Dimarts 30 d'agost de 2022 by Diari Més

GERARD MARTÏ La consellera d’Igualtat Tània Verge rep el president Mohamedd’Adedcom,Badaoui Junts, En Comú Podem, CUP i ERC demanen al ministre de l’Interior, Fernando Marlaska, que s’aturi el seu procés d’expulsió. P7

SOCIETAT

L’Ajuntament de Reus quadruplica la inversió per habitant en el darrer any REUS L’any 2021 el consistori va invertir 326 euros per habitant mentre que el 2020 va ser de 72 euros. P6

Dimarts, 30 d’agost de 2022 núm. www.diarimes.com4.617

TARRAGONA S’obre un procés per a renovar les llicències de terrassa caducades P3 CAMP Les causenxinxesfins al 30% de pèrdues en la collita de l’avellana L’organisme IRTA avalua l’eficàcia dels cultius parany. P8

CULTURA La ChilloutlescloumusicalbandaNuselcicledeBiblioteques S’ha celebrat als jardins de la Biblioteca Central Xavier Amorós. P6

CAMBRILS FESTA MAJOR MARE DE DÉU DEL CAMÍ P9 Santa Tecla 700, la Festa Major del «retrobament» TARRAGONA Prop de 400 actes ompliran els carrers de la ciutat del 12 al 25 de setembre. P2

Redacció Ematsa ha demanat formalment a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) reutilitzar 1,3 hm3 d’ai gua anuals que ara es llencen al mar des de la depuradora de Tarragona Nord-Altafulla i, des prés d’un tractament, poder-los injectar a l’aqüífer del Gaià per disposar d’aigua potable. Així ho ha explicat el gerent d’Ematsa, Daniel Milan, que ha indicat que això suposaria reaprofitar una mica més d’un 10% de la quantitat d’aigua que es consumeix cada any a Tarra gona, el Catllar, els Pallaresos i la Canonja. La voluntat de la companyia tarragonina és que el projecte es posi en marxa d’aquí a «quatre o cinc anys». Dins la línia de finançament de l’ACA, Ematsa ja ha sol·licitat el projecte executiu per millorar les instal·lacions de la depura dora actual i adequar-la al nou tractament que es faria. A més, les dues parts estan negociant si en aquestes aportacions també s’hi inclou la construcció i ex plotació del nou equipament. Milan ha comentat que l’ai gua que es tracti s’acabarà de potabilitzar de forma natural dins l’aqüífer del Gaià, al qual l’increment d’aigua li seria be neficiós perquè actualment «està una mica estressat». Pel gerent «el futur sembla clar que ha de passar per reutilitzar l’ai gua» i que les línies de treball de l’empresa passen per «fomentar l’estalvi, millorar el rendiment de les xares i reutilitzar». Tot plegat ha de servir per reduir la dependència de l’ai gua de l’Ebre que subministra el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). Una aigua que Ematsa en el darrer any i mig la paga un 26% més cara, tot i que la pujada no l’ha repercutida a la ciutada nia. Entre els motius d’aquest encariment hi ha l’augment del preu de l’energia i del clor.

TARRAGONA

John Bugarin Cada cop queda menys per tor nar a viure una Santa Tecla com les d’abans, sense restriccions i amb un programa complet. Per si no fos poc, l’edició d’enguany serà més especial, ja que es farà la commemoració dels 700 anys de l’arribada de la relíquia del braç de la patrona a la ciutat. Per aquest motiu, de manera excep cional, les festes s’allargaran tres dies més de l’habitual. Del 12 al 25 de setembre els carrers i pla ces de Tarragona s’ompliran amb prop de 400 actes. Ahir, durant la presentació del programa, l’al calde Pau Ricomà va afirmar que aquesta Santa Tecla «projectarà Tarragona, la seva història i tra dició, com la gran ciutat que és, i com a gran aparador de talent local i cultura i festa excepcional queTambétenim».va afirmar que «serà la festa major més gran de Cata lunya per antiguitat, dies de ce lebració i implicació de la gent». «Una celebració única que con vertirà la ciutat en la capital del país durant unes setmanes, grà cies a la feina constant dels úl tims mesos», va afegir. En aquest sentit, el Patronat de Turisme ha desenvolupat una campanya de difusió per situar la festa major de la ciutat al conjunt del terri tori català, sota el lema Santa Tecla, la Major Festa de Catalu nya. Per una altra banda, el pres supost per les festes d’enguany és d’1,1 milions d’euros. «Això no és una despesa, és una inversió» va apuntar l’alcalde, que va des tacar «la gran oportunitat que representen les festes per activar l’economia de la ciutat, és la mi llor inversió que podem fer». La Santa Tecla «del retroba ment» començarà el 12 de se tembre amb l’espectacle inau gural i commemoratiu d’aquests 700 anys d’història Setembre, de la mà dels tarragonins Marc Chornet i Roger Conesa. La cita serà a la TAP a les 20 h. i oferi rà una lectura contemporània i molt arrelada a la ciutat i a les seves festes de la figura de San ta Tecla, protagonitzada per les actrius Muntsa Alcañiz, Agnès Busquets, Júlia Creus i Maria Te resaSeguintRoig. els passos del Pregó que va canviar el seu format el 2019, passant a celebrar-se al balcó de l’Ajuntament de cara a la ciutat, la Crida també s’adapta enguany i s’apropa encara més a la ciutadania deixant de cele brar-se a l’interior del Palau Mu nicipal i prenent com a escenari la plaça de la Font, on es duran a terme els homenatges festius a la perpetuadora, la Banda Unió Musical de Tarragona, i tecle res i teclers d’honor mantenint el ritual del balcó del Palau pel que fa al toc d’obertura i Crida i a l’encesa de la primera tronada de festa major. Aquell mateix vespre, repetint l’experiència de la Santa Tecla passada, els grups de foc de Tarragona tornaran a impregnar tota la ciutat d’olor a pólvora per anunciar aquest inici de la Santa Tecla més espe rada. Pel que fa al Pregó, s’afegirà una novetat, i és que per prime ra vegada, la pregonera Danae Boronat, serà acompanyada per esportistes tarragonines. Mostra de Folklore Viu única El 17 de setembre es farà un dels actes més especials de les fes tes. Tarragona es convertirà en el centre neuràlgic de la cultura popular del país amb una Mostra de Folklore Viu de luxe i mai vis ta enlloc. «És un esdeveniment difícilment repetible», reconeix Ricomà. L’acte vol esdevenir un homenatge als principals se guicis populars a partir d’una selecció d’elements participants d’algunes de les principals festes majors, triades pel seu valor i sin gularitat i pel fet de disposar d’un homòleg en la festa major tarra gonina. Comptarà amb figures emblemàtiques com l’Àliga de Girona o el Lleó de Barcelona. Pel que fa a les entitats de la ciutat, com és habitual, algunes celebren actes, molts d’ells com memoratius. És el cas de l’Esbart Santa Tecla, que per commemo rar els seus 50 anys oferirà una ballada especial al Teatre Metro pol en què els seus exdansaires posaran en escena moltes dan ses ballades durant aquestes cinc dècades. També el Bou de la ciu tat està d’aniversari i per celebrar els seus 30 anys organitza una cercavila especial amb la parti cipació d’altres bous convidats. Altres celebracions d’aquesta Santa Tecla són els 35 anys de la Mulassa i els 20 de la Mulasseta, l’homenatge i presentació del nou vestuari dels portants dels Gegants Moros i Negritos, el IV aniversari de la Geganta Frida o la festa del 10è aniversari de l’Associació Ambraçats. A més, enguany es recupera un ball nou: el Ball de Titans del Gremi de Marejants.Laregidora de Cultura, Inés Solé, va explicar que s’ha treba llat per «descentralitzar les fes tes». Per això, per primera vega da en la història de la festa, el Ball de Dames i Vells es representarà enguany als barris de Ponent, en concret a la plaça de la Consti tució de Bonavista, per oferir la seva particular visió de la ciutat i el món als veïns i veïnes d’aquest barri. Aquestes festes també se ran les del retorn dels grans con certs amb més de 50 actuacions musicals repartides per tota la ciutat i per a tots els gustos i, la majoria, gratuïtes: «és important per la complicada situació eco nòmica que viuen les famílies i dona valor al dret a la cultura». Com a excepció, el Correfoc del dia de la Mercè no posarà punt final a les festes d’enguany, que acabaran un dia més tard, el 25 de setembre. L’escenari per cloure la commemoració de l’arribada de la relíquia de la pa trona a la ciutat serà, com ho va ser ara fa 700 anys, la Catedral de Tarragona, que embolcallarà so i relat en el concert extraordinari de cloenda Vesperae Tarraco nensis, La Catedral del So dirigit pel tarragoní Xavier Pastrana i on s’interpretarà una peça mu sical de creació nova dedicada a la patrona, obra del prestigiós compositor Josep Vila i Casañas.

FESTA MAJOR Tarragona es prepara per viure la Santa Tecla més llarga amb prop de 400 actes

2 diarimés 30/08/2022

RECURSOS

La voluntat de la companyia tarragonina és que el projecte es posi en marxa d’aquí a 4 o 5 anys

La Mostra de Folklore Viu amb convidatselementsdetotel país es farà el 17 de setembre

La Festa Major s’allargarà del 12 al 25 de setembre, tres dies més de l’habitual, amb motiu de la commemoració dels 700 anys de l’arribada del braç L’Esbart Santa Tecla, el Bou, la Mulassa i la Mulasseta celebraran els seus aniversaris

Ematsa vol injectar a l’aqüífer del Gaià els 1,3 hm3 d’aigua anuals que es tiren al mar

El programa de les festes es va presentar al Teatre Tarragona, on van assistir els representants d’algunes entitats de la ciutat.

GERARD MARTÍ

Roger Freixa Els treballadors de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) continuen es perant una reestructuració i un augment de la plantilla, mesos després d’arribar a un acord. Segons comenta el secretari del comitè d’empresa, Rubén Va quero, la manca de personal va comportar que ahir hi hagués dos viatges, tant a la L-54 com a la L-6, que no es van poder fer i, a més, «no es va anunciar a la pàgina web». Per la seva banda, des de l’EMT indiquen que no més va ser un viatge el qual es va cancel·lar, a la L-54, a causa de la baixa sobtada d’un treballador. Pel que fa al compromís al qual van arribar les dues parts fa uns mesos, l’empresa va presentar un informe sobre la reorganitza ció en funció de les necessitats el passat 28 de juliol. Durant el pròxim plenari de l’Ajuntament, al setembre, se li donarà llum verda. «És a dir, hem d’esperar més d’un mes perquè s’apro vi. Portem esperant molt de temps», manifesta Vaquero. En els pròxims dies, els treballadors es reuniran amb el president de l’EMT, Jordi Fortuny, per tal d’expressar el seu malestar i fer balanç de la situació.

Federació Segle XXI celebrarà la festa veïnal aquest diumenge FESTES

La Federació veïnal Segle XXI de Tarragona Centre, Eixample i Nord, celebrarà el pròxim diu menge 4 de setembre la festa anual al parc de la Quinta de Sant Rafael, el parc de la Ciutat. La festa s’iniciarà a les deu del matí amb una activitat per als més petits, el pintacares amb Minnie i, en paral·lel, hi haurà l’animació amb el mag Martí. Una hora més tard, a les onze del matí, tindrà lloc l’espectacle i el taller a càrrec del Dr. Bom bolles seguit de jocs populars per a totes les edats. A la una del migdia, es podrà partici par en la festa de l’escuma i la festa amb James fins arribar a les dues, l’hora de dinar, on es podrà gaudir d’una paellada popular. Tot seguit, la protago nista de la festa serà la música. A més, al llarg del dia hi haurà servei de bar, inflables, jocs de taula i els capgrossos dels barris de la Verge del Carme i de Maria Cristina. Redacció

‘El brindis’ s’obre demà al públic al Palau Firal CULTURA Per primera vegada el Festival Internacional de Teatre de Tar ragona (FITT) ofereix la possi bilitat d’apuntar-se a un labora tori, a un procés d’aprenentatge sobre les eines bàsiques d’una creació escènica. De la mà de la creadora escènica tarragonina, Judith Pujol, durant deu dies s’està duent a terme un recorre gut per les múltiples possibili tats que es desprenen d’aquesta acció com són l’agraïment, el desig, la nostàlgia, l’homenatge o la celebració. En aquest curs, Pujol proposa una trobada, un espai d’intercanvi creatiu, basat en aquest gest col·lectiu de brindar, per aproximar-se a l’exploració i creació escèni ca contemporània. Demà, dia 31, el laboratori s’obrirà a totes aquelles persones que desitgin participar-hi. L’acte, organitzat per la Sala Trono i amb un preu de 18 euros, tindrà lloc demà al Palau Firal i de Congressos, de les 19 h. a les 20 h. Redacció

Els treballadors de l’EMT continuen esperant un augment de la plantilla

Roger Freixa L’Ajuntament de Tarragona ha obert un procés extraordinari per renovar les autoritzacions de les terrasses instal·lades que hagin exhaurit el termini de vi gència de cinc anys. Arran de la pandèmia, el període de les auto ritzacions vençudes es va prorro gar temporalment amb la finali tat d’afavorir els negocis davant la crisi sanitària i econòmica, una situació que ha comportat l’acumulació d’un gran volum de permisos per renovar. Ara, amb la fi de les restriccions i el retorn a la normalitat, els negocis amb permisos atorgats abans del 2015 hauran de presentar la sol·licitud de renovació abans del pròxim 15 de novembre, mentre que aquells que van rebre el permís entre els anys 2015 i 2018 l’hau ran de presentar abans del 31 de desembre.Elconsistori, amb l’arribada de la covid-19, va prendre un seguit de mesures per tal d’aju dar els establiments a fer front a la crisi. Dues d’aquestes me sures van ser eximir els negocis de pagar la taxa d’ocupació de la via pública i ampliar automà ticament l’autorització de cinc anys. Per aquest motiu, moltes renovacions previstes s’han anat acumulant durant la pandèmia. Segons apunta el decret, ara re sulta necessari establir un calen dari per tal de regularitzar «de la forma més eficient» els tràmits dePelrenovació.quefa a la documentació que ha d’acompanyar la sol licitud, les terrasses sense es tructura han de presentar una descripció i unes característi ques tècniques del mobiliari, la justificació de l’antiguitat del mobiliari (que ha de ser nou o amb una antiguitat inferior a dos anys) i una assegurança de responsabilitat civil de 300.000 euros sense franquícia que co breixi qualsevol mena de risc derivat de l’exercici de l’activitat d’hostaleria.D’altrabanda, els negocis que tinguin terrassa amb estructura hauran de presentar una memò ria tècnica signada per un facul tatiu de la proposta d’actuació que contingui la descripció i les característiques del mobiliari, la justificació de l’antiguitat del mobiliari, els plànols i la docu mentació gràfica de l’ocupació i l’estructura i, en el cas que la nova proposta inclogui algun dels elements ja existents, un certificat de solidesa i bon estat de conservació. A més, també hauran de presentar l’asseguran ça de responsabilitat civil.

