Dilluns 3 d'octubre de 2022

CONCURS DE CASTELLS

La Colla Joves Xiquets de Valls va treure la seva millor versió que la va portar al segon lloc

En el duel de les colles de Tarragona va deixar a la Jove per davant de Xiquets, que va quedar en cinquè lloc

Meritòria sisena posició dels Moxiganguers, que s’estrenaven en la jornada de diumenge del Concurs

Els Castellers de Vilafranca guanyen el Concurs en un duel amb la Joves

Carles Cortés

La lluita per la victòria en aques ta 28 edició del Concurs de Cas tells ens va recordar la lluita que es vivia en les edicions de la pre pandèmia. Els castells protago nistes van tornar a ser els que vam veure en l’edició de 2018, 2016 o 2014: 3de10 amb folre i manilles, 4de9 sense folre o 2de8 sense folre. A partir d’aquí, podem posar tots els condicio nants viscuts durant la represa per entendre que la cita de Tarra gona va ser excepcional, perquè s’estrenava la canalla, els assajos durant la temporada no han es tat tan massificats i no s’han fet tants castells de gamma superior durant l’any. El Concurs va tenir tots els al·licients de sempre. Els Castellers de Vilafranca van tornar a ser els millors intentant marcar el ritme des d’un princi pi, però es van trobar a la millor versió de la Colla Joves Xiquets de Valls per lluitar fins la quarta ronda, mentre la Colla Vella dels Xiquets de Valls va ser la gran damnificada de les caigudes per què després de la segona ronda

ja es va quedar sense opcions. La lluita pel títol va ser apassio nant, però les més de cinc hores a la Tarraco Arena Plaça ens van oferir molts altres detalls com el duel de les colles de Tarragona, les estrenes de Moixiganguers i Sant Pere i Sant Pau, la rivalitat barcelonina, la reacció dels Xi quets de Reus, el pas endavant dels Capgrossos i uns Castellers de Sabadell que arribaven massa condicionats.

El duel per la victòria tenia tres candidates que a la primera ron da van oferir un recital. Els Cas tellers de Vilafranca de sortida van plantar un difícilment millo rable 3de10 amb folre i manilles que semblava guanyador en les apostes prèvies, mentre la Joves replicava amb el 4de9 sense fol re, la gran sorpresa de la primera ronda perquè molta gent imagi nava una sortida de 5de9 amb folre. La Vella no va ser menys i va carregar el 2de8 sense folre, que es va trencar quan ja havien deixat els dosos la seva posició. Les candidates ensenyaven les primeres cartes abans d’una se

Els Castellers de Vilafranca van arrancar la primera ronda amb el 3de10 amb folre i manilles.

La Joves Xiquets de Valls va començar amb el 4d9 sense folre. La Colla Vella va carregar el 2d8 sense folre per començar.

amb el 4de9 sense folre a la

ronda va descartar a la Colla Vella en la lluita final per la victòria

Els Castellers de Vilafranca van tornar a ser els millors intentant marcar el ritme des del principi

La carta guanyadora dels Verds va ser el 4de9 sense folre, que va sentenciar el Concurs d’enguany

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ

FRANCESC GUASH

CONCURS DE CASTELLS

gona ronda molt dura, ja que els tres castells que van provar van quedar en intent. Els Verds ana ven a pel segon castell de deu de la jornada, el 4 de 10 amb folre i manilles, però ja no va pujar bé i no va donar ni tan sols opció per veure’l carregat. La Joves ensope gava amb el 2de8 sense folre que donava moltes garanties a l’as saig però es va trencar de sobte mostrant la seva fragilitat i la co lla que va quedar més tocada va ser la Vella, que amb el seu intent de 4de9 sense folre va deixar le sionats a diferents castellers que ja no van poder tornar a pujar, condicionant la resta de l’actua ció. A partir de la tercera ronda el duel era entre dues.

Els Verds van mostrar la seva àmplia gamma de castells per descarregar per tercera vegada enguany el 5de9 amb folre, però els vermells va tornar a apostar pel 2de8 sense folre, perquè sa bien que si el feien es posaven per davant a la classificació. I ho van aconseguir. Per primera ve gada en molts anys es posaven al capdavant de la cita biennal de Tarragona. Tot obert de cara a la quarta ronda on els Castellers de Vilafranca van sentenciar el Concurs 2022. La seva carta era novament guanyadora amb el 4de9 sense folre. En el moment que el van carregar van passar tota la pressió a la colla vallen ca, que necessitava descarregar el 5de9 amb folre i alguna cosa més. El primer pas ja no el van completar perquè el cinc va que dar només carregat i l’única carta possible per poder guanyar era intentar el 3de9 sense folre a la tercera ronda. La Joves Xiquets de Valls, amb seny, hi va renun ciar i els Castellers de Vilafranca es tornaven a coronar. Mentre aquestes dues colles lluitaven per ser la millor la Colla Vella dels Xiquets de Valls va com pletar la seva actuació amb dos castells que ni tan sols es plante java portar a la TAP: el 3 i el 4 de 9 amb folre.

Si competida va ser lluita pel títol, el duel tarragoní pel quart lloc també va ser apassionant i ple de rivalitat. Mentre els Xi quets de Tarragona a les dues primeres rondes feia els seus cas tells límit fins el moment, el 5de8 i el 3de9 amb folre que només van carregar, la Jove dels Xiquets de Tarragona ensopegava de sor tida amb el 9de8 i el 3de9 amb folre. La seva reacció va comen çar a partir de la tercera ronda. Primera va fer el 3de9 amb folre i després el 4de9 amb folre per situar-se per davant dels seus rivals. La traca final va arribar a la cinquena i última ronda amb el 2de9 amb folre i manilles, l´últim castell que es va veure a la cita, que van carregar. Els liles recuperaven la categoria de gam ma extra després de més de cinc hores de Concurs. Eufòria lila amb el quart lloc final, però tam bé eufòria ratllada perquè van descarregar també el 4de9 amb folre per signar la seva millor

Els Capgrosos de Mataró, setens classificats, van ser la primera colla que van sortir de plaça amb els tres castells des carregats, els dos bàsics de vuit (3de8 i 4de8) i el 5de8, que es trenaven aquesta temporada i que van descarregar sense cap dificultat.

Si interesant va ser el duel de les colles tarragonines, també ho va ser el de les colles de Bar celona per la vuitena posició. Castellers de Sants i Castellers de Barcelona portaven els mateixos tres castells: 4de8, 3de8 i 2de8 amb folre. Aquest últim va mar car la diferència, ja que els bori nots el van descarregar per situ ar-se en el novè lloc, mentre els vermells només el van carregar per acabar onzens. Això sí, les dues colles van fer la seva millor actuació de l’any. Entremig de les dues es va situar la Colla Caste llera de Sant Pere i Sant Pau que també s’estrenaven a la jornada

actuació dels últims quatre anys. Molt meritòria va ser la sise na posició dels Moixiganguers d’Igualada, que s’estrenaven a la jornada de diumenge del Con

curs de Castells. Somiaven en provar el 4de9 amb folre però primer s’havien de fer els deures previs i no es van completar al 100%. 5de8 per començar i ata

car el 3de9 amb folre a la segona ronda, que va caure just quan l’enxaneta començava a baixar un cop carregat el castell. Van tancar la seva actuació amb un

solvent 2de8 amb folre i sense opcions d’aspirar a l’altre cas tell de nou, que possiblement intentaran durant les pròximes setmanes.

de diumenge i com els Moixigan guers d’Igualada van pagar la no vetat. Els dos castells de vuit els van solventar amb relativa facili tat i van portar a plaça el pilar de 7 amb folre. Mai s’ha descarregat al Concurs i els del barri tarra goní tampoc ho van aconseguir, castell carregat. A l’última ronda van buscar la gran estrena de la seva història, el 3 de 8 amb l’agu lla, però va quedar molt lluny de poder-se assolir.

Les dues últimes places de la jornada de diumenge del Con curs van ser per Xiquets de Reus i Castellers de Sabadell, que van marxar de plaça amb sensacions molt diferents. Les dues venien molt castigades per les caigudes patides durant la temporada i ne cessiten refer-se. Els primers van acabar molt contents de poder recuperar novament el 3de8 i el 2de8 amb folre, que van comple tar a les dues primeres rondes. Van rematar l’actuació amb el 4de7 amb l’agulla després d’un intent desmuntat 4de8. Els se gons van complir amb el tràmit de l’actuació a Tarragona. Tot i que els feia molta il·lusió estar presents novament a la jornada de diumenge del Concurs i hau rien volgut fer alguna cosa més, van descarregar el 4de8 com a castell més important.

El Concurs més esperat de la història va tornar a convertir-se en un gran espectacle d’emoci ons compartides amb el públic que va omplir les graderies. El comentari més escoltat en aca bar era aquell que deia que no hagin de tornar a passar quatre anys. En principi no, el 2024 tor narà el Concurs de Castells de Tarragona.

La carta guanyadora dels Verds va ser el 4d9sf carregat. La Joves va carregar en tercera ronda el 2d8sf.

El 2d9fm carregat de la Jove tancava el Concurs. Els Xiquets de Tarragona van estrenar el 4d9 amb folre.

FRANCESC GUASH

ACN

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ

El duel entre les colles barcelonines el va vèncer els Castellers de Sants, assolint la vuitena posició

CONCURS DE CASTELLS

Els Castellers de la Vila de Gràcia confirmen la seva condició de favorits

que, tot i no poder aspirar a gua nyar, van sortir també contents de plaça, ja que hi van portar els dos castells bàsics de vuit, 3de8 i 4de8, que van acompanyar del 2de7. La colla gironina també va fer el 9de7, que finalment no va sumar a la seva actuació.

El tercer lloc de la jornada de dissabte va ser ex aequo per als Nens del Vendrell i els Sagals d’Osona, que van fer la mateixa actuació amb el 4de8, el 2de7 i el 5de7. Especialment meritori és el castell de vuit dels Nens, ja que ni tan sols l’havien intentat aquesta temporada i el van des carregar de sortida en la primera ronda, de la mateixa manera que els osonencs també van estrenar el 2de7. I és que aquesta va ser la nota general de la festa castellera a la Tarraco Arena Plaça: la majo ria de colles van estrenar castells o van completar les respectives millors actuacions. Així, el 4de8 de Castellers de Terrassa, Xics de Granollers, Castellers de Lleida i Jove de Barcelona (en aquest cas carregat), van fer esclatar d’eu fòria els seus castellers, mentre que colles com Castellers d’Es plugues, Castellers del Poble Sec o Castellers de Cornellà van portar a la ciutat de Tarragona la seva millor tripleta de castells de la temporada.

Carles Cortés

Per norma general les diades castellers són imprevisibles. La fragilitat dels castells, la pressió de la plaça, els nervis o algun dubte o imprecisió fan que, de vegades, les coses no surtin com has treballat al local d’assaig.

Però res d’això va passar amb els Castellers de la Vila de Gràcia que van guanyar la jornada de dissabte del Concurs de Castells executant a la perfecció el seu programa i els seus castells. Eren els favorits i ho van ratificar per davant dels Marrecs de Salt, els Nens del Vendrell o els Sagals d’Osona que no van poder com petir amb el 2de8 amb folre gra cienc, castell guanyador que va determinar la posició final.

La colla de Gràcia sempre ha via participat en la jornada de diumenge portant castells de nou, però aquest any 2022 es va classificar per la de dissabte i el seu debut va ser immillorable, ja que des de la primera ronda es va veure clar que arribaven a Tarra gona amb els objectius molt ben preparats. De fet, van fer la seva

millor actuació de la temporada. De sortida amb el 3de8 que no va generar cap problema i els va servir per posar-se ràpidament al capdamunt de la classificació.

El gran repte arribava a la sego na tarda amb 2de8 amb folre que provaven enguany per primera vegada i també van descarregar per assegurar-se el Concurs, ja que la resta de colles no teni en cap carta similar per plantar cara. El 4de8 va rubricar la feina, una feina perfecta sense possible rèplica i que en el còmput final de les 41 colles del Concurs de Castells l’ha situat en el vuitè lloc final. D’aquesta manera, succeei xen als Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Sant Cugat, els Xicots de Vilafranca, els Xiquets de Reus i els Moixiganguers d’Igualada (aquests dos últims ex aequo), guanyadors en les de dicions anteriors de la jornada de dissabte. Cinc edicions amb guanyadors diferents, un fet que fa entendre la competitivitat del Concurs de Castells de dissabte.

Qui més es va apropar als gra ciencs van ser els Marrecs de Salt

Si a algú els va deixar un regust agredolç el Concurs de Castells van ser els Xicots de Vilafranca que no se’n van sortir dues vega des amb el 4de8 o els Castellers de Sant Cugat que volien estre nar el 3 de 8, però va quedar en intent.

Els Xiquets del Serrallo van comprovar la doble cara dels castells. Després de començar amb un excel·lent 5de7, a la se gona ronda van atacar la novetat del 2de7 que van poder comple tar per setena vegada en el seu historial. L’assalt, però, al 3de8 va tornar a quedar lluny amb dos intents desmuntats que van ser vir per tancar el certamen.

La Tarraco Arena Plaça va convertir-se novament en una festa castellera amb disset colles castelleres reiterant un any més l’encert d’aquesta jornada, com ja va passar amb la viscuda fa uns dies a Torredembarra. Dot ze agrupacions van fer la seva millor actuació de l’any amb castells inèdits aquest 2022 en els seus currículums i, a més, el públic va omplir les graderi es donant encara més color a la trobada.

El 2d8f dels Castellers de la Vila de Gràcia durant la segona ronda del Concurs. A la dreta, el 4d8 dels Nens del Vendrell durant la primera ronda.

LA JORNADA DE DISSABTE

Amb el 2d8f, que provaven per primera vegada enguany, es van assegurar el Concurs a la segona ronda

Els Castellers de Gràcia han aconseguit situar-se vuitens en el còmput final de les 41 colles participants

Al centre el 2d7 dels del Serrallo, un castell que van completar per setena vegada al seu historial.

Els Verds arribaven amb fam de victòria a Tarragona després de perdre l’última edició del Con curs davant la Vella, i des de la primera ronda han confirmat que eren els favorits a guanyar demostrant que són la colla més en forma del món caste ller. El 3de10 amb folre i mani lles inicial semblava que els po dria donar una victòria plàcida que han hagut de lluitar fins la quarta ronda, però han exhi bit varietat de gamma sumant també el castell sense folre i el 5de9 folrat. El seu cap de colla, Sisco Benet, ja ha anunciat que per Tots Sants volen completar tots els reptes pendents, entre ells segurament el 4de10 amb folre i manilles.

CONCURS DE

Si existeixen els guanyadors morals, són ells. De fet, ells se gur que es veuen guanyadors. Sempre aspirants a tot, però per una cosa o una altra no ho confirmaven. El seu Concurs 2022 és per emmarcar. De fet, és la millor actuació del seu historial. Sorprenents de sorti da, tossuts per continuar, amb ganes de tot amb l’últim castell i sobretot amb seny per no dei xar-se emportar per l’eufòria. Van lluitar frec a frec amb els Verds i prometen emocions fortes a la recta final de tem porada amb una Santa Úrsula on buscaran més. Descarregar el 2, tocar el 3, repetir el 4 o completar el 5 són els números que els passaran pel seu cap els pròxims dies.

ACTUACIÓ AL CONCURS

Si no és el dia, no és el dia. I per a la Colla Vella dels Xiquets de Valls el Concurs es va fer extre madament llarg. De sortida van carregar el 2de8 sense folre, però a partir d’aquí tot es va tor çar. Si les caigudes piquen, tot es complica i es converteix en impossible. El 4de9 sense folre va fer massa mal com per poder reconduir l’actuació, acabada amb els dos castells bàsics de nou que ni tan sols entraven en el seu programa. Queda la revàlida de Santa Úrsula a la plaça del Blat per posar la nota de final de temporada. Serà la darrera gran actuació d’Albert Martínez com cap de colla i, de ben segur, voldrà descarregar tot allò que ha quedat pel camí.

ACTUACIÓ AL CONCURS

Punts4rt

Jove Xiquets de Tarragona

És admirable fer el que va fer la Jove de Tarragona a la Tarraco Arena Plaça. Van “començar” la seva actuació a la tercera ronda després de dues ensopegades. A l’abast de ben poques colles. I sobretot van ensenyar la gam ma extra que la seva gent recla mava des de la diada de Santa Tecla – el Primer Diumenge. El cap de colla, Jordi Alomà, no va poder decidir a la cinquena ronda: sí o sí el 2de9 amb folre i manilles. L’evolució de la Jove des de la diada de Les Neus a Vilanova i la Geltrú ha estat vertiginosa i al Cós del Bou ja esperen Santa Teresa al Ven drell, una plaça talismà que els ha donat grans jornades de glò ria. Qui ho havia de dir el mes de maig...

