Dimarts 4 d'octubre de 2022

GERARD MARTÍ

TARRAGONA

Els instituts desvien pressupost de material per pagar factures de la llum

Els centres de secundària també estan preocupats pel preu del gas, ja que durant l’hivern s’incrementarà el seu consum amb l’ús de la calefacció

John Bugarin

La preocupació creix entre els instituts de secundària de Tar ragona per la pujada del preu de la llum. Les factures cada cop són més cares, però els ingressos continuen sent els mateixos de sempre, un desequilibri que obli ga als centres a prendre mesures per poder afrontar aquesta situ ació, com utilitzar part del pres supost destinat a material per pagar les factures. «Ara arribem a pagar un 25% més de llum», confessa Jordi Satorra, director de l’Institut Martí i Franquès. «De moment, no és una situació alarmant, però sí que hi ha certa preocupació», afegeix. Satorra comenta que ara poden fer front a l’increment del preu de la llum, «però si aquesta situació persis teix, pot ser insostenible».

La incertesa també regna a l’Institut Vidal i Barraquer. «Com no sabem quin serà el preu de l’electricitat el mes que ve, has de ser més previsor amb el que podràs gastar o no», comenten. En el seu cas, els diners pressu postats per les factures de la llum s’han arribat a «doblar o tripli car». Per altra banda, l’augment del preu del gas també suposa un mal de cap per al centre: «Estem molt espantats perquè no sabem quant pagarem durant els mesos d’hivern, si les despeses conti nuen sent tan grans, no sé si hi haurà un moment en el qual no arribem pagar tot».

El director de l’Institut Martí i Franquès també es mostra preo cupat perquè en el seu centre «la caldera de gas consumeix molt». Per això, han decidit que baixa ran fins als 19°C la temperatura de confort, per reduir el consum del sistema de calefacció: «Amb el gas no tenim alternativa». Pel

EMBARCACIÓ

que fa a la llum, sembla que sí que hi ha. «Fa quinze anys es van instal·lar plaques fotovoltai ques que ens permeten tenir un autoconsum de 2,5 kW», indica Satorra, que comenta que es van presentar fa cinc anys a un pro jecte europeu, gràcies al qual, si acaben sent un dels centres es collits, els permetrà posar més plaques solars i arribar als 15 kW.

Per ara, però, han de prendre altres mesures com reduir l’ús de l’enllumenat exterior. «També portem cinc anys renovant llums dins del centre, canviant els flu orescents per LEDs», explica Satorra. Aquesta iniciativa, però, és finançada amb fons propis: «Hem gastat uns 100.000 euros, i encara queden moltes plantes de l’edifici per renovar».

El Port declara el vaixell l’Elbeik en estat d’abandonament

Des de l’agost de 2021 està atracat a la prolongació del Dic de Llevant

Redacció

En l’últim consell d’administra ció del Port de Tarragona, cele brat el passat 28 de setembre, es va acordar la declaració d’estat d’abandonament al vaixell El beik. L’embarcació està atracada des del passat mes d’agost de 2021 a la prolongació del Dic de Llevant quan va arribar després

de patir un incendi a bord men tre fondejava a les aigües del Port de Tarragona.

El passat mes de maig, el di rector general de l’Autoritat Por tuària de Tarragona va acordar iniciar l’expedient administratiu d’abandonament de l’Elbeik, amb bandera de Togo, el qual no ha abonat cap de les correspo

nents taxes. Una vegada declarat l’abandó del vaixell pel Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Tarragona, es pro cedirà a la seva venda en pública subhasta, i es procedirà al paga ment dels crèdits generats per les corresponents taxes i tarifes portuàries, així com les pròpies despeses del procediment.

L’autoconsum d’energia elèc trica agafa ara molt més prota gonisme. Això no significa, però, que els centres que han apostat per instal·lar plaques fotovoltai ques, no estiguin patint les con seqüències de la crisi de la llum. L’administradora d’un institut de Reus que també té plaques solars confessa que, tot i que aquestes ajuden a reduir el consum, «tam bé estem notant que el cost s’ha incrementat molt». «No paguem tant com altres centres perquè ens beneficiem de les plaques, però la pujada del preu de la llum ens afecta igual», comenta.

Abans, l’estalvi entre tenir-ne o no era d’un 15%, «ara l’impacte probablement sigui del 30%».

Ajustar pressupostos «Paguem molt, respecte a abans de l’esclat de la crisi de la llum», lamenten des d’un altre institut del Tarragonès. Es tracta d’un centre que està totalment digi talitzat i això fa que notin encara més la pujada del preu de l’elec tricitat. «Uns 650 alumnes fan ús dels seus ordinadors portàtils durant unes quatre hores al dia. El consum energètic puja sobre tot durant les últimes hores a les

aules, ja que habitualment hi ha 10 persones que han de carregar el seu dispositiu alhora», indi quen. A més, cal sumar tots els ordinadors de sobretaula que utilitzen els docents i altres dis positius com les fotocopiadores, que estan connectades a la xarxa elèctrica. Pel que fa als llums de les aules, «intentem evitar en cendre’ls perquè en principi no ens fa falta, però en dies ennuvo lats no tenim més opció».

Des del centre apunten que aquesta situació els obligarà a usar part del pressupost que es tava destinat per comprar i re novar material per pagar les fac tures de la llum. «Se sumen les despeses de manteniment i els pagaments a l’empresa de neteja, a més de les reparacions fortuïtes que vagin sorgint», detallen. I és que els centres de secundària re ben una dotació econòmica per part del Departament d’Ense nyament, però amb l’increment de les despeses, aquests diners no són suficients. «Si un any ens donen una dotació de 50.000 euros per un projecte, fa que pugi molt el pressupost i que l’impac te de les factures sigui menor, però si no tens molts ingressos de les administracions, és més alt», comenten des de l’institut de Reus, que explica que «hem hagut d’ajustar els pressupostos, intentant no perjudicar les ne cessitats de l’alumnat».

Tots els instituts esperen que Ensenyament prengui cartes en aquest assumpte per millorar la situació dels centres. «Confiem que a finals d’any facin un procés de regularització de les dotaci ons econòmiques que s’havien previst i ens ajudin a través d’una derrama extra», conclou el direc tor de l’Institut Martí i Franquès.

ACN

Imatge d’arxiu d’uns alumnes atenent a l’explicació de la professora en una classe de l’Institut Serra de Miramar de Valls.

«Esperem que des d’Ensenyament ens ajudin a través d’una derrama extra»

«Estem espantats perquè no sabem quant pagarem durant els mesos d’hivern»

L’embarcació va patir un incendi el 6 d’agost de 2021 quan fondejava a les aigües del Port.

PORT DE TARRAGONA

Empreses dels Pirineus busquen personal per cobrir 250 vacants

Redacció

Una vintena d’empreses dels Pirineus es van desplaçar a Tar ragona per trobar personal que cobreixi 250 llocs de treball. Les vacants són per a perfils profes sionals relacionats amb l’hosta leria, la restauració i el turisme, amb la finalitat que el sector empresarial de la Vall d’Aran, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà pugui cobrir les necessitats de personal per a la temporada d’hivern a la zona, que comen çarà al novembre i finalitzarà a la primavera. Per aquest motiu, des del Servei Públic d’Ocu pació de Catalunya (SOC), en coordinació amb Tarragona Impulsa, es va organitzar ahir una sessió d’entrevistes ràpides per a les persones interessa des. La sessió va comptar amb la participació de 150 perso nes i més de 500 inscripcions. Empreses com Baqueira Beret, Boi Taüll Resort, Hotel MiM Baqueira, Aramark, Paradores, Hotel Melià, entre altres, es van

desplaçar a la Costa Daurada amb l’objectiu d’oferir llocs de treball. L’acte també va comp tar amb la presència del Gremi d’Ostaleria dera Val d’Aran per acompanyar al sector i donar veu a les empreses que no van poder assistir. La directora dels Serveis Territorials d’Empre sa i Treball a Tarragona, Sofia Moya, va destacar la novetat d’aquesta iniciativa de despla çar, per primera vegada, empre ses del Pirineu fins a Tarragona per establir ponts entre els dos territoris. Al seu torn, el con seller de Desenvolupament econòmic i Ocupació de l’Ajun tament, Manel Castaño, va de clarar que, amb aquesta pràc tica, poden captar perfils com ajudants de cuina, cambrers, cuiners o caps de sala, els quals han pogut entrar en contacte amb diverses empreses que ne cessiten personal amb aquestes característiques. Les empreses es posaran en contacte direc tament amb els candidats per continuar el procés de selecció.

TARRAGONA

L’Ajuntament oferirà un servei de pedibús: rutes segures a les escoles

Sergi Peralta Moreno

L’Institut Municipal d’Educació de Tarragona ha tret a licitació el projecte de disseny i acompanya ment en la implantació del bus a peu, també conegut com a pedi bús, que estarà en vigor durant la totalitat del curs 2022-23, fins a finals del mes de juny. Es tracta d’un servei mitjançant el qual un adult acompanyarà un grup d’in fants que es desplaçaran a peu cap a l’escola per un recorregut segur prèviament establert, amb parades senyalitzades al llarg del trajecte per tal que més alumnes puguin adherir-se a la colla.

Els principals objectius d’aquest projecte són fomentar la mobilitat infantil sostenible i impulsar els desplaçaments a peu cap a l’escola, així com afa vorir la socialització dels estudi ants que hi participin i augmen tar la visibilitat i la seguretat dels nens i nenes com a vianants, per tal de conscienciar que l’espai urbà no és d’ús exclusiu per als cotxes. El conseller d’Educació, Manel Castaño, també destaca el coneixement de l’entorn proper al centre educatiu com un dels pilars fonamentals de la iniciati va. «Estan acostumats a anar-hi en cotxe o en autobús. Baixen al costat de l’escola i hi entren. Aquí acaba la seva relació amb la ciu tat», assenyala Castaño.

Aquesta és la segona fase del projecte que va iniciar el con sistori el curs passat amb la vo luntat d’impulsar millores en la mobilitat sostenible de l’alumnat i de les famílies. Es van desenvo lupar jornades de sensibilització, orientació i formació adreçades als equips directius, a les asso ciacions de famílies d’alumnat i als altres col·lectius que puguin intervenir en el procés, com la Guàrdia Urbana o els tècnics d’Urbanisme i Mobilitat. En con cret, els centres participants en el

La idea és que el bus a peu tingui continuïtat en els pròxims cursos i que s’ampliïn les prestacions

El projecte pretén fomentar la mobilitat sostenible i conèixer l’entorn proper

projecte són els col·legis Sant Pau Apòstol, Dominiques, Santa Te resa de Jesús, Lestonnac-l’Ense nyança i La Salle Torreforta; les escoles Saavedra, Cèsar August, Marcel·lí Domingo, Pax i de Po nent i l’institut Antoni de Martí i Franquès.

L’empresa adjudicatària re alitzarà les accions de suport i acompanyament a quatre d’aquests centres compromesos a desplegar un pedibús, després que una comissió estableixi els

criteris per tal d’escollir les ins titucions que es considerin òp times per participar en aquesta primera intervenció.

Castaño detalla que això no vol dir que la resta d’escoles no puguin avançar internament o fer accions puntuals. «Hi ha centres que de forma autònoma han començat a organitzar-se, però el que volem és donar un suport més professional», expli ca. A més, comenta que la idea és «continuar» el projecte de cara als pròxims cursos i col·laborar amb tots els col·legis que vulguin treballar en la mobilitat sosteni ble, sempre que es disposi dels recursos per a fer-ho possible.

El conseller considera que el bus escolar a peu va adreçat als alumnes dels cicles mitjà i supe rior d’Educació Primària, encara que falta acabar d’establir-ne els criteris concrets.

AJ. LA PUEBLA DE CAZALLA

L’empresa adjudicatària serà responsable de tot el material que aporti per a la correcta exe cució del contracte, sense que l’Ajuntament hagi d’assumir cap cost addicional. El pressupost de licitació és de 13.860,55 euros (IVA inclòs). S’efectuarà un pri mer pagament, corresponent al 40% del total, el desembre del 2022, mentre que la resta s’abo narà el juliol del 2023.

Els precedents

L’autobús a peu és un fenomen originat a Austràlia a la dèca da de 1990 que s’ha estès en els darrers 15 anys pel territori espa nyol. Els municipis madrilenys de Torrelodones, Las Rozas i Mo ralzarzal van ser alguns dels pri mers a introduir la mesura, que també s’ha posat en pràctica ar reu del país, des de La Rioja fins a Andalusia, passant per Reus.

