



L’augment del preu de l’electrici tat i el gas ha multiplicat per tres i per quatre –segons els establi ments– la venda d’estufes de pèl· lets, un combustible aglomerat a base de biomassa produïda a partir de residus vegetals. D’altra banda, la necessitat d’estalviar ha modificat el comportament de la demanda d’aquesta mena d’aparells de calefacció, la com pra dels quals s’ha avançat al calendari.
«Hem notat l’increment de vendes d’estufes de pèl·lets i de llenya. S’ha multiplicat per tres i per quatre i els clients van co mençar a comprar les a l’agost, quan la compra d’estufes acostu ma a produir se als mesos d’oc tubre i novembre», explica Óscar Barbachano, director de la botiga Bauhaus del centre comercial Les Gavarres de Tarragona.
L’alta demanda ha fet que establiments de venda com Onatermia –una botiga en lí nia calefacció i climatització de Reus– hagi començat a cen trar el negoci en aquest sector.
«No érem una botiga dedicada a aquesta mena d’estufes, però hem començat a vendre moltes i a especialitzar nos», afirmen des d’Onatermia. Aquest comerç ven quatre vegades més estufes de pèl·lets que fa un any i constata que l’increment de vendes és sig nificatiu des de fa un mes.
El gerent de Silifoc, a Alcover, Joan Carles Vendrell, preveu que la demanda continuï creixent al llarg de tot l’hivern. En el seu cas, el repunt en les vendes el va començar a notar fa un any. Tot i que no tem pel desabastiment per part dels proveïdors, explica que «com ha pujat la demanda, els terminis d'entrega es poden
allargar de vegades».
A les grans superfícies comer cials, com Bauhaus, hi ha dispo nibilitat d’aparells a la botiga, però Barbachano reconeix que, abans de començar la campanya d’hivern, es van quedar sense biocombustibles, una situació que s’ha revertit. «Els preus dels pèl·lets oscil·len d’una setmana a l’altra, el mateix proveïdor no
dona garanties sobre el tanca ment de preus», diu el director de Bauhaus.
El cost dels pèl·lets ha pujat un 70%. Si l’any passat un sac de quinze quilos rondava els qua tre euros, ara el preu mitjà és de set euros. Amb la rebaixa de la fiscalitat aprovada pel govern el passat mes de setembre, a partir de l’1 d’octubre es començarà a
aplicar la reducció de l’IVA del 21% al 5% en aquesta mena de combustible, el que comportarà una baixada de preu.
«També hi ha molta demanda d’estufes de llenya, perquè les màquines són més econòmiques i la llenya, més barata. Però la gent continua preferint el pèl·let, perquè és automàtic: només has d’engegar l’estufa, posar la bio massa al matí, i ja et serveix tot el dia. En canvi, amb la llenya, has d’estar pendent d’anar hi posant cada cert temps», explica Joan Carles Vendrell.
Un sac de quinze quilos de pèl· lets pot durar fins a tres dies.
«N’hi ha estufes de pèl·lets per a menjadors, per passadissos, algunes inseribles, altres cana litzables... És un ampli ventall de possibilitats i són més econò miques, més ecològiques i més netes: no generen quasi residus, al contrari que les estufes de lle nya», subratlla Barbachano.
Es poden instal·lar a pisos o cases i tenen un consum mínim.
«Duen un display que registra l’ordre de termòstat i té un con sum mínim, que equival a una bombeta de 100w. Però el con sum varia en funció de la potèn cia nominal de cada estufa. Hi ha un ampli catàleg: des d’una bàsi ca, passant per una en la que es conjuguen qualitat preu, fins a la prèmium», conclou el director de la botiga Bauhaus de la ciutat de Tarragona.
«El factor de conscienciació ecològica també pot influir en el consumidor a l’hora de decan tar se per aquesta mena d’apa rells, però al final, el que més im porta és la butxaca», destaquen des d’Onatermia.
GERARD MARTÍ Óscar Barbachano, director de Bauhaus Tarragona, mostrant algunes de les estufes de pèl·lets. Bauhaus de Tarragona des del passat mes d’agost GERARD MARTÍACN
Fiscalia de Tarragona ha obert diligències per investigar l’epi sodi de fuita de nafta que va patir dilluns l’empresa ASESA, al polígon petroquímic sud. Segons va confirmar la fiscal en cap, la unitat del Seprona de la Guàrdia Civil investigarà els efectes de la fuga en un pro cediment d’ofici. Si es troben indicis d’un delicte contra el medi ambient, es denunciarà el cas al jutjat competent. L’en titat GEPEC EdC ha requerit a la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic co nèixer l’abast de la incidència, així com el temps d’exposició
del producte a l’aire i el valor màxim de concentració del pro ducte. L’entitat també demana revisar els mecanismes i proto cols de prevenció i control per evitar nous accidents. Durant aquesta setmana, el 112 ha re but centenars de trucades pels episodis de males olors pro vocats per l’incident, els quals van continuar ahir a causa de la fase final del transvasament del producte a un nou dipòsit.
La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic re itera que no es van superar els límits establerts per la legislació pel que fa als micrograms per metre cúbic de sulfhídric.
Un
L’actuació, que costarà uns 350.000 euros, vol evitar el possible esfondrament de l’estructura
L’Ajuntament de Tarragona des muntarà de forma parcial les grades reconstruïdes de l’àrea de la summa cavea de l’Amfiteatre romà. La mesura d’emergència, que costarà 350.000 euros, vol evitar l’esfondrament d’aquesta part superior de les grades, que també han quedat tocades per les darreres pluges. El consistori ja ho ha comunicat al departa ment de Cultura i altres entitats. Es tracta d’una decisió fonamen tada en l’informe tècnic encarre gat a un equip de professionals extern i consensuat amb els tècnics municipals per avaluar la situació. El 2018 ja es va instal·lar una estructura d’estintolament per frenar la degradació d’aques tes grades –reconstruïdes als anys 70– i reduir els riscos de desestabilització i esfondrament.
L’estructura d’estintolament havia de convertir se en una me sura provisional fins que l’estudi encarregat emetés una diagnosi de la solució i avalués les pos sibles solucions per a l’aprofi tament o no de les graderies. El conseller de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo, va apuntar que les pluges dels darrers dies han «agreujat» la situació accelerant el desgast de les patologies iden tificades sobre aquesta part del monument, així com del mateix terreny, les quals podrien acabar afectant la resta de la construc ció.
Amb aquest objectiu, i des d’ahir –amb la senyalització i l’entrada de material– es duen a terme els treballs d’emergència amb el desmuntatge de part de l’estructura per iniciar una cor recta gestió d’aigües del sector davant les filtracions d’aigua per les esquerdes de l’estructu ra. «No podem garantir que no s’enfonsi cap a dins. Les bastides funcionen prou bé, però necessi
La decisió s’ha pres arran de les conclusions de l’informe extern encarregat pel consistori
Les pluges de Santa Tecla han agreujat les patologies identificades en el monument
ten un reforç», va alertar Pinedo. Encara es desconeix fins on arribarà, quin sector concret afectarà i el procés de desmun tatge que s’inicia. «Quan l’emer gència se solucioni, hem de pa rar. Per això és parcial: ho farem fins que els tècnics diguin que no hi ha perill de caure i, després, amb més cura, l’actuació de pro
jecte per veure les solucions que hi ha», va indicar el conseller.
S’haurà de determinar si, fi nalment, es podrà reconstruir la graderia. Els resultats del des muntatge parcial, la investigació arqueològica i l’anàlisi estructu ral determinaran quines accions s’emprenen en el futur i s’inte gren en el Pla Director de l’Am fiteatre. Les obres no impediran l’accés a l’arena de l’Amfiteatre, però Pinedo ja va avisar que no es permetrà l’accés a les grades de tot el monument «fins que sapiguem que són cent per cent segures».
El cost de l’obra serà d’uns 350.000 euros. El ple d’avui tin drà ja sobre la taula l’aprovació d’aquesta partida extraordinària. Segons Pinedo, l’actuació ha de
culminar els projectes posats en marxa a partir del tancament de l’Amfiteatre l’any 2019, després de les escales del Miracle, les grades excavades a la roca i els desguassos.
A partir de l’any vinent, se gons va recordar, el govern mu nicipal preveu posar en marxa un sistema de monitoratge de l’estructura del monument per fer un «seguiment constant de la seva degradació, cosa que abans no es feia». Això ha de permetre conèixer el seu estat «al minut» i «actuar abans que la situació s’agreugi». El pressupost de 2023 inclourà també els treballs per posar en marxa el pla director que marqui el full de ruta per a la seva conservació durant les prò ximes dècades.
GERARD MARTÍ Imatge actual de la graderia de l’Amfiteatre reconstruïda als anys setanta. GEPEC vol conèixer l’abast de la incidència BOMBERSLa llei obliga els aparcaments municipals a ampliar-ne el nombre abans de l’1 de gener
Tarragona sumarà abans de l’1 de gener 56 noves estacions de recàrrega per a vehicles elèctrics, les quals es distribuiran entre sis aparcaments municipals de la ciutat. L’ampliació de punts de subministrament arriba ar ran de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 29/2021, de 21 de desembre, el qual obliga els pàrquings a tenir abans de 2023 una estació de recàrrega per cada quaranta places d’aparcament. Tots aquells pàrquings d’ús dife rent del residencial privat hauran de complir la normativa.
Actualment, els aparcaments municipals compten amb un total de sis carregadors per a ve hicles elèctrics o híbrids endolla bles, dos dels quals estan al de la Rambla Lluís Companys, tres al de Saavedra i un al de l’Hospital
ENSENYAMENTJoan XXIII. A més a més, l’Em presa Municipal de Transports també ofereix cinc carregadors a la via pública, els quals es tro ben a la plaça Imperial Tàrraco, al carrer de Salvador Espriu de l’Arrabassada, al carrer de Josep Maria Folch i Torras de les Ga varres, a l’Anella Mediterrània i a l’avinguda de Vidal i Barraquer.
Arran del Reial Decret Llei, l’EMT augmentarà el nombre d’estacions a cadascun dels pàrquings, excepte a Torroja, on es farà després de les obres d’ampliació de places. D’aques ta manera, pel que fa a punts de subministrament, l’aparcament de Saavedra i el de la Rambla de Lluís Companys en tindran deu i els de l’avinguda Catalunya i l’Hospital Joan XXIII, dotze ca dascun. Pel que fa al del carrer Francesc Bastos, l’EMT n’incor
Els pàrquings de l’avinguda Catalunya i de Joan XXIII tindran 12 punts de recàrrega
porarà nou, mentre que el de la Imperial Tàrraco en sumarà cinc. Una vegada fetes les obres perti nents a Torroja, aquest pàrquing en tindrà quatre carregadors. D’aquesta manera, Tarragona
ACN
Una cinquantena de persones va protestar ahir davant dels serveis territorials del Departa ment d’Educació de Tarragona per denunciar les condicions precàries del Personal d’Atenció Educativa (PAE). Els sindicats reclamen adjudicacions dignes i transparents de la plantilla des del primer dia, jornades dignes,
passant del terç a la mitja jor nada, i més recursos per imple mentar el decret d’Inclusiva, ja que els sindicats apunten que falten com a mínim 100 tècni ques Especialista d’Educació Infantil (TEEI) i 250 d’Integració Social (TIS) als centres de la de marcació tarragonina. «No som treballadors de segona, no vo lem que se’ns utilitzi com a per
sonal assistencial», va exposar Dolors Blanes, membre del Co mitè Intercentres. Els sindicats volen fer seure el departament d’Ensenyament en una mesa de negociació per tal d’aconseguir totes les reclamacions i que el PAE tingui la mateixa conside ració i reconeixement dins dels equips educatius que la resta de personal docent.
comptarà amb un total de 62 punts de proveïment elèctric, re partits entre els set aparcaments municipals esmentats.
L’increment d’aquest servei es deu a la necessitat d’oferir més
possibilitats als propietaris de vehicles elèctrics o híbrids en dollables i és una aposta de futur per a la descarbonització de les ciutats, un pas necessari per pal· liar els efectes del canvi climà tic, de la mateixa manera que la creació de pàrquings dissuasius, carrils bici, pacificacions de car rers o l’impuls de la zona de bai xes emissions a partir, també, de l’1 de gener de 2023.
Les obres de recuperació del carrer de Josep Ras i Claravall, a la Vall de l’Arrabassada, van començar ahir al matí. Aques ta via es va veure greument afectada pels aiguats del dia de Santa Tecla, que en poc més d’una hora van deixar una pre cipitació de més de 100 litres per metre quadrat. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va destacar que «seguim amb el compromís de recuperar la ciutat amb la màxima celeritat possible». Els treballs es van iniciar amb la retirada de la runa i el fresat del paviment i la pavimentació. La previsió de l’Ajuntament és que avui es pinti el carrer i es facin els repassos necessaris per a obrir la via a la tarda. Aquesta actua ció d’emergència té un cost de 28.000 euros.
Gent Gran Activa, servei que depèn de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarrago na, comença el pròxim dilluns, 3 d’octubre, les activitats del curs 2022 2023 tornant a la normalitat interrompuda per la Covid 19 i que, progressi vament, s’ha anat recuperant després d’un seguit d’adapta cions de les llars municipals de gent gran i de l’aixecament gradual de les restriccions de rivades de la pandèmia. L’ob jectiu central de les activitats és la promoció de l’envelli ment saludable i la prevenció de l’aïllament social en les per sones grans i, per això, a més de la gestió de les llars, s’or ganitzen una sèrie d’activitats que van des del ball o l’expres sió plàstica a la gimnàstica i les noves tecnologies.
L’esmentat acord d’aprovació es
públic per a coneixement general i en com pliment del que disposen l’article
del
refós de
Llei reguladora de
sendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004,
Província de Tarragona,
març,
l’article 178.1 del text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003,
interessades
expedient a les dependències de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (Ram bla Nova,
i presentar les reclamacions i suggeriments que
l’esmentat
Tarragona, 27 de setembre de 2022
secretari general Joan Anton Font
oportuns.
El Centre Cultural d’Aragó a Tarragona celebra aquest diumenge, 2 d’octubre, a les 19 hores, el Festival de Jotes. L’acte es durà a terme a la sala Eutiches del Palau firal i de Congressos de la ciutat. L’es deveniment s’emmarca en la celebració de les festes de la Verge del Pilar de 2022. Els ac tes començaran demà, amb la proclamació de la Reina de les Festes i el pregó, entre altres activitats.
Roger Freixa L’aparcament municipal de la Imperial Tàrraco disposarà de cinc punts de recàrrega elèctrica. GERARD MARTÍ Imatge de la protesta per les condicions precàries del PAE. Tant l’aparcament de Saavedra com el de la rambla de Companys en sumaran deu El carrer de Josep Ras i Claravall de l’Arrabassada s’obrirà avui a la tarda— Queden vuit mesos de man dat, quines actuacions en l’àm bit de medi ambient s’han de portar a terme?
— Estem en converses amb el cos de bombers per assumptes de gestió forestal, de prevenció d’incendis. Des d’abans d’estiu, estem parlant amb ells de dife rents actuacions que podrien ser interessants, com saber quines serien les zones prioritàries a les quals s’hauria de començar a arranjar camins o plantar altres tipus d’espècies més resilients a un possible incendi forestal. Tenim un pla local de prevenció d’incendis, però hem de definir les zones a les quals s’hauria d’actuar, on seria prioritari pel potencial risc. L’objectiu és que si arriba un incendi, hi ha deter minades zones que hem de tenir treballades perquè els bombers puguin actuar de la millor ma nera i l’incendi no avanci tan de pressa. Abans que acabi el man dat ho hem de tenir clar i veure com s’executa i, de cara al pres supost de l’any vinent, fixar com ho farem i què necessitem per poder desenvolupar ho.
— Com vostè diu, les princi pals accions serien arranjar camins i plantar espècies resi
lients al foc?
— És important tenir els camins en bon estat perquè, si hi ha un incendi, els vehicles han de po der passar sense problemes.
Continuarem la línia de les feines fetes a la finca del Pont del Dia ble, que és on es va començar a actuar, ja que és propietat muni cipal. El següent pas és actuar a la resta de l’Anella Verda, tot i que hi ha moltes propietats privades.
Hem d’identificar les àrees estra tègiques, que és el que estem fent ara a través dels plans de preven ció d’incendis.
— La neteja de camins i aboca dors il·legals als boscos també és important per millorar la seguretat.
— Hi ha dos tipus d’actuacions. Unes són més estructurals, com arranjar camins, les quals impli quen una sèrie d’intervencions, mentre que després hi ha altres de manteniment. Aquestes ne cessiten una proximitat, una cura i un treball més fi. Si fas una primera intervenció i després no mantens la zona com correspon, la natura torna a guanyar el seu espai. No es tracta de netejar ma lament els boscos. Els conceptes ens els hem de treure del cap.
Talar arbres no és netejar. I els boscos no és que estiguin bruts,
sinó que no estan treballats. Hi ha una sèrie d’activitats agrí coles que s’han perdut, la qual cosa ha comportat que guanyi espai el bosc. Aquest lèxic que s’ha imposat sobre la brutícia dels boscos no és veritat, sinó que els tenim abandonats, per aquest motiu volem treballar en ells. Potser també hem de recu perar activitats com les agrícoles o les ramaderes… Fomentar altre tipus d’activitat al bosc per man tenir lo en bon estat.
— Fa un temps es va comentar la intenció de portar cabres perquè netegin el sotabosc de Tarragona. Encara existeix la idea?
— Aquestes actuacions impli quen una feina i una inversió. En el seu moment ho teníem pressupostat, però per les cir cumstàncies que tots coneixem sobre el pressupost municipal de 2022, es va haver de retallar per alguna banda. Ara hem de veure com queden els pressupostos de l’any vinent, amb tots els reptes que tenim quant a assumir des peses. Hem de fer l’arquitectura d’aquests pressupostos, però el foment de les activitats ra maderes és una qüestió que no està abandonada, que la tenim present, i és un dels objectius in
Hem de treballar zones estratègiques perquè, si arribés un incendi, els bombers puguin actuar de la millor manera
teressants a plantejar pel que fa a l’activitat dels nostres boscos. Tenim intenció de proposar ho, però necessita una inversió i dur a terme diferents tasques. En de finitiva, necessitem recursos. Te nim els números fets i el projecte en ment de com es podria arribar a executar.
— Com es podria aconseguir promocionar aquesta activi tat?
— Primer has de contactar amb pastors que ja tenen la seva acti vitat i la seva infraestructura en algun altre lloc per venir aquí.
Potser hem de recuperar les activitats agrícoles i ramaderes per mantenir el bosc en bon estat
D’un dia per a l’altre no es pot fer. S’hauria de donar facilitats, bus car gent que estigués interessada i fer una prova pilot per veure si funciona, i que tinguin un espai on guardar les cabres. Se’ls ha de poder rehabilitar algun mas, perquè ara no en tindrien cap. Requereix inversió i un pastor que vulgui provar, amb tot el que això suposa: deixar la feina i ar riscar la rendibilitat per venir a fer un experiment a Tarragona. — És un projecte que podria entrar dins dels pressupostos de 2023?
— Per als pressupostos de 2023 el que volem és tenir una parti da que ens permeti avançar en tot el tema de la prevenció d’in cendis. I aquí entren molts pals. En funció de la quantitat que disposem, veurem què podem tenir i prioritzarem accions. Tot això ho farem de la mà del cos de Bombers de la Generalitat i tenint en compte el que diu el pla de prevenció d’incendis. Les activitats ramaderes serien una eina més, però tenim problemes estructurals que són prioritaris. No començarem a solucionar els problemes per la teulada, però decidirem, en funció de la ca pacitat pressupostària, en quins aspectes podem anar incidint. I sempre en comunicació amb els bombers i amb les entitats eco logistes del territori per rebre un feedback
GERARD MARTÍ Miguel destaca la importància de mantenir la comunicació amb Bombers i entitats ecologistes.OCI
El Parc de la Ciutat acollirà aquest diumenge les activitats familiars de la Guingueta, un projecte de joc en un entorn obert, natural i accessible adre çat als infants de la ciutat de 0 a 12 anys i les seves famílies. Té com a finalitat crear un espai de joc compartit, tant entre la mateixa família com amb la interacció amb altres infants i famílies de la ciutat. A partir de diumenge i fins a mitjans desembre, les activitats famili
ars tornaran a omplir els caps de setmana, principalment els diumenges, el parc. El conse ller d’Educació, Manel Castaño, va destacar que «amb aquest projecte, l’Institut Municipal d’Educació vol potenciar l’espai públic com un espai de joc i fer de Tarragona una ciutat jugable i en el marc de Ciutat Educado ra i Ciutat Amiga de la Infàn cia». El projecte va començar el juny amb una programació especial d’estiu.
