Imperial




El govern de l’Ajuntament de Tarragona planteja que el futur Pla d’Ordenació Urbanística Mu nicipal (POUM) contempli dues alternatives de línies ferroviàries soterrades a la ciutat. I totes dues comportarien reubicar l’actual estació. Una opció seria situar-la a l’Horta Gran, en paral·lel a l’A27, i l’altra, a la plaça Imperial Tàrraco. D’altra banda, el govern també inclourà en l’avanç del POUM la reconversió del po lígon Francolí, amb la finalitat de generar un barri residencial, amb equipaments municipals, indústria de baix impacte, espais comercials i zones verdes.
Aquestes propostes del go vern s’emmarquen en l’avanç del POUM, el qual passarà pel plenari abans de final de mes, de la mateixa manera que el procés participatiu. El conseller de Ter ritori i Mobilitat, Xavier Puig, va destacar que les dues possibili tats ferroviàries serien positives per a la ciutat, ja que alliberarien la façana marítima. «L’estació actual, al barri del Port, podria passar a tenir altres usos o sim plement desaparèixer», va expli car Puig sobre diverses idees que es podrien desenvolupar a llarg termini.
Per una banda, l’opció d’ubi car l’estació a la Imperial Tàrraco comportaria que la línia soterra da hi arribés des de la zona de la
Vall de l’Arrabassada i sortís per Ponent. Precisament, aquesta possibilitat està incorporada al Pla Territorial del Camp de Tar ragona. «Atorgaria una capacitat d’intermodalitat molt destaca ble, ja que la Imperial connecta amb els serveis d’autobús urbà i interurbà, el futur tramvia i el carril bici, a banda de la gent que hi arriba a peu», va exposar el conseller de Territori i Mobilitat.
Pel que fa a l’opció de crear l’estació a l’Horta Gran, Puig va apuntar que «el bypass cap al nord –de 6,5 quilòmetres– es fa ria de manera soterrada i no ge neraria cap efecte barrera entre el centre i Ponent». La proposta ferroviària permetria enllaçar el tren amb la línia d’Alta Velocitat i, d’aquesta manera, millorar les connexions amb Madrid i altres ciutats i territoris. Aquesta pro posta també s’emmarcaria en el creixement previst a Ponent du rant els pròxims anys, a través de la creació del nou barri al Pla Par cial 46, l’ampliació de voreres i la generació de carrils bici i d’espais verds. Aquestes actuacions, a banda del futur pas del tramvia, permetrien cohesionar el centre i Ponent de Tarragona.
Totes dues opcions contem plen acabar amb el pas de trens de mercaderies pel centre de la ciutat. La línia sortiria del Port en direcció a Ponent i Vila-seca, mentre que després passaria per
l’antiga línia de Reus a Roda de Berà o mitjançant una duplicació del corredor mediterrani. «Les mercaderies han d’aprofitar tra çats allunyats d’on viu la gent», va comentar Puig.
Tanmateix, les propostes tan sols són dues possibilitats que s’inclouran en el POUM per tal
de fer una previsió adequada. En un futur, l’Ajuntament i l’Estat s’encarregarien de decidir quina és la més encertada, no només entre les dues esmentades, sinó també entre la prevista actu alment, amb la creació del ter cer fil, o una altra que fusionés característiques de l’opció de
centralitat a l’Horta Gran i la de la Imperial Tàrraco. «El preu no ha de ser un tema rellevant. La proposta que es dugui a terme serà costosa, però guanyadora i necessària», definia Puig.
L’avanç del POUM partirà dels següents objectius estratègics principals: la ciutat com a capital
del territori, la cohesió basada en la renovació i regeneració i la transició verda i socialment equilibrada.
El futur polígon Francolí L’avanç del POUM també con templarà la transformació del polígon Francolí en un ecobarri tecnològic. Tal com va anunciar ahir Puig, la reconversió del sec tor permetria dinamitzar l’acti vitat social i econòmica a través de diferents actuacions. «El po lígon està en un bon moment per fer una transició de manera endreçada i generar voreres, ar
Un dels objectius del futur pla urbanístic és allunyar els trens de mercaderies del centre
brat, passos de vianants... Actu alment, no hi ha vida, està mig buit», va assenyalar el conseller.
L’objectiu final és que l’eco barri, a banda de ser residencial, tingui equipaments i zones ver des i comercials i, alhora, con visqui amb la indústria de baixa densitat lligada al sector tecnolò gic. «Aquesta transformació aju darà a la cohesió entre el centre i Ponent i generarà valor en es pais ara desaprofitats», assegura Puig. Alhora, aquesta proposta requereix la sortida de la Com panyia Logística d’Hidrocarburs (CLH) del polígon. «Estem du ent a terme una negociació per què prosperin les alternatives», va informar amb optimisme el conseller de Territori. A més a més, també es construirien dues passeres per a vianants per con nectar el polígon Francolí amb el passeig de la Independència, a l’altra banda del riu, just davant de la Tabacalera.
El Port de Tarragona obre avui l’accés al pantalà del Serrallo. La reforma d’aquest element urbà del barri marítim és una de les actuacions incloses en el pla de millora de la façana marítima. A partir d’avui, el públic podrà a tornar a passejar per la passera sobre el mar que permet apro par-s’hi i utilitzar-la com a mira dor des de l’aigua.
L’obra, licitada per un import de 415.000 euros (IVA exclòs), ha consistit en la reposició de les lloses superiors i dels recolza ments sobre les piles existents.
Per dur a terme tant la demolició
de l’estructura existent com per l’execució de la nova s’han em prat mitjans marítims. Aquestes tasques de reforma tenen com a objectiu la renovació de tota l’estructura del pantalà, així com la reposició dels punts de suport entre els elements de l’estructu ra. Es tracta d’un pantalà conti nu i fix sobre columnes forma des per blocs de formigó, amb una longitud total de 82 metres.
La plataforma del pantalà està formada per dues estructures independents a doble alçada i separades per 0,40 metres: el pantalà alt és de 4 metres d’am plada, mentre que el baix en té 2.
Entre les altres millores que s’hi estan duent a terme en aquesta reparació, destaquen la nova fusta sintètica que substi tuirà l’anterior natural per reduir costos de manteniment, el canvi de l’enllumenat per lluminàries LED amb la col·locació de dues torretes de subministrament elèctric i d’aigua per embarcaci ons, i la renovació de les defen ses i dels elements d’atracament (norais).
D’altra banda, el pla de mi llora de la façana marítima del Serrallo continuarà amb altres actuacions, com, principalment, la instal·lació de mobiliari urbà
per generar ombra en el pas seig. Altres de les accions ja han vist la llum, com la reforma del pantalà o la instal·lació de ten dals per generar ombra als parcs
infantils. Els projectes consen suats amb l’Associació de Veïns del Serrallo van comptar amb un pressupost total d’1.150.000 euros (IVA exclòs) i tenen qua
POLÍTICA
El portaveu del Grup Munici pal del Partit Popular (PP), José Luis Martín, ha alertat sobre «la preocupant pujada de les taxes del serveis funeraris que va aprovar el Consell d’Admi nistració de SERFUMT, consell que presideix el propi alcalde Ricomà». Martín afirma que el govern Ricomà va iniciar la seva legislatura amb una pu jada generalitzada d’impostos municipals, augmentant un 12% les taxes de la brossa, un
SOCIETAT
30% la plusvàlua i un 3% l’ai gua. «Però no tenim ni la ciutat més neta, ni els espais públics més cuidats, ni una major se guretat ciutadana», afirma. I afegeix: «No només s’ha negat reiteradament a abaixar els im postos que va pujar just quan va arribar a l’alcaldia, sinó que ara pretén asfixiar encara més les famílies tarragonines». És per això, que des del PP es demana alleugerir la pressió fiscal en el context econòmic actual.
