Divendres 7 d'octubre de 2022

de l’Estat

a Tarragona

L’Ajuntament preveu que el tramvia arribi fins a la Part Baixa i Joan XXIII

Camp de Tarragona. Aquesta fase suposarà un revulsiu eco nòmic i sostenible». Alhora, as senyala que s’està treballant a un bon ritme.

Roger Freixa

El tren-tramvia del Camp de Tarragona podria arribar, segons proposa l’Ajuntament, fins a la Part Baixa de la ciutat i fins a l’Hospital Joan XXIII i l’avinguda dels Països Catalans, a Sant Pere i Sant Pau. La creació d’aquests ramals, que connectaran amb la plaça Imperial Tàrraco, que tin drà una major intermodalitat, s’està treballant dins de la sego na fase del projecte, la qual per metrà enllaçar Reus i Tarragona aprofitant l’N-340, per on passa rà l’eix principal del tramvia, que també pararà a diferents zones dels barris de Ponent.

«És important que faci aquest recorregut perquè és per on viu la gent, la qual cosa és fona mental. Si el construïm lluny, aleshores estarà buit i fracassa rà», va comentar el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig. L’Ajuntament trasllada la seva satisfacció perquè la Generalitat hagi donat una resposta positiva a les seves al·legacions, les quals pretenien definir un traçat «molt més integrat en el paisatge urbà», segons va indicar Puig.

Pel que fa a la primera fase del tramvia, que connectarà Vilaseca, Salou i Cambrils, la previsió és adjudicar les obres durant el 2023. Aquesta mateixa setmana es va publicar la resolució favo rable de l’estudi d’impacte ambi ental del projecte. L’estudi avala

un traçat independent de la xar xa d’Adif –la idea inicial– i fer un traçat nou amb ample europeu. Ara, el departament de Territori l‘ha d’integrar al projecte cons tructiu de la infraestructura, que determinarà el sistema de trac ció dels combois. El mecanisme, a petició dels ajuntaments, vol evitar una catenària aèria, espe cialment als nuclis urbans.

Mentrestant, l’administració pública ja treballa en la segona fase, en procés de redacció. «Es tem treballant colze a colze per definir-la», assegura el conseller de Territori i Mobilitat sobre un projecte que considera «de vital importància per a les dues prin cipals poblacions del Camp de Tarragona, Tarragona i Reus». El tramvia passarà per l’N-340 i per l’interior dels barris de Po nent abans d’entrar al centre de la ciutat per l’avinguda de Roma i arribar a la plaça Imperial Tàr raco. «La Imperial serà el nucli de la centralitat i la intermodalitat. Aquí molts usuaris podran aga far la bicicleta o el patinet elèc tric aprofitant els carrils bici i els autobusos urbans i interurbans. D’aquesta manera, esdevindrà l’eix central per al desenvolupa ment del transport públic i soste nible», expressa Puig.

A partir d’aquí, el tramvia continuarà el seu recorregut per la ciutat a través de diferents ra mals. D’una banda, arribarà cap

La plaça Imperial Tàrraco esdevindrà l’eix principal de la intermodalitat al centre de la ciutat.

a la zona de l’Hospital Joan XXIII i l’avinguda dels Països Catalans. D’altra banda, també permetrà arribar els usuaris a la Part Baixa de Tarragona, on es troba l’esta ció de trens. Aquests són els dos principals ramals en els quals l’Ajuntament i la Generalitat tre ballen, però, tal com apunta el conseller de Territori i Mobilitat, també s’estudia la possibilitat de

La primera fase del tramvia connectarà Cambrils, Salou i Vila-seca

crear-ne un altre que arribi fins a l’avinguda Catalunya, amb la voluntat d’afavorir la mobilitat als estudiants de la Universitat Rovira i Virgili.

El tramvia entrarà a la plaça Imperial Tàrraco a través de l’avinguda de Roma

«És una segona fase molt ambiciosa», remarca Puig. El conseller afegeix que «com mi llors siguin les connexions, més persones es podran moure pel

Al seu torn, l’alcalde de Tarra gona, Pau Ricomà, va destacar el procés participatiu consensuat amb la ciutadania abans de pre sentar al·legacions: «Tenim molt clar que per aconseguir que el projecte sigui un èxit, el terri tori l’ha de sentir seu». Ricomà també va expressar que «en clau metropolitana és imprescindible que el Camp de Tarragona dispo si d’una xarxa de transport pú blic que permeti moure’s sense dependre del vehicle privat».

Pel que fa a les esmenes al projecte, el mes de maig de 2021, l’Ajuntament de Tarragona va presentar nou al·legacions a l’es tudi informatiu i a l’estudi d’im pacte ambiental del tramvia. Les propostes van sorgir de tres tro bades virtuals per consensuar un posicionament de ciutat a la pro posta de la Generalitat. Els convi dats a participar en els tallers van ser experts en l’àmbit ferroviari, així com les entitats integrants al Consell de Mobilitat de l’Ajun tament: federacions de veïns, el Port de Tarragona, la CEPTA, hostalers, comerciants, ONCE, PIMEC i la Universitat Rovira i Virgili, a banda de tots els grups municipals del consistori.

Pel que fa al calendari d’obres, Puig considera que correspon a la Generalitat anunciar dates. A més, destaca que el tramvia serà un element més per al desenvo lupament de Ponent, el qual es complementarà amb la creació del barri entre la T-11, l’N-340 i el Francolí, nous carrils bici i zones verdes i l’ampliació de voreres. «L’urbanisme ha de cohesionar els llocs on viu la gent», afirma Puig.

RELACIÓ AMB EMPRESES MUNICIPALS

El Consell Plenari, en la sessió extraordinària que tingué lloc el dia 30 de setembre de 2022, va acordar aprovar inicialment l’Ordenança regula dora del servei de proveïment d’aigua potable del municipi de Tarragona. En conseqüència, i de conformitat amb l’article 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, se sotmet a informació pública de trenta dies mitjançant anuncis inserits al tauler d’edictes electrònic de l’Ajuntament de Tarragona, al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT), al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i en un mitjà de comunicació escrita diària, per tal que es puguin presentar al·legacions i reclamacions. L’esmentada ordenança pot consultar-se a la seu electrònica de l’Ajunta ment de Tarragona. L’enllaç és el següent: ht tps://seu.tarragona.cat/taulerAnuncisPublic/listPublicacions?cat. id=38&offset=0&max=10

En el cas que no es presentin al·legacions ni reclamacions, el text apro vat inicialment s’entendrà aprovat definitivament, i se’n publicarà el text íntegre al BOPT, a la seu electrònica de l’Ajuntament de Tarragona i al portal de transparència de l’Ajuntament. De l’anunci publicat al BOPT, se’n publicarà una referència en el DOGC.

Així mateix, aprovada definitivament l’Ordenança reguladora del servei de proveïment d’aigua potable del municipi de Tarragona, se’n trametrà una còpia a l’Administració general de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya, als efectes previstos a l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, regu ladora de les bases de règim local.

L’Ordenança reguladora del servei de proveïment d’aigua potable del mu nicipi de Tarragona entrarà en vigor una vegada transcorreguts quinze dies des d’aquesta comunicació, si les administracions esmentades no han fet cap requeriment, d’acord amb l’article 65.2 de la Llei de bases del règim local que es recull en la disposició final del text.

Aquest acte és de tràmit, no definitiu en via administrativa, i no és proce dent la interposició de cap mena de recurs en contra. No obstant això, podeu interposar qualsevol recurs que considereu procedent en defensa dels vostres drets i interessos legítims.

Tarragona, 4 d’octubre de 2022

El

ANUNCI NETEJA PÚBLICA

El Consell Plenari, en la sessió extraordinària que tingué lloc el dia 30 de setembre de 2022, va acordar aprovar inicialment l’Ordenança regulado ra del servei de recollida de residus municipals del municipi de Tarragona. En conseqüència, i de conformitat amb l’article 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, se sotmet a informació pública de trenta dies mitjançant anuncis inserits al tauler d’edictes electrònic de l’Ajuntament de Tarragona, al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT), al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i en un mitjà de comunicació escrita diària, per tal que es puguin presentar al·legacions i reclamacions. L’esmentada ordenança pot consultar-se a la seu electrònica de l’Ajunta ment de Tarragona. L’enllaç és el següent: https ://seu.tarragona.cat/taulerAnuncisPublic/listPublicacions?cat. id=38&offset=0&max=10

En el cas que no es presentin al·legacions ni reclamacions, el text apro vat inicialment s’entendrà aprovat definitivament, i se’n publicarà el text íntegre al BOPT, a la seu electrònica de l’Ajuntament de Tarragona i al portal de transparència de l’Ajuntament. De l’anunci publicat al BOPT, se’n publicarà una referència en el DOGC. Així mateix, aprovada definitivament l’Ordenança reguladora del servei de recollida de residus municipals del municipi de Tarragona, se’n trametrà

reguladora

recollida

residus municipals

vegada transcorreguts quinze dies des d’aquesta comunicació, si les administracions esmentades no han fet cap requeriment, d’acord amb l’article 65.2 de la Llei de bases del règim local, que es recull en la disposició final del text.

Tarragona entrarà

Aquest acte és de tràmit, no definitiu en via administrativa, i no és proce dent la interposició de cap mena de recurs en contra. No obstant això, podeu interposar qualsevol recurs que considereu procedent en defensa dels vostres drets i interessos legítims.

Tarragona, 4 d’octubre

2022

ANUNCI

El consistori i

Generalitat treballen en la segona fase, que també contempla diferents parades als barris de Ponent

CEDIDA

TARRAGONA

El consum de substàncies ha augmentat en l’últim lustre entre les noies joves

Són les conclusions d’un estudi elaborat als instituts i que ha comptat amb la participació dels alumnes de quart d’ESO i de primer de Batxillerat

Sergi Peralta Moreno

El consum de substàncies com l’alcohol i el cànnabis ha cres cut en els últims sis anys entre les adolescents tarragonines, segons detalla un estudi del doctor Ángel Belzunegui de la URV presentat ahir, basat en tres enquestes efectuades durant els cursos 2015-16, 2018-19 i 202021 als adolescents dels centres de la ciutat que cursen quart d’ESO i primer de Batxillerat. Encara que la tendència general, sense distinció de gèneres, va a la bai xa, Belzunegui ha observat que l’auge del consum entre les joves va en paral·lel a un increment del malestar emocional que s’ha tra duït, també, en l’ús d’ansiolítics.

Si bé un 13% dels nois en questats va reconèixer consumir habitualment aquest fàrmac, el percentatge s’enfila fins al 23% en el cas de les adolescents, deu punts percentuals per sobre de

TURISME

la xifra registrada l’any 2015. «La societat està bombardejant-nos sobre estereotips físics i men tals. Els nois i les noies són molt consumidors d’Instagram, de TikTok, i la sobreexposició de cossos, fins i tot tractats digital ment, no ajuden a fer que una persona d’aquestes edats estigui bé amb el seu físic», va detallar el catedràtic.

A banda del malestar emoci onal, Belzunegui va mencionar altres factors de risc com la idea ció suïcida, el fet d’haver patit un abús sexual o la «hipòtesi del mi llor amic». «No és tan important que el pare o la mare consumeixi perquè el noi sigui consumidor com que ho faci el seu amic. La probabilitat es multiplica per tres», va comentar el doctor.

L’enquesta del 2021 va intro duir un aspecte que abans no es tenia en compte: l’ús compulsiu d’Internet. El qüestionari plan

tejava escenaris com estar una hora sense connexió a la xarxa i els joves havien de puntuar, de l’1 al 5, com de nerviosos se sentiri en. L’estudi va concloure que un 38,4% dels adolescents fan un ús compulsiu d’Internet, una dada que contrasta notòriament amb el 22% obtingut de la mateixa anàlisi aplicada el 2018 al con junt de l’Estat espanyol.

Belzunegui va assenyalar que l’auge s’ha d’entendre en el seu context: «El 2018 no hi havia confinament ni pandèmia. La so ciabilitat era natural», va apun tar. Tanmateix, va afirmar que s’ha detectat una relació directa entre l’ús compulsiu d’Internet i el consum de tabac i cànnabis, unes xifres que van en la matei xa línia de les conclusions a les quals arriben els centres d’aten ció a les addiccions. Tal com va publicar Diari Més en l’edició del 24 d’agost, les atencions psicolò

La baixa autoestima i la «hipòtesi del millor amic» són factors de risc per al consum

giques als consumidors de ma rihuana s’han multiplicat en el darrer lustre, ja que el seu ús s’ha disparat amb la covid.

D’altra banda, el doctor de la URV va mencionar l’alta auto

La CUP alerta sobre la massificació creuerista d’aquest cap de setmana

S’espera que arribin al port set embarcacions amb 21.387 viatgers entre avui i dilluns

L’assemblea local de la CUP a Tarragona ha mostrat la seva preocupació per l’arribada de 21.387 creueristes a la ciutat aquest cap de setmana. Entre el 7 i el 10 d’octubre, s’espera que ancorin set vaixells al port, d’on desembarcaran milers de turis

tes. Els cupaires assenyalen que aquestes seran les jornades amb més concentració de navilieres i creueristes de tota la temporada «amb l’impacte ambiental nega tiu que això comporta i l’especu lació i massificació turística que es perpetua a la ciutat». L’agru pació anticapitalista explica que

d’aquestes set embarcacions, n’hi ha tres de l’empresa Costa, un de MSC i un altre de Viking, «tres de les navilieres més con taminants i amb menys mesu res de protecció ambiental». L’assemblea cupaire considera que el turisme de creuers és «un model caduc» i ho exemplifica

citant que municipis com Barce lona o Palma s’estan plantejant limitar aquests vaixells, mentre que a Tarragona «s’està apostant per augmentar la seva acollida». «Aquest turisme té molt poc im pacte econòmic a la ciutat, però, en canvi, és altament contami nant», conclou.

L’estudi va detectar que un 38,4% dels adolescents fan un ús compulsiu d’Internet

estima, l’acceptació del físic o la implicació parental com alguns dels factors de protecció davant del consum de substàncies.

Els resultats de les enquestes, la pròxima de les quals s’efectu

arà durant el curs 2022-23, aju daran a la conselleria de Salut Pública a adaptar les seves línies d’actuació. «La prevenció va més enllà de la informació. No s’ha de començar a l’adolescència, sinó que ha d’incloure un ventall d’accions i programes que van des del cicle inicial de Primària fins al Batxillerat», va concloure Marisa Cerrillo, cap del Servei de Prevenció d’Addiccions.

Belzunegui va presentar ahir els resultats de l’estudi amb la regidora Cinta Pastó i Marisa Cerrillo.

Redacció

GERARD MARTÍ

Uns creueristes desembarcant a Tarragona el passat juliol.

El nou equipament del Barnahus obrirà a finals d’any al Complex Educatiu

El servei, pioner a Catalunya, ha atès 482 casos des de l’any 2020, dels quals el 78% ja estan judicialitzats

ACN

El nou equipament del Barnahus de Tarragona, destinat a l’atenció de menors víctimes d’abusos se xuals, es posarà en marxa a finals d’any. El servei, pioner a Catalu nya, es traslladarà de les instal lacions provisionals actuals a un espai més ampli, integrat al Complex Educatiu de Tarragona. Segons el secretari d’Infància, Adolescència i Joventut, Alexis Serra, la guerra a Ucraïna i la crisi de subministraments han endar rerit lleugerament les obres, i al hora, les han encarit entre un 20 i un 30% del pressupost previst.

Des de la posada en funcio nament del servei el 2020, s’han atès 482 casos de menors i ado lescents que han patit violència sexual. D’aquests, el 78% de casos ja estan judicialitzats i el 82,5% de les víctimes són noies.

Tarragona ha estat el punt de partida del servei Barnahus

casa dels nens, en islandès–, una unitat integrada d’atenció a infants que han patit abusos se xuals o se sospita que puguin ser víctimes de violència sexual. De forma provisional, des del 2020 s’atenen als menors en un equi pament que és «petit» i en molts casos, amb sales que compartei xen usos.

El nou centre tindrà un aspec te «amigable» i «acollidor» com el d’una llar, amb la voluntat de crear un espai segur per als in fants. És per això que les sales estaran insonoritzades per man tenir la privacitat dels infants i adolescents. Cada sala estarà de corada amb elements adients per als usuaris en funció de la seva edat i necessitats. També hi hau rà espais adequats per fer les en trevistes forenses i d’exploració. La sostenibilitat és present en la construcció, que inclou un siste ma bioclimàtic, plaques solars i

aprofitament d’aigües residuals.

Al Barnahus de Tarragona hi treballa un equip format per vuit persones: un coordinador, un administratiu i tres parelles for mades per treballadors socials i psicòlegs. Segons el secretari d’Infància, Adolescència i Joven tut, Alexis Serra, la previsió és mantenir la plantilla i en un futur no descarten ampliar-la. De fet, des del Departament treballen per estendre el model d’atenció integral a les víctimes de violèn cia sexual arreu del país.

Víctimes i noies

Segons dades del Departament de Drets Socials de la Generalitat, els adolescents entre els tretze i els divuit anys són els més nom brosos en aquest servei, amb prop d’un 63% de casos. Ara per ara, vuit de cada deu casos estan judicialitzats. Des del mes de juliol d’enguany, s’han registrat

La Muntanyeta s’adhereix a la campanya #JoDecideixo

Demana que es respectin els desitjos de la gent amb paràlisi cerebral

Redacció

La Fundació La Muntanye ta s’ha adherit a la campanya #JoDecideixo, impulsada per la Confederación Española de Asociaciones de Atención a las Personas con Parálisis Cerebral, en el marc del Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral, celebrat ahir. Per aquest motiu, es va dur a

terme una lectura del manifest unitari en el qual es va dema nar que es respectin els desitjos i preferències de les persones amb paràlisi cerebral i grans ne cessitats de suport, per tal que puguin prendre les seves pròpies decisions i tenir una participació activa i una vida independent. Això és possible sempre que

comptin amb els suports neces saris que cobreixin de manera adequada i suficient les necessi tats individuals de cada persona. Per commemorar el dia, perso nes usuàries de La Muntanyeta i membres del seu Patronat es van trobar a les instal·lacions de l’entitat per llegir el manifest i escenificar la reivindicació.

CINEMA

Una delegació del Consell d’Europa

Les noves instal·lacions, integrades al Complex Educatiu, tindran l’aspecte d’una llar

una trentena de nous casos que s’han atès des d’aquesta unitat que es basa en el model nòrdic d’atenció al menor. La voluntat del Govern és estendre el model d’èxit de Tarragona a la resta del

Barnahus, que significa ‘casa dels nens’ en islandès, ha atès un 82,5% de víctimes noies

país, amb una Barnahus a cada vegueria, fins arribar a les tretze instal·lacions. Ara bé, aquest cas també pot servir d’exemple a altres punts de l’estat espanyol, tal com ha remarcat la directora

general dels Drets de la Infància i l’Adolescència del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2020, Lucía Losoviz, en el marc d’una visita a Tarragona ahir al matí. A la vegada, també es va afegir una delegació del Consell d’Europa, que està elaborant un estudi per veure com implementar aquest model d’atenció integral en els pròxims dos anys i alhora, analit zar els canvis legislatius.

S’estrena la pel·lícula ‘Los renglones torcidos de Dios’

Los renglones torcidos de Dios arriba avui als cinemes. Un dels escenaris de la pel·lícula, basada en el llibre del perio dista i escriptor Torcuato Luca de Tena, és l’antiga Tabacalera de Tarragona. El llargmetratge, dirigit per Oriol Paulo i prota gonitzat per Bárbara Lennie i Eduard Fernández, permet re conèixer la façana principal de l’edifici tant al passeig de la In dependència com al passeig de l’avinguda de Vidal i Barraquer.

En la pel·lícula, la Tabacalera esdevé un sanatori mental dels anys setanta, la qual cosa va comportar decorar alguns dels seus espais per adaptar l’inte rior a l’obra. La gravació de Los renglones torcidos de Dios, que també té escenes rodades a Bar celona, va començar a la prima vera de 2021 i tracta la història d’una investigadora privada que ingressa a un hospital psi quiàtric simulant una paranoia per aconseguir proves d’un cas.

OCUPACIÓ

L’EMT obre un procés per a la creació d’una borsa d’agents

L’Empresa Municipal de Trans ports de Tarragona (EMT) va obrir ahir un nou procés per a la creació d’una borsa d’aspi rants per a la contractació la boral, indefinida i temporal, de places d’agents d’aparcament i d’agents de zona regulada per a la unitat de negoci d’aparca ments de l’EMT. Les bases es troben exposades íntegrament, des d’ahir, a la seu electrònica de l’empresa (www.emtane mambtu.cat) i a la pàgina web

de l’Ajuntament de Tarrago na. El termini de presentació d’instàncies s’obre l’endemà de la publicació de l’anunci de la convocatòria al BOPT i fina litzarà transcorreguts deu dies hàbils comptats a partir de l’en demà de la publicació. Tota la informació sobre la convocatò ria per a la creació de la borsa es trobarà a l’apartat de processos de selecció de la web de l’EMT (emtanemambtu.cat/emt/pro cessos-de-seleccio/).

La Muntanyeta va celebrar ahir un acte reivindicatiu pel Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral.

Fundació PIMEC ajuda 36 empresaris de Tarragona a reprendre l’activitat

Roger Freixa

El programa Emppersona de Fundació PIMEC ha atès des dels seus inicis, a l’any 2009, 36 autònoms de la província amb dificultats per tal d’ajudar-los a reprendre la seva activitat em presarial, sigui a través del re flotament del seu negoci o ofe rint recursos per poder trobar o obrir-ne un altre. D’aquestes 36, que suposen un 3% del total a Catalunya, nou corresponen a la ciutat de Tarragona. «Oferim eines per obtenir una segona oportunitat», explica la tècnica de l’àrea de suport personal a l’empresariat, Júlia Gómez.

