Dimecres 7 de setembre de 2022

Page 1

Dimecres, 7 de setembre de 2022 núm. www.diarimes.com4.623 CAMP AJ. MONT ROIG GERARD MARTÍ Mont-roig inicia la conversió de la plaça Jaén en una zona lúdica CAMP Tindrà jocs inclusius, espai per a una setantena d’activitats i una capacitat per a 190 usuaris. P8 CAMBRILS Junts aAbellaJosepprimàriesconvocaiLluísrenunciapresentar-se Tres candidats opten, de moment, a ser els alcaldables. P9 TARRAGONA quatrevoluminosos10.378haL’Ajuntamentrecollittonesdeenanys Bona part d’aquests residus es llencen de forma incontrolada. P3 PinaretRomaniafolkloreexhibeixCambrilseldeal Acull les d’Adifolk.Jornades50enesFolklòriques P9 Moltes escoles de Tarragona acusen la manca de llibres de text en l’inici de curs EDUCACIÓ El preu del paper i la pròrroga en l’aplicació del nou currículum han afectat la producció editorial. P2 REUS Recullen l’accessibilitatquepersignatures5.000reclamaresmillori Un grup de minusvàlids les han registrat a l’Ajuntament. P6 TARRAGONA IndependènciapasseignauslesEnderroquenantiguesdeldela L’espai s’ocuparà amb l’ampliació del pàrquing dissuasiu. P3 GERARD MARTÍ

TARRAGONA

EDUCACIÓ

2 diarimés 07/09/2022

«La majoria dels llibres haurien d’arribar durant la primera quinzena de setembre» Les editorials haurien rebaixat la producció a l’estiu per l’augment del preu del paper

Les editorials han apostat aquest estiu per fer tirades més curtes, ja que encara no sabien quina seria la demanda real ACN

Redacció El Congrés Internacional Dolia ex Hispania arriba avui a Tar ragona. La trobada, que reunirà un centenar d’arqueòlegs de diversos països, té per objectiu recopilar informació sobre els dolia hispànics trobats a cadas cuna de les antigues províncies, Tarraconensis, Lusitania i Bae tica. Un dolium és un recipient de grans mides emprat en època romana per a emmagatzemar aliments. Tanmateix, permetrà integrar els resultats de la in vestigació arqueològica recent.

Es compartirà informació de recipients romans John Bugarin La preparació de la tornada a l’escola ha sigut complicada per algunes famílies. Tant per l’en cariment del material escolar, que ha suposat un cop dur a ni vell econòmic, com per la falta d’alguns llibres de text a les lli breries. Un problema que encara persisteix i que s’espera que se solucioni en els pròxims dies. «Els pares d’alguns alumnes han comentat que hi ha llibres que encara no els han arribat, no sabem què passa exactament», afirma Carmelo Aguilar, secreta ri de l’AFA Escola Tarragona. Les editorials indiquen que el princi pal causant d’aquesta problemà tica és el retard en l’aplicació de la nova llei educativa. «Entre l’endarreriment de l’aprovació del Reial Decret que estableix les ensenyances míni mes i que a Catalunya encara no s’ha acabat d’aprovar el decret autonòmic, ha retardat l’elecció dels llibres per part dels profes sors», comenten des de l’Aso ciación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza (ANELE). «Normalment ja ho tenen clar abans d’acabar el curs, però amb la incertesa que ha cre at el desenvolupament de la nova llei, enguany ha sigut diferent», aclareixen. Les editorials no han pogut treballar amb previsió, ja que les peticions no s’han fet fins gairebé finals d’estiu. Per això, la majoria va decidir dosificar la producció de llibres de text. «Com les editorials no sabien quina seria la demanda de llibres de text, molts van ser previsors per evitar tenir pèrdues en el fu tur», indican des d’ANELE. L’augment del preu del paper també podria haver influït en la decisió de rebaixar la producció. «Ja sabíem la situació que ens trobaríem, les editorials estan fent tirades molt curtes pel cost del paper», confessa Mónica Pascual, responsable d’Abacus Tarragona. Des de Galatea Lli bres de Reus, també són consci ents de «la crisi del paper». Joan Peñas, un dels responsables, creu que «la pujada del seu preu i la crisi de comerç de fa un any han afectat molt a les editorials». Reconeix, però, que el principal motiu de la manca de llibres de text és «perquè han tardat molt en aprovar els temaris de la nova programació, les editorials no han tingut temps per preparar bé lesFaltencomandes».alguns llibres de text nous, però també d’antics. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar al març que l’aplicació del nou currículum es podrà ajornar fins al curs vinent si el centre ho de sitja. Des d’ANELE comenten «les declaracions de Cambray van fer dubtar molts professors, que es van plantejar seguir amb els llibres que ja utilitzaven». «S’han hagut de reimprimir lli bres anteriors, un fet inesperat per a les editorials», afegeixen. Pascual apunta que «moltes editorials han apostat per impri mir els nous, però hi ha col·legis que s’han decantat pels antics». Aquest malentès ha agreujat el problema que viuen les famílies que encara no tenen els seus lli bres.Altres comunitats autònomes com Andalusia, Galícia, el País Basc o Múrcia, han viscut una situació semblant. La nova llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE) ha modificat els temes que s’han d’ensenyar a les escoles. Des de l’Asociación de Editores de Libros de Texto y Material Escolar confessen que han tingut dificultats a l’hora de planificar la producció, ja que faltaven continguts autonòmics, que «comprenen un 50% dels temaris a Catalunya». Solució en els pròxims dies «Les famílies no estan contentes amb la situació, moltes s’enfa den quan venen i no tenim els llibres», explica la responsable d’Abacus Tarragona, que afegeix que «nosaltres depenem de l’edi torial, no podem fer res, només som el nexe d’unió». A Galatea Llibres també hi van pares cada dia per preguntar si ja han arri bat les seves comandes, tot i que l’ambient no és tan tens. «Vull agrair la paciència exquisida que tenen els pares, igual que els professors, tots entenen la situa ció», explica Joan Peñas. Maria Eugenia Suárez, presidenta de l’AMPA Santa Teresa de Jesús, detalla que «algunes persones han trobat a faltar alguns llibres, però no ha suposat un problema pels professors, que poden fer les classes igual i ensenyen amb els queLatenen».previsió és que durant els pròxims dies arribin tots els llibres que falten. «En principi s’hauria de solucionar durant els pròxims dies, les editorials estan readaptant les seves logístiques per atendre totes les demandes que estan pendents», afirmen des de l’ANELE. La responsable d’Abacus preveu que «la majo ria de llibres haurien d’arribar durant la primera quinzena de setembre, però és possible que alguns arribin a la segona». Per la seva banda, Peñas reconeix que «els primers interessats a solucionar això són les pròpies editorials». «Amb bona voluntat, tots podran tenir els seus llibres en unes setmanes», conclou.

Falten llibres de text pel retard en l’aplicació de la nova llei educativa

Les editorials estan readaptant les seves logístiques per atendre totes les demandes pendents.

Avancen les obres de rehabilitació de la coberta de l’Ajuntament Les obres de rehabilitació de la coberta i les balustrades del Palau Municipal continuen avançant. Aquests dies s’està desmuntant la part de la bas tida de l’entrada principal i una part de la bastida del Saló de Plens. Durant aquests me sos s’ha restaurat la balustra da i els elements escultòrics d’aquesta part de l’edifici. Ara es continuarà amb les tasques de restauració de la cober ta. Les obres es van iniciar el passat mes de gener i està previst que tinguin una dura da aproximada de 13 mesos. El pressupost d’adjudicació és de 504.962,62 euros amb IVA i l’empresa adjudicatària és Re cop Restauracions Arquitectò niques, SL. Les pròximes inter vencions es faran a la façana i en l’enllumenat. Redacció L’alcalde felicita Maria Morillas en la celebració del seu centè aniversari L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà i la consellera res ponsable de Gent Gran, Maria José López, van visitar ahir a la tarda la senyora Maria Mo rillas a la residència de Gent Gran Mare de Déu de la Mercè, amb motiu del seu aniversari. Morillas celebrava ahir els seu 100 anys i l’alcalde de la ciutat li va voler retre homenatge. L’alcalde Ricomà va expressar que «és un goig poder compar tir amb vostè i la seva família al complet aquest aniversari tan especial». Maria Morillas Guilarte va néixer a Guadix (Granada) el 6 de setembre del 1922, és mare de 9 fills i va arribar a Tarragona ara fa uns 60 anys on s’hi va quedar i va formar la seva família. El que més li agrada de Tarragona és el mar. Redacció

El congrés arqueològic Dolia ex Hispania arriba avui a Tarragona ARQUEOLOGIA

El Congrés s’estendrà al llarg de tres dies, fins al divendres, en lloc de dividir-se en les dues jor nades habituals, després que el volum de propostes d’assistèn cia rebudes superés les expec tatives. En aquests moments, l’aforament per anar de públic presencialment ja està complet, però també es podran seguir les sessions en línia. El director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Josep Maria Palet, i l’investigador Ramon Járrega seran els encarregats de conduir l’acte inaugural de la trobada. La primera conferència, avui a les 9.30 hores, anirà a càrrec de la doctora Charlotte Carrato.

Les tones retirades de voluminosos han augmentat un 5,28% respecte a inicis de 2021 «Cada vegada més els ciutadans fan un bon ús del servei verd», comenta Jordi Fortuny Imatge d’arxiu de residus voluminosos a una illa de contenidors al barri de Campclar.

La previsió de l’EMT és que les obres d’ampliació de l’aparcament finalitzin abans d’acabar l’any

Enderroquen dues naus del passeig de la Independència per ampliar el pàrquing

MOBILITAT

Alguns dies d’estiu la meitat de la recollida d’aquesta mena és incontrolada, segons calcula el conseller de Neteja Pública, Jordi Fortuny

Roger Freixa Les obres de l’ampliació de l’aparcament del passeig de la Independència continuen avançant. Ahir, es va executar l’enderroc de les antigues naus ubicades sobre el terreny on s’instal·laran les noves places de pàrquing. La capacitat actual d’aquest aparcament, que funci ona com a zona taronja, és de 64 places, però, arran de l’enderroc de les naus de davant de la Taba calera, que havien estat un taller mecànic, i a la posterior ampli ació, que es preveu que acabi a finals d’aquest any, es duplicarà la seva capacitat. Segons el ca lendari previst per l’Empresa Municipal de Transports (EMT) a principis d’estiu, quan Endesa va dur a terme el soterrament del cablejat elèctric de la via, les obres estan avançant al ritme adequat. Després de finalitzar la fase d’enderroc, la construcció de les noves places de pàrquing tindrà una durada aproximada de dos mesos. Una vegada aca bats els treballs, la zona compta rà amb més places d’aparcament dissuasiu als límits del centre de la ciutat. La finalitat és descon gestionar Tarragona de vehicles i, alhora, oferir una bona conne xió amb el mateix centre.

NETEJA

307/09/2022 diarimésTARRAGONA OLÍVIA MOLET

GERARD MARTÍ Imatge de les naus enderrocades de davant de la Tabacalera.

Roger Freixa Els serveis de neteja de l’Ajunta ment de Tarragona han recollit un total de 10.378,31 tones de voluminosos des de l’any 2019. Les dades corresponen als resi dus d’aquesta mena abocats al costat de les illes de contenidors, sigui de manera programada o incontrolada. En aquest sentit, el conseller de Neteja Pública, Jordi Fortuny, calcula que alguns dies de temporada alta més de la mei tat de voluminosos recollits són incontrolats. «La resta de l’any, la quantitat és molt inferior», se gonsTanmateix,Fortuny. el mateix conseller de Neteja Pública considera que «cada vegada més els ciutadans fan un bon ús del servei verd, la qual cosa es tradueix en unes xifres que demostren que man tenim el nivell de recollida de voluminosos». Fins al passat mes de juliol, la quantitat de volumi nosos registrada pel consistori és de 1.738,613 tones. Aquesta xifra suposa un augment del 5,28% respecte a la recollida de l’any passat en el mateix període de temps (de gener a juliol). En total, el 2022 es van recollir 2.835,998 tones. Respecte al 2019, quan es van recollir 2.890,864 tones, l’in crement és del 7,02%. Pel que fa a l’any 2020, les xifres registrades de recollida de voluminosos van patir un descens més accentuat durant el primer semestre, la qual cosa s’atribueix a l’inici de la pandè mia de covid-19. Els ciutadans i comerços de Tarragona no van utilitzar el servei de recollida de voluminosos amb la freqüència habitual. Per tant, els mesos de confinament més restrictiu la davallada va ser considerable. L’abril del mateix any, el primer mes complet de confinament, l’Ajuntament de Tarragona tan sols va recollir 40.420 tones, quan l’usual cada mes és superar les 200.000. En termes compa ratius, l’augment de recollida de 2022 respecte al 2020 és del 14,22%.D’altra banda, la recollida de voluminosos sense previ avís suposa una dificultat a l’hora de netejar la via pública de la ciu tat, ja que la manca de previsió obliga l’Ajuntament a tenir un equip de reforç per retirar-los dels carrers on es trobin. La mi llor planificació de la recollida suposaria un estalvi de diners, la qual cosa es vol aconseguir a través de diferents millores que contemplarà el pròxim contracte de la neteja. El contracte en qües tió entrarà en vigor l’any vinent i també té la finalitat de millorar el reciclatge arreu de la ciutat. Una de les mesures previstes és la instal·lació de contenidors tan cats, que funcionen amb targeta identificativa, arreu de la ciutat. Aquesta mena de contenidors es van instal·lar com a prova pilot l’any passat al Serrallo, Sant Pere i Sant Pau i Cala Romana, on el reciclatge ha augmentat fins al voltant del 60% de mitjana entre els tres Alhora,barris.altres voluminosos, i també altres tipus de residus, s’han recollit en el moment de netejar abocadors il·legals. Re centment, l’Ajuntament va re tirar nou tones d’escombraries i voluminosos repartits entre vint punts d’arreu de Tarragona on diferents agents del territori acudien per desfer-se de les es combraries. Netejar abocadors il·legals és un dels objectius del consistori i, segons Fortuny, un 90% dels abocadors que hi ha via s’han erradicat en els darrers anys.

