

El consorci liderat per Repsol i format per Iqoxe, Messer i Enagás posarà en marxa la plan ta d’hidrogen verd més impor tant d’Espanya, i una de les més destacades a Europa, al pol pe troquímic de Tarragona. Les qua tre entitats estan col·laborant en el disseny i construcció de l’elec trolitzador més gran de l’Estat, amb una capacitat de 150 MW en la seva primera fase i que es pre veu que es posi en funcionament a partir del 2025. La inversió en aquest projecte serà d’uns 230 milions d’euros, als quals es po drien sumar 80 milions addicio nals per a les instal·lacions d’em magatzematge elèctric. La seva construcció crearà 2.000 locs de treball directes i indirectes.
Juan Abascal, director gene ral de Transformació Industrial i Economia Circular de Repsol, Antón Martínez, conseller de legat d’Enagás Renovable, Ru bén Folgado, director general de Messer i Miguel Ángel Leal, director geeneral de CL Grupo Industrial (Iqoxe), van presentar ahir a la seu de la Cambra de Co merç de Tarragona els avenços del projecte de producció d’hi drogen renovable. Actualment, ha superat l’etapa d’enginyeria conceptual i començarà la fase d’enginyeria de detall. A més, han comentat que a partir del 2027 es començarà una segona fase, que incrementaria la pro ducció d’hidrogen verd fins a 1 GW. Una millora que suposaria una inversió que rondaria els 1.000 milions d’euros.
La roda de premsa va comp tar també amb la presència del conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, qui va indicar que «aquest pro jecte és un pas endavant en la
incorporació de l’hidrogen verd com a font d’energia alternativa als combustibles fòssils». «La crisi energètica fa més necessari que mai que avancem en aquest camí», va afegir.
Torrent també va destacar que «el Govern vol ser un aliat del sector privat». En aquest sen tit, Abascal va remarcar que «la col·laboració público-privada és essencial, per fer front a l’es forç financer i també per disse nyar un marc regulador i fiscal que habiliti totes les inversions
que cal fer per descarbonitzar la nostra economia». Martínez va destacar el potencial que té el polígon petroquímic de Tar ragona, que «és una referència a nivell nacional i ho pot ser in ternacionalment». Folgado va coincidir amb les paraules del conseller delegat d’Enegás, i va confessar que «Messer vol se guir molts anys més compromès amb aquest territori». Per la seva banda, Leal va reconèixer que el consorci porta moltes hores de treball al darrere i que «el que
abans es considerava un projecte il·lusori, ara és una solució real per millorar el futur».
Beneficis de l’hidrogen verd L’electrolitzador utilitzarà prefe rentment energia renovable de proximitat i disposarà de les mi llors tecnologies per minimitzar el consum d’aigua per produir hidrogen i oxigen renovables. Per un costat, l’hidrogen s’emprarà com a matèria prima en la indús tria local com combustible in dustrial, tindrà usos en mobilitat port de gas natural. «L’hidrogen pot substituir el gas natural en la generació de calor industrial, contribuir a la descarbonització del transport a través de la pila
d’hidrogen i usar-se com una matèria prima en processos in dustrials», va explicar Abascal.
Per una altra banda, l’oxigen renovable també tindrà usos en la indústria circumdant i es dis tribuirà gràcies al gasoducte que ja existeix al polígon petroquí mic, propietat de Messer. Per a Iqoxe suposarà aconseguir el seu objectiu de reduir les seves emis sions de CO₂, així com aprofitar aquest oxigen per a la producció d’òxid d’etilè.
Gràcies a la mida de l’electro litzador es disminuiran les des peses associades a la producció d’hidrogen renovable a través de l’electròlisi. El projecte, que s’emmarca dins del Vall de l’Hi drogen de Catalunya i el Corre dor de l’Hidrogen de l’Ebre i es troba englobat dins del consor ci SHYNE (Spanish Hydrogen Network), suposa un impuls per a la creació de clústers entorn de l’hidrogen. La idea és que l’eco sistema sigui el més eficient pos sible, tant en costos de producció com de transformació i logístics. «Quan es redueixin els costos de producció, l’hidrogen s’estendrà de manera generalitzada en la societat», va comentar Torrent.
Aquest projecte es troba ali neat amb els objectius marcats tant per la Unió Europea com pel Govern d’Espanya i contribueix significativament a assolir l’ob jectiu nacional, fixat en la instal lació de 4 GW per a la generació d’hidrogen renovable al 2030. Igualment, la seva producció suposarà una disminució en el consum de gas natural que utilit za la indústria, que contribueix també a la consecució de la meta marcada per la Comissió Euro pea dins de l’estratègia RePower
L’Ajuntament de Tarragona ofereix cursos gratuïts de re animació cardiopulmonar durant tot el mes d’octubre amb motiu del Dia Europeu de Conscienciació de l’Atu rada Cardíaca, que tindrà lloc el proper 16 d’octubre. Sota el nom Aprenguem a salvar vides la Conselleria de Salut, amb la col·laboració del CFIS (Centre de Formació i Innova ció en Simulació), programa quatre sessions de formació en reanimació cardiopulmo nar (SVB amb nocions de DEA) de quatre hores de durada ca dascuna. Aquests cursos s’afe geixen als que ja es realitzen habitualment al llarg de l’any.
Segons apunta la consellera de Salut Pública, Cinta Pastó, «la formació al voltant de la reanimació cardiopulmonar dona eines a la ciutadania per saber com cal actuar en cas d’un episodi d’aturada cardí aca i, per aquest motiu, és es sencial que es converteixi en universal i que tota la població prengui consciència que pot exercir un paper fonamen tal en el protocol per salvar vides». Aquests cursos s’ini ciaran el proper 6 d’octubre i hi haurà diferents sessions el 13, 20 i 27 d’octubre de 9.30 a 13.30 h. La formació està adre çada a tota la ciutadania i es durà a terme presencialment al Servei Municipal de Promo ció de la Salut (plaça imperial Tàrraco, 1, 1r pis). Les inscrip cions es poden realitzar al correu electrònic salutpromo cio@tarragona.cat. Redacció
L’exposició ‘Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar’ s’inaugurarà demà, a les 19 hores, a la sala 3 del Refugi 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. La mostra es podrà visitar fins al 30 d’octu bre. Trenta-dues fotografies, tres plafons explicatius sobre les fosses del franquisme, la repressió i la depuració dels mestres de la República, i la tècnica Freinet componen la mostra. La peça central del muntatge i més espectacular és una lona de 20 m2 que re produeix fotogràficament la fossa comuna de La Pedraja exhumada el 2010. Així ma teix, també incorpora un audi ovisual que conté tot el procés de creació del projecte Desen terrant el silenci Redacció
L’Ajuntament ofereix cursos gratuïts de reanimació cardiopulmonar
El Port inaugura l’exposició ‘Desterrant el silenci’ al Refugi 1, demà a les 19 hores
Pel que fa a l’oposició, En Comú Podem va votar a favor a la comissió informativa, mentre que Ciutadans, PSC i PP es van abstenir
Roger FreixaLa celebració del ple extraordi nari del pròxim divendres, 30 de setembre, a l’Ajuntament de Tarragona servirà per aprovar els plecs del contracte de la ne teja, segons el posicionament dels grups municipals durant la comissió informativa d’ahir. A la comissió, l’equip de govern i En Comú Podem, que facilitaria l’aprovació, es van posicionar a favor, mentre que Ciutadans, PSC i PP van decidir abstenir-se. Si la intenció de vot es manté, el con tracte sortirà a concurs públic en els pròxims dies i començarà el seu recorregut administratiu per tal de poder adjudicar-se al març de l’any vinent, segons preveu el conseller de Neteja Pública i Ser veis Centrals, Jordi Fortuny.
«Més de 40 centímetres de papers», explica Fortuny sobre l’extensió dels plecs del contrac te, i aprofita per valorar la feina
PATRIMONIfeta durant el darrer any pels tècnics de l’Ajuntament per ela borar-los.
Excepte En Comú Podem, que estudia si mantenir el vot a favor o no, la resta de partits de l’opo sició es va abstenir a la comissió. El portaveu del PP, José Luis Mar tín, va expressar que des del grup municipal creuen que el contrac te «no respon a totes les neces sitats que la ciutat té respecte al servei». Alhora, argumenta que la documentació és molt extensa i s’ha d’acabar de valorar.
El mateix traslladen des del grup socialista. «És el contracte més important de l’Ajuntament, amb una durada de nou anys, i, per tant, l’estem estudiant amb determinació», expressa la por taveu del PSC, Sandra Ramos. Ramos va afegir que «en un exer cici de responsabilitat, davant de més de dos mil folis, entregats fa només cinc dies i havent-se de
El Partit Popular de Tarragona organitza el pròxim 1 d’octu bre, al Palau de Congressos, la jornada Tarragona, Capital del Patrimoni Cultural. Així ho va anunciar ahir el portaveu del grup municipal, José Luis Martín, qui considera priorita ri «abordar el futur en la gestió del nostre patrimoni històric». Aquesta serà la quarta de les jornades Tarragona capital. Qüestions capitals, un projec te que pretén «aprendre dels
millors referents» sobre dife rents temes importants per a la ciutat. La pròxima trobada comptarà amb la presència de l’alcalde de Còrdova, José María Bellido, que oferirà una ponèn cia sobre el model de gestió del patrimoni de la ciutat andalusa.
«Les ciutats Patrimoni Mundial de la Humanitat tenim el deure de garantir la protecció del nos tres béns i de facilitar l’accés i la seva interpretació», va comen tar Martín.
votar aquest divendres, tenim a tot l’equip estudiant el plec».
El fet d’encara estar estudiant els plecs ha provocat que el PSC decidís abstenir-se, la qual cosa podria canviar de cara al ple de divendres, una vegada hagi estu diat la documentació a fons.
Al seu torn, la portaveu de Ciutadans, Lorena de la Fuente, exposa que l’abstenció es deu al preu del contracte (uns 20 mi lions d’euros). «No compartim l’elevat cost», expressa, i l’atribu eix a la contractació d’informa dors ambientals per a la ciuta dania i a la instal·lació arreu de la ciutat dels contenidors tancats, els quals funcionen mitjançant targeta identificativa. El sistema pretén millorar la recollida selec tiva. Fortuny exposa que el preu és el mateix que el de l’anterior contracte i que, a més, l’Ajunta ment preveu estalviar uns tres milions a l’any per la millora del
sistema de recollida selectiva. A més, té en compte l’actualització dels contractes dels treballadors i la incorporació dels nous carrers. Respecte a la nova ordenança de residus, els resultats han es
tat els mateixos: el govern i En Comú Podem es van posicionar a favor, mentre que l’oposició es va abstenir.
Més enllà del contracte de la neteja, els grups municipals aprovaran divendres la modi ficació de l’Ordenança sobre el règim de comunicació prèvia d’obres, la qual permetrà agilit zar els tràmits per iniciar-les. El govern, En Comú Podem i el PSC
van votar a favor. Aquest últim es va afegir després que l’equip de govern acceptés les esmenes proposades. El Partit Popular i Ciutadans, tot i que es van abste nir, veuen molt probable acabar posicionant-se a favor. «És una reclamació que sempre hem fet i, a més, ja era hora també de pro hibir dur a terme obres els diu menges i festius», va manifestar De la Fuente.
