Divendres, 9 de setembre de 2022 núm. www.diarimes.com4.625 TARRAGONA Comença Llevantdelesinstal·lacióladecàmeresvigilànciaa L’Ajuntament confia que estiguin operatives a finals de mes. P3 GERARD MARTÍ MONOGRÀFIC rimés Formació Nou curs, noves oportunitats. REUS Ryanair s’obre a l’aeroportunaestablirbaseasi rep incentius La companyia vol negociar un pla estratègic per a l’aeròdrom. P6 Cambrils celebra la Mare de Déu del Camí CAMP Els elements del seguici tornen a ballar al pati de l’ermita pel dia gran de la Festa Major. P10 Més de 250.000 tudons i 15.000 porcs senglars amenacen els conreus CAMP DE TARRAGONA Els caçadors no tornaran a l’activitat, que permet controlar aquesta fauna agressiva amb l’agricultura, fins que el departament d’Acció Climàtica aprovi els acords als quals ha arribat amb el sector. P9 MÓN Mor Elisabet II després de set dècades al front de la britànicacorona El Regne Unit decreta deu dies de dol per la mort de la reina. P28 EFE



ActivitatsExposicions - PortAutors/es. Oberta convocatòria de la mostra de nous autors i autores fins al 3 d’octubre de 2022 - ‘Som i serem’ de Lluís Llop Bosch. El procés en pintures, manifestacions, 1-O i repressió. Refugi 1. Fins a l’11 de setembre de 2022. Darrers dies ‘XX aniversari del Bou i XV aniversari del Bou petit’. Refugi 1 sala 3. Mostra d’uns elements que integren el bestiari de foc del Seguici Popular de Tarragona. De l’11 al 16 de setembre de 2022 - L’antropologia dels sentiments: darrer episodi’ d’Isabel Muñoz. Tinglado 1. Guanyadora del Premi Nacional de Fotografia 2016 construeix un recorregut temàtic entorn de la representació del cos humà. Fins al 18 de setembre de 2022 Entrada lliure. Horari expositiu: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenges i festius d’11 a 14 h. Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats
POLICIAL Els Mossos d’Esquadra van de tenir ahir un home de 34 anys com a presumpte autor d’un delicte de tràfic de drogues, resistència i desobediència a l’autoritat, així com per conduir sense permís de circulació per pèrdua de la vigència després de quedar-se sense punts el 2009. Els fets van ocórrer al quilòmetre 233 de l’AP-7. Una patrulla va intentar aturar un vehicle en una àrea de servei i el conductor, que inicialment va fer cas a les indicacions, sob tadament va accelerar i va fugir. Els cossos de seguretat el van aconseguir aturar al punt qui lomètric 239 de la mateixa via i van comprovar que l’interior de l’automòbil desprenia una forta olor de marihuana. En l’escor coll, els agents van trobar di verses bosses de gran capacitat plenes de cabdells als seients posteriors i al maleter. La droga intervinguda tenia un pes total de 19,5 quilograms. Redacció Recasens, guardonada amb el Premi el Balcó d’Òmnium CULTURA Òmnium Cultural del Tarrago nès atorgarà el Premi el Balcó de 2022 a la cap tècnica del Servei de Biblioteques Munici pals de Tarragona, Montserrat Recasens. El jurat de l’edició número 45 del guardó ha pres la decisió per la tasca de Reca sens al capdavant de la Biblio teca Municipal Pepita Ferrer de Torreforta, la seva gestió dels serveis públics orientada cap a la igualtat d’oportunitats, el foment de la cohesió social als barris de Ponent, l’impuls a l’ac cés a la cultura i la llengua cata lanes en sectors socials de gran diversitat i el compromís amb un model de ciutat digna, hu mana i sostenible. El lliurament del guardó tindrà lloc el dime cres 21 de setembre als jardins del Teatre Metropol. El Premi el Balcó té l’objectiu de reconèixer la tasca d’una persona o entitat del Tarragonès que s’hagi dis tingit pel servei i la projecció de país en la seva activitat. Redacció
2 diarimés 09/09/2022 TARRAGONA
AJUNTAMENT DE TARRAGONA
Els regidors Eva Miguel i Xavier Puig van presentar ahir els ajuts. Detenen un home a l’AP-7 per portar 19,5 kg de marihuana

VINE AL PORT! Agenda Segueix-nos!VINE AL PORT!

Sergi Peralta Moreno Tarragona rebrà gairebé 8,2 mili ons d’euros provinents dels fons Next Generation de la Unió Eu ropea per a la rehabilitació d’ha bitatges en matèria d’eficiència energètica, conservació i repara ció. No serà, però, l’Ajuntament qui gestioni aquests diners, sinó que les comunitats de propie taris podran acollir-s’hi direc tament, si bé l’Oficina Local de l’Habitatge oferirà acompanya ment a qui ho demani. Malgrat tot, no serà una convocatòria oberta a tothom. Estarà dirigida a edificis d’habitatges plurifami liars, construïts entre 1950 i 1981 i ubicats en zones amb unes ren des mitjanes inferiors al 20% de les rendes més altes de la capital. Els barris marítims, Torrefor ta, Campclar, Icomar, Riuclar, Parc Riuclar, la Floresta, la Gran ja, el Pilar, l’Albada, Sant Salva dor, Bonavista, la part vella de Sant Pere i Sant Pau i una fracció de l’Eixample seran els espais que es podran adherir a les pres tacions. «Hem delimitat quines són les zones que creiem que necessiten més aquest tipus de reforma», va declarar ahir la con sellera d’Habitatge, Eva Miguel, que alhora va explicar que havia rebut «la inquietud, animació i voluntat dels veïns i les veïnes de voler-se organitzar en les comu nitats per poder optar als fons». Les ajudes cobriran entre un 40% i un 100% del cost total de les obres, sempre que, en acabar, els propietaris de les comunitats certifiquin que s’han assolit els nivells d’eficiència energètica. Tanmateix, Miguel va assegu rar que, des del consistori, es reclamarà a la Generalitat que assumeixi la totalitat de les actu acions que s’han de dur a terme als blocs de Campclar que són de la seva propietat, per tal que més sol·licituds puguin rebre compensacions que financin la rehabilitació al complet. La con sellera va detallar que el següent pas serà fer xerrades als barris i centres cívics perquè la informa ció arribi al màxim nombre de persones possible. Encara faltarà determinar el procés a través del qual les co munitats de propietaris tramita ran les sol·licituds per rebre les subvencions, però, en principi, es podran realitzar de manera telemàtica o a través de l’Oficina Local de l’Habitatge. Està previst que la convocatòria s’obri abans de finals d’any. D’altra banda, les obres hauran d’estar acabades, com a màxim, el juny de 2026. Malgrat que algunes zones quedaran excloses d’aquestes ajudes dels Next Generation, la regidora va recordar que existei xen altres convocatòries per a les comunitats de veïns que desitgin millorar els seus immobles en matèria d’eficiència energèti ca. Tanmateix, va lamentar que aquestes línies moltes vegades «no s’esgoten» perquè la seva tramitació és complexa. Per aquest motiu, va considerar que les noves subvencions ajudaran tota la ciutat: «Alliberaran les al tres convocatòries i ens permetrà fer una tasca quirúrgica als bar ris que creiem que necessitaven amb urgència aquests tipus d’in tervencions», va declarar. Miguel va afegir que la ciutat està «molt degradada», mo tiu pel qual són vitals aquestes prestacions. «Tarragona té una mancança en l’estat del parc d’habitatges i necessitem la re habilitació. Estem en una situa ció d’emergència climàtica i crisi energètica. Com més eficients si guin els nostres edificis, tindrem una millor qualitat de vida a les nostres llars», va concloure. Carrera per als Next Generation El conseller de Territori, Xavier Puig, va assenyalar que aquests ajuts se sumen als 40 milions d’euros que Tarragona ja ha aconseguit «en aquesta carrera per obtenir fons europeus que estem tenint les ciutats els dar rers mesos». En el cas d’aquestes subvencions per a la rehabili tació d’habitatges, la província de Tarragona percebrà uns 17 milions d’euros. La capital serà el tercer municipi de Catalunya on es destinaran més diners, no més per darrere de Lleida i Man resa –Barcelona queda exclosa d’aquesta convocatòria–.
HABITATGE Next Generation repartiran 8,2 MEUR per a rehabilitar habitatges
CEDIDA Recasens és la cap tècnica del Servei de Biblioteques Municipals.

Els ajuts estan destinats a les comunitats de propietaris d’edificis construïts entre 1950 i 1981 en barris de rendes baixes Tarragona serà la tercera ciutat de Catalunya que més diners rebi amb aquestes prestacions Les subvencions cobriran entre un 40% i un 100% del cost total de les actuacions
Els
Imatge d’un dels sistemes de videovigilància instal·lats.
Roger Freixa L’empresa adjudicatària per part de l’Ajuntament de Tarragona va començar ahir a instal·lar les cà meres de videovigilància i lectors de matrícula a la zona de Llevant, dos dies abans de la previsió ini cial. Segons el calendari planejat, i tal com exposa la consellera de Seguretat Ciutadana, Cristi na Guzmán, els 20 dispositius de seguretat podrien estar col locats i operatius cap a finals de mes. «Per a nosaltres és una molt bona notícia. Estem encantats», assenyala, al seu torn, la presi denta de l’Associació de Veïns de Cala Romana, Belén Marrón. La incorporació d’aquests equips donarà resposta a una reivindi cació«L’empresaveïnal. està treballant amb molta agilitat. Estem molt contents i espero que els veïns també ho estiguin», expressa Guzmán. Inicialment, el consis tori va determinar 17 punts per incorporar sistemes de videovi gilància per les diferents urbanit zacions de Llevant de Tarragona. Finalment, s’instal·laran 20, set dels quals seran a Cala Romana, on s’ubicaran els tres no previs tos inicialment: un a l’alçada del nou semàfor de la Savinosa, l’al tre a l’accés del Mirador i l’últim al darrer accés de la urbanització. «Per a nosaltres és boníssim. A més, la idea al principi era po sar-ne 17 i, al final, seran 20. Són elements que generen un efecte dissuasiu», comenta Marrón. D’altra banda, MonnarsSolimar tindrà quatre càmeres i lectors de matrícula. Boscos en sumarà tres. Els Pinars i la Móra n’incorporaran dues i l’Escorpí i Ferran, una. El cost de l’actuació és de 200.000 euros, IVA inclòs, i l’empresa que està instal·lant els sistemes és Alphanet Security Sistems, SL. La mateixa empre sa s’encarregarà de garantir el manteniment dels equips i de la plataforma de gestió del sistema durant els pròxims tres anys. Pel que fa a la utilitat, aquests dispositius de seguretat per metran exercir un control més rigorós dels diferents vehicles que accedeixin a les urbanitza cions de Llevant i actuar com a element dissuasiu davant de possibles delictes que es puguin produir, tal com explica la con sellera de Seguretat Ciutadana. La Guàrdia Urbana de Tarragona podrà recuperar les imatges de com a mínim deu dies enrere i s’enregistraran durant les 24 ho res del dia durant tot l’any. El sistema de videovigilàn cia garantirà la comparativa en temps real de les matrícules de tectades amb la base de dades de llistes negres i blanques de ma trícules i generarà una alerta en cas de coincidència. Les càmeres tenen una qualitat mínima de Full HD. Durant les darreres set manes, els agents de la Guàrdia Urbana han après el funciona ment del sistema. Més enllà de Llevant, l’Ajun tament preveu instal·lar càme res a altres punts de la ciutat. En aquest sentit, la redacció del pro jecte per a posar-ne a la Part Alta està en la seva fase final, tal com assegura Guzmán.

La previsió de l’Ajuntament és tenir els 20 dispositius operatius a finals de setembre, els quals tindran un efecte «dissuasiu» davant d’actes delictius MÉS
L’actuació va ser amb motiu de diverses queixes veïnals que manifestaven que, al bloc de les Camises del mateix barri, es ve nien substàncies estupefaents.
La Guàrdia Urbana deté al Pilar quatre persones per venda de drogues
SEGURETAT La detenció, que va ser dimecres, arriba arran de les queixes veïnals
CEDIDA
D’aquesta manera, el grup de delinqüència urbana va iniciar un procés de vigilància des del mes de juliol. Els detinguts són dos homes i dues dones. Els dos primers arrestats, per un delicte contra la salut pública i per per tànyer a un grup criminal. D’al tra banda, a la primera dona se l’acusa dels mateixos delictes i per usurpació de l’estat civil. La segona, també per cometre un delicte contra la salut pública, pertànyer a un grup criminal i per cinc ordres de crida i cerca amb ingrés a la presó. Van for mar part d’aquest dispositiu cinc dotacions uniformades i una dotació no uniformada, amb un total de dotze efectius de la Guàrdia Urbana de Tarra gona.


Imatge del dispositiu policial de dimecres de la Guàrdia Urbana. La novel·la ‘Amor’, de Manel Castromil, es presentarà el pròxim dimecres Dins la programació de les Festes de Santa Tecla, el prò xim dimecres dia 14, al jardí de Casa Canals de Tarragona, a les 20 hores, es presentarà la novel·la guanyadora del XXXII Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler 2022: Amor, de Manel Castromil, escriptor i ebanista d’ofici. El jurat del premi Pin i Soler 2022 n’ha destacat «la qualitat literària i el repte for mal, l’atreviment a l’hora de crear un engranatge de jocs lingüístics i literaris i artístics a partir d’una trama plana i senzilla; i l’originalitat i el trac tament de la veu narrativa.»
309/09/2022 diarimésTARRAGONA
L’Associació de Familiars d’Alzheimer reactiva el seu servei L’Associació de Familiars d’Alzheimer de Tarragona (AFAT) reactiva el seu servei i presentarà la lectura d’un manifest el Dia Mundial de l’Alzheimer, el pròxim 21 de setembre.
Per què soc mereixedor de tant amor i com puc correspon dre’l? Soc realment digne de tot el que m’han donat? Són algu nes de les preguntes que es fa el narrador d’aquest llibre, un home a punt de jubilar-se que passa les vacances amb la seva dona a la casa familiar. Els dies s’escolen amb la simplicitat de les rutes establertes i els gestos coneguts, quotidians, estàtics.
L’acte es durà a ter me a l’Ajuntament amb la par ticipació de les conselleres de Salut i de Capacitats Diverses, la presentació de la nova AFAT pel seu president, la lectura del manifest i la cloenda a càr rec de l’alcalde, Pau Ricomà.
Redacció La Guàrdia Urbana de Tarrago na va detenir dimecres quatre persones al barri del Pilar per un delicte contra la salut pública i pertinença a un grup criminal.
SEGURETAT Comencen a instal·lar les càmeres i lectors de matrícula a Llevant
DIARI
Però fa mesos que sent el ver tigen de l’envelliment i un cert estranyament vital, fins que arriba el moment que es plan teja un canvi. Redacció
FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar publicitat@mestarragona.coma
— La ciutat ha de créixer a la zona més pròxima a la costa?
Monnars, Solimar, Entrepins i l’Escorpí voten demà pel futur de la Ciutat de Repòs Els veïns de Monnars, Solimar, l’Escorpí, Entrepins i Pinatell votaran demà per posicio nar-se a favor o en contra del futur alberg juvenil de la Ciutat de Repòs i Vacances. La con sulta es durà a terme al centre cívic d’associacions de Mon nars entre les 10 i les 14 hores i entre les 17 i les 20 hores. A més a més, es posarà una urna d’alternatives on votar a favor d’altres projectes per a l’equi pament, com una residència per a la tercera edat i centres sanitaris, centres educatius o poliesportius o altres. Aquesta serà la tercera votació orga nitzada per la Plataforma Pro Llevant. Fins ara, s’han regis trat 959 participacions, de les quals 921 han estat en contra de l’alberg juvenil. És a dir, un 96%.
Roger Freixa
Sandra Ramos Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Tarragona

— Pel que fa al futur Pla d’Or denació Urbanística Municipal (POUM), quines característi ques hauria de recollir?
— El futur POUM s’ha de pensar entre tots. Ara s’iniciarà un pro cés participatiu, que serà llarg, així que no tindrem POUM fins d’aquí a un temps. Gestionar-lo serà problema del pròxim go vern. Afortunadament, no serà un problema de l’actual. — Serà un govern encapçalat per Rubén Viñuales?
— Aquest estiu, l’equip de govern va anunciar que volia crear un nou barri al PP-46 per connectar el centre i Ponent. Què n’opina?
TARRAGONA

— Serà un govern socialista, d’això no hi ha cap dubte. Primer, hem de decidir la Tarragona que volem, quina mida de ciutat vo lem tenir. La gent jove que està pensant a formar una família ne cessita un espai on viure. Conec molta gent que se’n va a Vila-se ca, els Pallaresos o Torredembar ra, per exemple. Marxen perquè són municipis que han apostat pel creixement. I està molt bé re habilitar pisos, és important, i fer inversions perquè els centres de la ciutat tinguin vida, però tam bé hi ha gent que vol comprar un pis nou. No és casualitat que les dues zones de Tarragona on la piràmide de població és més jove siguin la Vall de l’Arrabassada i l’avinguda dels Països Catalans. Són les dues zones amb edifi cacions noves. I moltes famílies joves han anat a viure-hi. Ara ja estan acabades totes dues i hem de buscar noves zones de creixe ment. Hem d’intentar que la gent visqui a llocs on vingui de gust viure. On ve més de gust? Entre autovies i una nacional o a 500 metres de la platja? És de sentit comú.
— A la zona de Llevant. Però també és important la preserva ció de la costa, que, per cert, el nostre POUM anul·lat va fer un treball espectacular pel que fa a la protecció. Quedava protegi da tota la zona litoral. La zona d’Anella Verda, el bosc que hi ha fins a la costa, que queda preser vat, és espectacular i ocupa mol tíssim terreny. És a dir, s’ha tre ballat molt perquè el gran pulmó verd de Tarragona quedi prote git, però s’ha de compatibilitzar amb l’activitat humana. Hem de continuar vivint en aquesta ciu tat i volem que la nostra gent jove tingui ganes de quedar-s’hi.
GERARD MARTÍ
La portaveu socialista aposta per crear zones de creixement atractives que, alhora, siguin respectuoses amb el medi ambient
Creiem que el creixement de Tar ragona no ha d’anar cap aquí, i que no ens venguin la moto que el PP-46 servirà per cosir.
La teva família et desitja mol tes felicitats Rosita! 90 anys. T’estimem. Aquesta princesa avui en fa 11. Feliciteu-la si la trobeu.

Ramos: «Hem de preservar l’Horta Gran, no podem trossejar-la més»
— Podríem començar per totes les coses que vam demanar per al pressupost de 2022 i no es van incloure. No ho hem discutit en cara, però no sé si molestar-nos a fer propostes o tornar a pre sentar les deu que vam presentar l’any passat i que no s’han exe cutat, com el Casal de les Dones. S’ha parlat molt de feminisme, però un equipament que és bàsic i que pot ajudar a millorar molt la qualitat de vida de les dones de la ciutat encara no ha arrencat. Jo entenc que no és fàcil, però com a mínim posem-nos-hi mans a l’obra. Una altra cosa que vam demanar és l’intercanviador de l’EMT a Battestini i la gratuïtat del bus. També volem fer realitat un projecte que comenci sent pe tit, i que vagi creixent, que con sisteix a treballar la salut mental dels nostres joves i adolescents. Vam proposar un pressupost de 200.000 euros i establir un con veni amb el Col·legi de Psicòlegs per oferir sessions d’atenció psi cològica a un bon preu. — I pel que fa als objectius que ha de tenir el govern del pròxim mandat, quins creu que han de ser els principals? — Qualsevol cosa que millori la vida de la gent. És el nostre ob jectiu com a servidors públics. Tenim molts punts calents sobre la taula, i un és el POUM. Com ha de ser la ciutat d’aquí a 20 o 30 anys? Què li preocupa a la gent? La seguretat, per exemple. No és veritat que la gent que es preocu pa per la seguretat és de dretes o d’extrema dreta. No pot ser que tothom que pensi diferent del que pensa el govern sigui feixis ta. Per tant, no podem anar per aquest camí. Que a la gent li pre ocupi la seguretat del seu barri i de les seves cases, i ho digui, no té res a veure amb la ideologia. No hi ha res més d’esquerres que voler que els barris siguin segurs. Perquè si no hi ha seguretat, no hi ha llibertat. D’altra banda, també és important la neteja i la generació d’activitat econòmica. Hem vist moltes partides pressu postàries destinades a polígons, però no s’ha fet cap obra. Ens agradaria veure predisposició a atraure inversió, capital i talent. Tenim generadors de coneixe ment i una indústria potent, així que hauria de proliferar molt més l’activitat econòmica al nos tre voltant.
Sandra Ramos proposa crear un Casal de les Dones i un servei d’atenció psicològica a joves.

