El president del Govern afirma que «a cap llar li faltarà energia» i assegura que «malgrat els sotracs, l’economia seguirà creixent. P12
TARRAGONA El gremi assisteix al seu encariment progressiu i alerta que no podrà contenir els preus dels seu productes molt més temps. P2
CAMP
Els nous contractes seran també per quatre anys –2023-2026–, i amb un cànon d’explotació de 164.387euros. P9
Convoquen una concentració avui per denunciar els fets. P7
La pujada del preu de la llum no és l’únic maldecap que tenen els pastissers. L’encariment dels productes bàsics també està su posant un gran problema. «El que ha pujat molt és el sucre, fa un parell de mesos el paquet em va costar uns 86 cèntims i l’últi ma vegada que en vaig comprar ja em valia 1,30 euros», lamenta Josep González, president del Gremi de Pastissers Artesans de Tarragona i propietari de la pas tisseria Conde. «Tots intentem aguantar preus, però si tot con tinua així, hauré d’apujar-los. Fa força mesos que no ho faig, però ara no ho descarto», assegura. Marc Margalef, un pastisser artesanal que regenta la pastis seria Montserrat de Sant Pere i Sant Pau, també ha denunciat la pujada del preu del sucre, que ha agreujat encara més la situació que està vivint el gremi els dar rers mesos. «A partir de l’estiu, el sucre va començar a encarir-se de manera constant cada set mana», comenta Margalef. «En el cas de la mantega i la nata, els preus van pujar de cop fa dos o tres mesos i ja es van estabilitzar, però en el cas del sucre va enca rint-se de manera gradual i cada cop costa més», afegeix.
A la pastisseria Montserrat gasten, de mitjana, uns 25 0 30 quilos de sucre a la setmana. Ara, però, arriba l’època dels massa
pans i poden arribar a utilitzar fins a 60 o 70 kg setmanals. «El preu ha augmentat 15 cèntims per quilogram i aquest sobrecost suposa una gran despesa a la llar
ga», afirma Margalef. Coincidint amb el que comenta González, exposa que, «quan vaig anar a comprar aquest dilluns, el pa quet estava a 1,40 euros, mentre que abans el podia comprar a 70 o 80 cèntims». El pastisser recor da amb anhel que no fa massa es podia arribar a aconseguir «fins i tot, per només 0,50 euros».
«Tenim tres o quatre proveï
dors i tractem de buscar qui ven el sucre més barat, però al final tothom ha apujat els preus», afir ma Margalef, qui assegura que la situació és molt complicada per tots els pastissers artesans, que han de fer front a les conseqüèn cies de la inflació. En el seu cas, ja va decidir apujar els preus dels seus productes «per l’augment del cost de la llum i de les matèri
CULTURAes primeres». Si el sucre continua encarint-se, no descarta tornar a canviar-los: «Ens veurem obli gats a incrementar-los de nou si no canvia la situació d’aquí a principis de 2023».
El propietari de la pastisseria Trill, Toni Teuler, també ha de cidit no apujar els preus «de mo ment, però sí que ens plantegem fer-ho de cara a l’any vinent». Amb l’arribada de la Castanyada, les pastisseries tornaran a ven dre panellets i Teuler apunta que «per fer-los es gasta molt de su cre». Els costos de producció han augmentat considerablement, però el pastisser no incrementa rà els preus de venda «perquè no pots estrènyer més a la gent».
Teuler comenta que el sucre va començar a encarir-se fa jus tament tres mesos, però que «no és l’única cosa que s’ha encarit». De fet, Margalef, el propietari de la pastisseria Montserrat, ha remarcat que «els làctics també costen cada vegada més». En aquest sentit, Josep González denuncia que «està tot pels nú vols, fins i tot el cartró on poses els pastissos ara és més car». «Si la cosa continua com ara hi hau rà grans pèrdues i serà complicat mantenir el negoci. Estic cansat de lluitar, però segueixo per la memòria del meu pare, que va fundar la pastisseria», reconeix.