ACTUACIÓ AL CONCURS

2d9fm(c)

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ GERARD MARTÍ

Una de les claus en els cas tells és creure i mirar les coses sempre des del costat positiu. I el cap de colla dels Xiquets, Alfredo González, hi creu des del primer dia i sempre mira endavant. Fins i tot quan du rant la pandèmia no podia ni assajar ni actuar. L’alegria quan van descarregar el 4de9 amb folre és símptoma que la colla té gana. El futur immediat no té límits un cop recuperada la tripleta màgica quatre anys després. Toca repetir-la o, fins i tot, millorar-la. Hi ha de creure tothom. La data està marcada al calendari des de principi de temporada: 1 de novembre. Cal repetir els castells bàsics de nou, però i si a més a més...

CONCURS DE CASTELLS

3.265 Punts6è

Moxiganguers d’Igualada

Els Moixiganguers d’Igualada van entrar per la porta gran a la jornada de diumenge del Con curs de Castells. No té res a veu re amb la jornada de dissabte i potser per això no van poder completar els tres castells. Els nervis del debut i la pressió de la plaça condicionen l’execució dels castells, però marxen no vament de Tarragona contents d’estar entre les millors. La sisena posició al Concurs que darà per a la història de la colla i com que ambició no els falta l’opció d’intentar el 4de9 amb folre arribarà tard o d’hora. És una d’aquelles colles que saps que tardo o d’hora assoliran els seus objectius per molt compli cats que siguin.

ACTUACIÓ AL CONCURS

Aquest Concurs no era fàcil per als Capgrossos de Mataró acos tumats a ensenyar a la Tarraco Arena Plaça els castells de nou i, fins i tot, la gamma extra com el 2 de 9 amb folre i manilles o el 5 de 9 amb folre. La post pan dèmia els estava costant espe cialment i el rodatge del 4de8 o el 3de8 es complicava més de l’esperat i tenia dificultats. El salt de qualitat amb el 5de8 és enorme i els ha de servir per re activar definitivament la colla. Tenen un calendari exigent en el darrer tram de la temporada però a la vegada és una oportu nitat per tornar a lluir la qua litat i categoria i més enllà del 5de8 treure novament de l’ar mari el 3 o el 4 de 9 amb folre.

Castellers de Sants

Castellers de Sants és una d’aquelles colles que té ben marcat al camí a terra i difícil ment sortirà ni un centímetre del que està estipulat. Pas a pas. La seva temporada era clara: després del 4de8, el 3de8 i després de descarregar-los junts, repetir-los i després de repetir-los fer el salt. I això és el que van fer a la Tarraco Arena Plaça amb algun dubte amb el castell folrat, però amb solvèn cia en la repetició. Si aquesta és la fórmula que els va portar a fer el 5de9 amb folre, tocarà repetir-la. És evident que no serà enguany però està clar que volen tornar a posar els fona ments de cara al futur. No te nen cap pressa. Si no és aquest anys, serà el següent.

ACTUACIÓ AL CONCURS

id2d8f

Facin el que facin tenen l’ad miració de tot el món casteller. Punt. Estar a l’arena de la TAP a la jornada de diumenge ja és un èxit es miri com es miri. Si haguessin competit dissabte, haurien lluitat per guanyar. Els castells bàsics de vuit els com pleten amb confiança i és lògic que mirin endavant. Van pagar la llegenda negra del pilar de 7 amb folre (mai s’ha descarregat al Concurs) i van tastar el cas tell més important de la seva història (3de8 amb l’agulla) re servat a només vuit colles del món casteller. Que ningú dub ti que tornaran a descarregar l’espadat i que algun dia faran el 3de8 amb l’agulla, perquè si se’ls posa un castell entre cella i cella, hi van.

CONCURS DE CASTELLS

Arribaven a Tarragona amb molta ambició perquè havien treballat els castells de nou, però la represa és dura, llarga, i difícil i els Castellers de Bar celona ho estan tastant durant tota la temporada. Després de la Mercè on van completar dues vegades els castells bàsics de vuit, el cos els demanava fer folres i van portar el del 2 de 8. Al final només es va poder car regar, un fet que demostra que no s’ha de tenir pressa. L’ambi ció ha de ser màxima, però tot allò que no arribi enguany és feina feta per a la pròxima tem porada. Tenen actuació exi gents en aquest final de tem porada per completar el que el Concurs ha deixat pendent.

ACTUACIÓ AL CONCURS

3d8

Si als caps de colla dels Xiquets de Reus els diuen fa 15 dies que descarregarien a Tarrago na el 3de8 i el 2de8 amb folre a les dues primeres rondes del Concurs de Castells, pensarien que el periodista de torn s’ha begut l’enteniment. És el premi merescut al treball, al sacrifici, a la lluita i, sobretot, a l’esperit de superació. Els entrebancs de les caigudes han condicio nat massa la seva temporada i aquest dos castells són un premi de gamma extra. És igual que acabessin desmuntant el 4de8. És una anècdota. Potser és demanar molt en les diades que els queden, però es merei xen descarregar els tres castells de vuit junts.

ACTUACIÓ AL CONCURS

Castellers de Sabadell

És evident que els Castellers de Sabadell no estan en un bon moment de forma. Els últims assajos van condicionar la seva participació al Concurs. Ells volen més, segur, però després de caure cal aixecar-se poc a poc i amb el cap fred. L’actua ció a la TAP els ha de servir per veure el futur immediat amb cert optimisme i pensar a mitjà termini perquè no tot s’acaba el 2022. El 9de7 mostra gruix de gent per fer els castells i el 4de8 qualitat. Ara només cal esperar que poc a poc es vagin recupe rant i algun dia puguin tornar a portar a plaça els castells que els han fet mereixedors d’es tar a la jornada de diumenge del Concurs durant les últimes edicions.

ACTUACIÓ AL CONCURS

4d8 - 9d7 - id5d7 - 5d7

1 2

CONCURS DE CASTELLS

[2/10]

[2/10] [2/10] [2/10] [2/10] [2/10] [2/10] [1/10] [2/10] [2/10] [2/10] [2/10] [1/10] [1/10] [1/10] [2/10] [1/10] [1/10] [1/10] [1/10] [1/10] [1/10] [1/10] [1/10] [1/10] [25/09] [25/09] [1/10] [25/09] [1/10] [25/09] [25/09]

[1/10] [25/09] [25/09] [25/09] [25/09] [25/09] [25/09]

[1/10] [25/09]

C. de Vilafranca

C. Joves X. de Valls

C. Vella dels X. de Valls

C. Jove X. de Tarragona

X. de Tarragona

M. d’Igualada

C. de Mataró

C. de la Vila de Gràcia

C. de Sants

C. de St. Pere i St. Pau

C. de Barcelona

X. de Reus

M. de Salt

Sagals d’Osona

N. del Vendrell

C. de Sabadell

C. de Terrassa

C. de Sant Cugat

Xics de Granollers

C. de Lleida

B. de Vilanova

C. Jove de Barcelona

C. d’Esplugues

X. de Vilafranca

C. C. de l’Alt Maresme

Nois de la Torre

C. de Berga

C. del Poble Sec

C. d’Esparraguera

C. de Cornellà

C. de Castelldefels

C. de Mollet

X. del Serrallo

C. de Badalona

Matossers de Molins de Rei

C. C. de Figueres

C. del Riberal

C. C. de la Bisbal

C. d’Altafulla

C. de la Sagda. Família

C. de Cerdanyola

3de10fm

4de10fm 5de9f 4de9sf

punts

... 8485

4de9sf 2de8sf 2de8sf* 5de9f ... 8050

2de8sf 4de9sf 3de9f 4de9f ... 5755

9de8 3de9f 3de9f* 4de9f 2de9fm 4825

5de8 3de9f ... 4de9f ... 3805

5de8 3de9f 2de8f ... ... 3265

3de8 5de8 4de8 ... ... 2345

3de8 2de8f 4de8 ... ... 2255

4de8 3de8 2de8f 2de8f* ... 2255

3de8 pde7f 4de8 ... 3de8a 2170

3de8 2de8f 4de8 ... ... 2135

3de8 2de8f 4de8 4de7a

... 2000

4de8 3de8 9de7 2de7 ... 1940

5de7 4de8 7de7 2de7 ... 1660

4de8 2de7 5de7 ... ... 1660

4de8 9de7 5de7 5de7* ... 1630

5de7 4de8 3de7ps ... ... 1490

4de8 3de8 5de7 7de7 ... 1455

4de7a 4de8 7de7 5de7 ... 1455

7de7 4de8 5de7 ... ... 1455

7de7 2de7 2de7* 5de7 ... 1425

7de7 4de8 4de7a ... ... 1330

5de7 7de7 3de7ps ... ... 1285

7de7 5de7 4de8 4de8 4de7a 1200

4de7a 5de7 7de7 ... ... 1200

7de7 5de7 4de7a ... ... 1200

5de7 7de7 4de7a ... ... 1200

4de7a 5de7 3de7a ... ... 1160

4de7a 5de7 3de7a ... ... 1160

5de7 3de7a 4de7a ... ... 1130

3de7 4de7a 5de7 ... 3de7a 1105

3de7a 4de7a 3de7 ... ... 1030

5de7 2de7 2de7* 3de8 3de8 1025

3de7 4de7 3de7a 2de7 ... 925

3de7 4de7 3de7a

4de7a 3de7a 3de7a

... ... 895

... ... 800

3de7 4de7 3de7a pde5 ... 775

3de7 4de7 5de7 pde5 ... 775

2de6 3de7 4de7 pde5 ... 775

3de7 4de7 2de6

2de6

... ... 765

... ... ... ... 490

Primera ronda Segona ronda Tercera ronda Quarta ronda Cinquena ronda

Quadre final del concurs descarregatLlegenda carregat Intent Int. desmuntat Castell que suma

Roger Freixa L’empresa de micromobilitat

Tier Mobility es consolida a Tarragona amb 10.000 usuaris actius. Després de quatre me sos operant a la ciutat, Tier ha aconseguit sumar més de 24.000 quilòmetres amb els seus pati nets elèctrics, els quals conviuen només amb els de Reby des de juliol, just quan va decidir mar xar Bird dels carrers tarragonins. «Un dels aspectes als quals do nem més importància és que no només hi ha un elevat ús al cen tre, que és on més usuaris tenim, sinó també a alguns barris peri fèrics», exposa el city manager de la companyia, Valentin Bert houx, qui assenyala Torreforta i Sant Pere i Sant Pau com dues de les zones de més incidència.

Berthoux considera «molt positius» els quatre mesos dels patinets de color turquesa a Tar ragona. Tier, que té autorització per repartir 400 d’aquests VMP arreu de la ciutat, disposa d’una flota diària d’uns 370. «Els tra

jectes realitzats amb els nostres vehicles de mobilitat personal (VMP) han aconseguit estalvi ar unes quatre tones de CO2 si s’haguessin fet en cotxe», exposa Berthoux.

Tarragona és la primera gran ciutat on opera Tier de tot l’Estat espanyol, tal com apunta el city manager de l’empresa, motiu pel qual no pot comparar el bon fun cionament del servei amb altres poblacions similars. Considera que cada ciutat té les seves par ticularitats, la qual cosa obliga els operadors a adaptar la xarxa de vehicles a la mida del lloc i a les seves característiques. «Hem d’evitar que hi hagi molta més oferta que demanda», afirma. En aquest sentit, pel que fa a la sortida de Bird el passat mes de juliol, expressa que desconeix els motius i potser hi ha raons exter nes que van conduir a prendre la decisió.

D’altra banda, Berthoux va lora positivament les relacions de Tier amb l’Ajuntament: «Vull

TARRAGONA

destacar l’aposta del consistori per millorar la mobilitat urbana i la voluntat de diàleg amb els operadors i altres actors involu crats perquè la micromobilitat si gui més segura, eficient i sosteni ble». Fa uns mesos, l’Ajuntament va anunciar la idea de treure a concurs públic el servei de pati nets i bicicletes elèctriques, una iniciativa que des de Tier veuen amb bons ulls. «Si volen obrir un procés de licitació, hi participa rem. Ajudarem Tarragona a tenir

un servei endreçat», assegura Berthoux. Tier compta tant amb patinets com bicicletes, la qual cosa permetria la companyia operar en les dues modalitats.

La sensació de seguretat dels vehicles és un dels punts a fa vor dels patinets de Tier, segons apunta Berthoux. «A banda del casc, té intermitents, sistema de doble fre, rodes més amples i un suport per col·locar el telèfon i carregar-lo mentre condueixes», expressa el city manager. Alho ra, afegeix que els usuaris acos tumen a ser gent «cívica» i no s’han produït gairebé incidents que hagin comportat danys als vehicles.

Tier

a

de

GERARD MARTÍ

Imatge d’un pàrquing de patinets elèctrics a la Rambla Nova de Tarragona.

TARRAGONA

El projecte Greenbelt fomentarà la biodiversitat al parc de la Muntanyeta

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona in vertirà uns 100.000 euros de fons europeus per a renaturalit zar el parc de la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau. En el marc de les actuacions del Green belt’26, preveu fomentar la bio diversitat urbana a l’espai a tra vés de la incorporació de caixes niu per a ocells i caixes refugi per a rat-penats, la plantació d’espè cies amb fruit per als mateixos ocells i d’espècies amb flor per als pol·linitzadors i el tancament de zones enjardinades i millora de les de vianants per tal d’en dreçar el parc.

«A Tarragona tenim una massa urbana molt potent que conviu al costat d’un espai na tural», explica la consellera de Medi Ambient, Eva Miguel, en referència al parc de la Munta nyeta de Sant Pere i Sant Pau. Segons indica, aquest projecte, que suposarà una inversió d’uns 100.000 euros, «canalitzarà dife rents actuacions que permetran la convivència entre l’espai urbà i el natural i, alhora, promourà la conscienciació entre la població perquè conegui i pugui protegir i defensar aquest entorn».

Per aconseguir aquests objec tius, l’Ajuntament de Tarragona va incloure en el conjunt d’actu acions del projecte Greenbelt’26, que ha rebut fons Next Generati on, el foment de la biodiversitat al parc de Sant Pere i Sant Pau. «Tenim força rat-penats, però els tenim descuidats. Aleshores actuarem per cuidar aquesta bi odiversitat», exposa Miguel. Les caixes per a ocells i rat-penats i les plantacions de noves espèci es són algunes de les accions a dur a terme. «La intenció és crear un parc de papallones, que és un enjardinament amb molta planta

amb flor per als pol·linitzadors», manifesten des de Medi Ambi ent.

En el marc de la millora del parc, també es pretén «endre çar-lo» mitjançant el tancament de zones. «Hi ha uns camins, però la gent passa per tot arreu i s’erosiona l’enjardinament», co menta Miguel. En aquest sentit, destaca que el parc de la Munta nyeta és un indret amb molt de potencial que ha anat perdent la seva condició d’espai natural «perquè li hem donat una sèrie d’usos i hem tingut una sèrie de comportaments que han contri buït al seu detriment. Per tant, volem recuperar la seva essèn cia i fomentar la biodiversitat en una zona que no s’ha de donar per perduda per molt que estigui a tocar de la via urbana. Hem de fer entendre que poden conviu re».

La previsió del consistori és executar el projecte el 2024.

Prèviament, s’han de realitzar diferents estudis i recollir di versos indicadors que permetin determinar els detalls finals de l’actuació i que assegurin que els objectius s’assoleixen. «Hem de saber el que tenim abans d’im plantar totes aquestes mesures. És una bona oportunitat per sa

ber l’estat de salut de la nostra bi odiversitat i tenir al nostre abast les eines necessàries per valorar el grau d’èxit de les iniciatives que tirarem endavant», assenya la la consellera de Medi Ambient.

El pressupost destinat a fo mentar la biodiversitat al parc de la Muntanyeta, a tocar de

l’avinguda dels Països Catalans, és de 100.000 euros, aproxima dament. A banda de les diferents accions esmentades, el projecte Greenbelt’26 també contempla altres d’educació ambiental. «Hi ha una part de comunicació que serà molt interessant i important per fer amb gent del barri i gent de la resta de la ciutat. Una de les línies del Greenbelt és la d’im pulsar programes d’educació ambiental amb les escoles, amb les famílies i amb altres entitats que permetran conèixer la relle

El consistori preveu executar el projecte, d’uns 100.000 euros, l’any 2024

Les accions de millora del parc s’acompanyaran amb programes d’educació ambiental

vància de l’espai natural», expli ca Miguel. «Qualsevol projecte d’aquesta envergadura ha d’anar acompanyat d’un programa de participació i conscienciació ciu tadana, ha d’involucrar la massa social», afegeix sobre una idea que segueix les directrius euro pees.

