Dimarts 28 de juny de 2022 by Diari Més

Dimarts, 28 de juny de 2022 núm. 4.573 www.diarimes.com

MONOGRÀFIC

28/06/2022 diarimés

Les obres de les pistes esportives de SPiSP començaran a finals d’any

TARRAGONA L’Ajuntament ha finalitzat el projecte per crear una zona amb dues pistes, de futbol i de bàsquet, i una petita rambla entre el CAP i l’aparcament de camions. P3

Energia

ció verda engegant la revolu

ACN

Les renovables, el futur de l’energia REUS

L’Ajuntament aprova el projecte d’urbanització de La Hispània Fa un pas endavant per a la construcció de 80 habitatges. P6

REUS

GERARD MARTÍ

El Seguici Petit, ahir.

La pluja dona una treva a la sortida del Seguici Petit de Reus P8

L’Ajuntament d’Altafulla pagarà el cost de portar més sorra a la platja si Costes no ho fa CAMP L’alcaldessa defensa la darrera reposició d’arena, que només ha durat un cap de setmana. P18

diarimés 28/06/2022

TARRAGONA

ECONOMIA

Els pressupostos prorrogats ajornen la instal·lació dels lavabos públics L’Ajuntament realitzarà el projecte més endavant degut a les dificultats per avançar la iniciativa amb els modificatius de crèdit Roger Freixa

La xarxa de lavabos públics a Tarragona haurà d’esperar. L’Ajuntament contemplava iniciar el projecte aquest mateix any, però la pròrroga dels pressupostos ha comportat dificultats a l’hora de tirar endavant algunes iniciatives previstes per a la ciutat. Tot i això, el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig, assegura que la majoria de projectes s’han pogut realitzar o estan en tràmit per tal de convertir-se en una realitat. «Ens posen pals a les rodes, però treballem per executar totes les iniciatives», expressa. «Els modificatius de crèdit ens han permés tirar endavant la majoria de projectes que teníem pensats per a la ciutat, que són bons per a la transformació de Tarragona, per dur a terme un canvi a favor d’una ciutat més cohesionada, amb més espai per a vianants i protagonisme de les persones», explica. Segons el conseller, la pròrroga dels pressupostos no impedeix executar

idees, sinó que en dificulta la gestió. «El fet de no comptar amb pressupostos implica un retard i una dificultat. Un retard perquè cal fer molta més feina per tirar endavant el mateix. Els projectes que es podrien haver fet amb més rapidesa i benefici per a la ciutat han portat més feina de gestió prèvia. Aquesta situació ha implicat una molèstia per a la ciutadania i per al govern. Tanmateix, tot tira endavant», assegura Puig. Encara que l’Ajuntament té la majoria d’iniciatives prèvies enllestides, una de les accions que hagués comptat directament amb recursos econòmics arran de l’aprovació de pressupostos de 2022 és la xarxa de lavabos públics. El consistori pretenia incorporar set d’aquests serveis arreu de la ciutat, tres dels quals s’ubicarien al centre, dos a Ponent, un a Sant Salvador i un altre a Sant Pere i Sant Pau. «Si haguéssim pogut tirar endavant els pressupostos des del princi-

CEDIDA

ciutadans sense haver d’entrar a un bar o un restaurant». Afegeix que la xarxa de lavabos públics forma part de «l’ADN» de les ciutats que són un bon exemple per emmirallar-se. D’altra banda, el consistori també contemplava remodelar la plaça ubicada a la teulada del Palau de Congressos en el marc dels pressupostos de 2022, però també haurà de realitzar-se més

El conseller de Territori apunta que el govern ha pogut realitzar la majoria de projectes Renovar la plaça ubicada a la teulada del Palau de Congressos era una de les propostes per al 2022

el conseller de Territori i Mobilitat. Segons exposa, l’equipament permetria «fer ús del lavabo als

endavant, així com la pavimentació de diversos carrers. Tot i això, «els projectes que pateixen un retard acabaran fent-se en algun moment o altre», assegura Puig. «Haurem de fer un nou pressupost per a l’any vinent i inclourà temes interessants per a la ciutat. Espero que l’experiència hagi servit per veure que, quan intentes fer-li la traveta al govern, li estàs fent pagar a Tarragona i la ciutadania ho veu. No és un bon negoci. L’important és intentar col·laborar», sentencia.

Fortuny, considera que aquesta és només una circumstància comptable i que cap obra de les previstes quedarà sense fer. «Quan es fa un projecte», ha explicat Fortuny, se li assigna una quantitat de diners perquè tiri endavant, però molts cops passa que aquest projecte acaba inclòs en un altre de més gran, o superat per una nova planificació. Aleshores aquells diners es queden allí, consignats, i això no significa que la finalitat per la qual es van inscriure no es dugui a terme», ha dit. Fotuny ha posat com exemple dues baixes d’àrees de jocs infantils, que no significa que

s’hagin cancel·lat, sinó que han quedat incloses en els parcs que es construeixen als barris de Ponent. Per totes aquestes raons, Jordi Fortuny considera que aquet expedient és «equilibrat», ja que s’utilitzen diners dels quals ja es disposa i no es desequilibren les finances municipals. A començaments d’any, amb el primer expedient modificatiu de crèdit, l’equip de govern va rebre moltes crítiques perquè donava de baixa partides destinades a festes o activitats d’estiu per fer front a necessitats més immediates, tot i que després ho va corregir.

Imatge d’arxiu d’un lavabo públic fix, un equipament que el govern vol incorporar a Tarragona.

pi, hauríem pogut treballar en aquesta direcció per completar abans el projecte, necessari per

a la ciutat no només per al benefici dels visitants, sinó també per al de la nostra gent», apunta

POLÍTICA

L’equip de govern aprova demà un modificatiu de crèdit d’ 1.781.126,61 euros Jordi Fortuny considera que han assolit unes finances equilibrades per a fer front a les necessitats Josep M. Pena

L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona, que com és sabut es finança amb els pressupostos prorrogats de l’any passat, aprovarà en el plenari de dimecres un expedient modificatiu de crèdit per valor de 1.781.126,61 euros. Aquesta quantitat es gas-

tarà en un total de tretze partides, entre les quals destaca el Concurs de Castells, al qual es destinen 80.684,43 euros, una aportació al Club Gimnàstic de 100.000,00 euros i, entre les contribucions més nombroses, les tasques de reparació de la façana de l’Ajuntament, que cos-

taran 576.000,00 euros, el Parc Esportiu de Ponent, entre l’Albada i Parc Riuclar, pressupostat en 465.000,00 euros o les pistes esportives de Sant Pere i Sant Pau, que valdran 353.000,00 euros. També hi ha una aportació a les excavacions que es fan a la Catedral, de 60.000,00 euros,

i uns altres 60.000,00 per a la rehabilitació de locals d’associacions de veïns. Per tenir disponibles aquests diners, s’ha hagut de donar de baixa un total de 898.684,43 euros que havien estat pressupostats anteriorment. Amb tot, el regidor de Serveis Centrals, Jordi MEDI AMBIENT

L’Ajuntament cataloga l’arbrat urbà i les zones verdes de la ciutat L’inventari es pot consultar a la web municipal Redacció

La conselleria de Parcs i Jardins de l’Ajuntament ha impulsat la catalogació de tot l’arbrat urbà i dels espais i zones verdes de la ciutat. Les dades han quedat integrades al sistema d’informació geogràfica que fan servir els

tècnics per al dia a dia del manteniment del verd públic. El resultat, que ja es pot consultar en un mapa interactiu a la web municipal, compta amb l’inventari dels arbres monumentals i d’interès local, que no s’actualitzava des del 2008. Tarragona compta

amb més de 150 zones verdes, de les quals una seixantena es troba a Ponent, una trentena a Llevant i la resta al centre. Al mapa interactiu hi apareixen de manera detallada, a més de la localització exacta dels espais verds i pipicans, les 49 espècies catalogades. També es poden consultar les 293 fitxes actualitzades de cada exemplar. «La catalogació permetrà localitzar més eficaçment els exemplars a tractar i renovar, així com informar de les tasques de manteniment o de zones tancades per incidències, entre altres», va expressar la consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal.

TARRAGONA

28/06/2022 diarimés

URBANISME

Mans Unides, amb el patrocini de l’empresa AG Planning Events de Tarragona, organitza l’activitat Vinet Solidari, amb l’objectiu de sensibilitzar i donar suport als projectes de Mans Unides destinats a millorar la vida de les persones dels països més empobrits. L’acte es realitzarà el 30 de juny, entre les 19.30 i les 22.30 hores, als jardins de la Casa Miret. El tiquet donatiu és de 5 euros per a adults i de 3 euros per a menors. La participació en aquest esdeveniment permetrà acompanyar a persones i comunitats del Sud millorant la seva educació, salut, seguretat alimentària i mitjans de vida, aigua i sanejament, i la defensa dels drets humans mitjançant projectes de desenvolupament.

Sergi Belbel presenta ‘Morir-ne disset’, novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi L’escriptor, director i traductor teatral Sergi Belbel presentarà a Tarragona la seva novel·la Morir-ne disset, guanyadora del Premi Sant Jordi d’Òmnium 2021. La presentació anirà a càrrec del mateix autor i del president d’Òmnium Tarragonès, Zacarías Henar, i tindrà lloc demà a les 19 hores a la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. El conegut dramaturg i director teatral, qui també va ser director del Teatre Nacional de Catalunya, s’estrena amb la seva primera novel·la, la qual li ha valgut el 62è Premi Sant Jordi d’Òmnium. En opinió del jurat, l’obra és mereixedora del guardó perquè perquè es tracta d’una resposta enjogassada i càustica al debat sobre la naturalesa del gènere novel·lístic.

SPiSP tindrà pistes esportives a l’aire lliure a la zona nord-est del barri L’Ajuntament treballa perquè a finals d’any puguin començar les obres de l’equipament entre el pàrquing de camions i el CAP CEDIDA

Roger Freixa

El barri de Sant Pere i Sant Pau tindrà un espai per a la pràctica esportiva a l’aire lliure. L’Ajuntament de Tarragona treballa perquè les obres puguin començar a finals d’any, tal com manifesta el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig. El pròxim modificatiu de crèdit, que s’abordarà demà al ple extraordinari, incorporarà la partida pressupostària tant del Parc multiesportiu de Ponent com de les pistes esportives de Sant Pere i Sant Pau. En aquest cas, l’equipament s’ubicarà al nord-est del barri, a la zona entre l’aparcament de camions i el Centre d’Atenció Primària (CAP). «Ara no hi ha pistes esportives a l’aire lliure a Sant Pere i Sant Pau», comenta Puig en referència a un equipament necessari. El projecte de les pistes esportives, que seran una de futbol sala i una altra de bàsquet, neix d’una demanda veïnal. D’aquesta manera, el consistori pretén incorporar l’equipament a la zona nord-est del barri. «Entre els enginyers de l’Ajuntament i els representants dels veïns hem dissenyat un espai urbà per a la pràctica esportiva», exposa el conseller. L’espai, a banda de les dues pistes, comptarà amb una petita rambla envoltada d’arbres per tal de generar zones d’ombra, bancs per descansar i veure els partits de futbol o bàsquet, una font i il· luminació LED. El projecte ja està acabat i demà s’aprovarà el modificatiu de crèdit que permetrà el seu finançament. «El centre de la ciutat acostuma a estar més congestionat en relació a l’ocupació d’espais, ja que té molts menys disponibles per generar aquesta mena

PISTES ESPORTIVES A SANT PERE I SANT PAU

Pista de futbol

Rambla petita

Mans Unides recaptarà fons per a projectes a països empobrits amb un ‘Vinet Solidari’

Pista de bàsquet

Plànol de l’equipament esportiu que s’instal·larà entre l’aparcament de camions i el CAP de Sant Pere i Sant Pau.

El projecte inclou una pista de futbol i una de bàsquet i una petita rambla per a descansar d’instal·lacions, però els barris normalment tenen més zones diàfanes en desús per generar pistes com aquestes, les quals poden ser utilitzades per tothom», expressa Puig. El conseller de Territori també destaca la importància del barri de Sant Pere i Sant Pau, la quantitat de gent que hi viu i la conseqüent necessitat de l’equipament. «No podem deixar que la pràctica esportiva no formi part del paisatge urbà. Hi ha espai disponible i hi ha projecte i ho tirarem enda-

El consistori vol dinamitzar el barri a través de diferents actuacions vant», sentencia. La instal·lació de les pistes esportives formarà part del conjunt d’accions que pretenen dinamitzar Sant Pere i Sant Pau. Altres accions al barri El conseller de Territori manifesta la voluntat del consistori de dinamitzar el barri a través de diferents actuacions. A banda de les pistes esportives, un altre dels projectes que l’Ajuntament de Tarragona està prop de finalitzar és el de la plaça Catalunya.

«Les obres acabaran d’aquí poc», exposa Puig. Paral·lelament, el consistori treballa en la transformació i renovació de la plaça de la Cinquena Promoció. Tal com assenyala el conseller, s’ha de formalitzar amb els veïns la cessió de l’espai. D’altra banda, des de la conselleria d’Esports s’està treballant en el nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau, un projecte de «molta envergadura». A més a més, Puig destaca la incorporació del carril bici que connecta el barri amb el centre de la ciutat, una actuació ja completada. «Estem gestionant tot un paquet de millores per a un barri tan emblemàtic com és el de Sant Pere i Sant Pau», apunta. I afegeix

que «tot està en marxa, però va a ritmes diferents». D’aquesta manera, les pistes esportives entre l’aparcament de camions i el CAP seran un pas més per a la dinamització de Sant Pere i Sant Pau. «Treballem perquè les obres puguin començar a finals d’any. Aquest és el nostre objectiu. Anirem el més ràpid que puguem», indica Puig. Més enllà de Sant Pere i Sant Pau, l’Ajuntament treballa en altres pistes esportives. La zona lúdica de Sant Salvador, que permetrà realitzar diferents activitats, ja està en obres, mentre que el parc multiesportiu de Ponent tindrà finançament arran de l’aprovació demà al ple del modificatiu de crèdit que l’inclou.

diarimés 28/06/2022

TARRAGONA

INFRAESTUCTURES

Sirusa licita una planta solar fotovoltaica i una altra mini eòlica L’empesa busca nova tecnologia per modernitzar-se en el futur amb nous sistemes operatius CRISTINA AGUILAR

Josep M. Pena

La Mancomunitat per a la Gestió de Residus Urbans ha licitat el projecte de subministrament, muntatge i posada en funcionament d’una planta solar fotovoltaica de 472,72 kwp i una mini eólica de 5kw a les seves instal·lacions de Tarragona. El valor estimat del contracte és de 1.034.703,98 euros sense IVA, i el termini per presentar els projectes per a les empreses interessades s’acaba el dia 28 de juliol d’enguany. La raó de l’inici dels treballs cal buscar-la, segons el plec de prescripcions tècniques de la licitació, en el fet que «en els propers anys està prevista una remodelació de la planta que modificarà alguns processos, especialment els relatius a l’eficiència energètica, a la reducció de les emissions atmosfèriques i a l’adaptació a un nou residu amb més poder calorífic, el rebuig». Per aquestes raons, «un dels projectes del pla d’inversions per modernitzar i actualitzar la planta consisteix a instal·lar una planta solar fotovoltaica de 472,72 kWp i una mini eòlica de 5 kW a la coberta d’una de les naus, la nau de transferència de RSU, per a l’obtenció d’energia renovable per a l’autoconsum de la planta», segons explica el document. El projecte preveu el disseny d’una planta fotovoltaica sobre la coberta de l’edifici de serveis d’incineració urbans, SIRUSA. El

EDUCACIÓ

La URV destinarà 123.000 euros de romanent a equipament El consell de govern engega el teletreball Redacció

La incineradora de Sirusa, en una imatge d’arxiu, es dotarà de nova tecnologia.