La botiga de Bricomart a Tarra gona obrirà a finals de novem bre. Així ho indica la mateixa empresa de materials de refor ma, qui afegeix que les obres de la rotonda de davant, encarrega da per l’Ajuntament a la compa nyia, estan en la seva recta final.
«La rotonda està pràcticament acabada, però encara no sabem la data d’obertura del trànsit, ja que depèn de les actuacions del consistori», assenyalen fonts de Bricomart.
Aluminis Morell és un dels referents a la província en instal·lacions i tancaments d’alumini i PVC. Amb més de 28 anys d’experiència, han dut a terme més de 20.000 instal·lacions i compten amb més de 5.000 referències a escollir als seus establiments de Cambrils i Tarragona. L’exposició de Tarragona es va obrir la passada primavera amb l’objectiu d’apropar encara més els seus materials i solucions als clients de la ciutat i voltants que estiguin pensant a renovar els tancaments de la seva llar. A l’àmplia varietat de propostes, materials i acabats, cal sumar-hi l’assessorament d’un equip expert, que guia als clients per a garantir les millors opcions per al seu projecte. Són especialistes en l’elaboració de finestres i portes de tota mena, portes d’entrada amb diferents nivells de seguretat, mosquiteres, cortines de vidre, cobertes, sostres, armaris exteriors, finestres mallorquines, etc. I és que el seu objectiu és ajudar-nos a crear una llar més saludable, segura, còmoda i eficient.
La nova botiga serà la cin quena de l’empresa a Catalunya i la primera a la demarcació de Tarragona. Segons comenta Bricomart, la incorporació dels nous treballadors va començar a principis d’aquest mes de se tembre i, actualment, el procés ja ha finalitzat. «Comptem avui dia amb gairebé un centenar de persones, a banda de l’equip de direcció. A més, més del 75% del personal de la sala de venda són experts i al voltant del 80% de col·laboradors viuen a menys de quinze minuts del magatzem», apunta la companyia.
Les obres de construcció de la botiga van començar el pas sat mes de març amb l’inici del moviment de terres. Ara, l’es tructura de l’edifici està gaire bé acabada. Des de Bricomart expliquen que el compromís és «contribuir al desenvolupament del teixit empresarial i industrial de la zona». «A més, fomentem
l’estabilitat de la feina com a eix del nostre projecte i generem equips estables i compromesos», afegeixen.
La construcció de la rotonda, davant del barri d’Icomar i a l’N 340, ha comportat per a l’empre sa una despesa aproximada d’un milió d’euros. L’element servirà per millorar un dels accessos al centre de la ciutat des de Ponent i viceversa i reduir les incidèn cies de trànsit. L’obertura de la botiga de Bricomart i la del Bingo Tarragona, que va obrir a l’abril, provocaran una major afluència d’usuaris a la zona i ajudaran a dinamitzar l’activitat econòmica i comercial.
Precisament, la promoció de la zona, que connecta el centre i Ponent, és un dels objectius de l’actual equip de govern de l’Ajuntament. Per aquest motiu, a llarg termini i a través del fu
Sentir la paraula llar ens evoca sensacions positives: tranquil·litat, desconnexió, pau i descans. Ara bé, per a poder gaudir d’aquest confort i relaxació cal comptar amb un ele ment bàsic: un bon sofà. Si el teu sofà t’està suplicant una jubilació o si vols donar un aspecte nou a la teva sala, apropa’t a Sofan tastik. Aquest establiment compta amb una gran varietat de sofàs i butaques de totes les mides, estils i materials, perquè trobis aquell que millor s’ajusti al teu estil i necessitats. Un dels trets que defineix la seva àmplia
varietat d’estoc és la bona relació qualitatpreu, que t’assegura que t’enduràs a casa una peça de qualitat a un preu assequible. A banda de sofàs i butaques, Sofantastik disposa de matalassos i canapès, de ma nera que seran el teu aliat per a garantir el descans a la teva llar. Si vols conèixer el que Sofantastik té per a tu, visita’ls al carrer Reial, 28. I és que no només estan compromesos amb el teu descans, sinó també amb la di namització del barri del Port, apostant per la transformació comercial de la zona.
El Clúster TIC Catalunya Sud i l’IMFE Mas Carandell orga nitzen el pròxim dimarts el primer cafè networking entre els directors executius i els responsables de recursos hu mans de les empreses del TIC Sud i els responsables dels principals centres de formació de Reus que imparteixen estu dis sobre les tecnologies de la informació i la comunicació. La trobada pretén crear siner gies i intercanviar impressions sobre els continguts formatius dels centres i sobre el model de pràctiques dels alumnes, així com detectar les necessi tats i peticions de les compa nyies. La jornada tindrà lloc a les instal·lacions de Redessa i ja s’ha confirmat la presència d’una quinzena d’empreses i centres de formació. Redacció
El Centre de Lectura reflexiona sobre l’ús lúdic del català a les xarxes socials
El Centre de Lectura, amb la col·laboració de la Fundació Privada Reddis, organitza els dies 3, 6, 10 i 13 d’octubre les jornades El català: lúdic, als espais literaris i a les xarxes, que pretén analitzar l’ús del català a les xarxes socials en situacions d’oci. En aques tes sessions, es plantejaran preguntes com: «Cal ser nor mativament correcte en l’ús del català quan juguem?». La presentació oficial de les jor nades tindrà lloc el 3 d’octubre i anirà a càrrec de la presidenta de la Fundació Privada Reddis, Carme Buixeda, i del president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez. A continuació, la sociolingüista Marina Mas saguer presentarà una confe rència sobre l’ús del català en els àmbits no formals. Redacció
Les persones interessades tin dran temps fins al 14 d’octubre per inscriure’s als tallers que es realitzaran al Casal de Do nes aquest darrer trimestre de l’any. Les jornades s’iniciaran la setmana del 17 d’octubre i s’allargaran fins a la setmana del 19 de desembre. Les acti vitats programades són dansa lliure, cercle de dones, tècni ques de musicoteràpia, Totes som cultura i un club de lectu ra feminista. Redacció
L’entitat,
La Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella deixarà de per cebre gairebé un 40% del seu finançament de cara al 2023. A principis de juny, es va adjudicar el concurs per a l’atenció d’in fants i joves vulnerables a la Fun dació Pere Tarrés per una duració d’un any, amb la possibilitat de prorrogar lo dotze mesos més.
Aquest era un servei que, fins ara, prestava la Fundació Bara i Cortiella, que comptava amb una subvenció anual per part de la Generalitat de Catalunya, primer, i pel consistori reusenc, un cop es van delegar les respon sabilitats als governs locals l’any 2017. Aquest ajut representava pràcticament un 40% del pres supost de què disposava. Amb la pèrdua de la subvenció pública, l’entitat haurà de buscar cobrir aquest dèficit mitjançant apor tacions de particulars i d’iniciati ves privades, una tasca que Felip Vidiella, membre del Patronat de la Fundació, reconeix que no és gens fàcil.
La junta directiva ja va alertar a mitjan maig que la continuïtat de l’organització estava en perill per la situació d’inestabilitat en què es trobava. «D’alguna mane ra, la situació s’arreglarà d’aquí a finals d’any», puntualitza Vidi ella. I és que, malgrat perdre el concurs, l’Ajuntament va reco nèixer la trajectòria de l’entitat
al llarg dels anys i la feina feta en els sis mesos que ja s’havien complert aquest 2022, motiu pel qual es va comprometre a com pensar amb un ajut econòmic la
l’Alzheimer
Fundació Mossèn Frederic Bara. Aquests diners no serviran per cobrir totes les despeses, però sí que permetran acabar l’any amb unes mínimes garanties.
Vidiella remarca que a la Fun dació han aconseguit dur a ter me totes les activitats que tenien programades sense haver ne de cancel·lar, si bé arrosseguen deutes perquè encara esperen re bre els diners per part de l’Ajun tament. El 2023, però, s’augura més incert. «Hi haurà solució l’any que ve? No ho sé, però les despeses i els nens seran els ma
teixos, o encara més», assevera el membre del Patronat.
La Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella fa més de 30 anys que es dedica a oferir atenció als infants i adolescents amb ne cessitats econòmiques, socials o familiars. En aquests moments, treballa amb uns 120 joves als quals assessora perquè puguin integrar se més fàcilment a la so cietat i els acompanya en el seu aprenentatge, a més d’ocupar se d’altres aspectes. «Una de les co ses que fem és donar los berenar i alguns ens diuen que és el pri mer menjar del dia. No parlem de coses superficials, sinó d’una part bàsica de l’estructura soci al», remarca Vidiella. El membre del Patronat comenta que tenen una llista d’espera d’una vinte na de sol·licituds i detalla que la situació a Reus «és cada vegada més complicada». «Hi ha moltes famílies que necessiten ajuda», declara.
El membre del Patronat as segura que tenen la intenció de continuar treballant i oferint els seus serveis als joves, però ad verteix que aquestes subvenci ons no poden anar se aprovant any rere any, sinó que requeriri en un acord a llarg termini, ja que una persona necessita suport i acompanyament durant tot el seu període de formació.
Redacció
La Fundació Rosa Maria Vi var i la Fundació Pasqual Ma ragall han signat un acord de col·laboració amb l’objectiu de promoure projectes de sensibi lització per canviar la percepció social de la malaltia de l’Alzhe imer, promoure l’envelliment saludable i compartir la relle vància de la recerca biomèdi ca. El Teatre Fortuny acollirà la primera activitat conjunta: la conferència Un cervell sa per a tota la vida. Com prevenir l’Alzheimer des de la infantesa, que se celebrarà el 20 d’octubre.
En la trobada, la doctora Nina Gramunt, directora tècnica de
l’àrea social i de divulgació de la Fundació Pasqual Maragall, parlarà sobre la prevenció pri mària seguint uns hàbits de vida saludables, així com de la prevenció secundària, actuant quan el cervell mostra símpto mes de deteriorament cognitiu.
Per la seva banda, la professora titular de Psicobiologia de la Universitat Autònoma de Bar celona, la doctora Margalida Coll, aprofundirà sobre els di ferents tipus de memòria, com es desenvolupen i canvien al llarg de la vida i com es pot ac tuar per preservar la memòria i la salut cerebral. L’activitat serà gratuïta i oberta a tothom.
La firma de roba francesa Ki abi obrirà una botiga a la Fira Centre Comercial el pròxim 20 d’octubre. El nou espai ocupa rà aproximadament 1.000 me tres quadrats i estarà situat a la primera planta, al costat dels establiments d’altres mar ques internacionals de moda. L’obertura d’aquest punt de venda forma part dels plans de la companyia de moda de duplicar la seva presència a Espanya. Redacció
L’Ajuntament compensarà econòmicament la feina feta durant aquest 2022treballa per cobrir el dèficit amb ajuts privats i Organitzen diverses activitats per ajudar als joves en aspectes com l’educació o la integració. La Fundació acompanya en aquests moments 120 joves en situació de vulnerabilitat ART Un cop renovat, el pont del barri Gaudí va recuperant la seva antiga estètica. L’Ajuntament ha començat aquesta setmana les actuacions per pintar un mural al seu interior. En concret, s’està plasmant, amb lletres de color lila, un poema de Gabriel Ferrater, l’any que se celebra el centenari del seu naixement. Sergi Peralta. El pont del barri Gaudí ja té el primer mural GERARD MARTÍ
El programa Cap nen sense saber nadar torna al calendari escolar a partir del dilluns 3 d’octubre. Després de gairebé dos anys d’aturada a causa de la covid, les piscines del Reus Deportiu i el Club Natació Reus Ploms rebran 1.160 alumnes de segon d’Educa ció Primària de 30 escoles de la ciutat. La represa del programa es farà, però, amb una sèrie de novetats, entre les quals destaca la concentració de les sessions en trimestres.
Al llarg de tres mesos, els alumnes realitzaran fins a 20 classes de natació, amb una fre qüència de dues per setmana. Abans, es visitava la piscina una única vegada cada set dies i el programa s’allargava durant la totalitat del curs. El regidor d’Es ports, Pep Cuerba, va explicar que aquesta periodicitat dificul tava l’aprenentatge, ja que es ge
neraven llargs períodes d’inacti vitat per les festes i les vacances.
Cuerba va detallar que en guany es prestarà especial aten ció a la millora de l’autonomia en l’aigua coneixent les diferents tècniques de natació. Per aquest motiu, s’han establert tres ni vells, per ajustar se a les capa citats de cada alumne. Aquests
El PSC lamenta que no s’hagi efectuat la seva proposta de recuperar els cursos perduts
seran domini del medi aquàtic i desplaçaments bàsics, iniciació a la tècnica d’estils i perfecciona ment de la tècnica d’estils.
D’altra banda, el regidor va destacar que 86 dels alumnes que formaran part aquest curs del programa provenen d’esco
les d’educació especial. S’oferirà una atenció personalitzada als estudiants amb capacitats diver ses de tots els centres educatius per garantir que puguin aprofitar al màxim l’activitat.
Els cursos perduts El grup municipal del PSC va proposar a l’abril que els alum nes que no van poder participar en el programa en els anys de la pandèmia puguin formar ne part durant el curs 2022 23, una iniciativa que, finalment, no es durà a terme.
Daniel Marcos, regidor del PSC i conseller de Reus Esport i Lleure SA, celebra que es repren gui el Cap nen sense saber nadar, però lamenta que no s’hagi tin gut en compte la proposta socia lista. «El govern municipal asse gura que no hi ha prou capacitat per fer ho, però la realitat és que no hi ha voluntat ni una bona
El regidor d’Esports, Pep Cuerba, durant la roda de premsa.
gestió», afirma.
Marcos menciona que és cert «que les piscines del Reus Depor tiu i el Reus Ploms estarien més plenes del normal», però consi dera que «amb una bona orga
Redacció
La regidoria de Medi Ambient, amb la col·laboració de la regi doria de Benestar Social, orga nitza el 6 i el 7 d’octubre la Mos tra d’estalvi i gestió energètica a la plaça de la Llibertat, amb di verses accions de conscienciació al voltant de l’eficiència energè
tica, les energies renovables i el paper clau de la ciutadania en la transició energètica. L’activitat s’emmarca en la Setmana Euro pea de l’Energia Sostenible. En la mostra, els assistents podran visitar una casa energètica ment sostenible, un habitatge totalment autònom en matè
ria d’energia elèctrica gràcies a l’aprofitament de l’energia solar amb plaques fotovoltaiques i de la connexió a un vehicle elèc tric que fa la funció de bateria i alimenta el domicili a la nit. També hi haurà un estand del Punt d’Assessorament Energè tic de Reus, on les persones que
vulguin es podran assessorar en matèria d’estalvi en les factures d’electricitat, d’aigua i de gas de la seva llar. Respecte al públic fa miliar, al llarg de les dues tardes, es podrà gaudir d’un laberint gegant on grans i petits hauran de resoldre enigmes relacionats amb l’estalvi d’energia. L’entra
nització, estem segurs que tots els nens i les nenes hi tindrien cabuda». Addicionalment, opina que aquesta situació «també evi dencia la necessitat de disposar d’una piscina municipal»
La CUP va denunciar ahir que la Comunitat Energètica del Polígon Agro Reus enriquirà les grans empreses. La forma ció anticapitalista va conside rar que la comunitat fomenta el monopoli i el benefici privat, mentre que va subratllar les «ombres i dubtes» respecte el seu retorn social. La regidora Mònica Pàmies va criticar que el projecte es fes «amb moltes presses». Joan Ribas, membre de la comissió de Medi Am bient de la CUP, va remarcar que és «sorprenent» que les empreses cedeixin les cober tes a l’Ajuntament durant deu anys. «Una vida útil de 25 anys de les plaques solars i recupe rant la inversió en només cinc, això vol dir que a partir dels deu anys passa a ser un negoci privat», va declarar. Per la seva banda, el també membre de la comissió de Medi Ambient de la CUP, Antoni Nogués, va destacar les que són, en la seva opinió, «paradoxes»: «Diuen que els excedents d’energia aniran a famílies en situacions extremes, però la legislació només permet cedir energia fins a 500 metres», va assenya lar. Redacció
da és oberta i no caldrà fer ins cripció prèvia per participar hi. També s’ha programat una ac tivitat de contacontes dirigida als infants. La representació de La rebel·lió dels electrodomèstics i les bombetes tindrà lloc tots dos dies a les 17 hores, les 18 h. i les 19 h. Tanmateix, la mostra comptarà amb la participació de tres empreses d’instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, a qui les persones interessades podran demanar informació i pressupost per dur a terme aquesta inversió a les seves llars.
Aigües de Reus també participa rà en les jornades amb una font de dispensació d’aigua.
Un total de 34 entitats parti ciparan en la fira organitzada pel Punt del Voluntariat avui a la plaça de la Llibertat, de 17 hores a 20 h. Serà la sisena edició d’aquesta trobada de les associacions que treballen amb voluntaris i que volen do nar a conèixer els seus projec tes. A banda de les paradetes, també hi haurà activitats com tallers de memòria, circuits temàtics i un berenar de coca amb xocolata. Redacció
Redacció
El Festival Accents, impulsat per Empenta Cultural i amb direcció artística d’Isaac Albesa, oferirà en la seva novena edició un re corregut per alguns dels noms actuals més destacats de la mú sica d’autor dels Països Catalans. Enguany, el cartell comptarà amb les actuacions de 26 for macions diferents, amb noms il·
lustres com Sopa de Cabra, Joan Dausà, Mishima o La Habitación Roja, al costat de propostes més innovadores com són Maria Jaume, Algo, Mireia Vives i Borja Penalba, Alba Morena, Ana Bre nes i el grup local Koeman. Fito Luri oferirà el concert inaugural el 8 d’octubre al Teatre Fortuny, mentre que Joan Dausà clourà el festival a la capital del Baix
Camp el 10 de desembre, tam bé al Teatre Fortuny. Riudoms, el Morell, la Selva del Camp, Botarell i Cambrils també seran testimonis de les actuacions de músics de renom com Els Pets o Joan Masdéu. Aquest any, també destaca la tercera edició del ci cle Som flamencs o el segon any consecutiu en què se celebraran concerts a la Casa Navàs.
El cartell compta amb noms il·lustres de la música catalana.
La Guàrdia Urbana de Reus va celebrar ahir al Teatre Bartrina l’acte de lliurament de les dis tincions als membres del cos, en reconeixement dels serveis prestats, els serveis distingits i el mèrit professional, així com el mèrit ciutadà. L’alcalde, Carles Pellicer, va destacar en la jornada que s’està treballant «per avançar en un model de Guàrdia Urbana proper i que consolidi una ciutat segura, amable i inclusiva». Redacció
Es realitzaran dues classes de natació cada setmana i es dividirà els alumnes en tres grups segons el seu nivell i les seves necessitats
Torna a Port Aventura Park una nova edició, la vuitena, de la tan esperada jornada solidària Fent Amics de Down Catalunya, de la qual l’enti tat Down Tarragona forma part. El dissabte 8 d’octubre hi haurà una trobada lúdica i de convivència amb famili ars i amics que està oberta a tothom. Enguany, sense cap mena de restricció per la pan dèmia, l’objectiu és superar el nombre de 5.500 persones que l’any passat es van donar cita al parc temàtic tarragoní. En aquesta ocasió, el preu de l’en trada és de 25 euros en venda anticipada. Una part d’aquesta recaptació anirà destinada a ajudar a finançar les múltiples activitats socials i formatives de Down Tarragona, Down Catalunya i de les altres enti tats que hi formen part. L’es pectacle inaugural, que inclou diferents actuacions, serà presentat per la jove Caterina Moretti i Vador Lladó. Moretti és una noia amb síndrome de Down, de l’associació Aura Fundació, de Barcelona, que té un canal a YouTube en el que es fa dir Lacate, i que està molt present en xarxes socials. Lla dó és periodista, presentador de programes a la ràdio i a la televisió, i escriptor. Actual ment, treballa a Mediapro i un dels seus espais amb més éxit va ser el divertit Fricandó Matiner a RAC105. També ha treballat a Flaix FM i TV3, i ha escrit llibres com El secret del gintònic, El secret del vodka i Menjar-se el món. Redacció
SERVEISACN
Els investigadors de l’Institut Ca talà de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES CER CA) han trobat noves restes de mamut, concretament ossos llargs, i la mandíbula d’un tigre de dents de sabre d’un milió danys al jaciment de la Boella, a la Canonja. És la primera vegada que es recuperen restes faunísti ques d’aquest tipus d’espècie en aquest barranc. Això contribueix a obrir noves perspectives de recerca que permetran establir quina relació de competència tenien aquests homínids amb aquests grans carnívors. La 16a campanya d’excavació arqueo lògica també ha permès ampliar el conjunt d’eines lítiques i recu perar abundants restes de fauna. Els treballs s’han fet aquest se tembre i hi han participat unes 50 persones.