Més enllà del foment de la bi odiversitat a Sant Pere i Sant Pau, des de la conselleria de Medi Ambient també es duen a terme estudis per conèixer la situació de les diferents espècies, animals i vegetals, a la resta del municipi. «La gestió i la planificació són crucials abans de proposar ac tuacions executives», exposen des de Medi Ambient, on crearan un pla per a la biodiversitat grà cies als fons rebuts per a Green belt’26.

Un centenar de persones reivindica a Tarragona els fets de l’1 d’octubre de 2017

Un centenar de persones va reivindicar dissabte el llegat de l’1 d’octubre en el cinquè aniversari del referèndum.

Les entitats independentis tes van organitzar l’acte de commemoració, que es va fer a les portes de l’Institut Martí Franquès, un dels centres de votació, on es va desplegar una estelada gegant i es va llegir un manifest. Molts dels ma nifestants van afirmar que se senten decebuts amb els diri gents polítics perquè no han fet efectiu el mandat de l’1-O i els acusen «d’enganyar» els ciutadans. Tot i la «desmobi lització» que viu el moviment independentista, Pep Prats va assegurar que no es poden «rendir». L’acte de comme moració va començar amb el parlament de Rosa Rossell, qui va fer de presidenta en una de les meses electorals de l’Insti tut Martí Franquès, on no hi va haver cap carrega policial. Tot i això, Rossell va recordar que els agents de la policia espa nyola –que tenen la comissaria al costat del centre educatiu–els van amenaçar i intimidar durant tota la jornada. En la seva intervenció, va apuntar que quan li van proposar que expliqués com va viure aquell dia a l’acte, primer es va negar perquè, segons va assegurar, «la diria molt grossa» per la situació política actual i que això la portaria a acabar detin guda a la comissaria. Tanma teix, Rossell va explicar com va viure l’1-O i va recordar amb il·lusió que va ajudar a votar gent gran: «Veure un avi que estava plorant amb la papereta al cor... Aleshores penses com els polítics han malbaratat la il·lusió d’un poble, han acon seguit que els independentis tes ens avorrim d’escoltar-los. Estic molt decebuda amb el Govern i amb tot el que ha passat durant aquests darrers cinc anys».

L’Ajuntament instal·larà caixes niu per a ocells, plantarà espècies amb fruit i altres amb flor i endreçarà l’espai per als vianants

GERARD MARTÍ

Imatge actual del parc de la Muntanyeta, a tocar de l’avinguda dels Països Catalans.

GERARD MARTÍ

L’Ajuntament recuperarà i preservarà les zones enjardinades.

TARRAGONA

«Molta gent creu que els socorristes només treballen tres mesos a l’any»

Roger Freixa

El termini per apuntar-se al curs gratuït de socorrisme ja s’ha obert. La formació, a càrrec del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i amb la col laboració de Creu Roja, dona res posta a la necessitat de trobar so corristes, la qual cosa cada any és més difícil. «La gent no es plan teja fer el curs perquè es pensa que només hi ha treball durant l’estiu, que és quan més movi ment tenim, però realment hi ha feina durant tot l’any», expressa el formador de Creu Roja, Hugo Núñez, qui també assenyala la manca de la titulació necessària com un altre dels problemes.

Nuñez enumera les dues prin cipals vies per poder exercir de socorrista avui dia: fer el curs del SOC o fer un grau mitjà de salvament. Pel que fa a la for

mació a càrrec del SOC, els in teressats poden inscriure’s fins al desembre, quan comença el curs, el qual dura fins al mes de juny. Cada any, divideixen l’en senyament en dues modalitats, les quals acullen quinze alumnes cadascuna. La primera es dedica al salvament a espais naturals, sobretot a les platges, mentre que la segona és per a instal·lacions aquàtiques. D’aquesta manera, un total de trenta persones ac cedeixen al programa del SOC, el qual compta amb la col·laboració de Creu Roja, que subministra el material corresponent per de senvolupar les activitats.

«Molts d’aquests alumnes s’apunten per preparar-se unes oposicions», apunta Núñez. El curs compta amb una part teò rica i una altra pràctica, la qual serveix per aprendre tècniques

El SOC i Creu Roja impulsen cada any un curs de salvament de sis mesos i amb 30 places

de natació i rescat o primers auxilis, entre altres. La majoria de persones inscrites al curs del SOC tenen entre 20 i 30 anys, un aspecte que contrasta amb la for mació que s’ofereix al grau mitjà, on la gran quantitat d’estudiants

tenen entre 15 i 20. La titulació en aquest ensenyament es pot aconseguir a través de l’Institut Jaume I de Salou, tal com exposa Núñez.

Segons el formador de Creu Roja, les platges de la ciutat de Tarragona necessiten cada estiu uns cinquanta socorristes per oferir un bon servei, els quals arriben des de tres vies dife rents. Als professionals formats pel curs del SOC i el grau mitjà

de l’Institut Jaume I, se sumen els socorristes que repeteixen d’altres anys. Antigament, tal com explica Núñez, només calia realitzar un curs de 40 hores per aconseguir la titulació neces sària, però, des de fa uns anys, les exigències són més grans, la qual cosa provoca que mol tes persones no puguin exercir si no compten amb una mínim d’experiència per compensar la manca de l’actual llicenciatura.

1103/10/2022 diarimés El Teatret del Serrallo serà l’es cenari per representar la ter cera edició del cicle Lectures de Mar el pròxim divendres, 7 d’octubre, a les 19.30 hores. Aquesta vegada, la proposta cultural estarà enfocada al barri mariner del Serrallo. Lec tures de Mar combinarà músi ca i lectura de textos històrics i literaris que van néixer l’any 2019, amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania la història ma rítima i portuària de la ciutat d’una forma més amable, so nora i visual. Aquest cicle està organitzat conjuntament per l’Arxiu del Port i la Biblioteca Pública de Tarragona, organit zadors que estan molt satisfets de donar continuïtat a aques ta activitat a causa de la molt bona acollida que va tenir en les darreres dues edicions. Es tracta d’una proposta cultural gratuïta, però amb aforament limitat, la qual cosa obliga a fer reserva prèvia a través de l’adreça de correu electrònic arxiu@porttarragona.cat. En aquesta nova edició, els rap sodes interpretaran lectures extretes del llibre El naixement dels barris del Port, de Luis Ba llester i Coia Escoda.

PORT

El Port de Tarragona rep avui un nou vaixell militar, l’Ysabel

La CUP critica la presència de bucs de guerra

Redacció

El Port de Tarragona rep avui un nou vaixell militar. El buc de transport logístic Ysabel atraca rà amb efectius militars proce dents de Ceuta a bord. Aquesta situació ha desencadenat en una resposta de l’Assemblea Lo

cal de la CUP de Tarragona, que rebutja la presència d’aquesta mena de vaixells a la ciutat. Se gons asseguren els cupaires, el buc compta amb un total de 284 efectius de l’exèrcit, 34 vehicles pesants i 108 lleugers, els quals sortiran del Port per carretera

i tren per anar al camp de ma niobres de Saragossa. La CUP trasllada el seu rebuig a aquelles bases militars i ports del terri tori, com la base militar de Bé tera i el Port de Tarragona, que «siguin utilitzats per a provocar i intensificar guerres de rapinya pel control dels recursos natu rals», tal com assenyala el partit. Alhora, recorda que el grup mu nicipal va portar al plenari una moció perquè a Tarragona no hi tornin a atracar vaixells militars, «una moció que, malgrat ser aprovada, l’Autoritat Portuària segueix normalitzant la cultura de la guerra, amb la consegüent militarització de la zona».

EDUCACIÓ

‘Dissabtes en família’ torna amb dues activitats mensuals per a infants

El programa s’estendrà fins al desembre

Redacció

Torna Dissabtes en família, una iniciativa destinada als infants d’entre 0 i 3 anys, amb dues ac tivitats mensuals fins al desem bre. Després dels mesos d’estiu, l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) impulsa

aquests tallers, en els quals, a través l’art, els infants i adults comparteixen un espai d’ex perimentació artística, on es reforcen els vincles afectius i el suport a la criança. El conseller d’Educació, Manel Castaño, va explicar que «es vol facilitar un

context d’aprenentatge com partit entre iguals, estimulant i atractiu per a infants i adults. Un espai de trobada on es fomenti l’intercanvi i les relacions soci als entre famílies». Les llars d’in fants de l’Arrabassada i de Cèsar August acolliran les jornades, destinades a la música, la dansa i la pintura. Les necessitats de les famílies amb infants menors de tres anys són diverses, és per aquest motiu que des de l’IMET es considera que cal diversificar els serveis educatius adreçats a la petita infància. La inscripció es pot fer a través de la pàgina web del club dels Tarraconins (www.tarraconins.cat/).

Creu Roja assenyala aquesta falsa creença com un dels motius de la manca de personal

Imatge d’una activitat de formació pràctica de socorrisme de Creu Roja.

La tercera edició del cicle ‘Lectures de mar’ arriba al Teatret del Serrallo

TARRAGONA

L’Ajuntament preveu licitar aquesta setmana el contracte de la neteja

Redacció

L’Ajuntament fa un pas endavant en la renovació del contracte de la neteja. Després de vint anys, Tarragona en tindrà un de nou després que el consell plenari de divendres passat aprovés els plecs de clàusules i la documen tació per tal de començar el pro cediment de licitació. La recolli da selectiva i l’economia circular són alguns dels molts aspectes que es potenciaran, així com les campanyes de sensibilització, que correspondran a un mínim d’1,5% del cost directe del con tracte, per al qual es destinaran uns 21 milions d’euros a l’any.

«Aquest nou pas de gegant comportarà un cost per a l’Ajun tament de més de 200 milions en 9 anys (entre despeses de personal, inversions i altres), la qual cosa suposarà, sens dubte, un canvi substancial en la neteja i manteniment dels nostres car rers i de la nostra ciutat, però, al hora, també el compliment amb escreix de mesures mediambien tals i socials», segons va comen tar el conseller de Neteja Pública, Jordi Fortuny.

El nou contracte es divideix en cinc lots que podran ser tractats per separat. El servei de trans port i recollida de residus muni cipals, de neteja viària i d’infor mació i educació ambiental, que suposarà una inversió de 19 mili ons a l’any, és el primer dels lots. El segon correspon al servei de neteja de platges, solars, terrenys i camins municipals, mentre que el tercer recull el servei de gestió de la deixalleria municipal. El quart i el cinquè lot es destinaran al control d’execució del servei i la seva qualitat i a la creació d’una plataforma intel·ligent d’informació, respectivament.

Les empreses que vulguin op

tar al servei podran presentar l’oferta pels lots 1 i 2, i resultar adjudicatàries d’aquests dos lots. Però aquestes mateixes no po dran optar als lots 3, 4 i 5. Com a mesura social, al lot 3 només s’hi podrà presentar un centre espe cial de treball. Aquesta divisió respon al compliment de la nova llei de contractes, que permet fer unitats funcionals diferents i que permetrà a l’Ajuntament tenir més control, optimitzar els ser veis i fer avaluacions individuals en cada cas.

Les xifres dels contractes no variaran els pròxims anys, però sí que es preveu que baixi la par tida destinada a la incineració de residus i a altres despeses de tractament de residus perquè el contracte contempla mesures específiques per augmentar els resultats de recollida selectiva. L’Ajuntament ingressarà més d’1 milió d’euros per la valorització de residus i aportacions dels sis temes integrats de gestió. Aquest milió augmentarà en consonàn cia amb l’augment de selectiva que s’assoleixi, fins al màxim previst a la normativa. A més, el nou contracte elimina antigues deficiències del servei, com l’eli minació de contenidors soter rats, la qual cosa aporta beneficis

a l’Ajuntament i permet incorpo rar noves tecnologies i innovaci ons per millorar el servei.

Objectius

A través del nou servei de neteja, l’Ajuntament de Tarragona pre veu assolir una sèrie d’objectius emmarcats en la nova llei de re sidus, els quals són la promoció de la prevenció i reducció dels mateixos residus, la reutilitza ció, la recollida selectiva neta i valorització del material, l’eco nomia circular i els sistemes de pagament per generació. El contracte compta també amb característiques innovadores, com un augment del control de bones pràctiques, el pagament pels serveis realitzats i un Pla de

Millora Continua del servei entre empresa i Ajuntament, per tal d’optimitzar tots els recursos i els objectius treballats durant els darrers temps al departament de Neteja Pública, com l’increment de les accions de sensibilització.

Sostenibilitat

El contracte comporta també una sèrie d’inversions destaca bles per contribuir a la sosteni bilitat, a la descarbonització i reducció de la petjada de carboni associada als serveis que es con tracten, com són la renovació del 50% de la maquinària elèctrica, la possible obtenció de vehi cles amb pila d’hidrogen, noves campanyes de conscienciació de recollida selectiva per tal de va lorar el porta a porta, el sistema de control d’accés o la limitació de la resta, entre altres.

Algunes de les mesures espe cífiques són la creació d’un nou espai de reutilització a les actuals instal·lacions de la deixalleria municipal, que es preveu que esdevingui un espai real d’inter canvi de tèxtil, mobles, aparells elèctrics i electrònica i altres productes susceptibles de ser reutilitzats, a banda d’incorporar un servei específic de malbarata ment alimentari i una estratègia i suport tècnic per a les llars i co munitats que vulguin dur a ter me autocompostatge, així com el repartiment i gestió de gots reu tilitzables per a les festes munici pals i el repartiment de vaixelles compostables per les entitats i associacions del municipi que ho sol·licitin.

L’alcalde, Pau Ricomà, va des tacar que «aquest expedient de contractació demostra que es tem clarament davant d’un nou paradigma que ha de millorar i molt la imatge de la ciutat».

Tarragona acollirà aquest divendres la cerimònia de les Viles Florides

Tarragona es convertirà diven dres en l’epicentre de les Viles Florides, el moviment que im pulsa la Confederació d’Horti cultura Ornamental de Cata lunya (CHOC) i que vetlla per la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya i Andorra a través de l’enjardi nament i la millora dels espais públics verds. L’Ajuntament i el Patronat Municipal de Tu risme han treballat els darrers mesos per dur a terme l’acte de lliurament de les Flors d’Ho nor, que cada any es fa en un municipi diferent. Més de 320 persones es donaran cita al parc de l’Amfiteatre per aco llir l’acte on s’entregarà la Flor d’Honor segons el criteri d’un jurat especialitzat que valorarà aspectes com el patrimoni ve getal i paisatgístic.

La parada d’autobús Institut, a Campclar, tornar a estar operativa

La parada d’autobús Institut, al carrer Riu Siurana de Camp clar, torna a estar operativa des del divendres passat. L’Ajunta ment i l’Empresa Municipal de Transports (EMT) han ha bilitat un nou carril bus que permetrà els autobusos circu lar en sentit contrari als altres vehicles. Amb aquest canvi, es manté l’esperit de la circula ció i no se suprimeixen places d’aparcament, molt utilitzades pel professorat del centre edu catiu, tal com exposen des de l’EMT. «Des del consistori fem un exercici d’escolta de les ne cessitats i peticions dels ciuta dans per aplicar aquells canvis que, després de diferents estu dis tècnics, ens ajuden a millo rar el nostre servei», manifesta el president de l’EMT, Jordi Fortuny.

de

GERARD MARTÍ

Imatge d’arxiu d’una illa de contenidors al carrer Gasòmetre de Tarragona.

La Cambra de Comerç va do nar el passat dijous per con closa la campanya de mece natge extraordinària que va iniciar arran de l’esclat de la pandèmia. En total, gairebé 50 empreses i institucions de l’àmbit territorial de la corpo ració s’han sumat a la iniciati va i han contribuït econòmi cament per pal·liar l’impacte que la pandèmia va tenir en l’entitat i per assegurar que pogués continuar endavant. En un acte celebrat als jar dins de l’Institut Pere Mata, el president de la Cambra, Jordi Just, va subratllar que la cam panya ha servit per enfortir la base de la institució. «Hem d’agrair la vostra voluntat de sumar, aportar i col·laborar, mantenint el llegat de passat, present i futur dels nostres 136 anys d’història, i que ha fet possible que la nostra cor poració no només mantingui la seva referència, sinó que la projecti encara més sobre el seu territori corporatiu, amb cinc comarques, 99 municipis i més de 22.000 empreses», va concloure. L’acte va ser pre sidit per tres empresaris de referència del país, com són la consellera delegada de Ver tix, Elena Massot; el president del RACC, Josep Mateu; i el president de Fira de Barcelo na i conseller delegat de Mat Holding, Pau Relat. Tots tres van protagonitzar, a més, una taula rodona sobre l’actualitat del món empresarial que va moderar la periodista Anna Fortuny. Redacció

CULTURA

Els veïns dels barris del sud s’oposen a la construcció del ‘Pas Ciutat’

Sergi Peralta Moreno

Els veïns dels barris Mas Iglesi as, Juroca, Montserrat i Fortuny s’oposen frontalment a la pro posta del govern local de cons truir el pas subterrani Pas Ciutat, inclosa en el Pla de Mobilitat Urbana per al 2035 amb l’ob jectiu de reforçar els mitjans de transport més saludables. «Es tem totalment en contra del pas subterrani. El que demanem és que es faci un pont», assevera el president de l’associació de veïns (AV) del Roserar de Mas Iglesias, Francesc Jornet, en representa ció de les quatre comunitats.