EMPRESA

GERARD MARTÍ

El SOC i Tarragona Impulsa van organitzar entrevistes ràpides.

Són per als sectors d’hostaleria i de turisme

Fins a quatre centres educatius formaran part de la segona fase del projecte de mobilitat infantil

Imatge d’arxiu del pedibús organitzat al municipi andalús de La Puebla de Cazalla l’any 2015.

TARRAGONA

Illa: «Tarragona és essencial per a la Catalunya que voldria construir»

Roger Freixa

La creació de l’Àrea Metropoli tana de Tarragona, la seguretat, el creixement econòmic i tecno lògic o el foment de polítiques energètiques van ser alguns dels temes principals que van abor dar ahir l’alcaldable del PSC a Tarragona, Rubén Viñuales, i el primer secretari del partit, Salva ror Illa. Diàlegs de la Tarragona del Futur va reunir tots dos al Teatret del Serrallo per comentar el present i dibuixar el futur de la ciutat. «Tarragona és essencial per a la Catalunya que m’agrada ria construir», va exposar Illa.

Representants de sindicats, de PIMEC, d’associacions de veïns, del mateix PSC i d’altres entitats van assistir a aquest acte obert a la ciutadania, on Illa va recordar el moment en què va conèixer Viñuales, quan encara era minis

SOCIETAT

tre de Sanitat. «De seguida vaig veure la seva vocació i el seu in terès per la política municipal», va relatar.

El primer secretari del PSC va destacar l’actitud com un dels as pectes claus per executar bones polítiques, sobretot en l’àmbit de la seguretat, una de les principals preocupacions del grup muni cipal. «Tarragona té problemes d’ocupacions delinqüencials, les quals generen inseguretat entre els veïns perquè fan plantacions de marihuana i punxen la llum», va comentar Viñuales. «Tots els barris de Tarragona tenen dret a tenir la mateixa seguretat», va afegir.

El diàleg entre els dos polítics del partit socialista també va abordar «les potencialitats» de Tarragona en el terreny econò mic. «Tecnologia, talent i turis

me», va enumerar Viñuales com els tres pilars fonamentals sobre els quals ha de créixer la ciutat.

A més, va exposar la necessitat d’adaptar l’oferta patrimonial al present amb la finalitat de fo

CaixaForum acull un nou cicle per dissertar sobre la salut mental

Les tres sessions se centraran en el benestar de menors i joves

Redacció

L’Observatori Social de la Fun dació la Caixa, en col·laboració amb Salut Mental Catalunya, presenta a CaixaForum Tarra gona el cicle de debats Salut mental en infants, adolescents i joves: una mirada comunitària, on diferents experts dissertaran sobre la necessitat de posar una

atenció especial en els recursos i les estratègies destinades a promoure el benestar d’infants, adolescents i joves i generar, a través dels agents comunitaris, les xarxes de suport necessàries en el seu entorn més proper. Les sessions del cicle se celebraran avui i el 18 d’octubre i 8 de no vembre, a les 18.30 hores, a Cai

mentar el turisme.

Per la seva banda, Illa va posar en valor el paper de la Universi tat Rovira i Virgili com a agent de rellevància al territori per atrau re, retenir i formar talent. Alhora, l’alcaldable del PSC va traslladar el seu desig de crear l’Àrea Me tropolitana de Tarragona, que «permetria a Tarragona i Reus sumar unes 200.000 persones i aconseguir un PIB més elevat».

Viñuales també considera que la ciutat ha d’estudiar el seu creixement, a través del futur Pla d’Ordenació Urbanística Mu nicipal (POUM), per facilitar la creació de nous habitatges i que s’ha d’apostar més per energies renovables per tal de fomentar la transició energètica. «El munici pi que no entri en aquesta dinà mica no podrà pagar la factura de la llum», va apuntar.

El Partit Popular de Tarrago na considera necessari «fer un gir en la gestió del patri moni històric i en la projecció de Tarragona capital com a única ciutat Patrimoni de la Humanitat de Catalunya», tal com va exposar el portaveu del grup municipal, José Luis Martín, en el marc de la quar ta jornada del cicle Tarragona capital. Alhora, va assegurar que el futur de la ciutat ne cessita desenvolupar el sector serveis. «Tarragona necessita un alcalde amb lideratge per a assumir el repte de millorar la vida dels veïns del nostre nucli històric i de crear una indústria que ens permeti crear llocs de treball i exercir la capitalitat patrimonial que ens correspon», va comentar Martín. A la jornada, celebra da dissabte, va assistir l’alcalde de Còrdova, qui va insistir en la importància d’abandonar «debats estèrils que alimenten una turismofòbia polititzada». Al seu torn, el president del PP Català, Alejandro Fernández, va advertir sobre el perill de «posar a l’agenda política una visió de la cultura cada vegada més restringida i identitària».

xaForum. La conferència d’avui, a càrrec de la infermera referent del programa Salut i Escola, Va nessa López, i la psicòloga Irene Alabau, servirà per analitzar com la pandèmia ha posat de manifest la necessitat de dispo sar de tota la xarxa comunitària per desenvolupar estratègies de promoció de la salut mental. El cicle sobre la salut mental comença avui, a les 18.30 hores, a CaixaForum Tarragona.

El Club dels Tarraconins impulsa una ruta pels equipaments municipals

El Club dels Tarraconins va en cetar ahir una nova activitat: una ruta sorpresa per Tarra gona. Els capgrossos del club s’amagaran fins al desembre en diferents equipaments muni cipals dels barris de la ciutat i

els infants hauran de seguir les pistes a les xarxes socials per trobar-los. Cada tres setmanes, aproximadament, els capgros sos Nineta i Ivori s’amagaran en un equipament municipal sorpresa d’un barri de la ciutat.

A través de les xarxes socials del

club, es farà difusió de diferents pistes i endevinalles perquè els infants i les seves famílies puguin esbrinar on s’ubiquen. Una vegada localitzats, arribarà la gran sorpresa. Els capgrossos estan acompanyats d’un cartell amb un codi QR, que durà els usuaris a un formulari que, si s’omple, serà una participació en el gran sorteig final: deu en trades pel Parc Infantil de Nadal de Tarragona. El sorteig es farà a partir del 21 de desembre. I, pre cisament, l’última parada serà el Parc Infantil de Nadal, on els capgrossos donaran la benvin guda a tots aquells infants que el visitin.

El primer secretari del PSC i Rubén Viñuales van mantenir ahir un diàleg obert a la ciutadania

Imatge de Salvador Illa i Rubén Viñuales durant la jornada celebrada ahir al Serrallo.

El PSC de Tarragona considera imprescindible fomentar la transició energètica

CEDIDA

El PP creu necessari desenvolupar el sector serveis i millorar la gestió del patrimoni

Redacció

Una reflexió sobre les oportunitats educatives inaugurarà el curs 2022-23

El Parc de la Ciutat acollirà demà a les 18 hores la sessió inaugural de l’inici del curs acadèmic 2022-23 a Tarrago na. L’alcalde, Pau Ricomà, serà l’encarregat de donar el tret de sortida a un acte que té com a objectiu reflexionar sobre la influència i les oportunitats educatives que ofereixen els diferents espais de la ciutat. La jornada comptarà amb la participació de l’arquitecta l’experta en espais educatius Mariona Genís, que pronunci arà la ponència Espais, Ciutat i Educació. L’acte, organitzat per l’Institut Municipal d’Edu cació, és gratuït i obert a tota la ciutadania. Mariona Genís és doctora en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Ca talunya. En l’actualitat, centra la seva recerca en la transfor mació pedagògica, els espais educatius i els processos de restauració del patrimoni, prestant especial atenció als que es vinculen a la infància. Com a docent, és professora a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus, cor responent a la Universitat Rovira i Virgili, i a BAU Centre Universitari d’Arts i Disseny a Barcelona. En l’àmbit profes sional, forma part de l’estudi d’arquitectura Genís Planelles des de l’any 2001, on es desen volupen projectes vinculats al patrimoni. També forma part del col·lectiu Cercle, espai on es realitzen processos partici patius per transformar els es pais educatius en tots els seus àmbits. Redacció

El Port de Tarragona organit za dues jornades per donar a conèixer el Museu del Port, la nova museografia que es pot visitar a les seves instal·lacions i la història de l’equipament marítim. Les visites es duran a terme el dissabte 8 d’octubre (17 hores) i el dimecres 12 (12 hores). En la primera sessió, l’idioma de la visita serà el ca talà, mentre que la segona serà en castellà. Es tracta d’una activitat gratuïta i adreçada al públic general. No obstant això, l’aforament serà limitat. Per a participar-hi, es reque reix fer una reserva enviant un correu electrònic a mu seuport@porttarragona.cat o trucant al número 977 259 434. Per tal de formalitzar la reser va, caldrà informar d’un mòbil de contacte. Redacció

TARRAGONA

«Els companys no veuen l’Iu com el nen de l’ONCE, sinó com un amic»

Sergi Peralta Moreno L’Iu és un nen de sis anys, alum ne de segon de Primària a l’Es cola l’Arrabassada. A vegades, complementa el seu estil amb una gorra i unes ulleres de sol, que no es treu ni dins de l’aula.

No és, però, qüestió d’anar a la moda: és albí de pell i ulls, pateix fotofòbia i té una discapacitat vi sual. Només veu un 10%. «Si tinc un senyor amb barba al costat, si no s’apropa molt, potser no ens reconeix», explica el seu pare, Salva. No obstant això, per als seus companys, no és un alumne diferent, sinó que és el seu amic.

«Els nens no el veuen com el noi cec de l’ONCE, això és cosa dels adults. Per a ells, és l’Iu i és així.

És una característica intrínseca d’ell», comenta Salva.

A classe, l’Iu no passa desaper cebut als ulls d’un visitant. Dis posa d’una lupa per poder llegir textos, d’un ordinador i d’un fa ristol que li permet apropar-se al paper alhora que corregeix la po sició corporal. L’aula també està adaptada a les seves necessitats.

L’ús de lletres més grans als car tells, la veu en off dels professors per descriure les escenes dels vídeos que es projecten, la pre dominança del color negre quan s’empra la pissarra o l’eliminació dels termes «allí» i «aquí» del vo cabulari dels docents són algu nes de les mesures que es prenen per facilitar-li l’aprenentatge.

Per als altres estudiants, això no és una sorpresa, sinó que for ma part de la seva normalitat. «L’objectiu és disminuir barre res, no intentar compensar el que li manca al nen. La societat no està pensada per a les perso nes amb diversitat funcional o amb capacitats diverses i nosal tres hem de suplir-ho. Hi ha una sèrie d’adaptacions que tenim a

FELICITACIONS

Felicitació noces plata Avui el Toni i la Gema celebren les noces de pla ta. Moltes felicitats pels 25 anys!! Desitgem que gaudiu d’aquest dia tan especial. Una abraçada de part de tota la família.

L’Escola l’Arrabassada ha adaptat l’aula per «disminuir barreres» i donar un cop de mà a l’Iu

classe que crec que els nens ni tan sols en són conscients», as senyala la seva tutora a l’Escola l’Arrabassada, Montse Borrull. Salva aplaudeix l’existència d’un sistema d’educació inclusiu en què es treballa la diversitat. Antigament, els alumnes amb una discapacitat visual eren se gregats i escolaritzats per sepa rat, però lluny ha quedat aquella època. «Els nens tenen dret a rebre la mateixa educació a cen tres ordinaris. És cert que, en el seu cas, estaràs més pendent de

L’assessorament psicològic de l’ONCE ajuda els pares a assumir la discapacitat d’un fill

la qüestió visual, però un altre nen també té les seves coses. Acompanyes cadascú amb el que necessita», comenta. El pare de l’Iu també opina que l’escola s’ha d’assimilar «el màxim possible a la societat», on conviu gent amb característiques ben diverses.

Autonomia i inclusió A l’hora del pati, l’Iu és un nen autònom. S’ha buscat estratègies per localitzar on és en tot mo ment. Era una de les voluntats de l’ONCE, que aquest curs escolar,

juntament amb el Departament d’Educació, acompanya deu alumnes amb discapacitat visual a la ciutat de Tarragona, una xifra que s’incrementa fins als 81 en la totalitat de la província.

