Dimarts 18 d'octubre de 2022

Josep Maria

d’homes

Treballadors

La matriculació d’homes tendeix a l’alça en els graus d’Educació a la URV

universitat

Roger Freixa

El grau d’Educació Infantil de la Universitat Rovira i Virgili ha du plicat en sis anys el nombre d’es tudiants del sexe masculí. L’equi libri en aquest tipus d’estudis encara és llunyà, però la tendèn cia apunta que cada vegada més homes decideixen orientar el seu futur professional cap a la branca de l’ensenyament. «El fet que hi hagi cada vegada més nois ens està dient que tenen més facili tats per treballar en entorns his tòricament feminitzats», apunta el degà de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, Jordi Tous, qui exposa que la situació de desigualtat numèrica entre gèneres també es dona, però a la inversa, en graus com els d’engi nyeria.

El curs 2016-17, el nombre d’homes matriculats en algun estudi d’Educació a la URV era de 299, mentre que el de dones era de 1.433. En el present curs, els alumnes de sexe masculí són 352. Les dones, 1.375. L’incipient can vi de tendència s’ha notat més en el grau d’Educació Infantil, on aquest any hi ha matriculats 80 nois, una xifra molt allunya da a la de 41 del curs 2016-17. La diferència s’ha guanyat respecte al sexe femení, que ha passat de 600 alumnes a 539 en sis anys.

Tot i això, el grau amb més pre sència d’homes és el d’Educació Primària, amb 208 aquest curs, un 38% del total d’alumnes.

La Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia compta amb diferents ensenyaments de l’àmbit de l’educació: Pedagogia, Educació social, Educació pri mària i Educació infantil. A més, la URV ofereix la possibilitat d’obtenir una doble titulació dels dos últims, la qual, des del curs 2020-2021, es pot fer en llengua

Els estudis d’educació compten amb un 79,6% de dones i un 20,4% d’homes entre l’alumnat

anglesa.«Formar mestres amb la capacitat per impartir classes en anglès és molt interessant. Els perfils amb aquesta competèn cia estan molt sol·licitats», ex pressa Tous.

El degà manifesta que els graus d’educació tenen una ele vada demanda a causa, entre altres factors, de les sortides pro fessionals. «Aquests darrers anys hi ha hagut una jubilació massi va de professorat, la qual cosa ha suposat un increment de l’oferta i del creixement de l’interès dels

estudiants», relata sobre les oportunitats actuals per accedir a un lloc de treball.

Pel que fa al desequilibri de la presència d’homes i dones, considera que el canvi s’ha de treballar, sobretot, en el context familiar i cultural. Tanmateix, des de la mateixa universitat s’impulsen polítiques d’igualtat per tal de col·laborar en la trans formació social. «Tot i això, de vegades organitzem xerrades o actes de sensibilització i el 99% dels assistents són dones», co menta Tous.

El degà atribueix l’elevat per centatge d’homes en graus d’en ginyeria i el de dones en educa ció a circumstàncies històriques i culturals. «És difícil d’explicar,

però hem associat culturalment les carreres de cuidatge a les do nes, com també la Infermeria o la Psicologia, perquè són més emo cionals, i les més dures i com petitives als homes. I no és una qüestió de capacitats», afirma. «Continuen havent-hi nois que es plantegen cursar Educació, però, per la pressió de l’entorn, es capfiquen en fer una carre ra tècnica. Tot això forma part d’una cultura masclista que es va transmetent», afegeix Tous, qui creu que revertir la situació és un procés lent.

Noves competències

D’altra banda, els estudis de l’àmbit d’ensenyament han evo lucionat al llarg dels anys, la qual

FELICITACIONS

Si lo veis por ahí, que os invite a una cola, es su cumple y se hace mayor. Jijiji. Moltes felicitats des de Tarragona. ¡Besitos!

cosa permet als professionals obtenir unes competències més completes. «Abans els estudis de magisteri eren més curts i l’accés era més fàcil», assenyala Tous. Ara, la formació és més àmplia i ofereix a l’alumne eines que li permeten tenir una major poli valència, tal com indica. El doble grau en anglès, l’elaboració del Treball de Fi de Grau, els perío des de pràctiques o la possibilitat d’estudiar fora, a través de diver sos programes, com l’Erasmus, són alguns dels recursos amb els quals compten avui dia els estu diants d’educació. «Les estades fora de l’Estat permeten veure altres sistemes educatius, altres maneres de funcionar, i obtenir una visió més completa», puntu alitza Tous, a banda de destacar la importància de millorar les competències lingüístiques.

Alhora, des de les universitats també tracten d’incorporar les noves tecnologies en els graus per tal que els alumnes assolei xin un bon nivell de competènci es digitals. «S’ha de saber fer-les servir per aprofitar els recursos», expressa el degà de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicolo gia.

Entre els diferents estudis de la mateixa facultat, alguns graus s’imparteixen també a campus fora de la ciutat. Educació Pri mària, a Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Educació Infantil, a Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. «Vam fer esfor ços per sectoritzar-nos i poder absorbir la demanda de diferents zones, com de la segona corona de l’Àrea Metropolitana de Bar celona, motiu pel qual vam obrir la seu del Baix Penedès», explica Tous, qui afegeix que ara, pels re cursos actuals, la facultat té difí cil créixer més.

Veïns de Ponent organitzen una concentració per la «desatenció» al CAP

Veïns de Ponent de Tarragona han organitzat per a demà, a les 11 hores, una concentració a l’interior del Centre d’Aten ció Primària (CAP) de la Granja per denunciar «el problema de desatenció». Diferents re sidents dels barris protesten perquè, arran de l’inici de la pandèmia, es va aturar la fre qüència de les visites, les quals encara no han recuperat la normalitat tot i la fi de les res triccions, segons exposen els mateixos veïns. «Aquesta si tuació ha donat lloc a una greu manca d’atenció sanitària a persones vulnerables amb pa tologies que requereixen un seguiment periòdic», expres sen. A més, denuncien l’estan cament de «l’ampliació que ha de substituir els barracons que es van instal·lar fa més de deu anys per falta d’espai. Actu alment, només tenim conei xement de la voluntat d’am pliació per declaracions en mitjans de comunicació dels responsables de Salut». Els veïns asseguren haver recollit 2.000 signatures de protesta, les quals han estat entregades a la responsable de la regió sa nitària del Tarragonès. D’altra banda, han sol·licitat al Síndic de Greuges una investigació sobre el servei que s’ofereix i la seva qualitat i han plantejat mocions al ple de l’Ajunta ment sobre la situació. A causa de la falta d’atenció, els veïns han organitzat concentraci ons mensuals a les portes del CAP des de l’estiu de 2020 i, setmanalment, un grup acu deix al centre per parlar amb els usuaris i recollir les seves inquietuds i suggeriments. Entre les diferents demandes, els veïns exigeixen que hi hagi personal suficient, que tornin els ginecòlegs, que es cobreixi l’atenció psicològica, que els especialistes visitin matí i tar da i més visites presencials, entre altres.

FELICITACIONS

El equipo del restaurante “EL CAPITÁN” Torredembarra quiere felicitar a Manolo por su cumpleaños. ¡¡¡Felicidades CHEF!!!

igualtat encara

La URV ofereix, des de 2020, la doble titulació dels graus d’Educació Infantil i de Primària en anglès.

La Urbana participa en 4.027 actuacions durant la temporada de platges

Redacció

La Guàrdia Urbana de Tarra gona va dur a terme 4.027 ac tuacions durant la temporada de platges d’aquest any, que va finalitzar el passat 30 de se tembre. La Unitat de Vigilàn cia de Platges va detectar 281 acampades il·legals, va auxiliar 275 vegades a la ciutadania i va dur a terme un total de 170 ac cions als càmpings. A més, va intervenir en 43 actes il·lícits, com enregistrament prohibit d’imatges, incivisme, nudisme o robatoris, entre altres.

Les actuacions de la Unitat de Vigilància de Platges es van enfocar, en la seva majoria, a la convivència entre els banyistes i el medi natural tarragoní. De les més de 4.000 actuacions, destaquen les 792 sortides a peu per les platges de la ciutat, les més de 500 actuacions per a la millora del trànsit als ac cessos i els 600 de vehicles mal estacionats, així com el treball conjunt amb Creu Roja, entitat amb la qual la Guàrdia Urbana

ha col·laborat en més de 500 actuacions.

D’altra banda, el 2022, des de la conselleria de Seguretat Ciu tadana i Protecció Civil, s’han implantat nous serveis, com la instal·lació d’un sistema de me gafonia sense fils dissenyat per a difondre missatges d’informa ció, prevenció i avisos d’emer gència a les platges. Durant els mesos de campanya, el servei es va activar tres vegades al dia.

Des del 15 de juny i fins al 30 de setembre, els vuit agents de la unitat de la Guàrdia Urbana van estar sobre el terreny de les 7 a les 22 hores. Tanmateix, sempre van comptar amb el suport d’altres unitats especi alitzades del cos, com la Unitat de Medi Ambient, la Unitat de Policia Administrativa, la Uni tat de Trànsit, la Unitat de De linqüència Urbana, la Unitat de Seguretat Ciutadana i, aquest any, també amb el suport de la UDRON, que va realitzar la vigi lància dels espais naturals i de difícil accés.

TARRAGONA

Les càmeres i lectors de matrícula de Llevant comencen a funcionar

Roger Freixa

Les càmeres de videovigilància i lectors de matrícula de la zona de Llevant de Tarragona han co mençat a funcionar recentment. «Era molt necessari», apunta el president de l’Associació de Ve ïns de la Móra-Tamarit, Francesc García. Els vint dispositius seran una nova eina per a possibles investigacions que hagin de dur a terme els cossos policials i, alhora, serviran com a element dissuasiu d’actes delinqüencials.

Els veïns de Llevant aproven la instal·lació dels equips de vi deovigilància com a element de seguretat. «Em sembla molt bé que es puguin conèixer les matrí cules que tenen accés a la zona», exposa García. «Era imprescin dible, ja que teníem un nombre de delictes important i nosaltres estem molt separats de la resta de Tarragona, així que la Guàrdia Urbana o els Mossos triguen uns 30 minuts a arribar quan hi ha al gun problema», afegeix. Tal com indica García i confirma Marc Guasch, veí de Boscos i portaveu de la plataforma Pro-Llevant, la

SUCCESSOS

majoria de delictes que tenen lloc a Llevant són robatoris.

«És un sistema necessari i es perem que realment s’utilitzi, ja que per aquí tampoc acostumem a veure moltes patrulles», explica

Cinc dels ferits a l’explosió al Koyo de la Rambla reben l’alta

Cinc dels set ferits en l’explosió al restaurant de menjar japo nès Koyo de la Rambla Nova ja han rebut l’alta mèdica. Tots ells van resultar ferits lleus i menys greus en l’incident de diumenge a la tarda. Els tres que van quedar ingressats a l’Hospital de Santa Tecla ja són a casa, mentre que dos dels quatre que van ser traslladats a l’Hospital Joan XXIII van re bre l’alta poques hores després del sinistre. Pel que fa als altres

dos ferits, s’espera que puguin tornar aviat als seus domicilis, tal com van apuntar fonts del departament de Salut. La causa dels fets va ser una fuita de gas que s’hauria originat a la cuina del restaurant. Tot i que va mal metre parets, sostres i vidres, no va causar dany estructural a l’edifici. Els Bombers es van encarregar de desenrunar l’es tabliment, mentre que el servei de Neteja va arranjar els des perfectes de la via.

Guasch, qui considera «conve nient» informar els veïns sobre quin ús se li donarà a l’equip de videovigilància.

La presidenta de l’Associació de Veïns de Cala Romana, Belén

Marrón, també opina que les cà meres i els lectors de matrícules, que responen a una reivindica ció veïnal, són una bona notícia. Precisament, a Cala Romana hi ha set dels equips. Per la seva banda, Monnars-Solimar en té quatre i Boscos, tres. Als Pinars i la Móra se n’han incorporat dues i, tant a l’Escorpí com a Ferran, una.

Pel que fa al funcionament, la Guàrdia Urbana de Tarragona podrà recuperar les imatges de com a mínim deu dies enrere i s’enregistraran imatges durant les 24 hores del dia durant tot l’any. El sistema compararà en temps real les matrícules dels vehicles detectades amb les de la base de dades de llistes negres i blanques. En cas de coincidèn cia, generarà una alerta. Les cà meres tenen una qualitat míni ma de Full HD.

