el ciutadà pateixi un procés d’inflació significatiu.

—El gas està també en el punt de mira i s’ha parlat molt del rol que pot jugar Espanya i el seu sistema portuari com a futur hub gasístic per a la resta del continent. Quin rol podria tenir Tarragona en aquest escenari futur?

—Tenim una comunitat portuària molt activa cercant noves oportunitats. En el nostre cas no estarien relacionades amb l’entrada de gas, perquè a Tarragona no hi tenim regasificadora, sinó que estarien vinculades amb la possibilitat d’atreure líquids que entren per ports que podrien patir una situació de saturació a causa de l’augment de l’arribada del gas liquat. Els concessionaris ens estan preguntant sobre canvis en el dia a dia per a poder aprofitar aquesta necessitat. Així que estem molt proactius pendents de si, d’aquesta realitat, en poden sortir oportunitats pel Port i pels operadors.

—Més enllà dels efectes de la conjuntura actual, el Port està registrant un important creixement en la càrrega general. Es podria dir que l’estratègia per a créixer cap aquest tràfic està donant resultats abans, fins i tot, de la posada en marxa d’infraestructures clau de l’Horitzó 2023?

—S’hi sumen dues qüestions diferents, però que tenen molt a veure. La primera és la perspectiva que genera en el mercat un Port on, quan acabin totes aquestes inversions, serà molt més competitiu i tindrà més capacitat d’atreure oportunitats.

Això ja està començant a influir, perquè no estem parlant de projectes, sinó que les obres a Guadalajara i a la ZAL s’estan executant i la terminal de la Boella s’està concessionant. No són declaracions d’intencions, sinó que els actors constaten que són realitats amb horitzons de finalització. Però, a més, s’hi suma una qüestió que és molt important que és el canvi de paradigma en el sector logístic del Port de Tarragona. Hem aconseguit

transmetre que aquest és un port amb una mentalitat molt proactiva, on ens interessa estudiar noves mercaderies i oportunitats pel territori, on no ens conformen amb allò que històricament s’havia mogut pels nostres molls, sinó que estem orientats cap a la diversificació. La suma d’ambdós aspectes és el que comença a donar resultats. En aquest sentit, no som només nosaltres els que comercialitzem, sinó que també estem atenent moltes consultes sobre la viabilitat logística i econòmica de diferents tràfics.

—S’han estat derivant operatives de contenidors d’MSC que havien d’anar a altres ports pròxims cap a Tarragona a causa de l’alta congestió. És un fet puntual o una tendència?

—Hi ha una coincidència en el temps de diversos factors. D’una banda, alguns dels vaixells van atracar a Tarragona per males condicions meteorològiques en altres ports i també per congestió. De l’altra, aquest és el resultat de la feina de comercialitzar el Port i de fer entendre que, qui es posicioni en aquests pròxims

temps a Tarragona, tindrà una posició de sortida privilegiada en el nou horitzó de competitivitat que el Port té marcat a partir de 2023.

—En aquest àmbit, DP World ha sol·licitat una ampliació d’uns 10.000 m² per a la seva terminal de recepció de contenidors. En quin punt es troba?

—S’ha aprovat aquesta setmana en el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària i respon justament a la necessitat de cobrir aquestes noves demandes pel que fa al moviment de contenidors per Tarragona.

—Un altre dels espais on hi havia pendent una concessió era el moll de la Química. S’han adjudicat ja els 13.000 m² que quedaven lliures?

—Ja està resolt pel Consell d’Administració. Teníem tres propostes diferents, les vam analitzar i finalment s’ha endut la concessió Tepsa. Ha incorporat aquests 13.000 m² a la seva concessió, cosa que li permet agafar un dimensionament significatiu i consolidar-se com un dels operadors forts del Port de Tarrago-

na, la qual cosa és una bona notícia per a la competència entre els operadors i per a la capacitat d’atracció d’operatives.

—Com avancen les obres del vial d’accés de la ZAL? —Estan sota calendari. Acabarem entre setembre i octubre, tal com teníem previst. Simultàniament, estem preparant tot el necessari perquè, quan finalitzin, ja puguem engegar les següents, que són el pas soterrat per l’autovia de Salou, que estem a punt de treure la licitació les obres, i la tramitació del conveni amb la Generalitat per a la rotonda de davant del complex de Dow, ja que l’ha d’executar la Generalitat en trobar-se fora dels terrenys del Port, si bé som nosaltres qui la financem. Dimecres la Comissió d’Urbanisme va aprovar el Pla d’Actuació Especial que inclou el desviament del canal d’evacuació d’aigües de l’A-7, que creua la zona de la Xarxa Natura 2000, de la restauració d’aquest espai natural i d’uns primers treballs en el jaciment arqueològic de Cal·lípolis. Estem preparant la licitació per aquestes tres actuacions i intentaríem començar les obres a finals d’any i executar durant 2023.

—Pel que fa a la comercialització de l’espai, com està avançant? S’ha fet ja el concurs per a licitar la comercialització a una

PORT DE TARRAGONA

27/05/2022 diarimés

13

GERARD MARTÍ

empresa privada?

—El concurs està adjudicat i estem satisfets perquè hem utilitzat un model poc habitual que és una contractació que es retribueix en funció de l’èxit. Per a nosaltres, és important que, qui guanyés la comercialització de la ZAL, no tingués la certesa que cobraria el total del contacte si no hi ha resultats. Ho fem per a incentivar la millor comercialització possible. És un contracte d’un any i mig per 126.000 euros, però més de la meitat de l’import va vinculat no es retribuirà si no hi ha concessió. Entenem que aquesta és la manera de garantir la màxima dedicació per part de qui guanyés el concurs i el màxim retorn a la despesa del diner públic.

—Treballa únicament aquesta empresa en la comercialització o l’APT també segueix?

—Hi treballem tots. L’empresa actua com un caçatalents, busca propostes i el nostre departament comercial les analitza.

Si no estan alineades amb l’estratègia del Port, es descarten.

Si estan alineades, es comença desenvolupar material específic i a respondre consultes per anar superant etapes. En aquest moment, estem treballant en diverses possibles implantacions.

Algunes d’elles ni tan sols sabem qui és el destinatari final, perquè estem en una fase inicial on ens demanen informació. A mesura que es va avançant, s’acaba comunicant el nom de l’empresa interessada i llavors l’Autoritat Portuària tenim la possibilitat de fer-nos enrere si el projecte no ens interessa perquè no encaixa en el nostre territori.

—Han descartat algunes propostes?

—N’hem descartat algunes que plantejaven ocupar més espais amb tràfics que ja existeixen i que, per tant, no aporten valor afegit. Eren propostes vinculades l’emmagatzematge d’agroalimentaris. Hem de tenir present que en aquests moments és la Zona d’Activitats Logístiques tocant a un port més gran de tot el Mediterrani. No volem consumir-la posant més magatzems de cereals o més dipòsits de productes petroquímics. La ZAL ha de ser un instrument que ens permeti obrir-nos cap a altres sectors logístics que poc o res tinguin a veure amb el que està passant i s’està movent avui en dia pel Port de Tarragona. I el valor afegit que han d’aportar aquests projectes ha de ser per al Port i per al territori.

—Quants projectes d’implantació a la ZAL tenen ara mateix a sobre la taula?

—En tenim tres de molt definits i són molt interessants. Dos d’ells els coneixem i l’encaix és positiu i en el tercer encara desconeixem qui hi ha al darrere.

—Aquestes tres propostes serien per ocupar grans espais o

Tenim a sobre de la taula tres possibles grans implantacions a la ZAL, que serien molt interessants per al Port i el territori Hem format un grup de treball amb Adif, Puertos i Ministeri per a definir com haurien de sortir les mercaderies del Port cap a l’interior Global Ports Holding entén que el projecte de creuers no és només seu o del Port, sinó que inclou tot el territori superfícies més petites?

—En aquests tres casos, parlem de grans implantacions.

—Port Tarragona Terminal Guadalajara Marchamalo està ultimant la primera fase del projecte. Quan es preveu que comenci la segona?

—A principis de juny donarem per acabada la primera fase. En aquest moment, ja estem validant el projecte de la segona fase, de manera que abans d’acabar l’any puguem estar havent adjudicat i començant obres, per a acabar-les a finals del 2023.

—Un altre dels eixos que conformen aquest Horitzó 2023 és la Terminal de la Boella. Al novembre es va publicar al BOE la petició formal de concessió. Com ha anat avançant des d’aleshores i fins avui?

—En aquest cas, no hi va haver peticions de tercers i, per tant, es va quedar la petició inicial que hi havia. Ara s’està tramitant la concessió. Això ha permès que ja s’hagin obtingut uns primers fons europeus, d’1,5 milions d’euros pels treballs i estudis tècnics. A més, s’han demanat uns altres fons europeus per a les obres de construcció de la terminal. Es tracta una inversió important d’uns 30 milions d’euros i és susceptible de tenir finançament europeu. Paral·lelament, s’estan treballant en reunions tècniques gairebé setmanals, definint la terminal, la mobilitat dels vehicles, etc. Aquesta és una concessió sobre una terminal pública.

El concessionari treballarà per a ell i per a qualsevol altre operador que vulgui moure ferrocarrils per la terminal. Això implica que el disseny intern de la terminal ha de ser compatible amb el que necessita el concessionari, però també amb el que nosaltres entenem que ha de tenir una terminal ferroviària pública.

—Anunciaven fa dues setmanes que treballarien conjuntament amb la Paeria per a estudiar la possibilitat d’instal·lar un port sec al polígon Torreblanca Quatre Pilans. Com sor-

«El Tercer Fil és una bona solució a curt termini, però si s’allarga serà pèssim», assegura Cruset.

geix aquesta proposta?

—La Cambra de Comerç de Lleida i la Paeria ens van plantejar que tenien un possible polígon industrial a Lleida basat en el sector agroalimentari que contempla la possibilitat de construir una terminal intermodal ferroviària. Lleida és un dels nostres mercats i està en límit de la viabilitat de moure mercaderies per ferrocarril. Arran d’aquesta col·laboració conjunta, estem començant a estudiar si és viable pujar càrrega de cereals de Tarragona a Lleida amb tren. Si ho és i hi apostéssim, caldria fer infraestructura ferroviària en les dues capçaleres d’aquest destí, és a dir al Port i a Lleida, cosa que obriria el debat de qui assumiria els costos d’aquesta inversió. Per tant, és una col·laboració inicial i tot està molt obert.

—El que ja tenen en funcionament és la connexió amb la terminal de TIM Monzón. Quina valoració en fan d’aquesta aliança? S’ha començat a veure ja un augment en els tràfics?

—Estem arrancant. Les bones notícies són que TIM Monzón ha guanyat la concessió d’una terminal intermodal a Tamarit de Llitera. Per tant, a través de la nostra participació en la societat, també tenim participació i decisió sobre Tamarit, de manera que estenem més el nostre hinterland. Pel que fa al moviment d’agroalimentaris en ferrocarril, el sector ara està començant a aprofundir-hi.

—Els principals actors econòmics del territori van oficialitzar la seva adhesió a la Plataforma Mercaderies per l’Interior a principis d’abril. El fet d’estar tots units facilitarà que les reivindicacions territorials siguin escoltades amb voluntat de canvi?

—Hem tingut un paper actiu

en facilitar l’acord i hem ajudat a apropar posicions entre altres sectors que estaven més allunyades, perquè no podem escanyar el territori fixant una data a partir de la qual no puguin circular les mercaderies per la costa, però el sector econòmic ha d’entendre el canvi que demana la ciutadania. El Port és membre de la Plataforma des de l’inici i ho és per convicció. Entenem que l’ordre lògic és que les mercaderies vagin per l’interior i per la costa hi vagin els passatgers. A curt termini, el Tercer Fil és una bona solució, però, si s’allarga en el temps, serà una pèssima solució que provocarà una saturació ferroviària al Camp de Tarragona i després d’anys reivindicant el Corredor del Mediterrani, ens trobarem que el tindrem saturat amb un coll d’ampolla.

—Què n’han extret de les trobades que han tingut amb Adif?

—Primer ens vam reunir amb Adif per a mostrar-los la necessitat de fer obres dins del recinte portuari per a poder treure les mercaderies per l’interior.

D’aquestes reunions en va sorgir un grup de treball que ja tenim constituït i en funcionament, en el qual participen Adif, Puertos del Estado, Ministeri i Port de Tarragona. El grup ha definit de totes les solucions tècniques possibles a l’hora de plantejar la sortida de les mercaderies des del Port cap a l’interior en quines cal aprofundir-hi i ja hem encarregat a una enginyeria que ens faci aquest estudi. Per tant, en els pròxims mesos tinguem ja solucions concretes a sobre la taula. L’important és que el que fem dins del Port estigui alineat amb la infraestructura en general, però a la vegada aquest grup serveix per a pressionar a Adif i que entengui que la reivindicació

és seriosa.

—Parlem ara de creuers, què aportarà Global Ports al projecte, més enllà de la nova terminal i la seva gestió?

—Global té dues característiques fonamentals. La primera és que és el primer operador de ports de creuers del món. Per tant, té capacitat d’interlocució amb totes les companyies i quan parla amb elles pot comercialitzar el Camp de Tarragona. Però, per a mi, tan important com això és el plantejament que fan que entén que aquest és un projecte que ni serà només de Global en el futur ni fins ara era només del Port de Tarragona, sinó que era del Camp de Tarragona, amb els ajuntaments, les cambres de comerç, els patronats de turisme, la Universitat, etc. Quan va venir el CEO de Global des dels Estats Units al Port de Tarragona per primera vegada, ens va dir que volia veure l’alcalde de Tarragona. Es van reunir i li va expressar el compromís de Global de pensar en la curta distància del territori, des del punt de vista de comercialització i de posar en valor els actius de la destinació, però entenent que aquest és un projecte compartit del territori.

Aquest posicionament, per mi, és tan bona notícia com la seva capacitat d’interlocució amb totes les navilieres. Com a territori, volem estendre i diversificar la temporada turística, però no ho farem a qualsevol preu. Ho farem amb encaix i segons les possibilitats de creixement que tinguem, però sense anar més enllà.

—Van presentar Tarragona i el projecte comú de futur amb GPH a la fira SeaTrade a Miami, quines impressions se’n va endur? Es van fer passes per a tancar nous acords?

—Les percepcions de la fira van ser molt positives. Aquesta és

la primera gran cita del sector de l’any i la gran notícia que va portar-hi Global va ser la presentació de la seva operativa a Tarragona. Es va fer un acte especial, que va reunir a la gent del sector i també a mitjans de comunicació.

Pel que fa a la comercialització, la concessió ens allibera. Creuers ara passa a ser com contenidors, cereals o líquids. Nosaltres comercialitzem el Port i la destinació, però els contractes concrets ja els fa Global. La nostra funció és promocionar la marca i equilibrar el destí, perquè tan important és per nosaltres Tarragona, Reus o Vila-seca, que estan a la Taula de Creuers, com ho és el Priorat o la Conca de Barberà amb Poblet.

—Enguany, hi haurà l’arribada de quatre noves companyies.

Es comencen a veure els resultats del nou moll i de la unió amb GPH? —Són el resultat de tenir el nou moll i també, d’aconseguir un canvi de posicionament en el sector. Abans hi havia companyies amb qui era complicat parlar-hi i ara aquestes mateixes ens contacten, tenen Tarragona en el seu radar i han obert una escala per veure com funcionarà pel que fa a operativa i a satisfacció dels creueristes i la tripulació.

—Han dut a terme una important intervenció a la zona de Cap Salou, què suposa per aquest espai els treballs que s’hi ha fet?

—L’Ajuntament de Salou ens va fer notar que el camí de Ronda, que és un projecte important pel municipi, quedava interromput en el pas que aquest tenia per la zona de propietat del Port, així que ens vam posar d’acord per fer un recorregut que li donés continuïtat. El Port ha adequat l’espai i ha fet uns miradors que ofereixen un al·licient visual molt interessant. Aquests treballs, però, no són definitius.

L’Ajuntament està treballant en un projecte a sobre del mateix recorregut, que impulsaran ells amb finançament dels pressupostos generals de l’estat.

—Per últim, han impulsat un pla de millora de la façana marítima del Serrallo. Quin serà el calendari d’execució?

—La primera actuació és al pantalà, on ja s’estan fent obres.