La planificació acabarà abans de l’estiu, i aleshores podran començar els treballs disseny d’aquesta planta fotovoltaica comporta paral·lelament el disseny d’una superestructura amb bigues per tal de recolzar-hi els mòduls fotovoltaics i la seva estructura de fixació de forma segura. Per últim, es proposa l’adequació d’una sala elèctrica

per disposar-hi els elements de conversió d’energia i monitorització juntament amb un sistema de climatització per garantir les condicions ambientals necessàries per al funcionament de tots els equips. La Mancomunitat d’Incineració de residus urbans del Camp de Tarragona va ser constituïda l’any 1987 i en formen part els ajuntaments de Cambrils, Constantí, la Canonja, Reus, Salou, Tarragona, Valls i Vila-seca.

SIRUSA (Servei d’Incineració de Residus Sòlids Urbans SA) és l’empresa explotadora de les instal·lacions i pertany en un 95% a la Mancomunitat i en un 5% a l’empresa pública AVANÇ, SA, que és una societat del grup de la Generalitat de Catalunya. La planta de SIRUSA va entrar en funcionament l’any 1991. La Planta de Valorització Energètica de Tarragona està en funcionament des del 1990 i ha estat operant sense incidències.

ART

La URV ha tancat el pressupost de 2021 amb un romanent de 122.886 euros, uns recursos que es destinaran a equipament docent (61.947 euros), pressupostos participatius (50.000 euros) i associacions universitàries (10.993 euros). El romanent respon a un augment dels ingressos i despesa no executada. El consell de govern de la Universitat també ha aprovat posar en marxa el teletreball com a «modalitat voluntària i reversible». Per acollir-s’hi, caldrà que les tasques es puguin fer a distància, superar una formació i disposar de mitjans tècnics i connexió a Internet. El personal podrà fer entre una i tres jornades de teletreball i fixarà un dia per setmana de presencialitat obligatòria de tots els treballadors. Els ingressos de la URV van augmentar perquè va créixer la compensació de la reducció de taxes d’aquest curs 2021-22 i es va compensar els increments retributius del personal l’any passat. Els ingressos de matrícula del curs també han sigut més grans que l’any anterior. Les despeses estructurals de funcionament, com ara la neteja, seguretat o consum d’energia elèctrica s’han executat en un 95,3% del pressupostat, i les despeses corrents de funcionament també han estat inferiors

al previst. Les bases perquè el personal es pugui acollir al teletreball es publicaran en un termini màxim de sis mesos, i un cop fetes les sol·licituds, la gerència les autoritzarà o denegarà. Els caps de les unitats de les sol·licituds admeses hauran d’elaborar una proposta de teletreball i els treballadors un pla personal de treball amb la relació de tasques, objectius i sistema de mesura de «les activitats teletreballables». El document aprovat també estableix el dret a la desconnexió digital i que la Universitat proporcionarà i mantindrà els mitjans tecnològics per teletreballar. El consell de govern també ha aprovat crear la figura del comissionat o comissionada amb una retribució equiparable a vicerector com a màxim, de forma proporcional en funció de les competències que li assigni el rector o rectora, així com tambbé una reducció docent i l’atribució de punts per càrrec de gestió. Actualment, no existeix aquesta figura i els membres de l’equip de govern eren fins ara vicerectors i adjunts al rector. També es crearan dues places de personal d’administració i serveis per als estudis d’Infermeria a l’Alt Penedès, una de les quals serà compartida amb la seu del Baix Penedès per les necessitats docents.

SOCIETAT

La subdelegació del Govern inaugura la mostra de pintura ‘1+1’

La URV participa per primera vegada en els actes de l’Orgull LGBTI+

Els artistes són Miryam Arnold i Tito Figueras

La manifestació d’avui serà a les 20 hores

Redacció

El subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté, va inaugurar ahir al matí l’exposició de pintura 1+1, dels artistes Miryam Arnold i Tito Figueras. La mostra romandrà oberta a la sala Sota de la subdelegació fins al pròxim 22 de juliol en horari de dilluns a divendres laborals de 9 a 14 hores. La salouenca Miryam Arnold es va formar a l’Acadèmia de dibuix i pintura Carmen Alquézar i a l’Escola d’Art de Tarragona. Arnold ha exposat a diverses sales d’arreu de l’Estat, com Barcelona, Madrid, Salou, Reus o Constantí, així com a l’Art Re-

volution Taipei el passat mes de maig. Per la seva bamda, Andrés Tito Figueras Salvat, nascut a Tarragona l’any 1954, va cursar els seus primers estudis de pintura a l’escola taller de la diputació de Tarragona. Posteriorment va ingressar a l’escola superior de Belles Arts Sant Jordi a Barcelona. Ha realitzat nombroses exposicions a diferents galeries i fires d’art d’arreu d’Espanya, Europa i els Estats Units. A més a més, Figueras ha estat guardonat amb diversos premis de pintura al llarg de la seva trajectòria de 40 anys en el món de l’art.

La Universitat Rovira i Virgili participa activament, per primera vegada a la història, als actes de l’Orgull LGBTI+. L’associació per a la defensa dels drets LGBTQI+ URVisibles ha organitzat, juntament amb el Comissionat d’Igualtat i Diversitats de la URV, un programa d’activitats per celebrar la jornada. A les 11 hores tindrà lloc a l’edifici A de la tercera planta del Campus Catalunya (i també de manera telemàtica) el diàleg obert Experiències i visibilitat a la URV. A la tarda, es farà un acte previ a la manifestació, a les 18.30 hores, a la plaça de la

Concòrdia del mateix campus. Finalment, a les 20 hores, començarà la manifestació convocada per la Plataforma Unitària 28J del Camp a la plaça dels Carros. A més a més, durant el dia es realitzaran accions a través de les xarxes socials. La manifestació, sota el lema «Dret a ser», acabarà al passeig de les Palmeres, on es durà a terme l’acte polític que inclourà la lectura del manifest i una celebració reivindicativa. Els actes pretenen denunciar les agressions i la discriminació al col·lectiu, així com reivindicar la igualtat i donar suport a les persones de gèneres i sexualitats dissidents.

TARRAGONA FESTES

de 5 euros. A més, l’acte estarà amenitzat pel Dj Abadia, i compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Tarragona i l’agrupació Peix Blau. Els tiquets per a la sardinada es poden adquirir a La Botiga de Salut (Plaça Verdaguer, 2), al Punt d’atenció de la Xarxa Santa Tecla (C/ Sant Agustí, 6), i a la seu de La Muntanyeta (C/ Muntanya de Sant Pere, s/n). El mateix dia de l’acte, també es podran comprar els tiquets.

MÚSICA

La BUMT celebrarà el 25è aniversari amb una gala Amb motiu del 25è aniversari, la Banda Juvenil de la Unió Musical de Tarragona celebrarà un concert de gala el dia 1 de juliol a les 20.30 h. al Teatre Metropol. La Banda Juvenil celebrarà un quart de segle amb la Gala dels 25 anys. Després d’un parell d’anys en què l’activitat s’ha vist interrompuda, la Banda Juvenil prepara un concert «il· lusionant, amb la presència de músics que han tingut un paper important en aquesta formació

BARRIS

Sardinada solidària a favor de La Muntanyeta, diumenge En el marc de les festes de Sant Pere, el Serrallo organitzarà una sardinada solidària el pròxim diumenge. Després de l’aturada forçada pels dos anys de pandèmia, enguany torna aquesta festa a benefici de la Fundació La Muntanyeta. L’acte tindrà lloc a partir de les 12 h. al Moll de Costa del barri marítim. En aquesta activitat solidària, es podrà gaudir de la degustació de les sardines de Tarragona i d’una beguda amb un donatiu

28/06/2022 diarimés

i que hi han deixat empremta». El repertori del concert estarà lligat amb algunes de les vivències més destacades de l’agrupació musical i serà presentat per un actor tarragoní de renom internacional. Per acabar, la Juvenil de la BUMT també estrenarà l’obra Escapiranegotalins del compositor Jordi Cornudella, una peça dedicada a la Banda Juvenil en commemoració del 25è aniversari i inspirada en les festes de Santa Tecla.

Una bretolada provoca moments de tensió en un inflable a SPiSP

CEDIDA

Algú va apagar el motor de l’atracció i aquesta va començar a desinflar-se a sobre dels nens Sílvia Jiménez

Una bretolada, que podria haver acabat molt malament, va provocar, dimarts passat, moments de molta tensió entre els familiars dels nens que gaudien del castell inflable de la Patrulla Canina de la fira de Sant Pere i Sant Pau quan aquest va començar a perdre aire i a desplomar-se sobre els infants. L’incident va produir-se dimarts, dia 21 de juny i va acabar només en un ensurt. Segons Enrique García, un veí de Bonavista que havia anat a la fira d’atraccions instal·lada a la plaça de la Sardana amb uns familiars, els fets van produir-se minuts després de les set de la tarda. «El meu nebot va entrar a l’atracció per la boca d’un dels gossos que s’obria i es tancava quan, de sobte, la meva dona

va començar a cridar. S’havien aturat els motors de l’atracció i l’inflable estava començant a perdre aire. No m’ho vaig pensar dues vegades i em vaig llençar cap a dins. El nen estava ja pràcticament atrapat pel plàstic de l’atracció. El meu fill també hi era a dins. Va aconseguir sortir per la part del darrere i vaig treure dos nens més com vaig poder, perquè el castell ens queia a sobre», explica Garcia. Altres pares que hi havia davant de l’atracció van començar també a entrar per treure’n els nens. El firaire va engegar ràpidament els motors per evitar que es desplomés i tot va quedar en un ensurt. Malgrat això, alguns dels pares narren que van viure moments de molta angoixa. Segons relata Garcia, algú va aturar els motors, que «estaven a l’abast de qualsevol».

L’inflable minuts abans que es produís l’incident.

Els veïns van trucar els Bombers i la Guàrdia Urbana, que van rebre l’avís cap a un quart de nou, segons ha confirmat l’Ajuntament de Tarragona. Els agents de la Guàrdia Urbana van requerir la documentació de l’atracció i va realitzar fotografies d’aquesta. Van comprovar també els cables i els motors que unflen el castell, però no van observar cap

anomalia. Segons va informar la Guàrdia Urbana, l’atracció es va apagar manualment «molt possiblement per un acte vandàlic». «Les màquines, els motors, estaven a l’abast de qualsevol. Vam marxar molt disgustats. El meu fill diu que no vol anar a cap fira. L’atracció triga molt poc temps a desinflar-se i podria haver estat una tragèdia», conclou Garcia.

diarimés 28/06/2022

REUS

URBANISME

Aprovats els projectes d’urbanització i reparcel·lació de La Hispània L’antiga cotxera es convertirà en una zona amb 80 habitatges, 35 dels quals de protecció oficial, i aparcament Redacció

La junta de Govern Local de Reus va aprovar ahir els projectes d’urbanització i reparcel·lació de l’àrea de l’antiga cotxera de La Hispània. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Reus fa un pas més per a la promoció municipal d’habitatge amb protecció oficial, aparcament municipal i equipament públic en aquesta zona. El projecte d’urbanització preveu l’execució d’una plaça sobre l’aparcament subterrani, conformada pel carrer de l’Àngel de la Guarda, la Riera d’Aragó i les edificacions previstes, amb una forma rectangular d’uns 1.800 m2. La plaça consolidarà la connexió del centre amb equipaments i places com el Cub Natació Reus Ploms, el CAP Horts de Miró, el Centre Cívic Llevant, la Comissaria de la Guàrdia Urbana o la plaça els Horts de Miró. L’alineació del nou edifici que donarà a la plaça acompanya el recorregut des del carrer de l’Aigua Nova fins el raval. Aquest nou

bloc de pisos, del qual encara no s’ha aprovat el projecte, tindrà 80 habitatges, 35 dels quals seran de protecció oficial i la resta (45) lliures. Donant continuïtat al carrer Sant Salvador, es preveu un passadís interior que connecta amb el carrer Arnavat i Vilaró, i que dona accés a l’equipament previst en planta baixa de les edificacions. Es preveuen acabats amb diferents paviments que, a més de dotar la plaça d’una estètica singular, defineixen els espais reservats a diferents usos. El paviment de formigó delimita una zona d’estada amb jardineres amb bancs integrats, jocs infantils integrats al paviment i una pèrgola enjardinada per fer ombra. Els paviments de granit defineixen les zones de possible pas de vehicles al carrer Àngel de la Guarda i el pas de vehicles d’emergències a l’interior de la plaça, separats dels espais exclusius per a vianants. Els espais destinats al trànsit a la Riera Aragó estaran

CEDIDA

ratiu de l’espècie Olea europea i enfiladisses Wisteria que pujaran pels pilars de la pérgola. A la Riera d’Aragó es conservarà i ampliarà l’arbrat existent i en una de les voreres del carrer Àngel de la Guarda i del carrer Josep M. Arnavat i Vilaró es plantaran til·lers per fer ombra. També es preveu la instal·lació de càmeres de vigilància a la via pública i un punt WiFi d’accés públic. D’altra banda, el projecte de

L’Ajuntament aprovarà, en breu, els projectes de l’aparcament, els habitatges i l’equipament Es preveuen acabats amb diferents paviments per definir els diferents usos dels espais

lació de jardineres i bancs d’obra i una pèrgola que cobrirà part de la plaça. En les jardineres de la plaça s’instal·larà arbrat deco-

reparcel·lació té per objecte fer un repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues de l’ordenació i urbanització de l’àmbit, i la cessió dels sòls qualificats de sistemes, d’acord amb les determinacions del Pla de Millora Urbana. L’Ajuntament té previst aprovar properament els projectes executius de l’aparcament i dels habitatges i equipament, redactats per les empreses municipal Reus Mobilitat i Serveis i Redessa, respectivament.

laborals i salarials, governés qui governés en totes dues ciutats». «És clar que, ara com ara, Reus tindrà el pitjor govern de la seva història democràtica si permet que la plantilla de Reus Net es quedi a l’estacada, mentre la de Tarragona prospera», s’afegeix des de la UGT. Ángel Martín de Sande ha explicat que «són 240 famílies les que estan afectades per aquesta situació a Reus». «No demanem una pujada de sou similar a l’augment de l’IPC, sinó la meitat, una qüestió que a Tarragona s’ha acceptat després de les negociacions amb FCC». Des del consistori reusenc ja es

va deixar clar que «les relacions laboral i salarials no corresponen en absolut a l’Ajuntament ni estan vinculades al contracte. Corresponen estrictament a la relació de l’empresa amb els seus treballadors». També es va apuntar que «s’emplaça a empresa i treballadors a continuar negociant per arribar a un acord beneficiós per a les dues parts i, per extensió per al conjunt de la ciutadania de Reus». Els treballadors de Reus Net ja van protagonitzar una protesta el passat dia 20 de juny a la plaça Mercadal per reclamar un augment de sou i millors condicions laborals.