Fundació PIMEC té en compte les particularitats de cada em presari i intenta oferir l’ajuda corresponent. «L’objectiu prin cipal sempre és el reflotament de l’empresa, però de vegades les circumstàncies no li permeten i, per no agreujar el problema, ajudem a tancar d’una manera ordenada», comenta Gómez. El programa Emppersona no apor ta capital econòmic de manera directa en cap cas, sinó que la seva tasca consisteix a oferir acompanyament jurídic i psico lògic a l’empresari.

El primer pas del procés d’Emppersona consisteix en la diagnosi de la situació del nego ci i la seva viabilitat econòmica. Després, a banda del pla d’acció, el programa també ofereix su port emocional perquè l’afectat superi la situació, el qual compta amb un mentor i un equip tècnic expert en gestió empresarial per abordar qüestions més concre tes per detectar i solucionar el problema. A més, rep formació específica en àmbits que poden ajudar-lo laboralment. A partir d’aquí, Fundació PIMEC orienta i assessora l’autònom per millorar els aspectes necessaris, com po drien ser el màrqueting o la part

Emppersona ofereix assessorament jurídic i tècnic i acompanyament psicològic

Avui dia, les empreses que més requereixen el programa són del sector hostaler i turístic

comercial o per trobar finança ment.

Si el reflotament no és pos sible, Emppersona acompanya jurídicament els empresaris per què un possible endeutament no els limiti a l’hora de reprendre l’activitat professional. «Els deu tes dificulten l’obertura d’un nou negoci a persones que, d’aques ta manera, crearien ocupació», afirma la directora de Fundació PIMEC, Rosa Maria Juny. Precisa ment, la creació d’una nova em

presa, a banda del reflotament, és un altre dels objectius finals del programa per a empresaris. El tercer seria aconseguir que l’afectat trobés un treball assa lariat.

Des de Fundació PIMEC in formen que ara, arran de la crisi provocada per la pandèmia, i també per la guerra d’Ucraïna, els sectors que requereixen més ajuda són els de l’hostaleria, el turisme i el transport. «En el seu moment, arran de la crisi de 2008, ens vam trobar molts dentistes i negocis derivats de la construcció», exposa Juny.

Ajuda a un distribuïdor de cine Una de les persones que ha rebut ajuda de Fundació PIMEC a tra vés del programa Emppersona és Toni Badimon, actual director del cinema Rambla de l’Art de Cambrils. «Tenia un negoci de

distribució de cine a Barcelona, però vam haver de tancar per la crisi. Un temps després va apa rèixer el programa i m’hi vaig apuntar», expressa Badimon, qui va aprendre noves tècniques de gestió empresarial i noves competències que el van ajudar a afrontar el seu futur professi onal. El 2013 va arribar l’oportu nitat.

«L’Ajuntament de Cambrils no tenia gaire interès en la gestió del cinema municipal, perquè generava dèficit», relata Badi mon, qui, en veure les potenciali tats de l’espai, va utilitzar els co neixements apresos a través del programa de Fundació PIMEC per guanyar el concurs públic i fer-se’n càrrec, modernitzar-lo i digitalitzar-lo. D’aquesta mane ra, el Rambla de l’Art va fer un «canvi en el model de negoci», segons apunta Badimon.

QUÍMICA

Covestro redueix el 2021 un 8% les emissions específiques de CO2

Redacció El grup químic Covestro va re duir de mitjana, durant 2021, un 8% les emissions específi ques de CO2 a Tarragona res pecte al 2020. Alhora, pel que fa al consum d’aigua, la disminu ció va ser del 10%. L’any 2021, la companyia va invertir en sostenibilitat més de 800.000 euros al centre de Tarragona, on les principals millores es van centrar en la planta d’MDI i en l’àmbit d’energia, infraestruc tures i medi ambient.

Covestro assegura que, a tra vés de diferents actuacions com les esmentades, vol aconseguir la neutralitat climàtica i les zero emissions netes el 2035 amb relació a la seva producció i les fonts d’energia externa. Durant l’any passat, l’empresa va inver tir un total d’1.260.169 euros en projectes de millora de sos tenibilitat i eficiència als seus quatre centres ubicats a l’Estat espanyol. Les iniciatives s’han focalitzat en la millora contínua dels processos de producció,

LABORAL

l’estalvi de recursos i l’aposta per fonts d’energia alternati ves, amb la finalitat de reduir el consum energètic o d’aigua, així com les emissions de CO2. Pel que fa al consum d’aigua a Tarragona, Covestro va imple mentar millores d’eficiència a les torres de refrigeració de la planta d’MDI, la qual cosa va comportar un estalvi d’uns 10.500 metres cúbics a l’any, equivalent al consum de 218 persones. Alhora, es va modifi car el sistema de canalització de la bassa que recull aigua de plu ja per tal de doblar la quantitat d’aigua pluvial que es reaprofita internament, fins a assolir els 70.000 metres cúbics. D’al tra banda, respecte al consum energètic, Tarragona compta amb StructESE, un sistema de gestió que permet detectar ineficiències entre el consum dels processos productius i el potencial òptim, la qual cosa es tradueix en estalvi permanent. La planta obté un estalvi de mitjana de 3.200 MWh a l’any.

El sector del metall farà vaga els pròxims dies 24 i 25

Un cop fetes les respectives as semblees de delegats i delega des del sector del metall de la província de Tarragona, davant la situació d’estancament de les negociacions del conveni provincial, CCOO d’Indústria i UGT-FICA de Catalunya han decidit convocar vaga al sector del metall de la província de Tarragona els dies 24 i 25 d’oc tubre. Segons aquests sindicats, «l’estratègia de la patronal ens aboca al conflicte al sector. A

més de fer una proposta salarial inassumible, molt per sota del que puja el cost de la vida i que no garanteix el poder adquisitiu de les persones que treballen en aquest sector, planteja una reta llada de drets». UGT i CCOO ad verteixen la patronal APEMTA que no permetran «que trepitgi els drets dels treballadors del sector. Per això, fan una crida a la vaga per exigir un conveni amb unes condicions laborals i salarials dignes. Redacció

Isabel Paula parlarà sobre l’ansietat en l’autisme a la URV

Aspercamp organitza el prò xim divendres 14 d’octubre, a les 18 hores, a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, una conferència a càrrec de la doctora Isabel Paula, pro fessora de Trastorns del Neu rodesenvolupament i direc tora del postgrau d’Autisme a la Universitat de Barcelona. Paula parlarà sobre l’ansietat en l’autisme, en el marc de les activitats del Mes de la Salut Mental a Tarragona.

El programa Emppersona ofereix eines per reflotar el negoci, obrir-ne un nou o trobar feina

CEDIDA

El director del cinema Rambla de l’Art de Cambrils va rebre l’ajuda de la Fundació PIMEC.

Sònia, la sensesostre que s’ha convertit en revisora oficiosa a Battestini

Fa quatre mesos que es dedica a ajudar els usuaris del pàrquing de l’estació d’autobusos a treure els tiquets i a renovar les estades

Sergi Peralta Moreno

«No ho poden fer més fàcil, això?

Has d’estudiar per treure el ti quet, déu-n’hi-do. Moltíssimes gràcies, Sònia». Aquesta és una de les conversacions que més s’ha repetit al pàrquing de l’esta ció d’autobusos durant els últims quatre mesos. Sònia sempre està atenta per donar un cop de mà a qui necessiti utilitzar el parqu ímetre, renova les estades dels cotxes i vigila que ningú es deixi la finestra abaixada per evitar robatoris. «Tothom es pensa que estic treballant aquí», explica. La veritat, però, és que no és reviso ra de l’EMT, sinó una sensesostre de 38 anys que es va establir a la zona d’aparcament quan la van desallotjar del domicili on residia a Sant Salvador.

Al cap de poc temps, acon seguiria feina en un restaurant, però el fet d’haver de dormir al carrer li va passar factura. Una

setmana després, una pneumò nia la va incapacitar per conti nuar treballant. «Sense casa, no tinc feina. Sense feina, no tinc casa», lamenta.

Sònia s’ha convertit en una integrant més de l’ecosistema social de l’estació d’autobusos. Els agents dels cossos de segure tat ja no la interroguen, sinó que

«Jo no demano res ni molesto a ningú. Soc així. Em surt de dintre. Un ‘gràcies’ em satisfà»

la saluden amb un somriure. Un entrepà, una ampolla d’aigua, una llauna de refresc o un pe tit donatiu són tot el salari que percep per la seva feina oficiosa. «Jo no demano res ni molesto a ningú. Jo soc així. Em surt de dintre. A mi, un ‘gràcies’ ja em

satisfà. No tot es fa pels calés. En faig, és veritat, perquè a vegades em deixen el canvi, però no ho és tot», detalla Sònia. «La gent em coneix. Estan tranquils amb mi, jo no robo. Soc pobra, però hon rada», afegeix.

En aquesta situació, a Sònia li agradaria que la contractessin com a revisora del pàrquing i ni tan sols demana un sou. «L’Ajun tament té pisos econòmics. Que me’n posin un i jo retiro la cai xeta dels diners. Vull treballar a canvi d’un pis i de menjar, no de mano res més», assenyala.

Uns mesos dolents

La vida de Sònia va canviar per a sempre fa quatre anys: la pèrdua de la feina, un divorci i la mort d’un fill de només vuit mesos la van sumir en una profunda depressió per la qual va requerir ingrés hospitalari.

En sortir, va conèixer la seva

Els usuaris estan contents per l’ajuda que els proporciona.

actual parella i, junts, van ocupar un pis a Tarragona, moguts per la necessitat de disposar d’un sos tre sota el qual dormir.

En aquests moments, Sònia té previst regularitzar la seva situa

Una exposició gràfica permet conèixer el folklore del Roser fins al 16 d’octubre

ció a la ciutat i continuar buscant solucions. «Espero que m’arribi un regal del cel diví i que trigui poc, ja. Tinc mans i peus per tre ballar. Hauran estat uns mesos dolents, ves per on», conclou.

L’Ateneu acollirà tres actes del curs 2022-23 de la Causa Cooppel per la Pau

L’Ateneu de Tarragona serà la seu dels tres actes més im portants programats en el calendari del curs 2022-23 de l’entitat Causa Internacional Cooppel per la Pau. El dijous 24 de novembre, a les 19 hores, se celebrarà una taula rodona per tractar temes d’interès veïnal. Ja s’ha confirmat la presència de María José Loos, presiden ta de l’Associació Catalana en Defensa de Vídues, Vidus, Orfes i Pensionistes, i de Jo sep Maria Ferran, secretari de comunicació de la federació Segle XXI i president de l’as sociació de veïns de Verge del Carme. El 15 de desembre, a les 19 hores, tindrà lloc la XI Dia da Anual Local Tarragonina Cooppel, on es debatrà sobre conceptes de pedagogia, drets humans, participació ciutada na, associacionisme i identitat. Addicionalment, s’establirà el full de ruta per tal de complir els objectius de desenvolupa ment sostenible marcats per les Nacions Unides de cara al 2030. Finalment, l’institut An toni de Martí i Franquès acolli rà l’acte de cloenda del curs a finals d’abril, en una data en cara per detallar. Redacció

Redacció

L’exposició gràfica El folklore del Roser, inaugurada aquest dime cres, vol donar a conèixer els de talls i les curiositats de tres arts escèniques com són la música, el cant i el ball; tres disciplines agrupades sota el paraigua del so del pandero. Aquest instrument

de percussió, que du pintada la imatge de la Mare de Déu i que era tradicional a les antigues fes tes dels pobles, va estar a punt de perdre’s per complet, però la seva pràctica s’ha anat recupe rant de la mà de grups musicals de folk i de cançó improvisada. L’exposició es podrà visitar cada

dia fins al 16 d’octubre a l’Espai Turisme del carrer Major i vol mostrar esdeveniments i ele ments que han tingut o tenen relació amb la festa i devoció a la Mare de Déu del Roser, en el marc de les festes del Roser, que enguany commemoren el qua rantè aniversari de la seva re

cuperació. Diumenge serà el dia gran de les celebracions. Les ma tinades i la cercavila ocuparan la Part Alta al matí fins que la missa i la posterior solemne Processó reuneixin a tots els fidels. En ho nor a la Mare de Déu del Roser, es recorrerà un trajecte pel barri sortint des de la Catedral.

Les Flors d’Honor es repartiran aquesta tarda al Camp de Mart

Aquesta tarda se celebrarà l’entrega de les Flors d’Honor de les Viles Florides 2022. L’acte, que serà a l’auditori del Camp de Mart, comptarà amb la presència de l’alcalde, Pau Ricomà; la consellera d’Ac ció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i Mercè Martínez, presidenta de la Confederació d’Horticultu ra Ornamental de Catalunya, a més de representants dels mu nicipis participants. Redacció

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Aquesta noieta tan guapa és la Carlota i avui fa 15 anys!!! Moltíssimes felicitats de part dels teus pares, el teu germà Pol, avis, tiets, i dels teus cosins Oriol, Nil, Albert i Aleix!! T’esti mem moltíssim guapíssima!!!

¡Felicidades por tu 11º cum pleaños Ángela! De parte de tus papás y tu hermanito. Que pases un día genial y lleno de sorpresas. Te queremos.

Aquest nen tan xulo en fa 7! Edgar, ets molt gran! T’esti mem, puturrunet. Judith, el papa i la mama.

L’avi Andreu en fa... 107!!! La teva filla, netes, besnéta i resta de família et desitgem moltes felicitats. Compartir la vida amb tu és un autèntic regal.

Avui aquest bitxet fa dos anyets!! Felicitats Derek. T’es timem el abu i la iaia.

L’exposició es pot visitar a l’Espai Turisme del carrer Major.

de les festes del Roser

Dol Estel commemora el Dia Internacional per a la Visibilització de la Mort Gestacional

El col·lectiu Dol d’Estels i Ma dres en Comun, format per famílies que han patit la mort d’un fill durant la gestació o prop del part, commemorarà el Dia Internacional per a la visibilització de la Mort Ges tacional i Perinatal a través de diferents actes a Reus. és un programa obert, no només a persones que hagin viscut una experiència similar, sinó a tothom, amb la finalitat de fer visible un tabú en la societat. El dijous, a les 18 h., al centre cívic Migjorn, tindrà lloc la projecció del documental Del dol a l’amor, on hi haurà els autors i famílies protagonistes per, posteriorment, fer una taula rodona. L’acte central de la diada del record, que serà el dissabte 15 d’octubre, serà una enlairada de globus. L’esdeve niment arrencarà a les 12 h. als jardins del Mas Miarnau per què les famílies puguin recor dar als fills que no tenen amb ells. Es llegirà un breu mani fest i, a continuació, s’enlaira ran els globus. A la tarda tindrà lloc un taller creatiu d’aquarel les amb Sara Puig Alier on es podran crear records a partir d’ecografies. Redacció

Tot a punt per al Reus Ocult que descobrirà 13 espais patrimonials aquest cap de setmana

L’Associació Espais Ocults ja ho té tot a punt per a la ce lebració de la vuitena edició del Reus Ocult, l’activitat que durant tot el cap de setmana permetrà obrir un total de 13 espais patrimonials de la ciu tat. Un centenar de voluntaris ajudaran a fer possible de nou aquesta activitat que, després de dues edicions adaptades a l’excepcionalitat de la pan dèmia, torna al seu format habitual. Així doncs, les per sones interessades a participar en aquesta activitat, només caldrà que vagin a l’espai que volen conèixer i, quan s’arribi als quinze visitants, s’iniciarà la visita. La d’enguany és una edició ambiciosa en què s’ha apostat per l’obertura de tret ze espais, nou dels quals són totalment nous, mentre que quatre ja s’han mostrat en al tres edicions. Tots els espais tenen com a denominador comú la dificultat de conèi xer-los, a no ser que es sigui usuari dels serveis que oferei xen. Altres, pel seu caràcter privat, s’obren a la ciutadania gràcies a la generositat dels seus propietaris que han con fiat en l’associació. Redacció

Les noves illes de contenidors mòbils permeten eliminar els soterrats

Anna González

L’Ajuntament posarà en marxa, a partir del pròxim dilluns, un nou sistema de recollida selec tiva amb illes emergents, uns semiremolcs que es col·locaran, a determinades hores del dia, en els punts on actualment hi ha contenidors soterrats. En la primera fase del canvi, aquests punts seran la plaça del Teatre, la plaça Evarist Fàbregas i Pàmies i la placeta dels Argents, amb la intenció d’ampliar-ho a fins a 7 punts més de la ciutat. Els nous contenidors estan pensats per un ús domèstic i, per tant, un vehi cle elèctric els ubicarà en aquests punts des de les 19 h. fins les 23 h. Fora d’aquest horari es trau ran. Mentrestant, els comerços continuaran amb el sistema de porta a porta.

Les illes emergents són uns se miremolcs que es deixen a terra mitjançant un mecanisme elec tro-hidràulic que s’acciona des del mateix vehicle elèctric que el transporta i el recull. Les illes són completes, ja que compten amb les fraccions d’orgànica, en vasos, paper i cartó, vidre, resta, olis vegetals i tèxtil. Les boques d’entrada de residus estan situ ades a ambdós costats. La capa citat de cada illa emergent és de dos contenidors de 360 litres i quatre contenidors de 800 litres.

En total, tenen una capacitat de 3.920 litres. Segons el regidor de

GASTRONOMIA

Dilluns es posa en marxa el nou sistema a la plaça Evarist Fàbregas, la del Teatre i la dels Argents

Medi Ambient i Recursos Hu mans, Daniel Rubio, «la capacitat setmanal d’aquest sistema és de més de 27.000 litres».

A banda, la col·locació i posa

El Ganxet Pintxo Tardor 2022 escalfa motors amb la sessió fotogràfica

Les imatges seran el reclam per al públic

Anna González

Més de 40 restaurants de la ciutat van participar ahir en la revisió de les tapes de la Gan xet Pintxo Tardor 2022 i en la sessió fotogràfica dels plats al Mercat Central. La ruta se cele brarà del 3 al 12 de novembre.

Un any més, Eva Hausmann, xef i estilista gastronòmica, va ser la responsable d’ajudar als establi ments a preparar els seus plats per a les imatges, perquè siguin més apetitoses. Les fotografies que es van dur a terme ahir són les que serviran al públic per escollir els establiments on van.

Per aquesta raó, Hausmann ex plica que «la vista és el primer

sentit que intervé a l’hora de menjar, així que els ajudem a fer que les elaboracions tinguin una millor pinta».

L’edició d’enguany no comp tarà amb un tríptic amb les imat ges i el mapa dels restaurats, sinó que tot es podrà trobar per internet. La conceptualització d’aquesta 20a edició és la gastro nomia sostenible, per la qual els establiments treballaran amb producte local i de proximitat, per a fer costat als productors. En la revisió també hi van ser presents Jaume Batista, coor dinador de la Ganxet Pintxo, i Carles Prats, regidor d’Empresa i Ocupació. Batista assegura que,

Les illes de contenidors compten amb totes les fraccions i tenen una capacitat de 3.920 litres

da en marxa d’aquests tres pri mers punts de recollida, també anirà acompanyada d’una cam panya informativa per als veïns de la zona. Es repartiran cartells

informatius i un equip d’educa dors ambientals estarà duent a terme visites a domicilis fins al pròxim dimarts. A més, a partir de dilluns, els informadors esta ran a les illes en l’horari de reco llida per a resoldre dubtes.

Les illes emergents és un pro jecte que ja es va incloure dins del contracte de brossa actual i, per tant, no generarà cap sobre

cost, a part del que puguin supo sar les «petites obres» per tapar els forats on ara hi ha els con tenidors soterrats. Actualment, s’estan demanant pressupostos per fer-ho aviat.

El consistori té l’objectiu d’eli minar tots els contenidors so terrats del centre de la ciutat per les múltiples queixes dels veïns, ja que sovint ocasionen males olors, brutícia i la presència d’in sectes, com peroles. Per substi tuir-ho s’ha basat en la idea que s’utilitza a Palma de Mallorca, on funciona correctament perquè, segons Carles Pellicer, alcalde de Reus, «contribueix a la reducció de pudors, millora l’estètica i la neteja dels carrers i elimina la contaminació acústica per la re collida».

L’alcalde considera que a Reus hi ha un problema de civisme: «A totes les ciutats grans hi ha una problemàtica educacional, s’ha de recordar a la ciutadania que hem de tenir cura de l’espai. Des de l’Ajuntament invertim molts diners i necessitem que es col labori amb l’ordre de la ciutat». A més, Pellicer considera que les noves illes emergents poden ajudar a combatre els «proble mes de mobilitat i de gestió dels contenidors que viu Reus. La situació actual crea molèsties i proposem aquesta solució, que acabarà amb la pudor i ordenarà el nucli».

després dels 11 anys que fa que se celebra l’esdeveniment gas tronòmic, «té una salut de ferro, i un exemple és que enguany hi ha 40 establiments partici pants, més que en l’edició de la primavera, amb un 20% d’esta

bliments nous». «Desitgem que la Ganxet Pintxo continuï fun cionant amb aquest èxit», de clarava Batista. Prats, per la seva part, va felicitar la Cambra de Comerç per la seva iniciativa ara fa 11 anys. «Reus és una ciutat on

aquests projectes són reeixits. Hem sigut capaços de tirar l’es deveniment endavant. Esperem que tingui continuïtat», assegu rava. L’acció, per Reus Promoció, impulsa la marca de ciutat i aju da al sector de la restauració.

El centre de la ciutat comptarà amb illes de sis contenidors durant el vespre per evitar males olors i brutícia

GERARD MARTÍ

Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient, i Carles Pellicer, alcalde, amb els nous contenidors.

GERARD MARTÍ

Batista, Prats i Eva Hausmann amb xefs de restaurants participants, durant la revisió al mercat.