La Capona reobre avui les se ves obres després que el passat mes de juliol s’acomiadés dels seus clients. Per celebrar-ho es farà una festa de reobertu ra a la llibreria, que es troba al número 41 del carrer Ga sòmetre, a partir de les 18.30 hores. Durant aquesta, hi in tervindran els nous propieta ris de La Capona, el director de la Cooperativa Combinats, Jordi Collado, i el director de la llibreria, Oriol Picas. L’acte comptarà amb actuacions de tota mena i un gran brindis conjunt. La festa està oberta a tothom que hi vulgui partici par i en l’interior de la llibreria el públic podrà consultar les publicacions que comencen a omplir les prestatgeries. Totes les seccions s’aniran comple tant en les pròximes setmanes, però a partir del pròxim dime cres ja es podran fer comandes i es podran comprar els pri mers exemplars. Tal com es va anunciar a finals d’agost, després de tres mesos i mig del tancament per manca de relleu generacional, la llibreria reobre transformant-se en un Grup de Consum i amb l’ob jectiu de consolidar-se com a cooperativa al llarg del 2023. El passat mes de setembre es va iniciar la captació de sòcies i socis per al grup de consum, que ha fet possible la reobertu ra de la llibreria. Actualment, més de 150 persones ja s’han convertit en sòcies i socis de La Capona. Ser-ho té un preu és de 200 euros anuals i ofe reix avantatges. Redacció
Deu dotacions de Bombers de la Generalitat van treballar durant la nit de dilluns en un incendi en una empresa al polígon industrial Riu Clar de Tarragona. Com a conseqüència, dos bombers van ser evacuats a l’Hospital Joan XXIII per pi
cor als ulls, el nas i la gola. L’incendi només va afectar sacs de clorur de calci, a l’exterior de la nau de Global Talke. Els bombers van ser donats d’alta cap a les 02.44 hores i, cap a les sis del matí, es va donar per extingit l’incendi. Redacció
Redacció L’Arxiu del Port de Tarrago na celebrarà, juntament amb l’entitat Arqueologia del Punt de Vista, la Primera Jornada Territori Arxiu. En aquesta es plantejarà quin és el territori arxiu aplegant ponències i ex periències, noves visions per mostrar la diversitat natural i sorprenent dels arxius que serven i custodien. Amb la vo luntat de repetir l’experiència cada dos anys, la jornada neix amb l’objectiu d’esdevenir un referent en el territori, i també en els arxius, com un lloc i un moment on debatre i presentar les noves formes de veure els
arxius. El programa preveu que el 27 d’octubre, a les 10 hores, s’inauguri la jornada, amb Joan Boadas, arxiver municipal de Girona i recentment guardonat amb el Fellow off the Internati onal Council on Archives (ICA), que impartirà la ponència La necessitat del passat: fotografia i futur. Les ponències del matí es faran a la sala d’actes de l’Ar xiu del Port de Tarragona i les de la tarda a la sala del Teatret del Serrallo. L’esdeveniment es clourà amb una actuació de la companyia ImproAcatomba Teatre a les 19.30 hores. Les ins cripcions, gratuïtes, es poden fer a arxiu@porttarragona.cat.
L’èxit assolit al Tarraco Manga ha empès els organitzadors a publicar ja les noves dates per la segona edició, que tindrà lloc els dies 7 i 8 d’octubre de 2023. El passat cap de setma na del 8 i 9 d’octubre, el Palau Firal i de Congressos de Tar ragona va acollir la primera edició d’aquesta fira. Un es deveniment dedicat al manga, l’anime i els videojocs que ha assolit un èxit rotund entre els assistents. En la seva primera edició, més de 7.000 visitants han passat per les instal lacions i han pogut gaudir de tot tipus d’activitats i contin guts relacionats amb la temàti ca. També s’està treballant en la propera edició de Starraco Unlimited que se celebrarà al mes de febrer i que arriba a la seva sisena edició. Redacció
«Tothom intenta contenir els preus, però si tot continua així, al final, hauré d’apujar-los»
Dos bombers ferits lleus en l’extinció d’un incendi al polígon de Riu ClarBOMBERS
Beuré de la teva aigua és la proposta per la qual la Sala Trono aposta aquest cap de setmana. L’obra es podrà veu re en dues úniques funcions: una el divendres i una altra el dissabte, a les 20 hores. Les entrades per les dues funcions ja estan disponibles a la pàgina web salatrono.koobin.cat/beu re-de-la-teva-aigua. A més, és la primera vegada que s’unei xen les quatre sales de teatre contemporani de Catalunya (la Mercantil de Balaguer, el Teatre l’Aurora d’Igualada, la Sala Planeta de Girona i la Sala Trono) per ajudar a la produc ció d’un espectacle. D’aquesta manera, pretenen deixar pa lès que «fora de Barcelona hi ha capacitat per oferir teatre professional de qualitat». L’au tor i director de l’obra, Dobrin Plamenov, va ser finalista de l’última edició del Premi Quim Masó a la producció teatral en llengua catalana. En aques ta peça, l’actor Marc Tarrida s’atreveix amb un monòleg i una temàtica dura. Interpreta a tres personatges que ben poc tenen en comú, però els unei xen la crisi climàtica i un esce nari de frustració generalitzat.