La presentació del projecte es va dur a terme ahir a la zona de l’antiga cotxera de la Hispània.

formats per l’aglomerat polit per dotar-lo de la resistència necessària per al pas de vehicles. El carrer Àngel de la Guarda, el

tram afectat de la Riera d’Aragó i el carrer Josep M. Arnavat i Vilaró seran en plataforma única. El projecte inclou la instal·

LABORAL

UGT carrega contra l’Ajuntament per la contracta de neteja Mentre a Tarragona s’ha assolit un acord, a Reus no ha estat possible Redacció

El sindicat UGT va carregar ahir contra l’Ajuntament de Reus per considerar que «ha deixat a l’estacada» els treballadors de Reus Net. I és que, quan el consistori va contractar Reus Net per a dur a terme aquest servei el passat mes d’octubre, «no va incloure, en el plec de condicions de la

nova contracta, cap augment salarial», segons paraules del secretari general de sanejament urbà, Ángel Martín de Sande. El sindicat apunta, a més, que aquest plec de condicions tampoc contempla cap mena de circumstància especial sobrevinguda ni tampoc el normal desenvolupament de la negoci-

ació col·lectiva. És per això que el comitè d’empresa de Reus Net ha convocat cinc jornades de vaga els dies 4, 5, 6, 7 i 8 de juliol. Avui a les 11 h., treballadors i empresa tenen un acte de conciliació al departament de Treball de la Generalitat per fixar els serveis mínims d’aquestes jornades de vaga.

MUNICIPAL

L’Ajuntament engegarà grups de treball per a millorar els polígons

Els treballadors del servei de neteja de Reus reclamen una pujada salarial del 4% per a aquest any 2022, amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener, i un 3% per a 2023, a més d’una sèrie de millores i incentius que reforcen l’aposta per un servei de qualitat i, alhora, de respecte a les persones que l’exerceixen. Precisament aquest és l’acord a què s’ha arribat per a la signatura del Conveni Col·lectiu de Sanejament Urbà de la ciutat de Tarragona, on FCC és qui ofereix el servei. Segons apunta el sindicat, «en 40 anys, les plantilles de Tarragona i Reus sempre han tingut les mateixes condicions

CEDIDA

Es presentaran els resultats de l’estudi de detecció de necessitats als PAE Redacció

La Regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament presentarà, el pròxim 7 de juliol, els primers resultats de l’estudi de detecció de necessitats de les empreses ubicades als Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) de Reus que va posar en marxa el passat mes de febrer a través de l’IMFE Mas

Carandell. Es farà un acte obert a totes les persones i empreses interessades, a les 12 h., a les instal· lacions de Mas Carandell. En aquesta sessió es farà un retorn i la presentació dels resultats de la primera fase. El pròxim pas és crear grups de treball on hi hagi representació de les empreses i també d’altres agents implicats

per plantejar les accions corresponents per millorar. La primera fase de l’estudi ha consistit en fer una enquesta en línia oberta a totes les empreses dels PAE de Reus, on hi han participat 100 empreses i on es preguntava per les necessitats de formació, de personal, de millora de les infraestructures, mobilitat, etc.

En la primera part de l’estudi s’ha fet una enquesta en línia a totes les empreses dels polígons.

PUBLICITAT

28/06/2022 diarimés

diarimés 28/06/2022

REUS

SANT PERE GERARD MARTÍ

Tot i la previsió de pluja, el Seguici Petit va poder sortir de la plaça del Mercadal i recórrer els carrers de la ciutat. També hi va haver diversos passis del Ball parlat satíric de Dames i Vells.

Reus gaudeix de la festa major petita amb el retorn del seguici als carrers Avui, en la vigília, sortirà el Seguici Festiu al complet i hi haurà l’Ofici de Completes, l’espectacle pirotècnic i les revetlles Redacció

La Festa Major de Sant Pere continua amb una agenda repleta d’actes per a totes les edats. Ahir, però, els protagonistes de la festa van ser els més petits. A les sis de la tarda, des del Campanar, s’anunciava el Toc de la Festa Major Petita per anunciar la sortida del Seguici Petit des de la plaça del Mercadal. Mentrestant, al balcó de la Casa Rull, es va penjar la bandera de l’arc de Sant Martí amb motiu del Dia per l’Alliberament de Lesbianes, Gais, Homes i Dones Transsexuals i Bisexuals. A continuació, al Jardí de la Casa, es va fer la lectu-

ra del manifest i va tenir lloc l’actuació musical. En aquest mateix Jardí, al migdia, es va transmetre en directe el programa d’humor i cultura de RAC1, Vostè primer, amb Marc Giró. A més, també hi van haver passis, en diferents indrets, de la representació del Ball parlat satíric de Dames i Vells i una mostra de dansa a càrrec de les escoles que formen la Coordinadora de Dansa de Reus a la plaça de la Llibertat de la ciutat. Les condicions meteorològiques van fer perillar, però, alguns dels actes programats com, per exemple, el Seguici Petit que finalment va poder sortir. Un dels actes que

es va haver de suspendre ahir va ser la parada de jocs de fusta de la companyia Tombs Creatius amb Colors de Monstre.

més tard, a les 20.45 hores, a la porta de l’Ajuntament es farà el ball solemne curt de l’Àliga com a salutació a les autoritats. A les

A les vuit del vespre, sortirà el Seguici Festiu de la ciutat des de la plaça del Mercadal

Al vespre, després de Completes, hi haurà l’encesa de la Tronada i el castell de focs

Avui, a les dotze del matí, des del campanar, el Toc de Festa, anunciarà la vigília de la festivitat. A les vuit del vespre, des de la plaça del Mercadal, sortirà el Seguici Festiu de la ciutat. Minuts

21.15 hores, a l’Església Prioral de Sant Pere se celebrarà el Solemne Ofici de Completes. L’homilia anirà a càrrec de mossèn Francisco Giménez Porcuna, adscrit a la prioral de Sant Pere, i que

BUSCO CASA EN REUS PAGO AL CONTADO INTERESADOS LLAMAR AL 600 595 648

havia estat anteriorment rector de la parròquia de Sant Francesc, entre d’altres parròquies. En l’acte s’obrirà l’arca de l’altar major, on es guarda durant tot l’any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere, amb tres panys. Les claus que obren l’urna, les guarden el prior, l’alcalde i un dels preveres de l’arxiprestat. Tot seguit, hi haurà el Toc General de Festa, la tornada del seguici i el tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus, des de la Prioral fins a la porta de l’Ajuntament. La festa continuarà amb les ballades dels gegants i del bestiari.

Quan finalitzin les ballades, l’alcalde, des del balcó de l’Ajuntament, mostrarà un mocador blanc per indicar l’encesa de la Tronada. A continuació, tindrà lloc un castell de focs plantat al mig de la plaça, que recupera la forma dels espectacles pirotècnics del passat, més artesanals i de proximitat, amb jardineres als fanals, rodes, focs fixos i giratoris, i altres artificis. Un singular espectacle que tindrà acompanyament musical en viu per retrobar un costum antic propi de les festes i solemnitats més importants. A les 23.00 hores, a la plaça d’Anton Borrell tindrà lloc la gran revetlla de Sant Pere amb el concert de Los Diablos i el ball de l’Orquestra Metropol. Els més joves podran gaudir de la revetlla a la plaça de la Llibertat, a les 24 h., amb els grups Canya d’Or, Seguirem i la Ghetto Orchestra.

www.diarimes.com Mira les imatges a la web

SANITAT

L’Hospital Sant Joan incorpora una Unitat de trastorns cognitius diarimes.com

L’Hospital Sant Joan de Reus ha incorporat recentment una Unitat de Deteriorament Cognitiu per atendre, en règim ambulatori, pacients amb trastorns cognitius/demència i de conducta. Constituïda per un equip multidisciplinari d’especialistes en neurologia, neuropsicologia, geriatria, infermeria i treball social, aquesta nova unitat té per objectiu realitzar el diagnòstic i el seguiment de l’evolució de la malaltia i, al

mateix temps, donar suport especialitzat a les famílies. Per als experts, «la clau és oferir una atenció integral al malalt, establint un diagnòstic clar per tal d’aplicar el millor tractament en cada cas i, alhora, donar suport als familiars del pacient tant des del punt de vista assistencial com psicològic o fins i tot legal». La Unitat de Deteriorament Cognitiu atén de dilluns a divendres, entre les 8 hores i les 15 hores. Redacció

28/06/2022 diarimés

Energia engegant la revolució verda

diarimés 28/06/2022

ENERGIA

DADES

Les renovables creixen i engloben el 47% de la producció energètica El bon comportament de l’eòlica, que lidera el mix energètic, i el creixement de la fotovoltaica justifiquen les xifres CEDIDA

Anna Ferran

La revolució de les energies renovables està agafant velocitat. Així es desprèn de les dades de balanç de 2021 que s’inclouen en l’Avance del informe del sistema eléctrico español 2021, elaborat per Red Eléctrica Española. El 46,7% de la producció energètica a Espanya de l’any passat va ser verda, cosa que suposa un creixement del 9,7% respecte a 2020. Una producció eòlica de rècord i un creixement sense precedents de la potència instal·lada de solar fotovoltaica expliquen aquestes bones dades que permeten fer avenços notables en matèria de transició ecològica. Si bé la producció verda va ser de gairebé el 47%, cal destacar que les renovables van suposar el 56,6% del parc generador energètic nacional, acumulant un total dels 63.896 MW. D’aquests, 4.000 van instal·lar-se l’any passat. Pel que fa a la nova potència instal·lada, més del 75% (3.300 MW) van ser d’energia solar fotovoltaica. En aquest sentit, l’informe de REE indica que la fotovoltaica va registrar un creixement interanual sense precedents del 30%, respecte a l’any anterior i que el 2021 es generés un 36,7% més d’energia solar al conjunt de l’Estat. El creixement registrat l’any passat segueix el camí iniciat el 2019 quan gairebé es va doblar la potència instal·

En el cas de Catalunya, el 76% de l’energia produïda el 2021 va ser lliure d’emissions de CO2.

La producció eòlica va créixer un 10% i va ser la tecnologia que més va aportar al mix energètic lada passant de 4.700 a més de 8.700 MW. El 2020 va experimentar un augment molt significatiu fins als 11.685 MW i l’any passat la tendència a l’alça va su-

posar un nou rècord per aquesta mena de tecnologia. L’eòlica lidera el mix energètic Malgrat el creixement que ha experimentat l’energia fotovoltaica, encara se situava en la cinquena posició pel que fa al total de l’energia generada a Espanya, aglutinant un 8% del total produït. La tecnologia líder va ser

l’eòlica, que va tenir una quota del 23,3% i va produir un 10,2% més d’electricitat que al 2020. Després de l’eòlica, el següent tipus d’energia amb més participació va ser la nuclear, que va cobrir un 20,8%, cosa que suposa un 3,1% menys respecte a l’any anterior. La seguien les centrals de cicle combinat (17,1%) i la hidràulica (11,4%). És destacable

que el carbó va continuar el seu descens i al 2021 va suposar només l’1,9% del total generat. La dada és especialment rellevant si es compara amb les xifres de 2007, quan aquesta tecnologia generava gairebé la quarta part del total del mix energètic produït al conjunt de l’Estat. Catalunya, líder en energia neta Catalunya, per la seva banda, va liderar la generació elèctrica lliure d’emissions l’any passat. En aquest sentit, el 76% de l’energia produïda no va emetre CO2. En total, a Catalunya es van generar 39.855 GWh, el 17% dels quals a partir de fonts d’origen renovable, sent la hidràulica, amb el 8,5% del total, la renovable catalana que més GWh va sumar el 2021. La nuclear va ser la primera font de generació a Catalunya, responsable del 58,7%. Després de la nuclear, s’hi troba el cicle combinat, amb un 12,1%, i la cogeneració (11,4%). Ara bé, cal destacar que aquestes dues últimes van disminuir la seva producció un 8,2% i un 10,8% respecte als seus valors de 2020. Pel que fa a la potència instal· lada, les renovables suposaven el 30,3%, mantenint el cicle combinat i a la nuclear, amb un 31,9% i un 25,6%, respectivament, amb les principals tecnologies del parc català de generació d’energia elèctrica.

Europa aprova un pla per a emmagatzemar provisions de gas per al pròxim hivern El Parlament Europeu (PE) ha aprovat un pla per a accelerar l’emmagatzematge de gas natural als països de la Unió Europea (UE) abans d’hivern amb l’objectiu de protegir les llars i les empreses en cas que Rússia decideixi suspendre el subministrament com a represàlia a les sancions econòmiques per la guerra d’Ucraïna. El nou reglament pretén «blindar» les reserves enfront de les «interferències externes» i fixa com a meta que les reserves estratègiques de gas es trobin com a mínim al 80% de la seva capacitat abans de l’1 de novembre. El pla, ja acordat amb els Estats membres, tipifica les instal·lacions d’emmagatzematge de gas com a «infraestructures crítiques» i posa l’accent en la necessitat que els Estats membres diversifiquin les seves fonts de proveïment i impulsin mesures d’eficiència energètica. El text demana als països de la UE que «s’esforcin» per arribar al 85% de les reserves i estableix que, a partir de 2023, l’objectiu a complir serà el d’aconseguir el 90%. A més, tots els operadors d’infraestructures d’emmagatzematge de gas hauran de sotmetre’s a una nova certificació obligatòria dissenyada per a reduir el risc d’interferències externes.En aquest sentit, els operadors que no obtinguin aquesta certificació hauran de renunciar a la propietat o el control de tota instal·lació d’emmagatzematge de gas a la UE.