Tarragona recull 10.378 tones de voluminosos en els darrers quatre anys

Per posar-hi remei, el 2021 es va crear un nou dispositiu d’acom panyament, orientació i inserció laboral específic per a persones trans. Des de la seva implemen tació han atès una vintena de persones, la meitat de les quals ja han trobat treball. «Des del 2017 hem obert di ferents vies per atendre els seus problemes», comenta Díaz. El primer que van fer, va ser mo dificar programes informàtics i protocols perquè puguin iden tificar-se pel seu nom i gènere sentit. Per una altra banda, Rosa Maria Alegret, de l’Oficina de Treball del SOC de Tarragona Centre, exposa que «des d’octu bre de 2020, per trencar amb la binarització tradicional, el SOC va treure el tractament de senyor i senyora a les comunicacions». El dispositiu d’orientació la boral especialitzat per persones trans es va crear a mitjans de 2021. «Vam constatar que dins del col·lectiu hi havia caracte rístiques individuals diferenci ades i calia tenir experts per fer una orientació adequada per cadascú», especifica Díaz. Els orientadors són sensibles amb la realitat del col·lectiu i han re but formació específica que els permet conèixer les seves ne cessitats en matèria d’ocupació per poder oferir una atenció i un acompanyament personalitzat i de qualitat en el procés d’inserció laboral, segons indica Alegret. Aquest servei trenca amb la dinàmica de treball del SOC, que «sempre es treballa per oficines, però en aquest cas és més ampli i es treballa en xarxa a tot Cata lunya. A l’oficina de Tarragona Centre atenem, sobretot, perso nes del Camp de Tarragona, però també poden venir persones de fora del nostre àmbit». Segons comenta Alegret, totes les per sones trans poden anar direc tament a l’oficina de treball, on poden decidir si volen participar en el servei d’acompanyament específic: «Si diuen que no, nos altres només posem el seu nom sentit i després li exposem tots els recursos que oferim des del SOC, com a qualsevol altra per sona aturada».

Treball i formació trans La tercera iniciativa que s’ha posat en marxa per donar su port al col·lectiu és el programa Treball i formació trans. Inici alment, aquest es dirigia també als aturats de llarga durada i les dones en situació de vulnerabi litat. «Tenim un pressupost que es destina a les entitats sense ànim de lucre que vulguin con tractar persones trans», detalla Díaz. «Col·laborem a través de la subvenció del seu contrac te i de la formació específica». Enguany, es tornarà a reeditar aquesta convocatòria, però amb la novetat que «ara també els ajuntaments poden presentar els seus projectes». La subdirectora general de Polítiques Actives del SOC conclou que «les empreses haurien de posar en valor la for talesa i resiliència que mostren les persones trans».

TARRAGONA

Han atès 20 persones del col·lectiu des de la implementació del servei a l’oficina de Tarragona LABORAL Una desena de persones trans troba feina a través del nou servei del SOC L’oficina de treball de Tarragona Centre ofereix aquest dispositiu d’orientació laboral especialitzat des de l’any passat ACN Foto d’arxiu d’una persona trans de Tarragona parlant amb una treballadora del SOC.

Teodoro, de Godó Strategies, parlarà de comunicació eficaç al ‘Bon dia Tarragona’ El director de Branded Con tent i Accions Especials de Godó Strategies, el reusenc Alejandro Teodoro, assistirà el 16 de setembre a la Cambra de Tarragona per presentar la sessió Marques, mitjans i au diències: la comunicació eficaç en l’era del (des)amor. La con ferència tindrà lloc en el marc d’una nova edició del cicle de jornades Bon dia Tarragona, que se celebrarà en format hí brid. Llicenciat en Periodisme per la URV, Teodoro va im pulsar durant vuit anys plans de comunicació i de desenvo lupament de negoci a escala nacional i internacional en di ferents agències. Des de 2016, treballa a Godó Strategies, feina que compagina amb la formació en múltiples àmbits de la comunicació. Redacció Les migracions, tema de debat a la Reial Societat Arqueològica

Així ho han comprovat des del SOC, que porta des de fa anys participant en diferents fòrums, amb la col·laboració de la Direc ció General d’Igualtat de la Ge neralitat, per conèixer la situació que patien. «Tot va començar amb la nostra participació en diferents sessions, en les quals, gent del col·lectiu ens va posar de manifest la seva complicació per trobar feina», explica Susana Díaz, subdirectora general de Po lítiques Actives del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).

La Reial Societat Arqueolò gica Tarraconense organitza aquesta tarda el tercer col loqui obert al pati de la seva seu, que serà presentat per Cinta S. Bellmunt i Xavier Allué. El tema central del de bat seran les migracions. «Les d’ara, les d’abans. El perquè i com condicionen la humani tat. La integració de la diversi tat», són els aspectes a tractar que planteja l’organització. L’entrada serà lliure. Redacció Redacció Els tallers dels artistes de la Part Alta tornen a obrir-se després d’anys sense fer-ho per mostrar al públic l’aspecte més íntim del treball d’un pintor, un escultor o un ceramista: el mateix taller i l’espai creatiu. Al llarg de tres jornades, els participants or ganitzaran activitats culturals als tallers, relacionades amb la seva disciplina artística, amb l’objectiu de fer partícips els visitants del procés de creació.

Tanmateix, hi haurà propos tes itinerants que enllaçaran el recorregut pel nucli antic de la ciutat. L’edició d’enguany de Tallers Oberts, que tindrà lloc els dies 9, 10 i 11 de setembre, comptarà amb la col·laboració de 17 tallers i 42 artistes. La con sellera de Cultura de la ciutat, Inés Solé, va agrair ahir als ar tistes la iniciativa i va manifes tar que, des del consistori, cre uen «en activitats com aquesta que aposten per la transfor mació social, que aporten al barri un moviment cultural i econòmic rellevant». En repre sentació dels participants, el fotògraf Pep Escoda va expres sar que s’ha de promocionar la proposta perquè perduri. «Hem d’esdevenir el Montmartre tar ragoní», va concloure, al·ludint al barri dels artistes de París.

4 diarimés 07/09/2022

Els artistes de la Part Alta tornen a obrir els seus tallers al públic ART La iniciativa tindrà lloc aquest cap de setmana John Bugarin Les persones trans són un dels col·lectius que troben més difi cultats a l’hora de buscar treball.

CULTURA

GERARD MARTÍ L’alcalde, Pau Ricomà, i la consellera Paula Varas. Els centres cívics organitzaran 130 activitats aquesta tardor La Xarxa Municipal de Centres Cívics de Tarragona estrena l’1 d’octubre la programació d’ac tivitats per a aquesta tardor, un programa amb 130 activitats que suposen una oferta d’apro ximadament 2.000 places. Ahir, l’alcalde, Pau Ricomà, acompa nyat de la consellera de Centres Cívics, Paula Varas, talleristes i usuaris, va presentar el de tall de la programació. A més de les propostes d’oci i lleure, els equipaments continuaran oferint el servei de ludoteques municipals, d’atenció a la ciu tadania i de reforç i suport edu catiu. D’entre les 56 novetats d’aquesta tardor, destaquen els cursos d’anar amb bicicle ta i la sortida a Sant Simplici, on es complementarà el repte d’Anna Saballs (100xSantSim plici) amb la neteja de l’entorn a càrrec de l’Associació Aurora. Les inscripcions a les activitats es podran fer a partir del 14 de setembre.

Sergi Peralta Moreno «Tenen la Granja abandonada», assevera el president de l’associ ació de veïns del barri, Francisco Rosillo. Menciona que hi ha molt marge de millora en temes com els parcs, la seguretat, la neteja, l’estat de l’asfalt i la senyalització viària. «Alguns parcs estan mig abandonats; els altres, aban donats. Volen fer un altre parc, una altra urbanització, però els que estan, els deixen de costat», lamenta. Emfatitza, però, que aquesta sensació de deixadesa no és recent, sinó que fa quatre anys que denuncia el mateix. «Han fet puntualment alguna cosa, però el barri no està en con dicions», declara. «La funció crítica de l’associa ció de veïns, la respectem i l’en tenem. Està bé que sigui exigent per millorar coses del barri», respon el conseller de Territo ri i Espais Públics, Xavier Puig. «Però pensem que hi ha una sèrie de coses que sí que s’han fet», afegeix. El regidor assenyala la instal·lació de camps de pe tanca, la construcció d’un parc saludable, les repintades a pas sos de vianants o el projecte per implantar una barrera acústica vegetal entre l’Institut de Torre forta i el tram d’autovia T-11 com algunes de les accions que ha emprès l’Ajuntament per condi cionar l’espai. A més, especifica que algunes d’elles van sorgir a petició de la mateixa comunitat. «Intervencions menors se n’han fet moltes, sobretot per millorar l’accessibilitat o per solucionar el perill que la gent ensopegui, però en calen més», admet. Entre altres aspectes, reconeix que caldria fer una renovació de voreres i calçades no només al barri de la Granja, sinó a tota la ciutat de Tarragona, però co menta que, per fer-ho, es reque reix una capacitat pressupostària de què no disposa el consistori. «Sempre que ens han dema nat que hi siguem, hi hem estat», declara Puig. El conseller assegu ra que es manté una interlocució fluida i directa amb l’associació de veïns i que des del consistori sempre es fa tot el possible per resoldre els problemes que s’han pogut produir, sobre qüestions com la neteja o l’estat de les vore res. Rosillo agraeix la «sort» que té de dialogar sovint amb el go vern, però critica que és «com si parlés amb una paret» per la falta de solucions concretes. «Puc entendre que diguin que els hem de fer més cas, però amb fets i dades objectius, al barri hi som. Els fem tot el cas que via blement és possible i ho continu arem fent», conclou Puig.

VEÏNAL

El descampat on es farà la barrera acústica vegetal.

Els veïns de la Granja denuncien que el barri «no està en condicions»

El conseller Xavier Puig comprèn les queixes i admet que hi ha marge de millora, però considera que s’han fet intervencions per condicionar l’espai

PAULA MONTALVO

507/09/2022 diarimésTARRAGONA

CEDIDA La programació dels Centres Cívics potenciarà les propostes gratuïtes ACTIVITATS De les 160 propostes, 38 seran de franc

El

minusvàlids creu

Xavi Vendrell, monitor i co ordinador d’activitats d’acces sibilitat de la Lliga d’Afectats Reumatològics i Discapacitats de les comarques de Tarrago na, que treballa per una millora en l’accessibilitat de diferents punts de la zona, assegura que majoritàriament a Reus hi ha punts practicables, més que ac cessibles. Un espai practicable és aquell que permet l’accés a les persones amb mobilitat reduïda, però que no compleix la norma tiva. Tot i que la lliga treballa per a millorar l’accessibilitat sobre tot dels espais d’ús públic, com els bancs o les farmàcies, amb la seva experiència Vendrell ha vis cut, en més d’una ocasió, proble mes i dificultats per moure’s pels carrers de la ciutat. Tot i això, Vendrell afirma que els carrers de la ciutat ha millorat molt en concepte d’accessibilitat, però «encara queden coses per arre glar i treballar». Comparat amb altres municipis de les comar ques tarragonines, Reus és dels que compten amb millors infra estructures, per davant de ciutats com Tarragona. Vendrell, que tot i tenir mobilitat reduïda és molt atlètic, assegura que en alguns punts de la ciutat ha d’utilitzar la força per evitar zones conflic tives, com descendir alguns dels passos de vianants que no estan prou rebaixats, però «no tothom té prou força per fer-ho», afegeix. Val a dir que l’Ajuntament va encarregar fa dos anys un Pla Director batejat com Reus Ciutat Inclusiva amb l’objectiu de revi sar voreres i passos de vianants per definir itineraris accessibles de la xarxa de mobilitat. D’aquest se’n va fer la primera fase on, amb un pressupost 129.225 eu ros, es van adequar passos de vianants, instal·lar llambordes guia i ampliar voreres. grup de que l’Ajuntament no és conscient de les seves dificultats grup de minusvàlids recull 5.000 per millorar l’accessibilitat lliurar-les ahir a l’Ajuntament per mostrar la necessitat que es millorin les voreres i els carrers de la ciutat GERARD MARTÍ

L’Ajuntament va engegar un Pla per revisar l’accessibilitat.