La CUP vol aturar el pàrquing de la Hispània per contaminació al subsol

L’informe ambiental mostra que el terra té components perillosos pel veïnat, però el Govern assegura que estan seguint els passos normatius

Anna González

El grup municipal de la CUP a Reus considera que el projecte de l’aparcament soterrat a l’an tiga Hispània s’hauria d’aturar, ja que les dades de l’informe ambiental, sol·licitat pel mateix Ajuntament, mostren que el ter ra on s’hauria d’aixecar compta amb components que podrien ser molt contaminants per a la salut del veïnat. La CUP creu que el Govern no ha actuat correcta ment davant d’aquestes dades, sinó que ha tirat endavant el projecte. Als anticapitalistes no només els preocupa la contami nació que podria suposar l’aixe cament del sòl per a construir el pàrquing, sinó que també consi deren que és del tot innecessari, ja que «fins i tot quan els pàr quings actuals estan al màxim d’ocupació, hi ha 1.000 places buides. No calen més places», va dir ahir Edgar Fernández, re

gidor del grup. Per la seva part, fonts municipals asseguren que el Govern està seguint els pas sos normatius i que els materials contaminants es troben en una àrea molt localitzada.

Aquesta contaminació hauria estat causada per l’empresa de l’antiga Hispània, ja que hi havia cotxeres d’autobusos on s’hauri en fet canvis d’oli que s’han anat filtrant al subsol, concretament a tres metres sota terra. A més, hi ha una mina d’aigua que, segons els experts, estaria expandint els components químics. Mònica Pàmies, regidora de la CUP, va assegurar que «el projecte conté un alt risc per a la salut del veï nat. Hi ha informes ambientals desfavorables a l’execució del projecte».

Segons els anticapitalistes, les indicacions dels experts confir men que caldria aturar l’obra i activar un protocol de cinc pas

El Festival de Moviment i Teatre Gestual COS prepara la 24a edició

Hi haurà un total de 12 espectacles

El Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual COS serà aquest any 2022 del 21 al 23 d’octubre, en la 24a edició d’un certamen interromput només el 2020 per la pandèmia. En aquesta edició, portarà a Reus set espectacles de dansa, quatre de gest i un que serà itinerant.

Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística, explica que «tornem a un COS sense limitacions i que volem que passi també al carrer, amb una programació atractiva i amb propostes per a totes les edats». El regidor remarca la col·laboració entre Reus Cultu ra i la Coordinadora d’Escoles de Dansa Autoritzades de Reus, «col·laboració necessària atès el pes d’aquestes escoles a la nos tra ciutat. Sempre hi ha hagut una especial implicació, però ja l’any passat vam iniciar una col laboració que persegueix una major professionalització de la intervenció». A la plaça del Mercadal, durant els tres dies,

s’hi trobarà dansa, amb l’espec tacle inaugural de divendres; el dissabte, amb la companyia Expans’art i l’espectacle Un viatge a París, i el diumenge el duet Clementine Telesford & Lisard Trans, amb l’espectacle Sctoma. La Palma serà un es pai nou per a aquest Festival. El dissabte també acollirà el COS amb espectacle per a petits, Carrers de Vidre, de la compa nyia La Mujer del Carnicero, i diumenge Le voyage, de la Cia. JAM. Apostant pel talent local, dissabte a la plaça de la Pata cada, la companyia Fil de Guà presentarà a Les Vespes, d’Aris tòfanes, una història en defensa dels drets i llibertats col·lectius i el sistema judicial del moment.

La cloenda del COS anirà a càr rec de la Coordinadora d’Esco les de Dansa Autoritzades de Reus. Tots els espectacles són gratuïts excepte la gala de dan sa del Teatre Fortuny, que val 12 euros i que correspon al 10è Premi Internacional de Dansa Roseta Mauri.

sos: comunicar-ho a la Genera litat, fer un estudi per delimitar l’abast del punt negre, fer un projecte de descontaminació, executar-lo i fer un estudi pos terior que verifiqui la desconta minació. Davant de «la inacció del Govern», els cupaires van assegurar que si no s’actua, ho denunciaran a la Generalitat.

Tant Pàmies com Fernández es plantegen si hi ha prevaricació per part del Govern en cas que fossin coneixedors de la situació i no prenguessin mesures al res pecte. «Nosaltres ho hem senya lat en comissions informatives, però som l’únic grup municipal que ha votat en contra», va afir mar Pàmies. També van advertir que el procés per retirar el sòl contaminat amb seguretat pot arribar a ser molt costós, ja que l’hauria de fer una empresa es pecialitzada. Pàmies i Fernández van recordar que si aquest sobre

MÚSICA

Mònica Pàmies i Edgar Fernández en la roda de premsa d’ahir.

cost supera el 50% del pressu post inicial de 12 milions d’euros, la normativa dicta que s’ha de descartar el projecte.

Per altre costat, fonts del Go vern apunten que s’estan seguint «escrupolosament els passos normatius per a la futura gestió dels residus vinculats al projecte de construcció de l’aparcament». A més, «la documentació inclo sa en el projecte de construcció deixa clar que, abans de l’obra,

L’Accents 2022 arrenca amb els concerts d’Algo i el reusenc Fito Luri

Aquest cap de setmana hi ha quatre actuacions

Redacció

Aquest cap de setmana arrenca l’edició 2022 del Festival Ac cents amb les quatre primeres actuacions programades del total de 26 que es podran veure fins al 17 de desembre. Avui al vespre, al Jardí de la Casa Rull,

GASTRONOMIA

arriba per primer cop a la ciutat el duet valencià Algo i dissabte, a les 20.30 h al Teatre Fortuny, hi haurà la presentació del nou disc de Fito Luri, Salvar l’ànima, amb un concert copresentant amb l’Associació de Concerts de Reus. També aquest dissabte,

Reus Promoció participa al primer Congrés

Internacional del Vermut

Es va dur a terme ahir a Barcelona

Redacció

La regidoria de Promoció de Ciutat va participar ahir al pri mer Congrés Internacional del Vermut, mitjançant l’Agència Reus Promoció. El Congrés, or ganitzat per l’Institut del Ver mut de Barcelona es va celebrar

al Soho Hotel de Barcelona.

El Congrés té l’objectiu de ser el primer acte de referència de caràcter acadèmic, professional i divulgatiu al sector dels ver muts, amb el propòsit de fer una posada en comú dels progres sos, les investigacions i darreres

caldrà elaborar una anàlisi quan titativa de risc», que haurà de realitzar l’empresa contractista. Així, el projecte d’execució in clou una partida pressupostària per al transport i la disposició d’un abocador, així com per la gestió dels residus. Segons les fonts, quan es contracti l’obra, l’empresa també haurà de fer l’anàlisi quantitativa del risc prè via a l’inici de les obres i la poste rior gestió dels residus.

El Bravium Teatre acollirà demà l’última funció de ‘La intervenció’

El Bravium Teatre acolli rà demà, a les 21 h., l’última funció de l’obra teatral La Intervenció, d’Albert Casano vas Llort. Aida Pitarch, David Medina, Ernes Feliu i Soraya Àvila actuaran en la primera obra de la companyia teatral CNL Cine. La trama de l’espec tacle té l’objectiu de posar en evidència «un dels mals que més afecta la societat, la hi pocresia». En clau d’humor, la comèdia congrega molts em bolics per retratar els diferents tipus i graus de falsedats i ego ismes camuflats. Així, l’obra és una comèdia satírica d’un sol acte que, a través de la paròdia, el sarcasme i la hipèrbole, rela ta les hipocresies de les perso nes que volen alliçonar i jutjar als altres. Segons la sinopsi, la història de l’obra tracta d’un grup d’amics i familiars del Sereno, que es reuneixen al menjador de casa seva amb la intenció de practicar-li una intervenció. Quan estan es perant que el Sereno arribi a casa, no tardaran a sortir els draps bruts de cadascú fins al punt que l’espectador es pre gunti qui necessita realment una intervenció. Redacció

a partir de les 13 h. i amb entra da gratuïta tindrà lloc el primer dels concerts Vermut de l’Ac cents 2022. Serà també al Jardí de la Casa Rull amb el duet reu senc de pop electrònic Koeman. Diumenge a la mateixa hora, però al Jardí del Botànic de Bo tarell, hi actuarà la vendrellenca Nerea Bassart Trio. Les entrades per a aquesta actuació, que van acompanyades d’un vermut Iris de De Muller. L’Accents 2022 està organitzat per Empenta Cultural i compta amb el suport de l’Ajuntament de Reus i els de Riudoms, la Selva del Camp, Botarell, el Morell, Cambrils i Mont-roig del Camp.

Es posposa el tercer concert del festival Di(vi)nes davant la previsió meteorològica

tendències al sector del vermut.

Durant la jornada, els assis tents van poder gaudir de les diferents ponències d’experts del Vermut d’arreu del món com ara Turí, Austràlia i Rio de la Pla ta, així com representants de les marques de Vermut de Reus, com Yzaguirre i Miró. Per part de Reus Promoció, encarregats d’obrir el congrés i convidats especials, es va presentar la po nència Reus Capital del Vermut, i se li va donar presència amb la degustació de les 8 marques de vermut que formen part del Vermut de Reus. El Congrés va durar tot el dia i vol ser la prime ra de moltes edicions.

El tercer i últim concert del festival Di(vi)nes que s’havia de celebrar avui a La Fira Cen tre Comercial s’ha posposat fins el proper divendres 14 d’octubre. Davant les previsi ons meteorològiques, que in diquen que hi haurà tempestes importants a la ciutat de Reus, l’associació cultural Etcètera com a organitzadora de l’es deveniment, i els responsables del Centre Comercial, van de cidir ahir posposar l’actuació d’avui i passar-la al següent di vendres. Aquest tercer concert del festivaL Di(vi)nes tindrà com a protagonistes a la peri odista veneçolana Marianella Yanes que farà la part poètica i que es completarà amb la música de la cantautora itali ana Laura Milazzo. També hi haurà vi i avellanes de la DOP Avellana de Reus per al públic assistent. Els tres concerts del festival Di(vi)nes són gratuïts, però en el cas d’Altafulla, si es vol tenir accés a la copa de vi i les avellanes cal passar abans a recollir la invitació per l’ajun tament, perquè hi ha un límit de 150 consumicions. Tot i això, al concert hi podrà assis tir tothom que vulgui. Redacció

Redacció

«Hem treballat molt perquè aquesta 50a edició sigui lluïda, especial i un èxit»

Anna Ferran

—Com es presenta l’edició de la represa d’exproReus?

—Tenim unes altes expectatives. Hem posat molta il·lusió en tirar endavant aquest certamen, te nint especial cura en els detalls, tant pels expositors com pels vi sitants. Un exemple d’això és que l’entrada serà gratuïta, perquè vingui al màxim de gent possi ble i, per tant, els màxims clients potencials possibles. Tot l’equip de REDESSA hem treballat molt perquè sigui un èxit i més en guany, que celebrem la 50a edi ció i els 80 anys de vida de la fira. Malgrat les circumstàncies eco nòmiques que ha deixat la pan dèmia i les que estem vivint de rivades del context actual, hem fet tot el possible perquè aquesta 50a edició sigui una edició lluïda i especial per a exproReus. —Justament ara mencionava aquest doble aniversari des tacat. Què suposa arribar fins aquí i quin posicionament s’ha guanyat al llarg dels anys?

—Al nostre àmbit territorial exproReus és un referent, prin cipalment per la seva aposta per l’automoció. És l’àmbit estrella.

Ara bé, la clau d’exproReus és que arriba a tot el públic familiar, gràcies a la diversitat d’activitats que s’hi programen. Enguany, per exemple, introduïm com a novetat les activitats relaciona des amb les noves tecnologies i la digitalització. I justament aquest és el secret de la fira, que en cadascuna dels certàmens, hem estat capaços d’adaptar-nos als nous temps i a les necessitats de les persones, tant pel que fa al públic, com als expositors, que són fonamentals, perquè sense ells res d’això seria possible.

—Què trobaran els visitants que recorrin els pròxims dies la fira?

—Al recinte firal interior, s’hi trobaran tots els expositors de dicats a la llar. A l’avinguda de la Cambra de Comerç, hi haurà la zona d’automoció amb més de 40 marques de cotxes i més de 40 marques més de motos. En els estands es faran presentacions dels darrers models i també dis posarem d’un espai per a poder provar els vehicles. I per últim,

tindrem la zona del Tasting Vi llage, on s’aplegarà tota l’oferta de restauració amb una vintena d’expositors i la possibilitat de degustar molts productes locals. En el conjunt de la fira, enguany hem tingut especial cura dels de talls, perquè volem que es noti que estem de celebració i, en el cas del Tasting Village, hem prestat molta atenció a l’estètica de tota la zona, perquè volem que sigui confortable i que els visitants s’hi sentin bé.

—Mencionava abans que una de les novetats d’enguany se ran les activitats relacionades amb les noves tecnologies. Quina mena d’activitats s’han programat i a qui van dirigides? —D’una banda, tenim un am pli programa d’activitats per a la canalla. Hi haurà tallers de robòtica, d’impressió 3D, esca pe room, creació de videojocs o realitat virtual. La idea és donar un caràcter molt familiar a la fira. Volem que la gent vingui, que hi

El secret de la trajectòria de la fira és que s’ha sabut adaptar als temps i necessitats de visitants i expositors

Hi haurà activitats tecnològiques per a la canalla amb la idea que exproReus sigui un aparador d’aquest sector

passi tot el dia i que gaudeixi de les diferents propostes que s’han preparat. A més, també tindrem un estand de REDESSA, on ex plicarem la tasca que fem impul sant la innovació i les empreses del territori. I tot amb l’objectiu que exproReus es converteixi també en un aparador del sector tecnològic de la ciutat.

—Es podria dir que la fira tam bé busca despertar l’interès i les vocacions tecnològiques entre els més joves.

—Sí. Aquesta és una de les assig natures pendents i per això l’hem volgut introduir a la fira. Estem fent una gran feina en aquest àmbit. Hem de tenir en compte que és un sector molt important i que diàriament tenim més de 1.300 persones que treballen en empreses tecnològiques de l’entorn de REDESSA. Això ens converteix en la segona ciutat de Catalunya amb més ocupa ció en empreses tecnològiques i digitals, només per darrere de Barcelona. Per tot plegat, volem mostrar-ho a exproReus, perquè creiem que la fira és un aparador on mostrar el futur del sector, la seva capacitat en la captació de

talent i a la vegada despertar l’in terès dels joves i del conjunt de les famílies. És una oportunitat que no podíem deixar escapar. —Tenen alguna estimació prè via sobre la xifra de visitants que passaran enguany per ex proReus?

—És arriscat fer aquesta mena d’estimacions. Estem treballant per a tenir una gran afluència.

Un cop s’acabi la fira, encarre garem l’estudi sobre l’impacte econòmic, que no només mos trarà l’afluència de visitants, sinó també l’impacte real que la fira ha tingut en l’economia reusen ca. Aquesta és una dada molt in teressant que ens ajuda a millo rar any rere any. A banda de les conclusions rigoroses d’aquest estudi i de les opinions que nos altres anirem recollint, enguany, com a novetat, comptarem amb un robot que anirà circulant la fira i interactuant amb els visi tants per a tenir el seu feedback. Aquells que vulguin respondre a unes preguntes entraran en el sorteig de productes locals i un viatge a la Vall de Boí. Amb totes aquestes dades, podrem fer una valoració acurada i tècnica.

—Quines seran les pròximes cites que acollirà firaReus fins a finals d’any?

—Tenim a tocar de TotNuvis, que se celebrarà del 18 al 20 de novembre. També som referents al territori amb aquesta fira de dicada al sector nupcial que està dedicada a totes aquelles parelles que estiguin pensant a casar-se. La captació i consolidació dels expositors ja està feta i quan pas si exproReus, ja ens posarem a ultimar els detalls per a aquesta nova edició, que també tindrà l’entrada gratuïta.

GERARD MARTÍ

Teresa Pallarès

Pallarès ressalta que s’ha posat el focus en els detalls per tal de fer encara més atractiva la fira de mostres reusenca, que enguany té l’entrada gratuïta

Per a la regidora, una de les claus de la fira és que està pensada per al públic familiar.

exproReus torna dos anys després i posa el focus en les TIC i el públic familiar

La fira de mostres s’inaugurarà demà i estarà oberta fins al dia 12 amb centenars d’estands, activitats per a tots els públics i entrada gratuïta

exproReus viu enguany una de les edicions més especials dels darrers temps i per diferents motius. El certamen torna al ca lendari de la ciutat després de dos anys d’aturada a causa de la pandèmia. Aquest retorn coinci deix amb un doble aniversari. I és que la fira de mostres reusen ca celebra 80 anys de trajectòria i cinquanta edicions, que l’han convertit en una de les cites per excel·lència de les comarques tarragonines i en una de les fires més destacades del conjunt del panorama català.

Des de demà al matí i fins al pròxim dimecres, el recinte de fi raReus al Tecnoparc acollirà una edició esperada que es preveu que rebi una gran afluència de públic, en paraules de la regido ra d’Economia de l’Ajuntament de Reus i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès. De

fet, per a fomentar les visites, enguany exproReus té l’entrada gratuïta en tots els cinc dies de fira. L’horari d’obertura del re cinte firal serà de les 11 del matí a les 9 del vespre, si bé l’espai gas tronòmic Tasting Village tancarà una hora més tard, a les 10 de la nit.

Aposta tecnològica

L’accés lliure, però, no és l’úni ca novetat que incorpora en guany. En les darreres edicions, exproReus ha posat el focus en aspectes o temàtiques diverses, mitjançant la programació d’ac tivitats, xerrades i tallers per a tots els públics. Aquest 50è cer tamen manté aquesta aposta i ho fa amb la mirada posada en el futur i més concretament en les TIC. «Amb aquest doble aniver sari, tenim dos objectius: d’una banda, retre homenatge a les ins titucions, entitats i empreses que

han estat al costat de la fira; i de l’altra, posar la mirada en el futur a través d’activitats vinculades a les noves tecnologies, les quals centraran el programa per a in fants i joves», comenta Pallarès.

Així doncs, s’ha preparat un programa especial de tallers re lacionats amb les TIC a la Zona Tech del recinte firal, que es duran a terme cada diade la fira en horari de matí i de tarda. En tre les propostes destacades s’hi podran trobar tallers de robòtica adaptats a diferents edats, d’im pressió 3D, de creació de perso natges de videojocs o un escape room, entre altres propostes.

Seguint amb la idea d’atreure públic familiar i que tant pe tits com grans trobin propostes pensades per a ells, a banda dels tallers tecnològics, diferents es tands d’exproReus tenen prepa rats tallers de pintacares en an glès, música, balls i màgia, entre

Les darreres novetats del sector de la llar es podran veure al recinte interior de la fira.

S’han programat tallers de robòtica, 3D o realitat virtual i altres activitats lúdiques pels infants

d’altres.

L’espai dedicat als expositors de la llar i la zona de restauració del Tasting Village també recu peraran el seu protagonisme. Així, a l’auditori exterior de fira

L’automoció comptarà amb 7.000m² i la llar i la gastronomia també seran protagonistes

Reus, hi haurà una vintena d’ex positors que oferiran tota mena de productes gastronòmics de qualitat. Pel que fa al sector d’au tomoció, un dels grans protago nistes de la fira, disposarà d’una

superfície de gairebé 7.000 m2, en el que, probablement, serà la més gran exposició de vehicle nou del territori, amb presenta cions de nous models i d’un es pai de vehicles de prova.

Reus Transport ampliarà el servei en motiu d’exproReus i hi haurà autobusos cada mitja hora, des de les 12 del migdia i fins a les 21.30 h, amb sortida a la Plaça Llibertat (L80 i L50).

Anna Ferran

Màgia, tallers i molta tecnologia per als més petits

DEL 8 AL 12

D’11 a 13 i de 17 a 21 h. Zona Tech. Activitats infantils TIC.

Robòtica: Juga amb diferents robots i intenta superar els reptes. Durada: 15 minuts. Edat: 3-5 anys (aforament 2); 6-8 anys (aforament, 4); més de 8 anys (aforament, 4); més de 12 anys (afora ment, 2).

Realitat virtual: Vine a provar les di ferents experiències en Realitat Virtu al. Durada: 10 minuts. Edat: més de 12 anys. Aforament: màxim de 2 persones.

Escape room: Descobreix els reptes ambientals als quals ens afrontem i les seves oportunitats. Durada: 45 minuts. Edat: més de 8 anys (hi ha d’haver un adult). Aforament: màxim 6 persones.

Biciescalextric: Competeix en una carrera d’escalèxtric, pedalejant una bicicleta. Durada: 10 minuts. Edat: més de 3 anys. Aforament: màxim de 2 per sones.

3D: Dissenya el teu clauer personalitzat amb 3D. Durada: 15 minuts. Edat: més de 7 anys. Aforament: màxim 5-10 per sones.

Videojocs: Crea el teu personatge i posa’l a prova al videojoc. Durada: 10 minuts. Edat: més de 7 anys.

Maker: Imagina i construeix tot el que vulguis en aquest espais. Durada: 15 minuts. Edat: de 0 a 8 anys. Aforament: màxim de 10 infants.

Inauguració d’exproReus.

12 h. Zona d’activitats infantils del hall i zona fira.

Jocs musicals amb Alishow.

12:30 h. Espai Xerrades -Zona Tech.

Tast d’Avellana de Reus.

16:30 h. Zona d’activitats infantils del hall i zona fira.

Pinta cares amb Alishow.

17 h. Espai Xerrades - Zona Tech. Tast de Cafès Ciano.

18 h. Zona firal.

Activitats infantils en anglès de La Martina Kids&Us - Story Telling (Toys).

Dirigit a nens i nenes de 3 a 7 anys.

18 h. Zona d’activitats infantils del hall i zona fira.