«L’objectiu és que l’alumne sigui un més dintre del conjunt de la classe i que, amb el nostre assessorament, pugui ser au tònom», detalla el director del centre de recursos educatius de l’ONCE a Catalunya, Manel Ei ximeno. Eiximeno considera que és positiu per als estudiants tenir un company amb una discapa citat que manté el mateix ritme d’aprenentatge que ells, ja que des de ben petits «tindran una sensibilitat més oberta». «Sabran com ajudar i seran conscients

que hi ha persones al món amb capacitats especials», declara.

Amb tot això, s’arribaria a un escenari ideal en què els nens i les nenes sabran «que el Pere i la Maria són el Pere i la Maria, no el nen cec i la nena cega». «És un company que també té nom i cognoms. En un moment deter minat, l’hauran d’ajudar, però també serà autònom», afegeix Eiximeno. La meta a llarg termini és que la persona amb discapaci tat visual sigui capaç de resoldre les seves particulars incidències. «Si no, haurem fet un mal treball. Haurem creat una persona de penent», remarca el director del centre de recursos educatius.

Pepi Marquès és la mestra que coordina el programa a Tar ragona. Va conèixer l’Iu quan només tenia un mes. A banda d’acompanyament, des de l’ON CE i Educació també assessoren els professors i s’encarreguen d’adaptar els materials a les ne cessitats dels alumnes amb dis capacitat visual. «El tracte ha de ser el mateix, però tenint present que hi ha coses que no podrà fer o les haurà de fer d’una manera diferent», explica.

A l’equip del programa de recursos educatius no només intervenen mestres, sinó també treballadors socials, psicòlegs, psicopedagogs, tècnics de reha bilitació, tècnics informàtics... Precisament, l’acompanyament psicològic als nens i les famílies és un dels aspectes que més va lora Salva. «T’ajuda a afrontar la discapacitat d’un fill, que és una qüestió que no és gens fàcil. T’ajuda a assimilar-la, a inte grar-la en el teu ens i a veure-ho de la millor manera possible», destaca. Al final, l’objectiu pri mordial s’ha complert. «Ell se sent inclòs», conclou Salva.

L’ONCE acompanya aquest curs deu estudiants amb discapacitat visual a Tarragona amb l’objectiu que siguin autònoms

CEDIDA

L’Iu, que té un 10% de visió, utilitza una lupa per poder llegir els textos amb més facilitat.

El Port organitza una activitat per donar a conèixer el Museu i la seva història

Andreu Martín renuncia a la seva candidatura i dona pas a Guaita

El portaveu del grup municipal del PSC, Andreu Martín, ha fet un pas enrere i ha renunciat a la seva candidatura per a les elec cions municipals del maig per «motius personals que no em permeten tenir la capacitat de li derar la candidatura i prendre el paper d’alcalde de la ciutat». Ara bé, tot i la sortida de l’exalcalda ble, que va ser l’únic aspirant a encapçalar la llista el passat mes de maig, el partit no s’ha trobat en una situació d’incertesa da vant de les futures eleccions, ja que Martín va proposar, ahir al matí, a l’executiva del grup a Sandra Guaita, actual diputada al Congrés, com a alcaldable i, a la tarda, l’assemblea dels soci alistes reusencs va aprovar per unanimitat la proposta.

Guaita va ser regidora a l’Ajuntament de Reus del 2015 al 2021, fins que va deixar l’acta per dedicar-se exclusivament al càrrec que ostenta al Congrés des del 2019, en representació del Camp de Tarragona. Ara també encapçala el partit a Reus, però, almenys fins a les eleccions, no renunciarà al seu càrrec a les Corts. L’objectiu del grup conti nua sent el mateix, «transformar la ciutat i retornar-li l’orgull reu senc», segons Guaita. Els socia listes asseguren que continuaran treballant per assolir els 10.000 vots i els 8 regidors que ja volia

Martín en la seva proclamació, quan assegurava estar més fort i il·lusionat que mai. En l’assemblea d’ahir a la tar

da a la seu de la plaça del Castell, Sandra Guaita va demanar a Martín el seu suport, ja que ex plicava que «és qui ha tirat el car ro en els moments més durs i no és prescindible, el volem al par tit». Per la seva part, l’encara se cretari de l’executiva local i por taveu va confirmar que seguiria al grup municipal, «però sense saber ben bé de quina manera»,

i va respondre a Guaita amb una altra petició, «si entrés al govern com a regidor, voldria ocupar l’última posició de la llista». Tot i això, Guaita va assegurar que encara no s’ha decidit cap llista electoral ni s’ha parlat sobre si es mantindran alguns dels noms actuals. El que sí va confirmar és que continuen oberts a comptar amb persones no afiliades al par

POLÍTICA

tit per poder formar una millor llista per liderar la ciutat.

La nova alcaldable va agrair la feina feta al grup municipal i, sobretot, a Martín, qui «ha fet un treball excepcional en l’oposició i ara era el seu moment, i això fa molta ràbia». Tot i això, Guaita va assegurar que és un canvi que arriba a temps i no només per poder ser la primera alcaldessa socialista de la ciutat, sinó per continuar el projecte i agafar-lo amb moltes ganes. Encara que les circumstàncies no són del gust dels socialistes, Guaita afir ma que li fa molta il·lusió tornar a Reus, ja que «ser reusenc és quelcom que es porta amb orgull i potser els de fora no ho enten dran, però és emocionant poder emprendre aquest projecte a la meva ciutat».

El grup municipal no ha de dur a terme primàries per escollir la candidatura, ja que el seu estatut marca que l’alcaldable pot pro posar a una persona sense ha ver de passar unes votacions. El que sí que ha passat la proposta és l’aprovació de l’executiva lo cal i de l’assemblea, en ambdós casos per unanimitat. Ara la de cisió haurà de ser ratificada per l’executiva i el consell nacional, tràmits que marquen l’estatut, però que seria complicat que no se superessin. De fet, Martín ja es dirigia ahir a Guaita com «la fu tura alcaldessa de la ciutat».

El Casal de Joves organitza una activitat per aprendre a fer un bon entrepà

El Casal de Joves de la Palma ha organitzat per aquest dijous i el pròxim uns tallers forma tius gratuïts per ensenyar a fer entrepans internacionals. En trepans que empanen és una activitat que durà dues hores, de les 17 h. a les 19 h., i va di rigit a joves d’entre dotze i vint anys. En aquest s’aprendrà a fer aquells entrepans que «val més agafar-los amb les dues mans perquè no caigui res, i sempre ben bruts», segons defineixen els organitzadors. Algunes de les receptes que es realitzaran en aquestes classes seran el clàssic de truita de pa tates, però «en format exprés», el madrileny de calamars, el sandwich New York o un clàs sic italoamericà de mandon guilles amb salsa marinara. El Casal de Joves també ha orga nitzat altres tallers gratuïts per aquestes primeres setmanes del curs on els més joves po dran conèixer diferents acti vitats i veure quina és més del seu gust. Per exemple, demà comença el curs de creació de l’acció de terror, on els joves que tinguin inquietuds artísti ques podran preparar un túnel del terror. Redacció

Redacció

L’Ajuntament de Reus, a través de l’Agència Reus Promoció, l’Institut Municipal Reus Cultu ra i les Biblioteques Municipals, ha organitzat activitats diverses amb motiu de les Jornades Eu ropees del Patrimoni que tin dran lloc els dies 6, 7, 8 i 9 d’oc tubre. D’aquesta manera, un any més, Catalunya celebra les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompuda ment a Catalunya des del 1991. És considerada l’activitat parti cipativa més important d’Euro pa en relació amb el patrimoni cultural. I la ciutat s’hi suma amb diferents propostes.

A partir de dijous i fins di vendres, les biblioteques mu nicipals, coincidint amb l’Any Ferrater, proposen visitar l’ex posició bibliogràfica dels llibres de poesia del reusenc, a la Bibli oteca Central Xavier Amorós. També proposen la ruta In Me moriam, a càrrec de Còdol Edu cació, programada per aquest dijous a les 18 h., i l’acte central de les JEP amb la xerrada Els quatre llibres de Ferrater, a càr rec de Jordi Cornudella, a la Bi blioteca Central Xavier Amorós. Pel que fa a les activitats de Reus Promoció, aquestes es concen tren en el cap de setmana. Per dissabte s’ha programat la visita dinamitzada al Gaudí Centre, Gaudí narrat a través de la mi

rada d’una dona, i l’escape room L’Enigma de Takeshi Nazo. Pel diumenge, també suggereixen una visita familiar Observem, escoltem i toquem en família per descobrir la figura de Gaudí. El mateix diumenge es podrà visi tar el gaudí Centre i el Pavelló 6è de l’Institut Pere Mata de mane ra gratuïta. Finalment, els mu seus de la ciutat han programat pel divendres, a les 18 hores, la ruta Els elements patrimonials del raval de Santa Anna i una visita guiada a la Bòbila Sugra nyes. Pel que fa a diumenge, hi haurà una visita guiada al refugi antiaeri de la Patacada, un dels més extensos de la ciutat que es van executar durant la Guerra Civil.

La CUP empapera els carrers pel 3 d’octubre

La CUP va reivindicar ahir mitjançant l’empaperament dels car rers la «importància de l’autoorganització popular en els esde veniments de l’octubre del 2017 i la demostració de força orga nitzativa i mobilitzadora que va suposar la vaga del 3 d’octubre al Principat». En aquest sentit, la commemoració dels anticapi talistes vol fer valdre les mobilitzacions «pel que van suposar en l’àmbit d’agregació popular i de generació d’aliances entre sec tors socials». Redacció

La setena edició del Festival Psicurt arriba a Reus i Tarra gona aquest cap de setmana. Del 6 al 9 d’octubre se celebra el certamen organitzat pel Col legi Oficial de Psicologia de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i l’Ajuntament de Reus. Aquest festival de curt metratges sobre salut mental es consolida un any més i en guany ha rebut 347 peces per anar a concurs, de les que se n’han seleccionat 28. Els curts aborden temàtiques tan inte ressants com la violència mas clista, l’assetjament escolar, el suïcidi, el dol, l’estigmatitza ció de les malalties mentals i les addiccions. En el marc del festival, el Centre Cal Massó acollirà demà la primera de les activitats paral·leles, una exposició fotogràfica bateja da amb el nom d’Amb cara de dona i una taula rodona amb usuàries i professionals del taller Dones de La Illeta Divendres i dissabte, el teatre Bartrina serà l’escenari de sis sessions de projeccions de curtmetratges. El Centre Cal Massó també acollirà dissabte l’exposició fotogràfica Infàn cia universal Redacció

CEDIDA

El Festival Psicurt arriba aquest cap de setmana al Bartrina i al Centre Cal Massó

Anna González

Guaita continuarà al Congrés fins, almenys, les pròximes eleccions municipals

La situació «emocional i física» del portaveu del PSC l’han portat a fer un pas enrere i proposar a l’actual diputada al Congrés GERARD MARTÍ

Sandra Guaita i Andreu Martín en l’assemblea d’ahir a la seu de la plaça del Castell.

L’Associació Supera’t ha orga nitzat per al pròxim diumen ge dues activitats esportives. Per un costat, es realitzarà la Caminada Popular Rutes Reus que ha organitzat con juntament amb Reus Esport. Aquesta té com a punt de sor tida la Boca de la Mina, davant de l’escola Mowgli, a les 10 hores. Una mica més aviat, a les 9 h., també ha organitzat la Segona Cursa per la Inclusió, una cursa on tothom, grans i petits, podrà gaudir d’una jor nada esportiva i familiar adap tada a les seves necessitats. Hi haurà tres curses de 50, 100 i 200 metres, donant així, la possibilitat que tothom pugui participar. L’Associació Supe ra’t de persones amb Trastorn de l’Espectre Autista i les seves famílies de Reus té per objec tiu millorar la qualitat de vida de les persones amb aquest trastorn del neurodesenvolu pament i les seves famílies, així com del seu entorn, donant a conèixer aquesta condició de vida per tal d’aconseguir la plena inclusió a la societat. La inscripció és gratuïta i es pot fer al web https://rutesreus. wixsite.com/rutesreus

El cicle ‘Grans Mestres’ presenta avui ‘L’excessiva història d’un individu excessiu’

L’obra L’excessiva història d’un individu excessiu serà representada aquest vespre al teatre Fortuny, en el marc del cicle Grans Mestres. Sota la direcció artística de Fran cesc Cerro-Ferran, l’actuació d’avui és una peça de creació contemporània a partir de di versos referents «rabiosament actuals del món eslau». Es tracta d’una mirada diferent i peculiar a la manera d’enten dre el món segons els valors de cadascú. L’actor Josep Ju lien s’embarcarà en un viatge sense precedents que farà navegar l’espectador en un mar en ple tsunami. El Cicle Grans Mestres es representa al Teatre Fortuny cada primer dimarts del mes i les entrades es poden adquirir a través de la web www.teatrefortuny.cat o a la taquilla del teatre. De fet, per l’obra d’avui, a les 20.30 h., encara queden entrades. El cicle Grans Mestres va néi xer el 2014 i es va integrar en la programació del Consorci del Teatre Fortuny. La primera gira va ser tot un èxit, assolint sold out en més d’un teatre, i la Fundació La Caixa va apostar pel projecte teatral. Redacció

Reus posa a disposició de la ciutadania 1 MEUR pels pressupostos participatius

Anna González

L’Ajuntament de Reus ha posat en marxa els pressupostos parti cipatius del 2022 per escoltar les propostes dels reusencs. El con sistori posa a la disposició de la ciutadania un milió d’euros «en blanc» perquè tothom que ho desitgi, empadronat a la ciutat i major de 14 anys, pugui propo sar futurs projectes per millorar la capital del Baix Camp. Segons la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Mont serrat Flores, «quan escoltem a la ciutadania, prenem millors deci sions».