El jutjat de guàrdia de Tar ragona va decretar el passat diumenge presó provisional per a un home de 25 anys acu sat d’agredir sexualment una dona major d’edat el dissabte a la Part Baixa de Tarragona. Els fets van passar a quarts de vuit del matí al carrer d’An selm Clavé, segons van con firmar els Mossos d’Esquadra. Uns treballadors de seguretat de Renfe que anaven a treba llar van veure junts un home i
una dona, mentre ella cridava. Els empleats, que estaven fora de servei, van separar-los, van retenir l’home i van trucar els agents del cos de Mossos d’Es quadra, els quals van arrestar el presumpte agressor per un delicte d’agressió sexual i van prendre declaració a la dona, qui va manifestar que estava tenint relacions sexuals de for ma no consentida. Segons fonts policials, l’empresonat no tenia antecedents.
Fortuny preveu adjudicar els cinc lots del contracte de la neteja a finals del primer trimestre de 2023 Imatge d’arxiu de l’illa de contenidors del carrer Gasòmetre de Tarragona. GERARD MARTÍ José Luis Martín va anunciar la nova jornada sobre patrimoni.L’obertura del Fortí de Sant Jordi de Tarragona s’ha retardat fins al gener de 2023, com a mínim. La previsió inicial de l’Ajuntament era poder obrir-lo als ciutadans, «com a molt tard, el setembre de 2022», segons exposa el con seller de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo. «Malaurada ment, els processos s’han endar rerit», afegeix.
Pinedo atribueix l’ajorna ment a la «lentitud burocràtica» i espera que en els pròxims dos mesos es pugui licitar l’execució del projecte. «Però pot passar qualsevol cosa», comenta amb escepticisme el conseller, qui assegura estar «molt darrere del tema». El projecte d’obertura el va iniciar ell mateix des de l’àrea de Patrimoni l’estiu de 2021 amb la finalitat de donar-li ús a l’espai patrimonial com a un equipa ment més per a Tarragona.
L’anunci de Pinedo sobre l’es tat actual del projecte arriba ar ran de la queixa d’un ciutadà, a través de xarxes socials, perquè el terreny «està ple de males her
bes i sense cap manteniment». Precisament, la rehabilitació del Fortí de Sant Jordi contempla la neteja de l’espai, a banda de la instal·lació de pèrgoles per tal de generar ombra, bancs i un esce
nari mòbil, entre altres elements. Un dels objectius del consistori per al fortí és acollir diferents ac tivitats i espectacles. Tal com va comentar Pinedo, la idea és fer un nou espai públic aprofitant
un espai patrimonial. El mobili ari que s’incorporarà permetrà als ciutadans i als visitants utilit zar el monument històric com a punt de descans i de trobada. El projecte, ja redactat, té una partida pressupostària de 252.000 euros. Entre les actua cions a realitzar per part de l’em presa adjudicatària, encara per definir, es contempla també la instal·lació de baranes per donar seguretat a l’equipament, prop de la platja del Miracle. Segons va exposar el conseller de Patri moni, es tracta de convertir-lo en un parc. Pel que fa a la utilitat de l’escenari mòbil, el mateix Pine do, també conseller de Joventut, va comentar la possibilitat de ce lebrar activitats d’aquesta àrea, tot i que l’espai estarà a disposi ció de tot l’Ajuntament.
L’obertura del Fortí de Sant Jordi, l’eliminació de la platafor ma del Miracle o la creació del carril bici en el tram entre la plat ja i el passeig marítim de Rafael Casanova, entre altres projectes, tenen la intenció de fer més ama ble la zona.
Un incident durant la matinada d’ahir a l’empresa ASESA (As faltos Españoles SA), ubicada al polígon Sud de Tarragona, va provocar durant el dia fortes olors a gas a Tarragona. Aques ta situació es va donar a causa d’una fuita de nafta, un líquid no tòxic, equivalent a la benzi na. Tanmateix, la fuita va que dar retinguda amb els sistemes de seguretat i els serveis d’auto protecció de la planta i, per tant, no va sortir a l’exterior. Ahir a la
tarda, l’empresa va començar a dur a terme el transvasament a un altre dipòsit. A causa de l’in cident, Protecció Civil va posar en alerta el pla Plaseqta per tal de fer-ne seguiment. El 112 va registrar unes 350 trucades i les males olors van arribar fins al Baix Llobregat. A més a més, un Bomber del Parc Químic va haver de ser traslladat a l’Hos pital Joan XXIII per precaució i amb marejos degut a la fuita de nafta. Redacció
Aquesta és una de les aplicant per reforçar l’estiba
El Port de Tarragona va comen çar ahir a aplicar diferents me sures per intentar solucionar la situació de congestió que s’està vivin als seus molls. Una de les mesures extraordinàries que es van posar en marxa va ser la contractació de treballadors d’ETT. Per una altra banda, s’han destinat a vaixell els treballadors eventuals habilitats que abans només es dedicaven a fer tasques complementàries. Gràcies a això, aconseguiran mobilitzar major personal, donant resposta a les demandes dels estibadors, i aug mentaran la capacitat de l’estiba en un 30%. Per una altra banda, les estibadores també han in corporat personal propi que es dedicava a tasques auxiliars no relacionades amb el vaixell. El conflicte laboral dels estiba dors, va baixar el rendiment de les operatives portuàries durant els últims mesos, provocant el col·lapse en les instal·lacions del Port per l’acumulació de vaixells pendents de ser carregats i des carregats. Preocupats per aques
ta situació, l’Associació Portuària de Tarragona (APT) va requerir fa dues setmanes a les empreses estibadores que activin els meca nismes necessaris «per descon gestionar el Port i atendre com cal les càrregues i descàrregues de bucs que actualment es tro ben al port i les escales futures, així com altres tasques comple mentàries com el transport ho ritzontal i les entreges, d’acord amb les obligacions de continu ïtat i regularitat adequades per solucionar aquesta situació».
Un octubre intens
Ahir ja es van començar a fer canvis per solucionar aquest problema, però podrien no ser suficients, ja que durant el mes d’octubre s’espera que s’inten sifiqui el treball amb l’arribada de 400.000 tonelades de cere als d’importació adicional. Una quantitat poc habitual i que es deuria a les males collites que hi ha hagut darrerament a Espanya i França. Per això, les empreses segueixen valorant si apliquen més mesures complementàries
relacionades amb l’organització del treball i la formació, per tal d’incorporar més mà d’obra i evitar més congestió.
Per una altra banda, se segueix treballant per posar fi a la pro blemàtica laboral dels estibadors que porten tant de temps arros segant. És per això que s’han cre at tres eixos de diàleg diferents entre empreses i treballadors de
L’APT espera que els tres eixos de diàleg que s’han creat serveixin per arribar a un acord
l’estiba per desencallar la situa ció, derivada del canvi del marc legislatiu laboral de l’estiba. La Unió Europea va exigir canvis en les societats portuàries de l’Estat per liberalitzar la professió, que durant més d’un segle ha funcio nat com una mena de mutualitat en la qual els treballadors tenien bona part del control de l’estiba.
El primer eix de diàleg serà per a la liquidació del CPE (Cen
tros Portuarios de Empleo) sen se que els aproximadament 130 estibadors del Port perdin el seu lloc de treball, el segon servirà per parlar sobre el futur sistema d’organització del treball i el ter cer serà per resoldre amb mesu res urgents la congestió del Port. Aquest últim és el que permet que es puguin implementar les mesures extraordinàries abans comentades.
Aquestes mesures haurien d’ajudar a destensar la cadena logística d’agroalimentaris que han tingut problemes de prove ïment les darreres setmanes. De fet, molts productors de pinsos van mostrar la seva preocupació fa dues setmanes per l’endarre riment en les operatives del Port, que obligaven als vaixells a fer cua per poder fer la descàrrega. L’Associació Portuària de Tarra gona espera que els tres eixos de diàleg establerts facilitin un pos sible pacte en el menor temps possible. L’APT reclama un acord ràpid que permeti al Port de Tar ragona tornar a oferir els seus serveis amb normalitat.
L’emblemàtica plaça Catalunya va tornar a ser ahir un espai de trobada pels veïns de Sant Pere i Sant Pau. Després de di versos mesos tancat per obres de rehabilitació, l’espai es va inaugurar ahir amb una cara renovada. Aquesta plaça és la de la primera promoció del bar ri, que aquest any celebra el seu 50è aniversari. Després de cinc dècades, calia posar-la al dia per adequar-la a les necessitats actuals. «La remodelació era
molt necessària, estava molt deretiorada, era inaccessible i li tocava molt el sol», va co mentar Xavier Puig, conseller d’Urbanisme. Ara s’han pres diverses mesures perquè sigui més accessible i s’ha incorporat un espai arbrat. La plaça comp ta ara amb dues zones diferen ciades, una més diàfana, on es podran col·locar tarimes i fer actes, com diades castelleres, i una altra zona de jocs amb no ves instal·lacions. Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ac tuarà d’urgència a les zones més afectades pel temporal de Santa Tecla, divendres passat. Dues d’aquestes zones són l’Escola el Miracle, on es va desprendre un tros de la via del passatge del Sol i va caure a sobre del pati del centre, i el carrer de Josep Ras i Claravall, a l’Arrabassada, on en els pròxims dies s’iniciarà el reasfaltatge i la incorporació de la nova pavimentació, així com l’arranjament del cablejat elèc tric que dona servei a les guin guetes de la platja.
A l’escola el Miracle s’ha ac tuat en dos punts. En primer lloc, s’ha solucionat la fuita d’ai gua que va provocar l’enfonsa ment de part del col·lector d’ai gua. Ematsa va fer una connexió d’urgència al pati de l’escola i en els pròxims dies s’iniciaran els treballs per fer les connexions definitives. D’altra banda, tam bé es farà un estudi geotècnic per conèixer el tipus de terra del mur que va caure per procedir a la seva retirada i reconstrucció.
A més a més, el consistori ha
fet una actuació d’emergència a la riera del carrer Tramuntana, a Cala Romana, ja que van caure pedres i part d’un mur. I, en els pròxims dies, demanarà una reunió amb l’Agència Catalana de l’Aigua per netejar torrents i lleres dels rius. Pel que fa a les platges, les més afectades són el Miracle i la Llarga, la part del club marítim, que és competèn
cia de la Generalitat. Respecte als equipaments esportius, totes les incidències s’han pogut resoldre, excepte la del club de tir de Sant Salvador, que ara mateix no es pot utilit zar per la inundació que pateix. La Casa de la Festa, que en els pròxims dies es reformarà per posar fi a les filtracions d’aigua, també es va veure afectada.
L’Ajuntament actuarà d’urgència a l’Arrabassada i l’Escola el Miracle TEMPORALCEDIDA Una part de les instal·lacions del Club de Vela es va esfondrar. Van ser dues de les zones més afectades pels aiguats de Santa Tecla BARRIS Els veïns del barri es van apropar ahir a la inauguració.