Els agents de la Guàrdia Urba na s’han format durant les dar reres setmanes per tal d’utilitzar amb eficàcia la nova eina, que permetrà exercir un control més rigorós.

Els vint dispositius agilitzaran les investigacions i també serviran com a element dissuasiu

Els veïns consideren imprescindible la incorporació del sistema.

El cos policial va fer 792 rondes de patrullatge a peu.

GERARD MARTÍ

Una fuita de gas va provocar una explosió diumenge a la tarda.

Tarragona rebrà aquesta tardor els set tòtems per als espais patrimonials

El Museu d’Història també comptarà amb un total de trenta panells informatius de color fosc repartits a diferents indrets de la ciutat

La conselleria de Patrimoni

Històric i artístic de Tarragona continua treballant en la pro moció dels espais de la ciutat. Per aquest motiu, en les prò ximes setmanes, es durà a ter me la instal·lació de tòtems de benvinguda a set monuments històrics. D’altra banda, aquesta tardor també es preveu que es col·loquin una trentena de pa nells informatius, repartits en tre diferents espais patrimonials d’arreu de Tarragona.

«Els tòtems ja estan construïts i espero que es puguin col·locar en les pròximes setmanes», ex plica el conseller de Patrimoni Històric i artístic, Hermán Pine do. Ara, només queda afegir-hi la impressió pertinent i acolorir-lo, alhora que es respecta l’estil fosc de cadascun d’ells. Tal com ex posa Pinedo, el projecte ha supo sat una inversió de 25.000 euros

i té la intenció de senyalitzar set espais patrimonials de la ciutat, com l’Amfiteatre, el Passeig Ar queològic, el Circ romà i el Pre tori, el Fòrum de la Colònia i la plaça dels Sedassos.

Pinedo posa l’exemple d’al guns tòtems actuals, de color

L’Amfiteatre, el Fòrum de la Colònia o el Circ seran algun dels recintes on s’ubiquin els tòtems

vermell, com el de l’exterior del Circ o el del Portal del Roser, els quals desapareixeran. Els nous presentaran una imatge més ele gant i faran uns tres metres d’al çada. «Serviran de benvinguda als recintes del Museu d’Història de la ciutat», manifesta el conse ller de Patrimoni. Els elements també compten amb una pintura

especial antivandalisme, la qual cosa permetrà netejar-los més fàcilment en cas de ser objecte de pintades.

D’altra banda, dins del mateix projecte, l’Ajuntament va encar regar a una altra empresa el dis seny i col·locació de panells in formatius arreu de la ciutat, dels quals es col·locaran trenta. La previsió, tal com apunta Pinedo, és que s’instal·lin també durant aquesta tardor. «Senyalitzaran elements patrimonials de diver ses èpoques i oferiran informació més actualitzada i d’una manera seriosa i moderna», comenta. La informació estarà disponible en diferents llengües: català, caste llà, anglès i francès. Les termes de Sant Miquel i la Font dels Lleons són dos dels espais de la ciutat als quals es col·locaran pa nells.

L’Ajuntament de Tarrago na treballa des de fa temps en

Comencen els treballs d’arranjament del pont de l’avinguda Vidal i Barraquer

Les tasques de millora tindran una durada màxima de cinc setmanes

Redacció

Els treballs de cobriment de la cara inferior del pont que tra vessa l’avinguda de Vidal i Bar raquer amb l’avinguda de Ra món y Cajal es van iniciar ahir. L’Ajuntament impulsa la neteja de l’estructura interior de les bigues del pont, on s’acostumen a posar coloms generant proble mes de salubritat. Per erradicar

GASTRONOMIA

aquests problemes, es cobrirà la cara inferior de l’estructura i els frontals del pont amb una xapa metàl·lica. També es reubicaran instal·lacions afectades com els focus d’il·luminació i les cano nades que discorren pel pont, i es pintaran els murs laterals de formigó. Es preveu que aquesta intervenció tingui una durada màxima de cinc setmanes. El

trànsit rodat no es tallarà, però es passarà de tenir dos carrils a un per a cada sentit. Pel que fa als vianants, aquests seran redi rigits cap a l’avinguda de Ramón y Cajal des de qualsevol dels punts afectats per considerar-se una via principal. Els treballs, amb un pressupost de 48.388,41 euros, van a càrrec de l’empresa Construccions Vinaixa, S.A.

Velvet MGL, nou Solete de la Guía Repsol en la categoria de pastisseries

La

A. Ferran

La Guía Repsol ha distingit amb un Solete a la pastisseria tarragonina Velvet MGL, en la categoria de pastisseries, per les seves creacions innovadores, la gran varietat d’opcions a esco llir i les propostes individuals creatives així com pels seus fa

mosos rolls de diferents gustos, que tenen molts seguidors.

La publicació va engegar l’any passat una nova iniciativa, els Soletes, que reconeixen es tabliments en funció de diver ses temàtiques, com poden ser les millors terrasses i guingue tes, els millors establiments de

carretera o les millors barres de diari. Ara, ha premiat als millors establiments de barri, és a dir, a aquelles propostes que no es troben al rovell de l’ou de la ciu tat. A banda de Velvet MGL, la Guía Repsol també ha recone gut el bar La Rosa de Torreforta i el restaurant Balandra.

aquesta renovació i, després de diversos retards administratius, per fi veurà la llum. A principis d’aquest mateix any, en el marc de la presentació de la nova imatge del Museu d’Història,

Pinedo va traslladar la voluntat de modernitzar la promoció del patrimoni a través d’una manera més educativa i accessible i amb l’ús de noves eines per explicar el passat de Tarragona.

Organitzen un acte de cura mediambiental en creuers i nàutica esportiva al Teatret

El Teatret del Serrallo acollirà aquest dijous la primera Jorna da de sostenibilitat i cura me diambiental en creuers i nàu tica esportiva organitzada per Port Tarraco i Tarragona Cru ise Port-Costa Daurada. L’acte comptarà amb la presència de professionals, personal expert i executiu rellevant del sector de creuers i nàutica esportiva, així com en sostenibilitat i cura mediambiental, que parlaran sobre tendències, estratègies i noves polítiques per donar resposta a la necessitat de res pecte del medi ambient per part d’aquest sector de l’activi tat turística. En aquesta edició es faran ponències i dues tau les rodones on els assistents i professionals debatran sobre el model a seguir i exposaran noves tendències per tal que donar resposta a les necessi tats mediambientals actuals i al mateix fer compatibles les activitats marines i nàutiques esportives. L’organització ha obert l’enllaç https://tuit.cat/ Q0Bdt per tal que les perso nes interessades en assistir a la jornada, que és gratuïta, es registrin prèviament. Redacció

L’Hospital Joan XXIII, referent en formació sobre reanimació cardiopulmonar

Any rere any, l’Hospital Joan XXIII és líder i referent en for mació sobre reanimació o res suscitació i suport vital al seu territori. Forma tant els pro fessionals del mateix Hospital com la ciutadania en general i grups de professionals com la Guàrdia Urbana, Bombers, personal de l’Ajuntament de Tarragona i d’altres municipis del Camp de Tarragona, d’es coles i instituts, i d’altres em preses interessades en la res suscitació cardiopulmonar i el desfibril·lador semiautomàtic.

Amb més de vint anys d’ex periència en formació sobre tècniques de suport vital bà sic i avançat, des de l’Hospital Joan XXIII s’han format més de 4.000 persones. Durant l’any 2022, els professionals del centre hospitalari han fet fins a 24 cursos de suport vital bàsic, tres cursos de suport vi tal avançat i un curs de suport vital immediat. Actualment, es duen a terme a l’Aula de Simu lació de l’hospital, que permet l’aprenentatge i l’entrenament en el maneig d’habilitats en si tuacions de crisi, per afrontar una aturada cardiorespiratòria en qualsevol context. Redacció

La creativitat i la passió diferencien a Marc Garcia i el seu equip.

GERARD MARTÍ

Roger Freixa

Imatge de l’actual tòtem vermell al Portal del Roser.

L’avinguda passarà de tenir dos carrils a un per a cada sentit.

La Xarxa Santa Tecla arriba a més de 28.000 infants i adolescents mitjançant el PSiE

La Xarxa Santa Tecla parti cipa, un any més, en el pro grama Salut i Escola (PSiE), impulsat pel Departament de Salut de la Generalitat de Ca talunya, i ofereix suport a uns 28.203 infants i adolescents escolaritzats i repartits en més d’un centenar de centres educatius de les comarques del Tarragonès i el Baix Pene dès. Aquest programa, en el que hi participen un total de 19 professionals de la Xarxa, està dirigit principalment als adolescents de 3r i 4t d’ESO i el seu objectiu és millorar la salut dels joves mitjançant ac cions de promoció de la salut, de prevenció de les situacions de risc i d’atenció precoç per als problemes relacionats amb la salut mental, la salut afecti va i sexual, el consum de dro gues, alcohol i tabac. Una de les principals línies d’actuació d’aquest programa és el servei Consulta Oberta, que implica el desplaçament periòdic de professionals de la infermeria als centres docents per afavo rir l’accessibilitat dels adoles cents a l’atenció sanitària amb garanties de privacitat, confi dencialitat i proximitat.

SOLIDARITAT

El Bauhaus Corporate Cha llenge Europe, una acció corporativa celebrada del 19 al 25 de setembre, en la qual els treballadors de la com panyia comptabilitzaven els quilòmetres recorreguts a peu o en bici, ha tancat la seva segona edició amb un total de 16.319 quilòmetres registrats, per la qual cosa s’han abonat 12.192,50 eu ros, que es destinaran als projectes i iniciatives de

El PSC vol reduir el temps per obtenir una llicència d’obres de nou a dos mesos

Proposa fer un conveni de col·laboració amb els col·legis de professionals, que revisaria la documentació presentada i emetria un informe de qualitat

El PSC va presentar ahir una pro posta per reduir el temps d’es pera per obtenir una llicència municipal d’obres. Una iniciativa que es fonamentaria sobre un conveni entre l’Ajuntament i els col·legis professionals de la de marcació, una estratègia que està funcionant a Barcelona i Sara gossa i que suposaria una reduc ció del temps d’espera de nou a dos mesos, segons els socialistes.

«Mitjançant diferents conve nis que estan en funcionament a altres ciutats com Saragossa, la ciutadania presentarà els do cuments necessaris i el col·legi professional corresponent revi sarà la documentació presentada i emetrà un informe de qualitat i de compliment amb la norma tiva tècnica que marqui l’Ajun tament», va explicar l’alcalda ble del PSC, Rubén Viñuales. D’aquesta manera, el consistori

consideraria vàlid el permís de llicència i només hauria de realit zar la revisió a posteriori o en els supòsits de grans obres i rehabi litacions, «guanyant en temps, qualitat i seguretat».

Actualment, per aconseguir a Tarragona el permís de llicèn cies d’obres es triga nou mesos, mentre que en altres ciutats com Reus només han d’esperar uns tres mesos. Des del PSC apunten que el Reglament català d’obres, activitats i serveis determina que no s’ha de superar els dos mesos per obtenir aquests permisos. Per aquests motius, el partit soci alista ha presentat aquesta inici ativa que consisteix en un acord per canviar el model d’obtenció de llicències municipals.

El candidat socialista apun ta que els àmbits d’aplicació d’aquest conveni serien per l’obertura i condicionament de locals, com també les obres de

reforma d’establiments. En can vi, les llicències per a la construc ció de nous edificis o per grans reformes, la competència con tinuaria sent dels tècnics muni cipals. «Amb aquesta proposta la ciutadania disposaria d’una administració pública més àgil i alhora alliberaríem al personal municipal», ha afirmat Viñuales.

L’alcaldable del PSC s’ha mar cat aquesta proposta com una de les seves prioritats, ja que «s’ha format un coll d’ampolla» i el retard per obtenir llicències és «inadmissible». «Hi ha gent que per aquesta demora acaba no demanant la llicència, competim amb un greuge comparatiu amb altres ciutats que tenen un temps d’espera menor», va assegurar.

Cal recordar que l’equip de go vern ja va anunciar l’elaboració d’una modificació de l’Ordenan ça sobre el règim de comunicació prèvia d’obres, la qual farà aug

És una de les prioritats de Rubén Viñuales, l’alcaldable del PSC.

mentar el nombre de supòsits en els quals ja no caldrà demanar llicència, sinó que simplement serà necessari comunicar-les al consistori. Així, es retallarà entre un i dos mesos els tràmits per

iniciar obres. L’any passat també es van incorporar dos tècnics al Departament de Llicències i dis ciplina urbanística. El PSC, però, vol reduir encara més el temps d’espera amb la seva proposta.