Des del 2017, el consistori ha implantat aquest sistema par ticipatiu per permetre que la ciutadania decideixi sobre els pressupostos municipals. En les dues convocatòries anteriors, el pressupost era de 750.000 euros d’inversió, però ara, en l’última d’aquest mandat, compten amb

un milió. Aquests projectes es di videixen en dos paquets, per un costat els petits, que no supera ran els 50.000 euros i se’n realit zaran vuit, i, per l’altre, els grans, de 150.000 com a màxim, dels quals se’n duran a terme quatre.

També s’han implantat millo res respecte a les convocatòries dels altres anys, que s’han analit zat per la Comissió de Seguiment i la Comissió Tècnica. Així, s’ha ampliat el termini per a la parti cipació, que normalment durava tres setmanes, i enguany s’aca barà el dia 6 de novembre (poc més d’un mes).

Un cop es tanqui el període de presentació de les propostes i s’avaluïn tècnicament i econò micament i s’analitzi si complei xen els requisits, es durà a terme la votació dels projectes, també per part dels reusencs. Per tant, del 16 de gener al 19 de febrer, període que també s’ha ampliat

respecte a edicions anteriors, la ciutadania de Reus podrà votar entre els 60 projectes finalistes per establir quins s’incorporaran al pressupost municipal. Cada participant podrà votar un mà xim de sis projectes: quatre vots a projectes petits i dos vots a pro jectes grans.

Per a aquesta convocatòria també s’han reforçat la proxi mitat i la participació presencial a través de punts mòbils, que es desplaçaran a tots els barris amb un equip de dinamitzadors que informaran sobre el procés i prestaran suport per fer la parti cipació presencial o telemàtica a través de tauletes.

Cal destacar que un dels requi sits més importants que han de seguir les propostes, que poden ser des d’ubicar una paperera fins a construir un parc, és que no poden comportar la contra ctació de personal. És a dir, s’han

de basar en inversions d’obres o en adquisicions.

Totes les propostes de les dues convocatòries realitzades fins al moment s’han dut a terme, a ex cepció de les millores en el Parc

Reus torna a ser la seu de la gira de les Ciutats Defensores dels Drets Humans

Els instituts Domènech i Montaner i Roseta Mauri realitzaran xerrades amb alguns activistes

Redacció

L’Ajuntament de Reus, a través del departament de Solidaritat i Cooperació, se suma un any més a la gira que portarà a la ciutat xerrades de reconeguts defen sors dels drets humans. Es tracta del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, coordinat

pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions cata lanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global. El projecte treballa per visibilitzar i acom panyar la tasca de les persones

defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen enfortint les xarxes de suport i protecció i millorant el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans entre la ciutadania catalana.

El primer institut de la ciutat que participarà en aquesta edi

ció serà el Domènech i Monta ner, aquest dijous, amb la xerra da Participar és la millor manera de transformar, a càrrec de Ge nith Quitiaquez, membre de la Coordinació Nacional de Dones Indígenes de Colòmbia, amb alumnes de tercer i quart d’ESO. L’Institut Roseta Mauri acolli

La Guàrdia Urbana inicia una campanya per evitar distraccions al volant

Redacció

La Guàrdia Urbana de Reus por ta a terme aquesta setmana, fins al 9 d’octubre, una nova cam panya de control i vigilància de seguretat viària, que coordina el Servei Català de Trànsit, amb l’objectiu de prevenir accidents de circulació causats per dis

traccions al volant. Malgrat que aquesta mena de campanyes se centra habitualment en l’ús del telèfon mòbil, a instància del Grup de Treball de Directrius de les Policies de Trànsit de Catalu nya, de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, s’ha considerat ampliar l’àmbit d’ac

tuació a les infraccions relacio nades amb no respectar la fase vermella dels semàfors.

La finalitat de la campanya és la reducció del nombre de vícti mes als accidents de trànsit, així com la gravetat de les seves lesi ons, perquè les distraccions en la conducció continuen sent el

factor concurrent més freqüent en els accidents mortals. Des de la Guàrdia Urbana es recorda que el fet d’apartar els ulls de la carretera, malgrat que sigui un instant, suposa un risc propi i per terceres persones. Utilitzar el mòbil per enviar missatges implica les tres formes de dis

del Trenet, de la convocatòria del 2019, que està actualment en la fase de plantejament. Aquestes actuacions consisteixen a arre glar el terra i els desaigües del parc.

rà, dilluns que ve, la xerrada El testimoni de Nahun Lalin en la defensa del territori ancestral, la cultura i els drets col·lectius de les comunitats afrodescendents i pobles originaris, amenaçats pel turisme i la indústria extractiva a Hondures, amb alumnes de quart d’ESO i primer i segon de BAT. Lalin pertany al Poble Gari funa i és activista per la defensa dels drets de les comunitats. La seva lluita comença a finals del 2001 i per l’influx d’una mare activista que formava part dels grups organitzats de la comu nitat. L’activista forma part de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH).

tracció possibles: la distracció cognitiva, ja que la ment està ocupada elaborant el missatge, la distracció visual, mentre els ulls van llegint la pantalla, i la distracció manual, ja que els dits van teclejant les lletres o botons.

La Guàrdia Urbana desple garà una vintena de controls en punts fixos als seus torns de matí, tarda i nit. Tanmateix, els agents també denunciaran les infraccions en dinàmic si detec ten les infraccions durant el seu patrullatge. Es comptarà amb agents de paisà que alertaran de les infraccions observades per ser notificades a les persones infractores.

L’Ajuntament ha obert la convocatòria per a presentar propostes que millorin la ciutat i, posteriorment, els reusencs podran votar les millors

Montserrat Flores, regidora de Participació i Bon Govern.

L’Associació Supera’t prepara una caminada popular i una cursa per a la inclusió

CAMP DE TARRAGONA

Justícia posa en marxa el nou model de registre civil únic a Tarragona

Redacció

El Departament de Justícia ha posat en marxa el nou model de registre civil únic a Tarragona. El nou sistema permetrà una tra mitació més àgil, eficaç i propera als ciutadans i implica tenir una base de dades comuna, treballar amb una aplicació informàti ca única i que hi hagi connexió electrònica entre totes les ofici nes, inclosos els consolats a l’es tranger. Fins ara, la informació no estava centralitzada i cada re gistre feia les seves anotacions. A partir d’ara, els ciutadans poden sol·licitar i fer tràmits a qualsevol oficina general. Les oficines de la demarcació de Tarragona donen servei a 136.000 habitants.

Les oficines del registre civil del partit judicial de Tarragona, el qual està format pel Registre Civil de Tarragona i per les ofici nes col·laboradores de la Canon ja, el Catllar, Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, Renau, el Rourell, Salou, la Secuita i Vila-seca, van començar ahir una nova etapa amb la posada en marxa del nou model.

La demarcació de Tarragona és la segona que posa en funci onament el nou model, després que s’engegués al Registre Civil de Barcelona el passat novembre, amb l’aplicació informàtica DI CIREG. Aquest nou sistema s’im plantarà, de forma progressiva, a la resta dels 47 registres civils i a les 898 oficines col·laboradores

TRIBUNALS

de Catalunya i es preveu que es tigui totalment implantat a finals de 2025.

Actualment, a Tarragona i Bar celona ja no cal anar presencial ment al registre civil per dema nar certificacions de naixement, matrimoni i defunció. Aquests documents es poden sol·licitar a través de mitjans telemàtics, tot i que encara es pot demanar cita per expedir-los i recollir-los presencialment. D’aquesta ma

nera, els ciutadans poden sol licitar en qualsevol oficina o per mitjans electrònics l’accés a la informació que conté el registre individual i també desapareix el llibre de família, que no s’expe dirà més. Per fer-ho possible, el Departament ha implementat l’aplicació informàtica, ha for mat el personal i ha posat els re cursos materials necessaris, com ara l’equipament informàtic.

Amb el nou registre, Justícia

pretén facilitar les gestions més habituals que fan els ciutadans, ja que no és necessari sol·licitar certificacions per aportar-les als tràmits administratius i s’eviten desplaçaments innecessaris. El nou model de registre civil per met una major uniformitat de criteris i una tramitació més àgil i eficaç de tots els expedients.

L’encarregat del registre civil ja no és un jutge o magistrat, sinó el lletrat de l’Administració de justícia. D’altra banda, pel que fa als jutjats de pau, continuen fent les mateixes funcions de registre civil com a oficines col laboradores de l’oficina general del cap de partit judicial.

PROMOCIÓ

Constantí celebra la primera Jornada Gastronòmica

S’inaugura la reconstrucció del rentador

Redacció Constantí va celebrar diumen ge la I Jornada Gastronòmica, amb diverses activitats que van tenir la cultura popular i la gastronomia com a grans pro tagonistes. La celebració, or ganitzada per l’Ajuntament de Constantí, va comptar amb la col·laboració dels Balls de Cer cavila de la Societat Cultural i Recreativa El Casino, el Grup Cultural Mestresses de Casa i l’Institut Català de les Dones. Els actes s’iniciaven amb la in auguració de la reconstrucció del rentador municipal, al car rer Sant Pere (cantonada amb carrer La Costa) i l’estrena del Ball tradicional de rentadores per part dels Balls de Cercavila

de la Societat El Casino. Per a l’ocasió, es va recuperar aquest ball popular amb la participació d’una dotzena de nenes que van escenificar, amb l’unifor me i els elements tradicionals com càntirs o galledes, l’acció de reunir-se al voltant del safa reig per a rentar la roba, amb els refranys i les dites populars. Les activitats van continuar amb la presentació del llibre de recep tes del Grup Cultural Mestres ses de Casa: Picades, sofregits i altres. Seguidament va tenir lloc un dinar popular, al carrer Major, que va comptar amb l’assistència de més de 200 per sones. Després de dinar, el grup Julivert, va amenitzar la sobre taula amb cançons de taverna.

Gairebé un centenar de persones es van con centrar diumenge a la plaça de la Vila de l’Alei xar, exactament quatre anys després que es va conèixer la fallida de la Secció de Crèdit de la Cooperativa Agrícola aleixarenca. Havien de saparegut 4,5 milions d’euros de més de 200 persones i famílies, algunes de les quals es van veure molt i molt afectades. Quatre anys des prés, els convocats per la Plataforma d’Afectats de la Cooperativa Agrícola reclamen una major

celeritat a la Justícia i que el cas es resolgui com més aviat millor. A conseqüència d’aquesta fa llida, l’Ajuntament, amb l’objectiu d’ajudar dins les seves possibilitats a les persones afectades, va comprar l’edifici on s’ubicaven les oficines i el magatzem de la Cooperativa. Aquesta compra i la recuperació de diversos crèdits va permetre la devolució, a primers del 2019, de 520.000 euros a persones i famílies afectades, molt lluny, però, de les quantitats desaparegudes.

Teresa Llorens, la guanyadora de la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més, ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen al cistell. Teresa Llorens ha recollit el seu premi, que va aconse

guir a l’atzar en participar en el sorteig que es fa dos cops al mes des del web  www.diarimes.com.