Els restauradors del centre de Reus ja fa anys que conviuen a contracor amb els coloms. Dei xar la taula d’una terrassa de satesa durant uns segons amb restes de menjar suposa la inva sió per part de les llépoles aus. «Molta gent deixa un moment la safata fora per anar al lavabo. En tornar, un colom ja ha picotejat el menjar», explica el responsa ble de l’establiment Viena a la plaça Prim, Dani. Això suposa un doble perjudici: als clients els repugna continuar menjant allí i, si decidissin quedar-se al mateix local, l’empresa ha de tornar-los a preparar el plat.
L’Ajuntament fa més d’una dècada que combat la superpo blació d’aquests animals, amb mesures que van des de la cap tura d'exemplars fins al control amb dispensadors de pinso an ticonceptiu. Els restauradors del centre històric coincideixen a dir que s’havien vist millores amb les actuacions, però Dani matisa que la progressió es va aturar fa vora d'un any, quan es va comen çar a viure un repunt de coloms i l'accentuació de la problemàtica.
«Això està fatal, és un de sastre. Continua havent-hi un problema greu», assegura Ana Rodríguez, cap del restaurantcerveseria La Presó, davant del centre comercial El Pallol. En aquesta zona, s’hi suma la pudor
URBANISMEque emeten els contenidors so terrats i l’acumulació de brossa al seu voltant. Aquesta situació ha desembocat en la proliferació no només d'aus, sinó també de
L'Ajuntament va treure diven dres a licitació el contracte per a la reforma de la nau magat zem de vins del Palau Boule, al barri de Niloga, per a la cons trucció del nou Centre Cívic Gregal. El contracte surt amb un pressupost de licitació de 2.540.600,27 euros i un termini d'execució de 14 mesos. Els tre balls han de permetre construir un nou espai de referència per a la zona i per al conjunt de la ciutat, que permeti potenciar els vincles entre la ciutadania, ubicar serveis municipals i de les entitats i ampliar l'oferta de cursos i tallers tradicionals dels
equipaments cívics. El projec te, que forma part de la volun tat d'ampliació de la xarxa de centres cívics del Pla d'Acció Municipal 2019-2023, inclou una remodelació urbanística al voltant del carrer Castellvell, que consistirà en l'ampliació de voreres, la reducció de l'es pai viari amb un sol carril de circulació lenta i l'execució a la cruïlla amb el carrer d'Antoni Gaudí d'un espai elevat de pas prioritari de vianants. El nou centre cívic comptarà amb sales de reunions, un bar, una sala polivalent, aules de formació, espais de jocs infantils i un gim nàs, entre altres equipaments.
rates i paneroles. «L’estiu ha estat horrible. Entre els escarabats i els coloms...», conclou Rodríguez.
A la plaça del Mercadal, la si tuació no és diferent. Els coloms es passegen entre les taules de les terrasses com si fossin un comensal més, amb la diferència que no tenen la intenció de pagar el compte. Sònia, treballadora de Cal Gallisà, explica que hi ha
gent que ha decidit no quedar-se al restaurant perquè no podia suportar estar menjant envolta da d’aus. Fins i tot, comenta que s’ha trobat amb persones que li han demanat canviar de taula i asseure’s a l’interior del local. En el seu cas, però, assegura que no li molesta la presència dels ocells. «Que es caguen a les tau les? Jo ho netejo cada matí i m’és
igual. Si s’ha de netejar, es nete ja», afirma. Uns metres més enllà es troba L’Antídot. El seu cap, Jordi Hurtado, assenyala que ha vist un canvi de comportament del que defineix com a «rates amb ales». «Abans no s’apropa ven, però ara és igual si hi ha gent o no. Venen i, si estàs menjant, també mengen del teu plat», assegura. Hurtado creu que serà complicat resoldre aquesta qüestió perquè els coloms ja sa ben que a la plaça del Mercadal trobaran menjar, motiu pel qual continuaran freqüentant-la.
Dani assenyala que, a Viena, van col·locar uns carros a l’exteri or perquè clients i treballadors puguin deixar les safates quan s'hagi acabat l’àpat i, d’aquesta manera, recollir les deixalles. Malgrat tot, critica el «menfotis me» de l'Ajuntament, que consi dera que podria esforçar-se molt més per resoldre el problema.
Rodríguez proposa una so lució més dràstica: «Matar els coloms, res més», assegura. A La Presó, van ubicar un espan taocells en forma de mussol a la porta per espantar-los, fins que les aus es van acostumar a la seva presència. Per la seva banda, Sò nia pensa que no fa falta arribar a aquest extrem, però proposa col locar dispensadors d’aliments a altres punts de la ciutat.
El Centre de Lectura continu arà aquesta tarda amb el cicle Veus del PSUC a Reus. A les 19 hores, la sala Emili Argilaga acollirà la conferència La mi litància d'Anna Sugranyes i Llorenç Rivas, a càrrec de Clara Rivas i Ignacio Fiz. També es podrà veure en directe a través del canal de YouTube del Cen tre de Lectura. La sessió apro fundirà en la història de Su granyes i Rivas, un matrimoni de militants del PSUC que, a finals de la dècada del 1950, es van instal·lar a Reus amb la in tenció de reorganitzar el par tit socialista. A la ciutat, van crear una petita cèl·lula que actuava en la clandestinitat. El 2007, l'Ajuntament va decidir batejar un carrer al barri Im maculada amb el nom d'Anna Sugranyes. Redacció
Les Biblioteques Municipals presentaran aquesta tarda els clubs de lectura infantils que s'organitzaran al llarg del curs 2022-23. L'acte, que tindrà lloc a la Biblioteca Xa vier Amorós a les 17.30 hores, comptarà amb la presència de l'autor i il·lustrador Xavier Salomó. Formar part d'un club és una activitat gratuïta en què els participants podran compartir les seves vivències i reptes com a lectors. Redacció
Redacció
Aigües de Reus va incorporar a principis d'estiu un caixer au tomàtic a la seva oficina cen tral amb l'objectiu de facilitar als usuaris el pagament de les factures del servei, sigui mit jançant targeta bancària o en efectiu. Des que va entrar en funcionament, el caixer regis tra una mitjana de 30 operaci ons diàries, sense necessitat de demanar cita prèvia i gairebé sense esperes. En total, s'han registrat fins a 1.569 operacions en aquest temps, de les quals 1.193 corresponen a pagaments en efectiu i 376, a pagaments amb targeta de crèdit. El paga
ment és un dels tràmits més sol licitats pels usuaris d'Aigües de Reus que opten per fer les seves gestions a l'oficina central. De fet, el 40% de tots els tràmits que es duen a terme presenci alment són pagaments per part de ciutadans que no tenen la seva factura domiciliada o que volen fer efectiu un rebut im pagat. Gairebé 7.000 reusencs abonen d'aquesta manera cada any les seves factures, segons dades del 2021. La introducció del caixer automàtic permet millorar l'atenció al ciutadà i agilitzar els tràmits de paga ment, així com reduir les cues i els temps d'espera.
Redacció
El Reus Architectura & Urban Design International Works hop (RAW) comença a escalfar motors aquesta setmana per a la seva edició de 2023, amb la programació d'un parell de jor nades obertes a la ciutadania. Demà tindrà lloc la presenta ció pública del llibre RAW'21. The city foreseen, que recull les reflexions que van sorgir arran de l'edició de 2021 del think tank i que giren al voltant de tres eixos: mobilitat i intermo dalitat, emergència residencial i patrimoni postindustrial. El volum inclou opinions d'arqui tectes, urbanistes i estudiants
de tres escoles d'arquitectura europees (Gènova, Lovaina i Zuric), així com de la URV. L'ac te se celebrarà de 16 hores a 19 h. al Centre d'Art Cal Massó. El RAW és un think tank interna cional d'anàlisi i propostes per a la transformació de la ciutat. D'altra banda, aquest diven dres, també a les 16 hores i a Cal Massó, tindrà lloc el seminari RAW'23. The linked city, on es debatrà sobre els eixos de re flexió de l'edició de l'any que ve del RAW a través de tres taules temàtiques, que parlaran sobre els conceptes de ciutat saluda ble, ciutat accessible i ciutat i coneixement.
Alguns locals asseguren que ha incrementat la presència de les aus en el darrer anyEls restaurants denuncien que tenen un greu problema amb els coloms centre asseguren que els animals s'abraonen contra les taules per robar menjar encara que hi hagi clients DIARI MÉS Els coloms s'acosten a les taules de la terrassa per acabar-se el menjar que han deixat els clients.
Aigües de Reus instal·la un caixer automàtic per agilitzar els pagaments
El Centre de Lectura acull avui les vides d'Anna Sugranyes i Llorenç Rivas
Els reusencs se’n va anar a dor mir diumenge satisfets. L’espec tacle piromusical va posar punt final a una jornada de Misericòr dia que havia tingut de tot: la Bai xada pel passeig, el ball solemne de l’Àliga, les carretillades dels Diables... Les festes, però, enca ra no havien acabat. La Mare de Déu havia estat piadosa. Si la plu ja havia pres als infants el Seguici Petit, ella els ho tornaria encara que fos amb uns dies de retard. No obstant això, ni Nanos ni Gegants van ser ahir els més ma tinadors. A les 9 hores, el Grup Cultural de Misericòrdies espe rava els curiosos a la Boca de la
Mina per brindar plegats en un esmorzar. Unes 120 persones van apropar-se per fer compa nyia a la venedora d’anissos. «Ens han animat perquè això l’any que ve es torni a fer. Ho fa rem encara millor», valorava la secretària del Grup de Misericòr dies, Coia Anguera. A la tarda, va arribar el mo ment que els més petits feia dies que esperaven i ho va fer man tenint intacta la mística. El sol va regnar durant el Seguici del diumenge després d’haver patit una nit plujosa. Amb l’edició en miniatura, el fred que havia con gelat els carrers de Reus durant el matí es va amagar i va deixar pas
al bon temps. Res podia esguer rar aquest moment màgic. D’un en un, els elements van sortir del seu cau per presentar-se a la pla ça del Mercadal. La Cucafera, el Basilisc Petit, els Nanos Petits... Ningú va faltar a la cita.
La plaça de l’Ajuntament es va omplir de gom a gom per veure les tandes de lluïment de tots i cada un d’ells. Les terrasses
estaven plenes, els porxos esta ven plens, el centre estava ple. Els més menuts van haver de començar a enfilar-se als colls dels seus pares per poder veure les actuacions. També eren uns Castellers Petits. Fins i tot els balcons es van farcir, i no només dels seus residents.
Ara, ja sí, la Mare de Déu de Misericòrdia pot descansar. Ha
vist que els reusencs, després de dos anys de pandèmia, no han perdut la il·lusió per venerar-la i gaudir de les seves festes. Ja ha començat el compte enrere per les celebracions de l’any que ve.
L’Ajuntament del Vendrell ha aconseguit 2 milions d’euros dels fons europeus Next Gene ration per arranjar les rieres del municipi. El projecte presentat per l’Ajuntament del Vendrell ha sigut un dels 37 projectes selec cionats entre les 230 sol·licituds presentades. La subvenció con cedida correspon al 95% del to tal del pressupost presentat amb el projecte, i haurà d’estar execu tat abans de finals de l’any 2025. El projecte de renaturalització de la riera de la Bisbal i dels torrents del Lluc i Culleré al seu pas per la zona urbana del municipi del Vendrell té com a objectiu prin cipal recuperar l’entorn i eco sistemes naturals de les rieres, integrar-les en la trama urbana del Vendrell i crear zones verdes de qualitat.