ANUNCI

Modificació de l’Annex III de l’Ordenança de Prestacions Públiques Patrimonials no tributàries

John Bugarin

Bauhaus dona

Reus registra una disminució d’un 77% d’habitatges en construcció

L’APCE

Anna González

que actualment s’estan

L’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) assegura que s’està produint aproximadament la meitat dels habitatges que se rien necessaris per cobrir els re quisits residencials del Camp de Tarragona. A les comarques de la zona s’han iniciat 388 residèn cies el primer semestre de 2022 i se n’han acabat 613. Concreta ment, a Reus s’han començat a construir 13 habitatges durant aquest període. Segons els pro motors, el context social ha anat canviant amb els anys i això fa que les necessitats dels habitants també. Un exemple que apunta l’associació és que abans hi havia una mitjana de quatre persones per residència i ara hi ha dues. Un dels àmbits amb els quals l’APCE està disposat a treballar amb l’administració és l’habitat ge assequible, on s’inclou el de protecció social, ja que s’ha de tectat que localitats com Reus i Tarragona atreuen població jove de la zona, però no hi ha prou ha bitatges als quals poden accedir. L’APCE, l’Ajuntament de Reus i CaixaBank van analitzar ahir la situació del sector immobiliari a la ciutat i al Camp de Tarrago na en general, per detectar les possibilitats que ofereixen a les empreses promotores i cons tructores de la zona, en el marc de la jornada immobiliària Camp de Tarragona: reptes i oportuni

tats del sector immobiliari. Així, durant la sessió es va repassar la conjuntura del sector que, tot i que ha notat un repunt sig nificatiu en el primer semestre d’aquest any al Camp de Tarra gona, mostra símptomes de què «s’estan produint menys habitat ges dels que seria necessari fer, aproximadament la meitat, per cobrir les necessitats residenci als», afirmava Marc Torrent, di rector general de l’APCE.

En valors absoluts, Reus regis

Durant el primer semestre de l’any, al Baix Camp s’han iniciat 224 habitatges

tra 13 habitatges en construcció el primer semestre d’enguany, xifra que suposa una disminució d’un 77,2% respecte al mateix semestre de l’any 2021. Pel que fa als habitatges acabats durant aquest període, a la capital del Baix Camp se’n van acabar 42, una xifra que correspon a un 32,3% inferior a la del 2021. Ara bé, comarcalment, el primer semestre es van iniciar 224 ha bitatges al Baix Camp, un 91,5% més que el 2021, i se’n van acabar 142, un 29% menys.

Segons Torrent, després del parèntesi de la pandèmia, «quan moltes obres van que

Comença la reforma dels carrers Joan Ramis, Tetuan

Canal

Redacció

L’Ajuntament de Reus va co mençar ahir l’execució de les obres de remodelació dels carrers de Canal, Joan Ramis i Tetuan, al barri del Carrilet, ad judicades a l’empresa Canaliza ciones la Torre SL, amb un pres supost de 451.927,26 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució de sis mesos. La incorporació de l’obra a la planificació d’in versions municipal per a aquest exercici respon al compromís del Govern de Reus d’avançar algunes de les propostes de mi llora recollides amb el procés de participació ciutadana sobre la transformació urbanística de

l’entorn del Carrilet. La imatge dels nous vials s’ha dissenyat per a donar una major comoditat al vianant, augmentant l’amplada de voreres actuals i canalitzant el trànsit, de forma que s’elimi na superfície d’aparcament, ja que es disposa d’aparcaments soterranis propers.

En la línia dels projectes que s’estan desenvolupant en altres punts de la ciutat, i que aposten per fomentar la mobilitat a peu, el projecte dels carrers de Canal, Joan Ramis i Tetuan defineixen unes voreres d’entre 1,8 metres i 2,2 metres. Actualment, són de 0,8 metres. La solució adoptada és a dos nivells, amb la calçada

dar compromeses, hem sortit més reforçats». Ara, l’objectiu és «ser capaços de produir les llars suficients per cobrir les necessi tats de la zona, tant d’habitatge lliure com assequible. Hauríem d’igualar l’oferta i la demanda per evitar tensions innecessà ries en el mercat», detallava el

president de l’APCE. Per fer-ho, des del sector privat assenyalen que estan disposats a participar amb l’administració, en fórmules publicoprivades, i així poder tirar endavant projectes d’habitatges socials, tant per a llogar com per a vendre.

Durant la jornada, Teresa Pa

llarès, regidora d’Habitatge de l’Ajuntament, també va mostrar la disposició de les institucions per a cooperar amb els promo tors: «Hem d’anar agafats de la mà per a cobrir el dret fona mental de l’habitatge», afirmava Pallarès. La regidora va fer tot un recorregut per les actuaci

ons que s’han fet durant aquest últim mandat en l’àmbit de l’habitatge, on va aparèixer la construcció dels pisos socials de l’antiga Hispània, que Pallarès va definir com «el projecte estrella», o l’increment de la borsa de llo guer municipal, amb què es du a terme un acompanyament als propietaris de pisos de lloguer. Pallarès també va posar de mani fest que a la ciutat hi ha diversos solars municipals, adscrits a Re dessa, que estan a disposició dels promotors: «Podem parlar-ne i arribar a un acord, perquè això és un win win per a les dues parts», va exclamar Pallarès, qui també és consellera delegada de l’em presa municipal.

Augment en la compravenda D’entre les dades que es van ana litzar, una de les més destacades és la de compravenda d’habi tatge, tant nou com usat. Així, en el primer semestre del 2022 s’han registrat unes de les xifres més elevades dels últims anys, incloent-hi anys prepandèmia, a Catalunya. En aquest sentit, du rant el segon trimestre de 2022, a Catalunya s’han registrat 4.219 compravendes d’habitatges nous i 21.448 d’utilitzats.

A l’àmbit territorial del Camp de Tarragona s’han registrat 296 compravendes d’habitatges nous, xifra que representa un 7% del total de l’habitatge de nova construcció a Catalunya, i 2.100 d’habitatges usats. Per comar ques, durant el primer trimestre, al Baix Camp es van registrar 84 vendes d’habitatges nous i 764 d’utilitzats, a l’Alt Camp, vuit d’habitatge nou i 61 compres d’usats, a la Conca de Barberà es van efectuar dues compres d’habitatges nous i 35 d’usats i al Priorat, una d’habitatge nou i 13 d’usats.

El servei d’Assessorament

inclou

i les voreres diferenciades. Es mantindrà el sentit de circulació existent. Es preveu la construc ció amb vorades de granit, pavi ment de voreres de panot, i pavi ment asfàltic sobre una base de formigó.

La longitud a remodelar del carrer de Canal és de 208,10 metres, la del carrer de Joan Ramis és de 42,70 i la del carrer de Tetuan és de 86 metres. La superfície total de 2.731 metres quadrats.

Redacció El servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria in clou dues noves línies de treball per donar suport, consolidar i fer créixer empreses ja creades: el programa de suport a sec tors estratègics i el programa de suport especialitzat. Per un costat, el primer seleccionarà 10 projectes de la ciutat, que rebran un programa intensiu de formació i assessorament expert de 25 hores durant el no vembre. Al final de l’itinerari de capacitació, entre totes les inici atives participants, s’escolliran els tres projectes d’emprenedo ria més desenvolupats i estratè

de

gics que tindran l’oportunitat d’incorporar-se al programa d’incubació de projectes durant un any. L’altre servei que s’in corpora és el de suport especia litzat. Aquest programa compta amb professionals experts per a consolidar i fer créixer empre ses i projectes que tenen menys d’un any de vida. El suport s’ini ciarà també al novembre amb un programa per a desplegar el pla econòmic-financer a càrrec de Xavier Càmara, de la càte dra d’Emprenedoria de la URV. També continuarà la progra mació de càpsules d’innovació i estratègia amb de quatre a sis sessions per any.

Els promotors i l’Ajuntament de Reus es van mostrar oberts a cooperar per crear habitatge social.

GERARD MARTÍ

Les

ampliaran l’amplada de les voreres actuals.

La DOP Avellana de Reus va fer entrega dels guardons de cinc categories

Amb la presència de pagesos, elaboradors, científics, res tauradors, periodistes, repre sentants de les institucions i els alcaldes de Reus, Riudoms, el Morell i la Selva del Camp, la DOP Avellana de Reus va posar sobre la taula la realitat d’aquests productes a través de la Festa de l’Avellana que va tenir lloc aquest dissabte a l’Estació Enològica de Reus, seu de l’oficina de la mateixa DOP. La celebració va comptar amb l’entrega dels Premis DOP Avellana de Reus, que es van distribuir en cinc categories. El periodista Josep Baiges va ob tenir el guardó en l’àmbit de la Comunicació, la biòloga Mercè Rovira en l’apartat Científic, el restaurant Museu del Ver mut pel que fa a Gastronomia i Turisme i l’empresa Gelats i Torrons Xixona Antonio Plá Ferrándiz va rebre el premi Empresa i Innovació. També es va entregar una Menció Hono rifica, que aquest primer any es va lliurar a Pere Guinovart, pagès, coordinador territorial de la Unió de Pagesos al Camp de Tarragona i president de la DOP Avellana de Reus durant tres mandats. Redacció

VEÏNAL

El PSC demanarà un servei d’atenció psicològica per als joves de la ciutat

El grup recupera la idea del telèfon d’emergència que ja va aprovar el ple, però no es va executar

Anna González

El grup municipal del PSC a Reus proposarà al ple de l’Ajuntament de divendres que es creï un ser vei d’atenció psicològica per a tota la ciutat i, sobretot, per als més joves. Els socialistes consi deren que la pandèmia ha aflorat molts problemes de salut mental entre la ciutadania reusenca més jove i suggereix al consistori que posi a disposició de la ciutadania un psicòleg i un telèfon d’ajuda per a tothom. Per altre costat, el grup socialista també portarà al plenari la petició que el Govern insti a la Generalitat a modificar el projecte de carril bici de la car retera que connecta Reus amb Cambrils, on també es troben la urbanització Blancafort i el Club Tennis Monterols, perquè inclo gui una vorera. Segons el grup, el pas per als vianants estava con

templat en la primera proposta, però «el projecte s’ha acabat re dactant sense vorera», explicava Sandra Guaita, alcaldable del PSC.

Davant de la situació de l’aten ció de la salut mental en el siste ma públic, en la qual, segons els socialistes, «la gent s’ha d’espe rar mesos per ser atesos, men tre la primera causa de mort no natural entre els joves és el suï cidi», creuen que «l’Ajuntament ha d’agafar les regnes i ha de ser conscient que els problemes en salut mental entre els joves ha aflorat arran de la pandèmia», afirma Guaita. Tant és així que proposen un servei més especí fic en l’àmbit de l’atenció psico lògica dels reusencs, amb la cre ació d’un telèfon d’ajuda amb un psicòleg. Guaita va detallar que, tot i que «la situació actual de la

sanitat no és pròpiament compe tència del consistori, s’hauria de fer un estudi per crear un servei adient a les necessitats de la ciu tadania».