Actualment, està en marxa un nou sorteig, el guanyador del qual es donarà a conèixer el dia 14 d’octubre.

Teresa Llorens Royo recull la cistella de Caprabo i Diari Més

DIARI MÉS

Hi ha oficines a Salou, la Secuita, Vila-seca, Constantí, el Catllar, Perafort i altres pobles

Permet demanar documents, com certificats de naixement, matrimoni o defunció, telemàticament

ACN

Oficina del registre civil, on també es poden recollir i expedir documents presencialment.

Fins ara, la informació no estava centralitzada i cada registre feia les seves anotacions

Les nenes del Ball de rentadores al voltant del rentador.

Afectats per la fallida de la Cooperativa de l’Aleixar encara esperen judici

CEDIDA

CAMP DE TARRAGONA

Comença el judici contra Poblet per presumptes irregularitats en el CAP

ACN

Prop de 50 concerts al II Vermut Live Music, a l’Hospitalet i Vandellòs

Redacció

Després de la bona acollida que va tenir l’any passat el Vermut Live Music, la Regidoria de Tu risme de l’Ajuntament de Van dellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha organitzat la segona edició d’aquest festival que combina música en viu i gastronomia, amb la col·laboració de l’Asso ciació de Restauració i Hotele ria de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors i el patrocini de Vermuts Miró.

L’esdeveniment se celebrarà aquest cap de setmana a 25 bars i restaurants del municipi, on s’oferiran un total de 46 actu acions musicals en directe i di ferents aperitius. Tot això, entre

les 11 i les 16.30 hores del dissab te i del diumenge, una franja ho rària àmplia perquè els veïns del municipi i els visitants tinguin temps de fer una ruta pels es tabliments participants i gaudir d’un bon vermut musical.

I és que durant els dos dies l’oferta de tapes i de música en directe serà variada i de qualitat. Hi haurà actuacions simultànies per a tots els gustos i per a totes les edats: de funky, pop-rock, bachata, rumba, copla, elec trònica, jazz i dixie, entre altres estils musicals, a càrrec d’una vintena de músics d’arreu del món, entre els quals hi haurà artistes locals. Al web munici pal (www.vandellos-hospitalet.

cat) i al web de Turisme (www. hospitalet-valldellors.cat), es poden consultar els horaris de les actuacions i els músics que actuaran a cada establiment.

«Amb aquesta iniciativa vo lem fomentar l’activitat eco nòmica als bars i restaurants i allotjaments locals; donar su port també al sector cultural i contribuir a desestacionalitzar la temporada turística», ha dit la regidora de Turisme, Ma ría José Gómez. La regidora ha destacat la «bona col·laboració público-privada» que ha fet possible l’organització d’aquest esdeveniment que es va crear l’any passat amb la voluntat que es converteixi en una cita anual.

El judici contra l’exalcalde de Vila-seca, Josep Poblet, per presumptes irregularitats en la construcció del CAP del munici pi va començar ahir a l’Audièn cia de Tarragona. En la primera jornada es van celebrar qüesti ons prèvies en una vista pública d’una causa que va néixer com una peça separada del cas Inno va. La fiscalia demana l’absolu ció dels quatre acusats: Poblet, l’aleshores regidora d’Urbanis me, Manuela Moya, l’arquitecte municipal Rafael Bertrán, i l’ar quitecte Jorge Batesteza.

La CUP, que actua com a acu sació particular, demana fins a deu anys de presó per a cadascun d’ells pels presumptes delictes de prevaricació, malversació, tràfic d’influències, blanqueig de capitals i falsedat documen tal. La peça relaciona Poblet i Batesteza amb una fragmentació de contractes presumptament fraudulenta per la construcció del CAP de Vila-seca. Segons la CUP, l’exalcalde va contractar Batesteza amb les obres del CAP ja en marxa i l’arquitecte va pre sentar un sol projecte fragmen tat en cinc contractes per tal de facilitar-ne l’adjudicació. Pels cupaires, Batesteza també va uti litzar les seves influències, ja que

aleshores era gerent d’infraes tructures de l’àrea de patrimoni i inversions del Servei Català de la Salut. En canvi, en el seu escrit la fiscalia considera que «no cons ta acreditat que Poblet, Bertrán i Moya haguessin acordat, amb caràcter previ, encarregar a Ba testeza la supervisió del projecte de construcció del nou CAP de Vila-seca». Pel ministeri fiscal «els contractes tenien, cadas cun d’ells, un objecte autònom i independent que justificava la seva contractació diferenciada, de manera que, el resultat de

cada contracte es va produir en moments temporals diferents». Alhora, conclou que «els fets no són constitutius d’il·lícit penal» i que, per tant, «no procedeix im posar cap pena».

En la sessió de dijous decla raran diferents testimonis de la causa. Aquest dilluns, les parts van debatre sobre si un dels po licies ha de declarar com a testi moni o com a pèrit. Finalment, ho farà com a testimoni. Està previst que els acusats respon guin les preguntes el pròxim di vendres.

El festival combina la música en viu amb la gastronomia i els aperitius

AJ.

Vint-i-cinc bars i restaurants participen en la segona edició, que es farà aquest cap de setmana.

La

de Vila-seca

una fragmentació de contractes suposadament fraudulenta per la construcció del centre

ACN

Poblet, al centre, saludant el seu advocat, i Manuela Moya.

CAMP DE TARRAGONA

Tornen a ocupar el xalet del Catllar on hi havia una plantació de cànnabis

Els veïns de la urbanització creuen que els detinguts de la setmana passada hi estan implicats

Redacció

El xalet de luxe ocupat al Catllar (Tarragonès) i en el qual els Mos sos d’Esquadra van trobar-hi la setmana passada una plantació de marihuana de grans dimen sions, torna a estar ocupat des d’aquest cap de setmana, hores després de què els deixessin en llibertat. Així ho confirmen fonts de l’urbanització de l’Esplai Tar ragoní, on es troba aquest immo ble. «Els Mossos d’Esquadra van detenir dos homes i una dona com a presumptes responsables de la plantació, la casa va quedar enreixada per protocol, però no ha servit per a res, tornen a ser dins», manifestava ahir a Diari Més una de les veïnes de la urba nització, que prefereix mantenir la seva identitat en l’anonimat.

Segons fonts veïnals, el xalet, que pertany a una entitat bancària, es va ocupar clandestinament fa tres anys i escaig. «Contínua ment tenen dos o tres cotxes vi gilant els voltants de l’immoble, per tant, nosaltres també estem vigilats», assegurava una de les veïnes. «No són agressius però sí que munten sovint festes», va afegir.

A més de les 700 plantes de cànnabis que es van trobar en avançat estat de creixement, els Mossos d’Esquadra també van trobar una arma de foc curta de 9 mílimetres carregada i amaga da sota un coixí. Els investiga dors també van trobar una sego na arma tipus escopeta, diversa munició, cinc compressors d’aire condicionat, dotze ventiladors, 72 làmpades i diferents estris i material per al cultiu de mari huana. «Ens sentim insegurs, en aquesta petita urbanització que es troba davant dels Pallaresos hi vivim famílies amb infants, i no ens agrada aquesta situació», apuntava la mateixa veïna. Els mateixos veïns denuncien tam

Detingudes sis persones per tràfic de drogues

Agents de la Policia Nacional ha desmantellat dues plantacions de marihuana en un xalet de la urbanització de la Móra, a Tarragona, i en una finca de Valls. En el primer cas, després de conèixer que podia existir una plantació en un habitatge unifamiliar van procedir a l’entrada a l’immoble amb ordre judicial. Allí hi van trobar 760 plantes i 9,62 quilos de cabdells empaque tats en bosses segellades així com un rifle de pa lanca de 22 mm. Segons la policia, la plantació s’alimentava gràcies a fluid elèctric punxat de la xarxa. L’operació va culminar amb la detenció de 3 persones d’origen albanès i la confiscació de

En aquesta urbanització hi vivim famílies i, ara mateix, ens sentim molt insegurs

bé que, des de fa temps, hi ha robatoris a la urbanització i cre uen que és un fet relacionat amb aquest cas. «No són ocupes per necessitat sinó per a fer negoci, per tant, poden buscar un altre immoble més allunyat que no

nombrosos aparells de manteniment de la infra estructura per al cultiu de marihuana. En paral lel, i arran d’una denúncia anònima, la policia va rebre informació de la possible existència d’una plantació exterior, a Valls. Després d’establir diverses vigilàncies, es va observar una finca agrícola de grans dimensions, situada en un polígon de localitat amb 4.476 plantes i vigilada per tres individus d’origen albanès que van ser detinguts per un delicte contra la salut pública en el moment de l’entrada autoritzada pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Valls, on els detinguts van passar a disposició judicial. Redacció

Contínuament hi ha dos o tres cotxes vigilant la casa i els veïns també ens sentim controlats

pertorbi ningú», va dir. Els veïns recorden que l’any passat, a la ur banització residencial Mas Mo regons, a pocs metres d’aquesta, va passar un fet semblant quan es va calar foc en una plantació de marihuana que hi havia en un

xalet.

Davant d’aquesta situació, els veïns s’han posat en contacte amb els Mossos d’Esquadra per donar coneixement dels fets i a la companyia de la llum i l’ai gua perquè han punxat ambdós subministraments. Ara, els veïns volen demanar permís per escrit per tapiar l’immoble. Segons els Mossos d’Esquadra, la investiga ció policial continua oberta i no es descarten noves detencions.

La plantilla de l’empresa Lear protesta per la congelació dels salaris

El comitè d’empresa atura les negociacions

Redacció El comitè d’empresa de la plan ta de Lear Corporation Hol ding Spain de Valls ha aturat les negociacions del conveni col·lectiu, després de sis mesos de converses. Asseguren que la companyia es nega a adaptar «mínimament» els salaris a la conjuntura actual i que fa tres anys que els tenen «estancats».

També denuncien que, a part de la plantilla, «se li apliquen flexibilitats de manera abusiva arribant a treballar 12 dies se guits». En una assemblea amb la plantilla dijous passat, el comitè va aprovar fer mobilit zacions de protesta, que no es

SUCCESSOS

descarten que acabin amb una convocatòria de vaga aviat. Segons el comitè d’empresa de Lear Corporation Holding, empresa de sistemes elèctrics i de tecnologia automotora, des prés de nou reunions per al nou conveni, la companyia ofereix a la plantilla un increment salari al del 0% en el primer semestre d’enguany i un 1,5% de juliol a desembre. Els treballadors as senyalen que van perdre l’any passat un 5,5% de poder adqui sitiu. L’empresa també sol·licita un increment de la jornada ir regular en sis dies, a més de la revisió dels complements sala rials a la baixa.

Aquesta jefa, companya i ami ga avui fa anys, las noies Bonet et feliciten. Per molts anys.

Per molts anys Isaac Valiño, ja en van 23! Salta fort, i arriba ben amunt. De la teva família, que t’estima.

¡Muchísimas felicidades Ve ronika! No se sabe si es lituana o española, lo que si se sabe se guro es que es una baby. ¡¡Felices 20!! ¡Te deseo lo mejor del mun do y que cumplamos muchos más juntos, se te quiere!

Més de tres tones d’uralita, a Pinell de Brai

Agents del Seprona de la Guàrdia Civil han localitzat en un pa ratge natural de la Zona de Reserva de la Biosfera del Pinell de Brai (Terra Alta) un dipòsit incontrolat amb més de tres tones de fibrociment –uralita– que conté amiant. L’abocador va ser descobert durant una patrulla dels agents per aquesta zona fo restal i ara es treballa per esbrinar l’autoria dels fets. Redacció

Vega, muchas felicitades para tí, por ser tan genial y dar tan to amor. Te queremos.

Felicitats @kidslapera! T’esti mem la teva família. Per molts anys!

