Dilluns 22 d'agost de 2022

TARRAGONA ruralsmasiescatàlegelaboraL’Ajuntamentunde25icases

CULTURA La Diable’‘LaactuaAnnacantantd’IvorienelcicleMúsicadel

EQUIPAMENTS Campclar i la milloresreclamenFlorestaen els seus estadis Esperen que el consistori pugui fer front al seu manteniment. P4

Es pretén vetllar per la conservació edificacions.d’aquestes P3

Va presentar el seu darrer treball discogràfic ‘Ales de paper’. P5 F. GUASCH Anna d’Ivori. Un total de 120 parades de tot tipus i procedents de diferents punts geogràfics han participat en l’edició del certamen que es va cloure ahir. FRANCESC GUASCH Altafulla recupera amb èxit la 24a Fira d’Artesans CAMP La mostra ha comptat amb una bona d’assistència tot i les inclemències del temps. P10

Dilluns, 22 d’agost de 2022 núm. www.diarimes.com4.611

La Unitat de Peu Diabètic del Joan XXIII triplica els pacients atesos des de 2017

TARRAGONA L’objectiu d’aquest servei és reduir el nombre d’amputacions en usuaris diabètics d’entre els 45 i 74 anys, una fita que s’està assolint però encara hi ha feina a fer. P2

EDUCACIÓ Famílies de Reus demanen una millor gestió en l’assignació de places a preescolar La reducció de les ràtio per part de la Generalitat ha provocat que algunes d’elles no hagin tingut plaça en el centre escollit. P6

Els usuaris s’han triplicat des que es va crear el servei de podologia el 2017, arran de la consolidació d’un circuit assistencial

Sergi Peralta Moreno

La Unitat de Peu Diabètic del Joan XXIII va atendre 633 pacients el 2021

Carla guanyadoraGarcia,del val de compra de la sindriada Carla Garcia és la guanyadora del val de compra de 150 euros per als mercats de Tarragona que se sortejava amb la sin driada de Sant Magí. Per par ticipar-hi, s’havia de comprar síndria a les parades dels mer cats municipals entre el 13 i el 18 d’agost, omplir una butlleta que es distribuïa als mateixos establiments i dipositar-la en una urna. L’afortunada va ad quirir la fruita a la parada de Gustum al Mercat Central.

La podòloga Teresa Huguet es va incorporar el 2017 a la recent ment creada Unitat de Peu Dia bètic de l’Hospital Universitari Joan XXIII, l’única especialitzada en aquesta patologia a la provín cia. L’objectiu, marcat des del Pla de Salut de Catalunya, era clar: reduir un 10% el nombre d’am putacions en pacients diabètics en edats compreses entre els 45 i els 74 anys. Després d’un lustre de treball, el nombre d’usuaris que s’atenen s’ha triplicat, des dels 233 de l’any de debut fins als 633 del 2021, però la doctora Hu guet assegura que s’està anant en la bona direcció: «S’han reduït el nombre d’amputacions, però en cara tenim feina a fer», assevera. Arran de la malaltia, els paci ents diabètics corren el risc de patir una neuropatia, una afecta ció del sistema nerviós que com porta la pèrdua de sensibilitat; en molts casos, a les extremitats inferiors. «El nostre cos té unes alarmes. Si em poso una sabata estreta i em fa mal, paro i me la trec. Aquests pacients tenen les alarmes desinstal·lades. Poden caminar tot el dia amb una sa bata que els fa mal, però no se n’adonen fins que arriben a casa, se les treuen i veuen que els ha sortit sang», és la manera com Huguet ho il·lustra. L’Associació d’Infermeria Familiar i Comuni tària de Catalunya apunta que els diabètics tenen entre un 15% i un 25% de possibilitats de de senvolupar una úlcera al peu. Les complicacions que de riven de la síndrome del peu diabètic són algunes de les prin cipals causes d’hospitalització dels pacients amb diabetis. «El sistema immunitari no treballa al 100% i, si es fan una ferida al peu, moltes vegades la infecció arriba a l’os. Llavors, s’ha de fer una cirurgia per treure aquesta part infectada. Si no, la situació es complica i el risc d’amputació és molt alt», detalla la doctora. Treball en equip Huguet matisa que l’increment d’usuaris es deu, simplement, a la consolidació del servei. En l’actualitat, s’ha definit un cir cuit assistencial i els usuaris són derivats a la unitat des dels Cen tres d’Atenció Primària, el servei d’urgències o altres seccions de l’hospital. Anteriorment, no es tenia una referència a la demar cació on enviar els pacients per tractar-los de manera especialit zada i personalitzada. «El fet de posar fil a l’agulla i ordenar tot això ha fet que ens arribin molts més pacients i que en tinguem més de curats i menys d’ampu tats», expressa la podòloga. Tanmateix, Huguet remarca que, en el tractament, hi interve nen altres serveis per adaptar-se a les necessitats de cada paci ent. En aquest treball en equip, col·laboren els departaments d’endocrinologia, cirurgia vas cular, traumatologia, medicina preventiva, microbiologia, diag nòstic de la imatge i hospitalit zació domiciliària. «Potser hem de modificar com recolza el peu el pacient. Llavors, parlem amb traumatologia i li allarguen el tendó d’Aquil·les», exemplifica. La podòloga descriu el proto tip del pacient que atén com un home d’uns 50 anys que ja fa una dècada que conviu amb la dia betis. «Són bastants més homes que dones perquè els homes no es tracten bé. Les dones són més organitzades i fan el que els diu el metge. Els homes, de vegades, no», assenyala. Alhora, explica que moltes d’aquestes persones cohabiten amb una «problemà tica social», com unes desfavo rables condicions econòmiques, que impedeix un bon seguiment del tractament. En la mateixa lí nia, remarca que un pacient «ben controlat» no hauria d’arribar mai a la unitat. De cara al futur, Huguet asse gura que només té un objectiu en ment: continuar reduint les amputacions en pacients diabè tics. Com es fa, això? «Reforçant el camí iniciat, fent derivacions ràpides des de medicina d’aten ció primària, fent tractaments dirigits a la curació i treballant en equip, involucrant al pacient i la família en el tractament... Així seguirem en la línia d’arribar a la curació de la lesió», conclou.

SALUT

2 diarimés 22/08/2022 TARRAGONA

SOCIETAT La Federació d’Associacions Veïnals de Centre, Eixample i Nord Tarragona (CENT) ha presentat una campanya de conscienciació i sensibilització ciutadana per tal de millorar la convivència i la seguretat als barris de la ciutat. Després de 15 mesos recaptant reclamacions, s’han establert una sèrie de protocols «respectant els drets humans i la natura». Els dos primers que s’han fet públics giren al voltant de les proble màtiques de les persones sense sostre i l’ús de vehicles de mobi litat personal (VMP), dos temes que han provocat maldecaps a les associacions veïnals des de fa mesos. Segons explica el se cretari de comunicació i impul sor de la mesura, Josep Maria Ferran, la idea és intensificar la campanya a partir de setembre, coincidint amb el llançament de dues línies d’actuació sobre el respecte del silenci i el pro blema dels sorolls. SPM

SERGI PERALTA El neurotensiòmetre permet mesurar la percepció vibratòria dels usuaris: els pacients neuropàtics requeriran una major intensitat.

Diversos necessitatsperhospitalarisserveiscol·laborenadaptar-sealesdecadascú

El prototip de pacient és un home de 50 anys que fa una dècada que conviu amb la diabetis

La CENT presenta protocols per afavorir la convivència

Avui obren cursosinscripcionslesalsdenatació del Patronat d’Esports El Patronat Municipal d’Es ports de Tarragona obre a partir d’avui les inscripcions per als cursos de natació que s’impartiran entre el 3 d’octu bre i el 23 de desembre a les piscines municipals. Els cur sos es distribueixen per grups d’edat i nivell. N’hi ha tant destinats per a nadons com preparats per als adults, pas sant per cursos de tecnificació i natació correctiva per a per sones afectades amb fibromi àlgia. Els abonats –del 22 al 28 d’agost– i les persones empa dronades a Tarragona –del 29 d’agost al 4 de setembre– tin dran preferència a l’hora d’ac cedir a aquest servei. En cas de no haver-se exhaurit totes les places, les vacants es posaran a disposició de la població ge neral a partir del 14 de setem bre. Els objectius d’aquests cursos són l’adaptació al medi aquàtic, el desenvolupament de la flotació, l’afavoriment de la propulsió i la millora de les habilitats motius. Les ins cripcions es podran realitzar presencialment a les piscines municipals o en línia, a través de la pàgina web http://pmet. deporsite.net

Tretze de les vint-i-cinc masies del catàleg es troben en d’abandonamentestato desús Imatge de Mas d’en Garrot de Tarragona, actualment destinat a l’habitatge i l’explotació agrícola.

RURAL Tarragona treballa per protegir les seves 35 masies en sòl no urbanitzable

322/08/2022 diarimésTARRAGONA FRANCESC GUASCH

L’Ajuntament ha elaborat un catàleg de 25, i una normativa específica, per vetllar per la preservació i rehabilitació de les diferents edificacions

Roger Freixa L’Ajuntament de Tarragona ha elaborat el seu catàleg i una nor mativa específica per tal d’acon seguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de preservació de les masies situades en sòl clas sificat com a no urbanitzable. La ciutat compta amb un total de 35 masies o cases rurals, però al catàleg s’han inclòs 25. L’objectiu principal del consistori, en la ma teixa línia que la Generalitat, és la rehabilitació d’aquests espais per raons arquitectòniques, his tòriques, mediambientals, pai satgístiques o socials, així com la recuperació de les volumetries preexistents a l’assentament. La majoria de masies i cases rurals que figuren al catàleg es troben a la zona de Llevant. Dins de la normativa, també s’indiquen els usos admesos per a cadascuna de les 25. A banda de l’habitatge familiar, els usos contemplats són l’hoteler, l’es tabliment de turisme rural, la realització d’activitats o com a equipament o servei comunitari, com, per exemple, residències de la tercera edat, centres de rehabi litació o instal·lacions sanitàries. Pel que fa als usos permesos, va rien per a cadascuna de les masi es. Alhora, també s’estableix un full de ruta per a cadascuna de les cases, quines actuacions cal realitzar per tal d’assolir l’objec tiu, quines condicions i limitaci onsEntres’estableixen.les25que hi figuren al catàleg, es troben dues de titu laritat pública –Mas dels Arcs i Mas d’en Granell– i 23 de titula ritat privada, entre les quals hi ha Mas del Frare, Mas d’en Garrot i Mas Rabassa. Tal com indiquen les fitxes del catàleg, la majoria estan abandonades o en desús (13), la qual cosa comporta que, en 12 dels casos, l’estat de con servació sigui considerat dolent. Unes altres 7 estan en bon estat i 6 en un punt intermedi. De les 25, un total d’onze s’utilitzen com a habitatge (7 amb explota ció agrícola, una amb taller i es pai d’exposició i tres únicament d’habitatge).Precisament, el propòsit de l’administració pública és reha bilitar-les sempre que es respecti la composició volumètrica origi nal. Per tant, no s’admetran am pliacions de l’edificació, excepte si és necessari. El document elaborat per l’Ajuntament també exposa la importància de preser var l’entorn de les edificacions i els elements d’interès patrimo nial i mediambiental. Altres dels aspectes regulats són els materi als i colors per tal de donar cohe rència al conjunt de la parcel·la, els accessos i el condicionament de les àrees de visita. Encara que el catàleg estigui format per 25 masies i cases ru rals ubicades en sòl no urbanit zable, existeixen unes altres 10 que el consistori ha deixat fora de les fitxes per diversos motius. En tres dels casos, és perquè l’edifi cació es troba al catàleg de béns a protegir –Mas de Pinyolet, Mas de Martí Mas i Mas d’en Sorder–, mentre que uns altres sis no s’hi incorporen perquè estan en ma les condicions o en ruïna i, per tant, no poden allotjar cap dels usos que es preveuen al catàleg. En la majoria de les masies es va començar a detectar, cap als anys vuitanta, un procés de despoblació relacionat amb la industrialització de la ciutat, de la pèrdua de valor de la terra i de la impossibilitat dels propietaris d’assumir les obres necessàries per mantenir-les, la qual cosa va provocar que moltes comences sin un procés de degradació. El catàleg i la normativa pretenen salvaguardar els seus valors per què, segons indiquen, es tracta d’elements mitjançant els quals és possible «vehicular la recupe ració de tot un territori sota uns criteris de modernitat, equilibri i sostenibilitat».

A Campclar, forats a les xarxes. A la Floresta, inundació del camp de joc.