4 diarimés 09/09/2022

— Estem en contra de cons truir aquesta peça, bàsicament perquè hi ha l’Horta Gran. No entenc que, per una banda, la Budellera generi tanta preocu pació, ja que allà hi ha horts de secà que en algun moment han deixat de conrear-se i han cres cut pins i vegetació, però, en canvi, a l’entorn del riu Francolí, on probablement hi ha les terres més fèrtils que queden de con reu a Tarragona, es pot col·locar aquesta peça. Des del punt de vista ambiental i de la lògica, no cal que hi hagi tram urbà amb edificis per connectar Ponent i el centre, sinó que hi hauria d’haver un parc urbà important, on es protegeixi l’horta. També serviria per aprofitar el màxim possible els terrenys de conreu humit. Hem de preservar l’Horta Gran, no podem trossejar-la més.
— Pel que fa al pressupost de 2023, des del PSC quins projec tes demanen que s’incloguin?
Els cellers de la DO Tarragona oferiran diferents activitats per la Festa de la Verema Els cellers de la DO Tarragona obriran per oferir activitats enoturístiques, en el marc de la Festa de la Verema, el 24 i 25 de setembre i l’1 i 2 d’octubre. Tastos, esmorzars i dinars de veremadors, navegació per l’Ebre, escape rooms, verema a l’antiga, concursos de beure en porró… El primer cap de setmana d’octubre es clourà amb una novetat, una festa de tardor a Vilabella, territori del Gaià. El capvespre del dia 1 s’organitzarà una fira amb food trucks i música per ballar en directe amb Trio pixinguin ha. El mateix dia, tindrà lloc Most Festival, el Festival del Cinema i el Vi de Catalunya. Diumenge acabarà la festa amb un passeig pels paisatges vitivinícoles del Gaià, un es morzar i un dinar popular.

CULTURA ‘Terra Baixa’, d’Àngel Llàcer, i el Mag Lari, al cicle de tardor-hivern
El cicle ‘En Dansa’ s’estendrà a la Part Alta durant els mesos de gener i febrer
i De tu a tu, del Col·lectiu Mur, i d’òpera, amb la representació de Don Giovanni per part del Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès. L’11 de desembre, el Mag Lari serà el protagonista de la prèvia de Nadal amb la seva actuació. Després de l’èxit de l’estiu, En Dansa tornarà a La Tabacalera aquesta tardor amb dues cites: el 19 de novembre i el 3 de desem bre. A més, el cicle s’estendrà cap a la Part Alta. El 21 de gener, amb l’Antic Ajuntament com a punt de partida, es podrà veu re Lucía-Apocalipsi-Pietà, de la companyia La Dama, mentre que el 3 de febrer tindrà lloc Latidos, del Ballet Amaia Dorronsoro. Les dues actuacions es combinaran amb un recorregut per diferents espais ocults del nucli antic. El teixit cultural associatiu de la ciutat també estarà present aquesta temporada. Es preveuen actuacions de l’Esbart Dansaire de Tarragona i de la Banda Unió Musical de Tarragona, entre al tres agrupacions.
509/09/2022 diarimésTARRAGONA
Redacció La conselleria de Cultura va pre sentar ahir la programació dels teatres per a la temporada de tar dor i hivern, que comptarà amb més de 50 propostes i activitats per a tothom, entre les quals des taquen Terra Baixa, l’èxit d’Àn gel Llàcer sorgit del programa de TV3 El Llop, o el nou espectacle impressionista del Mag Lari. En concret, s’han organitzat onze obres de teatre, divuit concerts, deu espectacles de dansa, tres de circ, un de màgia, nou de famili ars, quatre de carrer, una jornada de cultura ecosocial i un taller de creació teatral. La regidora de Cultura, Inés Solé, va incidir en el fet que l’agenda d’actes s’ha establert atenent a les conclusions extre tes dels grups de discussió que es van celebrar al llarg de l’estiu i que van comptar amb la parti cipació de públic familiar, jove i amb capacitats diverses. «La nova temporada convertirà la ciutat en escenari de més d’un centenar d’artistes i creadors, arribant gairebé a la igualtat en termes de paritat de gènere», va afegir Solé, que també remarcà que l’objectiu és «acostar les arts escèniques a tota la ciutadania». El concert Marvel vs. DC, de la Franz Schubert Filharmonia, serà l’encarregat d’apujar el teló al nou cicle als teatres, el pròxim 8 d’octubre. L’agrupació tornarà a l’escenari del Teatre Tarragona per a representar El trencanous, de Txaikovski, per Nadal i Les millors BSO de Disney al febrer. D’altra banda, l’orquestra simfò nica tarragonina clourà la tem porada amb un concert a càrrec del duet pianístic de Katia i Ma rielle Labèque. D’altra banda, el Teatre Metropol serà seu els prò xims mesos d’un concert de Pau Vallvé i de la mostra de guitarra contemporània Guitarraco.


TJERK VAN DER MEULEN
La consellera Inés Solé té l’objectiu d’acostar les arts escèniques a tota la ciutadania.
El concert ‘Marvel vs. DC’ donarà el tret de sortida a la nova temporada el 8 d’octubre
Els teatres han programat més de 50 propostes i activitats culturals per a la pròxima temporada

La geganta Frida celebra avui la festa del seu aniversari FESTES La geganta Frida celebrarà avui el seu quart aniversari amb una festa a què tothom està con vidat. A partir de les 11 hores, baixarà per la Rambla Nova des del Balcó del Mediterrani fins al carrer de Sant Agustí, moment en què girarà direcció a l’Ajuntament. Un cop allí, la consellera de Capacitats Diver ses, Elvira Vidal, i la directora d’Hidrocarburs en representa ció del complex industrial de DOW a Tarragona, Julia Eche varría, faran uns parlaments. L’acte acabarà amb un ball i, seguidament, es repartiran gelats. La geganta Frida va ser constituïda el 2018 amb parà metres de disseny universal per afavorir la inclusió social de les persones amb discapacitat a les festes populars i com a element actiu de sensibilització envers aquest col·lectiu. És obra de l’artista Dolors Sans i va sorgir en el marc del programa Festa per a Tothom Redacció SANTA TECLA PEP ESCODA L’obra inicia amb una qüestió: com seria avui dia Santa Tecla?
Pel que fa al teatre, el Tarra gona acollirà vuit propostes, la primera d’elles, el 22 d’octubre: Buffalo Bill a Barcelona, una obra escrita i interpretada per Ramon Madaula, que estarà acompanyat per la periodista Raquel Sans. Terra Baixa, d’Àngel Llàcer, i Delicades, de les T de Teatre, són només algunes de les obres que hi tindran Novembrelloc.serà un mes de circ, amb els espectacles Desdèmona, d’Alba Sarrauete & Les Ofèlies,
Cultura per a tothom Amb l’objectiu de fer més acces sible la cultura a tot el públic, des de la conselleria es promouen mesures com la millora de la política de preus, amb un incre ment dels descomptes per als jo ves, les persones amb carnet de discapacitat i les famílies nom broses o monoparentals. També s’han augmentat les places per a persones amb mobilitat reduïda a la platea del Teatre Metropol i s’han programat més especta cles amb arts amb llenguatges universals, com el circ o la dansa. Les entrades ja estan a la venda a les taquilles dels teatres i a la web entrades.tarragona.cat
Santa Tecla arrenca dilluns amb l’espectacle ‘Setembre’ L’espectacle Setembre, dirigit per Marc Chornet i Roger Co nesa, donarà el tret de sortida a les festes de Santa Tecla el pròxim dilluns al Tarraco Are na. L’obra gira al voltant d’una simple pregunta: com seria avui dia Santa Tecla? Les actrius Muntsa Alcañiz, Agnès Bus quets, Júlia Creus i Maria Teresa Roig es posaran a la pell de les diverses edats i peripècies de Tecla amb la Tarragona actual i les seves diferents realitats i dualitats com a teló de fons. A Setembre s’hi cridarà, s’hi balla rà, s’hi cantarà. És la «cara b de Santa Tecla amb la litúrgia de fons», defineix la mateixa or ganització. Prop de 200 perso nes del teixit artístic tarragoní, entre actors, músics, ballarins i equips tècnics, han assajat du rant mesos aquest xou de gran format pensat per a tots els pú blics. Les entrades ja es poden adquirir a través del portal en trades.tarragona.cat Redacció
Ahir, més de deu anys després, Wilson va assegurar que «no es descarta» recuperar la base de Reus, però va insistir a dema nar a Aena i als governs locals «incentius» per tal que puguin operar durant tot l’any i per po der implementar noves rutes. En aquesta línia, el directiu de l’ope radora irlandesa va instar les ad ministracions locals a «represen tar millor» la ciutadania que els vota, part de la qual «té negocis» i confia en la companyia «perquè els porti visitants amb els quals puguin connectar».
Ryanair s’obre a restablir una base a Reus amb ajudes públiques
La companyia aèria va comptar amb una base d’operacions a Reus des del 2007 fins al 2011
Anna Gónzalez Ryanair no descarta la idea de tornar a establir una base a l’ae roport de Reus si compta amb els incentius públics que els perme ten ampliar la capacitat, així ho va afirmar ahir el conseller dele gat de la companyia aèria, Eddie Wilson, qui va afegir: «Volem continuar creixent a Catalunya, no només al Prat». Després d’un estiu amb dades molt positives, tot i les vagues dels tripulants de cabina, Wilson es va mostrar obert a una possible negociació amb ens locals i amb Aena per arribar a «un pla estratègic», tant per l’aeroport reusenc com pel de Girona. El conseller delegat de Ryanair va afirmar que «no hi ha cap raó» per la qual la companyia no hauria d’estar present durant tot l’any als aeroports de Reus i Girona, després que els resultats de l’estiu hagin estat «contun dents».L’any 2007, la companyia aèria irlandesa es va comprometre a instal·lar una base d’operacions a l’aeroport de la ciutat i, un any després de l’anunci, es va in augurar. Amb la seva arribada, l’empresa va posar en servei qua tre noves rutes, que enllaçaven Reus amb París, Santander, San tiago, Sevilla i Palma, amb l’ob jectiu d’incrementar en 600.000 el nombre de passatgers que transportava cada any l’aeroport.

Un avió de Ryanair a punt d’aterrar a l’aeroport de Reus ACN Redacció L’any 2020 es van registrar un total de 556 morts per suïcidi de persones amb residència a Catalunya, 82 de les quals hau rien esdevingut a la província de Tarragona. L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Salut i Ciutadania, treballa en el disseny d’un Pla Local de Pre venció de la Conducta Suïcida que preveu implementar-se de forma efectiva el 2023, amb la finalitat de disminuir el risc d’aparició d’aquestes conduc tes o mitigar-ne els efectes que se’n poden derivar a través de diverses actuacions de caràcter preventiu en múltiples nivells. L’anunci s’ha fet en la presen tació del programa d’activitats preparat per commemorar el Dia Internacional per la Prevenció del Suïcidi que se celebra el dia 10 de setembre i comptarà amb una xerrada, la presentació del llibre, El dilema de Viure, de Carme Ripoll, la il·luminació de l’edifici Gaudí Centre i una re presentació teatral de l’obra No m’oblideu mai. Cal destacar que les dades obtingudes per l’Insti tut Nacional d’Estadística l’any 2020 indiquen una taxa gene ral de suïcidi del 8,322 per cada 100.000 habitants. prepara un Local de Prevenció de la Conducta Suïcida pel 2023
CEDIDA Reus
La Cooperativa Llars i Famílies presenta un nou projecte

Les administracions i entitats del territori encaren amb positivisme el possible retorn de la companyia aèria
URBANISME L’Ajuntament de Reus va publi car ahir al perfil del contractant la licitació del contracte d’obres de la primera fase d’urbanit zació de la plaça del Víctor i entorn. El contracte surt amb un pressupost de licitació de 765.654,22 euros (IVA inclòs). El projecte, redactat per l’estu di d’arquitectura Batlle i Roig, defineix la plaça del Víctor com un element articulador i com a punt de connexió amb el Centre Cívic Gregal. L’àmbit d’actuació del projecte es divideix en dues fases, que s’executaran separa dament. Per un costat, la pri mera fase inclourà la plaça del Víctor i trams dels carrers Am ple, Miró i Santa Helena (que ara surt a licitació). Per altra banda, la segona fase recollirà les connexions amb el futur Centre Cívic Gregal, a través del carrer Alt de Sant Josep i el car rer de Castellvell i la connexió amb la plaça del Pintor Ferré Revascall. Redacció
Imatge de la roda de premsa de la presentació del pla.
La seva instal·lació va ser sota la promesa de 2,7 milions d’euros anuals de subvenció, dels quals 1,7 milions provindrien de l’ad ministració catalana i la resta de la Diputació de Tarragona, ajun taments, cambres de comerç i entitats de la zona. Tres anys més tard, l’empresa va prendre la decisió de tancar la base reu senca per «l’incompliment dels compromisos adquirits amb la Generalitat i les institucions tar ragonines», segons va apuntar el vicepresident de l’empresa.
INFRAESTRUCTURES
Pla
HABITATGE La Cooperativa Llars i Famíli es celebrarà demà al matí, al carrer de l’Estel, la presentació del projecte Rehabilitem l’Estel. 5 habitatges socials a Reus. Es tracta d’una iniciativa de la co operativa que té l’objectiu de rehabilitar tot un bloc de cinc pisos que no està en condicions de viabilitat. Per poder fer-ho, amb l’ajuda de la cooperativa de serveis financers, Coop57, obriran un crowdfunding. Amb aquest esperen que, a banda del préstec bancari que sol·licitarà l’entitat i les subvencions que rebrà, les aportacions acabin d’ajudar a rehabilitar els habi tatges. Demà a les 12 h. es durà a terme una presentació de la cooperativa, del projecte i dos convidats explicaran el seu cas i el motiu pel qual la cooperati va els ha servit per a trobar un habitatge. Un cop s’acabin els parlaments, es durà a terme un vermut que anirà acompanyat de músics en directe. Redacció
La reacció més estesa entre les administracions de la zona ha estat de satisfacció, ja que s’ha considerat una bona iniciativa per part de l’empresa irlande sa. L’Ajuntament de Reus va comunicar que veu positiva la proposta, però es reserva fer una valoració en tot el seu abast fins a tenir tota la informació sobre les previsions de la companyia. Per la seva part, l’alcalde de Salou, Pere Granados, explica a Dia ri Més que l’establiment d’una base que permetés tenir oferta de vols durant tot l’any, facilita ria molt l’objectiu del municipi de desestacionalitzar el turis me. Granados afirma que «si es fa una bona negociació, pot ser una molt bona notícia per tot el territori. A més, l’arribada de l’empresa faria valdre l’Aeroport deFontsReus».de la Cambra de Comerç de Reus, en la seva condició de promotora de l’economia d’un territori i sovint vinculada amb la taula de promoció de l’Aeroport, asseguren que «la possibilitat de reobrir la base demostra que la companyia veu possibilitats de creixement pel nostre aeroport i subratlla el seu alt valor estratè gic». «La feina feta demostra que el camí és el correcte. L’aeroport té reptes de futur molt rellevant, com és el cas de la seva connexió amb l’estació intermodal, que pot atorgar-li encara més atrac tiu», afegeixen. «Si es concreta la possibilitat que Ryanair reobri la base i ampliï els vols des de l’ae roport, es demostrarà que Reus torna a tenir un aeroport de re ferència que juga un paper deter minant en el mapa aeroportuari català» afirmen des de la Cam bra. Pel que fa als treballadors de terra de l’aeroport, asseguren que «fins al moment, l’empresa no ens ha traslladat cap infor mació».D’altra banda, la companyia avisa que Barcelona es «pot pe nedir» de limitar el creixement i no ampliar la infraestructura. El conseller delegat considera que una ciutat «amb limitacions» pot comportar que grans empreses com Google optin per no inver tir-hi.
SALUT
Segons l’INE, al 2020 s’haurien produït 82 morts per suïcidi de persones de la província Surt la licitació de la primera fase de la plaça del Víctor
6 diarimés 09/09/2022 REUS

709/09/2022 diarimésPUBLICITAT

Anna González Els grups municipals del PSC, Ciutadans i la CUP asseguren no estar informats pel Govern del motiu de la paràlisi del projecte del Centre Aquàtic i de Fitness de la ciutat (CAIF) i sospiten que han sortit problemes amb l’em presa adjudicatària, Duet Spa & Sports SLU. Cinc mesos des prés del plenari que va aprovar la formalització del contracte amb l’empresa, els socialistes i els taronges tenen la percep ció que l’increment dels costos en l’àmbit de la construcció i el desproveïment del material pot haver perjudicat el procés de la formalització, ja que creuen que s’hauria pogut fer enrere. Fonts municipals, però, afirmen que la formalització segueix el pro cediment establert amb norma litat i que s’està treballant per acordar tots els aspectes jurídics d’un contracte «de gran com plexitat, donada la seva natura lesa, longitud i transcendència, perquè preveu tant la projecció com la construcció i l’explotació de l’equipament». Segons les mateixes fonts, «l’Ajuntament confia a tancar tots els aspectes i formalitzar el contracte aviat». El plenari del consistori que es va celebrar a l’abril va aprovar la formalització del contracte l’em presa adjudicatària, però, gairebé cinc mesos després, encara no s’ha signat. El grup municipal de la CUP es va negar des del primer moment al pressupost de la concessió del servei, ja que considera que és una despesa pública molt ele vada –de 82.000 euros– perquè una empresa ho gestioni. Edgar Fernández, portaveu del grup, també crítica que «el pla de via bilitat econòmica, que contem plava 4.000 abonats al mes, a un preu mínim de 60 euros al mes, era de tot menys viable i no hi havia pla d’impacte mediambi ental». Fernández assegura que «només es va presentar l’em presa Duet Sports i, pel que hem vist, acostuma a acabar als jutjats denunciant que no guanya els beneficis previstos en projectes similars. No sé si han començat a tenirPerproblemes».aAndreuMartín, portaveu del PSC, que només es presen tés una empresa «no és un fet tranquil·litzador, com hem de nunciat en diverses ocasions». Martín afegeix: «És sorprenent que, amb només una empresa presentada i un cop ja adjudica des les obres, encara no s’hagi formalitzat el contracte». El por taveu socialista també pensa que la paràlisi del contracte no s’hau ria produït si la iniciativa hagués estat pública, entre l’Ajuntament i Reus Esport i Lleure, i «podrí em haver buscat la implicació d’altres administracions, com el Consell Superior d’Esports», apunta. En el cas dels socialis tes, la preocupació recau en el fet que «l’error del Govern ens pot deixar sense un equipament pú blic durant un temps important, accessible al perfil de ciutadans que la necessiten i que opten per marxar a piscines públiques de municipis pròxims», explica el portaveu. Pel que fa a la in quietud de Ciutadans, el primer dels motius que destaquen és la falta de comunicació del Govern cap als grups municipals: «No és admissible que el Govern no informi dels motius que provo quen el retard en la formalit zació, perquè aquest comporta també un retard en l’execució i la seva posada en marxa», explica Débora García, regidora del par tit Estaronja.tracta d’un dels grans pro jectes del mandat actual, del qual es calcula un pressupost de 8 milions d’euros. Ara bé, l’Ajun tament pagarà un màxim d’1,4 milions d’euros, mentre que l’explotadora haurà d’aportar els altres 6,6 milions restants.
Anna González Amb l’objectiu d’apropar l’òpe ra a tots els públics, la com panyia reusenca Teatre de les Comèdies portarà demà al Bar trina l’obra Il Teatro alla moda, una divertida sàtira que critica les pràctiques operístiques de la primera meitat del segle XVIII. Rosa Mateu Pena ha estat la directora d’escena i Elisenda Carrasco, la directora d’orques tra. El vestuari ha anat a càrrec d’Anna de la Cruz i l’escenogra fia, de Tuttipianoforte. Marcel Pascual ha exercit de llibretista, inspirant-se amb l’obra homò nima del compositor i noble venecià del Barroc, Benedetto
Teatre de Comèdies estrena ‘Il Teatro alla moda’ al Bartrina ESPECTACLE
Detenen un home per robar a tres persones grans a Reus fent estrebades Els Mossos d’Esquadra van de tenir aquest dimecres un home de 28 anys a Reus com a pre sumpte autor de tres robatoris amb violència i intimidació pel mètode de l’estrebada. El pri mer dels fets es va produir el 13 d’agost al carrer del Sol, quan un home d’edat avançada va ser víctima de l’estrebada del collar d’or que duia penjat al coll. L’autor dels fets va marxar corrent. La segona actuació la va fer el 31 d’agost al barri Mare Molas i la víctima, una dona d’edat avançada, va patir l’estrebada de la seva cadene ta quan sortia d’un portal. El mateix sistema el va repetir aquest dimecres al matí, quan una dona va ser víctima d’una altra estrebada al carrer Batan. Quan la dona estava denunci ant els fets a la Guàrdia Urba na de Reus, els Mossos d’Es quadra l’estaven detenint, ja que havien fet investigacions després del primer robatori. En el moment de l’arrest, l’ho me va intentar desfer-se del collaret d’or que havia robat una estona abans. Els Mossos mantenen oberta la investiga ció per si se li poden atribuir altres fets similars. L’arrestat va ingressar ahir a presó, des prés de passar a disposició del jutjat de guàrdia de la ciutat. Els Mossos d’Esquadra recor den que per evitar ser víctima d’una estrebada es recomana evitar fer ostentació o que el collaret sigui molt visible. Cal estar atent que ningú es pugui aproximar per l’esquena amb aquesta intenció.
L’oposició critica la poca informació rebuda sobre la paràlisi del CAIF
Captura de pantalla del vídeo fet per la companyia amb la recreació virtual del futur equipament.
El cuiner de l’Oishi de Reus, escollit com un dels millors xefs de sushi és el primer concurs de ‘shushimans’
Els grups municipals asseguren no saber per què encara no s’ha dut a terme la formalització amb l’empresa adjudicatària CEDIDA
L’Hospital Sant Joan difon la fisioteràpia CEDIDA