Sorpresa a l’estand El fotomaton: mascota+fotomaton.

A càrrec d’Alishow.

18 h. Espai Xerrades - Zona Tech. Tast d’Avellana de Reus.

20 h. Zona d’activitats infantils del hall i zona fira.

Balls minidisco i coreografies amb Alishow.

hall i zona fira.

Sorpresa a l’estand El fotomaton: mascota+fotomaton.

A càrrec d’Alishow.

12:30 h. Espai Xerrades -Zona Tech.

Tast d’Avellana de Reus.

14 h. Tasting Village. Actuació de màgia d’aprop amb

anglès de La Martina Kids&Us.

Elaboració d’un sushi roll. Dirigit a nens i nenes de 3 a 7 anys.

18 h. Espai Xerrades - Zona Tech. Tast d’Avellana de Reus.

18 h. Zona d’activitats infantils del hall i zona fira.

Sorpresa a l’estand El fotomaton: mascota+fotomaton.

Zona d’activitats infantils

Actuació de màgia d’aprop i photomaton amb Mag Nebur.

Zona d’activitats infantils del Balls minidisco i coreografies

DILLUNS, 10

11 h. Zona Tech.

Tast de Cafès Ciano.

12 h. Zona Tech.

Speech sobre els projectes Incubadora TIC de Redessa.

De 17:30 a 19:30 h. Zona d’activitats infantils del hall.

Pinta cares + sessió de photocall amb Alishow i elfotomaton.net.

DIMARTS, 11

11 h. Zona Tech. Tast de Cafès Ciano.

De 17:30 a 19:30 h. Zona d’activitats infantils del hall. Pinta cares + sessió de photocall amb Alishow i elfotomaton.net.

18:30 h. Zona d’activitats infantils del hall.

Actuació de màgia d’aprop i photomaton amb Mag Nebur.

DIMECRES, 12

D’11 a 14 i de 17:30 a 20:30 h. Zona firal.

Tallers infantils en anglès de La Martina Kids&Us.

Tallers en anglès; facepainting, mask design, workshops, printables.

11 h. Zona d’activitats infantils del hall.

Globoflexia amb Mag Nebur.

12 h. Zona d’activitats infantils del

hall i zona fira. Jocs musicals amb Alishow.

12:30 h. Zona d’activitats infantils del hall.

Actuació de màgia d’aprop i photomaton amb Mag Nebur.

12:30 h. Espai Xerrades -Zona Tech. Tast d’Avellana de Reus.

14 h. Tasting Village. Actuació de màgia d’aprop amb Mag Nebur.

16:30 h. Zona d’activitats infantils del hall i zona fira. Pinta cares amb Alishow.

17 h. Zona Tech. Tast de Cafès Ciano.

18 h. Zona firal.

Activitats infantils en anglès de La Martina Kids&Us - Story Telling (Busy bugs).

Dirigit a nens i nenes de 3 a 7 anys.

18 h. Zona d’activitats infantils del hall i zona fira.

Sorpresa a l’estand El fotomaton: mascota+fotomaton.

A càrrec d’Alishow.

18 h. Espai Xerrades - Zona Tech. Tast d’Avellana de Reus.

18:30 h. Zona d’activitats infantils del hall.

Actuació de màgia d’aprop i photomaton amb Mag Nebur.

20 h. Zona d’activitats infantils del hall i zona fira.

Balls minidisco i coreografies amb Alishow.

Més de 80 marques d’automoció portaran els últims models a la fira

El món de l’automoció serà, com ja és tradició, un dels principals protagonistes d’exproReus. En aquesta 50a edició de la fira de mostres reusenca, es destinaran un total de 6.600 metres qua drats d’exposició, en els quals els visitants podran conèixer de prop i informar-se sobre una quarantena de firmes de motoci cletes i una altra quarantena de marques d’automòbils. Aquesta gran varietat de firmes i de mo dels convertirà exproReus en l’aparador més gran de la demar cació de vehicles nous i reforçarà encara més el lideratge d’expro Reus com a fira de mostres de referència de la Catalunya Sud. La mobilitat sostenible serà un dels pilars d’aquesta edició. I és que les més de 80 marques que s’aplegaran a la zona dedi cada a l’automoció presentaran les últimes novetats del sector, amb els darrers models de vehi cles elèctrics, híbrids endollables i híbrids autorecarregables que han arribat als concessionaris, sent aquest un dels grans atrac

tius de la fira, especialment per a aquelles persones que estan pensant a canviar-se el cotxe i busquen una alternativa menys

El Tasting Village reunirà una vintena de propostes ‘gastro’

A. Ferran

El Tasting Village, la zona dedi cada a la gastronomia d’expro

Reus, tornarà a ser un dels nuclis principals d’activitat d’expro Reus. Ubicada l’exterior, concre tament a l’auditori exterior de firaReus, aquesta àrea enguany comptarà amb una vintena d’ex positors que oferiran tota mena de propostes gastronòmiques per a degustar a la mateixa fira. Les foodtrucks no hi faltaran en aquest espai que suma més de

mil metres quadrats així com tampoc les propostes elaborades amb productes de proximitat i de qualitat. L’oferta gastronò mica d’aquest espai es comple mentarà amb algunes activitats de dinamització com les actua cions de màgia del Mag Nebur el diumenge i el dimecres al mig dia. Per tal de facilitar l’opció de sopar a la fira, l’horari del Tas ting Village s’allargarà una hora més després del tancament, fins a les 10 de la nit.

contaminant i més respectuosa amb el medi ambient.

Pel que fa a les firmes que s’hi aplegaran, en l’àmbit de les

motos s’hi trobaran a partir de demà a BMW Motorrad, Kawa saki, Triumph, Royal Enfield, Piaggio, Peugeot, Zontes, Moto Guzzi, FB Mondial, Aprilia, Rieju, Derbi, Vespa, Hyosung, Daelim, Macbor, SYM, Ducati, Yamaha, Kymco, Suzuki, Fantic, Wottan, Leonart, Seat Mó, Brixton, Mala

La fira reusenca serà l’aparador de vehicles nous més gran de tot Catalunya Sud

guti, Lambreta, Honda, Ninebot, Linhai, Royal Alloy, Mitt, UM, Voge, CF Moto, Segway, Motron, Qooder, Harley Davidson, Husq varna. En el cas dels cotxes, s’hi podran veure Renault, Dacia, Kia, Mercedes-Benz, AMG, Smart, Peugeot, Citroën, Opel, MG, Honda, BMW, Mini, Seat, Cupra, Skoda, Suzuki, SSangYong, Ma hindra, Audi, VW, Ford, Hyun dai, Volvo, Land Rover, Jaguar, Nissan, Mazda, Subaru, DS, Fiat, Abarth, Jeep, Alfa Romeo, Lan cia, Dodge, Chrysler.

El Madza CX-60 i el nou Doblò Elèctric de Fiat Professional aterren a exproReus

Els concessionaris Kimauto i Motor 23 portaran nous models més sostenibles a la fira reusenca

Redacció exproReus és, any rere any, la cita per excel·lència al territori per a presentar les principals novetats de les firmes d’auto moció que ja es poden trobar als concessionaris. I enguany, no és una excepció. Els models sostenibles, siguin híbrids o elèctrics, seran un dels pro tagonistes indiscutibles de la zona dedicada al món del mo tor de la fira de mostres reu senca. Un bon exemple d’això el trobem en les novetats que presentaran els concessiona ris Kimauto i Motor 23.

Kimauto, concessionari oficial de Mazda a Tarragona, presentarà el nou i increïble Mazda CX-60. Es tracta del primer híbrid endollable de la prestigiosa marca, i barre ja un exterior de somni, amb línies clarament esportives, amb la innovació tecnològica

més puntera. Pujar al CX-60 es converteix en una experiència única, tant per al conductor com per als passatgers. I tot hom qui vulgui podrà viure en primera persona aquesta experiència, visitant l’espai de Kimauto a exproReus.

Una altra de les novetats sostenibles que es podrà veu re a la fira arriba de la mà de Motor 23, que presentarà el nou Doblò Elèctric de Fiat Professional. Aquest vehicle destaca per la seva eficiència i el seu rendiment, i està espe cialment dissenyat per a oferir els millors serveis i facilitar-te el treball en el teu dia a dia. El nou Fiat E-Doblò compta amb un motor elèctric que li atorga una ràpida resposta i que per met una conducció més suau. Si vols conèixer, visita l’espai Motor 23 a exproReus des de demà i fins al dimecres 12.

AUTOMOCIÓ

A dalt, el Madza CX-60. A sota, l’E-Doblò de Fiat Professional.

Anna Ferran

Els models més sostenibles, un dels atractius d’aquesta edició.

La zona de restauració tancarà una hora més tard, a les

CEDIDA

Vuitanta anys i cinquanta edicions fent bandera del bo i millor del territori

80 anys de trajectòria i 50 edici ons. exproReus celebra enguany un aniversari doble que eviden cia la consolidació i l’arrelament que té aquesta cita no només al territori, sinó al conjunt de Cata lunya. L’automoció, la llar i l’oci són actualment els pilars de la fira de mostres reusenca, però no sempre ho han estat. I és que la trajectòria d’exproReus permet explicar molt bé com a evolucio nat la ciutat i la seva àrea d’influ ència en les últimes vuit dècades.

Corria l’any 1942 i Reus com la resta de l’Estat vivia la postguer ra més crua. En aquell context marcat per les penúries eco nòmiques, es va organitzar la I Feria Provincial de Muestras. La mostra estava centrada en l’agri cultura i els productes de la terra, que aleshores eren el motor eco nòmic de la comarca. Malgrat la dura situació del moment, la fira

va ser un èxit rotund. Una vui tantena d’empreses van prendrehi part com a expositors i van ser molts els reusencs i gent de fora vila els que es va apropar el 20 d’octubre de 1942 als terrenys de l’antic velòdrom i al passeig Sunyer per conèixer de primera mà tots aquells productes del camp que s’hi van donar cita en un ambient festiu.

L’èxit de la convocatòria va justificar la decisió de donar continuïtat a la fira de mostres provincial, amb una periodicitat de sis anys. Així es va fer fins a l’any 1960, moment en el qual va passar a ser triennal i a partir de 1974, biennal. Haurien de passar onze anys fins que la fira passés a organitzar-se anualment com es fa en l’actualitat. Els canvis en la periodicitat, però, no són l’única evolució que ha patit la fira reu senca des dels seus inicis i fins avui en dia. I és que poc en queda

de la mostra centrada en el món agrícola.

Així doncs, en la segona edi ció ja es van incorporar diversos productes que en aquell moment eren una revolució dins del mer cat dels béns de consum, com vehicles o electrodomèstics –al guns d’ells fabricats a l’antiga fàbrica reusenca Crolls–. Es va continuar amb aquest nou plan tejament en les fires posteriors a la vegada que s’introduïen nous sectors estretament vinculats a l’economia reusenca, com l’avi cultura.

Noves localitzacions

Si hi ha un element que ha canvi at al llarg de la història d’expro Reus i que ha estat ben visible, aquest ha estat la seva localitza ció. Les primeres fires de mos tres es feien a l’antic velòdrom i al passeig Sunyer. Amb el crei xement de la fira i també de la

ciutat, aquesta es va moure cap a la zona de l’antiga estació de ferrocarril, que ocupava l’espai que actualment és el Parc Sant Jordi i el centre comercial La Fira. La primera edició que es va cele brar en el nou emplaçament va ser la de 1969, però no va ser fins al cap de nou anys que aquest indret de la ciutat veuria aixecat un palau firal. De fet, és per això

EMPRESA RECOMANADA

que sovint s’afirma que la fira de mostres va ser la guspira que va donar origen a firaReus.

Fins al 1978, any en què es va inaugurar l’antic palau de fires i congressos de Reus, la fira sem pre s’havia celebrat en estands a l’aire lliure. Les inclemències meteorològiques típiques de l’octubre van afectar durament algunes de les edicions, cosa que

La primera fira estava dedicada a l’agricultura i progressivament s’hi van afegir els béns de consum

A l’inici, la fira es duia a terme cada sis anys i, a partir dels anys 80, va passar a ser anual

va acabar propiciant la construc ció del recinte firal. Aquest espai arribava al mateix temps que ex proReus naixia com a tal. Ara bé, després d’una trentena d’anys, la fira canviava de nou d’ubica ció. La cessió dels terrenys de l’antic palau per a la construcció d’un centre comercial, feia que es tirés a terra l’edifici, que totes les fires es traslladessin a unes carpes provisionals instal·lades en uns terrenys d’ADIF al darre re de l’estació de tren, que van permetre que es continuessin celebrant esdeveniments mentre es construïa el nou palau firal de firaReus, al Tecnoparc, que es va inaugurar el 2011.

D’aleshores ençà, exproReus ha eixamplat el seu ventall de propostes, donant protagonisme a l’oci, amb un programa d’acti vitats divers i per a tota la família, i amb una àrea gastro, que s’ha convertit en un dels indispen sables, i posant també l’accent en àmbits com la tecnologia o la sostenibilitat.

Silifoc, experts en sistemes de calefacció sostenibles i eficients

Anna Ferran

Estàs pensant un fer el salt cap a un tipus de calefacció més sostenible i eficient? Si és així, compta amb Silifoc. Aquesta empresa familiar d’Alcover, està especialitzada en l’àmbit de la biomassa, amb la fabrica ció i instal·lació de llars de foc, estufes, sistemes de calefacció i barbacoes. Els seus orígens es remunten als anys 60 i d’ales hores ençà han esdevingut una veritable referència a la demarcació. La seva aposta per la innovació els ha convertit en una empresa pionera a l’hora de presentar noves tecnologi es i materials en el sector de la biomassa.

Un dels àmbits on són pio ners són les estufes, calderes i llars de pèl·let. Als anys 90, Si lifoc va introduir un nou tipus d’estufes arribades del Canadà que cremaven uns cilindres de serradures premsades, el que avui en dia coneixem com a pèl·let. Trenta anys després, aquelles primitives estufes de pèl·let han evolucionat molt,

expliquen des de Silifoc. Ac tualment, han millorat en eficiència, de manera que pro porcionen l’escalfor necessària amb el mínim consum. A més, es poden automatitzar i con trolar remotament des d’un smartphone. A tot això, cal sumar-hi que són sostenibles i, per tant, una bona opció si volem tenir calefacció respon sable amb el medi ambient.

Les estufes i calderes de pèl

let no són l’única proposta efi cient i sostenible que ofereixen a Silifoc. També tenen llars i es tufes amb llenya altament efi cients i de llars de gas, de gran comoditat i espectacularitat. Ofereixen altres sistemes com calderes de gasoil, gas, elèctri ques. I sempre mantenint la professionalitat i el bon servei que els ha caracteritzat durant des dels inicis i que ha fet d’ells una referència.

Són referents en l’àmbit de la biomassa i van ser els primers a introduir les estufes de pèl·let

Disposen de llars i estufes de llenya altament eficients.

CEDIDA

Anna Ferran

La primera edició de la Feria de Muestras Provincial de 1942 va marcar l’inici de l’activitat firal que amb els anys ha evolucionat fins al model actual

Imatge d’arxiu d’una de les primeres edicions d’exproReus.

Comencen les festes del barri del Santuari plenes d’activitats i amb molta música

Després de les festes de Mise ricòrdia arriben les festes del barri del Santuari. Aquest cap de setmana el barri compta amb tot un seguit d’activitats per a totes les edats que co mencen avui. Aquesta tarda, a les 20 h., hi haurà la cercavila per als seus carrers i la glossa de les festes, a càrrec de Xavi Roig, del Club Esportiu Reddis.

A la nit hi haurà samba japo nesa i karaoke. La programa ció de demà també està plena d’actes, que tindran el tret de sortida amb un vermut solida ri i una fideuada popular. Des prés de dinar, es farà la plan tada dels gegants i, tot seguit, la seva cercavila. A les 18.30 h. hi haurà una exhibició de sevillanes, a càrrec del quadre flamenc de l’avinguda Mare Molas. Posteriorment, també hi haurà una cercavila de batu cades. Entre els actes de demà també s’hi troba el concurs de truites de patates, on moltes cases ensenyaran el seu talent culinari. A la nit, després del sopar de germanor del barri, amenitzat pel Dj Roca, hi hau rà la xirigota reusenca No ni

Na i el ball de festa major amb el grup Sabor. Redacció

El PSC proposa augmentar en un 6,4% el pressupost d’habitatge

El grup ha presentat propostes pressupostàries centrades també en la seguretat i zones verdes

Anna González

El grup municipal del PSC a Reus ha presentat a l’Ajuntament un seguit de propostes per al pres supost municipal de l’any 2023. Els socialistes consideren que el pressupost base hauria de ser de 140.000 milions d’euros, gairebé 3 milions més del d’enguany. Els tres grans eixos en els quals s’ha centrat el grup són l’habitatge i l’urbanisme, la seguretat i la mobilitat i el medi ambient, tots tres amb un fort caràcter social. En els tres grans grups s’ha in crementat el pressupost respecte al de l’any passat. Aquest pres supost s’haurà de seguir durant el primer semestre per l’actual mandat i pel nou, durant el se gon semestre. Per aquest motiu, els socialistes es van comprome tre a executar el 100% si entra al Govern a partir de les eleccions.

L’habitatge és un dels àmbits que més ha preocupat als so cialistes als últims anys. Tenen presents els 1.000 habitatges de lloguer social que va prometre el Govern, «però que mai han arri bat», deia Isaac Bonillo, secretari d’economia del PSC a Reus, du rant la presentació de les seves propostes, ahir al Castell del Cambrer. El que els socialistes proposen és passar dels 19 mi lions d’euros pressupostats als 20 milions. Es tracta d’un incre ment d’un 6,4 que es destinaria a disposar de més habitatge per a les famílies reusenques i més pisos de protecció oficial. Tam bé incorporen un augment en la despesa de via pública per millo rar el paviment dels carrers de la ciutat.

Pel que fa a les zones verdes, també incrementarien el 6% en

Imatge de la presentació de les propostes pressupostàries del PSC per al 2023.

El grup municipal s’ha compromès a executar el 100% del pressupost si entra al Govern

la partida de medi ambient per destinar-lo al «manteniment i creació de parcs i jardins», expli cava Bonillo. El secretari d’eco nomia també va destacar que «som la tercera ciutat catalana

amb menys zona verda per ciu tadà: uns 6,80 metres quadrats, mentre que l’Organització mun dial de la salut recomana entre 10 i 15 metres quadrats».

Finalment, el pressupost en seguretat s’incrementaria en un 1,2%. Consideren que s’hauria d’augmentar la dotació d’agents de Protecció Civil. Per Bonillo, «Reus necessita més seguretat».

Bonillo i Andreu Martín, por

taveu del grup, també van parlar d’altres partides pressupostàries que, tot i no incloure’s dins dels grans eixos, consideren impor tants, com l’educació o la promo ció turística. Respecte a aquesta última, consideren que en els últims anys ha patit una davalla da i incrementarien un 6,4% del seu pressupost per «recuperar la marca de ciutat», detallava Boni llo.

DE TARRAGONA

Els Pressupostos Generals de l’Estat destinen 308,5 MEUR a Tarragona

ACN

Les obres a la xarxa ferrovià ria i de carreteres, així com les actuacions previstes al port de Tarragona s’emportaran pràcti cament la meitat dels 308,5 mi lions d’euros que els projecte de pressupostos generals de l’Estat (PGE) preveu destinar el 2023 al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La xifra presentada pel govern espanyol suposa un increment del 10,23% respecte els comptes de 2022 que difícil ment contraresta la caiguda de la inversió estatal anunciada fa un any en un 31,7% –amb una previ sió de 280,5 milions d’euros–. El corredor mediterrani continua sent el projecte que més recursos rep. A la xarxa viària, 8,55 mili ons aniran per l’A-27 entre Valls i Montblanc a més de 500.000 euros per a les variants de Riude cols, Corbera i Gandesa. Novament, les infraestructu res ferroviàries executades per l’ens públic Adif, amb 112,5 mi lions d’euros –més d’un terç del total–, sobresurten en el capítol d’inversions. Especialment, el corredor mediterrani: el tram en tre Vila-seca i Castellbisbal acon segueix 10,76 milions d’euros; entre Tarragona i Vandellòs hi ha assignats 10,75 milions d’eu ros; i el que cobreix Vandellòs i València, 37,12 més. A Rodalies de Catalunya, per la seva banda, s’hi destinaran 38,22 milions a la

demarcació. La creació dels ano menats corredors Ten-T suma 10,23 milions. La remodelació de la xarxa arterial ferroviària al voltant de Tarragona tindrà 500.000 euros.

La xarxa viària suma una in versió total de 54,05 milions d’euros, dels quals la major part aniran a actuacions de conser vació, fins a 34 milions, així com 1,5 milions per a la integració de carreteres en entorns urbans. Entre els projectes concrets, destaca, un cop més, els 8,55 milions d’euros previstos per a la «variant de Valls-Montblanc» de l’A-27, concretament un tram de 7,3 quilòmetres. Addicional ment, el Ministeri de Transports ha inclòs 500.000 euros per a la connexió de l’A-27 amb l’AP-2 a Montblanc.

Els projectes de variants de la N-420 al seu pas per Riudecols, Corbera d’Ebre i Gandesa aparei xen amb 500.000 euros als PGE.

Amb la mateixa quantitat, el go vern espanyol ha inclòs l’estudi per convertir aquesta carretera en autovia en el tram que va en tre Reus i Alcanyís, una demanda reiterada de les organitzacions empresarials del territori.