DOMINI PÚBLIC

TRANSPORT

Un procés excepcional regularitzarà les llicències de terrassa caducades L’Ajuntament fixa un calendari per renovar els permisos ampliats automàticament per la pandèmia

330/08/2022 diarimésTARRAGONA

La lentitud del procés de reestructuració, acordat fa uns mesos, indigna el comitè d’empresa

Imatge d’arxiu d’una terrassa durant l’inici de la pandèmia.

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ Imatge d’arxiu d’un autobús de l’EMT a la Imperial Tàrraco.

L’associació La Gatera, que s’encarrega de controlar la colònia des de l’any 2019, ha esterilitzat 48 felins i n’ha donat 31 en adopció

Sergi Peralta Moreno Quan la Tabacalera va tancar les portes al públic fa més d’una dècada, els gats es van conver tir en els seus nous inquilins. En l’actualitat, ja són un cente nar els felins que conviuen a les instal·lacions, sota la supervisió, des del 2019, de l’associació La Gatera. Encara que s’ha permès el progressiu retorn de la pobla ció a l’antiga fàbrica de tabacs, amb actes com el festival En Dansa d’aquest estiu, la colònia ha adoptat un estatus d’imper torbabilitat que s’apropa més al de patrimoni històric de la ciutat. «Viuen molt tranquils, estan molt bé allí», explica la secretària de La Gatera, Eva Casademont. Cada cop que l’Ajuntament pre veu que se celebri un acte al re cinte tabaquer, primer avisa l’as sociació per garantir el benestar dels animals, assegura Casade mont. «Ens tenen en compte.

Taula pel Benestar Animal Tarragona compta, en aquests moments, amb més de 30 co lònies de gats ferals i amb sis entitats que s’encarreguen de controlar-les. Amb l’objectiu de millorar les condicions dels fe lins, aquest estiu ha començat a treballar la Taula pel Benestar Animal, un espai que es convo carà cada trimestre i que comp tarà amb la representació de diferents entitats. En aquestes comissions, es parlarà sobre les necessitats que tenen els gats, per exemple, si s’han de realitzar intervencions per curar-los.

MASCOTES Set sancions van ser per no recollir excrements Picó, Natsuki i Öfverholm crearan un univers sense normes al Teatre Tarragona Sol Picó, Natsuki i Charlotta Öfverholm, tres coreògrafes i ballarines amb influències i recorreguts absolutament dispars, confluiran demà a les 21.30 hores al Teatre Tarrago na amb l’espectacle Titanas, el arte del encuentro, en el marc del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT). Embolcades per la música de Judit Farrés i les veus d’un cor de dotze dones, aquesta tríada de «deesses guerreres, decidi dament poderoses, eufòriques i optimistes», reneix per crear «un nou univers ideal, utòpic i fantàstic, sense normes a complir ni arquetips on en caixar», segons defineix l’or ganització. «Amb tres vèrtexs d’un triangle màgic, la seva reunió crea un espai de lliber tat total on tot és possible», s’afegeix. L’espectacle, de 75 minuts de duració, comptarà amb veus en català, castellà, francès i suec. Les entrades es poden adquirir, a un cost de 18 euros, a través de la pàgina web ments-2022fitt.cat/entrades-i-abona . La novena edi ció del FITT tindrà lloc entre demà i aquest dissabte, 3 de setembre. Redacció

L’Ajuntament i La Gatera col·laboren perquè els actes afectin el mínim possible els animals Quan s’organitzen activitats a la Tabacalera, els cuidadors mouen els punts de menjar dels gats.

BENESTAR ANIMAL

Encara que estigui tancada la Ta bacalera, ens deixen entrar o ens diuen ‘a aquesta hora no’, però mai ens han prohibit l’accés. Tenim molta retroacció», valora la presidenta de La Gatera, Rosa Maria Muñoz. I és que aquesta és una colònia que, tal com diu Ca sademont, «sempre ha estat aï llada de la ciutat» i qualsevol in terferència, com la filmació de la pel·lícula Los renglones torcidos de Dios, el 2021, genera un «tras bals» als gats, motiu pel qual ha d’intervenir l’associació. Ells continuen sent, però, els amos i senyors de l’indret. «Nosaltres estem al perímetre. A les naus, no hi entrem. Els gats sí que hi entren, per descomptat. Entren a tot arreu», comenta la secretària. La col·laboració entre el con sistori i l’associació animalista ha esdevingut clau per controlar la colònia. L’Ajuntament desti na, des del desembre del 2020, unes prestacions econòmiques a l’esterilització dels gats ferals de la ciutat. «És important posar menjar, però també ho és esteri litzar», valora Muñoz. Des d’ales hores, La Gatera ha esterilitzat 48 gats de la Tabacalera –algunes intervencions van ser finança des per particulars– i ha donat 31 felins en «Quanadopció.ensadonem que hi ha algun gat que és domèstic, que es deixa tocar, l’intentem treure», detalla Casademont. «No sobre viurien amb la colònia», afegeix Muñoz. Cada estiu, nous gats s’incorporen a la família de la Ta bacalera en ser abandonats pels seus amos, una situació que s’ha repetit any rere any des que La Gatera vetlla pels animals. «No vam notar que hi hagués pandè mia en aquest sentit», lamenta la secretària de Casademontl’associació.celebrala comu nió que es manté amb l’Ajunta ment, però considera que seria positiu que es consideressin els animals com, pràcticament, una atracció turística. «És maco que entri gent al festival de dansa i que es trobi pels jardins els gats que viuen tranquils. Dona pau entrar a un lloc i veure-hi una colònia ben cuidada», comenta. Alhora, agraeix que, malgrat el trànsit de gent, mai s’han trobat un acte vandàlic que els afectés.

4 diarimés 30/08/2022 TARRAGONA CEDIDA

Identifiquen una nova via per tractar l’obesitat i la diabetis SALUT L’estudi ha comptat amb la participació de la URV i de l’IISPV

CEDIDA Membres del grup d’investigació DIAMET, autors del treball. ACN Un estudi liderat pel grup DI AMET, que ha comptat amb la participació d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut d’Investiga ció Sanitària Pere Virgili (IISPV) i que s’ha publicat a la revista Microbiome, ha identificat una nova via terapèutica per al trac tament de malalties inflamatò ries i metabòliques, com poden ser l’obesitat o la diabetis tipus 2. La recerca indica que l’admi nistració d’uns bacteris especí fics, que actuen com a probiò tics, aconseguiria disminuir els nivells de la molècula del suc cinat a la sang, que les persones amb aquestes malalties tenen elevats, i revertir la inflamació. Segons els investigadors, s’ha demostrat, mitjançant l’ús de models d’animals obesos, que la microbiota intestinal és l’origen dels nivells augmentats de suc cinat en l’obesitat i la diabetis. També destaquen que és «cru cial» investigar en aquest àmbit, ja que la incidència de l’obesi tat a la població mundial s’ha triplicat en els darrers 50 anys, segons l’Organització Mundial de la Salut. «En investigacions prèvies, bàsicament mostràvem que aquests pacients tenien més bacteris productors de succinat i menys bacteris dels que el consumeixen, però no havíem aconseguit provar una relació directa causal», expliquen els investigadors de l’estudi. A par tir d’ara, l’objectiu de l’equip de recerca és que aquests probiò tics s’acabin comercialitzant i serveixin perquè les persones amb trastorns metabòlics i in flamatoris puguin trobar una nova via, més efectiva, per al tractament.

Multen 17 persones per incomplir la normativa de tinença d’animals

Un centenar de gats, amos i senyors de les naus de l’antiga Tabacalera

Redacció La primera fase de la campanya de sensibilització per la tinença responsable d’animals, que va començar el mes de juliol, va acabar amb la detecció de fins a 214 excrements i orins i amb un total de 17 denúncies inter posades per la Guàrdia Urbana: es van sancionar set persones per no recollir els excrements dels animals de companyia i se’n van multar deu per pas sejar el gos sense lligar o sense morrió o per no tenir-lo censat, entre altres causes. En aquest projecte, dos informadors van recórrer els barris de la ciutat per conscienciar la ciutadania. Els agents cívics van fer arribar a més de 600 persones material divulgatiu sobre la normativa vigent, ampolles per dissoldre els orins i bosses per a facili tar la recollida d’excrements. A través d’aquesta campanya, l’Ajuntament també vol fomen tar la importància d’assegurar i censar les «Aquestesmascotes.campanyes volen tenir un impacte per conscien ciar aquelles persones que no recullen els excrements dels seus animals de companyia», explica la consellera de Segu retat Ciutadana de Tarragona, Cristina Guzmán, que afegeix: «L’objectiu és reduir aquestes conductes incíviques, al mateix temps que es vol acabar amb el malestar que també genera en l’àmbit de la convivència entre el veïnat. Intensificarem de cara a setembre les campanyes de conscienciació».Perlasevabanda, la con sellera de Benestar Animal, Elvira Vidal, apunta que «l’èxit d’aquesta campanya radica en el fet que posa l’accent en la sensibilització». «És evident que cal sancionar quan les co ses no es fan bé, però l’adminis tració també ha de saber exercir el paper de l’acompanyament, insistir en la importància d’ac tuar correctament i aconseguir que cada cop hi hagi més cui dadans que vetllin per l’espai comú», conclou.

A. Ferran Els cheesecakes s’han convertit en un dels pastissos estrella. La seva versatilitat els fa irresisti bles i cada cop tenen més fans. Si ho sou o si esteu buscant unes postres per a sorprendre, no us podeu perdre els cheese cakes de Velvet MGL. Aquesta pastisseria tarragonina ha fet ús del seu segell personal per a presentar-nos quatre propos tes diferents: de dolç de llet, de fruits del bosc i xocolata blan ca, de xocolata amb avellanes i de caramel salat amb galeta lotus. Marc Garcia, pastisser de Velvet MGL, explica que el joc amb els ingredients no només crea combinacions úniques, sinó que evoca records i expe riències que, per exemple, ens transporten a la nostra infan tesa, com és el cas de les bases fetes amb galeta maria. Els cheescakes de Velvet es presenten en tres formats: in dividual, per a 4-6 persones i per a 6-8 persones. Cada mida té establert un preu únic i es poden encarregar al seu esta bliment o a www.velvetmgl.cat

530/08/2022 diarimésTARRAGONA

Els impostos continuen «ofegant» els propietaris de locals del Bulevard Bus

Les veus femenines de l’Orfeó de la URV al Festival Internacional de Teatre Per primera vegada, l’Orfeó de la URV participarà en una proposta de dansa i serà part integral de l’escena amb les protagonistes. Titanas, el arte del encuentro és l’espectacle d’obertura del Festival Inter nacional de Teatre de Tarra gona (FITT) que arriba demà dia 31 de la mà de Sol Picó, co reògrafa i ballarina, junt amb les també coreògrafes i balla rines Anna Ventura Natsuki i Charlotta Öfverholm. Amb música de Judit Farrés, l’es pectacle presenta un univers utòpic protagonitzat per una tríada de deesses guerreres i poderoses sense normes ni ar quetips. Un cor de dotze dones de l’Orfeó de la Universitat, sis sopranos i sis contralts, les acompanyaran en aquest peri ple en què mantenen un diàleg entre les diferents identitats que lluiten al seu interior i que fa confluir els diferents estils de les tres reconegudes core ògrafes. La formació musical de la URV participa de manera integral en l’espectacle, expli ca la directora Núria Giménez, que no va dubtar en entomar el repte quan li ho van propo sar. Redacció

Les últimes propostes per a re vitalitzar el Bulevard Bus no han funcionat. Des de l’any 2017 s’ha intentat fer una reconversió de l’espai oferint els locals com ofi cines a preus molt econòmics, una iniciativa que gairebé no ha tingut impacte pel que fa a l’ocu pació. La demanda no ha pujat i, a més, els impostos municipals i les despeses de comunitat ofega ven dels propietaris. Un proble ma que es manté en l’actualitat i que sembla molt difícil de solu cionar.

COMERÇ

ESTABLIMENT RECOMANAT

Les despeses de la comunitat i els impostos deixen poc marge de benefici als propietaris

John Bugarin

Imatge d’arxiu del Bulevard Bus situat al carrer Higini Anglès.

