Dilluns 10 d'octubre de 2022

El nou Govern de Pere Aragonès incorpora independents

Una

del barri de

REUS

Les visites de la nova edició del Reus Ocult fan el ple absolut de visitants

entre

El Nàstic guanya al Real Murcia i suma tres punts d’oxigen

Alcover retorna al seu passat bandoler

Una zona de Campclar està entre l’1% més pobre de l’Estat espanyol

Redacció

Les noves dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) posen de manifest el con trast entre les zones de Llevant i Ponent de Tarragona quant a la renda mitjana anual per llar. La informació compartida per l’INE, que correspon a l’any 2020, mostra que una zona de Campclar registra uns ingressos de mitjana de 14.983 euros per habitatge, la qual cosa l’ubica en tre l’1% més pobre de tot l’Estat espanyol. D’altra banda, el barri dels Músics es troba entre el 2% més ric, amb 74.458 euros de ren da anual per llar.

Les dades de l’INE serveixen per comprovar els efectes de la pandèmia als diferents barris de la ciutat. La variació interanual als barris de Ponent, que rela ciona 2020 amb 2019, és en la majoria dels casos negativa, fins al punt que diverses zones de Bonavista, la Floresta i Campclar van reduir més d’un 3% la renda mitjana durant el primer any de

TURISME

pandèmia. Tanmateix, hi ha al gun cas excepcional, com al barri de Torreforta, que presenta una àrea on la renda va créixer un 4,4%.

En el cas de la zona de Camp clar ubicada entre l’1% més pobre del país, la variació inte ranual és d’un 5,5% en negatiu. Els límits d’aquesta àrea, segons l’INE, són els carrers del Riu Llo bregat, del Riu Brugent i del Riu Ter i l’N-340. La zona adjacent, corresponent a la part d’entre la mateixa carretera i fins a l’inici del carrer del Riu Siurana tam bé presenta uns ingressos anu als molt baixos: 17.356 euros de mitjana. Aquesta xifra, encara que sigui un pèl superior, també l’ubica entre l’1% més pobre.

Pel que fa al centre de la ciutat, la majoria de famílies té una ren da d’entre 30.000 i 50.000 euros de mitjana, la qual cosa les situa igual o per sobre de la mitjana de la resta de l’estat. Tot i això, els ingressos nets són inferiors als barris marítims i a la Part Alta, on

El Port rep per primera vegada tres creuers simultàniament

Tres creuers van escalar simul tàniament el passat divendres al port, una situació que és la primera vegada que ocorre. L’embarcació Costa Favolosa, de la companyia italiana Costa Cruise Lines, va ser la primera a arribar a aigües tarragonines, dijous a les 9 hores. Durant el divendres, van ancorar al moll de Balears el Jewel of the Seas, de l’empresa Royal Caribbe an, i l’Artania, de l’alemanya Phoenix Reisen. A més, es va

dur a terme una cerimònia d’intercanvi de mètopes entre la representant del Port, Nú ria Obiols, i el capità Michael Rolf Lindberg amb motiu de la primera escala que el Jewel of the Seas realitzava a Tarra gona. D’ençà que va començar la temporada creuerista el 15 d’abril, ja són 24 els creuers que ha rebut el moll de Balears del port de Tarragona. Entre totes aquestes naus, viatjaven fins a 47.016 passatgers. Redacció

la majoria de les llars disposen a l’any d’entre uns 25.000 i 30.000 euros de mitjana.

Pel que fa a Sant Pere i Sant Pau, l’entorn de l’avinguda dels Països Catalans supera els 30.000 euros, la qual cosa con trasta amb la part de més al nord del barri, on la forquilla està en tre els 22.000 i 28.000 euros. Un cas similar passa a Sant Salvador, on el nivell de renda varia en

funció de la zona.

La part més rica de Tarragona es troba a Llevant, ja que des de l’Arrabassada fins al límit amb Altafulla, la renda mitjana su pera en totes les àrees delimita des per l’INE els 50.000 euros. D’aquesta manera, els resultats indiquen que la zona de l’Arra bassada es troba entre el 4% més ric de tot l’Estat espanyol, de la mateixa manera que Boscos. A més, tal com demostren les xi fres de l’INE, la zona de Tarrago na amb uns ingressos anuals més elevats per llar, el barri dels Mú sics, multiplica per cinc la renda de la zona amb els ingressos més baixos, a Campclar, on la renda mitjana per persona és de només 5.242 euros a l’any.

EDUCACIÓ

Una cinquantena d’alumnes del primer grup mixt de COU que es va organitzar a la ciutat es van reunir ahir per celebrar una diada de germanor. El 1972, alguns centres es van atrevir a agrupar nois i noies per impartir les assignatures optatives. Els participants van visitar el grup escultòric Marca d’Aigua, a la Pineda. Redacció

Les

contrast entre Llevant i Ponent respecte a la renda mitjana anual

El barri dels Músics és el més ric de Tarragona, amb una renda mitjana per llar de 74.458 euros

Un sector de Campclar té una renda mitjana anual per llar de

euros.

CEDIDA

Les tres embarcacions van atracar al moll de Balears.

El primer grup de COU mixt es retroba

CEDIDA

CEDIDA

TARRAGONA

La rotonda de la Unesco és considerada la millor a la gala de les Viles Florides

Tarragona es va endur diven dres passat el guardó a millor rotonda a la gala de les Viles Florides, de la qual va ser l’am fitriona de l’edició d’aquest any. Concretament, la roton da de la Unesco va guanyar el premi a la millor rotonda florida, que es lliura des de 2017. Més de 150 pobles i ciu tats van tenir representació a l’acte de reconeixement a la seva tasca per a la millora dels espais verds urbans, dins el moviment Viles Florides, que promou la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC). L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i la regidora de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, van ser els grans amfitrions de la ciutat que, junt amb la presidenta de la CHOC, Mercè Martínez, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, van presidir la gala. La rotonda de la Unesco va seduir el jurat de Viles Flo rides perquè, segons Vidal «és l’única de tot el territori que concentra patrimoni, història, el mar i un mix floral preciós» que la converteix en un ele ment excepcional.

La plaça Corsini celebra el Dia Mundial de la Salut Mental

La plaça Corsini acull avui, a les 18 hores, l’acte institucio nal del Dia Mundial de la Salut Mental. Entre altres entitats, participaran en la commemo ració els membres del Consell Municipal d’Infants de Tarra gona. També avui, entre les 10 i les 14 hores, a la mateixa plaça, Creu Roja organitza l’activitat Posa nom a les teves emocions I l’Ajuntament il·luminarà a la nit la façana del Palau Munici pal i altres edificis.

L’ampliació del pàrquing del passeig de Torroja preocupa els veïns

Els residents del carrer de Bach denuncien l’obra per la contaminació i la pèrdua d’un espai verd

Roger Freixa

Diferents veïns del barri dels Mú sics de Tarragona han mostrat el seu malestar per l’ampliació del pàrquing del passeig de Torroja, especialment els del carrer de Johann Sebastian Bach, cap a on creixerà l’aparcament aprofitant una zona de desnivell. «El trànsit de vehicles generarà contami nació acústica i de CO2, a banda de la lumínica que causaran els fanals», comenta un resident a la via, A.E. «És una zona verda i vo len desfer-la per posar ciment», afegeix.

Tanmateix, el pàrquing comp tarà amb zones verdes i d’arbrat, però els veïns les consideren insuficients i volen conservar l’espai actual. Un dels seus mo tius de preocupació és els tem porals, tal com assenyala José Miguel Santiago: «Si treuen l’ar

EDUCACIÓ

brat, quan hi hagi pluges fortes, com la de Santa Tecla, caurà una gran quantitat d’aigua». El ma teix Santiago considera que tant les obres com la zona de pàr quing que es crearà trencaran la «tranquil·litat».

Per la seva banda, una veï na del carrer d’Enric Granados, adjacent al de Johann Sebastian Bach, Núria Gómez, també criti ca el projecte: «Paguem una bar baritat d’impostos pels serveis que tenim. Si no tenim comer ços, per què volem tantes places d’aparcament?». Gómez proposa crear pàrquings dissuasius a al tres parts més «més útils» de la ciutat. «Vam venir a viure aquí per la tranquil·litat i la qualitat de l’aire», explica en referència a la seva família i a un projecte que creu que perjudicarà el benestar del veïnat.

Imatge d’arxiu de l’actual aparcament municipal del passeig de Torroja de Tarragona. «Si treuen l’arbrat, quan plogui fort caurà una gran quantitat d’aigua», assenyala un veí

Al seu torn, una altra veïna trasllada la seva preocupació per una colònia de dotze gats ferals que hi viuen. «Són gats ja esteri litzats que cuiden entre diversos voluntaris. Ara estem parlant

amb la Diputació de Tarrago na per tal que els trobi un nou espai», apunta. Considera que no és l’espai ideal per ubicar un aparcament, però, alhora, valo ra positivament el tracte rebut per l’Ajuntament: «Xavier Puig –conseller de Territori i Mobili tat– és una persona excepcional que ens escolta i intenta ajudar».

Alhora, creu que ja no hi ha cap manera d’aturar el projecte.

L’Ajuntament impulsa un servei de cangur fora de l’horari escolar

‘Temps x Cures’ inclou activitats de lleure educatiu per a infants, com ludoteca i jugoteca

Redacció

La conselleria de Feminismes i LGTBIQ+ de l’Ajuntament de Tarragona, ha posat en marxa, amb el suport del departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, el nou projecte Temps x Cures. Es tracta d’un servei d’atenció i cangur

que acull infants fora de l’horari escolar i es dirigeix a les dones i famílies amb fills i filles d’edats compreses entre els 2 i els 12 anys que necessitin unes hores per conciliar la vida personal i familiar. La consellera de Femi nismes i LGTBIQ+, Cinta Pastó, va posar en relleu que el projecte

«neix per avançar en la corres ponsabilitat pública envers les cures facilitant espais específics per conciliar la vida personal i familiar». La directora dels ser veis territorials d’Igualtat i Femi nismes a Tarragona de la Gene ralitat de Catalunya, Eva Ferran, va explicar que «el projecte vol

consolidar el dret a les cures i al temps, a la vegada que es genera ocupació de qualitat en l’àm bit de les cures». La iniciativa s’articula en quatre eixos, que s’ubicaran en diferents espais municipals. Alguns d’aquests són nous i altres s’ampliaran. Entre les novetats, hi ha el servei

Tot i això, segons indiquen diver sos residents al barri dels Músics, aquests darrers dies s’estan du ent a terme reunions per parlar de l’assumpte i preparar una res posta conjunta per al consistori.