De fet, el grup municipal de Ciutadans ja va presentar una moció al ple per a la prevenció del suïcidi l’any passat. Aques ta, que també incorporava un telèfon d’emergències, va ser aprovada, però els socialistes «no tenim constància que el Go vern hagi dut a terme cap pas en aquesta línia», afirmen fonts del grup. El que sí que ha incorporat

Inauguren els jocs pintats al raval Sol i Vista, els segons que hi ha a la ciutat

L’acte va consistir en una visita jugable i un berenar saludable per a tots els que hi van assistir

Redacció

Els regidors de Salut i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, i d’Educació, Daniel Recasens, i la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, van assistir ahir a l’acte d’inauguració dels jocs pintats del raval Sol i Vista, els segons jocs pintats amb què

compta la ciutat, ja que l’any passat es van inaugurar els de la plaça de la Sagrada Família del Barri Gaudí. Es tracta d’una obra feta d’acord amb les mides del raval, de colors vius i jugant amb elements de l’entorn i del barri com el drac que és la mas cota de l’escola, així com l’ús i el

Busquen prevenir amb la nutrició els símptomes de la menopausa

Eurecat ha impulsat un estudi amb 200 dones

Redacció

L’Àrea de Biotecnologia del cen tre tecnològic Eurecat, amb seu a Reus, impulsa un estudi amb dones en etapa postmenopàu sica, amb l’objectiu de definir millor futures estratègies nutri cionals que ajudin a prevenir els

símptomes i patologies associa des a la menopausa. En concret, el projecte She Health, compta amb un estudi en el qual s’ana litzaran diferents paràmetres metabòlics, hormonals i de la microbiota intestinal de 200 dones en etapa de postmeno

joc habitual de la zona. L’acte va consistir en una visita jugable i un berenar saludable per a tots els infants i adolescents que s’hi van apropar a jugar-hi. Amb la incorporació d’aquesta zona de jocs infantils, el barri Sol i Vista canvia la seva fisonomia i el ve ïnat disposa ara d’un nou espai

de trobada i joc al carrer. Els jocs pintats s’han plantejat a partir de l’observació de com infants i adolescents jugaven a la plaça de forma espontània i tenen com a finalitat recuperar el carrer com a zona de joc i d’interacció social mitjançant un circuit central que reinterpreta el joc de la xarranca.

TERCERA EDAT

pausa, per tal de definir, mit jançant l’aplicació d’algorismes. Les voluntàries participants en l’estudi reben recomanacions dietètic-nutricionals específi ques per a l’etapa de postme nopausa i basades en el patró saludable de dieta mediterrà nia, que han estat elaborades per les dietistes-nutricionistes de la Unitat de Nutrició i Salut de l’Àrea Biotecnològica d’Eure cat. També participa en l’estudi la Unitat de Ciències Òmiques, formada per professionals d’Eu recat i de la Universitat Rovira i Virgili, que durà a terme les anà lisis òmiques (metabòliques i de microbiota intestinal).

el consistori són accions enfoca des a la prevenció i mitigació de riscos psicològics i emocionals, amb la jornada Salut i Emocions o tallers psicoeducatius als cen tres cívics fins al mes de febrer.

Carril bici sí, però vorera no Per altre costat, el PSC reusenc demanarà a l’Ajuntament que s’inclogui una vorera en el pro jecte del carril bici de la carretera de Cambrils «perquè els veïns de Blancafort puguin desplaçar-se sense haver d’anar amb cotxe», explicava Guaita. Per això, dema

naran que s’inclogui en els pres supostos municipals del 2023 i en els de la Generalitat. Segons el Govern, el projecte preveu la mobilitat tant per a ciclistes com per a vianants, en els mateixos termes que la Generalitat el va aprovar i presentar a la ciutada nia i a l’associació de veïns ara fa un any, on es preveu un espai segregat per a vianants. Ara bé, aquest es durà a terme una ve gada executada l’obra, quan el tram de la carretera passi a ser titularitat municipal i el Govern n’estudiï les opcions.

Salut presenta el Pla d’Envelliment per lluitar contra la solitud

Té l’objectiu de millorar la qualitat de vida

Redacció

La regidoria de Salut i Ciutada nia va presentar ahir el Pla d’En velliment Actiu i Saludable de Reus, un esglaó més en l’actu ació de l’Ajuntament envers les persones grans que pretén opti mitzar les oportunitats de salut,

participació i seguretat per a mi llorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envellei xen. L’objectiu central del Pla és avaluar el grau d’amigabilitat de la ciutat i de la comunitat vers les persones grans i s’han tin gut en compte diferents àmbits,

estudiant els factors personals i els contextuals que interve nen en el procés d’envelliment i integra el model d’anàlisi que proposa l’OMS i que diferencia entre comunicació i informació, serveis socials i de salut, espais a l’aire lliure i edificis, habitatge, mobilitat i transport, relacions de suport i ajuda mútua, respec te i condicions d’inclusió i par ticipació social i cívica.ls reptes plantejats amb aquest pla tenen com a finalitat principal preve nir situacions de fragilitat a par tir del suport entre els membres de la comunitat. Es vol prevenir l’aïllament i la solitud de la gent gran.

A la dreta, Sandra Guaita, alcaldable del PSC a Reus, i Anabel Martínez, regidora del PSC, ahir.

Imatge de la inauguració dels jocs pintats, ahir.

DE

Els veïns dels Pallaresos s’oposen a la instal·lació d’un CRAE al municipi

que no és el lloc més idoni per a un Centre

Redacció

«No tenim res en contra dels in fants o joves que viuen acollits en un CRAE mentre no poden retornar amb la seva família o se’ls troba una família acollido ra, però els Pallaresos no és el lloc més idoni per instal·lar un centre d’aquestes característi ques», assegura Raymi Morales, una de les veïnes del municipi. «El nostre poble és més aviat una ciutat-dormitori, amb cases unifamiliars, on tothom treballa fora i que no disposa dels serveis o les infraestructures que recla ma un CRAE», afegeix Morales, que està fent possible que la veu dels veïns sigui escoltada. «Jo no tinc cap càrrec al municipi, no més recullo les inquietuds i els neguits dels veïns», apunta. Per assolir aquest objectiu, els veïns volen promoure algunes inicia tives com una recollida de signa tures per a fer-la arribar a l’Ajun tament, col·locar pancartes en llocs estratègics del municipi o fer cacerolades cada dia a les vuit del vespre. També es plantegen mobilitzar-se però encara no disposen de cap permís.

Per la seva part, el govern mu nicipal (IP Els Pallaresos-Unió Nou Impuls PSC i Cs) va voler deixar clar que l’Ajuntament dels Pallaresos «en cap moment ha demanat la instal·lació d’aquest centre». Ho va fer amb una nota publicada aquest cap de setmana

Salou

Veïns i Ajuntament coincideixen en què és una decisió poc encertada

a les seves xarxes socials, que co incideix amb el què diuen els ve ïns. «Si realment el que importa és el benestar d’aquests infants, creiem que a Tarragona, que és

a on ja està ubicat el CRAE que volen portar als Pallaresos, tenen un gran i divers ventall d’opcions, activitats i serveis que els Palla resos no podem oferir», explica el consistori. La nota prosseguia dient que «estem segurs que a Tarragona estan més preparats, disposen de més recursos, ser veis i per descomptat existeixen una gran quantitat d’immobles

LLORENÇ DEL PENEDÈS

o espais on traslladar aquest CRAE. En tot cas, continuarem les converses amb el Departa ment de Drets Socials i l’Institut de Treball Social i Serveis So cials». D’altra banda, Junts pels Pallaresos acusa el govern local de manca d’«humanitat i empa tia» i creu que «l’Ajuntament ha d’humanitzar-se i no contribuir a un no rotund que incita a l’odi,

CEDIDA

perquè

i que provoca malestar entre els veïns».

El passat 13 de setembre l’al calde dels Pallaresos, Jordi Sans, va rebre a l’Ajuntament al di rector dels Serveis Territorials de Drets Socials a Tarragona, Daniel Sagalà, i a la cap del Ser vei d’Atenció a la Infància i Ado lescència, Isabel Carrasco. En aquesta trobada es va informar l’Ajuntament que els Serveis Territorials de Drets Socials a Tarragona, a través de l’empesa gestora INTRES, s’havia trobat un immoble als Pallaresos –ubi cat a l’avinguda de Bofarull– que complia amb els requisits per instal·lar un CRAE i que aquesta era la seva intenció.

Més suport

La Plataforma Pro-Llevant, que és contrària a la instal·lació d’un macroalberg per joves amb pro blemes de risc psicosocial a la Ciutat Residencial de Tarragona, també ha volgut donar suport als veïns dels Pallaresos en aquesta comesa animant els veïns a or ganitzar consultes «que tenen molt de ressò mediàtic», diuen. La Plataforma, en un comunicat, explica que el Govern està des bordat de joves menors tutelats, molts d’ells, conflictius, i que el seu agrupament en un mateix centre és, en si mateix, un acte de segregació de la societat i no d’integració.

SOLIDARITAT

una

convocatòria d’ajuts econòmics per a entitats

Redacció

L’Ajuntament de Salou, a través de l’àrea de Benestar, Serveis Socials i Igualtat, obre una nova convocatòria de la subvenció per a entitats i associacions, en matèria d’acció social, per aquest any 2022. Poden optar a aquests ajuts totes aquelles en titats i associacions sense ànim de lucre, que estiguin legalment constituïdes, que tinguin la seva seu social o delegació al muni cipi, que estiguin registrades al registre municipal d’entitats i que la seva finalitat siguin acti vitats en matèria d’acció social i, més concretament, relatives a la prevenció o la inserció social.

Enguany, l’àrea destina per a la concessió d’aquestes subvenci ons 17.000 euros, consignats al Pressupost Municipal de l’any 2022. El termini per presentar les sol·licituds s’obrirà el pròxim dilluns, 24 d’octubre, i finalitza rà l’11 de novembre de 2022. La documentació que cal lliurar, junt amb el model normalitzat de sol·licitud, es descriu al punt 7 de les bases específiques de la convocatòria que es pot trobar al web de l’Ajuntament. Les peticions caldrà presentar-les a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), situada a la planta baixa de l’Ajuntament, de dilluns a divendres, de 8.30 a 14 hores.

L’Ajuntament tanca un edifici per seguretat

L’Ajuntament de Llorenç del Penedès ha actuat en la propietat situada al carrer Josep Cañas 6-14 per tal de garantir la segure tat, la salubritat, l’accessibilitat i l’habitabilitat d’aquest edifici, un cop ha expirat el termini i la propietat no ha assumit el seu deure de conservar-lo. Les obres de tancament i neteja del solar, valorades en 9.982,50 euros, es preveuen acabar aquest mateix mes. Redacció.

El Museu de Valls i l’Arxiu Comarcal presenten ‘Els català, fotògrafs d’un segle»

El Museu de Valls i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp pre senten l’exposició Els Català, fotògrafs d’un segle, produïda pel Museu d’Història de Ca talunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), amb la col laboració del Col·legi d’Arqui tectes de Catalunya (COAC). L’exposició, comissariada pel fotògraf Andreu Català, fill de Francesc Català-Roca, proposa un acostament a la trajectòria d’aquesta nissaga de fotògrafs, a través dels fons conservats a l’ANC i el COAC, en el marc de la commemo ració del centenari del naixe ment del fotògraf Francesc Català-Roca i, l’any vinent, del seu germà, Pere Català i Roca. L’exposició formada per més de cent-cinquanta imatges, es presenten a les dues sales del Museu de Valls. Aquesta se lecció fotogràfica pretén con vidar a trobar punts comuns entre els autors i a reflexionar lliurement sobre l’extraordi nària capacitat comunicativa i evocativa de la fotografia. A més, la mostra posa de relleu la figura de Maria Àurea Ca talà, que també va treballar en el negoci familiar. Les imatges seleccionades per a l’exposició s’han organitzat en sis espais: On? (el territori), Quan? (el pa trimoni i l’arquitectura), Què?» (la cultura popular i l’esfera social), Qui? (el retrat), Per què i per a què? (la fototècnia i la publicitat) i Com? (la innova ció). La inauguració tindrà lloc aquest dissabte, a les sis de la tarda, al Museu de Valls.

La Pobla de Mafumet col·laborarà amb la Fundació Catalana d’ELA

Serà en el marc de la conferència d’Unzué

Redacció

La Pobla de Mafumet segueix apostant per la cultura. En aquest context, dos conferen ciants visitaran el municipi pobletà aquesta tardor, per ofe rir-hi tota la seva experiència i coneixements. Aquest cicle de conferències l’obrirà el doctor en cirurgia per Harvard Uni versity Medical School, Mario Alonso Puig, i que ha dedicat gran part de la seva vida a in vestigar com desplegar el po tencial humà, especialment en moments de desafiament, in certesa i canvi. L’acte tindrà lloc el dissabte 12 de novembre, a les 19 h., al Casal Cultural. L’op

timisme vital també serà una qüestió que tractarà l’exporter i exentrenador de futbol pro fessional, Juan Carlos Unzué.

D’ençà que va ser diagnosticat amb esclerosi lateral amiotrò fica (ELA) l’any 2020, el seu objectiu vital és sensibilitzar sobre aquesta malaltia incura ble i llençar, alhora, un missat ge d’optimisme i d’energia vital.