L’objectiu de la campanya d’aquest any ha estat continu ar amb els treballs d’excavació en extensió en els sectors de la Cala 1 i la Mina. En excavacions anteriors, ja s’havien recuperat restes de mamut a la zona de la Cala 1. En concret, restes d’un mamut escorxat pels humans del plistocè inferior ara fa 1 milió d’anys. També s’havia trobat una gran quantitat d’eines de pedra, les quals representen les evidèn cies més antigues a Europa de la cultura acheuliana, conegu
da també com a destrals de mà. Aquestes són el testimoni de les dispersions humanes més anti gues registrades fora d’Àfrica.
Enguany, els treballs d’excava ció a la Cala 1 han permès ampli ar el registre lític amb abundants eines de pedra fetes principal ment de sílex. Els investigadors apunten que és «molt probable» que aquestes eines estiguin rela cionades amb els treballs escor xament d’un mamut, del qual es van començar a trobar restes els
Redacció
A Cunit, els usuaris de la bici cleta compten, des de fa uns mesos, amb un aparcament co bert, segur i gratuït: el Bicibuc
La iniciativa va comptar amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, que hi ha destinat un total de 16.819 euros. Per aques
ta raó, la presidenta de la Dipu tació, Noemí Llauradó va fer ahir una visita institucional al mu nicipi, on va conèixer el Bicibuc situat al costat del poliesportiu municipal, que consta de 12 aparcaments independents per a bicicletes. La visita va comptar amb la participació de l’alcalde
de Cunit, Jaume Casañas i de diversos membres de la corpo ració municipal. Durant la visita, Llauradó va celebrar l’impuls d’iniciatives com la del Bicibuc, que tenen com a objectiu impul sar la mobilitat sostenible. Després de visitar l’aparca ment, la presidenta de la Dipu
tació va conèixer altres projectes d’interès per al municipi, com el Centre de Negocis, un equi pament municipal que funcio narà com a espai de coworking que entrarà en funcionament a finals d’any i per a la creació del qual s’ha sol·licitat la col· laboració de la Diputació.
anys 2007 i 2018.
En el cas de la Mina, s’han continuat amb els treballs d’ex cavació en extensió d’una àrea aproximada d’uns 300 metres quadrats i s’ha entrat en el sostre anomenat nivell 2. Aquest nivell és «singular perquè és el més ric» dels que s’han registrat en el barranc de la Boella, segons els
sondejos fets anteriorment. Tot i que encara no s’ha assolit la part més rica d’aquest dipòsit, s’han recuperat moltes eines de pedra, d’entre les quals destaca un pic fet d’esquist.
De fet, és la primera vegada que es documenta aquest tipus d’eina en el jaciment i, això, in diquen els experts, permetrà a l’equip investigador conèixer, en profunditat, la diversitat tecno lògica d’aquest grup d’homínids de prop d’un milió d’anys. I és que el jaciment s’està consti tuint una «col·lecció formidable d’eines i restes lítiques de gran singularitat no només per la seva antiguitat sinó també per la seva bona conservació».
També en el sector de la Mina s’ha trobat la mandíbula d’un tigre de dents de sabre. És el pri mer cop que es recuperen restes d’aquest tipus d’espècie a la Bo ella. S’han extret noves restes de mamut, concretament ossos llargs, que es troben al laboratori de l’IPHES CERCA per a la seva preparació pel posterior estudi.
En la intervenció, hi han par ticipat unes 50 persones, de les quals 20 són investigadors. Tam bé hi han col·laborat estudiants de grau i de màster de diferents universitats catalanes i espanyo les, així com investigadors del Museu de Ciències Naturals de Madrid i del Museu d’Història Natural de París.
En la intervenció, hi han participat unes 50 persones, de les quals 20 són investigadorsLes excavacions d’enguany permeten ampliar el conjunt d’eines lítiques i recuperar abundants restes de fauna ACN Els membres de l’equip de l’IPHES treballant el jaciment de la Boella.
La presidenta va visitar ahir el nou aparcament de bicicletes cobert, el ‘Bicibuc’Noemí Llauradó en la seva visita a Cunit, ahir.
L’equip
El govern de Cambrils proposarà la congelació de l’IBI, la taxa d’es combraries, l’impost de vehicles o les taxes d’ocupació de la via pública de cara a l’any 2023. L’al calde de Cambrils, Oliver Klein, i el regidor d’Hisenda i Seguretat Ciutadana, David Paul Chatelain, van presentar ahir les ordenan ces fiscals.
«El govern cambrilenc ha op tat per mantenir l’import de les taxes i els impostos per fer front de manera real i efectiva a la si tuació actual i de futur, tenint en compte l’encariment de la vida en general», explicava ahir l’alcalde del municipi. En aquest sentit, el regidor d’Hisenda va apuntar que el govern ha «estat molt sensible tant a la situació econòmica com a les previsions a curt i mitjà termini, que indi quen que es mantindrà una for ta pressió inflacionista sobre els
preus, especialment en el sector energètic, que està tenint una gran incidència en la despesa de les famílies».
Per aquest motiu, segons l’equip de govern, s’ha decidit no traslladar els increments dels costos que també pateix el con sistori, ja que representarien un càstig afegit als cambrilencs, que ja estan veient com minva la seva capacitat adquisitiva dia rere dia.
«El govern adopta la decisió més justa i responsable, evitant incrementar la pressió fiscal so bre els ciutadans, i sense posar en perill el manteniment dels serveis públics», va afirmar Cha telain. «No podem ser aliens al panorama econòmic general, i per això s’ha pres també la deci sió de congelar les taxes d’ocu pació amb l’esperit d’apuntalar la incipient recuperació dels ne gocis de Cambrils: l’Ajuntament està per solucionar problemes,
Redacció
La Guàrdia Civil ha decomissat 180 quilos d’angules en el marc d’una operació coordinada per Europol en contra el tràfic i l’exportació il·legals d’aquesta espècie. En l’operatiu, que s’ha desplegat durant aquest últim
EL MORELL
any, han participat fins a 24 pa ïsos europeus i s’han investigat 49 persones, 29 de les quals a l’estat espanyol. Segons el cos armat el valor de les angules decomissades podria assolir els 270.000 euros al mercat negre. El Ministeri per a la Transició
La setmana que ve arrenca una nova edició del Deprop, el cicle de teatre en petit format del Morell. En total, presentarà sis muntatges de disciplines diver ses i per a diferents tipus de pú blic que passaran per l’escenari del Teatre Auditori amb dues propostes que s’inclouen en el Festival de pop, rock i folk Ac cents i una que s’emmarca en el Festival de Teatre de Titelles Guant. El tret de sortida serà el 8 d’octubre a les 20 hores, amb
no per crear ne de nous», va concloure.
La proposta del regidor d’Hi senda, que es presentarà en un proper plenari, planteja propos tes de modificació en sis de les ordenances, basades en qüesti ons de caràcter tècnic i jurídic.
Com a novetats més destacables, a partir de l’1 de gener els hotels i càmpings podran acollir se a la bonificació del 50% per instal· lació de plaques fotovoltaiques per a autoconsum, amb les ma teixes limitacions establertes per a les naus en zona industrial.
També s’aplicarà una boni ficació de l’Impost d’Activitats Econòmiques per a les empreses que incrementin plantilla en els centres de treball de Cambrils. Tanmateix, les zones de càrrega de vehicles elèctrics passaran a considerar se zona blava i, per
Ecològica, com a autoritat ad ministrativa del conveni CITES, ha alliberat els exemplars inter vinguts al delta de l’Ebre, amb la col·laboració del centre de l’IR TA de la Ràpita, que n’ha garan tit la supervivència abans de la posterior devolució al medi. La finalització de les restriccions de vols de passatgers arran de la pandèmia de covid 19 i la repre sa del trànsit aeri ha permès que organitzacions criminals hagin tornat a l’activitat d’exportació il·legal amb l’enviament d’an gules camuflades a l’equipatge i utilitzant maletes condicio nades amb bosses injectades d’oxigen.
tant, les persones usuàries hau ran d’abonar la seva estada en les mateixes condicions que en qualsevol altra plaça d’aparca
ment de les mateixes caracte rístiques. El període de recollida de propostes es va iniciar el mes de juliol, i durant la tramitació
Els Mossos van detenir dos homes i una dona
Els Mossos d’Esquadra van de tenir dimarts dos homes i una dona, d’entre 42 i 47 anys, com a presumptes responsables d’una plantació de marihuana de grans dimensions en un xalet de luxe ocupat al Catllar. Els inves
10 diarimés 30/09/2022 CAMP DE TARRAGONA LA Poema inacabat de Lo Nostro. Dos més dos prendrà el relleu el 15 d’octubre a les 20 hores, un muntatge de la companyia Absents. El 21 d’octubre, a les 21 hores, serà el torn del pri mer dels espectacles inclosos en l’Accents, Libérica de Manel Fortià amb Antonio Lizana. El dia 5 aterrarà al municipi Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic i el punt final al cicle el posarà No vos lobos, el 20 de novembre a les 12 hores.
tigadors van tenir coneixement de la seva existència a principis d’estiu. De la casa, ocupada per un grup de persones i que hau ria estat modificada estructu ralment per la part de la façana, sortia una forta olor de cànna bis. Van constatar que totes les
es va comptar amb els partits de l’oposició, que van poder fer propostes, alguna de les quals ha estat acceptada, per tal de ser inclosa en la fase prèvia a les al· legacions, segons van explicar l’alcalde, Oliver Klein, i el regidor d’Hisenda, David Paul Chatelain ahir durant la roda de premsa de presentació de les ordenances fiscals de 2023.
finestres estaven abaixades, les portes tancades i els aparells d’aire funcionaven tot el dia. Durant l’escorcoll, els mossos van trobar 700 plantes en avan çat estat de creixement així com una arma de foc curta de 9mm carregada i amagada sota un co ixí. Els investigadors van trobar una segona arma tipus escope ta, munició, compressors d’aire condicionat, dotze ventiladors, 72 làmpades i diferents estris i material per al cultiu de mari huana. Tot i les tres detencions i el desmantellament de la plan tació interior, la investigació continua oberta i no es descar ten noves detencions.
L’ENHORABONA! Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. BaixosTeresa Llorens Royo
de costosEls usuaris de les zones de càrrega de vehicles pagaran l’estada com a zona blava S’aplicarà una bonificació de l’IAE a les empreses que incrementin la plantilla El regidor d’Hisenda, David Paul Chatelain, amb l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein. Les van reintroduir al delta de l’Ebre
Carles Cortés
Quan el 7 d’octubre de 2018 la Colla Vella dels Xiquets de Valls va aixecar el trofeu de guanya dora del 27è Concurs de Castells ningú s’hauria imaginat que per viure la següent edició caldria esperar quatre anys. Els rosats trencaven l’hegemonia dels Cas tellers de Vilafranca que havien guanyat les anteriors vuit edi cions consecutives i semblava que aleshores s’obria una nova etapa de domini al món caste ller. La temporada 2019 va servir per ratificar aquesta hegemonia vallenca, però la pandèmia de la covid 19 va impedir que arribés l’edició del Concurs 2020 per mesurar novament les forces en un duel directe.
Quatre anys després, com passa amb els Jocs Olímpics o el Mundial de Futbol per posar alguns exemples, torna la cita castellera més espectacular i enguany més esperada. Torna la competició, perquè algunes co lles volen guanyar, però aquesta edició també és la del retroba ment i les emocions. Moltes co lles han estat a Torredembarra o estaran a les dues jornades de la Tarraco Arena Plaça pel plaer de participar en una cita única al ca lendari, aixecant els millors cas tells possibles, convertint la cita en una gran festa i exterioritzant alguns dels valors que transmet el món casteller, com el treball en equip o la solidaritat.
El primer èxit de l’organitza ció és la presència de 41 colles (la Colla Jove de Castellers de Sitges va acabar renunciant a la seva participació quan ja s’ha via inscrit) quan fa uns mesos amb l’inici de la represa hi havia molts dubtes si es podria repetir el nombre de colles convidades, ja que el retorn a l’activitat ha es tat especialment complicat amb canalla que començava de zero o un retorn lent i progressiu de la massa castellera, tant als as sajos com a les diades. Tot i que el nivell casteller encara no està com el vam deixar abans de la pandèmia, tant en qualitat com en quantitat, moltes colles han sorprès per la seva evolució des de setembre de 2021, quan va començar la nova etapa del món dels castells. De fet, poca gent s’esperava arribar al nivell actu al, encara que cal remarcar que s’estan vivint diferents realitats en funció del nivell de la colla i la zona geogràfica.
Per quarta edició consecuti va el Concurs es divideix en tres jornades: la de Torredembarra, que es va celebrar diumenge pas sat i les dues a la Tarraco Arena Plaça, dissabte 1 d’octubre i diu menge 2 d’octubre. Els Nois de la Torre i els Castellers de Berga van guanyar exaequo al pavelló Sant Jordi de Torredembarra i succeeixen a la Colla Castelle ra de Figueres. Ara coneixerem qui succeirà a Xiquets de Reus i Moixiganguers d’Igualada i Colla Vella dels Xiquets de Valls, gua
El primer èxit de l’organització és la presència de 41 colles, quan només fa uns mesos hi havia molts dubtes. El retorn a l’activitat castellera ha estat lent, però moltes colles han sorprès per la seva ràpida evolució
nyadors de dissabte i diumenge respectivament l’any 2018.
Dissabte la competició es desplaça a la Tarraco Arena Pla ça on hi haurà 17 colles amb els Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers de Sant Cugat i els Marrecs de Salt com a grans as pirants al triomf. La clàssica de vuit (3de8, 4de8 i 2de7) podria ser la combinació guanyadora i caldrà veure si alguna colla as pira a més. No es podrà repetir enguany el castell de nou amb el que Moixiganguers d’Igualada i Xiquets de Reus van aconseguir la victòria l’any 2018.
Finalment, diumenge també a la TAP, es viurà un Concurs amb diferents punts de vista. La vic tòria està reservada a tres colles, Vella, Castellers de Vilafranca i Joves, i la resta tenen el gran rep te de superar se. Algunes amb la gamma extra com la Jove de Tarragona; altres amb castells de 9 com Xiquets de Tarragona, Castellers de Sants, Capgros sos de Mataró o Moixiganguers d’Igualada, i d’altres, fins i tot, amb castells inèdits al seu currí culum com la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. Un darrer grup de colles volen portar les seves millors actuacions de la represa. Tot plegat amb unes gra deries plenes que demostren que el Concurs està viu també entre els aficionats. No hem d’oblidar que les 4.784 entrades que es van posar a la venda es van exhaurir en 45 minuts.
Tot apunta que en aquestes dues jornades hi haurà més cas tells en ronda conjunta (dissabte per actuar en solitari s’ha de pro var el 3de8 o un castell superior i diumenge com a mínim el 4de9 amb folre) de manera que es reduirà la durada de l’esdeveni ment. L’any 2018, la jornada de dissabte va durar quatre hores i 30 minuts i la de diumenge gai rebé sis hores.
Pel que fa a la normativa a pla ça, dues grans novetats respecte a l’edició de 2018: s’invalida la norma de comptabilitzar només un castell carregat que va cre ar certa polèmica en la darrera edició del Concurs i els castells de 10 pisos puntuen més que els castells sense folre.
Tornen els dies més esperats per les colles participants a la 28 edició del Concurs de Castells. Resseguir els últims dies les se ves xarxes socials deixen entre veure que les ganes, la il·lusió i les emocions tornaran a plaça amb més intensitat que mai. Que continuï l’espectacle!
GERARD MARTÍCamisa:
Any
Camisa:
fundació:
Castellers de Cornellà
Sagals d’Osona
Xicots de Vilafranca
Nens del Vendrell
Castellers de Terrassa
Bordegassos de Vilanova
Xics de Granollers
Xiquets del Serrallo
C.C. Alt Maresme i Selva Marítima
Castellers de la Sagrada Família
Castellers de Sant Cugat
Castellers de la Vila de Gràcia
Colla Jove de Barcelona
Castellers de Lleida Marrecs de Salt
Colla Castellera de St Pere i St Pau
Castellers de Vilafranca
Moixiganguers d’Igualada
Castellers de Barcelona
Colla Joves Xiquets de Valls
Castellers de Sants
Castellers de Sabadell
Colla Vella dels Xiquets
Xiquets
Xiquets de
Colla Jove Xiquets
Capgrossos
Castell
2.475
2.315 2.555
2.680
Castell Carregat Descarregat
2D8SF 2.765 3.300
3D10FM 2.775 3.405 4D10FM 2.870 3.510 9D9F 3.190 3.670 2D9SM 2.915 3.705 2D10FMP 3.370 3.870 PD9FMP 3.480 4.000 3D9SF 3.250 4.130 4D10SM 3.350 4.260
Primera ronda Segona ronda Tercera ronda Quarta ronda Cinquena ronda Total punts Castell Punts Castell Punts Castell Punts Castell Punts Castell Punts Primera ronda Segona ronda Tercera ronda Quarta ronda Cinquena ronda Total punts Castell Punts Castell Punts Castell Punts Castell Punts Castell PuntsDes que va co mençar la tem porada 2022, el cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Albert Martínez, te nia clar que havien de ser especialment competitius en quatre dia des concretes del calendari.
Havien d’in tentar ser els millors a Sant Fèlix, Santa Tecla – el Primer Diumenge, Concurs i Santa Úrsula. Aquestes actuaci ons estaven marcades en vermell i eren els dies triats per portar els
grans objectius. Les altres diades de l’any servirien per arribar de la millor ma nera als grans moments, encara que això pogués suposar te nir un ritme diferent res pecte altres colles com els Castellers de Vilafran ca i que algú tingués la sensació que quedaven per darrere. Dit i fet, tot i que durant la temporada han sorgit diferents entrebancs que han anat endarrerint la seva preparació.
El 2de8 sense folre podria convertir-se en el castell de sortida de la Vella de Valls a la TAP aquest diumenge
El primer objectiu passava per assolir amb normalitat els cas tells de nou, que van arribar per Completes i per Sant Joan dei xant entreveure que el camí triat podria ser el correcte, encara que el 4de9 amb folre i el 4de8 amb el pilar carregats mostraven els primers símptomes que les coses no serien fàcils i que qualsevol comparativa amb la prepandè mia seria un error. Durant el mes de juliol amb prou feines es va poder repetir el 3de9 amb folre a Altafulla i Vilallonga i els rosats es tornaven a plantar a la plaça del Blat, per la Firagost, amb la intenció de culminar els dos cas
tells bàsics de nou en una ma teixa actuació. I ho van fer.
Més castells de nou a la Bisbal del Penedès (amb una ensope gada inesperada amb el 3de9 amb folre) i a Vilafranca del Pe nedès per l’aniversari de Xicots van portar a la Vella al primer gran salt de qualitat al Catllar amb l’intent de gamma extra, 2de9 amb folre i manilles, que va quedar carregat. La colla es presentava a Sant Fèlix amb la necessitat d’ensenyar més es tructures, però amb els castells bàsics de nou consolidats. Van treure l’orgull, ja que després d’ensopegar amb el 2de9 que havien carregat al Catllar tres dies abans, van carregar el pri mer 2de8 sense folre de la re
presa que va presentar una molt bona imatge. Aquell dia, però, els Verds i la Joves van fer millor ac tuació i es van regenerar alguns dubtes. El mes de setembre, el pilar de 8 amb folre i manilles descarregat per la Diada Nacio nal i el 2de8 sense folre comple tat a Santa Tecla – el Primer Diu menge van ser dues injeccions de moral necessàries per encarar el Concurs on la Colla Vella dels Xiquets de Valls només té al cap guanyar. Les darreres setmanes ha intensificat la feina amb el 2de8 sense folre, que podria con vertir se amb el castell de sortida a la TAP; el 4de9 sense folre que van arribar a dominar gairebé a la perfecció en la prepandèmia i tot apunta que serà una altra
peça clau a la seva combinació per aconseguir la victòria; el 3de10 amb folre i manilles, que van carregar per última vegada pel Concurs 2018 i, fins i tot, el 3de9 sense folre, que podria sor tir a plaça en cas de necessitat. Un altre castell està en cartera, el 4de9 amb folre i pilar, que els rosats van intentar a Tarragona, però només entraria en la com binació per guanyar si les altres colles fallen en els seus objectius perquè tot apunta que els cas tells sense folre i els de 10 seran els grans protagonistes. Com han anunciat durant les darreres set manes a les seves xarxes socials
la Vella té #ganesdeConcurs i se gurament, per ser més exactes, té #ganesderevalidarelConcurs
GERARD MARTÍCastells sense folre (2de8 i 4de9) i 3de10 amb folre i manilles són les seves cartes, tot i que també ha assajat el 3de9 sense folre
Si la Colla Vella dels Xiquets de Valls té ganes de Concurs per revalidar el títol de gua nyadors, els Castellers de Vilafranca tenen ganes de Concurs per recuperar una victò ria que van aconseguir vuit edicions consecutives
entre 2002 i 2016. Aquesta sensació ja la van viure després de guanyar els anys 1996 i 1998, ja que l’any 2000 el trofeu va ser pels rosats i els verds van iniciar dos anys després la seva ratxa triomfal. L’ambició penedesenca és indis cutible i enguany s’ha reforçat amb el seu cap de colla, Sisco Be net, que ha recollit el testimoni de l’esperit competitiu de la seva agrupació. Quan les autoritats sanitàries van permetre assajar en grups reduïts va convocar els seus castellers en diferents grups; quan va començar la re presa va ambicionar el castell de nou per Tots Sants 2021, en cara que finalment no va arri bar i aquesta temporada des del primer dia ha portat a la colla a registres que poca gent podia imaginar fa un any.