L’Ateneu enllesteix el XXIII festival de Sant Magí, ajornat pel temps El XXIII Festival de Sant Magi de l’Ateneu de Tarragona es va fer ahir a la tarda entre dos quarts de vuit i dos quarts de deu del vespre, amb una gran participació. Aquest acte s’hauria d’haver celebrat el dia 17 d’agost a la plaça de la Font però, atesa la previsió de plu ges, es va posposar fins al dia 21 d’agost a l’església de Sant Joan. Va consistir en un certa men musical amb l’actuació d’artistes, cantants i grups de socis. La cloenda del festival va anar a càrrec de Jordi Ca talà i l’Orquestra Nova Paper de Tornassol. La celebració va començar amb unes paraules de benvinguda a càrrec Jordi Freixa, president de l’Ateneu i Josep Francesc Ferrer, vice president. Tot seguit hi va ha ver la presentació de l’autora i lectura de la poesia titulada Intentaré, per part de la sòcia Pilar Montalà, guanyadora del 1r Premi del XXVIII Concurs de Poesia Mossèn Cinto Ver daguer 2022, que va tenir lloc el mes de maig passat. Després es va fer la presentació oficial a la ciutat de la Pubilla Jordi na Piñol Saladié; de la Dama Pineda Cobo Ferrer i de la Pu billa Honorífica Maria del Car me Ferrer Val, corresponent a la temporada 2022-2023. La música va arribar amb un concert d’havaneres, sardanes i cançons a càrrec del Grup d’havaneres de barca de l’Ate neu de Tarragona, amb Carles Manso al saxofon tenor, Àngel Calle a la bateria i Jordi Català al teclat i direcció musical. Tot seguit, Actuació de l’Orques tra petita Paper de Tornassol, amb les veus de Mercè Verge; Natàlia Sabaté; Raül Cid i Jordi Català. Ens oferiran un resum de les cançons dels darrers treballs l’Ànec Verd i Qui Balla està lluny de la baralla i a més, l’avançament d’algunes de les cançons del seu nou treball Tarragona té swing

Tots dos equipaments, de titularitat municipal, reclamen una intervenció de millora de l’Ajuntament CEDIDA

4 diarimés 22/08/2022 TARRAGONA

Josep M. Pena Tant l’estadi municipal dels bar ris de Campclar i com el de la Floresta es troben en un estat de degradació que causa malestar als veïns de la zona i als clubs que duen a terme les seves competi cions en aquests llocs. En tots dos casos, presenten avaries i defectes de manteniment per les quals acusen l’Ajuntament de no haver-hi parat compte i no ha ver-les arranjat a temps. Mentre els de la Floresta esperen que el consistori es posi a treballar avi at, a Campclar es faran reunions entre tots els clubs usuaris de les instal·lacions municipals per de terminar quines accions cal se guir. En cap dels dos casos, però, es poden disputar les competici ons amb normalitat, ja sigui per motius de seguretat o per l’estat dels llocs, i afirmen necessitar accions urgents de part de les autoritats municipals. Sobretot ara, que s’aproxima el nou curs i la represa de les competicions, essent els menors i joves els que més participen en aquests clubs. A Campclar es queixen de l’esat de les graderies, molts dels seients de les quals han estat ar rencats dels seus suports, i l’estat en general dels vestidors i els despatxos d’administració, com pletament vandalizats. Diversos desconeguts han avaritat els panys de les portes i han arrencat de les parets els bancs que utili taven les jugadors per canviar-se i posar-se l’equipament esportiu, de manera que aquesta zona de l’estadi ha quedat gairebé inser vible. Molta gent que va a jugar es canvia fora de les instal·lacions, i els àrbitres que jutgen els partits ho fan en una petita instal·lació especialment tancada que és on es desen les pilotes. Aquesta situació ha provocat una caigu da en picat de l’interès pel fut bol, més greu encara perquè en aquest camp hi juguen tres clubs: el Fubol Club Tàrraco, el Sant Pau i l’AtlèticFermínCampclar.Naharro, membre de la junta d’aquest darrer, explica que «és molt difícil fer futbol base tal com estan les instal lacions. Quins pares voldrien dur aquí als seus fills? La junta ha pres possessió ara fa dos mesos, i s’ha fixat com a objectiu tonar a aixecar l’estadi. Per a fer-ho, miraran de reu nir-se amb els altres dos clubs per anar després a l’Ajuntament amb una posició conjunta, ja que creuen que és el consistori qui ha d’encapçalar la recuperació «per millorar la imatge del bar ri». Naharro atribueix la situació a la manca de manteniment, ex plicant que «va començar un any abans de la pandèmia, i després no es va fer res. Jo i molts amics de la junta vam començar jugar aquí de petits, i ara cal que ho ai xequem entre tots». Fuita d’aigua El cas de l’estadi de la Floresta també està relacionat amb el manteniment. Segons el presi dent del Club Deportivo La Flo resta, Pablo Pedro González, el mes de gener l’Ajuntament els va informar que eren el club que més aigua gastava de Tarragona, cosa que ells van negar. La situa ció es va quedar així fins el maig, quan es va inundar el camp. Aleshores es va poder compro var que el motiu de la despesa era una fuita d’aigua a la xarxa de rec. Ara, per poder jugar, han de tallar el subministrament per a que el camp s’assequi, i resta blir-lo després perquè la gespa pugui mantenir-se. Amb els ves tidors va passar una cosa similar que a Campclar, i algú els va van dalitzar.Toti això, Pablo Pedro Gon zález explica que es va anar a queixar a l’Ajuntament, i que com a conseqüència de les seves gestions fa temps una empresa va venir a mirar-se la situació de la conducció d’aigües, men tre una altra va veure en quin estat estaven els vestidors, amb l’objectiu de fer un pressupost per a les obres de reparació. Tot i això, encara no s’ha emprès cap activitat municipal i es troben amb el mateix problema que a Campclar: amb les competicions a punt de començar, persisteixen els mateixos problemes que la temporada passada. Aquests entitats, que es dedi quen a l’esport base, critiquen la poca atenció municipal als seus problemes i el risc per a esportis tes i espectadors. Tots dos camps han patit vandalisme i tenen parts que no es poden fer servir normalment

Malestar per la degradació dels estadis de Campclar i la Floresta

Els vestidors de l’estadi de Campclar han estat seriosament vandalitzats. Esperen l’Ajuntamentque es faci càrrec del manteniment i les reparacions CEDIDA

EQUIPAMENTS

522/08/2022 diarimésTARRAGONA

MOBILITAT

La mostra inclou imatges de les entitats que conformen el Seguici Petit

El concert forma part del cicle ‘La Música del Diable’.

Imatge d’arxiu de la parada de patinets de l’avinguda Catalunya.

Reby aposta per continuar a la ciutat amb qualsevol modalitat de vehicle

TJERK VAN DER MEULEN David Oliete pretén que el projecte perduri amb els anys. Redacció La Rambla Nova acull des del passat dissabte un primer tast de la mostra fotogràfica San ta Tecla: del cor a la festa, del tarragoní David Oliete Casa nova i que ha comptat amb la col·laboració de Jan Magarolas i Marc Colilla. El projecte plan teja un apropament a l’essència generacional de la festa major de la ciutat, a partir d’una sèrie de retrats en estudi dels joves que formen part de les entitats del Seguici Petit tarragoní. Es preveu que la iniciativa tingui continuïtat en els pròxims anys. L’alcalde, Pau Ricomà, va des tacar que Santa Tecla és, avui dia, «el que sentim als carrers i el que vivim a les places, però també és el sentiment com partit que creix de generació en generació» «No hi ha millor manera de celebrar aquests set segles que homenatjant a totes les persones que ho han fet pos sible, les grans, i també les peti tes, ànima del futur de la nostra festa», afegí. Per la seva banda, Oliete, va declarar que la mos tra és «un projecte fotogràfic multidisciplinari i de llarg ter mini que permetrà documentar, preservar i divulgar la festa de Santa Tecla, posant en relleu les arrels, el llegat i el futur, tot fugint de la immediatesa d’avui en dia». La instal·lació, que es pot visitar al tram superior de la Rambla, a l’altura del Teatre Tarragona, consta de sis tòtems que inclouen 21 fotografies de grup corresponents a les 21 en titats que participen en la Santa Tecla Petita. Les imatges volen ser un petit tast del projecte, que veurà la llum durant les festes de Santa Tecla amb una mostra a la Casa de la Festa.

El servei de patinets i bicicletes elèctriques passarà per concurs públic i la companyia s’hi presentarà

CULTURA FRANCESC GUASCH

GERARD MARTÍ

La tarragonina Anna d’Ivori enlluerna al Pont del Diable La cantant, pianista i composi tora tarragonina Anna d’Ivori va presentar ahir al vespre el seu darrer treball discogràfic, Ales de paper (2021), en el marc de la tercera edició del cicle La Músi ca del Diable. Amb Adrià Mort a càrrec de la percussió, d’Ivori va interpretar un repertori que parla «de les històries viscudes i no viscudes, passades i ima ginades, de personatges reals i d’altres que ho podrien haver estat», tal com el definia l’or ganització. Aquest cicle de con certs al peu de l’Aqüeducte de les Ferreres, al Parc Ecohistòric del Pont del Diable, va arrencar el passat dissabte, 20 d’agost, amb l’actuació de la cantautora d’Altafulla Lynne Martin, que combina folk, pop, blues i rock Els tarragonins 2UT seran els encarregats d’abaixar el teló a La Música del Diable el 25 de setembre amb el seu rock con tundent i les versions de grups com Pink Floyd. Redacció

La Rambla acull un primer tast de ‘Santa Tecla: del cor a la festa’ FOTOGRAFIA

Roger Freixa La companyia de lloguer de ve hicles elèctrics Reby aposta per continuar operant a Tarragona. L’empresa catalana, a més a més, té la intenció de fer-ho en qual sevol modalitat de vehicle que indiqui l’Ajuntament. Després de l’arribada de Tier Mobility al maig i la retirada de Bird el mes passat, esperen la convocatòria del concurs públic per part del consistori per tal d’estudiar els plecs de condicions i oferir la millor proposta per a la ciutat. L’Ajuntament licitarà el servei de lloguer tant de patinets com de bicicletes elèctriques, dos tipus de vehicles amb els quals treballa actualment Reby. «A Saragossa estem operant amb patinets, bicicletes i, fins i tot, amb motos elèctriques», comenta la vicepresidenta d’In novació i Dret Públic, Antonieta Fernández. «A Tarragona també podem presentar-nos per al con curs de lloguer de bicicletes, així que una vegada vist els plecs de condicions, decidirem, però vo lem tenir una presència sòlida a la ciutat», afegeix. Pel que fa a la licitació del servei, Reby espera que es convoqui aviat per tal de fer un vehicle «a mida». «Volem fer una oferta basada en l’ex periència i en les necessitats de Tarragona», expressa Fernández fent referència a les necessitats d’adaptar els vehicles a les carac terístiques de les ciutats. En aquest sentit, apunta que per a Reby «la possibilitat d’in corporar casc no és cap proble ma». El casc, un element que ofereixen els patinets de Tier Mobility, és obligatori a Tarrago na des del febrer, arran de la mo dificació de l’Ordenança General de Convivència i ús dels Espais Públics. Tanmateix, Fernández destaca que la tecnologia dels patinets de la companyia, que domina totes les fases de la ca dena de producció del vehicle, regula el seu ús per tal de donar seguretat i prevenir accidents. «Hi ha maneres molt més efecti ves que el casc per donar segure tat»,Laafirma.tecnologia i la incorporació, o no, de casc s’estudiaran a partir de la convocatòria del concurs. «Esperem que aviat el consistori faci una regulació del servei. Te nim un alt percentatge de triomf sempre que ens hi hem presentat a altres ciutats», manifesta la vi cepresidenta d’Innovació i Dret Públic de Reby. Alhora, apunta que a Tarragona el mercat pot absorbir una o dues companyies, ja que, quan n’hi ha hagut més, alguna ha acabat marxant.

6 diarimés 22/08/2022 REUS FELICITACIONS Valeria, moltíssimes felicitats, 8 anys ja!!! T’estimem moltís sim!!!! Petons!!!

EDUCACIÓ

Amb la reducció de la ràtio del primer curs d’educació infantil, moltes s’han quedat sense cap plaça a les escoles escollides EFE Imatge d’arxiu d’un grup de nens a punt d’entrar a classe.