La conselleria de Nova Ciuta dania de l’Ajuntament de Tar ragona organitza, per als dies 28 i 29 d’aquest mes, el primer congrés sobre Migracions i Interculturalitat del Camp de Tarragona. La iniciativa neix de la necessitat de compartir coneixements i crear relacions entre tècnics i tècniques tant de l’administració pública com del tercer sector, acadèmics, estudiants, associacions i ciu tadania en general. El Congrés,
que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos, abordarà diverses temàtiques com ara la Llei d’Es trangeria, les propostes de can vi i efectes de la seva aplicació, la dona migrant i el treball, la migració i la política, la inclusió lingüística i la interculturalitat com a model de convivència. També s’abordaran aspectes com els drets humans, el racis me i la discriminació, l’asil i re fugi en les migracions forçades i la lluita vers la xenofòbia.
La 7a Women Race d’El Corte Inglés que se celebrarà el diu menge 23 d’octubre va acom panyada d’un seguit d’activitats que l’organització ha preparat amb l’objectiu de recaptar la màxima quantitat possible a favor de l’Associació Con tra el Càncer a Tarragona. Un d’aquests actes tindrà lloc demà de les 11 a les 13 h. i de les 17.30 a les 20 h., quan el supermercat que hi ha a la planta soterrània del centre comercial acollirà
una bikinada solidària, de la mà del xef d’Instagram @rafuel55. Aquest popular influencer, que té més de 714.000 seguidors en aquesta xarxa, prepararà uns bikinis gourmet de pernil i for matge amb pa del forn de Nu lles que els assistents podran adquirir, acompanyats d’una beguda, per sis euros. L’import que es recapti en el transcurs d’aquest acte es destinarà ínte grament a l’Associació Contra el Càncer a Tarragona.
L’empresa Flavus Tarraco SL, es pecialitzada en la gestió d’esta bliments turístics i d’hostaleria, ha guanyat per 58.500 euros la subhasta pública de la finca del carrer de Riudecols, 8. L’Ajun tament va prendre la decisió de vendre l’edifici municipal i històric per tal de rehabilitar-lo i, alhora, vetllar pels seus ele ments patrimonials. Per tant, Flavus Tarraco tindrà «l’obligació de complir la llei de patrimoni en el moment de fer actuacions a l’edifici», tal com exposa el con seller de Béns i Patrimoni de Tar ragona, Hermán Pinedo.
L’adjudicació del contracte d’alienació de la finca s’elevarà al pròxim plenari després de passar ahir per comissió informativa. El conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig, va comentar que tot l’equip de govern havia votat a favor. «Aquest edifici forma part del gran conjunt patrimonial de l’Ajuntament, el qual no té la capacitat per mantenir-lo tot.
Hi havia la possibilitat i viabilitat perquè algun privat se’l pogués
SEGURETATquedar, vetllés per complir les obligacions de conservació i li donés vida», apunta Puig, qui felicita el departament de Béns, encapçalat per Pinedo per l’actu ació. «A la Part Alta li va bé algú
Amb motiu de la campanya de conscienciació i difusió d’infor mació a la població sobre el risc químic i el simulacre previst per al pròxim 2 de novembre, el departament de Protecció Civil de l’Ajuntament, conjuntament amb l’equip del 112, han orga nitzat una sèrie de xerrades per tal de donar a conèixer el pla i el protocol d’actuació a la ciuta dania en general. D’una banda, en col·laboració amb Centres Cívics, els pròxims dies 18 i 20
d’octubre a Torreforta i el 19 a Bonavista, a les 18.30 hores, s’han convocat tres xerrades obertes al públic, ja siguin re presentants d’entitats, comer ços i hostaleria o veïns. Per a aquestes jornades es comptarà també amb la col·laboració de Protecció Civil de la Genera litat de Catalunya i s’aportarà documentació per al barri. Les sessions tindran una durada de trenta minuts, aproximada ment.
que s’ocupi de l’edifici i el cuidi, a banda d’afavorir l’activitat eco nòmica», afegeix el conseller de Territori.
Flavus Tarraco també és l’em presa propietària de l’edifici del
URBANISME
carrer dels Cavallers 4Bis, on es troba Hostal 977, un petit hos tal amb diferents tipus d’habi tacions, espai de lectura i cafè i serveis d’informació turística. Aquest establiment es troba no més a un minut de l’edifici de Riudecols, 8, el qual fa cantonada amb la plaça d’en Ripoll.
La finca, avui dia, es troba en estat ruïnós i té tots els accessos bloquejats. «Un edifici que porta dècades tancat, amb problemes de conservació i brutícia», tal com el defineix Pinedo. Per re vertir la situació i millorar el seu estat, l’Ajuntament de Tarragona va treure’l a subhasta pública a principis d’aquest estiu, amb un preu de sortida de 56.000 eu ros. L’activitat econòmica que es generarà serà en benefici de l’edifici i del dinamisme de la Part Alta, segons va apuntar el mateix Pinedo. En qualsevol cas, des del consistori insisteixen que el nou propietari haurà de res pectar i vetllar per la preservació dels elements patrimonials de l’immoble, com les inscripcions romanes.
L’Ajuntament té previst cons truir un pipicà al carrer Joa quim Icart i Leonila del barri de Sant Pere i Sant Pau, una zona exclusiva per a gossos a fi de deixar la resta de zona verda neta d’excrements i per a l’ús i gaudi dels vianants. Amb aquesta actuació, que tindrà un pressupost d’execució de 24.193,03 euros, es vol millorar la imatge de la zona, que avui en dia està molt descuidada. D’altra banda, al barri de Bona
vista, es vol implantar un parc a l’aire lliure, destinat a satisfer les necessitats de les mascotes, a la zona verda situada entre la carretera de Reus i el Camí XI. Es tracta d’una zona sense ús actualment, amb aspecte de descampat i molt descuidat i ple d’escombraries. En l’espai s’instal·laran els elements per al circuit agilitat per a gossos com també bancs, papereres i una font. El pressupost d’execució serà de 39.676,48 euros.
Un referent a la ciutat i al con junt de la província. El TGN Bàsquet s’ha consolidat com un dels clubs amb més renom del territori. Motius no en falten. I és que al llarg dels seus 20 anys d’història, ha apostat per a im pulsar l’esport des de la base, mitjançant la formació dels infants i joves. El resultat un club consolidat esportivament, i també econòmicament, que està present en les principals competicions a nivell català i que té ganes, i sobretot, talent de continuar avançant.
«Enguany, tenim 42 equips inscrits al club, entre masculí i femení. Comencem amb l’es coleta, per a infants que fan P4 i, en el cas del bàsquet femení arribem fins a Copa Catalunya, l’última categoria abans d’en trar en l’àmbit professional a Lliga 2», explica el director es portiu del TGN Bàsquet, Iñaki Liarte. De fet, un dels àmbits on destaca especialment l’entitat tarragonina és justament el bàs quet femení, sent un dels pocs clubs catalans que té inscrits equips en totes les categories de les competicions amateurs, des de mini i fins a Copa Catalunya. En aquesta línia, Liarte subrat lla que «som el club que juga en una competició femenina més alta de tota la província i som el club que més jugadores aporta a les Seleccions Territorials de Tarragona». I afegeix: «Som a totes les categories competint de veritat».
Esforç i passió Ara bé, arribar fins aquí no és bufar i fer ampolles. La clau del seu èxit radica en el treball i l’es forç. «Tots els equips tenen dos entrenadors i des de ben petits, apostem per a oferir una pre paració física mínima així com una bona dinàmica esportiva», detalla el director esportiu. Així mateix, s’ofereix formació als entrenadors, perquè puguin oferir un ensenyament de qua litat als nens i nenes, millorar els resultats temporada rere temporada i fer créixer el club.
En aquest sentit, cal destacar que el club subvenciona el 100% del cost dels cursos ofici als organitzats per la Federació Catalana de Bàsquet.
Aquest plantejament centrat en la formació, tant de juga dors com d’entrenadors, els ha valgut convertir-se en un dels
clubs més escollits de la ciutat de Tarragona per als infants i joves que volen iniciar-se en el món del bàsquet. Cal tenir en compte que el club justament va sorgir com una escissió del club de bàsquet de l’escola Vedru nes Sagrat Cor, ara fa 20 anys. Els equips del centre educatiu estaven rebent un alt volum de jugadors provinents d’altres
escoles i instituts de la ciutat, i també d’altres localitats; així que es va decidir fundar el TGN Bàsquet per a donar resposta a l’alta demanda i separar els equips. Enguany, ambdós clubs, el TGN Bàsquet i el Vedrunes Sagrat Cor, sumen més de 500 nens i nenes, de manera que la base està totalment consolida da. Malgrat aquesta separació
operativa, la filosofia, però tam bé les instal·lacions i la junta di rectiva dels clubs, són compar tides, cosa que acaba d’explicar perquè la formació és la clau que defineix aquest club, consi derat per a molts com el millor de la ciutat.