L’altra gran infraestructura be neficiada pels comptes estatals és el port de Tarragona, al qual es preveuen destinar un total de 43,38 milions d’euros. En aquest capítol, curiosament, les actuaci

ons més quantioses incloses fan referència també a les connexi ons ferroviàries: les actuacions d’accessibilitat per als trens te nen reservades dos partides de 9,13 i 4,1 milions d’euros. També es destinen 4 milions a l’accessi bilitat viària per carretera i 4,01 al contradic i explanades. La zona d’activitats logístiques s’enduu 3,8 milions més. Per la seva ban da, el capítol dedicat a l’aeroport de Reus ascendeix a 4,24 milions d’euros, dels quals 1,36 obres per

a millora de la seguretat de per sones i instal·lacions.

La societat Enresa, que gestio na els residus nuclears a l’Estat, destinarà 11,75 milions d’euros al nou emmagatzemament de combustible radioactiu gastat de la central nuclear d’Ascó.

En matèria ambiental, la so cietat estatal Acuamed preveu 6,62 milions d’euros per finalit zar definitivament les tasques de descontaminació del pantà de Flix. Per la seva banda, el Minis

teri per a la Transició Ecològica reserva 430.000 euros en total per actuar contra la regressió a la costa de Tarragona, recuperar sistemes litorals i garantir l’ac cés públic, així com 320.000 en obres de reposició.

El programa de gestió i recu peració de sediments fluvials del riu Ebre es queda finalment sense cap dotació aquest 2023.

Tampoc s’hi inclouen actuacions concretes per aturar la regressió costanera al delta de l’Ebre.

Catalunya rep 2.308 MEUR d’inversions

El projecte de pressupos tos generals de l’Estat per al 2023 que el govern espa nyol ha presentat aquest dijous al Congrés dels Di putats inclou 2.308,92 mi lions d’euros en inversions territorialitzables a Cata lunya, un 17,2% del total a l’Estat i, per tant, enca ra per sota del pes del PIB català a l’Estat, el 19%. És una xifra superior a la dels pressupostos de 2022, quan les inversions ascendien a 2.230,74 milions, però tam bé representaven un 17,2% del total. Segons aquests comptes, el territori que rep més inversions torna a ser Andalusia, amb 2.318,85 milions d’euros (17,2%), i per darrere de Catalunya hi va la Comunitat de Madrid que rep 1.305,35 (9,7%), vuit dècimes més que el pressupost anterior; i el País Valencià amb 1.269,46 milions (9,4%). A la xifra de 2.308,92 milions, el Mi nisteri d’Hisenda hi afegeix 200 milions pendents dels pressupostos del 2008, una transferència que dona compliment a una sentèn cia del Tribunal Suprem de 2017. Els comptes de l’any 2022 i 2021 ja van recollir 200 milions pel compli ment d’aquesta, ja que es tracta d’una de les partides dels 1.459 milions que la Ge neralitat i l’Estat van acor dar el 2018 que es transfe ririen. Això faria ascendir a 2.508,92 milions la quanti tat assignada a Catalunya.

Els Pressupostos recullen un creixement important de la partida de pensions, un 11,4%

Agències

Els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023 pretenen combatre els efectes de la infla ció amb un augment de la des pesa social i una aposta per les inversions per millorar la com petitivitat del país, que es finan çaran amb una recaptació tribu tària més gran i amb l’aportació dels fons europeus. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va lliurar ahir el projecte pressu postari al Congrés dels Diputats, on va reclamar als grups «un di àleg franc» i «sentit d’Estat» per tirar-los endavant.

Els comptes del 2023 consig

nen una despesa no financera de 248.211 milions, un 2,7% més –en part per la incorporació de 25.156 milions de fons euro peus–, i una previsió d’ingressos rècord (307.445 milions, un 6% més) gràcies al creixement eco nòmic, la inflació i les noves me sures fiscals, com els gravàmens a banca i energètiques o l’ajust a l’impost de societats.

Els Pessupostos recullen un creixement important de la partida de pensions (11,4%) per sustentar la revaloració de les pensions amb l’IPC, que rondarà el 8,5%, la mateixa quantia que pujaran les pensions no contri

butives i l’Ingrés Mínim Vital. Un altre dels grans augments de despesa se centra en les in versions, que augmenten un 33,1% fins a un rècord de 11.867 milions, pujades tant pel pressu post nacional com pel Pla de Re cuperació. Les infraestructures comptaran amb 11.794 milions –incloses les del sector públic empresarial–, sobretot per a fer rocarril (5.400 milions), carre teres (2.290 milions), hidrològi ques (1.114 milions) i ports (1.067 milions).

La política d’habitatge s’incre mentarà un 5,4%, amb novetats com una dotació de 1.600 mili

ons per a la construcció d’habi tatges de lloguer social en edi ficis energèticament eficients o l’ampliació del bo jove lloguer.

El pressupost sanitari creix un 6,7%, amb més recursos per a

atenció primària, salut mental, salut bucodental i una dotació de més de 1.100 milions per a la quarta dosi de la vacuna contra el coronavirus.

La dotació per a educació aug

menta un 6,6 %, amb un nou ajut d’estudi per necessitats es pecials, més dotació per preve nir l’abandonament escolar o un important increment de recur sos per lluitar contra l’assetja ment escolar. Per la seva banda, la política d’agricultura compta rà amb 8.868 milions, un 0,3% més, que en part es destinaran a millorar la rendibilitat d’explo tacions ramaderes, modernitzar els regadius o subvencionar l’as segurança agrària.

Així mateix, creix la dotació per combatre la violència de gènere (260 milions d’euros), 51 milions més per dependència o la dotació per al bo social tèrmic (255 milions, un 62% més). En canvi, el pressupost de la Casa Reial es manté congelat per ter cer any consecutiu a 8,43 mili ons d’euros.

Un tren Talgo entrant a la nova estació de Cambrils del corredor del mediterrani.

EFE

La

CAMP DE TARRAGONA

Josep Poblet és absolt d’irregularitats en el cas del CAP de Vila-seca

Poblet afirma que la CUP de Reus ha fet un «ús pervers» de la justícia per retirar l’acusació durant el judici que ha arribat després de vuit anys i mig

ACN

L’exalcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va celebrar ahir la seva absolució en el cas de la cons trucció del CAP de Vila-seca des prés de vuit anys i mig de proce diment. En una roda de premsa, celebrada ahir a la tarda, Josep Poblet, acompanyat de l’ales hores exregidora d’Urbanisme, Manuela Moya, va lamentar ha ver patit «un dany irreparable». Els dos absolts van posar el focus en l’actuació de la CUP de Reus al llarg de la causa. L’exalcalde va acusar aquesta formació po lítica, que va exercir d’acusació popular, de fer un «ús pervers» de la justícia per haver retirat els càrrecs abans de la vista d’aquest dijous al matí. Per la seva banda, Moya va afirmar que els antica pitalistes «sabien» que mai hi ha via hagut cap delicte i va remar car que s’han vist «sotmesos a la pena del banc dels acusats i del

CONSTANTÍ

Alumnes d’art decoren un mur

Durant aquesta setmana, un grup de vuit alumnes de segon de pintura i dibuix de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona han pintat un mural decoratiu al mur situ at al carrer Vidal i Barraquer del municipi de Constantí, a tocar de les escoles Mn. Ra mon Bergadà i Centcelles. Es tracta d’una iniciativa que s’emmarca en l’ano menat street art o art urbà i dins el cicle Arts aplicades al mur.

‘Tovalloletes, el monstre’, a Cal Bofill de Torredembarra

La Regidoria de Sostenibilitat de Torredembarra ha organit zat l’exposició Tovalloletes, el monstre, a càrrec de GEPECEcologistes de Catalunya, que es pot visitar a Cal Bofill, de dilluns a divendres, de 10 a 14 h., durant el mes d’octubre. Pretén conscienciar sobre la problemàtica dels residus de les tovalloletes. Les tovallo letes requereixen generen un gran impacte en el medi ambi ent.

telediari per una acusació injus ta». L’exalcalde de Vila-seca va remarcar que «els acusadors han tirat la pedra i amagat la mà» i els ha retret que no hagin «donat la cara». «David Vidal, Xavier Mi lián i Bartomeu Castellano van construir un relat que res tenia a veure amb la realitat dels fets, amb l’únic propòsit de satisfer les seves aspiracions polítiques, plenament conscients que amb aquest procés judicial ens esta ven infringint una pena irrepa rable», va subratllar l’exrespon sable d’Urbanisme.

Tant l’exalcalde com Moya van esmentar les declaracions que des de la formació antica pitalista van fer aquest mateix dilluns. «La portaveu de la CUP de Reus es permetia amb total impunitat dir que nosaltres for mem part d’una màfia, que espo liem la sanitat publica i que cele brava veure’ns asseguts al banc

dels acusats», va recordar Moya. Per Poblet, l’objectiu era «la pena abans de la sentència». «Ells ja han guanyat, han fet el mal que volien fer i això ho manifesten públicament», va expressar. Per l’antic batlle, que hagin retirat l’acusació és «l’admissió de l’er ror, de la farsa i de la burla» cap a la justícia i la seva innocència.

Josep Poblet va qualificar la sentència «d’impecable» i va va lorar que tot el procés ha estat «un malson, una història que no s’hauria d’haver escrit». Alhora, tots dos va agrair el suport que han rebut i Poblet va fer especi al esment als tècnics municipals que van fer la feina de manera «perfecta» i «sense apartar-se ni un mil·límetre de la línia de la legalitat». A més, va recordar que les obres del CAP es van fer per un import 600.000 inferior al previst inicialment «fruit de la bona gestió i execució».

L’exalcalde Josep Poblet i l’exregidora d’Urbanisme de Vila-seca, Manuela Moya, ahir.

Poblet: «La CUP ja ha guanyat, ha fet el mal que volia i així ho manifesta públicament»

A més, de l’exalcalde de Vilaseca, també es va absoldre la l’exregidora d’Urbanisme, Ma nuela Moya, l’arquitecte muni cipal Rafael Bertrán i l’arquitecte Jorge Batesteza. El judici s’havia

Moya: «Els anticapitalistes sabien que mai hi havia hagut cap delicte»

d’allargar fins avui però en la resolució de les qüestions prè vies el jutge només va permetre acusar del càrrec de prevaricació. Davant aquest escenari, l’acusa ció particular que exercia la CUP

va rebutjar continuar amb el pro cediment.

Inicialment la CUP demanava fins a deu anys de presó per a ca dascun dels quatre acusats pels presumptes delictes de preva ricació, malversació, tràfic d’in fluències, blanqueig de capitals i falsedat documental. La causa va néixer com a una peça separada del cas Innova però a petició dels acusats es va acabar deslligant.

EDICTE

El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària celebrada en data 29 de setembre de 2022, va aprovar inicialment la proposta de modificació puntual del pla d’ordenació urbanística municipal de Constantí, en relació al canvi de límit amb el terme municipal de Reus a l’àmbit de la Cim el Camp Oest i entorns. Expedient 2210/2021.

L’expedient es sotmet a informació pública per termini d’un mes, comptador des de la darrera publicació, al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un diari de premsa periòdica de més divulgació, i queda a disposició de qualsevol persona que vulgui examinar-ho, als efectes que es presentin reclamacions i al·legacions que es considerin pertinents, a les dependències de l’Ajuntament, de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores, i a la seu electrònica i a la pàgina web municipal per la seva consulta: https://constanti.eadministracio.cat/transparency/b437caba5c85-4932-b8d1-f91b83d00907/

L’alcalde

Óscar Sánchez Ibarra Constantí, a 3 d’octubre de 2022

AJ. CONSTANTÍ

DE

Famílies de l’escola Marta Mata reclamen més atenció de cuidadors

ACN

Famílies de l’Escola Marta Mata del Vendrell denuncien pública ment que aquest curs disposen de menys hores del servei de vetlladora per a infants amb ne cessitats educatives especials. Si fa un any la cuidadora treballava 25 hores setmanals a repartir en tre tot l’alumnat que ho requeria, ara en són 20. Una reducció que les famílies van conèixer diven dres i que les ha deixat perplexes. «Em van prometre que en aques ta escola el meu fill amb autisme estaria atès tota la jornada però les seves necessitats no estan cobertes», explica la mare d’un infant d’I3, que critica que el nen està especialment «desatès» durant el menjador. Les famílies han començat a recollir signa tures per instar el Departament d’Educació a ampliar el servei de cuidadors.

La Sara Leyenda i en Frances co Buonvensiero són pares d’un alumne d’Infantil 3 diagnosticat de Trastorn de l’Espectre Autista, amb un grau 2 de dependència reconegut. «El nostre fill no parla i necessita ajuda en gairebé tots els aspectes bàsics», expliquen, mentre apunten que a l’Escola Marta Mata hi hauria prop de 20 infants amb necessitats educati ves especials que també reque reixen el suport d’una vetlladora.

Aquesta parella recorda que, a l’hora de matricular el seu fill l’estiu passat, l’EAP (Equip d’As sessorament Psicopedagògic) del

Si fa un any la cuidadora treballava 25 hores setmanals per tot l’alumnat, ara en són 20

Baix Penedès els va recomanar fer-ho a l’Escola Marta Mata per què disposa d’aula SIEI (Suport Intensiu d’Escolarització Inclu siva). Buonvensiero assegura que els van garantir «tots els mitjans» per vetllar per la integració del nano. Leyenda puntualitza que,

de les 20 hores setmanals de vet lladora de què disposa l’escola, hi ha 30 minuts diaris assignats de forma fixa a una nena que reque reix d’una atenció especial du rant l’estona del menjador. Que den, doncs, 17,5 hores setmanals per a tota la resta d’alumnat que necessita el suport de la cuidado ra. Unes reflexions que compar teix una altra mare amb un nen de cinc anys amb dependència severa i un altre infant de set anys amb Síndrome de DiGorge,

Altafulla

una malaltia minoritària.

Per la seva part, fonts del De partament d’Educació sostenen que la planificació d’hores s’ha avaluat amb l’Equip d’Assesso rament Psicopedagògic «tenint en compte el grau de maduresa de l’alumnat» d’un curs a l’altre. Les mateixes fonts asseguren que l’alumnat amb necessitats educatives especials té coberta la seva atenció gràcies a l’aula SIEI, on hi ha assignades una mestra i un educador.

El Nou Moviment Ciutadà vota el segon i tercer lloc a les llistes municipals

Es ratifica Enric Daza i Natalia Pleguezuelos

Redacció

L’assemblea del Nou Moviment

Ciutadà (NMC) va anunciar aquest dimarts les dues perso nes que acompanyaran Oliver Klein en els llocs segon i tercer de la llista i que seran l’actual primer tinent d’alcalde i regi dor d’Urbanisme, Enric Daza, i la cinquena tinent d’alcalde i regidora d’Esports i Joventut, Natalia Pleguezuelos.

El cap de llista Oliver Klein, va destacar «que tant Enric com Natalia estan fent molt bona feina i la seva continuïtat garan teix que en el proper mandat es puguin assolir tots els projectes que formaran part del progra

ma. Continuar en la línia de tre ball iniciada fa un any és fona mental pel futur de Cambrils». Per la seva part, el president del NMC, Antonio Martínez va expressar «que el NMC és l’únic projecte que dona resposta a les necessitats reals dels cambri lencs i cambrilenques, tal i com ho demostra la feina que s’ha fet durant aquest any de man dat» i va afegir que «que el NMC és l’únic partit que no depèn ni de Barcelona, ni de Madrid, ni de cap estratègia marcada des de fora del nostre municipi». En les properes setmanes, s’anun ciaran la resta de persones que els acompanyaran.

de renovació

Redacció

La darrera Junta de Govern Lo cal de l’Ajuntament d’Altafulla va aprovar el projecte de renova ció de l’enllumenat públic de la urbanització de Brises del Mar, redactat pel despatx d’Enginye ria i Arquitectura SET i dirigit per l’enginyer industrial Rafael Cabré. Aquest projecte contem pla un pressupost d’execució de 498.948,72 euros amb IVA inclòs. Aquest projecte respon a una de les reivindicacions més demandades pel veïnat de Bri ses ja que actualment, tot i les millores que s’han fet en aquests darrers anys per part de la Briga da, compta amb un enllumenat públic antic i obsolet que queda

fora dels paràmetres legals d’efi ciència energètica.

Nous fanals LED

Les obres consistiran en subs tituir tots els 151 punts de llum existents de la xarxa pública per nous fanals de quatre me tres d’alçada amb lluminària de Carandini o similar i dotats amb làmpades de tecnologia LED de 33 W a 3000 K. Aquesta tecnologia proporciona un es talvi econòmic evident, ja que consumeix fins a un 85% menys que la il·luminació tradicional. Els llums LED ofereixen entre 35.000 i 50.000 hores de funci onament, que contrasten amb les 1.000 hores de les bombetes

incandescents. Com duren molt més, s’estalvia en l’adquisició de recanvis i en la mà d’obra per substituir-los. Com a con seqüència de la direccionalitat dels seus dispositius, la llum que emeten no s’escampa en totes direccions. Això fa que la seva exposició al cel sigui molt menor; al mateix temps, l’ab sència de mercuri i tungstè fan del LED un producte més segur i menys contaminant. Utilitzar la

tecnologia led també representa un benefici evident per a la pre servació del medi ambient.

La instal·lació elèctrica per a l’enllumenat serà totalment subterrània, per la qual cosa s’hauran de realitzar rases i ca nalitzacions, i la posada en ser vei i desconnexió de la xarxa és farà mitjançant el rellotge astro nòmic. La durada prevista de les obres s’estima en tres mesos.

Tal com ha avançar la regi dora de Via Pública de l’Ajun tament d’Altafulla, Marisa Méndez-Vigo, el proper pas per a què esdevingui una realitat serà la licitació del contracte de les obres, que podria començar en les properes setmanes.

necessitats especials

Sara i Francesco són uns dels pares de l’escola que demanen més hores de cuidadors.

Enric Daza, Natalia Pleguezuelos i Antonio Martínez.

CAMP DE TARRAGONA

L’Hospital del Vendrell atén 100 casos de teleictus en un any

Ha estat el primer de funcionament del servei

Redacció

L’Hospital del Vendrell ha atès un total de 100 casos de teleic tus en el primer any de funci onament del servei. Des de la seva posada en marxa, el juliol de 2021 i fins a l’agost del 2022, el centre assistencial ha donat resposta a un centenar de casos amb possible diagnòstic d’ictus entre la població del Baix Pene dès. D’aquest total de pacients, 69 van ser diagnosticats com a ictus isquèmics (trombòtic o embòlic) i 10 com a ictus he morràgics, mentre que els 21 restants van ser diagnosticats com un altre tipus de trastorn que no era ictus. Dels 69 paci

EMPRESA

ents diagnosticats amb un ictus isquèmic, finalment un total de 20 van ser tractats directament amb fibrinòlisi al mateix l’hos pital del Baix Penedès, evitant així el trasllat urgent dels paci ents a cap dels dos centres de referència del Codi ictus més propers (Joan XXIII, a Tarra gona, i Bellvitge, a Barcelona).

Durant aquest primer any de servei teleictus, el temps de resposta de l’Hospital del Ven drell en el paràmetre «portaTAC» (des que el pacient arriba al servei d’urgències del centre fins que se li practica la prova TAC per confirmar o descartar l’ictus).

Frit Ravich tria les avellanes de Tarragona en la nova gamma

Les avellanes torrades, de la va rietat Negret, de la nova gamma de fruits secs quilòmetres zero de Frit Ravich provenen de Tar ragona. Frit Ravich, companyia d’alimentació especialitzada en la producció de patates, snacks i fruits secs i distribució de mar ques de tercers, té com a ob jectiu treballar amb proveïdors de l’entorn. Així, presenta la seva nova gamma de fruits secs Km0, una nova línia de produc tes elaborats amb ingredients

de productors pròxims al centre de producció de la companyia. El nou assortiment de produc tes ofereix quatre varietats dife rents: nous, ametlles, avellanes i festucs. Així, les avellanes tor rades provenen de Tarragona; les nous en gra de la nova línia s’han recollit en els camps de Girona; les ametlles torrades, de la varietat Largueta, es pro dueixen a Lleida i , finalment, els festucs es conreen en els camps manxecs.

Prat de Comte celebra aquest cap de setmana la Festa de l’Aiguardent

El port inicia les obres per desviar el canal de drenatge de la ZAL

Redacció

Port Tarragona ha iniciat les obres de desviament del canal de drenatge de les aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146 situat en l’espai portuari destinat a acollir la Zona d’Activitat Logístiques (ZAL). Es tracta del primer pas previ per a la recuperació de l’espai natural dels Prats d’Albinyana de Vilaseca.

Les primeres tasques que co mencen aquesta mateixa setma na seran principalment d’esbros sada de la zona on a continuació es realitzaran els moviments de terres. Actualment, aquest canal transcorre pel mig dels terrenys que es restauraran mitjançant el projecte de restauració i or denació dels Prats d’Albinyana, integrats dins de la Xarxa Natu ra 2000, per la qual cosa s’ha de desviar per evitar que passi pel mig d’aquesta zona natural. El projecte té un termini d’execució de vuit mesos i un cost d’adju dicació de 937.829,94 euros (IVA exclòs) per l’UTE (Unió temporal d’empreses) Romà-J Morell.

El projecte contempla la cons trucció del desviament del canal, executant un nou canal de ter res, amb una secció de sis metres d’amplada a la base i dos metres d’alçada, per un nou traçat que rodejarà la futura zona natural.

La longitud del canal serà d’apro ximadament 1.750 metres.

Aquest projecte dona com pliment a la Declaració Ambi

Comencen les tasques d’esbrossada de la zona on es realitzaran els moviments de terres

ental Estratègica (DAE) del Pla Especial d’ordenació de la zona d’activitats logístiques (ZAL) del Port de Tarragona, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona el 4 de desembre de 2019.

Després d’aquesta actuació,

el Port Tarragona podrà iniciar els tràmits per licitar l’execució de les obres per a la recuperació ambiental dels Prats d’Albinya na, un espai natural situat a la confluència de la Zona d’Activi tats Logístiques de Vila-seca i la població de la Pineda.