Serà l’1 de desembre, a les 19 h., al Casal Cultural. En paral·lel, l’Ajuntament ha aprovat en ses sió plenària la seva contribució en forma de donatiu a la Fun dació Catalana d’ELA Miquel Valls, a la qual lliurarà 7.000 eu ros en concepte d’ajuda.

d’Acció

pretenen

L’immoble en qüestió, on s’ubicaria el possible CRAE, es troba a l’avinguda de Bofarull del municipi.

La Canonja organitza una sessió informativa sobre el simulacre del 2 de novembre

La Canonja organitza una ses sió informativa per explicar el simulacre que es durà a terme el pròxim 2 de novembre. Es realitzarà el pròxim dissabte, 22 d’octubre, a les 19 hores a l’Edifici Època (Rambla 15 d’abril-La Canonja). El dia 2 de novembre al voltant de les sis de la tarda es realitzarà un simulacre de confinament a la zona de Tarragona, en el marc del PLASEQTA, que afecta, entre altres, el municipi de la Canonja. La particularitat d’aquest exercici és la parti cipació de la ciutadania amb l’objectiu que pugui posar en pràctica les accions i les mesu res d’autoprotecció a realitzar en cas real d’accident. Con cretament, aquest simulacre és un exercici de confinament com a mesura d’autoprotecció en cas d’accident en una in dústria química. Un dels ob jectius és practicar els avisos i les comunicacions a la po blació previstos a PLASEQTA en cas d’accident químic i les mesures de control d’accessos, per aquest motiu sonaran les sirenes ubicades als diferents municipis afectats. Per conèi xer els detalls i difondre les accions a realitzar, es durà a terme una sessió informativa per a les entitats i la població en general, amb l’assistència del Cap del Servei Territorial de protecció Civil a Tarragona, que tindrà lloc el dia 22 d’oc tubre a les 19 hores a l’Edifici Època. Més informació a inte rior.gencat.cat/simulacrePLA SEQTA

PROMOCIÓ

CAMP DE TARRAGONA

Troben el cos d’una dona en avançat estat de descomposició al Fangar

ACN

La policia ha trobat el cadàver d’una dona en un estat avançat de descomposició a la platja del Fangar. Se sospita que la troballa podria tenir relació amb el cos d’un home trobat a prop de la plataforma Casablanca recent ment.

Va ser la unitat marítima dels Mossos d’Esquadra la que va localitzar i rescatar dissabte al matí el cos d’una dona a la platja del Fangar, prop del far, al terme municipal de Deltebre. La tro balla va tenir lloc cinc minuts abans de tres quarts de dotze del migdia. La policia judicial de la Guàrdia Civil es va fer càrrec de les restes –al cos li faltaven al gunes parts toves– i va avisar el jutjat de guàrdia de Tortosa per a l’aixecament del cadàver. La ins pecció inicial va determinar que es tractava d’una dona d’origen caucàsic, possiblement la pare lla de l’home trobat mort el dia 5 prop de la plataforma Casablan ca. Tots dos havien desaparegut després de sortir a navegar.

Els agents van prendre mos tres perquè les estudiï a l’Institut de Medicina Legal i pugui apor tar més dades. El jutjat número 1 de Tortosa s’ha fet càrrec de les investigacions. Els investigadors no descarten que el cos pugui pertànyer la dona de nacionalitat alemanya que va sortir a navegar amb el seu marit a finals del mes de setembre passat des de Delte bre.

Podria tractar-se d’una parella que passava les seves vacances a Benicarló

El 5 d’octubre passat, un vai xell pesquer de Tarragona va tro bar el cos sense vida de l’home a alta mar, prop de la plataforma marítima Casablanca, a uns 47 quilòmetres del punt d’on van salpar. Llavors, tots dos portaven desapareguts una setmana. La fi

lla, que viu a l’Índia, va avisar els cossos de seguretat perquè feia dies que no podia contactar amb ells. La parella passava les vacan ces a Benicarló i el seu cotxe amb el remolc per a l’embarcació va aparèixer en un càmping de Riu mar, a Deltebre, després que els agents de la Guàrdia Civil trobes sin les claus del vehicle al cos de l’home. La recerca va mobilitzar un helicòpter de Salvament Ma rítim, que va fer un reconeixe ment pel riu Ebre des de Tortosa

SUCCESSOS

fins a la Ràpita.

Un vaixell de la Guàrdia Civil i un altre dels Mossos d’Esquadra també van estar fent tasques de recerca per la costa, mentre que per terra hi van actuar els Mos sos i policies locals. El fort vent de mestral a la zona es va plan tejar com a possible causa de la desaparició i un eventual sinis tre. Això va fer ampliar el radi de cerca fins a Mallorca, motiu pel qual els equips de rescat van dei xar de buscar.

Envien a presó l’home que va calar foc el cotxe amb l’exparella i el seu fill a dins

El jutge de Tortosa ha envi at a la presó l’home detingut aquest diumenge a la matina da per calar foc a un cotxe amb la seva exparella i el seu fill a dins a la platja de l’Arenal de l’Ampolla. L’arrestat està sent investigat pels presumptes delictes d’homicidi en grau de temptativa i incendi. Agents dels mossos i la policia local de l’Ampolla que participa ven en un control al passeig de l’Arenal van veure de lluny les flames i es van personar al lloc dels fets, on van rescatar la dona de l’interior del vehi cle i van trobar l’home i el seu fill barallant-se a l’exterior. Ni mare ni fill van patir ferides de gravetat. L’arrestat va acabar reconeixent la seva responsa bilitat en l’incendi i va ser de tingut pels Mossos.

Denunciada per conduir amb una taxa d’1,13 mg/l d’alcohol

Els Mossos d’Esquadra han sancionat penalment una dona per conduir amb una taxa d’alcoholèmia quatre ve gades superior a la permesa –amb un resultat de un resultat d’1,13 mg/l– i per negar-se a fer les proves de detecció. Els fets van passar dijous passat quan el cos va rebre l’avís de diver sos conductors que avisaven que un turisme estava posant en risc la resta d’usuaris a la C-12 a l’alçada de Flix.

La Montserrat Borja recull la cistella Caprabo del Diari Més

La Montserrat Borja Fortuny de Tarragona, ha recollit la cistella de productes Caprabo que va guanyar en el darrer sorteig quinzenal del Diari Més corresponent al mes d’octubre. La Montser rat va recollir el premi, que el mes d’octubre Ca

prabo havia preparat amb productes que també es poden trobar a Capraboacasa. La plataforma de compra online que ajuda a seguir una alimen tació equilibrada i variada de forma fàcil i ràpida. A diarimes.com ja hi ha en marxa un nou sorteig.

Un accident a Amposta provoca un vessament de combustible a l’Ebre

Protecció Civil va activar

la

del Pla especial d’emergències per contaminació de les aigües marines a Catalunya Camcat pel vessa ment de combustible en un

múltiple

Imatge aèria de la platja de la Punta del Fangar, a prop d’on s’han trobat les restes.

Ebre

DIARI MÉS

Els treballadors d’Idiada exigeixen millores de sou i més seguretat

ACN

Els treballadors d’Applus Idi ada van començar ahir, a les 5 del matí, una vaga de 24 hores per exigir una revisió dels sous i més mesures de seguretat. Entre altres, la plantilla reclama més compensacions econòmiques després de «l’esforç» fet en els darrers deu anys, especialment, recalquen, durant els moments més durs de la pandèmia «quan es van aplicar dos ERTOs i dupli car feines perquè molts empleats plegaven». En matèria de segure tat, retreuen a l’empresa l’incom pliment de diversos acords asso lits fa un any i mig. La vaga d’ahir va estar convocada per UGT, sin dicat majoritari al centre de des envolupament d’automoció. La previsió és repetir-la els dilluns 24 i 31 d’octubre si la direcció no accepta les demandes.

Prop de 200 treballadors es van concentrar a primera hora a les portes de les instal·lacions centrals, a Santa Oliva (Baix Pe nedès), per fer sentir les reivindi cacions i intentar impedir el pas dels empleats que volien entrar.

A part de bloquejar el pas als que no volien fer vaga, algun repre sentant sindical també va inten tar boicotejar la feina dels peri odistes que gravaven els piquets informatius. Després de conver

ses i negociacions, finalment el sindicat va acordar permetre el pas de la vintena llarga de tre balladors que volia accedir a les instal·lacions, a qui van escridas sar i xiular. Segons l’UGT, la vaga

d’ahir va tenir un seguiment ma joritari entre els 1.600 treballa dors de la companyia. Una part de la plantilla, però, disposava de permís per teletreballar, fet que el sindicat admet que dificulta conèixer la magnitud de l’atura da. Pel que fa als tres autobusos que diàriament traslladen treba lladors des de Barcelona i Tarra gona a primera hora, aquests van arribar gairebé buits.

El president del comitè d’em presa, Manel Grau, va assegurar que Idiada es va comprometre a revisar les mesures de segure tat «i a pagar un plus econòmic per compensar aquells aspectes que no es poguessin resoldre». Grau lamenta que bona part de la plantilla d’aquest centre d’en ginyeria «segueix exposada a molta perillositat», tant pels que treballen en les pistes de veloci tat, com el que condueix els vehi cles d’excarceració o els que de senvolupen cotxes elèctrics. «No pot ser que una empresa amb un 25% de participació de la Gene ralitat ens tingui en una situació tant precària», afegeix.

La canalla es bolca en els actes l’últim dia de festa major a Alcover

Les festes d’enguany han estat les del retorn al carrer i a la normalitat, sense restriccions

Alcover vivia ahir una fi de festa multitudinari en què la cana lla es va bolcar especialment en totes les activitats previstes durant la jornada. L’espectacle A la fresca, de la companyia Anna Confetti, omplia l’entorn de l’Església Vella dels somriu res dels nens, els quals tenien una altra cita poc després amb la companyia d’Es tro a la plaça Nova.

La Festa Major d’enguany ha estat la del retorn a la normalitat després de la pandèmia i, se gons l’alcalde, Robert Figueras, això s’ha notat a tots els actes programats. «Ha estat un èxit. L’any passat, els concerts es van fer amb el públic assegut i amb aforament limitat. Aquest any, però, no ha estat així i tots han estat plens», indica Figueras.

Tanmateix, «divendres, a di ferència d’altres anys, totes les colles de diables van sortir jun tes al correfoc». No era l’única novetat. Enguany s’ha instaurat una nova tradició a Alcover: la bandera de l’Ajuntament la

durà el pregoner a la processó i el posterior lluïment del seguici popular. El pregó va anar a càr rec del Club Esportiu Alcover –que celebra el seu centenari– i el seu president fou l’encarregat

d’obrir la festa major del muni cipi. «Dissabte a la nit hi havia el concert de Buhos i això va fer que gran part dels actes que es van programar durant tota la jornada estiguessin encara més

MODERNISME

Uns 200 recreadors d’època, a les jornades dels Pallaresos

Les II Jornades Modernistes

Els

Pallaresos 1900, que tindran

lloc els dies 4, 5 i 6 de novem bre, comptaran enguany amb la participació de més de 100 ac tors i recreadors professionals i amateurs que donaran vida a tota una sèrie de personatges d’època que interactuaran amb el públic. Membres del Bravi

um Teatre de Reus, el Teatre social A prop d’Altafulla, el Grup Retrofuturista Nautilus de Barcelona, els Modernistes

SOCIETAT

Llum i Color del 900, de Barce lona, els The Chamaleons Gang d’Igualada, els Modernistes de Badalona i el Grup Experiències i Històries Culturals dels Palla resos, seran alguns dels que ho faran possible, que se sumaran als veïns del poble. «L’espec tador es veurà submergit en l’època i, fins i tot, recrearem unes noces de 1920», apunta el coordinador de les II Jornades Modernistes als Pallaresos, Eli es Torres. Redacció

Un dinar d’homenatge a la gent gran va obrir diumenge els ac tes de la Setmana de la Gent Gran a Constantí, que fins aquest divendres ha programat un seguit d’activitats amb l’objectiu dinamitzar aquest col·lectiu i potenciar la seva participació. Unes 130 persones van participar-hi, un esdeveniment que s’ha tornat a celebrar després de la pandèmia. La festa va con tinuar amb una actuació d’alumnes de l’Estudi Dansa Mont serrat de Sant Pere i Sant Pau i un espectacle de màgia.