La riera de la Bisbal i els tor rents del Lluc i Cullaré creuen pel mig el nucli principal del Vendrell, però són espais degra dats, utilitzats únicament com a canals d’infraestructures, creant una barrera física, i una divisió urbana i social entre les dues meitats del nucli del Vendrell. El projecte pretén recuperar qua tre quilòmetres d’aquests espais naturals i la flora autòctona d’aquestes rambles mediterrà nies i transformar-les en zones verdes de qualitat aprofitables per a la ciutadania. La finalitat
és integrar aquests espais dins la trama urbana com a zones verdes d’esbarjo, eliminant els murs verticals de formigó amb vessants naturals que permetin
a la ciutadania baixar i gaudir d’aquestes zones naturals ver des. En definitiva, la renatu ralització permetrà convertir les rieres i torrents en un gran
espai verd lineal, cohesionador i vertebrador del nucli urbà del Vendrell. A la vegada, també per metrà transformar radicalment aquest paisatge i la percepció de la ciutadania, convertint un en torn avui evitable en un entorn habitable i atractiu.
El projecte subvencionat in clou l’elaboració del pla especial urbanístic de delimitació i l’or
denació d’usos i de recuperació ecològica i paisatgística de l’es pai fluvial dels torrents. També inclou la redacció i execució del projecte de renaturalització de la riera de la Bisbal i dels torrents del Lluc i Culleré al seu pas per la zona urbana del municipi del Vendrell i el manteniment de les actuacions.
Aquest projecte de trans formació verda de les rieres és complementari al que està en execució d’ampliació de l’illa de vianants a l’altra banda de la ri era, i que unirà les dues meitats del nucli amb una mobilitat a peu i en bicicleta.
La regidora de Medi Ambient, Núria Rovira, comenta que «el verd i el blau han sigut els grans oblidats dels nostres espais ur bans. Tenim un entorn natural i agrari excepcional, i ara comen cem l’etapa del verd urbà, per fer espais realment habitables i que siguin motor d’orgull de dada barri i del conjunt del municipi».
Per la seva part, l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, explica que «a la transformació urbana d’ampliació de l’illa de vianants sumem la transforma ció verda per recuperar els en torns naturals de les rieres i crear zones verdes de qualitat, que a més serveixin d’unió de les dues meitats del nucli urbà del Ven drell. Estem construint una nova ciutat!»
La Direcció General de Trànsit ha incorporat a la seva plan tilla 50 nous examinadors a tot Espanya, 24 dels quals van començar ahir a realitzar les seves funcions, després d’ha ver realitzat anteriorment el curs de qualificació obliga tori, mentre que la resta ho farà en unes setmanes. Dues de les noves incorporacions treballaran a la província de Tarragona, per a augmentar i reforçar la capacitat d’exami nar. Redacció
El Grup de Dones de Torre dembarra presenta una confe rència de la reconeguda cuine ra catalana Carme Ruscalleda, en el marc dels actes de la set mana cultural de l’entitat. Tin drà lloc aquest dijous 29 de setembre, a les 18 hores, al Pati del Castell. L’acte compta amb la col·laboració de l’Ajunta ment de Torredembarra i del Mònic. Carme Ruscalleda i el seu marit, Toni Balam, van re gentar el Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar (tancat l’oc tubre del 2018), amb el qual van obternir les més altes va loracions a les guies gastronò miques. Actualment, treballa en un projecte experimental en gastronomia: Cuina Estu di, un laboratori d’idees que aposta per una cuina creativa, saludable i divertida. Redacció 2021 de record, i van gaudir d’un matí de joc i un petit esmorzar. Redacció
Constantí va tornar a gaudir aquest diumen ge d’una nova edició de l’Aplec de la Sardana. Aquest any, es va poder recuperar la normalitat en la celebració de la trobada sardanista, un dels esdeveniments culturals més importants del
municipi. L’Aplec ha celebrat aquest any la seva 39a edició, en una jornada que s’ha desenvolu pat com és habitual al Parc de les Escoles Velles. Hi van assistir 300 sardanistes de Constantí i d’altres poblacions del Camp de Tarragona.
La riera i els torrents són, actualment, espais degradats i divideixen el nucli del Vendrell
El Vendrell rebrà 2 MEUR dels Next Generation per a arranjar les rieres riera de la els Culleré al seu pas per la zona urbana del municipi CEDIDAL’alcalde, Kenneth Martínez, i la regidora de Medi Ambient, Núria Rovira, presentant el projecte.
Trànsit incorpora dos nous examinadors a Tarragona
El als nascuts elCEDIDA CULTURA
Constantí torna a gaudir amb la 39a edició de l’Aplec de la SardanaCEDIDA
La renaturalització permetrà convertir els espais en zones habitables i atractives
Creu Roja ha tancat la tempora da amb un total de 29.461 inter vencions a les platges de la de marcació de Tarragona. Durant aquest estiu l’organització ha registrat un descens en el nom bre de rescats als municipis on presta el servei de vigilància, salvament i socorrisme, fruit, en gran part, del bon estat de la mar i de la tasca de prevenció realitzada pel personal de l’or ganització a peu de platja.
En tot l’estiu els socorris tes han efectuat un total de 23 rescats a les platges de la pro víncia, mentre que l’any passat se’n van arribar a fer prop de 70. No obstant això, el total de persones ateses per Creu Roja a les platges ha crescut respecte a l’any anterior, i s’ha arribat a les 2.393. Aquest increment s’ex plica per la major afluència en
TEATRE
aquest primer estiu post pan dèmia i la major presència de meduses a causa de l’augment de temperatures.
La majoria de les assistències realitzades, un total de 2.184, han estat de caràcter sanitari, relacionades amb picades, fe rides, contusions, luxacions i altres cures. A més d’aquestes atencions en primers auxilis, s’han dut a terme 158 assis tències de caràcter social, con cretament, 25 intervencions amb infants i persones grans extraviades i més de 130 serveis d’acompanyament a persones amb mobilitat reduïda per po der gaudir del bany (amb cadi res amfíbies o préstec de cros ses). Per altra banda, l’entitat ha fet un total de 28 evacuacions a centres sanitaris i 49 assistènci es a embarcacions que tenien algun problema.
La segona temporada d’Escena Cambrils oferirà cinc espec tacles premiats per la crítica i el públic. Aquesta temporada incorpora una funció de clown per a adults, amb la pallassa de Valls Pepa Plana i el seu mun tatge Veus que no veus (28 d’oc tubre a les 21 h.) i un espectacle de cabaret sobre Guillermina Motta titulada Guillermotta, que es podrà veure a la Cripta de l’Ermita el 7 de desembre a les 20 h. Escena Cambrils col
La quarta dosi contra la covid-19 es va començar a administrar ahir a les persones més vulne rables junt amb la vacuna contra la grip. Les persones que viuen a residències de gent gran i els sanitaris d’aquests centres són els primers a rebre els vaccins, i aviat s’administrarà a la pobla ció general major de 80 anys, la qual rebrà un avís a través del seu CAP. Més endavant, la doble va cunació s’adreçarà a les persones d’entre 60 i 80 anys.
El Departament de Salut ha detallat que disposa de 900.000 dosis de la vacuna contra la co vid-19, amb previsió de rebre’n fins a 900.000 més aquesta setmana. Ahir, el Ministeri de Sanitat va anunciar que n’ha entregat 489.600 a la Delegació del govern espanyol a Catalunya perquè les lliuri a la Generalitat.
Són vacunes bivalents, adap tades a les soques del coronavi rus de Wuhan i òmicron. En el cas de les vacunes contra la grip, aquestes són tetravalents, prepa rades per combatre dues soques de grip A i dues soques de grip B. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha ressaltat que les vacunes d’aquesta cam panya són «d’alta càrrega» per garantir més capacitat de res posta a les persones que tenen més dificultats envers aquestes malalties.
Des d’ahir, Salut focalitza la doble campanya de vacunació a les residències de gent gran, tant pel que fa als residents com el personal que hi treballa. D’aquí a poc temps –en un termini que no s’ha concretat–, les persones majors de 80 anys rebran un avís del seu Centre d’Atenció Primà ria per adreçar-se a la seva infer
mera de referència i rebre els dos vaccins. Salut estima que aques ta franja d’edat engloba 400.000 persones. La següent i última franja cridada a vacunar-se seran els majors de 60 anys i persones immunodeprimides, amb càncers i patologies greus, problemes cardiovasculars, res piratoris, amb diabetis, obesitat, malalties renals o embarassades. Tots hauran de demanar cita al seu CAP quan s’anunciï l’inici d’aquests col·lectius. Argimon ha
recalcat que la quarta dosi de la covid i la vacuna contra la grip no s’adrecen a la població menor de 60 anys sense patologies de risc. El conseller de Salut ha celebrat l’efecte que han tingut les vacu nes d’ençà que se’n va adminis trar la primera, el desembre del 2020. «Clarament, la vacunació ha estat gran part de la solució» vers la covid, ha ressaltat Argi mon, que ha situat aquesta nova campanya en el marc de la «nor malització» de la pandèmia.
laborarà amb altres projectes i se suma a la Biennal Gastronò mica de Cambrils, amb la repre sentació de Poema Inacabat de Gabriel Ferrater (25 de novem bre, 21 h.). Obrirà la temporada el monòleg polític El gegant del Pi (15 d’octubre, 21 h.). La dar rera de les funcions de l’abona ment serà l’òpera electrònica Infanticida, una coproducció del Teatre Nacional de Catalu nya que es podrà veure l’11 de novembre a les 21 h.
L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ha posat novament en marxa dues iniciatives de l’àm bit educatiu emmarcades en la política municipal d’impuls a la formació i a l’educació a tots els nivells, com són el programa d’ajuts als estudiants i els Pre
mis als millors expedients aca dèmics. En el primer d’aquests àmbits, el consistori treballa amb una dotació d’uns 600.000 euros, xifra rècord al munici pi i que supera amb escreix els 513.870,64 euros concedits el curs anterior per atendre les aproximadament 1.100 petici
ons previstes. L’any passat se’n van registrar fins a 1.079, de les quals van ser aprovades un total de 972, amb un ajut mitjà de 528 euros per sol·licitud. El progra ma d’ajuts als estudiants ofereix un suport econòmic en dues línies: ajuts per a matriculació i assistència als estudis; i ajuts per a transport escolar. Pel que fa als Premis als millors expedi ents acadèmics, que arriben a la seva novena edició, reconeixen el mèrit i l’esforç dels estudiants més destacats. Des de fa nou anys, l’Ajuntament convoca els guardons, que premien econò micament els tres millors expe dients acadèmics de cada cicle.
Es fa públic que la Junta de Goven Lo cal, en sessió ordinària de 20 de setem bre de 2022, ha aprovat inicialment el canvi de sistema d’actuació urbanística del sector S-12 Safranars, que passarà a ser de reparcel·lació per cooperació a compensació bàsica.