MEMÒRIA DEMOCRÀTICA PATRIMONIPatrimoni també preveu dur a terme tasques de manteniment de la muralla l’any vinent
La conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona dig nificarà un tram de l’aqüeducte romà del Gaià al Camp de Mart. «El ciutadà veurà els murs con solidats, millor conservats i tin drà la sensació que està cuidat i no hi ha perill de degradació», apunta el regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo. Alhora, abans d’acabar el mandat, també pre veu dur a terme tasques de man teniment de la muralla.
Avui dia, el tram de l’aqüeduc te en qüestió, que en el passat va connectar el riu Gaià amb la ciutat, «està amagat darrere de plantes», les quals dissimulen l’accés que l’uneix amb el carrer de la Civaderia. «Hi ha gent que entra pel túnel i és perillós», co menta Pinedo. Mitjançant l’ac tuació, es protegirà l’accés per
Demà se signarà el conveni de cessió
RedaccióL’Arxiu Històric de la ciutat de Tarragona incorporarà el fons documental de Lluís Mezqui da Gené. Demà, a les 19 hores, tindrà lloc al mateix arxiu la signatura del conveni de cessió a l’Ajuntament, que serà una realitat gràcies a la sensibilitat de la família Mezquida i, espe cialment, dels seus fills. L’acte, que s’emmarca dins del Progra ma de Memòria Democràtica, també serà la presentació del mapa viu de Defenses del litoral de Tarragona (1936-1939).
Mezquida (1920-2004) va ser distingit per la seva trajectòria com a periodista i historiador amb la Medalla Ciutat de Tarra gona, la Medalla Francesc Ma cià i el Premi Ciutat de Tarrago na de Comunicació. La Guerra Civil li va comportar dos anys mobilitzat i, després, quatre anys de servei militar obligato ri. Va treballar i col·laborar per a diferents publicacions i, com a historiador, va ser reconegut pels seus llibres sobre la batalla
de l’Ebre i la batalla del Segre. El fons de Lluís Mezquida es com pon de 16 unitats d’instal·lació de documentació textual i 988 fotografies, aplega la documen tació utilitzada per a la seva recerca històrica, exemplars de publicacions periòdiques dels anys trenta, detalls de premsa i opuscles, així com altres ma terials que aplegava segons els seus interessos i aficions.
D’altra banda, en el trans curs de l’acte, es presentarà el mapa viu Defenses del litoral de Tarragona (1936-1939), a càrrec d’Adrià Cabezas, del Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil (GRIEGC). Els objectius de la difusió d’aquest mapa viu són donar a conèixer una part del patrimoni monu mental del litoral tarragoní, reflexionar sobre un conflic te bèl·lic d’aquesta magnitud i rebutjar qualsevol tipus de violència, posar en valor el pa trimoni i incloure’l al catàleg de l’Ajuntament per assegurar la seva protecció, entre altres.
tal que no entri ningú i, alhora, el públic pugui veure aquest espai patrimonial.
El conseller de Patrimoni cal cula que l’actuació finalitzarà entre desembre i gener. Per dur a terme el projecte, el consistori ha invertit 40.000 euros: 3.000 en el servei de documentació i redacció i 37.000 en l’execució. A banda de l’excavació, recupe ració i consolidació, es col·locarà un dels nous panells que l’Ajun tament repartirà per la ciutat per tal d’oferir informació al ciutadà i al visitant sobre el monument històric. Aquestes plaques de color fosc i en quatre llengües (català, castellà, francès i anglès) s’instal·laran aquesta tardor.
Manteniment de la muralla D’altra banda, la conselleria de Patrimoni Històric també treba
CULTURA
Imatge d’arxiu d’un tram de la muralla romana de Tarragona.