Les obres del pàrquing del passeig Torroja, que començaran el mes vinent, tenen un termini d’execució d’un any. L’ampliació atorgarà a l’aparcament un total de 349 places.

de cangur municipal, un servei de cura d’infants gratuït a les ac tivitats organitzades. Una altra de les novetats és Dona’t vida, un servei de canguratge fora de l’horari escolar de dilluns a di vendres, de 16.30 a 19.30 hores, en quatre escoles de la ciutat: l’escola Saavedra, escola Camp clar, escola Joan XXIII de Bona vista i escola Marcel·lí Domingo de Sant Pere i Sant Pau. Aquest servei s’iniciarà al mes de gener. D’altra banda, Temps x Cures també ampliarà les activitats de ludoteques i jugoteques. S’hi farà acompanyament socioedu catiu mitjançant elements lú dics, com les joguines.

Els veïns de la Granja reclamen un referèndum sobre la barrera acústica

Els residents consideren que és il·lògic crear una altra zona verda quan els parcs estan «deixats»

Sergi Peralta Moreno

Els veïns de la Granja demanen que es faci un referèndum per conèixer l’opinió de la comunitat sobre la barrera acústica vegetal que es vol implantar entre l’IES La Granja i la T-11, un projecte que l’Ajuntament va adjudicar la setmana passada i que es preveu que es pugui estrenar l’estiu del 2023. El president de l’associació de veïns (AV) del barri, Francis co Rosillo, explica que «totes les millores que es fan són bones», però matisa que, abans d’im plicar-se en noves iniciatives, s’hauria «d’arreglar el que hi ha».

El portaveu veïnal considera que no és lògic continuar enda vant amb la implantació de la barrera acústica perquè els actu als parcs del barri estan «deixats de la mà de Déu». «Això suposa ria més problemes i més despe

ses. No només és plantar arbres i plantes, sinó que tot això ho has de mantenir», expressa. En la mateixa línia, Rosillo detalla que la majoria dels residents no entenen per què es vol construir un altre espai verd si els actuals estan «abandonats».

A més, declara que els parcs són llocs on acostumen a prolife rar els fets delictius, en un barri on la sensació d’inseguretat s’ha multiplicat en els últims anys. Rosillo pensa que un referèndum seria la manera idònia de deixar palesa l’opinió dels ciutadans de manera oficial abans d’executar les actuacions previstes.

Una barrera ben feta Tanmateix, el president de l’AV de la Granja detalla que no s’oposaria a la implantació d’una barrera acústica entre l’institut i

Rosillo opina que, a banda de plantar l’arbrat, s’hauria de construir un pàrquing

la T-11 en un altre moment, sem pre que estigués plantejada «amb seny». En la seva opinió, això im plicaria, a banda de la plantació de l’arbreda, la construcció d’un pàrquing, cosa que requeriria

menys manteniment que tota una zona verda. «Estem d’acord amb millorar les coses, però que primer arreglin el que ja està fet. Si allarguem més el braç que la màniga, després no ho podrem atendre tot», conclou.

La creació de la barrera acústi ca generarà una zona de passeig i estança a l’interior per gaudir de l’espai verd, alhora que incorpo rarà un pipicà. La iniciativa per

Res evita que els carrers de la Part Alta vibrin amb les festes del Roser

Sergi Peralta Moreno

Els veïns de la Part Alta es van despertar ahir amb el so de gralles i timbals. «Què està pas sant?», es devia preguntar més d’un. Havia arribat el dia gran de les festes del Roser! Gegants, nanos i dansaires van sortir al carrer per estendre la gresca i xerinola fins que va ser l’hora de dirigir-se a la Catedral. La missa i la solemne processó en honor a la Mare de Déu van posar punt final a un matí que la comunitat feia molt de temps que esperava.

«Ha estat un dia fantàstic, hi havia moltíssima gent. Teníem moltes ganes de festa, de pas sar-nos-ho bé. Hi ha problemes al rerefons, com la inflació, però la festa no es perdona», valora el president de l’associació de veïns del carrer Merceria i voltants, José López. Aquestes eren les pri meres celebracions que s’orga nitzaven sense restriccions des del 2019 i, a més, van servir per culminar el quarantè aniversari de la recuperació de les festes.

«A mi m’agraden més les fes tes del Roser que les de Santa Te

cla», s’atreveix a declarar López.

Els actes es van programar pen sant en què tothom pogués for mar part de tot el que volgués i ni la pluja nocturna va ser capaç d’aigualir la celebració. Tampoc

ho van aconseguir ni el fred ni la calor. Era el dia perfecte per sortir al carrer de la Nau, el car rer Merceria o la plaça de les Cols per unir-se a la disbauxa.

Després d’uns dies intensos,

l’associació de veïns ja comença a pensar en la pròxima edició de les festes. «Si l’any que ve són iguals que aquestes, ja estaríem contents. Que siguin iguals o en cara millors», conclou López.

metrà aïllar l’institut dels sorolls de l’autovia i oferir als veïns un indret de més qualitat urbanís tica i paisatgística. Actualment, el solar on es vol efectuar el pro jecte presenta un aspecte de des campat, ja que disposa de molt poca vegetació. Les obres tenen previst un termini d’execució de nou mesos. Per tant, el barri po dria disposar de l’àrea al voltant de l’estiu del 2023.

Tres clubs inauguren la temporada de turisme esportiu de la piscina Sylvia Fontana

La piscina Sylvia Fontana va inaugurar la setmana passa da la temporada 2022-23 de turisme esportiu. Durant el mes d’octubre, entrenaran a les instal·lacions de l’Anella Mediterrània tres clubs de natació, com són el Solothurn suís, el TPSK Köln alemany i el GSC danès. Les entitats es taran guiades pel turoperador Sport Iberia Camps, que els descobrirà l’oferta turística de la ciutat. En aquesta línia, la piscina ja va comptar amb diferents grups de nedadors d’Alemanya, França i Suïssa durant el darrer curs. Per a la consellera d’Esports, María José López, aquest model de turisme «sostenible i saluda ble» contribueix a «desestaci onalitzar les visites» i a «en fortir» les marques esportiva i turística de Tarragona. «L’èxit de la darrera temporada de tu risme esportiu, la primera que vam engegar, ens anima a con tinuar amb la voluntat d’oferir a clubs esportius d’altres paï sos les nostres instal·lacions, que permeten, amb la nova caldera de biomassa, obrir més el ventall de competicions esportives», afegeix. Redacció

La primera edició del Tarraco

Manga supera les expectatives

El Palau Firal i de Congressos es va convertir, durant aquest cap de setmana, en la capital del manga, l’anime i els videojocs. «Estem molt, molt, molt i molt contents. No esperàvem que tingués l’èxit que ha tingut», valora el director de continguts del saló, Ivan Carrasco. Con certs, festivals matsuri, con cursos, estands de marxandat ge, tallers, photocalls, artistes, YouTubers i influencers com

Hurona Rolera o Wade Otaku

van omplir les quatre plantes del palau amb activitats dirigi des a un públic familiar i amb una notòria presència interna cional. Carrasco comenta que una família va venir des d’Itàlia només per conèixer les estrelles convidades, però també es van registrar visitants del Regne Unit i d’altres punts de l’Estat espanyol, com Saragossa o Va lència. Amb tot, Carrasco pro met que el Tarraco Manga tor narà l’any que ve. Sergi Peralta

Imatge virtual de la barrera acústica vegetal que es vol implantar entre l’IES La Granja i la T-11.

Una multitud de gent va sortir

presenciar

cercavila i la solemne processó

GERARD MARTÍ

marc

aniversari

recuperació de les festes.

CULTURA

CRISTINA SABATÉ

El Palau Firal i de Congressos es va omplir d’aficionats.

El retard de les obres d’ampliació del Centre de Lectura ajorna el seu ús

L’ateneu comptava amb el

«Les presses no són bones» i «val més no agafar-se els dits» són alguns dels arguments que té el Centre de Lectura de Reus davant del retard de l’ampliació de l’ateneu. Tot i que preveien que el nou edifici podria quedar enllestit a finals d’aquest any i tenien intenció de començar el segon trimestre del curs actual duent a terme activitats en el nou espai, «queda molt per fer i no confiem que estiguin enllesti des fins al curs vinent», assegu ra Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura. Les obres estan visiblement avançades pel que fa a l’estructura, però «que den per fer totes les instal·lacions de dins de l’edifici, la part més complexa», detalla Pérez. «Si anem amb presses per disposar del nou espai pot sortir pitjor perquè podria posar en perill la seguretat de tothom», diu el pre sident.

Es tracta de les obres per a construir un edifici annex a l’ac

tual i, d’aquesta manera, ampliar el centre, que compta amb tantes activitats que és necessari més espai. De fet, l’augment de preus del material i les condicions meteorològiques de la passada

L’entitat continua buscant l’últim ingrés per fer front al cost de l’ampliació

primavera ja van ser les cau sants d’un primer retard, ja que la intenció, en un principi, era començar aquest curs a les noves instal·lacions.

Les obres, que van començar a finals del 2020, tenien un cost aproximat de 500.000 euros.

Una part d’questa quantitat ha estat abonada per l’entitat amb la venda d’una casa que esta va en desús, i una altra a partir d’ajudes de finançament de la Diputació de Tarragona, l’Ajun tament de Reus i la Generalitat

Les obres estan avançades, però queden per fer les instal·lacions.

de Catalunya. Tot i això, Pérez afirma que queda una part per a cobrir i «l’ateneu està treballant per aconseguir aquest últim in grés» o s’haurà de demanar un «petit préstec».