D’acord amb allò que preveu l’article 119 del Text Refós de la Llei d’Urbanis me de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, l’acord se sotmet a informació pública pel termini d’un mes durant el qual es pot examinar a l’Ajuntament d’Altafulla, Pl. del Pou, 1, 43893 Altafulla, en horari d’atenció al públic, de 9 hores a 14 ho res, de dilluns a divendres laborables, amb cita prèvia, així com al Portal de Transparència: https://www.seue.cat/ ca/web/altafulla/govern-obert-i-trans parencia/accio-de-govern-i-normativa/ normativaplans- i-programes/memo ries-i-documents-dels-projectes-norma tius-en-curs Altafulla, 22 de setembre de 2022
La secretària Eva Pedraza Bolaño Són vaccins bivalents, adaptats a les soques de coronavirus de Wuhan i òmicron La campanya comença de forma simultània amb l’administració del vaccí contra la grip Un usuari de la residència Sant Miquel Arcàngel de Tortosa rebent el vaccí, ahir. CREU ROJA Creu Roja gestiona dinou platges de quatre poblacions.18:30 h.c. Mare de Déu de la Roca, 80.
Inauguració de la Casa de la Yoya.
Nou equipament cultural fruit del lle gat de M. Rosa Viladerbó (Yoya).
20 h. Parc Maria Martori.
Pregó de Festa Major. A càrrec de Glòria Savall Solé.
Tot seguit. Actuació del duet Tina & Joe.
22 h. Carpa de les festes. Cinema. Projecció d’Alcarràs.
DIJOUS, 29 DE SETEMBRE
De 10:30 a 13:30 h. Parc Maria Martori. Matí familiar.
Amb inflables i jocs tradicionals.
De 16 a 20 h. Pista d’estiu. Paintball jove.
19 h. Carpa de les Festes. Zona Food Trucks.
19:30 h. Carpa de les Festes. Fem Impro. Espectacle d’humor en clau reivindi cativa feminista i LGTBIQ+ on els i les assistents crearan l’argument.
21 h. Carpa de les Festes. Musclada popular. I actuació musical del grup Sorigen.
DIVENDRES, 30 DE SETEMBRE
19 h. Carpa de les Festes. Zona Food Trucks.
20 h. Carpa de les Festes. Concert amb l’Orquestra Internacional Maravella.
24 h. Carpa de les Festes. Ball de Festa Major.
Tot seguit i fins a les 5 h. Discoteca mòbil.
De 9 a 21 h. Poliesportiu municipal.
I Torneig d’escacs actiu.
D’11 a 22 h. Casc antic.
Mercat de Sant Miquel.
Vine a passejar entre les diverses pa rades que oferiran productes d’arte sania i degustació.
12 h. Des de la Casa de Cultura. Ballada de Gegants.
Acabarà a la Carpa de les Festes, amb animació infantil a càrrec de la com panyia Camaleón i posteriorment se servirà vermut pels assistents.
18 h. Plaça Mossèn Gaietà Ivern. 1, 2, 3 Rodant!
Animació itinerant on una esbojar rada companyia de cinema arriba al Mercat de Sant Miquel per gravar l’úl tima escena de la seva nova pel·lícula.
18 h. Diferents ubicacions. Ball de Dames i Vells.
A càrrec del Grup de Teatre els Xuts i la Kobla d’en Taudell. 18 h: carre d’Amunt (placeta). 19 h: antiga presó. 20 h: plaça Joan Miró.
22 h. Carpa de les Festes. Festa Jove.
8:30 h. Zona Esportiva. 3r Clínic de Ciclisme Femení de la FCC.
D’11 a 21 h. Casc antic. Mercat de Sant Miquel.
11:30 h. Plaça Mossèn Gaietà Ivern. Ball de Coques. Per a celebrar els 30 anys de la recu peració.
12 h. Antiga presó. Ball de Dames i Vells.
12:30 h. Carpa de les Festes. Vermut 80’s.
18:30 h. Carpa de les Festes. Tribut musical al Rei Lleó. Aforament limitat. Obertura de por tes a les 18 h. Reserva d’entrades gra tuïtes a www.entrapolis.com.
20 h. Plaça Mossèn Gaietà Ivern. Espectacle d’acrobàcies. Espectacle itinerant final de festa amb personatges medievals que aca baran amb un número d’acrobàcies.
Demà, Mont-roig dona el tret de sortida a la seva Festa Major, que s’allargarà fins diumenge CEDIDA
Anna FerranDesprés d’un cap de setmana amb actes previs, Mont-roig en cara, a partir de demà, els actes principals de la Festa Major de Sant Miquel. La normalitat tor na a la programació d’actes que inclou propostes tradicionals i lúdiques per a totes les edats fins al diumenge. El Mercat de Sant Miquel, que se celebrarà el dissabte i diumenge als carrers del nucli antic de Mont-roig, és un dels principals reclams de la festivitat, que comptarà també amb diversos concerts, activitats gastronòmiques i infantils.
Demà es donarà el tret de sortida, amb la inauguració de la Casa de la Yoya, un nou equi pament cultural fruit del llegat de l’activista artística M. Rosa Viladerbó, més coneguda com a Yoya. A les 8 del vespre, serà el torn del pregó, que enguany ani rà a càrrec de la mont-rogenca Glòria Savall Solé, una persona molt implicada en el teixit asso ciatiu de la localitat. La jornada finalitzarà amb l’actuació del duet musical Tina & Joe i la pro jecció del premiat film Alcarràs
Els petits de la casa podran gaudir d’un matí d’inflables i jocs tradicionals al matí familiar que s’ha preparat per dijous. A la tarda, seran els joves qui tindran una cita a la pista d’estiu amb el paintball jove. La Carpa de les Festes, l’espai que acull bona part dels actes programa, serà l’esce nari de la proposta Fem Impro,
El i Dames i Vells
on els participants crearan in situ l’argument d’un espectacle d’hu mor en clau reivindicativa, femi nista i LGTBIQ+. A partir de les 9, en aquest mateix indret, se cele brarà la Musclada popular, que estarà amenitzada pel concert
que oferirà el grup Sorigen, en el qual presentaran els temes del seu darrer disc Radish Records. A més, cal sumar-hi que des de les 7 de la tarda s’obrirà a la carpa la zona foodtrucks, amb diverses propostes gastronòmiques per a sopar, que estaran disponibles dijous i divendres.
Els que vulguin ballar i do nar-ho tot a la pista de ball han de reservar-se la nit de diven dres. A les 8 del vespre, es podrà
gaudir del concert de l’Orquestra Maravella i a partir de la mitjanit, del ball de Festa Major. El que en cara no en tinguin prou, podran seguir de festa fins a les 5 de la matinada, amb la discomòbil. A aquesta cita, cal sumar-hi la festa jove, del dissabte.
Les dues últimes jornades d’ac tivitats programades presenten un programa farcit de propostes, entre les quals destaca el Mercat de Sant Miquel, que estarà obert de 9 del matí a 9 del vespre i comptarà amb parades d’artesa nia i gastronomia. Cal destacar que al voltant del mercat s’han organitzat activitats diverses com l’animació itinerant 1, 2, 3, rodant!, que el dissabte a la tar da recorrerà el mercat simulant que és una companyia de cinema que vol gravar l’última escena de la seva pel·lícula al mercat. Una altra proposta al voltant del mercat és l’espectacle de final de festa, de diumenge a la tarda, on uns personatges medievals faran un espectacle d’acrobàcies. A tot això, cal sumar-hi les propostes de cultura popular com la Ba llada de Gegants de dissabte, la representació de Dames i Vells, ambdós dies o el Ball de Coques. El programa es completa amb el 3r Clínic de Ciclisme Femení de la FCC, un vermut 80’s i l’es pectacle musical de tribut al Rei Lleó, totes tres activitats organit zades per diumenge.
Un espectacle d’acrobàcies posarà el punt final a la festa.El central va jugar tot el partit amb força solvència i l’extrem ho va fer els últims minuts
Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona de Raül Agné ja pot dir que tots els fit xatges d’estiu han debutat amb la samarreta grana. Durant la pri mera victòria de l’equip aquest cap de setmana, Josema i Mauri zio Pochettino van jugar per pri mer cop amb la samarreta grana.
Qui va tenir el paper més com plicat va ser el central madrileny. Josema tenia la tasca de cobrir la posició de Marc Trilles. El ju gador va arribar per aquest tipus d’ocasions i va aprovar l’examen amb solvència. Haver de suplir a Trilles no és gens fàcil, la parella del valencià amb Quintanilla és un dels blocs que tantes alegries va donar la darrera temporada i poder aconseguir la titularitat és gairebé missió impossible. El central va complir amb el rendi
ment que s’esperava d’ell sobre la gespa. Havia d’aturar la potent ofensiva de l’Amorebieta amb jugadors alts, especialistes en les jugades d’estratègia. Aquesta era una bona prova perquè el madri leny mostrés que la seva enverga dura és providencial. En gairebé tot el partit, no es va complicar massa la vida a l’hora de refusar pilotes. El Nàstic tampoc va mos trar un estil de joc trenat, iniciant jugades des del darrere, així que no era estrany veure’l enviar pi lotes cap a els puntes. A més, el central també va participar en tasques ofensives. De fet, la juga da del gol va començar a les se ves botes. Josema es trobava a la frontal de l’àrea i va ser ell qui va fer una passada atrevida a Pablo Fernández a banda dreta.
Tot i que va realitzar un gran
La padelista reusenca Ari Sán chez i la seva companya Paula Josemaría es van convertir ahir en les noves número u del ràn quing del World Padel Tour. La parella va guanyar el passat cap de setmana el Màster 2022 de la Comunitat de Madrid per sumar el seu quart torneig con secutiu amb victòria i el setè de tot l’any. Amb aquest últim tri omf, els punts guanyats són su ficients per desbancar les seves grans rivals, Alejandra Salazar
i Gemma Triay. La reusenca va lluitar fins al final per empor tar-se el Màster de Madrid per 6-4, 2-6 i 1-6 contra Aranzazu Osorio i Victòria Iglesisas. Ari Sánchez va començar el partit amb derrota. Les seves rivals es van emportar el primer set, però la reusenca li va capgirar el marcador en dos sets on va mostrar per què és mereixedo ra de ser la nova número u. El pròxim torneig és a Amsterdam aquest cap de setmana. Redacció
partit, també va tenir moments de nervis amb alguna impreci sió, però en general va superar el repte amb solvència al costat del kàiser Quintanilla.
Pochettino també té minuts
El central madrileny no va ser l’únic fitxatge debutant, també va obtenir uns minuts sobre la gespa Maurizio Pochettino. El jove jugador va sortir al tram fi nal del partit per donar descans a Pedro del Campo. El fill del conegut entrenador va arribar a l’equip per fer la competència
a Robert Simón, però fins ahir no va tenir oportunitats per de mostrar la seva vàlua. Tot i això, el jove jugador tampoc va tenir molts minuts a la seva disposi ció, però tot és començar.
Aquest va ser el primer duel amb Dani Vidal a la banqueta per administrar l’equip. Aquest diumenge contra l’Eldense serà l’últim partit que Agné no hi serà per sanció. El que sí que re tornarà és Marc Trilles. El tècnic de Mequinensa tindrà a les seves mans mantenir a Josema a l’onze o donar entrada de nou a Trilles.