Anna González Un grup de famílies reusenques segueixen a l’espera per saber si obtindran una plaça a educa ció infantil per als seus fills en alguna de les escoles que van sol·licitar en la preinscripció. El que ha passat a moltes cases és que els infants no han entrat a la primera opció, tot i tenir els punts necessaris, i tampoc en els altres set col·legis de l’ordre de preferència. Això ha provocat que s’assignessin altres centres que no són a prop de casa o no són del gust de les famílies. Part de la culpa, segons les famílies, és la reducció de ràtios que ha impulsat la Generalitat de Cata lunya per a aquest curs, que ha dificultat l’accés dels seus infants a preescolar, fet que les angoixa per la incertesa de no saber a quin centre educatiu portaran el seu fill, quan només queden dues setmanes perquè comenci el curs. Fonts del departament Educació asseguren que tots els infants que van participar en la preinscripció tenen una plaça assignada, però que és inevitable que no sigui en el centre que es demanava.Unadeles famílies angoixades –de la qual se’n preservarà el seu anonimat– és la d’una nena que va sol·licitar plaça per a l’escola Maria Cortina, en primer lloc, i altres set més. Amb la modifica ció de la ràtio màxima d’alumnes a les aules de P3, aquest centre ofereix 23 places per aquest curs, dues d’aquestes reservades per a alumnat amb necessitats educa tives especials. Aquesta família va obtenir els mateixos punts que unes altres trenta i, per tant, es va haver de fer a sorteig, però la nena va quedar fora per pocs números. Després d’aquest pro cediment, totes les altres opci ons que hi havia a la llista de pre ferències estaven plenes de les altres famílies. Els serveis d’es colarització li van oferir una altra plaça en tres escoles concerta des i quatre de públiques, però «d’aquestes cap ens queda a prop de casa i tampoc són escoles de les quals tinc bones referències», explica la mare. Davant d’aques ta situació, van preinscriure a la seva filla a una d’aquestes pos sibilitats, però no van tirar la to vallola per poder entrar a la seva filla a l’escola que volien des del primer moment i no la van ma tricular a l’altra opció. A partir d’aquest moment, aquesta família i altres que es van veure en una situació quasi idèntica van reclamar a Educació una opció per poder ampliar les classes. Allí van saber que Edu cació està, actualment, investi gant uns presumptes sis casos de frau i més d’un d’aquests podrien ser en l’escola sol·licitada. El frau en les preinscripcions escolars és força recorrent des de fa anys i consisteix a empadronar o fal sejar dades de l’empadronament per obtenir més punts a l’hora de fer les preinscripcions. El fet que puguin fer enrere la matrícula d’alguna de les famíli es del centre, fa que la d’aquesta nena pugui tenir esperances per entrar-hi, però «és preocupant perquè queden dues setmanes i no sé on anirà la meva filla». Així, la principal queixa que té la mare és la maca d’informació i avenços en la gestió per part de la comissió d’Educació tarrago nina. «Ens van dir que sabríem alguna cosa a principis de juliol i estem a mitjans d’agost i no ha estat així, no tinc matrícula. Són treballadors públics i no donen resposta al que la població li de manem». Segons el departament, la llis ta d’espera està en termini fins al 2 de setembre, on hi pot haver algun moviment d’alumnat. Ara bé, s’ha de tenir en compte que a més de la modificació de ràtios, també es va canviar el calendari escolar i enguany el curs per pri mària i infantil començarà el dia 5 de setembre. Tot i això, inspec ció, que investiga els fraus, té fins al dia 30 de setembre per expul sar algun alumne per falsejar les dades, fet que comporta que el curs pot començar i, com que no és educació obligatòria, els pares no obtindrien la plaça que quedi buida fins llavors. La reducció de la ràtio s’inici arà en els grups d’Infantil 3 (P3) i, progressivament, s’anirà desple gant en la resta de cursos. Pel que fa a la reducció de ràtios per sota de 25 alumnes per aula, ho han aplicat el 99% dels públics i de manera voluntària el 73% dels grups concertats de tota Cata lunya. Per compensar la pèrdua de places, el conseller d’Educa ció, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar que es crearien uns 450 grups de P3. En total, el prò xim curs s’oferirà un total de 3.113 grups entre escola pública i concertada, 25 grups més que l’any anterior, tot i que l’alumnat disminueix en 3.500 alumnes. El departament defensa que aques ta reducció afavorirà l’atenció a les necessitats de l’alumnat, oferirà més oportunitats als pro fessors per a desenvolupar noves habilitats i metodologies i per metrà la a detecció precoç de les necessitats d’aprenentatge pot preveure futurs abandonaments. Els pares estan d’acord amb una millor atenció pels seus fills, però reclamen ser informats del seu procés d’inscripció perquè «la incertesa és dura».

Famílies sense plaça a preescolar denuncien la mala gestió d’Educació

El jardí de la biblioteca central Xavier Amorós acollirà avui, a les 19 h., una nova entrega de les Biblioteques Chillout. Avui serà el torn de Monkey Jane, qui explora mitjançant les se ves cançons tots els vessants del folk, des del més enèrgic i emotiu, fins a l’acústic, més melòdic, fràgil i trencadís. Si lent Noise és el seu nou treball que es proveeix d’estones ínti mes amb la natura fent possi ble unes cançons que són una finestra al seu jo interior. Les Biblioteques Chillout són unes activitats en les quals les ban des combinen música amb els seus referents literaris. Aques ta, que s’ha celebrat en quatre dilluns d’aquest mes d’agost, arribarà a la seva última entre ga el dilluns vinents, amb l’ac tuació de Nus. Redacció

Els veïns del barri Monestir recuperen el Mercat Medieval per la Festa Major L’associació de veïns Mones tir de Reus i UNiART han unit forces per recuperar el Mercat Medieval 2022 com a eix ver tebral de la Festa Major del barri. Enguany, i després de dos anys de parada tècnica per la pandèmia, el Mercat Medi eval tornarà al passeig Miseri còrdia els pròxims dies 2,3 i 4 de setembre amb una àmplia oferta de productes, oferits per les diverses parades vin gudes d’arreu. També hi hau rà un espai per als més petits, amb atraccions ecològiques i jocs infantils, així com tallers de softcombat i tir amb arc. A més, un campament medieval aterrarà al passeig Misericòr dia juntament amb una mos tra d’alguns dels aparells de tortura que més utilitzava la Santa Inquisició. Redacció La Biblioteca Xavier Amorós Janel’actuacióaculldeMonkeyaquestatarda

Les famílies no saben a quina escola aniran els fills a dues setmanes de començar el curs Educació investigantestàsis possibles casos de frau en les preinscripcions

És un dels municipis amb més ocupació ACN La setena edició del Psicurt, el festival de curtmetratges so bre Salut Mental organitzat pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i els ajuntaments de Reus i Tarragona, ha rebut 347 films a concurs, 325 a la secció oficial i 22 a la secció Educurt. Són 108 més que en l’edició anterior (239) i tracten temàti ques com la violència masclista, l’assetjament escolar, el suïcidi, el dol, l’estigmatització de les malalties mentals o les addicci ons. L’increment de la partici pació consolida el Psicurt com un dels festivals cinematogrà fics temàtics més importants a l’estat espanyol, sobretot per la feina que es fa des dels centres educatius. Les inscripcions a la secció Educurt exprés encara està oberta. Es tanca el 30 de setembre. La participació en el Psicurt des dels centres escolars es converteix en una activitat educativa complementària que consisteix en la projecció dels curtmetratges en els centres participants i un debat posterior amb l’alumnat sobre la temàtica queEltracten.festival se celebrarà a Reus i Tarragona del 6 al 9 d’octu bre. Els curtmetratges finalistes d’aquesta setena edició es pro jectaran al Teatre Bartrina de Reus i a l’Antiga Audiència de Tarragona, amb entrada gratuï ta per als espectadors. La secció Educurt exprés està destinada a estudiants d’Educació Secundà ria Obligatòria (ESO), batxillerat (BAT), cicles formatius i univer sitats. Poden participar-hi curt metratges de ficció de producció en català i amb una durada mà xima de 5 minuts, incloent-hi els crèdits. L’enregistrament es farà a Reus i Tarragona durant el cap de setmana del festival.

Anna González Reus Serveis Municipals ha tret a concurs públic la construcció de la instal·lació solar fotovoltaica ubicada a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) que van anunciar l’alcalde, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa, No emí Llauradó, fa un mes. El pro jecte, que proposa instal·lar una planta de 1.440 plaques solars, té un pressupost de 684.680 euros (IVA inclòs) i les seves obres un termini de tres mesos. L’agència catalana de l’aigua cofinançarà el projecte i Aigües de Reus assu meix el cost corresponent a l’IVA no deduïble, 118.828,5 euros. Es tracta d’un dels grans pro jectes d’aquest mandat i con sisteix a dedicar més de 5.000 metres quadrats a l’obtenció de l’energia per cobrir un 33% de la que gasta l’estació en un any. Amb relació al rendiment ener gètic, el projecte preveu que la producció màxima de la planta fotovoltaica sigui d’1.013.800 kWh/any, mentre que el consum anual de l’EDAR és d’una mitjana de 3.064.924 kWh/any. Per una part, 1.152 plaques solars aniran directament an corades a terra, a la zona del descampat de l’extrem nord-est, i els 288 mòduls restants aniran repartits a sobre de les cober tes dels diferents edificis. Així, acabaran conformant la planta fotovoltaica més gran de la ciu tat. Amb una potència de 640,8 kWh, la intenció és que l’ener gia produïda pugui abastar els diferents consums energètics del recinte i, en cas que hi hagi excedent d’energia, l’empresa la vendrà i comercialitzarà, injec tant els kWh generats a la xarxa. L’objectiu d’aquesta instal·lació és obtenir un bon rendiment energètic que no modifiqui l’en torn de gran manera ni tingui massa impacte visual. Per aquest motiu, s’integraran el màxim possible els mòduls fotovoltaics a l’entorn.Caltenir en compte que el conjunt de processos físics, qu ímics i biològics que es duen a terme a l’estació depuradora per eliminar progressivament la matèria en suspensió i les subs tàncies dissoltes és necessari un elevat consum d’electricitat que actualment es compra a la xar xa. Així, per reduir aquest cost, juntament amb l’aposta per les energies renovables, s’està tirant endavant amb la instal·lació fo tovoltaica. A hores d’ara, l’EDAR de Reus ja produeix cada any al voltant d’un milió de metres cú bics de biogàs i una part es con verteix en energia elèctrica que permet obtenir al voltant d’un milió de kWh anuals.

CEDIDA

Les plaques solars obtindran energia per cobrir un 33% del consum de l’estació

La inscripció s’ha obert fins el 30 de setembre Alumnes en un rodatge de carrer durant l’edició del 2020.

722/08/2022 diarimésREUS OCUPACIÓ OLÍVIA MOLET Imatge d’arxiu d’una nau tapiada a Reus per evitar ocupes. ACN Reus acumula 132 denúncies per ocupació d’habitatge l’any passat, el mateix nombre que el 2019 però més alt respecte al 2020. A més, Reus s’incor pora entre els 11 municipis que més denúncies acumulen de Catalunya, amb ciutats com Barcelona, Badalona, Mata ró, Sabadell, Rubí, Terrassa, Salt, Girona, Santa Coloma de Gramenet i Tarragona, on s’en acomulen 93. Així s’observa en dades facilitades pel Departa ment d’Interior a través d’una pregunta parlamentària. Se gons aquestes, coincideix que l’any 2020, el de més denún cies, també és el que requereix més actuacions policials: 9.516 en tota Catalunya. La majoria de les actuacions dels Mossos l’any passat van ser motivades per ocupació il·legal de propie tat particular, si bé també hi ha altres causes com ara discussi ons verbals, agressions o assis tència a agents judicials. En to tal, els Mossos han rebut 7.322 denúncies per ocupació d’habi tatge el 2021, un 7% menys que el 2020, any d’esclat de la pan dèmia en què es va arribar a les 7.859 denúncies. Per contra, la xifra registrada el 2021 s’assimi la a la del 2019, quan el cos po licial va rebre 7.218 denúncies.

Reus registra 132 denúncies per ocupació d’habitatge el 2021

AUDIOVISUAL

ENERGIA

Primer pas per a la instal·lació de la planta solar fotovoltaica a l’EDAR

Ha sortit a concurs públic la seva construcció i Aigües de Reus té intenció que comenci a finals d’any GERARD MARTÍ L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, presentant el projecte.

El festival Psicurt compta amb prop de 350 obres inscrites a concurs

Suplantacions d’identitat A banda dels casos en què els clients no han rebut res per part de la companyia alemanya, tam bé hi ha afectats que van rebre el material que no és el que van demanar o d’altres a qui se’ls va deixar la instal·lació a mitges, causant greus desperfectes a la teulada i goteres els dies de plu ja. També n’hi ha d’altres que, tot i tenir la instal·lació, assegu ren que la companyia no hauria complert el compromís fixat per contracte de tramitar els permisos d’obra i legalització o, fins i tot, casos que denuncien que han patit una suplantació d’identitat. Lucena explicava que Sunblitz Kraft els va suplantar la identitat per formalitzar el crèdit per instal·lar les plaques. Asse gura que la seva dona només els va facilitar el DNI i una nòmina per fer un estudi financer per es tudiar quina entitat li podia ofe rir millors condicions i de sobte va començar a rebre els primers rebuts. La preocupació va aug mentar davant les dificultats de contactar amb l’empresa.