INFRAESTRUCTURES
Marcello. Patricia Mercado n’és la productora. La música ha es tat creada pel compositor Car les Prat, qui explica que exem ples com fer les lletres en català és una manera més d’aproxi mar el gènere teatral al públic, «deixant de ser teatre per a l’elit de la ciutat». També, el fet d’es collir el Teatre Bartrina, rebent el suport de l’Ajuntament, no és una simple elecció; Teatre de les Comèdies té la intenció de «despendre’s de la idea que les operes només es poden fer al liceu», com detallava Carras co ahir. L’obra s’estrena demà i encara compta amb entrades a la venda.
És una òpera inspirada en el llibre homònim
SALUT
Ciutadans i PSC creuen que l’augment de preus pot haver provocat la retirada de l’empresa
Redacció Wenji Peng, el cuiner del res taurant Oishi de Reus, situat al carrer de les Carnisseries Ve lles, s’ha classificat en tercera posició en la primera edició d’Itamae Balfegó, el concurs que guardona els millors xefs de sushi d’Espanya. Steven Bo sen Wu Zheng, xef del restau rant Imperial de Pamplona es va proclamar vencedor, men tre que Luis Bandera Heredia de Restaurants Grup Mosh de Marbella va aconseguir el se gon lloc. Peng, que té 23 anys, compta amb una sòlida for mació, adquirida primer com a ajudant de cuina i preparació de sushi al BCN Sushi Bar, des prés com a sushiman a Tottori i Koyo, i com a administrador del Sakura de Barcelona. Des del 2021 exerceix com a xef al restaurant Oishi de Reus. Amb els tres vencedors han competit seleccionats entre els més de 60 xefs aspirants, procedents de restaurants de tot el territo ri nacional. Itamae Balfegó és primer campionat de Sushi per a xefs professionals que se cele bra a Espanya. El xef guanyador ha estat premiat amb un viat ge al Japó per a dues persones i 3.000 euros en metàl·lic per gaudir de la gastronomia al país nipó.
GASTRONOMIA L’Itamae
L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus fa difusió, durant aquesta setmana, del Dia Mundial de la Fisioteràpia, que va ser ahir. Per fer-ho s’han disposat diversos plafons informatius al llarg de la rambla del centre hospitalari. Enguany, l’Hospital vol fer èmfasi en l’efectivitat de la fisioteràpia i de l’exercici terapèu tic en la prevenció i el tractament de les persones afectades per artrosi, que afecta el 10% de la població de l’Estat, així com en la importància de l’activitat física com a estratègia de primera línia en el seu maneig. Redacció
8 diarimés 09/09/2022 REUS
Aquests dies s’està aixecant l’anomenada ‘caixa freda’.
CEDIDA Redacció Els treballs de la nova planta de producció de gasos destil·lats de l’aire que Messer construeix al seu site de Vila-seca, avancen a bon ritme i entren a la fase final. Aquests dies s’està aixe cant la part central d’aquesta unitat, una estructura metàl·lica anomenada cold-box (caixa fre da) on s’allotgen les columnes de destil·lació i els principals equips d’aquest procés, i que as solirà el pròxim 13 de setembre la seva alçada total de 72 metres. La nova planta de fracciona ment d’aire serà tot un referent europeu ja que amb una produc ció diària de 2.500 tones d’oxi
La construcció de la nova planta de Messer encara la recta final a Vila-seca

INSTAL·LACIONS
La nova inversió superarà els 50 milions d’euros Sílvia Jiménez La població d’espècies que ame nacen els conreus del Camp de Tarragona ha crescut exponen cialment després de la paralit zació temporal de l’activitat de caça durant el confinament i les restriccions de la pandèmia fins a elevar la dels tudons (co loms salvatges) vora els 300.000 exemplars, la dels porcs senglars fins als 15.000, la de conills, als 20.000, i dels cabirols, als 2.000. La situació podria empitjorar si no es compleix l’acord al qual van arribar ahir el departament d’Acció Climàtica i Agenda Ru ral amb la Federació Catalana de Caça (FCC) per garantir la se guretat en les batudes, una rei vindicació que ha mantingut els caçadors en vaga des de l’entrada en vigor de la llei 5/2020, d’ordre de vedes. «Fins que no ho veiem publicat al DOGC, no abandona rem l’aturada», explica Joaquim Vidal, president territorial de la FCC a «AmbTarragona.aquesta inseguretat ju rídica, no volem sortir. El 83% dels terrenys on cacem a Catalu nya són propietat privada. Tenim permís per entrar a les finques, però et pots trobar gent corrents, passejant o en bici. No pot ser que posis un cartell perquè estàs fent una batuda i la gent el llenci, acabarem malament», afegeix Vidal. I és que, mentre que els mesos més durs de la pandèmia ocupar espais urbans, les zones rurals i els boscos eren redesco berts per la ciutadania. La disminució del volum de caçadors, insuficient per contro lar aquestes espècies, –al Camp de Tarragona hi ha 6.000 llicèn cies, de les quals, 4.500 federa des–, s’agreuja amb el desànim que provoquen els obstacles que els ocasiona la nova normativa, que els obliga a comunicar les batudes de caça major previstes, sió de la ciutadania pel que fa a la seva activitat. Per aquest motiu, demanen que l’administració pública «expliqui què és la caça i quines bondats té, perquè aques tes espècies no es mantenen a ratlla d’una altra manera i ni tan sols així», segons indica Vidal. Durant la temporada 20202021 els caçadors van capturar fins a 60.000 tudons al Camp de Tarragona. Així, es calcula que la població d’aquest animal supera ment. «És un colom que s’amaga i fa molt de mal. Fins ara menjava raïm i ara també menja avellanes. Es troba en zones urbanes –a Reus, a Tarragona...– i quan arri ba l’hora de menjar, va al camp. Ja tenim tota la façana litoral plena menjant de l’horta, des del Ven drell fins a Mont-roig. Quan sent trets, s’amaga a la ciutat, on no es pot caçar», explica Vidal. Mentre els tudons continuen proliferant, per als caçadors, el porc senglar continua sent «el rei» de les espècies que malme ten els conreus: s’ho menja tot. La temporada passada se’n van caçar 4.200, una xifra que, en cap cas, podrà posar setge als 15.000 que es calcula que hi ha a les co marques del Camp. «El Francolí és un gran corredor i allà no es pot caçar. A Catalunya hi ha vora 230.000, i en cacem 66.000. Ens guanya a tot arreu», diu. Cabirols i conills L’augment de la població del cabirol ha comportat els darrers anys danys en el cultiu de la vi nya, especialment quan s’inicia la brostada del cep, i també en els ametllers i altres fruiters. Per fer front a la situació, el govern va posar en marxa un pla pilot de prevenció que va permetre l’am pliació del període de caça. Així i tot, es calcula que el nombre de cabirols a les comarques d’interi or frega ja els 2.000, i es concen tren especialment al Priorat. «Pel que fa als conills, la tem porada passada se’n van caçar 28.000. Hi ha un focus impor tant al Baix Penedès, al costat de l’autopista, però ara no preocupa tant, perquè estan afectats per dues malalties –la mixomatosi i la Vírica Hemorràgica– que fan que no s’assoleixin les xifres d’al tres anys, quan era un disbarat», conclou el president territorial de la FCC a Tarragona.

La població de tudons i senglars s’ha multiplicat després de la pandèmia
La fauna més agressiva amb els conreus es pot agreujar si els caçadors no abandonen l’aturada reivindicativa que mantenen DECIDA

CEDIDA
Dos caçadors traslladant un porc senglar capturat a les comarques de Tarragona.
gen, nitrogen i argó, se situarà entre les plantes més grans i més modernes al continent. La nova cold-box, que canviarà l’skyline del complex químic Sud de Tar ragona, és un reflex de gran des envolupament tecnològic que millorarà l’eficiència energètica de la planta. Aquesta nova in versió aportarà més oxigen als hospitals del Camp de Tarrago na i d’arreu de Catalunya així com en altres hospitals de refe rència a la resta d’Espanya, un producte imprescindible durant la pandèmia. Es preveu que la nova planta de fraccionament d’aire es posi en marxa a princi pis de l’any 2023.
909/09/2022 diarimésCAMP DE TARRAGONA
El Vendrell s’adhereix al Cicle Gaudí i recupera l’essència del Tívoli El Vendrell s’ha adherit al Ci cle de cinema Gaudí, que re cuperarà l’essència del Tívoli com a sala de cinema. Aquest espai emblemàtic del muni cipi va ser durant molts anys el cinema on, grans i petits, podien gaudir de la projecció de les pel·lícules, així com del fet social que implicava anar al cinema. D’aquesta manera, a partir d’aquest mes de setem bre, el Tívoli tornarà a acollir una programació de cinema, en aquest cas, del Cicle Gaudí, impulsat per l’Acadèmia del Cinema Català, que constitu eix una xarxa estable de sales a Catalunya que porta diver ses pel·lícules de producció catalana al llarg de l’any, a un centenar de poblacions de tot el territori. La programació s’estrenarà el pròxim 15 de setembre, amb Escape Room, que comptarà amb la presèn cia del seu director, Héctor Claramunt, amb qui al final de la projecció es mantindrà una xerrada. El cicle finalitzarà el 15 de desembre amb La vo luntària, de Nely Reguera. Les sessions seran a les 20 h., amb un preu general de 4,50 euros però amb descomptes de 3 euros pels usuaris del Carnet Jove, Federació d’Ateneus i Biblioteques del SLP del Baix Penedès de Catalunya, i 2x1 amb el Club la Vanguardia. Les entrades es posaran a la venda a partir d’avui, a les 10 hores, tant a la web www.temporada. cat com de forma presencial, a l’Escola Municipal de Música Pau Casals. Redacció CULTURA Els consistoris de Constantí i els Pallaresos han arribat a un acord de col·laboració mútua per tal de potenciar el llegat de Jujol i do nar-li valor i projecció. D’aquesta manera, Constantí serà present en les II Jornades Divulgació Històrica Modernista Els Pallaresos 1900 que es faran del 4 al 6 de novembre. Redacció Constantí i els Pallaresos, amb el llegat de Jujol
AGRICULTURA
S’ha d’aplicar després de la base, el corrector, l’il·luminador i les ombres d’ulls
L’alcalde de la vila, Oliver Klein, en la tradicional ofrena floral a la Mare de Déu del Camí al pati de l’Ermita. www.diarimes.comMiralesimatgesalaweb
Se’t resisteix l’eyeliner?
FESTES
10 diarimés 09/09/2022 CAMP DE TARRAGONA
Tarragona participa en l’edició de ‘Benvinguts a Pagès La Festa’ Se celebrarà els pròxims dies 1 i 2 d’octubre


Cambrils recupera l’esplendor del dia gran de la seva Festa Major Més d’una seixantena d’actes han format part del programa festiu que s’allargaran fins el diumenge
buscant un eyeliner perfecte, n’hauràs vist de molts tipus. Els líquids permeten una aplica ció ràpida i precisa. Al mercat, triomfen en format retolador, ja que facilita la seva aplicació. Un altre format és la crema o gel, que s’aplica amb un pinzell fi bisellat. Malgrat el que pugui semblar, la forma del pinzell facilita l’aplicació del pigment. Per últim, podem trobar els de mina, o bé el llapis o en format automàtic. El resultat és més natural i difuminat i es llisca so bre la pell de manera cremosa.
COSMÈTICA
MERY - perruqueria unisex

Redacció / AMIC Ho has intentat moltes vega des, però sembla impossible. O una de les cues està més amunt que l’altre, o és més llarg, o més gruixut. L’eyeliner és un dels maquillatges preferits, pel seu efecte. Ara bé, dominar el seu ús no és fàcil. Per això, avui et presentem alguns consells.
Allargar la durada del maquillatge és clau. Ara és més fàcil amb All Nighter Setting Spray d’Urban Decay, un fixador amb 16 hores d’efecte i una acabat natural.
PROPOSTA
Els consells definitius per a aplicar-lo correctament
Tres tipus, tres acabats Si has passejat per les botigues
LLEURE CEDIDA
La 7a edició del certamen es va presentar ahir. Redacció La demarcació de Tarragona participarà en la setena edició de Benvinguts a Pagès La Festa el primer cap de setmana d’oc tubre. Els dies 1 i 2 d’octubre, el territori s’apunta a la gran festa de la pagesia catalana amb una oferta pròpia de 24 explo tacions agroalimentàries, 23 restaurants de proximitat, 12 allotjaments rurals i una desena d’activitats complementàries a les comarques tarragonines. El projecte convida el públic a degustar els productes de tem porada i de proximitat, omplir el rebost i comprar directament als pagesos en una oportunitat per fidelitzar nous clients. A través de les visites s’estableix una relació que permetrà a la ciutadania apropar-se a tot un món, que tot i ser fonamental, cada cop li queda més llunyà. A la demarcació s’han preparat les rutes Coneix la varietat pai satgística de la Costa Daurada i Viu l’essència vinícola del Pri orat i de la Conca de Barberà Les visites per a participar en aquesta iniciativa, impulsada per de la Generalitat, en una actuació coordinada pel De partament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es poden reservar a través del web www.benvingutsapages.cat.
MÉS BELLESA I SALUT
Redacció Cambrils va celebrar ahir, en la festivitat de les marededéus tro bades, la Diada de la Mare de Déu del Camí, el dia gran de la Festa Major de tots els cambrilencs. El tret de sortida a la jornada el van donar el Ball de Diables Els Cagarrieres i els Grallers de la Colla Gegantera Tota l’Endenga amb les matinades pels carrers del barri antic. Seguidament, la plaça del Setge va ser el punt de trobada pels participants en el seguici popular, que després de la tronada van iniciar el segui ci cap a l’Ofici solemne amb la participació dels membres del consistori, les pubilles i l’hereu de Cambrils i els diferents grups festius.Quan el seguici va arribar a l’Ermita de la Mare de Déu del Camí va tenir lloc la missa so lemne presidida per mossèn Jo aquim Fortuny, vicari general de l’arxidiòcesi. En acabar, al pati de l’Ermita hi va haver la tradicional ofrena floral a la Mare de Déu del Camí i la ballada dels elements festius de Cambrils, amb la traca de Festa Major. A continuació, va tenir lloc el Vermut de Festa Major i la ballada de sardanes amb els Amics de la Sardana de Cambrils. El dia es va completar, a la tarda, amb el ball parlat dels Vileros i Mariners i els balls de lluïment dels elements festius. Més actes per al cap de setmana Els actes festius continuaran fins aquest diumenge i, fins i tot, al guns es prolongaran al llarg del mes. Avui divendres, a les 20 hores, a la sala Àmbits del Centre Cultural, s’inaugurarà l’exposició La memòria del foc de Luis Bolí var que presenta, entre espurnes i foc, el món màgic dels diables a través de la pintura. Demà, a par tir de les 18 hores, se celebrarà la XV Trobada de Gegants des de la plaça de la Vila. Al vespre, a les 22.30 h., al parc del Pinaret, actu aran Portobello, Gertrudis i The Tyets. L’acte institucional de la Diada es farà aquest diumenge, a les 12 h., al parc del Pescador.
All Nighter Setting Spray d’Urban Decay

GERARD MARTÍ
L’eyeliner ve després de la base de maquillatge, del corrector i il·luminador i del maquillatge dels ulls, però sempre abans de la màscara. El primer que cal fer és col·locar l’eyeliner arran del final de les pestanyes inferiors i traçar la cua tenint com a refe rència la inclinació natural de l’ull. Limita’t a marcar la guia, sense delinear les pestanyes de baix. Amb un dit mantindrem la parpella mòbil tancada per a facilitar el dibuix, traçant una línia des del llagrimer a la marca que hem dibuixat. A continua ció, podem ampliar el gruix de la línia, sobreposant els traços. La manera de rematar un bon eyeliner és en companyia d’una bona màscara de pestanyes.


El sol intens, la platja o la piscina t’han deixat el cabell castigat? Ara és el moment de cuidar-lo. Mery Perruqueria Unisex ofereix tota mena de tractaments. En destaca l’allisat orgànic, amb productes vegans que aporten lluïssor i suavitat. Aquest es pot combinar amb Olaplex, un tractament hidratant i regenerador amb resultats excel·lents. I si vols tallar-te el cabell, tenyir-te o fer-te una coloració de tendència com el balayage, Mery és la teva nova perruqueria de confiança.
Les claus de la seva aplicació Una vegada triat el cosmètic, toca aprendre com aplicar-lo.
1109/09/2022 diarimés Formació Nou curs, noves oportunitats.

L’inici del curs escolar suposa la represa de les activitats extraescolars i de les propostes formatives per a joves i adults CEDIDA
Anna Ferran L’inici del curs escolar és un dels moments més esperats de l’any per als infants i joves. Llibres, motxilles, material escolar, uni formes i xandalls ja han entrat novament a la rutina dels estu diants que engeguen com cada mes de setembre un nou any lec tiu. Després de les vacances d’es tiu, i de les activitats que molts infants i joves han dut a terme durant aquests darrers dos me sos, toca tornar a la rutina. Més enllà de la tornada a les escoles, instituts i universitats, l’inici de curs significa la represa de les activitats extraescolars. Tota mena de centres i acadèmies en ceten una nova temporada amb una oferta molt àmplia, adapta da a tots els gustos, necessitats i demandes d’infants i joves, però també d’adults que veuen en el nou curs l’oportunitat perfecta per a ampliar els seus coneixe ments.Elsclubs esportius comencen la seva activitat esportiva, les acadèmies d’anglès i altres idi omes inicien les classes, cursos i altres propostes per millorar i ampliar els coneixements en aquest camp lingüístic i adquirir noves competències comunica tives en un món cada vegada més exigent i les escoles de música, art, pintura, entre altres, obren les seves portes en un nou curs per a explorar la creativitat dels alumnes i despertar el seu talent i tècnica.Aixídoncs, ara, amb el curs just acabat de començar, és el moment idoni per acabar de pla nificar i escollir amb encert les activitats extraescolars dels fills i filles. Pel que fa als més petits de la casa, els experts recomanen fer una o dues activitats extra escolars, que no treguin massa temps de dedicació a les feines de l’escola. D’altra banda, és bo que siguin activitats que aportin valors positius als joves, com són la pràctica de l’esport amb valors com la companyonia o l’esperit de superació personal. El més important és que es pugui com paginar bé els moments d’oci i activitats de lleure amb el dia a dia i les tasques escolars. Però també és el temps de pensar en nosaltres i en com po dem aprofitar el temps després de la jornada laboral. Idiomes, cursos d’especialització, acti vitats de creixement personal, màsters i postgraus són només algunes de les alternatives que tenim al davant. I és que són moltes les propostes que s’im parteixen al territori que ens poden enriquir laboralment, obrint-nos noves oportunitats, però que també ens poden om plir a nivell personal. Com cada mes de setembre, Diari Més, amb clara vocació de servei cap als seus lectors, apro pa en aquest especial algunes de les propostes formatives i de lleure més destacades del Camp de Tarragona. Els cursos que s’exposen poden ser un primer pas per assolir els objectius de cadascú i el primer pas per a un futur ple de coneixement. El Camp de Tarragona compta amb una àmplia oferta formativesd’activitatsilúdiques
UNICEF demana la gratuïtat dels llibres de text, el menjador i el transport escolar UNICEF Espanya defensa la gratuïtat dels articles i serveis relacionats amb l’educació obligatòria, com són els lli bres de text, el menjador i el transport escolar, especial ment per a les llars amb menys ingressos, perquè les famílies no s’hagin d’endeutar i aquest cost no suposi «un obstacle per a l’exercici del dret a l’educa ció», argumenta. En un comu nicat, l’organització alerta que la pujada de preus dels últims mesos fa que aquest sigui un inici de curs «complicat» per a les famílies i demana man tenir l’increment de la dotació per a beques i ajudes a l’estudi, ampliar-ne l’abast i els criteris d’equitat en la concessió. José Maria Vera, director executiu d’UNICEF Espanya, adverteix que el panorama de la torna da a l’escola és «preocupant». Alerta que aquesta és la ter cera crisi que pateixen molts adolescents a l’estat espanyol i que encara no hi ha «una eina d’ajuda bàsica per a totes les famílies amb infants, tot i l’In grés Mínim Vital o la Garantia Infantil Europea». L’organitza ció indica que el risc de pobre sa i exclusió social dels menors a l’estat espanyol és del 33,4% i que hi ha més de 889.000 in fants en situació de carència material i social severa, segons les últimes dades de l’Enques ta de Condicions de Vida 2021. A Catalunya, el 31,8% dels in fants i adolescents es troben en risc de pobresa o exclusió social.

12 diarimés 09/09/2022 FORMACIÓ
ENSENYAMENT
Activitats educatives i esportives per a explorar el millor d’un mateix
En el cas dels més petits, cal trobar un equilibri entre aquestes propostes i les feines de l’escola. Les extraescolarsactivitats milloren el desenvolupament dels infants i joves

1309/09/2022 diarimésFORMACIÓ
Kids&Usa100%immersióenanglès,LaMartina
Aprenentatge natural, complet, divertit i amb sentit «Si parlem d’ensenyar a un nadó, a nens i nenes d’infantil i primària, a adolescents o a jo ves, i volem fer-ho bé, haurem de proporcionar-los eines i in formació adient a la seva edat. Només així, allò que aprenguin tindrà sentit per ells. Només així, aprendre no serà només una imposició acadèmica, sinó una integració natural del co neixement útil», explica la di rectora dels centres, Montse Alsina.Elsjoves es mouen, normal ment, per tres motius; pas sar-ho bé i gaudir, obtenir re coneixement i tenir sensació de progrés. Ara bé, allò que és apli cable al nivell cognitiu i emoci onal, allò que els fa gaudir, allò que els fa tirar endavant pel seu reconeixement o sensació d’avançar, varia molt en funció deÉsl’edat.per això que a mesura que els alumnes van creixent, es van canviant de referents, però sempre es manté la connexió amb els protagonistes de les his tòries des de ben petits fins que es fan grans. En conseqüència, aprenen amb rapidesa i amb so lidesa, ja que la seva motivació i participació a classe són molt grans. A més, el monitoratge de l’aprenentatge és constant i l’avaluació dels professors tam bé; la ràtio de 8 nens a classe ens permet el seguiment indi vidualitzat de cada un d’ells. El mètode Kids&Us ofereix una continuïtat fins als 18 anys, on els alumnes assoleixen contin guts del C2 del Marc Europeu de Llengües.LaMartina també és cone guda pel mètode comunicatiu amb adolescents i adults, on es prima la capacitació oral des del primer moment i, al llarg del curs lectiu, les habilitats comu nicatives dels alumnes (enten dre, parlar i escriure) es veuen incrementades i reforçades enormement.Aprendreanglès a La Mar tina Kids&Us no es limita no més al curs acadèmic, sinó que també s’ofereixen un seguit d’eines i d’activitats extres que donen continuïtat a les classes: aplicacions didàctiques per als dispositius mòbils, tallers de cuina, obres de teatre, prepara ció d’exàmens oficials, estades a l’estranger, casals urbans, co lònies... tot un seguit de situa cions en les quals tot l’alumnat pot continuar practicant l’an glès fora de l’escola i en època deNovacances.dubteu en visitar-los i a conèixer-los de més a prop, ja que els centres són un veritable univers de colors i els materials són únics i originals. Els troba reu a Tarragona, a Reus, a Cam brils i a Salou.