S’ha retirat tota la coberta i estan avançant en el ritme previst. És un element clau per a la promoció del barri, ja que et permet oferir una vista panoràmica del Serrallo des de terra. Al juny començarem les zones d’ombres a sobre del parc infantil. També està força avançat el reforç de la il·luminació de determinats carrers que són de domini públic portuari. I el que ens durà una mica més de temps és la zona d’ombreig del passeig. Estem treballant el disseny amb els veïns, perquè la solució final sigui la volguda per ells.

14

diarimés 27/05/2022

PORT DE TARRAGONA

INFRAESTRUCTURES

La ZAL comença a materialitzar-se amb la construcció del vial perimetral Aquesta infraestructura estratègica per al creixement del Port està executant la primera fase dels treballs i quan s’acabi s’urbanitzarà el terreny CEDIDES

Anna Ferran

Un motor per al creixement econòmic del territori i per a l’impuls dels tràfics portuaris.

L’activació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona suposarà un abans i un després en el potencial logístic i industrial de tota la Catalunya sud. Les més de 90 hectàrees situades al terme municipal de Vila-seca, entre el recinte portuari, el polígon químic i la Pineda, esdevindran una de les plataformes d’operacions i serveis més innovadores de la zona. El projecte, que es va plantejar fa més de 25 anys, però que només fa dos que va obtenir l’aprovació definitiva, ara comença a prendre forma, amb la construcció dels vials d’accés.

A finals d’octubre, es va donar el tret de sortida als treballs previs, que van desbrossar el terreny i preparar-lo per a l’inici de les obres. A principis de març es va oficialitzar l’inici de la construcció del vial perimetral de la ZAL, que constitueix la primera fase d’aquest projecte i que suposa una inversió de quatre milions d’euros amb fons de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Aquesta primera fase, incloent-hi els treballs previs, es preveu que tingui una durada de 10 mesos, de manera que a finals d’estiu ja estarà enllestida.

Espai connectat El vial que s’està executant té una llargada d’1,3 quilòmetres i envolta bona part del perímetre de la futura ZAL formant una L. La seva funció principal és connectar l’àrea logística amb les vies de comunicació més pròximes. El vial compte amb quatre carrils, dos per sentit, i dues rotondes intermèdies per a facilitar l’accés als carrers de la ZAL. L’obra es va adjudicar a l’UTE Eiffage-GICSAMorell i inclou també la reposició i desviament de diferents serveis afectats. Cal destacar que el disseny de vial s’ha fet tenint en compte que haurà de suportar el pas de vehicles de gran tonatge, motiu pel qual es col·locaran diverses capes de terra en el traçat per a dotar a la plataforma de la resistència necessària perquè perduri en el temps malgrat la intensa activitat que es preveu que hi hagi a sobre.

La clau d’aquest vial és la seva connectivitat amb les carreteres més pròximes per a permetre l’entrada i sortida de mercaderies. D’una banda, es construirà una rotonda a l’Autovia de Tar-

es passarà a la segona fase: la urbanització dels terrenys de la ZAL. Aquesta etapa suposarà una inversió de -- milions d’euros i deixarà les 91 hectàrees de terreny a punt per a la instal·lació de les empreses, gràcies a la creació dels carrers, la delimitació de les parcel·les i la instal·lació dels principals subministraments.

Tot plegat s’espera que estigui finalitzat durant l’any 2023, coincidint així amb l’entrada en funcionament d’altres projectes estratègics del Port de Tarragona, com l’ampliació de la Terminal de la Boella, terminal intermodal situada a Guadalajara, la finalització del túnel de Lilla o

Es construiran dos punts d’accés: una rotonda a la C-31B i un pas soterrat que connectarà amb l’A-7 L’alta demanda de sòl logístic a Catalunya converteix la ZAL en una oportunitat pel territori

La Zona d’Activitats Logístiques, en xifres 30 milions d’euros d’inversió en aquesta fase i 72,8 milions d’euros d’inversió total.

Més de 91 hectàrees de superfície (915.000 m2).

Increment dels tràfics portuaris entre 2,7 i 4,6 milions de tones a l’any.

ragona - Salou (C-31B), a l’alçada del complex industrial sud de Dow. Aquesta obra compta amb una inversió de 2,8 milions d’euros, que també finançarà l’Autoritat Portuària, si bé l’execució anirà a càrrec de la Generalitat, ja que es tracta de terrenys que estan fora del domini públic del Port. La previsió és que els treballs comencin en la segona meitat d’aquest any.

A l’extrem sud del vial perimetral, en la part més pròxima

a la Pineda, s’executarà un pas soterrat per sota de la C-31B amb la intersecció de la TV-3148, a l’alçada de la rotonda de la Piconadora, que permetrà connectar la ZAL amb el vial de vehicles pesants de l’A7, cosa que facilitarà la connexió de tota la zona amb una de les principals carreteres del territori. Aquest pas soterrat comptarà amb una inversió de 6 milions d’euros, que també estarà finançada pel Port.

A aquests dos punts d’acces-

sos, cal sumar-n’hi un altre de vital: la connexió de la ZAL amb el recinte portuari. Així doncs, en la part més pròxima al mar del vial perimetral es crearà una plataforma més ampla que permetrà, un cop es posi en funcionament la ZAL, crear un nou control d’accés des d’aquesta àrea cap a l’interior del Port.

Una àrea de dinamització Un cop s’estigui enllestida la construcció del vial perimetral

Creació de 4.200 nous llocs de treball, entre directes i indirectes.

Impacte econòmic anual al territori de 154 milions d’euros.

Pensat per a activitats logístiques, serveis postindustrials i precomercials d’alt valor afegit.

la posada en marxa del Corredor Mediterrani.

La ZAL està pensada per a acollir activitats estretament vinculades al tràfic marítim així com activitats que aportin valor afegit als productes d’aquest tràfic (manipulació de matèries primeres o serveis postindustrials i precomercials com embalatge, etiquetatge i paletització, entre molts altres). La seva ubicació estratègica, amb accés directe al Port, a tocar dels molls, però també de la terminal intermodal de la Boella, així com de vies terrestres com l’A-7, l’A-27 o l’AP-7 la converteixen en un enclavament únic al conjunt de l’Estat i de gran rellevància en el conjunt de la mediterrània. A les seves característiques pròpies, cal sumar-hi que l’escassetat de sol logístic que té actualment Catalunya, però l’alta demanda, erigeixen la ZAL com una oportunitat per al territori per a captar inversions que generin riquesa i ocupació al territori. Els càlculs fets per l’Autoritat Portuària indiquen que, quan la ZAL estigui en ple rendiment, tindrà un impacte econòmic de 154 milions d’euros anuals. Es preveu que generi uns 4.200 nous llocs de treball, entre directes i indirectes. A més, permetrà que els tràfics portuaris creixin entre 2,7 i 4,6 milions de tones més a l’any.

PORT DE TARRAGONA

27/05/2022 diarimés

15

SOSTENIBILITAT

S’inicien les primeres intervencions per a restaurar l’espai natural dels Prats d’Albinyana

CEDIDES

Dimecres es va aprovar el projecte que inclou el desviament d’un canal de drenatge, la restauració de l’espai i una intervenció a la vil·la de Cal·lípolis Anna Ferran

Just a tocar de la ZAL, entre el recinte portuari i la Pineda, hi ha dos espais integrats a la Xarxa Natura 2000 que són clau per a protegir la biodiversitat de la línia de costa: la Séquia Major i els Prats d’Albinyana. Els terrenys d’aquest últim, que són propietat de l’Autoritat Portuària de Tarragona, estan a punt d’experimentar una transformació que afavorirà la reintroducció d’espècies animals i vegetals i la conservació de l’ecosistema costaner humit protegit més gran entre el delta de l’Ebre i el del Llobregat.

La Comissió d’Urbanisme del Camp de Tarragona aprovava dimecres el projecte de restauració d’aquest espai de 37 hectàrees que suposarà una inversió de 4,5 milions d’euros. La primera de les accions a realitzar, el desviament d’un canal de drenatge, es licitarà en unes setmanes.

Aquests treballs seran la primera intervenció que es fa als Prats d’Albinyana i la seva execució és clau per a tot l’espai protegit. Fins ara, el canal de drenatge de l’A-7, C-31b i TV-3146 va a parar dins d’aquests terrenys, cosa que comporta l’entrada de grans quantitats d’aigua d’aquests vials quan plou. Fer el desviament garantirà que l’aigua quedi correctament canalitzada i que no malmeti tots els treballs de restauració de l’ecosistema que es faran posteriorment. L’Autoritat Portuària invertirà 1,6 milions

d’euros i el termini d’execució és de vuit mesos.

Recuperar l’ecosistema Un cop el canal de drenatge estigui desviat del seu curs actual, es podrà començar la recuperació com a tal de l’espai natural dels Prats d’Albinyana. L’objectiu de la intervenció és recuperar l’ecosistema d’aiguamolls costaners, creant una llacuna d’aigua

Es crearà una gran llacuna de més de 10 hectàrees que tindrà una illa de 27.000 m2 al mig La intervenció permetrà fomentar la presència de tortugues, peixos d’aigua dolça i aus interior i regenerant un sistema de dunes costaneres, en el qual es plantaran diferents espècies autòctones amb l’objectiu de reintroduir diferents tipus d’animals i aus. Cal destacar que el projecte presentat per l’Autoritat Portuària per a l’espai ha estat consensuat amb el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i és una l’acció més ambiciosa en matèria mediambiental del Pla de Sostenibilitat presentat el juliol de 2020 per l’APT. La intervenció als Prats d’Al-

binyana té tres grans actuacions.

La primera d’elles inclou totes les accions de recuperació de l’ecosistema, amb el desviament del drenatge, la creació de la llacuna, el bosc de ribera i un nou tram de platja que donarà continuïtat a la ja existent a la Pineda. La segona actuació comportarà la recuperació del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Cal·lípolis, que està situada just a la línia de costa, a l’extrem més pròxim al recinte portuari. L’última acció contempla la creació de serveis viaris interns com, per exemple, la projecció de camins, miradors faunístics i passarel·les, per a facilitar una visita respectuosa amb l’entorn.

Reintroducció d’espècies La creació d’una llacuna de més de 10 hectàrees al centre d’aquest espai protegit serà una de les actuacions de recuperació més destacades. L’existència de la llacuna permetrà reintroduir a l’espai espècies diverses com la tortuga de rierol, la tortuga d’estany o el fartet, un petit peix d’aigua dolça que viu a les zones humides del litoral. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin nidificar-hi, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència.

Al voltant de la gran llacuna es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi

S’obre la licitació per a fer una actuació arqueològica a Cal·lípolis

El projecte també preveu la creació de camins, miradors faunístics i passarel·les.

plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, a la vegada, afavorirà la presència d’altres aus que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millorant el seu hàbitat.

Així mateix, es plantaran més de 45.000 plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars graminoides característics d’aquesta mena d’ecosistemes.

A tot això, cal sumar-hi que s’establiran els mecanismes perquè es puguin formar altres llacunes de manera natural en l’àmbit de platja, cosa que afavorirà la recuperació natural de les característiques típiques d’aquesta mena d’espai. S’espera també que gràcies al nou tram de platja i al desviament de 500 metres del contradic dels Prats s’afavoreixi la presència de la tortuga

babaua.

Tota la intervenció de recuperació en aquest espai protegit servirà per a crear un espai de transició entre una zona poblada i turística com és la Pineda i un entorn industrial i logístic, com són el Port i la ZAL, que no només es convertirà en un nou punt d’interès per a la població sinó que esdevindrà un veritable pulmó verd per al territori.

CEDIDA

S’invertiran 161.000 euros i el projecte s’ha consensuat amb la Generalitat A. Ferran

La recuperació de l’espai natural dels Prats d’Albinyana també comporta una important actuació arqueològica a la vil·la romana de Cal·lípolis, situada a l’extrem nord del frontal marítim d’aquesta zona, gairebé tocant als terrenys portuaris. El Port està a punt d’obrir la licitació per a realitzar una actuació arqueològica clau per a la conservació d’aquest jaciment, que

suposarà una inversió de més de 161.000 euros. Cal destacar que aquests treballs, que són una de les tres grans actuacions que es contemplen dins del projecte de recuperació dels Prats, han estat consensuats amb els serveis territorials de la Generalitat.

Entre les tasques que es duran a terme en destaca la neteja i l’eliminació superficial dels camins que creuen el jaciment, així com altres actuacions que per-

metran la consolidació d’aquest conjunt patrimonial.

La vil·la de Cal·lípolis era un centre agrícola i pesquer que va tenir el seu gran moment d’activitat el segle II dC. Les investigacions fetes per l’Autoritat Portuària d’ençà de l’adquisició dels terrenys han permès descobrir l’existència d’un petit port romà per al trànsit de mercaderies, la base d’un magatzem o l’ancoratge d’una grua.

Encerclat en vermell l’espai que ocupa la vil·la romana de Cal·lípolis i en verd la zona dels Prats.

16

diarimés 27/05/2022

PORT DE TARRAGONA

INFRAESTRUCTURES

En la primera fase s’ha preparat el terreny per a poder acollir-hi un centre de recepció i distribució de mercaderies via ferrocarril i transport rodat.

Un salt cap al centre de la Península per a guanyar competitivitat logística La Port Tarragona Terminal Guadalajara Marchamalo finalitzarà la primera fase constructiva a principis de juny Anna Ferran

Ampliar el radi d’acció del Port, promoure la intermodalitat i fer créixer els tràfics portuaris, especialment pel que fa a la càrrega general i la càrrega conteneritzada. Amb aquest triple objectiu, el Port de Tarragona posava la vista cap a una de les zones logístiques amb més potencial del centre de la Península per a establir-hi una terminal intermodal de primer nivell. Ara la Port Tarragona Terminal Guadalajara Marchamalo encara la recta final de la primera fase d’obres i última la redacció del projecte per a engegar la segona fase dels treballs.

En aquesta primera fase, que ha comptat amb una inversió de

5 milions d’euros, s’ha desbrossat el terreny de 157.000 metres quadrats i s’ha anivellat perquè estigui a la mateixa cota que el vial rodat i la via fèrria. Un cop realitzats aquests treballs s’han dut a terme els moviments de terres necessaris per a crear una esplanada compactada i eficient per a l’activitat logística que s’hi durà a terme a sobre.

L’equip tècnic de l’Autoritat Portuària de Tarragona està ara ultimant la redacció de la segona fase del projecte, referent a la urbanització de la terminal, que haurà de ser aprovat pels ajuntaments de Guadalajara i Marchamalo, localitats on està situada aquesta nova infraes-

tructura logística. Amb un pressupost d’uns 15 milions d’euros, els treballs tindran una durada d’un any i s’espera que estigui en funcionament al llarg del 2023, coincidint amb la posada en marxa de la ZAL, el Corredor del Mediterrani i l’ampliació de la Boella, cosa que suposarà un punt d’inflexió determinant en el futur de la infraestructura tarragonina i el creixement dels seus tràfics. En aquesta etapa, es formigonarà l’esplanada, s’instal· larà l’enllumenat i es realitzaran les connexions ferroviàries, tant internes com externes, amb els dos punts de connexió amb la xarxa d’Adif, un amb direcció a Saragossa i l’altre, cap a Madrid.

També es construiran les edificacions (edifici tècnic i les naus per a la càrrega) i faran els vials, rotondes i l’aparcament de més de 18.500 m² per a camions.

Ampliar l’àrea d’influència El paper estratègic que tindrà Port Tarragona Terminal radica en la millora de la connectivitat del Port i la capacitat d’ampliar el seu radi d’acció més enllà del seu propi hinterland. Fins ara les zones d’influència del Port de Tarragona són Lleida, l’Aragó i part de Castella i Lleó. La terminal intermodal de Guadalajara li obre les portes a esdevenir un port de referència per a tot el centre de la Península, inclosa Madrid

i la seva àrea metropolitana, que és on es concentra el principal consum de mercaderies de l’Estat. Cal tenir en compte que aquest pol logístic està localitzat a escassos 70 quilòmetres de la capital, però no es troba dins de la primera corona logística madrilenya, de manera que esquiva la congestió que aquesta té.