L’espai natural que es recu perarà té una superfície de 37,78 hectàrees situades al costat de la ZAL, en una zona pertanyent a la Xarxa Natura 2000, con cretament a l’espai de la Séquia

Major, que comprèn dos sectors separats: la Séquia Major pròpia ment dita i els Prats d’Albinyana. Ambdós espais també estan in closos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN).

El projecte preveu crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central.

L’existència de la llacuna per metrà reintroduir a l’espai es pècies diverses com la tortuga de rierol, la tortuga d’estany o el fartet.

Prat de Comte recupera aquest cap de setmana una de les cites més destacades del seu calen dari: la Festa de l’Aiguardent. En aquestes tres jornades, es dona a conèixer aquesta beguda elabo rada artesanalment al poble, així com altres productes locals. Avui a les 8 del vespre es donarà el tret de sortida, amb foodtrucks i l’actuació del grup Behave, però serà a partir de demà a les 11 del matí quan es podrà conèixer de prop alguns dels secrets que amaga l’elaboració d’aquesta beguda alcohòlica. Així doncs, l’antiga destil·leria i diferents ca ses del poble que tindran alam

bins, oferiran en directe destil lacions d’aiguardent de diverses especialitats. A la Destil·leria d’espígol, es podrà veure com es destil·la aquesta herba aro màtica. D’altra banda, aquells que vulguin adquirir productes especialitzats, ho podran fer a la destil·leria dels Ports. Totes aquestes propostes també es duran a terme durant el matí de diumenge, ampliant la possibi litat de conèixer de prop aquest món a més visitants.

Tastos i maridatges

La Festa de l’Aiguardent in clourà enguany diversos tastos i maridatges. Demà i diumenge

al migdia es farà un tast de ver muts de Reus. També ambdós dies es podrà fer un maridatge amb cava Prat 181. A tot això, cal sumar-hi que demà a la tarda es podrà gaudir de la cocteleria creativa amb aiguardent de Prat de Comte, d’un taller i tast titu lat Fem aiguardent i d’un tast de vins de la DO Terra Alta. Diu menge al matí, a més, hi haurà un tast de cerveses Gambusí i un tast de sake Kensho i a la tarda un tast d’aiguardents.

A totes aquestes activitats, cal sumar-n’hi d’altres de cultura popular i d’oci com l’actuació dels gegants de Tortosa i de Prat de Comte, la demostració de curses tradicionals, el sopar d’aiguardenters o el ball amb l’Orquestra Cimarron de dissab te a la tarda i nit, la ballada de jotes amenitzada per la xaranga Tal com sona de Paüls, de diu menge o les diverses exposici ons que es poden visitar tots els dies de la festa.

Redacció

CEDIDA

Es faran destil·lacions en directe de diferents especialitats.

TERRA ALTA

És el pas previ per a la recuperació de l’espai dels Prats d’Albinyana de Vila-seca

Maquinària pesant treballant a la zona. Els treballs han començat aquesta setmana.

La Rambla del Vendrell torna a ser l’epicentre de la Fira de Santa Teresa

Entre les novetats, en destaca un servei de bus llançadora gratuït que connectarà els tres espais principals de la fira

Redacció

La Fira de Santa Teresa del Ven drell recupera la normalitat prepandèmica, després de viure dues edicions adaptades els anys 2020 i 2021. La fira se celebrarà del 14 al 16 d’octubre i dues de les àrees més destacades, el sector multisectorial i la zona de tast, tornaran a celebrar-se a la Ram bla. Pel que fa a aquesta última, enguany estarà coberta. Així ho detalla la regidora de Promoció Econòmica del consistori ven drellenc, Maria Luz Ramírez: «La zona de tast quedarà coberta per una carpa com a protecció de possibles inclemències meteo rològiques i, amb l’objectiu de fer una fira molt més lúdica que és el que es demana per part de la ciu tadania, l’horari de tancament d’aquest espai serà més tard de l’habitual perquè hi haurà dife rents concerts».

Com sempre la Fira de Santa

Teresa disposarà de diferents es pais. Així doncs, al carrer Doctor Robert hi haurà la zona infantil i familiar; al carrer Cafès s’hi ubi carà el Racó de l’Art; al Pèlag, es podrà visitar l’automoció, i a la zona escolar (avinguda del Camp d’Esports) s’instal·laran les atrac cions. Per a connectar aquests espais enguany, com a novetat, s’oferirà un servei gratuït de bus llançadora que connectarà els tres punts principals de la Fira (les atraccions, l’automoció i la Rambla) amb una freqüència de pas de 30 minuts, facilitant la mobilitat dels visitants.

Pel que fa a les atraccions, la regidora posa de relleu que «se guint amb la voluntat de con tinuarx treballant en l’àmbit persones, aquest any hi haurà atraccions sense soroll per a per sones amb hipersensibilitat au ditiva el dimecres 12 d’octubre i el dijous 13 d’octubre, des de dos

quarts de 6 de la tarda i fins a dos quarts de 8».

Més enllà de mostrar les dar reres novetats de sectors molt diversos, la fira esdevé any rere any un aparador vendrellenc. És per això que, amb l’objectiu de conèixer de prop com treballen les diferents associacions pro tectores d’animals, el diumenge a la tarda, en un escenari situat a la Rambla, es realitzarà una passarel·la adoptiva de gossos, «una acció que ja es va fer en el passat T’Estiu i, com que va funcionar molt bé, es farà una segona edició a la Fira», destaca Ramírez, que també és regidora de Protecció i Convivència Ani mal. A tot això, cal sumar-hi que la cultura popular i la tradicional diada castellera de Santa Teresa continuaran sent les protagonis tes de la part festiva del progra ma d’actes de la gran festa local de la tardor.

Concerts, tallers, vermuts i cultura popular per a gaudir d’una fira amb aires de festa major

DIVENDRES, 14 D’OCTUBRE

Tot el dia. c/ Cafès. Mercat Racó de l’Art.

De 18 a 20 h. c/ Dr. Robert. Taller de maquillatge infantil.

19 h. Rambla- c/ Prat de la Riba. Inauguració oficial de la Fira de Santa Teresa.

19:30 h. Escenari Rambla Zonatast.

Actuació d’Eva Cabanes i Cristina Español Duet.

20 h. Teatre Àngel Guimerà. Canya d’Or. Al Vendrell, les gralles.

Entrada gratuïta amb reserva prèvia.

21:30 h. Escenari Rambla Zonatast.

Actuació de The Kojacs Trio. Jazz, swing, dixie, bossa nova.

22 h. Plaça Vella. Assaig dels Nens del Vendrell.

DISSABTE, 15 D’OCTUBRE

8 h. Carrers de la vila. Matinades.

A càrrec de Les Gralles del Baix Pene dès, els grallers Tocats de Canya, els Mosquits i les Gralles de l’Aligueta.

11 h. Biblioteca Pública Terra Baixa.

Hora del conte per a nadons: Ballmanetes: vine i endevina.

Per a infants d’1 a 3 anys. Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia a la biblioteca, al web (www.bibliotecael vendrell.cat) o al 977 66 21 18. Afora ment limitat.

11:30 h. c/ dr. Robert. Hola Edunautes!

Acte central amb els infants i les fa mílies Edunautes, que acabarà amb un espectacle de circ de la companyia Kanaya Circ.

En horari del museu. Museu Deu. Totes les Tereses, Teres, Teresines i Maites podran recollir un petit obsequi.

11 h. La Rambla. Taller de tast d’oli. Amb els olis dels premis CDO. Ins cripcions a protocol@dipta.cat.

12 h. Des del Museu Deu. Ruta especial Fira de Santa Teresa

De 12 a 15 i de 17 a 21 h. Plaça de les Garrofes.

L’última birra.

Mostra de cerveses artesanals amb música en viu.

De 13 a 15 h. Escenari RamblaZontast. Vermut electrònic.

A càrrec de DJ Enka.

17 h. c/ Dr. Robert.

L’artista ets tu.

Taller obert de circ amb la companyia Kanaya Circ.

De 17 a 20 h. Parc de Villagarcia de la Torre.

Inauguració d’Street Workout.

Amb instal·lacions destinades a la pràctica de la cal·listènia.

18 h. c/ Quatre Fonts. Versos.

A càrrec del Ball de Gitanes i el Ball de Diablons del Vendrell.

19 h. c/ Quatre Fonts.

Plantada dels grups de foc.

20 h. c/Quatre Fonts. Batucades dels grups de foc.

20 h. Escenari RamblaZonatast.

Actuació de Swing Engine.

21 h. Des del c/ Quatre Fonts. Cercavila de Foc.

Amb el Ball de Diables, el Ball de Di ablons, el Cabrot petit, la Víbria, el Tallot, el Bou de Foc, la Mulassa Fei xuga, l’Espanta-rucs de Sant Jaume, el Drac del Vendrell, el Borinot de Foc, el Ferafoc de Sant Quintí de Mediona, el Drac de Foc, el Cabrot, les Puces del Caramot i el Caramot.

22 h. Escenari RamblaZonatast. Actuació de Devotional Mode. Banda tribut a Depeche Mode.

24 h. Escenari RamblaZonatast. Actuació d’El Rey del Glam. Banda tribut a Alaska.

Tot seguit. escenari RamblaZonatast. Actuació de DJ Ceba.

DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE

8 h. Carrers de la vila. Matinades.

9 h. Plaça de la Sardana. Trobada d’intercanvi de plaques de cava.

10:30 h. Plaça Vella. Ballada conjunta dels grups de cultura popular del Vendrell.

Tot seguit. Pels carrers de la vila. Cercavila.

Itinerari: plaça Vella, c/ Peix, c/ Prat de la Riba, c/ Cafès, Plaça Nova, c/ Del me, Plaça de les Garrofes, c/ Racó, c/ Carnisseria i Plaça Vella.

A continuació. Plaça Vella. Versos dels diables.

11:30 h. c/ Dr. Robert. Dinamització infantil.

13 h. Plaça Vella. Castells.

Amb els Nens del Vendrell, Colla Jo ves Xiquets de Valls i Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

De 13 a 15 h. Escenari RamblaZontast. Vermut electrònic. A càrrec de DJ Enka.

18 h. Escenari RamblaZonatast.

Desfilada de gossos en adopció.

20 h. Escenari Rambla - Zontast. Ferran Aixalà presenta el monòleg Les 7 pomes.

Teresa Ferré Regidora de Cultura, Acció Social, Gent Gran i Festes de l’Ajuntament de Roda de Berà

«Obrim el seguici dels pagesets als adults per a consolidar la tradició»

Anna Ferran

—Com es presenta la Festa Ma jor Petita?

—Amb moltes ganes de festa i amb molta il·lusió. A l’estiu, per Sant Bartomeu, vam tenir una participació molt gran i esperem que en aquesta també. —Quines novetats trobem en guany al programa?

—En tenim diverses. D’una ban da, els adults també podran par ticipar en el seguici de pagesets i pagesetes, vestits de pagesos i pageses. Creiem que aquesta és una bona manera de consolidar i ampliar la tradició i, de fet, ha tingut bona acceptació, perquè tenim força inscrits. D’altra ban da, hem introduït noves activi tats, com per exemple, un taller de circ amb la companyia LaCri ca, que es farà demà al matí a la plaça de la Sardana. —Una altra de les novetats és un concurs de djs. —Sí. Els nostres djs locals ens van proposar organitzar un con curs de noves promeses. Ens va semblar una idea molt interes sant. Hem tingut força inscrits. S’ha fet una selecció prèvia i els sis seleccionats punxaran demà a la tarda davant del jurat i del públic al Casino Municipal. El guanyador actuarà al Roda Sona de l’any que ve. —Parlant de música, quines altres propostes es podran gau dir?

—Aquesta nit tindrem l’actuació de Lexter i la Black Mafia Band i a continuació DJ Radio Esventada. Cal dir que l’actuació de Lexter estava programada per la Festa Major d’Estiu, però es va haver de suspendre pel mal temps i per això l’hem reprogramat ara. Demà, a banda del concurs de

Bona festa major petita!Bona festa major petita!

djs, tindrem la Nit de Djs amb la sessió d’Enzo Ferrara, Quiles i Freddie King.

—Diumenge es concentren els actes més tradicionals.

—Efectivament. A dos quarts d’11 es concentraran tots els

participants, grans i petits, del seguici dels pagesets i pagesetes i s’anirà a l’ofici en honor a Sant Ecce Homo. En l’anada, també hi haurà els Gegants de Roda i els Cercolets, Ball de Gitanes i el Garrotet de l’Arboç. A la missa,

es farà la tradicional benedicció dels fruits i en sortir, hi haurà l’exhibició del Seguici a la pla ça de l’Ajuntament. En acabar, farem l’entrega del premi a les dues guanyadores del concurs del cartell de la Festa Major. Cada

Preveiem més afluència de públic i per això farem una paella popular per a 800 persones, en lloc de les 600 habituals

Aquesta nit recuperem l’actuació de Lexter i la Black Mafia Band, que es va suspendre a l’estiu pel mal temps

any, fem un concurs de dibuix del cartell dirigit als alumnes de primària de les dues escoles de Roda i cada escola selecciona la seva proposta guanyadora. En guany, les premiades són Aza hara Clamens, de 1r de l’escola El Cucurull i de l’escola Salvador Espriu, Emma Jiménez, de 4t de Primària. Amb aquesta inicia tiva, impliquem els menuts a la festa i la veritat és que té molt d’èxit, perquè s’hi esforcen molt. —Enguany, tornen a deixar accessoris i vestuari als infants que vulguin sortir a la processó dels pagesets i no disposin de peces pròpies. Com va sorgir aquesta iniciativa?

—Anys enrere, vam trobar-nos que molta gent nouvinguda al poble no sabia com vestir-se de pagesets i això feia que no parti cipessin en la festa. Vam fer una partida de vestuari i accessoris a l’Hotel d’Entitats i qui vulgui, quan s’inscriu per a participar en la festa, pot sol·licitar el vestuari. Si algú es vol quedar el material prestat, pot comprar-lo, però normalment es torna. Tenim faldilles, davantals, barretines, faixes. La idea facilitar al màxim

la participació.

—Quines altres propostes in clou el programa?

—Avui a la tarda, s’inaugura una exposició itinerant de poesia a la Biblioteca. Demà al matí tenim el tradicional campionat de Bit lles Catalanes. I pel diumenge, hi ha jornada de portes obertes al Museu de la Ràdio. I, després de la missa, recuperem la macropa ella popular. És tota una tradició de Festa Major i els rodencs i les rodenques l’estan esperant. Com que preveiem més afluència, hem decidit fer una paella per a 800 persones, en lloc de per a les 600 habituals. Cal destacar que la paella és possible gràcies als voluntaris que la preparen. Sense tots ells, no es podria fer i els hi agraïm molt la seva col laboració. Un cop s’acabi la pae lla tindrem el joc del quinto, que enguany anirà a càrrec del Club de Patinatge de Roda de Berà.

—Quin serà el programa d’acti vitats d’oci i cultura a Roda per a la resta de la tardor?

—Per la Castanyada, Roda Jove i el PIJ faran a les Monges el túnel del terror. Fa dos anys que no es feia i enguany es recupera, amb molta expectativa perquè als jo ves els hi encanta. El dia de Tots Sants se celebrarà un concert de música clàssica al cementiri, a partir de les 5 de la tarda. Ja al novembre, tindrem la festa al Casino per als matrimonis que enguany celebren les noces d’or, dues obres de teatre. El dia 20 un grup de teatre jove ens por tarà Hotel Saphir. On res del que brilla és or i el dia 27, un grup sa badellenc ens presentarà La mà del mico. Un dia abans, el 26, po drem gaudir de la gala d’entrega dels premis literaris Roca Plana.

La regidora explica que s’espera una àmplia participació en tots els actes programats des d’avui i fins diumenge per la Festa Major del Sant Ecce Homo

Ferré mostrant el cartell de la festa, fet amb els dibuixos de les guanyadores del concurs escolar.

RODA DE BERÀ

Tradició i actuacions musicals a la Festa Major Petita

DIVENDRES, 7

18 h. A la biblioteca municipal

Joan Martorell Coca.

Inauguració de l’exposició Museo mínimo itinerante de poesia visual

La mostra es podrà visitar fins al 4 de novembre en horari de la biblioteca.

22:30h. Al Casino Municipal.

Actuació de Lexter & Black Mafia Band.

El cantant i compositor britànic Lex ter va començar al món de la música des de molt petit. Va formar part del grup Blue 4 You, responsable durant alguns anys de les cançons dels anun cis de l’estiu de Damm. Ens oferirà, acompanyat per la Black Mafia Band, un repertori destinat a tots els públics, amb temes de clàssics com Elvis, Frank Sinatra o Barry White, passant pel rock, el pop, la salsa o el reggaeton que no deixarà indiferent a ningú.

Seguidament. Al Casino Municipal.

DJ Radio Esventada.

DISSABTE, 8

11 h. A la plaça de la Sardana. Taller de circ amb LaCrica.

CULTURA

Jornada de portes obertes al Museu de la Ràdio, diumenge

El Museu de la Ràdio Luis del Olmo, coincidint amb la Festa Major Petita de Roda, oferirà aquest diumenge al matí una jornada de por tes obertes. Tothom qui ho vulgui, podrà apropar-s’hi i descobrir el llegat que s’hi recull amb més de 550 apa rells radiofònics des de 1820 i fins a l’actualitat. El Museu es podrà visitar en el seu horari habitual de diumen ge, de 10 a 14 hores.

Els infants i joves s’endinsaran en el món del circ amb aquest taller a càrrec de la companyia LaCrica, amb el qual aprendran a fer malabars, equilibri sobre un cable, acrobàcies amb teles aèries, entre d’altres.

11 h. A la plaça dels Pins. Campionat de bitlles. Inscripcions a partir de les 10h i fins a 15 minuts abans de l’inici.

18:30 h. Al Casino Municipal.

1r Concurs Roda DJ’s Promeses.

Gran final del concurs de talents per a deejays. Els sis finalistes actuaran da vant del Jurat per a escollir els dos ven cedors. El guanyador actuarà al Roda Sona 2023. Més informació al web mu

nicipal: www.rodadebera.cat

Seguidament. Al Casino Municipal.

Nit de Deejays amb Enzo Ferrara, Quiles i Freddie King.

DIUMENGE, 9

10:30h. A la plaça de la Sardana. Concentració de pagesets i pagesetes de totes les edats.

Seguidament.

Sortida del seguici de pagesets i pagesetes cap a l’Església.

Acompanyats pels gegants de Roda; i els Cercolets, el Ball de Gitanes i el Gar rotet de l’Arboç.

11 h. A l’església parroquial de Sant Bartomeu.

Missa solemne en honor a Sant Ecce Homo i benedicció dels fruits de la terra.

En finalitzar.

Exhibició de lluïment del seguici a la plaça de l’Ajuntament.

14 h. Al pavelló municipal. Paella popular.

Preu tiquet: 3 euros. Cal portar plat i coberts.

A continuació. Al pavelló municipal.

Joc del quinto.

A càrrec del Club de Patinatge de Roda de Berà.

Al Nàstic només li val la victòria contra el Real Murcia per tallar la mala ratxa

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarra gona encara aquest cap de set mana la que po dria ser una de les primeres finals de la temporada. Els grana es troben en un dels pitjors inicis de lliga dels últims anys i una nova enso pegada aquest diumenge a les 17.00 hores contra el Real Murcia, podria arribar a pagar-se car. Raül Agné es troba qüestionat per part de l’afició i, després del cop dur que va suposar la derrota contra l’Eldense la passada set mana, només val guanyar.

Els tarragonins s’enfrontaran de nou contra un rival que acaba d’ascendir a Primera Federació i, de la mateixa manera que els anteriors, també es troba en un bon moment de forma. El Real Murcia de Mario Simón es troba quart a la classificació amb tres victòries, dos empats i una der rota. L’última jornada va servir com a carta de presentació dels seus punts forts i un d’aquests és Pedro León. L’exjugador del Real Madrid, del Getafe i del Fu enlabrada va tornar aquest estiu al seu equip d’origen i, als seus 35 anys, està vivint una segona joventut. L’extrem va marcar el primer hat-trick de tota la seva carrera la darrera jornada contra

Pedro León és el jugador més destacat del Murcia i el darrer partit va fer un ‘hat trick’.

El Real Murcia ha guanyat més partits com a visitant que com a local amb dues de tres victòries

la SD Logroñés. En aquest partit també va marcar Miku, un altre jugador veterà i que va jugar al Nàstic la temporada 2007/2008.

L’estil de Mario Simón és un 4-2-3-1 marcat, amb especial importància pels jugadors de banda. Tant Pedro León com Dani Vega han destacat arribant

El CV Sant Pere i Sant Pau estrena la temporada amb il·lusió el dissabte

Juguen a casa del CV Mediterráneo Castellón

Arnau Montreal Quesada

El CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski estrena la nova temporada aquest dissabte a domicili contra el CV Medi terráneo Castellón. Els coope rativistes comencen d’aquesta manera la rutina competitiva després d’una llarga aturada des que va acabar la temporada pas sada el mes de març. El tècnic vermell, Vlado Stevovski, va destacar que «hem fet una pre temporada bastant llarga de set setmanes i ens estem preparant per adaptar-nos a la competició com més aviat millor amb l’ob jectiu de lluitar per la part alta de la classificació». El CV Sant

Pere i Sant Pau va revolucionar la plantilla amb diverses nove tats aquest estiu, però Stevovski va remarcar que «estic content amb l’adaptació dels nous ju gadors a la manera de treballar de l’equip». Durant la pretem porada, els tarragonins van quedar subcampions de la Lliga Catalana Superlliga de Voleibol, una competició que va guanyar el Barça a la gran final per 3-0. «Vam tenir bons moments, però contra el Barça, si no jugues perfecte tot el partit, t’acaben guanyant. Tot i això, estic molt content per com vam competir», va destacar el macedoni. L’últim partit de la pretemporada va

L’equip murcià destaca per la seva part ofensiva i sempre que ha marcat ho ha fet per partida doble

des de segona línia per ser els màxims golejadors. El primer acumula 4 gols aquesta tempora da mentre que Vega, excompany d’Andy Escudero a l’Alcoyano la passada temporada, n’ha fet dos.