Entrar al circuit professional La seva fórmula de formació,
més competició, més diversió i gaudi de l’esport s’ha traduït en diverses fites importants, espe cialment en el cas del bàsquet femení. Un exemple d’això, és que no tenen un, sinó dos equips sèniors femenins, l’A, que competeix a Copa Catalu nya i el B, que ho fa a Segona Catalana. I és que el TGN Bàs quet està a les portes de fer el
salt definitiu cap a Lliga 2 i en trar al circuit semiprofessional. «De ganes, n’hi ha moltes, però per a poder entrar en aquest nivell has de comptar amb més recursos econòmics per a poder començar a fer fitxatges, cos tejar els desplaçaments i pagar l’estructura de l’equip», comen ta Iñaki Liarte.
En una línia molt similar, parla el president del TGN Bàsquet, Josep Maria Adam, qui assegu ra que pateixen una manca de suport institucional real. Actu alment, l’únic suport que reben els clubs són les subvencions que permeten cobrir part del dèficit que les entitats esporti ves tenen en els seus comptes econòmics. Aquesta fórmula exclou les entitats que econò micament fan bé la seva feina, com el TGN Bàsquet. «El mo del actual, a parer nostre, no és l’adequat. Sembla que es premiï a qui no fa la seva feina correc tament o a aquells que estiren més el braç que la màniga», opi na Adam.
Quan se li pregunta per quina seria l’alternativa que es podria trobar al format d’ajudes, el president del club no dubta en respondre que aquest passa pels patrocinis. A banda dels que es podrien obtenir en l’àmbit pri vat, en l’àmbit públic explica que les marques turístiques podrien esdevenir patrocina dores incloent la seva imatge corporativa a les equipacions i convertint els infants i joves en veritables ambaixadors del territori arreu de Catalunya. Algunes institucions públiques ja estan utilitzant aquesta opció en equips professionals del ter ritori, però aquesta alternativa encara no s’ha utilitzat com a eina de foment de l’esport base. I en el cas del TGN Bàsquet això afecta els plans del club d’entrar en l’àmbit semiprofessional fe mení i acabar de consolidar-se com la referència absoluta a la província.
«No ens llençarem a la pisci na si no sabem si no podem pa gar totes les despeses derivades. Sense garanties econòmiques, no ho farem, perquè no volem perjudicar l’estabilitat i el fun cionament del club, que és la nostra raó de ser». Amb tot, Josep Maria Adam recorda que «sense esport base, no hi ha es port d’elit».
El Mercat Central va acollir, ahir al matí, una exhibició de cuina amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació que se celebrarà aquest diumenge 16 d’octubre. L’acte, impulsat pels Mercats de Tarragona i Creu Roja, va anar a càrrec del xef Quach del restaurant El Terrat de la ciutat i de la nutricionista i dietista de Creu Roja, Mar Callau, la qual va compartir detalls i consells saludables dels aliments entre tots els assistents. D’altra ban
da, una exposició fotogràfica de temàtica gastronòmica, instal lada al vestíbul -1 del Mercat, complementarà les activitats al Mercat amb motiu del Dia Mundial. Es tracta de Km 0, una exposició de Mariona Torrell, que explora la relació cromàtica entre fruites i verdures. A més, Creu Roja oferirà un cinefòrum sobre un capítol dedicat a Cata lunya de la sèrie Un paisaje en la cazuela el pròxim dia 20, a les 16 h., a la plaça dels Infants.
La Generalitat tornarà a licitar la concessió per a l’explotació del restaurant de la platja Llarga, l’antic Iot, després que el concurs públic hagi quedat desert.
L’espai va ser adjudicat el pas sat 22 d’agost, a través de con curs públic, a l’empresa Tucan 2016, SL. No obstant, segons s’explica en la resolució que publica avui el DOGC, aquesta concessió «queda sense efecte» perquè l’empresa adjudicatària no hauria presentat el projecte definitiu, dins del termini previst a les normes reguladores de la li citació i com a requisit previ per poder formalitzar l’adjudicació.
L’empresa Tucan 2016, SL va sol·licitar una ampliació del ter mini per presentar la documen tació requerida, però la Direcció General del Patrimoni no la va poder atorgar perquè la Llei no permet ampliar un termini ja vençut. Segons informen des de la Generalitat, l’administració li va concedir tràmit d’audièn cia durant el qual l’empresa va presentar el projecte definitiu
Imatge
acompanyat d’unes al·legacions, però ni el projecte es va poder acceptar per extemporani ni les al·legacions acreditaven do cumentalment una causa que justifiqués la no presentació del
projecte dins el període establert per llei.
Segons el departament d’Eco nomia de la Generalitat, en cas de no poder formalitzar l’adju dicació per causes imputables a
la persona adjudicatària, «l’òr gan de contractació no podrà assignar-la a cap més licitador i la declarà deserta. Un total de deu empreses van presentar les seves ofertes al concurs públic. Dues d’aquestes es van excloure. En aquest sentit, el Departament d’Economia i Hisenda preveu tornar a convocar un nou con curs de forma immediata per tal d’adjudicar l’explotació d’aquest espai a principis de l’any vinent.
El local, destinat a serveis de restauració, l’havia ocupat fa uns anys el bar-restaurant El Iot, la titularitat del qual va ser recupe rada per part de l’administració catalana després d’un llarg con tenciós als jutjats. L’Iot va tancar portes l’1 de novembre de 2021.
El restaurant havia mantingut l’activitat malgrat que, a finals del 2018 havia finalitzat la con cessió de la Generalitat, ja que es tracta d’un equipament in clòs dins el pla d’usos de l’antiga Ciutat Residencial. El local havia estat en marxa des de l’agost de 1986, quan va obrir de la mà del tarragoní Josep Maria Donato.
Entre els clients i els reusencs que havien sortit a passejar, els botiguers del raval de Santa Anna van veure ahir al matí una nova espècie al seu ecosistema. Vestits amb armilla reflectant i casc, els operaris van començar a col·locar tanques al tram entre el carrer de Santa Anna i la plaça de Catalunya per iniciar la segona fase de la reforma de l’espai, que restringirà l’accés als vehicles per cedir protagonisme als via nants. Els empresaris de la zona preveuen que els pròxims quatre mesos, el temps que s’espera que durin les actuacions, seran com plicats per als seus negocis, però són optimistes amb què l’esforç serà recompensat en un futur.
El gerent d’Òptica Novalent, Jordi Vives, sent preocupació per les tanques i lones que volen col·locar a la via per efectuar les obres. «Et tapen. Quedarà tot molt més amagat», lamenta. És per això que demana que les ac tuacions siguin «quirúrgiques» i que acabin com més aviat millor. Amb tot, opina que la «incomo ditat» que haurà de suportar du rant els pròxims mesos valdrà la pena. «El desig que tenim és que el sacrifici que farem ara repre senti més vendes en un futur; que les vendes que ara podem perdre, les recuperem», explica.
Vives remarca que el tram per on s’ha iniciat la segona fase d’obres és «la part més morta del raval». Per això, assenyala que les actuacions permetran «dinamit zar la zona». «Nosaltres no tenim clients que vagin de passada per aquí, com podria passar en un in dret més cèntric. Si el carrer es fa per a vianants i venen empreses de restauració, potser la gent que ha sortit a fer un tomb continuï pel raval», declara.
Metres més enllà es troba la botiga d’electrodomèstics +Ide
Els comerciants han aconseguit que s’aturin les actuacions durant la campanya de Nadal
El propietari de +Idees calcula que perdrà un 30% de les vendes durant les obres
es. El propietari, Pere Duesai gües, calcula que el negoci per drà el 30% de les vendes mentre durin les actuacions de reforma.