El projecte contempla que aquest pas subterrani d’ús ex clusiu per a vianants s’ubiqui al voltant del futur baixador de Bellissens, entre l’avinguda de Josep Pla i el carrer Manuel de Pedrolo, i que connecti els barris del sud amb l’àrea de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV, l’Hospital Universitari Sant Joan i el Tecnoparc, una intervenció que tindria un cost d’entre 1,3 i 1,8 milions d’euros.

No obstant això, Jornet creu que seria una construcció «gens útil», arran de la proximitat de dos passos subterranis ja opera tius a pocs metres de distància i de l’existència d’un pas elevat al costat de la Biblioteca Pere Anguera. «Per passar-hi quatre vianants, ja en tenim suficients. Fer coses inútils és llençar els

diners», rebla. El president de l’associació de veïns del barri Juroca, Manuel Villalba, compar teix l’opinió. «Als veïns, això ens beneficiarà ben poc. Ja n’hi ha

Una exposició repassa la transformació de Reus des de 1970

dos. Per què en volem un altre? S’haurien d’arreglar i adaptar els que ja hi ha, invertir en segure tat», comenta.

Jornet afegeix que el Pas Ciu tat «és buscar més problemes», tenint en compte que els delin qüents aprofiten els passos sub terranis, llocs aïllats i amb poca il·luminació, per fer de les seves. A més, comenta que, com a mí

PROMOCIÓ

nim, una ambulància hauria de poder circular-hi per l’interior per connectar eficientment amb l’Hospital, una proposta que, ac tualment, no es contempla.

La necessitat del pont És per aquest motiu que els veïns del sud reclamen una «reivindi cació històrica», en paraules de Villalba, com és la construcció

d’un pont, en lloc d’un pas sub terrani. El representant del barri Juroca assegura que fa més de 15 anys que batalla per conver tir aquest somni en una realitat. «Sembla que em moriré sense veure’l», lamenta. Jornet detalla que ja hi havia un projecte per a la construcció del pont, però que aquest es va cancel·lar l’any 2008 per la crisi econòmica originada pel col·lapse de la bombolla im mobiliària.

El representant del Roserar de Mas Iglesias assegura que el pont permetria connectar de manera eficient amb l’altre costat de la via del tren, amb la Universitat, el Tecnoparc, l’Hospital i el barri Sant Josep Obrer i que, addici onalment, atrauria empreses i l’edificació d’altres equipaments. «Amb això ja guanyaria tota la ciutat. No només els veïns del sud, sinó que se’n beneficiaria tot Reus», apunta Villalba.

En cas de no poder-se cons truir el pont, els portaveus co munitaris assenyalen que s’hau rien d’invertir els diners en altres projectes, com pot ser el condi cionament del pas elevat de la Biblioteca Pere Anguera, siguin als barris del sud o no. «Hi ha moltes coses necessàries a fer, molt més importants que aquest pas de ciutat», diu Jornet. «Estem en contra, estarem en contra i, si convé, recollirem signatures i farem el que faci falta», conclou.

El CNL necessita voluntaris per a practicar el català

Redacció

La Biblioteca Xavier Amorós va acollir el divendres la presen tació de l’exposició Reus 19702020: Cronologia d’una trans formació, que es podrà visitar en aquest espai fins al dimecres 30 de novembre. La mostra, en un format d’arquitectura efí mera dissenyat i produït per l’estudi Ovni, està emmarcada en el projecte Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat

És un exercici multidiscipli nari de memòria històrica, que pretén acostar a la ciutadania l’evolució i els canvis més im portants que ha experimentat la ciutat en el darrer terç del segle XX i l’inici de l’actual, un període en el qual Reus va viure

una de les transformacions més importants de la seva història contemporània. Addicional ment, l’exposició vol plasmar el coneixement existent sobre els fets significatius ocorre guts aquestes dècades comp tant amb el pes i la força de les imatges, i amb una posada en escena que, d’una forma molt visual, vol emular una ciutat en continu procés de canvi, a través d’una sèrie de plafons que co mencen al pati de la biblioteca i que s’estenen per la sala central de les instal·lacions.

El projecte Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat, im pulsat per la Fundació Privada Reddis i liderada per l’historia dor Joan Navais com a director

de continguts, inclou un cicle de conferències, que van tenir lloc entre els mesos de febrer i març, i una sèrie audiovisual, dirigida per Guillem Latorre, així com l’edició d’un llibre editat pel Centre de Lectura que constarà de diversos capítols temàtics que giraran al voltant d’aspec tes com l’urbanisme, els movi ments socials, la demografia, la cultura, l’economia o la política institucional.

L’exposició també anima a la participació ciutadana a les xar xes socials. A través del hashtag #REUS19702020, els usuaris po den compartir quin ha estat, en la seva opinió, el fet més desta cat de la història de Reus en els darrers 50 anys.

Reus se’n va d’excursió als Pallaresos

La ciutat de Reus estarà representada a les II Jornades Modernis tes dels Pallaresos, després de l’acord de col·laboració a què han arribat els Ajuntaments dels dos municipis. La capital del Baix Camp disposarà els dies 4, 5 i 6 de novembre d’un estand propi per promocionar el seu llegat modernista. Redacció

El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus fa una crida per incor porar voluntaris al Volunta riat per la Llengua (VxL) que resideixin al Baix Camp, es pecialment a Reus, Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant. Les persones interessades poden adreçar-se al 634 740 079 o en viar un correu electrònic a vxl. reus@cpnl.cat. El VxL és un programa per practicar català conversant. Redacció

Argumenten que ja hi ha dos passos subterranis a la zona i que no seria «gens útil»

Les entitats veïnals de Mas Iglesias, Fortuny, Juroca i Montserrat volen que s’edifiqui un pont que els connecti amb l’Hospital

DIARI MÉS

El ‘Pas Ciutat’ s’ubicaria al costat del baixador, entre l’avinguda de Josep Pla i el carrer de Pedrolo.

AJ. REUS

Unes 50 entitats se sumen a la campanya de mecenatge de la Cambra de Comerç

El tractament contra el virus del Nil s’hauria de repetir un cop al mes

Sergi Peralta Moreno

L’empresa adjudicatària del trac tament d’emergència del brot epidèmic de virus del Nil Occi dental de la ciutat de Reus, Am bient Servei Control de Plagues SL, recomana repetir les actuaci ons cada tres o quatre setmanes, ja que és el període en què es manté actiu el bacteri.

Entre els dies 16 i 22 de se tembre, Ambient Servei va dur a terme un tractament contra els mosquits, els transmissors de la infecció, consistent en la utilit zació d’insecticida biològic gra nulat, no tòxic, i dispersat amb dispensadors manuals. En total, es van intervenir més de 9.500 embornals i reixes a Reus, pres tant especial atenció als parcs i els jardins, així com a les zones on pugui haver-se acumulat ai gua estancada, focus de cria de les larves. Les actuacions van te nir com a prioritat les àrees dels Xalets Quintana, el parc de Mas Miarnau, el parc Sant Jordi i el barri Sant Joan, fent-se extensi ves a la resta de la ciutat. També es va haver de fer un tractament de desinfecció a l’escola La Vit xeta, l’Institut Escola Pi del Bur gar i l’Institut Gabriel Ferrater. L’oferta econòmica de l’adju dicatària, un cop tingut en comp te l’abast i el cost del tractament, ascendeix fins als 22.695 euros (IVA no inclòs). Addicionalment, la companyia recomana repetir el tractament cada tres o quatre setmanes. No obstant això, mati

sa que cal una anàlisi acurada per part de tècnics qualificats abans de tornar a aplicar l’insecticida, tenint en compte factors com l’estadi larvari dels mosquits i les poblacions que excedeixin els llindars establerts en funció de l’hàbitat en què es trobin.

El Servei de Vigilància Epide miològica del Departament de Salut va confirmar a mitjan se tembre que un home de 90 anys de Reus havia donat positiu en el virus del Nil, mentre que la seva dona, de 85, n’era un cas pro bable. Atès que un sol cas ja és considerat un brot, l’Ajuntament va adjudicar d’urgència el trac tament a la mateixa companyia que s’ocupa del servei ordinari de prevenció i control de plagues d’insectes i rosegadors, pel seu

Unes 500 persones s’agrupen a la Palma per participar en les Jornades de Rol i Estratègia

Sergi Peralta Moreno

Cada cop són més les persones interessades en saber els secrets dels jocs de rol. Aquest cap de setmana, uns 500 aficionats es van congregar a la Palma per formar part de l’edició número 29 de les Jornades de Rol i Estra tègia de Reus, organitzades per l’Associació de Jugadors i Juga dores de Rol de Reus (AJJRR).

El tresorer de l’entitat, Hèctor Sancho, explica que ja queden lluny els temps en què els jocs de rol eren vistos com un estig ma, com una activitat marginal. «La presència dels jocs als mit jans de comunicació, amb sèries

com Stranger Things, ha canviat aquesta percepció completa ment», menciona.

L’objectiu de les jornades no era competir, ni convertir-se en el millor, sinó promoure l’afició als jocs de taula com una opció de lleure saludable. Carla Mom pel, de 17 anys, va començar a jugar quan en tenia 15, atreta per una partida de temàtica Ct hulhu –un personatge de l’obra literària d’H.P. Lovecraft, de qui es declara seguidora–, però els va deixar de costat per una sèrie de problemes personals.

Aquests dies, només volia recu perar la passió i donar un cop de

mà a l’organització. «El que em va aficionar als jocs de rol va ser la gent. Vaig trobar un espai amb persones molt diverses i, mal grat les bromes i les baralles in ternes, formem una comunitat molt respectuosa i divertida», esmenta.

Quan va entrar a l’AJJRR el 2021, Mompel era l’única dona de l’associació, però, amb el temps, ha vist com més s’hi han sumat per descobrir què és aquest hobby que últimament està de moda. «No sé ben bé el motiu d’aquesta minoria perquè en cap moment m’han fet sentir incòmoda o diferent pel simple

coneixement previ de les ubica cions i especificitats de les actu acions que es durien a terme, per tal de minimitzar els perills.

La febre del Nil Occidental és una malaltia infecciosa causada per un virus que es transmet a les persones i els animals a través de la picada de mosquits, després d’haver picat aus infectades. Se gons va informar l’Ajuntament, la majoria dels casos infectats són lleus i un 80% ni tan sols presenten símptomes.

Reus Mobilitat licita el subministrament de tres furgons elèctrics

Redacció L’empresa Reus Mobilitat i Serveis ha tret a licitació el contracte de subministrament de tres furgons elèctrics per al servei de manteniment. L’ob jectiu del contracte és garantir l’adequada mobilitat del per sonal, ja que l’obsolescència de la flota de vehicles vigent en l’actualitat fa que sigui neces sària la seva renovació parcial, arran de les nombroses avaries patides recentment. La durada del contracte és de tres anys i no es preveuen pròrrogues. Com a condició addicional, dues de les furgonetes s’hauran de subministrar en un termini

màxim de tres mesos des de la formalització del contracte. El tercer vehicle s’haurà de posar a disposició del servei de man teniment, com a molt tardar, 30 dies després de l’1 de gener de 2023. A més, les furgonetes han de disposar d’una garantia de, com a mínim, tres anys. El vehicle ha d’entregar-se matri culat, amb fitxa tècnica i el per mís de circulació. Dins el preu, s’han d’incloure els impostos i el transport fins a les instal lacions. Els interessats tenen temps fins al 17 d’octubre per a presentar les seves ofertes. El pressupost de licitació és de 127.050 euros (IVA inclòs).

fet de ser dona. Crec que potser és un prejudici que es té de per si en la societat i que, encara que a poc a poc es va debilitant, con tinua vigent», detalla. Sancho

CIRC El Circ Raluy Legacy presentarà a Reus el seu nou espectacle, In Art we trust, el pròxim 7 d’octubre. El xou es podrà veu re al parc Sant Jordi fins al 23 d’octubre en l’única parada de la gira a la província de la Tar ragona. La codirectora del circ, Louisa Raluy, considera que In Art we trust és «un sorprenent xou sense precedents que ens transporta a la més pura essèn cia del circ, quan la sorpresa i l’emoció fascinaven el públic,

El Circ Raluy Legacy torna el 7 d’octubre amb ‘In Art we trust’

que es deixava impressionar per l’espectacle». Aquesta re presentació no se centra només en el circ, sinó que és l’aposta més visual fins a la data de la fa mília, combinant diverses dis ciplines, des del trapezi fins a la màgia, passant per la roda de la mort. L’artista Nadziela Raluy comenta que els fa «especial il lusió tornar, dos anys després, a la ciutat que ens va acollir du rant el confinament». «Portem Reus al cor», afegeix. Redacció

també celebra que la presència femenina vagi en augment en el sector, no només com a jugado res, sinó també com a dissenya dores o directores de joc.

Després de l’impuls que van viure durant la pandèmia i de la seva aparició als mitjans de comunicació, ha començat una nova era en els jocs de rol.

Es van intervenir més de 9.500 embornals de la via pública i els parcs i jardins de la ciutat

L’empresa adjudicatària de la desinfecció a la ciutat ho recomana per mantenir a ratlla el bacteri

ACN

Imatge d’arxiu d’un tècnic fent controls de mosquits als embornals d’Alcanar.

CEDIDA

L’objectiu no era competir, sinó continuar formant comunitat entre els jugadors de totes les edats.

MOBILITAT

Es poden presentar ofertes fins al 17 d’octubre

Els

Sílvia Jiménez

Els boletaires confien que els boscos de la demarcació de Tar ragona revifin entre el pont del Pilar i el dia 20 d’octubre per tal de començar la temporada de tardor. De moment, els boscos continuen secs i, si la meteorolo gia continua estable «i no pugen molt les temperatures ni hi ha ventades», creixeran els bolets, especialment els rovellons –que acostumen a aparèixer a l’octu bre–, segons ha explicat Fernan do Segura, president de l’Asso ciació Micològica de Tarragona. La pluja seria providencial els pròxims dies a Tarragona, ja que, en cas contrari, els boscos conti nuarien assecant-se.

Molts aficionats estan sortint a provar sort els caps de setma na, atiats especialment per les pluges del dia de Santa Tecla. «A Tarragona, hi ha indrets que te nen un microclima molt concret i, tan bon punt cauen tres o qua tre gotes de pluja, se’n troben, però aquest fruit dura tres o qua

TRADICIÓ

CAMP DE TARRAGONA

confien que

cap al dia

tre dies», declara Segura. Aques tes primeres troballes animen la gent a llençar-se a la muntanya i a continuar insistint els dies següents, però fins a la tercera setmana d’octubre, el bosc no estarà en plenitud. «S’han trobat rovellons i el boca-orella fa que molts surtin a buscar-ne, però cal esperar», diu Segura.

De fet, alguns dels grups de boletaires de l’Associació Mico lògica de Tarragona ja recullen bolets aquests dies, tanmateix, ho fan als Pirineus.

El president de l’Associació Micològica assegura que de bo lets, se’n recullen tot l’any. «A la nostra latitud i amb clima medi terrani, es poden anar a buscar també a l’hivern, fins al febrer.

La Mussara, les muntanyes de Prades o Santes Creus són alguns dels llocs més coneguts, però també als boscos de la zona lito ral n’hi ha», diu Segura.