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

MOSSOS

CEDIDA

VALLS

Els carrers de la Pobla de Ma fumet respiren un ambient esportiu perquè aquest dis sabte acolliran l’onzè Duatló del municipi. Com cada edició, els competidors inscrits hau ran de superar un circuit de 5 quilòmetres de cursa a peu, 18 quilòmetres en BTT i 2,5 qui lòmetres de cursa a peu per finalitzar el recorregut, el qual poden completar en categoria individual o bé per relleus, que poden ser mixtes. El període d’inscripció segueix obert així que les persones interessades a participar-hi i que encara no hagin tramitat la seva ins cripció, encara poden fer-ho a través del lloc web sbhotels triathlonseries.com/duatlo-lapobla a un preu de 34 euros a la categoria individual i 40 a la de relleus. La recollida de dorsals, l’entrega d’obsequis i el check in de la bicicleta es farà en la franja horària de 15 a 16.30 h, mentre que el Duatló comen çarà a partir de les 17 h. La cita esportiva comptarà també amb curses infantils i premiarà els millors duatletes de les di verses categories masculines, femenines, per parelles i com petidors locals. Redacció

ESPORTS

La derrota de diumenge deixa al Nàstic enfonsat en un mar de dubtes

Arnau Montreal Quesada

Per a un equip, perdre sempre deixa un aire d’inquietud durant tota la setmana de treball fins a la pròxima jornada, però com ha tingut lloc la derrota també afecta. El Nàstic arrenca d’aques ta manera una nova setmana després de veure com en qües tió de dos minuts, una victòria que estava al palmell de la mà, se l’ha escapat volant i l’ha tornat a deixar en una zona comprome sa. Aquest resultat ha creat un còctel de dubtes amb Raül Agné a l’epicentre. Després d’un mes i una setmana de competició, i amb 6 de 18 punts aconseguits, qualsevol resultat en el partit d’aquest diumenge contra el Real Murcia que no fos una victòria, podria arribar a comprometre el futur del tècnic de Mequinensa a la banqueta grana.

La tragèdia va arribar amb el

El CB Salou entrenarà al Pavelló Riu Clar fins que reparin el seu

El CB Salou entrenarà de forma provisional al Pavelló Riu Clar Arena, on juga l’AD Torrefor ta. Els de Jesús Muñiz ho faran mentre que reparen el parquet del Pavelló Municipal d’Esports, que va quedar impracticable per les fortes pluges del 23 de setembre. El president de l’AD Torreforta, Robert Hernández, va anunciar ahir, per les xarxes socials, aquesta decisió: «Hem reajustat horaris al Riu Clar Arena, per deixar unes hores

al primer equip del CB Salou. És una situació extrema i, entre tots, hem d’ajudar. A nosaltres també ens agradaria que ho fessin per a nosaltres». Aquesta darrera setmana van entrenar al Pavelló del Cap Salou, però no el poden utilitzar per jugar els seus partits de lliga perquè no té els mínims que requereix la Federació. Mentre es fan les reparacions, el CB Salou jugarà tots els seus partits de LEB Plata com a visitant. Redacció

gol de l’empat en el minut 87 i es va culminar amb la diana de Juanto Ortuño al minut 89, però va començar abans. En el minut 77, Maurizio Pochettino va tenir el 0-2 amb un xut que va acabar topant al pal. Aarón Rey va ini ciar la jugada i l’hispano-argentí la va culminar, però sense sort.

L’última acció del Nàstic en atac va arribar al minut 80, després d’això, l’equip es va començar a tancar en defensa i el control del partit va tornar a les mans de l’Eldense.

Durant la primera meitat el duel ja estava mostrant aquest

color. L’Eldense és un equip amb un gran potencial ofensiu i van tenir moltes opcions per avan çar-se en el marcador. De fet, van tenir fins i tot un penal, però Manu García ho va aturar tot. El Nàstic estava tancat en defensa i davant aquesta situació, Agné va afegir un defensor més posant a Trilles sobre el terreny de joc. Era el minut 85 i l’Eldense acumulava córners. En un servei de canto nada va arribar el gol de l’empat. No pot ser que en una jugada de pilota aturada, només hi hagi un jugador defensant el segon pal. Pedro Capó va entrar des de se gona línia i no es va trobar cap oposició. La pilota va creuar un arc per sobre de l’àrea petita i va acabar caient als peus de Capó, que va marcar a plaer. No és la primera vegada aquesta tempo rada que el Nàstic és remuntat als últims minuts per un córner.

Álvaro Giménez i Joan Solé, guanyadors de la Copa Tarragona

Álvaro Giménez i Joan Solé es van coronar campions de R2 i R3 en la final de la Copa de Tar ragona. La competició va tenir el passat diumenge la seva fase final a Torredembarra amb la participació de 55 pilots d’arreu de Catalunya i, fins i tot, d’Ara gó, la Comunitat Valenciana i el País Basc. De fet, Giménez, el pilot basc, va ser el gran gua nyador de la màxima categoria de la copa, l’R2. Pel que fa a la fase general, el vencedor ha es

tat Guim Jodar del club Level. El pilot local Joan Solé, que forma part del Bikepark Torredem barra, va obtenir la victòria de la categoria R3 amb un marge de més de cent punts respecte al segon classificat. La resta de categories no entraven a la clas sificació general. Els pilots del Bikepark Torredembarra Roc Campmajó i Lluc Vázquez, van ser els guanyadors en categoria aleví i en l’Open blau respecti vament. Redacció

En el primer partit de lliga, la UD Logroñés va empatar el partit de la mateixa manera. De nou en una centrada, l’Eldense va mar car el 2-1 i va fer miques en dos minuts els 87 de feina del Nàstic.

A l’inici de la temporada, des de l’entitat s’apuntava que l’ob

jectiu de la temporada era lluitar per les primeres posicions i així poder ascendir sense necessitat de play-off, però la realitat és que els grana només han sumat 6 de 18 punts possibles, amb una única victòria, tres empats i dues derrotes.

Raül Agné durant un partit al Nou Estadi aquesta temporada.

Després de perdre un partit, tot el que no sigui una victòria contra el Real Murcia podria comprometre el futur d’Agné a la banqueta grana

Inscripcions obertes per l’11è Duatló de la Pobla de Mafumet d’aquest dissabte

TRIAL

BIKETRIAL TORREDEMBARRA

La final de la Copa Tarragona es va celebrar a Torredembarra.

El Nàstic va passar els últims deu minuts de partit contra l’Eldense tancat en defensa

Junts preguntarà a la militància si vol que el partit continuï al Govern

ERC assegura que estan «preparats» per a tots els escenaris com governar en solitari però insisteix a Junts que han de «decidir què volen»

ACN

L’executiva de Junts ha acordat preguntar a la militància si vol que el partit continuï formant part del Govern amb tres possi bles respostes. Segons diverses fonts de l’executiva consultades per l’ACN, uns 6.000 afiliats de Junts podran optar per sortir de l’executiu, quedar-s’hi o deixar el vot en blanc en una consulta que se celebrarà els pròxims dies 6 i 7 d’octubre. Així ho va deci dir la cúpula del partit ahir en una reunió que va durar més de tres hores i on es va traslladar a l’executiva l’estat de les negoci acions del cap de setmana amb el president Pere Aragonès. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va lamentar que «no hi ha hagut cap gest d’ERC mentre que nosaltres hem baixat dos o tres esglaons». La continuïtat al govern d’Aragonès, on fa un any i quatre mesos que governen com

ONCOLOGIA

a socis dels republicans, és una qüestió nova. Fins i tot, van fer una autoria interna per valorar fins a quin punt s’estava com plint l’acord de govern amb ERC, especialment pel que fa a la car peta independentista. A més, al congrés del partit es va optar per celebrar una consulta sobre l’ali ança amb ERC o «prendre altres iniciatives adequades a la situa ció». Per la seva part, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, creu que l’última proposta que diumenge al vespre va fer arribar a Junts no resol res. Fonts de la Presidència, expliquen que han rebut un missatge de text breu via WhatsApp, a diferència de la proposta formal de divendres passat. Aquestes mateixes fonts confirmen que ja no hi consta la restitució del vicepresident Puigneró però que es manté, per exemple, que la coordinació es tratègica ha d’estar supeditada

al Consell de la República. Així doncs, apunten que aquest nou redactat planteja encara més dubtes. El rol del Consell de la República ja va ser motiu de discussió i un dels elements que van bloquejar les negociacions per formar govern durant mesos. Des de Junts volen que aquest òrgan extern al Govern, que pre sideix Carles Puigdemont des de l’exili, sigui qui coordini l’estra tègia independentista. Però des d’ERC creuen que el Consell de la República no és transversal i que cal reformar-lo.

Un Govern «fort i estable»

La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va assegurar ahir que els republi cans estan «preparats per a tots els escenaris, també un govern en solitari d’ERC» després de la crisi oberta a l’executiu arran de la destitució del fins ara vicepre

Jordi Turull, Jordi Puigneró i Laura Borràs acompanyats de la resta de consellers de Junts.

Uns 6.000 afiliats de Junts podran optar si sortir de l’Executiu, votar en blanc o quedar-s’hi

sident, Jordi Puigneró. En roda de premsa, Vilalta va dir que volen un Govern «fort i estable» i va insistir a Junts que són els que han de decidir «què volen fer». Al seu entendre, hi ha una part

Salut inclourà la reconstrucció mamària després d’una masectomia total

Entra dins de les intervencions que tenen un termini d’accés garantit inferior a 180 dies

El Departament de Salut inclou rà les reconstruccions mamàries primàries, derivades d’una ma sectomia per procés oncològic, dins de les intervencions que tenen un termini d’accés garan tit inferior a 180 dies. S’ha iniciat el procés perquè el conseller de

ECONOMIA

Salut signi l’ordre que modifica l’annex 1 del Decret que esta bleix els terminis màxims d’ac cés a determinats procediments quirúrgics a càrrec del Servei Ca talà de la Salut i les reconstruc cions mamàries després d’una masectomia total s’han afegit en aquest annex. Està previst que

Calviño creu que el PIB pot créixer més del 4,4% a l’Estat

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Cal viño, creu que l’economia espa nyola encara té marge per créi xer més enllà de les previsions actuals, que situen la millora del PIB al voltant del 4,4% per aquest 2022. En una atenció als mitjans, prèvia a la reunió dels ministres de finances de l’euro zona celebrada a Luxemburg, Calviño va assegurar que les estimacions actuals són «pru dents» i confia que l’Estat tan

qui l’exercici amb una variació superior. En relació amb aques ta qüestió, la també vicepresi denta del govern espanyol ha detallat que l’executiu està te nint en compte totes les dades per donar «els últims retocs» al projecte de pressupostos del 2023, que s’enviarà a Brussel·les abans del 15 d’octubre. Calviño també va remarcar la impor tància de continuar donant suport al teixit empresarial en plena crisi energètica. Redacció

l’ordre s’aprovi abans de fina litzar l’any, per tal que entri en vigor l’1 de gener del 2023. Salut donarà un període transitori per a la implementació de sis mesos. Ara el temps d’espera mitjà és de quasi un any. Amb aquesta deci sió es garanteix una equitat ter ritorial en el temps d’espera per

POLÍTICA

a la reconstrucció mamària, que fins ara no era homogènia.

Per garantir una millor aten ció de les dones que requereixen una reconstrucció mamària, s’ha creat un grup de treball format per professionals de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica i el CatSalut, que ja ha

Bolsonaro obté la primera minoria a la Cambra de Diputats

El Partit Liberal, la formació que lidera el president del Brasil, Jair Bolsonaro, serà la primera mi noria en la Cambra de Diputats, per davant de les forces que fan costat a l’exmandatari Luiz Inácio Lula da Silva, segons els resultats preliminars. El partit amb el qual el líder de la ul tradreta brasilera cerca la seva reelecció va guanyar almenys 23 diputats en les eleccions del diumenge respecte als escons que tenia anteriorment, arri

bant a un mínim de 99 dels 513 escons de la Cambra baixa. El bolsonarisme i les forces con servadores també van agafar impuls al Senat, la qual cosa va portar a constituir un dels Con gressos més conservadors de la història del Brasil. Els partits conservadors i de centredreta van sumar al voltant de 273 di putats, mentre que les forma cions vinculades a l’esquerra van aconseguir al voltant de 138 escons. Redacció

ERC assegura que des del principi hi ha una part notable de Junts que vol trencar el Govern

«notable» de JxCat que «des del principi treballa per trencar el Govern». De fet, Vilalta va consi derar que els tres eixos proposats per Junts per negociar el futur del Govern són «una excusa» i va dir

que l’acord entre ERC i Junts «ja existeix» i que el que falta és que «decideixi Junts». Segons ERC, hi ha una part «rellevant» de Junts que vol sortir del Govern «des del principi» i que «posa pals a les rodes». Per il·lustrar-ho, la portaveu va posar exemples, com l’amenaça d’una qüestió de confiança, l’auditoria «unilate ral» del compliment de l’acord de govern o l’anunci d’una consulta.

promogut i està treballant en di ferents accions. Entre aquestes, s’incrementarà la contractació de les cirurgies de reconstrucció mamària fins el 31 de desembre, en 131 sessions de quiròfan, en funció de la disponibilitat dels centres sanitaris. També es cre arà una tarifa major que bonifica la realització de la reconstrucció immediata i identificar les do nes pendents de reconstrucció mamària i categorització de les tècniques per a incorporar al manual de codificació. A més, es publicarà una instrucció d’or denació de fluxos per garantir l’accessibilitat, com són la defi nició d’una unitat de mama i els

SALUT

centres de referència per a les tècniques més complexes.