Només hi ha un 40% d’ocupació entre els 41 locals dels quals disposa el recinte comercial, que porta «bastants anys anant a la deriva»

Farré té dos locals al centre i fa poc ha llogat un per 190 euros. D’aquests, 70 són per despeses de comunitat, així que només es queda amb 120. A banda, explica que ha de pagar els impostos de la brossa i l’IBI, aproximadament 650 euros. «Això vol dir que el que guanyo els sis primers mesos de lloguer els he d’utilitzar per pagar tributs», comenta el pre sident de l’associació. Es tracta d’una situació crítica amb la qual han de conviure tots els propie taris amb locals al Bulevard Bus. «Tots els locals, excepte un, tenen entre 20 o 30 metres qua drats i han de pagar la mateixa quantitat que un de 50, quan ge neren bastants menys residus», apunta Farré. «Entre això i l’IBI, tenim unes despeses molt altes, que gairebé no ens deixen mar ge», afegeix. La poca demanda obliga a oferir els locals a preus baixos: «Tal com estan les coses, ningú lloga per més de 200 eu ros». A més, l’arrendament rara ment dura més de dos anys «per què la majoria tanquen abans». Actualment, només hi ha un 40% d’ocupació entre els 41 lo cals dels que disposa el recinte comercial, una dada que no ha variat massa durant els darrers anys. «La gent està desencanta da»,Algunsapunta.propietaris s’han plan tejat vendre el seu establiment, però tampoc és tasca fàcil. «Si pogués ho vendria tot, ja tinc els locals en venda, però ningú s’in teressa», confesa Farré, que no és massa optimista amb el futur del centre. «Estem intentant sobre viure, però arribarà un moment en el que l’ajuntament acabarà embargant les finques, perquè cap de nosaltres puguem pagar», lamenta. En un intent desesperat per revitalitzar l’espai comercial, es va proposar llogar els locals com trasters. Una idea que no va acabar fent-se realitat: «Vam fer junta i no va sortir endavant, perquè alguns opinaven que aquest canvi es carregava el valor comercial i faria baixar encara més el trànsit de persones». Una altra iniciativa que no ha arribat a bon port.

Llepa’t els dits amb els originals ‘cheesecakes’ de Velvet MGL La pastisseria ofereix quatre propostes en tres mides diferents

Xavier Farré, president de l’Associació de propietaris de locals del Bulevard Bus, reconeix que «tenim problemes per tot ar reu, però el principal és la fiscali tat de l’ajuntament, els impostos ens estan ofegant».

GERARD MARTÍ

Daniel Rubio és l’acalde accidental durant setmanaaquesta Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient i Recursos Humans de l’Ajuntament de Reus és, des de diumenge, l’alcalde accidental de la ciutat, ja que Carles Pellicer ha començat el segon tram de les seves vacan ces. Rubio, d’Ara Reus i tercer tinent d’alcalde, assumirà la posició accidental fins al prò xim dilluns. Durant les vacan ces que l’alcalde va fer en el mes d’agost Teresa Pallarès, regidora d’Economia, Conei xement i Habitatge i la segona tinent d’alcalde i Noemí Llau radó, regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i la segona tinent d’alcalde, van agafar el relleu de la posició. Pallarès va suplir l’alcalde des del dia 28 de juliol al 6 d’agost i Llauradó des de llavorns i fins al dia 15 d’agost. Redacció Última projecció del cicle ‘Cinema a la Fresca’ a Mas Carpa En el marc del cicle Cinema a la fresca organitzat per la Fe deració d’Associacions de Ve ïns de Reus, aquest divendres arriba el torn del barri Mas Carpa i serà l’última projecció del cicle. A les 22 h. es projec tarà La família perfecta, una comèdia familiar per a totes les edats que compta amb ac trius i actors ben reconeguts, com Belén Rueda, Jose Coro nado, Gonzalo de Castro i Ca rolina Yuste, entre altres.

La inversió per habitant a Reus va assolir els 326 euros el 2021

L’Ajuntament de Reus va comptar amb un pressupost d’inversió de 8,5 milions d’euros el 2021.

ECONOMIA

els dilluns del mes de juliol i consistia en una activitat lúdica i diferent en la qual es degustava una copa de vi de la DO Catalu nya. Els Contes a la fresca és una altra de les activitats que es van dur a terme en aquest recinte bibliotecari fins al dimecres de la setmana passada i demà, per cloure’l, se celebrarà a la pla ça de M. Àngels Ollé, a la Boca de la Mina, i anirà a càrrec de Rat Cebrián. També a la Xavier Amorós es va ubicar l’activitat de lectures en veu alta de frag ments literaris de diversos au tors, batejada com Fem memò ria: Aquells estius. Una altra de les localitzaci ons de la programació de les biblioteques de Reus ha estat la Biblioteca Pere Anguera. Aques ta acull les tardes de jocs de tots els dilluns dels mesos de juliol i agost, que també es va donar per finalitzat ahir a la tarda, Llegim Videojocs, que es va programar durant tot el mes de juliol, i En rola’t, que acabarà aquest prò xim dijous, a les 18 hores, sota l’organització de l’Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus.

Actuació del grup musical Nus a les ‘Biblioteques Chillout’.

Aquest indicador pressupos tari fa referència al resultat de la divisió de la despesa de capital del consistori entre el nombre d’habitants de la ciutat. La re ducció de la inversió entre els últims tres anys podria tenir rela ció amb les alteracions de la de mografia reusenca, donat que la població va créixer notablement entre el 2019 i el 2020 i, després, entre aquest any i el 2021, les xifres es van estabilitzar, que dant-se en 106.084 reusencs. Tot i els canvis demogràfics, cal tenir en compte que l’any 2020 el pla d’inversions comptava amb 6,5 milions d’euros, que va acabar sumant un milió d’euros més per una ampliació aprovada pel plenari. Per tant, l’any 2020 es va comptar amb un milió d’euros menys que el 2021. El pla d’inversions de l’any passat va emmarcar grans pro jectes en l’àmbit del progrés social, com la nova edició dels pressupostos participatius, que va comptar amb un pressupost de 750.000 euros, la redacció del projecte executiu del Centre Cívic Gregal, amb 185.000 euros, els jardins educatius a les escoles bressol municipals, amb 100.000 euros, o les primeres fases del Parc de Lliscament i del complex aquàtic, amb 400.000 euros. Un altre dels àmbits que va destacar en el pla d’inversions va ser el del mobiliari urbà va rebre una in versió total de 331.000 euros en matèria de seguretat i 665.000 euros en matèria de mobilitat, on destaca el cofinançament del projecte de carril bici fins a la urbanització Blancafort, amb una inversió de 485.000 euros.

L’Ajuntament ha quadruplicat la inversió efectuada respecte al 2020, quan va invertir 72 euros per habitant OLÍVIA MOLET Gràfica comparativa entre la inversió per habitant de Reus i la de ciutats amb poblacions similars.

Un accident durant la diada castellera d’aquest diumenge a Igualada, coincidint amb la festa major, va deixar dues per sones ferides en estat menys greu. Es tracta de dos castellers dels Xiquets de Reus que van patir una caiguda quan descar regaven un dels castells. Segons va informar el Sistema d’Emer gències Mèdiques (SEM), va caldre traslladar-los a l’Hospi tal d’Igualada i al Parc Taulí de Sabadell. Arran de la incidèn cia es van activar tres unitats terrestres i un helicòpter me dicalitzat. En declaracions al Canal Taronja, el cap de colla dels Moixiganguers d’Igualada, Jordi Moreno, va explicar que la caiguda «ha provocat alguns cops i algunes contusions que s’han de mirar a l’hospital», per la qual cosa la diada castellera va quedar aturada uns instants. «Ha passat el que passa a vega des: una caiguda en una actua ció», va resumir. ACN Anna González Les activitats d’estiu de les bi blioteques reusenques entren la seva recta final. Ahir va ser el torn de l’última entrega de les Biblioteques ChillOut amb Jordi Sugranyes, amb l’actuació de la banda musical Nus. Aquest cicle musical, que mostra grups del Camp de Tarragona i els seus referents literaris i musicals s’ha dut a terme tots els dilluns del mes d’agost al vespre, quan bai xa la temperatura i ve de gust estar als jardins de la Biblioteca Central Xavier Amorós, l’espai central de les activitats d’aquest estiu, com el cicle Biblioteques amb DO, que es va dur a terme

Les activitats d’estiu a les biblioteques reusenques entren a la recta final CULTURA Ahir es van cloure les ‘Biblioteques Chillout’

Altres projectes que també van encaixar dins d’aquest pla van ser el desplegament dels plans directors de via pública, com l’asfaltatge, les voreres o els jocs infantils, entre d’altres, l’execu ció d’un projecte en el marc de la V Verda, amb 40.000 euros pressupostats, l’elaboració d’un estudi per redefinir el parc de Sant Jordi i la incorporació d’un espai escènic a la plaça d’Anton Borrell, amb 40.000 euros més, o instal·lació de noves plaques fotovoltaiques en edificis mu nicipals, amb 300.000 euros de pressupost. Deute per habitant Per altre costat, l’endeutament per habitant, tenint en compte únicament el deute financer de l’Ajuntament, el 2021 es va incre mentar respecte a l’exercici del 2020 en un 15,22% situant-se en 779,45 euros per habitant, men tre que l’any 2020 era de 676,465 euros per habitant. Segons l’in forme, aquesta variació s’explica per l’assumpció del préstec ava lat de la Fira de Reus. Si es con tinua comparant amb la mateixa mostra de ciutats, la mitjana dels municipis és de 691,47 euros per habitant, mentre a Reus és de 875,40 euros. Per tant, la capital del Baix Camp es troba com el quart municipi amb més deute per habitant de la mostra de les cinc ciutats de població similar, concretament un 26,6% més respecte a la mitjana.

TARRAGONA LLEIDA GIRONA ST. CUGAT REUS INVERSIÓ HABITANT/2021

GERARD MARTÍ

SUCCESSOS

6 diarimés 30/08/2022 REUS Anna González L’Ajuntament de Reus va passar d’invertir 142,30 euros per ha bitant l’any 2019 a invertir-ne 326,54 el 2021. L’any 2020, en el moment d’auge de la pandèmia, la xifra d’inversió per habitant del consistori va davallar fins als 72,69 euros. Segons l’anàli si financera i pressupostària de l’Ajuntament, si es comparen les xifres de l’any passat amb les d’altres municipis amb una po blació similar, com Tarragona, Girona, Lleida o Sant Cugat del Vallès, Reus és la ciutat amb ma jor esforç inversor per habitant, ja que la mitjana dels municipis és de 80 euros per habitant. El pressupost del 2021 contenia un esforç inversor de 8,5 milions d’euros, orientat, sobretot, a ge nerar activitat econòmica i a cre ar llocs de treball.

Dos castellers dels Xiquets de Reus ferits per una caiguda

FELICITACIONS

Sonia Román, la guanyadora de la cistella de pro ductes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenal ment, ja té a les seves mans els productes d’ali mentació i cura personal que s’inclouen al cistell. La Sonia Román, ha recollit el seu premi, que va aconseguir a l’atzar en participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www. diarimes.com. Actualment, està en marxa un nou sorteig, el guanyador del qual es donarà a conèi xer el pròxim 9 de setembre.

Sonia Román recull la cistella de Caprabo i Diari Més DIARI MÉS

Anna González El cas del president de l’Asso ciació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (Adedcom) de Reus, Mohamed Said Badaoui, a qui la Policia Nacional vol expulsar de l’Estat per, segons ell, motius polítics, ha arribat a la Generalitat de Ca talunya. Els partits d’en Comú Podem, ERC, la CUP i Junts van redactar el passat divendres una carta per Fernando GrandeMarlaska, ministre d’Interior del Govern espanyol sol·licitant que el procés d’expulsió de Badaoui quedi aturat, ja que consideren que és «injustificada».

El passat dijous, el cos policial de l’Estat va informar Badaoui que se seguiria amb el procedi ment de la seva expulsió i que, de nou, comptava amb 48 hores per tornar a presentar al·legacions.

MOTOR CEDIDA Imatge de grup dels participants de ‘Tombs de Nit’ Redacció El passat dissabte es va dur a terme la 30a edició dels tradi cionals Tombs de Nit, que or ganitza el moto club Amics de la Moto de Reus. A les 19 h. es van començar a reunir a la seva seu, al carrer de les Illes Medes, els més de 50 inscrits, tant socis del club com altres aficionats, amics i simpatitzants del món de la moto, per a compartir aquesta experiència. A les 19:30 van sortir direcció a l’Albiol per les muntanyes de Prades per retrobar-se a l’hotel-restaurant «El Cor de Prades» de Montral, on es va celebrar un sopar de germanor a la fresca, amb música en viu, tot un espectacle que es va gaudir per part de tots els assistents. Durant el sopar es va parlar de tot el que els uneix, del món de la moto, de les futu res sortides previstes i algunes ja programades pels Amics de la Moto de Reus i que cada mes es van donant a conèixer per les xarxes socials. Després de sopar, a les 24 h., van repren dre l’activitat agafant les motos i sortint de Mont-ral direcció a Vilaplana, passant per l’Aleixar, Maspujols, Riudoms, Montbrió i acabant al port de Cambrils, on van comentar l’experiència realitzada i les anècdotes viscu des amb un refrigeri.

Reus Transport engega el curs escolar amb nous serveis i preus rebaixats MOBILITAT

Els participants van sopar junts a Prades Redacció A partir de dijous i fins al 31 de desembre d’enguany, Reus Transport aplica la rebaixa d’un 30% als preus de totes les targetes multiviatge. L’Ajunta ment de Reus ha sol·licitat l’ajut estatal directe al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per fer possible aques ta reducció del 30% dels títols multiviatge en transport públic urbà col·lectiu de viatgers, tal com preveu el Real Decret Llei 11/2022 de 25 de juny de 2022. Coincidint amb l’avançament del calendari escolar, Reus Transport posa en marxa a partir del 5 de setembre les tres línies específiques conegudes com a Línies Instituts: la L40 i la L41 funcionen durant el curs escolar de 7.30 h. a 8.30 h.; la tercera línia, la L42, que ofereix servei als instituts Gabriel Fer rater i Domènech i Montaner, funciona els feiners de tot l’any i en horari de matí i migdia. Les línies L10, L33 i L50 també te nen parades prop dels instituts més allunyats del centre. El ma teix dia 5 de setembre també es reprèn el servei la Línia 11, coin cidint amb l’inici del curs esco lar. La línia ha estat aturada des del 10 de juliol, ja que no presta servei durant unes setmanes a l’estiu per la baixa demanda.