Josema Gómez durant un partit amb el Nàstic de Tarragona. WPT Paula Josemaría i la reusenca Ari Sánchez celebrant la victòria. PATINATGE ARTÍSTIC Els patinadors del Club Dojo Tarraco Lara Pérez i Jon Andolf entren en el top 10 de la Copa Federació de patinatge artístic. Lara Pérez, aleví de nivell 1, va obtenir la 5a plaça de 160 parti cipants mentre que Jon Andolf, benjamí de nivell 1, va obtenir la 7a posició dels 375 participants de tota Catalunya. Redacció Pérez i Andolf triomfen a la Copa Federació CEDIDA FUTBOL El CF Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines completa un inici de lliga prometedor a la Tercera Federació. El filial del Nàstic suma dues victòries al seu estadi i una derrota a domicili. El passat diumenge els pobletans van guanyar a l’Hospitalet per 2-1 amb gols de Nil Garrido i Joan Torrents. RedaccióLa Pobla de Baines, imbatible al seu estadiJOSE MARIA GARCIA
ACN
La coalició dels partits de dretes a Itàlia, formada per Germans d’Itàlia, la Lliga i Forza Itàlia, es va imposar a les eleccions amb un 44% dels vots. El partit ven cedor dels comicis va ser l’ultra dretà Germans d’Itàlia, liderat per Giorgia Meloni, una forma ció alineada amb Vox a Espanya i amb els governs de Viktor Orbán a Hongria i del partit Llei i Justí cia a Polònia. Meloni va obtenir el 26% dels vots i es convertirà en la primera dona que governi Itàlia, mentre que la Lliga de Sal vini i Forza Itàlia de Berlusconi han sumat el 8,8% i el 8,1%, res pectivament. La coalició de cen treesquerra –formada pel Partit Democràtic, els Verds i + Euro pa–, en canvi, va ser escollit per un 26% dels electors.
Els resultats de les eleccions del diumenge mostren que la coalició de dretes supera àmpli ament els 201 escons que es ne cessiten per assolir la majoria al congrés. De la mateixa manera,
les tres formacions es van impo sar per una clara majoria al senat, on Berlusconi podrà tornar a en trar després de ser expulsat l’any 2013 per frau fiscal. Més enllà de la victòria de la ultradreta, els co micis italians van estar marcats per la participació més baixa de la història al país, amb un 64%, nou punts menys respecte a les eleccions celebrades l’any 2018.
Després de conèixer els resul tats, Meloni va pronunciar un discurs on s’ha compromès a governar «per a tots els italians» i a «unir la gent del país». Alhora, va subratllar que la ciutadania ha donat «un missatge clar» des de les urnes i ha posat de manifest la gran «responsabilitat» que supo sa el resultat.
La Comissió Europea va va lorar els resultats de les elecci ons italianes. Pel portaveu de l’executiu europeu, Eric Mamer, «veure els comicis com un judi ci a Europa és una simplificació extrema» i espera que hi hagi un clima de «cooperació cons
tructiva» un cop es formi govern. No obstant això, la presidenta de la Comissió Europea, Ursu la Von der Leyen, va advertir el divendres passat que l’executiu disposa «d’eines» si la qualitat
democràtica i la situació de l’es tat de dret a un país empitjora. En aquest sentit, Mamer ha asse gurat que la Comissió continuarà actuant «de forma robusta» per solucionar els problemes que
EFE
El Govern presentarà en els prò xims dies un paquet de mesures fiscals per a l’any 2023 incloent el nou impost a grans fortunes que, segons va dir ahir la mi nistra d’Hisenda, María Jesús Montero, formarà part d’una llei específica diferent de la dels
GUERRA UCRAÏNApressupostos generals i amb ca ràcter urgent. El nou impost a les grans fortunes, segons va asse nyalar Montero, s’incorporarà en una norma pròpia perquè «no es poden crear noves figures fiscals a través de la llei de pres supostos». Montero no va voler avançar cap mesura específica
El Kremlin es planteja tancar la frontera per als homes en edat de mobilització després que de senes de milers de russos aban donessin aquest país des que el president rus, Vladímir Putin, decretés la mobilització par cial. La prohibició entraria en vigor després dels referèndums d’integració amb Rússia que se celebren en els territoris ucraï nesos ocupats parcialment per les tropes russes fins avui, se gons assenyala el diari digital
Meduza. Només podrien aban donar territori nacional aquells homes que rebin una autorit zació per escrit dels centres de reclutament militar. Amb aquest objectiu, els guàrdies fronterers del Servei Federal de Seguretat en els aeroports han rebut llistes dels russos que han de ser mobilitzats. Uns 261.000 russos haurien travessat ja la frontera entre el dimecres i el passat dissabte, segons informa Nóvaya Gazeta. EFE
ni concretar la data de presen tació d’aquest paquet fiscal, però fonts socialistes van assenyalar a continuació que hi haurà una «pujada selectiva d’impostos», sense més detalls. Aquestes mateixes fonts no descarten in cloure una baixada de l’IVA per a productes d’higiene íntima
femenina, reclamada pels socis del Govern d’Unides Podem.
En canvi, el PSOE descarta la proposta formulada pel pre sident del PP, Alberto Núñez Feijóo, de rebaixar l’IVA del 10 al 4% als aliments bàsics que no compten encara amb aquesta reducció, com la carn, el peix,
afecten els italians.
A Espanya, el vicepresident primer de Vox, Jorge Buxadé, va celebrar la victòria electoral del partit d’ultradreta Fratelli d’Ita lia. «L’acollim amb una alegria enorme», va dir Buxadé, que va felicitar el poble italià per «no haver-se deixat acovardir davant les pressions dels buròcrates de Brussel·les». Buxadé va reivindi car que Meloni és la que defensa realment la «sobirania» dels ita lians. «El futur pertany als pa triotes», va dir. El vicepresident primer del partit d’ultradreta va afirmar que aquesta victòria és «un impuls polític i un esperó» per a Vox i va defensar que és «l’única alternativa real» a l’exe cutiu de Pedro Sánchez. «El camí emprès per Vox és el correcte», va insistir.
Pel que fa a la Moncloa, el ministre d’Exteriors, José Manu el Albares, creu que la victòria electoral del partit d’ultradreta Germans d’Itàlia no pot tenir translació a Espanya, tampoc en
la figura de Santiago Abascal, lí der de Vox. Segons Albares, Itàlia «no té res a veure» amb Espanya, perquè «cada país viu circums tàncies molt diferents». «Els que ofereixen solucions miraculoses a curt termini fan populisme i demagògia», va afirmar Albares ahir.
El portaveu de Podem, Pablo Fernández, va afirmar ahir que la victòria de Meloni és fruit de la normalització del discurs de la ultradreta per part dels seus «aliats» de dreta. «El següent país que podria tenir un govern així
Vox va celebrar la victòria electoral perqué «és un impuls polític i un esperó»
és Espanya, i per això és impres cindible que es deixi de blan quejar el PP presentant-lo com una persona moderada» quan «Feijóo és el capo d’un càrtel» que actua amb «practiques mafi oses que sempre afavoreixen els més privilegiats»
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, va dir que és una «notícia molt trista». Díaz va fer una crida a «reconstruir l’espai progressis ta». «Toca crear projectes alter natius que millorin la vida de la gent i que generin esperança», va afirmar la vicepresidenta segona.
La tempesta tropical Ian es va convertir en huracà de cate goria 1 i avançava ahir rumb al nord amb vents sostinguts de 120 quilòmetres per hora, amenaçant al terç occidental de Cuba en el seu camí al golf de Mèxic, on s’espera que ar ribi com un huracà de catego ria major. El Centre Nacional d’Huracans (NHC) dels EUA va informar que l’huracà Ian s’està enfortint ràpidament. A part de les alertes per huracà existents
per a Gran Caiman i les provín cies cubanes d’Illa de Joventut, Pineda del Riu i Àrtemis, es va emetre una nova alerta per a la costa oest de Florida, on es calcula que Ian podria arribar a última hora de demà. També es van emetre alertes per a les províncies cubanes de l’Hava na, Mayabeque i Matances, així com per als cayos de Florida, on el NHC dels EUA creu que Ian impactarà amb força de tem pesta tropical. EFE
l’aigua o la pasta seca. «Si tan dolent li sembla al PP, per què va pujar l’IVA? Avui demana a un altre govern el que ells van prac ticar quan van governar», va dir Montero. La ministra d’Hisenda va acusar el PP d’estar fent «po pulisme fiscal» i «buidatge fis cal», encara que va reconèixer que li preocupa més el segon, perquè assegura que d’aquesta manera impossibilita que les administracions financin l’estat de benestar per no disposar dels recursos econòmics necessaris.
A més, va acusar el PP de voler aplicar ara «receptes neoliberals que ja eren velles en 2008 i que en l’actualitat també Europa ha
manat al calaix de les andròmi nes inservibles».
Sobre Feijóo, va denunciar que usa expressions «obscenes» en comentar que l’Estat es «fol ra» amb la recaptació d’impos tos, ja que Montero va subratllar que els diners que arriben via impostos «venen dels ciutadans i van als ciutadans». I creu que el líder del PP que parla «més clarament» és la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ahir va demanar directament a Feijóo que quan «arribi a la Moncloa» no només se centri en «gestió» sinó que faci una «reducció dràstica de la despesa pública i dels impostos».
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, obrirà avui el seu segon debat de política ge neral al Parlament. Centrarà el discurs en mesures anticrisi –per a les quals l’executiu preveu mobilitzar 300 milions d’eu ros– i en una «proposta àmplia» per a l’autodeterminació que pugui sumar-hi «tots els de mòcrates». ERC i Junts posaran a prova l’estabilitat del Govern amb l’amenaça del partit de Laura Borràs i de Jordi Turull
d’abandonar l’executiu de teló de fons. Des de Junts repliquen que «no continuarà compartint govern amb algú que no pensa complir un acord signat», van advertir fonts del partit. Així, Aragonès preveu anunciar un primer paquet de mesures per valor de 300 milions d’euros. En aquest sentit, l’objectiu de l’equip encapçalat per Arago nès és «ser al costat dels ciuta dans per acompanyar-los en un hivern complex». ACN
La líder de Germans d’Itàlia, Giorgia Meloni, en un míting. ACNLa tempesta Ian ja és un huracà que amenaça Cuba
OBITUARI
Va traduir obres com ‘Tirant lo Blanc’ o ‘La plaça del Diamant’ a la llengua nipona
EFE
El professor i traductor japonès Ko Tazawa, que ha abocat al ja ponès obres de la literatura ca talana com Tirant lo Blanc, Camí de sirga, de Jesús Montcada, o La plaça del Diamant, de Mercè Ro doreda, va morir ahir a 68 anys. Tan bon punt es va conèixer el
OBITURARIdecés de qui va ser catedràtic del Departament d’Estudis Intercul turals de la Universitat de Hosei (Tòquio), nombroses persones i amics seus catalans ho van la mentar i van expressar el seu pesar a través de les xarxes soci als. Per a la consellera de Cultu ra, Natàlia Garriga, va morir un
Durant l’atac, es va amagar en un refugi
EFE Luis Iriondo, un dels últims supervivents del bombardeig de Guernica, va morir ahir en aquesta localitat biscaïna, just tres setmanes després que es complissin els 100 anys de l’atac aeri, segons van informar ahir
fonts municipals. Iriondo, que va ser homenatjat el dia 3 de setembre per l’Ajuntament de Guernica, amb motiu del seu 100 aniversari, va recollir les seves memòries sobre l’atac aeri perpetrat fa 85 anys sobre aquesta vila biscaïna en el lli
«catalanòfil, traductor, lingüista, escriptor» pel qual, gràcies als seus treballs «els japonesos po den llegir obres com La plaça del Diamant, Camí de sirga, Tirant lo Blanc, i tantes altres». Creu de Sant Jordi, estiuejava a Queralbs (Girona), i també tenia el Pre mi Internacional Ramon Llull
de Catalanística i a la Diversitat Cultural de l’any 2019. Nascut a Yokohama en 1953, Ko Tazawa es va doctorar en estudis hispànics per la Universitat d’Osaka i en fi lologia catalana per la Universi tat de Barcelona. En la seva face ta de traductor, també és l’artífex d’una antologia de contes amb
bre El noi de Guernica. El 26 d’abril de 1937, quan els avions van començar a deixar caure les seves bombes sobre el poble de Guernica, Iriondo es va acollir en un refugi i va poder salvar la seva vida. Germà del jugador de l’Athletic Rafa Iriondo, va ser un home molt conegut a Guernica, on va dirigir durant més de 55 anys l’escola de pintura i dibuix de la Casa de Cultura. A més, va escriure contes, teatre, la sarsu ela Amatxu i el guió de l’òpera basca Guernica, obra de Fran cisco Escudero. Tot i que mai han arribat a saber-se les xifres de víctimes, el Govern va comp tar una xifra de 1.645 morts.
textos de Quim Monzó, Mont serrat Roig, Joan Perucho, Sergi Pàmies i Manuel de Pedrolo.