La primera diada on els Cas tellers de Vilafranca van mostrar les seves credencials de cara a la temporada 2022 va ser al Pla
de la Seu a Tar ragona. Aquell primer cap de setmana de juliol van estrenar tres castells: 4de9 amb folre, 3de9 amb folre i pi lar de 8 amb folre i mani lles, davant la sorpresa i admiració generalitzada del món cas teller.
Gairebé des de la pri mera actuació han marcat el ritme capdavanter del món cas teller i durant les següents actua cions es van dedicar a consolidar els castells de nou. Altafulla, Llo ret de Mar i Les Santes de Mataró van ser el preludi d’un nou pas endavant, ja que a Vilanova i la Geltrú per Les Neus, van tornar a brillar amb un altre gamma extra, el 2de9 amb folre i mani lles. Aquesta vegada el castell va quedar carregat i, encara que la sensació va ser que estava a prop de descarregar se, en altres actuacions de l’any els ha donat problemes.
El mes d’agost va tenir tres pics destacats previs a Sant Fèlix on novament els Verds van voler imposar se, fins i tot, amb nove tats «sorprenents». A la Bisbal del Penedès van voler repetir els dos castells emmanillats. Mentre el dos el descarregaven després d’una feina titànica, el pilar va caure. Un toc d’atenció que no
Arriben a la TAP amb un ampli ventall d’estructures treballades: dos castells de 10, dos sense folre i dos més amb agulla
va arronsar a la colla, ja que al Catllar es va presentar amb el 5de9 amb folre, un castell que històricament no havia estat dels habituals dels Castellers de Vila franca. Era el preludi de la seva festa major on van arribar amb un altre ensurt a causa de la cai guda del 4de9 amb folre i agulla a l’Arboç. Tot i alguna incertesa, el 30 d’agost van signar la millor actuació de la temporada en una diada que perfectament s’hauria pogut fer abans de la pandèmia on destaca el castell de 10 carre gat.
Els Verds arriben al Concurs després de repetir a Tarragona per Santa Tecla – el Primer Diu menge els dos castells emmani llats i es presenten a la Tarraco Arena Plaça amb un ampli ven tall d’estructures treballades: els dos castells de 10, els dos castells sense folre i els dos castells amb l’agulla. Fins i tot han tastat el 3 de 9 sense folre. La gran virtut dels Castellers de Vilafranca és la feina acumulada durant els últims mesos a l’assaig i l’àmplia gamma de castells que plante gen, però el seu hàndicap és que dels set castells plantejats fins el moment no n’han pogut descar regar. Per mèrits durant la tem porada són els favorits, tot i que ells es volen treure l’etiqueta que traspassen als vigents guanya dors, la Colla Vella.
El
Per gaudir d’unes jornades com les del Concurs de Castells, on la cultura i els valors com l’es forç, l’amistat i la resiliència són la bandera d’un espectacle impressionant arreu del món, triem un Cava Reserva. El Cava, tan característic del nostre ter ritori, és perfecte tant per gau dir de l’esdeveniment i veure les colles com per a celebrar a la fi de la jornada.
Per l’ocasió, una recomana
cava Castell d’Or Brut Imperial, elegant, equilibrat, i amb una delicada complexitat aromàtica que li aporta més de 22 mesos de criança. Ela borat amb un cupatge de les varietats Xarel·lo, Macabeu, Parellada i Chardonnay és ideal per maridar amb marisc, com per exemple unes gambes a la graella. Marisc i cava són una combinació a l’alçada d’uns dies de celebració com aquests.
ció
és especialista en els castells sense folre i si fa els tres que té en cartera pot lluitar per la victòria
3d9f
Diada
5d8
Carles Cortés Quan arriben els grans campionats esportius tot hom té més o menys clar qui són els favorits, qui són els aspi rants o qui està lluny de poder gua nyar. I sem pre apareix el tapat, aquell que tens clar que pot gua nyar si ho fa molt bé per què ha ensenyat cartes i té expe riència per fer ho. Al Concurs de Castells és la Colla Joves Xiquets de Valls. Durant la temporada ha ensenyat cartes com el 2de8 sense folre, ha treballat els altres castells sense folre, va carregar el 5de9 amb folre i té l’experiència d’haver guanyat el certamen du rant els anys 90. Tot i que aque lles victòries queden lluny, si la Joves s’hi posa, podria deixar de ser la tapada, per ser també fa vorita.
30/08/2022
10/09/2022
25/09/2022
Tot plegat després d’una tem porada on la colla ha marcat el seu camí habitual i una rutina a l’hora d’anar progressant clàs sica durant els darrers anys. Li agrada mirar als costats, li agra da saber com estan les altres co lles, però la Joves té clars els seus punts forts i els seus punts dèbils i els seus caps de colla gestionen el diada a diada amb aquestes experiències. L’actual, Pere Rico, sabia clar des d’un bon inici quin castell podria servir perquè arri bessin tots els altres i l’ha portat gairebé a totes les places: el 5de8. L’11 de juny ja el va ensenyar a la Diada del Pati i es presenta al Concurs amb 15 descarregats, sis
2022
més que la Colla Vella i els Mi nyons de Terras sa. Sembla molt evident que el 5de9 amb folre podria ser el seu cas tell de sortida a la Tarraco Arena Plaça i més tenint en compte que ja el van carre gar per Sant Fèlix. Aquell 30 d’agost re cuperaven un castell que no feien des de 2018 i ara el repte és descarregar lo, cosa que no fan precisament des del Concurs de Castells 2016.
Però, per aspirar a guanyar, la Joves necessita els castells sense folre i en això té castellers i caste lleres de tronc que en són espe cialistes. La primera gran carta és el 2de8 sense folre, que en la pre pandèmia van arribar a dominar i van ensenyar diverses vegades. En la post pandèmia el van ense nyar el 10 de setembre per l’ac tuació de la Diada Nacional i va generar certa polèmica perquè la colla el dona per carregat, però algunes imatges generes certs dubtes sobre la posició final de l’enxaneta a l’hora de fer l’enca valcada per coronar el castell. En tot cas, descarregar lo a la TAP els dona possibilitats de victòria. El tercer gran castell podria ser el 4de9 sense folre. Aquest 2022 la Joves de Valls ha descarregat nou castells bàsics de 9 sumant el 3de9 amb folre (més un carre gat) i el 4de9 amb folre. Però els castells sense folre són històries diferents i les darreres setmanes han intensificat la tecnificació de l’estructura per poder lo con
Per aspirar a guanyar, la Joves necessita els castells sense folre i, en això, té castellers i castelleres que en són especialistes
vertir també en una carta gua nyadora. Però no és l’última! Si, a mesura que avança la cita a la TAP, les aspiracions de quedar primers són reals, podria apa rèixer el convidat estrella de la jornada, el 3de9 sense folre. El coneixen perfectament després de carregar lo per Santa Úrsula 2019 i també podria entrar en el seu joc de cartes. És una aposta arriscada per a ells i per a totes les colles, però carregar el gran mite dels castells (que encara no s’ha descarregat) els pot portar la victòria.
La Colla Joves Xiquets de Valls gairebé sempre és la tapa da i quan arriben les grans cites sempre apareix o, com a mínim, intenta estar a l’altura dels rep tes de les altres colles. Després la feina prèvia pot tenir recompen sa, com Santa Úrsula 2019, o no, com al Concurs 2018.
5de9 amb folre de la Joves de Valls, carregat a la Diada de Sant Fèlix, el passat 30 d’agost.La Colla Jove
Xiquets de Tar ragona és una de les caps de sèrie del Concurs de Castells, però no aspira a la victòria. Ho saben sobra dament i no els preocupa, perquè la cita s’ha convertit per a ells en un repte ma júscul: volen recuperar la gamma extra. Fer el 2de9 amb folre i manilles o el 9de8 és una victòria incontestable, perquè segurament si el mes de maig es fa una enquesta entre la gent present al local d’assaig un di marts o un divendres poques persones ho haurien pronosticat i, qui ho hagués fet, seria més com un atac d’orgull de colla que com una realitat possible.
Entre les colles grans, la Jove va notar especialment la pan dèmia en el retorn als assajos. Molta menys gent del que era habitual, una renovació impor tant dels troncs i una canalla nova, com els passava a la resta de colles, van influir en un inici de temporada on es van crear certs dubtes perquè els primers castells de vuit van ser realment treballats. Calia consolidar los i els van repetir en places on his tòricament havien fet més, però era el pas previ necessari a un canvi de xip espectacular que
va arribar a finals de juliol per Les Neus a Vilanova i la Geltrú.
El 30 de ju liol la Jove va fer un pas esperat amb el 4de9 amb folre, que va mostrar una solvència que, fins i tot, dins la matei xa agrupació va sorpren dre. Va ser el click que va rellançar los exteriorment i també de mane ra interna perquè, a poc a poc, s’anava convertint en aquella colla que arrossegava desenes i desenes de camises que faciliten els nous passos. Aquell dia a Vi lanova van acompanyar el castell de 9 amb el 7de8 i el 3de8, que progressivament han anat mar xant de les seves grans cites. Per Sant Magí, el doblet de nou. Al Catllar i l’Arboç, el doblet de nou més el 2de8 amb folre. I per San ta Tecla – el Primer Diumenge, el doblet de nou més el 5de8. Esca lada progressiva i especialment controlada.
Ara, arriba el gran pas. S’estava treballant perquè pogués arribar per les festes de Santa Tecla, però finalment al programa previst no anava la gamma extra i cal remar car, a més, que la diada del 23 de setembre es va suspendre. Una setmana més d’assaig per rema tar la feina que s’ha de veure a la Tarraco Arena Plaça. Sembla clar
La Jove de Tarragona apostarà pels dos bàsics de nou i pel 2de9 amb folre i manilles. També han estat treballant el 9de8, però, potser el reserven per Santa Teresa al Vendrell
que la Jove apostarà al certamen pels dos castells bàsics de nou i pel 2de9 amb folre i manilles i només falta veure per quin ordre els ensenyarà. Per ells és un cas tell límit tenint en compte les di ficultats que sempre han tingut amb les estructures de dos. En tenen dos de descarregats al seu historial (l’últim per Santa Tecla 2017) i dos de carregats (el darrer va ser per Sant Magí 2018). Tam bé està treballant durant les dar reres setmanes el 9de8, però, en funció de l’evolució del concurs, se’l podrien guardar per a l’actu ació de dues setmanes després per intentar lo a la plaça Vella del Vendrell per Santa Teresa.
Per a la Colla Jove Xiquets de Tarragona aquesta temporada 2022 havia de ser una transició cap al futur amb les novetats que ha presentat a molts dels troncs dels castells, però ha tingut la ca pacitat de ser pacient (en especi al durant les primeres setmanes) i ha tingut els seus fruits. Sense la pressió d’haver d’estar al nivell de la Vella, la Joves o els Verds, dona la sensació que està llau rant el futur. Ara caldrà veure si el 2023 torna a ser aquella colla que aspirava, fins i tot, als cas tells de 10. Però, per això, encara falta. Ara, el Concurs.
GERARD MARTÍ dels del Cos del Bou descarregat a la diada del Primer Diumenge de SantaHi ha qui diu que la gràcia dels castells és que cauen, perquè, si tots es descarreguessin, no tin dria massa sentit el treball previ i les actuacions. Però les caigu des condicionen i aquesta tem porada els Xiquets de Reus han rebut massa càstig. Després d’un inici de temporada que seguia els plans previstos pels dos caps de colla, una ensopegada a Igualada va dificultar el camí posterior i una segona caiguda per les fes tes de Misericòrdia condiciona el seu paper al Concurs. Els reu sencs no han tingut, perquè els riscos estaven controlats i mai es va voler estirar més el braç que la màniga.
Quan va començar la represa el setembre de 2021 els Xiquets van tenir la capacitat de portar a plaça tres castells de gamma alta de set, entre ells el 2de7, una estructura que poques colles estaven capacitades per portar a plaça en aquell moment de re torn. Feia preveure que amb la
nova temporada la colla podria continuar la seva progressió i així va ser perquè el mes de juny de 2022 ja consolida ven aquesta gamma alta de set i com pletaven amb èxit el primer atac al 4de8 per les festes locals de Sant Pere. Un mes després, per Santa Anna, rubricaven la progressió amb el 3de8. Es com pletava aquest primer tram de la temporada amb tots els castells importants descarregats, excep te un intent desmuntat de 4de7 amb l’agulla. Però a finals d’agost a la Festa Major d’Igualada, quan semblava que es tornava a fer un pas endavant, una mala caigu
da amb el 3de8 després de carre gar lo va deixar tocada la colla.
En aquella mateixa ac tuació havien descarregat prèviament el 4de8 i el primer 2de8 amb folre de la temporada, però el final va ser cruel amb la caigu da.
Lluny de desistir amb els castells de vuit, la colla es va fer forta i tres setmanes després van tornar a fer el 4de8 a Altafulla. També Misericòrdia va tenir el seu cas tell de vuit, novament el 4de8, però aleshores una altra caiguda tornava a colpejar a la colla. En la tradicional actuació al Santuari del 25 de setembre, el 4de8 que
La clàssica de vuit (3de8, 4de8, 2de7) seria un èxit i caldrà veure si tenen confiança de provar alguna cosa més
dava només carregat i provocava una altra mala caiguda.
Ara arriben al Concurs de Tar ragona amb ganes de fer nova ment castells de vuit, però caldrà confirmar si els retocs que s’ha gin fet en els últims assajos arri ben a temps. La clàssica de vuit (3de8, 4de8, 2de7) ja seria un èxit donades les circumstàncies que han viscut durant l’últim mes i caldrà veure si estan temps i amb confiança de provar alguna cosa més. Possiblement, els Xiquets de Reus, que en l’última edició del Concurs van guanyar la jor nada de dissabte exaequo amb els Moixiganguers d’Igualada, es mereixien tornar a la Tarraco Arena Plaça amb més capacitat de maniobra i menys adolorits tan física com mentalment per les caigudes.
Els Xiquets de Tarragona arriben eufòrics i molt motivats al Con curs, perquè els castells bandera han arribat aquesta temporada 2022. I ho han fet en moments clau i de certa pressió per allò de jugar a casa. La diada de Sant Magí el mes d’agost va servir per ensenyar el 5de8 i la de Santa Tecla – el Primer Diumenge va servir per recuperar el 3de9 amb folre, que no descarregaven des de feia quatre anys. Els va faltar poder dibuixar el 4de9 amb folre per Santa Tecla, el 23 de setem bre, però, la pluja ho va impedir, de manera que s’ha convertit en el gran objectiu per diumenge. Volen novament la tripleta mà gica.
El seu cap de colla, Alfredo González, ha portat de manera brillant una temporada extrema dament complicada, ja no només per la dificultat del retorn a l’ac tivitat, sinó perquè han tingut pedres al camí i les ha esquivat de la millor manera: calma i seny.
Calma per redreçar la situació amb caigudes quan es volien superar nous límits i seny quan l’alegria de la colla de mana més.
Els dos anys de pandèmia havien frus trat les seves expectatives d’assolir ho abans i per això és se gurament el Xiquet més feliç.
Com la majoria de les colles del nivell dels Xiquets, els primers objec tius de l’any eren els castells bà sics de vuit i el 2de7 i van superar la prova amb nota. És el mínim que se’ls podia demanar. A partir d’aquí, tot eren millores després d’un 2019 per oblidar. Però, el primer pas, el 2de8 amb folre, va arribar amb ensopegada perquè
només es va poder car regar al Pla de la Seu a principis de juliol. Lluny de caure en la frustració, la colla va fer un pas enre re per fer ne dos endavant durant la di ada de Sant Magí perquè no només van descar regar lo, sinó que li van afegir el 5de8, la gran bèstia negra durant l’any 2019.
La colla tornava a agafar el to i sobretot la confiança, que es va ratificar a Torredembarra per Santa Rosalia, a la Diada Nacio nal a Tarragona i especialment a Tarragona el 18 de setembre, en la diada del Primer Diumenge. El 3de9 amb folre de les fes tes de Santa Tecla va ser un èxit col·lectiu regat amb llàgrimes
El 3de9 amb folre i, sobretot, el 4de9 amb folre, són els grans objectius del Concurs pels matalassers, que han agafat confiança especialment en les últimes diades
d’emoció de moltes de les per sones de la colla, però van ser es pecials per al seu cap tècnic que havia transmès il·lusió durant tota la temporada i sobretot la tranquil·litat necessària per as solir el castell de nou. No s’acaba aquí. El mateix que han fet du rant l’any amb el 2de8f i el 5de8, toca fer ho ara amb aquest 3de9 amb folre i sobretot, amb el 4de9 amb folre, que serà el gran ob jectiu del Concurs. Quatre anys després al mateix escenari volen repetir la tripleta. Després, fins i tot, encara els quedarà alguna altra oportunitat per repetir o millorar, com per exemple, la diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès.
3de9f dels Xiquets en la diada del Primer Diumenge. GERARD MARTÍNi la persona més optimista de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau s’hauria imaginat fa tres, quatre o cinc anys que un dia la colla participaria en la jor nada de diumenge del Concurs de Castells. La progressió de les últimes temporades, sobretot a partir de la consolidació del 2de7, ha estat meteòrica i s’ha guanyat de ple dret la possibilitat d’estar entre les dotze millors colles del país. Quan la megafonia de la Tarraco Arena Plaça anunciï «fa la seva entrada a plaça la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau...» ja serà un èxit i tot el que vingui després serà un premi o un regal extra. La seva contro lada ambició els porta a provar nous reptes.
A principis de temporada al guna veu apuntava la possibilitat que la colla pogués accedir al dia gran del món dels castells, però, per assolir ho, havien de descar regar diverses vegades castells com el 2de7, el pilar de 6 o el
3de8 abans del 31 d’agost. Dit i fet.
El mes de maig ja van anar a buscar el primer i es planten a la TAP amb nou descarregats, la colla del món casteller que n’ha fet més junta ment amb els Xiquets de Reus. El mes d’agost era el moment dels dos castells bàsics de vuit i el pilar.
Primer el 3de8 que van estrenar a Vilafranca del Penedès i van repetir dues vegades més en una setmana (festes de Sant Roc al Cos del Bou i Sant Magí); després el 4de8, que estrenaven preci sament per la festa major petita de Tarragona i entremig el pilar de 6, que han portat a plaça cinc
vegades (quatre descarregat i un carregat). La sus pensió de la diada de Santa Te cla va ser un contratemps, perquè volien provar el pilar de 7 amb folre o el 3de8 amb l’agulla. No volien arribar al Concurs amb la pres sió d’haver d’estrenar dos castells nous, però les circumstànci es climatològiques els han impe dit tastar los prèviament.
La feina de la temporada ja està feta, però tenen ganes d’es trenar aquests castells i ser tam bé protagonistes diumenge. Molt probablement començaran amb el 3de8 i a partir d’aquí les estre nes de la temporada (2de8 amb
A principis de temporada, començava a veure’s la possibilitat que la colla accedís al dia gran dels castells i després de repetir el 2de7, el pilar de 6 o el 3de8, finalment ho han aconseguit
folre) o del seu historial (3de8 amb l’agulla). Sempre tindran en cartera el 4de8, el 2de7 i el pilar de 6 i, fins i tot, el pilar de 7 amb folre, tot i que l’escenari no és el millor per provar un pilar com aquest que s’ha intentat tres ve gades al Concurs de Castells de Tarragona i no s’ha descarregat mai. L’han carregat la Vella i els Nens i el van intentar els Sagals d’Osona. Amb aquest programa de castells haurien aspirat a gua nyar la jornada de dissabte del Concurs, on han participat en les darreres edicions, però els mèrits propis els porten a intentar los davant les grans colles castelleres de Catalunya.
El 3de8 que van portar a les Cols per Sant Magí.Repassant la història moderna del Concurs de Castells, hi ha colles que han tin gut un idil·li especial amb la cita. Una d’elles són els Capgros sos de Mata ró, que van participar per prime ra vegada el 1998 assolint el setè lloc, el 2002 van ser tercers; el 2004 i el 2008, quarts; el 2012 hi van por tar el 2de9 amb folre i manilles i el 2018 van descarregar el seu últim 5de9 amb folre. Ara, no estan en aquest moment de la seva història i el seu programa no passa per la gamma extra i tampoc pels castells de nou.