PROMOCIÓ

Per aquest motiu, l’activista va presentar el dissabte unes noves i últimes al·legacions, ja que des prés d’aquestes es prendrà una decisióQuanfinal.el cas va arribar al Congrés dels Diputats, els qua tre grups van sol·licitar l’atur d’aquest procediment al·legant que Said Badaoui és un activista molt implicat en el teixit associ atiu i el seu arrelament a Catalu nya. Aquesta idea la comparteix la consellera reusenca Verge, qui va publicar ahir a la tarda a Twitter una imatge de la trobada amb l’activista on assenyalava: «La vida pública no pot ser pe nalitzada segons la nacionalitat. Exigim al ministre d’Interior la suspensió de l’ordre i la revisió rigorosa del seu cas». La concentració d’ahir a la tarda al carrer Menorca de Bar celona va anar en la mateixa línia que la que es va dur a terme a Reus quan va esclatar el cas. En aquesta, Adedcom va llegir una comunitat de defensa a l’acti vista, de la mateixa manera que Badoui, qui va explicar de nou el cas demanant que s’aturi el pro cés. El president de l’associació de defensa dels drets dels musul mans mostrava ahir a Diari Més el seu agraïment per al suport que ha rebut en aquests dies i assegurava: «Veure el suport de tantes persones i partits em dona confiança per creure en la feina feta fins ara». Per altra banda, no tots els partits han mostrat el seu su port a l’activista, com és el cas de Ciutadans. Débora García, alcal dable del partit municipal, expli cava ahir a Diari Més que «és un procés administratiu obert, amb la qual cosa nosaltres el respec tem, nosaltres no ens oposarem a la Justícia. I també respectem la presumpció d’innocència i que aquesta persona segueixi els llits legals si ell creu que no té lloc l’expulsió del país». García tam bé va opinar sobre les accions dels altres grups reusencs: «Els partits separatistes segueixen la seva línia de no respectar la justí cia i, per altre costat, el PSC hau ria d’aclarir-se una mica».

‘Tombs de Nit’ reuneix més de 50 inscrits en la seva 30a edició

Moltes felicitats Èric!! Ja 17 i ets tot un home de bondad i amor. T’estimem.

SOCIETAT El cas de l’activista Mohamed Badaoui arriba a la Generalitat Junts, En Comú Podem, CUP i ERC han demanat a Marlaska que aturi la seva expulsió CEDIDA Imatge de la trobada entre Tània Verge i Mohamed Badaoui.

El cas avança quan, paral lelament, ha sorgit un cas idèntic a Vilanova i la Geltrú. El presi dent de l’associació cultural is làmica Al-Forkan del municipi vilanovenc, Amarouch Azbir, denuncia que l’Estat el vol expul sar amb arguments infundats. Azbir detalla que també l’acusen d’haver-se «radicalitzat» i d’ha ver impedit la integració de la gent de l’associació Al-Forkan a la societat vilanovina, al mateix temps que li retreuen no haver condemnat anteriors atemptats islamistes.

La rebaixa del 30% comença aquest dijous diarimes.com

730/08/2022 diarimésREUS

Ahir al matí, l’activista es va reunir amb la consellera d’Igualtat i Femi nisme, Tània Verge i, a la tarda es va celebrar una manifestació a la delegació del govern central a Catalunya en contra de l’ordre d’expulsió de l’activista.

xinxes dificulten trobar-hi una solució.L’estudi de la presència de les xinxes es fa des del mes de maig, que és quan surten de la hivernació, fins a l’octubre, que és quan tornen a hivernar. Un cop per setmana, s’aspiren els cultius trampa i es colpegen les branques dels avellaners –és el que es coneix com frappage–per saber quants individus hi ha en un lloc i en un altre. «L’any passat vam trobar nimfes en els cultius trampa, i és un molt bon senyal que ens demostra que els cultius trampa podrien ser una solució per controlar les xin xes», explica Rovira. Sobre els resultats d’aquest any, assenyala que s’han trobat nimfes i adults a la trepadella i adults al sorgo. Paral·lelament, «s’ha iniciat un estudi per esbrinar quines plan tes atreuen més les xinxes, en funció del seu cicle», apunta la investigadora. L’estudi de les ta ques blanques al gra de l’avellana va iniciar-se els anys 2004-2006 de l’IRTA amb el suport de la Co operativa COSELVA.

ALFORJA La Nit del Pataco, la Fira Gastronòmica del poble d’Alforja, celebrada aquest últim dissabte del mes d’agost, va recuperar i so brepassar totes les xifres anteriors a la pandèmia. Enguany va servir més de 550 àpats reservats prèvi ament, més aquells que es van oferir durant la vetlla da. La Nit també va comptar amb dues propostes musi cals diferenciades segons el públic. Redacció Més de 550 àpats en la Nit del Pataco ALFORJA

AJ.

EFE/Redacció L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries Mas Bové (El Morell, Tarragonès) avalua l’efi càcia de cultius parany perquè les xinxes no ataquin els camps d’avellaners, segons informa aquest organisme. En la finca ex perimental de l’IRTA Mas Bové i a cinc finques comercials d’avella ners més del Camp de Tarragona es prova si el cigró, la trepadella o el sorgo, plantats prop dels ave llaners, són prou atraients per les xinxes i d’aquesta manera no s’hi quedin per alimentar-se’n, refu giar-s’hi o aparellar-se. «Així, no faria falta tractar els avellaners, sinó aquests cultius parany», ha explicat Mercè Rovira, investiga dora del programa Fructicultura deDuesl’IRTA.de les xinxes que afecten el gra de l’avellana són la Palome na prasina i la Nezara viridula, conegudes amb el mateix nom de bernat pudent o xinxa ver da. Són insectes xucladors que piquen el fruit i, si ho fan en els primers estadis de desenvolupa ment, en provoquen la caiguda prematura o avellanes deforma des; si ho fan en els darrers es tadis, provoquen afeccions com, per exemple, taques blanques en el gra. Això provoca pèrdues en la collita que poden arribar a ser del 30% segons l’any, la finca i la varietat, i també repercuteix en la qualitat de l’avellana. La falta de productes fitosanitaris permesos per combatre la plaga i el moviment i la dispersió de les

En el marc de les festes de Santa Rosalia que s’estan celebrant a Torredembarra des del passat dia 26 d’agost, ahir a la tarda es van convocar dos actes tant per a grans com per a petits. D’una banda, la festa aquàtica amb inflables a la piscina municipal i, en acabar, a l’esplanada de la zona esportiva municipal, la festa de l’escuma. Diversió as segurada durant una bona es tona. Avui dimarts, a les 19 ho res, a la plaça Mossèn Joaquim Boronat, els infants podran lliurar el seu xumet a la Mulas sa i a la Mulasseta. El recorregut sortirà del carrer Antoni Roig i arribarà a la plaça del Castell on es presentarà la primera figura de goma del Seguici Popular, un acte organitzat per l’Agru pació de Balls Populars de la vila. Finalment, a les 20 hores, hi haurà l’assaig de castells dels Nois de la Torre. La Festa Major es clourà el pròxim dilluns dia 5 de setembre. Redacció

CALAFELL L’Ajuntament de Calafell ha fet un nou acte d’homenatge a to tes les persones que van parti cipar en la lluita contra la covid, al centre de vacunació massiva que va funcionar durant mesos al pavelló poliesportiu Joan Or toll. A l’entrada de l’equipament s’hi ha instal·lat una placa que recordarà les més de 100.000 vacunes que s’hi van adminis trar i el fet que aquesta acció va salvar moltes vides. L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, va explicar que «aquest agraïment és per a totes les persones que van fer possible aquella gesta». I afegia: «L’homenatge és per als professionals sanitaris i de tots els serveis públics que van treballar-hi, però també a tota la ciutadania que, vacunant-se, va aconseguir aturar la pandè mia». Ferré va expressar que «la situació de gairebé plena nor malitat que gaudim actualment és filla d’aquell esforç que vam fer tots i totes». Redacció

FESTES La vila de Montblanc celebrarà la seva Festa Major des d’aquest divendres, dia 2, i fins al dia 11 de setembre. Aquest dissabte passat, en el marc dels actes previs de la festa, es va batejar el nou Drac Petit. Aquest nou element del seguici popular se sumarà a l’Aligot, que pesa vuit quilos i el poden carregar infants d’entre 5 i 9 anys. El dia central serà el dia 8 de setem bre, en la Festivitat de la Mare de Déu de la Serra. A les 11 h., hi haurà l’Ofici solemne i a les 13 h., a la plaça major, la ballada del Seguici Popular. A la nit, a les 23.00 h., la cantant Mariona Escoda, guanyadora del pro grama Eufòria de TV3, actuarà en concert a la plaça de Sant Francesc. El dia 9, festivitat de Sant Maties, a les 12.30 hores, hi haurà la Ballada del Seguici Popular de la Festa Major, un acte on sis veïns, inscrits prè viament, podran gaudir des del balcó de l’Ajuntament. Redacció

Montblanc celebrarà la Festa Major del 2 a l’11 de setembre

Homenatge als participants en la vacunació contra la covid

TORREDEMBARRA

GERARD MARTÍ

Aspiració d’exemplars a la planta de la trepadella. Carles Cortés La pandèmia va deixar la pla ça de la Vila de Vilafranca del Penedès òrfena de castells per Sant Fèlix: el 2020 es va fer un acte simbòlic i el 2021 es van ai xecar només pilars en una jor nada passada per aigua. Avui, torna una de les diades més es perades de cada temporada. A partir de les 12.15 hores obriran plaça els Castellers de Vilafran ca que presenten el programa més ambiciós amb quatre cas tells de gamma extra. El gran objectiu és el 3 de 10 amb folre i manilles, que aniria a segona ronda i podria acom panyar-se del 4 de 9 amb folre i agulla, el 5 de 9 amb folre o el 4 de 9 sense folre. Hauran de descartar un d’aquests tres i rematar l’actuació amb el pilar de 8 emmanillat. La Colla Joves Xiquets de Valls també arriba amb un objectiu molt clar, el 5 de 9 amb folre, un castell que no fan des de Sant Fèlix de 2018. També volen estrenar el 4 de 9 amb folre, que van intentar per Firagost, però el van desmuntar i el 3 de 9 amb folre, que tenen dominat des de fa unes setma nes. També podrien optar pel pilar de 8 amb folre i manilles per culminar la seva actuació. L’altra colla vallenca, la Co lla Vella, té la moral reforçada després de carregar al Catllar el 2 de 9 amb folre i manilles, el seu primer gamma extra de la temporada, que ara volen des carregar. També ha treballat el 2 de 8 sense folre i el 5 de 9 amb folre, que podrien tenir opcions d’anar a plaça. Si l’actuació sor tís perfecta, podrien tancar-la la seva presència a Vilafranca del Penedès amb l’estrena del pilar de 8 amb folre i manilles. Els Minyons de Terrassa se ran els darrers en entrar a la diada i tancaran les diferents rondes. Fa deu dies van tornar de vacances i volen ensenyar novament el 3 i el 4 de 9 amb folre i intentar el seu primer castell de gamma extra de la temporada, el 2 de 9 amb folre i manilles.

Verds, Joves, Vella i Minyons es retroben en el Sant Fèlix més esperat CASTELLS

Les xinxes provoquen pèrdues de fins al 30% de la collita de l’avellana

Aquests insectes xucladors causen la caiguda prematura del fruit o bé la seva deformació CEDIDA

8 diarimés 30/08/2022 CAMP DE TARRAGONA

AGRICULTURA

Totes tenen en cartera algun gamma extra

Els inflables van omplir de festa la piscina municipal. Grans i petits gaudeixen amb la festa aquàtica i de l’escuma

L’alcalde destaca la consolidació de la Festa Major cambrilenca i remarca el seu caràcter integrador de les diferents visions i tradicions del municipi Klein assegura que l’avinguda de l’Esport es finalitzarà enguany.

CEDIDA Oliver Klein Alcalde de Cambrils

930/08/2022 diarimésCAMBRILS

Tenim una Festa Major de sectorsuness’hanElsestiuHacomarcad’unacomparablemagnitud,primeraalacapitaldeestatungranaCambrils.visitantsnoconcentratendatesitotselshoconfirmen

Anna Ferran —Com es presenta la Festa Ma jor? —Amb moltes ganes. No només recuperem la festa tal com era abans de la pandèmia, sinó que les entitats festives han fet una reflexió per a tenir unes festes majors de primera magnitud. I això es tradueix en novetats, però sobretot en una maduresa i una fortalesa que fan que la Festa Major de Cambrils sigui equi parable a la d’una capital de co marca o d’una ciutat important. Tenim molts dies de festa i actes espectaculars. —Quins en destacaria? —En primer lloc, cal destacar que les festes de la Mare de Déu del Camí són les festes majors de tots els cambrilencs. Les fes tes en majúscules. Tenim altres festivitats, com la Immaculada, Sant Pere o la Verge del Carme que les celebrem amb entusias me, però que es viuen més des d’una visió marinera o pagesa. Però al setembre, intentem in tegrar i fer la síntesi de tots els grups festius del municipi. Per tot això, el dia 8, que és el dia gran de la festa, és una jornada imperdible, ja que reunim tota la simbologia del Seguici Popular en tots els actes, des de l’inici fins a última hora, i les entitats llu eixen com mai. A banda, tenim altres actes consolidats com la Nit del Foc, que ha assolit molt de prestigi al llarg dels anys, la Pujada de la Galera, l’aplec sarda nístic, els concerts, etc. Enguany, a més, tenim la presentació de la colla infantil dels bastoners. —Aquesta és la principal no vetat. La incorporació de la ca nalla al Seguici és sempre una bona notícia.