MEDI AMBIENT L’embassament de Siurana es va situar aquest dissabte pas sat per sota del 9,5% de la seva capacitat màxima, quan fa un any superava el 41%. El de Rialb tampoc arriba al 8%, mentre que fa 12 mesos superava el 50%. Així ho constaten les da des de la Confederació Hidro gràfica de l’Ebre i de l’Agència Catalana de l’Aigua, que apun ten que el nivell actual dels pantans catalans ronda el 40%.

Els Mossos investiguen una empresa d’instal·lació de plaques solars

L’embassament de Rialb, al maig d’aquest any, superava el 47%, però des de llavors les re serves d’aigua han anat dismi nuint. Això ha portat a Acciona a parar una turbina de la seva central hidroelèctrica en aquest embassament i a estudiar parar tota l’activitat. El context de se quera ja va portar al director de l’Agència Catalana de l’Aigua a augurar que a l’àrea metropo litana de Barcelona s’hauien d’aplicar algunes limitacions en l’ús de l’aigua al setembre. ACN SEGURETAT

Els Mossos investiguen una quinzena de denúncies, entre elles del Baix Camp, contra els responsables de la companyia ACN Manuel Lucena i la seva parella Maria Victòria Díaz són uns dels afectats per la presumpta estafa.

L’embassament de Siurana, al 9,5% de la seva capacitat

Altafulla arranja els accessos a la platja CEDIDA Redacció Durant la matinada del 19 d’agost l’actuació dels agents de la Policia Local va evitar que s’ocupessin dos habitatges di ferents al barri del Francaset, a Roda de Berà. Passada la una de la matinada, un veí va trucar la policia per comunicar que escoltava cops forts i sorolls. Minuts més tard, els agents van arribar fins al lloc dels fets i es va identificar un vehicle sospi tós i un home que estava inten tant accedir a un dels habitat ges. Els agents el van fer fora i van finalitzar el servei de forma satisfactòria. Un quart d’hora més tard, però, es va rebre una nova trucada d’una veïna que assegurava escoltar cops molt forts en un dels habitatges del mateix carrer. Els agents es van adreçar fins allà i van identifi car dues persones, sense relació aparent amb l’anterior individu, havien forçat la porta d’entrada i estaven intentant accedir a l’interior de la casa. Finalment, els agents van efectuar una ron da de vigilància per la casa per comprovar que tot era correcte. Durant aquest any, la Policia Lo cal ha evitat una vintena d’ocu pacions, en la seva majoria grà cies a la col·laboració veïnal, un factor fonamental per actuar amb rapidesa. La Policia frustra dos nous intents d’ocupació a Roda de Berà SUCCESSOS Ha evitat una vintena de casos al llarg de l’any

Els afectats indiquen que van avançar diners o signar crèdits per la instal·lació de plaques

Les darreres tempestes han afectat, de nou, a la platja d’Altafulla sobretot en l’accés des del passeig de Botigues de Mar així com en alguns dels serveis que s’instal·len durant la temporada d’estiu. Els treballs, que es van enllestir aquest dissabte al matí, van con sistir en reforçar amb més sorra els llocs on més calia. Redacció.

8 diarimés 22/08/2022 CAMP DE TARRAGONA

ACN Els afectats per la presumpta estafa de l’empresa alemanya Sunblitz Kraft estudien presen tar una demanda col·lectiva. Els afectats estan en contacte amb la Unió de Consumidors de Ca talunya, que treballa per cana litzar els diferents casos en una causa conjunta. «Ens vam trobar a principis d’agost i al setembre tenim prevista una segona reu nió», detalla Manuel Lucena, un dels afectats. Els Mossos d’Es quadra investiguen els respon sables de l’empresa de plaques solars Sunblitz Kraft per haver estafat almenys una vintena de persones, segons els afectats. La policia catalana ha rebut des de principis d’estiu una quinzena de denúncies a municipis del Baix Camp, el Solsonès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. «Era una empresa alemanya que explicava que tenia 32 anys d’experiència, 100.000 instal lacions, que tenia equips propis d’instal·ladors i que donava 25 anys de garantia en tots els ele ments», manifestava Damián Núñez, un altre dels afectats. «Un cop em van explicar el pro jecte, em van mostrar el tipus de plaques i vaig veure que tot eren primeres marques, i em van con vèncer», afegia, en la mateixa lí nia, Lucena, que reconeix que en cap moment va desconfiar de la companyia. Els diferents afectats indiquen que van avançar diners o signar crèdits per la instal·lació de pla ques solars, que mai no han arri bat a tenir. Quan contacten amb la companyia els contesta un dels administradors –que respon a les inicials M.J–, que els dona «excuses» per no entregar el ma terial i els explica que «un dels socis ha marxat amb els diners», detallaven els afectats. Segons consta al Butlletí Ofi cial del Registre Mercantil, el 4 d’agost hi va haver canvis en la companyia i M.J. va ser nome nat com a administrador únic de Sunblitz Kraft. Així mateix, fins fa una setmana la pàgina web de la companyia estava en funcio nament. «Fa tres setmanes vaig contactar amb ells i em van dir que vindrien a instal·lar-me les plaques. Aquesta deu ser la de sena vegada que m’han dit que vindrien i no ho han fet», lamen tava Núñez. En total, els afectats calculen que la presumpta estafa supera els 100.000 euros. A tra vés de les xarxes socials tots ells s’han posat en contacte i han cre at un grup de WhatsApp, que a mitjans d’agost ja comptava amb 22 persones que asseguren haver estat víctimes de Sunblitz Kraft.

SUCCESSOS

Mor el menor en estat crític ofegat en una platja de Salou El menor ingressat en estat crític després d’ofegar-se a la platja Capellans de Salou va morir divendres passat, segons va confirmar l’Ajun tament de Salou i Protecció Civil. El menor, de 15 anys, va ser traslladat dijous a l’Hos pital Joan XXIII de Tarragona després de ser rescatat de l’ai gua, a la zona de roques. Els socorristes també van treure de l’aigua dos homes més, que van morir dijous. Redacció Detenen un veí Torredembarradeper un presumpte delicte de violència masclista La Policia Local de Torredem barra ha informat de la deten ció del presumpte autor d’un delicte de violència masclis ta. En la matinada del dia 15 d’agost, la policia va rebre una trucada d’una dona alertant que havia estat agredida per la seva parella. Agents de la Policia Local es van adreçar al lloc dels fets on van observar que al domicili només es tro bava l’home, que va reconèi xer haver discutit amb la seva parella. Després, els agents van localitzar la dona en bon estat. Ella els va explicar que havia discutit amb la seva pa rella, que l’havia cridat i donat empentes i que, per por, havia marxat del domicili. Els agents van procedir a la detenció i posada a disposició judicial de l’home. Redacció

Anna Ferran —Com es presenta la Festa Ma jor? —És l’any de la tornada, la repre sa, la reactivació. Intentem tor nar a ser nosaltres. Pel que fa a la festa major, enguany tenim un programa com els d’abans, amb gairebé els mateixos actes. En teníem ganes. Pel que hem vist en altres municipis dels voltants, seran festes molt concorregudes, motiu pel qual comptem amb més espais i espais més grans per a donar resposta a l’afluèn cia de gent. De tot el programa només hem hagut d’anul·lar un acte, un tobogan d’aigua. Sabem que agrada molt, però, amb una campanya de restricció d’aigua, no s’entendria fer una activitat d’aigua. Per això, l’hem canviat per una activitat amb inflables, que permetran gaudir, però sen se l’ús de l’aigua. —Menciona les restriccions en el consum d’aigua. Estan sent efectives? —Des de principis de juliol i fins al 5 d’agost, en la zona nord, que és la que està subministrada per pous, gràcies a les mesures de l’ajuntament i també al bon ús que n’està fent la ciutadania, hem aconseguit un estalvi diari d’entre 500 i 600 metres cúbics. És molt, però no ens podem re laxar. Hem anat trampejant entre els diferents pous i dipòsits, per moure l’aigua on més ha calgut. De moment, anem aguantant. Ens queden dues setmanes de presència massiva d’estiuejants al municipi i després el consum caurà força ràpid. Així i tot, hau rem de continuar treballant en mesures que ens permetin opti mitzar el consum de l’aigua. —Quines serien aquestes me sures? —Revisarem el rendiment de la xarxa i farem reparacions o canvis de canonades allà on detectem que hi hagi fuites per aprofitar al màxim l’aigua de què disposem, especialment a la zona nord del municipi, on enca ra no ens subministrem amb ai gua de l’Ebre. Així mateix, ja està iniciada la redacció del projecte executiu que permeti fer arribar l’aigua del CAT en aquesta àrea. És un projecte llarg, perquè s’han de fer estudis ambientals i ex propiacions, però ens garantirà el consum d’aigua de boca a tots els ciutadans. —Com està anant la tempora da turística? —Va arrencar molt forta als vol tants de Sant Joan. El juliol va ser una mica estrany, amb caps de setmana amb una afluència massiva, però els dies entre set mana, més fluixos. L’agost ha agafat embranzida, però tam bé està quedant condicionat a les altes temperatures. Haurem d’esperar a finals de temporada per veure quin és el balanç. —Aquesta temporada està marcada per la nova ordenança que regula els lloguers turístics a Roda. —És una nova realitat que uns anys enrere ni sabíem ni intuíem, però que s’ha anat instal·lant. A Roda tenim uns 500 habitatges d’ús turístic, entre apartaments i xalets, que supleixen la manca d’allotjament hoteler del muni cipi. Aquesta mena d’habitatges han creat noves realitats i pro blemàtiques que abans no exis tien i per això ho hem hagut de regular. En cap cas per un afany recaptatori. Si el turista que s’hi allotja conviu amb els veïns i els respecta, perfecte. Ara bé, el problema el tenim amb uns pocs habitatges que fins i tot s’anuncien com a «casa aïllada, ideal per a festes». De fet, són cases unifamiliars que tenen els veïns a tocar, però on s’hi han fet festes amb 40 persones. La nova ordenança ens permetrà regular aquesta mena de situacions. Ara hi haurà uns paràmetres que vin dran marcats per la cèdula d’ha bitabilitat i en cada casa hi podrà haver un màxim de 15 persones. L’ordenança també ens permet tenir una persona de contac te directe, sigui el propietari o l’empresa que gestioni l’immo ble, perquè la policia es pugui posar en contacte de conflictes. A la vegada, l’ordenança també contempla mesures de segure tat, salubritat i serveis que tots els immobles turístics hauran de complir. La idea és regular un mercat relativament nou que ens produeix distorsions a la convi vència. —Roda ha estat notícia pel ma lestar veïnal a causa de les ocu pacions. Com estan els ànims ara? —Crec que s’ha abaixat la tensió respecte a setmanes anteriors. He de dir que no m’agrada vincu lar-ho només a les ocupacions, sinó que són persones conflicti ves que s’ha concentrat en una part d’un barri, principalment en un bloc, i ja hi estem prenent mesures. Hem fet una inspecció de salubritat i seguretat amb els tècnics municipals dins del bloc i hem constatat que en aquest bloc només hi ha un pis amb comptador, la resta estan con nectats a la xarxa elèctrica de manera fraudulenta, però tam bé d’aigua. Intentarem resoldre el problema per aquí, però serà llarg, perquè haurà d’intervenir el jutjat. En la manifestació del dia 30, es parlava de convivèn cia i d’aturar la delinqüència. Hi estem plenament d’acord. Ne cessitem més seguretat. Nosal tres fem tot el que podem i més, però demanem el mateix grau de complicitat a la Generalitat pel que fa a la presència de Mossos, que no només sigui reactiva, sinó preventiva. I també reclamem un canvi legislatiu que ens permeti actuar d’una altra manera.

El batlle reclama un canvi legislatiu per a poder actuar davant les ocupacions.