L’ou de reig (amanita caesa rea), el boletus aereus, llores, camagrocs, fredolics, llenega

La música de Buhos, Itaca Band i Xiula, caps de cartell a Alcover

Redacció

De l’11 al 17 d’octubre arriba la Festa Major d’Alcover amb més d’una trentena d’actes que com binen cultura popular i tradici onal amb espectacles familiars, de teatre i música. La Colla Ge gantera encendrà la tronada de la Festa Major. El Club Esportiu Alcover serà el pregoner, amb

motiu del centenari d’aquesta entitat. Com a novetat, els seus representants seran els encar regats de portar la bandera de la vila al lluïment del seguici popular, el dissabte 15 d’octu bre. Els actes de cultura popular i tradicional, encapçalats per la Diada dels Sants Patrons, pre nen aquest any un protagonis

me rellevant. Destaquen també els tradicionals versots i el cor refoc del Ball de Diables Brui xots d’Alcover, els Diablons i el Falcó, i el Ball de Dames i Vells que es podrà veure en quatre sessions. A més, en el període d’entre festes, els més petits podran aconseguir el nou llibre per pintar del seguici popular

alcoverenc. La música continua tenint un pes important durant tota la Festa Major. Divendres arriba el concert familiar amb Xiula que presenta l’espectacle Big Chicken, i al vespre serà el torn de la Banda Neón i els Band The Cool. Dissabte, la Bandar ra Street Orkestra començarà l’actuació a la plaça Nova fins al Portal amb percussió i bon humor, i l’orquestra Rosaleda oferirà al Cercle d’Amics, una ballada de sardanes a la tarda i el ball de Festa Major a la nit. També a la nit i al pavelló de les escoles , hi haurà el concert amb Buhos i Itaca Band i un final de festa amb el DJ. Marsal Ventura.

blanca, però sobretot la negra, són alguns dels bolets que més creixen als boscos de Tarragona, sense oblidar tota la gamma del rovelló de la qual, segons Fer

La pluja seria providencial els pròxims dies per assegurar-se un bon inici de temporada

El clima mediterrani fa que es puguin recollir bolets a la zona litoral fins al febrer

nando Segura, n’hi ha entre deu i dotze que són comestibles. És, de fet, un dels bolets més popu lars i reconeixibles entre els afi cionats.

Els boletaires alerten que, l’anhel d’omplir el cistell i el des coneixement són factors molt perillosos. «Sovint trobem gent amb la bossa plena de bolets, la major part dels quals no són co

mestibles. Els avisem i no fan cas. Si són bolets que no tenen inte rès, val més deixar-los a terra, a sota del pi, l’alzina o l’arbre on es trobaven: el bolet és una fàbrica química, té una funció natural de descomposició de la matèria orgànica, i es fa malbé molt ràpi dament», diu.

El desconeixement també fa que els boletaires es trobin amb escenaris catastròfics al mig del bosc. «El desànim de molts quan no troben el que busquen fa que vagin clavant puntades a tot el que troben. Crec que, amb dues o tres pautes, la gent pot saber si un bolet és tòxic o no, no cal arrencar-ho tot, sovint, amb un pessic n’hi ha prou», explica Fer nando Segura, qui es mostra reti cent a establir una taxa per collir bolets, però reconeix que seria una important barrera per evitar que la gent «ho arrenqui tot».

«El bosc és un dels millors béns naturals que tenim i, si el destrossem no ens fem cap favor a nosaltres mateixos», conclou el president de l’Associació Mi cològica de Tarragona. L’entitat va néixer l’any 2004 de la mà d’un reduït grup d’aficionats al món dels bolets que volia ser un referent a les comarques del Camp de Tarragona. Després de diverses sortides amb els socis i algunes activitats de divulgació, l’objectiu de l’associació es va centrar a arribar a un sector més ampli de la població.

L’oferta musical d’aquests dies es complementa, diumenge al migdia, amb la Sweet Dixie Band i el ball de gralles a la tarda amb Els Quatrevents. Una teràpia integral amb Abel Folk, Àngels Gonyalons, Roger Coma i Laura Porta és l’aposta teatral per diu menge de Festa Major. Es podrà veure en doble sessió de tarda i vespre al Convent de les Arts.

Per la seva banda, els especta cles familiars arriben amb força per a fer gaudir a petits i grans. El diumenge hi haurà la cercavi la itinerant Zeppelin, que recor rerà els carrers d’Alcover amb la música, el color i el bon humor com a protagonistes. Dilluns al

matí serà el torn de les instal lacions participatives amb les construccions Petits somnis i El Minigolf; i a la tarda, humor amb l’espectacle A la Fresca amb tres dones i una cadira gegant com a teló de fons i Poi, la història d’un home atrapat per l’efecte de la seva baldufa. L’esperat espec tacle pirotècnic, a càrrec de la Pirotècnia Igual, posarà el punt final a la Festa Major d’Alcover 2022. La venda d’entrades s’ini ciarà avui a partir de les 10 h., de manera presencial a l’Ajunta ment; i paral·lelament s’obrirà la venda online a www.alcover.cat. A partir de demà s’adquiriran presencialment a Ca Cosme.

se’n podran recollir

Una cistella plena d’una gran varietat de bolets.

CEDIDA

De l’11 al 17 d’octubre, el municipi celebra la Festa Major

CAMP DE TARRAGONA

La sequera enfonsa la collita de mel de romer dels apicultors tarragonins

ACN

Els apicultors tarragonins tan quen una campanya de prima vera amb una producció menor i de menys qualitat respecte la de l’any passat. La varietat més afectada és la de mel de romer, que alhora, és la més preuada pel mercat. En aquesta campanya, s’han produït poc més de 15.000 quilos de mel, una xifra per sota dels 100.000 quilos registrats l’anterior temporada. La mel de taronger, en canvi, ha frenat el cop d’una temporada «bastant dolenta» amb una collita d’uns 120.000 quilos.

El president de la Cooperativa Apícola Tarragonina, Nestor Ca sanova, ha atribuït aquests resul tats a la sequera i les altes tempe ratures. Els professionals confien que la campanya de tardor sigui més profitosa amb l’arribada de nous episodis de pluja. Tot i que la reducció de l’oferta ha encarit aquest producte, els apicultors lamenten que la demanda no ha crescut proporcionalment. Actu alment, la mel de romer es ven a l’engròs a uns sis euros el qui lo i la de taronger, a cinc. L’any passat, amb una millor campa nya tant de mel de romer com de taronger, la venda a l’engròs d’aquest producte era un euro més barat.

Ara, malgrat que hi ha menys mel de proximitat, els apicultors alerten que les compres d’aquest producte no s’han incrementat com s’esperaven. «La mel no és un aliment de primera necessitat i la gent s’ha acostumat a com prar-ne al supermercat, però nosaltres no hi podem compe tir», ha apuntat Nestor Casano va, president de la Cooperativa Apícola Tarragonina.

Pel que fa a la producció de mel de romer, l’any 2021 es va

situar en les 100 tones. En can vi, enguany, només s’han salvat entre 15.000 i 20.000 quilos. El retard en la floració d’aquesta planta silvestre no només ha afectat la quantitat de mel pro duïda, sinó també la seva qua litat, tal com ha assenyalat el tècnic apícola de la cooperativa ubicada al Perelló Miquel Gil. Una situació idèntica a la que ha viscut la mel de taronger, que tot i registrar més producció que la de romer, la qualitat és inferior a campanyes anteriors.

Davant la possibilitat de bus car alternatives a les flors de taronger i romaní, els apicultors es fixen en el timó, una planta silvestre que en cas que tingui condicions meteorològiques favorables, pot ser una varietat amb una producció abundant. Ara bé, la sequera dels darrers mesos també l’ha afectada ne gativament i enguany no s’han pogut produir els quilos desitjats.

De cara a les pròximes setma nes, amb l’inici de la campanya de tardor i l’arribada de noves

FUPS i PSC rubriquen l’acord per presentar una candidatura unitària

Redacció

Julia Gómez Mesonero, presi denta del partit salouenc For mació Unitat per Salou (FUPS); i Yeray Moreno Macías, president de la Junta Gestora del Partit dels Socialistes de Catalunya a Salou (PSC Salou); van signar dissabte l’acord per concórrer a les prò ximes eleccions municipals del 28 de maig de 2023, en coalició

electoral, i amb una candidatura unitària, que es presentaria amb el nom Sumem per Salou-PSC. L’acord estableix que el secretari general de FUPS i actual alcalde, que va encapçalar la candidatu ra Sumem per Salou, Pere Gra nados, encapçalarà la llista de la coalició. També s’acorda que l’actual regidor de Serveis Eco nòmics, del PSC, Yeray Moreno,

anirà el segon a la llista de la can didatura. Gómez manifesta que «atès que ja hem estat governant durant els dos darrers mandats amb una valoració molt positi va, ara donem un pas endavant amb una ccoalició electoralque mantindrà l’objectiu molt clar: gestionar i executar polítiques pel progrés social i econòmic de Salou».

precipitacions, els apicultors es mostren més optimistes per ob tenir bons resultats a les arnes instal·lades al conjunt de la de marcació. Tot i això, segons Gil els pronòstics són més favora bles a les Terres de l’Ebre, espe cialment a la zona de la comarca del Baix Ebre.

Les altes temperatures regis trades aquest estiu, juntament amb els últims episodis de ven tades, han assecat les flors sil vestres que serveixen d’aliment per a les abelles. «Si no hi ha res al camp, les abelles es van morint poc a poc», ha remarcat Casano va.

Si en les pròximes setmanes no plou suficient, els apicultors calculen que es podrien registrar

entre un 20 i un 30% de baixes d’exemplars a les prop de 40.000 arnes repartides pel conjunt de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. De moment, asse nyalen que les precipitacions del mes de setembre han arribat «tard» i no han estat generalitza des.

Les conseqüències del canvi climàtic no són els únics factors als quals els apicultors han hagut de fer front en aquesta campa nya. Els costos associats a la crisi energètica també han tingut una incidència destacada a l’hora de fer les transhumàncies, segons el president de la cooperativa. «Abans, transportar un camió amb arnes d’un punt a un altre ens costava 200 euros i ara s’ha duplicat», ha denunciat el presi dent de la cooperativa. Es tracta d’una situació que els professio nals alerten que podria fer insos tenible aquesta activitat econò mica si s’allarga en el temps.

Tot plegat, fa que molts api cultors busquin altres vies em presarials per guanyar-se la vida, apostant per altres productes vinculats amb la mel, com és el cas de la gelea real, la cera o el pròpolis. En aquests moments, la Cooperativa Apícola Tarrago nina té uns 220 socis, la majoria dels quals són de la comarca del Baix Ebre.

Jornada per promoure la mel Precisament per donar a conèi xer la qualitat de la mel de pro ximitat i les seves possibilitats, aquest cap de setmana s’han celebrat les segones Jornades Apícoles del Perelló. Entre altres propostes, s’ha dut a terme el 37è concurs de mels, un dels esde veniments més antics de l’estat espanyol dedicats a aquest pro ducte.

Troben una dona de 49 anys que s’havia perdut per la Serra del Montsià

Els Bombers van trobar ahir a les 9.25 hores del matí una dona de 49 anys que s’havia perdut per la Serra del Mont sià. L’excursionista va sortir de casa seva dissabte al matí amb la voluntat d’anar d’Ulldecona a Alcanar. Els seus familiars van denunciar als Mossos d’Esquadra que la dona no ha via tornat a les onze de la nit i els Bombers van posar en mar xa un operatiu amb una vinte na de dotacions amb efectius dels GRAE, equips de preven ció activa forestal per obrir camins i gossos de rastreig. En sortir el sol es va enlairar un helicòpter que va localitzar la dona amb alguna rascada però amb bon estat de salut entre los Moletons i la Bassa Blanca, a una hora i mitja de camí fins al lloc on havia deixat el cotxe.

La Taula de Benestar Animal de Torredembarra comença a treballar

La Taula de Benestar Animal de l’Ajuntament de Torredem barra ja ha començat a treba llar. S’han dut a terme dues reunions i n’ha entrat en vigor el decret de creació. Aviat es constituirà amb els represen tants d’entitats animalistes i ecologistes i també de profes sionals de la veterinària, a més dels representants dels grups municipals de l’Ajuntament i tècnics. Tal com ha explicat el regidor de Sostenibilitat, Joan Torras, els diferents grups municipals han manifestat la voluntat que la Taula de Ben estar Animal treballi de ma nera consensuada. En breu, es contactarà amb els represen tants d’entitats animalistes i ecologistes i professionals de la veterinària perquè designin els seus representants.

La zona blava de Salou comença l’horari d’hivern

Salou ha començat la tempo rada d’hivern de la zona bla va. D’aquesta manera, només quedarà activa, els propers mesos, als aparcaments de la zona poble; i es desactivarà a la resta de places de zona blava del municipi. L’horari de paga ment serà, a partir de demà, de dilluns a divendres, de 9.30 a 14 h., i de 17 a 20 h; i els dissab tes, de 9.30 a 14 h. Els dissabtes a la tarda, els diumenges i els dies festius serà gratis.

Es busquen alternatives a les flors del taronger i romaní, com la planta del timó

Els professionals confien que la campanya de tardor sigui més profitosa amb les pluges

La producció es queda en només 15.000 quilos i la mel de taronger ajuda a salvar una mala campanya

Un apicultor mostrant una bresca plena d’abelles i mel.

CEDIDA

Yeray Moreno i Júlia Gómez després de signar el document.

CAMP DE TARRAGONA

Els avis de la Secuita tenen un equipament per al seu benestar

Hi ha un edifici d’ús lúdic i un d’hospitalari

Redacció

La gent gran de la Secuita compta amb un nou equipa ment que millora la seva salut i benestar. Situat al costat de la zona d’equipaments esportius, l’edifici compta amb una super fície total construïda de més de 400 metres quadrats i disposa de dos espais diferenciats. El primer es destina a un ús lúdic i de serveis per la gent gran, amb una sala de més de 100 metres quadrats, divisible en tres sales on es poden organitzar con ferències, lectures, concerts, projeccions, activitats, àpats...

Aquest espai és de lliure accés per la gent gran del municipi.

L’altra part de l’edifici és d’accés restringit, de caràcter tutelat i hospitalari, i es destina a aque lles persones grans que necessi ten una atenció més especifica i professional. Compta amb sala de consulta mèdica-rehabilita ció, sala de control d’inferme ria, dutxa geriàtrica, lavabos, vestidors, entre d’altres. En ge neral, està adaptat a necessitats més hospitalàries. La Diputació ha aportat 339.373,90 euros per a aquest nou equipament, que també ha comptat amb fi nançament de la Generalitat, de l’Ajuntament de la Secuita i de Fons de la Unió Europea pel Desenvolupament Rural.

Constantí proposa Joan Reig a les distincions del Consell Comarcal

La II edició del Mercat Medieval transporta Castellvell al segle XII

Redacció Castellvell del Camp ha acollit, durant aquest cap de setmana, el II Mercat Medieval. Més d’una trentena de parades, un racó infantil i una zona d’especta cles aeris s’han ubicat entre els carrers principals del municipi, Pompeu Fabra, plaça Jacint Ver daguer, Sant Jaume i el Pati del Consultori, per a congregar a gent de totes les edats i de mu nicipis del voltant. La restauració ha estat una part important de la fira, amb amples espais per fer un àpat en un context feudal. En

tre les novetats d’enguany han destacat la presència d’oficis, es pectacles aeris i de foc, trapezis

Els gegants medievals de Reus van ser un dels protagonistes d’aquesta edició del mercat

tes, una exposició sobre tortures de l’època medieval o campio nats de tir amb arc.

L’alcalde de Castellvell, Josep Sabaté, va inaugurar la segona

edició del Mercat Medieval di vendres acompanyat de la pre sidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Abelló, dels representants de l’Associació Cultural Reus Medieval i de regi dors del consistori. Durant l’acte, l’alcalde va destacar la presència del picapedrer Joan Mateu Mate uet, de Castellvell, que ha rebut el títol de Mestre Artesà per part de la Generalitat: «Per a nosaltres és un orgull i ens fa molta il·lusió poder comptar amb la presència de l’única persona del poble que ha estat reconeguda amb aquest

títol».

Durant els dies de mercat s’han programat diversos es pectacles i activitats relaciona des amb el món medieval, com l’exposició dels mètodes de tor tura de l’època medieval. Uns dels protagonistes d’enguany han estat els gegants medievals de Reus, que van acompanyar l’esdeveniment. Els infants han pogut gaudir del gran racó infan til amb taules de jocs gratuïtes, contacontes, tallers monitorats i obres de teatre amb titelles al matí i a la tarda.

El ple de l’Ajuntament de Cons tantí va aprovar, el passat dijous, per unanimitat de tots els grups municipals, proposar al músic Joan Reig, nascut al municipi, a la vuitena convocatòria de la concessió de distincions de mè rit als serveis distingits del Con sell Comarcal del Tarragonès 2022. Es tracta de la concessió de distincions de mèrits de ser veis distingits, amb l’objectiu d’honorar persones o entitats en mèrits a la labor realitzada o conducta seguida que hagin contribuït a augmentar el pres tigi d’un municipi del Tarrago nès o de la comarca en el seu

conjunt. Des de l’Ajuntament de Constantí s’ha acordat suggerir el músic com a persona idònia i mereixedora d’aquesta distin ció, valorant la seva trajectòria musical, la seva contribució a la cultura i l’associacionisme i el seu activisme social. Músic professional, melòman i col leccionista de discos, és el ba teria d’Els Pets i també membre d’altres formacions com Refugi, Mesclat i Tàrraco Surfers. Des prés de més de tres dècades sobre els escenaris, l’any 2018 presentava el seu primer disc en solitari i el 2021 publicava Ba gatzem el seu segon disc.