La inversió en el tram de l’aqüeducte romà del Gaià és d’uns 40.000 euros
lla en el programa de manteni ment i conservació de la muralla. Fa uns mesos, es van dur a terme al voltant de 900 actuacions de diferent índole i magnitud en els trams 7 i 8 per tal de resoldre
diferents patologies. «Ara volem fer el mateix en la resta de la mu ralla, des del primer tram fins al sisè», explica Pinedo. Tal com assenyala el conseller, es tracta d’un programa pilot que mai s’havia realitzat i que recomana executar-lo de mane ra anual o bianual. A través del programa, el consistori farà «un repàs de l’estat de conservació o degradació de la muralla per
detectar patologies que hagin aparegut o puguin aparèixer i posar-hi solució», expressa Pine do, qui insisteix en la necessitat de fer un seguiment constant dels monuments per saber com evoluciona el seu estat. «Això et permet actuar abans en cas d’ha ver-hi un problema», apunta. El cost de l’actuació a cada tram, segons calcula, és, aproximada ment, de 20.000 euros.
La nova edició de la Tardor Li terària arriba a Tarragona amb una trentena de propostes per a tots els públics amants de les lletres. Entre les activitats més destacades, a banda de la con vocatòria dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2022-2023, es troba la Ruta Literària Olga Xirinacs, a càrrec de l’escriptor, filòleg i historiador Llorenç Sol devila.
El programa, que compta amb la complicitat de fins a quaranta entitats, seguirà els principis que guien l’activitat de la Casa de les Lletres, com la preservació del patrimoni literari, el suport a la creació literària i el foment de la lectura. «Es tracta d’una progra mació viva. L’activitat literària a Tarragona no para de créixer i va ampliant dia a dia la Tardor grà cies a l’esforç i l’estima de totes les entitats, organismes i empre ses que treballen en aquest sec tor», va exposar la consellera de Cultura, Inés Solé.
Pel que fa a la Ruta Literària Olga Xirinacs, Soldevila pre
sentarà el 5 de novembre al Teatre Tarragona la ruta sobre l’escriptora, que coincidirà amb la publicació recent del seu 87è llibre, Blaumarí. Una altra cita rellevant d’aquesta tardor arri barà el 17 de novembre amb la
II Jornada Montserrat Abelló, on l’actriu Neus Pàmies narrarà una lectura poètica i alumnes del batxillerat escènic presenta ran una mostra del seu treball amb textos d’Abelló. Al voltant del compromís de la poetessa i
vincles amb M. Mercè Marçal, la filòloga i escriptora Agnès Toda i Bonet en farà una conferència.
També destaca la Jornada de la Càtedra Baixeras, amb una tanda de conferències dedica des a personalitats de la cultura catalana, de les quals se celebra enguany alguna efemèride. Du rant tot el 20 d’octubre, s’ofe riran diverses ponències, un espectacle, el lliurament de les beques Josep Anton Baixeras i la presentació del darrer Quadern de la Càtedra Baixeras.
D’altra banda, també tindrà lloc la convocatòria dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2022-2023, que s’adrecen al món de les lletres en general. El termini per presentar les pro postes finalitzarà a mitjans del mes de gener de 2023. Aquesta convocatòria, que s’obrirà en unes setmanes, inclourà per se gon any consecutiu, a més dels tres premis habituals, el premi especial de caràcter honorífic Montserrat Abelló a tota una trajectòria en l’àmbit de la tra ducció.
L’obra ‘Beuré de la teva aigua’ arriba aquest cap de setmana a la Sala Trono
«Atenem persones grans en si tuació de soledat no volguda i en risc d’aïllament social», explica Laura Llopart, treballadora soci al i responsable de la Fundació Avismón a Tarragona. Aquest projecte es va iniciar el 1996 al terme municipal de Barcelona i fa divuit mesos va arribar a la ciutat tarragonina. Actualment, atenen 26 persones d’avançada edat que estan donades d’alta a la fundació i, de moment, només són 10 els voluntaris que s’en carreguen d’oferir-los el servei: «Podem fer el seguiment tele fònic amb tots els usuaris sense cap problema, però tenim una llista d’espera pel servei d’acom panyament setmanal individual i presencial». A més, la previ sió és que el nombre d’usuaris augmenti en els pròxims anys, fent créixer també la necessitat d’incorporar més voluntaris per cobrir les necessitats de tothom.