CAMBRILS

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va visitar aquest diumenge una vintena de cambrilencs que han fet o faran 80 anys du rant aquest 2022. L’alcalde va compartir una estona amb ells i els seus acompanyants just abans del dinar de germanor que havien organitzat a l’Hotel El Dorado de Cambrils per celebrar conjuntament aquest 80è aniversari. Klein va dirigir unes pa raules de felicitació i bons desitjos a les persones participants i els va lliurar els obsequis en nom de l’Ajuntament per recor dar aquest dia. Enguany, cada homenatjat ha rebut una làmina original diferent de l’artista cambrilenc David Callau.

Redacció

plens», conclou l’alcalde.

GERARD MARTÍ

La plaça Vella, plena de gom a gom durant l’actuació de la companyia Anna Confetti.

www.diarimes.com Mira les imatges a la web

La plantilla preveu repetir l’aturada els dilluns de les properes dues setmanes si no hi ha canvis

Treballadors d’Idiada concentrats ahir davant l’empresa.

Constantí homenatja la seva gent gran

CEDIDA

L’alcalde felicita els cambrilencs de 80 anys

CEDIDA

El Reddis obté el tercer triomf de la temporada i és més líder

El Reddis ha començat la tem porada de la millor manera pos sible a la Primera Catalana. Tant és així, que, aquest diumenge, l’equip reusenc va aconseguir la tercera victòria de la temporada en els tres partits que s’han dis putat de lliga.

Per tant, amb aquest triomf, per 4-0 davant el Sarrià, va dei xar enrere al Santfeliuenc i es va convertir en el líder indiscutible del grup 3 amb els 9 punts pos sibles i només un gol en contra.

A més, el Valls i el Cambrils Unió també van fer els deures, contra el Catllar i el Prat respec tivament, i amb dues victòries i una derrota s’han situat en la cinquena i en la sisena posició.

En canvi, l’Ascó no va passar de l’empat davant el Martorell i va sumar el primer punt de la temporada, que el situa quinzè a la classificació i en posicions de descens. Per la seva banda, el Catllar, amb dues derrotes i un triomf, està situat desè. Redacció

Dos equips del Golf Costa Daurada, a la 2a Divisió de l’Interclubs Català

a Primera

Comamala: «Hi ha fitxatges que encara no estan al seu millor nivell»

Redacció

El Golf Costa Daurada tindrà re presentació a la segona divisió de l’Interclubs Català la pròxima temporada, una vegada s’ha dis putat la darrera prova del calen dari federat de pitch & putt. De fet, l’equip de Toni del Águila ha

assolit l’ascens a segona, men tre que els de Pere Curto conti nuaran en aquesta categoria, ja que no han fet el salt a primera.

L’equip de segona divisió del Golf Costa Daurada buscava el repte d’assolir l’ascens a la mà xima categoria del pitch & putt

John Bugarin

El partit d’aquest dissabte contra el Numancia serà la primera prova de foc per Agné, que ha d’obtenir dues victòries consecutives per conti nuar a la banqueta. «Hem decidit donar un marge de dos duels per intentar fer els sis punts sí o sí», va explicar ahir el director espor tiu del Nàstic, David Comamala, qui espera que els fitxatges que han arribat aquesta temporada al club facin un pas endavant. «No estic decebut, però sí que és cert que algun jugador que havia vin gut per tenir un paper important dins de l’equip encara no està al seu millor nivell», va dir.

«El Consell d’Administració em va convocar com a màxim responsable esportiu per trans metre’m el seu malestar per la di nàmica i situació de l’equip, que s’està allunyant de l’objectiu», va comentar Comamala, qui també va reconèixer que «la realitat és que, després de vuit jornades, te

nim 9 punts de 24, és una puntu ació molt pobre i hem de millorar immediatament». Per això, es va donar un ultimàtum a Agné, qui haurà de vèncer al Numancia i a la SD Logroñés si vol continuar sent entrenador del Nàstic.

Així, amb aquestes dues victò ries, s’assoliria l’objectiu que han marcat des de la direcció esporti va: «Aconseguir en la jornada 10

JUDO

català. Per tant, arribaven a l’úl tima cita del calendari esportiu amb serioses opcions i una se gona posició que defensar a la classificació general. Finalment però, una targeta de 214 punts i una cinquena posició final a la darrera prova puntuable a Llei da els va deixar sense l’ascens.

Més sort van tenir els juga dors de tercera, que van guanyar i, per aquest motiu, van certifi car l’ascens. Amb dues victòries en vuit jornades, l’equip del Golf Costa Daurada va enfilar-se a la segona posició, assolint una tar geta de 217 punts i només van ser superats pels Pitxadors de Lleida a la general.

el 50% dels punts que s’hauran disputat». El director esportiu va assegurar que el marge que s’ha donat «és suficient per a valorar si el projecte està al nivell dels objectius marcats». Tot i aquesta situació límit, el director espor tiu va mostrar la seva confiança en Agné, qui «futbolísticament, ha demostrat ser molt vàlid tant al Nàstic com en altres clubs, és

un dels millors entrenadors de la categoria, sens dubte».

D’altra banda, els futbolistes del Nàstic hauran de fer un pas endavant en els pròxims partits. Així, Comamala confia que l’ul timàtum no afectarà la plantilla: «El Nàstic és un club professio nal, amb una gran massa social al darrere i el jugador que ve sap que la seva obligació és guanyar». El director esportiu ha sigut molt contundent en aquest sentit: «Si un futbolista del Nàstic té pres sió perquè ha d’obtenir sis punts de sis, que canviï d’ofici».

Per acabar, Comamala va con vidar l’afició a «remar tots en la mateixa direcció» i també va demanar disculpes als seguidors que estan amb un malestar im portant perquè «no els acaba de convèncer o no els agrada el que veuen». Aquest dissabte es juga rà al Nou Estadi el primer dels dos partits que poden decidir el futur d’Agné i el director espor tiu espera que els nastiquers fa cin costat a l’equip: «Que tinguin confiança, que això anirà a més».

El Club Judo Dojo Tarraco guanya

medalles

Aquest dissabte, el Club Judo Dojo Tarraco va ob tenir un total de 21 me dalles a la Copa Catalana de Judo que va organitzar la Federació Catalana de Judo per a les categories de benjamí i aleví i que es va celebrar a Cerdanyola del Vallès. Així doncs, les medalles es van distribu ir en tres ors, set plates i onze bronzes. Redacció

Josep Ramon celebra el seu gol amb el Reddis contra el Sarrià.

El Nàstic ha donat un marge de dos partits a Agné, que ha d’obtenir els sis punts per no ser destituït

GERARD MARTÍ

Comamala, director esportiu del Nàstic, a la roda de premsa.

Interior destitueix el comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela

ACN

El director general de la Policia, Pere Ferrer, va destituir ahir Jo sep Maria Estela com a comissari en cap dels Mossos d’Esquadra. Estela va trobar-se amb el conse ller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i no va voler presentar la seva di missió, motiu pel qual va ser des tituït per Ferrer. Eduard Sallent assumirà el càrrec en funcions, com a mínim, fins a finals d’any. Un cop destituït, Estela s’incor porarà com a cap de la Regió Policial de Ponent. Mentrestant, els partits de l’oposició demanen explicacions a Elena sobre la des titució.

Interior va prendre aquesta decisió per dos motius princi pals. D’una banda, per les ten sions internes que ha generat el seu lideratge, amb el pols que va plantejar al conseller d’Interior el mes de juny, quan va ame naçar amb marxar si no es feia

fora el comissari Eduard Sallent, al·legant ingerències polítiques. D’altra banda, i de manera més recent, han tingut rellevància en la decisió les discrepàncies so bre la feminització del cos, que es van posar de manifest amb l’elecció dels nous comissaris.

Divendres es va produir una reunió amb el conseller per abordar l’elecció dels sis nous comissaris. Dels 34 intendents que es van presentar al concurs, 12 van obtenir la màxima nota, i, d’aquests, quatre eren dones. Elena va apostar per promocio nar les quatre dones en qüestió i dos homes, però Estela apostava per escollir quatre homes i dues dones, i argumentava que fer el contrari podria suposar proble mes interns. La feminització del cos és justament un dels objec tius troncals d’Elena al capda vant del departament d’Interior, des d’on no entenen que Estela

no el portés a la pràctica tenint en compte que ell també havia expressat aquest objectiu en pú blic.

El sindicat policial SICME, de comandaments del cos de Mos sos d’Esquadra, va expressar diu menge el seu suport al fins ara comissari en cap i va advertir que calia «estabilitat i continuïtat, així com respecte a la prefectura del cos». A més, va apuntar que no toleraria que es posés en dub te la professionalitat d’Estela.

Reacció de l’oposició

Davant la destitució, els partits de l’oposició van exigir la com pareixença d’Elena al Parlament perquè donés explicacions. La portaveu del PSC, Èlia Tortolero, va denunciar que «les ingerènci es polítiques» al cos policial són «inadmissibles» i va reclamar al titular d’Interior que «aturi la manipulació». «Els Mossos ne

La portaveu del PSC denuncia les «ingerències polítiques» al cos policial

cessiten un Govern que governi, no que els posi en dubte», va afegir. Tortolero també va recor dar que aquest és el cinquè canvi de comissari en cap dels Mossos en cinc anys. Per tot plegat, els

Comença la vacunació contra la grip i la quarta dosi de la covid als majors de 60

ACN

Els majors de 60 anys, les em barassades i els grups de risc poden rebre des d’aquest dilluns la quarta dosi de la vacuna de la covid-19, que s’ha començat a administrar de forma simultà nia a la vacunació contra la grip. La secretària de Salut Pública,

POLÍTICA

Carmen Cabezas, ha destacat la importància de rebre el vaccí i ha afirmat que s’està cridant a vacunar-se a les persones que poden tenir complicacions en cas de contagiar-se. Cabezas ha incidit, a més, en el fet que és la primera vegada que es disposa de vacunes bivalents adaptades

La Taula d’Emergència Social exigeix aprovar els pressupostos

La Taula d’Emergència Social va exigir ahir al Govern de la Generalitat que s’aprovin els pressupostos per al 2023, de tal manera que es puguin «posar en marxa» les polítiques socials «compromeses» per l’executiu. És una de les conclusions que van sorgir de la reunió convo cada per la síndic de greuges, Esther Giménez-Salinas, amb representants d’entitats socials catalanes per parlar sobre línies de futur i reptes que cal afron

tar. En el marc de la trobada també es va posar de manifest que la taxa de risc de pobresa (Taxa AROPE) s’ha incremen tat des del 2008, de manera que actualment arriba gairebé al 26%.

Durant la reunió d’ahir també es va acordar posar espe cialment l’accent en els infants, la gent gran i els col·lectius invi sibilitats, com ara les persones sense llar o migrades, atès que «són la baula més feble de la so cietat».

contra òmicron i concretament contra les variants BA.4 i BA.5, que són les que majoritàriament circulen per Catalunya. La secre tària de Salut Pública ha admès que la demanda de cites està «més continguda» perquè hi ha la sensació que la covid ja s’ha passat o és més lleu.

REGNE UNIT

Segons les dades de Salut, els majors de 60 anys i les persones de risc a Catalunya són gaire bé tres milions, dels quals uns 440.000 són majors de 80. Des que va començar la vacunació amb la quarta vacuna a residèn cies i majors de 80 anys s’han administrat 500.000 dosis.

Hunt anuncia un nou consell financer per orientar el Govern

El ministre britànic d’Econo mia, Jeremy Hunt, va anunci ar ahir la creació d’un consell financer format per experts per assessorar el Govern con servador del Regne Unit, per aportar credibilitat després del desmantellament del pla fiscal afavorit per la primera ministra, Liz Truss. Hunt va comparèixer a la Cambra dels Comuns per detallar la nova estratègia eco nòmica després d’haver revo cat hores abans el controvertit

pla presentat el 23 de setem bre pel seu antecessor, Kwasi Kwarteng, cessat divendres passat per Truss en un intent per conservar el seu mandat. El nou consell assessor del Tre sor estarà constituït per Rupert Harrison, antic cap de gabinet de l’exministre d’Economia George Osborne, juntament amb representants del sector econòmic i financer, segons va informar el nou canceller de l’Exchequer. EFE

socialistes veuen en la destitu ció d’Estela «un nou fracàs» de l’executiu.

Junts també va recriminar Ele na la «inestabilitat i el despres tigi» dels Mossos a causa de la destitució. El portaveu del partit, Josep Rius, va comentar que el cos «s’està ressentint» dels can vis dels darrers dies i lamenta la situació actual «en una qüestió tan sensible com la seguretat».