ENERGIA

28/06/2022 diarimés

diarimés 28/06/2022

ENERGIA

CONSELLS

Fer el salt a l’autoconsum: tot el que cal saber per a produir la nostra energia

CEDIDA

la xarxa elèctrica. Per contra, la segona opció sí que ho permet. Si apostem per una instal·lació amb excedents, la legislació que regula l’autoconsum indica dues variants. Les instal·lacions menors de 100kW poden escollir un sistema de compensació simplificada, on la comercialitzadora compensa els excedents com un estalvi de la factura de l’electricitat. Les instal·lacions que superin aquestes 100kW, poden escollir el sistema sense compensació simplificada que els converteix en productors energètics, de manera que poden vendre tot l’excedent sense límits, però han de fer front a tràmits fiscals.

Triar el tipus de tecnologia o si volem vendre els excedents energètics són algunes de les qüestions a determinar Anna Ferran

Pensar a ser autosuficients energèticament és una idea d’allò més llaminera. L’escalada de preus de l’electricitat està fent que cada cop més particulars i empreses facin el salt cap a la producció de la seva pròpia energia. Els ajuts i bonificacions fiscals, que estan oferint tant els ajuntaments com la Generalitat i el govern central, així com l’abaratiment dels costos de les instal·lacions fotovoltaiques fan que cada cop més persones estiguin fent el salt cap a aquesta alternativa. De fet, en el darrer any s’han batut rècord i s’han doblat el nombre de permisos sol·licitats per a la seva instal·lació. Si bé cada cop més gent ho té clar i aposta per a ser productor, el cert és que hi ha qui encara té dubtes. Com s’ha de fer? Quina legislació ens afecta? Quins seran els beneficis que ens apor-

tarà aquesta decisió a les nostres butxaques? A continuació donem resposta a aquestes i altres preguntes. La instal·lació El primer que necessitem per a passar-nos a l’autoconsum és un espai on ubicar la nostra instal·lació de producció elèctrica, ja que això determinarà quin sistema i amb quines condicions es col·locarà. Els terrats, les teulades o cobertes d’edificis o un jardí són els llocs per a ubicar una instal·lació que pot ser fotovoltaica o a partir d’un mini aerogenerador. En el cas del primer, l’orientació és la clau per a rendibilitzar al màxim la inversió. Una orientació a sud és la idònia, ja que ens garanteix més hores de llum solar. Si volem posar un petit aerogenerador, haurem de tenir en compte si es tracta d’una zona ventosa o calmada per a va-

lorar la seva idoneïtat. Amb aquests aspectes clars, els següents passos a fer són contactar amb una empresa que serà l’encarregada d’implementar la instal·lació i de dur a terme els passos tècnics i administratius necessaris com les llicències d’obres, els registres o les notificacions a la companyia distribuïdora d’electricitat. Entre les diverses empreses que duen a terme el procés integral hi trobem comercialitzadores d’electricitat, instal·ladores de serveis elèctrics o especialitzades en renovables. I l’energia que no es gasta? Quan escollim el tipus d’instal· lació hem de triar també si posem una instal·lació sense excedents i amb excedents. Les primeres compten amb un sistema antivessament que no permet que l’excedent energètic s’aporti a

Els mini aerogeneradors són una altra opció a considerar.

Estalvi del 30% El procés a seguir, a grans trets, és l’explicat anteriorment. Però hi haurà qui es preguntarà si realment val la pena apostar per l’autoconsum elèctric. Només cal veure les xifres d’un exemple per treure conclusions. Una casa unifamiliar de mida mitjana amb vuit plaques fotovoltaiques pot arribar a estalviar un 30% del seu consum energètic anual, cosa que suposa un estalvi de més de 500 euros a l’any. Realitzar la instal·lació d’aquestes plaques suposa una inversió d’uns 85 euros al més durant 84 mesos. L’estalvi d’emissions de CO2 de l’habitatge és de 1.470 quilos a l’any, o cosa que és el mateix, la plantació de 75 arbres.

ENERGIA

28/06/2022 diarimés

RENOVABLES

Anna Ferran

Volar és un somni i aconseguir-ho tota una revolució. Ícar, l’heroi grec, va utilitzar el seu enginy, segons relata la mitologia, per a construir unes ales de cera i fer-ho, si bé el resultat no va ser l’esperat. Força segles després, un altre geni, Leonardo da Vinci, va fer diversos prototips d’artefactes voladors, però no va ser fins a principis del segle XX quan finalment els humans vam aconseguir volar. L’aviació ha canviat per complet la nostra concepció del temps i de l’espai i ens ha obert un món de possibilitats per a explorar de manera senzilla qualsevol racó del planeta. De les aeronaus primitives als jumbos per a més de 600 passatgers, el sector ha experimentat una evolució intensa. S’ha millorat la velocitat, la capacitat, el confort, però l’aviació encara té una assignatura pendent: la descarbonització. El futur ja ha començat i l’aviació està implementant solucions que els permetran ser sostenibles. Algunes d’aquestes solucions són made in Tarragona. Segons dades de l’Agència Europea de Medi Ambient, les emissions de l’aviació internacional van representar el 3,4% del total d’emissions d’efecte hivernacle dels països membres al 2018. Si bé hi ha altres sectors que són més contaminants, el sector, a escala europea, s’ha compromès de cara a 2050 que tots els vols interns i amb sortida des de l’UE, el Regne Unit i els països membres de l’Associació Europea de Lliure Comerç, siguin zero emissions netes amb el pla Destination 2050; un compromís que els alinea amb el Pacte Verd Europeu i l’Acord de París. I ara toca passar de les paraules als fets. Si bé és cert que existeixen alguns prototips d’avions solars, el cert és que l’electrificació del sector, a hores d’ara, no és factible. Agafar aquest rumb seria, a hores d’ara, com posar-nos les ales de cera d’Ícar. Per això, l’aviació està focalitzant els seus esforços cap als combustibles sostenibles. El biojet, biocombustible per a aviació, i l’e-jet, combustible sintètic fet a partir de CO2 i hidrogen renovable, són les dues alternatives que estan començant a implementar les aerolínies i Repsol és pionera en la seva producció i comercialització al conjunt de l’estat, anticipant-se així a moltes de les mesures que Europa es planteja instaurar en els pròxims anys. De biomassa a combustible La companyia està transformant els seus complexos industrials en hubs multienergètics on produir tota mena

EL FUTUR DE L’AVIACIÓ SOSTENIBLE PASSA PER TARRAGONA El Complex Industrial de Repsol a Tarragona està produint biojet, un biocombustible que redueix un 65% les emissions de CO2 dels vols

El primer vol de Vueling amb biocombustible va estar propulsat amb biojet fabricat a Tarragona per Repsol.

de solucions energètiques sostenibles. En aquest sentit, cal destacar que Repsol està impulsant un canvi revolucionari que els permetrà tractar tota mena de residus i generar amb ells combustibles de baixa, nul·la o, fins i tot, petjada de carboni negativa. El seu objectiu és poder 1,3 milions de tones de combustibles baixos en carboni el 2025 i arribar als 2 milions de tones al 2030. El Complex Industrial de Tarragona està sent ja un dels motors del canvi. Un exemple d’això el trobem des de principis de 2021 quan es va començar a produir biojet, un biocombustible ob-

tingut a partir de biomassa. Considerat el combustible sostenible amb més potencial per a la descarbonització del sector aeri, el seu ús suposa una reducció d’emissions de diòxid de carboni superior al 65% respecte als combustibles tradicionals. El primer lot de biojet made in Tarragona va ser de 10.000 tones de combustible, l’equivalent al consum de 145 vols Barcelona-Los Angeles. L’ús d’aquest primer lot de biojet va suposar un estalvi a l’atmosfera de 630 tones de CO2, que equivaldrien a les emissions generades per 55 vols Madrid-Barce-

lona. Aquestes dades evidencien el potencial que té el biojet en la descarbonització de l’aviació. Pel que fa a la seva producció, cal destacar que el biojet té un doble repte que Repsol ha sabut respondre. D’una banda, ha de complir les normatives europees per a ser considerat sostenible. Així doncs, el seu contingut no bio és inferior al 5% i es garanteix que les matèries primeres amb les quals s’ha elaborat no provenen de boscos o zones humides, de manera que no són causants de desforestació. De l’altra, ha de seguir complint els altíssims es-

tàndards de qualitat i seguretat que els exigeixen les companyies aèries. Aliances amb les companyies aèries Per a promoure l’ús de biojet, Repsol ha establert aliances amb algunes de les principals aerolínies del sector, com Iberia o Vueling, però també amb Aena o amb companyies aeronàutiques com Airbus. Vueling, per exemple, va operar el seu primer vol amb combustible sostenible, amb biojet fabricat a Tarragona el passat 10 de novembre. Un CEDIDA AirbusA320neo de nova generació va efectuar el trajecte Barcelona - Sevilla i va aconseguir reduir les emissions a l’atmosfera en 2,5 tones de CO2 gràcies a la millora en l’eficiència energètica i l’ús de biocombustible. El cas de Vueling no és l’únic. I és que Evelop, l’aerolínia d’Ávoris, va fer el seu primer vol entre Madrid i Punta Cana amb un Airbus A350 propulsat amb biojet elaborat a Tarragona. «Hi haurà un increment progressiu de la quota de biojet fins a un escenari a mig i llarg termini, en el qual serà el combustible fonamental. És el camí que té l’aviació per a fer una reducció molt dràstica de les seves emissions», assegura el gerent de desenvolupament de processos de Repsol Technology Lab, Miguel Ángel García Carreño. En aquest sentit, el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, explica que la producció de biocombsutibles és un dels grans eixos que recull el Pla Estratègic 20212025 de la companyia, que marcarà un abans i un després en el camí cap a la neutralitat climàtica. L’aposta de Repsol amb els biocombustibles queda reflectida en la nova planta que s’està fent a Cartagena i que entrà en funcionament l’any vinent. Biojet avançat, el següent El biocombustible fabricat per Repsol a Tarragona és de primera generació i utilitza olis vegetals com a matèria primera. El següent pas que està fent la companyia és la producció de biocombustible avançat fet amb residus d’origen biològic provinent de la indústria agroalimentària, la ramaderia, els treballs forestals i la fracció orgànica. Amb aquesta mena de biojet de segona generació s’aconsegueix reduir les emissions de CO2 en més de 80% respecte al querosè fòssil. L’ecoplanta que està impulsant la companyia junt amb Agbar i Enerkem al Morell permetrà que Tarragona es puguin fabricar aquesta mena biocombustibles avançats a finals de 2025 per a seguir fent passes a favor de la descarbonització.

diarimés 28/06/2022

ENERGIA

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

Energies renovables i sostenibles als equipaments municipals

CEDIDA

La Diputació de Tarragona posarà a disposició dels municipis més de 6 MEUR en una nova convocatòria d’ajuts per a fomentar accions encaminades a la transició energètica i l’acció climàtica Redacció

L’ús d’energies renovables i sostenibles en equipaments municipals s’està estenent als pobles i ciutats de la demarcació. La Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per avançar en aquest repte imminent, que ha de contribuir a complir amb els objectius de reducció d’emissions de diòxid de carboni establertes a nivell europeu. Són petits grans canvis que, sumats, esdevenen un pas important per fer front a les noves necessitats energètiques. La instal·lació de plaques fotovoltaiques, la instal·lació d’un enllumenat més sostenible als carrers dels pobles i ciutats, l’ús de la biomassa forestal per a la producció d’energia i la gestió eficient dels residus són només algunes de les accions que s’estan impulsant a nivell local.

La Diputació de Tarragona impulsa aquestes actuacions relacionades amb la transició energètica i l’acció climàtica, a través d’una nova convocatòria d’ajuts, que enguany comptarà amb una dotació total de 6,1 milions d’eu-

Són petits grans canvis que, sumats, contribueixen a la millora mediambiental global ros. També es poden finançar la redacció i revisió d’instruments d’ordenació forestal, així com el foment del silvopasturatge amb ramats que, a través de la pastura, redueixen la vegetació susceptible de generar incendis. Conscient de la transcendència d’aquestes accions, la Diputació de Tarragona gairebé ha

doblat la dotació d’aquest tipus d’ajuts, dirigits a tots els ajuntaments i entitats municipals descentralitzades del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, que l’any 2021 va tenir un pressupost de 3.150.000 euros. Les actuacions subvencionades s’alineen amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030, i contribuiran a assolir l’objectiu de la Unió Europea de reducció de les emissions, fita que tenen la majoria dels ajuntaments i entitats municipals descentralitzades de la demarcació com a membres del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia i el Clima, coordinat per la Diputació de Tarragona a la demarcació. En els darrers anys, els ajuts atorgats per la Diputació de Tarragona ja han permès impulsar més de 200 accions de les

La Diputació de Tarragona impulsa actuacions relacionades amb la transició energètica i l’acció climàtica, que s’alineen amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

més de 4.000 incloses als Plans d’acció per l’energia sostenible i el clima que la institució supramunicipal està redactant en coordinació amb cada ajuntament. En aquest sentit, la presiden-

ta de la Diputació, Noemí Llauradó destaca que els ajuts «són fonamentals perquè els ajuntaments puguin contribuir a la transició energètica i combatre els efectes del canvi climàtic a la

demarcació». Les noves ajudes recentment aprovades, i que els ajuntaments ja poden sol·licitar, representen una nova embranzida en l’assoliment d’aquest objectiu.

ENERGIA EMPRESA COMPROMESA

28/06/2022 diarimés

Aigua i energia, pilars d’un món sostenible

Agbar genera més de 10,6 milions de kWh/any d’energia verda i així evita emetre 2.756 tones de CO2 l’any a l’atmosfera CEDIDA

Redacció

Els subministraments tant d’aigua com d’energia són limitats i la demanda és cada vegada major. Un informe elaborat per l’ONU estima que, per a 2030, la demanda d’aigua augmentarà en un 40%, la demanda d’energia pujarà fins al doble del consum actual i la necessitat d’aliments creixerà entorn d’un terç. Així doncs, el sector de l’aigua té un paper imprescindible en la transformació sostenible del planeta, ja que pateix l’afectació en la disponibilitat hídrica i la successió de fenòmens meteorològics extrems a conseqüència del canvi climàtic. Per això, té l’encàrrec d’avançar en una gestió sostenible de l’aigua per preservar aquest recurs escàs i adaptar les infraestructures hidràuliques davant els reptes del present i del futur. La interdependència entre l’aigua i l’energia és evident, ja que l’aigua serveix per produir energia i que l’aigua necessita energia per poder ser captada, potabilitzada, distribuïda i, fins i tot, per retornar-la, una vegada tractada, al medi natural. Aproximadament, el 8% de l’energia generada al planeta s’utilitza per bombar, tractar i transportar l’aigua per al consum de les persones. Davant d’aquests reptes, Agbar, com a companyia que gestiona el cicle de l’aigua i serveis mediambientals en més de 300 municipis de Catalunya, està plenament compromesa en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per combatre l’emergència climàtica i avançar cap a una transició energètica sostenible del planeta. Un dels objectius que s’ha marcat la companyia és incrementar la generació pròpia d’energia amb fonts renovables o de cogeneració d’alta eficiència. A més, promou un canvi de model energètic mitjançant el consum d’energia verda amb garanties d’origen (GdO), que acrediten que l’electricitat ha estat produïda a partir de fonts renovables. El 100% de l’electricitat comprada per abastir les instal·lacions és d’origen renovable. A partir de la implementació del Pla Estratègic de Desenvolupament Sostenible de la companyia, que integra els

El dipòsit Ebre - Salou compta amb una instal·lació fotovoltaica a la coberta que permet abastir el 100% del seu consum energètic.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), Agbar avança en la reducció d’emissions i l’ús d’energies renovables amb tres eixos concrets: la generació d’energia renovable, la compra d’energia verda i l’eficiència energètica. En aquest sentit, la companyia ha generat més de 10,6 milions kWh/any d’energia verda, gràcies a la cogeneració del biogàs i les instal·lacions fotovoltaiques en funcionament. Amb aquesta energia generada, s’evita emetre 2.756 tones de CO2/ any a l’atmosfera, que equival a una població de 5.512 arbres autòctons mediterranis.