—Quins són els motius que els van dur a descartar la cons trucció d’una planta d’hidro gen verd? —No entenem que l’empresa in versora donés per fet que l’Ajun tament hi estaria d’acord. Des del principi, els vam demanar que ens facilitessin tota la informació per a poder establir el nostre cri teri sobre la futura o no implan tació i no va ser així. Ja els vam indicar en un primer moment que l’impacte visual que tindri en unes 70 hectàrees de plaques solars seria brutal sobre l’entorn, no només de Roda, sinó també d’altres municipis pròxims. Un altre dels motius que ens va fer tirar enrere és l’exagerat con sum d’aigua que es necessita per a produir una quantitat que es pot considerar petita d’hi drogen verd. Aquesta planta, tal com l’havien plantejat, produiria energia verda, però tindria un cost ecològic brutal. Després, ens vam assabentar per premsa que també volien posar aerogenera dors. Tot plegat, ens va fer posar el fre de mà. Com que es tractava d’una implantació de futur, vam portar el tema a la junta de por taveus i la majoria dels grups van mostrar, com a mínim, les seves reticències. També es parlava de la creació de 100 llocs de treball, però finalment l’empresa ens va confirmar que en serien uns 10. No ens aportava grans beneficis i els costos eren massa elevats. —Ja han començat les obres del nou institut? —Vam assistir a l’acte de la fir ma d’inici d’obra, on hi havia presents l’empresa adjudicatà ria, la Generalitat, representants de l’institut, de les famílies i de l’ajuntament. Llavors es parlava que en quinze dies ja comença rien. Ens van demanar ocupar un espai municipal per a poder deixar el material i passar amb la maquinària. Per part nostra, to tes les facilitats, però, ara per ara, encara no han mogut ni una pe dra. És un temps perdut impor tantíssim, perquè esperàvem que imperés el sentit comú i que en començar les vacances escolars, ho fessin també les obres i així es guanyaven dos mesos sense oca sionar molèsties, ni a l’institut, ni a l’escola. Esperem que al més aviat possible comencin. —Un altre nou equipament serà la biblioteca municipal a Cal Guivernau. Finalment, han rebut la subvenció del Minis teri? —Tenim el projecte constructiu aprovat definitivament, amb les millores que ens van proposar tant Bombers com Biblioteques de la Generalitat incorporades. Ara estem licitant la direcció d’obra, és a dir, el despatx d’ar quitectura que la dirigirà i des prés ja començarem la licitació i adjudicació de l’obra com a tal. Abans de finals d’any, voldríem tenir aquests dos tràmits tancats i les obres a punt de començar. En el pressupost de 2022, ja hi desti nem una partida de prop de mig milió d’euros. Per altra banda, tenim dues subvencions, una del pla de biblioteques de la Genera litat i una altra del PLUSC. Vam intentar, i continuarem fent-ho, obtenir una subvenció del Mi nisteri a través de l’1% cultural. Si aquesta no arriba, buscarem finançament allà on calgui, sigui Diputació, fons europeus Next Generation, etc., perquè els ve ïns de Roda assumeixin el menor cost directe possible. —Ens trobem en la recta final del mandat, quin balanç fa dels tres anys que han passat? —Aquesta legislatura serà de dos anys més dos anys o fins i tot de dos anys i mig més un i mig. Hem hagut de canviar. Ningú es tava preparat per a gestionar una pandèmia i els seus efectes. Ens hem hagut de reinventar i deixar de banda projectes, com la fina lització del frontal marítim amb un passeig en el tram Costa Dau rada o l’ampliació de la zona es portiva, per a subvencionar em preses i ajudar a les famílies. Vull entendre que això en el balanç d’aquesta legislatura s’hauria de tenir en compte. —Com preveu que acabi la le gislatura? —Esperem que no tinguem més ensurts, que tinguem una tar dor normal i que políticament acabem una legislatura a Roda relativament tranquil·la. Tot i governar en minoria, gràcies als esforços de negociació, hem ti rat endavant molts projectes per unanimitat. Esperem seguir amb aquest respecte. Al final seran els veïns qui decidiran. Sabem que tenim un contracte de qua tre anys, ara bé, intentarem re novar-lo amb totes les ganes del món.

«L’ordenança d’habitatges turístics evitarà distorsions en la convivència» CEDIDA Pere Virgili Alcalde de Roda de Berà

Gràcies a podemmolt,500hemrestriccionslesd’aigua,estalviatunsm3diaris.Ésperònoensrelaxar Voldríem tenir la començarlesqueadjudicadabibliotecaabansacabil’anyiobresapuntde

922/08/2022 diarimés

Virgili destaca la recuperació de tots els actes de la Festa Major i explica que hi haurà espais més grans per a donar resposta a l’afluència de públic prevista

RODA DE BERÀ

L’exposició ‘La Masia a la llum de la lluna’ de Joan Miró s’inaugura avui CULTURA Es podrà visitar fins el pròxim 7 d’octubre

El Catllar celebra la Festa Major amb castells, correfocs i cercaviles

CULTURA Altafulla clou la 24a Fira d’Artesans després de quatre dies d’activitat

FRANCESC GUASCH

Tot i les inclemències del temps, la mostra ha recuperat amb èxit la seva màxima essència

La localitat viu aquesta setmana els dies grans de la festivitat Redacció La vila d’Altafulla ha celebrat des del passat dijous fins ahir diumenge, la 24a edició de la Fira d’Artesans a la zona de les eres, darrera el Castell, i al parc del Comunidor. Un certamen que, tot i comptar amb estona de vent o pluja, ha recuperat la seva màxima essència després de dos anys marcats per la pandèmia. El programa d’aquest any ha comp tat amb la participació de 120 parades de tot tipus provinents d’arreu de l’Estat espanyol així com una mostra d’oficis antics. En aquest sentit, el coordinador de la Fira d’Artesans d’Altafulla, Diego Spano, destacava les de mostracions de «les feines prò pies dels ferrers, els picapedrers, els fusters, els vidriers i els sarro ners», i deia que «el topall en el nombre d’estands s’ha marcat per garantir la seva màxima qua litat». Alhora, la responsable del Col·lectiu d’Artesans, Laia Gatell, assegurava que «aquests pro fessionals exemplars han fet les delícies d’un públic de caràcter familiar».

TARRAGONÈS

CEDIDA

10 diarimés 22/08/2022 CAMP DE TARRAGONA

La diada castellera del dissabte és un dels actes més destacats.

De fet, la cita s’ha emmarcat a mitjans del mes d’agost, una èpo ca de màxima afluència de visi tants, turistes i veïns de segona residència a la vila closa. A més de la parades, la programació que s’ha dissenyat ha comptat amb la participació i la implicació de les entitats del municipi així com un assaig obert de la colla de Bas toners i Bastoneres d’Altafulla. També s’ha recuperat la zona d’artesania infantil, amb jocs, rondallaires i una granja, i un punt gastronòmic. Per a l’ocasió, l’organització, de la mà de la Poli cia Local, ha dissenyat un dispo sitiu especial de mobilitat.

Els participants van poder gaudir de les 120 parades, la zona infantil i l’espai gastronòmic. Redacció El Centre Cultural Església Vella de Mont-roig acollirà a partir d’avui a les 19 hores, i fins al 7 d’octubre, l’exposició La Masia a la llum de la lluna, una inter pretació personal de l’artista lo cal Joan Vilà. El mateix Vilà re corda que «l’estiu de 1921, ara fa cent un anys, Joan Miró va co mençar a pintar La Masia. Un quadre que duia al cap des de feia temps». Aquesta exposició, que és un projecte del Centre d’Estudis Mont-rogencs amb el suport de l’Ajuntament de la vila, forma part del centenari de la Masia, el programa d’actes Cent anys inspirant que aquest 2022 organitza conjuntament l’Ajuntament i la Fundació Mas Miró per a commemorar l’efe mèride. Vilà, que fa tres anys que diu que treballa en aquest projecte de desconstrucció i interpretació del quadre, recor da que Miró, «un cop al mas, comença a pintar com un foll i, posseït per la rauxa, converteix el que podia havia sigut un qua dre més en una obra mestra en la qual aboca tot el seu geni cre atiu». «Miró va dir que La Ma sia fou el resum de tota la seva vida al camp. Unes paraules què no sabem què volen dir, però que, per conèixer el seu veri table abast, no podem fer una altra cosa que estudiar a fons el quadre», va Precisament,dir. això és el que ha fet Joan Vilà en aquesta ex posició: analitzar amb cura fins al més mínim detall per anar teixint un discurs i així tractar de copsar tots els simbolismes amagats que Miró va deixar en aquesta obra mestra. L’exposi ció també incorpora un vídeo que analitza tot aquest simbo lisme de La Masia, segons la visió particular de Vilà, de for ma molt visual i entenedora. La mostra, amb entrada lliure, es pot visitar de dilluns a dissabte de les 9 hores a les 13.30 hores i de les 17 a les 19.30 hores. El diumenge també es podrà visi tar de les 9.30 hores a les 13.30 hores.

Redacció Després d’un cap de setmana amb els primers actes previs, el Catllar encara la setmana central de la seva Festa Major d’estiu. Avui a la tarda, es podrà veure de l’obra de teatre El vi atge més absurd que et podries haver estalviat i demà hi haurà una sessió de zumba a la torre d’en Guiu. A partir de dimecres, el programa s’intensifica. Així doncs, es podrà gaudir del con cert familiar de Disco per Xics. A un quart de 10 del vespre, la Colla de Gegants i Grallers del Catllar pronunciarà el pregó i a continuació es farà la desper tada dels gegants i un concert graller a la plaça de la Vila. Per dijous, s’ha programat l’espec tacle teatral Jo vaig amb mi i a la nit, la gresca està assegurada a la Nicanit, la baixada de la Nica seta, que estarà amenitzada per la xaranga Bandsonats. La música serà la protagonis ta del divendres. L’Orquestra Nova Blanes serà l’encarrega da d’amenitzar la tarda amb el concert i de fer moure a tothom a partir de la mitjanit amb el ball a la Torre d’en Guiu. Els joves tindran una cita a les Escoles Velles amb la Discomòbil i qua tre djs que asseguren altes dosis de ritme tota la matinada. Dissabte es viurà un dels mo ments àlgids de tota la festivitat amb la diada castellera, que ben segur portarà a la plaça de la Vila a partir de les 6 de la tarda castells de gamma extra de la mà de la Jove de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i la Ve lla de Valls. En acabar, la pólvora omplirà l’ambient amb el corre foc pels carrers del nucli urbà. La jornada acabarà amb el ball de nit amb l’Orquestra Parfills i el concert jove amb Allioli Versi ons a la Torre d’en Guiu. Els actes de caràcter tradici onal s’han concentrat el diu menge al matí, amb la missa, la cercavila dels gegants i el ver mut popular. A la tarda, es dis putarà el Trofeu de Festa Major de futbol i al vespre, el correfoc infantil omplirà de foc la plaça de la Vila. El dia acabarà amb l’espectacle L’últim showman de Jordi LP. Els actes acabaran dilluns vinent, amb una sessió de cinema a la fresca i la tronada de final de festa.

BARCELONA DRAGONS

1122/08/2022 diarimésESPORTS

FUTBOL El Nàstic cau derrotat contra l’Olot i s’acomiada de la Copa Catalunya Els de Raül Agné acaben la pretemporada sumant dues derrotes consecutives i carregat de baixes Pol Domingo va patir de valent a la banda esquerra contra Ernest Forgas durant la primera meitat. NÀSTIC

FUTBOL AMERICÀ Van guanyar la conferència i són al ‘play-off’

Redacció Els Barcelona Dragons es classi fiquen pel play-off de la Europe an Football League per la porta gran després de destrossar per 8-62 als Stuttgart Surge el pas sat dissabte. Tot el Municipal de Reus va celebrar com una festa la victòria perquè aquesta va certificar el triomf dels Dragons a la conferència sud i, per tant, el bitllet per poder guanyar la lliga. El partit contra els Surge es va decidir ben aviat. Els alemanys no van tenir cap oportunitat per disputar el duel, no van trobar la manera d’aturar la connexió màgica de Zach Edwards i Kyle Sweet i aquests van fer el primer touchdown a la segona juga da d’atac del partit. Tavecchio va sumar l’extra-point com és habitual sense problemes i d’aquesta manera els d’Andrew Weidinger van obrir la llauna. Els Surge estaven incapacitats en atac gràcies a la gran defensa local i els touchdown no paraven de sumar punts en el marcador gairebé en cada jugada ofensiva local. Els Dragons van arribar al descans amb una contundent diferència de 0-56 i a la segona meitat la festa va continuar tant sobre el camp com a la graderia. Amb el xiulet final, la bogeria va esclatar sobre el terreny de joc. Els Dragons van aconseguir proclamar-se campions de la conferència sud a dues jorna des del final de la lliga regular. Aquests dos partits restants, de fet, seran contra els que podri en ser els possibles rivals dels reusencs. El primer al camp dels Vienna Vikings, líders de la conferència central i un dels dos únics equips que van vèncer els Dragons i l’últim, al Municipal de Reus, contra els Hamburg Sea Devils, els líders de la confe rència nord.

El pilot torrenc durant una de les proves del campionat. El ciclista del Bikepark Torre dembarra, Domènec Lladó, es va coronar el darrer cap de setmana com a subcampió del món a la modalitat de Biketrial Elit, la màxima categoria de la competició. El torrenc va parti cipar durant dos dies a la com petició celebrada a Cantàbria. Durant el primer dia, el pilot va realitzar una prova que consis tia en una cursa a dues voltes de deu zones d’obstacles. Després d’una mica més de sis hores, el torrenc va ser segon just des prés del pilot txec Kolar. Duran la segona jornada es va repetir el model de cursa, nou zones d’obstacles i una cursa d’una mica més de sis hores. Domè nec Lladó va aconseguir la pri mera posició, però no va poder retallar suficient la diferència de punts i es va quedar a tan sols tres del txec. Lladó no va guanyar, però la seva represen tació va posar Torredembarra al podi. Redacció

HOQUEI

Els jugadors i Andrew Weidinger celebrant la classificació.