El Real Murcia destaca per ser un equip contundent a l’àrea ri val. L’equip no es conforma, si

marca un gol, buscarà sentenciar el partit a l’atac buscant marcar un altre i no es tancarà en defen sa. Aquesta premissa li ha valgut per aconseguir els tres triomfs que suma fins ara. De fet, dos d’aquests han vingut de remun tada, començant amb el marca dor per darrere.

Paradoxalment, els murcians es desenvolupen millor com a equip visitant que al seu estadi. Fins ara sumen dues victòries en els tres partits que han disputat lluny de l’estadi Enrique Roca, mentre que com a locals han

empatat dos partits a zero contra el Numancia i el Calahorra i han guanyat a la SD Logroñés. L’úni ca derrota de la temporada la han rebut com a visitant al camp del Barça Atlètic, però el temple blaugrana s’ha convertit en tot un fortí i aquesta temporada han guanyat tots els partits.

A banda dels tres jugadors an teriorment mencionats, també destaquen Sergio Aguza, exjuga dor del Sabadell que és el revul siu de luxe dels murcians al mig del camp i Andrés Carrasco, el que va ser el seu pitxitxi la tem porada passada amb deu gols, però que encara no s’ha estrenat. Però sense cap dubte, el jugador més perillós de l’equip és Pedro León, que ve de jugar la tempo rada passada al Fuenlabrada a

Segona Divisió i, de moment, està demostrant que la seva ex periència i habilitat li val per ferse un nom que destaca a tota la Primera Federació.

Pel que fa a les baixes, el Real Murcia no podrà comptar amb Javi Rueda, el seu lateral dret ti tular, ni tampoc amb Miguel Ser na, el porter suplent, perquè van ser expulsats la darrera setmana.

L’última vegada que el Murcia va visitar el Nou Estadi va ser la temporada 2011-2012 i el resultat va ser victòria pels murcians per 0-2 amb gols de Cristian García.

El Nàstic de Raül Agné es que da sense marge i necessita tornar a sumar de tres en tres per sortir del mar de dubtes on s’ha ficat amb els últims resultats. Això sí, per a aquest enfrontament, l’en trenador grana es podrà tornar a seure a la banqueta del Nou Estadi després de complir la san ció de dos partits. A més, l’equip també recupera Pol Domingo i Lupu. El primer, després de su perar una lumbàlgia, ha entrenat amb normalitat tota la setmana. El segon, qui ja té la màscara pro tectora, també ha completat ses sions d’entrenament i pot entrar a la convocatòria, però serà Agné qui decideixi si està o no en for ma per a disputar un partit tan exigent com el que se celebrarà diumenge a les 12:00 hores.

ser, precisament, contra el CV Castellón i els cooperativistes van guanyar per un ajustat 3-2. Durant la jornada del passat dimecres, l’equip d’Stevovski va entrenar per primera vegada al Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània. Segons el tècnic «entrenarem allà els dilluns i

els dimecres i d’aquesta manera tant nosaltres com la resta de grups del club podran gaudir de més espai per als seus entrena ments». El partit contra el CV Castellón serà aquest dissabte a les 17.00 hores i els cooperati vistes recuperaran a tots els seus efectius de cara al duel.

Els de Raül Agné s’enfrontaran contra

equips en millor forma de la categoria que disposa de jugadors com Pedro

ELDENSE

partit: DIUMENGE.

CV SPISP

Imatge de l’últim partit amistós del CV Sant Pere i Sant Pau.

DIRT TRACK

El pilot de Salomó, Eric Reverté, encara la recta final del mundial de Dirt Track a la sisena posició després d’obtenir una setena i una vuitena a la República Txeca i a Hongria, respectivament. La darrera cursa es disputarà demà a Boves (Itàlia) i el pilot tarragoní es presenta amb 55 punts, a 11 del tercer classificat. Redacció

Eric Reverté es juga la tercera posició a Itàlia

CEDIDA

El CBT buscarà el primer triomf de la temporada contra el Granollers

El partit es disputarà demà a les 18.10 hores

Redacció

L’Ibersol CBT, de Berni Álvarez, afrontarà aquest cap de setma na el segon partit de lliga regu lar contra el Granollers. Això sí, el conjunt tarragoní no podrà comptar amb Tugores, Vinós ni Ousmane Ndour.

El tècnic ha manifestat que «serà un enfrontament impor tant per a nosaltres, la setmana passada vam estar a bon nivell davant un gran rival com era el Barça B». A més a més, Álvarez ha indicat que «les nostres cir cumstàncies no són les millors, tot i que el cap de setmana pas sat vam poder competir fins al

final gràcies a jugar al Serrallo i al costat de la nostra afició».

Respecte al seu rival, el tècnic tarragoní ha comentat que «és un equip molt compensat, que arriba molt bé i que ha fet molt bones incorporacions a l’estiu». Així doncs, Álvarez ha explicat que, per a guanyar, «haurem de dominar el rebot, ser defensiva ment durs i vigilar el seu ritme de contraatac i també les defen ses alternatives que plantegen».

Per tant, el CB Granollers–CBT, que correspon a la segona jornada de Lliga EBA, es jugarà al Pavelló CB Granollers dissab te 8 a les 18.10 hores.

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant acollirà demà la XXX

Urbana

Redacció El Centre Cultural, Esportiu i Recreatiu de Vandellòs (CCERV)

i l’AMPA Vall de Llorers han or ganitzat, per a demà dissabte, la XXX Milla Urbana, que es torna a disputar després de dos anys d’aturada a causa de la covid.

Aquelles persones que en cara vulguin assistir a l’esdeve niment poden participar fins a mitja hora abans del seu inici (la primera cursa, la dels barrufets, està previst que comenci a les 17 h; i la darrera, la de la categoria absoluta masculí a les 18.45 h).

La inscripció és gratuïta.

Pel que fa al recorregut, les curses es posaran en marxa al

carrer de Fatxes i les distàncies oscil·laran entre els 325 metres (1 tomb), per a la categoria dels més petits; i els 1.609 metres de la milla (5 tombs).

Això sí, hi haurà un premi es pecial de 100 euros per a aquell participant que assoleixi el rè cord del circuit en les categories absolutes. D’altra banda, en el cas de les categories barrufets i prebenjamí, es lliurarà una me dalla a tots els participants i, en la resta de categories, es repar tiran trofeus als tres primers i al 1r classificat local. A més a més, quan acabi la cursa, es farà una xocolatada per als participants i per als seus acompanyants.

El CB Salou comença el repte de la LEB Plata superant les adversitats

Arnau Montreal Quesada

Els inicis sempre són durs, però el que ha superat el CB Salou per començar la LEB Plata demà és més que això.

Els de Jesús Muñiz van patir una autèntica plaga de lesions entre els seus jugadors i van ha ver de cancel·lar els seus partits de pretemporada. Tot i això, van aconseguir el passi a la final four guanyant al CB Hospitalet en el seu primer partit com a equip. Després, va venir l’aiguat del 23 de setembre que va deixar la pista del Pavelló Central de Sa lou totalment impracticable i va obligar l’equip a realitzar els seus entrenaments al Pavelló Cap Salou. Una vegada per setmana poden entrenar al Pavelló de Riu Clar, una pista amb millors con dicions, però no ajuda a establir una rutina còmoda de treball. El tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz, va destacar que «conti nuar lamentant-nos no serveix per a res, ens hem d’adaptar i positivitzar al màxim la situació perquè comencem un repte molt il·lusionant».

Malgrat els inconvenients, el CB Salou va ser capaç de quedar tercer de la Lliga Catalana LEB Plata després de remuntar un marcador desfavorable contra el CB Prat. Amb només tres partits jugats, els salouencs s’estrenaran a lliga aquest dissabte a les 19.00 hores contra el CB Mollet. La competició no s’atura i, el dime

El CB Salou disputarà tots els partits com a visitant fins que reparin el Pavelló Municipal

cres 12 jugaran contra el Huesca, i completaran l’inici de lliga amb el tercer partit en dues setmanes el diumenge 15 contra el Gran Canària. Muñiz va subratllar que «els primers partits de lliga ens serviran com a pretemporada» i que tenir tres partits en 14 dies «és positiu, perquè quan no et pots exercitar amb condicions, la millor manera d’enfortir-se és jugant partits». Tots els par

La Pobla de Mafumet i la Rapitenca volen fer del seu estadi un fortí

Baines no podrà comptar amb César Pirot

Redacció

La Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines intentarà continuar amb el seu idil·li com a local –on ha aconseguit dues victòries en els dos partits que ha disputat– en el partit que l’enfrontarà, aquest diumenge a les 12.00 h., al vuitè classificat, el CF Montañesa.

Això sí, per a aquest enfronta ment, el filial del Nàstic no po drà comptar amb César Pirot, ja que Dani Parra està lesionat. Per tant, el seu porter titular haurà de pujar amb el primer equip en el partit que enfrontarà al Nàstic amb el Real Múrcia.

Tot i que la Pobla ha guanyat els dos partits que ha jugat com

a local, l’equip dirigit per Baines ha caigut derrotat en els dos du els que ha disputat fora de casa. Per aquest motiu, la Pobla hau rà de millorar els seus registres com a visitant si vol aconseguir l’ascens a Segona Federació.

Per tant, a hores d’ara, amb sis punts a la taula classificatòria, el conjunt tarragoní és el set clas sificat del grup V de la Tercera Federació.

D’altra banda, la Rapitenca –que va començar la temporada amb bon peu i després va perdre tres duels de manera consecuti va– s’enfrontarà al Centre d’Es ports Hospitalet també aquest diumenge, però, en el seu cas, a

tits els hauran de jugar com a visitants fins que no s’arregli el parquet del Pavelló d’Esports de Salou i la previsió és que estigui llest al novembre.

L’equip no podrà comptar amb Xavi Hernández, Iker Mon tero ni Ronnie Gombe. Els dos primers es queden fora per lesió i l’últim encara es troba endinsat en el procés burocràtic per acce dir al país. D’altra banda, Justinas Olechnavicius és dubte.

El tècnic blau va ressaltar que «som lluny del nivell on ens agradaria ser», però de la matei xa manera va confessar que «te nim un bon bloc de jugadors de

l’any passat, així que els meca nismes d’atac i de defensa estan més controlats».

El rival de l’estrena és el CB Mollet, un equip amb un grup molt cohesionat que va agafar ràpid el pols de la categoria la darrera temporada i s’ha reforçat amb jugadors veterans com Marc Blanch.

Davant les adversitats, el CB Salou ha demostrat resiliència i un esperit competitiu que refor ça la il·lusió de l’estrena a LEB Plata i també, com va dir Muñiz, han demostrat que «si ens plou, doncs no ens queixem i ballem sota la pluja».

les 12.30 hores.

Els de Company estan situats a la catorzena posició de la clas sificació, amb una victòria i tres derrotes, tot i que encara resten vint-i-cinc jornades per a dispu tar-se i poder donar-li la volta.

Per això, la UE Rapitenca in tentarà doblegar al desè classifi cat, l’Hospitalet que ha obtingut una victòria, dos empats i una derrota. Un triomf local perme tria als de Company sortir de les posicions de descens.

Els de Jesús Muñiz s’estrenen a la pista del CB Mollet aquest dissabte a les 19.00 hores

El CB Salou en el partit que va disputar contra el CB Prat per a decidir la tercera i quarta posició.

CB

Imatge del primer partit de lliga del CBT contra el Barça.

CF POBLA DE MAFUMET

La Pobla de Mafumet fa pinya durant un partit de la temporada.

El maquinista del tren accidentat al 2013 al·lega deficiències en la seguretat

En la seva declaració judicial, Francisco José Garzón va afirmar que el revolt d’A Grandeira no es pot veure amb antelació i que la via és monòtona

EFE

El maquinista del tren accidentat l’any 2013 a Santiago, Francisco José Garzón Amo, amb un saldo de 80 morts i gairebé centenar i mig de ferits, va demanar ahir de nou perdó en la seva declaració en seu judicial i va centrar la seva defensa en una seguretat que, va dir, aleshores veia deficient. «Va ser un accident i no ho vaig poder evitar», va afirmar a l’edifici de la Ciutat de la Cultura que acull la vista oral, on va posar especial èmfasi que amb les mesures que hi ha ara a la línia Santiago-Ou rense, una tragèdia ferroviària com la viscuda mai no s’hagués desencadenat, ni fins i tot fent el mateix que ell, anant al doble de la velocitat màxima permesa.

El conductor del tren Alvia 04155 no va parlar en el seu in terrogatori de distracció després de la trucada de l’interventor d’abord, terme que sí que va

POLÍTICA

utilitzar durant la molesta fase instructora en què hi va haver ball d’imputacions i canvi de jut ges, però sí que va admetre que després d’aquesta comunicació es va desubicar i va creure que estava una mica abans del gir on va impactar violentament contra el mur de formigó. «El revolt d’A Grandeira no es pot veure amb prou antelació i la via és molt monòtona, va a túnel per mi nut, i des de l’últim túnel no es veu la corba. Jo vaig frenar abans del senyal del revolt, però va ser pràcticament impossible, perquè és absurd fer servir aquest se nyal com a referència. No es pot passar en aquest punt concret de 200 a 80», va relatar a sala. Garzón va explicar que ell ma teix ja havia parlat amb al cap de seguretat de la zona sobre la re ducció dràstica de velocitat que calia executar en aproximar-se a aquest punt. A més, va remar

car que no hi havia senyalització prèvia que obligués a anar min vant. El límit de 80 quilòmetres per hora estava situat «al mateix revolt».

Garzón Amo, que es va en fonsar al principi i al final dels 55 minuts en què va testificar, responent només a les preguntes del seu advocat, Manuel Prieto, va carregar contra aquesta falta d’indicacions i va assegurar no haver rebut tampoc formació es pecífica sobre la circulació amb alta velocitat per aquesta via ni cap preparació per a l’ús del mò bil corporatiu.

A la part final de la jornada, l’Advocacia de l’Estat va dema nar incorporar les declaracions anteriors de Garzón Amo en apreciar contradiccions, fet al que va donar suport al Ministeri Públic. No obstant, la magistra da presidenta María Elena Fer nández Currás no ho va trobar

Imatge de l’accident de l’any 2013 on van perdre la vida vuitanta persones.

Garzón Amo va demanar ahir novament perdó i va remarcar la manca de senyalització prèvia

pertinent, per aquest motiu, ara serà l’Audiència la que resolgui aquesta qüestió.

El de l’Alvia serà un judici llarg que estarà centrat en la respon sabilitat de Garzón Amo, que va

Josep Costa abandona el judici al TSJC contra l’antiga Mesa del Parlament

ACN

L’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa va aban donar ahir al matí el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra part de l’antiga Mesa del Parlament en considerar que el judici és un «simulacre». Costa, que es

TRANSPORT

defensa ell mateix, va dir que no proposava cap prova, no in terrogaria a cap testimoni i, per tant, no volia participar del ju dici. El magistrat Carlos Mir el va advertir que no podia deixar sense defensa el seu represen tat, en aquest cas ell mateix, i va decretar un recés per acabar de

El TJUE reconeix el dret de compensar els retards en vols

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) assegu ra que els consumidors tenen dret a rebre una compensació per retards en vols de connexió directa operats per diferents companyies. En una sentència publicada aquest dijous, el tri bunal amb seu a Luxemburg assegura que cap disposició del reglament sobre la compen sació i assistència a passatgers condiciona la qualificació de vol de connexió directa al fet

que existeixi una relació jurí dica entre les companyies que han d’efectuar els vols. El TJUE apunta que el que sí cal és que els vols estiguin comprats en una mateixa reserva. El cas respon a una demanda d’una ciutadana alemanya que recla mava a American Airlines una compensació de 600 euros per un retard de més de quatre ho res en el tercer dels vols que va agafar per arribar d’Stuttgart a Kansas.

ACN

decidir què farien. El judici va començar amb el tribunal de sestimant totes les al·legacions i qüestions prèvies de les defen ses, que ampliarà en la sentèn cia. Això va provocar la protesta de totes les defenses, però Costa va anar més enllà recordant que un jutjat contenciós-administra

MÓN

tiu va admetre a tràmit un recurs contra la inhibició del Consell General del Poder Judicial res pecte les recusacions. També va dir que el retrat del rei Felip VI present a la sala de vistes repre senta la repressió de l’estat espa nyol contra la cambra catalana. A més, va recordar que ell ja va

Els líders europeus reforcen aliances davant Rússia

Més de 40 líders estan reunits a Praga per reforçar les aliances davant Rússia en plena guerra d’Ucraïna. En el marc de la pri mera reunió de la Comunitat Política Europea, 44 caps d’es tat i de govern del continent estan celebrant una trobada a la capital txeca per impulsar la cooperació política, econòmi ca i en seguretat, entre altres matèries. «Crec que és positiu parlar del futur d’Europa en un context ampli», va assegurar a

l’arribada a la reunió la prime ra ministra d’Islàndia, Katrín Jakobsdóttir. «És una reunió ex tremadament important. Com partim el mateix continent i els mateixos reptes», va assegurar el president del Consell Euro peu, Charles Michel. El primer ministre belga, Alexander De Croo, va subratllar que Rússia i Bielorússia són els únics països europeus que no hi són en no respectar valors com la demo cràcia i els drets humans. ACN

El maquinista del tren va doblar la velocitat permesa en un revolt que indicava 80 Km/h

encarar la corba d’A Grandeira a més del doble de la velocitat permesa (191 km/h davant de 80), i la de l’exresponsable de la seguretat en la circulació d’Adif, Andrés Cortabitarte, si s’escau

per eventuals problemes que poguessin haver afectat la se guretat. A Garzón i Cortabitarte se’ls imputen, respectivament, d’una vuitantena de morts per imprudència greu professional, 145 de lesions pel mateix motiu i un delicte de danys.

El torn de declarar d’Andrés Cortabitarte serà el pròxim dia 13, quan es reprendrà l’acció pe nal.

ser arrestat per no presentar-se a declarar davant de la magistra da instructora.

Davant d’aquesta absència, el fiscal José Joaquín Pérez de Gre gorio va dir que «ha passat el que era previsible, i que la seva estra tègia era comparèixer aquest di mecres per defensar les qüesti ons prèvies» i després marxar. A més, va recordar que abandonar la sala de vistes sense el permís del president és un desacata ment que està sancionat amb una multa. «No acceptarà cap advocat d’ofici, és una estratègia burda, simple i infantil», va dir, i va demanar que el tribunal insti el Col·legi de l’Advocacia de Bar

UNIÓ EUROPEA

celona a nomenar-li un advocat d’ofici i a sancionar Costa, o que un altre advocat defensor assu meixi la seva defensa. L’advocat de Vox va dir que l’actitud de Costa és «un absolut frau pro cessal» i una «falta de respecte intolerable» a la resta de parts personades, que provoca «un greu trastorn» a tothom.

Per la seva banda, l’advocat de Roger Torrent, Andreu Van den Eynde, va dir que «mai una es tratègia d’un company» li sem blava una falta de respecte. «Té la mala sort que és dues coses en la mateixa persona, va apun tar, i va demanar al tribunal que «s’abstregui del soroll exterior».

La UE aprova el vuitè paquet de sancions contra Rússia

La Unió Europea va aprovar formalment ahir el vuitè pa quet de sancions contra Rússia en resposta a l’annexió de ter ritoris d’Ucraïna. Els ambaixa dors dels 27 van tancar aquest dimecres l’acord i el Consell ha aprovat definitivament la nova ronda de sancions que inclou un límit al preu del petroli rus i productes relacionats que s’en via a països tercers i restriccions en l’exportació de tecnologia i productes industrials i químics.

El topall al preu del cru rus que s’envia a tercers països entra rà en vigor al desembre i al de productes relacionats a partir del febrer de l’any que ve. El paquet també prohibeix que els ciutadans europeus seguin en consells d’administració d’em preses públiques russes. El nou paquet de sancions també am plia la prohibició d’importació als productes d’acer que es fan o s’exporten des de Rússia, o bé resticcions en la fusta.

El plet va continuar tot i que ell era part dels quatre acusats i es defensava a si mateix

Balagueró inaugura el Festival de Sitges amb ‘Venus’, un film de superació

El cineasta assegura que les dones són el motor de la pel·lícula protagonitzada per Ester Expósito

ACN

El cineasta Jaume Balagueró va tornar a inaugurar ahir el Fes tival de cinema de Sitges i en aquesta ocasió ho va fer amb Venus, un film d’«horror, de su peració i supervivència», on es combina el terror, el suspens, el thriller i l’emoció. Ester Expósito

és la protagonista d’aquesta his tòria inspirada en H.P. Lovecraft i més en concret en el conte Els somnis a la casa de la bruixa. La cinta arribarà als cinemes el 2 de desembre.