CEDIDES
IDIOMES

Els quatre centres de La Marina Kids& Us són un univers de colors i els materials que s’utilitzen són únics i originals. Perquè a La Mar tina Kids&Us caracteritzemens per ensenyar als nostres alumnes a expressar-se de manera fluida des del primer any de vida amb el mètode Kids&Us. En un món globalitzat, po der-nos comunicar amb altres persones d’altres països ens permet desen volupar-nos plenament a nivell professional i també personal. Una metodologia única, uns professors altament pre parats i una dedicació que va més enllà del pla acadèmic són les nostres claus de l’èxit. Ens apas siona el que fem i com ho fem», Montse Alsina, directora de La Martina Kids&Us. Per què aprendre anglès amb La Martina Kids&Us?


Redacció Amb més de 15 anys de conso lidació en el nostre territori, La Martina Kids&Us ofereix cursos d’anglès per a nadons a partir d’un any a través del mètode Kids&Us, una metodologia con trastada i innovadora que fa que els més petits de casa aprenguin una llengua estrangera com si de la llengua materna es tractés. Tot això és possible gràcies a la immersió 100% en anglès i a l’exposició continuada i rica en continguts que proporcionem a cada sessió. Els alumnes com parteixen la classe amb uns per sonatges que tenen la mateixa edat i viuen les mateixes vivèn cies que ells. Any rere any, els alumnes creixen amb aquests personatges.
Aventures, diversió i una
Amb centres a Tarragona, Reus, Cambrils i Salou, l’escola utilitza una metodologia innovadora que connecta amb els alumnes ja siguin nadons d’1 any, infants o adolescents
TARRAGONA L’Estudi de Música canvia de local i comença una nova etapa
14 diarimés 09/09/2022 FORMACIÓ
La clau és regir-se pels interessos de l’infant i no per les possibilitats que ens ofereix als pares a l’hora de conciliar i quadrar horaris
A. Ferran / AMIC En la majoria d’ocasions, la de cisió de l’elecció de les extraes colars recau sobre els pares, ja sigui perquè no volem tenir-los sense fer res a la tarda o bé per què per temes laborals no po dem ocupar-nos d’ells. És per aquesta raó, que caiem en l’er ror en molts casos d’obligar-los a fer coses que no els hi agrada, només perquè per horari o per proximitat del centre educatiu, ens va millor aquesta activitat que qualsevol altra. Sens dubte, les extraescolars ajuden, i molt, a la logística familiar i a la concili ació. Ara bé, no podem regir-nos únicament per aquests beneficis que ens aporten a nosaltres, com a adults.Elsexperts recomanen evitar aquesta mena de supòsits, ja que els beneficis que suposa l’exerci ci d’aquestes activitats per al des envolupament del nen perden tota la seva eficàcia. Així mateix, també hem d’evitar caure en el parany de matricular als nostres fills i filles a les activitats que ens hauria agradat per a nosaltres de petits. Tenint en compte aquests dos errors a evitar, ens fem una pregunta: com escollim les ex traescolars, per assegurar-nos que compleixin el seu objectiu educatiu?
Les activitats artístiques

DANSA Expressa el teu art i balla a l’escola de dansa África Aguilar

Quatre premisses bàsiques El primer que hem de tenir en compte i el més important és que l’activitat li ha d’agradar el nen, no a nosaltres. La finali tat és que es diverteixin alhora que aprenen alguna cosa o que desenvolupin alguna habilitat. Han d’estar motivats i que gau deixin amb el que fan. Si no, els infants o els adolescents tindran una actitud de rebuig i perdran tot l’interès a fer altres activitats. Per estar segurs que realment els hi agrada, abans de formalit zar la matrícula, és aconsellable que provin prèviament, almenys una sessió, l’activitat per a veure si realment els agrada i és el que esperaven d’ella. Així mateix, no hem de sobre carregar-los amb aquesta mena d’activitats. L’aconsellable són de 3 a 4 hores setmanals, ja que els hi hem de permetre’ls tam bé tenir temps lliure per a jugar, veure als seus amics, llegir o fer alguna altra cosa que els agradi. A més, és també importantíssim adequar l’esport o l’activitat a la personalitat i a les característi ques pròpies del nen. El que és perfecte per a uns pot no ser-ho per a altres. Una activitat per a cada infant Si bé cada nen o nena és un món de matissos i peculiaritats, és cert que segons els trets generals de la seva personalitat podem orientar-los cap a una mena d’activitats o unes altres. Així doncs, les activitats artístiques són ideals per als qui mostren
L’Estudi de Música comença el curs amb novetats importants. Pròximament, es traslladaran a un nou local, al carrer Sant Francesc, 4, que els permetrà millorar i seguir avançant. De moment, però, continuen al Passatge Cobos, 3, amb la ma trícula oberta per al nou curs. El centre, està autoritzat per la Generalitat. Ofereix forma ció musical per totes les edats: Petits Músics (1 a 3 anys), Sensibilització (4 i 5 anys), In iciació (6 i 7 anys) Nivell Ele mental, Nivell Mitjà, Adults i diversos grups vocals i instru mentals. Imparteixen classes de corda (violí, viola, violon cel i contrabaix), vent (flauta travessera, clarinet, trompeta, trombó, saxo), cant, guitarra (clàssica, elèctrica i flamenca), bateria i piano i també classes per a alumnes amb necessitats educatives especials.



CEDIDA
CONSELLS Com escollir l’extraescolar adequada i encertar en l’elecció pels nostres fills
són ideals per a infants i joves creatius. Vols dedicar-te professional ment al món de la dansa clàs sica o del flamenc? T’encanta ballar i vols aprendre’n? L’es cola de dansa África Aguilar és el teu lloc. El seu professorat està titulat i té una àmplia ex periència, cosa que els permet oferir una formació d’alt ni vell. El centre prepara als seus alumnes per a obtenir una titulació privada homologada tant en dansa clàssica com en flamenc. Imparteixen classes especialitzades en tablao fla menco, una de les variants que té més sortides professionals. Cal destacar que les classes de flamenc compten amb músi ca en directe; un valor afegit que millora l’experiència. Per a amateurs, ofereixen classes d’urban dance, de sevillanes i de castanyoles. A més, en guany, ofereixen classes de guitarra i de cant flamenc.
una especial sensibilitat pels de talls i per a infants i joves molt creatius. En canvi, la música és apta per a metòdics, pacients i amb un cert grau de maduresa. Pel que fa al ball, a més de reque rir també molta paciència i me mòria per a aprendre’s les core ografies, funciona molt bé per a persones exigents, introvertides o amb problemes de socialitza ció. I el teatre és la millor opció de totes per a nens amb timidesa, als quals els costi parlar i expres sar-se en públic. Els esports, en general, són l’activitat extraescolar perfec ta per als infants més moguts, i també per aquells a qui els costi seguir les normes, ja la pràctica i els reglaments que els regeixen són, sovint, un bon remei. En el cas dels nens i nenes enèrgics, inquiets o a qui li costi autocon trolar-se, les arts marcials els hi oferiran un ensenyament d’allò més valuós. Els qui tinguin pro blemes per a concentrar-se o pateixin de dèficit d’atenció, po den trobar en els escacs la seva activitat.L’oferta és molt variada i hi ha opcions per a cadascun. Per tant, a fi de triar correctament, l’activitat cal tenir en compte els gustos del nen, la seva edat (per a adequar el nivell correctament), i les habilitats individuals perquè s’ho puguin passar bé, apren dre, i alhora reforçar els seus punts més febles o pel contrari, potenciar aquelles habilitats per a les quals està més capacitat. D’aquesta manera, l’activitat serà d’allò més profitosa.

generals, imparteixen cursos de preparació per als exàmens de Cambridge, amb un 100% d’aprovats a les proves durant el curs passat. L’experiència de l’equip de professors, tots ells titulats, és la clau del seu èxit. A aquests cursos, cal sumar-hi English for Work, que propor ciona eines per a utilitzar l’an glès en l’entorn laboral. Idiomes Tarraco ofereix la possibilitat de seguir online les seves classes, cosa que ofereix més flexibilitat. Així no dubtis més i informa’t. I recorda que fins al 16 de setembre la matrí cula és gratuïta.
L’anglès, l’alemany i el francès són ara més fàcils amb Idiomes Tarraco

CEDIDA Parla anglès i obre’t al món
Els trobaràs al carrer Carles Riba, a la Vall de l’Arrabassada. amb els cursos i la metodologia
ELS CURSOS COMENCEN EL 26 DE SETEMBRE MATRICULA’T ARA! 3
Ofereixen diversos cursos per a nens, joves i adults

A. Ferran Estàs pensant en aprendre un idioma o en consolidar-lo? Vols que els teus fills tinguin domini d’una tercera llengua? Recorda aquest nom: Idiomes Tarra co. Aquesta escola d’idiomes ofereix cursos d’anglès per a infants a partir de 4 anys, per a joves i adults. A més, disposa de cursos d’introducció al francès i a l’alemany per a joves i adults. Pel que fa a l’ensenyament de l’anglès, a banda de les classes

Els cursos que et permetran deixar enrere les barreres de la comunicació
1509/09/2022 diarimésFORMACIÓ
d’IN USE
Les classes per al curs 2022-23 comencen el 26 de setembre Redacció Saber anglès et farà arribar lluny. L’objectiu d’IN USE no és que aprenguis anglès sinó que el parlis, l’entenguis i l’utilit zis i perquè ho aconsegueixis, compten amb el professorat que necessites a cada moment. Podràs triar entre una àmplia varietat de cursos, tant si ets adult com si ets nen. Els cursos d’anglès general tenen un enfocament comuni catiu i dinàmic que et perme tran aprendre la llengua d’una manera precisa i ràpida. Si el teu objectiu és acreditar el ni vell B1, B2, C1 o C2 mitjançant un examen de Cambridge o Trinity, compten amb una llar ga experiència i grans resultats. Els grups de preparació es foca litzen en la pràctica d’unes des treses necessàries per superar lesPerproves.aquells que vulgueu mi llorar la competència profes sional, disposen dels cursos de Business English. Amb ells aprendràs a fer presentacions, negociacions, emails etc., en grups molt reduïts i amb com panys que ampliaran la teva xarxa de connexions professi onals. Ofereixen els seus ser veis a empreses, adaptant-se a les seves particularitats i amb la possibilitat de bonificar els cursos.Atot això, cal sumar-hi el Blended Online Course que combina classes online al teu ritme amb classes de conver sa presencials. Una opció de qualitat avalada per Cambridge Unversity Press que cada dia té més usuaris, gràcies a la flexibi litat que facilita.
Cambridge English Centre, 12 anys d’èxit a Tarragona

PET, FIRST,


Redacció Cambridge English Centre, si tuat a la plaça dels Castellers, a l’avinguda Catalunya, inicia el seu 13è curs el dilluns 26 de setembre. L’acadèmia, que va obrir el 2010, avui dia és una de les més grans i conegudes a Tarragona amb una reputació excel·lent. Aquest èxit és grà cies a les recomanacions posi tives dels milers de Tarragonins que han estudiat a l’acadèmia al llarg d’aquests dotze anys. Des del primer dia, el centre ha pogut mantenir el seu ambient familiar i el tracte personal. Dirigida pel matrimoni format per Tim Bowring de Cambridge i Julia McDermott de Londres, professors molt experimentats en l’àmbit de l’ensenyament d’anglès, amb un equip de sis professors, tots nadius i qualificats en l’ense nyament de la llengua anglesa i amb entre 10 i 30 anys d’ex periència cada un, l’acadèmia ofereix classes de tots els nivells des d’infants de P5 a joves i adults; cursos d’anglès general, preparació dels exàmens ofi cials de Cambridge (YLE, KET, PET, FCE, CAE i CPE), a més de classes particulars. Un altre dels aspectes des tacats de Cambridge English Centre és que està reconeguda per la Universitat de Cambridge com a Centre oficial de prepara ció d’exàmens. Els professors tenen una àmplia experièn cia en la preparació d’aquests exàmens reconeguts interna cionalment. La combinació d’aquesta experiència i l’esforç dels estudiants es reflecteix en els excel·lents resultats de l’aca dèmia. El 100% dels seus estu diants que van fer un examen de Cambridge el juny de 2022 (75 en total) van aprovar! Cambridge English Centre inicia aquest curs, com sempre, amb molta demanda d’estu diants, fet que s’aconsegueix perquè s’ofereix un ensenya ment de qualitat en molts ho raris diferents per adaptar-se a altres activitats a un preu molt competitiu. I la seva situació és immillorable, a prop de moltes escoles i de la URV. Per a tots els interessats, la matrícula encara està oberta. Informa’t al mateix centre en horari de 10h a 13h i 17h a 20h, per telèfon 977 234 073, al cor reu electrònic info@camtgn. com o al www.camtgn.com
IDIOMES
Preparació d’exàmens de Cambridge: ADVANCED, PROFICENCY Anglès per a nens i joves a partir de P5 Anglès per a adults
TARRAGONA
IDIOMES
CEDIDA
La Fundació Bofill ha alertat que la pèrdua d’aprenentatges derivada de la covid-19 es pot cronificar si no s’activen me sures urgents, sobretot entre l’alumnat més vulnerable i el que arrossegava un rendiment escolar baix. Per a argumen tar-ho, l’entitat ha fet referèn cia als resultats de les últimes proves de competències bà siques de quart d’ESO, que mostren un retrocés en els re sultats dels alumnes catalans, especialment en matemàti ques i anglès. Malgrat la bai xada de resultats, Catalunya «no es troba entre els països que, de mitjana, ha patit una pèrdua educativa més gran durant la pandèmia», ha as senyalat l’entitat i ha destacat la tornada a la presencialitat i l’esforç que han fet els docents per a recuperar el temps d’en senyament perdut a causa del confinament. Amb tot, la fun dació ha urgit al departament d’Educació a elaborar una di agnosi sobre el perfil d’alum nat més afectat per la pèrdua d’aprenentatges derivada de la pandèmia i localitzar en quins centres es troba per a fer acci ons de suport.
REUS
16 diarimés 09/09/2022 FORMACIÓ
FED, d’Activitats de gestió ad ministrativa. Concretament per a joves residents a Reus en atur, també s’ha obert inscripció a les especialitats d’audiovisuals i de videojocs que oferirà la propera Casa d’oficis de Creació i pro ducció audiovisual. Aquestes accions estan pendents d’apro var per part del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Finalment per a persones en actiu, en ERTO i autònoms destaquen els cursos subvenci onats pel Consorci de la Forma ció Contínua de Catalunya i pel Servei Públic d’Ocupació Esta tal que s’inicien en breu: Ana lítica web i pla de màrqueting digital, Gamificació: aplicació a les empreses, Posicionament web SEO/SEM i Formació per a tutors/es d’empresa. Podeu consultar tota la infor mació a mascarandell.cat i a la nova revista Informa’t 41, on hi trobareu recursos d’orientació professional i ocupació, i la car ta de serveis a les empreses. La matrícula o preinscripció es pot fer al web o presencialment a Mas Carandell.
FORMACIÓ
Un dels certificats de professionalitat que es pot aconseguir és el d’auxiliar en vivers i jardins. CEDIDA Trobareu tota la informació dels cursos i serveis a la revista Informa’t 41 o a mascarandell.cat
El centre de formació reusenc acaba de presentar una oferta amb més de 200 opcions en 17 àmbits professionals diferents
La programació inclou cur sos d’àmbits diversos, des de l’ús de les xarxes socials a la facilitació d’estratègies per connectar amb el potencial client. Un ventall molt ampli de propostes que permet rea litzar una formació integral en cadascun dels àmbits descrits. La inscripció als tallers és gratuïta i en total se’n faran una vintena en diversos muni cipis de les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Prio rat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Les sessions es realitzaran en horari de migdia, per facilitar la conciliació amb l’activitat professional, i també inclou el dinar a peu dret per poder afavorir la relació entre els as sistents.Elsinteressats poden forma litzar la seva inscripció enviant un correu electrònic a l’adreça empreses@cambrareus.org CONTÍNUA
Reclamen més mesures per a evitar cronificar la d’aprenentatgespèrdua
Redacció La Cambra de Comerç de Reus ha programat per aquest 2022 una nova edició del cicle de Ta llers de Comerç Detallista, una proposta formativa que permet dotar de coneixement als pro fessionals del sector comercial dels municipis del seu territori corporatiu amb l’objectiu de descobrir noves estratègies que permetin potenciar l’activitat del seu establiment.

Redacció Formació i qualificació profes sional, orientació professional i acreditació de competències, mercat de treball i oportunitats laborals són els eixos de la nova oferta formativa i de serveis de Mas Carandell per l’any acadè mic que s’inicia. El catàleg de cursos L’oferta de cursos inclou més de 200 opcions en 17 àmbits pro fessionals diferents: Adminis tració i gestió, Agroalimentari, Comerç i màrqueting, Compe tències transversals, Educació i formació, Emprenedoria i ocupació, Gestió de persones, Gestió empresarial, Idiomes, Imatge personal, Informàtica i comunicacions, Innovació i desenvolupament, Manteni ment d’instal·lacions, Preven ció de riscos, Social i sanitari, Sostenibilitat i medi ambient, i Turisme i restauració. Pel que fa a la formació en línia es pot triar entre l’Aula Mas Carandell, un espai for matiu propi amb cursos de perfeccionament professional dissenyats a través de Moodle, i l’Aula Mentor, que s’ofereix en col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Formació Profes sional. Puntualment, algunes propostes virtuals són en direc te i format híbrid, com el curs de Ciberseguretat i el Cicle Mercat de treball i oportunitats laborals a Reus. Formació per a persones treballadores en atur i en actiu Per a persones en atur s’ha obert preinscripció als certificats de professionalitat d’Activitats au xiliars en vivers, jardins i centres de jardineria, Operacions auxi liars d’elaboració a la indústria alimentària, Operacions auxi liars de serveis administratius generals i Operacions en serveis funeraris, entre d’altres. Així com a la nova edició del progra ma de simulació d’empreses SE
Qualificació i acreditació de competències a la nova oferta formativa de Mas Carandell
Els Tallers de Comerç Detallista, al servei del sector comercial del #TerritoriCambra Reus


Aquests estudis milloren la productivitat, motiu pel qual interessen a les empreses

1709/09/2022 diarimésFORMACIÓ
Motivació continuadadeelsactualització,iavantatgeslaformació
Permet reciclar-nos com a treballadors, adquirir noves habilitats i ser competitius Entrar en contacte amb nous conceptes i metodologies augmenta la implicació dels treballadors i fomenta la innovació.
Anna Ferran Estudiem a l’escola i l’institut, cursem estudis postobligatoris que ens professionalitzen i es pecialitzen, siguin cicles forma tius o titulacions universitàries, i entrem al món laboral. Aquest és el full de ruta establert. Ara bé, la formació no finalitza un cop hem obtingut les nostres titula cions. El món canvia constant ment i això obliga estar disposat a actualitzar-se constantment per a ser un professional qualifi cat. Davant d’aquesta situació, hi ha qui es pot plantejar diversos problemes que frenin l’oportu nitat de continuar amb la seva formació. Des de qüestions eco nòmiques fins a la falta de temps o incompatibilitat horària, són diversos els arguments per a dei xar aquest aspecte de banda. El cert, però, és que en l’actualitat existeixen nombroses alternati ves que ens permeten solucionar qualsevol d’aquestes qüestions i apostar així per un futur laboral mésCalprometedor.destacarque són molts els organismes que ofereixen for mació contínua gratuïta, ja que es tracta de programes subven cionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya o pel Ministeri de Treball. A més a més, es poden trobar cada cop més cursos en format telemàtic, cosa que ens permet una adaptació total als nostres horaris. Tenint present aquests aspectes, quins beneficis aporta prendre part d’aquesta mena de cursos? Per als treballadors, participar en programes de formació con tínua els permet reciclar-se i ac tualitzar els seus coneixements i habilitats, de manera que es posa al dia. Aquest aspecte és es pecialment important quan està vinculat a l’ús de noves tecnolo gies, ja que, en cas de no fer-se la desactualització podria suposar un fre enorme a la carrera del treballador en qüestió, que po
CEDIDA A FONS
dria acabar en un acomiadament o amb un estancament en una posició de menys categoria de la que pertoca per l’experiència ad quirida al llarg dels anys. Entrar en contacte amb nous conceptes, metodologies i cor rents de pensament augmenta la motivació dels treballadors, cosa que suposa també un benefici per a les empreses, que compten amb professionals més capaci tats i més productius. I és que un treballador motivat, treballa més i millor. Al mateix temps, parti cipar en programes de formació contínua desperta els seus parti cipants de les rutines establertes en el seu context laboral i els em podera per assumir noves res ponsabilitats, prendre decisions eficients i resoldre problemes.