Redacció La nova programació de tardor i hivern de la Xarxa de Centres Cívics de Reus afegeix nous tallers amb continuïtat durant tot el quadrimestre de diferents eixos temàtics, com ara d’arts plàstiques o de gastronomia, i consolida les activitats gratuïtes, augmentant l’oferta. La regido ra de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores, va presentar ahir un pro grama que comptarà amb 160 propostes, de les quals 38 seran completament gratuïtes. Activi tats en família, sortides de co neixement, xerrades temàtiques i tallers de cuina són els eixos temàtics que s’han distingit per aglomerar la programació de franc. En aquesta temporada, continua la col·laboració inter departamental i de treball trans versal amb altres departaments de l’Ajuntament com Salut Pú blica, Medi Ambient, Guàrdia Urbana o els centres d’atenció primària propers als centres cí vics, a través de xerrades infor matives o activitats vinculades a la primera infància, la salut, el reciclatge de residus o la segure tat viària, entre d’altres. Dins de les novetats plantejades per la nova programació, cal remarcar les activitats que conjuguen la gastronomia amb l’aprenen tatge d’idiomes com la Gastro nomia en italià al Mestral, o el Curs d’alemany en receptes de cuina al Llevant. Respecte a les arts gràfiques, s’incorpora una iniciació a l’ukulele, macramé i estampació tèxtil Bàtik. Al Cen tre Cívic Llevant es farà, com a novetat, una iniciació al retrat i, al Mestral s’inicia un nou cicle de l’activitat Històries viscudes al voltant d’una espelma, que fomenta l’intercanvi d’experièn cies viscudes pels assistents.

i Tony Pujol són dos reusencs amb mobilitat reduïda que, farts de tenir difi cultats per desplaçar-se pels car rers de la ciutat, van unir-se amb més persones amb problemes de mobilitat per posar en marxa un procés de recollida de firmes i presentar-les a l’Ajuntament. Concretament, demanen que el consistori millori l’accessibilitat dels carrers de Reus i que les ter rasses de bars i restaurants o els aparadors de les botigues no pu guin ocupar espais que dificul tin el pas de les seves cadires de rodes. El grup no només té l’ob jectiu que es millori l’urbanisme reusenc per a ells, sinó que cre uen que les famílies amb cotxets per als seus nadons, també te nen dificultats per desplaçar-se per la «Hiciutat.hamolts punts de Reus on es fa impossible passar amb la cadira de rodes, però molta gent o l’Ajuntament no se n’adonen», assegura Fuentes. Pel grup, les associacions no s’han mobilitzat prou i creu que amb aquest nou moviment l’Ajuntament pot ser més conscient de la situació. Un dels punts que consideren que no està adaptat per a ells és el carrer de les Carnisseries Ve lles, que connecta el Pallol amb la plaça del Mercadal. En aquest s’hi troben franges de llambor des antigues en relleu, que fan que el pas amb la cadira de rodes sigui incòmode per la tremolor que comporta. També asseguren que en diferents carrers de la ciu tat, com el d’Alcalde Segimon, han saltat diferents panots de la vorera. Per altre costat, els expo sitors de les verduleries reduei xen el pas o «el fan impossible», remarca Fuentes. Pel que fa al barri del Carme, el grup «no en tén com és possible que hi hagi voreres tan estretes per les quals no cap ni una cadira de rodes, ni una persona caminant», com és el cas del carrer Baix del Carme. Per últim, també han trobat di ferents passos de vianants on no només les baixades d’accés estan en mal estat o no n’hi ha, sinó que l’asfalt també està malmès.

Reus tercerapresentaContemporàniaCulturalasevatemporada Aquesta tarda l’Associació Cultural Anima’t farà pública la primera part de la tercera temporada del Reus Cultura Contemporània, la programa ció estable de música en viu que complementa la resta de propostes musicals i culturals de la capital del Baix Camp i que aquest any es consolida després de la pandèmia. En aquesta tercera temporada la programació comptarà amb més de 25 actuacions ampli ant espais: el Jardí de la casa Rull, l’Absenta, Lo Submarino, El Racó de La Palma; i lligams amb entitats locals com La Bullanga. El Reus Cultura Con temporània vetlla per dotar la ciutat d’una programació estable de música contempo rània que permet normalitzar el consum cultural al Camp de Tarragona. Aquest projecte és possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Reus, la Di putació de Tarragona i la Ge neralitat de Catalunya. També gràcies al seu patrocinador principal, Estrella Damm, així com la resta d’agents locals que hi col·laboren, com el res taurant 3de9 i el Bar Campus. Durant la presentació es podrà gaudir del talent i la sonoritat del grup de música Lenand, un duo de guitarra i veu for mat per Andreu Peral i Elena Garcia, que després de conèi xer-se virtualment l’any 2021, han donat forma a aquest pro jecte carregat de talent natural en el qual transcendeixen so norament i flueixen harmoni osament.

Redacció El Cementiri General de Reus acollirà el pròxim 20 de setem bre, a les 20.15 hores, una nova convocatòria del concert Músi ca per al Record, on la música farà de nexe de trobada en un espai tan sensible i emotiu com és el Cementiri General de Reus amb la voluntat expressa de re cordar i homenatjar les perso nes que han traspassat durant aquest darrer any. El concert d’enguany –que arriba ja a la seva setena edició– si bé recu perarà les condicions prèvies a la pandèmia, serà novament un record per tots aquells di funts que en el seu dia no van poder rebre aquell comiat que familiars i amics haurien de sitjat. Enguany, torna la dispo sició d’un escenari únic amb un aforament màxim de 400 persones. L’espai tindrà alguna particularitat especial d’accés a la zona de cadires, amb mo tiu de les obres de restauració del Panteó Boule i de l’espai que es remodelarà per poder acollir cerimònies. La proposta Música per al Record comptarà enguany amb la participació del Quintet Ennèagon Ensemble, una formació de joves músics procedents de la comarca que han realitzat els seus estudis musicals en centres de renom.

6 diarimés 07/09/2022 REUS

Anna González Un grup de persones amb mobi litat reduïda han recollit 5.000 firmes per demanar que es mi llori l’accessibilitat i mobilitat en els carrers del centre de Reus que van entregar ahir a l’Ajunta ment. El grup, en procés d’asso ciar-se, reclama normatives més estrictes respecte a l’ús de les voreres per part de les botigues i les terrasses dels restaurants, ja que asseguren que els hi treuen espai per passar amb les seves cadires de rodes. També creuen que moltes zones de la ciutat, com el barri del Carme, necessi ta arranjaments en punts on les voreres són tan reduïdes que han de passar per sobre del vial per a vehicles i d’altres on la manca de llambordes o problemes en l’asfalt els impedeix circular cò modament.JuliánFuentes

Van

Reus tindrà present als difunts amb la 7a edició de ‘Música per al Record’ CEMENTIRI El concert se celebrarà el dia 20 de setembre

MOBILITAT Un

firmes

La presentació del programa dels Centres Cívics, ahir.

Les Biblioteques inicien

DiadadiferentscommemoraL’AjuntamentambactesladeCatalunya

El grup creu que s’ha de prioritzar i invertir en polítiques socials per davant d’obres noves CEDIDA

El grup municipal del PSC recla marà, en el plenari d’aquest mes de setembre, que l’Ajuntament rebaixi els preus per al transport públic fins a arribar, com a mí nim, a una reducció del 50%. Els socialistes celebren la política de Pedro Sánchez d’oferir als ciuta dans la gratuïtat en el transport ferroviari i la rebaixa del 30% en abonaments d’autobusos urbans fins a final d’any, però creuen que el govern municipal hauria de seguir l’exemple de ciutats com Sant Cugat del Vallès, Rubí o Sevilla, on els consistoris aporta ran el 20% de la rebaixa afegida. Segons Andreu Martín, porta veu i alcaldable del grup, l’Ajun tament s’ha conformat amb la rebaixa del govern espanyol, «sense implicar-se per fer encara més accessibles els abonaments

per a tota la ciutadania». Tot i que Martín també mostra exem ples com la ciutat de Vigo, on l’Ajuntament aportarà un 40% extra –més del que aporta el go vern espanyol–, els socialistes re clamen almenys un 20% de des compte per part del consistori. Els socialistes van explicar ahir que són conscients de la inversió econòmica que l’augment de la rebaixa suposaria, però Martín va afirmar que veu més impor tant dedicar esforços en aquest àmbit, que no «invertir molts milions en remodelar el barri del Carrilet o en la construcció de la piscina publicoprivada. Són pro jectes que no corren tanta pre sa». Per als socialistes és priorita ri potenciar el transport públic, per aquesta raó veuen amb bons ulls les polítiques que l’adminis tració està duent a terme aquesta setmana, com és la gratuïtat del transport urbà per als 11.000 es tudiants, que disposaran de bit llets gratuïts per anar i tornar de l’institut a través de codis QR. Tot i això, consideren que aquesta oferta s’hauria d’ampliar a alum nes de primària i a altres sectors de la població durant més temps, «no només una setmana», afegia Martín.Enla roda de premsa d’ahir també hi va ser present la diputa da socialista al Congrés, Sandra Guaita, qui va posar en valor que els descomptes que està aplicant el mandat de Sánchez «impacten en els estudiants i treballadors que s’han de desplaçar cada dia». Per Guaita, és una mostra de la implicació del govern espanyol respecte a les polítiques socials per a millorar la vida de moltes famílies. L’altra rebaixa del go vern és en el transport ferrovia ri. La província de Tarragona és la demarcació que més abona ments de mitja distància ha ad quirit, 10.130.

LECTURA

Creuen que s’ha de seguir l’exemple de Rubí o Sant Cugat, on s’aporta un 20% extra de rebaixa

L’Ajuntament de Reus, junta ment amb l’Institut Municipal de Reus Cultura, ha organitzat diferents actes per comme morar la Diada Nacional de Catalunya a la capital del Baix Camp. El programa previst per al diumenge començarà a les 10 h. a la plaça Baluard, on es durà a terme l’acte comme moratiu amb la interpretació musical del Quartet Floral. Tot seguit, es realitzarà l’ofrena institucional de l’Ajuntament amb l’alcalde, la vicealcaldessa i portaveus dels grups muni cipals. Després, Maria Lluïsa Amorós, escriptora i filòloga, farà la Glossa de la Diada. A les 10.30 h., l’Orfeó Reusenc in terpretarà Els Segadors, seguit del Ball d’Homenatge a càrrec de Laura Roig. A partir de les 10.45 h., hi haurà les ofrenes florals a càrrec de les diferents entitats de la ciutat. La cloen da de l’acte comptarà amb un pilar a càrrec dels Xiquets de Reus i, posteriorment, amb el cant de Els Segadors. L’escrip tora i filla de Xavier Amorós, Maria Lluïsa Amorós, és la convidada de l’Ajuntament per Reus per fer la glossa de l’acte institucional. Redacció Terra Ferma i Julivert, en el concert de la diada d’Òmnium Òmnium Baix Camp organitza aquest divendres el Concert de la Diada, un acte per promoci onar i reivindicar la música en català i els grups musicals del territori. A partir de les 21 h., La Palma de Reus acollirà l’ac tuació del grup reusenc Terra Ferma, de llarga trajectòria i que aquest any s’acomiada dels escenaris, i del grup Juli vert, que portarà les seves can çons populars i de taverna per fer ballar els assistents. Redacció Les Biblioteques Municipals co mencen les activitats previstes per al nou curs amb una exten sa programació per als clubs de lectura, que compten amb 24 propostes diferents per a perso nes de totes les edats. La majoria de clubs comparteixen el ma teix sistema de funcionament: una trobada mensual d’un grup d’entre 10 i 20 persones que es fa després de la lectura del ma teix text, i en la qual, de manera igualitària, tots els membres que ho desitgen exposen la seva opi nió i la seva experiència lectora. Els llibres els facilita les bibliote ques a través del servei de prés tec de lots de la Central de Prés tec del Servei de Biblioteques de la Generalitat, o a través del Ser vei de Préstec Interbibliotecari. D’entre totes les propostes, hi ha tres que són iniciativa de di ferents departaments de l’Ajun tament o d’entitats, com són el Club de lectura feminista amb el Casal de les Dones i el col·lectiu H2O, el Club Enrola’t, proposat per l’Associació Rol i Jocs, el club per a professorat de secundària, que és una acció formativa per a mestres del Departament d’Edu cació i el Club El sentit de la vida proposat per Persones grans.