«La Cambrils del futur ha de tenir qualitat de vida i també progrés econòmic»

—En general, després de la pandèmia, hi havia certa por que determinats elements de la cultura popular no poguessin seguir amb la mateixa intensitat que abans. Gent que ho deixa, no poder assajar durant molt de temps i fer-ho amb limitacions o no poder exhibir-se haurien pogut deixar baixes i fer minvar alguns grups. De les colles que podien veure més afectades per aquest context, però que ho han sabut corregir de la millor mane ra tenim els bastoners i la colla castellera dels Xiquets de Cam brils. En el cas dels bastoners, s’han fet molts esforços per a seguir donant a conèixer l’activi tat, amb esdeveniments que han creat interès i que els han apro pat a població més jove. La gent s’hi ha adreçat per a provar-ho i els hi ha agradat i tot plegat ha permès assegurar la continuïtat. I en el cas de la colla castellera, també s’han fet molts esforços per a mantenir-se en els nivells de sempre.

—A mesura que anem complint els objectius més immediats, se guirem amb altres projectes de primer nivell que tenim a l’agen da com la millora de l’avinguda Diputació, l’artèria principal que uneix la costa de Cambrils amb Salou. Està molt deteriorada i s’ha de millorar. Als barris de Ponent, cal una intervenció molt important al carrer Orquídies. Tenim els dos projectes molt avançats, per a buscar finança ment i executar-los durant 2023. A tot això, cal afegir-hi qüestions com desencallar el Teatre Audi tori i fomentar inversions al mu nicipi, com poden ser els hotels del Pòsit i de la Llosa. —Quina és la seva idea de la Cambrils de futur? —Una Cambrils amb qualitat de vida, però també amb progrés econòmic. Una Cambrils que no estigui adormida, sinó que tre balla pel present i pel futur. Per això, cal incentivar les inversions i l’emprenedoria, per a conver tir-nos en un municipi on la gent vulgui tirar endavant els seus projectes; un lloc idíl·lic per a viure-hi i també per a desenvolu par la seva activitat econòmica.

—Deixant de banda la Festa Major, com està anant la tem porada turística aquest estiu? —Estem tenint un estiu molt bo. Abans es deia que del 15 de juli ol al 15 d’agost era l’època més forta, però aquesta visió ja fa un temps que s’està trencant i en guany estem tenint un estiu molt fort, sense distinció de dates. El setembre i l’octubre fa anys que funcionen molt bé, perquè enca ra tenim turista estranger i tam bé de proximitat, que ve els caps de setmana o a les tardes. Per sectors, també es confirma que està sent un molt bon estiu, tant pel que fa a hotels i càmpings, com restauració i comerç. I pel que fa a la procedència, cal dir que en aquests dos últims anys de pandèmia Cambrils s’havia salvat prou bé, gràcies al turista de segona residència, al de proxi mitat i a la fidelització que tenim. I enguany, estem tenint de totes les procedències: estrangers, es tatals, catalans i de proximitat. Per tant, tant per tipus de visi tants, com per sectors, com pel fet que no s’ha concentrat en unes dates en concret, podem dir que ha estat un gran estiu a Cambrils.

—Al juny finalment quedava aprovada la construcció d’una rambla, en l’àrea on hi havia l’estació de tren, que connecta rà barri de l’Estació i Horta de Santa Maria, quin és el timing d’aquest projecte? —Tenim l’autorització d’Adif, que encara té la competència en aquesta zona, i ara ens queda li citar l’obra i executar els treballs. Tot plegat es farà a durant la tar dor, seguint l’objectiu que ens havíem marcat. —Com avancen els treballs a l’avinguda de l’Esport? —S’estan complint tots els ter minis marcats i un bon criteri d’execució. El desenvolupament d’aquesta avinguda és una actu ació fonamental i té tres aspec tes o fases: la construcció de la rotonda a sobre de la carretera de Montbrió, que està molt avan çada; el pont a sobre del barranc de la Mare de Déu del Camí, que avança a bon ritme; i, per últim, un vial que passarà per davant de les pistes de tenis, el camp de futbol i la carpa poliesportiva per a enllaçar directament amb l’Es tació Central de Cambrils. Abans de finals d’any ho tindrem llest, de manera que la promesa que vam fer en el seu moment sigui un fet en els mesos que queden. —Parlava ara dels mesos que queden, ara es complirà un any de l’inici del seu mandat. Quina valoració en fa? —Entre els grups que configu rem la majoria de govern actual hi ha hagut és una veu única, una concentració dels esforços en complir els compromisos. Hi ha hagut sintonia i sobretot, treball, treball i més treball. Hem arribat a acords per a desenvolupar els compromisos que hem fet a la població i hem hagut d’aprofitar molt el temps i invertir en eficà cia i eficiència.

—Quines seran les línies que seguiran fins al final de la legis latura?

A continuació, Brindis amb cava i tronada de Festa Major Acabarem la festa gaudint de l’actua ció musical de la Cobla Ministrers de Cambrils, que formen part del Seguici Festiu. L’acte serà accessible en inter pretació en llengua de signes catalana.

PROGRAMA D’ACTES

El al complet,

correfocs i concerts a la Festa Major CEDIDA Ctr a . Reu s Con s t a nt í , km 3 , 5 · 43206 R E U S Po l I n d . N I R S A. C. d e la G r asa , 2 0 co m e r c i a l@t o m a sll obe t. co m · www.t o m a sll obe t. co m 19 5 2 FR ED I N D U S TR I AL CUINES PROFESSIONALS Te ls : 977 75 35 35 · 977 75 48 1 5

De 18 h a 20 h. Al parc del Pinaret Descobreix el Seguici Festiu. Passa una estona divertida amb els seus tallers. Vols ser un petit Diable? Vols fer de Nano o tocar la gralla? Vols fer d’anxaneta o acotxador? Vols ser un petit Bastoner? O vols ser un petit Tim baler i tocar els timbals? Doncs t’espe rem! Vine amb moltes ganes i participa també dels tallers que t’han preparat les diferents entitats!! En acabar s’oferi rà berenar pels nens i nenes assistents 21 h. A l’Espai Vileru (pati Torre del CinemaLlimó)alafresca. Obertura de portes a les 20.30 h. Hi haurà servei de barra i crispetes DIMARTS, 6 DE SETEMBRE 19 h. Al parc del Pinaret Participació a les 50enes Jornades internacionals Folklòriques de Catalunya d’Adifolk. Amb l’actuació del Grup Folklòric ROMANASUL de Romania. Fundat l’any 1974, per un grup d’estudiants de l’Institutul Politehnic de Cluj-Napoca. Des de 1979, han anat desenvolupant la recuperació de danses tradicionals romanases i han participat en diferents festivals locals. El conjunt compta amb danses de repertori de diferents punts del país, però també de zones locals. Amb el vestuari típic, els balls de Banat, Maramures, Oltènia, Moldàvia, demos tren la tradició folklòrica de Romania. Romanasul també mostra les danses i tradicions de la plana de Transsilvània per fer gaudir d’una experiència folklò rica única. 19:30 h. A l’espai El Pati del Centre PresentacióCultural de l’entitat i inauguració de l’exposició Teixim salut mental, de l’Associació Salut Mental Dr. Tosquelles. Presentació dels treballs realitzats du rant el taller de cistelleria terapèutica.

DIJOUS, 1 DE SETEMBRE 19 h. Al parc del Pinaret Animació infantil - Disco per Xics. Amb la cia. Fadonito. Un espectacle que és una gran festa familiar, on es barreja música, ball i teatre. Perquè en gaudiu des dels més petits fins als més grans. Muntatge de gran format, on s’interac tua amb el públic, a través de les noves tecnologies: pantalles leds, càmeres audiovisuals i màquines d’efectes. 20 h. A la Torre del Port Inauguració de l’exposició Dones de la mar. Sal a les venes. Produïda per la pescadora Maribel Cera de la Ràpita. DIVENDRES, 2 DE SETEMBRE 20 h. Des de diferents punts. Cercavila del pregó. Amb el bestiari festiu la Farnaca i la Galera i els seus timbalers. Sortides des de la plaça de la Vila amb la Farnaca i des de la plaça Mn. Joan Batalla amb la Galera i anada fins la plaça de l’Ajunta ment. 20:30 h. A la plaça de Tretl’Ajuntament.desortidade la Festa Major. Amb la participació de les entitats fes tives: Colla Gegantera Tota l’Endenga, Ball de Bastons de Cambrils, Colla cas tellera Xiquets de Cambrils, Timbalers Cop de Cap i Ball de Diables Els Cagar rieres. Seguidament. Pregó a càrrec de Josep Capella Matas. Periodista cambrilenc a la delegació de TV3 a Madrid i President de l’Associa ció Cultural Revista Cambrils.

DIMECRES, 7 DE SETEMBRE 19 h. Al pati de la Torre del Llimó Recepció institucional a les Maria del Camí. Nascudes o que visquin a Cambrils. Ac tuació musical del grup Funck You. En cas de pluja l’acte es celebrarà a la Sala de Plens de l’Ajuntament. 22 h. Amb inici al passeig de les PujadaPalmeresdela Galera. Del Ball de Diables Els Cagarrieres, amb els Timbalers Cop de Cap i les xaran gues Bandsonats i Tocabemolls. Acom panyarà la Galera, el Marquès de los Vélez de la Colla Gegantera Tota l’En denga i el Boc de Vandellòs. Durant el recorregut podreu tastar la beguda de la Festa Major, El Caminet. Recorregut i parades: passeig de les Palmeres, plaça de la Font, plaça de l’Ajuntament, pas seig Vidal i Barraquer i plaça de la Vila En arribar. A la plaça de la Vila Ballada conjunta de la Galera, el Marquès de los Vélez i del Boc de Vandellòs. Acabament de la festa. A la plaça de la ConcertVilaamb Miquel del Roig.

10 diarimés 30/08/2022 CAMBRILS ADMINISTRACIÓNINMOBILIARIA COMUNIDADES DEPARTAMENTO JURÍDICO SERVICIOS MANTENIMIENTOSARQUITECTURAFISCALESEN GENERAL SEGUROS C/Francesc Pérez Dolz 30, local 2. 43850 Cambrils. C/Riudoms nº1 baixos Cambrils. Tel. 877 061 125 · 652 440 407. carmen@cgfinques.com · www.cgfinques.com

DISSABTE, 3 DE SETEMBRE 18 h. A la plaça de la Vila 29a Nit del Foc . Correfoc infantil. Amb la participació de: Drac de Sant Roc (Tarragona), Cabrot Petit (El Ven drell), Diables Riudoms (Riudoms), Diables el Catllar (el Catllar), Diables Cagarrieres (Cambrils), La Farnaqueta (Cambrils), Recorregut: plaça de la Vila, c. Capitulació, c. de Gràcia, c. Cardenal Vidal i Barraquer, c. Major, c. Forn, c. Creus, plaça de l’Església, plaça Mar quès de Marianao, c. Hospital i plaça de la Vila. En acabar. A la plaça de la Vila. Ballada del Marquès de los Vélez i el Cabo Quiñones acompanyats dels grallers de Tota l’Endenga. Seguidament. Coca i xocolata per a la canalla participant al correfoc. 22 h. A la Torre del Bou/Passeig ConcentracióAlbert de les colles i participants al CORREFOC de la 29a Nit del Foc. A continuació. Baixada de torxes. Amb del Marquès de los Vélez i el Cabo Quiñones acompanyats dels Timbalers de la Farnaca 22:30 h. A la plaça de la Vila Encesa de la plaça. Seguidament. Pels carrers del nucli Correfoc.antic Amb la participació de: Figots satànics (Ribaroja d’Ebre), Drac de la Geltru (Vilanova i la Geltru), Víbria de Reus (Reus), Colla de Diables del Catllar (El Catllar), Colla de diables Els Cagarri eres i La Galera de Cambrils, Grup de Timbalers Cop de Cap El Marquès de los Vélez i el Cabo Quiñones, El Lluert i La Farnaca de Cambrils. Recorregut: (INICI), plaça de la Vila, c. Hospital, Plaça Marqués de Marianao, c. Creus, placeta de la Concepció, plaça de l’es glèsia, c. Vidal i Barraquer, Passeig Al bert, c. Trinquet, c. Fàbregues, c. Creus, c. Forn, c. Parras, Passeig Albert, c. Castlà, c. Major fins la Plaça del Setge En arribar. A la plaça del Setge Encesa final i espectacle pirotècnic. Seguidament. Al Parc del Pinaret Concert amb El Pony Pisador i Sixtus. Servei de barra a càrrec de la Colla Ge gantera Tota l’Endenga. DIUMENGE, 4 DE SETEMBRE 11:30 h. A l’Espai Vileru (pati Torre del VermutLlimó).vileru 12:30 h. A l’Espai Vileru Actuació musical Els Calots. 18 h. A la plaça de la Vila Diada castellera de la Festa Major Amb els Xiquets de Cambrils, els Xi quets de Reus i els Xiquets del Serrallo En acabar. Al pg. Albert, davant del local dels Castellers Animació amb Casiotones Brothers. DILLUNS, 5 DE SETEMBRE

DIMECRES, 31 D’AGOST 18:30 h. Plaça de la Vila. Presentació de la Colla Infantil del Ball de Bastons de Cambrils. A padrinats per la Colla Infantil de Riu doms. A les 18:40, inici dels balls de la colla riudomenca i estrena de la nova fornada de bastoners i bastoneres cam brilencs.