En total, el nou edifici comp

tarà amb 1.000 metres quadrats, on està previst ubicar les acti vitats dedicades a les arts escè niques, ja que l’entitat vol refor çar-les amb un projecte que està treballant amb l’Ajuntament. Per altre costat, les activitats de dan

ESDEVENIMENT

sa clàssica, espanyola i contem porània i el pla d’estudis modern –que inclou jazz i funky– i les ex traescolars de caràcter acadèmic, com les classes de llengua italia na i alemany, es continuaran re alitzant a l’edifici actual. Ara bé, Pérez ja va avança que «les dis tribucions poden anar canviant a mesura que avancin els cursos, ja que el nombre d’alumnes de cada activitat i l’espai necessa ri per a realitzar-les influiran a l’hora de repartir-les». Aquesta ampliació també comportarà una transformació en l’edifici ac tual, com ara amb la pèrdua del cafè, que ara està ubicat al vestí bul del centre, i estarà al nou es pai, per on es podrà entrar sense haver d’accedir a al centre.

Ara bé, el retard de les obres no ha perjudicat l’inici del curs i el Centre de Lectura ha plani ficat diverses activitats, com el Cineclub, que començarà aquest divendres, a les 21 hores, amb el film La peor persona del mundo, de Joachim Trier.

El Círcol inaugura la temporada de tardor amb un cicle de conferències

El Círcol inaugura demà la temporada de tardor 2022-23 amb la conferència La Van guardia en temps confusos, a càrrec de Jordi Juan, director del diari La Vanguardia. Serà la primera d’un seguit de con ferències enfocades a repassar el pols polític i, especialment econòmic del moment actu al. A Jordi Juan el seguiran els presidents de les principals associacions empresarials del país: Antoni Cañete, president de PIMEC, el 9 de novembre i Josep Sánchez Llibre, presi dent de Foment, el desembre. La presidenta d’El Círcol, Pa trícia Terradellas, assegura que «un dels objectius que ens hem proposat de cara a aquest cicle de conferències és posar a l’abast dels nostres socis i se guidors les claus que permetin analitzar conèixer i entendre el moment que estem vivim mitjançant veus autoritzades i rellevants». Seguint amb les commemoracions de l’Any Ferrater, Ramon Gomis, acom panyat de Fina Masdéu, parla ran de la faceta més personal del poeta a la ponència Gabriel Ferrater la llegenda el dilluns 17 d’octubre. Redacció

La 50a edició de l’exproReus ha posat en marxa les seves activitats

Redacció

La fira exproReus va obrir les portes el passat dissabte i es podrà visitar, de forma gratuï ta, fins al dimecres. La fira, que enguany ha arribat a la seva 50a edició, ha tornat amb un pro grama d’activitats per a infants i joves, centrat en les noves tec nologies. La inauguració oficial es va dur a terme dissabte al migdia a l’estand de REDESSA, situat al recinte firal, i va anar a càrrec del president de la Cam bra de Comerç, Jordi Just, qui en el seu discurs va afirmar que «la Fira ha de ser el millor aparador per descobrir les potencialitats de l’àmbit de referència de les empreses, treballant per posi cionar-les adequadament». La regidora d’Economia, Conei xement i Habitatge i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, va fer valdre la recu peració d’exproReus després de dos anys d’aturada: «Amb la pandèmia vam decidir obrir noves línies de serveis per a em preses i empreses emergents del territori, com una incubadora tecnològica per a les startups o

un laboratori d’innovació per a les pimes». Per la seva part, l’al calde de Reus, Carles Pellicer, va afirmar que «la ciutat trobava a faltar la fira, que és un esdeve niment de referència i un gran aparador del potencial del ter ritori».

ExproReus durarà fins al 12

d’octubre, en horari d’onze del matí a nou del vespre, tot i que la zona del Tasting Village es tarà oberta fins a les deu de la nit. Amb motiu de la fira, Reus Transport ha ampliat el seu ser vei amb autobusos cada mitja hora, amb sortida i arribada a la plaça de la Llibertat.

Anna González

llest fins el pròxim setembre ANNA GONZÁLEZ

Aquesta

d’entrada gratuïta.

Espais Ocults genera llargues cues de curiosos pel patrimoni reusenc

L’activitat va congregar més de 3.300 persones durant el primer dia de l’edició d’enguany

Anna González

L’Associació Espais Ocults, for mada per arquitectes, historia dors de l’art i professors, entre d’altres, va celebrar aquest cap de setmana la 8a edició de Reus Ocult, l’activitat que difon el pa trimoni arquitectònic i històric de la ciutat de Reus. Els carrers de la ciutat es van omplir de llargues cues de persones inte ressades a conèixer què s’amaga darrere de les portes d’alguns dels edificis reusencs més em blemàtics i desconeguts, a la ve gada. L’edició d’aquest any, que ha pogut recuperar el seu format prepandèmic, ha comptat amb quasi cent voluntaris i tretze es pais, nou d’aquests per primera vegada, com el mas Vil·la Maria, que va ser el més visitat durant el primer dia, amb la rebuda de més de 500 visites, seguit del

Mas Parsifal, tot i que ambdós es tan ubicats als afores de la ciutat.

«Aquesta activitat és una oportunitat per conèixer els edificis amb els quals convivim i veiem cada dia, però que no sabem que amaguen. Nosaltres no fallem mai, ens encanta», ex plica la Neus Torn, a la porta de la fàbrica Baget. De fet, aquest ha estat un dels objectius que més ha treballat l’associació per organitzar aquesta edició, ja que ha volgut posar a disposició del públic edificis patrimonials que no estan oberts al públic de for ma quotidiana –perquè alguns són de titularitat privada–, com la fàbrica Baget, que actualment és de l’empresa Etecnic Movili dad Eléctrica SRL. Per tant, l’as sociació ha pogut obrir portes d’alguns edificis gràcies a la ge nerositat dels propietaris.

La CUP mantindrà l’acusació popular d’altres peces d’Innova

Reivindiquen la seva vocació de servei públic

Redacció

La regidora de la CUP, Mar ta Llorens, afirma que el grup mantindrà l’acusació popular en les altres peces del cas IN NOVA, després de retirar-se del judici de la peça 8, on es tracta ven presumptes irregularitats

LECTURA

en la construcció del CAP de la localitat. «Creiem que la vocació de servei públic és el que ens val», afirma Llorens. La retira da es va produir després que els advocats de la defensa i el jutge no permetessin entrar en el fons de l’acusació per qüestions de

Ara Reus plasma la seva història a ‘10 anys de municipalisme’

La formació municipalista d’Ara Reus va presentar, el passat dijous, el llibre del pe riodista i escriptor Francesc Domènech, 10 anys, de muni cipalisme. És una crònica de la formació i de com la idea original, el moviment veïnal del «No a la Sedera» del 2011, ha començat a expandir-se a altres municipis. Un repàs dels resultats electorals, accions de govern dutes a terme, nego ciacions polítiques, gestió en

l’àmbit públic i línies de creixe ment. Una crònica que ha ex tret la informació de converses mantingudes amb alguns dels protagonistes d’aquest decen ni, de la memòria pròpia, de bases de dades oficials, i del que diversos mitjans d’informació locals han anat explicant sobre Ara Reus durant aquest temps. Segons l’autor, «Ara Reus és un d’aquells fenòmens interes sants a analitzar en el panora ma de la política catalana».

Alguns dels visitants de la fàbrica Baget esperant per entrar a l’edifici, ahir.

El mas Vil·la Maria va ser el més visitat durant el dissabte, tot i estar als afores de la ciutat

Altres dels edificis oberts han estat de titularitat pública, com el Centre el Roser, l’Institut Gabriel i Ferrater o l’escola Prat de la Riba, que durant el cap de setmana ha rebut bona part dels

seus exalumnes per transpor tar-se a la seva infància, com Je sús Miquel, que «feia més de cin cuanta anys que no trepitjava els passadissos del centre. Tot i que està una mica canviat, perquè té una planta superior que jo no vaig veure, tornar-hi m’ha portat molts bons records».

Els curiosos del patrimoni reusenc també han pogut visitar espais dedicats a l’espiritualitat

RECONEIXEMENT

forma. En un inici, la CUP ja va plantejar com una «victòria» haver arribat a judici, ja que la fiscalia es va retirar de l’acusa ció i va permetre desvincular la peça 8 del Cas INNOVA. En aquest sentit, Llorens lamenta que «la fiscalia no hagi procedit i que l’Ajuntament de Vila-seca, el principal perjudicat, no s’hagi postulat com acusació particu lar». «Ens mantenim convençu des que el consistori de Reus, tot i no estar present en les causes per haver estat apartat per la seva inactivitat per part del jut ge instructor, podrà recuperar una gran quantitat econòmica», afegeix la regidora.

com el Santuari de Misericòrdia, la seu de les Claretianes o el curi ós i modern espai del columbari de la parròquia de Sant Joan. «El santuari de Misericòrdia l’he vist unes quantes vegades per festa major o en alguna boda, però m’interessa que m’expliquin bé la seva història i les seves carac terístiques, per curiositat», expli cava la Carme Llauradó, mentre feia cua per accedir-hi.

Reus rep el màxim premi del certamen Viles Florides

La ciutat ha obtingut quatre flors d’honor

Redacció

La ciutat de Reus ha estat reco neguda amb el màxim premi del certamen Viles Florides, que reconeix els municipis pel seu treball de transformació dels espais públics a través de l’enjardinament i la millora dels

espais verds. En concret, ha ob tingut quatre flors d’honor. El regidor de Desenvolupament Urbà i Via Públic, Hipòlit Mont seny, acompanyat de tècnics del departament de Jardineria de l’Ajuntament va recollir el guar dó divendres en un acte celebrat

L’espai museístic de l’Hospital Sant Joan amplia la galeria amb el Doctor Jimeno Vidal

L’espai museístic de l’Hospi tal Universitari Sant Joan de Reus ha ampliat la galeria de metges que han destacat en la pràctica mèdica a la ciu tat. Concretament, el passat dijous s’hi va incorporar la ressenya biogràfica del doctor Francisco Jimeno Vidal (Reus 1906 - Barcelona 1978), que va introduir la traumatologia mo derna a Catalunya. Durant la Guerra Civil, el doctor Jimeno Vidal va ser director de l’Hos pital de Sang, ubicat a l’Insti tut Pere Mata, cap quirúrgic del preventori de la Savinosa i va posar en marxa un hospital per a malalts traumatològics de 700 llits a Banyoles. Durant aquest temps va atendre més de 6.000 fractures (unes 500 de fèmur) amb una mortalitat de només 3,5%, sent un dels metges amb més experiència traumatològica de tot l’Es tat. Aquesta nova ressenya s’afegeix a les dotze que s’hi han anat instal·lant des que el maig de 2013 es va obrir l’espai museístic de l’Hospital. Entre aquestes hi ha la de Pere Mata i Fontanet, Josep Alberich i Ca sas, Salvador Vilaseca o Pere Cavallé Pi. Redacció

a Tarragona. Reus ja havia acon seguit tres flors d’honors en edicions anteriors del certamen per la qualitat de l’enjardina ment públic. Ara suma la quarta flor d’honor en reconeixement a les activitats de promoció cívi ca i turística del verd de la ciutat. Viles Florides és un moviment impulsat per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya per a fomentar la mi llora dels l’espais verds a tots els nivells, des de les grans infraes tructures públiques o privades fins als espais d’àmbit particu lar, com escoles, casals, centres cívics, comerços, restaurants, jardins i balcons domèstics.