TARRAGONA Són el centre que forma a més professionals del fitness a Catalunya.

CEDIDA Royal Escola de Formació, promovent el progrés personal i la integració laboral L’escola ha format a més de 2.800 alumnes en els seus més de 12 anys d’història

18 diarimés 09/09/2022 FORMACIÓ
Els cursos d’anglès, francès i italià del Servei Lingüístic també estan oberts a la ciutadania

Aprèn idiomes amb la URV i treu partit a les teves habilitats comunicatives
Anna Ferran Aprendre una tercera llengua o millorar el nivell prèviament adquirit és un dels propòsits més comuns a l’inici d’un nou curs. Ara bé, l’oferta de centres d’idiomes és tan variada que so vint és complicat escollir-ne un. Com a futurs alumnes, volem garanties d’un ensenyament de qualitat, un professorat expert, uns materials i metodologies actualitzats i una gradació de nivells seguint paràmetres in ternacionals. I justament totes aquestes característiques són les que reuneixen els cursos d’idiomes del Servei Lingüístic i de Publicacions de la URV. Par lem amb el seu director, el pro fessor John Bates, per a saber-ne més de l’oferta formativa que han preparat per a aquest curs 2022-23.Lluny del que molta gent pugui pensar, els cursos d’idi omes que imparteix el Servei Lingüístic i de Publicacions no van únicament dirigits als es tudiants de la URV i a la resta de la comunitat universitària, sinó que estan oberts a la ciu tadania en general. Així doncs, qualsevol persona que tingui 17 anys o més pot fer una prova de nivell i inscriure’s. «Estudiants que estiguin finalitzant Batxille rat també tenen aquesta opció a l’hora de reforçar una tercera llengua i a la vegada poden tenir un petit tast de la vida universi tària», comenta el responsable.
Redacció En els seus 12 anys d’història, Royal Escola de Formació ha format més de 2.800 alumnes, aconseguint que el 83% s’incor porés a l’àmbit laboral i millorés les seves competències. Són un centre de formació reconegut pel Servei d’Ocupació de Cata lunya (SOC), pel Servicio Públi co de Empleo Estatal (SEPE) i pel Consorci per a la Formació Con tínua de Catalunya. Els cursos que s’ofereixen són homologats i 100%Orientensubvencionats.lasevatasca forma tiva a l’assoliment de certificats de professionalitat per persones aturades i a la formació con tínua de treballadors/es. Amb seus a Tarragona, Lleida i Bar celona, són especialistes en Fit ness i Esport, Cuina i Restaura ció, Idiomes i formació contínua i Diversitat Funcional. Dins l’àmbit esportiu, són el centre que més professionals del fitness forma a Catalunya i en això té molt a veure la inte gració amb els centres esportius Royal Tarraco i Royal Lleida. Els certificats permeten accedir di rectament al ROPEC i, a més, tot l’alumnat, independentment de l’àmbit de formació, pot accedir a una quota especial per entre nar i gaudir dels beneficis de l’esport i l’activitat física. Amb un equip docent format per professionals en actiu com promesos amb la innovació i la millora constant, Royal Escola de Formació és una oportunitat única per progressar, créixer i afrontar els reptes de futur!
IDIOMES
CEDIDA
Anglès, francès i italià Actualment, els idiomes que es poden aprendre al Servei Lin güístic són l’anglès, el francès i l’italià, a banda dels cursos de català fins a nivell C2 i d’espa nyol per a estrangers. La majo ria són presencials, si bé també se’n fan de semipresencials i de virtuals. John Bates destaca que tots els cursos estan adaptats al Marc europeu comú de referèn cia per a les llengües, de manera que els nivells de cadascun dels cursos que s’imparteixen està totalment ajustat al sistema que regeix el conjunt de la Unió Europea. Pel que fa als nivells, en el cas de l’anglès s’impar teixen sis cursos diferents que van des d’un A1 –el nivell més bàsic– fins a un C1 –nivell avan çat–. D’italià, es duen a terme tres cursos (nivells A1, A2 i B1), mentre que de francès en són dos (A1 i A2).
Fomentant l’expressió oral Un dels trets distintius de tots els cursos d’idiomes del Servei Lingüístic i de Publicacions de la URV és que posen el focus en l’ensenyament de les habilitats comunicatives. «La gramàtica és una eina important, però a l’hora d’ensenyar una llengua cal treballar les quatre habilitats comunicatives que són la com prensió oral i escrita i l’expressió oral i escrita», explica el profes sor. I subratlla: «Fomentem i tre ballem l’expressió oral, perquè som conscients que aquest és un dels aspectes més complexos d’aprendre i de practicar».
Proves de nivell i matrícula Qualsevol persona que estigui interessada a matricular-se en un dels cursos del Servei Lingü ístic i de Publicacions de la URV el primer que ha de fer és apun tar-se a una de les proves de ni vell que es faran els dies 15, 20 i 27 de setembre o 4 d’octubre. Un cop sàpiga quin és el seu ni vell, podrà matricular-se al curs. Tant la inscripció a la prova de nivell com la matrícula s’han de fer al web llengues.urv.cat Hi ha dos períodes de matri culació. El primer, del 26 de se tembre al 2 d’octubre i el segon del 5 al 7 d’octubre. Cada curs és de 100 hores lectives, reparti des en dues sessions de 2 hores cada setmana des de l’octubre i fins al maig. Els preus oscil·len entre els 370 i els 535 euros, en funció de si s’és estudiant de la URV, membre de la comunitat universitària o usuari extern del Servei Lingüístic. «Els estudiants de grau poden sol·licitar un ajut a la Generalitat que bonifica gairebé la totalitat de l’import del curs. I enguany, com a novetat, els estudiants que tinguin beca ja no caldrà que facin aquest tràmit, només hauran d’acreditar que són beneficiaris de la beca, quan es matriculin», detalla Bates. En aquest sentit, assegura que «des de la Universitat som molt conscients de la importància que té l’aprenentatge de terce res llengües pels alumnes de grau i per això oferim uns preus molt subvencionats i altres faci litats».Tota la informació sobre l’oferta d’idiomes del Servei Lingüístic de la Universitat Ro vira i Virgili la podràs trobar a www.llengues.urv.cat
En tots els nivells i idiomes es posa el focus en l’expressió oral. Durant el setembre es fan les proves de nivell necessàries per a matricularpoder-se
Fins al 21 de setembre no es coneixeran les admissions de la segona fase

Millora les teves aptituds amb els cursos de la FEAT Fan formació contínua en capacitació, mercaderies perilloses i normativa, entre altres
A. Ferran Mantenir els coneixements ac tualitzats és clau per a millorar les nostres competències pro fessionals. Aquesta premissa s’aplica a tots els sectors, entre ells el del transport. És per això que la Federació d’Autotrans port de Tarragona (FEAT) posa a disposició de professionals i empreses una àmplia varietat de propostes de formació con tínua especialitzada en el sector del transport per als conductors professionals.Undelscursos que imparteix la FEAT és el CAP, el Certificat d’Aptitud Professional, que han de tenir obligatòriament tots els conductors professionals i que s’ha de renovar cada cinc anys. Així mateix, són centre forma dor acreditat ADR per al trans port de mercaderies perilloses i ofereixen cursos específics per aquesta especialització, així com pràctiques d’extinció d’in cendis en vehicles de transport d’aquesta mena de mercaderies. A més, disposen cursos sobre consells de seguretat en la con ducció, tacògraf digital, norma tiva, estiba, etc. Destaca també el simulador de conducció d’úl tima generació que tenen a les seves instal·lacions del polígon Riuclar, on es poden fer cursos i pràctiques de capacitació i per feccionament, per a tenir una conducció econòmica, racional i preventiva. A tot això, cal su mar-hi que ofereixen formació a mida a les empreses i que poden realitzar-la tant a la seu de FEAT com a la mateixa empresa.

CEDIDA
FORMACIÓ PROFESSSIONAL
Tenen un simulador de conducció d’última generació. CEDIDA Ets transportista?

EFE Més de 890.000 estudiants tor naven el passat dimecres als instituts catalans, després que ja ho fessin dilluns els 700.000 escolars d’Infantil i Primària, en un inici de curs marcat per l’avançament del calendari esco lar. Ara bé, uns 20.000 alumnes de Formació Professional s’han quedat sense plaça assignada i no podran començar el curs fins a finals de setembre. Enguany, la demanda de places en aquests ensenyaments postobliogatoris s’ha incrementat un 30% i més de 145.000 joves han apostat per ells. D’aquests, però 20.000 encara no saben quina és la seva plaça definitiva, i per tant, quin ensenyament cursaran i hauran d’esperar fins al 21 de setembre. Segons el calendari establert pel departament d’Educació de la Generalitat, el 13 de setembre es publicaran les llistes amb les places vacants. Entre el 14 i el 16 hi haurà la segona fase d’admis sió per als alumnes sense plaça assignada a cap centre i la llista definitiva d’admesos es farà pú blica finalment el dimecres 21 de setembre.Desdel departament d’Edu cació, afirmen que es tracta d’un problema «organitzatiu» i «no de falta de places», motiu pel qual han indicat que de cara al pròxim curs se seguirà un procés d’adjudicació de places diferent de l’actual. Així mateix, han su bratllat que més del 90% dels es tudiants que enguany comencen l’FP provinents de quart d’ESO té enguany plaça en la família d’FP que havia escollit. Més de 20.000 estudiants d’FP, pendents de plaça

1909/09/2022 diarimésFORMACIÓ
FORMACIÓ ESPECIALITZADA
La demanda de places d’FP ha crescut un 30% aquest curs.
20 diarimés 09/09/2022 FORMACIÓ
Redacció Vols dedicar-te al món de paisatgisme, el medi rural, la jardineria, el medi natural, l’educació i control ambiental, la salut ambiental o la preven ció de riscos? L’Institut d’Hor ticultura i Jardineria de Reus és la teva opció. Encara tenen places disponibles als cicles de grau superior d’Educació i control ambiental, Paisat gisme i medi rural i Química i salutL’Institutambiental.no només es ca racteritza per la seva especia lització formativa sinó també per l’aposta per la innovació, participant en programes com el projecte de Qualitat i millora continua; Innova FP, que els fa ser referents en innovació al territori; FP Dual, una de les principals apostes del centre, que ja permet seguir tots els seus cicles en modalitat dual, o FP mobilitat, que permet fer una estada en un país europeu amb una beca Erasmus+. Així mateix, fomenten la implica ció i la creativitat dels alumnes participant en concursos, cosa que ha aportat diversos reco neixements com són els d’em prenedoria i les competicions skills.

Els certificats d’activitats sanitàries i de la llar com a ocupadors, les que tenen més sortida
Menys de l’1% dels treballadors té un certificat de professionalitat
CENTRE RECOMANAT
Educapractic, matrícula oberta pel curs 2022-23 El centre està especialitzat en formació professional dels àmbits sanitari, de l’automoció i de les instal·lacions Redacció Educapractic és un centre de formació professional i contínua per a joves i adults autoritzat pel Departament d’Educació, d’Empresa i Tre ball i d’Interior de la Genera litat de Catalunya. Amb més de 30 anys d’experiència està especialitzat en la formació en àmbits amb molta sortida professional com el sanitari, el d’automoció, instal·lacions i seguretat.Enl’àmbit sanitari desta quem el grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria, el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Higiene Bucodental i el de Pròtesis Dentals entre altres titulacions. Pel que fa a l’au tomoció, s’imparteixen cursos com el de Mecànica de l’Auto mòbil, Electrònica de l’Auto mòbil i el de Responsable de Taller. A més es poden obtenir diversos certificats de l’àmbit de les instal·lacions elèctri ques, de gas, climatització i gasos fluorats, així com el seu manteniment.Educapractic té la matrícula oberta pel curs 2022-2023. In forma’t al mateix centre situat al C/Zamenhoff nº3 de Tar ragona, a la pàgina web www. educapractic.es o trucant al 977 220 890/628 418 873 .
Són una eina per a qualificar-se laboralment, especialment quan només es tenen estudis bàsics CEDIDA


Encara tenen places disponibles per alguns dels seus cicles
Un 60% de les persones que han cursat aquesta formació la consideren útil per a trobar feina.
‘Como desarrollar la empatía en los niños’, de ClaudeSuzanne Didierjean-Jouveau LLIBRE L’editorial Ob Stare presen ta entre les seves novetats aquest manual que a partir de nombrosos estudis científics mostra quines són les accions que fomenten l’empatia en els nostres fills des que són na dons. També ofereix pautes perquè els adults continuem practicant l’empatia amb ells, aprenent a reconèixer les seves emocions o responent a les se ves necessitats de contacte.

REUS T’apassiona el medi natural? Forma’t a l’Institut d’Horticultura
ESTUDI
Redacció Els certificats de professionalitat podrien ser una eina formativa important per a la qualificació de les persones en un país com Es panya, on el 36% de la població de 25-64 anys no supera l’educa ció obligatòria. No obstant això, segons l’últim informe FP Anàlisi que CaixaBank Dualiza elabora en col·laboració amb OrkestraInstitut Basc de Competitivitat, menys de l’1% de la població compta amb un certificat de pro fessionalitat com a màxim nivell educatiuMalgrataconseguit.elsavanços dels úl tims anys i de l’àmplia oferta formativa existent, els certificats de professionalitat tenen un alt marge de millora per a obtenir un impacte en el nivell educatiu de la població espanyola amb baixa qualificació. En l’actualitat, les comunitats autònomes amb major percentatge de persones amb aquesta titulació són Astú ries (1,6%) i Canàries, Castella i Lleó i Extremadura (les tres amb 1,1%).L’oferta de certificats de pro fessionalitat varia de manera important entre famílies pro fessionals, sent la família Agrà ria (45 certificats), la de Tèxtil, confecció i pell (33), Transport i manteniment de vehicles (32), Arts gràfiques (31) i Electricitat i electrònica (31) les que major nombre de certificats ofereixen. En termes generals, s’observa que a mesura que augmenta el nivell de qualificació, les famílies industrials i STEM adquireixen major pes en l’oferta formativa de certificats de professionalitat. Pel que fa a l’ocupació, activi tats sanitàries i serveis socials, activitats de les llars com a ocu padors i altres serveis són els sectors amb majors percentat ges d’ocupats amb Certificats de Professionalitat. En sectors com el primari o la Construcció, on impera la baixa qualificació, les persones ocupades amb aquests certificats no arriba a l’1%. Les dades mostren que el 95,2% dels contractes laborals que van implicar persones amb Certificats de Professionalitat en 2021 van ser de caràcter temporal i confirmen la masculinització i feminització de determinades famílies professionals: gairebé dos de cada tres contractes que implicaven un Certificat de Pro fessionalitat són per a homes. Pel que fa a les ocupacions més co munes entre aquestes persones, la més contractada se centra en la categoria de «peons d’indús triesFinalment,manufactureres».encaraque només el 9% dels acabats de titular en FP ha cursat un Certificat de Professionalitat, el 60% d’aques tes persones considera que li ha estat útil per a trobar treball. De manera semblant, el 57% dels graduats universitaris que ha cursat aquesta formació consi dera que li ha estat útil per a ob tenir una ocupació.
Ara bé, d’un temps ençà, l’Onze de Setembre ha guanyat un especial to reivindicatiu. En guany, novament, l’Assemblea
Nacional Catalana ha organitzat una manifestació que es preveu massiva que recorrerà Barcelona per a reclamar la independència de Catalunya. Òmnium Cultural, per la seva banda, ha preparat una nova edició de la Festa per la Llibertat a Barcelona que com binarà actes reivindicatius amb concerts.Lesmobilitzacions indepen dentistes, però, no quedaran centralitzades a la Ciutat Comp tal. De fet, diverses entitats i col·lectius vinculats a l’Esquerra Independentista del Camp de Tarragona han organitzat un cap de setmana d’activitats reivin dicatives i descentralitzades en diverses localitats del Camp. En destaca una taula rodona demà al migdia a Valls i la manifestació que diumenge a la tarda recorre rà els carrers de Reus, així com altres actes en pobles del Baix Camp, el Tarragonès i el Priorat. Per la seva banda, la Coordi nadora 11 de Setembre de Tar ragona ha volgut recuperar els actes populars i participatius que tradicionalment guarnien la diada nacional pels carrers de la ciutat. Al matí hi haurà una fira d’entitats a la Part Alta, una cercavila de foc amb els diables i les bèsties de foc de la ciutat, una lectura poètica que acabarà amb el cant dels Segadors i, després de l’actuació castellera es farà un dinar popular als porxos del car rer Merceria.
COMMEMORACIÓ Onze de Setembre més reivindicatiu, festiu i multitudinari

NACIONAL DE
2109/09/2022 diarimés

Catalunya celebra diumenge la Diada Nacional, que després de dos anys recupera la normalitat en la programació d’actes Imatge d’arxiu de la manifestació organitzada per l’esquerra independentista a Reus el 2019.
Un
OLÍVIA MOLET
Anna Ferran Catalunya tornarà a celebrar a màxims una de les jornades més destacades del calendari diumenge. La Diada Nacional arriba després de dos anys on les restriccions derivades de la pan dèmia havien condicionat molt els actes organitzats i havien li mitat les grans concentracions. Enguany, amb l’aixecament total de les mesures, l’Onze de Setem bre recupera el seu format habi tual de jornada festiva i també reivindicativa de la catalanitat. Les institucions, des de la Gene ralitat fins als ens locals com els ajuntaments, han organitzat de senes d’actes que ompliran cada poble i ciutat del Principat amb l’esperit de la Senyera i el Cant dels Segadors. El Camp de Tarragona és un bon exemple d’aquesta implica ció total amb la commemoració de la Diada. Els actes de caràcter institucional es duran a terme arreu amb ofrenes florals i lec tures de manifests. A més, són moltes les localitats que apro fiten la jornada del diumenge, o el conjunt del cap de setmana per a programar altres propostes culturals i festives que tenen com a nexe d’unió una clara reivindi cació de la catalanitat en les se ves múltiples versions. Concerts de música catalana, ballades de sardanes o actuacions castelle res són algunes de les activitats organitzades.
DIADA CATALUNYA
Vila-seca L’entorn del Castell de Vila-seca serà l’escenari per a la celebració de la Diada a la localitat. A partir de les 11 del matí es viurà una fes ta popular tradicional que comp tarà amb la participació dels Gegants i Grallers de Vila-seca, l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzi na i la Colla Castellera Xiquets de Vila-seca. S’hi farà una ballada de sardanes i una lectura de po emes, així com del manifest ins titucional. El cant d’Els Segadors tampoc hi faltarà.

Vendrell El Vendrell repartirà els actes de commemoració de l’Onze de Se tembre entre els seus nuclis de població. Al matí, l’activitat es concentrarà a Sant Salvador. A dos quarts d’11 es farà una ofre na floral a la plaça de J. S. Bach i a continuació Joan Miró i Soler, president de l’Associació Mu sical Pau Casals pronunciarà la glossa. L’acte acabarà amb l’actu ació musical de Javi Martínez. A la tarda, l’activitat es traslladarà al centre del Vendrell i la Rambla acollirà una ballada de sardanes que comptarà amb l’acompanya ment musical de la Cobla Lluïsos de Taradell.
Cambrils La celebració de l’Onze de Se tembre a Cambrils sempre co incideix amb la recta final de la Festa Major de la Mare de Déu del Camí. Demà es podrà gaudir del més que consolidat Concert de la Diada que enguany portarà a l’escenari del Parc del Pinaret a partir de dos quarts d’11 de la nit les actuacions de Portobello, Gertrudis i The Tyets. Diumen ge, a les 12 del migdia, se celebra rà l’acte institucional al Parc del Pescador, que comptarà amb la participació de la Coral Verge del Camí i la colla castellera dels Xi quets de Cambrils. Salou En el cas de Salou, els actes es concentraran el diumenge al matí. Així doncs, a les 10 es farà l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova que hi ha a la plaça de l’Onze de Setembre. L’acte comptarà amb el parla ment institucional de l’alcalde; i l’actuació del Ball de Bastons, en
Anna Ferran Cultura, identitat catalana, rei vindicació i homenatge es dona ran la mà en els actes que s’han organitzat al Camp de Tarragona un any més coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. Enguany, i després de dues Dia des on les restriccions imposa des van ser les protagonistes, es recuperen moltes de les propos tes habituals fins al 2019 com les manifestacions, les ofrenes florals, els concerts, diades cas telleres i altres propostes de caràcter més massiu, que faran del diumenge un dia festiu sense que això impliqui oblidar els re refons històric i polític d’aquesta jornada. Tarragona La ciutat és una de les que en guany finalment recupera els actes més destacats de l’Onze de Setembre, com són la diada castellera o la ballada de sarda nes. La jornada de diumenge començarà amb la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, en el qual hi participaran representants del govern municipal, dels diferents grups polítics que conformen el consistori i entitats socials, cul turals, polítiques i ciutadanes. A dos quarts d’1, al Pla de la Seu, es donarà el tret de sortida a la tradicional diada castellera de la Diada Nacional de Catalunya, on hi actuaran, tot fent castells i pi lars, les quatre colles castelleres de la ciutat. A la tarda, de 7 a 9, se celebrarà la ballada de sardanes al tram del Balcó del Mediter rani de la Rambla Nova. La cita comptarà amb la música de la Cobla Cossetània, un referent en la defensa de la cultura catalana a través d’una de les seves mani festacions més emblemàtiques com és la sardana. A aquests ac tes, cal sumar-n’hi d’altres de re ivindicatius que diferents grups i associacions de caràcter polític han organitzat. Reus Els actes a Reus comencen avui al vespre. La Palma acollirà a par tir de les 9 del vespre un concert organitzat per Òmnium Cultural Baix Camp, que comptarà amb els grups Terra Ferma i Julivert. El programa d’actes de la Diada seguirà diumenge al matí. La plaça del Baluard serà, com és habitual, l’indret escollit per a fer l’acte institucional de la Dia da a Reus. La música del Quartet Floral donarà el tret de sortida a les 10 del matí. Tot seguit el con sistori farà l’ofrena floral i l’Orfeó Reusenc interpretarà El cant dels segadors. A continuació serà el torn de la Glossa de la Diada, que enguany anirà a càrrec de l’es criptora reusenca Maria Lluïsa Amorós, filla de Xavier Amorós. És catedràtica de Filologia Cata lana i Literatura i ha exercit de professora d’educació secundà ria durant molts anys, feina que ha combinat amb la faceta d’au tora. L’any 2020 i 2021 ha sigut finalista del Premi Ramon Llull i del Premi Joaquim Amat-Piniella amb la seva darrera novel·la, Els nens de la senyora Zlatin. A les 11, s’iniciaran les ofrenes florals de les entitats i l’acte es tancarà a dos quarts de 12 amb un pilar de respecte aixecat pels Xiquets de Reus.
Els actes commemoratius ompliran carrers i places del tot el Camp
Ofrenes florals, gloses, concerts, sardanes i cultura popular es repetiran al llarg del cap de setmana a tot el territori

CEDIDA A l’esquerra, pilars de les quatre colles castelleres de de Tarragona en la tradicional actuació de la Diada Nacional. A l’esquerra, actuació musical de l’acte institucional de l’Onze de Setembre de Valls l’any passat.