Els Dragons competiran per campionsproclamar-sedel’EFL

OLOT 1 NÀSTIC 0 Olot. Batalla, Callís, Carles Mas, Ayala, Bigas, Terma, Eloi Amagat, Gonzalo, Josep Cerdà, Forgas i Urri. També van jugar Ferran, Ot Serra no, Manzano i Xumetra. Nàstic. Manu García, Álex Tirlea, Álex Quintanilla, Marc Trilles, Pol Domingo, Elías Pérez, Marc Mon talvo, Robert Simón, Andy Escude ro, Pablo Fernández i Marc Álvarez. També van jugar Pochettino, An der Gorostidi, Víctor Valverde, Dani Parra, Josema i De la Peña. Gols. 1-0, Forgas (39’). Àrbitre. Xavier Ariño Jiménez (Baix Llobregat). L’àrbitre va amonestar al visitant Marc Trilles. Incidències. Partit de Copa Cata lunya disputat al Municipal d’Olot sense incidències. CEDIDA

Domènec Lladó es proclama subcampió del món de Trial

Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Raül Agné va quedar eliminat de la Copa Catalunya després de perdre contra l’Olot en un partit on mai es va trobar cò mode sobre la gespa. Els grana s’acomiaden de la pretemporada amb una nova derrota. Agné va presentar un onze inicial molt similar al que es podria veure la setmana que ve contra la UD Logroñés. Sense Nil ni Joan Oriol, Pol Domingo es va tornar a situar per banda esquer ra deixant a Tirlea a la dreta. La primera meitat va començar de la mateixa mantera que l’últim amistós contra l’Espanyol B. L’Olot era l’equip que més perill generava i el Nàstic no va tenir la primera ocasió fins al minut di vuit de la primera meitat amb un bon xut d’Andy Escudero. Els gironins van trobar el punt feble del Nàstic per la banda es querra. Pol Domingo estava pa tint en aquesta posició per evitar les ofensives d’Ernest Forgas. Aquest va obligar a Manu García a fer una aturada providencial per evitar el primer, però, minuts més tard, Forgas va tenir una nova oportunitat en una segona jugada després d’un córner i no la va desaprofitar. El Nàstic va arribar al descans amb derrota i amb poques ocasions de cara a porta.Ala segona meitat Agné va decidir deixar a Pol Domingo a la banqueta i col·locar a Tirlea per l’esquerra i Simón al lateral dret deixant a Pochettino com a home més avançat. Aquest últim va tenir una bona opor tunitat per buscar l’empat, però un defensa va pispar-li la pilota a temps mentre que l’extrem dutbava si passar-la o xutar. El Nàstic apareixia de tant en tant gràcies a Andy i Valverde, però sense èxit. L’Olot també va tenir les seves ocasions clares, però Parra va esforçar-se de valent per evitar el segon. Tot i això, el Nàs tic va caure derrotat i va quedar eliminat de la Copa Catalunya.

TRIAL REUS DEPORTIU Ferrán Giménez durant el partit amistós contra el Vilafranca. El Reus Deportiu va guanyar aquest cap de setmana el segon dels seus amistosos de pretem porada. Els de Jordi García van superar el CP Vilafranca per 3-1 amb gols de Diego Rojas, David Gelmà i Marc Julià. Aquest en frontament es va dur a terme al Palau d’Esports, però a por ta tancada. Els roig-i-negre es troben a la recta final de la seva preparació de cara al primer gran torneig de la temporada. Els pròxim 2 i 3 de setembre es durà a terme la Supercopa d’Es panya a Olot. Aquest és un for mat de final a quatre i el primer rival del Reus Deportiu és el De portivo Liceo. El passat cap de setmana la Federació Espanyo la va donar a conèixer els hora ris oficials. Els reusencs jugaran el divendres 2 a les 18:30 hores contra els gallecs i, si guanyen, s’enfrontaran al guanyador del duel entre el Barça i el Noia el dissabte a les 20.45 hores a la gran final. Redacció El Reus Deportiu continua amb bon ritme cap a la Supercopa PATINS

EFE

ACN L’exprimer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, va recalcar aquest dissabte la importància de pla nificar i seguir una bona «estra tègia» perquè qualsevol nació pugui avançar cap a la indepen dència. No obstant això, també va reconèixer que no hi ha cap «recepta infal·lible a seguir per aconseguir la independència» i va afegir que, en cas contrari, «Escòcia ja seria independent». Ho va fer durant la conferèn cia que va oferir el dissabte a la tarda a Prada (Conflent), titu lada El dret a la independència, en el marc de la 54a Universitat Catalana d’Estiu. Malgrat tot, Salmond va assegurar que sí que existeixen uns «requisits per fer més probable l’èxit». Alguns d’aquests són consolidar la cul tura i la llengua, fer-ho per la via pacífica o assegurar-se una bona comunicació. Per sobre de tot, però, va ressaltar la importància de seguir una bona estratègia i va afirmar que la classe política «ha de preveure respostes per tots els escenaris possibles». A més, va dir que encara que «el camí sembli llarg i desesperi», les condicions perquè una nació assoleixi la independència són «millors que mai». ACN Salmond va participar en la Universitat Catalana d’Estiu.

TRANSPORT La vaga de pilots d’Easyjet, con vocada pel sindicat de pilots Se pla, va obligar aquest diumenge a cancel·lar dos vols a l’aeroport del Prat de Barcelona i vuit al de Palma, a Mallorca. Els trajectes anul·lats tenien com a origen o destinació les ciutats britàni ques de Belfast i Birmingham, Milà (Itàlia) i Ginebra (Suïssa). Segons fonts sindicals, el segui ment de la protesta va ser del 100% amb el «màxim respecte als serveis mínims». La vaga convocada aquest diumenge és la tercera jornada de vaga del segon període d’aturades després de les protestes entre el 12 i el 14 d’agost. Els pilots de la companyia Easyjet, que recla men recuperar les condicions laborals prèvies a la pandèmia després de la recuperació de l’activitat i tornar a equiparar els salaris amb l’IPC, tenen previst aturar-se també els prò xims dies 27, 28 i 29 d’aquest mes d’agost. ACN

El ple del Congrés donarà aquest dijous llum verda a la llei del no més sí és sí, després que el passat 19 de juliol el Senat acceptés una esmena de JxCat, amb el suport del PP, que va modificar una única lletra del text, fet que va endarrerir l’aprovació final de la norma. La llei de garantia inte gral de la llibertat sexual modi fica el Codi Penal per a suprimir la distinció entre abús i agressió sexual, i fa que el consentiment exprés sigui la clau per jutjar els delictes sexuals. La seva tramitació ha estat llar ga i no exempta de polèmica. En el seu pas pel Congrés, va estar a punt de ser rebutjada després que el PSOE plantegés una es mena per a castigar tothom que es lucri de la prostitució aliena, sense la necessitat que existeixi una relació d’explotació. Davant la falta d’adhesió per part dels socis tradicionals, els socialistes van optar per retirar l’esmena i presentar en solitari una nova proposta de llei en la qual s’apos ta per dirigir-se cap a l’aboli ció de la prostitució. D’aquesta manera, van quedar-ne fora els articles més polèmics sobre el tema, però es van incorporar es menes per a considerar il·lícita la publicitat que contribueixi a promoure aquesta pràctica i per a reconèixer el dret a tenir un allotjament i un lloc de treball de les víctimes que es trobin en situació irregular, en el marc de les autoritzacions excepcionals recollides a la Llei d’Estrangeria.

ACN

12 diarimés 22/08/2022 CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

L’incendi forestal de Bejís comença a estabilitzar-se

Salmond assegura que no hi ha res que garanteixi assolir la independència

La nova normativa suprimeix la distinció entre abús i agressió sexual i estableix que el consentiment exprés serà la clau per jutjar els delictes

L’exprimer ministre escocès va reconèixer que les condicions per obtenir-la són «millors que mai» Dos vols cancel·lats al Prat per la vaga de pilots d’EasyJet

POLÍTICA El president del Govern, Pere Aragonès, va advertir ahir que una «interinitat que tingui una durada molt llarga» al capda vant de la presidència del Par lament «no és bona». Per això considera que «la millor forma» per a evitar-ho és «l’elecció d’una nova presidència». La decisió es podria revertir si la presidenta suspesa de la cam bra, Laura Borràs, acabés sent absolta al judici pel presumpte fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). D’altra banda, el cap de la Generalitat ha assegurat que Junts sabia abans que se li obrís judici a Borràs que ERC demanaria suspendre-la si no s’apartava ella. D’altra banda, JxCat rebutja proposar un candidat a presidir el Parlament. El secretari ge neral de Junts, Jordi Turull, ha considerat que «la millor ma nera d’evitar aquesta interinitat és revertir la decisió».

Després de set dies d’un foc que ha devorat unes 20.000 hectàrees de muntanya i ha estat a punt d’entrar a la Serra Calderona, el pulmó verd de València, l’incendi forestal de Bejís, a la província de Caste lló, va entrar ahir diumenge en fase d’estabilització, cosa que va permetre tornar a casa seva 1.500 persones desallotjades de diversos municipis de la comar ca de l’Alt L’incendiPalància.espodria donat per estabilitzat, avui dilluns si es manté la bona evolució del foc. Els treballs dels equips d’extin ció es van centrar ahir a evitar possibles rebrots per les altes temperatures, els nivells baixos d’humitat i un vent canviant que bufava amb força relativa. Durant el matí de diumenge es van produir rebrots al terme del Toro, a la província de Castelló de la Plana, però hi havia un «optimisme moderat» per po der estabilitzar el foc.

SUCCESSOS

Aragonès vol elegir una nova presidència al Parlament

El cas de ‘La Manada’ L’origen de la llei del només sí és sí es remunta a les protestes con tra la sentència del cas de La Ma nada, que va considerar abús se xual la violació grupal a una jove als Santfermins de 2016 i que va provocar una onada de manifes tacions. Tres anys més tard, el Tribunal Suprem va dictaminar que es tractava d’una violació i va elevar les penes als cinc agres sors de 9 a 15 anys de presó. La nova llei elimina el delicte d’abús sexual i considera que tot acte sexual no consentit serà agressió. Per tant, el consen timent exprés passarà a ser la peça clau per a jutjar els delictes sexuals, sense necessitat que la víctima hagi d’acreditar que ha patit violència o que ha oposat resistència. «Només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, tenint en compte les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona», es llegeix al projecte. Tanmateix, assegura l’assistència integral a les víctimes de delictes sexuals i inclou mesures per millorar la prevenció i detecció d’aquests casos. També s’ha inclòs una pena de multa d’un a tres mesos a qui reenviï imatges de tercers que hagin estat enregistrades sense autorització de la persona afectada i que vulnerin greu ment el seu dret a la intimitat. Addicionalment, es reconeix el dret a rebre ajuda a les mares dels menors assassinats per les seves parelles o exparelles, com a víctimes de la violència vicària. Els menors que cometin de lictes sexuals tindran l’obligació de fer programes formatius so bre educació sexual i d’igualtat de gènere, tal com van acordar PSOE, Podem, ERC i Bildu. L’avantprojecte de llei va sortir del Consell de Ministres el març del 2020, després de llargues ne gociacions entre els ministeris d’Igualtat i de Justícia.

POLÍTICA El ple del Congrés aprovarà aquest dijous la llei del ‘només sí és sí’

POLÍTICA

Tot acte sexual no consentit de manera clara serà considerat una agressió El Senat va aprovar al juliol una esmena de JxCat que modificava una única lletra El president espanyol, Pedro Sánchez, en un recent debat de política general al Congrés.

OBITUARI Daria Dugina conduïa el cotxe del seu pare, que va explotar

Tarragona Felix Paños Tello. Ha mort a 90 anys. El funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori. Reus Francisco Hernández Serrano. Ha mort a 84 anys. El funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori. María Núñez Figueroa. El funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

EFE La filla d’Aleksandr Dugin, un filòsof ultranacionalista rus i assessor de Vladímir Putin, va morir ahir en un possible atemptat a uns 50 quilòmetres de Moscou. Daria Dugina tor nava sola a casa conduint el ve hicle del seu pare quan el cotxe va explotar. Fonts properes a la família van explicar que ell també havia d’anar en aquest cotxe, però que a última hora va canviar de plans. Segons afirma Andrei Krasnov, cap del movi ment Horitzó Rus i amic de la família, «Aleksandr, o probable ment tots dos, eren l’objectiu». El Comitè d’Investigació de la Federació Russa ha confirmat la identitat de la víctima i ha obert una investigació. Segons el relat dels fets que van ferw públic les autoritats, al voltant de les 9 del vespre, un artefacte explosiu, probablement instal·lat al cot xe de Dugin, va esclatar mentre anava circulant. El líder de l’autoproclamada república popular de Donetsk, Denis Pushilin, va acusar direc tament el Govern de Kíiv d’es tar darrere de l’atemptat. «En un intent d’eliminar Alexandr Duguin, els terroristes del rè gim ucraïnès han matat la seva filla», va escriure a Telegram. Per la seva banda, el senador rus Andrei Klishas, va qualificar l’atemptat com un «atac ene mic».Daria Dugina, de 30 anys, era graduada en filosofia i treballa va de periodista. Era a la llista de sancionats dels Estats Units i el Regne Unit pel suport a la in vasió russa a Ucraïna i per «con tribuir a la desinformació» a les xarxes.