La clau de la viabilitat del projecte de la Port Tarragona Terminal és que està connectada per ferrocarril amb la seva terminal bessona la de la Boella. D’aquesta manera, qualsevol mercaderia que arribi a Tarragona per via marítima, sortirà del moll i es posarà a sobre d’un ferrocarril a la terminal de la Boella i, en sis

hores, ja es trobarà a Guadalajara. D’allí es podrà repartir amb camions o altres ferrocarrils cap a qualsevol punt de l’Estat.

O viceversa, les mercaderies de qualsevol punt de l’Estat podran arribar a la terminal de Guadalajara, viatjar fins a la Boella i d’allí sortir per mar per qualsevol ruta marítima que el Port té amb el Mediterrani, Àfrica, Àsia o Amèrica.

A tot això, cal sumar-hi que aquesta nova terminal s’ubica en el corredor d’Henares, sent l’única plataforma logística multimodal d’aquest corredor que podrà operar trens de 750 metres. La seva connexió amb la Boella reforça la unió d’aquest corredor amb el Corredor del Mediterrani, afavorint la circulació de mercaderies entre la Península i la resta del continent europeu mitjançant dues infraestructures del Port de Tarragona. A més, la terminal estarà connectada amb les principals carreteres com són l’A-2, l’R-2, la CM-101 i l’Itinerari Europeu I-90.

Millorar el posicionament Més enllà de guanyar presència al centre de la Península, l’objectiu que persegueix Port Tarragona Terminal és fer créixer els tràfics de càrrega conteneritzada a la infraestructura marítima tarragonina. Ara mateix, el Port es posiciona en el mercat internacional del transport de contenidors per l’eficiència marítima, és a dir, per l’existència de connexió entre el lloc d’origen i/o destí i Tarragona. La combinació del Port, la terminal de la Boella i aquesta nova infraestructura obre noves possibilitats als operadors, que veuen en el tàndem Tarragona - Guadalajara una de les vies d’accés o de sortida de mercaderies més eficients del conjunt de l’Estat. L’impacte positiu de la terminal, però, traspassarà els límits de l’activitat portuària, ja que es convertirà en un nou estímul econòmic per a ambdós territoris. En aquest sentit, cal destacar que s’estima la creació de més de 3.000 nous llocs de treball gràcies a aquesta nova infraestructura.

PORT DE TARRAGONA

27/05/2022 diarimés

17

DIVERSIFICACIÓ

La línia ro-ro amb Turquia impulsa el creixement de la càrrega general

CEDIDA

En els primers quinze mesos de funcionament s’han mogut 21.000 Unitats de Transport Intermodal, assolint l’equilibri entre els dos sentits de la marxa Anna Ferran

Prop de 21.500 unitats de transport intermodal (UTI) mogudes en un any. Aquesta és la dada que evidencia la bona acollida de la ruta comercial ro-ro entre els ports de Tarragona i Izmir (Turquia). La línia es va estrenar el febrer de 2021 amb la previsió d’aconseguir uns bons registres i ara, 15 mesos després de la seva posada en marxa, les xifres només fan que confirmar les altes expectatives que tant el seu operador (Ekol Logístics), com l’Autoritat Portuària com empreses d’ambdós extrems del Mediterrani tenien posades en aquest projecte, eren del tot encertades.

La posada en funcionament de la ruta va implicar l’arribada d’un nou tipus de tràfic als molls tarragonins: el ro-ro, és a dir, el moviment de camions o semiremolcs amb càrrega. Comptabilitzat com a càrrega general, la línia

és un dels elements que explica per què aquesta està experimentant un creixement tan notable en els darrers mesos al conjunt del Port de Tarragona. En aquest sentit, si es comparen les dades del primer trimestre de 2021, quan es va posar en marxa el servei setmanal, amb els primers tres mesos de 2022, s’observa un creixement de més del 180%.

Equilibri import-export L’objectiu de les línies ro-ro és oferir una logística més eficient.

D’una banda, redueix el temps de trajecte respecte a si un camió creués el continent europeu d’extrem a extrem per a entregar una mercaderia. En aquest sentit, cal tenir en compte que la connexió Tarragona-Izmir és la més ràpida entre la Península i Turquia, amb un temps de 60 hores entre ambdós ports i de 90 hores, des d’origen i fins a la des-

tinació final. I és que dur la càrrega en camions o semiremolcs permet aconseguir uns temps porta a porta extremadament competitius i àgils. De l’altra banda, el fet de treure els camions de les carreteres i pujar-los als vaixells permet una reducció de 10.800 tones anuals de CO2 i 7,32 milions de litres de combustible, cosa que converteix el RoRo en una alternativa sostenible.

En un primer moment, la connexió es va establir responent a una demanda per part d’empreses espanyoles i europees d’importar mercaderies de Turquia, principalment tèxtils i de productes per a les indústries automobilística i química.

Ara bé, ben aviat el trànsit en el moviment invers va agafar importància i actualment estan força equilibrats. Així doncs, en el balanç d’aquests primers 15 mesos, veiem que s’han mogut un

Aquest servei és la ruta marítima més curta que actualment existeix entre Turquia i la Península.

La línia s’ha allargat cap a Madrid, Alemanya i Bèlgica gràcies a tres connexions ferroviàries total d’11.148 UTIs d’importació i 10.320 d’exportació. En aquest sentit, cal destacar que Turquia és un dels principals mercats exteriors de Catalunya, de manera que comptar amb un servei de

sortida de les exportacions ràpid, eficient i directe és clau per a continuar explorant les oportunitats que ofereix el país.

Potenciant la intermodalitat Una altra de les claus de l’èxit de la línia Ro-Ro és l’impuls a la intermodalitat. Aquesta mena de servei és intermodal per se, ja que combina el transport marítim i el transport per carretera. Ara bé,

Ekol ha fet un pas més i ha sumat el tren en l’equació. Així doncs, ha establert connexions ferroviàries entre el Port de Tarragona i el port sec d’Azuqueca de Henares, a Madrid, Anvers (Bèlgica) i Ludwigshafen (Alemanya), cosa que multiplica la seva competitivitat i el seu abast, englobant el conjunt de la península i dos pols logístics i industrials de primer nivell al conjunt d’Europa.

SERVEI RECOMANAT

Qualitat, persones i medi ambient, els pilars de l’excel·lència de City Net Han obtingut recentment les acreditacions ISO 9001, 14001 i 45011 pel seu sistema intern A. Ferran

Qualitat, seguretat i protecció del medi ambient. Aquests són els tres elements que defineixen l’ADN de City Net. Aquesta empresa ofereix un servei integral de neteja i manteniment per a empreses i particulars. La professionalitat del seu equip a

mà, la cerca de solucions personalitzades per a cada client i l’ús de productes amb segell ecofriendly són els pilars que millor defineixen el seu servei.

Bona mostra d’això són les certificacions i els segells que han obtingut recentment per part d’organismes independents.

Així doncs, els serveis de City Net compten amb tres segells ISO. D’una banda, han aconseguit l’ISO 9001, que acredita la qualitat del seu servei. Així mateix, l’Organització Internacional per a l’Estandardització també els ha distingit amb l’ISO 14001, que valida pel compro-

mís amb la protecció del medi ambient. Per últim, cal destacar que han obtingut també l’ISO 45011, referent a la seguretat i a la salut dels treballadors. I és que per a City Net el seu equip humà és la base del seu servei.

Les certificacions que han rebut evidencien el compromís amb la feina ben feta en tots els àmbits on treballen: oficines, comunitats de veïns, centres educatius, restauració i hoteleria, centres mèdics i assistencials, comerços i indústries. De fet, alguns dels seus principals clients són concessionàries del Port de Tarragona.

CEDIDA

El seu equip humà és la base de tot el servei que ofereixen.

18

diarimés 27/05/2022

PORT DE TARRAGONA

CREUERS CEDIDES

Global Ports Holding invertirà 5,5 milions d’euros en construir una terminal modular, amb un disseny avantguardista i sostenible, que utilitzarà únicament energia solar.

Tarragona espera rebre uns 50.000 creueristes en una trentena d’escales Els projecte de creuers recupera la normalitat dos anys després i desperta un alt interès entre les principals empreses del sector Anna Ferran

L’activitat creuerística torna al Port de Tarragona. Després de dos anys d’aturada obligada a causa de les restriccions imposades per la pandèmia, 2022 es presenta com l’any de la tornada al mar dels creuers. El Quest donava el tret de sortida a la temporada el passat 15 d’abril i sis bucs més han atracat a l’acabat d’estrenar moll de Balears. Diumenge, es viurà la primera arribada simultània de dos creuers d’aquesta temporada, amb el Costa Luminosa, amb capacitat per a més de 2.800 passatgers, i el Riviera, on hi poden viatjar fins a 1.260 turistes.

Si bé el sector en general encara no està assolint alts nivells d’ocupació en els itineraris que presentava el 2019, la programació de les escales, no només per a enguany sinó ja per a 2023, i la recuperació de l’activitat als molls i terminals evidencia que el món dels creuers està totalment centrat a reprendre el seu camí de creixement. En el cas de Tarragona això es fa palès en les previsions d’escales que hi ha per aquesta temporada. L’última actualització de les previsions oferta per l’Autoritat Portuària a

CEDIDA

principis de maig mostra com ara per ara s’espera l’arribada de 31 creuers a la ciutat i d’uns 50.000 passatgers. Cal tenir en compte que aquestes previsions no estan tancades i poden incrementar-se amb noves sol·licituds d’atracada per part de navilieres que fan ajustaments d’última hora en els seus itineraris pel Mediterrani i acaben apostant per Tarragona i la Costa Daurada.

El moll de Balears, operatiu La principal novetat d’aquesta nova temporada de creuers a Tarragona és el moll de Balears.

Aquesta infraestructura canvia substancialment l’experiència d’atracada respecte a la que es feia abans al dic de Llevant, gràcies als 700 metres de línia d’atracada i a l’esplanada de 40.000 metres quadrats, que facilita el moviment dels passatgers, busos i taxis. El moll es va inaugurar a finals d’octubre i ja va acollir en la recta final de la curta temporada 2021 alguns bucs, però serà enguany quan realment entri en funcionament.

Cal destacar que l’Autoritat Portuària ha fet una inversió de 30 milions d’euros per a la construcció del nou moll que suposa

Interior de la futura terminal de creuers de Tarragona.

una abans i un després en l’operativa de creuers, aportant més seguretat, més sostenibilitat, ja que està electrificat, i sobretot capacitat de creixement del projecte de creuers. La suma del nou moll, que pot acollir els creuers més grans de món, i l’espai dedi-

cat als creuers del dic de Llevant permetran acollir alhora fins a quatre vaixells.

L’arribada de l’operador líder La represa de l’activitat i el funcionament del moll de Balears, però, no són les úniques novetats

Quatre noves navilieres arriben enguany al Port La represa de l’activitat creuerística suposa també l’arribada de quatre noves companyies que atracaran per primera vegada a la ciutat. Una d’elles és Royal Caribbean. A finals de 2019, s’anunciaven la seva aposta per Tarragona. La pandèmia ha ajornat dos anys la seva arribada, si bé l’interès de la companyia s’ha mantingut i farà tres escales amb el Jewel of the Seas. Les altres tres companyies que arriben són CroisiEurope, Tradewind Voyage i MSC Cruises, amb el MSC Magnifica, que es preveu que serà l’últim buc de la temporada. d’enguany pel que fa als creuers a Tarragona. A principis d’any, el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària anunciava que adjudicava la construcció i gestió de la nova terminal de creuers, així com la comercialització de la destinació, a Global Ports

Holding (GPH). La companyia és l’operador de terminals de creuers independent més gran del món. Gestiona 25 ports al Mediterrani, el Carib i l’Àsia. La concessió s’ha fet a 12 anys, amb la possibilitat de prorrogar-la sis més.

GPH invertirà 5,5 milions d’euros per a erigir a sobre del moll de Balears una avantguardista terminal, que oferirà tota mena de serveis als passatgers.

L’edifici, que serà modular, cosa que li permetria créixer si en un futur el volum de creueristes així ho requereix, estarà construït amb alts paràmetres d’eficiència i sostenibilitat. Una mostra d’això és que utilitzarà únicament energia solar per a cobrir les seves necessitats energètiques.

La previsió és que estigui en ple rendiment a partir de la temporada 2024.

Alt interès entre les navilieres Les inversions fetes al moll de Balears i l’entrada en l’equació de GPH han augmentat encara més l’interès de les navilieres per a Tarragona. Així es va veure durant la SeaTrade Cruise, la fira més important a escala global del sector dels creuers, que es va celebrar a finals d’abril a Miami.

El Port i GPH van fer una presentació conjunta que va aplegar un elevat nombre d’assistents que van mostrar un gran interès en allò que ofereix Tarragona. De fet, la companyia ja té converses obertes amb diferents companyies per a impulsar Tarragona, no només com a escala, sinó com a port base. La seva previsió és assolir els 150.000 passatgers anuals en el 6è any de concessió.

PORT DE TARRAGONA Javier Rodríguez Director regional per al Mediterrani Occidental de Global Ports Holding

«Tarragona té un potencial important i volem que creixi com a port base»

CEDIDA

Rodríguez explica que el moll de Balears i el projecte de la futura terminal de creuers estan generant molt d’interès entre les navilieres Anna Ferran

—Acaben de fer-se amb la gestió de la terminal de creuers de Tarragona. Què suposa per a Global Ports Holding sumar aquest port a la seva cartera?

—És un èxit. Feia temps que estàvem molt pendents d’aquest projecte. Creiem que Tarragona té un potencial important en aquest sector, i per a nosaltres, que també operem al Port de Barcelona, té tot el sentit apostar-hi fort. Amb el moll de Balears i la futura terminal, el Port tindrà unes instal·lacions excel· lents que permetran que la destinació creixi.

—Quins són els objectius que es plantegen per a Tarragona?

—Tarragona és principalment un port de trànsit. La nostra aposta, i cap aquí també hem enfocat la nostra futura terminal, és atreure més tràfic d’em-

barcament i desembarcament.

La proximitat amb l’aeroport de Barcelona, com a gran hub aeri, i el fet de comptar amb l’aeroport de Reus, des d’on es poden programar vols xàrter des de destinacions europees és clau per a l’estratègia. Per exemple, els armadors britànics tenen a Tarragona força ben posicionada en els seus itineraris i són un mercat amb un pes important a la Costa Daurada. Així doncs, el nostre objectiu és comercialitzar el Port de Tarragona com a port base, un cop tingui la terminal. Les instal· lacions actuals no faciliten tant aquesta mena d’operatives, si bé en el passat ja ha estat port base i actualment tenim diverses escales d’embarcaments i desembarcaments parcials.

—Compten amb terminals en diversos ports del Mediterrani Occidental, què aporta de nou

o singular Tarragona i el seu entorn?

—De la nostra xarxa de ports, en distingim entre dos tipus. D’una banda, els key ports, on realment no cal comercialitzar, sinó que totes les companyies de creuers hi aposten, com Barcelona, Singapur o Nassau. D’altra banda, tenim els boutique ports. Són ports més petits, més enfocats a un públic diferenciat. Situem a Tarragona en aquest segon grup.

—Per tant, seguiran apostant pels creuers de nivell prèmium.

—Sí. El creuerista busca una experiència. Molts dels passatgers que embarquen a Barcelona ja coneixen la ciutat. En canvi, si se’ls ofereix una alternativa amb un destí que és més desconegut, és on tenim un potencial de creixement important.

—Van presentar el projecte per a Tarragona a la fira SeaTrade

El director assegura que la terminal estarà operativa el 2024.

Cruise de Miami. Quines impressions es van endur?

—Ens vam quedar gratament sorpresos, perquè no esperàvem que en una fira d’aquest nivell, on hi ha totes les destinacions a escala global, s’apropés tanta gent a la presentació. Estem molt contents i això ens fa apostar encara més per la destinació.

Hem fet el correcte apostant per Tarragona i, un cop la terminal estigui construïda, hi haurà molt

d’interès en aquest port.

—S’han tancat ja novetats per aquesta temporada o la següent que es puguin avançar?

—L’únic que podem dir és que hi ha molt d’interès. De fet, abans de la SeaTrade ja vam mantenir reunions amb diversos armadors. Cal ser conscients del funcionament del sector i actuar amb cautela. El procés de comercialització necessita més temps.

Els armadors planegen els seus

27/05/2022 diarimés

19

itineraris amb dos, o fins i tot tres, anys d’antelació. Alguns ja estan venent itineraris tancats de la temporada 2024. Però és cert que estem tenint moltes converses perquè incloguin Tarragona en els seus itineraris.