No obstant això, vol mantenir-se optimista de cara a un futur. «L’Ajuntament pensa que això dinamitzarà el comerç. Jo tam bé vull creure-ho. Si això passa, us aplaudiré. I si no? Deixem l’interrogant. Esperem que això dinamitzi el comerç i que el que perdem ara, ho puguem recupe rar més endavant», assevera.
Al costat de +Idees es troba el centre d’estètica The Wax. Una treballadora opina que les obres «s’han fet en el pitjor mo ment possible», a les portes de la campanya de Nadal. «Això és un centre per relaxar-se. Ja em diràs com ho fas amb un trepant de fons», critica. Malgrat tot, tam bé apunta que per lluir, abans s’ha de patir. «Reus és molt del tomb de ravals. L’esforç valdrà la pena», remarca.
Els empresaris coincideixen a expressar dubtes sobre com faran arribar gènere als establi ments. Vives explica que, segons l’han informat, els comerciants podran carregar i descarregar les matèries als carrers paral·lels al raval, així com a la plaça de la Fa rinera. Duesaigües afegeix que, en principi, els treballadors i els residents quedaran exempts de les restriccions de circulació i que
El grup municipal de la CUP ha denunciat a l’Agència de Re sidus de Catalunya la detecció de components altament con taminats al solar on s’hauria de construir el pàrquing de la Hispània. Els anticapitalistes ja van mostrar la setmana passa da preocupació per la salut dels veïns i els treballadors i van sol licitar al govern que aturi el pro jecte. «No ens podem quedar de braços plegats», va asseverar ahir la regidora Mònica Pàmies, que també va assenyalar que al pla d’obra no està detallada de manera explícita cap acció per descontaminar el sòl. La
cupaire va argumentar que el caràcter urgent de la denúncia es deu al fet que el cronograma del projecte indica que les obres haurien d’iniciar el 2 de novem bre. «Com pot ser que ja co mencin a treballar i no hagin fet cap pas previ?», es preguntà. Els anticapitalistes també van re cordar que si hi ha un sobrecost del 50% respecte al pressupost inicial, el projecte no es pot exe cutar. Finalment, Pàmies va cri ticar que el govern no abordés el tema en les cinc comissions informatives on es va parlar de la Hispània ni en les dues espe cífiques sobre el tema, malgrat estar al corrent de tot plegat.
podran accedir a l’espai «sempre que justifiquem que som veïns o comerços», ja que les pilones re coneixeran les matrícules. «Si ha de ser un carrer per a vianants, que ho sigui», conclou.
Si bé les obres van començar oficialment ahir, les màquines deixaran de funcionar durant la desitjada temporada de Nadal «per no afectar gaire les vendes», en paraules de Vives.
«Vam insistir molt perquè es paressin el 25 de novembre, per al Black Friday, i les obres es reprendran el 7 de gener», detalla Duesaigües. El propie tari de +Idees prefereix que les actuacions s’allarguin un mes més abans que quedar-se sense les vendes dels últims mesos de l’any. «Si perdéssim la campanya de Nadal, ja estaríem morts», diu.
Tres estudiants es van acollir ahir al dret a no declarar davant el Jutjat d’Instrucció número 1 per una acció emmarcada en la vaga contra la llei Castells. Els fets van passar a l’Institut Baix Camp la nit del 15 al 16 de desembre del 2021, quan es van sabotejar dues portes d’ac cés del centre. Segons Alerta Solidària, l’acció responia a la negativa del centre a deixar un espai per llegir un mani fest. Els Mossos van identificar
sis joves, tres dels quals estan acusats d’un presumpte delicte de danys. Després que totes les parts hagin estat citades a de clarar, el magistrat ha de deci dir si obre judici o si s’arxiva la causa. A la sortida dels jutjats, els estudiants van reafirmar el dret a vaga i van denunciar que el mateix dia de l’acció, el cen tre va modificar la normativa que permetia la no assistència col·lectiva d’alumnes de tercer i quart d’ESO.
Un grup de persones que anaven a l’escola va veure ahir cap a les 8.20 hores una guineu que deambulava desorientada per les vies del tren. Un dels testimonis, Víctor Sarsal, explica que ningú es va apropar a l’animal i que aquest tampoc va acos tar-se als humans. «Ens ha alegrat a tots el matí», afegeix. SPM.
SALUT
L’Ajuntament va presentar ahir el programa de la setmana de les persones grans, que inclou una sèrie d’activitats gratuïtes que tindran lloc entre els dies 17 i 21 d’octubre. Aquestes accions aniran vinculades a la salut físi ca, psíquica i social de les per sones i estaran emmarcades en el pla d’envelliment actiu i salu dable que es presentarà el prò xim dilluns. Segons va detallar el regidor de Salut i Ciutadania, Òscar Subirats, l’objectiu de la
programació és «donar visibili tat a les persones grans i poder demostrar la seva expertesa». Visites guiades, música activa o marxa nòrdica són només algunes de les propostes. Subi rats va aprofitar el moment per mostrar la seva satisfacció pels resultats del programa d’acti vitats d’estiu per a la gent gran i va assenyalar que algun dels tallers va gaudir d’una partici pació «molt més àmplia del que ens esperàvem». SPM
Diu que no està previst descontaminar el sòlANIMALS
«Ens han marcat el 2025 com a any per a la declaració i no estem del tot conformes, la de claració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades s’hauria d’haver produït abans». Són les paraules de Xavier Pagès, alcalde de Mont-ral, un dels vint-i-dos municipis que integraran el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. El departament d’Acció Climàtica els ha convocat avui per presentar l’estat del projecte i anunciar l’inici del procés de participació i concertació per a la declaració del Parc i del seu pla de protecció amb la consulta pú blica prèvia.
Tot i que tots els municipis coincideixen que la declaració arriba tard, es mantenen expec tants i no volen que la declaració sigui quelcom més que això i vagi acompanyada de recursos eco nòmics per protegir els boscos i l’entorn natural.
«El més important és poder aconseguir el manteniment del territori i, per aconseguir-ho, calen recursos econòmics, una
Imatge d’arxiu del terme municipal de Prades.
estructura de personal, el des envolupament d’activitats... No n’hi ha prou amb la declaració, aquesta ha d’anar acompanya da de tot això», explica l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras.
Segons el calendari marcat pel govern català, l’aprovació defini tiva com a parc natural s’ha mar cat en l’horitzó de 2025.
El primer pas per arribar-hi és la consulta pública que s’anun
ciarà avui, després es farà la re dacció del projecte, el procés de participació ciutadana –de cara al 2023–, i l’exposició pública del mateix per a la seva posterior aprovació al Parlament de Cata lunya.
«Estem molt esperançats en la reunió d’avui perquè detallaran experiències d’altres parcs i l’im pacte que la declaració té sobre el territori. Esdevenir un Parc Natural té molts beneficis, però sovint ens costa veure’ls», afirma Lourdes Martorell, alcadessa de la Febró, qui forma part del Fò rum d’administracions locals pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades. «Des del Fòrum volem subratllar que fa més de 20 anys no hi havia hagut unanimitat en tot el territori, però ara sí, i no vo lem que es demori més», afegeix Martorell, qui recorda que la reu nió que se celebrarà avui s’hauria d’haver produït aquest estiu.
«Anem a la trobada amb Acció Climàtica a què ens expliquin com serà aquest procés. A es coltar», ha conclòs Lidia Bargas, alcaldessa de Prades.
Després d’una setmana de des cans un cop celebrat el Concurs de Castells a la ciutat de Tarra gona, les grans diades tornen al calendari casteller més tradici onal. Diumenge, la plaça Vella del Vendrell reunirà a tres colles que van destacar a la Tarraco Arena Plaça, cadascuna en el seu nivell: els Nens del Ven drell, la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona.