Amb la cogeneració del biogàs i les instal·lacions fotovoltaiques en funcionament, generem

10.639.676 kWh Estem mitigant 2.756 t CO2/any a l'atmosfera, l'equivalent a una població de 5.512 arbres autòctons mediterranis.

Generació d’energies renovables al Camp de Tarragona

Amb la compra de l’energia elèctrica amb origen

100 % de fonts

renovables, evitem 41.458 tones de CO2/any, l’equivalent a una població de 82.916 arbres mediterranis.

Aquesta energia renovable es produeix en instal·lacions com la coberta del dipòsit Ebre - Salou, les cobertes dels centres d’Agbar al territori com el Centre d’Operacions de Drenatge i Clavegueram a Reus, les estacions depuradores de Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant i la Selva del Camp, que gestiona Comaigua, o bé els dipòsits de Sant Pere i Sant Pau i dels Pallaresos que gestiona Ematsa. En el dipòsit Ebre - Salou, que gestiona Agbar en el marc del

contracte de la Mancomunitat gestora de recursos hídrics de Salou - Vila-seca, es va posar en marxa el juliol de 2020 una instal·lació fotovoltaica a la coberta del dipòsit que permet abastir d’energia el 100% de la instal·lació. L’objectiu d’aquests panells fotovoltaics és subministrar energia renovable al bombament ubicat a la mateixa instal·lació, que té un consum de 8.145 kWh/any. Com que la nova instal·lació produeix 10.516 kWh/any, l’excedent d’energia generada s’exporta a la xarxa de distribució en règim de compensació. Per tant, amb l’energia generada es cobreixen les necessitats de consum de la instal·lació del dipòsit Ebre Salou, que subministra aigua al municipi de Salou i al nucli turístic de la Pineda, a Vila-seca. Aquest és un exemple concret, però l’acció de la companyia va més enllà. L’aposta global d’Agbar és transformar les depuradores en ecofactories per aconseguir una gestió sostenible de l’aigua, la generació d’energies renovables per a la seva autosuficiència energètica i el residu zero. Aquest sistema basat en l’economia circular, premiat per les Nacions Unides, pretén cobrir el 100% de les seves necessitats energètiques

amb recursos propis a base de biogàs procedent de fangs del procés de depuració de les aigües, i energia solar a través de plaques solars amb un balanç zero de dependència energètica i emissions de CO2. L’objectiu és seguir augmentant la generació d’energies renovables perquè les instal· lacions siguin autosuficients. A més, la companyia complementa el seu consum amb la compra d’energia verda: més de 160 milions kWh/any. D’aquesta manera, es manté el compromís d’utilitzar energies netes i s’aconsegueix reduir 41.458 tones de CO2 a l’any, l’equivalent a una població de 82.916 arbres autòctons mediterranis. Des del compromís amb l’entorn, la seva estratègia de reducció de la petjada de carbo-

El 100 % de l’energia que compra Agbar per abastir les instal·lacions és renovable, amb la qual s’evita emetre 41.458 tones de CO2 a l’any ni implica també la progressiva implantació del vehicle elèctric a la flota, que el 2021 ha assolit la xifra de 168 vehicles elèctrics. A més, es promouen accions dirigides a millorar l’eficiència energètica de les seves instal· lacions, com el desplegament d’un pla d’auditories energètiques, l’aposta per la innovació i la digitalització, i el desenvolupament d’una plataforma d’indicadors ambientals. Amb aquest objectiu d’implementar accions de millora i de retre comptes, Agbar calcula la seva petjada de carboni i està adherida al Programa per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. L’estratègia sostenible d’Agbar demostra el seu ferm compromís per preservar el medi ambient a partir de l’ús d’energies renovables i la gestió sostenible de l’aigua per contribuir a mitigar el canvi climàtic. Són energies per transformar el planeta i garantir la seva sostenibilitat.

diarimés 28/06/2022

ENERGIA

EMPRESA RECOMANADA CEDIDES

Instal·lacions Parera, especialització, bon servei i qualitat per a la teva llar Duen a terme projectes elèctrics, de fontaneria, gas, climatització i són experts en la instal·lació de renovables Anna Ferran

Cinquanta anys de trajectòria en el món de les instal·lacions, un equip humà de més de 150 persones, projectes a tota Catalunya i un compromís ferm amb la qualitat. Aquesta és la carta de presentació d’Instal·lacions Parera. Es tracta d’una empresa familiar, fundada el 1972 a la Llacuna (Anoia) per Josep Parera Tort, amb el relleu generacional d’Anna Parera Huertas. En els seus inicis, donaven servei a la comarca de l’Anoia, però amb el pas del temps van expandir-se per tot el territori català. Actualment, compten amb presència a les demarcacions de Lleida, Barcelona i Tarragona amb sis oficines, dues de les quals estan situades a Valls i Salou. Instal·lacions Parera ofereix

els seus serveis tant a empreses com a particulars en àmbits diversos com les instal·lacions elèctriques, els projectes d’il· luminació, fontaneria, climatització, gas, alarmes, telecomunicacions, projectes i legalitzacions industrials, xarxes de detecció i extinció d’incendis o línies de distribució de baixa i mitja tensió. Així mateix, cal destacar que d’un temps ençà, s’han especialitzat en els projectes d’energies renovables. Experts en renovables Les possibilitats reals d’estalvi i la necessitat d’avançar cap a un món més sostenible han fet que Instal·lacions Parera estigui apostant fermament pel ram de les energies renovables. Ofereixen dues opcions diferents:

VALLS C/ Abat Llort, 17. Telèfons 977 60 88 08/ 656 82 03 37

Des de Parera destaquen l’estalvi, les subvencions i les bonificacions municipals com a beneficis en instal·lar fotovoltaica.

les instal·lacions solars, siguin tèrmiques o fotovoltaiques, i les instal·lacions geotèrmiques, que aprofiten l’energia del sòl per a gaudir de calor a l’hivern i fred a l’estiu, estalviant un 20% respecte als sistemes de climatització convencional. Pel que fa a les instal·lacions solars, expliquen que les fotovoltaiques són les més comunes. En aquest sentit, a Parera

Horaris: De dilluns a divendres Matí: de 9:00 a 14:00h Tarda: de 16:00 a 19:00h

les poden realitzar connectades a la xarxa, connectades a la xarxa i amb sistema d’emmagatzematge o aïllades, segons les teves necessitats. De fet, els seus professionals t’assessoraran durant tot el procés per a oferir-te la solució que millor s’adapta a les teves necessitats i que l’estalvi sigui major. Si encara dubtes sobre fer el pas i passar a la fotovoltaica,

SALOU Via Roma, 16 Telèfons 977 38 41 35 652 93 23 13

Instal·lacions Parera et dona dues raons de pes. La primera és l’estalvi. En un context d’escalada constant de preus, ser autosuficient i generar l’energia que consumeixes es presenta com la millor opció. Als diners que t’estalviaràs mes rere mes en la factura de l’electricitat, cal sumar-hi les subvencions que s’ofereixen a nivell estatal i català provinents de fons europeus i

Horaris: De dilluns a divendres Matí: de 9:00 a 14:00h Tarda: de 15:00 a 19:00h

que es poden gestionar a través de l’IDAE i l’ICAEN. Així mateix, molts ajuntaments ofereixen bonificacions fiscals, especialment reduccions en l’IBI, per a totes aquelles persones que facin instal·lacions fotovoltaiques a casa seva. No t’ho pensis més, fes el salt cap a l’energia solar amb les solucions, assessorament i manteniment d’Instal· lacions Parera.

ENERGIA

28/06/2022 diarimés

diarimés 28/06/2022

CAMP DE TARRAGONA

PLATGES

Altafulla no descarta assumir l’adquisició de sorra si Costes no ho fa

URBANISME CEDIDA

L’alcaldessa del municipi, Montse Castellarnau, ha criticat la gestió feta per l’anterior govern ACN

ACN

L’Ajuntament d’Altafulla demanarà a Costes noves aportacions de sorra a la platja del municipi malmesa en el darrer episodi de mala mar d’aquest mes de juny. El consistori es reunirà avui amb els responsables del Ministeri per a tractar aquesta qüestió i no descarta assumir l’adquisició de sorra, si Costes no ho fa. L’alcaldessa de la localitat, Montse Castellarnau, va defensar el moviment de sorra fet fa dues setmanes, d’uns 10.000 metres cúbics, malgrat que el temporal hagi buidat la platja. Els moviments de sorra van començar el dimarts 14 de juny i van acabar el divendres 17. Segons va explicar Castellarnau, les aportacions només van durar un cap de setmana, ja que l’episodi de mala mar dels darrers dies va provocar afectacions a la zona de Botigues de Mar, del Fortí i bona part de la platja. L’alcaldessa va assenyalar que d’ençà que governen han implementat un nou pla de xoc, que es basa principalment, en aportacions «immediates i urgents» de sorra quan és necessari. «Ens enfrontàvem a tres anys d’un govern d’Eina amb un projecte d’intervenció a la platja no consensuat, s’havien negat a fer aportacions fins i tot aquests primers dies de maig», va lamentar. El Ministeri va aportar uns 10.000 metres cúbics a la platja del municipi però l’últim temporal s’ho ha emportat. Tot i això, l’alcaldessa va assegurar que l’actuació ha estat un «encert» perquè si no s’hagués fet s’hauria ensorrat l’àrea de Botigues de Mar. «Malgrat que sembli que s’hagin tirat els diners i els recursos, no ho ha estat, sinó que ha estat un coixí que ens ha salvaguardat d’un mal major», va defensar. Davant d’aquesta

Es preveu que les obres finalitzin l’estiu de l’any vinent.

La Pobla converteix la Mina de Madró en una artèria principal El projecte dotarà d’un nou accés al municipi

Castellarnau demanarà avui al Ministeri que assumeixi el cost de les noves aportacions situació, Castellarnau demanarà al Ministeri avui que assumeixi el cost de les noves aportacions, però va apuntar que el consistori pot encarregar-se de l’adquisició de sorra. Amb tot, va recordar que és Costes qui obté la sorra i decideix on es col·loca. L’alcaldessa es va mostrar confiada que podran salvar la temporada d’estiu amb nous moviments de sorra. Tot i això, va remarcar que corren el risc que nous temporals s’enduguin les noves aportacions. També va apuntar que calen solucions a llarg termini per solucionar els embats de les borrasques. Per ara, va apuntar, s’ha engegat un procés de debat amb experts per determinar quina és la millor actuació. «Amb escullera submer-

BAIX PENEDÈS

L’exalcalde assegura que és fals que ens els últims tres anys no s’hagi aportat sorra a la platja gida, espigons o replantació, els tècnics ens ho diran. Hem inciat converses amb ells per obrir el debat i començar a prendre solucions», va afegir. Reacció de l’oposició L’exalcalde Jordi Molinera, actualment regidor a l’oposició, va rebatre els arguments del govern municipal en una roda de premsa posterior. Molinera va assegurar que és «fals» que en els darrers tres anys no s’hagi aportat sorra a la platja. Segons l’edil, el seu govern va moure sorra l’any 2020 des de Tamarit a Altafulla i dels espais dunars on era necessari. També va explicar que l’any passat, tant el consistori com Costes van considerar que «no era necessari» fer aportacions,

ja que no hi va haver temporals. «Al març, Costes ens va oferir nous moviments, però venien 42 dies de temporal i, això, ens deixava sense coixí. Per aquesta raó, vam decidir que mouríem la sorra després del temporal», va manifestar. A més, també va carregar contra el govern municipal perquè considera que no és cert que la sorra aportada abans del temporal hagi evitat l’ensorrament de la zona de Botigues de Mar. «En l’àmbit tècnic m’ha sorprès, el que manté en peu Botigues de Mar són les roques de sota, la sorra acabada d’aportar no té capacitat de solidificació o de defensa, sinó que ho fa l’escullera de sota del passeig», va argumentar. Així mateix, va reclamar a l’Ajuntament que convoqui el Comitè de Gestió de la Platja per discutir com resoldre la problemàtica amb criteris tècnics i no «polítics». Des de la regidoria de Medi Ambient es va rebatre aquest posicionament.

beneficiï tothom» i que eviti els acomiadaments. Els alcaldes han recordat que van crear fa dos anys la Taula del Baix Penedès per «fer públic el greuge i el menysteniment que pateix» la comarca i per reclamar un pla de reindustrialització i la reconversió del teixit industrial. La divisió Saint-Gobain Sekurit ha presentat un ERO i un ERTO a la planta de l’Arboç per la caiguda en la demanda de fabricació de vehicles.

Constantí renova el paviment del carrer de Jaume I L’Ajuntament de Constantí va començar ahir les obres de renovació de la pavimentació de les voreres d’un tram del carrer Jaume I (concretament el tram ubicat entre el carrer dels Horts i el carrer Centcelles) i la zona del mercat. Es tracta d’una altra de les actuacions previstes en el gran Pla d’inversions 20212024 aprovat per l’Ajuntament de Constantí. Els treballs suposaran la renovació de la pavimentació de les voreres en el

L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ha posat en marxa el projecte d’obra per a la prolongació i urbanització de l’avinguda Mina de Madró, que actualment connecta la zona de les Moreres, a l’entorn del camp de futbol, amb el monument de la Indústria, ubicat a l’inici de l’avinguda Tarragona. La intervenció de prolongació es concentra entre la rotonda d’aquest monument i la carretera T-721, popularment coneguda com a carretera de Constantí i amb la qual, un cop finalitzades les obres, la Pobla estarà connectada a través de dos nous ac-

cessos i sortides. Aquests punts de connexió estaran ubicats a l’avinguda Mina de Madró i al carrer Camí de l’Horta. Aquesta intervenció suposarà la creació d’un nou tram de carrer de 280 metres de longitud i la implantació d’equipaments com un nou aparcament amb 90 places. Es preveu que els treballs, iniciats fa unes setmanes, tinguin una durada prevista de 14 mesos, per la qual cosa la previsió és que es pugui enllestir l’estiu del 2023. El projecte, que té un pressupost de 4,1 milions d’euros, inclou la creació d’una zona de lleure infantil i la millora dels serveis soterrats.