POLÍTICA

Anna González

El PSC reclama una rebaixa del 50% en el preu del transport urbà

Aquesta és una de les línies per crear xarxa amb el teixit associa tiu de la ciutat i fomentar l’exer cici de la lectura entre el públic de tots els àmbits. A Reus, les biblioteques s’estan recuperant amb força de la crisi de la pandè mia. Una bona mostra ha estat la programació dels mesos de juliol i agost, com Joc de lectura, Bibli oteques amb DO o Biblioteques Chillout, en la qual han partici pat al voltant de 2.000 persones i un total de 22.000 han fet ús de les instal·lacions bibliote càries. En el mateix període de l’any 2021 hi va haver un total de 15.000 visitants, unes 7.000 persones menys. el curs amb 24 clubs de lectura per a totes les edats

Andreu Martín, Sandra Guaita i més membres del grup municipal a l’estació de trens.

Durant el curs passat es van realitzar un total de 220 sessions amb 1.900 assistents

707/09/2022 diarimésREUS

MONT-ROIG DEL CAMP

Mont-roig comença les obres de la plaça Jaén de Miami Platja

Redacció L’Ajuntament de Mont-roig ini ciarà les obres de la plaça Jaén, on es farà un gran espai lúdic amb jocs inclusius per a infants de totes les franges d’edat i ado lescents, amb més de setanta activitats i capacitat per a 190 usuaris al mateix temps, aquest mes. Paral·lelament, els treballs de remodelació de l’avinguda Barcelona es desenvolupen a bon ritme, segons ha informat l’Ajuntament de Mont-roig del Camp.Les obres de construcció de la nova plaça de Jaén, que es convertirà en una plaça de pla taforma única i que contemplen la incorporació d’una important i moderna zona de jocs infan tils, comencen aquest mes amb una primera fase d’enderrocs que tindrà lloc durant les pròxi mes setmanes i fins a finals de novembre. Aquestes obres són paral·leles a les de reforma del segon tram de l’avinguda Barce lona entre les avingudes de Cadis i Màlaga que enllacen amb la reforma de la primera fase fina litzada fa poc més de tres anys. A la plaça de Jaén, un cop hagin finalitzat els enderrocs inicials, començarà la instal·lació de tots els serveis: el nou clavegueram, pluvials, aigua, gas, xarxa elèc trica baixa tensió, telecomunica cions i l’enllumenat públic, amb previsió que els treballs finalitzin el pròxim mes de novembre. A partir d’aquest moment s’urba nitzarà la plaça de Jaén, amb uns treballs que duraran fins al mes d’abril, moment a partir del qual s’instal·laran els nous jocs infan tils. L’obra està prevista que fina litzi el mes de maig de l’any 2023 amb la instal·lació del paviment de cautxú, ideal per les activitats de la canalla. Segons el consisto ri, la nova plaça de Jaén, amb el projecte enllestit, s’ha de conver tir amb un espai referencial pel Miami Platja del futur. La zona lúdica de la plaça de Jaén incor porarà algunes de les darreres novetats en aquesta mena d’es pais d’oci i socialització al carrer. En el nou espai, s’hi podran rea litzar una setantena d’activitats lúdiques totalment accessibles als nens amb discapacitats.

AJUNTAMENT

Un cop finalitzin els enderrocs decomençaràinicials,lainstal·lacióserveis

L’Hospitalet de l’Infant celebrarà el Mercat Medieval del 16 al 18 de setembre Del 16 al 18 de setembre, al voltant de l’emblemàtic Hos pital del Coll de Balaguer, se celebrarà el Mercat Medieval de l’Hospitalet de l’Infant, en el format tradicional, previ a la pandèmia de la covid-19. En aquesta 26a edició, les parades del Mercat es tornaran a instal lar a la plaça Catalunya en lloc de fer-ho a la plaça Berenguer d’Entença. En concret, hi hau rà una vuitantena de parades (una trentena més que l’any 2021), de productes d’artesa nia, d’alimentació o de teràpi es naturals, entre d’altres, amb ambientació medieval, que es taran obertes de 10 a 14 h. i de 17 a 21 h. També es recuperarà el sopar medieval del dissabte a la plaça Berenguer d’Enten ça, amb un espectacle titulat La fada del foc. Les persones interessades a assistir-hi po den comprar els tiquets fins a l’11 de setembre (del 6 al 8 de setembre, de les 18 a les 20 h. a l’Oficina de Turisme; del 7 a l’11 de setembre, de les 17.30 a les 20.30 h., al Centre de vi sitants de l’Hospital del Coll de Balaguer; i del 6 a l’11 de setembre al restaurant Le P’tit Normand).

Quatre treballadors tenen obert expedient d’expulsió del territori estatal i dos més han estat detinguts per infringir la llei d’Estrangeria arran de les inspeccions conjuntes de la policia espanyola i Inspecció de Treball en nou explotacions arrossaires del delta de l’Ebre. Els controls van tenir lloc el 28 de juliol passat i durant la primera setmana d’agost en finques de Camarles, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre i Amposta. Es van centrar en el moment de birbar l’arròs, l’ex tracció manual de les males herbes, tasca que sol ocupar un gran nombre de treballa dors estrangers. Trenta-vuit persones van ser identificades, majoritàriament originàries de Pakistan, Índia, Equador i Paraguai, vuit de les quals estarien en situació irregu lar a l’Estat espanyol. Segons un comunicat del cos policial estatal, l’operació de control conjunta amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social pre tenia detectar situacions de risc per als treballadors, com ara el tràfic d’éssers humans o delictes contra els drets dels treballadors, entre d’altres.

Recreació del nou parc amb jocs infantils i on es podran fer una setantena d’activitats. Es pavimentaran les voreres i es faran els carrils bici del nou tram de l’avinguda Barcelona

Les destinacions de l’AMT lideren la recuperació del turisme COSTA Salou forma part de l’agrupació de municipis

Obres a l’avinguda Barcelona D’altra banda, les obres de la segona fase de l’avinguda Barce lona segueixen a bon ritme amb l’execució dels serveis (xarxa de baixa tensió, l’enllumenat públic, les telecomunicacions i el reg de l’arbrat i la jardineria), que està previst que finalitzin al desembre.Paral·lelament, entre aquest mes de setembre i el pròxim mes de març, es procedirà a la pavi mentació de les voreres i els car rils bici del projecte. La part final de l’obra es farà a la primavera del pròxim any 2023. En concret, entre els mesos de març i abril es procedirà a la instal·lació del mo biliari urbà i també, poc abans que acabi l’obra, es col·locarà la senyalització viària del nou tram viari.La segona fase de les obres de l’avinguda de Barcelona inclou el tram comprès entre les avin gudes de Cadis i Màlaga. El ter mini per executar els treballs de millora és d’un màxim de quinze mesos (van començar el mes de març) i seguiran la línia de la pri mera fase ja executada a Miami Platja.Aquestes obres contemplen des de l’ampliació de l’espai destinat als vianants, fins a la creació de carrils bici, passant per la instal·lació de noves pa rades d’autobús; la plantació de nou arbrat i zones enjardinades, així com nou mobiliari urbà i il luminació i col·lectors d’aigües pluvials i residuals.

AJ. MONT ROIG

URBANISME

Quatre inspeccionsdetingutsexpulsatstreballadorsidosperalDelta

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha co mençat a instal·lar plaques d’energia fotovol taica en set edificis municipals que afavoriran una reducció important de l’emissió de gasos i una reducció en la factura de la despesa elèctrica que ha de pagar el consistori. Els edificis que a

les seves cobertes tindran les plaques són la Casa de la Vila, la Casa de Cultura Agustí Sardà, el po liesportiu de Mont-roig, l’Espai Jove K1, les ofici nes municipals de Miami Platja, el poliesportiu de Miami Platja i el Centre Polivalent de Miami Platja. L’Ajuntament instal·la plaques solars a set edificis municipals

8 diarimés 07/09/2022 CAMP DE TARRAGONA

Redacció Les vuit localitats integrades a l’Alianza de Municipios Turís ticos AMT Sol y Playa lideren la recuperació del sector a Es panya, amb xifres que s’acosten a l’estiu del 2019, anterior a la pandèmia, quant a la creació d’ocupació, recepció de turis tes i pernoctacions, segons ha comunicat l’alcalde de Salou i vicepresident de l’AMT, Pere Granados. Segons les dades fetes públiques per l’Institut Nacional d’Estadística, respecte a l’inici de l’estiu, el sector «se gueix amb el procés de recupe ració amb més de 42 milions de pernoctacions, fet que suposa un augment del 60,7% respec te a l’inici de l’estiu del 2021 i només un 2% menys respecte alde 2019». Granados posa en relleu que aquesta anàlisi es pot completar amb una ocupació mitjana als vuit municipis de l’AMT que ronda el 80% des de començament d’estiu, mentre que a la resta de destinacions espanyoles amb prou feines s’arriba al 70%. «Aquests vuit municipis», ha afegit Granados, «tornen a rebre al seu territori milions de turistes a l’inici de la campanya estival, segons diuen les dades de l’INE, a l’espera que es facin públiques les correspo nents al mes d’agost».

S’hi construirà un gran espai lúdic amb jocs inclusius per a infants amb capacitat per a 190 usuaris al mateix temps

907/09/2022 diarimésCAMP DE TARRAGONA

Ara mateix, la formació compta amb tres possibles candidats tot i que fins el dia de la celebració de l’assemblea se’n poden presentar més AJ.

La presentació dels candidats tindrà lloc en el marc de l’assem blea i els associats podran avalar tants com vulguin. Per a passar a la següent fase, els candidats caldrà que siguin avalats per un mínim del 20% dels associats, és a dir, per sis persones. Un cop finalitzi aquest procés, comen çaran els 15 dies de campanya i, seguidament, la votació final per a escollir el candidat a alcaldable de Junts per Cambrils. «Tenint en compte tot aquest procés, calcu lem que a mitjans del mes d’oc tubre comptarem amb la perso na escollida per a ser alcadable», va manifestar Lluïsa Gené.

Redacció La formació política Junts per Cambrils ha obert el procés d’eleccions primàries amb l’ob jectiu d’escollir el nou candidat a l’alcaldia per a les properes eleccions de 2023. Segons ha in format a Diari Més la coordina dora local de Junts per Cambrils, Lluïsa Gené, el partit no està obligat a convocar-les perquè el municipi no supera els 50.000 habitants però es tracta «d’un exercici democràtic». D’aquesta manera, durant aquest mes de setembre, la formació convocarà una assemblea en la qual, a hores d’ara, es presentaran tres candi dats, dues dones i un home que hauran de ser avalats pels asso ciats, que en són una trentena. Segons Gené, fins el dia de l’as semblea encara hi ha temps per a presentar més candidatures. L’actual cap de llista de Junts per Cambrils, Josep Lluís Abella, ha manifestat a Diari Més que, ara per ara, no s’hi presentarà. El Consell Municipal del Ter ritori (CMT) format per vuit per sones –dues del Comitè local, dues del Comitè Comarcal, dues del Comitè de vegueria i dues del Consell Nacional–, vetllarà per què tot el procés es faci dins els marges de la legalitat.

En aquest moment són tres les persones que es presentaran a les Segonseleccionsel partit, aquest procés es fa de manera voluntària, com un «exercici democràtic» Redacció Cambrils s’ha sumat, en el marc de les festes de la Mare de Déu del Camí, a les 50enes Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya Adifolk. Ho va fer ahir, al parc del Pinaret, amb la mostra d’una actuació del grup Romanasul de Romania, fundat l’any 1974 per un grup d’estudi ants de l’Institutul Politehnic de Cluj-Napoca. El conjunt compta amb danses de repertori de dife rents punts del país, però també de zones locals. Amb el vestuari típic i els balls de Banat, Mara mures, Oltènia i Moldàvia, van demostrar la tradició folklòrica de Romania. Romanasul també va mostrar les danses i tradici ons de la plana de Transsilvània per fer gaudir d’una experiència folklòrica única. Des de l’any 1979, han anat desenvolupant la recuperació de danses tradicio nals romanases i han participat en diferents festivals locals. La festa continua avui amb més actes programats. A les 19 hores, al pati de la Torre del Llimó, hi haurà la recepció ins titucional a les Maria del Camí que, en cas de pluja, es faria a la sala de plens del consistori. A partir de les 22 hores, tindrà lloc la Pujada de la Galera, amb inici al passeig de les Palmeres, del Ball de Diables Els Cagarrieres amb els Timbalers Cop de Cap i les xarangues Bandsonats i To cabemolls. Durant el recorregut també es podrà tastar la beguda de la Festa Major, El Caminet. En arribar, a la plaça de la vila, hi haurà la ballada conjunta de la Galera, el Marquès de los Vélez i del del Boc de Vandellòs. Seguidament, l’acabament de la festa anirà a càrrec d’un concert amb Miquel del Roig. tradició folklòrica de Romania, a la Festa Major de Cambrils

CAMBRILS

GERARD

POLÍTICA

La

El grup Romanasul, de Romania, actuant ahir a Cambrils. MARTÍ

Josep Lluís Abella és, des de l’any 2019, cap de llista de Junts per Cambrils, quan va prendre el relleu de Mercè Dalmau, tot i que en la política municipal porta més anys, des de 2011. En relació a aquest procés d’eleccions pri màries, Abella ha declinat fer cap declaració al respecte, tot i que ha dit que «encara no hi ha cap convocatòria».