Els Nens seran ambiciosos en la seva penúltima actuació de la temporada on el gran rep te podria ser el 3 de 8, un castell que no proven des de la diada de Santa Teresa de fa tres anys. Durant l’any han marcat els passos necessaris per arribar a recuperar la clàssica de vuit per la Fira. Primer amb el 2 de 7, que ja han aconseguit des carregar un parell de vegades i posteriorment amb el 4 de 8, que van completar de forma brillant al Concurs de Tarrago na. Ara, els queda completar la feina amb l’assalt al 3 de 8. La Colla Joves Xiquets de Valls viu a cavall de la ressaca del Con
curs del Castells i la diada de Santa Úrsula de diumenge 23 d’octubre. Abans de la pandè mia va ensenyar a la plaça Vella castells sense folre com el 2 de 8 i el 4 de 9 i enguany hi podria tornar. El primer encara no l’ha pogut descarregar aquesta temporada, mentre el segon el va completar a Tarragona en la primera ronda del Concurs. Repetir algun d’aquests castells acompanyat pels bàsics de nou seria una nova injecció de mo ral per al duel vallenc de la plaça del Blat.
Per la seva banda, la Colla Jove Xiquets de Tarragona es presenta en la seva penúltima actuació de l’any (la darrera serà la diada de l’Esperidió dissabte 22 d’octubre) amb els deures fets, tot i que potser els queda ran reptes pendents de cara a la pròxima temporada. Els dos castells bàsics de nou i el 5 de 8 serien l’aposta de la Jove tarra gonina, tot i que al Concurs van ensenyar el 2 de 9 amb folre i manilles que va quedar carregat o el 9 de 8, que no es va poder coronar. La gamma extra que darà per al nou curs.
El Patronat Municipal de Turisme de Salou, en col laboració amb la regidoria de Platges: Qualitat i Pla d’Usos, posa en marxa una nova edició de tardor del programa d’ac tivitats gratuïtes Salou, platja tot l’any, després de l’èxit de les edicions de les estacions passades. L’ampliació de la temporada turística té com a finalitat la dinamització de les platges al llarg de 365 dies, tret dels mesos de màxima aflu ència. Per aquest motiu, s’ha creat un programa d’activitats organitzades pels mesos d’oc tubre, novembre i desembre d’aquest any, amb iniciatives a la platja relacionades amb altres projectes principals com la destinació familiar o espor tiva; la creació de productes turístics des de la història del municipi, Wellbeing, i Blue i Green Spaces. Demà, hi haurà una sessió de ioguilates, a les 18 hores, sessió que es repeti rà el 17 de desembre, a les 10 h. La propera activitat, una pedalada popular, serà el 29 d’octubre, a les 10.30 hores. La recollida de dorsals es farà da vant del Pavelló Salou Centre, a les 9.30 h. Redacció
Prades dona avui a la tarda el tret de sortida als actes de la seva Festa Major, que s’allar garà fins diumenge. El pregó, a càrrec de la Cooperativa Agrícola de Prades amb la col laboració de Pep Riera i ame nitzat musicalment per Joan Reig, inaugurarà oficialment la festivitat a les 8 del vespre a la sala 1 d’Octubre del Centre Cívic. A continuació, es pre sentarà el llibre Cooperativa Agrícola de Prades, 75 anys d’esforços a càrrec d’Antoni Jordà i l’Associació Els Tam borinos i es podrà degustar un pica-pica. A dos quarts d’11 es projectarà la pel·lícula Al carràs. Demà, serà el torn de les propostes musicals amb el concert de l’Orquestra Saturno a les 8 del vespre al Centre Cí vic. A les 11, l’Orquestra Satur no obrirà el ball de Festa Major i a continuació serà el torn de Band The Rock i DJ Bacardit. Diumenge a dos quarts d’1 del migdia la Bandarra Street Or kestra animarà musicalment la Plaça Major i els carrers del poble. A les 6 de la tarda es clouran els actes festius amb l’espectacle infantil de Set de
al Centre Cívic.
Redacció
L’Ajuntament de Vila-seca ha iniciat un projecte de monito ratge de l’activitat turística al municipi mitjançant la tecnolo gia de l’empresa Seeketing, en el marc de la seva estratègia per esdevenir una destinació turís tica intel·ligent i sostenible. La prova forma part dels projectes que el consistori ha presentat en el marc de les ajudes Next Generation i amb el suport del Laboratori SmartCatalonia, grà cies al qual es va poder concretar la col·laboració amb l’empresa Seeketing.
El projecte, que es troba en fase de proves, consisteix en la detecció de l’activitat turística, de forma anònima, a partir de la senyal dels telèfons mòbils dels usuaris. La instal·lació de nodes receptors permet a l’Ajuntament mapejar els fluxos de persones a les zones d’interès del municipi,
que se situen en la línia de la ruta del bus urbà (La Plana–Vila-seca –La Pineda) i la del Castell de Vi la-seca. La tecnologia de Seeke ting és capaç de diferenciar els
residents del municipi i els turis tes, fet que resulta de molta utili tat per al disseny i planificació de polítiques al voltant del comerç, turisme i cultura a la zona.
CAMBRILS Swim for ELA Cambrils s’ha constituït com a associació per seguir donant visibilitat a la malaltia, organitzant activitats per recaptar fons per a la inves tigació i oferint suport a les per sones afectades i les seves famí lies per millorar la seva qualitat de vida. L’èxit de les accions solidàries, realitzades a Cam brils amb aquests objectius, ha portat als seus impulsors a crear l’associació per continuar treballant en aquesta direcció i
consolidar Cambrils com la ca pital de la solidaritat per l’Escle rosi Lateral Amiotròfica (ELA).
La nova associació, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Cambrils i el Club Nàutic, es va presentar ahir i va comptatr amb la participació de l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein; del president del Club Nàutic, Ra mon Vallverdú, i la presidenta de l’associació, Merche Dal mau, a més de vocals, nedadors i impulsors. Redacció
TRIBUNALS
Dues apoderades de l’empresa Reserva de la Tierra, investi gada per un presumpte frau d’ampolles de vi, es van acollir ahir al dret a no declarar en les qüestions prèvies del cas. És la mateixa estratègia que va utilit zar el màxim responsable de la companyia, Felipe Francisco G., qui no va respondre les pregun tes dels advocats de la defensa i l’acusació, així com les del jutge d’instrucció número 3 de Reus. En aquesta ocasió, Cristina V. i
Noemí V. també es van negar a declarar. Fins a sis persones es tan citades pel cas, de les quals tres alts càrrecs ja han passat pels jutjats. Avui s’espera que compareguin dos apoderats més i l’administrador de Viña Tridado, una de les empreses vinculades. El procés judicial que investiga el presumpte frau d’ampolles de vi es va destapar fa un any i està obert pels pre sumptes delictes de falsificació, i estafa, entre d’altres. Redacció
Prades s’engalana aquest cap de setmana per a celebrar la Festa Major
Raül Agné va sal var una de les se ves vides el passat diumenge gràcies a la victòria con tra el Real Murcia, però el seu camí no acaba aquí. Els grana necessiten presentar la seva millor versió contra la Real Sociedad B si no volen caure de nou al pou dels dubtes. En el fut bol manen els resultats i els gra na necessiten, per aquest motiu, encadenar una nova victòria per a poder enganxar-se a la part alta de la classificació.
El seu rival d’aquesta setma na és la Real Sociedad B, un dels equips que van descendir de Se gona Divisió la passada tempora da. És el primer equip filial que es troba el Nàstic, i, com tots els equips d’aquest estil, destaquen per la seva gran qualitat, energia i gran mobilitat sobre el terreny de joc. El conjunt entrenat per Ser gio Francisco juga amb un mar cat 4-2-3-1 i els seus dos jugadors més destacats són Javi Martón i Jon Magunazelaia.
Martón és el seu davanter re ferència. No destaca per la seva alçada, però la seva capacitat rematadora li va permetre mar car tres gols en les tres primeres jornades de la competició. D’al tra banda, Magunazelaia és el jugador més perillós per la ban da, amb una gran qualitat per generar perill, tant amb centres a l’àrea o amb accions individuals. A més a més, és un jugador molt intens i això li ha portat a acumu lar quatre targetes grogues.
L’inici de temporada del con junt basc és molt similar al del Nàstic. Només ha pogut acon seguir dues victòries de les set jornades que s’han disputat fins a aquest moment i aquestes han arribat al seu estadi. En canvi,
fora de casa, el conjunt basc no ha trobat encara el camí cap a la victòria, de la mateixa manera que el Nàstic.