22 diarimés 09/09/2022 DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
Valls La ciutat de Valls commemorarà la Diada Nacional de Catalunya demà al vespre, com a vigília dels actes centrals que es desplegaran en el conjunt del país l’Onze de Setembre. Les activitats se cen traran a la plaça del Blat a partir de les 8 del vespre, amb l’entrada de les colles castelleres a la plaça. A un quart de nou es farà el sor teig de l’ordre de l’actuació cas tellera i seguidament es cantarà l’Himne Nacional de Catalunya, Els Segadors; una interpretació conduïda pel Suite Cor de Valls que comptarà amb l’acompanya ment del públic assistent,i amb l’actuació de les dues colles cas telleres dels Xiquets de Valls, que comptarà amb tres rondes i una més de pilars.
COMMEMORACIÓ
democràcia. L’acte estarà ame nitzat amb interpretacions musi cals de l’Escola de Música Orfeó Canongí - El Tecler que oferirà tres temes: Gitanes de Badalona (popular), Dolors de Munt (Enric Montsant) i Pasdoble d’en Tos quiets (popular). El parlament de l’alcalde, Roc Muñoz, i la inter pretació d’Els Segadors clouran l’acte.
Roda de Berà Cultura i actes populars ser viran per a celebrar la Diada a Roda de Berà. L’Ajuntament ha organitzat un recital de poesia i concert a les 11 del matí, al carrer Tarragonès que comptarà amb la participació de Joana Badia, a càrrec de la rapsoda, al violoncel; de Joan Mestre, al violí. Tot se guit, es procedirà a l’ofrena floral de l’equip de govern, els partits polítics, i les entitats a la plaça Francesc Macià. De cara a la tar da, es duran a terme les activitats de caràcter popular. La plaça de la Sardana acollirà a dos quarts de 8 el concurs de llançament de pinyols d’olives i a les 9 comen çarà la botifarrada popular amb postres especials.
finalitzar l’ofrena. Una hora més tard, la plaça del Carrilet acollirà un concert i ballada de sardanes, que estarà amenitzat per la mú sica de la Cobla Principal de Tar ragona. A banda, l’Ajuntament de Salou romandrà il·luminat, al vespre i nit de diumenge, amb els colors de la senyera: les quatre barres, en vermell i groc. Constantí Una àmplia programació, que començarà avui i acabarà el dia 18, commemorarà la Diada Na cional a Constantí. Els actes ar rencaran avui amb una Mostra de Música Local a la plaça de les Escoles Velles, que comptarà amb els grups Sin Fianza, Circus i el mític conjunt constantinenc dels anys 70, Els Truenos. Demà a les 7 de la tarda es farà la tradi cional ofrena floral popular i ins titucional davant del monument a Rafael Casanova. La lectura del manifest d’aquest any anirà càr rec de la pintora i artista local, Cristina Plaza. Seguidament, al carrer Major, tindrà lloc una tractorada organitzada per la Co operativa Agrícola Sant Isidre, la Unió de Pagesos i la Comunitat de Regants de les Hortes del Riu Francolí, juntament amb l’Ajun tament de Constantí. Aquesta tractorada vol commemorar la que es va fer l’any 1977, en de fensa de l’avellana. Un cop fina litzada, s’inaugurarà un mural commemoratiu al carrer Major i es llegirà un manifest en defensa de la Elspagesia.actescontinuaran el di jous 15 amb la presentació del llibre Esta vez sí de l’escriptora local, Fernanda Muñoz, a la Bi blioteca Municipal. Una altra de les activitats habituals de la pro gramació de la Diada arribarà el divendres 16 amb la presentació del número 38 dels Estudis de Constantí. Enguany, la presen tació es farà davant del refugi de la guerra civil, a la plaça del Cas tell, i comptarà amb la presència d’Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense. Les activitats finalitzaran el diumen ge 18 amb un Dinar de l’associa ció de Pensionistes i Jubilats de Constantí al Pavelló Poliesportiu. A més, els dissabtes 10, 17 i 24 de setembre de 10 a 1, l’Ajuntament organitzarà visites guiades per a donar a conèixer el refugi antia eri.
Amavi. Aquesta formació mu sical, creada el 2018, es dedica a recitar i musicar poesia. En un inici, amb l’objectiu de ressaltar i donar a conèixer la figura d’Ovi di Montllor, però donant també protagonisme a altres poetes i poetesses dels Països Catalans, com ara Maria Mercè Marçal, Joan Salvat Papasseit, Jacint Ver daguer o Miquel Martí i Pol.
2309/09/2022 diarimésDIADA NACIONAL DE CATALUNYA CEDIDA


Creixell La plaça Lluís Companys de Crei xell serà l’escenari de l’acte insti tucional que es viurà a la localitat el diumenge al matí. A tres quarts de 12, hi haurà la concentració de les autoritats, partits polítics, associacions, entitats i públic en general. Al punt del migdia, començarà l’acte que comptarà amb un seguit de parlaments i seguidament les tradicionals ofrenes florals que la Corporació Municipal, els partits, entitats i particulars oferiran.
Torredembarra L’Ajuntament de Torredembar ra ha organitzat la tradicional Ofrena floral a la Senyera amb la participació de la Corporació Municipal i entitats de la vila, i la lectura de la Proclama, a càr rec de l’alcalde, Eduard Rovira. L’acte tindrà lloc diumenge, 11 de setembre, a les 12 h, a la Torre de la Vila. Es comptarà amb l’acom panyament musical de Guillem Anguera Trio. Els Pallaresos Per la seva banda, els Pallaresos han organitzat un cap de set mana d’activitats per a celebrar l’Onze de Setembre. Demà a la tarda, els menuts de casa podran gaudir de l’espectacle infantil Utinghami, Rei de la Boira. Al vespre, hi haurà un correfoc infantil, que anirà a càrrec del Ball de Diables dels Pallaresos i la Colla Infantil dels Diables de Granollers. A banda, demà tam bé es disputarà el III Torneig de Futbol de Veterans de la Diada. Diumenge seguiran els actes amb l’ofrena floral a la plaça Ra fael Casanova. Seguidament, hi haurà una ballada dels gegants i la mulassa del poble i a partir de dos quarts d’1 del migdia es po drà gaudir d’una ballada de sar danes a càrrec de la Cobla Reus Jove.
La Pobla de Mafumet El vermut musical serà, un any més, el protagonista en la cele bració de la Diada de Catalunya a la Pobla de Mafumet. A partir de les 12 del migdia, vermut i músi ca en directe amenitzaran la jor nada, al ritme del grup Versio.cat.
La Canonja El Castell de Masricart serà un cop més el lloc de celebració institucional de la Diada Naci onal de Catalunya a la Canonja, el diumenge a partir de les 10 del matí. Les diferents entitats canongines, els particulars que ho desitgin i l’Ajuntament faran l’ofrena floral a l’escultura d’ho menatge als catalans i catalanes que lluitaren per la llibertat i la

La formació musical interpretarà grans clàssics de la música en català de les darreres dècades i també d’actuals, que convida ran a cantar i ballar sense parar, donant un caràcter plenament festiu a la jornada.
El Morell La regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament del Morell, per la seva banda, ha organitzat un concert vermut al Jardí de l’Ajun tament. Serà a les 13 hores i anirà a càrrec del quartet Veni Ovidi

L’ANC fa un clam per a omplir Barcelona en la manifestació de diumenge La marxa, que anirà del Paral·lel a l’estació de França, vol denunciar el passat colonial de l’Estat espanyol i exigir la independència «de veritat»

Els organitzadors es mostren optimistes»«moltpelque fa a la participació Des de l’ANC, recorden que les manifestacions han fet «tremolar» el tauler polític Enguany, no cal inscriure’s prèviament però sí que s’han assignat punts geogràfics.
24 diarimés 09/09/2022 DIADA NACIONAL DE CATALUNYA ACN

ACN La manifestació independentis ta de la Diada de l’11 de Setem bre començarà a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona, a tocar de la plaça de les Drassanes, i s’aca barà a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, on hi ha l’estació de França. Serà una marxa que avançarà pel passeig de Colom i el d’Isabel II i que, a banda de reivindicar la independència de Catalunya, vol denunciar «el colonialisme que ha fet servir Espanya», ja que recorrerà mo numents que recorden el passat colonial de l’Estat espanyol, com el monument de Cristòfor Co lom. A diferència d’altres anys, no caldrà inscriure-s’hi, però sí que s’han previst deu punts de trobada per a diferents col·lectius i manifestants de diferents punts geogràfics. A més, s’han mobi litzat més de 150 d’autobusos provinents de tota Catalunya, per a facilitar l’arribada dels ma nifestants a la Ciutat Comptal el diumenge.Lapresidenta de l’ANC, Dolors Feliu, reivindica la necessitat de tornar a omplir els carrers per què «les manifestacions de l’11 de Setembre han fet canviar les co ses» i han fet «tremolar» el tau ler polític. En aquest sentit, ha recordat com la protesta de l’any 2012 va propiciar que l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, dissolgués el Parlament i convoqués eleccions anticipades per a aquella mateixa tardor. La mobilització, que comen çarà a les 17.14 hores, vol ser una crida a «fer la independència de veritat», ha asseverat Feliu, que ha subratllat que aquesta tardor es compliran cinc anys del refe rèndum de l’1 d’octubre de 2017. Pel que fa a l’ànim del sobiranis me, ha reconegut que «hi ha una certa sensació” d’haver “tocat fons», però «que això comença a despertar». «No volem fer coses boniques» Aquest any no s’ha previst que acompanyi la manifestació cap actuació dels participants, tal com indica la coordinadora de Mobilització de l’ANC, Esther Güell. «Ja no és una festa, ja no volem fer coses boniques», sinó dur a terme una protesta rei vindicativa, afirma. Les conegu des actrius Carme Sansa i Pepa Arenós seran les encarregades de conduir l’acte i presentar els parlaments, que obrirà el vice president de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, seguit del presi dent de l’AMI, Jordi Gaseni, i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. Dolors Feliu serà l’encarregada de tancar l’acte, que acabarà amb una actuació musical de Quim Vila, seguida de l’himne dels Segadors. Esther Güell assegura que són «molt optimistes» pel que fa a la participació. El president de l’AMI, Jordi Gaseni, també apel la a la mobilització: «És impor tant que els carrers de Barcelona estiguin plens». Per la seva banda, la membre de la Junta d’Òmnium Montser rat Ortiz ha avisat que «l’únic camí per exercir l’autodetermi nació i aconseguir la llibertat és precisament exercint tots i ca dascun dels drets fonamentals que hem guanyat com a societat civil», com el de manifestació. «Aquest 11 de Setembre tornem als carrers davant d’un Estat espanyol que ha renunciat a de fensar els nostres interessos, que continua reprimint el moviment independentista i que ha deixat de ser garant de drets fonamen tals», ha clamat.
REIVINDICACIÓ
subratllat que precisament això «és el que fa avançar el país i la independència». De fet, ha dit que la majoria d’edicions passa des de la manifestació han estat crítiques amb l’acció dels partits i s’han centrat en «demanar i em pènyer». Tot i el rebuig per part d’ERC a assistir a la mobilització, Feliu ha assegurat que l’entitat està «cohesionada i unida» i «amb un to inclusiu d’obrir-ho a tot l’independentisme». La presidenta de l’Assemblea ha lamentat que als republicans no els hagin agradat les crítiques. Junts hi assistirà Per la seva banda, Junts ha con firmat la seva assistència. El por taveu, Josep Rius, ha remarcat que el seu partit no veu «cap mo tiu» per no anar a la manifestació de la Diada i ha recordat que tots els membres del Govern de Junts i la direcció del partit hi seran presents. Rius ha remarcat que la mobilització «és de la gent i és de reivindicació» i ha subratllat que des de l’1-O «res ha canviat» i «augmenten les raons» per acu dir-hi.
Les tensions entre ERC, Junts i esquitxenl’AssemblealaDiada
L’ANC nega que sigui excloent La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, ha negat que la manifes tació de la Diada sigui «exclo ent», com han assegurat alguns dirigents d’ERC, com Oriol Jun queras. En una entrevista a SER Catalunya ha remarcat que la mobilització té «un to crític» i ha

Els concerts nocturns estaran protagonitzats per Els Pets, Roba Estesa i Lildami
ACN Quatre concursants d’’Eufòria’ actuaran a la Festa per la Lli bertat d’Òmnium aquest Onze de Setembre. Edu Esteve, Llum, Estela i Joan Liaño protagonit zaran un concert al migdia, just després de l’acte polític de l’en titat al Passeig Lluís Companys. Serà l’aperitiu del ja clàssic con cert nocturn al mateix espai, enguany protagonitzat per Els Pets, que actuaran a dos quarts de 7 de la tarda; Roba Estesa, que ho farà a partir de les 8 i Lildami, que a partir de dos quarts de 10 posarà el punt final als concerts amb el seu so urbà. La Festa per la Llibertat d’Òmnium, que enguany arriba a la 20a edició, reprèn el fil des prés de dos anys interrompuda per la pandèmia. Al matí, el pas seig Lluís Companys comptarà amb una fira d’entitats, on hi haurà panells expositius, tallers, actuacions, productes i estands d’entitats. Amb aquesta inici ativa, Òmnium fa una crida a «convertir de nou la Diada en una jornada de mobilització po pular en defensa dels drets i les llibertats de Catalunya».

Concursants d’Eufòria actuaran a la Festa per la Llibertat d’Òmnium REIVINDICACIÓ
2509/09/2022 diarimésDIADA NACIONAL DE CATALUNYA

POLÍTICA
Els membres del govern d’Esquerra no assistiran a la manifestació, perquè consideren que «va en contra dels partits», cosa que l’ANC nega ACN Dolors Feliu diu que l’ANC està «cohesionada i unida».
Redacció / ACN Les picabaralles entre els partits del govern de la Generalitat han acabat esquitxant les mobilitza cions de la Diada Nacional de Ca talunya. Les acusacions creuades entre els líders independentistes s’han repetit en les darreres jor nades i fan que el clima polític amb el qual s’arriba a la celebra ció de l’Onze de Setembre disti molt de la comunió, l’harmonia i la bona sintonia entre les dife rents forces polítiques indepen dentistes que va caracteritzar i determinar l’èxit de manifestaci onsL’enèsimapassades. picabaralla inde pendentista ha sorgit arrel de la negativa del president de la Ge neralitat, Pere Aragonès, d’assis tir a la mobilització organitzada per l’Assemblea Nacional Cata lana, ja que considera que aques ta «anava en contra dels partits». Aragonès, ha dit que «el més lò gic» seria que a la manifestació de la Diada «enfoquin la pressió» a l’Estat i no es concentrin en fer «retrets a companys de viatge». En aquesta línia, Esquerra Re publicana ha lamentat en una carta adreçada a la militància la decisió de l’Assemblea Nacional Catalana d’«excloure» una part «molt important» de l’indepen dentisme en la manifestació que ha organitzat per a la Diada. A parer dels republicans, aques ta decisió divideix i fa «petit» el moviment sobiranista. «No po dem compartir un manifest de convocatòria dirigit contra els partits independentistes i contra la feina que, amb molt d’esforç i sovint patint repressió, presó i exili, fan cada dia milers de per sones compromeses amb la lli bertat del país», escriuen els di rigents d’ERC. «La manifestació s’hauria de fer a favor de la inde pendència i no en contra d’altres independentistes», lamenten. Els republicans afegeixen, a més, que no poden compartir la convocatòria de l’ANC perquè, a parer seu, la independència de Catalunya només s’aconseguirà «pel camí de sumar, d’integrar, de ser inclusius». En aquest sen tit, recorden que el moviment sobiranista «s’ha fet gran quan ens hem donat la mà des de la transversalitat i la diversitat». Amb tot, a la carta ERC afirma que també serà representada a la manifestació, «justament per re ivindicar l’esperit del que va ser una organització civil inclusiva, motor de la mobilització social».
ACN
Per primera vegada el cartell commemoratiu s’ha escollit a través d’un concurs públic.
COMMEMORACIÓ
El president Aragonès farà el discurs des del Fòrum romà d’Empúries demà a les 10 del vespre L’acte central de la Diada posarà l’accent en els valors, cultura i identitat dels Diumengecatalansalmatí es farà la tradicional ofrena de flors al monument de Rafael Casanova
ció que harmonitzi la tradició i el present de Catalunya. El cartell, escollit en concurs Una de les novetats relacionades amb la celebració institucional de l’11 de setembre està relaci onada amb el cartell comme moratiu del govern. Per primera vegada, s’ha escollit a través d’un concurs públic, segons detalla la portaveu. En total, van rebre 104 portfolis, dels quals una vui tantena complien els requisits. Patrícia Plaja el descriu com un sistema «inèdit» que ha permès atorgar «igualtat de condicions als artistes» posant en valor «el talent de casa nostra». Dels 10 cartells que van que dar finalistes, el jurat –format per membres professionals i membres de la Generalitat i Par lament– va optar per escollir la proposta de l’estudi 131, que va apostar pels versos del poema Endavant! l’escriptora Joana Raspall. Així, han fet tres ver sions diferents a partir d’unes tipografies «informals» que re corden les pintades polítiques més habituals en manifestacions i actes diversos del segle XX. Pel que fa a la resta de propostes, es podran veure fins demà al Pa lau Robert de Barcelona, en una mostra que recull les creacions dels deu estudis professionals que van quedar finalistes.


ACN L’acte institucional de la Diada descriurà alguns dels episodis més rellevants de la història de Catalunya des del 1714 reivindi cant les dones que han contri buït a escriure la crònica del país. Així ho explica la portaveu del Govern, Patrícia Plaja: «Aquestes veus malauradament en molts casos han estat minimitzades i silenciades, per això amb aquest acte les volem posar en relleu». En aquesta línia, el cartell de la Diada enguany homenatja la fi gura de l’escriptora Joana Raspall amb versos del seu poema Enda vant!. Per primera vegada s’ha escollit a partir d’un concurs pú blic que ha guanyat l’estudi 131. Els actes de caràcter institu cional van començar dimecres amb l’entrega de les medalles d’or de la Generalitat. L’acte, fet al Parc dels Colors de Mollet del Vallès va servir per a entre gar aquest reconeixement a la il·lustradora Roser Capdevila i a l’empresari farmacèutic i mece nes cultural, Antoni Vila. Ahir a la tarda es va fer entrega de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, que enguany han recaigut en la cantant Núria Feliu i el músic i escriptor Pau Riba. Demà dissabte, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, farà el seu discurs institucional a les 10 del vespre, enguany des del Fòrum romà d’Empúries, a l’Escala. Serà la primera vegada que un cap de l’executiu català pronunciï aquest discurs des de les comarques gironines. L’en demà, 11 de Setembre, la jornada començarà a les 9 amb la tradi cional ofrena floral del Govern davant el monument de Rafael Casanova a Barcelona. L’acte central de la Diada, es farà com l’any passat des de la plaça Puig i Cadafalch de Barce lona, a partir de les 10 del vespre. L’objectiu és posar l’accent en els valors, la cultura i la identitat del conjunt de la ciutadania catala na, enguany, a través d’un acte que apostarà per una representa
El cartell d’enguany homenatja la figura de l’escriptora Joana Raspall amb versos del seu poema ‘Endavant!’
26 diarimés 09/09/2022 DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
Les dones que «han escrit la crònica de Catalunya» centren l’acte institucional
CEDIDA
Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Raül Agné buscarà la primera victòria de la temporada contra el poder econòmic de l’In tercity demà a les 19.30 hores al Nou Estadi. L’equip d’Alacant és un dels ascendits a la categoria, però poc té a veure com d’altres que venen de Segona Federació. L’entitat valenciana va néixer el 2017 i en els cinc anys d’exis tència ha aconseguit quatre as censos. És l’únic club de futbol espanyol que cotitza a borsa i han utilitzat aquest potencial econòmic per adquirir els juga dors adients per formar un equip que lluiti per l’ascens. Entre els fitxatges de la tem porada de l’equip alacantí, hi ha Jon Etxaniz, Xemi, Aarón Piñán, Eneko Undabarrena i Emilio Nsue, entre altres. Etxaniz va ser l’ariet del Linares la temporada passada i va aconseguir sumar 14 gols a la categoria i enguany ja s’ha estrenat amb un gol. Xemi era el jugador més important de l’UCAM Murcia i va sumar 11 gols. Piñán, extrem esquerre de la Cultural Leonesa que va mar car 11 gols la darrera campanya. Undabarrena ve de jugar a la segona divisió amb el Burgos i també s’han incorporat jugadors de renom, com el cas de Nsue, jugador que va destacar amb el Mallorca a Primera Divisió, el porter Manu Herrera i el davan ter Carlos Carmona. Entre les se ves files també hi ha el tarragoní GuillemL’iniciJaime.dela competició per part dels valencians ha tingut una cara i una creu. Es van estre nar amb una victòria per la míni ma contra el Numancia i la dar rera setmana van caure derrotats amb contundència contra el Real Murcia al seu estadi. L’únic triomf dels alacantins l’han aconseguit lluny del seu estadi, en canvi, el Nàstic de Raül Agné encara no coneix la victòria.