Per la seva banda, el PPC va registrar una sol·licitud de compareixença al Parlament de Catalunya perquè Elena doni explicacions sobre la destitució d’Estela. La diputada del PPC, Lorena Roldán, va assegurar que el conseller d’Interior «està més preocupat per controlar la cú pula dels Mossos que per vigilar l’increment de delictes a Catalu nya».

INTERNACIONAL

Ucraïna demana sancionar l’Iran per fer arribar drons a Rússia

El ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Dmytro Kuleba, va fer una crida a la Unió Europea a imposar sancions a l’Iran per subministrar drons kamikaze a Rússia i proporcionar més siste mes de defensa aèria a Ucraïna.

«Vaig demanar més defensa aèria i subministrament de mu nició i que imposi sancions a l’Iran per proporcionar drons a Rússia. El novè paquet de sanci ons de la UE a Rússia ha de ser fort», va escriure Kuleba en un

missatge a Twitter que recull l’agència Ukrinform. Mikhail Podolyak, assessor del cap de l’oficina del president ucraïnès, va responsabilitzar de forma di recta l’Iran de la mort de civils ucraïnesos i va fer una crida a augmentar les sancions. «Iran és directament responsable de l’assassinat d’ucraïnesos. Un país que reprimeix el seu propi poble entrega ara als monstres russos armes per cometre mas sacres al cor d’Europa». EFE

Els partits de l’oposició demanen explicacions al conseller, Joan Ignasi Elena, mentre que Eduard Sallent assumirà el càrrec en funcions

Imatge d’arxiu del conseller d’Interior i l’excomissari en cap dels Mossos d’Esquadra en un acte.

Es remarca la importància de rebre el vaccí en les persones amb condicions de risc

Infermeres preparant la dosi de la vacuna contra la covid.

DEFUNCIONS

Mor als 82 anys Claudio Biern Boyd, el pare de ‘D’Artacan’ o ‘Willy Fog’

Havia estat directiu de l’RCD Espanyol, club que ha lamentat a Twitter el decés de l’empresari

ACN

Claudio Biern Boyd, productor, guionista, empresari, director de cinema, animador i fundador de BRB Internacional i d’Apolo Films va morir ahir als 82 anys. El pare de sèries d’animació com David el Gnomo, D’Artacan i els tres gosqueters o La vuelta al

mundo de Willy Fog havia estat també directiu del Real Club De portiu Espanyol en tres etapes diferents, en una de les quals va ser vicepresident. A través del seu compte de Twitter, el club esportiu va lamentar el decés. Nascut a Palma de Mallorca el 21 de novembre del 1940, Bi

ern va ser creador i productor d’una cinquantena de sèries i pel·lícules d’animació, entre les quals hi ha l’adaptació a la gran pantalla de clàssics del còmic estatal com Mortadel·lo i Filemó o Zipi i Zape. A mitjans de 2021, la coneguda sèrie dels anys 80 dels gossos mosqueters, basada

en el clàssic Els tres mosqueters, arribava als cinemes en format pel·lícula. El mateix guionista i director del muntatge de 26 capí tols, Claudio Biern Boyd, resumia en 90 minuts la novel·la més fa mosa d’Alexandre Dumas en una «versió actualitzada». «L’hem posat al dia amb alguns retocs al

Mor el mag Arsenio Puro, semifinalista de ‘Got Talent’, durant un espectacle

L’artista es trobava sobre l’escenari de la sala Houdini de Madrid quan es va desplomar

Redacció

La família de la màgia està de dol. També la del programa te levisiu Got Talent, on va quedar semifinalista l’any 2019. Aquest dissabte passat, el mag Arsenio Puro, de 46 anys, va morir des prés de patir un infart i desplo mar-se sobre l’escenari en plena

actuació a la sala Houdini, on feia 25 anys que hi treballava.

De fet, quan es va desplomar sobre l’escenari, alguns assis tents entre el públic van conti nuar rient, ja que pensaven que era part del xou. Però no era així. Havia patit un infart. Tot i les maniobres de reanimació

realitzades per dos policies que eren a la sala i, poc després, pel Summa, el mag va acabar mort a l’hospital 12 d’octubre de Ma drid. «Va caure rodó a terra. És un espectacle tan divertit que, en els primers instants, la gent reia pensant que era una co nya més. Tothom li tenia molt

d’afecte, era un artista fet a si mateix», explicava al diari El Mundo el mag Escac.

L’hipnotista Jeff Toussaint, gran amic del mag Arsenio Puro, publicava la tràgica notícia amb aquest missatge: «Arsenio Puro era una persona que adorava el meu espectacle. El centre i mo

guió i, sobretot, canviant el perfil dels personatges, especialment els femenins», explicava alesho res Biern Boyd. El film arribava doblat al català i estava fet amb animació digital en 3D.

tor de Houdini Madrid. Però vas decidir anar-te’n per fer màgia en un altre lloc. Et trobarem a faltar amic. Segur que no vas mi rar bé, perquè te’n vas anar mas sa aviat. Avui és un dia trist. Des cansa en pau, amic», va escriure.

Altafulla Rafael Vernet Gatell. Ha mort a 100 anys. El funeral serà avui a les 12.30 h. a la par ròquia de Sant Martí.

El repte d’administrar la quarta dosi de la vacuna contra la covid-19

Tres milions de persones estan cridades a vacunar-se de la grip i amb la quarta dosi contra la covid. Aquest és el nombre de perso nes majors de 60 anys i les persones de risc a Catalunya que po den començar a rebre la quarta dosi contra la covid-19. Els majors de 60, les embarassades i els grups de risc poden rebre des d’ahir la quarta dosi de la vacuna de la covid-19, que s’ha començat a administrar de forma simultània a la vacunació contra la grip. De fet, Salut ha començat a cridar les persones que poden tenir complicacions en cas de contagiar-se amb el coronavirus, però, com era d’esperar, la resposta no està sent tan majoritària com en les tres dosis anteriors. La sensació que el pitjor de la pandèmia ja ha passat és patent a la societat, però els contagis continuen, com indiquen les dades, que ara només es comuniquen setmanal ment. Segons les darreres dades, el registre de contagis havia so fert un augment de 20.652 infectats en només set dies a tot l’Estat espanyol, fet que situa la xifra global des del març del 2020 en els 13.462.593. Si es vol evitar que la pandèmia revifi, les administra cions hauran de lluitar més que mai contra l’excés de confiança que han provocat tants mesos intentant eliminar qualsevol hàbit que recordés els dos malaurats anys de pandèmia.

+ CONFIDENCIAL

El gat de la sort continua funcionant

L’explosió al restau rant Koyo de la Rambla Nova de Tarragona va trencar vidres de portes i finestres i va malmetre parets i el sostre. Tot i això, el gat de la sort, conegut en japonès com a Maneki-neko, va continuar funcionant sense problemes. Així ho demostra un vídeo a xarxes socials publicat per @dani__serrano, que mostra al gatet mo vent la pota.

TRIBUNA

Gratuidad de libros de texto y leyes en el escaparate

DÉBORA GARCÍA Regidora de Ciutadans a l’Ajuntament de Reus

permiten cubrir sus necesidades primarias e incluso algunas no pueden hacer frente a ellas. Este año 2022 la situación ha empeora do pues la inflación ha disminuido el poder adquisitivo de las familias. Estas situaciones provocan la desigualdad de oportunidades de los alumnos de educación obligatoria.

tes, es preciso buscar alternativas para que el objetivo que lleva implícito la Ley pueda ser logrado y tenga cumplimiento.

De nada sirve que la Constitución Española establezca como derecho fundamental el de recho a la educación y determine que la en señanza básica es obligatoria y gratuita; tam bién es inoperante que La Ley Orgánica de Educación redunde sobre la obligatoriedad y gratuidad de la educación primaria, la secun daria y los ciclos formativos de grado básico; de la misma manera que a nivel autonómico la Ley de Educación de Cataluña de cara a la galería preceptúe la obligatoriedad y gratui dad de la educación primaria y secundaria.

Las familias cada año tienen que hacer frente a los costes de adquisición de los libros de texto y material curricular cuando debería ser gratuito, además muchas familias care cen de los recursos necesarios para adquirir los libros de texto y material curricular por que sus ingresos son tan escasos que sólo les

EL MEU GAT I JO

Se debe tener en cuenta que en los dos úl timos años las familias han tenido que asu mir un gasto nuevo como consecuencia de la transformación digital por el impacto de la pandemia del covid-19 ya que para garan tizar el derecho de sus hijos a la educación han adquirido dispositivos electrónicos, este sobrecoste obligatorio ha obligado a muchas familias a dejar de cubrir necesidades vitales.

Este derecho de la gratuidad es una reivin dicación histórica de Ciudadanos, y siempre lo hemos reclamado a nivel local, autonómi co y estatal. En septiembre empezó el curso escolar y desde Ciudadanos propusimos al Ayuntamiento de Reus que facilitara el de recho a que todos los centros de educación de la red pública que lo deseasen, en el marco de su autonomía local, pudieran establecer un sistema de préstamo de libros de texto y del material didáctico que estableciera el centro educativo. El gobierno local formado por Junts, ERC y Ara Reus votó en contra de nuestra propuesta truncando la gratuidad de los libros de texto y material didáctico.

Las familias cada año tienen que hacer frente a los costes de adquisición de los libros

Las leyes están para cumplirlas y los políti cos son los primeros que deben dar ejemplo cumpliendo las Leyes que ellos mismos han aprobado, sin embargo, el derecho a la gratui dad que establece la Ley no se cumple y, si la excusa es la de que no hay recursos suficien

Carrer de Trafalgar

DÍDAC BERTRAN & MIXETA

concretament al carrer Trafalgar. Mixeta, sempre atenta i gran afeccionada a la histò ria, ens va fer memòria que el propvinent dia 21 s’esdevindria el 217 aniversari d’un fet his tòric força important.

Las leyes están para cumplirlas y los políticos son los primeros que deben dar ejemplo

A pesar de que el gobierno local de Reus ha rechazado este derecho que tienen todas las familias, desde Ciudadanos vamos a se guir trabajando e insistiendo para conseguir la gratuidad de los libros de texto y material curricular y que la Constitución Española, la Ley Orgánica de Educación y la Ley de Edu cación de Cataluña sean cumplidas por el Ayuntamiento de Reus en beneficio de las familias y de los niños.

L’altre dia vaig sortir a passejar amb Mixeta i les seves companyes. Tothom es girava per veure com un servidor fer servir el cotxet de la meva neta per transportar les tres gatetes per diferents carrers de Tarragona. Pel camí m’anaven fent comentaris intel·ligents sobre diversos aspectes de la ciutat. Per cert, qui vulgui gaudir d’un gatet o una gateta, només cal que s’adreci al correu electrònic adopci onvg@gmail.com i podrà adoptar-ne algun dels molts que acull l’Associació Vallsgat. No se’n penediran. Ara, si els és possible, recomano que n’adoptin més d’un. Per molt bé que els tractem els humans, és bo tinguin algú de la seva espècie per tal de poder jugar, empaitar-se i fer-se companyia, perquè els humans tenim moltes cabòries i no sempre els atenem com necessiten. A més, com deia aquell anunci sobre els plàtans canaris que es va popularitzar fa uns anys, «dos millor que un».

He de dir que en el decurs de la nostra ex cursió urbana vam fer cap al Serrallo i, més

CARTES

Un sistema educativo de calidad

Después de unos días mero deando por los alrededores de unas escuelas cercanas a la casa donde estoy pasando un mes en el área urbana del Gran Manchester, me he deci dido a enviar este artículo a su periódico. Algunas mañanas

Resulta que el barri marítim del Serrallo dedica un dels seus carrers a un d’aquests es deveniments que van poder canviar el destí d’Europa, la qual cosa, el 21 d’octubre de 1805, era gairebé dir del món. Ens estem referint al combat naval que tingué lloc entre la badia de Cadis i l’estret de Gibraltar, davant del cap de Trafalgar, el qual ha donat nom a aquell es deveniment històric en el qual s’enfrontaren l’esquadra britànica, dirigida per lord Hora tio Nelson (Burham Thorpe, 1758-Trafalgar, 1805) i la flota combinada francoespanyola, comanada pel vicealmirall francès PierreCharles-Jean-Baptiste-Silvestre de Villeneu ve (Valensole, 1763-Rennes, 1806).