FELICITACIONS

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

¡¡Bernat feliz cumpleaños!! Que tengas un día lleno de sor presas, que todos tus sueños se hagan realidad, te mereces todo lo mejor del mundo.

¡Feliz cumple Siscu!! ¡El me jor presidente del comité! Tus compañeras de Grupo Navec y tus compañeros de Repsol , ¡te deseamos todo lo mejor y mucha fiesta!

Felicitats Pepeta! Ets la millor del món. Un petonàs de tota la família.

Esperem que ahir poguessis

amb tots los teus, avui

tots naltros, per molts

teus companys del

La Policia Local de Cunit reforça la unitat dron per controlar el trànsit des de l’aire

La Policia Local de Cunit ha adquirit un dron d’última ge neració. Preveu utilitzar-lo per fer dispositius de control del trànsit des de l’aire i també detectar cultius de marihuana a les urbanitzacions. Són dos dels projectes amb què treba lla el cos, que fins ara disposa va d’un dron de gamma baixa que destinava principalment a tasques de vigilància a les plat ges. El nou aparell –al mercat des de fa sis mesos–, incorpo ra una càmera tèrmica i està capacitat per captar imatges de precisió volant a més de 600 metres d’alçada. Dels 33 agents del cos, 8 estan formats per pilotar drons i 5 més ho faran properament per tal que l’aparell es pugui enlairar en qualsevol moment de les 24 hores de vigilància policial.

Constantí aprova

la concessió de la llicència d’obres d’una planta fotovoltaica

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Constantí ha aprovat la concessió de la llicència d’obres per a la cons trucción de la planta solar fotovoltaica Constantí 42 que s’ubicarà al polígon industrial de Constantí. El projecte exe cutiu ha passat pels procesos d’informació pública, infor mes sectorials, tràmit ambien tal i tràmit urbanístic. Al juliol es va rebre l’autorització per part de la Dirección General de Energía per a l’inici de la cons trucció de la planta, una de les més grans de Catalunya. Ocu parà una superfície de 17,46 hectàrees i tindrà una potèn cia de 14,52 MW. El sistema consta de de 27.500 mòduls monocristalins de 600 Wp i disposarà d’una potència pic de 16.500.000 Wp.

CAMP DE TARRAGONA

Detenen tres persones per un ‘narcoassalt’ a una casa a Cabra del Camp

Els Mossos d’Esquadra han de tingut tres persones presumpta ment implicades en un narcoas salt amb violència i arma de foc a una casa de Cabra del Camp on s’assecava marihuana per a la seva distribució. L’assalt es va produir el 30 de setembre passat pels voltant de la una de la ma tinada en un habitatge situat a la urbanització Mas del Plata.

Un avís al telèfon d’emergèn cies 112 i la trucada d’una em presa d’alarmes va permetre a la policia arribar al lloc dels fets en pocs minuts i localitzar tres dels lladres en una furgoneta davant del domicili. Els Mossos també van arrestar les dues persones que es trobaven a l’interior de l’habitatge per delictes contra la salut pública, en la seva variant de tinença de drogues. L’assalt va començar de matinada quan un grup d’homes va accedir a la fin

CAMBRILS

Èxit de públic a la fira del vi

La dotzena edició de la fira Cambrils, entrada al País de Vi ha començat aquest cap de setmana amb una altíssima afluència de visi tants. L’espai firal, que en guany ocupa tot el parc del Pescador per donar cabuda a l’increment de cellers i restaurants participants, s’ha omplert de gom a gom des de divendres, quan va obrir. La fira estarà oberta més dies, fins dimecres, 12 d’octubre.

ca saltant el mur exterior, van ar ribar a la porta del domicili i van començar a copejar-la amb un objecte contundent fins que van aconseguir accedir-hi. Un cop a l’interior, un dels assaltants, que esgrimia una escopeta, va colpejar amb la culata de l’arma una de les dues persones que es trobaven a l’interior i li va pro duir diverses lesions. Al mateix temps, el grup va accedir a una

de les habitacions i es va endur una quantitat de marihuana in determinada que es trobava en procés d’assecat, previ a la seva distribució.

Una vegada els Mossos van comprovar la infraestructura de la casa, i l’existència de marihu ana en quantitats compatibles amb el tràfic de drogues, les dues persones que es trobaven al do micili van ser detingudes.

La pluja dona treva a la 20a edició de la Fira de Bandolers d’Alcover

La festa va tenir molt bona participació

Redacció

L’any 2002, Alcover, a l’Alt Camp, celebrava la primera Fira de Bandolers, cita que s’ha consolidat fins avui dia. Des prés de dos anys d’aturada per la pandèmia, la Fira ha tornat al carrer per propiciar el retro bament dels alcoverencs amb tot un seguit d’activitats lúdi ques i festives pensades per a totes les edats com ara música, balls, recreacions històriques, espectacles de teatre, debats per contextualitzar el fet ban doler i traslladar als assistents quatre segles enrere quan el bandolerisme campava pels carrers i places de la vila. «Ha estat tot un èxit de participació, hem recuperat l’essència i la tradició de la Fira i n’estem molt contents», assegurava ahir a Di ari Més la regidora de la Fira de Bandolers, Carla Miret.

La pluja també va fer acte de presència el divendres i dissab te al matí, però no va deslluir la festa, que ja tenia pensat un pla alternatiu. Com a novetats

CULTURA Es farà el dia 29, com a acte previ de les II Jornades Modernistes

Els Pallaresos organitza una ruta per a descobrir l’obra de Jujol

Redacció Les regidories de Turisme i Cul tura de l’Ajuntament dels Palla resos han organitzat una Ruta Jujol per al pròxim 29 d’octubre. L’activitat forma part dels actes previs de les II Jornades Moder nistes del Camp de Tarragona.

Durant la jornada es descobriran tres de les principals obra de l’ar quitecte Josep M. Jujol al Camp

de Tarragona, i els paisatges rurals que van ser la seva font d’inspiració. Els veïns i veïnes es desplaçaran en un autocar llogat per l’ajuntament, i faran les visites guiades al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri, l’església del Sagrat Cor de Vistabella i la Casa Bofa rull als Pallaresos. Aquesta activitat compta amb

la col·laboració de la cooperati va de turisme Camins km0 que farà el guiatge a Montferri i Vis tabella, i Anna Manent, actual propietària de la Casa Bofarull, i que gestiona les visites guiades a la casa pairal, situada als Palla resos.

Per apuntar-se, els veïns i veïnes s’han d’adreçar a l’ajun tament i reservar la plaça, que té un preu popular de 7 euros.

d’enguany, Miret va destacar la inauguració del nou gegant bandoler, el Miquel Morell, que va arribar a Alcover acompa nyat dels seus amics trabucaires com també la inauguració de l’exposició Del carrer Verdi de la vila de Gràcia a la vila d’Alco ver, una mostra d’elements que es van poder veure a la Festa Major del barri de Gràcia de la ciutat comtal i que ha suposat un valor afegit per a la Fira o bé la taula rodona sobre el fet ban doler a Alcover amb la presèn cia dels doctors Valentí Gual, Àngel Casals, Agustí Alcoberro, Josep Cañabate i la doctora Alba Alonso.

ANUNCI

El Ple de l’Ajuntament de la Ca nonja, en sessió ordinària del dia 6 d’octubre de 2022, va acordar aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança número 12 regu ladora dels preus públics.

L’esmentat acord d’aprovació es fa públic per al general coneixe ment i en compliment del que disposen els articles 178.1 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya apro vat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i 63.2 del Decret 179/95, de 13 de juny, del Regla ment d’obres, activitats serveis, significant-se que en el termini de trenta dies, comptats des de l’en demà al de publicació d’aquest anunci a l’últim dels diaris oficials (BOPT i DOGC) en que aparegui publicat, els interessats podran examinar l’expedient a les depen dències de la Secretaria d’aquest Ajuntament situat al carrer Raval, 11, de dilluns a divendres, entre les 8:30 i les 13:30 hores, i pre sentar les reclamacions i suggeri ments que estimin oportuns.

Si dins del termini d’exposició al públic no es produeixen recla macions contra l’esmentat acord, aquest s’entendrà definitivament adoptat.

El que es fa públic per a general coneixement.

El secretari pds La Canonja, 7 d’octubre de 2022

CEDIDA

La Casa Bofarull, dels Pallaresos, és un dels indrets inclosos.

Redacció

Van colpejar les dues persones que es trobaven a l’interior de l’habitatge on s’assecava gran quantitat de marihuana, suficient per a traficar

MOSSOS

Restes de marihuana en procés d’assecament.

FESTA

La Fira ha comptat amb nombroses activitats lúdiques.

Tres punts d’oxigen per al Nàstic (3-2)

Nàstic. Manu, Tirlea, Josema, Tri lles (Domingo, 79’), Joan Oriol, Aa rón Rey (Bonilla, 69’), Montalvo (Montes Arce, 79’), Pedro del Cam po, Marc Álvarez, Pablo (Pochettino, 63’) i Guillermo (Lupu, 79’).

Eldense. Joao Costa, Sánchez (Pe dreño, 56’), Piña, Alberto González, López (Ortiz, 80’), Galindo, Aguza (Zeidane, 67’), Gracia (Ganet, 56’), Vega, Loren (Miku, 56’) i Pedro León. Gols. 0-1, Dani Vega (14’); 1-1, Gui llermo (22’); 2-1, Pablo (46’); 3-1, Joan Oriol (49’) i 3-2, Arnau Ortiz (93’). Àrbitre. Sergio Escriche Guzmán (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Marc Álvarez, Pablo, Montalvo, Pedro del Campo, Josema i Tirlea, i als visitants León i Aguza. Incidències. Partit de la jornada 7 disputat al Nou Estadi Costa Daura da amb una assistència de 3.855 es pectadors.