1130/08/2022 diarimésCAMBRILS

CEDIDA

8:30 h. Pels carrers del barri antic Matinades amb el Ball de Diables Els Cagarrieres i amb els Grallers de la Colla Gegantera Tota l’Endenga. Durant el recorregut es tiraran trons. De 9:30 a 10 h. A la plaça del Setge Trobada dels participants del Seguici Popular. 10 h. A l’ermita de la Mare de Déu del Missa.Camí. 10 h. Des de la plaça del Setge Llançament de coets per anunciar la Festa Major. Per part del Ball de Diables Els Cagar rieres. Seguidament. Anada a ofici amb el Seguici Festiu. Amb els membres del consistori, les Pubilles i Hereu de Cambrils i els grups festius: el Ball de diables de Cambrils Els Cagarrieres amb la bèstia de foc, la Galera i el seu grup de timbals; els Tim balers Cop de Cap; la Colla Gegantera Tota l’Endenga amb els Gegants Camí i Pere, Magdalena i Ermengol, el Mar quès de los Vélez, el Cabo Quiñones, els Nanos, i el grup de grallers, les bès ties de foc, la Farnaca i la Farnaqueta, acompanyades dels Timbalers de la Farnaca i els Nyanyos Timbalers, i el Ball de Bastons de Cambrils. Acompa nyarà el Seguici la Cobla Ministrers de Cambrils Recorregut: plaça del Setge, c. Major, c. del Cardenal Vidal i Barra quer, plaça de la Vila, c. Hospital, plaça de Marianao, c. de la Verge del Camí, Ermita de la Mare de Déu del Camí. 11:30 h. A l’Ermita de la Mare de Déu del Camí Missa solemne concelebrada. Presidirà el Vicari General Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro i predicarà la homilia Mn. Joan Magí Ferré, fill de Cambrils. Cant litúrgic a càrrec de la Coral Verge del Camí. A la sortida de Missa. Al pati de Ofrenal’Ermitadeflors a la Mare de Déu del Camí. Per part de les autoritats, pubilles i hereus, entitats festives de Cambrils i tothom que vulgui fer ofrena a la Mare de Déu. Seguidament. Ballada dels elements festius de Cambrils Traca de Festa Major. Durant el matí. Al pati de darrera de Vermutl’ErmitadeFesta Major. Amb servei de bar a càrrec del Ball de Bastons de Cambrils 13 h. Al pati de darrera de l’Ermita Sardanes Amb la Cobla Maricel de Sitges i els Amics de la Sardana de Cambrils 18 h. Al pati de la Torre del Llimó Vileros i mariners. Ball parlat Un batlle, un mossèn, un agent de l’au toritat... i quatre matrimonis de la vila i de baix a mar –barrejats entre si– co incideixen a la plaça. Retrets, insults, veritats i alguna floreta es recitaran i faran un repàs satíric de la política i societat del moment actual. Arrambleu les criatures... que la purga cambrilenca és a punt de començar! Per part de Nit d’Artistes de Cambrils 19 h. A la plaça de la Vila Balls de lluïment dels elements festius. Ball de Bastons de Cambrils, Colla, Ge gantera Tota l’Endenga, Ball de Diables de Cambrils Els Cagarrieres, Cop de Cap Timbalers i els Xiquets de Cam brils En acabar els balls de lluïment. Al pati de la Torre del Llimó Vileros i mariners. Ball parlat. DIVENDRES, 9 DE SETEMBRE 17 h. A l’espai vileru (pati Torre del Llimó i al carrer Rovira) Som vilerus. Activitats per a tots els vilerus i vileres i qui s’hi vulgui afegir 18 h. A l’espai vileru. Animació infantil. L’eriçó punxegut. 19:30 h. A l’espai vileru. Tast de vins. Celler L’Era. (Cornudella del Montsant – DO Montsant). Preus 12 €. Inscripci ons a partir de les 17.30 h. Places limi tades 21:30 h. A l’espai vileru Espectacle d’humor amb Edu Mutante Seguidament. Música en directe amb Niloga Boys. Servei de bar i de food Trucks. 20 h. A la sala Àmbits del Centre InauguracióCultural de l’exposició La memòria del foc, de Luis Bolívar. Ens presenta entre espurnes i foc, el món màgic dels Diables a través de la pintura. DISSABTE, 10 DE SETEMBRE 11:30 h. Al local Casteller Conta-contes. Per part de Maria Garriga Sabaté i Mar ta Monserrate Cordobés: La Keka i els ous Màgics i El Pere ha perdut la clau. 18 h. A la plaça de la Vila 15a Trobada Gegantera. Plantada dels gegants. 18:30 h. Pels carres del barri antic Cercavila En arribar a la plaça del Setge. Ballada individual i conjunta Colles participants: Colla Gegantera Vinyols i els Arcs, Colla Gegantera el Calçot de Valls, Gegants de Blancafort, Colla gegantera de l’Espluga Calva, Co lla Gegantera d’Amposta, Gegants de Castellvell del Camp, Colla Gegantera de Falset, Gegants de Colldejou, Colla Gegantera de l’Hospitalet de l’Infant, Gegants del Barri D’avall, Colla Gegan tera Tota l’Endenga Recorregut: plaça de la Vila, c. Hospital, c. Immolats del Setge, c. Sant Plàcid, c. Sant Josep, c. Sindicat, c. Mossèn Jacint Verdeguer, c. Verge del Camí, plaça Marianao, c. Creus, av. Mil·lenari i pl. del Setge 22:30 h. Al parc del Pinaret. Concert de la diada amb Portobello, Gertrudis i The Tyets. Servei de barra a càrrec del Ball de Di ables de Cambrils Els Cagarrieres. En trada gratuïta. Obertura de portes: a les 21.30 h. DIUMENGE, 11 DE SETEMBRE 12 h. Al Parc del Pescador Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya. Es comptarà amb la participació de la Coral Verge del Camí i la Colla Castelle ra Xiquets de Cambrils. En cas de pluja l’acte es celebrarà a la Sala de Plens de l’Ajuntament a la mateixa hora.

DIJOUS, 8 DE SETEMBRE

TriCalafell tanca la temporada 21/22 amb tres atletes al podi L’equip tanca una temporada plena d’èxits TRIATLÓ

GERARD MARTÍ PÀDEL

12 diarimés 30/08/2022 ESPORTS

FCVOLEIBOL

Elio Carrodeguas i Dexter Edwards es proclamen campions de Catalunya VÒLEI PLATJA Van vèncer a l’últim torneig celebrat a Cambrils Redacció La parella formada per Elio Car rodeguas i Dexter Edwards s’ha proclamat campiona de Cata lunya del Vòlei Platja Vichy Ca talán per segon any consecutiu. Els dos jugadors, amb connexió formada al CV Sant Pere i Sant Pau, van revalidar el títol des prés de vèncer a l’últim circuit celebrat a la platja del Regueral de Cambrils el passat diumenge. Els tarragonins van disputar a la gran final un derbi particular perquè es van haver d’enfrontar a Carlos Mora i Óscar Aliseda, tots dos jugadors del Cèvol Tor redembara, rival del CV Sant Pere i Sant Pau aquesta tempo rada. Elio Carrodeguas i Dexter Edwards van guanyar la final del campionat en dos sets, el primer per 21-17 i el segon, més igualat, per 23-21. La parella de jugadors del Sant Pere i Sant Pau també van participar a cinc aturades més del circuit Vichy Catalán, concretament les de Cunit, Tor redembarra, Tarragona, Malgrat de Mar i Vilanova i la Geltrú. A Cunit van quedar en novena po sició i es van coronar en primera posició al celebrat a Vilanova i la Geltrú. A la resta d’aturades, Carrodeguas i Edwards van quedar en una meritòria segona posició. L’aturada important va ser la gran final de Cambrils del passat diumenge, que van gua nyar. En la part femenina, Kadri Puri i Erika Kliokmanaite van ser les guanyadores per segon any consecutiu del torneig. La parella formada per la jugadora lituana i l’estoniana també van guanyar al circuit de Tarragona, però aquesta vegada van haver de superar a Ester Ribera i Ele na Peinador a la gran final. El circuit del Campionat de Catalu nya de Vòlei Platja Vichy Catalán va començar el mes de maig.

Dexter Edwards i Elio Carrogeguas després de guanyar la final.

El reforç que necessita el Nàstic a ladavantera es diu Marc Álvarez

El jugador del planter va destacar a la pretemporada i diumenge es va revalidar amb el primer equip Bonilla va posar el córner i Marc Álvarez va completar la jugada assajada rematant al segon pal.

FUTBOL

La parella Pozuelo-Fernández lideren la classificació del tor neig de pàdel La Petita Emma del Golf Costa Daurada. L’esde veniment solidari va tenir lloc el passat dissabte i va aplegar un centenar de padelistes. Tota la recaptació es destinarà a ajudar a Emma, una nena que va néixer amb paràlisi cerebral.Redacció Un centenar de padelistes al Petita Emma GOLF COSTA

Arnau Montreal Quesada El mercat de fit xatges d’estiu tan ca demà a les sis de la tarda. El Nàstic tenia en el seu punt de mira un nou reforç a la davantera des prés de descartar l’opció d’Àlex López. El passat diumenge, el fit xatge que tant necessita l’equip per cobrir la baixa de Lupu es va presentar davant tot el Nou Esta di i té nom propi: Marc Álvarez. El de Torredembarra va ser una de les grans sorpreses du rant la pretemporada. En el pri mer partit contra el Zaragoza el jugador del planter grana es va estrenar amb un golàs i una assistència i durant la resta de partits de preparació va destacar per sobre de les noves incorpo racions. Davant el poc temps de preparació que va tenir Guiller mo, Agné va apostar per donar-li una oportunitat al costat de Pa bloTotFernández.iqueÁlvarez és més un ju gador de banda, no va desaprofi tar la titularitat i ràpidament es va convertir en el jugador més perillós que inquietava la defen sa del Logroñés. Tal com va fer contra el Zaragoza, el torrenc va debutar oficialment amb el pri mer equip de nou amb un gol i unaMarcassistència.Álvarez es va guanyar l’afició ràpidament per la seva dedicació sobre la gespa. La seva pressió sobre els defensors va tenir recompensa. Li va pispar la pilota a un defensor i ell solet va generar una jugada a la línia de fons que Robert Simón només va haver d’empènyer l’esfèric al fons de la xarxa. El seu bon ren diment sobre la gespa el va veure també Agné, que va decidir que el de la Pobla jugués els noranta minuts del partit del seu debut. Malgrat que el torrenc estava fos, va seguir oferint-se ofen sivament en totes les jugades i del seu cap va venir el gol de la remuntada.Desdelprimer partit el Nàstic ja va mostrar una jugada assajada de la pissarra de Raül Agné. Bo nilla va posar un córner al segon pal i, amb tots dos equips dins de la porteria, els jugadors del Nàs tic es van emportar els defensors i Marc Álvarez, al segon pal, va rematar a plaer amb el cap i va marcar el 2-1 en el que va ser el seu debut somniat. En declaracions després del partit, Álvarez es va mostrar content pel seu debut, però va voler mantenir els peus a terra: «Soc jugador de la Pobla, he de continuar treballant per tenir més oportunitats amb el primer equip».Després d’aquesta actuació el Nàstic potser s’ha adonat que el reforç que necessiten sempre ha estat al planter.

DAURADACEDIDA

Nayara Da Silva, June Martínez i Mariona Caballero. Redacció Els atletes del TriCalafell s’aco miaden de la temporada amb èxit a la darrera prova del circuit Triatleta Jove Complert que es va celebrar a Balaguer. L’equip del Baix Penedès es va coronar a la categoria femenina. Naya ra Da Silva, en infantil, June Martínez, en cadet i Mariona Caballero, en juvenil van brillar per sobre la resta aconseguint pujar al podi. Tant Da Silva com Martínez van assolir la tercera posició i, per tant, la medalla de bronze i Caballero va obtenir una meritòria segona posició en el seu circuit. A banda del pòdium obtingut per les tres triatletes calafellenques, també va destacar la classificació entre les deu primeres posicions d’al tres membres de l’equip, desta cant la cinquena, sisena i setena posició de Fromsis López, Alba Fosch i Irina Tutu respectiva ment en infantil femení. Mar Ortega va assolir la quarta posi ció en cadet femení i pel que fa a la categoria masculina infantil, Pau Fosch va aconseguir la se tena posició del campionat. El Triatleta Jove és un campionat de la Federació Catalana de Tri atló que té la finalitat d’iniciar als joves esportistes en el món de la competició. Totes les pro ves tenen el reglament de com peticions professionals.

Maria Barbal, Francesc Parcerisas, Ramon Solsona o Jordi Coca seran alguns dels autors

1330/08/2022 diarimésGENT DEFUNCIONS

CULTURA També optava a la millor col·laboració per ‘La Fama’

LITERATURA

La Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Maria Barbal obrirà la temporada el 31 d’agost amb Al llac (Columna), una història que transcorre en el seu Tremp natal, en els anys seixanta, amb una presència important del pantà de Sant Antoni, el llac del relat. Aquest mateix dia, Manel Cas tromil, guanyador del premi Pin i Soler 2022, donarà a conèixer Amor (Angle), una editorial que aposta, a més, per Contra la nos tàlgia, de la debutant Maria Ca nelles, mentre que Columna ho farà pel científic Salvador Macip i l’actriu Àngels Bassas, els que signen conjuntament el títol Do ble vida

ACN La cantant catalana Rosalía se gueix fent-se un lloc en el pano rama internacional. La passada matinada es va endur el premi a la millor edició de videoclip dels MTV Video Music Awards 2022 per Saoko. La cantant va llen çar-lo el mes de març, pocs dies abans de publicar l’àlbum Moto mami i va causar impacte perquè hi apareix al costat d’un grup de noies en motos de gran cilindra da fent acrobàcies en una ciutat d’extrarradi nord-americana. Rosalía també optava al guardó a la millor col·laboració pel video clip de La fama, gravat al costat del canadenc The Weeknd, però el premi ha estat per l’aliança entre Lil Nas X amb Jack Har low. El vídeoclip de Taylor Swift de la cançó All too well ha estat proclamat com el millor d’aquest any.MTV ja havia premiat ante riorment Rosalía. Va guanyar el premi dels MTV Europe Music Awards (EMA) a la millor col laboració de l’any per Con Altu ra, el seu single amb J Balvin, el 2019, i la seva col·laboració mu sical amb Billie Eilish, Lo vas a ol vidar, es va endur el premi MTV al millor vídeo llatí de l’any 2021.