18/09/2022
09/07/2022
Aquesta temporada no ha es tat fàcil, ja que els està costant retrobar se amb estructures que
en la prepandèmia feien amb assiduïtat i regu laritat. Tot i que ja van poder assolir el 4de8 al mes de maig i juny, la pro gressió no va ser l’esperada i el 3de8 per Les Santes va quedar no més carregat. Aquell dia va ser especial ment dur, ja que la pèrdua d’un casteller va colpejar a la colla en plena diada castellera. No va ser fins al 18 de setembre que van poder des carregar lo, obrint les portes a somiar en aquesta recta final de temporada amb el castell de nou, ja que tenen diverses actuacions de prestigi com Sant Narcís, Tots Sants o la Diada Mariona Galin do. La clàssica de vuit és l’actua ció més previsible a la TAP, sense descartar el 3de9 amb folre que
A Esplugues van descarregar el primer 3de8 de la temporada.
està l’horitzó, treballant se al lo cal d’assaig i pendent de quin és el millor dia per portar lo a plaça.
Carles Cortés La trajectòria dels Cas tellers de Sants aques ta temporada ha estat gairebé im maculada, excepte amb el 3de8 que els ha fet tre ballar fins a consolidar lo com si han aconseguit amb el 4de8. Els Borinots són una de les colles que estan lluny del nivell que li vam veure abans d’arribar a la pandèmia i no han volgut anar amb presses. La feina amb el 4de8 va donar els fruits ben aviat i ja durant el mes de juny el van ensenyar en dife rents places, mentre el 3de8 va arribar el mes de juliol abans de marxar de vacances. Van fer dos intents desmuntats a Vilassar a finals de juny i a Sant Cugat del Vallès, el 3 de juliol, ja el van des
carregar. També aquell dia van completar el 2de7.
Durant el segon tram de la tem porada els objectius passaven per seguir consolidant aquests cas tells fins que els van descarregar junts en la Festa Major d’Esplugues de Llobregat el 18 de se tembre i van repetir per la diada de La Mercè a la plaça Sant Jaume. El Concurs serà una bona oportunitat per comprovar si els Castellers de Sants poden fer un altre pas en la seva trajectòria de temporada. Castells com el 2de8 amb folre o el 4de9 amb folre estarien en cartera per provar a Tarragona o en alguna de les sis actuaci ons que encara els quedaran en
En general, la pandèmia ha sacsejat a la gran ma joria de colles del món casteller, que han perdut gent als as sajos i a les actuacions, comportant una baixada del nivell en general, però hi ha excep cions com els Moixigan guers d’Igua lada que es planten al Concurs de Castells amb la possibilitat de fer la millor actuació de la seva història. L’inici de temporada va ser espectacular completant els castells bàsics de vuit i el 2de8 amb folre amb assiduïtat des del mes d’abril. Anaven emba lats i encara que van tenir algu na caiguda que els podria haver condicionat, el seu camí no es va aturar i en el retorn de les vacan
ces, per festa major el 28 d’agost, van descarregar també el 5de8. Aquest era el pas previ al castell de nou, que van fer ara fa uns dies a la Diada de Mi sericòrdia de Reus.
Des de principi de temporada tenien clar que el se güent pas és el 4de9 amb folre i el Concurs podria ser un bon moment per intentar lo. No l’han tastat mai i, de fet, aquesta temporada només completat fet les colles del G 5 (Verds, Vella, Jove, Joves, Minyons). En l’era moderna dels castells només 14 colles l’han fet i ara els Moixigan guers volen demostrar que estan preparats per fer un nou salt en la seva trajectòria. La història està del seu costat perquè els
primers 2de7, 9de7, 3de8 i 3de9 amb folre descarregats de la seva història els va fer al Concurs.
Carles Cortés
Una vegada més els Castellers de Sabadell participen en el Concurs de Castells en l’edició de diumenge re servada a les principals co lles del país, un fet del qual poques colles poden presumir més enllà de les aspirants al triomf o les de gamma ex tra. Els saba lluts sempre han apostat pel Concurs des de la seva primera presència l’any 2006. Sis anys després ja hi van portar el 5de8, el 2014 el 3de9 amb folre i en l’última edició van carregar el 4de9 amb folre.
Els seus números durant la re presa no arriben encara al nivell que tenien abans de 2020 i el seu objectiu se centra a poder inten tar castells de vuit a la Tarraco
Arena Plaça. Enguany han descarregat el 4de8, però encara no han pro vat el 3de8, mentre el 7d8 va que dar en intent
l’única vega da que el van provar a la Festa Major de Barberà del Vallès a principis de juliol.
Les cai gudes han dificultat la seva evolució i, fins i tot, en els últims assajos han tingut contratemps que els obliguen a fer canvis a les estructures per fer els cas tells. Aquesta nova edició del Concurs de Castells els arriba en un moment complicat de la temporada amb temps, però, per reconduir la, ja que l’allargaran fins al mes de novembre amb actuacions de nivell com la seva diada, l’actuació de tardor Sant
Cugat, la diada dels Castellers de la Vila de Gràcia o la Festa Major del Clot. el tram final d’aquest 2022, al gunes d’elles d’alt nivell com la Diada dels Minyons de Terrassa. Carles Cortés CAPGROSSOS DE MATARÓ GERARDEls últims dies han estat especialment productius per als Castellers de Bar celona que en la doble actuació de les festes de La Mercè han descarregat dues vegades la clàssica de vuit, 3de8, 4de8 i 2de7.
Aquesta és la principal aposta de la colla per al Concurs, tenint en compte que en el primer tram de la temporada els va costar asso lir els principals objectius. El pri mer 4de8 va ser pel seu aniver sari a principis del mes de juny i el primer 3de8 a finals de juliol a la Diada del Carro Gros que ells mateixos van organitzar uns dies abans de marxar de vacances. Un tram de temporada on tam bé van fer una bona feina amb el
La plaça de la Font acollirà demà a les 12 aquesta cita prèvia
2de7 amb la voluntat de poder li pujar un pis més. Ara en porten set descar regats i un carregat.
El Concurs de Castells és una bona oportuni tat per fer aquest salt de qualitat que dependrà de la presència de gent als assajos. Més enllà de la clàssica de vuit, el 2de8 amb folre o, fins i tot, el 4de9 amb folre podrien estar al seu programa, sempre que tin guin gent i feina avançada en les últimes proves. De fet, en l’últi ma edició celebrada l’any 2018 aquests dos castells van acom panyar el 3de8 en les seves actu ació que els va servir per acabar a l’onzena posició. Si no arriben a temps, els Castellers de Bar celona encara tindran un parell
d’actuacions posteriorment per poder fer realitat a plaça aquest treball al local d’assaig.
La triple jornada del Concurs de Castells es complementa des de l’any 2016 amb la Diada Inter nacional, que serveix d’aperitiu per a l’inici de l’espectacle a la Tarragona Arena Plaça. Demà dissabte, a partir de les 12 hores, la plaça de la Font acull a cinc colles que arribaran des de dife rents punts d’Europa: Castellers d’Andorra, Colla Castellera de Madrid, Castellers of London, Castellers de París i Xiquets de Copenhaguen. Totes elles s’han plantejat l’objectiu de portar castells de sis, gràcies també a les seves colles padrines, que els ajudaran per assolir els seus objectius. Més enllà dels castells que s’hi podran veure, aquesta és una trobada que els serveix per fomentar el fet casteller als seus llocs d’origen i com a estímul per continuar a l’activitat i atreure nous castellers.
Els Castellers d’Andorra, fun dats el 2014, només han pogut fer enguany una actuació a la Festa Major del Poblenou de Barcelona on van descarregar el
4de6 i va fer dos intents desmun tats de 3de6.
La Colla Castellera de Madrid va néixer l’any 2017 i no és la primera vegada que està a Tarra gona. A més, ha visitat en altres ocasions Catalunya gràcies a l’in tercanvi amb algunes colles del Principat. Durant els últims anys ha completat la gamma alta de castells de sis.
Pel que fa als Castellers of London, van començar la seva activitat el 2015 i han sovinte jat els castells de sis i, fins i tot, el 3de6 amb l’agulla. Les seves colles padrines són la Jove de Tarragona, la Joves de Valls i els Castellers de Sant Cugat.
També el 2015 van néixer els Castellers de París que partici pen per tercera vegada en aques ta trobada. Entre els seus millors castells destaquen el 2de6 i el pilar de 5 per sota.
Finalment, hi participaran els Xiquets de Copenhaguen. La colla es va constituir l’any 2013 i va assolir el primer 3de6 del seu historial precisament a la trobada internacional que es va
El programa del Concurs de Castells inclou altres propostes, a banda de les tres jornades de competició, com per exemple una revetlla a la plaça dels Carros, dissabte o l’exposició virtual ‘90 anys. 90 imatges’, que commemora l’aniversari del certamen
celebrar en el marc del Concurs de 2018.
L’actuació de les colles interna cionals s’emmarca en les activi tats paral·leles del Concurs, que inclouen també una revetlla dis sabte a la nit a la plaça dels Car ros. A més, fins al 30 d’octubre es pot visitar al banc d’imatges castells.photo l’exposició virtual 90 anys. 90 imatges (1932-2022), que repassa amb 90 fotografies totes les edicions del Concurs de Castells de Tarragona.
Carles CortésEl 2de7 i el 5de7 serien els altres objectius en el seu programa de Concurs
Des de fa unes setmanes els Nens del Vendrell es tan deixant entreveure que el 4de8 està preparat per sortir del forn i sembla que el dissab te de Concurs podria ser el dia. Durant el mes de se tembre han tingut actua cions impor tants a Tor redembarra, Vilanova i la Geltrú i Reus on han ensenyat els castells de gamma alta de set com el 5de7 i el 4de7 de l’agulla que sempre han acompanyat del 4de7 per anar prenent les mides necessà ries de cara a l’assalt al castell de vuit. L’última vegada que el van provar va ser per Santa Teresa 2019, quan el van descarregar junt amb el 3de8 i el 2de7. Pre cisament aquest és l’objectiu en
aquesta recta final de temporada: recuperar la clàssica de vuit.
5d7 - 2d7 - 4d7a
Santa Anna al Vendrell 26/07/2022
4d7a - 2d7(C) - 3d7
Festa Major de Llorenç del Penedès 07/08/2022
4d7a - 2d7
Festa Major de Banyeres del Penedès 10/07/2022
Fins al moment, el 2de7 ha estat el millor cas tell dels Nens durant la represa que va comen çar el mes de setembre de 2021. El van estrenar a principis de juliol a la Festa Major de Banyeres del Penedès encara que només el van poder carregar. Uns dies després per Santa Anna el completaven a la plaça Vella, però no va tenir continuïtat per què a la Festa Major de Llorenç, el 7 d’agost, tornava a quedar carregat. Ara, al Concurs volen sumar 4de8 i 2de7 en una matei xa actuació, com a pas previ a la clàssica de vuit que estaria plan tejada per Santa Teresa. Una ve
El 2de7 ha estat el millor castell des de la represa.
gada més, el Concurs de Castells pot servir als Nens per fer un pas endavant en la seva trajectòria.
A la diada de Santa Te cla de 2019 i uns dies després a la Diada Bla va a princi pis del mes d’octubre, els Xiquets del Serrallo van estar a un pas de tocar el cel amb el 3de8. Van fer tres intents desmuntats, però va donar la sensació que el tenien a l’abast. La pandèmia va trastocar tota aquella feina i enguany van haver de comen çar gairebé de zero, en especial amb la canalla. Ja fa unes set manes que tornen a intensificar els assajos d’un castell que els il·lusiona especialment. Tenen clar que el punt de partida al Concurs han de ser els castells de gamma alta de set, com el 4de7 amb l’agulla o el 5de7, però
un cop assegurats els punts podria arribar el moment de tornar a as saltar el castell de vuit o al 2de7.
4d7a - 5d7 -
Sant Magí 19/08/2022
3d7 - 4d7 -
Festa Major de la Canonja 14/08/2022
4d7 -
Diada Nacional 11/09/2022
L’inici de temporada dels serra llencs va ser especialment dificultós, ja que ni per la diada de Sant Pere ni per la diada del Carme van poder arribar els castells de set i mig. Tant el 3de7 amb l’agulla com el 4de7 amb l’agulla es van quedar en intents desmuntats. Abans de Sant Magí, a la Festa Major de l a Canonja, ja van poder ne fer un i per la festa major de Tarra gona van completar la gamma alta de set sencera, estrenant el 5de7. Segurament, abans del Concurs els va faltar l’actuació de Santa Tecla, que es va suspen
5d7 que els serrallencs van portar a les Cols per Sant Magí.
dre per la pluja, per poder arribar amb més garanties a la cita de la Tarraco Arena Plaça.
NENS DEL VENDRELL GERARD MARTÍL’Ajuntament de Cambrils ha obert una convocatòria de subvencions per a la rehabi litació d’habitatges i edificis dins de la campanya Cambrils + bonica. Les sol·licituds es po den presentar fins al 31 d’oc tubre a través de la seu electrò nica: https://seu.cambrils.cat. Les bases i el formulari de la sol·licitud es poden descarre gar a través de l’enllaç https:// www.cambrils.cat/ca/serveis/ urbanisme/informacio-publi ca-d-urbanisme. Poden optar als ajuts les persones que ha gin realitzat actuacions d’ade quació, rehabilitació, manteni ment, conservació i millora de l’eficiència energètica durant l’any 2022 que hagin obtingut llicència d’obres i/o hagin pre sentat la comunicació prèvia d’obres l’any 2021 o l’any 2022.
Les actuacions subvenciona bles són la rehabilitació total de façanes o mitgeres entre edificacions consolidades, les obres per garantir l’estabilitat estructural o de la coberta, els treballs per dotar els immobles de les condicions mínimes d’habitabilitat, l’adequació de les instal·lacions d’aigua, gas canalitzat electricitat o saneja ment, les millores per facilitar l’accés o la mobilitat interior de l’habitatge, i les actuacions per augmentar l’eficiència energètica dels edificis. Per obtenir més informació, els interessats es poden adreçar a Urbanisme a través del correu urb@cambrils.cat o bé per te lèfon al 977 794 579 (OAC) o al 977 794 567 (Urbanisme).
SEGURETATL’expropietari de l’empresa Re serva de la Tierra, investigada per un presumpte frau d’am polles de vi, es va acollir, ahir al matí, al dret a no declarar. L’em presari Felipe Francisco G. no va respondre les preguntes del seu advocat ni del jutge d’instrucció número 3 de Reus que porta el procés judicial. El magistrat li va requerir que identifiqués la per sona que haurà de respondre en nom de les societats que integren Reserva de la Tierra. La resta de càrrecs de la companyia estan ci tats a declarar el 13 i 14 d’octubre. La denúncia contra Reserva de la Tierra la va interposar DOQ Prio rat, DO Terra Alta i DO Montsant, i s’hi van unir DO Tarragona i DO Catalunya per una possible falsi ficació en l’etiquetatge de 32 mi lions d’ampolles de vi.
La d’ahir va ser la primera declaració del procés judicial en el cas que investiga el presump te frau d’ampolles de vi que es va fer públic la tardor de l’any passat. L’empresa està acusada d’haver falsificat l’etiquetatge de milions d’ampolles de diver ses denominacions d’origen del territori. Reserva de la Tierra, segons les investigacions que han dut a terme els Mossos d’Es quadra, hauria comercialitzat entre el 2019 i el 2020 prop de 30 milions d’ampolles de les DO Tarragona, Catalunya, Priorat i
Montsant sense que els diferents consells reguladors les hagues sin certificat.
Inicialment, el judici, que s’es
tà duent a terme des dels jutjats reusencs, s’havia de celebrar fa tot just una setmana, però un assenyalament urgent d’un dels
advocats de les DO va obligar a posposar una setmana aquesta cita. D’aquí a dues setmanes, els dies 13 i 14 d’octubre, es preveu que se celebrin les declaracions a cinc persones més investigades. Es tracta d’antics càrrecs a l’em presa de les Borges del Camp que treballaven a Reserva de la Tierra quan suposadament es van dur a
terme les accions fraudulentes. Actualment, el cas no està sota secret de sumari.
D’altra banda, els actius de la companyia han estat comprats recentment per un fons d’inver sió després del concurs de credi tors que ha dut a terme el Jutjat Mercantil número 1 de Tarrago na.
Una investigació de l’any passat En un primer moment, els con sells reguladors de la DOQ Prio rat, DO Terra Alta i DO Montsant van interposar una denúncia a la qual més tard s’hi van adherir dues denominacions d’origen més, la DO Catalunya i la DO Tarragona. L’octubre de 2021, els Mossos d’Esquadra van interve nir fins a 750.000 ampolles de vi i 3,2 milions de distintius de garantia falsos en un operatiu contra l’empresa vitivinícola Re serva de la Tierra. Durant la in vestigació, iniciada l’any passat, el jutge va ordenar a quatre ca denes de supermercats a aturar la distribució i venda de vins de diferents marques afectades pel frau. Els Mossos calculen que, des del 2017, l’empresa hauria comercialitzat fraudulentament entre 8 i 10 milions d’ampolles de vi cada any. El procés judicial està obert pels presumptes delictes de falsificació, estafa i introduc ció al mercat d’una denominació d’origen.
ACN
Unes quaranta persones van participar ahir en el simulacre del Pla d’Emergència Nuclear Exterior a les Centrals Nuclears de Tarragona (PENTA), que es va fer per exercitar el desplega ment policial en cas d’accident nuclear a l’entorn de la central d’Ascó. En l’exercici, els mem bres del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), conjuntament amb els Mossos d’Esquadra i la Unitat Militar d’Emergències (UME), es van establir en quatre punts als termes municipals del Molar, Maials, la Fatarella i Móra la Nova per conèixer els llocs d’accés on es farien els controls
i per verificar l’equipament radi omètric. Els membres del Grup Radiològics també van formar els agents sobre l’ús de l’apli cació de control dosimètric per detectar les radiacions. L’exer cici va començar a primera hora del matí i es va allargar aproxi madament unes quatre hores. A més, també es van muntar ten des de campanya de la UME en els diferents punts de controls.
L’objectiu del PENTA és evitar o almenys reduir els efectes ad versos de les radiacions ionit zants sobre la població en cas d’accident nuclear a les instal· lacions d’Ascó i Vandellòs.
«Hem entrenat el control
dosimètric del personal que ac tuaria en cas d’emergència. És molt important el simulacre per conèixer els punts de controls d’accessos, que ja estan definits, però és bo assajar i provar, i, en segon lloc, perquè tota persona
que actua en una emergència nuclear ha de saber la dosis que rep, per tant, el control dosimè tric és fonamental», va afirmar el cap d’àrea de la subdirecció d’Emergències i Protecció Física del CSN, Antonio Ortiz.
L’objectiu era exercitar el desplegament policialEn l’exercici van participar quartanta persones.
Cambrils obre la convocatòria de subvencions per rehabilitar habitatges
En dues setmanes, es preveu que se celebrin les declaracions a cinc investigats més
L’empresa va ser denunciada per diverses DO per un presumpte frau d’etiquetatge en les ampolles de vi ACNL’expropietari de Reserva de la Tierra, Felipe Francisco (a l’esquerra) i el seu advocat.
Els actius de l’empresa han estat comprats recentment per un fons d’inversió
Redacció L’arrencada del cicle de confe rències prèvies a les II Jornades Modernistes del Camp de Tar ragona, que se celebraran als Pallaresos, ha estat un èxit. La sala d’actes del Centre Jujol dels Pallaresos es va omplir de gom a gom per seguir l’acte de presen tació del cicle, que va incloure una conferència del director de la Càtedra Jujol de la UPC, Joan Mercadé.
El Jujol desconegut descobert pel doctor arquitecte i director de la Càtedra Jujol va encetar di mecres passat el cicle de quatre conferències sobre aquest artista polifacètic i sobre el Modernisme organitzades als Pallaresos. Una prèvia a les Segones Jornades de Recreació Historica Modernista al Camp de Tarragona Els Palla resos 1900, que es faran a la loca litat del 4 al 6 de novembre.
En la presentació de l’acte, l’al calde dels Pallaresos, Jordi Sans, va recordar «el gran èxit de les primeres Jornades Modernistes», que des del poble es van acollir «amb molta estima». El director de les jornades, Xavier Marcos, va agrair el suport de l’equip de govern i de la URV i va posar en valor la col·laboració, com a no vetat, amb la DO Tarragona, que ofereix un tast de vins a la finalit zació de cada conferència. Alho ra va destacar la figura de Merca dé, «una persona que obrirà les nostres ments i descarregarà tot el seu coneixement sobre Jujol».