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarra gona va comple tar ahir una victò ria contra el Murcia que va do nar oxigen tant a la plantilla, l’equip i a l’afició. Els grana van quallar un bon partit amb molta pressió i concentra ció. Van mostrar també la seva capacitat de reaccionar empa tant el partit en qüestió de se gons després del primer cop del Murcia i, tot i que el gol al minut de descompte va fer venir els fantasmes d’Elda, van saber tan car el partit i sumar els tres punts.

Agné va canviar jugadors en totes les demarcacions. A la de fensa, Trilles i Josema formaven el mur grana, deixant a la ban queta a Quintanilla. El mig del camp va patir més canvis. Mon talvo va tornar al costat de Pedro i Aarón Rey i Marc Álvarez van ser els extrems per l’esquerra i dreta, respectivament. La davan tera la va formar la parella Fer nández, Guillermo i Pablo.

Les cartes estaven sobre la taula, el Nàstic sabia les conse qüències d’una derrota, així que van sortir amb la intenció de dominar el partit des del primer moment. Tot i que mantenien la pilota, el primer avís va ser del Murcia. Pedro León va liderar un contraatac provocat per un mal control amb el cap de Pedro del Campo i la jugada va acabar amb un xut creuat que va aturar Manu García. El Real Murcia, amb aquesta acció, avisava que en qüestió de quatre passades, són capaços de generar una ocasió.

PRÒXIMA JORNADA

jugada entre aquests dos va ser la primera que va tenir l’equip a l’atac. En una d’aquestes que el Nàstic avançava en atac, el Mur

El Nàstic controlava la posses sió del partit i entre Aarón Rey i Marc Álvarez els grana s’apropa ven a la porteria rival. De fet, una

cia va iniciar un contraatac per la banda de Joan Oriol. Dani Vega corria amb la pilota per l’esquer ra, es va encarar cap al centre,

Els grana van quallar un bon partit a l’hora de pressionar i generar ocasió, però van acabar patint fins a l’últim minut per tancar el triomf

Els grana van fer un partit molt intens i van tenir el millor moment a l’inici de la segona meitat, on van aconseguir dos gols, un de Pablo i l’altre de Joan Oriol.

GERARD MARTÍ

GERARD

Aarón

del Murcia, Pedro León.

Aarón Rey va participar en totes les jugades de gol del Nàstic i va sumar dues assistències

es va col·locar com va voler i va fer un xut a mida al pal llarg de Manu García i va marcar. Tot això, sense ningú que li difi cultés la jugada. El gol va fer la sensació que era massa fàcil per a ells penetrar entre la defensa grana.

El Nàstic no es va deixar in timidar, i va reaccionar ràpida ment des de les botes d’Aarón Rey. El gallec va colar una pilota a l’àrea rival i va caure als peus de Guillermo. El davanter basc va xutar a la mitja volta i va mar car el gol de l’empat enviant l’es fèric a l’altra punta de la porteria de Joao Costa. El gol va ser una bona dosi d’adrenalina pel Nàs tic, que va mantenir la iniciativa, i va tenir opcions per marcar el 2-1 amb dos cops de cap de Jo sema en dos córners consecu tius. El segon remat va topar al travesser i el partit va marxar al descans amb empat.

Els grana van sortir a la sego na part de la millor manera. Al primer minut del segon temps, el Murcia va fer una errada al mig del camp i Aarón Rey va re bre la pilota. Va sonar el setè de cavalleria i el gallec va sortir dis parat cap a camp contrari contra tres defensors. Rey va veure a Pablo i va filtrar la pilota entre els tres murcians perquè el da vanter asturià, amb un retall de qualitat, enviés la pilota al fons de la xarxa.

Aarón Rey no va tenir sufi cient i, dos minuts després, un altre contraatac amb ell com a protagonista, va assistir a Joan Oriol i el capità grana va marcar el tercer amb un bon xut creuat i amb potència des del vèrtex es querre de l’àrea. Agné va donar la tecla i el Nàstic es va arreple gar en defensa i, tot i que el Mur cia feia els seus tímids intents per remuntar, els grana van sa ber anestesiar el partit.

Amb el 3-1 al marcador i el Nàstic còmode en defensa, Agné va voler donar entrada a jugadors que les lesions van apartar del terreny de joc. Pol Domingo va entrar per Trilles i Andrei Lupu va debutar en lliga amb una màscara protectora. La seva presència va ser suficient perquè el Nou Estadi esclatés en aplaudiments i els càntics de «Lupu, Lupu» van ressonar per tot el temple grana.

El Nàstic es va tancar en de fensa i, a poc a poc, el Murcia les tenia de més clares. Manu Gar cía va haver de volar per aturar un xut de falta directa de Pedro León i els córners s’anaven acu mulant. L’àrbitre va afegir cinc minuts i en el tercer Arnau Or tiz va marcar el 3-2. Tot i que va tocar patir, els grana van saber tancar una victòria que va supo sar més oxigen per a l’equip.

Agné: «Per canviar les males ratxes s’ha d’actuar a la gespa i ho hem fet»

El tècnic va sortir molt content «del nostre millor partit de la temporada»

Arnau Montreal Quesada

El tècnic del Nàstic de Tarrago na, Raül Agné, va sortir del par tit d’ahir molt content després d’haver realitzat, segons afirma, «el millor partit de la tempora da». Els grana van remuntar un duel que s’havia complicat amb el gol de Dani Vega a la primera meitat. Segons Agné, «en la di nàmica en la qual estem, veure que fan un gol a la primera que tenen és dur, però és meritori saber respondre al moment i ai xecar el partit».

El tècnic era conscient de la pressió que envoltava el partit d’ahir, i per aquest motiu va mencionar que «per canviar les males ratxes s’ha d’actuar a la gespa i ho hem fet. Hem sigut més agressius, amb més pressió i, en definitiva, hem sigut un

L’ENTRENADOR

Salvat. Va canviar algunes peces de l’onze i aquestes li van respondre.

Raül Agné

Sobri. El central va complir de nou en un duel seriós, contundent i sense excessos.

Josema Gómez

Diferencial. Va mostrar que en la seva posició és capaç de guanyar partits tot sol.

Aarón Rey

Perill. Va oferir intensitat i no va deixar tranquil a cap defensa rival. És la seva marca de la casa.

Marc Álvarez

Desapercebut

No va tenir gaires ocasions per brillar, però va complir a la banda dreta.

Maurizio Pochettino

Ídol. La seva presència va fer esclatar l’estadi de càntics de suport. Gairebé marca.

Andrei Lupu

equip reconeixible. Aquest és el camí».

Un dels jugadors més desta cats del partit va ser Aarón Rey. El gallec va interactuar en totes

les jugades de gol del Nàstic i en dues va ser l’assistent. El tècnic de Mequinensa va ressaltar que «és un dels millors de la catego ria en la seva demarcació i avui s’ha començat a veure del que és capaç». Agné també va vo ler destacar el retorn de Lupu i es va mostrar impressionat per la càlida rebuda que va tenir el davanter al Nou Estadi «en aquesta vida és millor caure en gràcia que ser graciós. Si hagués marcat el 4-1, hauria marxat so bre les espatlles dels aficionats».

La nota negativa del partit va ser la lesió de Marc Trilles, segons va confirmar Agné el valencià té un esquinç al genoll, però encara s’han de fer proves per a veure l’abast de la lesió. El següent partit grana serà dis sabte contra la Real Sociedad B.

BÀSQUET

CBT, CB Valls i CB Salou perden els seus duels del cap de setmana

Els salouencs es van estrenar a LEB Plata

Redacció

Cap de setmana negre per als equips tarragonins a LEB Plata i Lliga EBA. Tots tres van caure derrotats el passat dissabte. El CB Salou de Jesús Muñiz va fer la seva històrica estrena a la pista del CB Mollet i va perdre per 85 a 68. Els salouencs ar rossegaven una pretemporada molt complicada entre les le sions i els danys al seu pavelló i es van trobar un CB Mollet molt sòlid que no va donar op ció. El jugador més destacat va ser Dejan Bjelic amb 18 punts i 6 rebots. El CBT de Berni Ál varez va tornar a caure a Lliga EBA, en aquest cas a la pista

VOLEIBOL

del CB Granollers per 75-73. Els cebetistes van disputar un partit molt igualat per la manca d’encert dels dos equips. Tot es va acabar per decidir a l’últim quart. Els locals van matar el partit amb un triple i dos tirs lliures que van deixar estèril el triple final de Mendes. El juga dor més destacat va ser Buscail amb 14 punts i 12 rebots. El CB Valls de Víctor Neila va rebre la primera derrota al Joana Ballart per 66-67 contra El Olivar. Els vallencs van tenir un gran inici, però el duel va anar igualant-se i es va decidir a l’últim minut. El jugador més destacat va ser Ti moner amb 11 punts i 9 rebots.

Sòlid. Tot i els dos gols, va quallar un partit amb moltes aturades meritòries.

Manu García

Tocat. Partit molt ocupat del central que va acabar substituït per una lesió al genoll.

Marc Trilles

Treballador. Va tornar a l’onze i es va mostrar molt tranquil i atent al mig del camp.

Marc Montalvo

Recompensat

Un nou partit molt treballat del davanter que suma el segon partit marcant

Pablo Fernández

Retornat.Va sortir recuperat de la seva lesió i es va mostrar tant sòlid com el primer dia.

Pol Domingo

Lluitador. Va entrar per ajudar a controlar el mig del camp i va lluitar de valent per fer-ho.

Barallat

Va haver de treballar i bregar de valent amb els rivals durant tot el partit.

Alexandru Tirlea

Golejador. Va patir en defensa, però va ser contundent a l’atac marcant el 3-1.

Joan Oriol

Defensiu

Va haver de concentrar-se més en tasques de contenció que ofensives.

Pedro del Campo

‘Killer’. Un davanter amb totes les lletres. Apareix quan fa falta i va marcar un golàs.