—Com avança el projecte de construcció de la terminal i quin serà el seu calendari?

—Un dels punts forts de la terminal és que està construïda en mòduls, que es fabricaran i transportaran a Tarragona per a fer el muntatge. L’avantatge d’aquesta mena de construcció és que ens permet donar resposta a necessitats futures i ampliar la seva capacitat, afegint-hi nous mòduls si, l’estratègia de fer de Tarragona un port base dona els seus fruits, cosa que esperem.

Això juntament amb el disseny avantguardista i la possibilitat d’obrir l’edifici a la ciutadania durant la temporada baixa amb esdeveniments són els trets que la defineixen. Pel que fa al calendari, la idea és que estigui en funcionament per a la temporada 2024.

—La pandèmia ha canviat el mercat de creuers o ha suposat només una aturada?

—Depèn de cada armador. N’hi ha que busquen noves destinacions, menys massificades per a evitar grans aglomeracions i d’altres que tornen a les operatives que feien el 2019.

EMPRESA DESTACADA CEDIDA

FCC Construcción, avançant amb el Port de Tarragona i el territori Van participar en la construcció del nou moll de Balears, amb el dic flotant Mar del Aneto Redacció

FCC Construcción està fermament compromesa amb el Port de Tarragona i el territori. Mostra d’això, és la seva participació en la construcció del nou moll de Balears. L’empresa va prendre part en la primera fase dels treballs per a materialitzar

aquesta infraestructura. El dic flotant Mar del Aneto, d’FCC, va ser l’encarregat de fabricar els onze caixons de formigó armat, que conformen l’estructura del moll i que han permès que aquest després es reomplís fins a presentar l’aspecte actual.

El moll de Balears té una ex-

tensió de 461,4 metres en el seu costat exterior i de 267,4 metres, en el seu costat interior.

Aquesta nova infraestructura del Port de Tarragona permetrà un augment del turisme en la regió així com la dinamització de l’economia i l’ocupació de la demarcació.

FCC Construcción va elaborar els 11 caixons de formigó, que formen l’estructura del moll.

20

diarimés 27/05/2022

PORT DE TARRAGONA

PORT-CIUTAT

Les actuacions que es duran a terme són la renovació del pantalà i del pont de la Petxina i la creació de zones d’ombra al moll de Pescadors (a la imatge) i als parcs infantils.

La façana marítima del Serrallo guanya atractiu i comoditat per als vianants El Port està tirant endavant un pla de millora del frontal marítim del barri, que renovarà elements i farà que sigui un indret més agradable per a passejar CEDIDA

Anna Ferran

El Serrallo i l’entorn portuari formen una unió indissoluble a Tarragona. Porta d’entrada històrica als molls, avui és un dels principals atractius de la façana marítima de la ciutat i queda totalment integrat a la proposta lúdica i cultural que aquesta ofereix, gràcies a equipaments com el Museu del Port i els Tinglados, a la zona del Moll de Costa, i el Teatret del Serrallo, situat al carrer Trafalgar, al bell mig del barri mariner. De fet, aquest últim equipament és un dels exemples més clars dels vincles entre el Serrallo i l’Autoritat Portuària, ja que aquesta última va adquirir l’edifici de l’antic Pòsit de Pescadors i el va rehabilitar de dalt a baix per a oferir al barri un espai cultural amb caràcter i una programació d’allò més variada, que el dinamitza. Ara, aquest vincle i aquest compromís fa un pas més amb el pla de millora de la façana marítima que han planificat de manera conjunta l’APT i l’Associació de Veïns del Serrallo.

Amb un pressupost d’1,15 milions d’euros, el pla contempla quatre actuacions que donaran un nou impuls a la zona i n’impulsaran l’atractiu. Els projectes que s’han consensuat entre l’Autoritat Portuària i els veïns són la restauració del pantalà, la instal·lació de mobiliari urbà

El pla de millora ha estat consensuat entre l’Autoritat Portuària i l’Associació de Veïns Es destinarà 1,15 MEUR al conjunt d’actuacions, que es duran a terme durant el 2022

El moll de Pescadors està molt exposat al sol i la ciutadania feia temps que demanava actuacions.

per a generar ombra al passeig, la instal·lació de tendals per a generar ombra als parcs infantils i la restauració de l’entorn del pont de la Petxina. L’objectiu d’aquestes quatre intervencions, que s’executaran al llarg de 2022, és restaurar elements malmesos i millorar la seguretat, la comoditat i la imatge d’aquest entorn urbà per a fer créixer encara més

l’atractiu del barri mariner tarragoní.

Ombra i comoditat L’actuació que s’enduu el paquet d’inversió més gran és la creació de diverses zones d’ombra al moll de Pescadors del Serrallo, amb un pressupost de mig milió d’euros. Aquest emblemàtic espai comptarà amb pèrgoles i

arbrat que projectaran ombra i facilitaran el passeig dels vianants, especialment en els mesos de més calor de l’any. Concretament, es crearan cinc zones d’ombra al llarg del passeig mitjançant la col·locació d’unes pèrgoles d’un material amb acabat de fusta. Cada pèrgola comptarà amb un espai per a seure i descansar així com d’unes jardine-

res, on es plantarà vegetació per a generar més ombra, de manera natural. Cal destacar que tot el moll de Pescadors és una zona molt exposada al sol, cosa que fa molt feixuc el passeig durant l’estiu. La ciutadania feia temps que demanava alguna actuació en aquest espai per a fer-lo més còmode i el Port ha recollit aquestes peticions amb aquest projecte que té una dotació pressupostària de mig milió d’euros.

Seguint amb aquest mateix propòsit, s’instal·larà una altra zona d’ombra als parcs infantils que hi ha davant del Tinglado 4 del Moll de Costa. El Port els va construir l’any 2013 i el 2017 van ser ampliats. Enguany, experimentaran una nova intervenció que els cobrirà parcialment, de manera que els infants puguin jugar-hi hivern i estiu, sense dificultats. Així doncs, s’instal·laran 217 m² de material flexible que projectarà l’ombra que se subjec-

tarà mitjançant una estructura d’acer galvanitzat col·locada en els extrems dels mateixos parcs infantils, que cobrirà entre el 40 i el 50% del total de la superfície de cadascun dels dos parcs infantils.

La renovació del pantalà El segon projecte, pel que fa al volum de la inversió, és la intervenció que es farà al pantalà del Serrallo. Es destinaran 415.000 euros per a renovar tota l’estructura del pantalà, així com la reposició dels punts de suport entre els elements de l’estructura.

Entre les millores que s’hi faran en aquesta reparació s’hi destaquen la nova fusta sintètica que substituirà l’anterior natural, reduint així costos de manteniment, i la col·locació de punts de llum i baranes per fer guanyar en seguretat.

El pont de la Petxina L’última intervenció que contempla el pla de millora és una renovació d’un dels principals accessos al barri, el pont de la Petxina. D’una banda, es rehabilitarà una de les parets del pont per a permetre que nous artistes puguin deixar la seva empremta creativa, seguint la iniciativa iniciada fa uns anys. De l’altra, es faran petites actuacions i reparacions per a posar-lo al dia.

PORT DE TARRAGONA

27/05/2022 diarimés

21

PORT-CIUTAT

El camí de ronda de Salou allarga el traçat per zona portuària i inclou sis nous miradors

CEDIDA

El Port ha invertit més de 86.000 euros en aquest projecte reivindicat per la localitat Anna Ferran

Connectar el territori amb els entorns marítims i portuaris és una de les vocacions que té el Port de Tarragona, més enllà de la seva funció com a node logístic i motor econòmic del territori. Aquests vincles s’han enllaçat una vegada més amb la intervenció que ha dut a terme l’APT per allargar el camí de ronda de Salou dins dels terrenys de domini públic portuari de la zona de Cap Salou. A finals d’any, es donava el tret de sortida als treballs d’adequació i a principis d’abril quedava obert aquest nou tram d’1,250 quilòmetres de llarg que voreja la costa i ofereix unes imponents

vistes al Mediterrani.

El projecte ha suposat una inversió per part de l’Autoritat Portuària de més de 86.000 euros.

Es van condicionar els camins ja existents i se’n van obrir de nous, instal·lant tanques de seguretat i col·locant nova senyalització informativa perquè els usuaris del Camí de Ronda puguin gaudir del paisatge, de la natura i del patrimoni natura que ofereix aquest itinerari costaner en zona del Port de Tarragona. Així mateix, s’han instal·lat sis nous miradors al llarg del traçat que permeten observar el paisatge i gaudir de l’entorn.

Les obres s’han dividit en tres

CREUERS

Un dels espais on s’han instal·lat dos dels miradors és l’antic front de voladura de la Pedrera.

El nou tram que s’ha condicionat té una llargada d’1,250 quilòmetres zones. A la primera zona, la més propera a l’interior de Cap Salou i on la cota és més elevada i la vegetació és prou espessa per delimitar el pas dels vianants, s’hi ha col·locat a manera de mirador un tram de barana de

fusta i cartelleria d’advertència de perill de caiguda en punts concrets del recorregut propers al penya-segat. La segona zona es correspon al pas per la zona alta de l’antic front de voladura de la Pedrera. Aquest tram ja estava protegit davant de caigudes fortuïtes, no obstant s’hi han reforçat diversos punts que puguin representar perill. I, a més, s’hi han instal·lat diferents trams de barana de fusta a mode de mira-

dor en dos punts del recorregut que transcorre per la part alta de la pedrera. A l’últim tram, entre la pedrera i la platgeta del Racó de Salou, s’ha condicionat un nou camí esbrossant el terreny en forma d’un traçat sinuós, imitant els camins naturals, procurant minimitzar l’impacte en la vegetació ja existent.

Recuperant espais d’història Els camins de ronda són espais

on la història i la natura s’hi donen la mà. Cal destacar que aquesta no és la primera intervenció que fa el Port de Tarragona en el seu traçat. El 2014, l’APT va obrir i adequar l’accés al Far de Salou, també de domini portuari. Amb la intervenció que ha fet enguany, ha permès que el camí de ronda salouenc tingui continuïtat d’extrem a extrem del municipi, responent a una demanada clau de la localitat.

SERVEI RECOMANAT

La trobada dels ports de creuers del Mediterrani, a Tarragona

Controladores de Accesos Delon, solucions a mida i de total confiança

Tarragona acollirà la Medcruise 2023, la pròxima assemblea general de l’associació de ports de creuers del Mediterrani.

Així ho han anunciat representants de l’Autoritat Portuària durant la seva participació en la trobada d’enguany, que s’està duent a terme aquesta setmana a S’Agaró i que, ha estat organitzada pels ports de Palamós i Roses. Aquest és un dels esdeveniments més rellevants de la indústria europea

Un bon control d’accessos garanteix tranquil·litat i seguretat. Controladores de Accesos Delon 1961 són proveïdors a nivell nacional de controladors titulats, així com d’auxiliars de servei per a hotels, comunitats, indústries, finques, esdeveniments, establiments comercials, proves esportives, etc. La professionalitat, la serietat i l’eficàcia els ha convertit en una referència.

de creuers en què participen importants companyies de creuers i un centenar de ports de la costa mediterrània amb tràfic de creuers, operadors turístics i patronats de turisme.

En la seva participació d’enguany, el Port ha explicat els principals atractius del territori com a destinació turística, el potencial de les instal·lacions portuàries, entre ells el nou moll de Balears, i la seva unió amb Global Ports Holding.

CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L

CONTROLADORES DE ACCESOS DELON 1961 S.L. Es una empresa dedicada exclusivamente a auxiliares de servicios y controladores de accesos.

Analitzen totes les possibilitats per oferir una solució ajustada a les necessitats concretes. I és que per a Delon cada servei és únic i per això assigna sempre el personal que millor s’hi adapta.

Prestamos servicio a nivel nacional.

Nos amoldamos a las necesidades de nuestros clientes y a los servicios.

Para más información y solicitar presupuesto sin compromiso:

877 600 008

22

diarimés 27/05/2022

PORT DE TARRAGONA

PORT-CIUTAT

La cultura, l’oci i el mar es donen la mà als espais del Moll de Costa L’indret s’ha convertit en un dels principals epicentres culturals de Tarragona amb una programació que aposta per la qualitat i també el talent local CEDIDES

Anna Ferran

vins d’una de les DO del territori per a convertir un concert en una experiència sensorial gràcies a la degustació i al teló de fons que ofereix la terrassa del Teatret del Serrallo.

Una rambla cultural on disciplines i propostes molt diverses s’hi donen cita. El Moll de Costa és un dels epicentres de la cultura i l’oci a Tarragona. Una programació variada, que uneix el talent del territori, els artistes emergents i noms amb ressò internacional, juntament amb uns equipaments de primer nivell i un entorn magnífic a tocar del Mediterrani han fet que aquesta zona s’hagi convertit en un imprescindible per a la ciutadania.

Des dels concerts musicals a les exposicions, passant pels tallers infantils, les xerrades o les visites teatralitzades, propostes ben diferenciades s’hi donen cita i evidencien que aquest indret viu una efervescència que només fa que créixer.

Escenari del talent Km0 La diversitat d’activitats i disciplines programades quedarà palesa novament aquest cap de setmana. Música, arts escèniques, exposicions i visites al Museu del Port conformen un programa, que lluny de ser excepcional és un reflex del dinamisme que l’Autoritat Portuària vol aportar a l’espai per a fer que els tarragonins i tarragonines se’l sentin seu i generin vincles emocionals amb la façana marítima i l’entorn portuari. Una de les propostes que es podrà gaudir, a partir d’avui a la tarda, és la tercera edició de la mostra d’arts escèniques Expressa’t.

Un total d’onze escoles de dansa, teatre i música del territori mostraran el talent dels seus alumnes a la plaça que hi ha al davant del Tinglado 1. Aquesta iniciativa va sorgir l’any passat

En sentit horari, participants de l’Expressa’t; l’exposició ’Between the Lines’; el comerciant romà Tiberius i un concert del Voramar.

com a resposta a una petició que feien nombroses entitats i escoles de trobar un espai a l’aire lliure on poder actuar i ensenyar el seu treball al llarg del curs. El Port va escoltar aquesta petició i d’aquí en va sortir el primer Expressa’t. La bona acollida entre les entitats participants i el públic va impulsar l’organització d’una segona edició la passada tardor i ara aquesta edició que es converteix en un festival on la dansa, els balls urbans, la música, el cant coral, el flamenc i el teatre es donen la mà. Les actuacions començaran avui a la tarda, continuaran durant tota la

jornada de demà i acabaran diumenge al matí.

Les onze entitats artístiques participants actuaran a la plaça situada davant del Tinglado 1 del Moll de Costa, en dos escenaris diferents per a dos tipus d’actuacions: un per a actuacions musicals, teatre i ball espanyol i l’altre, per a la dansa clàssica. Els participants són Adele Acadèmia de dansa, Yamaha Music School Tarragona i Agrupació Coral del Serrallo el divendres; Urban Style. Escola de ball Mireia Samper, Ballet Amaia Dorronsoro, Escuela de Danza África Aguilar, El Taller. Centre de Dansa i Art i

Flamenc el dissabte; i diumenge, per a finalitzar serà el torn de Nova Escola de la Banda Unió Musical de Tarragona, Escola de Dansa Dansartt Pilar Merle i TotTeatre: Som. Música a la terrassa del Teatret Els amants dels concerts de petit format tenen avui una cita amb el Teatret del Serrallo. Aquest emblemàtic espai del barri mariner de Tarragona ha acollit novament el cicle de concerts Voramar, que proposa actuacions musicals intimistes en un entorn únic com és la terrassa que mira al moll de Pescadors i al

mar. La cantautora Marina Freixas va donar el tret de sortida al cicle el divendres 13 de maig. La setmana passada va ser el torn d’Inspira i avui actuarà Valdivia per a posar el punt final al cicle que dona per inaugurada la temporada de concerts i actuacions a l’aire lliure a l’entorn del Serrallo i del Moll de Costa.