Això sí, Agné no podrà comp tar en aquest partit amb els seus dos centrals titulars: Álex Quin tanilla i Marc Trilles. El primer, després de realitzar-se les proves pertinents, té una lesió fibril·lar del quàdriceps esquerre i queda descartat pel duel davant la Real Sociedad B. D’altra banda, el se gon va patir un esquinç en l’últim enfrontament i serà dubte fins al darrer moment.
En canvi, el tècnic grana sí que podrà disposar de nou de Lupu, Dani Parra i Pol Domingo, ja que aquesta setmana han pogut en trenar amb completa normalitat
i, com ja va succeir davant el Real Murcia, aniran convocats.
A més a més, el Nàstic va anun ciar, en el dia d’ahir, la renovació de Marc Álvarez fins al 2025. Per tant, el jugador, que ha tingut un paper rellevant en aquest inici de temporada per al conjunt grana, ha ampliat la seva vinculació dos anys més amb l’entitat tarragoni na i ha passat a tenir fitxa amb el primer equip.
De fet, el 28 d’agost, amb poc més de 21 anys, Álvarez va debu tar en partit oficial amb el primer equip coincidint amb l’inici de la temporada al Nou Estadi Costa Daurada. I ho va fer de la millor manera possible, amb titularitat
El govern espanyol crea una nova tarifa regulada per a calderes comunitàries i reforçarà el bo social elèctric i tèrmic
ACN
El Consell de Ministres aprovarà el pròxim dimarts un nou paquet de mesures de 3.000 milions d’euros que permetrà reduir la factura energètica que paguen el 40% de les llars. Entre altres, su posarà la creació d’una nova ta rifa regulada (TUR) per a les co munitats de veïns amb calderes centralitzades de gas natural fins a finals de 2023 que reduirà a la meitat la factura d’1,7 milions de llars. L’executiu espanyol també reforçarà el bo social elèctric per a 1,3 milions de llars mitjançant un increment del descompte del 65% i el 80% per a les famílies vulnerables i amb vulnerabilitat seriosa, respectivament. També eleva un 15% la quantitat d’ener gia amb dret a descompte.
A més, amb caràcter temporal, l’executiu crearà una nova cate goria de consumidors amb dret a descompte d’un 40% a les se
POLÍTICA
ves factures. Aquest descompte, beneficiarà llars amb ingressos reduïts i beneficiarà uns altres 1,5 milions de famílies. El govern espanyol també millorarà el bo social tèrmic i elevarà l’ajuda mínima a 40 euros. Per a fer-ho possible, els anys 2022 i 2023 du plicarà el pressupost del bo per a llars vulnerables, fet que per metrà doblar l’ajuda mitjana fins als 375 euros per llars. Fins ara l’ajuda mínima era de 35 euros i el màxim anual era de 350 euros.
Totes aquestes mesures van ser anunciades ahir pel president del govern espanyol, Pedro Sán chez, durant la seva comparei xença a petició pròpia al Congrés dels Diputats, on va fer bandera de l’excepció ibèrica, que molts països europeus, va dir, pretenen aplicar ara. Sánchez va carregar contra el PP de Feijóo, que –se gons va expressar– és el mateix de Rajoy, i va criticar el «negaci
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va nomenar ahir el magistrat de caire progressis ta Rafael Mozo com a substitut provisional de Carlos Lesmes al capdavant de l’òrgan de govern dels jutges. Mozo presidirà la institució fins que el govern espanyol i el PP arribin a un acord per renovar-la. El vice president del Tribunal Suprem Francisco Marín Castán, també interí, s’apuntava com a perso na per ocupar els dos càrrecs
mentre duri el bloqueig polític de la renovació, però part dels vocals no donaven suport a aquesta opció. Mozo, en canvi, va comptar amb 16 vots a favor, un en contra i una absència. En una nota feta pública, el CGPJ especifica que Mozo ha estat triat per ser el vocal de més edat del consell. El ple va acordar que el president per suplència exercirà les funcions que li són pròpies «amb moderació i vo luntat de consens». ACN
onisme» d’una oposició que «en comptes d’ajudar només s’ha dedicat a assetjar i provar de der rocar el govern en dos dels mo ments més crítics de la història recent d’Espanya».
En la seva compareixença, el president espanyol va destacar les mesures del seu executiu per pal·liar els efectes de la inflació amb la mobilització de més de 35.000 milions d’euros, el 3,5% del PIB amb «rebaixes selectives d’impostos», les ajudes al sector del transport, i la bonificació del 100% de Rodalies, que segons va assegurar permet que una per sona amb una nòmina de 1.500 euros al mes amortitzi prop de la meitat de l’impacte de la inflació.
Províncies despoblades Sánchez també va anunciar el desplegament d’ajudes a les tres províncies amb menys densitat de població de l’Estat, com són
Aquestes mesures permetran reduir la factura que paguen el 40% de les llars
Sòria, Terol i Cuenca. Aquestes zones tindran una reducció de les cotitzacions empresarials en els contractes indefinits ja existents i en els nous contrac tes indefinits que se signin. El
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assegu rar ahir que l’aliança enviarà a Ucraïna equipament antidrons que «pot deixar sense efecte els drons de fabricació russa i ira niana». Després de la reunió de ministres de Defensa de l’alian ça, Stoltenberg va anunciar que s’enviaran a Ucraïna «cente nars» d’inhibidors per «protegir la població i les infraestructures crítiques ucraïneses». Sobre la possibilitat d’una resposta nu
clear a un atac rus de la mateixa naturalesa, el secretari general de l’aliança va dir que aquesta possibilitat és «extremadament remota». L’OTAN també va insistir en la necessitat de mi llorar la protecció de les infra estructures crítiques, després dels «sabotatges» als gasoduc tes Nord Stream 1 i 2. L’aliança ha incrementat la vigilància en el mar Bàltic i del Nord, on hi ha doblat la presència naval, va dir Stoltenberg. ACN
El bo social elèctric beneficiarà 1,3 milions de llars amb descomptes d’entre el 65% i el 80%
cap de l’executiu va defensar la necessitat «d’enfortir el teixit productiu» en aquests territoris i generar oportunitats en muni cipis petits.
En un altre ordre de coses, els
diputats de Vox van entrar ahir en bloc a l’hemicicle del Congrés quan Sánchez portava poc més d’un minut parlant. Ho van fer, segons va confirmar el partit, en contrapartida als 50 segons que el president espanyol va fer esperar els reis d’Espanya durant l’acte de la desfilada militar del 12 d’octubre pel què la Moncloa assegura que va ser un petit error de protocol.
L’Ingrés Mínim Vital (IMV) ha arribat a 509.574 llars i un total de 1.406.850 persones des de la seva posada en marxa el juny del 2020, una prestació que beneficia especialment dones i menors. Són dades acumulades al tancament de la nòmina del setembre i facilitades per l’Ins titut Nacional de la Seguretat Social, segons va informar ahir en un comunicat el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Dos de cada tres
titulars de la prestació són do nes (338.982 davant de 170.592 homes) i en total l’IMV ha ar ribat a més dones (767.709) que a homes (638.881), mentre que un 42,4% dels beneficiaris són menors (597.179). Per tipus de llar, són majoria aquelles en què almenys hi ha una figura menor entre els beneficiaris (327.398 llars, un 64,2 % del to tal) i ja són 272.913 prestacions les que reben el complement d’ajuda a la infància. EFE
Aquest projecte és una iniciativa de la Fundació Mèmora que, en el darrer any, ha acompanyat 136 famílies a través d’aquest nou servei
L’Hospital de Santa Tecla de Tar ragona i l’Hospital del Vendrell, amb la Fundació Mémora, han obert un espai d’acompanya ment psicològic a mares i pa res que han perdut el seu fill en l’embaràs o durant el seu ingrés al Servei de Neonatologia. A tra vés del projecte Espai de Paraula impulsat per la Fundació Mémo ra, s’ofereix suport en el dol pe rinatal i gestacional, reivindicat cada 15 d’octubre amb motiu del seu Dia Internacional.