Guillermo Fernández

Reforç. Va sortir per ajudar a matar el partit i segellar la segona victòria grana.

Eric Montes Arce

El CV Sant Pere i Sant Pau i el CV Roquetes s’estrenen amb victòria

Redacció

El CV Sant Pere i Sant Pau i el CV Roquetes somriuen en el primer cap de setmana de Su perlliga 2. L’equip de Vlado Ste vovski es va imposar per 1-3 a la pista del Mediteráneo Caste llón. Els locals es van posar per davant en el primer set amb un 25-20,. Els cooperativistes van donar una marxa més al partit primer superant un segon set molt igualat i posant el marca dor al seu favor amb un tercer set on el domini vermell va ser més contundent. Finalment, els d’Stevovski van saber tancar el partit a l’últim quart per 20-25 amb un punt pinal d’Elio Carro

FUTBOL

deguas en un bloqueig. De fet, el jugador va ser un dels més des tacats del partit amb 17 punts, però el que més va fer va ser Samuel Pacheco amb 19. Per la seva part, el CV Roquetes va ser el vencedor del derbi tarragoní contra el Cèvol Torredembarra. Els torrencs d’Iñaki Bescós van començar el partit guanyant un ajustat primer set per 25-21. El partit va estar totalment igualat i el CV Roquetes va respondre amb un altre 21-25. El tercer set va ser el més intens i els locals van aconseguir guanyar-lo per 31-29. Finalment, els ebrencs van saber trencar el partit i van guanyar els dos últims sets.

La Pobla de Mafumet i la Rapitenca no aixequen el cap

El CF Pobla de Mafumet i la Ra pitenca sumen una nova derro ta en la cinquena jornada de la Tercera Federació. El filial del Nàstic havia fet del Municipal de la Pobla un fortí, però ahir va ser assaltat per la Montañesa i van acabar perdent per 1-2. El partit va començar de la millor manera pels interessos locals. Víctor Valverde va marcar als primers dos minuts del partit, però el partit es va embogir i la

Montañesa no va trigar a reacci onar. Al minut vuit, Jiménez va superar a César Pirot i va empa tar. En el segon temps la Pobla va poder marcar el 2-1 de penal, però Torrents el va fallar i el conjunt rival va acabar marcant l’1-2 final. La Rapitenca de Beto Company no està tenint la seva millor estrena. Ahir van caure a la Devesa contra l’Hospitalet per 0-1 i acumulen quatre der rotes consecutives.

Javi Bonilla

Els ebrencs van vèncer al Cèvol Torredembarra

Aragonès incorpora set nous consellers, tres d’ells independents

El nou Govern està format per membres provinents d’ERC i de l’òrbita del PSC, dels comuns i de la desapareguda CDC

ACN

La remodelació del Govern duta a terme aquest cap de setmana pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seu equip més proper suma set incorpo racions al Consell Executiu, que pateix canvis en l’estructura de les conselleries. Es tracta d’un executiu amb noves cares pro vinents d’ERC però també de l’òrbita del PSC, dels comuns i de la desapareguda CDC, com a in dependents. Joaquim Nadal serà el conseller de Recerca i Univer sitats; Juli Fernández, el de Ter ritori; Meritxell Serret, la d’Acció Exterior; Carles Campuzano, el

de Drets Socials; Natàlia Mas, la d’Economia i Hisenda; Gemma Ubasart, la de Justícia, Drets i Memòria, i Manel Balcells, el de Salut.

El departament amb més pes pressupostari, prop del 30%, és el de Salut, que a partir d’ara encapçalarà Manel Balcells en substitució de Josep Maria Argi mon. Balcells, actual director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Inno vadores a Catalunya, va ser breu ment conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informa ció sota la presidència de Pasqual Maragall.

Un altre exconseller de l’època del tripartit, Joaquim Nadal, diri girà el Departament de Recerca i Universitats. Provinent del PSC, partit que va acabar abandonant, substituirà la també gironina Gemma Geis en el càrrec.

Els nous consellers prendran possessió dels seus càrrecs demà, un cop es publiqui al DOGC

L’exdiputat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i del PDeCAT Carles Campuzano s’incorporarà a l’executiu com a

POLÍTICA

conseller de Drets Socials, carte ra que ocupava Violant Cervera.

Un altre fitxatge fora de les files republicanes és el de la po litòloga Gemma Ubasart, que va ser secretària general de Podem Catalunya durant l’etapa de nai xement de la formació, tot i que va acabar renunciant als seus càrrecs al partit. Serà consellera de Justícia, Drets i Memòria.

El Departament de Vicepresi dència, Polítiques Digitals i Terri tori desapareix com a tal i queda rà repartit en altres conselleries. Tot i això, es manté la històrica Conselleria de Territori, que li derarà l’exalcalde de Sabadell i

L’ecologista Van der Bellen és reelegit president d’Àustria

El segon més votat és el partit ultranacionalista

EFE

L’ecologista i progressista Ale xander Van der Bellen ha estat reelegit com a cap de l’Estat d’Àustria en aconseguir una majoria absoluta del 55,4% a la primera volta de les eleccions presidencials celebrades ahir, segons les primeres projeccions realitzades sobre vot ja escrutat. Segons aquestes dades, Van der Bellen, de 78 anys, s’ha impo sat còmodament als altres sis candidats que concorrien en aquests comicis i exercirà el càr rec, al qual va arribar l’any 2016, en un segon i darrer exercici de sis anys. Segons aquest resul tat, presentat per l’emissora

pública ORF, el segon candidat més votat ha estat Walter Ro senkranz, del partit ultranacio nalista FPÖ, amb el 18,4% dels suports. Van der Bellen, que es presenta com a independent, va ser líder del partit Els Verds entre 1997 i 2008, i tenia ara el suport de la seva antiga forma ció i el més o menys directe del governant Partit Popular (ÖVP), els socialdemòcrates de l’SPÖ i el liberal Neos, que no van presentar candidat propi. Van der Bellen va guanyar les elec cions del 2016 amb el 53,8 % dels vots davant del candidat de l’FPÖ, després d’un llarg procés d’electoral de vuit mesos.

actual diputat al Parlament Juli Fernández.

L’actual portaveu d’ERC al Par lament i també exconsellera Me ritxell Serret assumirà la cartera d’Acció Exterior i Govern Obert. Serret és una de les conselleres del Govern de Carles Puigde mont que es va exiliar després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

La sortida del Govern de Jau me Giró ha obert les portes del Departament d’Economia i Hi senda a Natàlia Mas, que ja ha via format part de la conselleria quan l’encapçalava Oriol Jun queras i després va ser secretària

d’Acció Exterior.

La remodelació –que beu de persones d’ERC però també de l’òrbita del PSC, dels comuns i de la desapareguda CDC– és fruit de la decisió de la militància de Junts, que en una consulta in terna va apostar per abandonar el Govern. Té lloc poc més d’una setmana després que Aragonès destituís Jordi Puigneró com a vicepresident i conseller de Polí tiques Digitals i Territori per pèr dua de confiança.

Està previst que els nous con sellers prenguin possessió demà al matí després que avui el Diari Oficial de la Generalitat de Ca talunya en publiqui el nomena ment. Fonts de presidència han subratllat que el nou Consell Executiu no tindrà vicepresident ja que la consellera de Presidèn cia, Laura Vilagrà, ja n’exerceix les funcions i ara, a més, assumi rà la gestió de les delegacions del Govern arreu de Catalunya i els processos electorals. L’executiu d’ERC manté el mateix nombre de conselleries que hi havia du rant l’etapa amb Junts.

Un atac nocturn rus amb míssils contra Zaporiyia causa almenys 17 morts

EFE

Almenys 17 persones van mo rir ahir com a resultat de l’atac nocturn rus amb míssils contra la ciutat ucraïnesa de Zaporiyia, segons va informar Anatoly Kurtev, alcalde de la localitat a través de Telegram. «Com a re sultat de l’atac nocturn amb co ets a Zaporiyia, diversos edificis d’apartaments i alguns carrers residencials de la ciutat van resultar danyats. Segons dades preliminars, cinc cases van re sultar destruïdes i unes 40 per sones van resultar ferides. En aquest moment, se sap que 17 persones han mort», va escriu re Kurtev. Segons informacions

proporcionades amb anterio ritat pel cap de l’Administració Regional Militar de Zaporiyia, Oleksandr Starukh, l’exèrcit rus, que «continua terroritzant la ciutat», va llançar deu míssils contra la ciutat. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va advertir ahir que bombarde jos com els llançats els últims dies contra Zaporiyia, al sudest d’Ucraïna, «no quedaran impunes». Zaporiyia ja va ser víctima dijous passat d’un atac amb míssils S-300 que va dei xar almenys 19 morts, segons l’últim balanç de les autoritats i d’un altre atac, a un comboi hu manitari, el passat dia 30.

Volodímir

quedaran

Recerca i Universitats

Joaquim Nadal Territori Juli Fernández Salut Manel Balcells Drets Socials Carles Campuzano Economia i Hisenda

Natàlia Mas Justícia, Drets i Memòria

Gemma Usabart Acció Exterior Meritxell Serret

OBITUARI

Mor el compositor i assagista i teòric de la música Josep Soler

Als seus 87 anys, deixa una prolífica obra

ACN

El compositor, assagista i teòric de la música Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, 1935) va morir ahir als 87 anys. Conside rat un dels autors més rellevants de la música contemporània a l’Estat espanyol, Josep Soler dei

xa una ingent obra musical amb 16 òperes, 8 simfonies, i un re guitzell molt ampli de concerts, oratoris, lieder i sonates. Mem bre de la Reial Acadèmia Cata lana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1982 i director honorífic del Conservatori de Badalona,

ha rebut nombroses distincions com el Premi Nacional de Músi ca de Catalunya (2001), el Premi Nacional de Música d’Espanya (2009) o la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (2013), aques ta última rebutjada en desacord amb la política cultural del go vern de Rajoy. El fons personal de Josep Soler, amb més de 200 partitures, es conserva a la Bibli oteca de Catalunya. Destaquen obres com les òperes Oedipus et Iocasta (1972), amb text de Sène ca i estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1986, Jesús de Natzaret (1974/2004) o El jardí de les de lícies (2004), amb text de Jacint Verdaguer.

Tarragona

Dolors Martínez Mari. El fu neral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Joan.