Josep Lluís Abella és, des de l’any 2019, l’actual cap de llista de Junts per Cambrils.

FESTES L’acte es va inserir en la 50a edició de les Jornades d’Adifolk

Junts per Cambrils triarà l’alcaldable amb primàries i Abella no s’hi presentarà

Els membres del JNC del Baix Camp durant l’assemblea.

SUCCESSOS

eleccionsTorredembarralideraràFuxetl’Alternativaalesmunicipals

L’home va ser arrestat el passat dilluns S’obre el termini per proposar candidats a rebre MunicipalsDistincionsdeCambrils

ACN

Llibertat per als tres detinguts que van robar a la central d’Ascó

Intervenen més de 20.000 plantes a la Serra de Prades però no troben els responsables dels fets MOSSOS D’ESQUADRA

Jordi Sánchez Pujals és el nou cap del

Jovent Nacionalista del Baix Camp POLÍTICA L’antic cap comarcal, Arnau Llambrich, va renunciar per motius personals

CEDIDA

JUDICIAL El jutge de Gandesa va dei xar amb llibertat provisional i l’obligació de comparèixer pun tualment al jutjat els tres homes detinguts divendres a la nit per la Guàrdia Civil quan intenta ven robar en un magatzem ubi cat dins el recinte de la central nuclear d’Ascó. A l’espai on els presumptes lladres haurien intentat entrar s’hi emmagat zemen materials com bobines de fil de coure, així com altres elements de manteniment de l’equipament. Segons fonts policials, l’incident no va afec tar l’activitat de la planta. Els arrestats van passar aquest di lluns a disposició del jutge de Gandesa que manté oberta la investigació per un delicte de robatori amb força. Els tres ho mes van ser enxampats dins de les instal·lacions de la central nuclear d’Ascó in fraganti. Els diferents objectes i artefactes que es trobaven al magatzem van romandre intactes.

Els Mossos desmantellen dos cultius de marihuana al Baix Camp

Cultius de marihuana localitzats pels Mossos d’Esquadra en una imatge d’arxiu.

ACN El jutjat d’instrucció número 2 de Valls va decretar la lliber tat amb càrrecs per l’home de 18 anys que va ser detingut el passat dilluns pels Mossos d’Es quadra, acusat d’estar implicat en diversos aldarulls a Valls i al tres localitats. L’home haurà de comparèixer periòdicament al jutjat i la causa es manté oberta per danys, conducció sense per mís, conducció temerària i ro batori o furt de vehicle. Segons els Mossos, és una de les dues persones que fa uns dies van cremar un cotxe de la Policia de Valls. L’altre acusat dels fets, de 29 anys, va ingressar a presó diumenge. A banda, dijous de la setmana passada, van dete nir un tercer home, de 38 anys, que també va quedar en lliber tat amb càrrecs. L’acusat que ahir va quedar en llibertat els Mossos d’Esquadra també te nia dos requisits per un delicte de robatori furt d’ús de vehicle i un robatori amb força a interi or de vehicle comès el passat 26 d’agost a les Borges Blanques. Dels tres detinguts, dos d’ells van quedar en llibertat i un, de 29 anys, va ingressar al Centre Penitenciari de Mas d’Enric fa uns dies.

Carles Fuxet ha estat escollit per liderar l’Alternativa Tor redembarra a les eleccions municipals del 2023. Fuxet és funcionari de la Generalitat de Catalunya en excedència, treballa a l’Ajuntament de Torredembarra i va ser candi dat al Senat a les eleccions de 2019. També realitza tasques sindicals a UGT de Tarrago na i forma part del Comitè d’Empresa del consistori. La candidatura reivindica la tas ca que es va fer en els darrers anys per tal de detectar els principals problemes de la vila. Estarà acompanyat, en el número dos de la candidatura, per Doris Giglio qui ha format part a l’equip coordinador de Movem Castelldefels i és vo luntària a diferents entitats de Torredembarra. Redacció

FELICITACIONS

Posteriorment, va assenyalar que en els propers dies comu nicarà la seva proposta de nova executiva. La trobada es va fer a la seu de Junts per Catalunya a Reus i van ser acompanyats per diversos membres del partit del Baix Camp i la vegueria. A més, també va assistir la senadora As sumpció Castellví i la delegada del Govern Teresa Pallarès.

Llibertat amb càrrecs pel tercer detingut pels aldarulls a Valls

JUDICIAL

Redacció La Joventut Nacionalista de Ca talunya del Baix Camp (JNC) va escollir en una assemblea extra ordinària a Jordi Sánchez Pujals com a nou cap comarcal de la formació. En l’acte, que va tenir lloc el passat cap de setmana, l’anterior cap comarcal, Arnau Llambrich, va exposar un balanç de la feina duta a terme durant

l’any i mig de mandat i també va presentar la seva renúncia al càrrec per motius personals. La candidatura de Jordi Sánchez Pujals va ser l’escollida amb només un vot en contra. El nou cap comarcal va expressar «el seu agraïment pel suport de tots els militants i, fins i tot, el vot en contra. Ja que les críti ques s’agraeixen per millorar».

10 diarimés 07/09/2022 CAMP DE TARRAGONA

L’Ajuntament de Cambrils va fer una crida a entitats i ciu tadania a proposar noms de persones que creguin que po den ser mereixedors d’algun dels reconeixements previstos en el reglament municipal de Nomenaments i Distincions d’Honor. Les propostes es poden presentar fins al 20 de setembre mitjançant instàn cia genèrica al registre general d’entrada de l’Ajuntament . Els honors i distincions contem plen els títols de Fill Predilecte i Fill Adoptiu, la Medalla d’Ho nor de la Vila de Cambrils, la Menció Honorífica Municipal i altres distincions. La Co missió d’Honors i Distincions valorarà les propostes presen tades, adoptarà una proposta per majoria absoluta de tots els seus membres. Redacció Carles

Avui és l’aniversari de la Mariona, 12 anys! Moltíssimes felicitats, guapa! De part de tota la família.

El bar-restaurant del Centre Cultural del Morell surt a concurs públic La licitació del bar del Centre Cultural del Morell està ober ta. Es tracta d’un procediment del qual en sortirà el contracte per gestionar i explotar aquest establiment durant dos anys, prorrogables a dos més, amb un cànon mensual de 506,66 euros. La presentació d’ofer tes s’ha de realitzar mitjan çant l’eina de sobre digital, i el termini per formalitzar-les acabarà el pròxim 12 de setem bre a les 14 hores. El valor esti mat del contracte ascendeix a 4.320 euros, sense IVA. A l’ho ra d’escollir la proposta gua nyadora, el consistori del Mo rell tindrà en compte aspectes com la descripció de l’activi tat, l’adequació de l’espai, la proposta de carta o el pla de negoci, entre altres qüestions. En aquest sentit, l’alcalde del Morell, Eloi Calbet, remarca que es tracta d’un establiment emblemàtic per aquest muni cipi del tarragonès. «Bars n’hi ha molts, cadascun amb la seva idiosincràsia, però el bar del Centre Cultural és, ha estat i ha de ser un local obert a tot hom i un punt de trobada, de referència», manifesta el batlle del Morell. Redacció Redacció Els Mossos d’Esquadra de la co missaria de Reus van desmante llar els passats dies 30 d’agost i 2 de setembre dos cultius de mari huana ubicats a la Serra de Pra des, en els límits entre les comar ques del Baix Camp, el Priorat, l’Alt Camp i la Conca de Barberà. L’operatiu policial es va efectuar després de confirmar l’existèn cia d’una possible plantació de marihuana repartida en diversos bancals ubicats una zona bos cosa de difícil accés. A primera hora del matí, els mossos van dur a terme un dispositiu que va comptar amb el suport d’efectius de la Unitat Central d’Helicòp ters.Tot i les dificultats orogràfi ques del terreny, els agents van arribar fins a les parcel·les. En la primera del dia 30 d’agost, hi van localitzar 5.000 plantes de marihuana així com un sistema de regadiu format per unes ca nonades de plàstic procedents d’unes basses d’aigua. En la se gona plantació, amb un total de cinc bancals, els Mossos d’Es quadra van comptabilitzar fins a un total de 15.175 plantes de fins a dos metres d’alçada i tres cam paments amb diverses tendes per a la pernoctació de les perso nes encarregades de la seva cura i vigilància.Enellloc dels fets, els agents dels mossos van trobar restes d’aliments i begudes, motxilles, roba i diversos productes fito sanitaris per a la protecció i el creixement dels cultius de ma rihuana.Lainvestigació policial conti nua oberta per tal d’identificar els responsables d’aquests cul tius.

— Soc soci des de fa més de 30 anys i em presento perquè en els últims anys he vist que el club ha viscut una lluita interna entre la junta i el grup d’oposició. Els meus companys de candidatura i jo som socis i usuaris diaris del tennis i volíem solucionar les carències que veiem. Hi ha ca rències a nivell d’instal·lacions i també una fractura dins dels socis. Nosaltres som un grup conciliador que vol sumar i per això el meu equip té socis tant del Tennis Tarragona, com del l’antic Tennis Park, de pàdel i de la resta de seccions del club. En trem amb la intenció de millorar el club a tots els nivells.

FUTBOL

«Volem que tothom vegi que el Tennis Tarragona és un oasi a la província»

El Reus Ganxets debuta a la Champions amb derrota (0-3)

— Quin és el full de ruta de la candidatura?

Xavi Hernández, Dejan Bjelic, Iker Montero i Justinas Olechnavicius.

. De cara a les seccions de patinatge artístic i en línia, rítmica, ten nis taula, futbol sala, atletisme i pilota ho poden fer al correu pavello@gimnasticdetarrago na.cat. Dilluns, dimecres i di vendres de 17.45 hores a 18.45 hores la secció d’atletisme està obert a la pista de l’Anella Me diterrània. Pel que fa als esports que fan ús del pavelló del Nàstic gimnàstica rítmica, patinatge en línia i artístic– es realitzen a la tarda fins al divendres men tre que el tennis taula serà avui de 18.30 a 20.30 hores. El pàdel i tennis tindran lloc a les pistes del Nàstic cada tarda fins al di vendres. Redacció El Nàstic acull una setmana de portes obertes de les seccions

El candidat a la presidència del Club Tennis Tarragona, Luís Salas, a les instal·lacions de l’entitat. Luís Salas Candidat a la presidència del Club Tennis Tarragona

— L’equipament esportiu que s’utilitza diàriament té una ob solescència molt alta i alguns no estan en les millors condici ons. Nosaltres gestionarem els recursos per modificar i canviar les pistes de tennis i pàdel que ho necessitin. A més, volem fer una integració del Tennis Park i el Tennis Tarragona. Tenim dos gimnasos, dos restaurants i dues oficines. La nostra proposta és reformular els espais, creiem que les oficines han d’anar a un sol lloc. — Què proposa en l’aspecte formatiu i de competició? — Hem d’enfortir les escoles tant de tennis com de pàdel. Creiem que el jovent és el futur soci i volem una base àmplia que comenci des de l’escola. A banda, també estan els equips de competició, els dotarem recur sos perquè són un orgull per al club. D’altra banda també volem potenciar les famílies perquè do nen vida social i fan bullir el club. No ens oblidem dels sèniors, que és gent que viu socialment al club i cada setmana organitza la Champions, una competició que omple de vida al club. — Quin missatge envia als so cis? — Als que hi són ara, els demano que divendres vagin a votar. Ells són la raó de la candidatura i vo lem una participació alta. Als que han marxat, farem tot el possible perquè tornin i que tothom vegi l’oasi que és el club a la província.

1107/09/2022 diarimésESPORTS

— Per què es va decidir presen tar-se a la presidència del Ten nis Tarragona?

Luís Salas es presenta amb la candidatura Sumar per millorar amb la intenció de ser conciliador i trobar sinergies per dirigir el club

— El Tennis Tarragona és molt potent a nivell patrimonial. Te nim 23.000 m2 d’espai al costat de la platja i d’un entorn natural espectacular. Després de la com pra del Tennis Park, el club arros sega un endeutament. Nosaltres convertirem el deute a llarg ter mini perquè, d’aquesta manera, les quotes puguin ser més baixes. El Tennis Tarragona no està en risc. El club s’hissarà i refinan çar a llarg termini ens permetrà aconseguir recursos per fer les reformes que necessitem.

— Com es troba econòmica ment l’entitat?

CEDIDA

— Si guanyem, el que farem és parlar tant amb la junta sortint com amb l’altre candidat. Hem de trobar sinergies i connexions d’enteniment. No podem pres cindir de cap soci. Necessitem sumar per enfrontar-nos a tots els riscos. Després, gestionarem tant econòmicament com les re lacions humanes amb un perso nal que ha patit la lluita entre la junta gestora i l’oposició. Final ment, afrontarem les reformes que creiem que necessita el club i buscarem atraure a nous socis.