La cantant i compositora madrilenya Valdivia presentarà aquesta nit els temes del seu primer EP, Cero, on es fusionen els sons pop més suaus amb un folk renovat. El concert, igual com els altres dos que l’han precedit, anirà acompanyat d’un tast de

Un comerciant de fa 2000 anys El Museu del Port és, sens dubte, el buc insígnia de la proposta cultural del Moll de Costa. Aquest mes està celebrant el seu 22è aniversari, motiu pel qual durant tot el maig ha comptat amb un programa especial d’activitats per a petits i grans. Aquest cap de setmana arriba l’última: la visita teatralitzada Tiberius, comerciant pel Mare Nostrum. La proposta, que s’emmarca també dins dels actes del festival Tarraco Viva, planteja un viatge de 2000 anys per a conèixer com era el comerç del vi i quins eren els perills de la navegació pel Mediterrani d’aquell temps de la mà de Tiberius Claudius Amiantus, un comerciant de l’antiga Tarraco. Avui a la tarda es fa una d’aquestes visites teatralitzades i demà a les 12 del migdia l’altra.

Exposicions singulars A totes aquestes propostes cal sumar-hi les exposicions programades als Tinglados del Moll de Costa. El Tinglado 1 acull fins al 3 de juliol Límits de Roser Oduber, una mostra que camina entre allò que ens uneix i allò que ens separa a partir de l’ús de dos colors, el blanc i el vermell. D’altra banda, el Tinglado 2 exposa Between the line, la proposta del nord-americà establert a Tarragona, J.J. White, que explora els límits de la creació a partir de la destrucció. Aquesta exposició es podrà veure fins al 19 de juny.

PORT DE TARRAGONA EMPRESA DESTACADA

CEDIDA

27/05/2022 diarimés

23

ESDEVENIMENTS DESTACATS

L’estratègia de futur del sistema portuari es debat a Tarragona Experts de tot l’Estat participaran en les dues jornades sobre ciberseguretat i gestió d’emergències CEDIDA

Anna Ferran

Impulsar el talent jove del territori per fer avançar la logística, l’aposta d’Euroports L’operador participa en diversos programes d’FP dual i té un conveni amb la URV per a fomentar vocacions logístiques Anna Ferran

L’impuls del talent i el compromís amb el seu entorn més pròxim són dos dels trets distintius d’Euroports. La companyia, que és un dels operadors portuaris més grans d’Europa amb 34 terminals al continent i a la Xina i més de 60 milions de tones mogudes a l’any, és una referència dins de l’ecosistema portuari tarragoní. I no ho és només per comptar amb una concessió de més de 21 hectàrees ni pel seu compromís amb l’eficiència i el medi ambient, sinó que ho és per apostar per identificar el talent més jove i ajudar-lo a créixer dins de l’àmbit logístic.

«En la nostra voluntat per crear vincles i un impacte positiu a la societat estem molt bolcats amb la contractació juvenil, donant l’oportunitat a joves estudiants de tenir la seva primera experiència professional amb nosaltres, a més de participar activament amb centres d’ensenyament en la seva formació», expliquen des d’Euroports. Així doncs, l’empresa té convenis de col· laboració amb diversos centres de formació professional: INS Vidal i Barraquer (CFGS de Transport i Logística, i CFGS d’Administració i Finances), INS Pere Martell (CFGS en Prevenció de Riscos Laborals) i l’escola Joan XXIII (CFGS de manteniment electromecànic, comerç internacional i administració i finances). A més, també compten amb un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili.

En el cas dels cicles formatius, duen a terme FP Dual, de manera que els alumnes que escullen Euroports es formen a l’empresa durant tot un any, cosa que els permet adquirir

un aprenentatge molt específic que els facilita el seu posterior accés al mercat laboral.

En aquest sentit, des de la companyia puntualitzen que molts d’aquests estudiants d’FP dual acaben quedant-se a l’empresa i integrant-se en la seva plantilla. De fet, alguns dels seus actuals empleats en posicions de lideratge van tenir el seu primer contacte a l’empresa gràcies als períodes de pràctiques de l’FP. Pel que fa als convenis amb la URV, als estudiants de grau se’ls hi ofereix fer pràctiques extracurriculars, mentre que als dels màsters de Direcció de Recursos Humans i de Prevenció de Riscos Laborals, són pràctiques curriculars.

A tot això, cal sumar-hi que l’operador portuari col· labora activament amb els centres educatius i amb esdeveniments diversos com fires d’ocupació, i tot amb l’objectiu de facilitar la transferència de coneixements entre empresa i ensenyament a la vegada que es fomenta l’ocupació dels joves. «Els ports són indrets plens de dinamisme i volem apropar-lo a la ciutadania, donant a conèixer a les noves generacions un sector amb futur i que a més tindrà un paper clau en els reptes de sostenibilitat que haurem d’enfrontar com a societat», apunten des d’Euroports. En aquest sentit, asseguren que és vital atreure el talent jove com a garantia que aquesta transformació verda i sostenible es dugui a terme amb èxit. I conclouen: «És per això que creiem essencial fomentar vocacions logístiques entre els joves en un sector que és clau per la competitivitat de la nostra economia».

Tarragona es converteix aquest mes de juny en l’epicentre del debat i l’estratègia sobre dos aspectes clau dins del món portuari: les TIC i la seguretat i la gestió d’emergències. L’Autoritat Portuària és l’organitzadora de dues cites de primer nivell dins del sector que portaran a la ciutat especialistes del sector de les operatives logístiques marítimes vinguts d’arreu de l’Estat. La primera d’elles és Enjoy IT, la cinquena edició de les Jornades TIC i de Ciberseguretat, que se celebrarà de l’1 al 3 de juny. Els dies 16 i 17 del mateix mes serà el torn de la segona edició de les Jornades Tècniques de Seguretat i Gestió d’emergències a l’àmbit portuari.

TIC, ciberseguretat i ports La setmana vinent se celebrarà la 5a edició de les Jornades TIC i de Ciberseguretat. Aquesta cita agrupa a professionals de tota la xarxa de ports de l’Estat i cada edició es duu a terme en una localització diferent. Després de quedar ajornada durant dos anys a causa de la pandèmia, enguany finalment s’ha pogut recuperar.

L’APT va assumir el repte de ser l’organització d’aquestes cinquenes jornades, que porten com a lema Enjoy IT. El congrés serveix de punt de trobada entre els directius i els responsables de sistemes d’informació de les autoritats portuàries del sistema estatal i on

L’Autoritat Portuària és l’organitzadora d’ambdues cites.

Els reptes i oportunitats de la digitalització es tractaran en ponències i taules de debat els diversos actors i empreses que treballen en l’àmbit de les TIC i de la ciberseguretat poden intercanviar coneixement i experiències amb l’objectiu comú de potenciar i analitzar els nous

reptes que ofereix l’actual panorama d’infraestructures TIC, seguretat de la informació, compliment normatiu, solucions de mercat, noves tecnologies, etc.

El Port de Tarragona presentarà com a cas d’èxit el SEA (Sistema d’Entregues Alimentàries), que ha suposat una millora de l’eficiència en les entregues en l’àmbit dels tràfics agroalimentaris. Així mateix, es parlarà de qüestions

com la implantació del 5G als entorns portuaris, la protecció en entorn d’atacs informàtics i ciberguerra o la digitalització de l’administració pública.

Gestió d’emergències La ciberseguretat és un aspecte fonamental en l’àmbit portuari, però també ho és la seguretat física i la gestió de les emergències. Per això, el Port de Tarragona durà a terme les Jornades Tècniques de Seguretat i Gestió d’emergències a l’àmbit portuari.

Aquesta cita no només evidencia el compromís amb la seguretat i la resposta eficient davant de possibles emergències de l’Autoritat Portuària, sinó que permet aprofundir-hi per a reforçar-la i millorar-la. L’any 2019 es van celebrar per primera vegada i després de l’aturada obligada per la covid, enguany tornen amb la presència de professionals de tot el sistema portuari que tindran l’oportunitat de conèixer tendències en aquest àmbit i casos d’èxit aplicats en diverses infraestructures portuàries.

El programa d’enguany posarà el focus en les estratègies de gestió i en el pes que estan adquirint els centres de control i comandament, com a espai essencial per a la gestió d’emergències. Més enllà de les presentacions, es duran a terme diverses taules rodones on els participants podran compartir les seves reflexions per a fer més enriquidora la cita.

24

diarimés 27/05/2022

PORT DE TARRAGONA

CAMP DE TARRAGONA

27/05/2022 diarimés

25

SEGURETAT

Mont-roig treu a concurs el servei de càmeres de vigilància Les empreses poden presentar les ofertes de licitació fins al 17 de juny Redacció

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha obert un concurs públic per presentar ofertes pel nou servei de vigilància i control de matrícules al municipi amb un rènting de cinc anys i possibilitat de compra. El servei contractat l’oferirà l’empresa guanyadora a

través de 13 càmeres de vigilància i 1 càmera d’entorn que permetran controlar tots els vehicles que accedeixen per les principals vies d’entrada als diferents nuclis i urbanitzacions del municipi. El preu de la licitació és de 248.000 euros sense IVA i es poden presentar ofertes fins al 17 de juny.

Aquest projecte de millora de la vigilància al municipi pretén, al mateix temps, incrementar la sensació de seguretat i evitar fets incívics i delictius.

Aquest sistema de videovigilància permetrà reforçar la tasca que duu a terme la Policia Local, aprofitant alhora, els avantatges

de les noves tecnologies. El sistema estarà complementat amb un sistema de reconeixement de matrícules amb capacitat d’anàlisi de les captures, gestió d’avisos i sistema de telecomunicacions pel control de les entrades i les sortides de vehicles del municipi i la detecció d’aquells que siguin potencialment perillosos o d’interès policial.

Les càmeres de vigilància se situaran en diversos punts estratègics del municipi com la cruïlla entre la T323 i la T310-z a Montroig, a la sortida de l’A-7 sentit Miami Platja o amb la rotonda Mas Miró i a la N-340 a la Riera de Riudecanyes, entre d’altres.

MONTSIÀ CEDIDA

El FreginARTS uneix artesania km0, reciclatge i productes de la terra Aquesta singular fira se celebrarà diumenge Redacció

L’artesania, el reciclatge, el món del patchwork i la gastronomia s’uneixen aquest diumenge a Freginals, en una nova edició de la fira FreginARTS. A partir de les 10 del matí i fins a les 8 del vespre, el carrer Major estarà ple de propostes que fan de l’artesania i del DIY (Do It Yourself) la seva filosofia de vida. Més enllà de les parades que s’hi instal· laran, aquesta nova edició del FreginARTS arriba carregada d’activitats perquè petits i grans puguin gaudir-ne al màxim a la vegada que s’endinsen en un món on la creativitat no té límits.

Els amants del patchwork podran gaudir de diverses exposicions on es presentaran treballs fets a partir d’aquesta tècnica. El fil i l’agulla estaran ben presents durant tot el FreginARTS, i és que al llarg del dia es faran exhibicions de costura i de punta de coixí. A més, la plaça dels Arbres acollirà l’activitat Un repunt per la igualtat, una cosida popular que vol trencar amb els estereotips i la desigualtat entre homes i dones, mostrant que cosir no és una activitat únicament de dones.

Aquells que estiguin més interessats en l’artesania, els treballs manuals i el reciclatge no

Hi haurà exhibicions de costura i punta de coixí pels carrers.

es podran perdre els Tallers al Pati o el taller de decopage. Els mestres artesans són uns dels protagonistes de la fira i més enllà de comptar amb el seu estand també duran a terme exhibicions i tallers. Les artesanes d’Artpauma (Mas de Barberans) oferiran un taller de palma al matí i el mestre cadirer Prudencio Puent de Sant Rafael del Riu farà demostracions en directe.

La gastronomia és un altre dels imperdibles del FreginARTS i en aquesta edició es podrà gaudir de parades amb productes Km0, un tast de vins locals, degustació de productes de proximitat, degustació de paella i vermut i una degustació de suc de taronja natural fet amb taronges de la localitat, que serà solidari amb les víctimes de la guerra a Ucraïna.

ALT CAMP CEDIDA

Rodonyà celebra demà una nova edició del Fira’t, el mercat de proximitat Hi haurà parades de productes km0 i d’artesania Redacció

Després de dos anys de no haver-se pogut celebrar, a causa de la pandèmia, Rodonyà recupera el Fira’t, el mercat de productes artesans i de proximitat. La cita serà demà, des de les 10 del matí i fins a les 8 del vespre. El pati del Castell de la localitat i els voltants s’ompliran de parades amb productes elaborats de manera artesanal i amb paradistes de productes alimentaris elaborats o comercialitzats per ells mateixos. Aquesta nova edició arriba amb una novetat destacada, un dinar a l’estil barbacoa que farà les delícies de tots els visitants que s’hi apropin.

Els productes agroalimentaris i l’artesania són els plats forts del Fira’t, però no són els únics productes que hi podem trobar.

I és que aquest mercat de proximitat també inclourà parades de productes de segona mà i d’intercanvi, cosa que mostra el compromís total amb la sostenibilitat, no només impulsant els productors de km0 sinó fomentant també la reutilització.

L’oci també hi té el seu espai dins del Fira’t. A dos quarts de 7 de la tarda, la fira s’amenitzarà amb un concert del grup Julivert. El conjunt del Baix Gaià, un dels indispensables en les programacions de les Festes Ma-

El mercat es fa al pati del Castell de Rodonyà i als voltants.

jors i altres jornades lúdiques, oferirà cançons populars i de taverna, que de ben segur que faran moure a tots els presents.

A més, durant la jornada també es farà una trobada d’intercanvi de plaques de cava.

Cada any, Rodonyà convida un municipi veí a participar a la fira. En aquesta edició, el municipi escollit és Aiguamúrcia, de manera que artesans i productors de proximitat de la localitat es podran trobar demà al Fira’t.

CEDIDA

Les càmeres se situaran en punts estratègics del municipi.

26

diarimés 27/05/2022

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN POLÍTICA

SALUT

Les incapacitats temporals per ingrés es faran als hospitals El departament de Salut va anunciar ahir que les incapacitats temporals generades a causa d’un ingrés es gestionaran des dels hospitals per treure pressió a les agendes dels professionals de l’atenció primària.

La mesura, que ha començat a implementar-se a partir d’una prova pilot que s’ha dut a terme al Vallès Occidental, es preveu que es desplegui arreu del territori català a finals d’aquest any.

Amb aquesta mesura es preveu

un estalvi d’entre 180.000 i 324.000 visites anuals. Segons la directora del Servei Català de la Salut, Gemma Craywinckel, aquesta «desburocratització» permetrà «agilitzar el procés» amb una «clara millora» per als pacients i professionals. Per la seva part, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va destacar que és tracta d’una iniciativa «pionera, automatitzada i que permet fer la vida més fàcil». ACN

SEGURETAT

El Canadà anuncia noves mesures per a les armes de foc El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va explicar ahir que en les pròximes setmanes el seu Govern adoptarà noves mesures per restringir l’ús d’armes de foc al país després de la massacre d’aquest dimarts a un col·legi de Texas, als Estats Units, en què van morir 19 infants i dues professores.

Trudeau va declarar que el seu Govern ja ha adoptat una sèrie de mesures per limitar la possessió i ús d’armes de foc però

que les properes setmanes presentarà noves restriccions.

El primer ministre canadenc va afirmar que encara que al país hi hagi diversitat d’opinió respecte la possessió d’armes, «els canadencs estan units en el seu interès que hi hagi menys violència amb armes». Tot i que la majoria de grups parlamentaris va donar suport a aquestes mesures, el principal partit de l’oposició ja es va oposar a les noves restriccions. EFE

Pedro Sánchez anuncia una reforma de les lleis de secrets i del CNI

Salut confirma 4 casos de verola del mico a Catalunya vinculats amb d’altres de l’Estat

El president del govern espanyol desclassificarà documents sobre l’espionatge si ho demana la justícia per intentar apaivagar els seus socis ACN

ACN

Pedro Sánchez va anunciar ahir tres actuacions del seu executiu en resposta a les demandes dels seus socis per l’escàndol del Catalangate. Es tracta, en primer lloc, de la redacció d’una nova Llei de secrets oficials que arribarà al Congrés durant el pròxim període de sessions –a partir de setembre- i que substituirà la de 1968, vigent fins ara. També una nova Llei del CNI per superar la del 2002 que augmentarà els controls judicials i interns dels serveis secrets en la línia del que demana el PNB i, en tercer lloc, la desclassificació de la documentació sobre l’espionatge a líders independentistes, però no de mutu propi, sinó únicament si ho demana l’Audiència Nacional. El president del govern espanyol anunciar aquestes actuacions durant la seva compareixença al Congrés a petició d’ERC, Junts i Bildu per retre comptes sobre el coneixement i les mesures que pensa adoptar en resposta al cas d’espionatge a líders i activistes independentistes descobert per Citizen Lab. Fins ara, fruit d’aquest escàndol, l’executiu es va limitar a oferir una compareixença de la directora del CNI a la comissió de secrets oficials, a redactar un informe per part del Defensor del Poble i, fruit de la descoberta de les escoltes als membres del govern amb el sistema Pegasus, va destituir la directora del CNI, Paz Esteban.