EFE Maria Barbal, Francesc Parceri sas, Ramon Solsona, Jordi Coca, Julià Guillamon, Max Besora, Rafael Vallbona, Martí Gironell i Francesc Serés són alguns dels autors més destacats de la tem porada literària catalana de tar dor, que s’iniciarà, pràcticament, amb la Setmana del Llibre en Català. Com és habitual en els últims anys, els segells editorials preparen moltes de les seves no vetats, més de 150, per a aquesta cita amb el llibre en català, que se celebra entre el 9 i el 18 de se tembre, encara que es deixen per més endavant cridaneres inicia tives com la continuació per part de Comanegra de la sèrie Temps obert, de Manuel de Pedrolo, amb nous volums de Núria Ca denes i Joaquim Carbó, que sor tiran el 28 de setembre. Així mateix, durant els propers mesos podrà llegir-se l’epistolari entre Josep Pla i Joan Estelrich, Periodisme i llibertat (Destino); la reedició de Mister Evasió (Club Editor), de Blai Bonet, amb els fragments restaurats censurats per la dictadura franquista, o conèixer el nou títol de Maria de la Pau Janer, Tots els noms d’Helena (Columna), qui torna a les lleixes després d’uns anys.

Rosalía s’endú l’MTV Video a la millor edició pel videoclip de ‘Saoko’

Més de 150 novetats es publicaran per la temporada literària de tardor

TRIBUNA L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia degenerativa de tipus neuromus cular. S’origina quan les cèl·lules del sistema nerviós disminueixen gradualment el seu funcionament i moren, amb la qual cosa pro voquen una paràlisi muscular progressiva de pronòstic mortal. El nom de la malanança, descrita per primera vegada en 1869 pel met ge francès Jean Martin Charcot, capdavanter de la neurologia. Charcot específica les seves principals característiques: 1. «Esclerosis», paraula grega que vol dir «enduriment», indi ca la pèrdua de fibres nervioses o cicatritza ció en la zona lateral de la medul·la espinal i 2. «Amiotròfica», també del grec: a (negació), mio (múscul), trófico (nutrició), assenyala la atròfia muscular. És a dir, la inactivitat mus cular crònica en haver deixat els músculs de rebre senyals nervioses. El dimecres passat vam veure una golejada contra l’ELA. El Barça i el City li van regalar a Unzué sis gols en un Camp Nou molt soli dari, 91.062 espectadors acudiren a contem plar i viure un partit amb molts al·licients. Juan Carlos Unzué (Orcoyan, Navarra, 1967), qui havia estat porter del Barça (1988-1989), ha liderat amb tota la dignitat, davant de tot el món, la lluita per aconseguir que aquesta malaltia incurable sigui el més aviat possible vençuda. Com va cantar Miki Núñez: «Esta noche no la vas a olvidar. Ahora es tu momen to». Tota la circumstància futbolística es va diluir, perquè l’objectiu era un altre. Molts no oblidarem mai la imatge impactant dels ma lalts de l’ELA a peu de gespa, amb diferents episodis vitals. Em meravella la serenor d’Unzué: «Quere mos seguir viviendo y disfrutando, la ELA no espera». Davant aquesta realitat, em fa refle xionar i manifestar la pregunta «què és mi llor? Saber que tens data de caducitat o que patiràs una mort sobtada?». Les dues possi bilitats tenen els seus avantatges i inconveni ents. En el primer cas, tothom, o no, poden preveure i fer moltes «coses». En el segon cas, pot significar un daltabaix per a la família. En el cas de moltes malalties cròniques, actual ment a Espanya l’eutanàsia (en grec és «bona mort») és legal. És la mort indolora i provo cada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint. So vint es tracta de persones que sofreixen una malaltia dolorosa i terminal. Per una banda, el context anglosaxó de fensa dos tipus d’eutanàsia, la passiva i l’ac tiva. D’altra banda, l’Organització Mèdica Col·legial espanyola i altres institucions no accepten els termes eutanàsia «activa» i «passiva». Els darrers defensen una euta nàsia directa i indirecta. L’eutanàsia directa consisteix a anticipar la mort de la persona en casos de malaltia incurable. Aquesta es pot classificar en: 1. Activa: Fa referència a l’acció de provocar la mort, de forma indolo ra, a petició de la persona afectada en cas de malaltia incurable i 2. Passiva: No implica la voluntat d’anticipar la mort. Fa referència a una mort per omissió, és a dir, se suspenen totes aquelles intervencions terapèutiques per no allargar la vida, però es mantenen les bàsiques per evitar el patiment i mantenir la màxima qualitat de vida possible. L’eutanà sia indirecta té com a objectiu alleugerir els símptomes associats a la malaltia i utilitza intervencions terapèutiques que tenen com a efecte secundari la mort. Per exemple, la utilització de morfina i altres fàrmacs. Con tinua sent una eutanàsia. També no vull pas obviar l’intent dels qua tre nadadors del territori Joan Carles Adell, Jordi Cervera, Vicky Font i Diego Ortega que també volien creuar l’estret de Gibraltar per recaptar fons per a la investigació de l’ELA. Finalment, l’incessant vent ha motivat que qualsevol intent hagi fracassat, d’acord amb l’Asociación Cruce a Nado del Estrecho de Gibraltar (ACNEC), entitat encarregada de supervisar aquest repte.

JOSEP MARIA BUQUERAS Mort de pena TRIBUNA

El número 4 de la plaça de Prim de Tarragona va ser el domicili dels meus pares i la meva adreça fiscal uns cinquanta anys. L’edifici, singular amb una torre amb un rellotge, fou construït per una empresa d’assegurances a la immediata postguerra, per cert, emprant per a la instal·lació elèctrica material de surplus de l’exèrcit d’ocupació de Catalunya. Al solar es trobaren restes romanes, com a tot arreu a Tarragona, incloent-hi una estupenda figura del cap d’una dama. Els constructors van tenir la bona idea d’incloure una repro ducció en bronze al portal, amb una làpida que la identifica amb l’emperadriu Annia Ca leria Faustina. De petit, quan tornava a casa no tenia gaire clar, en veure l’efígie, si era o no la meva Remodelatmare.l’interior ara fa uns anys, a un dels pisos estan les oficines d’una empresa de seguretat. Un mal dia, un dels empleats de seguretat enfadat per diferències salarials va irrompre a l’oficina i va començar a disparar trets a tort i dret, ferint a quatre persones de les que hi eren. Fugint i perseguit pels Mossos va mantenir un enfrontament a trets amb la policia, arri bant a ferir dos agents, fins que va ser abatut. Abatut, però no mort, ja que duia una armilla antibales. Un dels trets que va rebre al coll li va seccionar la medul·la espinal, rendint-lo tetraplègic sense possibilitat de recuperació, a més d’altres ferides que complicaven la seva situacióEmpresonatclínica.i pendent de judici, un temps després inicià els tràmits per una petició d’eutanàsia. El 23 d’agost es van complir els seus desitjos i va morir a l’hospital penitenci ari de Terrassa. Eugen Marin Sabau, conegut als mitjans com «el pistoler de Tarragona» era un personatge peculiar. Romanès d’origen, feia més de vint anys que vivia a Catalunya. Abans de l’episodi de l’atac i l’enfrontament amb la policia, havia publicat a les xarxes socials fotografies ventant-se de la possessió d’armes de foc, exhibint-les en actitud desa fiant. També havia escrit amenaces a la seva empresa i als companys. La seva petició d’eutanàsia va generar un complicat conflicte jurídic, ja que, les vícti mes dels seus actes criminals ho entenien com una forma d’escapolir-se de les respon sabilitats sense ser jutjat i condemnat. El re corregut judicial ha arribat al seu final quan els tribunals superiors, l’espanyol i el d’Es trasburg han acabat considerant prevalent el dret a morir dignament per sobre de les cau ses penals d’assassinat en grau de temptati va, lesions i estralls a les quals s’enfrontava.

+EDITORIALCONFIDENCIAL

Unes rajoles ben animades

XAVIER ALLUÉ CARTES Reflexionando sobre los incendios forestales Me sorprendió llegar a casa, después de un día de excursión, y ver desde la terraza cómo ardía una parte del macizo Cotiella, en el Pirineo Aragonés. Las llamas subían a la cima, trepando aceleradamente por una de sus laderas. Estuve durante un buen rato pendiente de ese siniestro resplandor viendo los rojizos reflejos que brillaban. El mismo firmamento parecía llamear en una incandescencia infernal. Cuando el frío de la noche no me permitió seguir contemplando ese espectáculo de dimensiones importan tes, entré en el salón, esperando encontrar alguna noticia relacionada con el incendio. No pude desvelar las razones ni el momento del día en que se había producido, pero de seé profundamente que volviera a reinar la oscuridad sobre el paisaje. Pensé que a esas horas de la noche contener el avance de las llamas, extinguiéndolas, no sería posible, ni rodear el fuego con una línea de control para que no siguiera propagándose. Pedí en mi interior que la lluvia del día anterior vol viera a hacer acto de presencia para reducir la superficie y el daño al mínimo y que, poco a poco, la trayectoria del incendio fuera dis minuyendo, aunque el humo marcaba una gran estela, advirtiendo de la posibilidad de seguir avanzando. Mis últimas palabras son para concienciar a la población de la gran tarea que tenemos de conservar y mantener la biodiversidad y productividad de nuestros montes, una ver dadera fuente de salud y riqueza para todos.

El procés final de la seva mort s’ha per llongat per la decisió de donar els seus òr gans per trasplantament i els procediments d’extracció. A Espanya es va abolir la pena de mort fa molts anys, i així figura en la Consti tució. Com tants altres aspectes de la «carta magna» de l’estat, no tothom està d’acord amb això. Sí que es tracta, però, d’una mort de pena, una mala mort que per més voltes que se li donin, no pot deixar satisfet a ningú. Ni les víctimes de l’atac, ni el mateix agressor que volia morir en llibertat, ni els seus defen sors, ni els seus jutges i, suposo també, que ni els seus executors. Una mica esfereïdor veure que en aquest país i aquest segle, a un malfactor, estranger i trastornat, el malferim a trets, no l’hem ar ribat a jutjar, el matem i ens repartim els seus entralls. Ai!

En qualsevol cas, congratulem-nos tots plegats de conviure amb persones com Juan Carlos Unzué, que tot i la seva circumstància personal ha agafat el «toro por los cuernos» per lluitar a conquerir una victòria sobre la seva malaltia, donant-nos a la societat una autèntica lliçó de vida.

Gema Abad Ballarín - Reus Després de mesos d’estira-i-arronses pel model energètic del continent, la Comissió Europea va anunciar ahir que proposaria una reforma estructural que, preveient l’actitud de Rússia, permetés afrontar el futur del continent. Traduït, la preocupació entre l’elit europea ha de ser elevada per posicionar-se públicament i abordar un canvi estructural. És per tots sabut que Brussel·les no és partidària de grans canvis. De fet, no és partidària dels canvis i, molt menys d’aquells d’envergadura. Si els fan, és per necessitat i supervivència. És curiós que quan el President Sánchez plantejava posar topalls al preu del gas se l’acusés d’intervencionista i d’atacar els interessos i les inversions de les grans companyies del sector. Ahir, era Europa qui posava les bases de la interven ció del sector i alguns mitjans especialitzats apuntaven a una reconversió de les polítiques verdes de subvenció a les velles, però reals, polítiques d’equilibri geoestratègic, és a dir, que probablement seria la recuperació del carbó, el petroli i la nuclear. Europa desperta i els països perifèrics i els seus governs ja poden estar atents a l’impacte de les mesures que s’adoptin perquè, aquestes si algun interès salvaguardaran serà l’industrial i no pas el social.

14 diarimés 30/08/2022 OPINIÓ Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte. Edita: Tamediaxa, S.A. DL: issn:T-1609/20011579-5659 Director General: Marc Just Directora publicitat:de Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané Directora: Sílvia [redaccio@mestarragona.com]Jiménez. Redacció: Arnau Montreal, Roger Freixa, Anna González , Anna Robert i Sergi Peralta. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi [publicitat@mestarragona.com]Font. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. controlada:Distribució Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de: www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes ‘ELA’, lliçó de vida

La Comissió Europea entra de ple en el debat sobre el model energètic

Les rajoles no han de ser sempre simples i llises, sinó que també poden ser una forma d’expressió artística. El Bar Ca l’Anton, de Mont-roig del Camp, ha decidit decorar el seu establiment amb unes lloses que incor poren unes figures al pur estil de la dibuixant Pilarín Bayés, tal com ha descobert l’usuari @Sr_Bigotis

La teva ener gia emocional és molt alta en aquests dies. Ves amb compte a l’hora de parlar ja que enfrontaments.generaràs 24/09 al 23/10 BALANÇA

TELEVISIÓ LOCAL. Programació 11:30 Gastromòbil: Baix Camp 12:00 Nex estiu 14:00 Notícies 14:30 Pica lletres 15:00 Notícies 15:30 Dosos amunt! 16:00 Notícies 16:30 Pica lletres 17:00 Notícies 17:30 Dosos amunt! 18:00 Nex estiu 20:00 Notícies 20:30 Va com va - estiu 21:00 Notícies 21:30 Dosos amunt! 22:00 Notícies 22:30 Va com va - estiu 23:00 Notícies 23:30 Dosos amunt! REUS TV 10.00 NEX Estiu 11.00 La Diada en 60’ 12.00 La DiadaDiada.Castellera de Sant Fèlix 16.30 Dosos Amunt 17.00 La Diada en 60’ 18.00 NEX Estiu 20.00 Notícies 12 20.30 L’Estiu és viu 21.00 Paisatges Encreuats 21.30 De Sol a Sol 22.00 Notícies 12 22.30 L’Estiu és viu 23.00 Paisatges Encreuats 23.30 De Sol a Sol 00.00 Notícies 12 TAC 12

2/3 habitacions per al període del 24 al 28 de desembre. Tel.