CAMBRILS

El barri del Port, pioner en la recollida de l’orgànica porta a porta La iniciativa començarà a partir de l’1 de juliol

TARRAGONÈS

Les alcaldies demanen a Saint Gobain que reconsideri l’ERO Les alcaldies del Baix Penedès han demanat a Saint Gobain que «reconsideri i revoqui» l’ERO amb el qual pretén acomiadar 51 treballadors i treballadores de la planta de l’Arboç –i 42 més de la fàbrica d’Avilé–. El Consell Comarcal dona «ple suport» als afectats i s’ofereix a «ser interlocutor» entre l’empresa, els empleats i organismes superiors. L’ens proposa crear una comissió de treball en la qual trobar una solució que

Redacció

El temporal s’ha endut bona part de la sorra de la platja d’Altafulla.

tram entre el carrer dels Horts i carrer Centcelles, i s’aprofitarà per pavimentar la zona on s’ubica el mercat, ja que també es troba en mal estat. L’actuació es divideix en dos àmbits: la renovació del paviment de les voreres existents i adaptar-les a la mobilitat; i la renovació de tota la part del paviment del mercat, amb dues capes d’asfalt. El projecte comportarà la substitució del paviment i elements de vialitat, mobiliari urbà i vegetació.

Redacció

L’Ajuntament de Cambrils, a través de l’empresa de serveis comarcals mediambientals Secomsa, començarà una prova pilot de recollida porta a porta de la matèria orgànica comercial a partir de l’1 de juliol als comerços alimentaris i a la restauració del barri del Port de Cambrils. Actualment, la recollida porta a porta ja s’està realitzant amb la fracció de paper i cartró. La prova pilot consistirà en recollir la matèria orgànica cada dia dels establiments alimentaris, que a les 12 de la nit hauran de treure el contenidor, facilitat per l’Ajun-

tament, amb la fracció orgànica corresponent. La principal finalitat d’aquesta iniciativa és la millora de la quantitat i qualitat de la fracció orgànica recollida a municipi. El regidor de Serveis Generals i Medi Ambient, Josep Maria Vallès, ha enviat una carta a les associacions de comerciants amb tota la informació sobre el funcionament del servei. D’altra banda, un educador ambiental de l’empresa Secomsa visitarà cada establiment implicat per tal de fer una enquesta, conèixer la seva logística, facilitar un cubell per dipositar la matèria orgànica i explicar com utilitzar el nou servei.

ESPORTS

28/06/2022 diarimés

FUTBOL

El Nàstic encara la setmana clau per oficialitzar els primers moviments Les renovacions de Raül Agné, Sergi Parés i Manu Garcia són moviments tancats que estan per anunciar NÀSTIC

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona encara aquesta última setmana de juny amb l’expectativa de fer oficials moviments que han estat treballant durant els últims dies. Aquest primer tram de mercat de fitxatges del Nàstic està sent del menys habitual. Durant els últims anys, juny ha estat un mes en què gairebé es perfilava la plantilla per començar la pretemporada amb garanties a mitjans de juliol. En tres dies, deu jugadors de la plantilla acabarien la seva vinculació amb el club i els grana encara no han fet oficials moviments tancats com la continuïtat de Raül Agné a la banqueta i Sergi Parés a l’àrea esportiva. Oficialment, el Nàstic de Tarragona continua en silenci, però això no vol dir que no s’estigui treballant. Els grana se centren en les renovacions de jugadors BÀSQUET

Els grana treballen amb les renovacions de Marc Trilles, Álex Quintanilla i Joan Oriol Els grana han de valorar quins jugadors amb contracte no continuaran la pròxima temporada

El porter Manu Garcia continuarà defensant la porteria grana una temporada més.

claus com Marc Trilles, Álex Quintanilla i Joan Oriol, unes negociacions que encara es troben en progrés i que l’última és la

més avançada. D’altra banda, segons ha pogut confirmar aquest mitjà, Manu García continuarà un any més defensant la porteria

grana. Aquesta setmana és clau perquè l’equip comenci a progressar en les renovacions, encara que

algunes d’aquestes s’endarrereixen per les condicions econòmiques. Les condicions del Nàstic aquesta segona temporada a Primera RFEF forçaria l’entitat a renovar a la baixa, cosa que no tots els jugadors acceptarien després de la gran temporada que han realitzat. D’altra banda, també hi ha jugadors que no continuaran la pròxima temporada, com és el cas de Karim L’Koucha que ja està valorant ofertes d’alguns filials. L’entitat també ha de gestio-

nar els jugadors que mantenen contracte i que venen de les seves cessions. El porter Cheikh Sarr, Óscar Sanz, Pol Ballesteros i Pedro Martín tornen al club grana i des de la direcció esportiva han de valorar quin és el seu destí. Alguns, com Cheikh Sarr i Óscar Sanz, han destacat especialment aquesta temporada amb els seus equips. El Nàstic inspecciona el mercat L’entitat grana tampoc s’ha aturat a l’hora de buscar noves peces i la direcció esportiva ja està sondejant el mercat de fitxatges. Segon informa el periodista Ángel García, el Nàstic estaria temptejant sobretot peces que puguin reforçar la defensa. Amb la renovació de Trilles i Quintanilla encara en procés i la retirada d’Aythami Artiles, l’equip necessitaria, com a mínim, un central més per reforçar el mur grana. Noms com Josema, del Linares Deportivo, o d’Aleix Coch, del Sabadell, ha informat el periodista, estarien entre les opcions. D’aquí a tres dies començarà oficialment el mercat de fitxatges d’estiu i tant jugadors grana com d’altres equips es desvincularan dels seus clubs amb la fi dels seus contractes. Amb la tornada als entrenaments apuntant a mitjans de juliol, l’entitat començarà a moure peces per confeccionar gran part de la plantilla a partir d’aquesta setmana.

FUTBOL

CBT

Kristian Mendes renova un any més amb el CBT El CBT ha confirmat la renovació de l’aler de 2 metres d’alçada Kristian Mendes de cara a la pròxima temporada. El jugador de vint anys va debutar a LEB Plata fa dues temporades de la mà de Berni Álvarez i serà una peça important sobretot a la defensa tarragonina. Mendes és la segona renovació després de Gerard Estebanell. Redacció

El Nàstic Genuine viatja als EUA per participar al Soccer Fest d’Orlando Jugaran contra el Barça i dos equips locals Redacció

El Nàstic Genuine agafa les maletes avui i es dirigeix cap als Estats Units. Els grana han estat convidats per participar en la primera edició del Soccer Fest d’Orlando. Aquesta competició de futbol, o soccer com diuen

els estatunidencs, se celebrarà aquest dissabte 2 de juliol al conegut Circuit de Daytona, un dels recintes més importants del món, on Fernando Alonso va participar en la popular cursa de 24 hores. A més, el Circuit també té habilitat un camp de

futbol on el Nàstic Genuine competirà juntament amb la Fundació Barça Genuine i dos clubs de futbol dels Estats Units. A banda de l’esport, els grana participaran en tallers de sensibilitat i inclusió elaborats per l’organització nord-americana. L’entitat també participarà en una taula rodona programada durant la jornada. L’expedició del Nàstic Genuine està formada per un total de 12 jugadors i de 5 tècnics. Avui, l’equip ha partit direcció a Orlando per participar en el que serà la primera experiència esportiva i social dels membres del Nàstic Genuine fora d’Europa.

diarimés 28/06/2022

OPINIÓ TRIBUNA

EDITORIAL

La reposició de sorra a la platja d’Altafulla, una qüestió política El nou govern d’Altafulla, sorgit de la moció de censura contra l’anterior govern liderat per Jordi Molinera, sortia ahir en defensa de la darrera reposició de sorra feta, entre el 14 i el 17 de juny que només ha durat un cap de setmana. L’alcaldessa, Montse Castellarnau, anava més enllà i assegurava que, amb l’entrada del nou govern s’ha implementat un nou pla de xoc, que es basa principalment, en aportacions immediates i urgents de sorra quan és necessari. De fet, l’executiu local d’Altafulla es mostrava disposat a sufragar la sorra i la seva reposició, que és a hores d’ara necessària, si finalment Costes no ho fa. Caldrà esperar a la resposta que doni Costes, però no hi ha dubte que la reposició de sorra realitzada recentment va ser precipitada i probablement fruit d’una decisió més política que tècnica. Els municipis del litoral saben perfectament que les aportacions de sorra a les platges s’ajornen fins que s’hagi superat l’època en què es produeixen més temporals. En alguns casos, la mateixa acció del mar acaba reparant-les. Basar un canvi de govern en gran part a la gestió feta a les platges per l’anterior és una carta arriscada, ja que ni els ajuntaments més avesats a les regressions de platja provocades pels temporals no han trobat encara la fórmula màgica per evitar-les. + CONFIDENCIAL

Interromput en plena roda de premsa L’exalcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, es va trobar ahir amb una situació estranya. Mentre protagonitzava una roda de premsa per parlar sobre l’aportació de sorra a la platja del municipi, que l’Ajuntament ha dit que assumirà si Costes no ho fa, la primera tinenta d’alcalde, Marisa Méndez-Vigo, es va asseure al seu costat i el va interrompre per donar la seva versió. Molinera va fer una piulada que deia així: «En política m’ha passat de tot, però que enmig d’unes declaracions meves a la premsa aparegui algú d’Alternativa tallant-me i qüestionant la posició d’ERC Altafulla, això ja no sé quin nom té».

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Josep M. Pena, Verònica Tapias, Arnau Montreal, Roger Freixa, Anna González i Anna Robert. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Amb la col·laboració de:

Orgull de ser-hi JOAN MANEL BURILLO Membre de l’Assemblea local de la CUP de Tarragona

Acaba un altre juny, i amb ell un mes ple d’activitats per reivindicar l’Orgull. Més de cinquanta anys després dels aldarulls succeïts a Stonewall, Nova York (EUA), algunes coses haurien d’haver canviat, i és així, però també cal recordar que encara vivim en una societat heteropatriarcal, societat encapçalada i pensada pels homes heterosexuals. En aquest context cal remarcar que l’Observatori contra l’homofòbia de Catalunya ha registrat 107 incidències LGBTI-fòbiques des de l’1 gener, tenint en compte que moltes incidències encara queden silenciades i que, per tant, segurament en són moltes més. I és que tot i que moltes de nosaltres estem empoderades per mostrar el nostre orgull de ser com som, encara patim agressions dia a dia que fan que en molts casos ens faci por mostrar com som en públic. Des de la CUP continuem apostant per implementar de forma efectiva la Llei 11/2014 contra la LGBTI-fòbia, destinant una partida pressupostaria adequada, desenvolupant aquells elements pendents i aprofundint en les campanyes de sensibilització sobre drets LGBTI. Així mateix, també cal apostar per un projecte educatiu basat en la coeducació i un sistema 100% públic i laic i elaborar protocols per la prevenció i abordament de les violències LGBTI-fòbiques als centres educatius, i programes d’educació sexual i afectiva

per a les diferents edats i amb especial atenció a la diversitat sexual i de gènere. Pel que fa a l’àmbit laboral i l’habitatge cal una defensa efectiva de la no discriminació als llocs de treball, posant especial atenció al desenvolupament de plans d’ocupació enfocats a les dones trans com a col·lectiu que afronta altes taxes d’atur. També és necessari exigir una quota laboral per a persones trans, garantir la no discriminació en l’accés a l’habitatge per raó d’opció sexual o identitat de gènere, ampliar el parc públic incorporant aquesta perspectiva en les condicions d’accés i assegurar que un percentatge del parc públic d’habitatge vagi destinat a persones trans. Per altra banda, cal reconèixer la diver-

Apostem per implementar de forma efectiva la Llei 11/2014 contra la LGTBI-fòbia sitat de models familiars i de formes de convivència i d’organització social, revisar tots els mecanismes que afavoreixen o legitimen la família mononuclear com l’única forma de convivència possible: matrimoni, fiscalitat, sistema de pensions, herència, permisos de paternitat, etc. Respecte als serveis públics, cal apostar per la seva ampliació pel que fa a cura i de dependència. La dignitat de la vida no pot recaure en la dependència del nucli familiar. Un sistema basat en la justícia social ha de garantir l’autonomia i la independència de totes les persones, en especial de la gent gran LGBTI i garantir un sistema sanitari públic no discriminatori. De la mateixa manera, s’ha de promoure la territorialització del Servei

Català de Trànsit i el desenvolupament d’una farmacèutica pública que acabi amb els problemes de desabastiment d’hormones que s’han donat en els darrers mesos. Les lluites són transversals i per aquest motiu la regularització de totes les persones migrants i derogació de la Llei d’Estrangeria són importants, així com garantir el dret d’asil per a les persones que pateixen LGBTIfòbia als seus països d’origen i la creació d’un programa de mentoria d’acollida. Així com aconseguir la Renda Bàsica Universal per garantir una autonomia econòmica suficient i una existència material digna. A més, valorar els imposants passos en l’àmbit legislatiu, però el que cal és que totes

Cal reconèixer la diversitat de models familiars i de formes de convivència aquestes lleis que es fan en defensa dels drets LGTBI es despleguin amb tots els recursos necessaris i es comencin a fer efectives perquè les persones que formem part d’aquest col·lectiu ens sentim segures en tots els espais i també per a fer una tasca, més que necessària, de pedagogia, perquè el discurs de l’extrema dreta no continuï avançant. I, sobretot, hem de seguir la lluita al carrer, que per a nosaltres és la més rellevant. La conquesta de drets vindrà de la mobilització i l’organització de la majoria social i això passa també per generar punts de trobada amb altres lluites com el feminisme, l’antiracisme, l’ecologisme o la defensa del dret a l’habitatge. I que ningú oblidi que un any més estem orgulloses de ser-hi.