Les famílies participants es reuneixen mensualment en una sessió dirigida per Silvia LópezUrrutia, psicòloga sanitària i perinatal. La iniciativa, també dirigida a professionals, uneix famílies que han viscut experi ències de pèrdua perinatal, per fomentar l’expressió de les emo cions i promoure l’acompanya ment mutu.
Aquests dos centres sanitaris se sumen a l’Hospital Universi tari Joan XXIII que, des del 2020, col·labora amb l’Espai de Parau la. Fins ara, el projecte ha orga nitzat grups de dol per a mares i pares, i per a professionals de les àrees de pediatria, neonatologia i ginecologia.
El suport en el dol perinatal i gestacional es fa a través del projecte ‘Espai de Paraula’
A més, al llarg d’aquest temps, el projecte ha donat lloc a inicia tives com les Caixes de la Memò ria, en què els pares de l’Hospital Universitari Joan XXIII van en tregar petites caixes personalit zades, als professionals del Ser vei de Pediatria amb l’objectiu d’ajudar altres persones a afron tar el dol perinatal. Ara, amb la
incorporació de l’Hospital de Santa Tecla a l’Espai de Paraula, Mémora espera avançar en els seus esforços per acompanyar les famílies en el procés de final de vida dels seus fills.
En el darrer any, Mémora ha acompanyat 136 famílies en el seu dol gestacional a través del seu nou servei funerari i d’acompanyament per a la pèr dua perinatal que va llançar l’any 2021. En aquesta mateixa línia, la companyia ha impulsat en els darrers anys, a través de Fundació Mémora, els Espais de Paraula: un programa de suport i acompanyament emocional on els pares i mares poden trobar i intercanviar experiències per afrontar millor el patiment vis cut per la mort d’un fill. Un espai també pensat per oferir suport emocional als propis professio nals de la salut que acompanyen les famílies en les pèrdues.
Ha mort cristianament
l’edat
88 anys.
La seva germana Delfina, germà Manuel, nebodes, nebots i família tota volen assabentar a llurs amics i coneguts de la trista notícia. Els preguem que la tinguin present en les seves oracions. El funeral tindrà lloc a la parròquia de Sant Joan avui divendres, dia 14/10/2022
Tarragona
Leonor Díaz Pérez. Ha mort a 88 anys. El funeral serà avui a les 16 hores a la parròquia de Sant Joan.
Reus
Maria Teresa Domingo Macià. Ha mort a 68 anys. El funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.
Francesca Cristià Serra. Ha mort a 94 anys. El funeral serà avui a les 11.30 h. al Tanatori.
Maria Teresa Boldú Cots. Ha mort a 79 anys. El funeral serà avui a les 12.30 h. al Tanatori.
Araceli López Fernández. Ha mort a 88 anys. El funeral serà avui a les 16.30 h. al Tanatori.
Emili Monsech Hernández. Ha mort a 86 anys. El funeral serà demà a les 9 h. al Tanatori.
Hermenegildo Cortés Revenga. Ha mort a 78 anys.
Valls Antònia Crusells Escoda. Ha mort a 99 anys. El funeral serà demà a les 10 h. a la parròquia del Lledó.
des de l’experiència, una experiència acu mulada i arrossegada per les ombres i les llums de tota una vida. Aquest és el pòsit de la sensibilitat necessària per a captar el llenguatge de Déu, per a veure la seva pre sència constant, dia rere dia, en les coses més irrellevants.
gracions, els canvis de rol generacional, la redistribució de la població, l’emergència dels individualismes i el nivell cultural han castigat especialment aquest col·lectiu. I, a més, per a reblar el clau, la pandèmia i la seva gestió s’hi ha acarnissat especialment.
Benvolgudes i benvolguts, fa temps que us volia parlar del moviment de gent gran anomenat Vida Creixent. Va néixer a Fran ça l’any 1952, a redós de les reunions d’un grup de jubilats que es trobaven per a pre gar i reflexionar, a la llum de l’Evangeli, sobre la situació de marginació amb què eren tractats socialment. Aquella preocu pació inicial continua vigent a tot el món i el moviment ha esdevingut un aixopluc a aquest sector de la societat que està clara ment marginat. A Catalunya arriba el 1984, i a la nostra arxidiòcesi l’any 1986. El jesuïta Lluís Antoni Sobrerroca, nomenat primer consiliari pel cardenal Jubany, escrivia: «L’espiritualitat de qualsevol cristià ha de ser sempre la d’imitar Crist, tota la seva vida. [...] L’espiritualitat de la gent gran ha de conduir-la a saber acceptar la seva rea litat amb totes les seves alegries. L’alegria d’estar molt més a prop que els altres de la vivència del misteri pasqual del Crist.» Vet aquí. En un món secularitzat, la profundi tat cristiana de la vida s’ha de manifestar
A Vida Creixent fan servir l’expressió «mística de Vida Creixent», amb la qual manifesten la voluntat de viure, com cris tians, l’edat de la vellesa des dels pilars fonamentals del moviment: Amistat, que és acollir l’altre i estimar-lo. Espiritualitat, que és viure intensament el coneixement de Déu proper i saber descobrir-lo en les
La societat occidental ha vist com les transformacions han afectat la gent gran
petites coses. Apostolat, que és donar tes timoniatge del Déu trobat íntimament i del qual la gent gran se sent cada cop més pro per. Aquesta mística no és altra que tenir la fortalesa suficient per escoltar la vida, callar quan Déu vol parlar i captar la seva presència.
La societat occidental ha vist com els darrers anys del segle passat i els que por tem de segle XXI, les transformacions han afectat especialment la gent gran. Les mi
I les persones grans cristianes, que són ma joria, necessiten entomar la situació des de la unió, des de la comunitat, la pregària i el suport mutu per a vèncer el problema: el concepte de productivitat i d’utilitat. Les persones grans han d’assimilar un canvi sobtat. I la gent gran, amb una formació i vida cristianes, se senten lluny del món.
A casa nostra el moviment ha anat exis
La gent gran, amb una formació i vida cristianes, se senten lluny del món
tint durant els anys, amb més o menys força, fins al dia d’avui. Ara ha arribat el moment en què cal un nou impuls i, de fet, ja s’ha iniciat aquest camí de represa. Us encoratjo a conèixer-lo i, per què no, a in teressar-vos-hi i a participar-hi. No ende bades les nostres parròquies i comunitats són les que poden omplir de contingut real aquest moviment compromès amb la pas toral diocesana.
Ben vostre.
naven una pena de presó de deu anys per a Josep Poblet per, alehop!, retirar-se com a acusació particular uns minuts abans de l’inici de la segona sessió del judici. I ni reco neixeran que s’han equivocat, ni demanaran perdó a les persones que ara s’ha demostrat que eren plenament innocents però que han hagut de suportar anys d’infàmies; ni res. Es pot demostrar un cinisme més gran?
Fa pocs mesos l’alcalde Josep Fèlix Balles teros va presentar el seu llibre «Demà, Tar ragona». Va ser un goig veure com gent de tots els partits (CiU, ERC, PP o ICV) parlaven amb ell no només des del respecte, sinó amb paraules d’escalf i d’amistat. Gent de tots els partits tret de la CUP i Vox, òbviament.
He recordat això que us comento quan he llegit que l’Audiència de Tarragona ha absolt a Josep Poblet de qualsevol irregu laritat en la construcció del centre de salut de Vila-seca, ara fa deu anys. Vaig poder co nèixer bé a Josep Poblet l’anterior mandat municipal quan era diputada de Govern a la Diputació de Tarragona i ell era el president de l’ens. Tothom que l’hagi tractat, ni que sigui breument, sap que estem davant d’un home íntegre, seriós, rigorós però, sobretot, honest i honrat fins a la medul·la. I diu això una persona que no milita al mateix partit que Josep Poblet però que defensarà la seva honestedat perquè és el que és just.