Reus

Maria Montserrat Bergadà Masdéu. El funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori.

Valls Aurelio Orriols Aranguren. El funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Joan.

El Catllar

Francesco Armengol Vidal.

El funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Joan.

Dolors Martínez Mari

Ha mort cristianament a l’edat de 91 anys. (E.P.R.)

Els seus afligits: espòs Jaume, fills Jaume i Mari, Montserrat i Lluís, nets Jaume i Sílvia, besnéta Isona i família tota, en assabentar llurs amics i coneguts de la trista notícia, els preguen una oració per la seva ànima.

El funeral tindrà lloc avui dilluns dia 10 a les 16:00 hores, a la parròquia de Sant Joan.

Tarragona, 10 d’octubre de 2022

La travessia de dos anys de govern en solitari de Pere Aragonès

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha treballat durant tot el cap de setmana intensament en la configuració del nou govern després de la renúncia de Junts a formar-ne part a conseqüència de les votacions que es van dur a terme entre la militància per decidir el seu futur. Avui es farà pública i oficial una estructura de govern definitiva. Però triar els consellers que substituiran els titulars de carteres sortints de Junts i també els càrrecs que pengen dels mateixos sembla la part fàcil. El govern de Pere Aragonès està a pocs mesos d’enfilar l’equador del seu mandat i li queda per endavant, per tant, més de dos anys d’una dura travessia durant la qual haurà de desplegar totes les habilitats polítiques i dialèctiques per poder assolir qualsevol dels seus objectius. Els consellers que ocuparan les carteres deixades per Junts –els noms dels quals ja es van conèixer ahir– hauran d’aconseguir els propòsits establerts conjuntament, però també diferenciar-se i establir noves fites que siguin prou visibles com per marcar el canvi. I és que dur a terme una tasca de continuïtat de la feina començada només adobarà encara més un terreny de conreu electoral del qual en traurà profit Junts quan arribin els pròxims comicis.

+ CONFIDENCIAL

Faltes que passen desapercebudes

Teresa Maria Castellnou ha compartit per xarxes socials la imatge d’un cartell de l’Institut Pere Mata amb la pregunta: «Què hi ve ieu en aquest cartell?» Resulta que hi ha dues faltes ortogràfiques que passen desapercebudes si no es llegeixen amb concentració.

Per un costat, hi posa «univeristari» i, per l’altre, «transtorns». Tot i que molts usuaris ho van encertar a la primera, altres deien que s’entén igualment i que «no cal que es canviï».

TRIBUNA

El final de l’abundància

a partir d’ara podrem constatar una situació nova plena de dubtes i on «els poders», a tots els nivells, moltes vegades no tindran les res postes que podríem exigir en moments ara superats.

situacions d’avantatge mundial, com fins a la data ha gaudit el primer món.

Molt es parla del futur en negatiu que ens espera i les conseqüències que tot això com portarà pel nostre model d’estat de benestar, del que hem gaudit els darrers anys, malgrat que el fet, en si mateix, és una realitat per una part de la ciutadania, que ja ho està passant malament, i el que és més greu, el que su posarà com antesala per un marc de convi vència difícil, del que ja es poden veure les primeres evidències, que posen de manifest un estat de malestar que només ha quedat maquillat per l’etapa vacacional, però que ara sortirà amb tota la seva força.

Ja s’ha dit que entrarem en una etapa on res estarà de més i, per tant, el model viscut quedarà ajornat en funció d’una evidència, on tot «serà més car» per la mateixa constàn cia de la restricció davant l’evident demanda; ens haurem de preparar per a una situació on l’abundància haurà passat a millor vida i

Xiular

PAU VIDAL

Molts catalans del continent queden parats quan descobreixen que d’aquelles figuretes de color blanc amb ratlletes verdes i verme lles que es venen a Mallorca en diuen siurells. El que els sorprèn del nom és que faci refe rència al fet que en realitat són xiulets, per què tenen un piu per bufar a la part de darre re. Però en realitat l’estranyesa hauria de ser a l’inrevés, perquè és la X de xiulet la que es va desviar de la pronúncia original, siular, anos trament del llatí sibilare.

Aquesta dualitat en S i X s’ha arrossegat fins avui, car la primera perviu en els mots cultes sibilant (emprat en fonètica per des criure sons amb articulació fricativa) i sibila ció, freqüent en al·lergologia perquè descriu

Crec que podem buscar les raons de tot el que esmento en variables com el canvi climà tic, al que no es pren de debò encara; la crisi sanitària, amb sinergies permanents d’altres vies de pandèmia; la mateixa situació de manca d’un poder global real, d’acord amb la mateixa crisi de lideratge mundial, on els que fins ara eren intocables es veuen abo cats a problemes intensos, complicats, amb una pèrdua d’influència evident; fins i tot el descontrol evident que tot això suposa per l’economia, a tots ens condiciona i que veu com l’euro ja està per sota del dòlar, o que les regles de joc i equilibris estan a punt d’escla tar, amb el que això comportarà per un món polièdric, amb una població que haurà d’ac ceptar noves situacions insospitades, amb una impotència absoluta, i on la referència d’Ucraïna només és la part del gran iceberg

Segurament, encara podem «veure lluny» tot el que refereixo, no sent conscients que la «velocitat de tot» ha entrat en ebullició de manera evident, i pocs seran els «punts» sen se modificar, i on ens veurem afectats per un nou dictat que no deixarà posicionar-nos en

En qualsevol cas, «l’efecte econòmic» tin drà una transcendència fonamental, ja que, indirectament, vindrà a condicionar molts altres aspectes de la nostra convivència, amb limitacions de drets o, perquè no, amb canvis de conceptes que ens semblaven irrefutables i que, a partir d’ara, es veuran modificats; in clús de manera descontrolada.

És cert que el difícil és «passar del millor al pitjor», i el que el fàcil és millorar en qualse vol nivell de la nostra existència, per tant, els «sacrificis» seran més complicats per aquest primer món, que haurà d’assumir un nou sistema, en general, tant nou com negatiu pel qual ha estat la seva referència de creixe ment incontrolat, «nedant en l’abundància», a costa d’una part de ciutadania global que, a partir d’ara, exigirà, legítimament, una millo ra que només pot venir de la nostra reducció d’expectatives que, fins ara, podien creure com infinites.

No sé si veurem «restriccions» de caràcter alimentari, com última de raó de mutació social, el que sí que estic segur és que el nou món serà diferent i més lligat a disposar «gra tis», com fins ara, del que ha estat el nostre «espai de creixement sense límits», a tots els nivells.

el ‘so que acompanya la respiració en certes afeccions bronquials’, com ara l’asma. Assi bilar i assibilació són derivats força més tèc nics del primer.

Però és evident que el so fricatiu de la X ha acabat arrelant més. Perquè no solament mana en els derivats més comuns (xiular, xiulet, xiulada, xiulador, xiuladissa...) sinó que, afavorit per altres termes onomato peics com xiuxiuejar o xiuxiueig, s’ha reves tit d’una certa pàtina de barretinisme que fa que molts parlants de cor senzill intentin imitar-lo, quan no exagerar-lo. El so suau, per entendre’ns (per contraposició al fort, el de Txivarri o Txut, que és com el pronunci en dues terceres parts de la comunitat cata lanoparlant). No deixa de resultar curiós, i el cas de l’esbroncada a Carme Forcadell ho corrobora, que la potència sonora que es vol transmetre a través de la xiulada (com més fort la senti més percebrà la nostra ira, seria la idea) sigui inversament proporcional a la

pronúncia suposadament bona del mot; dit d’una altra manera, els mateixos que s’es gargamellen xiulant ben fort per mostrar la ràbia que senten després s’escarrassen a ar ticular una pronúncia melindrosa perquè els han fet creure que és la més catalana. Jo, per exemple, recordo molt bé la impressió que em va fer quan anava al cau sentir, en un foc de camp, la cançó Xiula maula. Tot de gent que sempre pronunciaven «txiular» (caps i monitors) de cop i volta se’m transformen, com zombis fonètics, en imitadors d’en Xes co Boix. Aquell dia vaig començar a entendre que la comèdia i la ficció formen part intrín seca de la catalanor.

Per això avui remataré la columna amb un consell: xiuleu i esbronqueu els polítics tant com calgui, si considereu que s’ho mereixen, però xiuleu-vos també a vosaltres mateixos quan no sigueu fidels a la vostra parla. Per què fingint pronúncies artificioses també es fa malbé la llengua.

La senyora dels cabells blancs

Cada dia quan sortia de casa, de camí a la feina em trobava una senyora de cabells blancs que passejava el seu gosset. Anava vestida amb roba senzi lla, però elegant, era alta, prima i sem pre anava sola. En aquell moment em va passar pel cap quina podria ser la història d’aquella dona, segurament no gaire diferent de la de moltes per sones. Algun dia va ser jove, després es va enamorar, probablement es va casar i va tenir algun fill i ara sem blava que l’única la seva família era el gosset. Vaig començar a imaginar com hauria estat la seva vida, la seva professió, els seus somnis, els seus amors. I vaig pensar que després de tota una vida cuidant la família s’ha via quedat completament sola. El ma rit havia mort en un hospital amb la pandèmia, els fills vivien a l’estranger

pendent dels seus negocis i només li trucaven per Nadal i li havien propo sat ingressar en una residència d’avis. Ella ja no volia contestar al telèfon perquè els fills sempre li suggerien el tema d’anar a viure a la residència. L’única alegria, l’única companyia d’aquesta àvia era el seu gosset. Se’ls veia contents a tots dos passejant pel carrer. Sembla mentida que a vegades els animals puguin ser més atents amb els pares que els fills, però així era en aquest cas, a causa en teoria d’estar els fills vivint a l’estranger. Un dia vaig deixar de veure a la senyora dels cabells blancs. El dia anterior l’havia vist sense el gos caminant pel carrer com sense rumb. Mai més em vaig trobar amb ella. No sé què li va passar o que li va passar al gos. Però el que li va passar, segurament al gos, va canviar la seva vida totalment perquè no vaig tornar a trobar-me -la. No sé

si va deixar de sortir de casa o va mo rir quan la seva única família, que era el gos, va desaparèixer.