Un fort corrent de passió circula per les teves venes i trobaràs l’objecte dels teus desitjos si controles la si tuació i el realit zes amb calma. 24/07 al 23/08 LLEÓ Serà un dia on els teus cionades.risficatméspellestaransentimentsaflordeietveuràsend’unaocasióencomentaiaccionsrela 24/08 al 23/09 VERGE

VEN DO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Am plia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragaperras. Económico. Negocio rentable.

1530/08/2022 diarimésSERVEIS

TARRAGONA. JOAN BAPTISTA PLANA. Piso en venta 3 habitaciones y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Exterior. Zona comunitaria con piscina y zona infantil. Ascensor. Precio: 277.000 €. TARRAGONA. CAMP CLAR. Piso en venta con 3 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN y a/a. Balcón. Ascensor. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 € TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso en venta reformado de 3 habitaciones y 1 baño. Cocina independiente exterior y salón con balcón. A/a. Ascensor. Ideal inversores. Precio: 120.000 €. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Local en venta reformado de 75 m2. Diáfano con 2 baños. Luminoso. A/a. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €. SAN RAMÓN. TARRAGONA. Piso en venta de 4 habitaciones y 2 baños. Cocina y salón con salida a terraza. Calefacción GN. Exterior. Ascensor. Parquing. Bus y zona comercial. Precio: 142.000 € TORREFORTA. Piso en venta reformado con 3 habitaciones dobles y 1 baño. Terraza acristalada. 2 a/a en comedor y habitación ppal. Cocina independiente. Precio: 89.500 €. BUSCO MASIA a prop Tarragonade 619.802.730

MÉS PERSONAL MAESTRO KINA Africano Autenticomédiumvidente con 20 años de experien Especialistacia. en: amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, impoten cia ¡¡RESULTADOsexual... INMEDIA TO y CONIMPRESCINDIBLE638GARANTIZADO!!¡Llama!320349CONTABLETARRAGONA9.30–13.30HA3EXCELENTENIVELOFIMÁTICA.CVa:INFO@GRUPEVASION.COMFARMÀCIES CogulTARRAGONA:Ardèvol, Francesc. Cristòfor Colom, 23. Telèfon 977 212 183. Domingo Garcia, Núria. Partida Platja Llarga, 2. Telèfon 977 207 884. Guillen-Navàs-Sentís-VillanuevaREUS:. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Roig Rovira, Cristina. Prat de la Riba, 21. Telèfon 977 314 161. PiróSALOU:Barry, Francesc. Valls, 2. Telèfon 977 381 388. DomingoVILA-SECA:Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40-42. Telèfon 977 395 086. GuillenCAMBRILS:Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 6-8. Telèfon 977 364 512. FerrúsVALLS:Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654. EL LópezVENDRELL:Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.

Podràs viure un intens amor que et deixarà petja des. En les asso ciacions materials no et deixis portar ni convèncer pels sentiments. 21/01 al 19/02 AQUARI No vulguis esca par-te a la reali tat, enfronta de manera ferma el que es presenti no dubtis en tallar si alguna cosa no et convé. 20/02 al 20/03 PEIXOS AVUI Felicita als que es diuen: Félix i Fiacre Venda/Lloguer ALQUILO PARQUING. Avenida Catalunya 31. Tel. 639.966.559 POR JUBILACIÓN Tel. 629.449.076 Tel. 661.412.394 Tel. 623.387.479 BLE para piso relax. Edad 2040a. Reus. Tel. 698.788.062 CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062 Tarragona. MADURITA CA CHONDA, VICIOSA. Salidas 24 hrs. Tel: 698.477.587 MORENAZA BRA SILEÑA. Delgadita, culazo, viciosa, multiorgásmica. Tel. 631.794.126 CAROL. TORREFORTA. Piso en venta. 3 hab., 1 baño y 1 aseo. Amplio y luminoso. Salón con salida a terraza y cocina independiente con galería. Plaza aparcamiento. Muy bien comunicado. Precio: 135.000 €. TORREFORTA Piso en venta 4 hab., 1 baño y 1 aseo. Cocina amplia y salón con terraza. Exterior. A/a. Parquing y trastero. Precio: 98.000 €.

CANAL

PROFESSIONALS CARPINTERO, EBANISTA.

INSTALACIONES. Luz, gas, agua, climatización y boletines. Tel: 642.094.115 TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879 PINTOR – PLADUR. Tel: 642.094.115 ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente. REFORMES REFORMAS: Cocinas, ba ños, puertas y parquet. Tel: 642.094.115 FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83 GV - OBRAS Y SERVI CIOS. Tel: 642.094.115 TAROT TAROT DE MARIA. Tarot evolutivo, desbloqueo emocional. Tel: 633.670.797 AMISTAT JUBILADO COMPAR TE PISO con señora 60a máx., cerca estación tren Altafulla. Tel. 655.901.576 CHICO DE 55a cerca de Reus, busca chica para amistad i posible relación. Tel. 650.223.207 TREBALL MASSATGES RELAX VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259 CHICO PARA CHICO. Masa je erótico. Tel: 602.408.920 ¡¡TERAPÉUTICA ERÓTICA!! ¡¡Volveréis!!. Tel: 671.715.779 MAYCA CATALANA. Exce lentes masajes. Precios adap tables. Final al gusto!!!! Tel: 692.780.087 CONTACTES DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874 CARLA “Diosa del placer”. MARTINA 20A. SEGURTORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047 TARRAGONA. MARTA catalana madureta. Tel: 604.260.384 MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 623.267.323 CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 PECHUGONA MADURITA. Todos servicios. Tarragona. Tel: 643.136.495 TRANSEXUAL YENNY. ¡¡¡Jo vencita, encantadora!!! Servi cios completos. Calafell. Total discreción. Tel. 693.430.618 BUSCO CHICA RESPONSA

L’HORÒSCOP Atenció amb els nous coneguts i amb les plans.complicarocultsAguaitend’amistatrelacionsoamor.enemicspodenelsteus 21/03 al 20/04 ÀRIES Jornada per a ex pressar tota la teva energia amb les fortes neces sitats passionals que amagues al teu interior. Obre més els ulls. 21/04 al 21/05 TAURE

Ves amb comp te amb les teves aventures amoro ses. Amb gran fa cilitat et portaran a esclats passio nals poc contro lables. 24/10 al 22/11 ESCORPÍ

Una ansietat t’im pedirà veure cla rament els passos a donar. Deixa’t guiar per la teva intuïció i no t’obli dis persones.d’aquestes 23/11 al 21/12 SAGITARI T’enfrontaràs a una lluita entre el que vols el que el medi dràsextremesadoptist’ofereix.ambientAvuinoposicionsoperl’aconseguit. 22/12 al 20/01 CAPRICORN

REUS.

Els teus abastarte.mésaixòprecipitadamentestàssentimentalsdesitjoselsvivintmoltipotcausar-ted’unconflicTractadenomassa. 22/05 al 21/06 BESSONS Jornada impor tant pel nombre de persones que estaran amb tu per les experi ències que viuràs amb elles. La t’acompanyarà.sort 22/06 al 23/07 CRANC

TARRAGONA. CRISTOBAL COLON. Piso en venta de 4 habitaciones y 1 baño completo con plato de ducha y aseo. Cocina independiente. Soleado y luminoso.Balcón amplio. A/A con bomba C/F. Ascensor. Servicios a un paso. Precio: 239.000 €

CONSTANTÍ. Piso en venta 4 habitaciones y 2 baños. A/a y calefacción GN. Cocina con galería. Terraza. Ascensor. Precio: 78.000 €.

VENDO BAR EN LA PI NEDA. Interesados llamar

SEXY PECHUGONA besucona… Tarragona. Tel: 643.169.924 CASA SUSANA. ¡¡¡NUE VAS!!!. 25€. Tel: 977.32.15.68 VIUDA ESPAÑOLA 44a, ardiente. Tel. 612.594.049 Reus. JULIA MASSATGISTA. Cata lana, sensual, tendre, explosi va, morbosa. Felicitat assegu rada!!! Reus.Tel: 634.777.389 ANA. Madurita perfecta!!! Tarragona. Tel: 602.033.898 TARRAGONA. MARÍA. Ma durita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215 COLOMBIANA 55A. ¡¡¡Recién llegada!!!. Complaciente. Tel: 624.693.964 ESTHER MADURITA. Aman te cariñosa. De 10 a 16 hrs - de lunes a jueves. Tel: 632.881.915 ¡¡¡AMANTE PERFEC TA!!! Total discreción. Tel: 671.715.779 SE MANTENIMIENTO,SERVICIOSOFRECENDEREFORMASYCONSTRUCCIÓN.Presupuestosincompromiso.Tel:615.891.932

IMMOBILIÀRIA CLASSIFICATS

24ºMàxima MínimaCompleteu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat. Nivell mitjà SUDOKU www.diarimes.com Redacció El cicle de concerts del Jardí So nor continua el seu recorregut pel Camp de Tarragona i aquest cap de setmana arriba al pati de l’Església d’Altafulla. L’esdeve niment va donar el tret de sor tida a inicis del mes de juliol a Montferri i no aturarà les seves propostes fins al 24 de setembre amb el concert de cloenda d’Eva Fernández al Pont del Diable de Tarragona.Elfestival del Jardí Sonor va néixer amb l’objectiu de com binar la música amb ambients particulars a l’aire lliure amb molt d’encant. Cada concert es presenta com una experiència única que s’acompanya amb degustacions de productes de quilòmetre zero i alguns d’ells també amb exposicions d’art. Montferri va ser el punt de partida del cicle de concerts el 2020 i enguany va repetir sent la seu de dos concerts. Jhana Beat va ser la primera artista i va oferir un concert diferent de l’habitual on el beatbox va ser el protagonista. El grup Seward va canviar de registre al jazz i rock per embogir la nit al Santuari de Montserrat.ElCatllar va ser la segona seu del cicle de concerts, concre tament es va celebrar al Corral del Neri amb la veu de Lynne Martin i la música de Roger Co nesa. El Jardí Sonor destaca per la gran varietat d’estils musicals i Martin ho va demostrar en una nit carregada de sentiment i in timitat.

30º

CarrerTARRAGONAManuel de Falla, 12 Baixos 977 21 11 54 CarrerREUS Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43www.diarimes.com

El Catllar i Montferri van ser les primeres aturades del Jardí Sonor Lynne Martin i Seward són dos dels grups que han actuat durant el festival

Estat del cel El cel estarà serè o poc ennuvolat, si bé a partir de mig dia creixeran nuvolades a punts del Pirineu, Prepirineu, interior del quadrant nord-est i resta del prelitoral. A banda, hi haurà intervals de núvols baixos a l’inici i fi nal del dia a punts del litoral i prelitoral, sobretot de la meitat sud. Precipitacions A partir de migdia s’esperen alguns ruixats a punts del Pirineu, Prepirineu i interior del quadrant nord-est i resta del prelitoral. En general seran febles, localment moderats a l’interior del quadrant nord-est i acumula ran quantitats entre minses i poc abundants. Localment aniran acompanyats de tempesta i de calamarsa o pe dra.

El programa continua aquest dissabte a Altafulla i clourà a Vespella de Gaià i Tarragona MÚSICA SENTITSELS

El cicle de concerts del Jardí Sonor combina les melodies i la natura pels municipis del Camp de Tarragona fins al 24 de setembre CULTURA

EL TEMPS

CarrerTARRAGONAManuel de Falla, 12 Baixos 977 21 11 54 CarrerREUS Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43

PER A TOTS

JARDÍ SONOR

El cicle del Jardí Sonor conti nuarà aquest cap de setmana a Altafulla amb l’actuació de Bit xe. El cantautor de Prat de Llo bregat es compara amb autors com Lluís Llach o Joan Manel Serat a partir de les seves lletres, que estan plenes de missatges, històries i vivències que aquest dissabte ompliran el pati de l’Es glésia del municipi. El cost de l’entrada és de vuit a deu euros i a banda de la música també es podrà gaudir d’una exposició d’art.Els últims concerts del cicle arribaran al setembre. Vespeia del Gaià, amb Montferri, sego na seu que va donar el tret de sortida al Jardí Sonor en els seus inicis. Les Escarteen Sisters ofe riran l’antepenúltima actuació de tot el cicle al Jardí Susu i Mar ta del municipi. Les germanes porten tota la vida que actuen juntes i els entorns rurals eren presents des de la seva infantesa al Penedès. Amb violoncel, violí i les seves cordes vocals, ompli ran de música el municipi del Tarragonès el deu de setembre a un cost de deu euros. El mateix cap de setmana, Bigott actuarà a la ciutat de Tarragona en el marc de les festes de Santa Te cla. L’artista oferirà el seu últim treball, Spiders Sing, al Parc Saa vedra l’11 de setembre a un cost de 12 i 14 euros d’entrada.

El festival del Jardí Sonor clourà també a Tarragona amb l’actuació d’Eva Fernández. La cantant barcelonina oferirà el 24 de setembre, a les 19 hores, l’actuació de jazz als peus d’uns dels punts més emblemàtics de la ciutat, l’aqüeducte del Pont del Diable. Aquesta vegada, el concert serà gratuït.