Tarragona Alberto Hierro Busto. Ha mort a 73 anys. El funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.
Torredembarra
Paquita Bedmar Cruz. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori de Torredembarra.
Les formacions de tota Europa miren atentament els resultats dels comicis a Itàlia. La ultradreta governarà al país veí del Me diterrani després la coalició de les formacions de dretes a Itàlia, formada per Germans d’Itàlia, la Lliga i Forza Itàlia, hagi guanyat els comicis amb un 44% dels vots. Liderada per Giorgia Meloni, la formació està alineada amb Vox a Espanya i amb els governs de Viktor Orbán a Hongria i del partit Llei i Justícia a Polònia. De fet, el partit és el principal aliat internacional dels de Santiago Abas cal. Davant la preocupació que els resultats suscita el nou govern italià, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ja va advertir que l’executiu disposa d’eines si la qualitat democràtica i la situació de l’estat de dret a un país empitjora. I és que, per molts canvis que es vulguin realitzar des d’aquesta pers pectiva política, la democràcia de la majoria de països europeus ocupa uns marcs bàsics que no es poden desbordar. La pertinen ça a la Unió Europea n’és una garantia perquè no se sobrepassin els límits i el mateix mercat, n’és una altra, tal com demostra el pol que mantenen Rússia i els països de l’OTAN arran de la invasió russa a Ucraïna. La mateixa societat italiana servirà com a aturador si el nou govern ve acompanyat de pèrdua de drets.
L’olor de gas durant el dia d’ahir a Tarragona, provocada per una fuita de nafta a l’empresa ASESA, va generar un cúmul de co mentaris a xarxes socials, alguns més crítics, altres més en clau humorística. El mateix conseller de Patrimoni Històric de l’Ajun tament, Hermán Pinedo, va comentar que feia «molta pudor a la Part Baixa», una afirmació a la qual se’n van afegir altres que in dicaven diversos indrets de Tarragona on també arribava l’olor. «L’olor del progrés. Total, ningú es queixarà ni passarà res», de nunciava un usuari (@tarragonitipus) alhora que aprofitava per fer una rima. Un altre (@lordamarauri) va manifestar que «torna la pudor que patrocina les festes». Al seu torn, @JorditgnT ex pressava, sense guardar-se res a dins, que «si tots els fumadors de la ciutat encenen el seu encenedor alhora, potser fotríem un pet com un piano i a prendre pel cul». Altres identificaven l’olor amb un «petard cremat».
TRIBUNADesprés de gairebé 150 anys, Tarragona va viure una vesprada del 23 de setembre de 2022 que passarà a la història. No ha estat, a Deu gràcies, tràgic com la santa Tecla de l’any 1874. Josep Iglésies va publicar l’any 1971 el llibre L’aiguat de santa Tecla (23 de setembre de 1874), on ens facilita notícies de la riuada, referents al territori: «Més avall de Vilaverd hi ha l’estret de la Riba, dins del qual s’escau l’aiguabarreig entre els rius Francolí i el Brugent... La confluència encaixonada en tre ribes alteroses, fa l’efecte d’un dic, puix la força del corrent d’un riu emboteix l’aigua de l’altra. Aquest embassament ve encara afavo rit per un gran pont de pedra, d’arcades ca muses, d’ull fàcilment obstruible pel ramatge que les mateixes aigües traginen. És un indret on totes les riuades anteriors havien comès malvestats». L’any 1874 va ser d’alarmant ei xutesa, fins a finals de juny, juliol i agost foren mesos molts secs, fins a arribar a la matinada del 23 de setembre. L’aiguat de santa Tecla va causar, segons Iglésies: «570 morts i molts ferits, passaren de 700 les cases derrocades. Solament a la comarca del Camps, s’hi comp taren 160 ofegats i 270 cases derruïdes. A les platges immediates a la confluència del mar
TRIBUNAi del riu Francolí es van recollir 32 cadàvers. A l’Espluga de Francolí foren 24 els morts, els rius Gaià i el Corb, provocaren 35 morts a Guimerà».
A Tarragona hi plogué de forma torren cial de la una a les sis de la matinada, l’any 1874. Cap a dos quarts de tres de la nit el riu Francolí es va desbordar anegant els camps propers i va enderrocar un antic pont de fus ta i els ponts de ferro de les dues línies del ferrocarril (el de Reus i Lleida, i el de Tortosa i València). L’aigua anegà els barris inferiors causant greus destrosses. Els dies següents es van trobar nombrosos cadàvers que la riuada havia arrossegat a les platges i als horts de la riba del Francolí.
Alguns titulars dels mitjans de comunica ció local i regional d’aquest cap de setmana han reflectit la realitat actual: Tarragona, un riu: Per fortuna no hem de lamentar danys personals; La pluja col·lapsa Tarragona; In undació del soterrani de Santa Tecla; Talls de circulació en carreteres i autopistes també a la via fèrria; No ens esperàvem pluges torren cials; El telèfon d’emergències rep 973 truca des per gairebé 600 incidències; Desactivada l’alerta del pla Inuncat un cop superada «la fase més extrema»; Tarragona reclama zona catastròfica Llevant; Les inundacions deixen
greus trencadisses a Tarragona; El govern municipal tarragoní demana inversions a la Generalitat davant les deficiències en la cana lització d’alguns barrancs; Cala Romana i les instal·lacions esportives s’emporta la pitjor part; Malgrat els 130 litres per metre quadrat caigut no hi ha hagut danys personals, ni el riu Francoli s’ha desbordat; L’Escola Miracle i l’Arrabassada les zones més perjudicades. Per acabar: 1. Soc veí de Cala Romana i en un grup de WhatsApp escric: «Mai havia vist el carrer La Cota convertit en una riera, amb 70/80 cm d’aigua». Un arquitecte, per cert, que va tenir responsabilitats als serveis territorials de la Generalitat, va escriure al mateix grup de conversa: «Si us ho mireu bé, sobre un topogràfic, el carrer La Cota és una riera, que mai hagué d’haver estat edificada” D’acord, segurament encara amb més raó el carrer Tramuntana i altres carrers del territo ri. Llavors, per què les administracions locals i territorials donen les llicències? Per cobrar l’Ibi? I 2. El reusenc Josep Iglésies Fort (1902/ Barcelona 1986), geògraf, historiador i escrip tor va escriure que «l’anomenada d’aquesta inundació (1874) perdurà a la memòria popu lar». La del 2022, també, formarà part de la història tarragonina, amb la sort que no s’ha produït cap víctima personal.
El pasado 15 de septiembre, los y las miem bros de la Coordinadora de Entidades de Tar ragona vivimos un día gratificante.
Era la presentación de La Tarragona que volem, la propuesta que llevamos meses trabajando. Estamos felices por el éxito de una convocatoria multitudinaria y diversa. Además de entidades de la CET, reunimos en el Totem Café a numerosos representantes políticos, sindicales, de asociaciones, empre sariales, etc.
Pero lo que más satisfacción nos generó fue el interés por parte de los asistentes. Para la CET era un día muy especial, era el inicio de un nuevo ciclo y el resultado de un exhausti vo pero orgulloso trabajo. Con este trabajo y con el acto hemos ido un paso allá. Hemos creado algo que nunca se había hecho, y de forma altruista. Es tan sencillo de entender como que amamos Tarragona y queremos ponerla en marcha. Y en la propuesta queda demostrado que se puede hacer.
La siguiente fase que desarrollaremos des de la Coordinadora será para conocer y exigir el compromiso de las candidaturas, repasan do el documento punto por punto. Seremos
estrictos, para que no se queden solo en pala bras. Los queremos por escrito y con fechas. Y si llegan al Ayuntamiento, exigiremos que se incluyan en los presupuestos. Entendemos y somos conscientes de que hay puntos que se podrán ejecutar a corto plazo y con rapidez y que, en cambio, hay otros que son a medio o incluso a largo plazo. Pero lo que pedimos es que no se olviden y que se empiece a trabajar en ellos. Si no, que daran de nuevo abandonas. Y, sobre todo, insistiremos en lo que nos ha hecho llegar a este resultado: la participación ciudadana.
¿Por qué no intervienen también perso nas representantes de la ciudadanía en los plenos? ¿O para valorar nuevos proyectos? Por ejemplo, para seguir siendo ciudad Pa trimonio de la Humanidad reconocida por la UNESCO, debemos tener un Plan de gestión del patrimonio participativo. ¿De verdad per mitiremos que esto pase?
En su momento ya opinamos que los Con sejos de Distrito no lo veíamos viables para Tarragona. A la vista está que no han funcio nado. El coste que hemos pagado es que se ha aparcado el Consejo Ciudadano.
Gobierne quien gobierne, todos los que se presenten a estas elecciones deben entender que la clave para el futuro de Tarragona es la participación.
Personalmente, no logro entender por qué tanto miedo. Porque tanto miedo al consenso entre políticos y entidades, o entre distintos partidos también. La perjudicada de esto es nuestra querida ciudad. Y es que la peor par ticipación es la que no existe.
El próximo equipo de gobierno, sea cual sea, debe tener una comunicación fluida con la ciudadanía. Pueden tener un grupo representativo de la sociedad tarragonina, distintas edades, géneros, zonas de residen cia, etc., con el que puedan consultar temas de ciudad.
Hay fórmulas y métodos de participación muy interesantes para estudiar y aplicar, que se están haciendo en otras ciudades, como en Barcelona, por ejemplo.
Desde el anuncio de La Tarragona que vo lem ha habido mucho interés de los partidos y candidaturas de la ciudad para reunirnos. De hecho, ya tenemos tres reuniones progra madas. Estamos satisfechos.