TRIBUNA

Reflexions sobre el tancament de les dutxes a les platges del Vendrell ANTONIO GARCIA LEAL President de la Federació Xarxa Vendrellenca

La situació de tancament de les dutxes a les platges del municipi de Vendrell com a iniciativa mediambiental per reduir el consum d’aigua potable, m’ha portat a escriure aquest article, on reflexiono sobre aquesta polèmica mesura del Govern local de Vendrell, que té un refús generalitzat de la ciutadania que s’està armant de raons amb la recollida de signatures, davant un govern local que no escolta a ningú i que no té cap pla de mandat ni de ciutat. La primera cosa que voldria deixar dita en sobre aquesta mesura imposada pel Govern local, és que reduir el consum d’aigua dels serveis de dutxes de les platges, mentre es gasten de forma descontrolada milers de litres d’aigua per les fuites de la xarxa d’aigua o amb el sistema de reg de parcs i jardins, no té cap sentit. Crec que en aquest àmbit, seria més que necessari tenir un pla dissenyat per la regidoria de Medi Ambient, per reduir el consum de l’administració pública d’aquest bé escàs, que reduís de forma generalitzada la quantitat d’aigua que es gasta en tot el municipi a la vegada que s’hauria d’implemen-

tar des de l’empresa pública d’aigua un pla concebut per acabar amb les fuites a la xarxa. Això si es fes bé, sí que significaria una reducció del consum d’aigua. Centrant-nos en la qüestió del tancament de les dutxes, que segon diu l’ajuntament de Vendrell ha suposat un estalvi de 8 milions de litres d’aigua, caldria dir que crec es podien haver posat en marxa altres mesures d’estalvi d’aigua menys draconines, que haguessin suposat a la llarga una solució pels usuaris de les nostres platges. Per posar alguns exemples concrets, caldria dir que a Torredembar-

Reduir l’aigua de les dutxes mentre es malbarata en fuites a la xarxa o el reg, no té sentit ra s’ha posat dutxes d’aigua salada aquesta és una solució possible i viable que es podria implementar a Vendrell com alternativa; crec es podria estudiar ficar dutxes amb una taxa mínima per ús; i penso que es podria haver estudiat fer, el que ha fet l’ajuntament del Sóller, que va tractar de reduir el consum d’aigua, reduint el temps d’ús de la dutxa a 5 segons. Cal posar de manifest que es podria fer una mesura hibrida que suposes l’eliminació dels renta peus i posar l’aigua capa la dutxa amb una reducció de temps de sortida d’aigua, a la qual es sumés l’eliminació de dutxes donat que ara per ara tenim 41 punts amb 70

sortidors. Però de tot això que dic, res de res, l’equip de Govern local encapçalat per Kenneth Martínez ha tirat endavant la mesura impulsada per la regidora de platges Bàrbara Peris i ha decidit tacar les dutxes tot l’estiu durant aquest mandat. Aniré acabat aquesta breu reflexió sobre el tancament de les dutxes de les platges de Vendrell, apuntant que aquesta mesura fa menys competitives les nostres platges davant la resta de municipis de la façana litoral més propera que les tenen obertes i que redueix les expectatives econòmiques del nostre

Aquesta mesura fa menys competitives les nostres platges teixit comercial en tots els àmbits, del qual depèn la nostra economia. Diré en aquesta reflexió que aquesta mesura demostra de forma clara i taxativa la manca de projecte de Govern que lidera el senyor Kenneth Martínez que pren mesures mediambientals sense tenir sobre la taula un pla general de treball en aquest àmbit, demostrant que més que mesures d’estalvi són ocurrències d’un Govern sense pla de mandat ni projecte de ciutat, que no escolta a la ciutadania i que no entén que la societat del segle XXI emparada per les normatives, vol participar, vol ser consultada i vol decidir per si mateixa més enllà de ficar el vot a l’urna cada 4 anys.

GENT CULTURA

Catalunya lidera amb 453 botigues el Mapa de Llibreries d’Espanya 2022 L’Estat compta amb una mitjana de 6,2 llibreries independents per cada 100.000 habitants ACN

El Mapa de Llibreries d’Espanya 2022, elaborat per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL), indica que hi ha un total de 2.977 llibreries a l’Estat, el 15,2% de les quals estan a Catalunya amb 453 botigues, el territori amb més lli-

breries, mentre que la Comunitat de Madrid en té 402. L’estudi ha identificat 2.977 llibreries independents a l’Estat, 231 menys que l’any anterior. En el cas de Catalunya, l’any passat se’n van comptabilitzar 438 i aquest any hi ha 15 llibreries més. CEGAL destaca que la xifra

es redueix degut a la metodologia de depuració de les botigues que no mantenen la venda de llibres com activitat rellevant, tot i recollir que s’han tancat i obert noves llibreries. En el mapa, que s’ha fet amb la col·laboració de la Direcció General del Llibre i Foment de la Lectura, del Ministeri

de Cultura, no formen part del cens les llibreries que només venen en línia o que estan integrades en cadenes de llibreries amb més de 25 locals amb el mateix nom comercial. L’Estat compta amb una mitjana de 6,2 llibreries independents per cada 100.000 habitants i pels

DEFUNCIONS

municipis de més de 500.000 habitants, la ràtio de llibreries per 100.000 habitants se situa en el 8,3%. Segons el mapa, el 24% de les llibreries a Catalunya, que han contestat l’enquesta i representen el 22% del total, té una facturació entre 150.000 i 300.000 euros, el 22%, entre 30.000 i 90.000 euros i el 18% entre 300.000 i 600.000 euros. Així mateix, el 3% té més d’1,5 milions de facturació o el 10% de 600.000 a 1,5 milions. L’informe destaca que més de la meitat de las llibreries (52%), facturen anualment més del 80% en venda de llibres, superant els 150.000 euros anuals.

OBITUARI

Mor mossèn Josep Maria Pairot, rector de l’Espluga i Senan durant quinze anys

28/06/2022 diarimés

ARQTGN

Tarragona Remedios Navalón Sebastia. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. a la parròquia Sant Josep Obrer de Torreforta. El Catllar Carmen Pons Solé. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia Sant Joan Baptista. Valls Dolors Balcells Mateu. El seu funeral serà demà a les 17 h. al Tanatori. Vilafortuny Anna Maria Pahí Salvadó. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de Santa Maria. Blancafort Josep Farré Poblet. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h. a la parròquia de Santa Magdalena.

Des de l’any 2010 era canonge honorari del Capítol de la Catedral de Tarragona Redacció

Mossèn Josep Maria Pairot Massoni va morir aquest dissabte passat a l’edat de 89 anys. Des del 2010 era canonge honorari del Capítol de la Catedral. Nascut a Valls el dia 25 de desembre de 1933, va rebre l’orde del diaconat a la capella del Se-

minari de Tarragona l’any 1966. El mateix any era ordenat prevere a la parròquia de Sant Joan Baptista de Valls. En els seus dos primers anys de ministeri, mossèn Josep va ser vicari de la parròquia de Sant Joan Baptista de Valls. Posteriorment, va ser rector de la parròquia de Santa

Coloma de Queralt, entre 1968 i 1972. A partir d’aleshores i durant vint anys va ser el primer rector de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Entre 1992 i 1999 va passar a ser el rector de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca. Finalment, entre 1999 i 2014 va ser

destinat, també com a rector, a les parròquies de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí i Santa Maria de Senan, i capellà de la Residència Jaume I de l’Espluga. Entre 2014 i 2017 va restar adscrit a la parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí, d’on havia estat consiliari de la

Confraria del Sant Enterrament durant cinc anys. Pel que fa a responsabilitats diocesanes, mossèn Pairot va ser secretari de l’arquebisbe Josep Pont i Gol. El seu enterrament es va celebrar ahir a l’Espluga de Francolí.

Esqueles al Diari Més Tel. 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

diarimés 28/06/2022

SERVEIS

L’HORÒSCOP

CINEMA. Cartellera

TELEVISIÓ. Programació

TV3 ÀRIES

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Ireneu, Argimir i Marcel·la.

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Bon moment per a plantejar de manera seriosa a la parella les teves il·lusions i plans de futur. Tots, fins i tot els més poc inclinats.

De la teva perso· nalitat sortirà un magnetisme es· pecial ple de mis· teri. Si jugues bé les relacions tin· dràs un èxit asse· gurat.

Hi haurà activitat en la teva vida que estarà compensa· da amb uns excel· lents resultats. Si emprens un nou amor la vida et somriurà.

En el ter r eny amorós desple· garàs tota la teva força, a més la teva actitud vital serà compresa fàcilment pel teu medi ambient.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

No et tanquis en els problemes i trenca amb el si· lenci. Si t’aïlles obtindràs depres· sió i falta d’entesa. Busca gent alegre i llocs d’expansió.

Els teus assump· tes d’amors com· plicaran la jorna· da. Si tens fortes responsabilitats afanya’t a em· plenar-les al més aviat possible.

Seràs centre d’ad· miració i fins i tot de cura per part de diverses per· sones. Avui la so· cietat et donarà suport en tot, fins i tot en l’amor.

Les responsabili· tats que avui as· sumeixis meditales, observa tot amb molt de de· teniment. Tendeix a prometre menys i a actuar més.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Jornada on els teus desitjos es compliran, però compte amb els excessos i que se’t pugi al capdavant l’èxit. No t’acce· leris.

No seran rendi· bles ni satisfac· tòries les actituds que assumeixis avui de manera estricta o rígida. Una de freda i una de calenta.

El teu do d’inves· tigador i la teva gran intuïció t’aju· darà a descobrir a un enemic ocult que en més d’una ocasió va danyar la teva imatge.

No et deixis portar per les lloances de tercers i con· centra’t totalment en els objectius i propis. En l’amor hi haurà sorpre· ses.

FARMÀCIES TARRAGONA: Sanz Sanz, Fermí. Rambla Nova, 55. Telèfon 977 221 430. Martí Bartolí, Raúl. Segarra, 19 (Torreforta). Telèfon 977 541 489. REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raúl. General Moragues, 107. Telèfon 977 313 046. SALOU: Magriñà Ferrando, Esteve. Punta del Cavall, 4 (Cap Salou). Telèfon 977 371 170. VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671. CAMBRILS: Besora Mallafré, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270. VALLS: Climent Pons, Lourdes. Anselm Clavé, 35. Telèfon 977 600 763. EL VENDRELL: López Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.

06:00 08:30 11:00 13:55 14:30 15:40 16:05 16:40 20:15 21:00 22:05 00:05 01:10 02:40 04:00

Notícies 3/24 Els Matins Planta baixa Telenotícies comarques Telenotícies migdia Cuines: Poke de tonyina i refresc de fruites Com si fos ahir Tot es mou Està passant Telenotícies vespre Sense ficció Benvinguts a Txetxènia Sense ficció La generació silenciosa Més 324 Notícies 3/24 Rumba a l’estudi Valentí Moya & Joan Pau Cumella

CANAL SUPER3

ESPORT 3

17:30 17:57 18:10 18:32 18:56 19:07 19:30 19:53 20:18 20:40 21:02 21:13 21:38

12:22 12:36 13:00 13:30 14:00 14:30 14:55 15:10 15:38 15:43 16:38 17:40 18:05 19:00 20:00 20:10 20:40 22:30 23:00 00:30

El Mic i els seus amics L’abella Maia El llibre de la selva Ghostforce Les aventures de Riff i Flat Robin Hood, el trapella de Agència Galàctica Kung Fu Panda: Les potes Dracs: Els defensors… Els pingüins de Madagascar George de la jungla Itch Mike el magnífic

CANAL 33 21:55 El gran dictat 22:16 Pel·lícula Objectiu: La Casa Blanca 00:09 Inèdits Bernardo Bertolucci

TVE1

TV2

08:30 La hora de La 1: La hora política 10:03 La hora de La 1: La hora de la actualidad 13:00 Menudos Torres 14:00 Informativo territorial 14:25 Corazón 15:00 Telediario 1 15:56 Informativo territorial 16:17 El tiempo 16:25 Cine: Siete novias para siete hermanos 17:31 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:28 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:55 El tiempo 22:10 Enred@d@s 22:40 La Noche D

08:00 09:55 10:55 11:25 11:50 12:40 13:45 14:40 15:45 16:30 18:10 19:05 19:50 20:30 21:30 22:00 22:55 23:55 00:55 01:20

Thalassa Grans àpats Esport Club No tenim vergonya Esport Club KM 0 Custom Sugared Rurals Xarxa Natura GR Barcelona Els regnes perduts Temps d’aventura WRC 2022 Tot Costa Zona UFEC No tenim vergonya Futbol Sala No tenim vergonya Onze 324 Esports

ANTENA3 Cafè d’idees La aventura del saber Aquí hay trabajo La 2 express Espacios increíbles Cine Las recetas de Julie Viajes Saber y ganar Naturaleza y animales Punts de vista Viajes Página 2 Documental La 2 express Rutas Bizarras Un país para reírlo Documentos TV Metrópolis Conciertos de Radio-3

06:15 09:00 13:20 13:45 15:00 15:45 16:00 16:02 16:30 17:45 19:00 20:00 21:00 21:30 21:35 21:45 22:45 01:45 02:30 03:15

Las noticias de la mañana Espejo Público Karlos Arguiñano La ruleta de la suerte Antena 3 Noticias 1 Deportes Karlos Arguiñano Tu tiempo Amar es para siempre Tierra amarga ¡Boom! Pasapalabra Antena 3 Noticias 2 Deportes El tiempo El hormiguero 3.0 Inocentes Tierra amarga Live casino Canal Ruleta

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA Les matinals, el diumenge - * divendres i dissabte

1 Marmaduke

12:00

1 La brigada de la cocina

20:30 22:40

2 Black phone

17:00 - 19:15 - 21:30 / 12:15 / *23:30

3 Elvis

20:00 / 12:00 / *23:00

3 Elvis - vose -

17:00

4 Lightyear - versió catalana 4 Bollywood: jug jug jeeyo

16:00

4 Bollywood: jug jug jeeyo

22:30

4 Llenos de gracia

19:00 - 21:15 / 12:15

5 El leopardo de las nieves

16:00 - 18:00 / 12:00

5 Alcarràs - versió catalana -

URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

20:00

5 Todos a la vez en todas partes

22:15

6 Lightyear

17:00 - 19:15

6 El insoportable peso de un talento descomunal

16:00 - 21:30 / *23:30

7 Ainbo

16:00 / 12:15

7 Lightyear

17:45 - 20:00 - 22:15

8 Doctor Strange en el multiverso de la locura - atmos 8 Top Gun: Maverick - atmos -

17:00

16:00 - 19:30 - 22:00 / 12:00

9 Jujutsu kaisen 0 - vose -

12:15

9 Jurassic World: Dominion

17:00 - 19:45 - 22:30

10 La voluntaria

15:50

10 Jurassic World: Dominion - atmos -

17:45 - 20:30 - 12:00 / *23:15

11 Lightyear

16:00 - 18:10

11 Lightyear

18:10 / 12:15

11 Cinco lobitos

20:20

11 La ciudad perdida

22:30

12 Sonic 2: la película

18:15 / 12:15

12 Los tipos malos

16:15

12 Top Gun: Maverick

18:00 - 20:30 / *23:00

13 Llenos de gracia

16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30

14 Jurassic World: Dominion - atmos -

18:30 - 21:15

15 Elvis - atmos -

16:00 - 19:00 - 22:00

16 Jurassic World: Dominion - atmos -

16:00 - 19:00 - 21:45

17 Black Phone - atmos -

16:15 - 18:20 - 20:30 - 22:40 YELMO PARC CENTRAL

Anything Goes VOSE

dj: 20:00

Black Phone

dv, ds: 16:15, 18:25, 20:45, 23:00 / dg, dl, dc, dj: 16:15, 18:25, 20:35, 22:45 / dm: 16:15, 18:25, 20:35