I davant d’això ens trobem amb el cinis me de la CUP. D’una gent que afirma cada dia que «no creu en la justícia», i encara menys amb la policia nacional o la Guàrdia Civil, però que no té cap problema en afir mar «la justícia diu» o en aplaudir i felicitar la Guàrdia Civil quan els convé a l’hora d’in tentar destruir reputacions. És el que han fet aquest cop, una vegada més. Tingueu present que durant més de vuit anys dema
L’equip de govern de la ciutat de Tarragona ha obert un nou meló per al futur de la capital i és complex, ambiciós i, sobretot, molt car. L’Ajuntament de Tarragona proposa que el nou POUM prevegi dues alternatives per a futures estacions ferroviàries soterrades per a trens de passatgers. La primera opció seria una estació sota la plaça Imperial Tarraco, a la qual la via arribaria per sota terra des dels barris de Ponent i sortiria per la zona de la Vall de l’Arrabassada, en un recorregut de 6,5 quilòmetres. L’altra, és una estació també soterrada al voltant de l’Horta Gran, a tocar de la T-11. En aquest cas la via transcorreria en paral·lel a l’A-27 fins a l’estació d’alta velocitat de Camp de Tarragona. Són les propostes amb què s’ha treballat l’avanç del POUM, el document més important per a la planificació urbanística de qualsevol municipi, per tal de fer la previsió d’espais per si, en un futur, es materialitzés el soterrament de l’estació de trens. Qualsevol de les dues propostes suposarien una obra faraònica i molt cara, i molt haurien de canviar les coses perquè el govern de l’Estat s’avingui a afrontar un projecte d’aquestes dimensions. El més important és que per fi s’obre el debat sobre l’alliberament de la façana marítima de la capital.
Durant el dia d’ahir, van aparèixer dos voltors al Camp de Tarragona, un a Salou i l’altre a Valls. El de Salou va ser entregat als Agents Rurals pels veïns de la zona, mentre que el segon, que presentava le sions en una de les ales, va ser traslladat pel Seprona a un centre de recupera ció d’animals salvatges a Lleida. Aquest exemplar de voltor comú es va tro bar al jardí d’un habitatge de Valls.
No estem davant d’un cas aïllat. És el mateix comportament desvergonyit que empren sempre. Què dir de l’alcalde Ba llesteros, un home honest com sap tothom que l’ha tractat ni que sigui mínimament, que suporta anys de difamacions quan tots sabem de la seva bonhomia? I què dir de l’al calde de Reus, Lluís Miquel Pérez, que porta lustres amb imputacions a l’espatlla quan l’únic que s’ha demostrat fins ara és que ha estat un dels millors alcaldes de la història de Reus?
aquesta espassa de Damocles al damunt. I que quedi clar que no defenso, ni de bon tros, cap comportament corrupte o irregu lar. El que dic és que si aquells que diuen que «prendre’s la justícia espanyola seriosament és una burla» després poden utilitzar aques ta mateixa «justícia espanyola» per destruir reputacions de persones dignes, però a qui afegeixen l’epítet d’enemic, aleshores és que com a societat democràtica tenim un pro blema.
Poblet deia després de conèixer l’absolució «la CUP ja ha fet tot el mal que volien fer»
Josep Poblet deia després de conèixer l’absolució que «la CUP ja ha fet tot el dany que volien fer», és a dir, anys d’infàmies i de difamacions. És una reflexió trista i pre ocupant per a tots aquells que creiem en la democràcia. Si Vox o la CUP poden denun ciar a qualsevol, algun jutge d’instrucció pot admetreu a tràmit, i després passen anys i anys fins que la mateixa justícia determina la seva innocència (i mentre hi ha autèntics akelarres, per exemple, a les xarxes socials), qui tindrà el valor de presentar-se com a re gidor o alcalde? Sabent que sempre tindrà
Vull felicitar Poblet per constatar-se ara judicialment el que tots sabíem
En resum, vull felicitar Josep Poblet per constatar-se ara judicialment el que tots els que hem treballat amb ell sabíem i sabem: que ha estat i és un polític –i sobretot una persona- honorable. Estic convençuda que igualment arribarà el dia en què podré feli citar personalment a Josep Fèlix Ballesteros i Lluís Miquel Pérez, que també tots i totes sa bem de la seva honestedat personal. Al ma teix temps considero que el que fa la CUP, és a dir, utilitzar una justícia en la que no cre uen per tractar de fer mal a nivell personal a persones que saben plenament innocents és un comportament èticament indigne. I quan estic acabant d’escriure aquestes línies m’arriba una informació al meu mòbil que diu que la CUP «afirma que hi ha una con nivència evident entre la justícia i l’extrema dreta» i que, per això, ni Eulàlia Reguant ni Ana Gabriel tindran «un judici just». Ah sí? La mateixa justícia a la que la CUP es presen ta com a acusació particular quan els inte ressa? Quanta misèria moral, sí...
Redacció:
Un fragment de A través del mirall i allò que l’Alícia hi va trobar, de Le wis Carroll , dona la benvinguda a la nova exposi ció de CaixaFo rum Tarragona. Tot seguit el visitant, igual que la mateixa Alícia, és convidat a travessar un gran mirall per endinsar-se en un món ple de reflexos. Aquesta és la porta d’entrada a la mostra Miralls, dins i fora de la realitat, on, a través del joc, el visitant pot experimentar amb qüestions com la llei de reflexió de la llum o els plans de simetria i les relacions matemàtiques que hi intervenen. Tot plegat, acompanyat d’experiències que conviden a reflexionar sobre la realitat que veiem a través dels ulls i de quina manera es cons trueix la nostra pròpia identitat.
A la pràctica, l’exposició és un itinerari apte per a totes les edats, ple d’espais manipu latius i jocs de miralls que es presenten acompanyats d’ex plicacions sobre els fenòmens experimentats. Miralls, dins i fora de la realitat, ha comptat amb l’assessorament del Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), de manera que l’experiència lúdica és tam bé molt didàctica.
Així, per exemple, només en trar una instal·lació de miralls deformants ens convida a re
flexionar sobre la realitat d’allò que veuen els nostres ulls. Tam bé hi ha espais on la protagonis ta és la geometria, que es fa vi sible a través del moviment dels miralls en angles determinats.
Gràcies als conceptes científics, els objectes es multipliquen o formen imatges en cascada.
El punt estrella de l’exposició, però, és un calidoscopi constru ït a escala humana, que convida l’espectador a explorar la seva pròpia imatge reflectida d’una manera mai vista.
Identitat, matemàtiques i física es troben a l’exposició ‘Miralls, dins i fora de la realitat’ de CaixaForum Tarragona
L’exposició compta amb un espectacular calidoscopi a escala humana.
Travessant aquest calidosco pi, l’exposició s’obre a un segon àmbit on la llum és la protago nista. Allà es mostren algunes aplicacions científiques i tecno lògiques que fan ús dels miralls per domar la llum i fer-la servir per escalfar, il·luminar, mesurar, navegar o viatjar en el temps i l’espai. A la mostra, també hi ha un apartat destinat als telesco pis i a la llum infraroja, que es pot detectar mitjançant un ex periment senzill.
Abans de sortir, i com a co miat del recorregut, l’exposició
convida el públic a plantar-se davant d’una càmera per com provar que ni tan sols el mirall, que ens reflecteix tal com som, ens mostra de la mateixa mane ra com ens veuen els altres. Miralls. Dins i fora de la reali tat es pot visitar fins al 26 de fe brer de 2023. A més de l’exposi ció s’han programat un conjunt de conferències, tallers famili ars i visites que permeten conèi xer i complementar el contingut de la mostra des de diversos punts de vista. D’aquesta mane ra, per exemple, tots els dijous a les 18.30 h. (castellà) i els dissab tes a les 18.30 h. (català) es fan visites comentades. Les visites per al públic familiar es fan els diumenges a les 11.30 h. (reco manades a partir de 8 anys).
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
Estat del cel
Fins a migdia creuaran bandes de núvols alts i mitjans de nord-oest a sud-est del territori que deixaran el cel entre poc i mig ennuvolat en general, tot i que seran més abundants al terç nord on quedarà local ment molt ennuvolat. A partir de llavors el cel tendirà a quedar serè o poc ennuvolat.
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta. La mà xima ascendirà entre lleugerament i moderadament; arribarà a valors d’entre 25 i 29 °C a molts punts de l’interior i litoral sud, i localment es podran arribar a superar els 30 ºC al Pla de Lleida i l’interior de la vall de l’Ebre.