FUTBOL buscarà poder fundat el 2017 i amb sortida a borsa, ha apostat per
la victòria contra el
El Nàstic

el CP Calafell
econòmic de l’Intercity L’equip d’Alacant,

CF INTERCITY Dia del partit: Dissabte. 19.30 h. Estadi: Nou Estadi Costa Daurada On veure’l: InSports Partits Classificaciójugats PerdutsEmpatatsGuanyatsGolsencaixatsmarcatsGols 112 31012 CF Intercity PRÒXIM RIVAL El
Després de sumar dos empats consecutius, buscaran el primer triomf de la temporada contra l’Intercity, un equip que mai s’ha enfrontat contra els grana. Raül Agné recupera Pedro del Campo de cara al partit de demà, però, després de la seva llarga lesió, buscarà la seva oportuni tat des de la banqueta. El Nàstic manté la resta de baixes amb Lupu i Joan Oriol, encara recu perant-se, i afronta la tercera setmana de lliga amb la necessi tat de guanyar el primer partit al Nou Estadi Costa Daurada.
REUS DEPORTIU Sergi Aragonès durant el partit contra el Barça a la Supercopa.
BCN DRAGONS Montón Antonio durant una jugada durant l’últim partit a Reus.
Redacció Els Barcelona Dragons afron ten aquest cap de setmana el partit més important de l’any. Els d’Andrew Weidinger juga ran les semifinals contra els Vienna Vikings diumenge a les 14.45 hores i buscaran la victò ria que els doni un bitllet per a la gran fiunal de la European League of Football que tindrà lloc el 25 de setembre a Kla genfurt, Àustria. La franquícia reusenca no ho tindrà gens fà cil, disputarà el partit decisiu al camp dels vienesos i haurà de superar als Vikings, l’únic rival que no van aconseguir vèncer en els dos partits de lliga regu lar. L’entrenador dels Dragons, Andrew Weidinger, va destacar que «l’equip va mostrar un fort esperit de lluita» sota la pluja el darrer cap de setmana i que, tot i perdre, «van lluitar fins a l’úl tim segon i es van quedar a punt de la remuntada contra un dels grans candidats a guanyar el tí tol». El tècnic va assenyalar que el pla de treball per preparar la cita és el mateix que durant la lliga regular i que el millor mo ment de guanyar als Vikings és aquest diumenge. La clau, se gons Weidinger, és aconseguir que l’equip sigui regular.
Les semifinals són diumenge a les 14.45 hores MOTOR
2709/09/2022 diarimésESPORTS
formar un equip per ascendir
Redacció El Reus Deportiu i el CP Calafell inicien aquest cap de setmana el seu camí a l’OK Lliga. Des prés del temps de descans i de la curta pretemporada sense Lliga Catalana, els dos equips de la demarcació es preparen per fer un pas endavant a la competició per plantar cara als poderosos com Barça i Liceo. El Reus De portiu va començar els partits oficials la setmana passada amb la disputa de la Supercopa. Els de Jordi Garcia ja van derrotar al Liceo amb una gran remuntada a semifinals, però van caure a la gran final contra el Barça. Els roig-i-negres han jugat les úl times tres finals. Aquesta tem porada busquen tornar a tenir l’oportunitat de guanyar algun títol així que, amb el bloc de ju gadors de l’any passat, comen cen la lliga aquest diumenge al Palau contra l’Igualada Rigat. En aquest partit el dubte recau so bre Raúl Marín, que es va perdre la Supercopa per lesió. El CP Ca lafell de Ferran López comença la competició demà a domicili contra el CH Caldes. Els del Baix Penedès només presenten dos canvis respecte a la tempora da passada. Curro Fernández i Gerard Camps han reforçat la plantilla i es troben a punt per disputar el primer partit de l’OK Lliga. El primer títol del Calafell, però, el competiran la pròxima setmana. Els verd-i-blancs vi atjaran a Follonica per disputar la Continental Cup. Després del títol europeu aconseguit l’any passat, els calafellencs volen fer un pas endavant també a l’OK Lliga i aconseguir lluitar contra els millors per les primeres posi cions. El bon camí el van iniciar l’any passat i aquest buscaran completar-lo competint entre els quatre millors classificats.
La
el
Jon Etxaniz és el gran fitxatge de l’equip, la darrera temporada va marcar catorze gols. Reus Deportiu i inicien nou camí a l’OK Lliga HOQUEI PATINS competició comença aquest cap de setmana

FUTBOL AMERICÀ
Els Dragons buscaran un bitllet a les finals contra els Vienna Vikings

El pilot de Salomó, Eric Reverté, assoleix la sisena posició del món del campionat de Dirt Track. El pilot de 17 anys va com pletar la segona prova del món a França en setena posició. La següent cursa es disputarà el 24 de setembre a la República Txeca i el pilot buscarà ascendir a la classificació. Redacció Eric Reverté, sisè del món de Dirt Track

POLÍTICA La Mesa del Congrés va acordar ahir, tal i com va sol·licitar el govern espanyol, la tramitació pel procediment d’urgència del projecte de llei trans i de la reforma de la llei de l’avorta ment, les dues darreres inicia tives enviades a la Cambra pel Ministeri d’Igualtat. Aquesta tramitació urgent suposa re duir a la meitat els terminis marcats pel reglament del Con grés. L’òrgan de govern de la Cambra va acordar a més que la llei trans s’aprovi amb com petència legislativa plena, cosa que accelerarà encara més la seva tramitació. Aquesta nor ma, que causa discrepàncies al si del Govern de coalició i divi deix el moviment feminista, va ser enviada al Congrés sense l’informe del Consell Fiscal, que previsiblement aprovarà el dictamen la setmana vinent. El projecte permet el canvi de sexe al Registre sense informe mèdic o psicològic. EFE
Agències Elisabet II, la monarca més lon geva en la història del Regne Unit, va morir ahir al castell de Balmoral, a Escòcia, segons va anunciar la família reial a través de les xarxes socials. «La reina ha mort en pau a Balmoral aquesta tarda. El rei i la reina consort ro mandran a Balmoral aquest ves pre i tornaran a Londres demà». El missatge fa al·lusió al fill pri mogènit d’Elisabet, Carles, que automàticament ha passat a ser monarca d’Anglaterra. Amb 96 anys Elisabet ha regnat l’illa bri tànica durant més de 70 anys, superant el rècord de la seva re besàvia, la reina Victòria, a més d’exercir com a cap d’estat de 16 estats independents, entre ells el Canadà i Austràlia. Amb només 26 anys Elisa bet va ascendir al tron britànic després de la mort del seu pare. La seva coronació el 1952 va ser la primera televisada, un petit tast de l’exposició mediàtica a la qual s’hauria d’enfrontar a partir d’aquell moment la nova reina com cap altre monarca ho havia fet abans. En aquests més de 70 anys de regnat, Elisabet ha estat testimoni i protagonista dels moments clau de la història britànica, des de la constitució de la Commonwealth, el con flicte a Irlanda del Nord, l’en trada a la Unió Europea fins a la crisi econòmica del 2008 o el Brexit. Durant el seu regnat, ha vist passar per Downing Street 13 primers ministres com Wins ton Churchill, Margaret Tatcher, Tony Blair, David Cameron o Theresa May. L’última aparició pública la va fer aquest dimarts, quan va rebre a Balmoral, a Escò cia, la nova primera ministra del Regne Unit, Lizz Truss. El món plora la seva mort Un cop es va conèixer la notícia de la mort de la reina Elisabet II, les reaccions no es van fer esperar. El nou rei, el seu fill, va plorar la mort de la reina Elisa bet, «una sobirana estimada i una mare molt estimada», va dir. «Sé que la seva mort serà molt sentida al país, als territoris i a la Commonwealth, i per infinitat de gent d’arreu del món», va as senyalar el nou monarca. El nou cap d’Estat del Regne Unit por tarà el nom de Carles III, segons va anunciar la primera ministra britànica, Liz Truss. «Avui la Co rona passa, com ho ha fet durant més de mil anys, al nostre nou monarca, el nostre nou cap d’Es tat, Sa Majestat el rei Carles III», va Permanifestar.laseva part, el president de la Cambra dels Comuns del Regne Unit, Lindsay Hoyle, va la mentar la «terrible pèrdua» que suposa per a tot el país la mort d’Elisabet II, «una presència constant» a la vida de la majoria de britànics. Hoyle va destacar que la sobirana, «ha exercit una influència tranquil·la i ferma so bre el nostre país». Els líders de la Unió Europea van acomiadar la reina Elisabet II, destacant que «mai va deixar de mostrar-nos la importància dels valors que perduren en un món modern» i «pocs van donar forma a la història global» com va fer ella. Per al rei Felip VI i la reina Letizia, la monarca britàni ca ha estat «un exemple» pel seu «sentit del deure, el seu compro mís i tota una vida dedicada al servei del poble del Regne Unit i Irlanda del Nord» que «quedarà com un llegat sòlid i valuós per a les generacions futures».

Amb 96 anys, ha regnat durant més de setanta exercint com a cap de setze estats independents EFE
ECONOMIA El Banc Central Europeu (BCE) va anunciar ahir una pujada de tipus sense precedents per controlar la inflació, que du rant l’agost va assolir una taxa rècord del 9,1% a l’eurozona. Segons va informar l’organis me monetari, els tipus d’interès s’incrementaran en 0,75 punts, l’augment més gran de la seva història. Així, el tipus d’interès bàsic passa a l’1,25%, mentre que els tipus per als préstecs immediats i els tipus per dipo sitar diners al banc central se situen en l’1,5% i el 0,75%, res pectivament. Els canvis es faran efectius el pròxim 14 de setem bre. A més, el BCE preveu nous increments en les pròximes reunions davant un augment de preus que considera «ex cessivament elevat» i que serà «prolongat». En paral·lel, l’or ganisme presidit per Christine Lagarde apunta que el PIB a la zona euro patirà «una desacce leració substancial». ACN
ECONOMIA Els salaris a les grans empreses espanyoles van augmentar un 3,9 % al juliol respecte al mateix mes de l’any anterior, un repunt superior al de juny però en línia amb els de mesos anteriors, cosa que estabilitza l’increment des de començament d’any en una mitjana del 3,5%. Aquesta pujada del 3,5% és superior a l’1 % registrat el 2021 i cal remun tar-se fins al 2008 per trobar un exercici amb una taxa superior. Aquest fet suposa un canvi de tendència que s’explica en el context d’elevada inflació, se gons el informe sobre vendes, ocupació i salaris a grans em preses publicat ahir per l’Agèn cia Tributària. El mes de juliol es va moderar el creixement del número de perceptors de rendiments del treball al 5,2 %, increment inferior a la taxa dels dos mesos anteriors i al crei xement superior al 6% durant la primera meitat d’aquest any 2022. ACN
Durant el seu regnat, la reina ha vist passat per Downing Street 13 primers ministres
El BCE situa el tipus d’interès a l’1,25% per atacar la inflació
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
28 diarimés 09/09/2022

Ho hauran de decidir abans del dia 13
La llei trans i de l’avortament es tramitaran amb urgència
El ple del Poder Judicial retarda el nomenament de dos magistrats del TC JUDICIAL
SALUT La Comissió de Salut Pública ha posat data a l’inici de la vacuna ció de la quarta dosi contra la covid-19, que serà a partir del pròxim dilluns 26 de setembre, segons va informar ahir el Mi nisteri de Sanitat. La campanya de vacunació de la segona dosi de reforç començarà en resi dències i en persones més grans de 80 anys, tenint en compte el criteri de major vulnerabilitat. La ministra de Sanitat, Caro lina Darias, ja havia apuntat que es començaria a injectar la quarta dosi la segona quinze na de setembre. Sanitat també va remarcar que avui arribaria la primera tongada de dosis de vacunes adaptades a la variant òmicron, que es distribuiran la setmana vinent entre les auto nomies. Pel que fa a la campa nya de la grip d’enguany, co mençarà el dilluns 17 d’octubre en funció de la disponibilitat i circumstàncies epidemiològi ques. ACN
La reina Elisabet II va ascendir al tron amb només 26 anys. ACN El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es va limitar en el ple extraordinari d’ahir di jous, convocat per abordar la designació dels dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC), a acordar les normes per triar-los. A instàncies de vocals del bloc conservador, el ple va retardar la decisió sobre els nomenaments. La reforma de les funcions del CGPJ, impul sada fa uns mesos pel govern espanyol per permetre renovar el TC, obliga l’òrgan a designar els dos nous magistrats abans del pròxim 13 de setembre. Un cop convocat el ple, els vocals podran presentar propostes de candidats fins al mateix mo ment d’inici de la sessió. Les propostes acompanyaran el currículum dels candidats i els vocals podran votar-ne màxim dos en cada votació. Si cap can didat obté els vots necessaris, no serà impediment perquè es tornin a proposar els mateixos noms. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, va afirmar que l’executiu «no contempla» que el CGPJ incom pleixi el termini per nomenar els dos nous magistrats del TC. «Esperem que compleixin amb la seva obligació i nosaltres també ho farem», va dir.
OBITUARI Mor la reina Elisabet II, la monarca més longeva del Regne Unit
Els salaris del juliol a les grans empreses pugen un 3,9%
La quarta vacuna contra la covid començarà el dia 26
ACN
DEFUNCIONS
alEsquelesDiariMésTel.977211154Fax977236883

ACN Les obres de restauració de l’es glésia del castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou han deixat al descobert inscripcions inèdites d’una desena de picape drers durant la seva construcció, que els visitants podran veure en un futur. Segons ha detallat la responsable de la restaura ció, Elena Urueña, encara no les tenen totes comptabilitzades, però calculen que hi haurà una vintena de firmes. Per això, fa ran un estudi per localitzar totes aquestes inscripcions i per com parar-les amb altres d’edificis de característiques similars. Així mateix, Urueña ha destacat que els picapedrers tenien diferents nivells d’especialització. «A ma jor especialització, la localització de la pedra anava a un lloc o l’al tra, els que tenien una major es pecialització feien un millor aca bat, sempre eren els que feien un treball més fi», ha afegit Urueña. Els responsables de la inter venció tenen previst fer un es tudi per localitzar totes les mar ques i esbrinar si aquests mestres picapedrers van treballar en al tres edificis històrics de l’entorn. Els treballs formen part de la se gona fase del projecte de millora integral del monument i tenen un pressupost d’1,2 milions d’eu ros, d’una inversió global de 5,7 milions. L’actuació consisteix en la consolidació de l’estructura de l’església romànica, la renovació de la coberta per evitar les filtra cions d’aigua i l’erradicació de patologies. Es preveu enllestir les obres l’estiu vinent. Fins a finals d’any, continua ran els treballs d’estudi, diagnosi i tractament individualitzat de les més de 5.000 pedres de les parets de l’església romànica. Ara mateix, els operaris treballen en la consolidació estructural de l’edifici i les torres per garan tir l’estabilitat de l’estructura, malmesa al llarg de la història. Segons ha explicat l’arquitecte i director de l’obra, Manuel Pérez, també s’instal·larà una estruc tura interior de fibra de vidre per reforçar aquestes pedres. En concret, s’estan fent 275 perfora cions de dos metres de profundi tat que permetran introduir-hi les barretes de fibra. Finalment, també s’està cons truint un ascensor i uns lavabos adaptats per garantir l’accessibi litat al monument de persones amb mobilitat reduïda. Les au toritats han apuntat que l’ober tura parcial del castell monestir d’Escornalbou es farà durant el primer trimestre de l’any vinent, un cop s’hagin restaurat i de sinfectat els béns immobles de l’equipament. El projecte de re habilitació, anomenat Escornal bou Reneix, té una inversió global de més de 5,7 milions d’euros. Aquestes obres s’estan executant des de l’any 2018 i s’han articulat en tres fases. Descobreixen inscripcions inèdites a l’església del monestir d’Escornalbou


2909/09/2022 diarimés
GENT Tarragona Balbina Berron Sañudo. El funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Joan Bap tista. Antonio Delgado González. Ha mort a 77 anys. El funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori. Reus Juan Antonio González Viz caino. Ha mort a 76 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori. Casilda Checa Ruiz. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. al Tanatori. Pepi López Nortes. Ha mort a 63 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori. Vicente Lillo Navarro. Ha mort a 94 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.
CULTURA
Els responsables de la intervenció tenen previst fer un estudi per localitzar totes les firmes dels picapedrers que poden rondar la vintena
Les obres es preveuen enllestir l’estiu vinent. L’actuació consisteix en la consolidació de l’estructura de l’església romànica
Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte. Edita: Tamediaxa, S.A. DL: issn:T-1609/20011579-5659
Director General: Marc Just Directora publicitat:de Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané Directora: Sílvia [redaccio@mestarragona.com]Jiménez. Redacció: Arnau Montreal, Roger Freixa, Anna González , Anna Robert i Sergi Peralta. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi [publicitat@mestarragona.com]Font. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. controlada:Distribució Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de: www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes
Per a nosaltres, els creients en Jesucrist, la presència constant de l’Església en la histò ria de la nostra terra hauria de ser no sols un testimoniatge de fidelitat històrica, sinó un estímul a l’hora de mantenir aquesta fidelitat encarnada en la llengua, la cultura i la identi tat d’aquesta nació coneguda amb el nom de Catalunya, que avui, 11 de setembre, celebra la seva diada. Ben vostre.
«Les institucions pròpies han de ser viscudes com a resposta a unes aspiracions històriques»
La llengua catalana anà cohesionant la seva expressió escrita a través de la litúrgia CARTES
Evidentment, no tot són maravelles. També vull dedicar una part d’aquest escrit a des tacar els problemes que patim al CTT i que constitueixen els reptes de la futura direc ció del Club Tennis Tarragona. El principal problema, el més preocupant per a mi, és la situació del personal laboral del club. El sector laboral representa la maquinària que fa funcionar correctament a l’entitat i con vé reestructurar determinats departaments del club per tal d’obtenir el seu màxim ren diment en benefici de la millora de tots els serveis que ofereix el CTT. Un altre repte immediat és la pacificació de la massa social, acabant d’una vegada per totes amb la crítica destructiva patida els darrers temps i que perjudica notablement els interessos del club. Si ens estimem de veritat el Club, hem d’anar tots a una, com única forma de mantenir al CTT al lloc que realment li correspon. Finalment, ens cal concretar la integració to tal i definitiva dels dos espais esportius que disposem, la zona Park i la zona Club. Amb aquestes reflexions he volgut transmetre el missatge que tenim un gran club i que l’hem de seguir tenint sigui qui sigui el candidat que resulti guanyador de les eleccions de divendres. Els interessos del club han de pre valdre per sobre de qualsevol altre interès. Molta sort a tots dos equips i dir-vos que em tindreu sempre a la vostra disposició per col laborar, directament o indirectament, en tot allò que sigui en benefici del nostre estimat Club Tennis Tarragona.
Carta oberta als socis del Club Tennis Tarragona Avui, el Club Tennis Tarragona celebrarà eleccions a la seva presidència i Junta Direc tiva, que regirà la marxa del club durant els 6 anys vinents. Es presenten dues candida tures encapçalades per Manel Albiach i Lluis Salas respectivament. Abans d’entrar en una sèrie de consideracions sobre el futur im mediat del CTT, voldria dedicar un reconei xement públic, al mateix temps que el meu agraïment, a Pere Lluís Bergadà i al seu equip directiu per la feina feta durant els seus anys de mandat, període de temps bastant con vuls per raons de tots conegudes. Malgrat les dificultats que han afrontat, vull destacar, per sobre de tot, l’operació de compra del CT Park realitzada fa uns anys, com un dels mo ments històrics del Club Tennis Tarragona, i que pot representar «un abans i un després» en la trajectòria del nostre club. No cal recor dar que va ser una decisió que vaig recolzar activament durant l’Assemblea de socis que va aprovar majoritàriament aquesta opera ció de Tornantcompra.aleseleccions, vagi per endavant un general agraïment als dos candidats i respec tius equips, per decidir-se a presidir el CTT i a gestionar-lo amb la dedicació de temps i entrega personal que això requereix. Avui en dia, no és fàcil trobar gent amb la necessària vocació de servei i dedicació desinteressada a canvi de ben poc, sense ignorar l’orgull per sonal que representa presidir una entitat es portiva com el Club Tennis Tarragona. Tots dos candidats es presenten acompanyats per equips molt equilibrats i representatius dels diferents col·lectius que conformen el CTT. Grup de socis actius i molt identificats amb les diferents activitats que es desenvolupen al club. Els programes que presenten les dues candidatures estan plens de bons propòsits i bones intencions per millorar el CTT. Tant de bo es poguessin complir totes, ens sorti ríem del mapa... El Club Tennis Tarragona ha sigut, és i se guirà sent un referent esportiu i social a la
Gema Abad BallarínReus CONFIDENCIAL
L’Església i Catalunya
+
Voldria enumerar els actius més impor tants que gaudeix el Club Tennis Tarragona: una privilegiada situació, incomparable al nostre territori, que és l’enveja dels nostres visitants; una massa social molt sòlida i to talment arrelada històricament a la ciutat; uns col·lectius de socis infantil i juvenil, que garanteix el futur esportiu, social i patrimo nial de l’entitat; un bon nivell esportiu, amb equips participant a pràcticament totes les categories i amb els equips absoluts entre l’elit del tennis espanyol. També el pàdel del CTT comença a situar-se a molt bon nivell.
EDITORIAL
30 diarimés 09/09/2022