«Aquesta realitat que patei xen les persones grans ja existia abans, però el confinament va posar més en relleu aquest pro blema», afirma Llopart. De fet, a Barcelona s’ha triplicat el nom bre d’usuaris respecte a abans de la pandèmia. A Tarragona, no han viscut aquest creixement, ja que van començar a operar-hi fa relativament poc, però la respon sable de la Fundació Avismón creu que «quan es comenci a
conèixer més a la ciutat que exis teix aquest servei, segurament el nombre de persones grans que vindran a donar-se d’alta aug mentarà considerablement».
Els usuaris arriben a la Fun dació a través de derivacions de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i dels diferents CAPs. «Els treba lladors socials ens deriven per sones que encaixen amb el perfil que busquem, gent gran sense suficient suport familiar i amb complicacions per relacionar-se amb altres», indica Llopart, que
Les joguines no només són una font d’oci per als infants i joves, sinó que a més ajuden a millorar les seves habilitats comunicati ves i relacionals. En aquest punt recau la importància que cada nen i nena tingui una joguina, i que la família i l’entorn enten guin el perquè aquest tipus de productes han de ser adequats a cada persona, edat i capacitats.
Sota aquesta premissa, Creu Roja Joventut organitza entre el 22 i el 29 d’octubre una setmana de difusió del projecte La Jogui na Educativa, en el qual s’em marca la tradicional campanya de recollida de joguines que des
de ja fa 30 anys l’entitat realitza a la demarcació. Aquesta sensibi lització serà l’avantsala de l’inici de la recollida, que arrencarà l’1 de novembre i s’allargarà fins al 4 de gener del 2023.
L’edició d’enguany comença amb un taller de teatre per a in fants entre 3 i 12 anys, de la mà de la companyia Tornavís Teatre, que es durà a terme el dissabte 22 d’octubre a l’Espai Jove Kesse de Tarragona, de 17 a 19 hores, al qual es podrà accedir portant una joguina nova, no bèl·lica i no sexista (amb inscripció prèvia a https://bit.ly/taller-teatre-CRJ).
Per altra banda, durant aquests dies s’han organitzat activitats
sobre el valor pedagògic del joc i la joguina amb famílies i pro fessionals que treballen amb in fants, entre les quals destaca un taller al mateix Espai Jove Kesse el 26 d’octubre. La coordinadora de Creu Roja Joventut, Eva Cañe
apunta que a la Fundació arriben sobretot dones viudes d’uns 80 anys. «Hi ha persones grans que no tenen cap problema amb es tar sols, però per a d’altres supo sa un gran problema. Hem notat que molts arriben amb l’ànim baix, tristos i fràgils, i amb una gran necessitat de parlar», asse gura la treballadora social.
Des de la Fundació Avismón
s’ofereixen tres serveis diferents de manera individualitzada. «Re alitzem el seguiment telefònic setmanalment fent una trucada a tots els usuaris per donar su port emocional, interactuar amb ells i saber quin és el seu estat», comenta Llopart. Per una altra banda, les persones grans poden demanar l’acompanyament pre sencial setmanal: «El voluntari visita l’usuari i poden quedar-se a casa, sortir fora a passejar o ju gar a les cartes o anar a un casal». Per últim, s’ofereixen acompa nyaments puntuals, per exem ple, per anar a una cita amb el seu metge.
Des de la Fundació també s’organitzen microtrobades, «entre tres o quatre persones de la mateixa zona per socialitzar», i macrotrobades en les quals es re uneixen tots els usuaris i volun taris. «Se sol fer per les efemèri des, com ara el dinar de Nadal o el de Primavera. Per Sant Jordi, els hi entreguem roses i llibres». Llopart reconeix que aquests serveis «comporten un canvi notable en els usuaris, que agra eixen molt la feina dels volunta ris». La Fundació Avismón fa una crida a la gent perquè s’apunti al voluntariat a través del correu tarragona@avismon.org o tru cant al 933 325 858, per poder continuar cobrint les necessitats de totes les persones grans en si tuació de soledat no volguda.