GERARD MARTÍ

El Club Gimnàstic de Tarragona arranca la temporada amb una setmana de portes obertes per a presentar totes les seves secci ons. Les persones interessades en més informació sobre les seccions de tennis i pàdel po den contactar al correu gimnasticdetarragona.cattennis@

El CB Salou presenta els reforços per plantar cara al repte de la LEB Plata

BÀSQUET Bjelic, Xavi Hernández, Olechnavicius i Iker Montero s’estrenen a l’espera de l’arribada de Gundo Arnau Montreal Quesada El Club Bàsquet Salou va pre sentar ahir oficialment els refor ços per a la seva estrena a la LEB Plata. Dejan Bjelic, Xavi Her nández, Justinas Olechnavicius i Iker Moreno fa una setmana que s’entrenen sota les ordres de Jesús Muñiz. L’últim fitxat ge, l’internacional kenià Ronnie Gundo, encara no ha arribat a Salou per temes burocràtics. Els cinc, s’uneixen amb Balta, Alaminos, CJ Barksdale, Ngomo, Morales, Moreno i Aragonés, ju gadors que van renovar després de la gran temporada a lliga EBA, i formen la plantilla que afronta rà el repte de la LEB Plata. El tèc nic del CB Salou, Jesús Múñiz, va destacar que «estic content amb la plantilla, hem tingut sort de poder escollir els jugadors que volíem tot i que som nous a la categoria i ara toca integrar-los com més aviat millor». Després d’una setmana d’entrenaments, el tècnic va mencionar que «hi ha molta predisposició a la plan tilla, ara hem de treballar en la idea de joc i construir l’equip abans de l’inici de lliga». Els sa louencs comencen la pretem porada dissabte amb un amistós contra el Mollet i dimarts contra el CB Valls.

El Reus Ganxets Miró va de butar ahir a la Champions fe menina de tennis taula. Va ser un partit històric, perquè és la primera participació del club en aquest torneig. Les reusenques es van enfrontar contra el Novi Sad serbi i van caure derrotades per 0-3. El conjunt català, repre sentat per un trident format per la xilena Paulina Vega, la catala na Sara Ramírez i la burgalesa Elvira Rad, es van enfrontar al conjunt serbi. Fa uns mesos, el Novi Sad va deixar sense final de l’Europe Cup a les reusen ques. La competició s’està cele brant a Sèrbia i continua per les reusenques. Avui s’enfronten al Nano Tech austríac a partir de les 11 hores. El campió de grup seguirà endavant a la màxima competició continental i el se gon i tercer passaran a l’Europe Cup, on el darrer curs el Reus Ganxets Miró va ser l’equip re velació en la seva primera parti cipació europea. Redacció

TENNIS TAULA CEDIDA

La palista del Reus Ganxets Miró, Sara Ramírez.

— S’ha de millorar l’aspecte co municatiu del club? — Falta comunicació. La ciutat sap on està el club, però hem de fer jornades de portes obertes, campanyes de captació de socis per motivar a la gent a què vin gui. Els nostres socis i empleats són la base del club. S’ha d’en tendre que, una vegada ets soci del club, ets l’amo, ets part de l’entitat. — La seva candidatura pre sentarà algun canvi a les instal lacions?

Arnau Montreal Quesada

Després que Macron tanqués la porta al projecte, Pedro Sánchez assegura que no renunciarà a impulsar el Midcat Tim McPhie ha assegurat que són els estats implicats els que han d’avaluar el projecte

Boris Johnson s’acomiada de Downing Street amb un «això és tot, amics»

ACN

SOCIETAT Un centenar de persones van rebre amb crits contra la mo narquia la reina Letizia, que ahir va participar en un acte al Caixaforum de Lleida, davant d’un ampli dispositiu polici al. Es van sentir crits de fora la monarquia espanyola o els borbons són uns lladres en una banda del carrer, mentre que a l’altra banda es trobaven els simpatitzants de la monarquia elogiant-la. La reina, Presi denta d’Honor amb caràcter permanent de l’Associació Es panyola Contra el Càncer i de la Fundació Científica de l’As sociació, va assistir a una con ferència impartida pel doctor Carlos López-Otín, que recorre diversos punts d’Espanya amb l’objectiu d’incrementar la vi sibilitat i el coneixement de la malaltia a la societat, a més de traslladar els serveis gratuïts que ofereix l’Associació als pa cients amb càncer i les seves famílies. ACN

Brussel·les evita posicionar-se sobre el gasoducte entre Espanya i França

POLÍTICA

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

ACN

EFE Boris Johnson, el polític que passarà a la història com l’ar quitecte del Brexit, es va acomi adar ahir amb un «això és tot, amics» al abandonar per última vegada la residència oficial de Downing Street com a primer ministre britànic. Johnson, que va anunciar la seva renúncia al juliol després de la rebel·lió de nombrosos membres del seu Executiu, va viatjar després a Escòcia per presentar formal ment la seva dimissió a la reina Isabel II, de 96 anys, al castell de Balmoral, un acte constitucional de rigor. «El molt honorable par lamentari Boris Johnson ha tin gut una audiència amb la Reina aquest matí i ha presentat la seva renúncia com a Primer Ministre i Primer Lord del Tresor, que Sa Majestat ha agradat d’acceptar», deia el comunicat oficial del Pa lau de Buckingham. En abando nar el poder, el polític «tory» va ressaltar els èxits aconseguits en els seus tres anys al capdavant de l’Executiu, com la materialit zació del Brexit, el desplegament del pla de vacunació contra la pandèmia i la crisi d’Ucraïna. També deixa un Regne Unit su mit en una profunda crisi per l’increment dels preus.

EFE

SALUT El Departament de Salut de la Generalitat ha declarat 22 in gressats menys per covid-19, xifra que suposa un total de 524 hospitalitzats. Són dades entre el 29 d’agost i el 4 de setembre. D’altra banda, hi ha 9 persones a les Unitats de Cures Intensi ves (UCI) –set menys en relació amb les dades de la setmana passada– i 18 morts declarats en aquest període, tots majors de 60 anys i 10 de més de 80. El nombre de morts de la setmana

anterior ja puja fins a 33. Pel que fa als positius diagnosticats per l’atenció primària, se n’informa de 2.830 més en una setmana. L’anterior, entre el 22 i el 28 d’agost, van ser 3.263 positius. Amb aquestes magnituds, la taxa de casos per 100.000 ha bitants baixa fins a 40. Arreu de l’estat espanyol, els casos per covid segueixen baixant. El nú mero d’hospitalitzats ha baixat la barrera dels 3.000 situant-se en 2.889 ingressats.

El polític passarà a la història com l’arquitecte del Brexit després de tres anys al capdavant Boris Johnson acomiadant-se de Downing Street.

Reben amb crits la reina Letizia en un acte celebrat a Lleida

ACN

«Espanya vol posar a disposició de la UE el 30% de capacitat de regasificació»

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, en el Senat.

Cap conseller d’ERC anirà a la manifestació de la Diada

POLÍTICA

POLÍTICA Cap conseller d’Esquerra Repu blicana assistirà a la manifesta ció de la Diada, aquest diumen ge, organitzada per l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC). Els membres republicans del Govern rebutgen ser a la mani festació perquè no volen parti cipar en actes «contra indepen dentistes». D’aquesta manera, els consellers Laura Vilagrà, Ro ger Torrent, Josep GonzàlezCambray, Teresa Jordà, Natàlia Garriga i Tània Verge, sostenen el mateix argument que el pre sident de la Generalitat, Pere Aragonès, per no anar a la ma nifestació. Tot i no assistir a la manifestació convocada per l’ANC, els consellers han asse gurat que sí que participaran a altres actes en motiu de la Dia da, com l’ofrena del Govern o l’acte institucional, entre altres. A diferència dels representants d’ERC al Govern, tots els conse llers de Junts van confirmar que sí que serien presents.

ACN La Comissió Europea evita posi cionar-se sobre el Midcat i deixa el futur de la infraestructura en mans d’Espanya i França. Un dia després que el president francès, Emmanuel Macron, tanqués la porta al projecte per construir un tercer gasoducte entre Espanya i França en considerar-lo inne cessari, el portaveu d’Energia de l’executiu comunitari, Tim McPhie, va assegurar ahir que són els estats membre impli cats i els promotors els que han d’avaluar el projecte. «En aquests moments, la Comissió Europea no pot posicionar-se sobre cap projecte concret», va dir McPhie en la roda de premsa diària de l’executiu comunitari. Com a resposta, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va afir mar que Espanya no renunciarà a impulsar el Midcat. Així, McPhie va recordar que el MidCat no consta a la llista de projectes d’interès comú (PIC) de la UE, la llista de la Comissió Europea que indica els projectes d’interconnexions energètiques considerats prioritaris i que són elegibles per rebre fons, ja que les autoritats franceses i espa nyoles van decidir deixar-ho «en pausa, a l’espera de noves avalu acions» després de constatar que el projecte no estava «madur». També va subratllar que, segons la nova legislació en matèria d’infraestructures energètiques aprovada recentment, no es po den finançar amb recursos euro peus aquells projectes basats en combustibles fòssils com el gas. Això l’exclouria la possibilitat de rebre fons europeus un potenci al projecte que recuperi la idea del MidCat i serveixi únicament per transportar gas. «El que po tencialment es podria finançar són projectes d’infraestructures d’hidrogen. Podria tenir estatus de PIC baix com a corredors pri oritaris d’hidrogen. Però ni és ni ha estat un PIC», va dir. Preguntat sobre si es tracta d’un projecte al qual Brussel·les dona suport per reduir la depen dència energètica de Rússia, el portaveu comunitari d’Energia va insistir que són els estats im plicats i els promotors els que han d’avaluar primer la «viabi litat» del projecte. Però, de nou, va reiterar que el projecte que desitja Espanya «no es troba en el punt que la Comissió Europea pugui avaluar si pot rebre fons». Per la seva part, el president del govern espanyol va assegu rar aquest dimarts a la tarda en la compareixença al Senat per informar sobre les mesures ener gètiques que «no afluixarem en la demanda d’impulsar intercon nexions entre la península Ibèri ca i la resta del continent». El cap de l’executiu va argumentar que «no s’està parlant d’una qüestió bilateral entre la península Ibè rica i França, aquí estem parlant de com reforçar les alternatives de subministrament energètic al conjunt de la Unió Europea», va

Salut declara 22 ingressats i 7 crítics menys per covid-19

argumentar.Sánchezva defensar que Es panya vol «posar a disposició de la UE el 30% de capacitat de regasificació» que té per «auxili ar» aquells estats que més estan patint les conseqüències del tall de subministrament de gas rus. Per altre costat, la vicepre sidenta tercera del govern es panyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va insistir que el futur del Midcat concerneix el conjunt de la Unió Europea i va apuntar que serà una de les qüestions que caldrà debatre a la reunió extraordinà ria dels ministres d’Energia de la UE, que tindrà lloc divendres a Brussel·les. «És un debat que està obert», va defensar Ribe ra en la roda de premsa d’ahir al Palau de la Moncloa. Ribera va pronosticar que serà un afer que generi l’interès comunitari «durant molt temps», ja que el problema de subministrament de gas va més enllà d’aquest hi vern, i va defensar que els estats que tinguin dubtes o problemes els poden plantejar amb «total tranquil·litat».Perúltim,la portaveu del Go vern, Patrícia Plaja, va assenyalar que el Midcat era una opció «re alista i profitosa» per al conjunt d’Europa. Segons va explicar, la qüestió no es va tractar especí ficament en el Consell Executiu, però sí que es va deixar clar que és una opinió «conjunta».

12 diarimés 07/09/2022

GENT

1307/09/2022 diarimés

Tarragona Rafael Català Alcón. Ha mort a 93 anys. El funeral serà avui a les 18 h. a la parròquia de Sant Fructuós. Joan Colet Rafi. Ha mort a 81 anys.