Per la seva banda, el regidor de Cultura, Samuel Urbano, va fer esment a «l’èxit aclaparador de les primeres jornades» i al fet que la sala presentés un ple «es pectacular» per a la primera con ferència del cicle. Alhora, va res saltar la implicació de les entitats del municipi en les jornades i va avançar la implicació dels ajun taments de Tarragona i Reus en les jornades recreació d’enguany amb estand propi.
En aquest sentit va recalcar «el compromís amb el manifest jujo lià signat l’any passat» i com una inciativa «sorgida d’un municipi
molt petit ha arribat a municipis molt grans». Una vocació territo rial basada en buscar complici tats que també va ser destacada per la vicerectora de la URV, Car men Gómez, que va xifrar l’èxit de les jornades amb tan sols una edició completada «en dos factors essencials. El primer, la capacitat d’identificar elements patrimonials i posar los en va lor, amb l’encert de fer un plan tejament interdisciplinar amb conferències on hi caben des d’arquitectes a historiadors. I en segon lloc, entendre el patrimoni com un bé públic que cal preser
var per a transmete’l a generaci ons futures».
Mercadé va aconseguir fixar l’atenció del públic des del pri mer moment ajudat amb suport gràfic a l’hora d’explicar les raons per les quals una figura com Jujol ha estat en permanent segon pla fins i tot dins del món acadèmic. El torrenc va destacar en primer lloc el fet que «l’arquitectura a primers del segle passat era un art menor» i només es va popula ritzar gràcies a «l’aparició del tu risme». El catedràtic, tot seguit, va remarcar les figures que han posat en relleu l’obra de Jujol.
Redacció
L’Ajuntament de Constantí ha iniciat els treballs d’ampliació dels dos pipi cans existents actualment al municipi, i la construcció d’un nou pipi can que s’ubicarà al final del carrer La Coma. Es tracta d’una altra de les actuacions incloses en el gran pla d’inversions 2021 2024. Fa uns anys, el consistori va impulsar la construcció de dos espais exclusius per a gos sos al municipi. Es tracta de dos pipi can, un situat al Parc de Secà i l’altre al costat de la Plaça de la Generalitat. Davant l’augment del nombre d’usuaris es va observar que l’espai era
insuficient i s’ha decidit ampli ar la superfície de cada pipican, aprofitant per a introduir nous elements de mobiliari urbà com bancs de fusta i papereres metàl·liques amb dispensador de bosses, a més de nous equi paments com una font canina i un circuit d’iniciació caní, format per un conjunt d’estruc tures agility amb diferents jocs canins per a que el gos treballi diferents habilitats. A banda de l’ampliació d’aquests pipi cans, se n’instal·larà un de nou al fi nal del carrer La Coma, un espai on s’ha detectat que hi havia molts veïns que sortien a passe jar amb el gos.
Redacció / AMICLa teoria la tenim clara: la nete ja facial és el pas imprescindi ble per a lluir un cutis bonic. I això inclou desmaquillar se bé, clar. Però a l’hora de passar a la pràctica, i amb tantes opcions diferents del nostre abast, és normal que sorgeixin els dubtes del seu ús. Per això t’expliquem com usar els desmaquillants en funció de la seva textura.
Un dels productes que tenim
a l’abast són els gels. Cal apli car los sempre sobre el rostre humit. Estendre una gota de la grandària d’un cigró, fer un massatge delicat (sense fregar) i després aclarir. En general, convé evitar el contacte amb els ulls. Si preferim les textures tipus oli, hem de tenir en comp te que per a desmaquillar nos, dues gotes són suficients. S’ha d’aplicar sobre el rostre sec, els ulls i els llavis. Cal fer un mas
satge suau i en acabat, aclarir. En cas de tenir la pell molt seca, pot retirar se l’excés del pro ducte amb un disc de cotó.
Un dels clàssics són les cre mes i les llets. En aquest cas, la quantitat de producte ha de ser la d’una avellana. Ha d’esten dre’s sobre el rostre sec, els ulls i els llavis. Cal retirar el producte amb un disc de cotó. I no, no s’aclareix amb aigua.
En el cas d’utilitzar una escu ma, cal estendre la sempre so
bre el rostre humit, fer un mas satge delicat i després aclarir amb aigua. La dosi perfecta és la de la mida d’una nou, i convé evitar el contacte amb els ulls.
Una de les últimes revoluci ons cosmètiques són les aigües micel·lars. S’han d’aplicar sobre el rostre, els ulls i el coll, en sec, amb ajuda d’un disc de cotó, i mai amb les mans. No cal fre gar, sinó donar petits tocs, les micel·les s’encarreguen d’atra par la brutícia. Tampoc cal acla rir amb aigua.
Per últim, podem emprar tovalloletes. Tampoc cal uti litzar les sobre la pell humida. N’hi ha prou amb lliscar les pel rostre, sense fer massa pressió, ni fregar, per a eliminar el ma quillatge i la brutícia. No re quereixen aclarit i cal anar amb compte de tancar acuradament l’envàs després d’usar les.
Biotherm presenta Blue Retinol Serum. La seva tex tura, no enganxosa, deixa la pell nodrida. Actua sobre les arrugues per a obtenir un resultat jove i saludable.
El
teva nova perruqueria de confiança.
PROPOSTA El director de la Càtedra Jujol de la UPC, Joan Mercadé, va fer una xerrada al Centre Jujol CEDIDA La sala d’actes del Centre Jujol dels Pallaresos es va omplir de gom a gom. Una màquina treballant en un dels parcs que s’amplien.S’instal·laran estructures ‘agility’ amb jocs
Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarra gona encara aquest cap de set mana una nova prova de foc com a visitant. Aques ta és la tercera sortida de l’equip aquesta temporada i la segona a la Comunitat Valenciana, aques ta és per enfrontar a un dels equips més poderosos de la cate goria, l’Eldense.
L’equip valencià és un dels conjunts que acaben d’ascendir de la Segona Federació, però de la mateixa manera que l’Intercity, també és un dels que ha fet un gran projecte esportiu a cop de talonari. El president de l’equip és Pascual Pérez, també màxim accionista de la companyia de telefonia mòbil Finetwork. És un dels projectes més ambiciosos. Està encapçalat per Fer Estévez, entrenador que va ascendir al Badajoz a Segona Divisió fa dues temporades.
El conjunt d’Alacant no va te nir el millor inici de temporada. El primer duel el va perdre con tra la Real Sociedad B i el segon el va empatar a zero contra el Nu mància al Nuevo Pepico Amat, el seu estadi. No va trigar gaire a reaccionar, i és que els següents tres partits ha enllaçat una rat xa de tres victòries consecutives
Els jugadors de l’Eldense celebrant la victòria contra la Real Unión en l’últim partit al seu estadi.
no encaixa cap gol des de la primera jornada, quan va perdre contra la Real Sociedad B
deixant la porteria a zero. De fet, el conjunt d’Estévez només ha rebut dos gols en els cinc partits que s’han disputat i van ser a la primera jornada.
La defensa formada per Mi quel Núñez, fitxat del Badajoz, i de Diego González, provinent de l’Andorra, s’ha convertit en un
Juga contra el Barça demà a les 19.00 hores
Arnau Montreal Quesada
El CBT de Berni Álvarez co mença el seu camí a la lliga EBA demà al Pavelló del Serrallo contra el Barça a les 19.00 hores. Els cebetistes no arriben en les millors condicions i és que les lesions han dificultat el treball de l’equip durant tota la pretem porada. La gota que va fer ves sar el got va ser la lesió de Dani Tugores. El jugador més impor tant de l’equip, tant a nivell de joc com en la gestió del grup, es perdrà la temporada després de trencar se el lligament creuat anterior del genoll.
El tècnic blau, Berni Álva rez, es va mostrar preocupat
per l’estat de la plantilla perquè «Víctor Vinós no ha entrenat amb l’equip perquè la seva le sió s’allarga, Tugores estarà fora tota la temporada i Ndour no ha pogut entrenar per un problema burocràtic, a més, JJ Miguel tam bé està a l’espera del metge. Tot això fa que la temporada, d’en trada, sigui preocupant».
Amb l’ausència de Tugores, Berni no descarta incorporar un nou jugador: «No trobarem a algú com el Dani, és el líder de l’equip, però tenim pocs exteri ors i estem rastrejant el mercat.
Això sí, a hores d’ara, és difícil trobar a algú al mercat i més encara econòmicament, per les
El Nàstic, tot i que recupera a Marc Trilles, encara no podrà comptar amb Pol Domingo
dels grans murs de la competició. Però si hi ha algun altre perill en el seu equip que fa competència a la gran defensa, és la davante ra. L’Eldense de Fer Estévez juga amb un 4 2 3 1 marcat i gairebé és el mateix dels quatre partits.
El repte del Nàstic de deixar la porteria a zero el tindrà més
complicat amb Manu Nieto per banda esquerra, Fran Carnicer de mitjapunta, Jesús Clemente per la dreta i Mario Soberón com a principal referència. Tots ells van ser jugadors que la darrera temporada van destacar a la Pri mera Federació. De fet, el Nàstic va haver de patir dos d’ells. Manu Nieto va marcar dos gols en aquella tràgica nit de dimecres de la temporada passada quan el conjunt d’Agné va encaixar un 0 3 al Nou Estadi. D’altra banda, en l’últim partit que el Nàstic va disputar a Linarejos, Carnicer era
una de les referències del Linares Deportivo i els grana van ser des bordats pel jugador. El seu da vanter estrella, Mario Soberón, va marcar nou gols la darrera temporada amb la SD Logroñés i, aquesta temporada, ja en porta dos. Jesús Clemente és el perill per banda dreta. També ha mar cat dos gols aquesta temporada.
L’Eldense és un equip que des taca per la seva contundència a les dues àrees. És difícil de mar car i, el mínim error defensiu, l’aprofiten per avançar se en el marcador. A nivell de plantilla, el valencià és un equip que hauria de lluitar per l’ascens directe a Segona Divisió i, de moment, és un dels equips que es troba en disputa només per darrere del Barça Atlètic i d’un sorprenent
El Nàstic de Raül Agné va aconseguir la primera victòria de la temporada la darrera setmana contra l’Amorebieta i arrossega dos partits deixant la porteria a zero després de l’empat contra el Calahorra. Els grana volen allar gar la ratxa trencant el gel també fora de casa. La darrera tempora da, la primera victòria a domicili no va arribar fins a la segona vol ta i els d’Agné busquen allargar les bones sensacions viscudes al Nou Estadi Costa Daurada per apropar se a la part alta de la ca tegoria.
D’una banda, per a l’enfron tament, l’equip grana tornarà a comptar amb la baixa de Pol Do mingo, amb lumbàlgia, i tampoc podrà estar assegut a la banqueta Raül Agné, que complirà el segon partit de sanció després de ser expulsat per protestar durant el duel contra el Calahorra. Això sí, d’altra banda, el conjunt tarra goní recupera a Marc Trilles i és en aquest punt on el cos tècnic haurà de decidir si mantenir la parella formada per Quintanilla i Josema, que va aconseguir la pri mera victòria de la temporada, o bé retornar a Trilles a la titu laritat en un enfrontament que es disputarà aquest diumenge, a les 12.00 hores, a l’estadi Nuevo Pepico Amat d’Elda.
nostres limitacions», va cloure. Demà, els blaus s’estrenen contra el Barça, guanyador de la lliga EBA i un equip molt domi nant. «En condicions normals nostres seria molt complicat guanyar los. És un conjunt que només ha perdut un partit en els últims dos anys. Ara, amb la
plantilla com la tenim, és pràcti cament una utopia», va destacar Berni, tot i que va assegurar que «sortirem a competir, la lliga és llarga i ara mateix estem sota mínims, però lluitarem fins al final». Per completar la planti lla el tècnic buscarà reforços en l’equip de Copa Catalunya.
CBT Imatge de l’últim partit del CBT a la Lliga Catalana EBA. ATLETISME 3330/09/2022 diarimés El Club Atletisme Vila seca ha organitzat, per a demà dissabte 1 d’octubre, l’11a edició de les 12 hores d’Atletisme, que tindrà lloc a la pista d’atletisme de l’Estadi Municipal de la vila. Per a ins criure’s a l’activitat, només cal aportar un quilo de menjar que anirà destinat al Banc d’Aliments de Vila seca. Redacció. FUTBOL Arriben les 12 hores d’Atletisme a Vila-seca La derrota podria ser un nou pas enrere per als d’Agné i buscaran el triomf contra una de les plantilles més potents de la categoria L’Eldense CA VILA SECAArnau Montreal Quesada El FC Ascó comença el seu pe riple a Primera Catalana aquest cap de setmana amb derbi con tra el Cambrils Unió. Després del seu descens la passada tem porada de Tercera Federació, els ebrencs han refet el projecte esportiu amb un nou equip di rectiu, amb la incorporació del tècnic Josep Ferré, conegut com Coco. Amb ell a la banqueta, as piren a classificar se, com a mí nim, a la Superlliga catalana, la nova categoria que començarà la pròxima temporada. El projecte va més enllà que l’ascens espor tiu i ha refet les bases del club per convertir lo en la referència del futbol base de les Terres de l’Ebre.
Germán Inglés, el que fou tècnic de l’equip, va fer el salt a la direcció esportiva i de la mà de Coco va iniciar un camí il· lusionant. «Vaig rebre la idea del club d’una proposta esportiva per connectar el futbol base i el primer equip. Tenim molts bons jugadors al territori i els hem de fer servir per nodrir el primer equip», va destacar Josep Ferré a Diari Més. L’objectiu està a l’ho ritzó i el camí s’ha de recórrer, però Coco va destacar que «a ni vell personal crec que el FC Ascó ha de ser un referent i en això tre ballarem. Sabem el que hem de fer i això comporta temps i dedi cació». Segons el tècnic, jugadors del primer equip també s’han
La connexió entre Germán Inglés i Josep Ferré ha sigut clau per formar el projecte
vinculat en les tasques d’entre nar a la base. D’aquesta manera, el FC Ascó vol convertir se en el mecanisme d’un rellotge, on to tes les peces del conjunt es mo guin les unes amb les altres i cre ïn un projecte arrelat al territori. El primer pas per tornar al FC Ascó a la categoria on es mereix ja ha començat. Aquesta tempo rada, segons va comentar Coco,
Redacció
L’Ampolla acollirà demà, 1 d’octubre, la cinquena regata puntuable per al Campionat de Catalunya de motos aquàtiques. Amb aquesta nova edició són més de quinze anys de presèn cia ininterrompuda en aquesta competició a la Porta del Delta i, per primer cop després de di verses temporades són tres les categories convocades: GP1, GP3 i F4. Això sí, totes estan defini des exclusivament per a motos de conducció dempeus, si bé la classe F4 està reservada per a pi lots sense palmarès.
A la categoria GP1, la que ad met més preparació tècnica de
les màquines, destaca amb 216 punts Álex Velasco, veterà pilot de Barcelona, seguit de Denis Munnikhuis amb 182,5 i de Joan Sevil, amb 162. Sevil també lide ra amb 242 punts la categoria GP3, on manté una aferrissada lluita amb Roger Pujol (208), se guits de Lucas Oliver amb 170. A la categoria F4, de pilots sense palmarès destaca David Rodrí guez, amb 244 punts, seguit del gironí Jordi Miquel (200). Tercer a la classificació provisional és Carlos Hidalgo amb 168 punts.
L’escenari de la cursa de l’Ampolla serà la cèntrica platja de les Avellanes, indret habitual d’aquesta competició els darrers
A nivell esportiu, el FC Ascó apunta a classificar-se per a la Superlliga Catalana
no tenen cap obligació per part del club de tornar a ascendir a Tercera Federació. S’entén que és complicat amb altres grans pres supostos de la categoria i pel nou rumb de l’equip, però l'objectiu és classificar se per a la Super lliga Catalana i competir cada partit deixant se l’ànima sobre el terreny de joc.
Aquest any a Primera Catalana
es trobaran amb quatre equips més de la demarcació de Tarra gona, com la UE Valls, el CE El Catllar, el Cambrils Unió i el Reus FC Reddis. D’entre tots els tarra gonins i la resta d’equips del grup 3 de Primera Catalana, només un aconseguirà el premi d’ascendir a Tercera Federació, mentre que del segon al cinquè classificat tindran un bitllet per a la màxi ma categoria del futbol català.
L’equip sènior del FC Ascó s’ha reforçat i ha format una nova plantilla amb moltes cares noves i il·lusió i, en els pròxims anys, esperen que molts més d’aquests siguin joves que ara són a la base.
El Reddis s'estrenarà com a visitant al Prat
Redacció
Aquest cap de setmana es posa en marxa la Primera Catalana amb una àmplia representació d'equips tarragonins. Per tant, en total, cinc conjunts forma ran part de la categoria: l'Ascó, el Cambrils, el Reddis, el Valls i el Catllar, que intentaran acon seguir els millors resultats pos sibles en un grup que sempre té una dificultat màxima.
Així doncs, els dos primers, l'Ascó de Josep Ferré 'Coco' i el Cambrils de Jesús Benito, s'en frontaran entre ells demà dis sabte, a les 17.00 hores, al Camp d'Esports Municipal d'Ascó, en
un partit que arbitrarà Heaven Núñez. D'altra banda, el Reddis de Marcos Carrasco, que tam bé s'estrenarà demà, però a les 19.00 hores, es veurà les cares amb el Prat B al Municipal Sag nier.
En canvi, un altre enfronta ment directe –i el darrer que afecta els interessos dels equips tarragonins– serà el que dispu taran el Valls de Manel Cazorla i el Catllar d'Àlex González. Això sí, el duel tindrà lloc, en aquesta ocasió, el diumenge a les 19.00 hores, a l'Estadi Municipal del Vilar. El partit serà arbitrat per Enric Montero.
Totes les regates del Campionat de Catalunya són puntuables.
disset anys, lloc que ofereix unes immillorables condicions per a la pràctica d’aquest esport, per les característiques de la platja i la protecció natural que ofereix el Delta de l’Ebre.
Així doncs, els entrenaments
començaran a les 11 del matí i seguidament es disputaran tres mànegues per categoria, totes elles puntuables. La regata po drà ser seguida gratuïtament des de la mateixa platja i des dels espigons del port de l’Ampolla.
L’Escola Esportiva Taekwondo Vila seca ha començat la tem porada 2022/2023 de la millor de les maneres. Tant és així, que els taekwondistes han aconse guit guanyar fins a sis medalles al I Open Internacional que s’ha disputat al municipi de Malgrat de Mar (Barcelona).
Així doncs, amb un total de nou representants, les medalles
que l'Escola ha obtingut al pri mer campionat es distribueixen en tres d'or (Jairo Rodríguez, Pol Gràcia i Mouhamed Couta), una de plata (Marcos Jiménez) i dos de bronze (Erick Cuesta i Dani Zafra). A més, en aquest I Open Internacional també han participat els taekwondistes Jan Plou, Adrián Fernández i David Restrepo. Redacció
L’equip dirigit per Josep Ferré ‘Coco’ vol convertir-se en la referència del futbol de les Terres de l’Ebre Els jugadors del primer equip del FC Ascó durant un partit d’aquesta pretemporada. FC ASCÓ CEDIDA CEDIDA L'Escola Esportiva Taekwondo Vila-seca al I Open a Barcelona. TAEKWONDO Modest Notario en un partit de pretemporada amb el Reddis. FUTBOLEl Congrés dels Diputats va convalidar ahir el decret del govern espanyol per al reco neixement del dret a cobrar el subsidi d’atur de les tre balladores de la llar. La vice presidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, va afirmar que el text posa punt final a una injustícia històrica i, per fi, regula un nou règim laboral per al col·lectiu format molt majoritàriament per do nes, moltes immigrants. «Hem conviscut durant dècades amb un ordenament laboral que permetia l’existència de tre balladores de segona privades dels seus drets per ser do nes». La norma desenvolupa el mandat del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball sobre les treballa dores de la llar, que l’executiu espanyol va ratificar aquest any. El decret es va convali dar amb els vots a favor de totes les formacions excepte Vox, que es va abstindre. Es tramitarà com a projecte de llei, de manera que els grups hi podran introduir esmenes. Segons Díaz, aquesta és una norma «de reparació, reconei xement i dignitat». ACN
L’exdiputat de la CUP al Par lament, Antonio Baños, va renunciar a declarar ahir al judici per desobediència greu al jutjat penal 30 de Madrid perquè la magistrada Horten sia De Oro Pulido no li va per metre fer ho en català. Baños va estar jutjat per no haver respost Vox quan va testificar al judici del procés al Tribunal Suprem, un dia després que la diputada de la CUP Eulàlia Reguant pels mateixos fets. En una atenció als mitjans abans d’entrar al jutjat, Baños havia explicat que pretenia respon dre les preguntes tant del seu advocat com de la fiscalia. Fi nalment, l’exdiputat de la CUP no ho va fer. Baños no estava obligat a declarar. L’exdiputat va dir que «per parlar una llen gua estrangera i ser jutjat fora de jurisdicció», renunciava a intervenir al judici si ho havia de fer en castellà. La jutgessa va argumentar que com la ju risdicció del seu jutjat és ex clusiva a Madrid, on «l’única llengua oficial és l’espanyol», no acceptaria la declaració en català. «Si vol expressar se aquí, ho ha de fer en castellà», va dir la jutgessa. ACN
ACN
Junts consultarà la militància els dies 6 i 7 d’octubre per decidir si marxa del Govern. Així ho van explicar la presidenta del partit, Laura Borràs, i el secretari gene ral, Jordi Turull, en una roda de premsa després de la reunió de la direcció d’ahir, que es va allargar durant més de vuit hores. La de cisió es va prendre per unanimi tat, segons Jordi Turull. El partit també dona marge al president de la Generalitat, Pere Arago nès, fins diumenge per negociar. Junts li farà arribar una proposta de «concrecions, garanties i ter minis» sobre els tres punts que exigeix el partit a ERC: la unitat estratègica, l’aposta per l’amnis tia i l’autodeterminació, i coordi nar l’acció a Madrid. La direcció de Junts formularà dilluns que ve el text de la pregunta. Borràs va subratllar que, fins que no es produeixi el resultat de la consul ta, no hi haurà per part de Junts «cap altra proposta» per ocupar el lloc de la Vicepresidència ni de Polítiques Digitals i Territori. «No proposarem cap altra perso na», va subratllar.