Al 2021, es van fer 5.721 pro cediments quirúrgics pel trac tament del càncer de mama, on el 26,76% van consistir en una mastectomia total. D’aquests processos de mastectomia total, en el 60% dels casos es va prac ticar la reconstrucció mamària en el mateix temps quirúrgic. El procés de reconstrucció ma mària pot suposar vàries in tervencions quirúrgiques fins a la reconstrucció del complex arèola-mugró. A més, poden ser necessàries altres intervencions per a simetritzar, retocs o recan vis de pròtesis.

Europa travessa la major epidèmia de grip aviària

Europa travessa la major epi dèmia de grip aviària altament patògena registrada fins ara, amb rècord de casos i d’exten sió geogràfica, segons va adver tir ahir el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC). Les últimes dades exposades per l’ECDC i l’Autoritat Europea de Segure tat Alimentària mostren 2.467 brots en l’avicultura, 48 milions d’ocells sacrificats en establi ments afectats, 187 casos en

ocells captius i 3.573 en animals salvatges. L’extensió geogràfi ca del brot «no té precedents», en aquest cas va des de les illes Svalbard (a l’Àrtic noruec) al sud de Portugal i l’est d’Ucra ïna, afectant 37 països euro peus. Malgrat el rècord de casos registrats i de la transmissió a diverses espècies de mamífers, no s’ha detectat cap cas recent ment en éssers humans a la re gió europea, encara que sí algun lleu a nivell mundial. Redacció

Redacció

GENT

Mor el periodista Jesús Quintero, ‘el loco de la colina’, als 82 anys

Més

EFE

El periodista de Huelva Jesús Quintero va morir ahir, a la re sidència Nuestra Señora de los Remedios de Ubrique, a Cadis, als 82 anys, després de patir afec cions respiratòries i problemes cardíacs, segons va confirmar a EFE l’Ajuntament de San Juan

del Puerto (Huelva), la seva loca litat natal.

Tot i que va fer els primers passos professionals com a actor, aviat va redirigir la seva carrera cap als mitjans de comunicació i es va incorporar a l’emissora de Ràdio Popular a Huelva. El reco negut periodista es va convertir

en una llegenda de la ràdio, amb el popular programa nocturn El loco de la colina, i posteriorment de la televisió amb els seus pro grames d’entrevistes com El per ro verde i Ratones colorados. Més de 500 personatges, populars i desconeguts, van ser objecte de les preguntes al llarg de la seva

extensa carrera.

Quintero ha estat un dels pe riodistes més reconeguts d’Es panya i un dels més guardonats, amb més de 200 premis. La seva trajectòria li va valdre dos Premis Ondas, una Antena d’Or, la Me dalla d’Andalusia i el premi de Periodisme Rei d’Espanya.

Mor Sacheen Littlefeather, l’actriu que va rebutjar l’Òscar de Marlon Brando

Redacció

L’actriu Sacheen Littlefeather ha mort aquest diumenge als 75 anys, segons va comunicar l’Acadèmia de Cinema nordamericana. Littlefeather era coneguda, sobretot, per haver rebutjat durant la gala dels Òs cars de 1973 el guardó a Marlon

Brando per la seva interpretació com a Don Vito Corleone a El padrino. L’actiu tenia càncer de mama i, entre la seva brevíssi ma filmografia, destaquen títols com El consejero (1973), The Trial of Billy Jack (1974), Nube de fuego (1975) i El halcón de invierno (1975). La setena i últi

ma pel·lícula en què va treballar data del 1978, el western Caza al sol

Casualment, fa tan sols unes setmanes, la intèrpret, model i activista pels drets civils de les persones indígenes va ser ho menatjada per l’Acadèmia de Cine després d’haver-li dema

nat perdó per les esbroncades que Littlefeather va patir fa gai rebé 50 anys després de pujar a l’escenari dels Òscars i, en nom de Marlon Brando, declinar aquest reconeixement com a prostesta pel «maltractament» de Hollywood als nadius nordamericans. Va ser la manera de

Personalitats com el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, el líder dels socialistes andalusos i nombrosos periodis tes i representants polítics han valorat la figura del comunicador tot lamentant la seva mort.

DEFUNCIONS

Tarragona Carmen Bonet Martorell. Ha mort a 97 anys. El funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Pau.

David Linares Bernad. Ha mort a 47 anys. El funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori.

Reus Diego Fernández Fernán dez. Ha mort a 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.

Salvador Buera Jardí. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà al Tanatori.

La Pobla de Mafumet Isabel Delgado Gómez. Ha mort a 81 anys. El funeral serà avui a les 16.30 h. al Tanatori. Valls

Pere Porta Español. Ha mort a 87 anys. El funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Marlon Brando de boicotejar aquella gala i denunciar la pobra situació dels indígenes davant i darrere de les càmeres. Little feather va ser, de fet, la primera dona indígena a pujar a l’esce nari en la 45a edició dels Òscars.

van ser objecte de les seves preguntes

Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?

JxCat preguntarà a la seva militància de manera directa si vol que el partit continuï formant part del Govern, amb una pregunta que admetrà tres respostes, sí, no o abstenció: «Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya? Així ho va decidir l’executiva de JxCat, que es va reunir ahir durant hores en una trobada on els diferents sectors del partit van exhibir les diferències respecte a la continuïtat del Govern. La pregunta, que se sotmetrà a les bases els dies 6 i 7 d’octubre, anirà precedida d’un enunciat previ, i tindran dret a vot els afiliats del partit al corrent de pagament. D’aquesta manera, Junts deixa a les mans d’uns pocs el futur de l’executiu català. També ahir des d’ERC, asseguraven que els republicans estan preparats per a tots els escenaris, també un govern en solitari. En cas que es produeixi aquest darrer escenari, els republicans tindran el gran repte de començar a preparar i a negociar els pressupostos de l’any vinent amb una oposició que es frega les mans davant la més que evi dent divisió entre les files independentistes. Però, Catalunya no es pot permetre entrar en una nova tongada de comptes prorrogats davant l’escenari econòmic que amenaça no només el país, sinó al conjunt d’Europa.

+ CONFIDENCIAL

Lime oblida un patinet a Tarragona

L’empresa de mi cromobilitat Lime encara és present a Tarragona. Un usuari (@marcco lilla), a través de xarxes socials, va publicar una foto grafia d’un apar cament de pati nets elèctrics on, acompanyat de tres de Tier, hi ha via un de Lime. «L’empresa va marxar de la ciutat al gener, però encara tenen un patinet al carrer Gasòmetre», expressava Colilla.

‘Quosque tandem...’

Doncs, resulta que ahir, en arribar a casa, em vaig trobar Mixeta i les seves companyes in tentant bastir un pilar de tres, portades per l’entusiasme desvetllat pel passat Concurs de Castells, que havien seguit a través de les magnífiques retransmissions de Tac12 TV i Tarragona Ràdio. Qui ho hauria dit que, a la represa després de la covid, veuríem, ja d’en trada, castellassos com el 3 de 10 vilafranquí! Per altra banda, el duel entre els Xiquets de Tarragona i la Jove dels Xiquets de Tarrago na fou dels que creen afecció, sense oblidar la molt meritòria actuació de la Colla Caste llera de Sant Pere i Sant Pau. En una paraula: enhorabona... als organitzadors, a la premsa i, naturalment, a les quaranta-una colles par ticipants, totes les quals van fer bo el lema «Força, equilibri, valor i seny», amb el qual recordaren aquells versos que diuen «Amunt, amunt fins al cel!».

Quan descarregaren el pilar, vaig pregun tar-les-hi de què parlaríem avui. Jo havia pensat a fer-ho sobre les fake news o notícies falses, que tantes en corren avui dia, sobretot referides al conflicte que tanta sang fa vessar a l’est d’Europa. En sentir-ho, Mixeta, Boni i

TRIBUNA

Kedi, amb un «meeuuufff?», que traduït volia dir: «Au, va, home! I ens vols amargar l’excel lent gust de boca de les passades (i remulla des) festes de Santa Tecla i del gran especta cle casteller?». I em van dir que les tragués a passejar, amb la qual cosa demostraren (per si hi havia algun dubte) la seva gran intel ligència, com podran comprovar-ho els que adoptin algun mixo dels molts que acullen a l’Associació Vallsgat (adopcionvg@gmail. com).

Total, que vaig agafar el cotxet de la meva neta i allí hi vaig instal·lar les gatetes. Donant tombs per la Part Alta de Tarragona i, en un d’ells, anàrem a petar al carrer de Santa Tecla.

Des de molt antic, aquest carrer consti tueix una de les més típiques visions tarra gonines. Són molts els gravats i les postals que han ofert, al llarg dels anys, la vista del campanar de la Catedral des de l’extrem d’aquesta via urbana, en el seu punt d’inter secció amb el carrer de Sant Llorenç. Aquest pintoresc carrer, que honora a la nostra Santa Patrona, té l’altra entrada per la volta forma da per la porxada de l’antic Hospital de Santa Tecla, la façana del qual dóna al carrer de les Coques. Es tracta de l’edifici on ara té la seu el Consell Comarcal del Tarragonès.

El carrer de Santa Tecla, en principi, es va dir carrer Nou, ja que va sorgir de la deter minació municipal adoptada l’any 1588 de vendre les cases de l’hospital vell i obrir car rers en aquell indret. Poc temps durà aquella denominació, perquè aviat es va conèixer

amb el nom de «carrer de l’Hospital Vell» i també amb el de «Nou de Santa Tecla» (de nominació que té, actualment, un carrer de la part baixa de la ciutat. Durant el segle XVIII el carrer passaria a dir-se «de l’Hospital Vell de Santa Tecla». La simplificació que ha arribat als nostres dies fou cosa del segle XIX. Per cert, a la part de la porxada, es conserva una fornícula amb una imatge de la Protomàrtir i Isapòstolos (que vol dir en grec «Igual als Apòstols»), la qual dona justificació del nom que bateja aquest singular carrer.

De sobte, Mixeta va exclamar «Marrameu miauouffff!», que traduït vol dir «Quosque tandem, o Capitolum cathedrale, abutere patientia nostra?». Estranyat, vaig preguntar: «A què ve aquesta llatinada? Què t’ha donat per recitar Ciceró, ara?». I, empipada, res pongué: «Fins quan el Capítol de la Catedral abusarà de la nostra paciència... i no demana que es restitueixi Santa Tecla al Martirologi romà. Altres sants van saltar, però les pres sions de les seves autoritats eclesiàstiques aconseguiren que el Vaticà reconsiderés la seva determinació. Semblen els del nostre beneït Ajuntament, que no sap què fer amb l’antiga Tabacalera, on, el que no assoliren les bombes de la Guerra Civil, ho obtindrà la deixadesa. Com és el cas de l’antiga església de Sant Julià dels Mongons, malgrat estar qualificada de bé cultural d’interès local. És que esperen que se l’enduguin pedra a pedra els desaprensius? I això que no tenim gaires d’ermites del segle XII!».

TV3 la nostra? La televisió de tot un país?

JAUME CASAÑAS Alcalde de Cunit

Entro a Twitter aquest diumenge i trobo una piulada del Josep Maria Cruset preguntant-se perquè un acte com el Concurs de Castells no es transmetia per TV3. En Cruset posava d’exemple com TV3 va retransmetre, en hora punta, el piromusical de la Mercè, de la Festa Major de Barcelona, i era incapaç de retrans metre un dels espectacles més representatius d’una part del folklore català, el món caste ller.

Acabava el tweet amb un hashtag #cen tralisme. Coincideixo al 200% amb el pen sament del Josep Maria Cruset, i segurament és quelcom preocupant que supura des de fa anys de la línia editorial de la Corporació Ca talana dels Mitjans Audiovisuals. No és no

TRIBUNA

Canvi de ritme

més el fet del concurs casteller, és molt més.