El president espanyol va afirmar que malgrat els contactes de líders independentistes amb Rússia i els «dubtes raonables» sobre l’informe de Citizen Lab, el seu govern va actuar «amb em-

El Departament de Salut va confirmar ahir la detecció de quatre casos de verola del mico a Catalunya en les últimes hores, tots ells vinculats amb d’altres positius detectats a l’Estat. Hores abans, el Ministeri de Sanitat xifrava en 84 els casos positius de verola del mico a l’estat espanyol. L’Institut Carlos III va confirmar aquests 84 casos positius de la verola no humana (orthopoxvirus) i, a diferència d’anteriors actualitzacions, ja els «dona per casos confirmats de Monkeypox». En total, l’Institut Carlos III ha rebut 157 casos sospitosos dels quals 73 s’han descartat. La ministra de Sanitat va confirmar que Espanya participarà en la compra conjunta de la vacuna i l’antiviral que farà la Unió Europea. EFE

El preu de la gasolina marca un nou rècord, acostant-se als dos euros el litre Pedro Sánchez durant la compareixença pel ‘Catalangate’.

patia» i «transparència» davant el cas d’espionatge. Sánchez també va prometre que el seu govern desclassificarà «amb la major celeritat» possible documents secrets sobre l’espionatge als líders independentistes si així ho demana la Justícia. Segons Sánchez, atendrà «qualsevol petició d’informació per part dels jutges per ajudar els afectats que han estat víctimes de la vulneració dels drets fonamentals».

Amb tot, va recordar que l’informe de Citien Lab és un treball «acadèmic» i no «fets provats».

La modificació de la Llei de secrets oficials tindrà com a objectiu retallar els terminis per a la desclassificació de documents.

Aquesta modificació va en la línia de la petició que el PNB ja va registrar l’any 2020 i que fins

ara l’executiu espanyol s’havia resistit a contemplar. Permetrà que els documents secrets quedin desclassificats als 25 anys, mentre que els documents amb caràcter de reservats podran consultar-se a partir de 10 anys.

Reforma de la llei del CNI Sobre la reforma del CNI, va recordar que «tenim un sistema perfectament homologable» i «fins i tot més garantista» que la d’altres països de la UE on «no existeix l’autorització judicial prèvia». En tot cas, segons Sánchez, va afirmar que calen «avanços normatius» per a reforçar el «paper dels serveis d’intel·ligència» i els «drets dels ciutadans» i «adaptar la situació del CNI» a la «situació política actual».

L’escalada de preus dels carburants continua. Tant la gasolina de 95 octans com el gasoil s’han acostat als seus màxims, segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea. El preu calculat a partir de les dades de més d’11.400 estacions de servei a l’estat espanyol marca que la benzina batria un nou rècord amb un preu d’1,94 euros el litre, mentre que el gasoil se situaria en el tercer preu més alt de la història, amb 1,867 euros. A aquest preu caldria aplicar-hi el descompte de 20 cèntims al litre aprovat pel govern espanyol. L’increment de preu dels carburants és un dels factors més decisius en l’augment de l’Índex de Preus al Consum (IPC), que va tancar l’abril amb un creixement del 8% a Catalunya. ACN

FELICITACIONS

La teva família et desitja moltes felicitats en el teu 30 aniversari. Per molts anys Enric.

Petons!!

Roc, els padrinets et felicitem per la teva primera comunio aquest diumenge, que siguis molt feliç. T’esmimem!!

ESPORTS

27/05/2022 diarimés

27

FUTBOL

El Nàstic arriba al partit decisiu amb l’entrada al ‘play-off’ a la seva mà Els grana s’enfronten a l’Alcoyano, un equip que no es juga res, amb el record present del partit contra l’Ibiza de l’any passat NÀSTIC

Arnau Montreal Quesada

Ha arribat l’hora de la veritat. El camí pel qual ha avançat el Gimnàstic de Tarragona aquesta temporada, amb els seus alt i baixos.

Amb les bones ratxes, les negatives i les últimes tres victòries esperançadores, desemboquen en el partit contra l’Alcoyano del dissabte.

Els grana depenen d’ells mateixos. Els resultats que es van donar la darrera setmana han permès que els de Raúl Agné tinguin l’entrada al play-off a les seves mans. Només necessiten completar la feina i guanyar l’últim partit de lliga. En aquesta situació és inevitable que tot nastiquer recordi el partit contra l’Ibiza de l’any passat. En aquell moment, el Nàstic també depenia d’ell mateix, fins i tot estava en millors condicions, perquè un empat era suficient, i el partit va acabar amb derrota humiliant per 4-0.

D’això també va ser conscient Dani Vidal. En la roda de premsa posterior a la victòria contra el Sevilla Atlético, el segon entrenador va destacar que «tenim precedents que atrauen records dolorosos; intentarem anar al partit sense tenir en compte el

Dia del partit: DISSABTE Hora: 18.30 h.

Estadi: Nou Estadi Costa Daurada On veure’l: Esport3, Fuchs i Footters

POSICIÓ A LA CLASSIFICACIÓ PARTITS JUGATS PARTITS GUANYATS PARTITS EMPATATS PARTITS PERDUTS GOLS MARCATS El partit de la primera volta va acabar amb la victòria del Nàstic per 2-1 amb gols de Simón i Edgar.

Mourad, José Juan i Fran Miranda són les armes a tenir en compte de l’Alcoyano que es juga el rival».

La realitat és que l’Alcoyano no es juga res, però això no es garantia que abaixin els braços.

En els últims cinc partits, l’equip entrenat per Vicente Parras ha fet un balanç de dues derrotes, dos empats i una victòria, uns resultats que van significar que l’equip s’acomiadés de la lluita

Els alacantins només han guanyat en tres ocasions al seu estadi aquest 2022, l’última a l’abril per entrar al play-off d’ascens.

De fet, el que més li va pesar al conjunt valencià va ser la falta de contundència al seu estadi.

Aquest 2022, l’Alcoyano només ha guanyat a casa en tres ocasions; l’última, a inicis d’abril contra el Linense i dos més contra el Sevilla Atlético i el Sanluqueño a l’hivern.

El duel entre el Nàstic i l’Alcoyano de la primera volta va produir-se ben a l’inici de la temporada, al mes de setembre. El Nàstic va remuntar el gol inicial de Mourad i va aconseguir el tercer triomf consecutiu al Nou Estadi. Les armes de l’equip de Vicente Parras continuen sent les mateixes. El seu davanter Mourad és el pitxitxi de l’equip amb 7 gols i és el jugador de referència.

D’altra banda, també se sumen noms contundents com l’exgrana Fran Miranda i el veterà porter José Juan, un home que en més

GOLS ENCAIXATS d’una ocasió ha salvat partits.

Si no hi ha baixes d’última hora, Raúl Agné podrà comptar de nou amb tota la plantilla a la seva disposició. El tècnic de Mequinensa no ha presentat grans variacions en els seus onzes, cosa que l’ha funcionat en els darrers partits.

Manu García repetirà la seva posició sota els pals. El porter és el Zamora de la categoria i deixar la porteria a zero contra l’Alcoyano seria un pas ideal per assolir l’objectiu. Pol Domingo, Quintanilla, Trilles i Joan Oriol se situaran a la línia defensiva i Ribelles i Pe-

11 37 13 13 11 41 39

dro del Campo seran al mig del camp. Robert Simón és un dels intocables de l’equip en banda dreta i, a l’esquerra, és probable que repeteixi Nil Jiménez, tot i que Bonilla és una opció. A la davantera no faltarà Romera i Edgar Hernández serà al seu costat, un jugador que ja sap el que és marcar contra l’Alcoyano.

El Nàstic necessita una victòria per assegurar-se el «miniobjectiu» que va assenyalar Vidal. Una victòria que servirà per espantar els fantasmes d’Ibiza i obtenir un bitllet direcció Galícia.

ATLETISME

FELICITACIONS

El CA Tarragona, vuitè en el Campionat de Catalunya de clubs Màster

La juventud es un estilo de vida. Y tú eres como el buen vino. Feliz cumpleaños Oscar. Te queremos.

CA TARRAGONA

Amb aquest resultat clou la temporada de clubs

FELICITACIONS

Redacció

Per molts anys bonic, avui ja en fas 11, t’has fet tot un homenet. T’estimem!.

ALCOYANO

Marc, el temps passa volant, diumenge ja en faràs 7! Moltes felicitats bitxet, gaudeix del teu dia. Molts petons.

L’equip masculí del Club d’Atletisme de Tarragona va aconseguir la vuitena posició final al Campionat de Catalunya de Clubs Màster celebrat el passat diumenge a la pista de Santa Coloma de Gramenet. L’atleta que va aportar més punts a l’equip, 10 punts, va ser Francesc Mosquera al llançament de javelina que, amb un registre de 34.84 m que li va donar la segona posició. Les quartes posicions de les seves proves les van assolir Pere Pardines a salt d’alçada amb un salt espectacular 1.50 m, i Josep Maria Mateo als salts de llargada i triple, amb 5.00 m

i 9.63 m, respectivament. Valentí Izaga, a la prova de 400 metres llisos, va aconseguir parar el crono en 59.91’’, i va obtenir la Alguns integrants del CA Tarragona Màster en el Campionat. cinquena plaça. També va assolir la cinquena posició el relleu L’atleta que va aportar Amb aquest resultat el 4x100, format per Josep Maria més punts a l’equip, 10 CA Tarragona va finalitzar Puig, Xavi Baz, Pere Pardines i en total, va ser Francesc la temporada en vuitena Valentí Izaga. Dos dels atletes més veterans de l’equip van Mosquera posició aconseguir un bon grapat de punts: Francisco Griñant al salt amb perxa, amb un millor salt Isidre López, Pedro Vacas i Luis la temporada de les competicide 1.90 m, i Josep Maria Puig als Sáez, a les proves de 100 metres ons de clubs màster, però encara 200 metres, amb un temps de llisos, 400 metres tanques, 800, queden les individuals.

32.25s. L’equip el completaven 1500, 3000, 3000 metres obstaLa més propera és el Campide forma brillant Dídac Rios, cles i llançaments de disc i pes, onat d’Espanya Màster que es Xavi Baz, Pedro Ortega, José F. respectivament. Amb aquest re- disputarà a Arona, a Tenerife del García Navarrete, Jesús Gellida, sultat el CA Tarragona va cloure 17 al 19 de juny.

28

diarimés 27/05/2022

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

CARTA DOMINICAL

El govern de Pedro Sánchez anuncia mesures de control del CNI El president del Govern, Pedro Sánchez, anunciava ahir més mesures de control del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per intentar tancar la crisi oberta per l’espionatge polític amb el sistema Pegasus. Sánchez va comparèixer davant del ple del Congrés dels Diputats per intentar aclarir l’espionatge a dirigents independentistes. Sánchez es va desvincular repetidament del cas, tot afirmant en tot moment que va ser el CNI el que va decidir el seguiment prèvia autorització judicial. Sánchez va dir que els serveis d’intel·ligència han actuat sempre dins de la llei, però el que ha passat ha permès una reflexió per concloure que encara es poden reforçar les garanties amb el màxim respecte als drets individuals dels ciutadans. El president espanyol també va avançar que desclassificarà documents sobre l’espionatge, però només si ho demana la justícia. Les iniciatives plantejades pel president del Govern i les seves explicacions no van convèncer el govern català.

No només per la poca concreció de les respostes, sinó perquè, arribats a aquest punt i tenint en compte que l’espionatge tenia el vistiplau de la justícia, costa d’imaginar que aquest mateix poder posi en evidència qui va donar l’ordre quan el mateix president va escampar les culpes entre tots i contra ningú en concret. + CONFIDENCIAL

Ser Jesús JOAN PLANELLAS Arquebisbe de Tarragona

Benvolguts i benvolgudes, avui celebrem la partença del Senyor al cel, un fet que l’evangelista sant Lluc narra dues vegades, a l’evangeli i al principi del llibre dels Fets. L’Ascensió, doncs, fa de nexe entre la figura de Jesús, les seves obres i les seves paraules i la comunitat cristiana, nascuda per la força de la Pasqua i cridada a seguir les petjades del Mestre.

Però, abans d’ascendir al cel, Jesús ressuscitat es retroba amb els seus deixebles, com ho venia fent al llarg d’aquest temps pasqual, aquesta vegada amb la intenció d’acomiadar-se’n. Les darreres paraules que els adreça és que restin a Jerusalem fins que els sigui enviat l’Esperit, sense el qual no podran ser els seus testimonis. Cal, doncs, un temps d’espera TRIBUNA

Gaudí Centre, 15 anys del despertar turístic de Reus

Ruta d’enginyeria romana L’usuari de Twitter @SatoDron360 proposa al conseller de Patrimoni de Tarragona, Herman Pinedo, crear una ruta d’enginyeria romana a la ciutat amb màquines similars a la de la foto, una serra hidràulica romana del s.III-IV ubicada a l’Ecole Centrale de Lyon. @SatoDron360 s’imagina diferents màquines instal· lades a diversos llocs de la ciutat que creïn una ruta per difondre el patrimoni tarragoní entre la ciutadania i els visitants.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

per a preparar-se per a la gran missió.

En aquest temps d’espera, els deixebles hauran de tornar a aprendre una lliçó que Jesús ja els havia explicat a la muntanya de la transfiguració.

Allà, davant la glòria de Crist que es revelava en el núvol, volien fer tres tendes, és a dir, desitjaven romandre en el benestar espiritual que la llum potent de la comprensió divina els permetia de tenir.

I tanmateix el convit que van rebre fou baixar de la muntanya i encaminar-se a Jerusalem, ciutat símbol de la passió i de la creu com a signes de donació absoluta i d’autèntica revelació de Déu, realitats aparentment contradictòries que ells han de descobrir com cares d’una mateixa moneda. Avui de nou resten mirant el cel, com embadalits per la gloriosa partença del Senyor en el núvol. No passa ni un instant, però, que dos àngels els recordin que han d’esdevenir testimonis. I és que tota revelació de Déu porta implícita una missió. Ara cal que deixin enrere qualsevol nostàlgia, qualsevol desig de restar amb el Mestre com fins aleshores, per tal de mostrar Jesús en el seu cos, en els seus gestos, en

les seves accions, en les seves paraules. No es tracta només que el recordin o que diguin de memòria allò que han vist, sinó que siguin Ell. La primera comunitat cristiana va fer aquest servei amb serietat, llibertat, creativitat i molta joia.

Que bé que van saber transmetre el missatge de Jesús adaptant-se a la cultura i a les circumstàncies que anaven sorgint! Ancorar-se en el passat, voler copiar el Mestre, instal·lar-se en una interpretació rígida i tancada, no hauria significat sinó estancar la gràcia de Déu i defraudar molts homes i dones desitjosos de la seva bona nova.

Avui celebrem la Jornada mundial de les comunicacions socials. El papa Francesc ens demana «escoltar amb l’oïda del cor» per no quedar-nos només amb la música de les paraules i així captar la profunditat del missatge del Senyor. Aleshores podrem arribar a «una bona comunicació» amb Ell i amb els altres. Està clar que per això haurem de conèixer el Mestre i endinsar-nos en les Escriptures per a saber quina és la seva mentalitat i el seu criteri. Fidelitat a la seva llum i creativitat per actualitzar-la seran les claus de la nostra missió evangelitzadora.

Ben vostre.

ANDREU MARTÍN Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Reus

Aquest mes de maig és compleixen 15 anys de la creació del Gaudí Centre, un equipament que es va començar a pensar el 2002, en l’Any Internacional Gaudí, en què es commemorava l’aniversari del naixement a Reus de l’arquitecte. El Govern socialista de Reus va tenir la capacitat de fer una aposta original, innovadora i, pels temps que corrien, arriscada per tal de retre homenatge a un dels personatges més il·lustres de la ciutat i referenciar definitivament al geni i la seva obra amb Reus.