Pel consistori, a part de ser

un gran músic, és un gran apas sionat de la cultura i sempre ha demostrat una gran inquietud per treballar i impulsar projectes i propostes culturals al seu mu nicipi, Constantí. Cal destacar la seva vinculació a diverses enti tats locals, algunes ja desapare gudes com el Grup de Teatre de la Parròquia, el grup de joves, i

també en l’actualitat, els Armats de Constantí, l’Associació Lite rària, Constantí Ràdio i la Soci etat El Casino, on ha format part de la Junta durant molts anys i de la qual n’és l’actual president. També, com a activista soci al, està molt vinculat a la lluita agrària i a l’Assemblea Nacional Catalana.

Redacció

CEDIDA

PATRIMONI

El ple de l’Ajuntament ho aprova unànimement

Imatge de la inauguració dels nous espais de la Secuita.

Els seus carrers han acollit trenta parades d’oficis antics i espectacles aeris i de foc

DIARI MÉS

Els més petits van poder gaudir de teatre amb titelles i un gran racó infantil amb taules de joc gratuïtes i contacontes.

Imatge del músic constantinenc, Joan Reig i Solé.

El Nàstic fa llenya contra l’Eldense (2-1)

NÀSTIC 1

Eldense. Vallejo, Toni Abad (Es tacio, 72’), Diego González, Pardo, Álex Martínez, Clemente (Luque Jr., 61’), Ortuño, Núñez (Capó. 87), Car nicer (Montes, 61’), Nieto i Soberón (Juanto Ortuño, 72’). Nàstic. Manu García, Tirlea, Quin tanilla, Josema, Joan Oriol, Robert Simón (Aarón Rey, 46’), Gorosti di (Pablo Fernández, 46’), Montes Arce, Pedro del Campo (Trilles, 85’), Marc Álvarez (Pochettino, 68’) i Gui llermo (Bonilla, 72’). Gols. 0-1, Pablo Fernández (50’); 1-1, Capó (87’) i 2-1, Juanto Ortuño (89’). Àrbitre. Alberto Gómez Lameiro (gallec). Va mostrar la targeta groga als locals Pardo i Carnicer, i als visi tants Quintanilla i Pablo Fernández. Incidències. Partit de la jornada 6 disputat al Nuevo Pepico Amat.

Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarra gona va veure com es va plasmar una tragèdia al Nuevo Pepito Amat. El partit el tenien assegurat, en el pilar ja es taven situats l’acotxador i l’enxa neta, però abans de fer l’aleta, el castell grana va fer llenya una vegada més. El Nàstic va caure per 2-1 contra l’Eldense en un partit on els grana van fer tot com havia de fer-se, aguantar la primera part, marcar a la segona i, fins i tot, va estar a tocar del se gon gol. Manu García va aturar un penal, tot estava fet, però en dos minuts de desconnexió, els d’Agné es va quedar congelats.

Tot i la victòria de l’última jornada contra l’Amorebieta, Agné va decidir variar l’onze per enfrontar-se a l’Eldense. Josema va guanyar-li la partida a Trilles i va tornar a l’eix de la defensa i Guillermo va repetir a la pun ta d’atac. Al mig del camp amb Pedro del Campo com a fals ex trem esquerre i Gorostidi titular. D’altra banda, Marc Álvarez va tornar a ser el company de Gui llermo a la punta d’atac.

El Nàstic s’enfrontava contra un equip en ratxa, amb una da vantera de renom i, durant els primers deu minuts de partit, els grana van patir de valent. El con junt local va transformar l’inici del duel en tot un infern per a la defensa grana. La primera oca sió va arribar als dos minuts de partit amb un remat de Soberón dins de l’àrea grana. Manu Gar cía va actuar de salvador i en dos temps va aconseguir evitar el primer gol de l’Eldense. Això no

es va acabar aquí i el conjunt ala cantí va fer tot un setge a la por teria del Nàstic. Els grana es van desinteressar totalment de l’atac, les poques pilotes que tenien morien amb un xut llarg. Era temps per treure aigua del vaixell i van patir de valent, però van aguantar els primers deu minuts evitant que l’Eldense s’avancés i els rivals van tenir més de quatre ocasions per fer-ho.

A poc a poc, el partit va anar igualant-se. Després de l’empen ta inicial aturada, el Nàstic va mostrar-se més participatiu amb la pilota. Les jugades dels tarra gonins s’anaven allargant, però no trobaven la manera de pene trar en la defensa rival. L’Eldense encara tenia les seves ocasions. Ortuño, amb un fort xut des de la frontal de l’àrea, va avisar a la porteria de Manu García, però el remat va sortir desviat.

La referència del Nàstic era Joan Oriol, totes les pilotes pas saven pel capità i va ser ell qui va tenir una de les ocasions més clares de la primera meitat. El cambrilenc va veure el porter avançat i des del seu camp va provar un xut que es va quedar a mil·límetres de sorprendre.

Pocs minuts després, Guillermo va tenir una altra ocasió clara.

18 diarimés 03/10/2022 ESPORTS Tot i rebre dos gols, Manu García va ser l’heroi aturant un penal i una gran quantitat d’ocasions

Marc Álvarez va centrar la pilota a l’àrea petita i Toni Abad, des del terra, va blocar el que podria ha ver sigut el gol de Guillermo. Tot i la tempesta d’ocasions de l’El dense, el Nàstic va saber aguan tar el resultat i va marxar al des cans amb bones sensacions.

Entra Pablo Fernández

L’inici de la segona meitat va ser una mica accidentat. Agné va moure banqueta, Pablo i Aarón Rey van entrar al terreny de joc i l’asturià va tenir la primera oca sió. A la següent jugada, el partit es va enfosquir després que l’àr bitre veiés les mans de Montes Arce dins de l’àrea i xiulés penal. Álex Martínez el va llençar per la dreta i amb potència, però Manu García es va posar la capa de su perheroi i va aturar-lo.

El Nàstic va embogir. L’aturada va ser tota una injecció d’adrena lina i de l’1-0 el partit va anar al 0-1. Els granes van avançar en atac amb una pilotada llarga que es va filtrar entre els defensors.

Pablo Fernández va sortir darre re la pilota contra el porter rival.

Vallejo va arribar primer, però va dubtar i Pablo li va pispar la pilo ta i va marcar el primer gol. Els

Maurizio Pochettino va tenir a les seves botes el 0-2 en dues ocasions a la segona meitat

plans del Nàstic estaven sortint a la perfecció: aguantar les es comeses de l’Eldense i aprofitar les ocasions per avançar-se en el marcador.

El partit va canviar de color, el Nàstic va començar a domi nar i tenir les ocasions. Agné va moure banqueta i va fer entrada per Bonilla i, en la primera que va tenir, va fer que Vallejo s’esti rés per aturar un molt bon remat des de la frontal de l’àrea. Poc després, Pochettino va entrar al terreny de joc i el jugador es va convertir en el protagonista en els següents minuts.

Pablo Fernández es trobava tot sol a l’àrea rival i va veure com Pochettino s’apropava des de la segona línia. L’asturià li va cedir la pilota i l’hispano-argentí va rematar al primer toc, però Va llejo va salvar de nou l’Eldense. Cinc minuts després era Aarón

Rey qui va tenir la gran jugada a l’atac. El gallec ho va fer tot, però la rematada va ser per Pochetti no, qui va estavellar la pilota al pal.

Comença la tragèdia Amb el pas dels minuts, el Nàstic va perdre l’efervescència i l’El dense ho va aprofitar per tornar a intentar la remuntada. Els gra na es van començar a tancar en defensa i el setge a la porteria de Manu García va tornar a comen çar.

Les ocasions per ampliar el marcador ja van ser desaprofita des i el tècnic del Nàstic va veure l’ocasió per acabar de matar el partit reforçant la defensa. A cinc minuts per arribar als noranta, Agné va donar entrada a Marc Trilles per aportar una mica més de múscul i seguretat amb un central més, però la fermesa

de l’equip es va fer miques en qüestió de segons. A la mateixa acció de córner on va sortir Tri lles, l’Eldense va marcar el gol de l’empat.

El servei de cantonada va anar dirigit al segon pal, allà estava Montes Arce, però el jugador

de Manresa es va quedar clavat quan Capó va entrar amb velo citat des de segona línia per re matar a plaer amb els peus cap a dins de la porteria. Cap defensor va poder refusar una pilota que va passar del cel a terra sense gran oposició.

Als grana se’ls escapa la victòria de les mans a l’últim tram de partit després del gol de Pablo i l’aturada del penal de Manu García

Eric Montes Arce i Ander Gorostidi van ser els escollits per Agné per formar el mig del camp del Nàstic els primers 45 minuts.

Pedro del Campo pressionant Fran Carnicer, el perill rival.

ESPORTS

El gol va ser tot un cop de puny al Nàstic i la defensa va flaque jar mentre que el Nuevo Pepico Amat embogia perquè la remun tada era viable. Dos minuts des prés la tragèdia es va culminar. Aquesta va tornar a venir d’una centrada i també per la banda dreta. La passada llarga va anar al segon pal i Juanto Ortuño li va guanyar la partida a Alex Quin tanilla per rematar i marcar el gol que va significar el 2-1. Manu García va blocar l’aturada, però amb la inèrcia va acabar traspas sant la línia de gol i el Nàstic es va enfonsar entre les celebracions boges de l’equip local.

El Nàstic va veure com una victòria assegurada se li escapa va de les mans en dos minuts poc després de fer un canvi per tan car el partit en defensa. Aquesta nova derrota fora de casa torna a allunyar l’equip de les posicions d’ascens i arrossega a Raül Agné novament a un mar de dubtes. El pròxim partit del Nàstic serà al Nou Estadi contra el Real Murcia aquest diumenge.

Agné: «Haurem d’assumir responsabilitats, no es pot perdre un partit així»

El tècnic va lamentar les dues errades finals

Arnau Montreal Quesada

El tècnic del Nàstic de Tarra gona, Raül Agné, va sortir del partit d’ahir molt emprenyat. El de Mequinensa va lamentar que «un partit que has de gua nyar per 0-2 o per 1-3 l’acabes perdent en dos minuts. No pot ser que et rematin amb el peu un córner en aquells minuts de

Redacció

El darrer cap de setmana va començar la lliga EBA i el CB Valls es va estrenar amb una contundent victòria contra El Roser. Els de Víctor Neila van vèncer per 43-63 en un partit on els vallencs no van perdre la iniciativa en cap moment. El jugador més valuós del partit va ser Marcus Vinícius. L’estrella brasilera va tornar de la seva le sió i va completar un gran partit amb 11 punts i 7 rebots en de fensa. El base Raül Timoner va destacar també amb 12 punts i 6 rebots en defensa. El pròxim partit dels vallencs és a casa contra el Olviar. El CBT de Berni

partit». El que era una victòria assegurada, es va acabar con vertint en un malson en dos minuts. «La segona part ha si gut nostra. Manu atura el penal i marca Pablo. Hem tingut més ocasions de gols, però al final no les fas i t’acabes penedint», va destacar el tècnic del Nàstic. En els últims minuts de par

RESULTATS

Jornada 6, Primera RFEF

Intercity-Cornellà 1-2

UD Logroñés-Sabadell 3-0

Real Murcia-SD Logroñés 4-2

Alcoyano-At. Baleares 2-1

Eldense- GIMNÀSTIC 1-1

Amorebieta-Numancia 1-2 Calahorra-Bilbao Ath. 1-2

La Nucía-Real Unión 1-1 Castellón-Osasuna Prom. 2-0

R. Sociedad B-Barça Atlètic 2-0

PRÒXIMA JORNADA

Castellón-La Nucía

Numancia-R.Sociedad B Cornellà-Alcoyano

At. Baleares-Barça Atlètic Bilbao Ath.-Intercity SD Logroñés-Calahorra

Real Unión-SD Amorebieta Sabadell-Eldense GIMNÀSTIC-Real Murcia Osasuna Prom.-UD Logroñés

tit, amb un Nàstic més tancat enrere, el tècnic va decidir fer entrada a Trilles i pocs minuts després, l’Eldense va remuntar. «El futbol és així. No va de tàc tiques. Va d’ofici, de maduresa, de ser malparit i saber en quin moment del partit ets. Haurem d’assumir responsabilitats, no es pot perdre un partit així», va concloure Raül Agné. El tècnic al Nàstic ja es troba pensant en el següent partit contra el Real Murcia aquest diumenge. «La lí nia de treball és la mateixa. Hem fet moltes coses bé, però el fut bol és així. Estem fotuts i costarà el resultat d’aquest partit, però hem de preparar-nos i guanyar contra el Murcia», va acabar Raül Agné.

L’ENTRENADOR Congelat. El plantejament ultradefensiu del final del partit va passar factura.

Lluitador. Va ser de nou titular i va complir amb solvència per evitar diferents gols.

Aturat. No va poder aparèixer durant la primera meitat i va acabar substituït.

Precís. Les seves tasques van començar a la segona meitat dirigint un Nàstic crescut.

Pedro del Campo

Incisiu. Va actuar quan el Nàstic estava millor i li va donar una passada de luxe a Pochettino.

Aarón Rey

La Pobla de Mafumet i la Rapitenca no troben el camí fora de casa

Els dos equips van perdre el passat diumenge

Álvarez s’enfrontava contra el rival més fort de la categoria. Els blaus arribaven carregats de le sions, però tot i així van mante nir el pols als blaugrana en tots els quarts fins a acabar 70-76. El cebetista més destacat va ser David Fernández amb 17 punts i dos rebots. El pròxim partit del CBT és a la pista del CB Grano llers. El CB Salou, en canvi, va acabar tercer de la Lliga Catala na LEB Plata després de vèncer al CB Prat per 77-73. Els de Jesús Muñiz van començar amb el peu esquerre perdent de nou punts al primer quart, però van remuntar amb un CJ Barksdale dominant amb 22 punts.

Redacció

El CF Pobla de Mafumet va cau re ahir contra la UE Vilassar de Mar per 3-1. L’equip dirigit per Adolfo Baines no troba la ma nera d’aconseguir la primera victòria fora de casa. El filial del Nàstic va començar el partit amb dificultats. El conjunt local dominava el duel i generava pe rill a la porteria de Gerard Font. El porter suplent de la Pobla ahir va ser titular perquè César Pirot va viatjar com a segon porter amb el primer equip. Als vint minuts d’encontre, Ñito va marcar l’1-0 amb tot un golàs que va sorprendre el porter i el marcador va marxar al descans

amb l’1-0. A la segona meitat, els pobletans buscaven la re muntada, però els intents eren frustrats. El Vilassar va apro fitar el moment per ampliar el marcador i, tot i que la Pobla va retallar distàncies amb el gol de Dani Garcia, el partit va acabar amb derrota per 3-1. D’altra banda, la UE Rapitenca no aixeca cap i suma la tercera derrota consecutiva. Els de Beto Company van viatjar a un dels camps més complicats de la ca tegoria, el de la UE Sant Andreu i no van poder sumar els tres punts. Els locals van sentenciar amb 2-0 i els rapitencs roma nen en descens amb tres punts.

Vençut. Juanto Ortuño li va guanyar la partida i no va poder evitar el segon gol.

Substituït. El seu treball de contenció al mig del camp va durar els primers 45 minuts.

LES DADES i

Referent. Es va passar el partit recorrent el camp per ajudar en atac i també en defensa.

Castigat. Va provocar el penal i es va quedar estàtic en el gol de l’empat de l’Eldense.

Actiu. Com és habitual, era dels jugadors que més pressionava i més s’oferia al primer temps.

Marc Álvarez

Esforçat. Va trobar a faltar Pablo i va haver de lluitar pels dos. Va tenir el primer gol.