1322/08/2022 diarimésGENT

Mor en un atemptat la filla de Dugin, estret aliat de Putin

ACN El polític, advocat i activista cul tural Josep Espar Ticó va morir aquest dissabte als 94 anys, se gons va confirmar, a través de Twitter, la Fundació Congrés de Cultura Catalana, entitat de la qual era patró vitalici. Ticó, nas cut a Barcelona el 1927, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i va rebre la Medalla d’Honor de Bar celona, la Creu de Sant Jordi, el 1984, i el Premi Canigó, el 2020. També va participar en la creació del diari Avui, la revista Cavall Fort, la distribuïdora de llibres en català L’Arc de Berà, la Fundació Universal de la Sardana i la dis cogràficaDestacaEdigsa.laseva implicació als Fets del Palau de la Música, als anys seixanta, que va acabar amb la detenció de Jordi Pujol. També destaca el seu paper en l’afer Ga linsoga que va aconseguir desti tuir el director de La Vanguardia imposat pel règim franquista. A més, va intervenir en la campa nya Volem bisbes catalans i en el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977)i va ser candidat a se nador per CiU el 1979 però no va ser escollit.

OBITUARI El món polític i cultural lamenta la mort d’Espar Ticó Pere Aragonès: «Va fer de l’estima per Catalunya la seva raó de viure» ACN alEsquelesDiariMésTel. 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

DEFUNCIONS

TRIBUNA Vaya por delante, para evitar el aprovecha miento que pueda justificar la «okupación» ilegal, que este artículo de opinión no hace una referencia, ni es su voluntad, a aquellas ocupaciones que tienen una relación directa con las propiedades de entidades financieras o fondos de inversión inmobiliarias, ya que estos deben tener un tratamiento especial de colaboración con la administración del es tado, facilitando alquileres sociales siempre que se pueda justificar su necesidad o, cu ando no, tener las viviendas adecuadamen te protegidas. Sirva, como ejemplo, aquellos ciudadanos que en su día adquirieron una propiedad mediante una hipoteca, de acu erdo a unos ingresos solventes, ingresos que con el tiempo han podido ser perjudicados, en la mayoría de casos por causas laborales, ocasionando no poder atender las cuotas hi potecarias correspondientes. Este artículo ti ene una relación directa con la «okupación» ilegal de viviendas particulares, que afectan directamente a sus propietarios y, cuando no, a la convivencia ciudadana. A nadie se le escapa las noticias que cada día aparecen en medios de comunicación, con referencia a la práctica ilegal de la «oku pación»: peleas familiares en Alicante por ocupar un piso mientras el difunto todavía continuaba dentro del domicilio; la batalla de dos ancianos de Fuenlabrada para recuperar su vivienda; clanes que gestionan la okupa ción de domicilios, previo pago de impor tantes sumas de dinero; etcétera. Sin ir más lejos, sirva como ejemplo los hechos acae cidos hace algún tiempo de alteración en la vida común de los vecinos en el municipio de Roda de Berà, culminando con una respuesta ciudadana ejemplar en su planteamiento y ejecución, saliendo a la calle en una manifes tación pacífica, pidiendo un cambio de la ley, más medidas para paliar la grave situación que provoca la «okupación» ilegal alterando la convivencia de los vecinos. La «okupación» ilegal es un gravísimo pro blema que afecta cada vez más a los ciudada nos y a la convivencia vecinal. Ante esta situ ación lamentable, el gobierno de España de Pedro Sánchez se pone de perfil, mirando ha cia otro lado, evitando un debate parlamen tario que ponga encima de la mesa la realidad de las cifras y los hechos, claro está que los intereses electorales pueden perjudicar en la necesaria adecuación de la ley a los hechos lamentables que sufren los propietarios. Quizás Pedro Sánchez tenga todavía presente las palabras del entonces vicepresidente Pa blo Iglesias, cuando aseguraba que no existía ningún tipo de problema con la «okupación» ilegal, que era un tema que el capitalismo de fensor de la propiedad privada se había saca do de la manga, pretendiendo, así, despistar a ese club en que se encuentra él, con su lujosa mansión fuertemente vigilada. El ministerio del Interior reconoce que las «okupaciones» de viviendas crecieron un 18% en España, contabilizándose 13.389 casos hasta septiembre de 2021. Cataluña continúa encabezando las comunidades au tonómicas, con 5.689 «okupaciones», repre sentando un 42% del total, cuadruplicando el de la Comunidad de Madrid, con 1.282 casos, y triplicando a Andalucía, con 1.994 casos. Quizás, el motivo se encuentre en el buenismo de la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, llevando su experiencia a talleres mu nicipales sobre cursos de «okupación» para jóvenes, bajo el título de: «taller de liberación de espacios». Lo de liberación no responde precisamente al término de libertad, mucho más todo lo contrario. Mientras formaciones políticas se quedan con los brazos cruzados ante el gravísimo problema de la «okupa ción» ilegal, otros han llevado al Congreso de los Diputados una proposición de ley orgánica para evitar la «okupación» ilegal, como el PP de Feijóo. Entre las medidas de la iniciativa parlamentaria del PP está el desa lojo de forma inmediata, en el caso de que la situación sea de flagrante delito, en 24 horas por parte de la policía; la recuperación del de lito de usurpación de bienes inmuebles, con penas de prisión de tres y cinco años; la im posibilidad de que puedan empadronarse los «okupas», así como de tener acceso a deter minados beneficios; endurecer las penas en el caso de que se trate de acciones mafiosas; habilitar a las comunidades de propietarios como personas jurídicas para poder iniciar el proceso de denuncia; y que los ayuntamien tos puedan tramitar el desalojo.

La «okupación» ilegal es un problema que afecta cada vez más a la convivencia vecinal

RAFA ExsenadorLUNAidiputat Interior reconoce que las «okupaciones» de viviendas crecieron un 18% en España

Ciutadans planetaris

TRIBUNA Ens pot agradar més o menys, però la realitat objectiva ens posa, sense cap dubte, en un model realista on cada cop més ens conver tim en «ciutadans globals», és a dir, no ens podem amagar en un sentit singular, sinó que ens veiem transportats cap a una nova situació, on tot el que passa al món, ens afec ta directament en el nostre dia a dia, fins a conseqüències insospitades i mai previstes. Certament, el marc d’interdependència és avui un fet que no es pot obviar a l’hora de fer qualsevol definició de futur del que serà el nostre demà ben a curt termini, així, exemples emblemàtics recents, com la crisi sanitària o la situació bèl·lica, són fets que modificaran el nostre demà de manera di recta; podem obviar la situació i pensar que a nosaltres no ens afectarà, però la crua evi dència posa de manifest que cada cop més, el món s’anirà igualant, el que farà que es produeixin renuncies pels que fins fa poc es taven assentats en un «primer món» aliè a la situació de crisi permanent que es produirà al nostre entorn. Què lluny queda, si realment fem una anàlisi amb seny, la frontera inassequible que pensàvem disposar, avui la situació es fa més general i així, les influències exteriors les notarem de manera directa en els preus, les restriccions comercials, la inseguretat, i so bretot, el que és més evident, una limitació a la nostra llibertat que podíem pensar que era inatacable.Segurament, per part d’alguns, encara es pot creure que s’és autosuficient i que, per tant, té poc a veure el que passa fora, però això aviat quedarà com una «utopia» que es veurà sobrepassada per una quotidianitat que ens superarà i ens posicionarà en un marc on tot anirà canviant. Des d’una lectura individualista, què lluny queda aquell concepte de «supremacia» res pecte a altres conciutadans globals, als que veiem com «persones de tercera» i de les que assumien, sense cap rubor, la seva supervi vència en una negativitat difícil de canviar. Ara que ja comencen a discutir de fets com la «sobirania energètica», on en cap cas som autosuficients, es donarà l’aterratge social per uns drets que es veuran condicionats, un futur compartit mundialment, uns preus desbocats i, en definitiva, una nova realitat que ens farà meditar més en «sobreviure» que en anhelar «viure millor» amb el que això suposa de nova evidència. El cert és que tot el que esmento no és fàcil d’assumir, i que moltes vegades volem obviar, sense preocupar-nos, però no seria aconsellable seguir per la línia d’amagar els fets, que tots ells sumats ens portaran a una societat on el sacrifici personal tornarà a la primera línia de supervivència, a la que ens haurem d’adaptar si no volem que ens passi per damunt.Ser «ciutadans planetaris» tam bé hauria de comportar esperances, si el que fem és assumir el nou model, i així podem deixar de costat misèries globals, que avui podem veure com normals i que serà neces sari superar per buscar objectius comuns en tots els nivells, en els que ningú hauria de ser aparcat en funció de la seva procedència. També termes com «classe social» es veu ran modificats en aquesta via d’anar igualant a la gent, i aquí, de segur, que es donaran noves complicades de conduir i conflictes d’interessos als quals s’haurà de donar sorti da. En tot cas, el que s’apropa és una fórmula nova que s’haurà de gestionar des de la trans parència, el compromís i la visió ampla per fer possible la readaptació que ens espera.

LLUÍS AdvocatBADIA

Les influències exteriors les notarem directament en una limitació a la nostra llibertat Ser «ciutadans planetaris» també hauria de comportar esperances

«Okupación ilegal»

Director General: Marc Just Directora publicitat:de Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané Directora: Sílvia [redaccio@mestarragona.com]Jiménez. Redacció: Josep M. Pena, Arnau Montreal, Roger Freixa, Anna González , Anna Robert i Sergi Peralta. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi [publicitat@mestarragona.com]Font. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. controlada:Distribució Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de: www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

+ CONFIDENCIAL Quin goig que fan! Quin goig que fa, tota la comitiva tarrago nina durant les festes de Sant Magí. Especi alment l’alcalde, Pau Ricomà, i la seva mà dreta, Jordi Fortuny. Sembla que acaben de fer algun descobri ment important, per què s‘ho miren amb atenció. A les xarxes, un usuari (@Dav Folch) es pregunta què deuen estar mirant. «Només respostes incorrectes», detalla. Entre una gran quantitat de comentaris, un altre usuari diu que és que han trobat escrita la manera de recuperar els dos milions que van perdre per no rebre la sub venció del Banc d’Espanya... La protecció del patrimoni, normalment arquitectònic i històric, ha estat una de les polítiques públiques més destacades en els darrers anys. Alguns governs locals les han endegat per pressions ciutadanes, però també és cert que d’altres les han impulsat per pròpia voluntat i consciència política. Ara, la ciutat de Tarragona segueix l’estela d’altres ajuntaments d’arreu del territori amb l’elaboració d’un catàleg de masos que també preveu els usos i activitats que s’hi podran desenvolupar. Tot i que sigui una bona noticia, també és important posar l’accent en què moltes d’aquestes normes i catalogacions acaben tot sovint en un calaix. La falta de recursos o la desídia fa que només se’n torni a parlar si determinats col·lectius o els ciutadans denuncien públicament l’abandonament progressiu o el risc d’esfondrament d’algun d’aquests béns històrics. És aleshores quan les administracions públiques reaccionen amb urgència i els tècnics municipals lamenten la manca de seguiment. Aquest primer pas convindria que anés acompanyat d’ajudes econòmiques perquè realment es poguessin preservar els masos protegits, així com també d’un calendari per a fer el corresponent seguiment de les actuacions necessàries. Tarragona fa un primer pas per protegir els masos del terme EDITORIAL

14 diarimés 22/08/2022 OPINIÓ

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte. Edita: Tamediaxa, S.A. DL: issn:T-1609/20011579-5659

MASSATGES RELAX VERÓNICA. MASAJE ENTERO CA MILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259 CHICO PARA CHICO. Masaje eró tico. Tel: 602.408.920 MASAJISTA TERAPÉUTICA ¡¡¡ERÓTICA!!! Volveréis... Tel: 671.715.779 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!!!! Tel: 692.780.087

TARRAGONA. JOAN BAPTISTA PLANA. Piso en venta 3 habitaciones y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Exterior. Zona comunitaria con piscina y zona infantil. Ascensor. Precio: 277.000 €. TARRAGONA. CAMP CLAR. Piso en venta con 3 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN y a/a. Balcón. Ascensor. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €

TRASPA

TELEVISIÓ LOCAL. Programació 08:00 LA COMARCAL - Estiu 08:30 VA COM VA - Estiu 09:00 NEX ESTIU - Resum 11:00 ACTIVA’T 11:30 DESTÍ 2030 12:00 NEX ESTIU - Resum 14:00 NOTÍCIES 14:30 LA DIADA EN 60’ 15:30 DESTÍ 2030 16:00 NOTÍCIES 16:30 PAISATGES ENCREUATS 17:00 NOTÍCIES 17:30 DESTÍ 2030 18:00 NEX ESTIU 20:00 NOTÍCIES 20:30 LA DIADA EN 60’ 21:30 DESTÍ 2030 22:00 NOTÍCIES 22:30 LA DIADA EN 60’ CANAL REUS TV 12.30 Converses al Castell 13.00 De Sol a Sol 13.30 L’Estiu és viu 14.00 Notícies 12 14.30 L’Estiu és viu 15.00 De Sol a Sol 15.30 Converses al Castell 16.00 Notícies 12 16.30 L’Estiu és viu 17.00 De Sol a Sol 17.30 Converses al Castell 18.00 NEX Estiu 20.00 Notícies 12 20.30 Dosos Amunt 21.00 La Diada en 60’ 22.00 Notícies 12 22.30 Dosos Amunt 23.00 La Diada en 60’ 00.00 Notícies 12 TAC 12 L’HORÒSCOP Rebràs professional.ciesnovesalhoravesalteraraninesperadesnotíciesquelesteactivitatsperòaportaranexperiènenl’apartat 21/03 al 20/04 ÀRIES La teva necessitat d’amor i de passió podran ser avui consumades si no poses objeccions ni et tanques en dogmatismes i in transigències. 21/04 al 21/05 TAURE Estaràs sensible en l’amor i avui és fàcil que rebis una comunicació o experiència so bre aquest tema. Calma en conduir o viatjar. 22/05 al 21/06 BESSONS No deixis per a demà les activi tats que avui se’t presentin. En la jornada obtin dràs el suport de tots per a arribar a l’èxit. 22/06 al 23/07 CRANC Estaràs molt vo luble al que di guin o facin els al tres. Per això avui no prenguis deci sions importants o canviïs els teus plans. Sorpreses. 24/07 al 23/08 LLEÓ Sense ternspelsiNotempssecretdescobriràsvoler-hounquefeiat’intrigava.t’aïllisdelmóndeixa’tportarestímulsexiladiversió. 24/08 al 23/09 VERGE Trobaràs sortida a les teves tensions vivint més inten sament la vida so cial amorosa. Els viatges i despla çaments t’aporta ran felicitat. 24/09 al 23/10 BALANÇA El teu poder de convicció i for ta imatge perso nal es faran sen tir entre els que t’envoltin. La elst’acompanyaràsortennegocis. 24/10 al 22/11 ESCORPÍ No et comprome tis amb persones que se’t presentin per primera ve gada. Abans de qualsevol decisió analitza els pros i contres. 23/11 al 21/12 SAGITARI Trenca amb els teus vells mot lles i deixa’t por tar pels teus im pulsos i instints. L’amor i la passió es faran presents i evidents. 22/12 al 20/01 CAPRICORN Compte amb la beguda. La teva relació amb els altres serà molt animada i plena de sorpreses. Els viatges s’endarre riran. 21/01 al 19/02 AQUARI Projectaran cert malestar en les noves iniciatives que prenguis plans.tra’tseràConvèncer-losavui.inútil.Cenenelsteus 20/02 al 20/03

nómico. Negocio renta ble. Tel. 629.449.076 PROFESSIONALS TAPICERO ECONÓMI CO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879 CARPINTERO,

TAROT REFORMES

TusetTARRAGONA:Pros,Josefina. Plaça Ponent, 2. Tel. 977 213 533. Pujol Fite, Artur. Bloc St. Joan (St. Pere i St. Pau). Telèfon 977 200 413. Guillen-Navàs-Sentís-VillanuevaREUS:. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué Calafell, Joaquim. Av. President Macià, 21-23. Telèfon 977 945 735. ArqueSALOU:Mule, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264. TusetVILA-SECA:Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217. EsquéCAMBRILS:Englund, Teresa. Av. Vidal i Barraquer, 3. Telèfon 977 791 702. GranellVALLS: Vivo, Jose Carlos. Santa Joaquina de Vedruna, 4. Telèfon 977 092 435. EL GasVENDRELL:Aixendri,Carlos Jesus. Narcis Monturiol, 16-18. Telèfon 877 063 819.

TEL.++OFERTES4DIES1GRATIS7DIES3GRATIS................Truca’nsit’informarem977211154 MÉS

ELECTRICIDAD,

1522/08/2022 diarimésSERVEIS

REFORMAS.

Constantí

IMMOBILIÀRIA

PEIXOS AVUI Felicita als que es diuen: Timoteu i Càndida.

TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso en venta reformado de 3 habitaciones y 1 baño. Cocina independiente exterior y salón con balcón. A/a. Ascensor. Ideal inversores. Precio: 120.000 €. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Local en venta reformado de 75 m2. Diáfano con 2 baños. Luminoso. A/a. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €. SAN RAMÓN. TARRAGONA. Piso en venta de 4 habitaciones y 2 baños. Cocina y salón con salida a terraza. Calefacción GN. Exterior. Ascensor. Parquing. Bus y zona comercial. Precio: 142.000 € TORREFORTA. Piso en venta reformado con 3 habitaciones dobles y 1 baño. Terraza acristalada. 2 a/a en comedor y habitación ppal. Cocina independiente. Precio: 89.500 €. CLASSIFICATS BUSCO MASIA a prop Tarragonade 2/3 habitacions per al període del 24 al 28 de desembre. Tel. 619.802.730 PERSONAL MAESTRO KINA Africano Autenticomédiumvidente con 20 años de experienEspecialistacia. en: amo res, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, impotencia ¡¡RESULTADOsexual... INMEDIA TO y 638GARANTIZADO!!¡Llama!320349

Terminal Loto Cataluña. Dos tragaperras.

CONTACTES DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874 PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591 CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 TARRAGONA. MARGA. RUBIA MADURITA. Todos servicios. Sali das. Tel: 641.511.721 BUSCO CHICA RESPONSABLE para piso relax. Edad 20-40a. Reus. Tel. 698.788.062 REUS. CHICA JOVENCITA, delga dita. Francés natural. Multiorgás mica.... Tel: 631.794.126 MASAJISTA MADURITA. Profesio nal. Tarragona. Tel: 624.693.964 ¡¡¡LA CASA DEL PLACER!!!. 634.690.215 AMANTE PERFECTA. Discreta. Tel: 671.715.779 SE MANTENIMIENTO,SERVICIOSOFRECENDEREFORMASYCONSTRUCCIÓN.Presupuestosincompromiso.Tel:615.891.932 TORREFORTA. Piso en venta. 3 hab., 1 baño y 1 aseo. Amplio y luminoso. Salón con salida a terraza y cocina independiente con galería. Plaza aparcamiento. Muy bien comunicado. Precio: 135.000 €. TORREFORTA Piso en venta 4 hab., 1 baño y 1 aseo. Cocina amplia y salón con terraza. Exterior. A/a. Parquing y trastero. Precio: 98.000 €. TARRAGONA. CRISTOBAL COLON. Piso en venta de 4 habitaciones y 1 baño completo con plato de ducha y aseo. Cocina independiente. Soleado y luminoso.Balcón amplio. A/A con bomba C/F. Ascensor. Servicios a un paso. Precio: 239.000 € CONSTANTÍ. Piso en venta 4 habitaciones y 2 baños. A/a y calefacción GN. Cocina con galería. Terraza. Ascensor. Precio: 78.000 €.

Venda/Lloguer ALQUILO PARQUING. Avenida Catalunya 31. Tel. 639.966.559 POR JUBILACIÓN VENDO O SO BAR en 80m2. terraza. Eco EBA NISTA. Tel. 623.387.479 FON TANERIA, Tel. 626.663.432-Vicente. FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

FARMÀCIES

Amplia

Priva do. Discreto. SEGUR-TORREDEM BAR-RA. Tel: 622.767.047 MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 623.267.323 CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!. 25€. Tel: 977.32.15.68 TARRAGONA. MARTA catalana madureta. Tel: 604.260.384 VIUDA ESPAÑOLA 44a, ardiente Tel. 612.594.049 Reus. ANA. Madurita perfecta!!! Tarra gona. Tel: 602.033.898 SANDRA MADURITA. Todos ser vicios. Reus. Tel: 643.027.432 CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062 REUS. ESPAÑOLA MADURA. 30€. Tel. 643.646.997 TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel:

L’any passat les jornades van endinsar el municipi a principis del segle XX.

GERARD MARTÍFRANCESC SECH

Nivell mitjà Nivell alt SUDOKU 30º

Redacció Els Pallaresos comença a escal far motors per preparar un dels esdeveniments més esperats de tot l’any. Les Jornades Mo dernistes Els Pallaresos 1900 celebraran enguany a la seva segona edició a finals del mes de setembre fins a principis de novembre. Tal com va anunci ar l’alcalde Xavier Marcos: «Ho tornarem a fer, i encara la farem més grossa». Després de l’èxit de l’anterior edició, enguany les jornades comencen més aviat amb un cicle de conferències modernistes que s’allargarà des de finals de setembre a principis deD’aquestanovembre.manera el muni cipi comença les primeres pin zellades de modernisme fins el cap de setmana de 4, 5 i 6 de novembre, quan el poble obrirà les seves portes de nou a totes aquelles persones que vulguin submergir-se un any més als principis del segle XX, concre tament enguany se centrarà en el 1920.Demoment ja s’han cone gut algunes de les novetats i d’alguns dels convidats que participaran a les jornades. Els assistents podran gaudir d’un dels més reconeguts pianolis tes catalans, Josep Domènech, que oferirà una conferència on explicarà com funcionaven les pianoles a principis de segle, tot convidant a ballar amb les seves partitures musicals. Tanmateix, enguany el concert extraordina ri del dissabte, que es farà al pati de Casa Bofarull, anirà dedicat a la celebració del 50è aniversari del Mestre Josep Gols i Veciana, fill il·lustre dels Pallaresos, que fou l’any 1920, i que estarà a càr rec de la Cobla Reus Jove, amb peces del mestre i del moment. Pel que fa a altres novetats, des de l’organització destaquen la incorporació de nous tallers com, per exemple, el de ceràmi ca modernista, el de realització de titelles o el de duel a pistola, entre d’altres que encara estan per confirmar, sense oblidar la repetició dels tasts de vermut o de vins locals. No cal oblidar que per a totes aquelles persones que vulguin participar en les jornades ves tides d’època, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament dels Pallaresos organitzarà dos ta llers gratuïts els dissabtes 3 i 10 de setembre, d’11 h. a 13 h. al Centre Jujol, per ensenyar com ens podem vestir d’època de manera elegant, econòmica i sobretot rigorosa. L’any passat, les Jornades Modernistes es van dedicar a l’any 1918, data en què Jujol va coronar la famosa Casa Bofarull instal·lant-hi l’àngel-penell. En guany, les Jornades Modernistes es dedicaran a l’any 1920, que és quan Jujol va iniciar una segona gran rehabilitació feta al muni cipi, Ca l’Andreu, situada da vant de l’església. El títol de les Jornades d’enguany serà 1920, un any de canvis. Les Jornades donaran el valor que es mereix a aquest edifici tan notable, però poc conegut del municipi dels Pallaresos.LesIIJornades Modernistes comencen a escalfar motors i des de l’organització avisen que seran més grans que l’edició an terior.

EL TEMPS 23ºMàximaMínima

Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general, si bé al sector central del lito ral i prelitoral hi haurà intervals de núvols baixos que deixaran el cel localment molt ennuvolat o cobert, si bé transitòriament també és possible el creixement d’algunes nuvolades preferentment fins a mig dia. Independentment, a partir de migdia creixeran més nuvolades al terç nord del territori i altres punts de l’interior del quadrant nord-est i resta del prelitoral. Precipitacions Fins a migdia s’esperen alguns ruixats al sector central del litoral i prelitoral. Independentment, a l’extrem nord del vessant nord no es descarta alguna precipitació feble. Les precipitacions seran d’intensi tat entre feble i moderada.

CarrerTARRAGONAManuel de Falla, 12 Baixos 977 21 11 54 CarrerREUS Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43www.diarimes.com

ELPALLARESOSTORNAMODERNISMEALS

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Les II Jornades Modernistes ‘Els Pallaresos 1900’ començaran a finals de setembre i clouran al novembre amb una immersió cap a l’any 1920 CULTURA Josep pianolesfuncionamentperoferiràDomènechunaconferènciaexplicareldelesdelsegleXX