L’objectiu era crear un nou equipament de turisme cultural, una nova porta d’entrada a la ciutat ubicant l’oficina de turisme al mateix punt, fomentar el coneixement de la figura i l’obra de l’arquitecte i situar així Reus al mapa del turisme cultural contribuint a la dinamització econòmica i comercial.

Uns objectius que es van complir amb escreixos ben aviat. El Gaudí Centre va obrir portes el 2007

i, un any després, el 2008, va rebre 52.041 visitants, una xifra que suposava triplicar les visites que havia tingut l’any anterior la Ruta del Modernisme, un clar exemple de l’èxit que s’havia aconseguit amb aquest projecte de la ciutat de Reus.

L’encert d’aquell govern encara està tenint impacte a dia d’avui, i és que el nombre de visitants al Gaudí Centre no para de créixer i durant el 2021 va ser l’espai més visitat de la ciutat. De fet, aquest equipament va suposar, i encara ho fa actualment, una millora del posicionament de Reus enfortint la imatge de ciutat de Gaudí. Sens dubte, és una bona mostra del que suposa tenir grans iniciatives quan s’està governant, ja que quan ho són, aquestes travessen mandats i partits polítics i segueixen sent un referent per a la ciutat. I aquest és només un dels molts equipaments que s’han creat amb un govern socialista a la ciutat i que perpetuen la seva utilitat en el temps amb èxit, com és el cas de la Fira de Reus, Tecnoredessa i CEPID, però també vam fer evolucionar la ciutat amb la vianalització del carrer Llovera ara fa 15 anys, una conversió molt més transformadora que la que s’està fent al Raval de Santa Anna i que va retornar veritablement l’espai al vianant. Per mencionar altres projectes que van encetar-se en etapa socialista i que

encara triomfen avui en dia, tenim les millores dels Teatres Bartrina i Fortuny i la Fira del Circ Trapezi, que recentment ha celebrat la 26a edició.

La ciutadania de Reus fa temps que demana un canvi veritable a la ciutat i deixa palesa les ganes de tornar a un govern eficaç que faci progressar Reus com ho va fer el PSC fins l’any 2011. Amb aquesta il·lusió i esperit m’he disposat a encapçalar la llista del PSC per a les eleccions municipals de l’any vinent, per recuperar l’alcaldia d’una ciutat que necessita dels projectes globals i compartits per seguir evolucionant com ho hem fet històricament.

Necessitem noves infraestructures, com les que arribaran gràcies a la nostra insistència i treball lleial, l’estació de Bellissens o la Intermodal, promogudes pel Govern de Pedro Sánchez, i noves polítiques per dinamitzar el comerç i recuperar la capitalitat en aquest aspecte i molts altres. Hem de tornar a posar Reus en el lloc que es mereix, ser la referència del Baix Camp i una de les ciutats més importants de tot Catalunya.

Estem d’enhorabona per aquests 15 anys del Gaudí Centre el qual s’ha de seguir potenciant perquè es mantingui com un referent del turisme cultural de qualitat al territori. Hem de treballar per continuar fent gran Reus amb els serveis, equipaments i infraestructures que facilitin el progrés de la ciutat i el benestar de les reusenques i els reusencs i així puguem també celebrar en els pròxims anys el canvi beneficiós que suposaran per Reus, les seves persones i el país.

TRIBUNA

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Josep M. Pena, Verònica Tapias, Arnau Montreal, Roger Freixa i Anna González.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

Desde el bosque de Sherwood JOSÉ LUIS CALDERON Regidor no adscrit a l’Ajuntament de Tarragona

Como les sonará y sabrán el Bosque de Sherwood es aquél bosque donde Robin Hood se refugiaba y luchaba contra la tiranía del que ejercía como Gobernador (el Príncipe Juan sin tierra) durante la ausencia de su hermano y Rey de Inglaterra Ricardo I Corazón de León; Bosque en el que Robin Hood convivía junto con otros ciudadanos también reprimidos o disconformes con el Gobernador, siendo declarados proscritos por el despiadado y despótico Gobernador el cual les había despojado de todo aquello que antes tenían, ya sea en patrimonio, títulos y derechos, ejerciendo una gran presión tributaria sobre el pueblo. En el actual Ayuntamiento de Tarragona, gobernado por el senyor Pau Ricomà, existen dos Consellers (el que suscri-

be y la Sra. Sonia Orts) que si bien primero fueron declarados «no adscritos» con el tiempo (poco) los efectos han sido de ser declarados «proscrito» por orden y decretazo del senyor Ricomà, llamándonos tránsfugas, echándonos de todas las empresas municipales, patronatos, Consells, etc., y vetándonos en la radio pública y municipal de Tarragona Radio e incluso, al principio, no dándonos ni siquiera un espacio para poder trabajar en el propio Ayuntamiento debiendo ejercer nuestro cargo en otros lugares y con el apoyo de otros ciudadanos disidentes con la forma y manera de gobernar la ciudad de Tarragona y que dio lugar a la plataforma Tarragona Lidera [Bosque de Sherwood] Más tarde el Conseller Herman Pinedo también pasó a la condición de «no adscrito» ya que fue expulsado de su partido y, contrariamente a lo sucedido con el que suscribe y la senyora Orts, y sin calificarle como tránsfuga, entre otras prebendas, se le mantiene como titular de la Conselleria de Patrimonio, Juventud y Cooperación a fin y efecto de que el Gobi-

erno actual cuente con un voto más, ya que nunca se sabe cuándo puede necesitar ese voto, habida cuenta de la actual situación del plenario municipal. Tales actitudes, incongruentes, incompatibles, interesadas y desesperadas me recuerdan las películas de Robin Hood, no porque me crea que sea Robin Hood sino porque con tales actitudes por parte de quien nos gobierna en la ciudad resulta que la senyora Orts y yo mismo estamos siendo tratados como si de unos proscritos se tratara al recortarnos tanto nuestros derechos como consellers como de poder ejercer tal cargo con todos los medios y libertad de acción y expresión que como Consellers nos corresponde y poder atender adecuadamente y dar voz a los ciudadanos, asociaciones, entidades, etc., que acuden a nosotros para ayudarles frente a las actitudes de prepotencia e indiferencia que encuentran del actual gobierno de Tarragona.

Quizás deberemos esperar a que el Rey Ricardo I vuelva de sus cruzadas y ponga orden en el reino y despoje de su poder despótico al Gobernador, lo cual se preveé para mayo de 2023.

GENT

27/05/2022 diarimés

29

OBITUARI

Ray Liotta mor als 67 anys a la República Dominicana

CEDIDA

Dr. Francisco Freixes Ferrer

L’actor va protagonitzar ‘Uno de los nuestros’, obra mestra de Scorsese Redacció

L’actor Ray Liotta va morir ahir als 67 anys a la República Dominicana on es trobava gravant la pel·lícula Dangerous Waters, segons va avançar la revista Deadline. Nascut a Newark, Nova Jersey, l’any 1954, Liotta va estudiar interpretació a la Universitat

de Miami i va començar la seva carrera professional l’any 1974.

El seu primer paper important arribaria quatre anys més tard, quan va donar vida a Joey Perrini a la telenovel·la Otro mundo. Entre les seves aparicions recents cinematogràfiques recents figuren The Many Saints of Newark,

Marriage Story i No Sudden Move. Liotta havia acabat de rodar Cocaine Bear, dirigida per Elizabeth Banks, i havia de protagonitzar la pel·lícula Working Title The Substance, juntament amb Demi Moore i Margaret Qualley. Liotta, que sempre serà recordat per aquell Henry Hill

Director Mèdic

que interpretava a Uno de los nuestros, de Martin Scorsese, deixa enrere una filla, Karsen Liotta, fruit de la seva relació amb l’actriu Michelle Grace, durant la pel· lícula The Rat Pack.

La família de Centre MQ sempre et portarà en el seu record.

Reus, 27 de maig de 2022

DEFUNCIONS

OBITUARI

Mor el cèlebre poeta, assagista i acadèmic mexicà Eduardo Lizalde als 93 anys

CEDIDA

L’any 2013 va rebre el Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca EFE

Eduardo Lizalde, un dels poetes, assagistes i acadèmics mexicans més destacats de l’actualitat, va morir aquest dimecres als 93 anys, segons va informar la Secretaria de Cultura de la Ciutat de Mèxic. Lizalde és l’autor dels cèlebres poemaris El tigre en

la casa, Cada cosa es Babel i La zorra enferma, així com una de les veus poètiques més reconegudes de les últimes dècades a Mèxic. Nascut a Ciutat de Mèxic l’any 1929, va ser qualificat en el seu moment per la que era la secretaria de Cultura, María Cristina García Cepeda, com «el poeta

viu més important de Mèxic i un dels més notables de la llengua espanyola». L’autor va estudiar la carrera de Filosofia a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i també Música a l’Escola Superior de Música de l’Institut Nacional de Belles Arts. Entre els molts reconeixements que va

rebre al llarg de la seva prolífica carrera hi ha el Premi Nacional de Ciències i Arts l’any 1988, el Premi Internacional Alfonso Reyes l’any 2011, el Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca al 2013 o el Premi Internacional Carlos Fuentes a la Creació Literària en espanyol

l’any 2017. A més, era membre emèrit del Sistema Nacional de Creadors. L’any 2018, coincidint amb el seu 90è aniversari, se li va retre homenatge a la Biblioteca de Mèxic.

Tarragona José Antonio Córcoles Martínez. Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori.

Josefa García Ramos. Ha mort a 94 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Sant Pere Apòstol (El Serrallo).

Puigpelat Bernat Niubó Subielos. Ha mort a 84 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de Santa Maria.

Tel. 977 21 11 54

30

diarimés 27/05/2022

SERVEIS

L’HORÒSCOP

TELEVISIÓ. Programació

TV3 ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

El dia transcorrerà sense grans sobresalts i arribaràs a entendre’t millor amb família i amistats. La teva energia estarà en alça.

Novament la Lluna d’avui et recomana ser més prudent en la dieta, intenta que les coses que consumeixis no s’exagerin.

Avui dins de la família trobaràs el millor dels equilibris, la teva sola presència farà felices als altres i això t’alimentarà l’esperit.

Tingues més paciència i no vulguis dominar al món del matí a la nit. Si necessites canviar la teva vida per una cosa excitant, aprofita.

LLEÓ

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Agustí, Juli i Berenguer.

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Un d’aquests dies en què ni la parella ni família es posin d’acord amb els teus plans de diversió. Simplement actua amb educació.

El pla econòmic de la vida porta un curs molt positiu i et portarà situacions d’avanç i privilegi. Prepara’t per a un dia excitant.

La teva imatge personal estarà en alça i serà un dia on veuràs fins a quin punt el teu magnetisme pot arribar a influir en els altres.

Medita els passos i decisions a prendre en el terreny professional no descuris ni gens ni mica a l’hora de prendre una determinació.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Deixa que avui sigui la teva intuïció la que governi les accions que hagis de realitzar, no temis als canvis. Hi haurà molta sort en tot.

Guarda molt en el dia totes les teves coses personals, pot haver-hi algun descuit per part teva i crear-se un escàndol al teu voltant.

No és bon moment per a demanar ajuda o exigir més del que deguis. Apareixeran impediments per a la comunicació amb la parella.

Avui et sentiràs molt orgullós de les paraules que et dediquin i per les atencions que et prestin, continua aprofundint la teva actitud.

FARMÀCIES TARRAGONA: Solé Pons, Mª Mar. Av. d’Andorra, 11.

Telèfon 977 215 572.

Garcia, M. Teresa - Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8.

Telèfon 977 127 084.

SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19.

Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA: Domingo Roigé, Joan. Tarragona, 1.

Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 6-8. Telèfon 977 364 512.

VALLS: Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55. Telèfon 977 608 842.

EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesús. Narcís Monturiol, 16-18.

Telèfon 877 063 819.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

06:00 07:30 08:30 11:00 13:55 14:30 15:40 16:05 16:40 20:15 21:00 22:05 00:35 02:10 04:00

Notícies 3/24 TN Matí Els Matins Planta baixa Telenotícies comarques Telenotícies migdia Cuines Pastís cardenal Com si fos ahir Tot es mou Està passant Telenotícies vespre Eufòria Gala 10 Més 324 Notícies 3/24 Rumba a l’estudi Micu

CINEMA. Cartellera

CANAL SUPER3

ESPORT 3

17:30 17:55 18:13 18:26 18:50 19:14 19:37 20:00 20:43 21:06 21:48

13:30 14:00 14:30 14:55 15:21 15:38 15:43 16:33 17:20 17:45 18:05 18:35 19:00 20:00 20:55

El Mic i els seus amics Una mà de contes L’abella Maia El llibre de la selva Robin Hood, el trapella Ghostforce Kung Fu Panda: Llegendes Les aventures de Ladybug Les Sisters El 422 Lucas etc

CANAL 33 21:55 El gran dictat 22:16 Grans àpats - Índia, El Panjab 22:37 Grans àpats - Singapur 23:00 Planeta Xefs 23:55 Viatge a peu

Titan Desert resum Esport Club Temps d’aventura Riu avall Thalassa Xarxa Natura Collita pròpia Els habitants de la fi…

Motards KM 0 Titan Desert resum Temps d’aventura Tot Costa WRC 2022 Bàsquet: Lliga Leb Or ICG Força Lleida-Cáceres 22:45 Trail Menorca 23:00 Onze 00:30 324 Esports

TVE1

TV2

08:30 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 13:00 Menudos Torres 14:00 Informativo territorial 14:25 Corazón 15:00 Telediario 1 15:55 Informativo territorial 16:15 El tiempo 16:30 Downton Abbey 17:25 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:20 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:40 El tiempo 21:55 La suerte en tus manos 22:10 Las Claves del Siglo XXI

08:00 09:55 10:55 11:25 11:50 12:40 13:50 14:45 15:45 16:30 17:25 18:15 18:45 19:25 20:15 20:45 21:30 22:00 22:05

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

07:45 08:05 09:10 10:00 11:00 12:55 13:45 14:00 14:15 14:25 14:30 17:00 17:45 20:00 21:00 21:30 22:15

¡Toma Salami!

Alta tensión Alerta Cobra Alerta Cobra Alerta Cobra Alta tensión En boca de todos Noticias Deportes Cuatro Deportes Cuatro El tiempo Todo es mentira Todo es mentira bis Cuatro al día Cuatro al día a las 20h First dates First dates 100% Dwayne Johnson El rascacielos 23:45 Cine Cuatro: Deadpool

06:30 ¡Toma Salami!

07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 Previo: El programa de Ana Rosa 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame Lemon Tea 17:00 Sálvame naranja 20:00 Ya son las ocho 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 Supervivientes: las nominaciones 23:00 Déjate querer

07:30 09:00 11:00 14:30 14:55 15:20 15:45 17:15 20:00 20:55 21:15 21:25 21:30 22:30 22:30 23:35 00:40 01:45 02:50

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

09:00 11:00 11:30 12:00 13:00 14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 18:30 19:00 20:00 20:30 21:00 21:30 22:00 22:30 23:30

10.00 11.00 12.00 12.30 13.00 14.00 15.30 16.00 17.30 18.30

08:30 12:45 13:15 15:00 16:45 18:30 20:55 21:50 23:10

Fet a mida Activat Va com va Connecti.Cat Reus 1970/2020 Notícies migdia Gaudeix la festa Notícies migdia Va com va Notícies migdia Fet a mida Connecta 10 comarques Connecti.Cat Notícies resum Qüestió de fons Notícies resum Qüestió de fons Notícies resum Reus 1970/2020 Qüestió de fons

19.00 19.30 20.00 21.15 21.30 22.00 23.15 23.30 00.00

ANTENA3 Cafè d’idees UNED Aquí hay trabajo El señor de los bosques El espectáculo de la Tierra Cine Las recetas de Julie Senderos del mundo Saber y ganar Naturaleza y animales Naturaleza y animales Punts de vista Naturaleza y animales Viajes Jara y sedal Días de cine Plano general Historia de nuestro cine Cine

Fet a Mida Saló de Plens Gaudeix la festa Teló de fons Saló de Plens Notícies 12 Gaudeix la festa Notícies 12 Saló de Plens Connecta 10 Comarques.