CARTA DOMINICAL Benvolguts i benvolgudes, les demarcacions territorials més antigues de Catalunya són les diòcesis i les parròquies. Segons una sò lida tradició, la província Tarraconense fou evangelitzada per sant Pau, i les Actes de martiri del bisbe Fructuós de Tarragona jun tament amb els seus diaques, es remunten a l’any 259. En establir-se la Marca Hispàni ca en temps de Carlemany, es reorganitzen diòcesis i parròquies, emplaçades al mateix lloc que ocuparen les viles romanes. Per això l’historiador Jaume Vicens Vives, no gens suspecte de clerical, pogué afirmar que «a Catalunya, no solament l’Església és el ma teix poble, sinó que ha emparat el naixement de la comunitat». La força civilitzadora dels monjos benedictins –amb tot el bagatge cul tural, litúrgic i agrari que emanava de cada monestir– fou el complement humanístic al corpus jurídic i l’experiència pastoral apor tada per bisbes i rectors. En aquest marc, es va consolidant el nou país, ajudat per uns eixos vertebradors, com el de Sant Pere de Roda en l’art, l’abat Oliva en el reordenament eclesiàstic i polític, i el beat Ramon Llull en l’idioma i el pensament. La llengua catala na –clau de la nostra identitat– anà cohesi onant la seva expressió escrita a través de la litúrgia i la predicació; i no és pas fruit de la casualitat que el text literari més antic que conservem –de finals del segle XII– sigui un petit llibret de sermons escrits per un rector de poble a la petita parròquia d’Organyà (Alt Urgell). Es tracta d’una llengua, filla del llatí, que comença a entrellucar-se entre els segles IX i XI, on comencen a aparèixer paraules catalanes i, fins i tot, frases senceres en els mateixos documents llatins. Som els hereus d’aquest llegat, que és re conegut per la Constitució mateixa. En efec te, la Carta magna de l’any 1978 reconeix les «autonomies de nacionalitats i regions» (art. 2), i tot seguit afirma que «la riquesa de les di ferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’es pecial respecte i protecció» (art. 3). Evitem, per tant, polaritzacions estèrils, i maldem tots per aquest respecte i protecció. En aques ta línia, el magisteri dels bisbes catalans en els últims decennis ha afirmat repetidament i en diversos documents el fet de la identitat nacional de Catalunya, i que aquesta és un component amb personalitat pròpia dins l’Estat plurinacional espanyol. Com afirmava el meu predecessor, l’arquebisbe Ramon Tor rella, la llengua, la cultura i «les institucions pròpies han de ser viscudes» «com a resposta a unes aspiracions històriques, profundes i irrenunciables que han de ser, a l’ensems, font de realisme i d’esperança».
Agustín Pujol Niubó President del CTT 1977-1985 President de la RFET 1985-2004 Apoyemos la figura del docente Estos días se habla mucho en los medios de comunicación del tema metodológico en las escuelas. Cuando oigo alusiones a los cen tros educativos y a la labor del profesorado siempre me pongo en su lugar, ya que esta ha sido mi profesión durante una larga etapa de mi vida. Me siento sobrepasada al escuchar comentarios tan vanales como que los pro fesores tienen muchas vacaciones, que el horario escolar es muy bueno y que el sueldo es más que aceptable para quienes dedican su tiempo a este trabajo. Sin embargo, esta tarea es más ardua de lo que uno piensa y está en constante cambio, debido a que la sociedad va evolucionando y hay que estar con un espíritu de transformación en todo momento. ¿Cuántas veces oímos hablar de los esfuerzos de actualización del profeso rado, su compromiso por realizar cambios en sus planteamientos metodológicos o de la dificultad con la que se enfrentan para cimentar las capacidades de los alumnos, estimulando la curiosidad y la cooperación? Ya es hora de apoyar la figura del docente, re conociendo que su trabajo conlleva una gran responsabilidad y que necesita contar con recursos que le permitan atender a grupos tan heterogéneos dentro del alumnado.

ciutat de Tarragona i un referent del tennis a les nostres comarques. I continuarà sent, sobretot, si es conserven els dos factors més importants de tot club esportiu: una bona escola d’iniciació i perfeccionament, i uns bons resultats esportius al més alt nivell de competició. I al CTT els tenim.
Mor
OPINIÓ
Paperera amagada a Tarragona Un usuari (@albert_ fnt), a través de xarxes socials, va demanar el desplaçament d’una paperera ubicada a la cantonada entre les avingudes Prat de la Riba i Ramón y Cajal. «Queda darrere de la parada de la fruiteria i el quiosquet», denun cia. La publicació es va omplir de comen taris i peticions de tota mena. El Regne Unit plora des d’ahir la mort d’Elisabet II, la monarca més longeva de la història del país, després d’haver estat al front de la corona durant més de set dècades. En els més de 70 anys de regnat Elisabet va ser testimoni i protagonista dels moments clau de la història britànica, des de la constitució de la Commonwe alth, el conflicte a Irlanda del Nord, l’entrada a la Unió Europea fins a la crisi econòmica del 2008 o el Brexit. Durant el seu regnat ha vist passar per Downing Street tretze primers ministres com Winston Churchill, Margaret Tatcher, Tony Blair, David Came ron o Theresa May. En els seus últims dies, ha viscut fins i tot el comiat del polèmic Boris Johnson. Reina gairebé per accident, després que el germà gran del seu pare, Edward VIII, va abdicar per casar-se amb la nord-americana divorciada Wallis Simpson i el seu pare, George VI, hagués d’agafar les regnes de la monarquia britànica posant a Elizabeth en la primera posició de la línia de successió, ha encarnat fins als últims dies el model de monarquia més tradicional a Europa. El món mostrava ahir el dol per la mort de la monarca i es mostrava expectant pel model de monarquia que adoptarà el seu fill, qui com a rei s’anomenarà Carles III i amb qui s’obre un nou cicle. Elisabet II després de més de set dècades al front de la corona britànica
JOAN ArquebisbePLANELLASdeTarragona
TARRAGONA. JOAN BAPTISTA PLANA. Piso en venta 3 habitaciones y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Exterior. Zona comunitaria con piscina y zona infantil. Ascensor. Precio: 277.000 €. TARRAGONA. CAMP CLAR. Piso en venta con 3 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN y a/a. Balcón. Ascensor. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 € TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso en venta reformado de 3 habitaciones y 1 baño. Cocina independiente exterior y salón con balcón. A/a. Ascensor. Ideal inversores. Precio: 120.000 €.
00.00
17.30
MireiaCAMBRILS:Valls
TORREFORTA. Piso en venta. 3 hab., 1 baño y 1 aseo. Amplio y luminoso. Salón con salida a terraza y cocina independiente con galería. Plaza aparcamiento. Muy bien comunicado. Precio: 135.000 €. TORREFORTA. Piso en venta 4 hab., 1 baño y 1 aseo. Cocina amplia y salón con terraza. Exterior. A/a. Parquing y trastero. Precio: 98.000 €. TARRAGONA. CRISTOBAL COLON. Piso en venta de 4 habitaciones y 1 baño completo con plato de ducha y aseo. Cocina independiente. Soleado y luminoso.Balcón amplio. A/A con bomba C/F. Ascensor. Servicios a un paso. Precio: 239.000 €
CONSTANTÍ. Piso en venta 4 habitaciones y 2 baños. A/a y calefacción GN. Cocina con galería. Terraza. Ascensor. Precio: 78.000 €.
TELEVISIÓ LOCAL. Programació 11:00 Activa’t 11:30 Dosos amunt! 12:00 Notícies en xarxa 14:00 Notícies 14:30 Excel·lent 15:00 Notícies 15:30 Gastromòbil: baix camp 16:00 Notícies 16:30 Fet a mida 18:30 La porteria 19:30 Excel·lent 20:00 Notícies resum 20:30 Va com va - estiu 21:00 Notícies resum 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies resum 22:30 Excel·lent 23:00 Notícies resum 23:30 Destí 2030 CANAL REUS TV 11.00 L’Estiu és viu. Millors moments de la temporada 12.00 Excel·lent 12.30 Gaudeix la festa 13.00 L’Estiu és viu. Millors moments de la temporada Notícies 12 15.30 Gaudeix la festa 16.00 Notícies 12 L’Estiu és viu. Millors moments de la temporada 18.30 Excel·lent 19.00 L’Estiu és viu. Millors moments de la temporada 20.00 Notícies 12 21.30 Destí 2030 22.00 Notícies 23.30 Destí 2030 Notícies JUBILACIÓN PECHUGO NA besucona… Tarragona. Tel: 643.169.924 SÓLO SALIDAS!!! 60€. No profesionales. Tel: 643.023.189 SANDRA MADURITA. To dos Servicios. Reus. Tel. 643.027.432 JOVENCITA CACHONDA pechugona. Tarragona. Tel: 642.005.565 ¡¡¡AMANTE PERFECTA!!! Discreta. Tel: 671.715.779 CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062 CASA SUSANA. ESPAÑO LAS. 25€. Tel: 977.32.15.68 VIUDA ESPAÑOLA 44a, ardiente Tel. 612.594.049 Reus. TARRAGONA. MARTA catalana madureta. Tel: 604.260.384 REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335
IMMOBILIÀRIA MÉSCLASSIFICATSPERSONALPROFESSIONALS AMISTAT TEL.74OFERTESDIES+1GRATISDIES+3GRATIS................Truca’nsit’informarem977211154oALTRES marta@mestarragona.comHORTSiFINQUESPARTICULARS.S’ofereixjubilatperconrearhortaacanvidecompartirlesverduresdetemporada.ZonesReus,RiudomsiVinyols.Tel:622.139.159(Raúl)FARMÀCIES IáñezTARRAGONA:Burgos,Oliva Maria. Passeig Marítim Rafael de Casanova, 1. Telèfon 977 591 384. Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790. Guillen-Navàs-Sentís-VillanuevaREUS:. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues,107. Telèfon 977 313 046. DahlstromSALOU: Gómez, Andrea. Carles Buigas, 14. Telèfon

ANA. ¡Madurita perfecta! Tar-ragona. Tel: 602.033.898 COLOMBIANA BISEXUAL 45a. Todos servicios. Tarra gona. Tel: 624.693.964 COLOMBIANA 55A. ¡¡¡Re cién llegada!!!. Compla ciente. Tel: 624.693.964 TARRAGONA. MARGA. RUBIA MADURITA. To dos servicios. Salidas. Tel: 641.511.721 ESTHER MADURITA. Amante cariñosa. De 10 a 16 hrs - de lunes a jueves. Tel: 632.881.915 REUS. ESPAÑOLA MADU RA. 30€. Tel: 643.646.997 REUS. LETICIA MORENI TA, guapísima, delgadita, multiorgásmica, masaje. Tel. 631.794.126 PECHUGONA MADURI TA. Todos servicios. Tarra gona. Tel: 643.136.495 TRANSEXUAL YENNY. Jovencita, encantadora. Servicios completos. Ca lafell. Total discreción. Tel. 693.430.618 CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131 SE MANTENIMIENTO,SERVICIOSOFRECENDEREFORMASYCONSTRUCCIÓN.Presupuestosincompromiso.Tel:615.891.932







12 TAC 12 Venda/Lloguer POR
Fèlix, 54. Telèfon

391
14.00
Mª. Alt Camp, 23. Telèfon
la Riba, 8. Telèfon
381 363. EscobarVILA-SECA:Poblet, Francesc. Requet


SAN PEDRO Y SAN PABLO Local en venta reformado de 75 m2. Diáfano con 2 baños. Luminoso. A/a. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €. SAN RAMÓN TARRAGONA. Piso en venta de 4 habitaciones y 2 baños. Cocina y salón con salida a terraza. Calefacción GN. Exterior. Ascensor. Parquing. Bus y zona comercial. Precio: 142.000 € TORREFORTA. Piso en venta reformado con 3 habitaciones dobles y 1 baño. Terraza acristalada. 2 a/a en comedor y habitación ppal. Cocina independiente. Precio: 89.500 €. 977 de 977 672. CB. 977 Rosa 977 894 654. de 977
3109/09/2022 diarimésSERVEIS
660 873.
Rambla Jaume I, 15. Telèfon
12
AVUI Felicita als que es diuen: Claustre i Felícia.
369 003. FerrúsVALLS:Brunet,

VEN DO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Am plia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragaperras. Económico. Negocio rentable. Tel. 629.449.076 REUS. LOCAL BLES.TRASTER-GUARDAMOGRAN105€. Fàcil apar cament. Tel. 666.140.989 ALQUILO PARKING GRANDE. C/ Escultor Verderol “Edificio Atenas” Tarragona. Tel. 609.027.028 VENC PIS C/ Sant Joan 40 -REUS- Tel. 630.245.545 INSTALACIONES. Luz, gas, AGUA, climatización y boletines. Tel: 642.094.115 CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479 PINTOR – PLADUR. Tel: 642.094.115 TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879 ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente. REFORMES GV - OBRAS Y SERVI CIOS. Tel: 642.094.115 REFORMAS: Cocinas, ba ños, puertas y parquet. Tel: 642.094.115 FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83 CHICO DE TARRAGONA BUSCA CHICA LIBERAL para relación, amistad… Tel: 641.622.907 VENDO PUERTA AN TIOCUPAS. 570€. Tel. 626.951.860 MASSATGES RELAX VERÓNICA. MASAJE ENTE RO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259 CHICO PARA CHI CO. Masaje erótico. Tel: 602.408.920 MAYCA CATALANA. Ex celentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!!!! Tel: 692.780.087 CONTACTES DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874 CARLA “Diosa del placer”. MARTINA 20A. 622.767.047TORREDEMBARRA.SEGUR-Tel: MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 623.267.323 CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 CAROL. SEXY
EL RoviraVENDRELL:Ribas,Jaume. Prat
L’HORÒSCOP El teu esforç avui se centra rà en el pla dels sentiments i de les passions on trobaràs major quantitat de satis faccions i felicitat. 21/03 al 20/04 ÀRIES Serà una jornada molt agradable on sabràs trobar el punt intermedi a totes les coses. El contacte amb les persones serà fàcil. 21/04 al 21/05 TAURE Ningú podrà in terposar-se a l’orientació dels teus objectius. La teva força de vo luntat es posarà de manifest de manera segura. 22/05 al 21/06 BESSONS Tots els inconve nients que sorgei xin tindran fàcil solució tant per part teva com per l’ajuda inapreci able de persones.terceres 22/06 al 23/07 CRANC Si no poses aten ció en les teves re alitzacions labo rals perdràs una molt bona opor tunitat de cara a avançar onalment.professi 24/07 al 23/08 LLEÓ Estaràs inclinat durant la jorna da a dubtar més del necessari en les teves accions. Si algun retard se succeeix serà de gut a les pors. 24/08 al 23/09 VERGE Hauràs d’ar mar-te de pacièn cia per a suportar la càrrega de tre ball activitats so cials. No entris en el joc dels altres o perdràs. 24/09 al 23/10 BALANÇA Encara pots acon seguir pulsivitat.trolad’associació.teucanvisinteressantsprofundsdinsdelmónlaboralConlatevaim 24/10 al 22/11 ESCORPÍ Se’t facilitaran les coses en el treball. Persones afins a tu t’apor taran una ajuda que solucionarà tots els teus pro blemes. 23/11 al 21/12 SAGITARI La capacitat de reflexos es veu rà augmentada i descobriràs una excel·lent oportu nitat per a avan çar en el profes sional. 22/12 al 20/01 CAPRICORN No vulguis ficar més pressa de la necessària a qui treball amb tu, et guanyaries més enemics. En l’amor pot pas sar-te el mateix. 21/01 al 19/02 AQUARI Tots els teus ad vertiments han estat justos i re bràs l’agraïment a la teva vet’adormisintel·ligència.dedicacióNoquearaelmillor. 20/02 al 20/03 PEIXOS
Estat del cel El cel estarà entre mig i molt ennuvolat al sector central del litoral bona part de la jornada, amb clarianes transitòries. A la resta, fins al migdia estarà poc o mig ennuvolat pel pas de bandes de núvols mit jans que circularan d’oest a est i seran més abundants al sud. A partir de llavors, creixeran nuvolades a punts de muntanya de la meitat est del país i de la resta del prelitoral que podran deixar el cel entre mig i molt ennuvolat, mentre que a la resta estarà poc o mig ennuvolat pel pas de núvols alts.
MàximaMínima
Panoràmica de la balma, que tenia capacitat per a un centenar de llits.
EL TEMPS
Nivell mitjà Nivell alt 29º
D’aquesta manera, molts sol dats ferits van ser evacuats cap al Priorat, que disposava de di versos punts sanitaris, entre els quals aquesta balma, coneguda com la cova de Santa Llúcia. La balma tenia una capacitat per a un centenar de llits i també comptava amb tres quiròfans.


UN ESPAI QUE CONVIDA A MEMÒRIAFER
Carrer Lleida, 13, bxs. Tel. 977 21 40 74 Els avantatges d’una òptica amb MÉS DE 50 ANYS D’EXPERIÈNCIA? DESCUBREIX-LA DE LA MÀ DE Cristina Serret serret@diarimes.com L’agost del 1938, amb la batalla de l’Ebre ja comen çada, les vanInternacionalsBrigadeshabilitarunagranbalmaapocmésd’unquilòmetredeLaBisbaldeFal set, al Priorat, perquè funcionés com a hospital de campanya.

C.S.

En l’actualitat, la cova de Santa Llúcia és un espai obert al públic, que compta amb un conjunt de plafons informatius on s’explica el funcionament d’aquell hospital de campanya, i s’hi mostra una interessantís sima col·lecció de fotografies on s’hi poden veure, entre altres imatges, la disposició dels llits a l’interior de la balma, el perso nal sanitari que hi va treballar –metges, infermeres, conduc tors d’ambulància o mecànics–, així com els ferits que s’hi van atendre.L’autor d’aquesta valuosa col·lecció de fotografies és el britànic Alec Wainman (19131989), que va venir a Espanya per fer de voluntari humanitari. Aquí, va exercir com a conduc tor d’ambulàncies i, gràcies a la seva afició a la fotografia, ara podem veure imatges que mos tren per exemple com es va re alitzar a la cova de Santa Llúcia una transfusió de sang força rudimentària, o les cares de les víctimes col·laterals del conflic te, com la del nen Manuel Ál varez, que va anar a casa d’uns oncles de Corbera d’Ebre fugint dels bombardejos de Tarragona i va ser greument ferit en l’atac que el poble va patir a mans de l’aviació alemanya i italiana. La labor sanitària que es va dur a terme en aquesta covahospital, en unes condicions materials precàries, van fer his tòria en la cirurgia del trauma, la transfusió de sang i l’organit zació de l’activitat quirúrgica a prop del front, sent referència en la medicina de guerra de conflictes posteriors. Aquest hospital de campa nya va funcionar durant més de quatre mesos. Acabada la guerra Civil, va quedar aban donat i ple de vegetació fins que l’any 1982 l’Ajuntament de la Bisbal de Falset, d’acord amb els propietaris, en va iniciar els treballs de neteja. El 1991 el con sistori va adquirir la cova per un import de 12.000 euros, que va ser finançat en part amb una subscripció popular i en part amb una aportació del mateix Ajuntament.Enl’actualitat, la cova de San ta Llúcia és un espai dedicat a la memòria històrica que compta també amb un espai de taules i barbacoes. A més, cada segon diumenge d’agost s’hi celebra un aplec popular.
Precipitacions Són probables alguns ruixats aïllats al litoral central i a partir de mig matí a l’interior del quadrant nord-est, a la Catalunya Central i al pre litoral central, i no se’n descarten al sector central del litoral. 22º
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
La Cova de Santa Llúcia, a la Bisbal de Falset, va funcionar com a hospital de campanya de l’exèrcit republicà durant la Batalla de l’Ebre ESCAPADES
L’exèrcit republicà havia iniciat l’ofensiva de l’Ebre la matinada del 25 de juliol, amb una ope rativa que contemplava també l’establiment d’una xarxa sa nitària tant a primera línia del front com a la rereguarda.

Els ferits que s’hi atenien eren tant soldats republicans com presoners de guerra o la gent dels pobles afectats pels bom bardeigs. Disposava d’un gene rador que l’abastia d’electricitat, i hi va treballar personal sanitari de nacionalitats molt diverses.
Ara, aquest lloc forma part del conjunt d’Espais de Memò ria Democràtica de Catalunya, una xarxa d’indrets considerats patrimoni memorial dels fets esdevinguts des de la proclama ció de la Segona República fins a la transició democràtica.
CarrerTARRAGONAManuel de Falla, 12 Baixos 977 21 11 54 CarrerREUS Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43www.diarimes.com
SUDOKU



