8
diarimés 19/07/2022
REUS INFANTS
OBITUARI
Mor Xavier Amorós, Fill il·lustre de Reus i Creu de Sant Jordi
GERARD MARTÍ
La mort del poeta i escriptor va colpir als reusencs, que van voler mostrar el seu condol CEDIDA
edacció
Xavier Amorós Solà, escriptor i poeta reusenc, va morir ahir a 99 anys. Va començar amb la poesia el 1940, però no va ser fins al 1998 que va rebre el primer reconeixement, convertint-se en fill il·lustre de Reus. Uns anys més tard, el 14 de març de 2003 el Ple de l’Ajuntament de Reus, amb la voluntat de reconèixer la seva trajectòria poètica, humana i de persona compromesa amb la cultura i la societat reusenca, va acordar per unanimitat posar el nom de Xavier Amorós a la Biblioteca Central de Reus. El 23 de febrer de 2004 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili. L’any 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. La mort d’Amorós va colpir als reusencs i molts van voler mostrar el seu dol. Un dels que ho van fer mitjançant Twitter va ser Andreu Martín, portaveu del grup municipal del PSC, qui piulava: «Se’n va un home de la cultura a Reus i arreu, creador, impulsor i inspiració per a molts. Queda la seva gran obra i petjada en múltiples projectes. El trobarem a faltar, però per damunt de tot el recordarem amb el seu somriure». Per la seva part, l’Ajuntament de Reus va reconèixer l’activitat d’Amorós «en els camps cultural i literari, així com en els àmbits cívic i polític com a regidor de l’Ajuntament de Reus i senador; trajectòria que es va traduir en un àmpli catàleg de treballs de poesia, assaig i narració». Els partits municipals d’Ara Reus, Junts i Esquerra també van voler donar el seu condol a la família i amics, com el Bràvium Teatre o la Universitat Rovira i Virgili. Per la seva part, Lluís Miquel Pérez, qui fou l’alcalde de Reus quan es va nomenar a Amorós com a fill il· lustre de la ciutat i amb qui guar-
Un dels nens del casal explicant l’activitat.
El Casal Aspi acull més de 80 famílies amb Asperger
Xavier Amorós, poeta i escriptor reusenc , en una imatge d’arxiu.
El 2003 es va batejar la Biblioteca Central de Reus amb el nom de Xavier Amorós dava una estreta relació d’amistat, va explicar ahir a Diari Més que «no només ens deixa un poeta realista molt important, també un ciutadà imprescindible. Amorós va ser regidor i senador i una persona molt polifacètica. El definiria com un ciutadà il·lustre de Reus, més que un fill, que ha estat referència per a moltes generacions més joves». El Centre d’Amics de Reus també va enviar un comunicat lamentant el traspàs de qui, el 2018, va ser anomenat Més Amic de Reus. Al seu torn, la Cambra de Comerç també va lamentar la mort. Pel que fa a la trajectòria poètica, Amorós va començar a
participar en concursos literaris i a obtenir alguns premis a partir de 1956. El 1961 va publicar una de les seves millors obres, Enyoro la terra i el 1962, Guardeu-me la paraula. El 1964 va guanyar el premi Carles Riba amb Qui enganya, publicat a Barcelona el 1968. El 1956 va assolir el premi Santiago Rusiñol per l’obra teatral Història sentimental, publicada el 1993. Del 1972 al 1975 va dirigir la Revista del Centre de Lectura de Reus i el 1981 va ser elegit president d’aquesta entitat. Políticament, Amorós estava compromès, ja que va tenir certa activitat durant la transició, formant part de la coordinadora local de l’Assemblea de Catalunya. Pel seu prestigi se’l va proposar com un dels tres senadors pel PSOE a la província de Tarragona essent elegit a les eleccions generals espanyoles de 1986 i reelegit a les
eleccions generals espanyoles de 1989, fins que es va jubilar el 1993. En aquest període va reiniciar la seva activitat i va publicar L’Agulla en un paller (1983), No hi ha festa que valgui (1984), Botigues de mar: 1987-1989 (1993), recull d’articles, El camí dels Morts (1996), Històries de la plaça de Prim (1997), Tomb de ravals (1998), i els llibres de memòries Temps estranys. Llibre primer (2000) Temps estranys. Llibre segon (2001) i Temps estranys llibre tercer (2004). El 1998 va rebre el Memorial Gabriel Xammar en considerar-lo un referent als Països Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona. L’any 2004 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili. L’última de les publicacions de Xavier Amorós va ser abans de la pandèmia, l’any 2017.
Galetes en forma de dinosaures, masses no newtonianes i bombolles de sabó són algunes de les activitats que duen a terme els nens del Casal d’estiu Aspi de l’Associació Aspercamp a Reus. Es tracta d’un casal destinat a famílies amb nens amb síndrome d’Asperger, un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), que compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i s’ubica al Centre Cívic de Llevant, gràcies a la cessió PATRIMONI
Els socialistes volen que Reus sigui una ciutat accessible El PSC demanarà en el pròxim ple de l’Ajuntament que es millori l’accessibilitat a la ciutat per a aquelles persones que tinguin discapacitats i que s’apliqui el 25% del pressupost de Salut a l’atenció primària, ja que, Andreu Martín, portaveu del grup, assegura que les cites mèdiques tenen llistes d’espera de setmanes. Martín va explicar que les 45.000 persones amb discapacitat reconeguda al Camp de Tarragona encara
Xavier Amorós Solà Fill Il·lustre de Reus Ple de 26 de juny de 1998 L’Alcalde i la Corporació Municipal, recollint el sentiment de la ciutadania de Reus, expressen el condol a la família i amistats. Reus, 19 de juliol de 2022
de l’Ajuntament. Durant aquest mes de juliol, unes 80 quaranta famílies han portat als seus fills amb TEA als espais lúdicterapèutics per a infants i adolescents d’Aspercamp, repartits entre Reus i Tarragona. Concretament, en el cas del casal ubicat al Centre Cívic de Llevant, hi han participat més de 20 nens, que s’han repartit en dos grups. Aquest va rebre ahir la visita de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó.
tenen dificultats per accedir al món laboral, al transport públic, a alguns comerços i a bars i restaurants. «La Llei 13/2014 d’accessibilitat reconeix que el seu objecte és establir les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la nodiscriminació de les persones amb discapacitat o dificultats d’interacció amb l’entorn. Però a Reus encara hi ha força feina».