Primer de tot, cal dir que no es vol posar en dubte la professionalitat dels periodistes i treballadors de la televisió publica, sinó denunciar quelcom que dura un temps i que allunya de la representativitat de la televisió del país a una gran part d’aquest, un curtcir cuit emocional entre la gent, i el tant encertat de dir TV3 la nostra. Qui decideix què es fa i com es fan les coses? Hi ha una visió global del país a la sala de màquines de TV3? Es vol continuar sent la nostra? O ja no cal?

Moltes vegades he escrit personalment a la gent del Temps, un espai amb un rigor in qüestionable, que podrien actualitzar la seva toponímia oficial. Cada cop que per referir-se a la Vegueria Penedès diuen sud de les co marques de Barcelona o nord de les comar ques de Tarragona, en Pau Vila, el gran Pau Vila, es deu remoure a la tomba cada cop que ho fan servir. El lèxic i el prejudici provincial descansa, com un substrat inamovible, en el llenguatge i la toponímia oficial a TV3.

En deien Telenotícies comarques, i després feien una desconnexió provincial, camu flant-se en quatre demarcacions. Ara l’han volgut barrejar amb el nou format del Tele notícies comarques, una idea aparentment interessant, potenciant les vegueries, però sempre es deixen la del Penedès i continuen amb un provincialisme latent.

Quin sentit té dir demarcació de Tarra gona, o comarques de Barcelona, quan real ment estàs definint la província?, per què te nim les vegueries, les vuit vegueries, regions oficials de Catalunya? Defensar la catalanitat és també això, defensar les vegueries.

En fi, espero que entre tots, i amb una re flexió de tots els representants polítics a la comissió parlamentària de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals, puguem tornar a dir ben aviat que TV3 continua sent la nostra, la de tot un país, on ens sentim re presentats. L’èxit de programes com El Foras ter, que recull l’essència dels llocs on va, ens pot donar alguna pista.

La vida sempre ens sorprèn. Hi ha moments en els quals toca un canvi de ritme. En el meu cas em toca viure ara mateix un ritme més lent, però això no significa no poder conti nuar creant o pensant. Només significa això, un canvi de ritme. No és ni bo ni dolent, són coses que succeeixen en la vida. Com deia Darwin: «No és el més fort de les espècies el

que sobreviu, tampoc és el més intel·ligent el que sobreviu. És aquell que és més adaptable al canvi». Per tant, quan abans t’adaptis a les noves situacions millor. Avui he llegit una frase que pot servir d’exemple. «La pobresa és una actitud mental, la falta de diners una cosa temporal. Si entenem aquesta frase, és fàcil traslladar-la a altres aspectes de la vida. Hi ha etapes que són temporals. Més fugaços seran com més aviat millor ens adaptem. Si t’arrossega el corrent en la mar. Està total

ment desaconsellat nedar contra corrent, perquè esgotes les teves energies i t’ofegues. Cal deixar-se portar i nedar cap al lateral, d’aquesta manera no gastarem totes les ener gies i acabarem sortint del moment. Per tant, si ara et toca viure un altre ritme de vida. Si la música té un altre ritme, adapta’t, com més aviat ho facis, més fàcil serà tot. A vegades ba llem rock, altres vegades música clàssica. To qui el que toqui, saber que la vida és canviant i no nedar contra corrent sempre t’anirà bé.

al

Més poden

JUAN JUNCOSA

SERVEIS

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Diners cobri ran la teva aten ció durant el dia. No t’impacientis, l’única cosa que aconseguiries se ria perdre el con trol.

24/07 al 23/08 LLEÓ

Ves amb compte amb les perso nes que treballen prop de tu ja que complicaran els teus resultats i accions. No perdis detall.

21/04 al 21/05 TAURE

No t’impacientis en el teu actuar ni apuris als altres en la resolució d’assumptes. Així quedaràs bé i ells et solucionaran els problemes.

22/05 al 21/06 BESSONS

Tindràs moltes fluctuacions en el teu humor durant el dia. Interessos materials altera ran la teva relació de parella i crea ran disputes.

22/06 al 23/07 CRANC

S’aguditzarà el teu poder de con centració els teus reflexos. El rendiment pro fessional serà màxim molt re conegut.

Venda/Lloguer

POR JUBILACIÓN VEN DO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Am plia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragape rras. Económico. Negocio rentable. Tel. 629.449.076

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932

TAROT

VERGE

24/08 al 23/09

Jornada molt ac tiva en tots els plans. La teva imatge personal emetrà un mag netisme molt es pecial i captivaràs el cor de molts.

24/09 al 23/10 BALANÇA

Procura en el dia no atabalar molt a la parella amb els teus plans i pensaments. Dei xa una mica més de llibertat als que et volen.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

La gent t’envol tarà al llarg del dia i estaràs molt

com

Arribaran situaci ons passionals.

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANIS TA. Tel. 623.387.479

PINTOR ECONÓMICO PROFESIONAL. Rapidez y limpieza. Tel. 667.471.534

AMISTAT

CHICA BUSCA PAREJA ESTABLE. Tel: 636.724.711

SAGITARI

23/11 al 21/12

Se’t presentarà una jornada bas tant tranquil·la sempre que no et fiquis en assump tes aliens o facis de tu interessos d’uns altres.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

Posterga les teves reunions i decisi ons per a últim moment, així tro baràs als altres

AQUARI

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

REFORMES

Pujol Perpiñá, Gemma. Joan Fuster i Ortells, 7. Telèfon 977 292 775.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Cavallé Vallverdú, Jordi. Raval de Jesús, 40. Telèfon 977 310 657.

SALOU: Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11-13. Telèfon 977 352 138.

VILA-SECA: Tuset Fornós, Laura. Francesc Macià, 11. Tel. 977 390 217.

CAMBRILS: Barcelona Martí, Frederic. Av. Independència, 1. Telèfon 977 360 466.

VALLS: Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs). Telèfon 977 608 842.

EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37. Telèfon 977 155 964.

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TAROT DE MARÍA. Tarot evolutivo extendido, rega lo péndulo. Tel. 633 670.797. Pide cita.

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. MA SAJE erótico. Tel: 613.361.001

MASAJES REUS 30€. Para cualquier situación de estrés, dolencias, contracturas. Yo Julia diplomada en QUIRO MASAJE. Lugar limpio e hi giénico. Citas con antelación. Tel. 610.326.292

MAYCA CATALANA. Exce lentes masajes corporales, prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

CASA SUSANA. ESPAÑO LAS. 25€. Tel: 977.32.15.68

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

SEGUR. JENY COLOMBIA NA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SE NECESITAN SEÑORI TAS piso relax. Reus. Tel. 645.469.898

CAROL. SEXY PECHUGONA besucona… Tarragona. Tel: 643.169.924

SANDRA MADURITA. To dos Servicios. Reus. Tel. 643.027.432

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ardiente Tel. 612.594.049 Reus.

REUS. LETICIA MORENITA guapísima, delgadita, mul tiorgásmica, masaje. Tel. 631.794.126

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

ANA. ¡MADURITA PER FECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRECIÓN. Ta rragona. Tel: 603.254.131

REUS. ESPAÑOLA MADU RA. 30€. Tel: 643.646.997

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

TARRAGONA. MARÍA. Ma durita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

AMANTE !!!PERFECTA!!! Dis cretísima. Tel. 671.715.779

RELAX SEGUR-TORREDEM

BARRA. Particular, discre to. Horas concertades. Tel. 613.562.265

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ORIENTALES SEXYS, EL VENDRELL. Tel. 722.506.866 LEYRE, 29A. REUS. Tel 669.744.163

MARINA BARBY TRANS. REUS. Tel. 666.030.929

ANNA RUSA. Masaje relax. Tarragona. Tel: 600.853.460

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

TRAVESTY MIRANDA. LA TENTACIÓN. De reus. Tel. 643.858.740

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

TERE MADURITA, relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel. 602.807.631

1504/10/2022 diarimés REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITASTARRAGONA. MARTA catalana madureta. Tel: 604.260.384

PECHUGONA MADURITA. Todos servicios. Tarragona. Tel: 643.136.495

—Dijous 6 d’oc tubre presenten Tot Guinovart al Centre Cultural Municipal de Valls. Quin és el programa del concert?

—El programa recull en un sol escenari dos dels meus ves sants: la música de concert i la música més mediàtica o cone guda, que és la dels musicals. A la primera part fem, juntament amb el Roger Padullés, el Dich terliebe, que és un cicle que vam estrenar ara fa prop d’un any al Festival Life Victoria de Barcelo na. A la segona part del concert fem cançons de musicals amb l’Elena Gadel.

—Parli’m del Dichterliebe. És una peça que vostè ha compo sat, posant música als versos de Heinrich Heine, tal com ja va fer en el seu moment Robert Schumann.

—Sí, Schumann va musicar po emes dels seus contemporanis, però no ho feia com si fos sim plement la banda sonora dels versos, sinó que feia una música o altra a partir de la seva dra matúrgia. El Dichterliebe és un cicle de setze poemes que par len del desamor, i és considerat un dels zenits del romanticisme alemany. El Roger Padullés, fent broma, em deia: Com que tu ets el romàntic d’avui dia, ho hau ries de fer també. Així és com vaig agafar els versos de Heine i vaig compondre el meu cicle.

«EL QUE BUSCO ÉS CONNECTAR AMB EL PÚBLIC»

I estic molt content que m’en redés, perquè estic molt satisfet d’aquesta obra.

—Com a compositor, toca tant les tecles més clàssiques com les més populars.

—Sí, però la meva música de concert i la que podríem ano menar més comercial no són tan diferents. Tot el que signo ho faig a consciència, sento que tinc un llenguatge propi. Això sí, quan faig musicals, a diferència de quan componc òpera, tinc ben present que els productors depenen del taquillatge i no puc fer res que allunyi el públic.

En una òpera tinc més llibertat per treballar sense pensar en la taquilla. De totes maneres, el Dichterliebe també és molt me lòdic i entra molt fàcilment.

—A Valls estarà acompanyat del tenor Roger Padullés, amb qui conformen un binomi gai rebé infal·lible.

—Per a mi és un gran plaer te nir-lo a l’escenari, perquè és un artista de cap a peus i amb un sentit molt estricte del que és la música. Roger Padullés ha estat cabdal a l’hora de fer aquest ci cle, a banda que té un domini de l’alemany que sembla nadiu. La sorpresa vindrà a la segona part, amb Elena Gadel. Ells dos han fet coses junts, i jo amb l’Elena també, però tots tres a la vega da, junts en un mateix escenari, mai. Serà la primera vegada.

—Parli’m doncs de l’Elena Ga del com a artista.

—La conec des que vam fer la producció de Mar i Cel el 2004, i hem anat fent concerts.

Considero que és més que una cantant: és una artista, perquè a

l’escenari transmet, igual que el Roger, quelcom més que la mú sica. A més, està arribant a un grau de maduresa que fa que es coltar-la sigui molt emocionant. —El cicle Nits de Clàssics de

mostra que la música d’alta volada també es pot interpre tar i escoltar fora dels grans auditoris.

—Exacte. El nostre objectiu, el de la majoria de les persones

que trepitgem un escenari, és connectar amb el públic. Co municar, i que el públic tingui ganes de sentir el que fem. I, en aquest sentit, el cicle que s’ha programat a Valls és perfecte.

Nivell mitjà

Estat del cel

El cel estarà serè o poc ennuvolat, amb algun núvol alt i prim al matí a l’extrem sud del territori. A més, hi haurà intervals de núvols baixos al litoral i prelitoral sud, que seran més extensos a principi i final del dia, quan també afectaran altres punts de la meitat sud del país. A banda, a partir de migdia es formaran núvols d’evolució diürna al Pirineu i Prepirineu oriental, i interior del quadrant nord-est.

Temperatura La temperatura mínima serà similar, si bé a les Terres de l’Ebre pujarà lleugerament. La màxima baixarà lleuge rament.

dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

EXPOSICIÓ

Av Verge Montserrat, 28 Cambrils Tel. 977 360 877

Prat de la Riba, 10. Tarragona Tel. 620 474 207

EL TEMPS

SUDOKU

Cristina Serret serret@diarimes.com

Guinovart interpretarà el ‘Dichterliebe’ i una selecció de peces de teatre musical.

Guinovart enceta dijous el cicle ‘Nits de Clàssics’ de Valls amb un concert amb Roger Padullés i Elena Gadel MÚSICA

Albert Guinovart Compositor i pianista