A més, Jordi Turull va ma nifestar que «ha estat una exe cutiva llarga i aprofitosa, han intervingut tots els membres de l’executiva, de manera honesta, sincera i determinada, moguts pel que creuen que és el millor pel país, per la gent i pel procés
d’independència de Catalunya». Així doncs, Turull va indicar que «hem aprovat per unanimi tat una proposta de concrecions per fer garantir l’acord de govern
EFE
El governador de Florida, Ron Desantis, va afirmar ahir que l’impacte de Ian en el sud oest de l’estat ha estat «històric» i els danys causats també, i va informar de dues morts, de les quals encara falta saber si estan vinculades directament al cicló.
«Hem tingut dues morts no confirmades, en el sentit que no sabem si estan relacionades amb la tempesta. La nostra su posició és que probablement ho són», va manifestar DeSantis en una roda de premsa oferta a Tallahassee, la capital de l’estat.
El governador va sortir al pas d’unes declaracions que va fer
l’agutzil del comtat Lee, Carmi ne Mancelo, qui va assenyalar a la cadena ABC que «les morts es compten per centenars» i que hi ha milers de persones esperant ser rescatades.
DeSantis va matisar que en cara és prematur comptabilit zar decessos i que les autoritats estatals faran una avaluació sobre les circumstàncies de les dues possibles morts a causa de Ian. Va afegir que en el comtat Lee moltes persones els domi cilis de les quals estan inundats han trucat al telèfon d’emer gència demanant ajuda i algu nes estan sent rescatades amb helicòpters.
que li farem arribar al president Aragonès. Aquest acord es basa en tres punts que són cabdals per avançar en el procés d’inde pendència de Catalunya: la uni tat estratègica, la negociació i la coordinació en tots els temes i assumptes que es prenen al Con grés i al Senat a Madrid».
Tot plegat, l’endemà que el president de la Generalitat, Pere
Aragonès, anunciés la destitució del vicepresident, Jordi Puigne ró, el màxim càrrec de JxCat a l’executiu. Durant el discurs de la destitució, Aragonès va instar Junts a proposar un nom per a la vicepresidència que «ajudi a canviar la dinàmica i a refer les confiances». Segons el cap de l’executiu català, Puigneró no el va informar tot i conèixer que
el president de Junts al Parla ment, Albert Batet, plantejaria una qüestió de confiança en el debat de política general si ERC no aportava «garanties i concre cions» sobre el compliment de tres punts de l’acord de govern: la direcció estratègica de l’inde pendentisme, la coordinació a Madrid i la taula de diàleg. Se gons Junts, Puigneró coneixia que hi havia la possibilitat que Batet plantegés una qüestió de confiança en el debat de políti ca general, però que no sabia si s’havia pres la decisió de dir ho. En canvi, Aragonès considera que Puigneró és el nom de mà xim rang de Junts dins el Govern i que, per tant, repercutia en ell informar el president de la inici ativa que va plantejar Batet.
Per la seva part, Aragonès no veu novetats en la decisió de Junts. Segons fonts de Presidèn cia, el cap de l’executiu demana a Junts que respongui clarament si vol ser govern o oposició. A més, el president no concreta si veu marge per negociar amb els encara socis d’executiu, a l’es pera de conèixer la proposta del partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull.
Des de Presidència també constaten que Junts no ha fet cap posicionament sobre la qües tió de confiança, en la roda de premsa d’ahir, posterior a la reu nió de la seva direcció.
El Tribunal Superior de Justí cia de Catalunya (TSJC) manté el 25% de castellà en altres sis centres educatius, malgrat la normativa aprovada pel Go vern i pel Parlament que im pedeix aplicar percentatges a l’ensenyament de llengües. Els centres educatius que hauran de continuar aplicant el 25% de castellà a l’aula on la família d’algun alumne així ho havia sol·licitat al TSJC estan situades a Sant Pere de Ribes i Cubelles, Sant Esteve Sesrovires, Canet de Mar, Tarragona i Els Pallaresos. D’aquesta manera, el TSJC ha rebutjat la petició de la Genera litat de revocar la mesura d’im partir el 25% de matèries en
llengua castellana com a mesu res cautelars. Segons argumenta el TSJC, la nova legislació apro vada pel Parlament i el Govern «no afecta de forma automàtica a les resolucions judicials prèvi es» en les quals ja s’havia dicta minat aplicar el 25% de castellà com a mesures cautelars.
El tribunal reconeix que el marc normatiu aprovat recent ment «influeix en els nous pro jectes lingüístics que es facin a cada centre», però que entre tant aplicar el 25% d’ensenya ment en castellà «no resulta incompatible amb el nou marc normatiu». A més, el TSJC ha expressat els seus dubtes davant la constitucionalitat de la nova regulació aprovada pel Govern i
el Parlament, ja que «el dret in dividual a rebre l’ensenyament en castellà té base constituci onal i està contemplat en la le gislació bàsica estatal», malgrat que la nova legislació «no defi neixi el castellà com a llengua vehicular».
Les sis escoles se sumen a altres dues en les quals aquest mes de setembre el TSJC també va acordar mantenir el 25% de classes en castellà atès que la mesura s’aplicava cautelarment per ordre judicial i malgrat que la Generalitat havia demanat que es revoqués després de l’aprovació de la nova llei lin güística. L’Associació per una Escola Bilingüe s’ha felicitat per la nova decisió del TSJC.
Aragonès no veu novetats en la decisió de Junts i demana més claredat al partitLa direcció del partit formularà dilluns que ve el text de la pregunta i no proposarà, per ara, cap substitut de Puigneró ACN El secretari general de Junts, Jordi Turull, i la presidenta, Laura Borràs, ahir.
El tribunal argumenta que la normativa no afecta les resolucions prèvies
El Congrés convalida el decret del subsidi d’atur a les treballadores de la llar
Baños no declara en el judici per desobediència per no poder fer-ho en català
El Govern bonificarà l’IRPF a les rendes de fins a 21.000 euros, una mesura que beneficiarà a la meitat dels treballadors i que es complementarà amb un nou impost per a fortunes de més de tres milions d’euros i ajustos en societats i IVA. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar ahir el paquet fiscal que acompanyarà al projecte pressupostari de 2023, «una pro posta conjunta» dels partits que conformen el Govern, amb la qual es preveu incrementar la re captació en 3.144 milions d’euros en els pròxims dos anys. La pro posta fiscal de l’Executiu arriba després de setmanes d’anuncis de baixades tributàries per part de les comunitats autònomes, principalment del PP, a les quals s’ha sumat aquesta setmana el govern socialista de la Comuni tat Valenciana.
Una de les mesures clau del paquet fiscal és una extensió de les reduccions per rendiments del treball en l’IRPF, una mesura que, segons Hisenda, benefici arà a la meitat dels treballadors –aquells amb rendes del treball inferiors a 21.000 euros–, que es talviaran 1.881 milions en aquest impost en 2023 i 2024. Aquest canvi tributari implica, d’una banda, elevar des dels 14.000 euros fins als 15.000 euros el mí nim de tributació –en el cas d’un
GUERRA UCRAÏNAcontribuent solter i sense fills–, amb el que es garanteix que els qui cobrin el salari mínim segui ran sense tributar per IRPF una vegada que aquest pugi en 2023.
A més, s’estén la reducció per rendiments del treball per a sa laris bruts de fins a 21.000 euros
El nou «impost de solidaritat» per a les grans fortunes grava rà durant dos exercicis –2023 i 2024– els patrimonis de més de 3 milions d’euros, la qual cosa implica que afectarà uns 23.000
contribuents, un 0,1% del total. Aquest tribut serà deduïble en l’impost de patrimoni, fet que implica que només es pagarà en la part que no està gravada per les comunitats autònomes.
El paquet també inclou una re baixa addicional del 5% en el rendiment net de mòduls per als
EFE
El president de Rússia, Vladímir Putin, consumarà avui, amb la signatura de tractats, l’annexió de quatre territoris ucraïnesos ocupats en l’est i sud del país veí, la qual cosa suposa al voltant del 15% del territori d’Ucraï na o uns 100.000 quilòmetres quadrats, una grandària similar al de països com Hongria i Por tugal. La signatura dels tractats tindrà lloc al costat dels líders de Donetsk, Denís Pushilin; de Lugansk, Leonid Pásechnik; de Jersón, Volodímir Saldo, i de Za poriyia, Yevguei Balitski, i amb legisladors del Parlament com a testimonis. El passat dimarts, el mandatari va sostenir que la pri
oritat de Rússia era «la salvació de la gent de tots els territoris en els quals es van celebrar els re ferèndums» d’annexió, que cap dels quals està controlat total ment per les tropes russes des prés de set mesos de campanya bèl·lica.
La sala en la qual Putin ru bricarà els documents és sim bòlica, no només per ser el lloc dels grans actes en el Kremlin, sinó també perquè és on el man datari rus ja va signar el 2014 el tractat per a l’annexió a Rússia de la península ucraïnesa de Cri mea i de la ciutat de Sebastópol. Llavors els crimeans van cele brar un referèndum d’annexió considerat il·legal per la comu
nitat internacional i Ucraïna, que va comptar amb el suport del 96,77% dels votants. Més de vuit anys després, es repeteix la història, però, a diferència de lla vors els referèndums a Lugansk, Donetsk, Jersón i Zaporiyia van tenir lloc en plena guerra.
I, de la mateixa forma que el 2014, quan els EUA i la Unió Europea van reaccionar amb sancions a l’annexió de Crimea, en aquest 2022 la Unió Euro pea i els EUA també colpejaran a Rússia amb noves mesures restrictives per les consultades il·legals en l’est i sud d’Ucraïna. Pràcticament, tota la comunitat internacional ha condemnat els pseudoreferendums i ha assegu
rat que no reconeixerà l’annexió. El pas de Putin, que es produeix després de dures derrotes en el nord i el nord est d’Ucraïna i en plena mobilització parcial per a tractar de recuperar la iniciativa en el camp de batalla, ni tan sols serà secundat per socis tradici onals del Kremlin, com la Xina, l’Índia, Turquia o Sèrbia. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va dir en el seu discurs nocturn que, «si algú a Rússia pensa que pot sortir se amb la seva amb tot el que estan fent en el territori ocupat, si algú a Rús sia espera que el món abandoni els seus propis valors, espantat per un altre anunci rus d’anne xió, aquest algú a Rússia s’està
autònoms i elevar del 5 al 7% la reducció per a despeses dedu ïbles de difícil justificació en la tributació en règim d’estimació directa simplificada. L’estalvi conjunt que obtindran els autò noms amb totes dues mesures ascendeix a 184 milions d’euros i es completarà amb la pròrroga un any més dels límits vigents per a l’exclusió del sistema de mòduls, la qual cosa suposarà un estalvi de 124 milions.
Rebaixes en la higiene femenina
El govern espanyol inclou en el paquet per combatre la inflació la rebaixa l’IVA del 10% al 4% per compreses, tampons i pro ductes d’higiene femenina d’ús habitual, una de les reivindicaci ons històriques del moviment fe minista. Aquest impost indirecte també es reduirà en els preserva tius i anticonceptius no medici nals. «Són productes essencials i no luxes», va dir la vicepresiden ta segona del govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, en un mis satge a Twitter. Les mesures su posaran un estalvi de 24 milions d’euros. La ministra de Drets So cials, Ione Belarra, es va mostrar «especialment satisfeta» perquè la rebaixa de l’IVA de compreses s’hagi inclòs. «Una injustícia, la de la taxa rosa, que les dones fa massa temps suporten», va dir Belarra.
El president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, va anun ciar ahir als vocals del Consell que dimitirà la setmana vinent si no hi ha una possibilitat d’acord clara entre el PSOE i el PP per a renovar l’òrgan de govern dels jutges. Fonts jurí diques informen que Lesmes no va precisar si esperarà a la fi de la setmana vinent per a fer efectiva la seva dimissió, sinó que va parlar en termes genè rics i, per tant, la seva renúncia seria entre el 3 i el 7 d’octubre. Així, va explicar als vocals que la seva dimissió està condicio nada per la falta de negociació del Consell i no als nomena ments del Constitucional, per això si no hi ha opcions reals d’acord entre socialis tes i populars abandonarà la presidència de la institució la setmana vinent. Lesmes, a més, va comunicar als vocals l’informe que determina qui hauria de substituir li davant l’absència de negociacions entre PSOE i PP per a renovar el Consell, que porta gairebé quatre anys en funcions. Els vocals van concloure que si finalment renúncia, es debatrà sobre l’informe. EFE
equivocant».
En principi, abans de poder annexionar se les regions de Jersón i Zaporiyia, Putin ha de reconèixer formalment la seva independència, igual que va fer el 21 de febrer amb les au toproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk, tres dies abans de la invasió d’Ucraïna. L’«ambaixador» a Rússia de la regió separatista ucraïnesa de Lugansk, Rodión Miroshnik, va afirmar ahir en una entrevista que la província s’incorporarà a Rússia com una república amb uns certs drets d’autonomia. Després de la signatura dels trac tats, la Cambra baixa i el Senat han d’aprovar los, pas que està previst per al dilluns i dimarts de la setmana vinent. Llavors Putin haurà de promulgar la unió dels quatre territoris ucraïnesos amb Rússia. Després de l’acte d’avui al Kremlin se celebrarà un gran concert en la Plaça Vermella en suport a l’annexió. També s’han aixecat estructures amb lemes russos.
La cimera Euromediterrània que s’anava a celebrar avui a Alacant i que anava reunir els mandataris de nou països europeus de la ribera mediter rània va quedar ajornada per la covid del president del Go vern, Pedro Sánchez, segons va informar l’Executiu. Ahir al matí, Sánchez, que diumenge va informar que tenia covid, es va realitzar una prova diag nòstica i es manté positiu en coronavirus. Davant aquesta circumstància, i per precau ció, es va prendre la decisió de posposar la celebració del cim.
A més, Sánchez s’anava a reu nir amb Von der Leyen, presi denta de la Comissió Europea, i Charles Michel, president del Consell Europeu a part de te nir diverses reunions a l’agen da. A primera hora del matí hi havia previstes reunions bila terals amb el primer ministre de Grècia, Kiriakos Mitsotakis, i amb el d’Eslovènia, Robert Golob. Tot i tenir covid, se gons la Moncloa, el president del Govern està mantenint la seva activitat institucional de manera telemàtica i la seva agenda presencial s’està revi sant dia a dia. EFE
Es rebaixarà entre el 10 i el 4% de l’IVA de
i productes d’higiene femeninaLa ministra d’Hisenda va presentar ahir un paquet de mesures que incrementaran la recaptació en 3.144 milions d’euros ACN La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
EFE
El raper nord americà Coolio, autor de l’èxit de 1995 Gangsta’s Paradise i guanyador d’un pre mi Grammy, va morir ahir als 59 anys d’edat, segons va infor mar la revista Variety. Nascut l’1 d’agost de 1963 a Pennsilvània sota el nom d’Artis Leon Ivey
Jr., Coolio, es va traslladar a Cali fòrnia i es va unir a la banda de hip-hop WC and the Maad Circle en 1991. Posteriorment, va iniciar la seva carrera en solitari el 1994 amb l’àlbum It Takes a Thief
La causa de la mort de Coo lio segueix sense ser clara, però el seu representant ha explicat
que les assistències creuen que vamorir d’una aturada cardíaca mentre visitava un amic a Los Àngeles, California.
La seva cançó més famosa, Gangsta’s Paradise, va aparèixer en la pel·lícula de 1995 Dange rous Minds (Ments Perilloses) amb Michelle Pfeiffer de prota
gonista. Aquesta composició li va valer el premi Grammy el 1996 a millor actuació de rap en solitari. Coolio també va fer d’actor en pel·lícules i sèries televisives com Martin (1995), Sabrina the Teenage Witch (1996), Batman & Robin (1997), The Nanny (1998), Tyrone (1999), Midnight Mass
ACN La Fundació Suñol, de Barce lona, va presentar ahir l’expo sició Memòries creuades. Les col·leccions com a territori de creació que es podrà veure des d’avui fins al 14 de gener de 2023. La mostra es presenta com un diàleg entre la col·lecció del
Museu d’Art Abstracte espanyol de Conca i la col·lecció Suñol So ler i relaciona Fernando Zóbel i Josep Suñol Soler. La iniciativa compta amb la mirada actual de set artistes contemporanis que proposen noves creacions a partir de les col·leccions his tòriques de Zóbel i Suñol Soler.
Comissariada per Glòria Picazo, s’analitzen diferents aspectes de l’ecosistema artístic. L’exposició compta amb treballs d’Elena Asins, Josep Guinovart, Asun ción Molinos Gordo, Joana Moll o Antònia del Río.
L’exposició, projecte de la Fundació Suñol en col·laboració
amb la Fundación Juan March, posa en relació diferents pro tagonistes i aspectes diversos que conformen l’ecosistema artístic. Des del paper de la ins titució artística, el rol del col· leccionista, la col·lecció com un actiu o la cultura en general com a valor afegit a la tasca de
(1999), Charmed (2002), Starving (2009), Futurama (2001, 2010) i Gravity Falls (2012).
Tarragona Maria Vilalta Pàmies. Ha mort a 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori. Maria Teresa Leon Amo. Ha mort a 55 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.
Reus
José Antonio Lázaro Agea. Ha mort a 77 anys. El seu fu neral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.
la institució artística. També el qüestionament sobre l’emprem ta que el funcionament de tots aquests actors deixa al planeta. S’aborden les «similituds» entre Fernando Zóbel i Josep Suñol Soler posant en valor el paper «inestimable» que els dos im pulsors de l’art van exercir en contextos propers en el temps però diferenciats. «La contribu ció d’aquests col·leccionistes no només en el món artístic, sinó també deixant un llegat únic per relatar la història de l’art de la segona meitat del segle XX, ha estat reconeguda pel sistema ar tístic i pels artistes», van apuntar des de la fundació.
Amb el seu gran èxit, ‘Gangsta’s Paradise’, va obtenir un Grammy el 1996 per millor actuacióFinalment, el govern espanyol inclou en el paquet per combatre la inflació la rebaixa l’IVA del 10% al 4% per compreses, tampons i productes d’higiene femenina d’ús habitual, una reivindicació històrica del moviment feminista. Aquest impost indirecte també es reduirà en els preservatius i anticonceptius no medicinals. La reducció de la taxa tampó figurava al pacte entre el PSOE i Unidas Podemos, i va ser anunciada ahir per la ministra d’Hisen da, María Jesús Montero, com una de les novetats fiscals per als pressupostos generals de l’Estat següents. Al llarg de la seva vida, una dona pot tenir 450 regles, de mitjana. Es calcula que cada dona dedicarà al llarg de la seva vida fèrtil uns 5.250 euros a la compra d’aquests productes d’higiene íntima, els quals continu en sent considerats béns de luxe no essencials en alguns països malgrat ser de primera necessitat. Des de fa vora vint anys, molts països han reduït i, fins i tot, eliminat aquesta taxa rosa que grava aquesta mena de productes: Austràlia, Canadà, l’Índia, Irlanda o el Regne Unit entre d’altres. Espanya continua anant a la cua en l’adopció de mesures que acabin amb el que és, sense cap mena de dubte, una mena de discriminació que s’ha perllongat més del necessari.