DEFUNCIONS

Mor el perruquer i empresari Pascual Iranzo als 92 anys OBITUARI També va ser autor d’alguns llibres com ara ‘Cap a la seducció’ alEsquelesDiariMésTel.977211154Fax977236883

ACN Maria de la Pau Janer torna a les llibreries avui, després de set anys de silenci literari. L’escrip tora mallorquina ho fa amb la novel·la Tots els noms d’Helena (Columna), una relectura perso nal de la Ilíada d’Homer entre llaçada amb la història d’un grup d’actors que roden un film sobre la Guerra de Troia. Un rodatge carregat de vicissituds i drames i amb una trobada imprevista que els durà a emprendre un viatge que els podria canviar la vida, com la guerra mateixa. Janerva dir ahir que aquesta és una novel la amb «totes les emocions» de la guerra, amb una mirada «huma na i propera» i que volgudament posa Helena i els personatges femenins al centre de les dues històries.L’autora combina a la seva úl tima novel·la dos relats: la seva visió personal de la Ilíada, i una trama de ficció on el poema èpic d’Homer és també protagonista. Així com avança la narració de l’avanç de la Guerra de Troia, també ho fa la història en pre sent d’un grup d’actors que es tan rodant precisament un film sobre el clàssic literari grec. Janer es va documentar molt, segons ha explicat, fins a sentir-se prou segura per poder oferir la seva «versió personal» d’aquest relat èpic del darrer any de la Guerra de Troia. Sense canviar-ne l’es sencial, l’autora sí que ha posat l’accent en la figura d’Helena i en tots els personatges femenins. Maria de la Pau Janer rellegeix la ‘Ilíada’ en una nova novel·la

CULTURA

ACN El perruquer i empresari Pascual Iranzo va morir ahir als 92 anys, segons va informar pel perfil d’Instagram Perruqueries Iran zo. «Avui és un dia trist. Lamen tem anunciar la mort del nostre fundador i mestre Pascual Iran zo. Gràcies per ensenyar-nos i transmetre’ns la passió per aquesta magnífica professió», va escriure l’empresa en el seu per fil. Actualment, Iranzo disposa de tres establiments a Barcelona (Tuset, Ganduxer i Passeig de Gràcia) i un altre a Madrid. Nascut el 1930, Iranzo va co mençar a seva carrera l’any 1946 després que el seu pare patís una malaltia que el va aparcar de la professió i anys després, a la dècada dels 60, va obrir el seu primer local al carrer Ganduxer i més endavant la resta d’establi ments, com el de Passeig de Grà cia, obert l’any 1977. També va ser autor de llibres com La nova visó de la perruqueria masculi na, Un ser que es pentina i Cap a la seducció La Generalitat de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi al perruquer i empresari l’any 1998 per haver estat «un dels professionals de la imatge en tant que comunicació amb una catalanitat més radicalment assumida i amb unes preocupa cions humanístiques ben explí cites, des de la seva triple ves sant d’escriptor, conferenciant i col·leccionista d’art». A més, l’any següent la seva empresa va rebre un guardó de la Cambra de Comerç de Barcelona amb mo tiu del 75è aniversari de la firma. La cerimònia de comiat serà avui al Tanatori de les Corts de Barcelona.

Després de set anys de silenci literari, l’escriptora torna amb ‘Tots els noms d’Helena’ ACN

Cambray derrota els sindicats en el conflicte educatiu a Catalunya

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte. Edita: Tamediaxa, S.A. DL: issn:T-1609/20011579-5659

He posat només dos exemples entre mil per constatar fins a quins límits hem arribat després de deu anys d’accelerada del nacio nalisme identitari i de fugida cap endavant.

TRIBUNA

TRIBUNA «Feu que el bé triomfi sobre el mal a les elec cions», aquesta frase –proclamada i reiterada per Oriol Junqueras als comicis de 2017– re conec que em té fascinat. El bé contra el mal. No són paraules pròpies d’un polític demo cràtic, semblen més aviat formulades per un líder religiós. Què vol dir això? Què el senyor Junqueras es considera, no només el porta veu, sinó el definidor d’allò que és «el bé»? Així, tal qual. Els que discrepem de les seves idees polítiques som, en conseqüència, «el mal». I, a partir d’aquí, el debat polític respec tuós i democràtic entre diferents es conver teix en impossible. Tot es redueix a una dis juntiva entre el bé i el mal que sobrepassa la discrepància política. Tu no penses com jo? Clar, perquè ets «el mal». Absurd. En aquests darrers deu anys s’ha arribat a dir –i es continua dient– que qui no està a favor de fer un referèndum sobre la indepen dència és perquè «no és demòcrata» o perquè «és un feixista». El que ve a ser quelcom tant absurd com dir que qui no estigui a favor d’un referèndum per reformar la Constitució per avançar cap a un estat federal és que està en contra de la democràcia i que, en realitat, és adorador secret de Belcebú. Fa riure, però aquestes coses alguns les diuen i sembla que se les creguin i tot. Doncs no senyors meus, defensar organitzar un referèndum sobre la secessió no és l’element definidor de la de mocràcia com s’entesten encara a imposar alguns, és una opció política com n’hi ha de moltes altres. És que és de sentit comú.

tres de Cambray com a «persona non grata» i vam posar contra les cordes un conseller que es va mostrar prepotent, no dialogant i dic tador. Alhora, vam aprendre molt sobre com funciona el sistema educatiu d’aquest país. Enguany, tornàvem a començar curs amb un conseller que feia olor de cadàver polític i amb dues convocatòries clares de mobi litzacions que, un cop passat l’estiu, podien servir per veure com anàvem de forces, les quals van anar minvant durant el curs passat conforme avançava el curs. Jo crec que si van baixar va ser perquè convocar vagues que no aturen completament la feina i, per tant, ge neren conflicte, i res més no és una bona ma nera de mobilitzar-se, però les vagues amb processons van ser l’única manera, segura ment, de moure estructures sindicals que feia anys que no tocaven carrer. Altres, no n’han deixat de tocar mai.

El nacionalisme identitari no ha de ser la prioritat del nostre poble

14 diarimés 07/09/2022

Defensar un referèndum sobre la secessió no és l’element definidor de la democràcia

Avui, Cambray dormirà tranquil, els em presaris que s’estan folrant o esperen fer-ho respiraran i alguns sindicalistes dels que fa anys que no treballen a l’aula, també.

No és «el bé contra el mal», és la pluralitat i la fortalesa de Catalunya

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de: www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

JORDI MARTÍ FONT

Crec que aquest pacte és una rebolcada del conseller als sindicats, a tots, i em dol es pecialment que alguns d’ells s’hagin avesat a signar-lo. Perquè de preses de pèl fa anys que, com a mínim alguns no en signem i, quan n’hem tingut al davant, com a mínim, hem intentat parlar clar i no intentar justi ficar l’injustificable. Cal reconèixer-ho que acabem de perdre una oportunitat històrica per intentar aturar aquest joc de despropòsits en què s’ha convertit la gestió de l’educació a Catalunya.Avui,l’educació pública d’aquest país con tinua el seu pas ferm cap al desballestament i qui podia intentar aturar-ho ha renunciat a fer-ho, almenys de moment. Esperem que no sigui per sempre. Felicitats...!

‘La gota que cobró el vaso’ «Ara ja et cobren per tot». Aquesta típica fra se tantes vegades escol tada cada dia s’apropa més a la realitat. A un establiment de Reus, tal com va informar per xarxes socials l’usuari El Informer de Reus, cobren 15 cèntims per prendre el cafè en un got, a banda dels mera vellosos 20 cèntims que val afegir-hi un gel sencer. «És una vergonya», es queixa l’usuari. L’edat d’or del capitalisme. El paper de la Unió Europea per dirimir i resoldre els problemes dels seus estats membres és qüestionable, sobretot quan no és capaç de donar solucions urgents davant d’escenaris de crisi, com l’energètica, que es presenten. La Comissió Europea evitava ahir donar suport obertament a la construcció del gasoducte MidCat, que defensen Espanya i Alemanya, però rebutja França, i va asse nyalar que el seu futur depèn de les discussions entre els països involucrats. El portaveu d’Energia de la Comissió Europea va afirmar que el MidCat no consta a la llista de projectes d’interès comú (PIC) de la UE perquè les autoritats franceses i espanyoles van decidir deixar-ho en pausa en espera de noves avaluacions després constatar que el projecte no estava madur. Apel·lava a la nova legislació en matèria d’infraestructures energètiques aprovada recentment, segons la qual, no es poden finançar amb recursos europeus aquells projectes basats en combustibles fòs sils com el gas. D’aquesta manera, la Comissió Europea deixa en mas de França i Espanya el futur d’aquesta infraestructura, en un pol que, sense dubte, guanyarà el govern d’Emmanuel Macron, ja que cap argument amaga, ja que França s’hi oposarà a qualsevol lideratge o paper destacat d’Espanya a la Unió Europea.

OPINIÓ

2.- Una FP pública de qualitat amb equi paració salarial dels docents amb la resta de Secundària.3.-L’assumpció de la responsabilitat del Departament d’Educació en defensa de la normalització lingüística. 4.- L’estabilització del personal interí i la boral.5.-La supressió del decret de plantilles i de l’ordre del calendari. 6.- La reversió de les retallades. Les mobilitzacions van comportar una unitat sindical que feia molts anys que no es veia. Vam fer un munt de dies de vagues, mo bilitzacions, ocupacions de centres, propos tes de no posar notes, declaracions en claus

Director General: Marc Just Directora publicitat:de Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané Directora: Sílvia [redaccio@mestarragona.com]Jiménez. Redacció: Arnau Montreal, Roger Freixa, Anna González , Anna Robert i Sergi Peralta. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi [publicitat@mestarragona.com]Font. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. controlada:Distribució

El curs passat, les i els docents de Catalunya ens vam enfrontar a la direcció del Departa ment d’Educació per tal d’aconseguir: 1.- La retirada del nou currículum.

Però tornem a les aules i el Govern demana que es desconvoquin les vagues, perquè sap que aquest conflicte en un any amb eleccions li pot passar factura, i van els sindicats, tots perquè aquí no se’n salva cap, i pacten la pri mera proposta que Cambray els fa, desconvo quen les vagues i cap a casa falta gent.

La proposta pactada de contractar 3.500 mestres aniria al punt 6, a la reversió de les retallades, tot i que seria una part d’aquestes. Sobre la resta, silenci.

La Comissió Europea deixa en mans de França i Espanya el futur del MidCat

Un cop més, la Diada nacional de Catalunya –el nostre 11 de setembre– se’ns presenta com una jornada pensada pels independentistes, hegemonitzada per ells i on ells voldran tor nar a ser els únics protagonistes, com si Cata lunya fos seva. Gran error que cap president de Catalunya havia comès mai –mai!- abans deNo2012.en el nostre nom. Per això, des del PSC volem desitjar una bona Diada a tots els ciu tadans de Catalunya, als 7,5 milions, sense cap exclusió. Tots som el poble, els carrers són de tots i de totes i les institucions d’au togovern també. Volem una Diada oberta, no de part, que sigui capaç de representar al conjunt del poble de Catalunya, no tan sols als independentistes. Volem reivindicar, un cop més, que la convivència cívica és el nos tre bé més preuat com a societat democràtica i que mai més s’ha de tornar a posar en risc per cap concepte. El Partit Socialista és el bas tió de la convivència en llibertat i la garantia que «el tresor», com ho anomenava un presi dent de Catalunya, mai es trencarà. Per això Salvador Illa sempre parla amb més sentit de país que no pas de partit, sem pre defensa servir a la totalitat dels catalans i catalanes i que l’esperit dialogant i en positiu, buscant l’entesa, ha de tornar a vertebrar la política al Creiem,Parlament.honestament, que el nacionalisme identitari no ha de ser la prioritat del nostre poble. Dividir Catalunya en dos blocs antagò nics que es donen l’esquena mútuament és la derrota de tots. Considerem, més encara en aquests moments de dificultats i de creixe ment de la inflació, que millorar la xarxa de benestar social que depèn de la Generalitat ha de ser la nostra autèntica obsessió i que això sí que és un objectiu de país capaç de tornar a unir al nostre poble. Acabo amb unes paraules d’un president de Catalunya, que no era del PSC, però que subscric fil per randa. Són aquestes: «Catalu nya ha estat feta pel treball i la creativitat dels catalans. I quan dic catalans, vull dir, tots els homes i dones que viuen i treballen a Catalu nya i que de Catalunya en volen fer el seu país i, sobretot, el país dels seus fills.» Doncs tenia tota la raó. Catalunya, n’estem segurs que tornarà ser a ser un país gran, no pel sectarisme d’aquells que consideren com a intèrprets «del mal» als catalans que no pensem com ell, sinó per la seva cultura, el seu civisme i la seva capacitat de convivència. En nom del PSC, molt bona Diada a tots i a totes!