Luca Guadagnino serà l’en carregat de tancar la 55a edició del Festival de Sitges el pròxim

15 d’octubre amb Hasta los hu esos: Bones And All. Visitaran el festival, entre d’altres, el director Michel Hazanavicius; la popular actriu Eva Green; Robert En glund, l’actor de Freddy Krueger, i Lee Jung-Jae, protagonista d’El juego del calamar. El cineasta Dario Argento rebrà el nou Gol

den Honorary Award, i Edgar Wright i Neil Marshall rebran el Premi Màquina del Temps. El film protagonitzat per Jeff Bridges, Venus, serà el leitmotiv del certamen i els temes «pre monitoris» que plantejava com el metavers, el multivers o la re alitat virtual. El Festival rebrà les

Mor l’actriu Beatriz Álvarez-Guerra en un accident de cotxe als 28 anys

La jove intèrpret va perdre la vida després que el cotxe on viatjava es precipités al riu

Redacció

Beatriz Álvarez-Guerra, cone guda actriu de teatre, cinema i curtmetratges, ha mort als 28 anys, en un accident de cotxe a Cerdedo-Cotobade (Ponte vedra). La intèrpret, que vivia a Madrid, era a la localitat pon tevedresa de vacances quan el

vehicle que conduïa la seva pa rella, un home de 24 anys sense carnet, va caure al riu Almofrei de Cotobade. Els serveis d’emer gència van acudir al lloc dels fets i la van intentar reanimar, però no van tenir èxit. L’home, na tural de Valongo, però resident també a Madrid, va sobreviure a

l’accident i va anar a buscar au xili. Després de recórrer diversos quilòmetres, va trobar un local i va poder posar-se en contacte amb els serveis d’emergència. Ell va ser posat en llibertat, tot i que està investigat per un delic te d’homicidi per imprudència, segons va confirmar el Tribunal

Superior de Xustiza de Galícia. Beatriz Álvarez-Guerra s’ha via format a Art Dramàtic i havia cursat el grau de Guió Audiovi sual. Va participar en curtme tratges com Los Innocentes, Todo al Rojo o El tiempo. I al teatre, va actuar en obres com El Legado i Nit Àrab. A més, l’actriu també

«últimes novetats» del cinema de gènere internacional. L’òpera prima de Goran Stolevski, You Won’t Be Alone, portarà una bona dosi de folk-horror al festival, ambientada en un aïllat poble de muntanya en la Macedònia del segle XIX i protagonitzada per Noomi Rapace. Justin Benson i Aaron Moorhead, exponents de la ciència ficció de baix pressu post, tornen a Sitges amb Somet hing in the Dirt, un «imaginatiu trencaclosques» amb fenòmens sobrenaturals.

Demà, a partir de les vuit de la tarda, els zombis tornaran a caminar pel poble de Sitges en la nostra clàssica Zombie Walk.

DEFUNCIONS

Reus

Carmen de la Mata Iguala da. Ha mort a 64 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. a la paròquia de Sant Pere. Pedro Rubio Agudo. Ha mort a 62 anys. El seu funeral serà demà a les 11.30 h. al Ta natori.

La Canonja Rosario Bermejo Fernán dez. Ha mort a 54 anys. El funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Sebastià.

va formar part de la pel·lícula Te fuiste antes que el tiempo, dirigi da per Borja Álvarez.

La Unió d’Actors i Actrius va mostrar a través de Twitter el seu sincer condol als familiars i amics de l’actriu.

El tramvia, l’oportunitat de Tarragona d’arrodonir la mobilitat sostenible

La proposta amb què treballa el govern de la ciutat de Tarrago na pel que fa al projecte de tren-tramvia que ha d’unir diversos municipis al Camp de Tarragona planteja que entri a la capital per una N-340 més urbana i que tingui diversos ramals a partir de la plaça Imperial Tàrraco. Aquest és el plantejament que negocien el departament de Territori i l’Ajuntament de cara a la segona fase del projecte, que començarà amb la interconnexió dels municipis de costa aprofitant les vies ferroviàries ja en desús. El conseller de Territori, Xavier Puig, va celebrar que el projecte avanci i que ho faci en la línia de les al·legacions que va presentar l’Ajuntament. L’objectiu és que, després de penetrar fins a la plaça Imperial Tàrraco, les vies s’obrin en dos o tres ramals amb parades a l’hospital Joan XXIII, Sant Pere i Sant Pau i la Part Baixa. L’entrada del tramvia a la capital serà un dels reptes més complexos i costos que s’haurà d’afrontar en la segona fase de construcció d’aquesta infraestructura i ara és el moment de deixar ben definides les bases de com es vol que sigui la capital del futur. Els esforços per aconseguir una mobilitat més sostenible semblaran haver estat suficients si Tarragona no aconsegueix un tramvia que la connec ti de forma eficient amb els municipis que l’envolten.

CONFIDENCIAL

Viñuales, el ‘sereno’ de Tarragona

Un usuari (@SalvemTar ragona), a través de xarxes socials, va comentar una publicació de l’alcaldable del PSC a Tarragona, Rubén Viñuales, amb una fotogra fia editada del polític. El co mentari va arribar després que Viñuales enumerés dife rents accions per millorar la seguretat a la ciutat. «Doncs un altre que es creu que ha vingut a salvar Tarragona», va respondre l’usuari.

DOMINICAL

Fugir de Turisme

JOAN PLANELLAS Arquebisbe de Tarragona

acabaria aquell dia la seva persecució.

Benvolgudes i benvolguts, jo era petit i d’aquell gat en recordo ben poca cosa. Ja no sé si era blanc o negre, vell o jove, o si tenia els ulls verds o blaus. Només recordo que va te nir la desgràcia que el seu amo visqués en un carrer on pràcticament era l’únic gat enmig d’una munió de gossos. I, des de molt petit, va aprendre el que diàriament, fins al dia de la seva mort, es va convertir en la seva obliga ció: fugir. Sí, un gat envoltat de gossos aprèn aviat a fugir. Anant o tornant de l’escola, tan aviat el veia a un cap del carrer com a l’altre, o dalt d’un arbre o damunt la teulada. El gat sempre fugia. I, fixem-nos que, quan hom fuig, el que menys interessa és saber d’on véns i cap on vas. El gat de la meva infante sa no sabia mai d’on venia ni a quina teulada

TRIBUNA

Avui no em sé estar de dir que aquell gat em fa pensar en un tipus de turisme que avui nosaltres mateixos fem: és el que en diria «fugir de turisme». Sí, també nosaltres fugim de vacances –ho hem percebut espe cialment aquest estiu– o fugim el mateix cap de setmana. De què fugim? Cap on fugim? Si la nostra fugida acaba a la Costa Daurada o a la Costa Brava, o cap a muntanya, cal dir que és pura coincidència d’aquella ocasió. Però diem amb satisfacció que hem deixat enrere la feina, les preocupacions, és a dir, hem fugit de tota una sèrie de coses que ens aclapara ven. El pare fuig del seu treball quotidià, la metgessa del neguit de la consulta estressant, la mestressa de casa de les parets del pis, els nois i noies dels seus professors…, i crec que una gran majoria fuig d’una vida monòtona i sense massa sentit. I aquest escapar-se no sap on acabarà.

Fugim, al capdavall, per oblidar-nos de pensar en nosaltres mateixos. Ja ho analit zava perspicaçment Blaise Pascal en els seus Pensaments, a la primera meitat del segle XVII, quan escrivia: «Des de la infantesa es carrega els homes del neguit del seu honor,

del seu bé, dels seus amics, i encara del bé i de l’honor dels seus amics. Se’ls aclapara d’afers, de l’aprenentatge de les llengües i dels exerci cis, i se’ls fa sentir que no podrien ser feliços sense que la seva salut, el seu honor, la seva fortuna i la dels seus amics estiguin en bon estat, i que una sola cosa que manqui els faria malaurats. Així se’ls dóna càrrecs i afers que els fan marejar des que comença el dia […].

¿Què es podria fer de millor per a tornar-los malaurats? […]. Només caldria treure’ls tots aquests neguits; perquè aleshores ells es veu rien, pensarien el que són, d’on venen, on van […]. I per això, després d’haver preparat tants d’afers per a ells, si tenen una mica de temps de descans, se’ls aconsella que l’em prin a divertir-se, a jugar, i a ocupar-se sem pre tots sencers...» (Pensaments, n. 207).

Caldria no deixar-se emportar per aquesta mena de fugida col·lectiva que, com el gat de la meva infantesa, mai no se sap d’on ve ni on acabarà, perquè ens passem la vida fugint, en el fons, de nosaltres mateixos. I, donat que ens oblidem de pensar en el sentit que té la nostra vida, en aquest fugir i escapar-se no sabem mai d’on venim ni cap on anem.

Ben vostre.

Pressupostos participatius, eina de ciutat

MONTSERRAT FLORES

Regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals a l’Ajuntament de Reus

Els pressupostos participatius són una eina de ciutat, no només perquè ens conviden a pensar com es pot millorar l’espai públic a l’entorn on vivim.

En les convocatòries anteriors, reusenques i reusencs han proposat que en determinades zones hi feien falta fonts o papereres, que es podia crear un parc, una sala de jocs infantils o un espai multisensorial, que es podia mi llorar la il·luminació dels passos de vianants, l’ombra dels parcs i l’accessibilitat de l’espai públic per a persones amb diferents capaci

CARTES

Carta a l’alcade de Tarragona

Sr. Ricomar, aquests dies, per des gràcia, soc usuària de l’hospital de Santa Tecla perquè hi estic ingres sada. No sé si vostè sap que és molt important per a una persona malal ta la tranquil·litat i sobretot el des cans nocturn. M’he quedat garra tibada de la poca consideració que hi ha per part del consistori envers els malalts, ja que aquests dies, els forts sorolls durant tota la nit han estat un veritable molèstia, en ma júscules. S’entén que hi havia festa major, però el patiment i el malestar de les persones hospitalitzades no s’atura per festes i es veu incremen tat per l’excés i durada del xivarri, que es podria evitar desplaçant els concerts, petards i activitats ex tremadament sorolloses fins altes

tats. D’aquesta manera, es va completant el mapa de necessitats públiques i, en algunes ocasions, se n’incorporen de noves que no s’havien tingut en compte abans en les polí tiques públiques.

L’efecte dels pressupostos participatius va molt més enllà, però. Ens fa conèixer les necessitats i propostes d’altres persones. Ens permet debatre sobre elles en els tallers i ses sions presencials.

Motiva les persones proposants a defensar i argumentar la seva proposta per tal de con vèncer la ciutadania i rebre el màxim nombre de vots possibles, i també a comprendre els condicionants tècnics de la seva proposta. I quan llegim el conjunt de propostes finalistes per decidir quines votarem, ens submergeix en tota una diversitat d’interessos i sensibili tats. Un exercici de democràcia deliberativa molt important.

A més, les propostes guanyadores són se guides amb interès per part de les persones que les han proposat o les han votat, de tal

hores, a altres espais allunyats dels centres hospitalaris. Li demanaria que s’intentés posar en el nostre lloc i que pogués tenir una mica, només una mica de sensibilitat i d’empatia per tenir-ho en compte en l’organització d’esdeveniments futurs. I espero que no calgui que vostè estigui en la nostra situació per poder entendre com n’és d’im portant el que li estic demanant. Per altra part, ja es pot imaginar que la meva queixa no és un assumpte particular i que estic expressant el que senten i pensen massa perso nes que, com jo, les festes de Santa Tecla la passem dins de Santa Tecla. Espero que aquesta carta arribi a les seves mans i que no quedi oblidada en un calaix o en el núvol virtual i, sincerament, agrairia rebre’n una resposta més enllà del «ja ho tin

drem en compte». Salutacions cordials.

manera que aquella obra o millora compta des de l’inici amb l’adhesió crítica i exigent de l’entorn on s’ubicarà. Les propostes gua nyadores esdevenen un motiu d’adhesió als afers públics, dels quals l’Ajuntament n’ha de donar compte i explicar les raons dels canvis que es puguin produir en la seva execució.

I, en darrer terme, els pressupostos parti cipatius reforcen el convenciment que totes les persones que vivim a la ciutat tenim capa citat per detectar necessitats i prioritzar-les. Són una eina de participació que parteix del concepte de ciutadania empoderada.

Aquest mes d’octubre, l’Ajuntament de Reus ha tornat a engegar una convocatòria de pressupostos participatius. Totes les per sones de més de 14 anys empadronades a Reus tenen fins al 6 de novembre per presen tar idees als pressupostos participatius de la ciutat.

Des de la regidoria de Participació, Bon Go vern i Serveis Generals esperem amb delit la teva proposta!

Montserrat Güixens Godall (Tarragona)

Anécdotas curiosas

He leído en el programa del Pilar, del Centro Cultural de Aragón, un escrito sobre el gran Miguel Fleta, en el que detallan su vida y sus éxi tos, de muchos conocidos. Desta can su humor irónico y una de sus más célebres anécdotas: habiéndo se declarado la República, al llegar al teatro, el portero, le manifestó: «Don Miguel, ahora somos todos iguales» y Fleta le respondió: «Pues váyase usted a cantar, que yo ocu paré la portería». Ocurrió en el te atro Gayarre de Pamplona. Profun dizando en el tema, piensas que sí

deberíamos ser iguales ante la ley, pero te das cuenta de que no es así. También deberíamos ser iguales ante la sanidad, y tenemos nuestras dudas. Igualdad de oportunidades, pero según la capacidad del indivi duo, unos aprovecharán más que otros. Al final, ves que unos van as cendiendo por su propio valor, mi entras que otros son colocados por aquí y por allá, tanto si tienen valor como si no. Siempre hay unos que aprovechan el tiempo, mientras que otros esperan el maná. O sea que somos cada uno diferentes de pensamiento, palabra y obra. Otra cosa es que pretendamos tener los mismos derechos, aunque con ellos vayan unas obligaciones, que no to dos cumplen.

(María Elisa Aragonés Tarragona)

AVUI

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Mantingues la teva posició ferma davant les adver sitats i no perme tis que ningú opi ni. Els èxits són segurs si adoptes una línia dura.

TAURE

21/04 al 21/05

No temis als nous canvis o a aquells que arriben en re alitat. Percebràs la influència de moltes persones i això retardarà les teves coses.

BESSONS

22/05 al 21/06

Serà una jornada molt alegre però que podria veure’s enterbolida per una persona en vejosa. Deixa que els altres actuïn sense exposar-te.

CRANC

22/06 al 23/07

Aprofita la jorna da sobretot per la tarda per a am pliar el teu cercle social i fins i tot si anheles tenir mo ments apassio nats i vitals.

Venda/Lloguer

POR JUBILACIÓN VEN

DO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Am plia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragape rras. Económico. Negocio rentable. Tel. 629.449.076

LLEÓ

24/07 al 23/08

Intenta acabar amb els deutes i viu més conforme a la teva realitat.

És el moment per a organitzar la economia i veure els pros i contres.

VERGE

24/08 al 23/09

Hi haurà un nou acostament cap a la teva parella i sentiràs amb més força l’afecte que us uneix. Intenta evitar els llocs so rollosos.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Et sentiràs sum mament satisfet dels resultats que obtinguis en totes les teves activi tats. Aportaràs idees a la feina i seràs premiat.

SAGITARI

23/11 al 21/12

Compte amb els viatges despla çaments, en ells obtindràs moltes sorpreses. Dona temps al temps i para esment a distraccions.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

La teva rela ció amb els més propers serà una mica tibant. Pri ma la diplomàcia i el fet d’escoltar els consells de majors.

AQUARI

21/01 al 19/02

No et comprome tis amb respon sabilitats que van més enllà de les teves possibili tats. Molta aten ció amb les velles amistats.

PEIXOS

És bon moment per a resoldre aquests assump

paraula

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANIS TA. Tel. 623.387.479

PINTOR ECONÓMICO PROFESIONAL. Rapidez y limpieza. Tel. 667.471.534

TAPICERO ECONÓMICO.

Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

REFORMES

TAROT

SERVEIS

Salazar Echavarria, Antonio. Cos del Bou, 2. Telèfon 977 231 631.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué, Joaquim-Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8. Telèfon 977 127 084.

SALOU:

Arque Mule, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA:

Tuset Fornós, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS:

Díaz Martí, Maria. Av. Diputació, 12. Telèfon 977 364 510.

VALLS:

Rull Ferré, Gabriel. Abat Llort, 24. Telèfon 977 608 717.

EL VENDRELL:

Juste Díez de Pinos, Jose Luís. Les Flors,74. Telèfon 977 664 422.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

CANAL REUS TV

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

MAESTRO KINA

AMISTAT

CHICA BUSCA PAREJA ESTABLE. Tel: 636.724.711

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. MASA JE erótico. Tel: 613.361.001

MASAJES REUS 30€. Para cualquier situación de estrés, dolencias, contracturas. Yo Julia diplomada en QUIRO MASAJE. Lugar limpio e higié nico. Citas con antelación. Tel. 610.326.292

MAYCA CATALANA. Excelen tes masajes corporales, pros tático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087 VENDRELL. SEÑORA. MASA JE RELAX. Tel: 603.133.160

MASAJISTA TITULADA. DIS CRETÍSIMA!!! Tel. 671.715.779

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

TAROT DE MARÍA. Tarot evolutivo extendido, rega lo péndulo. Tel. 633 670.797. Pide cita.

MÉS PERSONAL

REUS CASA SUSANA. espa ñolas. 25€. Tel: 977.32.15.68

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SE NECESITAN SEÑORI TAS piso relax. Reus. Tel. 645.469.898

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

SANDRA MADURITA. To dos Servicios. Reus. Tel. 643.027.432

DÚPLEX 2 AMIGUITAS RU

SAS. Masaje 4 manos, ¡para disfrutar! Tel: 600.853.460

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ar diente Tel. 612.594.049 Reus.

ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

LEYRE, 29A. REUS. Tel 669.744.163

RELAX SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discre to. Horas concertades. Tel. 613.562.265

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

MADURITA PECHUGONA. Reina del griego. Tarragona. Tel: 643.136.495

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

MARINA BARBY TRANS. Reus Tel. 666.030.929

ANGÉLICA. MADURITA, amante, cariñosa, viciosa, ca chonda. Todos los Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

TRAVESTY MIRANDA. La tentación de Reus. Tel. 643.858.740

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

ANITA , SALIDAS ESCORT. Alto standing, noches estrellas. 24 horas. Tel. 624.124.250.

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

TERE MADURITA, relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel. 602.807.631

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITASCAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924 TARRAGONA. MARTA catala na madureta. Tel: 604.260.384

Cristina Serret serret@diarimes.com

La panoràmica des de l’Observatori de la Mola de Sant Pau, a la Figuera (Priorat), abasta fins més de 40 quilòmetres del riu Ebre, inclo ses les serres de la Picossa, Ca valls i Pàndols.

L’indret, ara en el silenci més absolut, va ser el teló de fons d’un dels episodis cabdals de la Guerra Civil, quan el maig de 1938 –gairebé tres mesos abans que comencés la batalla de l’Ebre– es decideix conver tir aquest punt en l’observatori central de l’exèrcit de l’Ebre.

Amb aquest objectiu es proce deix a la construcció d’una gran trinxera: durant més d’un mes i mig, un esquadró de prop de 125 homes excavarà la roca per construir una gran trinxera cir cular, amb una profunditat de més d’1,5 metres, que serà re vestida de ciment i formigó. La trinxera es reforçarà amb bigues de ferro i raïls, i fins i tot dispo sarà de connexió telefònica que permetrà a l’exèrcit republicà rebre informació puntual. Tot plegat, recobert i camuflat amb branques i terra.

Des d’aquest punt es va plani ficar i dirigir la fase inicial de la batalla de l’Ebre, el creuament del riu per part de les tropes re publicanes, la matinada del 25 de juliol de 1938. Juan Modes to Guilloto, cap de l’exèrcit de l’Ebre, va seguir tota l’operació

des de l’observatori. Guilloto va estar residint al mateix poble de la Figuera, on també es conside ra probable que hi visqués el ge neral Vicente Rojo Lluch, cap de l’Estat Major Central de l’Exèrcit Popular de la República. Tot ple gat, es considera indicatiu de la importància estratègica del lloc.

El 6 de gener de 1939, amb la batalla de l’Ebre ja decidida, les tropes franquistes van assaltar l’observatori, i aquest lloc va esdevenir primera línia de com bat. Acabada la guerra, l’espai

UNA TRINXERA QUE VA FER HISTÒRIA

Des de l’Observatori de la Mola de Sant Pau, a la Figuera, es va planificar i dirigir la fase inicial de la batalla de l’Ebre

Estat del cel

Les trinxeres excavades per l’exèrcit republicà el maig de 1938.

es va dinamitar i espoliar. L’any 1998 es va rehabilitar per con vertir-lo en un espai destinat al memorial històric.

La visita a l’Observatori de la Mola de Sant Pau permet veure la trinxera, que es conserva tota sencera, i recórrer-la pel seu interior. Per arribar-hi n’hi ha prou de fer una caminada fàcil, de poc més de 500 metres, des de l’ermita de Sant Pau, on hi ha una zona d’aparcament. L’accés és lliure. També s’hi pot pujar deixant el vehicle al poble de la Figuera i fent una petita excur sió de poca dificultat fins a l’es

Durant un mes i mig, un esquadró format per 125 homes va excavar una trinxera que encara es pot visitar i recórrer

pai de l’ermita. Diversos panells desgranen la història i els detalls de l’ob servatori. A més, el visitant pot contemplar l’espectacular pa noràmica que hi ha sobre l’Ebre i els antics camps de batalla, i que va ser clau perquè l’exèrcit republicà escollís aquell indret per convertir-lo en un lloc de comandament estratègic. Des de la mateixa ermita de Sant Pau també hi ha una panoràmica ex cepcional –es diu que s’hi poden endevinar fins a sis províncies.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

El cel estarà molt ennuvolat o cobert al litoral i al preli toral central i sud tot el dia. A la resta estarà entre poc i mig ennuvolat al matí, i entre mig i molt ennuvolat a partir de la tarda.

Precipitacions

S’esperen ruixats i xàfecs al litoral i prelitoral sud al llarg de la jornada. A partir de migdia també se n’esperen al Pirineu i Prepirineu, sobretot sector occidental, i al li toral i prelitoral central, mentre que són probables a la resta del país. Seran d’intensitat entre feble i moderada i acumularan quantitats minses o poc abundants de pre cipitació. A més, puntualment aniran acompanyats de tempesta.

EL TEMPS

Màxima Mínima

Nivell mitjà

SUDOKU