Durant la reunió de l’executiva de Junts per Catalunya du rant el dia d’ahir, tres mariachis van aparèixer a la porta de la seu del partit. Segons van comen tar ells mateixos, algú els havia trucat, però no van revelar qui. Perquè afrontar una crisi amb músi ca alegre sempre do narà bons resultats...
Diumenge em van fer saber que el Xavi Vilella de Tarragona s’havia mort a casa seva. Li van haver de fer l’autòpsia i avui, dimecres, ha estat acomiadat a Torreforta. Damunt del seu taüt, un ram de flors embolcallat amb la frase «T’estimem» servia com a comiat definitiu dels que hi érem i dels que haguessin volgut ser. Amb el Xavi vam compartir feina durant quinze anys, a la redacció, en el muntatge i a les oficines de la revista Claxon, on fèiem multitud d’altres publicacions en empreses diverses que sempre eren la mateixa, tot i que anaven canviant de noms i d’amos. Jo vaig deixar aquella feina fa 17 o 18 anys per passar a fer classes a Secundària i ell s’hi va quedar encara un parell d’anys, fins que els amos del moment van liquidar l’empresa. Després d’uns anys, encara ens trobàvem pels carrers de Tarragona perquè ell va entrar a treballar com a controlador de parquímetres de la ciu tat. Abans de la covid, encara ens vam trobar una nit en un bar de tapes de Bonavista i la vam fer petar, tot i que no tan llargament com fèiem quan acabàvem de treballar en aquells anys 90 del segle passat. Els anys que vam treballar junts, però, són per recordar perquè, a banda que eren anys d’aprenentatge fort al menys per a mi, les nits no tenien fi i alguns dies, tampoc. A voltes plegàvem dijous de la feina i anàvem a sopar i de festa fins que obrien el mercat de Bonavista i, un cop allà, esmorzàvem recorrent els quatre cantons del mercat fins que el sol i la son ens assenyala ven el camí de casa.
A la feina, a banda de treballar i davant una empresa que no respectava els drets de treballadores i treballadors i que mai no ha via tingut resposta organitzada, vam decidir muntar un grup de CGT que bàsicament al principi érem ell i jo. En no ser CGT «ma joritària» en el sector d’Arts Gràfiques i no
saber quina seria la resposta de companyes i companys si convocàvem una assemblea per organitzar eleccions sindicals i gaudir d’un mínim de protecció com a delegats a l’hora de demanar millores en la feina, vam pensar una manera de fer ho. Així, vam convocar una assemblea fora de la feina, en un bar, i hi va venir molta gent que va expressar que calia plantejar millores a l’empresa.
Ens vam quedar parats de la resposta de la gent, però continuàvem sense poder convo car les eleccions, així que ens vam empescar com fer ho. Vam enredar la UGT per tal que fossin ells, que sí que eren «majoritaris», qui les convoqués i ens van posar, com a condició per fer ho, que ens havíem de presentar amb les seves sigles. Vam dir que sí i ràpidament va venir una senyora que muntava eleccions i cobrava a tant la peça per fer les. Es va pre sentar a la feina i, després de reunir se amb el cap de l’empresa per tranquil·litzar lo, va fer la paperassa, ens va apuntar a la seva llista i va convocar les eleccions no sense abans ex plicar nos que se n’anava el cap de setmana a Eurodisney a París i que quan tornés votarí em. Les eleccions estaven organitzades sense respectar els terminis legals per tal que, si no ens presentàvem per la seva candidatura, les pogués anul·lar ella mateixa. Ens ho va afir mar un senyor de CCOO que també va venir a muntar llista, no se’n va sortir i va al bar ens va dir que ell ho feia de la mateixa manera. El dilluns següent, després del cap de set mana a Eurodisney, la senyora de la UGT va venir a la feina i es va trobar amb la sorpresa que a les eleccions s’hi presentava UGT, amb una única persona a la llista, i CGT, amb la resta de treballadors a la llista. L’únic a la llis ta de la UGT era el Xavi Vilella, que alhora era l’únic afiliat a CGT a banda de jo mateix. Ell va decidir «sacrificar se» i quedar se a a la llista d’UGT per tal que la senyora no les impugnés. Per a això, la va prendre al bar i no sé com, xerrant, el Xavi la va convèncer que valia més un delegat d’UGT que cap. La llista de CGT va arrasar i la UGT va tenir un sol vot, probablement del cap de l’empresa a Tarra gona amb qui la senyora s’havia reunit abans
Arquebisbe de Tarragona
Benvolgudes i benvolguts, recentment s’ha aprovat la llei que regula l’eutanàsia a l’Estat espanyol, a la qual ja s’hi han acollit algunes persones. Avui no parlaré d’aquesta llei. Com vaig dir al seu moment, davant lleis com aquestes, els cristians hi hem de fer objecció de consciència. Em remeto, a més, a la Nota doctrinal sobre l’objecció de consciència: Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures, publicada per la Conferència Episcopal el passat 25 de març. Avui vull parlar de l’aten ció global que es dona a alguns pacients per motiu de la seva edat, un tema que ha apare gut en diversos mitjans.
Hi ha una pràctica no escrita, però real en certs àmbits del sector mèdic, segons la qual als pacients d’una certa edat no cal practi car los determinades proves o proporcio nar los determinats tractaments perquè es
considera una cosa innecessària que va en detriment d’altres pacients amb més proba bilitats de sobreviure. Fer aquest planteja ment equival a dir que les persones grans ja no són útils a la societat i com que han fet el seu camí a la vida, no cal dedicar los els ma teixos esforços que als pacients que sí que poden encara ser útils o viure més anys. I em pregunto: La dignitat de la persona depèn de l’edat? No. És com si el grau de dignitat de l’ésser humà anés en relació amb les capaci tats mentals, la riquesa o la posició social.
Mai no agrairem prou a la medicina tot el que ha fet pel benestar de la humanitat, però la ciència mèdica, com tota activitat humana, es pot esbiaixar. Amb aquestes pràctiques es renuncia a la seva finalitat, que no és altra que estar al servei de l’ésser humà. La medi cina no pot fer seu el plantejament que consi dera l’home exclusivament com un element més en l’escala evolutiva, encara que sigui el més evolucionat, perquè això obre la porta a pràctiques perverses que desposseeixen l’home d’aquella dignitat, cantada admira blement per Pico della Mirandola en la seva Oratio de hominis dignitate (1486), que l’ha via caracteritzat des de sempre.
de fer les eleccions. Immediatament, vam co mençar a fer assemblees mensuals que van acabar, després de parlar ne molt, amb una denúncia contra l’empresa que, veient que la guanyaríem, la va negociar el dia abans del judici. Vam aconseguir requalificar tota la plantilla en el lloc de treball que li tocava, amb les corresponents pujades de sou; tota menys jo, que vaig ser la moneda de canvi per tal que no semblés que ho havíem guanyat tot.Ell i jo, però, ens en vam anar al bar, on discutíem totes aquestes tàctiques, i ho vam celebrar com el més gran dels triomfs, perquè ho era. Havíem guanyat i si ell s’havia «sacri ficat» anant a les llistes d’UGT jo ho havia fet no guanyant la categoria que em correspo nia per la feina que feia. I quan guanyàvem, ho celebràvem, normalment al Jurado, però també a La Tartana i al Bitàcora, els bars que teníem més a mà al voltant del Claxon.
Molts divendres ens quedàvem fins molt tard xerrant i bevent per aquells bars de l’es tació. I allà em va explicar la seva jove adhesió a la CNT i de com havia hagut de marxar de Tarragona en plena transició quan algunes coses es van tòrcer. D’allà se’n va anar a l’Ara gó, on va recórrer molts pobles en una petita companyia de teatre que anava per pobles petits com a servei cultural. Perquè el Xavi, a banda de bona persona, tenia una cultura àmplia que sovint dissimulava perquè tam poc volia quedar com un sabut, tot i que ho era. Sabia molt de música, de la música que als setanta ho havia canviat tot no només a escala mundial sinó també, sobretot, a Cata lunya. I em parlava de psicodèlia, de poesia, de cantautors que jo desconeixia i de mil i una coses que sempre eren més interessants del que semblava quan emprenia la conversa. I de literatura, perquè també llegia, sobretot poesia.
Que la terra et sigui lleu, Xavi, i que la mú sica, d’Amancio Prada interpretant San Juan de la Cruz, que tant t’agradava, no deixi de sonar: «Buscando mis amores, iré por esos montes y riberas; ni cogeré las flores, ni te meré las fieras, y pasaré los fuertes y fronte ras.» Fins sempre!
Si la vàlua de l’ésser humà es mesura per l’edat, pel seu rendiment o utilitat social, ¿qui s’atribuirà la capacitat de qualificar la digni tat de les persones? ¿No penseu, amb mi, que aquest és un greu perill? L’argument de qui defensa que no val la pena esmerçar esfor ços en qui ja no és útil a causa de la seva edat, no és lluny dels arguments de films de cièn cia ficció que presenten societats idíl·liques que eliminen els habitants a partir d’una determinada edat, o de les pràctiques reals de l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial que va posar en marxa l’eufemística operació «T4» per eliminar persones no productives per a l’Estat.
On queda el necessari debat sobre el testa ment vital i el dret a la mort digna? On que den les pràctiques humanes del ben morir i la seva relació amb la preservació de la vida i la dignitat durant tota l’existència? Els cris tians entomem aquest debat, el considerem necessari i tenim la idea clara que l’ésser humà, creació de Déu, no pot quedar reclòs a determinades decisions públiques, sinó que posseeix intrínsecament una dignitat inalie nable independentment de l’edat o de la seva condició social.Ben vostre.
Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.ÀRIES
21/03 al 20/04
Organitza bé el dia ja que es pre senta molt mo gut en el que a relacions socials es refereix. Vigila si condueixes, no acceleris.
TAURE
21/04 al 21/05
Sorgiran petites discussions amb amics o cone guts pel fet que tu avui no esta ràs d’acord amb les idees de ningú. Centra’t més.
BESSONS
22/05 al 21/06
Les teves necessi tats afectives se gueixen en aug ment però perquè aquestes siguin totalment acon seguides intenta no ser minuciós.
22/06 al 23/07 CRANC
La teva capaci tat de reflexos es veurà augmenta da amb això les teves possibilitats d’atendre diverses coses alhora. La sort amb tu avui.
LLEÓ
24/07 al 23/08
Intenta de tren car amb aquesta barrera que no et permet comu nicar-te amb qui vols. Aquest món interior necessita una sortida.
VERGE
24/08 al 23/09
Deixa de costat els flirtejos si ja tens parella. Si no la tens endavant i mostra’t tal qual ets amb tu mateix i els altres. La teva imatge en alça.
BALANÇA
24/09 al 23/10
La relació amb la gent anirà bé si et mostres amb educació davant aquestes. Deixa els mals humors. Trobaràs resul tats.
ESCORPÍ
24/10 al 22/11
Podrà sorgir un viatge el qual l’es taves esperant des de fa temps.
Totes les coses que avui proposis sortiran ràpid d’allò més bé.
23/11 al 21/12
T’estàs esgotant tu sol d’una ma nera absurda, així que cuida més el teu cos ment i decideix-te a des cansar al màxim. Ordena papers.
TARRAGONA:
22/12 al 20/01
Posa més aten ció a comentaris o consells que aboquin persones amb més experi ència que la teva. Aprendràs d’ells moltes coses.
21/01 al 19/02
Seria recomana ble que realitzes sis algun exercici físic que faci desa parèixer les ten sions dels últims dies. Temes finan cers et saturaran.
20/02 al 20/03
Vigila la teva eco nomia o despeses innecessàries ja que deixaran em premta com se gueixis així. Un amor secret t’està rondant.
Esqué Englund, Francisco. Rovira i Virgili, 6. Telèfon 977 219 455.
Nolla Solé, Joaquim. Edifici Baix Penedès, 11bis. ( Sant Pere i Sant Pau). Telèfon 977 212 569.
REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Paisos Catalans,116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pça. Mercadal, 8. Telèfon 977 127 084.
SALOU: Piró Barry, Francesc. Valls, 2. Telèfon 977 381 388.
VILA-SECA: Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Tel. 977 394 084.
CAMBRILS: Cañas - Vidal. Consolat de Mar, 70. Telèfon 977 792 712.
VALLS: Galimany, Roma - Murillo, Adelina. Plaça Portal Nou, 4. Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesus. Narcis Monturiol, 16 - 18. Telèfon 877 063 819.
POR JUBILACIÓN VEN DO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Am plia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragape rras. Económico. Negocio rentable. Tel. 629.449.076
ALQUILO PARQUING Avenida Catalunya 31. Tel. 639.966.559
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO PROFESIONAL. Rapidez y limpieza. Tel. 667.471.534
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879
PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115
ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.
FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
TORREFORTA. Piso en venta. 3 hab., 1 baño y 1 aseo. Amplio y luminoso. Salón con salida a terraza y cocina independiente con galería. Plaza aparcamiento. Muy bien comunicado. Precio: 135.000 €.
TORREFORTA. Piso en venta 4 hab., 1 baño y 1 aseo. Cocina amplia y salón con terraza. Exterior. A/a. Parquing y trastero. Precio: 98.000 €.
TARRAGONA. CRISTOBAL COLON. Piso en venta de 4 habitaciones y 1 baño completo con plato de ducha y aseo. Cocina independiente. Soleado y luminoso.Balcón amplio. A/A con bomba C/F. Ascensor. Servicios a un paso. Precio: 239.000 € CONSTANTÍ. Piso en venta 4 habitaciones y 2 baños. A/a y calefacción GN. Cocina con galería. Terraza. Ascensor. Precio: 78.000 €.
TARRAGONA. JOAN BAPTISTA PLANA. Piso en venta 3 habitaciones y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Exterior. Zona comunitaria con piscina y zona infantil. Ascensor. Precio: 277.000 €.
TARRAGONA. CAMP CLAR. Piso en venta con 3 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN y a/a. Balcón. Ascensor. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €
TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso en venta reformado de 3 habitaciones y 1 baño. Cocina independiente exterior y salón con balcón. A/a. Ascensor. Ideal inversores. Precio: 120.000 €.
SAN PEDRO Y SAN PABLO Local en venta reformado de 75 m2. Diáfano con 2 baños. Luminoso. A/a. Muy bien comunicado. Precio: 70.000 €.
SAN RAMÓN TARRAGONA. Piso en venta de 4 habitaciones y 2 baños. Cocina y salón con salida a terraza. Calefacción GN. Exterior. Ascensor. Parquing. Bus y zona comercial. Precio: 142.000 €
TORREFORTA. Piso en venta reformado con 3 habitaciones dobles y 1 baño. Terraza acristalada. 2 a/a en comedor y habitación ppal. Cocina independiente. Precio: 89.500 €.
SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN.
Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932
TAROT DE MARÍA. Tarot evolutivo extendido, rega lo péndulo. Tel. 633 670.797. Pide cita.
alquilar habitación en Ta rragona o alrededores. Tel. 616.490.296 (LUIS)
CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001
MASAJES REUS 30€. Para cualquier situación de estrés, dolencias, contracturas. Yo Julia diplomada en QUIRO MASAJE. Lugar limpio e higiénico. Citas con ante lación. Tel. 610.326.292
MAYCA CATALANA. Ex celentes masajes corpo rales, prostático, glande riano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087
MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228
CASA SUSANA. ES PAÑOLAS. 25€. Tel: 977.32.15.68
AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024
CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12
SE NECESITAN SEÑORI TAS piso relax. Reus. Tel. 645.469.898
CAROL. SEXY PECHU GONA besucona… Ta rragona. Tel: 643.169.924
SANDRA MADURITA. Todos Servicios. Reus. Tel. 643.027.432
VIUDA ESPAÑOLA 44a, ardiente. Tel. 612.594.049 Reus.
REUS. LETICIA MORE NITA guapísima, del gadita, multiorgásmica, masaje. Tel. 631.794.126
RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445
ANA. ¡MADURITA PER FECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898
CARMEN. DISCRE CIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131
REUS. ESPAÑOLA MADURA. 30€. Tel: 643.646.997
PECHUGONA MADURI TA. Todos servicios. Ta rragona. Tel: 643.136.495 TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Reci bo sola. Tel: 634.690.215
RELAX SEGUR-TORRE DEMBARRA. Particular, discreto. Horas concerta des. Tel. 613.562.265
SEÑOR ESPAÑOL formal y ordenado busca señor o señora viuda, para poder
ANGÉLICA. MADURITA, amante, cariñosa, viciosa, cachonda. Todos los Ser vicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135
AMANTE !!!PERFEC TA!!! Discretísima. Tel. 671.715.779
CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062
AVUI Felicita als que es diuen: Jeroni i Sofia.El Museu de la Vida Rural de la Fun dació Carulla, a l’Espluga de Fran colí, tornarà a ser aquesta tardor el punt de trobada de tots aquells que treballen per construir un futur més sostenible. Els dies 7 i 8 d’octubre acollirà, per quarta vegada, el Festival de l’Educació per la Sostenibilitat [FES], que enguany es dividirà en dues jornades. La primera, el diven dres 7 d’octubre, centrada en els professionals de l’educació i les arts. I la segona, l’endemà dis sabte 8 d’octubre, pensada per al públic familiar amb tallers, espectacles i altres activitats.
El [FES] professional arren carà divendres a partir de les 17.30 h., i comptarà amb la po nència El meu nom és Univers, de la professora de filosofia Lali Bosch. Seguirà la descoberta de cinc experiències educatives i culturals enfocades a la soste nibilitat i dos tallers, a càrrec del coreògraf i pedagog Aimar Pérez Galí i el Cor Jove Amics de la Unió.
El plat fort del festival, però, arribarà dissabte, amb tallers, espectacles, tastos de vins, projeccions de cinema, jocs de pistes, berenar i el concert del cantautor de Flix, Xarim Aresté, que clourà el festival.
De la programació familiar destaca A quant va la mel?, de La Tresca i la Verdesca. Es tracta
d’un espectacle participatiu de jocs i música en directe adreçat a tots els públics. També s’ha programat Una pedra a la sa bata, una peça de teatre visual del director d’escena i titellaire català Joan Baixas, amb textos de Perejaume i Joan Brossa.
La programació també comp tarà amb un contacontes mu sical a càrrec de La Musca, un extracte de l’espectacle de circ Runa d’Amer Kabbani o La Fi lomena se’n va al mercat, que barreja la música tradicional i
l’alimentació. Durant tot el dia també s’oferirà el taller Quina Canya! de construcció de jogui nes i instruments populars fets a partir de la canya.
Durant tot el dissabte, a més, s’organitzaran cinc tallers que formen part de la proposta educativa del Museu de la Vida Rural, emmarcada en l’educa ció cultural per la sostenibilitat. D’aquesta manera, petits i grans podran abordar mentre juguen qüestions com la gestió de l’ai gua, la resiliència o els Objectius de Desenvolupament Sosteni ble.
En l’apartat gastronòmic, tant
al matí com a la tarda, hi haurà dos tastos de vins amb cellers de la Conca de Barberà. A més, s’oferirà berenar a les 18 h. i durant tot el dia estarà oberta la Guingueta del Museu, on hi haurà amanides de pasta, entre pans i altres opcions de menjar ecològic i de proximitat. El [FES] es clourà dissabte, a les 19.30 h., amb el concert de Xarim Aresté, que presentarà el seu nou tre ball, Ses entranyes.
La jornada professional de divendres és gratuïta, però re querirà inscripció prèvia. L’en trada per al dissabte té un cost de 5 euros, excepte per als me nors de tres anys, que és gratu ïta. L’entrada dona accés a totes les activitats programades al [FES] familiar i es pot comprar a través de la web del museu (www. museuvidarural.cat).
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
Estat del cel
Predominarà l’ambient assolellat en general, si bé de matinada hi haurà intervals de núvols baixos a la depressió Central i a punts del sector central del litoral i prelitoral. A partir de migdia creixeran nuvo lades al Pirineu, Prepirineu, a punts del quadrant nord est del territori i a litoral i prelitoral central. Independentment, fins al vespre el cel estarà cobert o molt ennuvolat al vessant nord del Pirineu.
Fins a migdia s’espera precipitació al vessant nord del Pirineu, i no se’n descarta al sector central del litoral durant la matinada. A partir de migdia s’esperen xàfecs a punts del litoral i prelitoral central com també en forma de ruixat a l’interior del quadrant nord est. En gene ral, seran d’intensitat entre feble i moderada.
SUDOKU EL TEMPS Màxima Mínima Cristina Serret serret@diarimes.com El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí acull, els dies 7 i 8 d’octubre, la quarta edició del Festival de l’Educació per la Sostenibilitat [FES] EDUCACIÓ AMBIENTAL Durant tot el dissabte 8 hi haurà tallers. vespre, TARRAGONA Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos 977 21 11 54 REUS Carrer Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43www.diarimes.com el músic de Flix Xarim Aresté.