Guillermo Fernández

Golejador Sempre brega amb els rivals i lluita fins al final i ahir va tenir el premi del gol. Maurizio Pochettino

Valent. Segon partit del fitxatge i va respondre. Va tenir dues ocasions de gol a la segona meitat.

al

Redacció

1903/10/2022 diarimés El Reus Deportiu suma la sego na victòria consecutiva després de superar amb contundència al CP Vilafranca al Palau d’Es ports. Els de Jordi García no van tenir pietat d’un dels equips que van ascendir la darrera tempo rada i van tornar a col·locar-se segon classificat de l’OK Lliga. Els de Jordi García van picar pedra per obrir el marcador, el Vilafranca es tancava bé en defensa, però quan restaven deu minuts del primer temps, Marc Julià va obrir la llauna. Poc després, David Gelmà va ampli ar distàncies i Sergi Aragonès va encarrilar el partit de penal

El CB Valls s’estrena amb victòria contra el Roser i el CBT cau contra el Barça BÀSQUET El CB Salou acaba tercer a la Lliga Catalana CLASSIFICACIÓ Equip Pts J G E P GF GC 1.Alcoyano 16 6 5 1 0 8 3 2.Eldense 13 6 4 1 1 7 3 3.Castellón 11 6 3 2 1 10 5 4.Real Murcia 11 6 3 2 1 9 6 5.Barça Atlètic 11 6 3 2 1 7 4 6.UD Logroñés 10 6 3 1 2 11 7 7.Intercity 9 6 3 0 3 11 9 8.SD Logroñés 9 6 3 0 3 11 12 9.Numancia 8 6 2 2 2 4 3 10.R. Sociedad B 8 6 2 2 2 9 9 11.Osasuna Prom. 8 6 2 2 2 5 6 12.Bilbao Ath. 7 6 2 1 3 5 7 13.Cornellà 7 6 2 1 3 4 7 14.Sabadell 7 6 2 1 3 5 9 15.La Nucía 6 6 1 3 2 6 8 16.GIMNÀSTIC 6 6 1 3 2 6 8 17.SD Amorebieta 5 6 1 2 3 7 8 18.Real Unión 5 6 1 2 3 5 9 19.At. Baleares 3 6 0 3 3 4 7 20.Calahorra 3 6 0 3 3 2 6 abans de marxar al descans. La segona meitat va tenir el mateix guió i el partit va acabar amb 6-0 contundent. D’altra banda, el CP Calafell va disputar aquest cap de setmana la primera ron da de la WSE Champions Le ague. Els verds van acabar els tres primers partits imbatuts. El primer duel va ser contra el Noisy Le Grand francès i el van empatar 2-2. El dissabte van su perar 0-3 al Genève suís i ahir els calafellencs van guanyar per 2-4 contra el Valdagno italià. D’aquesta manera, els de Ferran López es classifiquen de cara a la següent ronda com a líders del grup C amb 7 punts.

Josema Gómez

Alex Quintanilla

Joan Oriol

Robert Simón

Ander Gorostidi

Eric Montes Arce

Pablo Fernández

Raül Agné

Manu García

Apoteòsic. Tot i rebre dos gols, va aturar un penal i va evitar una sagnia a la primera meitat .

Alexandru Tirlea

Perforat L’Eldense el va identificar com a la banda dèbil i va dirigir tots els atacs per allà.

Javi Bonilla

Revulsiu. Va sortir per aportar perill i la primera que va tenir la va enviar entre els pals.

Marc Trilles

Desapercebut Va entrar al final per ajudar en defensa i en segons, van patir la remuntada.

FUTBOL

HOQUEI PATINS

Aragonès i Turull mantenen una reunió sense arribar a cap acord

EFE/ ACN

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el secretari ge neral de Junts, Jordi Turull, es van reunir ahir, durant una hora i en persona, però la trobada va acabar sense novetats i l’acord per salvar el Govern actual s’allu nya. Turull va explicar presenci alment la proposta de Junts al cap de l’executiu, que manté la seva posició: no restituirà el vice president cessat, Jordi Puigneró, tot i que el partit ho demani. La formació de Turull i Laura Borràs havia donat marge a Aragonès per negociar fins ahir a la nit.

JxCat va fer arribar el diven dres a la nit un document de condicions a Aragonès, que se gons el president català no està fet amb «voluntat d’acord», sinó per a justificar una possible sor tida de Junts del Govern, com vol un sector del partit. El docu ment, per exemple, posava com a condició per a l’acord que Jor di Puigneró sigui restituït com a vicepresident del Govern, la qual

SEGURETAT

cosa implicaria fer marxa enrere en la decisió d’Aragonès de desti tuir-ho per no haver-li avisat que el seu partit podia amenaçar-lo de demanar-li que se sotmeti a

La formació de Turull i Laura Borràs va donar marge a Aragonès per negociar fins ahir a la nit

El president assegura que no es desdirà de la decisió d’haver destituït Puigneró

una qüestió de confiança. Una altra de les condicions de JxCat, segons va remarcar Aragonès, «situa a les institucions de Cata lunya per sota del Consell per la República», espai parainstitucio nal que lidera des de Bèlgica l’ex president Carles Puigdemont. Durant la reunió d’ahir, Turull va explicar a Aragonès la proposta de Junts, que es basa en aquests

eixos i en el compliment dels tres acords del pacte d’investidura.

Per la seva part, després de la reunió, Aragonès mantenia la

seva posició: no es desdirà de la decisió d’haver destituït Puig neró; la Generalitat no pot estar subordinada al Consell de la

La Plataforma 3 d’octubre denuncia que la repressió policial «continua existint»

Reclama que la repressió «no esdevingui una forma de gestió i d’administració publica»

ACN

La Plataforma 3 d’Octubre (P3O) es va concentrar ahir per fer una fotografia de protesta davant de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. El portaveu de la plataforma, Jordi Gassiot, va as segurar que la repressió al país «continua existint». «En aquests

GUERRA UCRAÏNA

moments la repressió es dona en tres nivells: social, polític i sindical, que és el que pateixen els afiliats a molts sindicats que es troben en situacions bastant greus», va sostenir Gassiot. L’en titat reivindica «entrar en una fase proactiva» i exigeix als go verns català i espanyol «respos

La Duma ratificarà els tractats d’annexió de regions ucraïneses

La Duma o cambra de diputats de Rússia abordarà avui la rati ficació dels tractats internacio nals d’annexió signats amb les regions ucraïneses de Donetsk, Lugansk, Jersón i Zaporiyia. El president de la cambra bai xa del Parlament, Viacheslav Volodin va explicar ahir que els diputats tenen per davant «una gran feina» per a crear un «marc legal unificat» per als habitants de les regions anne xionades. Volodin va recordar

que la Duma va haver d’adop tar unes 70 noves lleis en 2014 quan Rússia es va annexionar la península ucraïnesa de Crimea. També va al·ludir al fet que Rússia no controla encara tot el territori annexionat, sigui en la república popular de Donetsk o en Jersón i Zaporiyia. Demà serà el torn del Consell de la Federació, el Senat rus, després que el president, Vladímir Pu tin, promulgui la corresponent llei federal. EFE

tes i propostes de futur».

L’organització, formada per diferents entitats i sindicats, cri tica que són els governs «els que practiquen la repressió». «En el nostre cas patim la repressió del govern espanyol i també en moltes ocasions del govern ca talà, que continua perseguint

ENERGIA

activistes i posant denúncies per temes de repressió política i sindical», va criticar el portaveu.

La P3O exigeix als dos executius «un canvi d’actitud». La P3O or ganitza avui un debat sobre les reivindicacions que van provo car la vaga general del 3 d’octu bre del 2017.

L’electricitat superarà els 200 euros/MWh després de deu dies

L’electricitat repuntarà avui una mica més d’un 35%, fins als 251,24 euros el megawatt hora, d’acord amb els resultats de la subhasta celebrada al mercat majorista o pool i l’ajust a abo nar pels beneficiaris del topall al gas per a compensar a les centrals que usen aquesta ma tèria. Es tracta de la seva quar ta pujada consecutiva, amb el que trenca amb la barrera dels 200 euros el megawatt hora després de deu dies, i marca el

seu preu més alt des del passat 22 de setembre, quan va arri bar als 297,96 euros per mega watt hora. Segons les xifres de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat i el Mercat Ibè ric del Gas, el preu majorista de la llum, és a dir, aquell que paguen els consumidors amb tarifa regulada, que serà uns 10 euros més barat que els 261,38 euros als quals s’hauria abonat el megawatt hora sense el topall al gas. EFE

República –que presideix Carles Puigdemont– i assegura que els tres punts de l’acord que va per metre la seva investidura ja s’es tan complint. Malgrat tot, es va mostrar «disposat a parlar, amb voluntat de sumar», i per aquest motiu es va decidir a tenir la con versa amb Turull, a qui li va tras lladar el seu rebuig al document de condicions de JxCat.

Després de la trobada, amb dues bandes admetien que cada vegada era més complicat que s’arribés a algun acord. Per tant, avui Junts reunirà l’executiva, com és habitual. El partit de Tu rull i Borràs avaluarà l’estat de les converses amb Aragonès i es decidirà la pregunta de la con sulta a la militància. Les bases del partit decidiran si Junts ha de continuar o bé sortir del Govern. La votació se celebrarà els dies 6 i 7 d’octubre.

D’altra banda, Puigdemont va rebutjar la idea d’Aragonès de buscar un referèndum pactat amb l’Estat mitjançant un «acord

de claredat», l’anomenada via canadenca: «El referèndum ja el vam fer, és vàlid i no cal tornar-lo a fer», va dir l’expresident durant l’acte commemoratiu de l’1-O el passat dissabte. L’expresident del Govern va subratllar que la taula on cal estar «encadenats» i «en ganxats» és a la taula de diàleg «entre els germans d’ERC, Junts, la CUP, l’ANC i Òmnium». «No ens n’hauríem d’aixecar mai», va afegir, mentre els socis de Go vern continuen en crisi. La rèpli ca d’Aragonès a les paraules de Puigdemont van fer referència a la validesa del referèndum: «Vam fer un referèndum, però no som independents», va dir Aragonès, que aposta per «explorar un refe rèndum pactat» per a aconseguir la independència.

De fet, la celebració dels cinc anys de l’1-O va estar marcada pels esbroncs a ERC i Òmnium, la veu trencada de Carme For cadell, ovacions a Carles Puigde mont i els crits de dimissió al Go vern. A diferència de la Diada de l’11S, quan el president Pere Ara gonès i ERC van refusar assistir a la manifestació de l’Assemblea Nacional Catalana, en aquesta ocasió els republicans i diversos consellers d’aquest partit sí que hi van participar, unint-se a Jx Cat i les entitats convocants com el Consell de la República, l’ANC, Òmnium o l’Associació de Muni cipis per la Independència, entre altres.

POLÍTICA

Normalitat en el transcurs de les eleccions del Brasil

Els comicis presidencials, legis latius i regionals al Brasil van transcórrer ahir amb normali tat, amb pocs casos registrats de problemes a les urnes elec tròniques i de delictes electo rals, segons van comunicar les autoritats. Durant les gairebé primeres quatre hores de vo tació van haver de ser subs tituïdes per diverses fallades 1.374 urnes electròniques, que només representen un 0,29% del total que es va instal·lar en

tot el país. D’acord amb el Mi nisteri de Justícia i Seguretat Pública, en les tres primeres hores de votació 130 persones van ser temporalment arresta des per diverses violacions a les lleis electorals, entre les quals es van incloure des d’activitats de propaganda en favor de can didats fins a suposats intents de subornar electors. En aquestes eleccions, estaven convocats uns 156,4 milions de votants per a elegir al president. EFE

El secretari general de Junts va explicar ahir, en persona, la proposta al president de la Generalitat, que manté la seva posició

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Parlament.

ACN

La P3O en la concentració de protesta per la repressió policial.

Restauren dos escuts funeraris nobiliaris del Monestir de Poblet

Les peces podrien pertànyer a la corona catalanoaragonesa

ACN

La Diputació de Tarragona ha restaurat dos escuts funeraris nobiliaris del conjunt patrimo nial del Monestir de Poblet. Les peces, que daten de mitjans del segle XIV, són policromades i es tan fetes amb uns materials que indiquen que podrien pertànyer

OBITUARI

a la corona catalanoaragonesa i al regne de Navarra. A tot Ca talunya i les Illes Balears només hi ha tres conjunts de pavesos similars. En la restauració s’ha eliminat intervencions anteri ors, s’han desinfectat les fustes i s’han corregit les deformacions, entre altres accions.

Sota el títol Temps de colors i emblemes a la Corona d’Aragó, la mostra situa l’espectador en el context històric dels escuts i li ofereix un recorregut pels aspec tes més tècnics, com ara l’ús o el procés d’elaboració. Així mateix, detalla el procés de restauració dels dos elements medievals i els

Mor el periodista i presentador Àngel Casas als 76 anys

La icona televisiva i pioner del ‘talk show’ tenia problemes de salut

ACN El periodista musical, presen tador i humorista Àngel Casas va morir aquest dissabte als 76 anys. Icona televisiva i pioner del talk show a Catalunya, feia anys que arrossegava problemes de salut, que va recollir en la pu blicació del llibre de relats llargs L’Agonia de Bakunin. Els seus

programes Àngel Casas Show i Un día es un día es van con vertir en cita obligada durant anys de mítiques estrelles de Hollywood. Recentment, TV3 i l’Ateneu Barcelonès van fer-li un homenatge a la seva trajec tòria.

Històric del periodisme, refe rent del món de la televisió i de

la crítica musical, va rebre diver sos reconeixements, com dos Premis Ondas, tres TP i un Ante na de Oro. La seva darrera aven tura professional va ser la direc ció de Betevé, del 2008 al 2014. Casas també va col·laborar en la realització dels documentals musicals La Nova Cançó i Ca net Rock, de Francesc Bellmunt.

tractaments als quals han estat sotmesos durant la recuperació. La proposta es podrà visitar a la seu de l’Escola per l’Art i la Cul tura de Tortosa fins al 31 d’octu bre.

GENT

DEFUNCIONS

Tarragona

Lucia Cortés Molina. Ha mort a 55 anys. El funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori.

Juan José Vázquez Cantonero. Ha mort a 78 anys. El funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Santa Clara.

Vicente Gracia López. Ha mort a 90 anys. El funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori.

Xavier Fernández Casas. Ha mort a 71 anys. El funeral serà avui a les 12.30 h. al Tanatori.

Reus Lluís Fuentes Ferrándiz. Ha mort a 79 anys. El funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

A més, a partir del tombant de segle es va endinsar en l’escrip tura, i va debutar en la narrativa amb Fred als peus, de l’editorial Quaderns Crema, l’any 2002.

EDITORIAL

Els castelleres constanten el gran esforç realitzat durant la represa

Els Castellers de Vilafranca es tornaven a imposar ahir al Concurs de Castells de Tarragona. Els Verds recuperaven ahir l’hegemonia del món casteller, que els va dur a imposar-se al Concurs en vuit edicions consecutives, entre 2002 i 2016, i després que el 2018 fos la Vella de Valls la que s’endugués la victòria. El podi el van com pletar la Colla Joves Xiquets de Valls, segona, i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, tercera. Però, més enllà de la classificació, tan important o més que aquesta, era ahir la sensació del retorn a la normalitat. El món casteller va tornar a esclatar ahir a la Tàrraco Arena Plaça després de l’absència obligada per la pandèmia i el públic no va fallar a la cita i va omplir tots els seients de la plaça, que es va tornar a convertir en una catifa amb els colors de les camises dels castellers. Els Castellers de Vilafranca van celebrar la victòria del 28è Concurs de Castells de Tarragona lloant el nivell exhibit per totes les colles a la Tàrraco Arena Plaça, en especial re ferència a la Joves i la Vella de Valls, amb qui van compartir podi. I és que la represa per part del món casteller ha estat un dels reptes que totes les colles han superat amb escreix, demostrant que han lluitat de valent per poder arribar a la gran festa del món casteller amb tota l’energia renovada i amb més força que mai.

+ CONFIDENCIAL

Mixt d’equipacions contra l’Eldense

El Nàstic de Tarragona va enfrontar a l’Eldense amb una equipa ció poc habitual i poc conjuntada. Els locals vestien de blaugrana així que el Nàstic no podia utilitzar la primera equipació. La se gona té el pantaló blau i la tercera era tota negra, igual que els àr bitres, així que el col·legiat va decidir fer un mixt d’equipacions.

TRIBUNA

Aixecada dalt d’un turó III

RAMON GRAU I GRÀCIA Exregidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona

De forma inesperada per una operació quirúr gica de la qual estic recuperant-me ha sorgit aquesta demora en la relació d’aquesta histò ria. La vaig deixar acostant-me a l’any 1800. Abans d’entrar a mata degolla per afegir pres sió històrica d’aquell segle, de bell antuvi do naré un cop d’ull per fer-vos conèixer com era la ciutat i reconstruir un relat coherent.

Cal dir que Tarragona era una ciutat edifica da sobre el muscle de la gran Tàrraco. Posse ïdora de restes arqueològiques tan grans que no les podia ni volia digerir i que convivien amb els ciutadans. En segon lloc, fou converti da en el nucli eclesiàstic del país, usuària d’una majoria aclaparadora d’esglésies, convents de monges i frares, un seminari proveïdor i tot regit per la Catedral. D’altra banda, pel que fa a seguretat gaudia de molts segles d’un escenari emmurallat amb ampliacions que acabaren convertint-la en una vertadera Plaça forta. A l’engròs tancada per la muralla romana, com és ara, i fortificada al llarg del que és la Rambla Nova actual del Banc d’Espanya fins al Passeig de les Palmeres. Des d’allí cap avall assegurada pel mar i pel costat gairebé nord oposat, defen sada per on és ara Ramón y Cajal gairebé fins a la part baixa. A la ciutat envoltada si accedia per cinc entrades: la de Sant Antoni, com és ara. La del Roser, que també encara hi és. Les de Sant Francesc i Sant Joan, entre els ara Car rer August i la Rambla i la de Santa Clara prop de l’actual Pilats. Les cinc portes es tancaven en fer-se de nit i a l’albada s’obrien, sempre custodiades per una guàrdia permanent. A les foranies no hi havia res, cap casa ni cons trucció, fet i fet un camp pelat sense cap cultiu. Fins a arribar a la vora del Francolí on es con reaven alguns horts.