Black Phone VOSE

dm: 22:45

El secreto de Vicky

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:30 09:30 10:15 11:00 12:00 12:55 13:45 14:00 14:10 14:20 14:30 17:00 17:45 20:00 20:55 21:00 21:45 22:45 00:25

07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 Previo: El programa de Ana Rosa 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame Lemon Tea 17:00 Sálvame naranja 20:00 Ya son las ocho 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 21:55 Supervivientes: Tierra de nadie 02:00 Casino Gran Madrid Online Show

07:30 09:00 11:00 14:30 14:55 15:20 15:45 17:15 20:00 20:55 21:15 21:25 21:30 22:30 01:00

Alta tensión Alerta Cobra Alerta Cobra Alerta Cobra Alerta Cobra Alta tensión En boca de todos Noticias Deportes Cuatro Deportes Cuatro El tiempo Todo es mentira Todo es mentira bis Cuatro al día Cuatro al día a las 20h Deportes Cuatro First dates First dates Futura Futura

Previo Aruser@s Aruser@s Al rojo vivo laSexta Noticias Jugones laSexta Meteo Zapeando Más vale tarde laSexta Noticias laSexta Clave laSexta Meteo laSexta Deportes El intermedio Cine: Rescate Cine: Casado con una extraña 02:55 Pokerstars Casino 03:25 Live Casino 04:10 Minutos musicales

ds: 11:30

Elvis

dv, ds, dg, dl, dc, dj: 16:00, 19:00, 21:30, 22:05 / dj: 16:00, 19:00, 22:05

Elvis VOSE

dm: 18:50, 21:55

Jurassic World: Dominion

dv, ds, dg, dl, dc: 15:50, 18:05, 20:20 / dm: 15:50, 18:05 / dj: 15:55, 18:05, 20:20

Lightyear

dv, ds, dg, dl, dc: 15:50, 18:05, 20:20 / dm: 15:50, 18:05 / dj: 15:55, 18:05, 20:20

Lightyear VOSE

dm: 20:20

Llenos de gracia

dv, ds, dg, dl, dm, dc: 16:45, 19:10, 22:30 / dj: 15:50, 17:55, 22:30

Top Gun: Maverick

dv, ds, dg, dl, dc, dj: 17:00, 19:40, 22:20 / dm: 17:00, 22:20

Top Gun: Maverick

dm: 19:40 REUS / CINES AXION

Black Phone

Tots els dies: 17:35, 20:35 / dc. dv i ds: 22:30

Doctor Strange en el multiverso de la locura

Tots els dies: 17:45, 19:45 / dc. dv i ds: 22:10

Jurassic World: Dominion

Tots els dies: 18:00, 19:35 / dc. dv i ds: 22:15

Lightyear

Tots els dies: 18:15, 20:15 / dc. dv i ds: 22:15

Llenos de gracia

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

07:00 09:00 11:00 11:30 12:00 13:00 13:30 14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 18:30 19:00 20:00

10.00 11.00 12.00 12.30 13.00 14.00 14.30 15.30 16.00 16.30 18.30 19.00 20.00 20.30 21.30 22.00 22.30 23.30 00.00

08:30 12:45 13:15 15:00 16:45 18:30 20:55 21:45 22:35

Notícies en xarxa Fet a mida Activat Especial festa major Connecti.Cat Caminant per catalunya Especial festa major Notícies migdia Pica lletres Notícies migdia Especial festa major Notícies migdia Fet a mida Connecta 10 comarques Connecti.Cat Anada a completes. Sant Pere 2022 23:00 Anada a completes. Sant Pere 2022

Fet a Mida La Diada en 60’ Gastromòbil De Sol a Sol La Diada en 60’ Notícies 12 La Diada en 60’ De Sol a Sol Notícies 12 Fet a Mida Connecta 10Comarques La Diada en 60’ Notícies 12 Som-hi Teló de fons Notícies 12 Som-hi Teló de fons Notícies 12

Cinema Mundo Natural Cinema Cinema Bonanza Opina Cat Rondeando Cel·la 61 El Circ

PARAMOUNT CHANNEL 15:49 16:30 18:07 20:05 21:23 22:30 00:00 02:15

Los misterios de Murdoch Los misterios de Murdoch Colombo Candice Renoir Candice Renoirr Cine: Jumper Cine: Paycheck Central de Cómicos

Tots els dies: 17:45

Elvis

Tots els dies: 17:40, 20:40 / dc. dv i ds: 22:35

Top Gun: Maverick

TELÈFONS D’INTERÈS

16:30 / 12:00

Tots els dies: 20:00 / dc. dv i ds: 22:20 VILA-SECA / OCINE VILA-SECA

1 Doctor Strange en el multiverso de la locura 1 Jurassic Word: Dominion 2 Llenos de Gracia 2 Black Phone 3 Top Gun: Maverick 4 Lightyear

16:00 18:30 - 21:30 17:00 19:15 - 21:30 17:30 - 20:00 - 22:30 dc: 16:00 - 18:15

4 Jurassic Word: Dominion

16:15 - 19:15 - 22:15

5 Jurassic Word: Dominion

dc: 16:15 - 19:15 - 22:15

5 Lightyear

16:00 - 18:15

5 Llenos de Gracia

20:30 - 22:30

6 Los Tipos Malos 6 Jurassic Word: Dominion 6 Llenos de Gracia 7 Lightyear 7 Top Gun: Maverick 8 Elvis 9 Alcarràs (Català) 9 Elvis 10 Black Phone

15:50 17:45 - 20:30 dc: 20:30 - 22:30 17:00 - 19:15 21:30 16:00 - 19:00 - 22:00 16:00 18:15 - 21:15 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30

CLASSIFICATS CLASSIFICATS IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer POR JUBILACIÓN VENDO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Amplia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragaperras. Económico. Negocio rentable. Tel. 629.449.076

PROFESSIONALS TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

CARPINTERO, Tel. 623.387.479

EBANISTA.

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932 ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

AMISTAT SEÑORA BUSCA AMIGAS de 60 a 70 años. Que vivan en Torreforta. Para bailar, viajar, pasear, etc. Tel: 611.120.746 llamar tardes

TAROT TAROT DE MARIA. Terapia emocional, tarot evolutivo, desbloqueos. Presencial Tarragona. Tel. 633.670.797

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

28/06/2022 diarimés

TARIFES Mostra d’anuncis Classificat bàsic

OFERTES

0,37 € x paraula + 21% IVA

4 DIES + 1 GRATIS

Classificat destacat

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

7 DIES + 3 GRATIS

Classificat destacat color

0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

Classificat mòdul

17 € x dia + 21% IVA

Classificat foto

Color: 60€ (Màx: 4 paraules)

10 dies + 4 gratis

FORMA DE PAGAMENT • Targeta de crèdit / En metàl·lic • Transferència bancària BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268 Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona

Tel. 977 21 11 54

Horari: de dilluns a divendres: de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

MASSATGES RELAX

CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131

CASA

MAYKA MASAJE TERAPÉUTICO PROFESIONAL, para todo tipo de dolencias. Tel. 692.780.087

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

CAROL. SEXY PECHUGONA. Besucona… Tarragona. Tel: 643.169.924

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

¡¡DESDE 15€!!. 5 CHICAS jóvenes, maduritas…REUS. Tel: 977.32.82.55

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445 MASAJISTA TITULADA. ¡¡¡Repetirás!!! Total discreción. Tel: 671.715.779 CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 602.408.920

CONTACTES Reus. HABITACIONES POR HORAS. Tel: 611.324.259

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ardiente. Tel. 612.594.049 Reus. TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215. CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!. 25€. Tel: 977.32.15.68 TARRAGONA. MADURITA independiente, pasional. Tel. 603.128.803

NICOL

¡¡30€!!

Reus.

Tel: 698.788.062

TARRAGONA. CATALANA. SI TOT... Tel: 604.260.384 Reus. ESPAÑOLA MADURA. 30€. Tel: 643.646.997 MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel: 623.267.323 AMELIA. Para TU PLACER y vicios… 24h. Tel: 641.512.408

JOVENCITA CACHONDA pechugona. Tarragona. Tel: 624.693.964 RENATA “La bombón”. Activa-Pasiva... Un placer? Tel. 653.744.110 CRISTINA MADURITA Y DOS AMIGAS... Tarragona. Tel: 643.136.495

RUSA. RECIBO sóla. Tel. 604.390.445 SANDRA MADURITA. Todos Servicios. Reus. Tel. 643.027.432 REUS. CHICA 40a que desea compartir contigo momentos agradables de sexo. Tel. 643.756.663

JOVEN ESTUDIANTE no profesional, Y AMIGAS. Particular. SEGUR-TORREDEMBARR A. Tel: 622.767.047 JULIA MASSATGISTA. Catalana, sensual, tendre, explosiva, morbosa. Felicitat assegurada!!! Reus. Tel: 634.777.389

A L’ÚLTIMA

diarimés 28/06/2022

INSTITUTS CEDIDA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

‘Caminante no hay camino’ MOISÉS PEÑALVER Periodista

Us avanço que avui tindrem el Rajoy en aquest article, però encara no ha arribat. Mentre espereu, us parlaré de mi, molt més interessant, on va a parar! Soc un home sense hobbies. És estrany, ja ho sé. No m’agrada el futbol, ni l’esport en general, ni vaig al gimnàs, m’adormo llegint i no trobo res a Netflix. Els que em coneixeu sabeu que soc el de la foto del antes de les dietes miraculoses. Per això, tothom em diu «Moi, has de caminar». Caminar per anar a on? Perquè, clar, amb això que tot es fa per internet, ja no cal que vagis enlloc. «Ho pot fer online» et diuen a tot arreu. Que jo penso que aquest paio –l’online– treballa més hores de les que estipula l’Estatut dels Treballadors. Algun dia he sortit a caminar,

amb la mascareta, perquè ningú em reconegui. I, us dic la veritat, quan porto mig quilòmetre torno a casa perquè tinc la desgràcia de moure’m amb el mateix estil que Rajoy, aquell trot porcí que sembla que tingui pressa per trobar un lavabo. Ja, ja sé que he anat d’un tema a l’altre, com el Gerard Piqué, però amb aquests dies de calor vaig més confós que l’advocat andorrà del Rajoy. Què li dirà aquell lletrat a la magistrada? «Senyoria, M. només va venir a comprar unes vambes per caminar». I la jutgessa preguntarà: «Caminar per anar a on?». I el lletrat recitarà Antonio Machado: «Y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar», com dient que no li veurà un pèl al de la barba més prodigiosa de Santiago de Compostela. Sí que és veritat que el sant del Botafumeiro el devia haver batejat a l’estil de Sant Joan Baptista, de cos sencer, dins el riu Sar. Hi ha una crònica a l’Evangeli de Sant Marc que ho relata: «En sortir de l’aigua, va veure que el cel s’obria i una veu li deia sé fuerte Mariano».

L’alumna Rut Nolla va rebre el premi acompanyada d’Eloïsa Valero i Jordi Satorra.

EL TEMPS

Estat del cel La nuvolositat tendirà a minvar d’oest a est durant la matinada fins a deixar el cel serè o poc ennuvolat en general al matí. Tot i això, al nord-est quedaran intervals de núvols i a partir de mig matí creixeran nuvolades que deixaran el cel mig o molt ennuvolat en aquest sector, així com a punts del Pirineu a partir de migdia.

Màxima

29º

18º

Precipitacions Són probables ruixats aïllats i febles o localment moderats i acompanyats de tempesta; de matinada a la meitat est i durant les hores centrals del dia a l’interior del quadrant nord-est. S’acumularan quantitats minses o localment poc abundants de Mínima precipitació.

SUDOKU

Nivell fàcil

Nivell mitjà Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Cristina Serret

IMATGES QUE SÓN PARAULA DE POETA

del videoartista loEl Consell de l’Audical Nacho Mayals, qui va mostrar als ovisual de Catalunya joves el seu treball, convoca anualment tot desgranant el seu els Premis EduCAC procés creatiu. amb l’objectiu de «El poema Mefomentar l’educació en comunicació als mòria de tu i de centres educatius i El premi EduCAC reconeix un treball mi de Montserrat reconèixer la tasca Abelló em va cridar duta a terme pels de videoart sobre Montserrat Abelló molt l’atenció, ja docents a les aules. que tractava temes fet a l’institut Martí i Franquès En l’última edició, que hem discutit a els guardons han rela classe de cultura audiovisual (princiconegut amb el XIX Premi EduCAC en palment la falsedat la categoria d’alumde les imatges i els mitjans de comuninat de batxillerat el projecte Videocació, i la creativitat i desconnexió del art. Homenatge a món digital com a Montserrat Abelló, sortida del nihilisdesenvolupat pels alumnes de Cultura me). Estic molt satisAudiovisual II de feta pel meu treball, l’institut Antoni de perquè m’ha permès Martí i Franquès. sintetitzar tots els El treball que han coneixements aurealitzat els estudidiovisuals que he adquirit en aquesta ants tarragonins ha assignatura i alhoconsistit en la creació d’una peça de vira expressar-me tal com soc», explica la deoart a partir d’un Maria, alumna parpoema de la poeta tarragonina Mont- Fotograma del videoart de ‘Memòria de tu i de mi’. ticipant en el proserrat Abelló. jecte. La Montse, per El projecte va estar conduït per la professora la seva banda, assegura sentir-se «orgullosa del Eloïsa Valero del departament de Dibuix. El punt treball realitzat, ja que he sabut posar ordre a les de partida va ser l’elecció, per cadascun dels 55 coses que sento i plasmar-ho en el meu projecte, alumnes participants, d’un poema que haurien fent així del treball de classe un treball personal. de transferir del llenguatge escrit a l’audiovisual. A més, el que més m’agrada és que no només s’ha Tot, a partir d’un llistat prèviament seleccionat quedat en un vídeo: és i serà un record per al meu i dividit en diferents temàtiques: l’amor, l’espejo del futur, que podrà recordar el que estic vivint rança, la vida, la mort, la natura, les paraules i ara i els sentiments més enllà de les imatges». L’estrena dels treballs es va fer al mateix insel feminisme. A continuació, els alumnes van adaptar-lo, mitjançant un guió tècnic il·lustrat, titut, i va comptar amb la presència d’alumnes al format vídeo. Per acabar, van filmar i editar d’altres classes que van voler compartir amb els el treball, incorporant la música i la veu en off, seus companys l’esdeveniment. segons el cas. El resum de l’experiència de Videoart. HoEl treball a l’aula es va complementar amb la menatge a Montserrat Abelló i una mostra dels projecció d’obres de grans videoartistes de re- vídeos finals es poden veure al bloc d’educació ferència com Bill Viola, Pipilotti Rist o Marina artística Fer visible l’invisible (http://fervisible. Núñez A més, els estudiants van rebre la visita blogspot.com/2021/05/videoart-2021.html).