Tothom sap que per aquell temps Napoleó pretenia envair Anglaterra i, per tant, neces sitava allunyar l’esquadra anglesa del canal de la Mànega, però un enfilall de circumstàn cies feren que l’acció decissiva tingués lloc ben lluny d’aquell indret.

Per aquells dies, segons l’historiador Ma nuel Gramunt, hi havia 311 tarragonins ser vint a la Reial Armada, la major part d’ells destinats al departament de Cartagena i, se gons sembla, no menys de la meitat estigue ren presents al combat de Trafalgar a bord

al salir de casa para coger el autobús, contemplo desde la parada a grupos de chicas que acuden a escuelas de secun daria, aquí llamadas grammar school. Todas van vestidas con el uniforme escolar, a diferen cia de España, y veo que suele ser obligatorio en la mayoría de colegios públicos y privados. Incluso, me he fijado que los venden en grandes almacenes

dels navilis «San IIdefonso», «San Agustín» i «San Francisco de Assís», els quals tingueren una actuació heroica i foren destruïts per la precisió de l’artilleria britànica, No hi ha da des exactes, però sembla que uns trenta tar ragonins varen morir en aquell combat o en els naufragis dels dies següents. Un nombre semblant restà presoner.

L’historiador francès Fournier, a propòsit d’aquell combat, va escriure: «La ruïna de la potència marítima de França a Trafalgar fou el principal factor del resultat final consagrat a Waterloo». Què hauria passat si Villeneuve hagués escoltat els consells de l’almirall es panyol Gravina (el qual també té un carrer al Serrallo) i la victòria s’hagués decantat pel bàndol aliat? No ho sabrem mai. En qual sevol cas –com diu Gramunt–, un grapat de tarragonins, possiblement sense saber-ho ni imaginar-ho, foren protagonistes d’un fet que hauria pogut canviar la faç del món. Un món que podria ser meravellós, però que de moltes maneres l’estem convertint en inha bitable. Com bé ho recordava Mixeta amb un adolorit «meeoouuiiau», que traduït volia dir: «Els humans no teniu remei. Porteu més de vuit mil anys d’història i no heu acon seguit desempallegar-vos d’aquest horror anomenat guerra, que us acabarà portant a l’extinció. I si només fóssiu vosaltres sols els extingits… El mal és que arrossegareu amb vosaltres tota la Creació!».

y en supermercados, y son bas tante económicos. Otra faceta que no pasa desapercibida es el ambiente multicultural, hasta en ciudades pequeñas. Observo que hay una gran diversidad de chicas africanas, asiáticas y eu ropeas. Lo que percibo en esos grupos de jóvenes es que se educan en un ambiente seguro y de calidad. Da gusto ver la cor rección con la que asisten a ta

lleres, caminan por los parques, siempre acompañados de un buen grupo de profesionales. Intuyo que es una educación más personalizada, y que im plica cantidades considerables de dinero por año lectivo. Eso me hace creer que a nuestro sis tema le es más difícil competir con el inglés.

SERVEIS

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Controla durant tota la jornada el teu actuar preci pitat o en cas con trari creixeran els problemes en frontaments amb els més propers.

TAURE

21/04 al 21/05

La millor part del dia serà al matí on els teus assump tes tindran ràpida i fàcil solució. Més tard et convé dei xar les coses en mans d’uns altres.

BESSONS

22/05 al 21/06

Els familiars més propers no esta ran molt d’acord amb els teus plans. Deixa per a més endavant els teus projectes i trauràs beneficis.

CRANC

22/06 al 23/07

La càrrega de tre ball augmentarà però en la jornada et trobaràs amb capacitat per a re soldre-ho tot, fins tot això d’altres persones.

Venda/Lloguer

INVERNAR EN TORRE

VIEJA. 350€. Con facturas. Pago por adelantado. Tel. 609.256.315

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN.

Presupuesto

compromiso.

615.891.932

MAESTRO

LLEÓ

24/07 al 23/08

És fàcil que es manifesti un de sengany amb una persona. Intenta no actuar de ma nera violenta ja que tot s’aclarirà en poc temps.

VERGE

24/08 al 23/09

Al teu cercle so cial trobaràs les sortides a les te ves necessitats de benestar. No de saprofitis les invi tacions i llança’t a noves aventures.

BALANÇA

24/09 al 23/10

El teu magnetis me personal es veurà ampliat juntament amb el reconeixement per part de molts sobre la teva labor i responsabilitat.

al 22/11

Un excés de càr rega emotiva po drà jugar-te una mala passada

no et controles.

et prenguis

de debò les pa raules dels altres.

REUS. LOCAL TRASTERGUARDAMOBLES. 75€. Fàcil aparcament. Tel. 666.140.989

REUS. ALQUILO HABITA CIÓN. Tel. 630.618.862

REFORMES

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

PINTOR PROFESIONAL. Ba rato. Tel. 667.471.534

TAROT

SAGITARI

23/11 al 21/12

Posa més aten ció als teus actes i moviments ja que estaràs molt obli dadís. Els teus és sers més propers notaran una falta de dedicació.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

20/01

Les noves relaci ons

AQUARI

19/02

CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479

AMISTAT

CHICA BUSCA PAREJA ES TABLE. Tel: 636.724.711

TAROT DE MARIA. Coach emocional, desbloqueo fami liar. Tel: 633.670.797

SEÑORA DESEA CONOCER CABALLERO DE 70-75A para amistad y posible rela ción estable. Tel. 657.480.763

Vidal Vidal, Ana Maria. Josep Carner, 3.

977

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Freixas Bazaco, Maria. Camí de Riudoms, 14. Telèfon 977 311 359.

SALOU: Piró Barry, Francesc. Valls, 2. Telèfon 977 381 388.

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Cañas-Vidal, cb. Consolat de Mar, 70. Telèfon 977 792 712.

VALLS:

Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL:

Gas Aixendri, Carlos Jesús. Narcís Monturiol, 16-18. Telèfon 877 063 819.

TELEVISIÓ

MASSATGES RELAX

¡¡¡INOLVIDABLE MASAJE!!! Discretísima. Tel: 671.715.779

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales, prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

REUS CASA SUSANA. españo las. 25€. Tel: 977.32.15.68

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

AMANTE PERFECTA. Discretí sima. Tel: 671.715.779

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

DÚPLEX 2 AMIGUITAS RU

SAS. Masaje 4 manos, ¡para disfrutar! Tel: 600.853.460

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ar diente Tel. 612.594.049 Reus. ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

RELAX SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discre to. Horas concertades. Tel. 613.562.265

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866 TRAVESTY MIRANDA. La tentación de Reus. Tel. 643.858.740

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

TERE MADURITA, relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel. 602.807.631

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-

CAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924

MARINA BARBY TRANS. Reus Tel. 666.030.929

PISO RELAX REUS necesi ta señoritas de 40-50a. Tel. 645.469.898

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA, complaciente. Reus. Tel. 643.027.432

TARRAGONA. MADURITA re lax, completo. Tel. 603.128.803 MIRIAM. FRANCÉS NATU

RAL. Sexo sin. Masajes. Jugue tes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servi cios. 669.744.163

CALAFELL. YENNY. Joven cita picantona. Transgéne ro. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

MADURITA PECHUGONA. Reina del griego. Tarragona. Tel: 643.136.495

—Com resumiria l’argument de la novel·la?

—Es comet un as sassinat en una plaça envoltada de comerços: hi ha la Biblioteca, la fruiteria, el bar… Una plaça que podria ser de qualsevol po ble o ciutat. Però aquest assassi nat fa que ens fixem en la vida de la resta de persones, en el que batega en aquell barri. —No és una novel·la negra a l’ús: des de bon començament sabem qui són l’assassí i la víc tima.

Cristina Serret serret@diarimes.com

—Aquesta és la meva primera novel·la, encara que tinc altres coses publicades i també pu blico al meu web. Allà hi escric contes que són negres, negres, sempre hi ha algun assassinat. A més, tenen un punt Roald Dahl, amb alguna sorpresa al final. A la novel·la hi ha comportaments negrosos i dos assassinats, i això segurament és el que va agradar a l’editor de la col·lecció, el Marc Moreno: aquests comporta ments negrosos. Jo volia escriure la història des del punt de vista de la protagonista, la Blanca, fent que tota l’acció pengés de la seva mirada. Ella va mirant a un lloc, i aquella mirada se li retorna, de tal manera que es va entreteixint una mena de te ranyina. En aquest aspecte soc molt trencaclosques, molt Pulp Fiction. Trobo molt atractiu que hi hagi flashbacks endavant i

SUDOKU

endarrere, i que s’entremesclin les històries. Tinc una obsessió amb això, veig una persona pel carrer i ja m’imagino el que ha fet abans i el que farà després. —És una novel·la molt feme nina, tant per la presència de dones com pels fets que s’hi expliquen i com s’expliquen. —Sí, però és que em surt així, perquè soc dona, i també per què últimament m’estic reivin dicant més. Des de sempre hi ha hagut un silenciament de les dones, el fet que hagin sigut els homes els que han escrit, ha fet que les històries fossin des de la perspectiva masculina. El sexe, per exemple, a la novel·la es pre senta molt des del punt de vis ta femení. Potser no n’he sigut del tot conscient, però és cert que, al final, hi ha coses que has d’acabar reivindicant. De totes maneres, en algun moment he tingut por que no s’interpreti de manera contrària, perquè diver sos personatges s’emboliquen amb el malote. Però és que l’es tereotip també existeix.

—Un dels personatges és bi bliotecària, com vostè matei xa. En topar-me amb ella, de seguida em va passar pel cap que seria la culpable de tot. —[Riu]. Home, havia de sortir la Biblioteca i una bibliotecària, no? A més, ja sé que el personat ge portarà cua, per les coses que li passen.

—És una novel·la de gènere negre, però també hi ha força sexe. Sexe i violència mouen les passions?

«SOC MOLT PACÍFICA, PERÒ SEMPRE MATO ALGÚ»

La bibliotecària de Cambrils publica la seva primera novel·la, una ficció de gènere negre LLIBRES

—Sí, i també la venjança. Jo soc molt venjativa, encara que en aquesta novel·la no n’hi ha gai re. Quant al sexe, també em surt així. De totes maneres, ni en el sexe ni en la violència m’agrada ficar massa el focus en el detall.

—Al final del llibre afirma que aquesta història és deutora de totes les novel·les negres, po licíaques i de sang i fetge que has llegit. Quin tipus d’històri es li agraden?

—En el tema de la lectura vaig passar dels llibres d’Enid Bly ton a Sherlock Holmes, Agatha Christie i Stephen King. Els lli bres que llegeixes són els que et formen. La novel·la romàntica, per exemple, no m’ha agradat mai. Joc soc molt pacífica, però a les novel·les sempre mato algú. I el que no m’agrada gens són les trames molt complicades, aque lles en què l’assassí va quatre passes per davant teu. Després,

també penso que últimament hi ha molta tirada a temes que depassen el tabú de la família, una mica obscens. Jo reivindico l’elegància. A Llibres del Delic te per exemple, enguany han publicat històries com Lladrucs a les estrelles, una història molt boja d’Aniol Florença, director de l’APM, o No en cap altre lloc, de Marta R. Gustems i Maiol de Gràcia, una cosa una mica estra nya però que està molt bé. Tam bé acabo de llegir Porcs, de Jordi Santasusagna, publicat a Crims. cat, que és brutal, casqueria pura, però molt ben feta. I el que m’ha agradat molt també és Fets caldo, de Pere Figueras. Encara que és novel·la negra, he rigut molt.

Rosana Andreu ha publicat contes infantils i és autora de diversos relats negres.

Estat del cel

Cel serè o poc ennuvolat en conjunt a tot el país amb al gun núvol alt i prim, si bé fins a mig matí hi haurà estrats baixos a punts del litoral, prelitoral i depressió Central, que localment deixaran el cel mig o molt ennuvolat i po den ser persistents al litoral nord. Durant la tarda crei xeran alguns núvols d’evolució diürna al Pirineu orien tal i a punts de muntanya del prelitoral. A més, arribaran bandes de núvols alts per l’oest.

Temperatura

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

La temperatura mínima serà lleugerament més baixa i la màxima lleugerament més alta a l’interior i semblant al litoral. L’ambient serà càlid al centre de la jornada. La majoria de valors es mouran entre 25 i 30 ºC.

EL TEMPS

Màxima Mínima

Nivell mitjà

Rosana Andreu

Autora del llibre ‘Una taca de sang’ (Llibres del Delicte)