Dins del recinte ciutat, que al principi del segle encara no gaudia d’enllumenat públic, es podien trobar algunes tavernes on es bevia i jugava a les cartes. Tocant als viatgers arribats no hi ha dubte que disposava d’albergs i cases d’hostes. Anant a la segura fora de muralla,

TRIBUNA

Prepotències

LLUÍS BADIA Advocat

on seria després la Rambla, i baixant cap al port, el passejant si no volia esllavissar-se o bé desprendre’s tirada avall per la muntanya rocosa baixava per un camí, on és ara Unió, i un altre per la Baixada del Toro. O sigui que de tota aquella muntanya rocosa encara no s’ha via tret la pedra per al Port. En arribar allà baix es trobaven les barraques dels pescadors, a la vora de l’aigua, ara carrer de Mar. Pel que fa al Serrallo encara s’havia d’omplir de terra. En apropar-se a la vora del Francolí alguns tarra gonins, com els romans, elaboraven el reputat lli i el cànem. Encara estava lluny el projecte del barri de la Marina, ara part baixa. De retorn cap amunt, el passejant pansit i cama-segat en arribar podia recuperar l’esma bevent l’aigua fresqueta del pou que li deien troglodita o ci clop, perquè fou construït abans dels romans. Prou que es podia baixar mitjançant escales laterals a 43 metres de fondària fins a l’aigua. Ara a la plaça de la Font, prop de l’accés al pàr quing.

Per a viatjar lluny era caminar, cavalleries o carro. Cap a Barcelona se sortia per la porta de Sant Antoni cap a la Savinosa. A Valls es baixava del portal del Roser seguint pel Camí de l’Àngel avall. De la porta de Sant Francesc s’anava cap al pont del Francolí i arribar a Reus per la Canonja. D’altres destins, més greus, els que havien de sortir-se’n d’aquest món ja no eren enterrats al Cementiri del costat de la Ca tedral, ara Les Coques. El 1.809 es va estrenar l’actual. Es van descobrir antics enterraments dels jueus a la punta del Miracle.

He descrit amb una pinzellada curta com era aquella Tarragona, orgullosa de les seves fortificacions, capaç de defensar-se, un bas tió segur i tranquil. Però devien ser els idus de març que feren decantar Napoleó Bonaparte cap a encarregar al seu general Suchet, com si fes un passeig militar, l’assetjat i assalt de Tar ragona. L’abril de 1811 sortiren de Lleida dispo sats a engolir-se la nostra ciutat, però tot i en minoria van dispersar-los les nostres milícies. Però aquella tropa armada francesa, establerta a Reus sense cap problema, fàcilment arribà amb un miler d’homes a atrinxerar-se a la de sembocadura del Francolí que era el punt de Tarragona més dèbil defensivament. Els tarra gonins els feren front en partides de guerrillers però la seva força era incontenible. Els nostres, comandats pel general Contreras, fins a mit

jan maig resistiren també en la fortificació de l’Oliva. Però la defensa arreu es tornà desespe rada. La Junta Superior de Catalunya va haver de demanar ajut al regne de València, que no va ser possible. El trenta de maig va caure el Fort de l’Oliva i des d’allà els francesos podien bombardejar la ciutat deixant-la en perill d’in defensió. Malgrat tot i la valentia dels homes i dones defensors lluitant a la desesperada. Ja era perduda la part baixa i dalt es resistia no més amb les muralles, actual passeig arqueo lògic. El 29 de juny els francesos van trencar la muralla de la Rambla, tocant l’actual carrer Assalt, i entraren també per la porta de Sant Joan, ara Compte de Rius. Llavors a les esca les de la Catedral es desenvolupà una agònica lluita aferrissada a mort dels nostres heroics tarragonins.

Ara vull parar esment, demanant si us plau als tarragonins actuals no veure’s amb cor de nomenar “els despullats” al monument als nostres herois.

La ciutat va caure en mans dels francesos el 20 d’agost de 1811. El general Suchet pre mià als seus soldats autoritzant el saqueig de la ciutat. La Gaceta de España e Indias d’agost de 1811 deia: «En pocas horas fueron cruel y cobardemente asesinadas mas de 6000 per sonas de todas clases, ancianos, religiosos, mujeres, sin perdonar ni aun a las criaturas recien nacidas: los soldados robaron y saque aron de modo mas violento y atroz; violaron doncellas, monjas, casadas viudas, niñas, viejas y hasta difuntas». I més endavant con tinua descrivint incendis i abominacions. Per rematar-ho el general Suchet fou premiat amb el bastó de Mariscal de França.

Però abans la situació s’havia agreujat en cara mes, la història va deixar fred i sorprès tothom, perquè els anglesos, que arribaren el mes de juny amb sis vaixells de guerra i més de mil homes equipats per a la batalla per ajudar-nos, es mantingueren ancorats a resguard de la punta del Miracle. Jo diria que ho varen veure tot quiets, com aquell que veu una pel·lícula. És possible que amb la conegu da flegma que caracteritza als fills de la Gran Bretanya, els mandants marins aturaren la intervenció d’ajut esperant el moment oportú amb desinterès, i prenent els tes de les cinc de la tarda se n’adonaren, quan va acabar que ja era tard i van fotre al camp?

El càstig i el calvari sofert pels tarragonins amb l’ocupació francesa posterior l’explicaré en el proper article.

El marc electoral al qual ens endinsarem al llarg dels mesos vinents, no és cap garantia per reconduir el «conflicte verbal» permanent en el que està instal·lada la nostra societat, molt acostumada als enfrontaments socials de tota mena, i al rebuig, sense límits, d’aquells que poden pensar diferent de nosaltres mateixos, és a dir, ens assentem en un model de «divisió social» que no sé si ens podem permetre.

És evident la legitimitat de la discussió política que arriba a alts límits, un cop més a prop s’està de les consultes democràtiques, en un exercici conjunt de buscar la diferència per damunt de l’acord, encara que això suposi

portar-se per davant la lògica dels fets, en un moment de crisi de valors, entesa com la més alta produïda mai, amb conseqüències direc tes per una ciutadania que, ben aviat, conei xerà, en primera persona, les restriccions en conceptes fins ara insospitats.

Quotidianament, assistim a uns «discursos informatius» dels mitjans de comunicació, on la notícia és tot el que suposa negativitat que, a més, després s’incrementa, sense límits, en tertúlies on tots els participants tenen el seu model de missatge hipotecat per la seva per tinença pràctica o moral a opcions partidistes evidents. És a dir, ens veiem condicionats per una situació objectiva, on se’ns vol manipular, no sé si interessadament, a qualsevol preu, amb tot el que hem de decidir en tots els as pectes de la nostra realitat quotidiana. Per des comptat, aquesta situació, no es limita al món de la política, sinó que arriba al consum, les creences de tota mena, o al nostre posiciona ment moral davant el qual va succeint.

Arribats on som, un dels temes més evi dents és la capacitat «dels que manen» per

exercir les seves competències de direcció so cial de manera indivisible, pensant que les se ves decisions són les millors, però oblidant un exercici vital en democràcia com és la trobada de consensos.

No oblidem que el marc en què ens movem avui, nou per si mateix, no crec que pugui «aguantar la imposició», per molt ben susten tada democràticament que estigui, sinó que serà necessari la trobada d’acords si volem subsistir al que ens espera.

És evident que el fàcil és manar i esperar que la resta cregui, sense cap limitació, però no estaria de més buscar acords mínims per poder continuar lluitant en la situació urgent; segurament el fàcil és criticar als que «posen pegues» en funció d’arguments que sempre troben, però aquesta línia d’actuació, el que ens porta és la divisió absoluta i l’enfronta ment verbal previ, abans d’altres opcions no desitjades.

En cap cas, puc estar d’acord en el «fer sense escoltar», com una fórmula d’actuació, que per damunt de la mateixa legitimitat, hi ha de ser capaç de superar-se, si no volem caure en una situació d’insolvència moral on, com sempre, serem els grans sacrificats.

Les cartes al Diari Més poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

SERVEIS

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

A la nit no et tro baràs amb el di namisme normal en tu però el con tacte amb els sers estimats et farà valorar el que tens.

24/07 al 23/08 LLEÓ

Viuràs

21/04 al 21/05 TAURE

T’arribaran sor preses, dia que promet ser mo gut. Seràs el cen tre d’atenció de molts i notaràs canvis importants en la teva relació.

22/05 al 21/06 BESSONS

Els teus dots co municatius es veuran molt po tenciats. El con tacte amb els altres et farà recordar vells temps.

BALANÇA

al

22/06 al 23/07 CRANC

Tindràs una agra dable sensació de renovació en la teva persona i en les circumstànci es. L’amor estarà de la teva part seràs correspost.

Venda/Lloguer

POR JUBILACIÓN VEN DO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Am plia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragape rras. Económico. Negocio rentable. Tel. 629.449.076

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932

SAGITARI

23/11 al 21/12

Hi haurà vibraci ons positives. La teva salut t’acom panyarà però cui da els excessos a l’hora de menjar. Els viatges seran feliços.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Oblida’t dels pro blemes viu in tensament les emocions. No t’acceleris a l’hora de conèixer gent nova. Cura en vi atges.

AQUARI

21/01 al 19/02

S‘ampliaran els teus

socials i

ble que

nova relació.

canvis en l’amor seran

Sor presa a casa.

El

24/10 al 22/11

trauràs profit d’això.

llunyans et dona ran una sorpresa. No t’entossudeixis en

ALQUILO PARQUING Avenida Catalunya 31. Tel. 639.966.559

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANIS TA. Tel. 623.387.479

PINTOR ECONÓMICO PROFESIONAL. Rapidez y limpieza. Tel. 667.471.534

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TAROT

Jornada

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

Cogul Ardèvol, Francesc. Cristófor Colom, 23. Telèfon 977 212 183.

Domingo Garcia, Núria.Partida Platja Llarga, 2, Bloc A. Telèfon 977 207 884.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Viana Fresquet, Estefania. Carrer del Vent, 44. Telèfon 977 432 795.

Alijo Salamanca, David. Pompeu Fabra, 15. Telèfon 977 855 046.

SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea. Carles Buigas, 14. Telèfon 977 381 363.

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS: Mireia Valls CB. Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

REFORMES

TAROT DE MARÍA. Tarot evolutivo extendido, rega lo péndulo. Tel. 633 670.797. Pide cita.

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001

MASAJES REUS 30€. Para cualquier situación de estrés, dolencias, con tracturas. Yo Julia diplo mada en QUIROMASAJE. Lugar limpio e higiénico. Citas con antelación. Tel. 610.326.292

MAYCA CATALANA. Exce lentes masajes corporales, prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

CASA SUSANA. ESPAÑO LAS. 25€. Tel: 977.32.15.68

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SE NECESITAN SEÑORI TAS piso relax. Reus. Tel. 645.469.898

CAROL. SEXY PECHUGO NA besucona… Tarrago na. Tel: 643.169.924

SANDRA MADURITA. Todos Servicios. Reus. Tel. 643.027.432

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ardiente. Tel. 612.594.049 Reus.

REUS. LETICIA MORENI TA guapísima, delgadita, multiorgásmica, masaje. Tel. 631.794.126

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

ANA. ¡MADURITA PER FECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRE CIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS. ESPAÑOLA MADURA. 30€. Tel: 643.646.997

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

RELAX SEGUR-TORRED EMBARRA. Particular, dis creto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

ANGÉLICA. MADURITA, amante, cariñosa, viciosa, cachonda. Todos los Ser vicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

AMANTE !!!PERFEC TA!!! Discretísima. Tel. 671.715.779

ORIENTALES SEXYS, EL VENDRELL. Tel. 722.506.866

LEYRE, 29A. REUS. Tel. 669.744.163

ANITA , SALIDAS ES

CORT. Alto standing, no ches estrellas. 24 horas. Tel. 624.124.250.

MARINA BARBY TRANS. REUS. Tel. 666.030.929

TRAVESTY MIRANDA. LA TENTACIÓN. De reus. Tel. 643.858.740

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

2303/10/2022 diarimés VALLS: Rull Ferre, Consol. De la Cort, 26. Telèfon 977 612 517.

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, compla ciente, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITASTARRAGONA. MARTA catalana madureta. Tel: 604.260.384

L’agost de 2010 s’es tava duent a terme l’exhumació d’una fossa comuna amb més d’un centenar de cos sos a la zona coneguda com La Pedraja (Bur gos). Durant els treballs, un testimoni va afirmar «Aquí está enterrado el maestro de mi pueblo». Aquesta infor mació va despertar l’interès del fotògraf documental Sergi Bar nal (Barcelona, 1973), qui estava documentant aquells treballs d’exhumació. En saber que aquell maestro era un català de Mont-Roig del Camp anomenat Antoni Benaiges, va iniciar una «obsessiva investigació per re construir la seva vida». Part de tot aquell treball es mostra, des del passat 28 de setembre, al Re fugi 1 (Sala 3) del Moll de Costa del Port de Tarragona.

El primer que es troba el visi tant en entrar a l’exposició eés una fotografia de grans dimen sions que mostra Antoni Be naiges amb els nens i nenes de l’escola de Bañuelos de Bureba (Burgos). Benaiges hi va arribar l’any 1934, i malgrat topar-se amb un entorn rural i molt poc propici als canvis, va implan tar algunes de les tècniques educatives més innovadores, com la Freinet, que promou els infants a pensar i expressar-se de manera creativa sobre les seves emocions i experiències. D’aquesta manera, el mestre va

impulsar la creació d’un periò dic amb una impremta escolar.

Sabent que cap infant havia vist mai el mar, el gener de 1936 els va demanar que se l’imagines sin i el descrivissin.

Benaiges també els va pro metre que, aquell mateix estiu, els portaria a casa seva, a MontRoig del Camp, perquè el po guessin veure. Però la promesa va quedar estroncada el 19 de ju liol d’aquell mateix any, quan un escamot de falangistes el va de tenir a la ciutat de Briviesca. Fou torturat i humiliat públicament per les seves idees polítiques i els seus mètodes educatius. An toni Benaiges va morir afusellat poc després, el 25 de juliol. Amb molta probabilitat, el seu cos fou enterrat a la fossa comuna

EXPOSICIONS

HISTÒRIA D’UNA

PROMESA ESTRONCADA

‘Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar’ recupera la figura esborrada del mestre de Mont- Roig assassinat pel franquisme

de les muntanyes de la Pedraja, (Burgos), però a causa del mal estat de les restes, dels 135 re publicans assassinats només se n’han pogut identificar 23, i cap d’ells és el mestre Benaiges. D’altra banda, tres anys després de la seva mort, la Comisión Depuradora del Magisterio Na cional de Primera Enseñanza

de Burgos va esborrar la seva memòria signant la separación definitiva d’Antoni Benaiges de la seva plaça de mestre.

L’exposició Desenterrant el si lenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar recupera la figura esborrada del mestre. La mostra compta amb 32 foto grafies, tres plafons explicatius

sobre les fosses del franquis me, la repressió i la depuració dels mestres de la República, i la tècnica Freinet. També s’hi poden contemplar els quaderns impresos amb els treballs dels

nens i les nenes. Així mateix, incorpora un audiovisual que conté tot el procés de creació del projecte Desenterrant el silenci Es pot visitar fins al 30 d’oc tubre i l’entrada és gratuïta.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat per la presència d’alguns núvols prims, més destacats a la meitat sud del país. A més, a la tarda creixeran alguns núvols d’evolució diürna a punts del Pirineu, sobretot al sector ori ental. Independentment, a principi del dia es formaran alguns núvols baixos a punts del litoral, com també de cara al final de la jornada quan seran més abundants i extensos, i afectaran també a punts del prelitoral.

Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament o moderadament més alta a la meitat nord i semblant o lleugerament més alta a la resta. D’altra banda, la màxima no experimentarà canvis importants.

SUDOKU

EL TEMPS

Màxima

Mínima

Cristina Serret serret@diarimes.com

TARRAGONA Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos 977 21 11 54 REUS Carrer Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43www.diarimes.com Exhumació de la fossa comuna de La Pedraja (Burgos), l’any 2010.