JOAN DiputatRUIZdelPSC per Tarragona

+ CONFIDENCIAL

EDITORIAL

TELEVISIÓ LOCAL. Programació 11:00 Activa’t 11:30 Va com va - Estiu 12:00 Notícies en xarxa 14:00 Notícies 14:30 Caminant per Catalunya 15:00 Notícies 15:30 Va com va - Estiu 16:00 Notícies 16:30 Fet a mida 18:30 La porteria 19:30 Va com va - Estiu 20:00 Notícies 20:30 La comarcal - Estiu 21:00 Notícies 21:30 Caminant per Catalunya 22:00 Notícies 22:30 La comarcal - Estiu 23:00 Notícies 23:30 Caminant per Catalunya CANAL REUS TV 13.30 Entrevista. Tennis Tarragona 14.00 Notícies 12 14.30 Entrevista. Tennis Tarragona 15.00 Paisatges Encreuats 13.30 De Sol a Sol 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Caminant per Catalunya 19.00 Entrevista Tennis Tarragona 19.30 Paisatges Encreuats 20.00 Notícies 12 20.30 Entrevista. Tennis Tarragona 21.00 Aventura’t 21.30 Tot Jazz 22.00 Notícies 12 22.30 Entrevista. Tennis Tarragona 23.00 Aventura’t 23.30 Tot Jazz 00.00 Notícies 12 TAC 12

JOVENCITA

na. Tel: 643.136.495 ¡¡¡AMANTE PERFECTA!!! Discreta. Tel: 671.715.779 CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062 CASA SUSANA. ES PAÑOLAS. 25€. Tel: 977.32.15.68 VIUDA ESPAÑO LA 44a, ardiente Tel. 612.594.049 Reus. TARRAGONA. MARTA catalana madureta. Tel: 604.260.384 REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335 ANA. ¡Madurita per fecta! Tar-ragona. Tel: 602.033.898 COLOMBIANA 55A. ¡¡¡Recién llegada!!!. Complaciente. Tel: 624.693.964 ESTHER MADURITA. Amante cariñosa. De 10 a 16 hrs - de lunes a jue ves. Tel: 632.881.915 REUS. LETICIA MORENI TA, guapísima, delgadita, multiorgásmica, masaje. Tel. 631.794.126 PECHUGONA MADURI TA. Todos servicios. Ta rragona. Tel: 643.136.495 TRANSEXUAL YENNY. Jovencita, encantadora. Servicios completos. Ca lafell. Total discreción. Tel. 693.430.618 CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131 SE MANTENIMIENTO,SERVICIOSOFRECENDEREFORMASYCONSTRUCCIÓN.Presupuestosincompromiso.Tel:615.891.932

IMMOBILIÀRIA MÉSCLASSIFICATSPERSONAL MAESTRO KINA Africano Autenticomédiumvidente con 20 años de experienEspecialistacia. en: amo res, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, impoten cia ¡¡RESULTADOsexual... INMEDIA TO y 638GARANTIZADO!!¡Llama!320349 TEL.74OFERTESDIES+1GRATISDIES+3GRATIS................Truca’nsit’informarem977211154PROFESSIONALS ALTRESTAROT

Tel: 602.408.920 MAYCA CATALANA. Ex celentes masajes. Precios adaptables. Final al gus to!!!! Tel: 692.780.087 CONTACTES DANIELA. Sólo dia. Sa lou. Tel: 698.757.874 CARLA “Diosa del pla cer”. MARTINA 20A. Tel:GUR-TORREDEMBARRA.SE622.767.047 MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 623.267.323 CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES.

L’HORÒSCOP Controla la teva precipitació ja que estaràs predispo sat a saltar abans de mirar. T’incli naràs pel risc per les solucions rà pides i fortes. 21/03 al 20/04 ÀRIES Hi haurà ment.personatiràsrelacions.talterrenyimpulsivitatmoltaenelsentimenenlestevesEtsenatretperunaespecial 21/04 al 21/05 TAURE T’envoltaràs de gent i estaràs obligat a fer ús de la capacitat intel lectual. Els teus reflexos seran rà pids i et guanya ràs l’admiració. 22/05 al 21/06 BESSONS Acusaràs unes certes tensions per acumulació de auxiliars.tindràsesforçar-tetats.responsabiliNotemisenjaqueenergies

CAROL.

profesionales.

MASSATGES

ELECTRICIDAD,

TORREFORTA. Piso en venta. 3 hab., 1 baño y 1 aseo. Amplio y luminoso. Salón con salida a terraza y cocina independiente con galería. Plaza aparcamiento. Muy bien comunicado. Precio: 135.000 €. TORREFORTA Piso en venta 4 hab., 1 baño y 1 aseo. Cocina amplia y salón con terraza. Exterior. A/a. Parquing y trastero. Precio: 98.000 €.

AVUI Felicita als que es diuen: Albí, Regina i Judit.

VERGE Cap a la teva pa rella mostraràs una actitud més dominant del que és normal. Con trola això i et sen tiràs millor. Sort en els viatges. 24/09 al 23/10 BALANÇA

SÓLO

CRANC Intenta no mos trar-te tan tossut ja que avui vol dràs sortir-te amb la teva caigui qui caigui. No com pliquis la situació, cedeix una mica. 24/07 al 23/08 LLEÓ Si actues amb una mica d’astú cia notaràs que els petiteses.nodament.s’arreglaraninconvenientsràpiIntentalimitar-teales 24/08 al 23/09

Cataluña. Dos tragaper-ras. Económi co. Negocio rentable. Tel. 629.449.076 VENDO BAR EN LA PINE DA. Interesados llamar Tel. 661.412.394 ALQUILO PARKING GRANDE. C/ Escultor Verderol “Edificio Atenas” Tarragona. Tel. 609.027.028 INSTALACIONES. Luz, gas, AGUA, climatización y bole tines. Tel: 642.094.115 CARPINTERO,

FACHADAS Y REFOR MAS.

TARRAGONA. CRISTOBAL COLON. Piso en venta de 4 habitaciones y 1 baño completo con plato de ducha y aseo. Cocina independiente. Soleado y luminoso.Balcón amplio. A/A con bomba C/F. Ascensor. Servicios a un paso. Precio: 239.000 € CONSTANTÍ. Piso en venta 4 habitaciones y 2 baños. A/a y calefacción GN. Cocina con galería. Terraza. Ascensor. Precio: 78.000 €.

22/06 al 23/07

TARRAGONA. JOAN BAPTISTA PLANA. Piso en venta 3 habitaciones y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Exterior. Zona comunitaria con piscina y zona infantil. Ascensor. Precio: 277.000 €. TARRAGONA. CAMP CLAR. Piso en venta con 3 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN y a/a. Balcón. Ascensor. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 € TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso en venta reformado de 3 habitaciones y 1 baño. Cocina independiente exterior y salón con balcón. A/a. Ascensor. Ideal inversores. Precio: 120.000 €. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Local en venta reformado de 75 m2. Diáfano con 2 baños. Luminoso. A/a. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €. SAN RAMÓN. TARRAGONA. Piso en venta de 4 habitaciones y 2 baños. Cocina y salón con salida a terraza. Calefacción GN. Exterior. Ascensor. Parquing. Bus y zona comercial. Precio: 142.000 € TORREFORTA. Piso en venta reformado con 3 habitaciones dobles y 1 baño. Terraza acristalada. 2 a/a en comedor y habitación ppal. Cocina independiente. Precio: 89.500 €.

REFORMES

FARMÀCIES AlustizaTARRAGONA:Masot, José Ignacio. Torres Jordi, 14. Telèfon 977 211 878. Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790. Guillen-Navàs-Sentís-VillanuevaREUS:. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Suñer Mas, Mª Alba. Passeig Misericòrdia, 18. Telèfon 977 755 976. BesoraSALOU:Mallafré, Jordi. Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343. EscobarVILA-SECA:Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672. BesoraCAMBRILS:Mallafré, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270. RullVALLS:Ferré, Gabriel. Abat Llort, 24. Telèfon 977 608 717. EL Parra,VENDRELL:Pere-Parra, M. Carme. Sant Xavier, 23. Telèfon 977 660 275. O TRASPASO BAR en Cons tantí 80m2. Amplia terraza. Terminal Loto EBANISTA. Tel. 623.387.479 TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879 FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente. PINTOR – PLADUR. Tel: 642.094.115 GV - OBRAS Y SERVI CIOS. Tel: 642.094.115 Cocinas, baños, puertas y par quet. Tel: 642.094.115 Tel: 610.866.909 –977.33.03.83 570€. Tel. 626.951.860 RELAX VERÓNICA. MASAJE EN TERO CAMILLA. Discre ción. Reus. Tel: 611.324.259 CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 SEXY PECHU GONA besucona… Ta rragona. Tel: 643.169.924 SALIDAS!!! 60€. No Tel: 643.023.189 MADURITA. Todos Servicios. Reus. Tel. 643.027.432 CACHON DA pechugona. Tarrago

Venda/Lloguer POR JUBILACIÓN VENDO

REFORMAS:

1507/09/2022 diarimésSERVEIS

VENDO PUERTA AN TIOCUPAS.

SANDRA

Modificacions en la teva àrea la boral que per a res dependran de tu. Una dona prò xima frenarà un dels teus plans de manera directa. 24/10 al 22/11 ESCORPÍ No deixis tot en mans de la sort ni esperis durant la jornada que els altres resolguin de manera eficaç els teus proble mes i objectius. 23/11 al 21/12 SAGITARI Intenta endolcir la teva expressió i comunicació amb els altres. Et sen tiràs agredit molt fàcilment i la teva reacció, sense control. 22/12 al 20/01 CAPRICORN No et deixis influir, en aquesta jorna da, per les indi cacions o comen taris de perdretevapersones.terceresTualabolasensel’objectiu. 21/01 al 19/02 AQUARI Apareixeran nous plans en el teu camp financer. No signis cap do cument fins que no hagis llegit fins l’última concentra’t.paraula, 20/02 al 20/03 PEIXOS

EL

74

Precipitacions A partir de mig matí són probables xàfecs aïllats al Camp de Tarragona i sud del litoral Central. A partir de migdia també se n’esperen de dispersos a la serralada prelito ral, Catalunya Central i al Pirineu i Prepirineu oriental, localment amb tempesta. TEMPS 22ºMàxima Mínima 977 21 40 Els d’una òptica DE Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat. Nivell mitjà SUDOKU Cristina Serret serret@diarimes.com

50 ANYS D’EXPERIÈNCIA? DESCUBREIX-LA DE LA MÀ DE

CarrerTARRAGONAManuel de Falla, 12 Baixos 977 21 11 54 CarrerREUS Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43www.diarimes.com 29º

C.S Ramon Solsona amb la prioratina Carme Simó, amb qui va compartir converses.

avantatges

Envoltat de vinyes velles, no massa lluny de Falset, l’escriptor barce loní Ramon Sol sonanovel·la,laaquestpresentavadimartssevanova

Temps enrere (Ed. Proa). L’escenari no era casual: la història que ha teixit Solso na transcorre a cavall del Prio rat, Barcelona i Alemanya, en un període de prop de setanta anys, i que agafa de ple la trans formació del Priorat i del que es va anomenar la revolució del vi dels anys 90. Els protagonistes de la histò ria són l’Elvira, nascuda en un poble indeterminat del Priorat, que a finals dels anys seixanta es veurà abocada a emigrar a Alemanya amb la seva família, i el Tomàs, fill d’una portera d’un edifici de Barcelona que també anirà a parar a Alemanya. Allà es coneixeran i establiran el que l’autor descriu com «una relació de llarg Ambientarrecorregut».bona part de la història al Priorat va ser una idea que va prendre forma des prés que l’any 2013 Solsona fos convidat al cicle Priorat en Per sona, del Centre Quim Soler: «Vaig passejar per la comarca i de seguida vaig veure que el Priorat té una cosa que per a un novel·lista és un bombó: el can vi que es produeix a partir del 1989, quan la comarca es posa de moda i els vins guanyen fama mundial». A més, detalla Solso na, «volia parlar de l’emigració catalana a Alemanya a finals dels anys 60, i m’anava molt bé fer-ho amb una família del Prio rat, perquè en aquesta comarca hi va haver un rosari incessant de despoblament i immigració». L’autor, que subratlla que aquesta és una novel·la «de cocció lenta», apunta que, junt amb l’Elvira i el Tomàs, Temps enrere té un tercer protagonis ta: el pas del temps. És per això que el lector va acompanyant els personatges en les seves etapes vitals, però també travessa amb ells els canvis econòmics, polí tics i socials que se succeeixen. Per donar més èmfasi a aquest viatge vital, Solsona planteja la història en sentit invers, des de la maduresa fins a la infantesa dels protagonistes: «La idea que el lector tingués més informació que ells m’agradava molt. Tam bé és una manera de remarcar que el temps passa per a tothom i que cal adaptar-se als canvis». Solsona, que admet que per a ell «construir personatges és apassionant», ha farcit Temps enrere amb un ric univers de secundaris. Familiars, amics, veïns o coneguts que de vegades fins i tot seran motor de canvi en la vida dels protagonistes. En la presentació a Falset, l’escriptor barceloní va estar acompanyat de la prioratina Carme Simó, amb qui, expli cava, van compartir moltes converses al menjador de casa. Amb la seva ajuda i la de molts altres fills de la comarca, Solso na aconsegueix impregnar de veracitat les veus prioratines de la novel·la i descriure la trans formació d’una comarca que, en el seu moment, va ser de les més pobres de Catalunya. «Ara, més que mai, una copa de vi em fa un gran respecte, perquè sé que al darrere hi ha moltes mans, molta feina, molt de temps, moltes preocupaci ons i molt mirar al cel», conclou l’autor.

amb MÉS

Estat del cel Durant el matí el cel romandrà serè o poc ennuvolat en general. Tot i això, a trams del litoral estarà mig o local ment molt ennuvolat per intervals de núvols baixos i el creixement de nuvolades a partir de mig matí al Camp de Tarragona i sud del litoral central. A partir de migdia arribaran bandes de núvols alts i mitjans per l’oest del país, i a la tarda creixeran nuvolades a punts de munta nya que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat. A la nit, la nuvolositat es restringirà al litoral.

C.S.

ELDEPRIORATRAMONSOLSONA

Aquest dimecres arriba a les llibreries ‘Temps Enrere’, el nou treball de l’escriptor barceloní, que transcorre entre el Priorat, Barcelona i Alemanya LLIBRES

Carrer Lleida, 13, bxs. Tel.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.