Nuestra previsión es reunirnos con todas las candidaturas que, por supuesto, respeten los derechos humanos, y sacar trabajo ade lante. Porque amamos a Tarragona.
Per què les administracions locals i territorials donen les llicències?
Els dies següents es van trobar nombrosos cadàvers que la riuada havia arrossegat
ÁNGEL JUÁREZ
Presidente de la Coordinadora de Entidades de Tarragona
Hay fórmulas y métodos de participación muy interesantes para estudiar
Es tan sencillo como que amamos Tarragona y queremos ponerla en marcha
21/03 al 20/04
Es van esvaint les tensions dels problemes pas sats. La teva intel· ligència torna a funcionar i et tro baràs en plena forma física.
LLEÓ
24/07 al 23/08
Els teus senti ments es veuran més motivats i ne cessitaràs com pensar les teves necessitats. parella es mos trarà distant.
21/04 al 21/05
Viatges sorpre nents canviaran els teus plans i t’ajudaran a tro bar te millor i a descobrir mo ments nous i molt agradables.
22/05 al 21/06
Intenta relacio nar te el més pos sible ja que si ho fas aconseguiràs connectar amb unes persones d’allò més pinto resques.
22/06 al 23/07
Un amor secret rondarà avui molt aprop teu. El teu magnetisme farà que desper tis passions però també la gelosia d’algú.
23/11 al 21/12
No et precipitis a actuar abans que el teu contrincant.
Reserva’t l’última paraula en tot i trauràs majors beneficis si actu es amb estratègia.
TARRAGONA:
VERGE
24/08 al 23/09
No entris en dis cussions tres. da’t
24/09 al 23/10
Serà una jornada
24/10 al 22/11
Amistats
PEIXOS Felicita diuen: Vicenç, Caius, Adolf i Joan.
CAPRICORN
22/12 al 20/01
Abans de comen çar a fer la tasca reflexiona com la concretaràs. Sor tiran imprevistos que t’obstaculit zaran en la meitat del camí.
AQUARI
21/01 al 19/02
Cuida l’acumula ció de treball que t’alteraran no et deixaran veure les coses amb pers pectiva. Si inver teixes en amor o en diners perdràs.
Payo Sol, Anna. Rambla Vella, 31. Telèfon 977 233 119.
20/02 al 20/03
Els assumptes financers cobra ran importància hauràs d’adminis trar diners que no són teus. Inverteix ja que sabràs com fer ho i amb èxit.
POR JUBILACIÓN VEN DO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Amplia terraza. Termi nal Loto Cataluña. Dos tragaperras. Económico. Negocio rentable. Tel. 629.449.076
ALQUILO PARQUING Avenida Catalunya 31. Tel. 639.966.559
REUS. LOCAL GRAN. TRASTER-GUARDAMO BLES. 105€. Fàcil apar cament. Tel. 666.140.989
CARPINTERO, EBANIS TA. Tel. 623.387.479
TAPICERO ECONÓMI CO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879
TORREFORTA. Piso en venta. 3 hab., 1 baño y 1 aseo. Amplio y luminoso. Salón con salida a terraza y cocina independiente con galería. Plaza aparcamiento. Muy bien comunicado. Precio: 135.000 €.
TORREFORTA. Piso en venta 4 hab., 1 baño y 1 aseo. Cocina amplia y salón con terraza. Exterior. A/a. Parquing y trastero. Precio: 98.000 €.
TARRAGONA. JOAN BAPTISTA PLANA. Piso en venta 3 habitaciones y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Exterior. Zona comunitaria con piscina y zona infantil. Ascensor. Precio: 277.000 €.
TARRAGONA. CAMP CLAR. Piso en venta con 3 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN y a/a. Balcón. Ascensor. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €
TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso en venta reformado de 3 habitaciones y 1 baño. Cocina independiente exterior y salón con balcón. A/a. Ascensor. Ideal inversores. Precio: 120.000 €.
SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932
FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
regalo péndulo. Tel. 633 670.797. Pide cita.
SEÑOR ESPAÑOL for mal y ordenado busca se ñor o señora viuda, para poder alquilar habitación en Tarragona o alrede dores. Tel. 616.490.296 (LUIS)
Garcia, M. Teresa - Plana, Virginia. Sant Benildo,10. Telèfon 977 549 790.
REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Buenafuente Sans, Juan. Wad -Ras, 1. Telèfon 977 312 548.
SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea. Carles Buigas, 14. Telèfon 977 381 363.
VILA-SECA: Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Tel. 977 394 084.
CAMBRILS: Mireia Valls CB. Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.
VALLS: Rull Ferre, Gabriel.Abat Llort, 24. Telèfon 977 608 717.
EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8. Telèfon 977 660 873.
ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.
TARRAGONA. CRISTOBAL COLON. Piso en venta de 4 habitaciones y 1 baño completo con plato de ducha y aseo. Cocina independiente. Soleado y luminoso.Balcón amplio. A/A con bomba C/F. Ascensor. Servicios a un paso. Precio: 239.000 € CONSTANTÍ. Piso en venta 4 habitaciones y 2 baños. A/a y calefacción GN. Cocina con galería. Terraza. Ascensor. Precio: 78.000 €.
SAN PEDRO Y SAN PABLO Local en venta reformado de 75 m2. Diáfano con 2 baños. Luminoso. A/a. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €.
SAN RAMÓN TARRAGONA. Piso en venta de 4 habitaciones y 2 baños. Cocina y salón con salida a terraza. Calefacción GN. Exterior. Ascensor. Parquing. Bus y zona comercial. Precio: 142.000 €
TORREFORTA. Piso en venta reformado con 3 habitaciones dobles y 1 baño. Terraza acristalada. 2 a/a en comedor y habitación ppal. Cocina independiente. Precio: 89.500 €.
TAROT DE MARÍA. Ta
MASSATGES RELAX
VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259
CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales, prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087
MASAJISTA TITULADA ¡¡¡CARIÑOSA!!!. Tel. 671.715.779
CASA SUSANA. ES PAÑOLAS. 25€. Tel: 977.32.15.68
MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228
CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12
SE NECESITAN SEÑO RITAS piso relax. Reus. Tel. 645.469.898
CAROL. SEXY PE CHUGONA besuco na… Tarragona. Tel: 643.169.924
RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445
SANDRA MADURITA. Todos Servicios. Reus. Tel. 643.027.432
CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062 VIUDA ESPAÑO LA 44a, ardiente Tel. 612.594.049 Reus.
TARRAGONA. MARTA catalana madureta. Tel: 604.260.384
ANA. ¡MADURITA PER FECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898
PECHUGONA MA DURITA. Todos ser vicios. Tarragona. Tel: 643.136.495
TARRAGONA. MARGA. RUBIA MADURITA. To dos servicios. Salidas. Tel: 641.511.721
TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Reci bo sola. Tel: 634.690.215
RELAX SEGUR-TORRE DEMBARRA. Particular, discreto. Horas concer tades. Tel. 622.767.047
CARMEN. DISCRE CIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131
ANGÉLICA. MADURI TA, amante, cariñosa, viciosa, cachonda. Todos los Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135
REUS. ESPAÑOLA MADURA. 30€. Tel: 643.646.997
COLOMBIANA SEXY Y VICIOSA. Complacien te. Tel. 624.693.964
Cristina Serret
Cal David, a Salomó, és una casa famili ar on es conserva una joia del pa trimoni agrícola català. Es tracta d’una premsa de lliura datada al segle XVII que Froilà Boronat Rovira, el seu actual propietari, va aconseguir posar en funcio nament després de molts anys d’inactivitat.
«Veient l’any que hi havia escrit a la fusta de la premsa, el 1619, sempre havia pensat que, quan arribés el 2019, any en què faria els 400, la tornaria a fer funcionar», explica el Froilà. La mare, detalla, sí que l’havia vist en funcionament, però ell, nas cut el 1971, ja només té el record de la premsa parada: «L’últim any que va funcionar va ser el 1973, quan la família en va fer una demostració amb motiu de la festa del vi que se celebrava al municipi». Després, la premsa va restar aturada fins que l’any 2011 en Froilà va conèixer en Josep Güell, un veí de Sant Vi cenç de Calders propietari d’una premsa similar, encara que no tan antiga.
«El Josep es va presentar a Salomó i em va dir: L’hem de fer funcionar.» I dit i fet. «L’únic que vaig haver de fer va ser en greixar el caragol amb sabó de casa, i el 2012 ja la vam posar en marxa», recorda el Froilà. En veure la senzillesa de l’engra natge, va decidir no deixar-ho
perdre, de manera que va re cuperar la tradició familiar de fer-ne una demostració un cop a l’any. Amb aquesta posada en marxa, la premsa de Cal David s’ha convertit en la premsa de lliura més antiga en funcio nament de tot el món. Així ho assegura, almenys, l’associació espanyola Olearum, Cultura y Patrimonio del Aceite.
La premsa fa uns 11 metres de llargada. Està feta amb grans peces de fusta que permeten fer el joc de palanques i pressi
PATRIMONI HISTÒRICFroilà Boronat Rovira mostra la premsa de lliura de Cal David, la casa familiar a Salomó.
ons necessaris per premsar el raïm. Encara que inicialment estava pensada per fer oli, un cop instal·lada, ja es va aprofitar per fer també el vi. Però amb el temps, el raïm va ser l’únic gra que s’hi va acabar premsant: «L’avi Josep ja no havia parlat mai d’haver fet oli».
Per fer-la funcionar, cal fer rodar un mecanisme manual que, assegura el Froilà, és ben fàcil d’accionar: «Temps enrere, es cridava a la canalla del poble perquè vingués a rodar. Era com un joc, perquè en realitat no cal fer gaire força. Una persona sola ho podria fer».
Estat del cel Domini del cel serè o poc ennuvolat per franges de núvols alts i mitjans. Tot i això, hi haurà alguns núvols baixos a punts de la depressió Central i al sector sud del litoral nord fins a mig matí. A banda, a partir de migdia també hi haurà el creixement de nuvolades a punts del quadrant nord-est que es mantindran la resta del dia i a partir de mitja tarda es formaran intervals de núvols baixos en aquest sector alhora que també afectaran punts del litoral i prelitoral central.
S’espera precipitació feble i minsa al vessant nord del Pirineu, sobretot a cotes mitjanes i elevades. Durant la tarda s’esperen alguns ruixats aïllats al quadrant nordest que a partir de mitja tarda també afectaran punts del litoral i prelitoral central.
Quant al perquè del nom de la premsa –de lliura–, el Froi là no en sap la raó: «Podria ser perquè el mecanisme funciona d’alguna manera similar a un sistema de balança. O bé per què la pedra sobre la qual hi ha l’engranatge que roda es coneix amb aquest nom. Una tercera hipòtesi apunta al fet que, si for céssim molt la premsa, aquella pedra quedaria lliure, elevant-se lleugerament».
Des de la seva tornada a po sar en funcionament, el Froilà en fa una demostració pública un cop a l’any, en temps de ve rema, amb l’única interrupció forçada de la pandèmia. «Però en aquests dos anys que no ha funcionat, no he hagut de fer gairebé cap manteniment, es combrar una mica i engreixar el caragol amb sabó d’oli», afirma.
Av Verge Montserrat, Cambrils
Tel. 977
Prat de la Riba, Tarragona
Tel. 620 474