Luna M. Montesano

El loco de la colina

Hoy quiero recordar a Jesús Quin tero, fallecido recientemente, que comenzó su andadura a la fama en RNE con un proyecto titulado Para mayores sin reparo. Para nada estu vo conforme con ese título hasta que en el programa sonó The fool on the hill, de los Beatles. Aquella canción del grupo británico encajó mejor con Jesús Quintero, que prácticamente aborrecía el titular anterior, pasán dose a llamar El loco de la colina

Pero los comienzos hay veces que no son fáciles y, según el periodista, el nuevo nombre le costó tres meses

de suspensión en las ondas. La razón que le dieron fue que incitaba al sui cidio. Parece ser que RNE finalmente aceptó el cambio, pero la andadura no dejó de ser pedregosa. En una entre vista, Quintero comentó que querían poner anuncios de aspirinas, a lo que él contestó que no le dolía la cabeza. Dos años duró su carrera en la radio pública, habiendo algunas desave nencias insalvables que le pusieron el punto final. Cuando dio el salto a la TV, marcó un gran hito y se convirtió en leyenda. En la memoria colectica quedará para siempre su El loco de la colina, que transformó el periodismo de nuestro país, utilizando en todas las entrevistas la magia de los silen cios. Recojo una frase que estos días corre por las redes: «Jamás hubo un loco tan cuerdo».

Gema Abad Reus

LLUÍS BADIA Advocat

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Bon moment per començar una nova rela ció. Aconseguiràs els teus objectius sense problemes i faràs vibrar el cor dels altres.

LLEÓ

24/07 al 23/08

La teva afectivi

tat passarà dels límits als quals tens acostumats. Notaran en tu una força indomable que va cap a un sol objectiu.

TAURE

21/04 al 21/05

Si el que busques és plaer avui ho trobaràs a tots els nivells. En la me sura que et lliuris a les experiències, viuràs profunds moments feliços.

BESSONS

22/05 al 21/06

La gelosia és un risc molt fort en el dia d’avui. La parella no estarà d’acord, tracta de ser més flexible per no enfron tar-te.

CRANC

22/06 al 23/07

Se t’estovarà el cor davant una situació plante jada en el terreny amorós. Social ment estàs en un moment molt bri llant, aprofita’l.

Venda/Lloguer

POR JUBILACIÓN VEN

DO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Am plia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragape rras. Económico. Negocio rentable. Tel. 629.449.076

VERGE

24/08 al 23/09

Física i intel lectualment et trobes en un mo ment positiu ex pressant energia, però el teu cor no troba encara un equilibri.

BALANÇA

24/09 al 23/10

La teva ment serà pressionada per moltes idees al mateix temps. De no controlar-les cauràs en un pro fund estrès. Cen tra’t en un tema.

SAGITARI

23/11 al 21/12

El que aconse gueixis social ment serà retri buït. Et sentiràs atret per una per sona de simpatia que farà veure la vida diferent.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Desplaçaments originals et fa ran sentir bé i fe liç en companyia de gent nova que t’aportarà bones i excel·lents expe riències.

AQUARI

21/01 al 19/02

La teva imatge personal en so cietat serà molt brillant i conquis taràs a cada per sona que entau li diàleg directe amb tu.

Solé Pons, Mª Mar. Av. d’Andorra, 11. Telèfon 977 215 572.

Et trobaràs

metràs

PROFESSIONALS

ningú

TAROT

SERVEIS

MAESTRO KINA

AMISTAT

CHICA BUSCA PAREJA ESTABLE. Tel: 636.724.711

PEIXOS

Tingues una mica de calma a l’ho ra de prendre de terminacions i de llançar-te

tures.

CARPINTERO, EBANIS TA. Tel. 623.387.479

PINTOR ECONÓMICO PROFESIONAL. Rapidez y limpieza. Tel. 667.471.534

TAPICERO ECONÓMICO.

Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

REFORMES

Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Esteve Tarragó, Silvia. Milà Fontanals, 2. Telèfon 977 754 775.

SALOU:

Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11-13. Telèfon 977 352 138.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40. Telèfon 977 395 086.

CAMBRILS: Barcelona Martí, Frederic. Av. Independència, 1. Telèfon 977 360 466.

VALLS:

Galimany, Roma-Murillo, Adelina , cb. Pl. Portal Nou, 4. Telèfon 977 600 597.

EL VENDRELL:

Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37. Telèfon 977 155 964.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

11:00

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TAROT DE MARÍA. Tarot evolutivo extendido, rega lo péndulo. Tel. 633 670.797. Pide cita.

MÉS PERSONAL

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. MASA JE erótico. Tel: 613.361.001

MASAJES REUS 30€. Para cualquier situación de estrés, dolencias, contracturas. Yo Julia diplomada en QUIRO MASAJE. Lugar limpio e higié nico. Citas con antelación. Tel. 610.326.292

MAYCA CATALANA. Excelen tes masajes corporales, pros tático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087 VENDRELL. SEÑORA. MASA JE RELAX. Tel: 603.133.160

MASAJISTA TITULADA. DIS CRETÍSIMA!!! Tel. 671.715.779

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

REUS CASA SUSANA. espa ñolas. 25€. Tel: 977.32.15.68

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SE NECESITAN SEÑORI

TAS piso relax. Reus. Tel. 645.469.898

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

SANDRA MADURITA. To dos Servicios. Reus. Tel. 643.027.432

DÚPLEX 2 AMIGUITAS RU

SAS. Masaje 4 manos, ¡para disfrutar! Tel: 600.853.460

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ar diente Tel. 612.594.049 Reus.

ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

LEYRE, 29A. REUS. Tel 669.744.163

RELAX SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discre to. Horas concertades. Tel. 613.562.265

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ORIENTALES SEXYS, EL VEN

DRELL. Tel. 722.506.866

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

ANGÉLICA. MADURITA, amante, cariñosa, viciosa, ca chonda. Todos los Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

TRAVESTY MIRANDA. La tentación de Reus. Tel. 643.858.740

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

ANITA , SALIDAS ESCORT. Alto standing, noches estrellas. 24 horas. Tel. 624.124.250.

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

TERE MADURITA, relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel. 602.807.631

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-

CAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924

MARINA BARBY TRANS. Reus Tel. 666.030.929

TARRAGONA. MARTA catala na madureta. Tel: 604.260.384

Cristina Serret serret@diarimes.com

Aquesta història arrenca ara fa uns 18 anys a Constan tí. Xavier Roura, llauner tradicio nal de Canet de Mar, estava al poble partici pant en una fira d’oficis. «Se’m va acostar un home gran i em va dir: embuts de l’embutada no en fas? Em va explicar que es feien servir per beure de bota en bota, i, mentre em relatava la història de l’embutada, n’hi vaig fer un allà mateix. L’home es va emo cionar», explica l’artesà.

Només tornar a casa, el Xavier li va explicar la història al seu mestre, Ricard Lozano. «Des de llavors, sempre m’emporto un parell d’embuts de l’embutada allà on vaig. Assisteixo a moltes fires i festes que es fan al voltant de la verema, i sempre explico la història de l’embutada. Fins i tot m’he trobat amb sommeliers i enòlegs que ho desconeixien», assegura el Xavier.

Un bon dia, Berna Rios, membre del col·lectiu Santa Teca, impulsor de l’Embutada, la Festa del Vi Novell de Tarra gona, va contactar amb el Xa vier per demanar-li si els voldria fer els embuts per la festa. «Em van contactar per la meva bona feina, però suposo que també perquè no van trobar cap altre llauner tradicional en actiu», explica sorneguer.

Així és com, des de fa ja uns anys, els embuts de l’Embu

SUDOKU

Nivell mitjà

tada de Tarragona surten del taller del Xavier. Per confec cionar-los, el llauner segueix «la mateixa tècnica que devien emplear els primers llauners que feien els embuts de l’em butada, assegurant que «és un treball bàsic de llauneria». Això no obstant, fa un temps el Xa vier va decidir provar de fer els embuts amb acer inoxidable, un material que, tot i que dona més feina, fa que els embuts tinguin una vida més llarga i resultin més lluents.

L’ARTESÀ DELS EMBUTS AMB MÉS HISTÒRIA

Xavier Roura, llauner tradicional, elabora cada any els embuts de l’Embutada de Tarragona, que enguany se celebrarà els dies 5 i 6 de novembre

Estat del cel

De cara a la festa d’enguany, el Xavier explica que encara està en ple procés de fabricació: «En faig edicions limitades, entre 30 i 40».

Fa més de vint anys que el Xavier Roura és llauner tradici onal. Tot va començar, recorda, un dia que va veure treballar qui després seria el seu mestre, Ricard Lozano. «No sé com, vaig aparèixer al seu taller i em vaig posar a trastejar amb una plan xa de metall». Amb el temps, va deixar la feina i es va dedicar de ple a l’ofici. Entre les seves peces hi ha objectes tradicionals com

setrills o gerres, però també ob jectes més singulars: «Ara últi mament m’he encapritxat molt amb la fabricació de regadores», admet.

A l’Embutada 2022, que es farà a Tarragona els dies 5 i 6 de novembre, el Xavier hi serà fent demostracions de l’ofici i, més concretament, dels embuts.

Això sí, només dels que fabrica amb llauna, perquè els d’acer inoxidable, a més de requerir més temps, precisen d’un aca bament que s’ha de fer al taller.

En referència a l’Embutada tarragonina, l’artesà llauner as segura: «Sento que aquesta festa és la meva festa, per com va anar tota la història amb l’embut. Des de llavors en faig molta publici tat i l’ensenyo a tot arreu».

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Creuaran d’oest a est bandes de núvols alts i alguns de mitjans, sobretot a partir de migdia que deixaran el cel mig, puntualment molt ennuvolat, sobretot a punts de la meitat oest. A banda, hi haurà núvols baixos a punts del litoral, sobretot al principi i final del dia, així com també alguns núvols d’evolució a la tarda al Pirineu i interior del quadrant nord-est.

Precipitacions

Fins a mig matí és possible precipitació a punts del li toral sud. A partir de migdia és possible precipitació en forma de ruixat a punts del Pirineu occidental i a punts de l’interior del quadrant nord-est. Al final del dia, no es descarta a punts del terç oest, i n’és possible a punts a punts del litoral, sobretot a l’extrem sud.

EL TEMPS

Màxima Mínima

Xavier Roura i els embuts que elabora per la Festa del Vi Novell tarragonina.