Resum Gaudeix la festa Teló de fons Notícies 12 Eix27 De Sol a Sol Notícies 12 Eix27 De Sol a Sol Noticies 12

06:15 09:00 13:20 13:45 15:00 15:45 16:00 16:02 16:30 17:45 19:00 20:00 21:00 21:45 21:55 22:10

Las noticias de la mañana Espejo Público Karlos Arguiñano La ruleta de la suerte Antena 3 Noticias 1 Deportes Karlos Arguiñano Tu tiempo Amar es para siempre Tierra amarga ¡Boom!

Pasapalabra Antena 3 Noticias 2 Deportes El tiempo La Voz Kids (Nueva temporada) 03:00 Live Casino 03:45 Playuzu nights

Previo Aruser@s Aruser@s Al rojo vivo laSexta Noticias Jugones laSexta Meteo Zapeando Más vale tarde laSexta Noticias laSexta Clave laSexta Meteo laSexta Deportes laSexta Columna Equipo de investigación Equipo de investigación Equipo de investigación Equipo de investigación Equipo de investigación Pokerstars Casino

Cinema Mundo Natural Cinema Cinema Bonanza Opina Cat Rondeando Economia de Guerra The Defender

PARAMOUNT CHANNEL 13:30 15:49 16:30 18:07 19:55 20:55 22:00 23:00

Los misterios de Murdoch Los misterios de Murdoch Los misterios de Murdoch Colombo Constance Meyer Constance Meyer Constance Meyer Constance Meyer

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA Les matinals, el diumenge - * divendres i dissabte

1 Dog. Un viaje salvaje 16:20 / 12:15 1 El sastre de la mafia 18:20 - 20:30 - 22:40 2 Alcarràs 19:00 2 Jujutsu kaisen 0 – vose 17:00 - 21:15 / 12:15 / * 23:15 3 Animales fantásticos: secretos de Dumbledore 12:00 3 Doctor Strange en el multiverso de la locura 19:30 - 22:00 4 Uncharted 16:00 4 Los tipos malos 18:10 / 12:00 4 El hombre del norte 17:00 - 20:00 - 22:35 5 Cinco lobitos 18:20 - 20:30 / 12:00 5 Juego de asesinos 16:15 - 22:40 6 Alcarràs 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / 12:00 7 La ciudad perdida 16:15 - 18:30 / 12:00 7 Espejo, espejo 20:45 7 Ojos de fuego 16:00 - 22:30 8 Los tipos malos – atmos 16:15 8 Animales fantásticos: secretos de Dumbledore – atmos18:15 8 Dowton Abbey: una nueva era – atmos 21:00 9 Sonic 2: la película 16:00 - 18:15 - 20:30 / 12:15 9 Morbius 22:45 10 Doctor Strange en el multiverso – atmos - 16:00 - 18:30 - 21:00 / 12:00 / *23:30 11 Ainbo 16:00 / 12:15 11 Doctor Strange en el multiverso 17:45 - 20:15 - 22:45 12 El secreto de Vicky 16:00 / 12:15 12 El arma del engaño (operación Mincemeat) 16:30 - 17:45 - 20:15 - 22:45 13 Jujutsu kaisen 0 16:00 - 22:00 13 Jujutsu kaisen 0 – vose 18:00 - 20:00 14 Top Gun: Maverick – atmos 19:00 - 21:30 15 Top Gun: Maverick – atmos 17:45 - 20:15 - 22:45 16 Top Gun: Maverick – atmos - vose 17:00 16 Top Gun: Maverick – atmos 19:30 - 22:00 17 Top Gun: Maverick – atmos 16:00 - 18:30 - 21:00 / 12:15 / *23:30

YELMO PARC CENTRAL Alcarràs CI VOSE Cada dia excepte dj: 18:15 / dj: 17:45 Doctor Strange en el multiverso de... dj: 19:30, 20:30, 22:05 / dv, dg: 19:30, 22:05 / ds: 16:45, 19:30, 22:05 / dl, dm: 19:30, 20:40, 22:05 / dc: 17:50, 20:30 El arma del engaño dj, dg, dl, dc: 21:00. / dv: 20:25. / ds: 20:35 El arma del engaño -vosedm: 21:00 El beso de Dios -vosedg: 17:30 Juego de asesinos dv: 23:00. / ds: 23:15 Jujutsu Kaisen 0: La película Cada dia excepte ds, dg: 18:00 / ds, dg: 15:45, 18:00 Jujutsu Kaisen 0: La película -voseCada dia: 20:15, 22:30 La ciudad perdida dj, dv, dl, dm: 17:10 / ds, dg: 15:55 Los tipos malos ds: 15:55 / dg: 16:15 Sonic 2, la película dj: 18:15 / dv: 17:45 / ds: 18:05 / dg: 18:30 / dl, dm, dc: 18:25 Top Gun: Maverick dj, dl: 17:00, 18:40, 19:40, 21:20, 22:20 / dv: 17:00, 18:40, 19:40, 20:40, 21:20, 22:20, 23:30 / ds: 16:00, 17:00, 18:40, 19:40, 20:45, 21:20, 22:20, 23:30 / dg: 16:00, 17:00, 18:40, 19:40, 20:45, 21:20, 22:20 / dm: 17:00, 18:40, 21:20, 22:20 / dc: 17:00, 18:40, 19:40, 20:40, 21:20, 22:20 Top Gun: Maverick -vosedm: 19:40

REUS / CINES AXION Alcarràs (cat) tos els dies 18:00 / dv, ds 20:10, 22:20 Doctor Strange en el multiverso de la locura dl, dm, dc i dg 18:10, 20:30 / dv, ds 17:45, 20:05, 22:25 El arma del engaño dl, dm, dc i dg 20:10 / dv, ds 20:25 Jujutsu kaisen 0: la película dl, dm, dc i dg 20:25 / dv, ds 22:10 Jujutsu kaisen 0: la película -vodv, ds 20:10 Jujutsu kaisen 0: la película (vose) dl, dm, dc i dg 17:45 / dv, ds 18:10 Los tipos malos tos els dies 17:45 Maigret dl, dm, dc i dg 21:05 / dv, ds 22:40 Sonic 2: la película tos els dies 18:10 Top gun: Maverick tos els dies 19:40 / dl, dm, dc i dg 18:00, 20:25 / dv, ds 17:55, 20:20, 22:05 Toscana dl, dm, dc i dg 19:35 / dv, ds 22:40

CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART Alcarràs El arma del engaño

ds: 16:30 / dg: 16:15 dv: 18:30 / ds: 20:15 / dg: 20:00 / dl: 18:30 - 20:45 -vose- / dm: 16:45 / dc: 18:30 / dj: 16:15 -vosedm: 20:30 -voseEnnio: el maestro Faust (òpera de paris) dj: 20:15 -vosedv: 22:30 -voseJeremy thomas dv: 17:00 / 20:45 -vose- 22:30 / ds: 18:45 / dg: 18:30 / dl: 17:00 Sundown / dm: 19:00 / dc: 17:00 - 20:45 -vose- / dj: 18:30

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 Los tipos malos 1 Top gun: Maverick 2 Doctor Strange, en el multiverso de la locura 3 El arma del engaño 3 Toscana 4 Espejo, espejo 4 Top gun: Maverick 5 Top gun: Maverick 6 Top gun: Maverick 7 Doctor Strange, en el multiverso de la locura 7 El hombre del norte 8 Sonic 2 8 Jujutsu Kaisen – 0 vose 8 Juego de asesinos 9 La ciudad perdida 9 Alcarràs (català) 10 Jujutsu Kaisen – 0 10 Jujutsu Kaisen – 0 vose

17:00 19:00 - 21:30 17:15 - 19:45 - 22:15 16:00 - 20:15 18:30 - 22:45 16:10 17:45 - 20:15 - 22:45 16:00 - 18:30 - 21:00 17:00 - 19:30 - 22:00 16:00 - 18:30 21:00 16:00 - 18:20 20:40 22:40 16:00 - 22:40 18:10 - 20:25 16:00 - 20:00 18:00 - 22:00

VILALLONGA DEL CAMP / Cinema del Centre Recreatiu Doctor Strange, en el multiverso de la locura Agata la meva veina detectiva

ds: 19:00 / dg: 17:00 dg: 17:00

CLASSIFICATS IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES 16 m2.

90€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989 VENDA PÀRQUING + TRASTER. Plaça molt gran. Av. Andorra nº7 Tarragona. Tel. 636.564.323 POR JUBILACIÓN VENDO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Amplia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragaperras.

Económico. Negocio rentable.

Tel. 629.449.076

Traspàs ES TRASPASSA PERRUQUERIA. Tarragona centre. Tel. 679.006.164

TREBALL BUSCO CAMAREROS/AS EN L´AMETLLA DE MAR. Charo 654.043.051 (llamar a partir de 11.30h)

PROFESSIONALS CARPINTERO, Tel. 623.387.479

EBANISTA.

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso.

Tel: 615.891.932

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

TAROT TAROT DE MARÍA. Resuelve tus dudas conmigo. Tarragona centro. Tel. 633.670.797

MASSATGES RELAX MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ¡¡ESPECIAL NURU!! Tel. 692.780.087 VERÓNICA. MASAJES CAMILLA. Íntimo. Discreción. Reus.

Tel: 604.390.445

CONTACTES CARMEN. Discreción. Tar-ragona. Tel: 603.254.131 CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona.

Tel: 977.21.26.12 MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 623.267.323 MICHELLE. Francés natural, sexo sin, masajitos anales, juguetes eróticos. Salidas 24h.

Tel.: 643.688.834 CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!.

25€. Tel: 977.32.15.68 ANA. ¡¡¡DE REGRESO!!! Tarragona. Tel: 602.033.898 CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062 AMELIA. Para tu placer y vicios… 24h. Tel: 651.412.408 CASADA CATALANA no profesional, BRASILEÑA masaje profesional. Particular.

SEGUR-TORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047 SANDRA MADURITA. Todos servicios. Reus. Tel: 643.027.432 CELESTE CATALANA VICIOSA. Tel. 673.359.807 ESPAÑOLA MADURA. Masajes. Reus. Tel: 643.646.997 ¡¡NOVEDAD SOFÍA!! 20A. Pechugona. Tarragona. Tel. 624.693.964 ¡¡20€!! ESPAÑOLA ARDIENTE... Tel: 658.065.024 Reus JULIA MASSATGISTA. Catalana, sensual, tendre, explosiva, morbosa. Felicitat assegurada!!!

Reus. Tel: 634.777.389

TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215.

SONIA DIVORCIADA MULTIORGÁSMICA… Apasionada.

Besos lengua. Francés. Reus.

Tel: 665.489.794 VENEZOLANA EXHUBERANTE 45A. VENDRELL. Tel. 623.335.309 MADURITA PECHUGONA. ¡¡Complaciente!! Tarragona. Tel. 643.136.495 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874 REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335

27/05/2022 diarimés

31

32

A L’ÚLTIMA

diarimés 27/05/2022

ESCAPADES MÓNNATURA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

Humoristes i política MOISÉS PEÑALVER Periodista

Vaig veure anunciada una actuació a un teatre de Salou del súmmum de la cultura d’aquest país. En veure que hi actuaven l’Esteso, l’Arévalo i vuit humoristes de la seva època, he bufat. Després, ja més tranquil, he rigut pensant que governarien millor el país que els que estan ara aquí, i allà. Si penseu una mica en els actors que han arribat a la política, no seria tan difícil. Ronald Reagan, Eva Perón, Clint Eastwood, Zelenski, Felisuco, o el gran Toni Cantó van fer aquest salt. Dubteu que Pepe Rubianes seria un president de la Generalitat collonut? He començat a llegir tuits de gent dient que els fa enrere aquest espectacle humorístic caspós i vuitantero, però tampoc anem de puristes ara. Ni l’un per cent

dels qui estan llegint aquest article han anat al Palau de la Música. Al Palau del Baró a fer una paella segur que ja en trobem uns quants més.

Ara, entre el show que tenim entre ibers i imperialistes i el seu espionatge, el cacau entre els partits independentistes, i el safareig que formen els que formen un mateix partit, també tenim espectacles de nivell. Fins i tot he pensat a repartir els càrrecs entre els humoristes que actuen a la capital de la Costa Daurada. Ministre de Defensa faria al Gila si no hagués mort, perquè amb aquell telèfon de baquelita trucaria al Putin per aturar la guerra. Al Senyor Barragán el faria ministre de Drets Socials, perquè aviat tots anirem amb aquell abric tronat si els preus continuen pujant. A Marianico el Corto el destinaria al ministeri d’Educació, perquè en sap molt de quaderns i llistes; tot i que també encaixaria a Marina Mercant, ja que és únic manant vaixells.

Bigote Arrocet seria un bon ministre de Turisme, perquè representaria molt bé la paella d’aquest país.

Si no has agafat aquest gag, et mereixes que t’espiïn.

La canalla podrà navegar amb barques de perxar.

EL TEMPS

Estat del cel Domini del cel serè o poc ennuvolat. Tot i això, circularan bandes de núvols mitjans a la meitat est de Catalunya que deixaran el cel entre poc i mig ennuvolat, mentre que fins a primera hora del matí també hi haurà algun núvol baix a les muntanyes del prelitoral sud i a l’altiplà Central. A més, durant les hores centrals del dia creixeran alguns núvols d’evolució al sector central del prelitoral que localment deixaran el cel mig ennuvolat.

Màxima

27º

16º

Tempertures a temperatura mínima ascendirà lleugerament. La temperatura màxima pujarà arreu lleugerament i puntualment de manera Mínima moderada. La temperatura màxima assolirà els 30 ºC a punts de Ponent i interior de les Terres de l’Ebre.

SUDOKU

Nivell mitjà

Limpieza General de Oficinas Negocios Particulares Comunidades Desinfección con Ozono

Carpintería Pladur Yeso Gas Calefacción Aire acondicionado Luz Fontanería Pintura Aluminio Reformas Paletería

Pau Claris, nº 2 · 43005 Tarragona

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

618 957 106

Cristina Serret

EL DELTA DE L’EBRE, A LA MIDA DELS PETITS

nismes mitjançant el joc. Al Land Art, Ara fa deu anys es podran participar posava en marxa el en l’elaboració d’una centre MónNatumostra d’art efímer ra Delta, un espai sobre el canvi clipensat i dissenyat per conèixer a fons màtic amb materials el Delta de l’Ebre de la natura. També des d’àmbits com la hi haurà un circuit biodiversitat o els amb texEls dies 4 i 5 de juny MónNatura sensorial valors mediambientures del Delta per celebra el desè aniversari amb una resseguir amb els tals.

Una de les acci- nova edició de La Festa dels Menuts peus descalços, i un contacontes sobre ons que organitza MÓNNATURA les aus del Delta.

MónNatura de maFins i tot hi haurà nera periòdica és la una zona amb barFesta dels Menuts, un cap de setmana ques de perxar, un farcit d’activitats mitjà de transport pensades perquè els típic dels pescadors petits de la casa desdel Delta.

En paral·lel, hi cobreixin l’entorn haurà un Mercadet a la vegada que es de la Natura on endiverteixen en família. Enguany, la cita titats i associacions serà el primer cap donaran a conèixer de setmana de juny, els seus serveis i i el programa inclou productes i oferiran activitats i tallers a la petits tallers per Jocs de fusta per descobrir els mecanismes. seva mida. descobrir la flora i la Així, durant tot el fauna deltaica. Tot dia es faran petits Tastets de biodiversitat, amb plegat, es complementarà amb una zona amb sortides naturalistes per conèixer l’entorn; un foodtrucks, on les famílies podran fer un àpat Joc de les espècies exòtiques per descobrir les quan la gana comenci a picar. espècies invasores i les pròpies del territori; una La Festa dels Menuts 2022 es farà dissabte 4 de activitat sobre els microplàstics i un Joc de Pesca juny i diumenge dia 5, en horari de 10 del matí a per aprendre a pescar al rall, una art de pesca tra- 6 de la tarda. El preu és de 4 euros i és gratuït per als menors de 3 anys. Per a més informació sobre dicional a la zona.

A més, hi haurà diversos espais habilitats on les activitats i els horaris es pot visitar la pàgina les famílies podran experimentar amb els sentits: web de MónNatura (www.monnaturadelta.com) a Els amics d’en Crusó, hi trobaran una vintena o enviar un correu electrònic (info@monnaturad’andròmines de fusta per descobrir els meca- delta.com).