Coincidint amb el Dia Mundial per a l’Erradicació de la pobre sa, que es va celebrar el passat dilluns, Mans Unides va en gegar la XIV edició del seu Festival de Clipmetratges. En aquesta ocasió, la cita anima els participants a implicar-se en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Soste nible (ODS), adoptats per les Nacions Unides per protegir el planeta i construir un fu tur sense desigualtats per a totes les persones. L’ONG de l’Església catòlica fa una crida a l’alumnat dels centres edu catius espanyols, als quals es dirigeix la categoria escolar del concurs, i a majors de 18 anys, en la categoria general, perquè gravin un vídeo d’un minut que visibilitzi com «el nostre estil de vida» reflecteix el compromís amb la conse cució dels Objectius de Des envolupament Sostenible. «En els treballs els participants hauran de mostrar exemples o idees de com gestionar, de manera sostenible, l’alimen tació i l’aigua», explica Miriam Pardo, responsable coordina dora de la iniciativa. «Es trac ta de mostrar com a través de les nostres accions individu als contribuïm a edificar una mica més gran, amb repercus sió col·lectiva», aclareix Pardo. L’alumnat de la categoria esco lar pot enviar els seus clipme tratges fins al 16 de febrer de 2023, mentre que els concur sants de la categoria general, tindran de termini fins al 4 de maig del mateix any.
te, ha remarcat «la importància del joc i la joguina en el procés vital dels infants».
L’objectiu d’enguany és ar ribar a recollir 8.000 joguines i jocs nous, no bèl·lics i no sexis tes a la demarcació, per poder
donar resposta als més de 2.500 nens, nenes i joves en situació de vulnerabilitat. Les donacions es podran fer als punts de reco llida habilitats a la província, que es poden consultar a www.
lajoguinaeducativa.org
La CUP portarà al Consell Ple nari d’aquest divendres una moció per tal que el Ple acordi «solidaritzar-se amb el poble kurd i posar fi a la doble mo ral internacional relativa a les invasions i crims de guerra». Assenyalen que Turquia «ha aprofitat l’enfocament mun dial a Ucraïna per iniciar uan altra campanya d’agressió contra Kurdistan del Sud». La CUP proposa la condemna «sense ambigüitats» a aquesta agressió; exigir l’aturada del proveïment de material mili tar de l’Estat espanyol al turc, respecte al qual es demana que es denegui la seva incor poració com a membre de la Unió Europea «fins a l’allibe rament dels presos polítics i que aquest esdevingui un estat plenament democràtic».
«Molts arriben amb l’ànim baix i mostren una gran necessitat de poder parlar amb algú»
La Universitat Rovira i Virgili obre la convocatòria de 36 con tractes predoctorals del progra ma Martí i Franquès. Aquest programa pretén incrementar els recursos humans de la uni versitat destinats a la recerca i, alhora, potencia els programes de doctorat, promou les tesis doctorals i reforça la formació dels doctorands en projectes de recerca i innovació. Demà es convoquen sis places en tres modalitats de contractes:
UNIVERSITATla modalitat estàndard (18 pla ces), la Banco Santander (3) i la convocatòria Investigo (15).
Els beneficiaris tindran un con tracte de treball de fins a tres anys, i quatre anys en el cas dels qui optin per la Investigo. La convocatòria ofereix places en totes les àrees d’investigació de la URV. Les sol·licituds es poden presentar telemàticament fins a l’11 de novembre i les perso nes seleccionades es podran incorporar a partir de gener.
El professor del departament de Dret Públic de la URV, Oriol Cremades, analitza en un estudi la normativa i principis del dret aplicables i recomana no me nysprear el teletreball assalari at no regular i, en particular, la problemàtica de compensació de despeses. «La diferència per als treballadors i per als ocu padors entre que se’ls apliqui o no la llei de treball a distància pot arribar a ser abismal», afir ma Cremades. L’investigador
proposa que per al teletreball assalariat no regular es tinguin en compte tant les despeses directes com les indirectes, que el treballador ha de demostrar. Són, per exemple, l’ús i amor tització d’eines i tecnologia per dur a terme el teletreball, sub ministraments i adequació i ne teja de l’espai per a complir les mesures de prevenció de riscos laborals. També apunta que cal actualitzar els imports al cost de la vida amb l’IPC.
La reparació del mur que va caure durant el temporal de Santa Te cla al pati de l’Escola del Miracle ha començat aquesta setmana. Tanmateix, les obres inhabilita ran un altre espai del centre, en el qual es troba la pista de futbol, durant uns quatre o cinc mesos, que és el temps previst de dura da de l’actuació, segons exposa la directora del centre educatiu, Araceli Luque. Les alternatives a la pèrdua de la zona d’esbarjo, tal com també va exposar l’Ajunta ment, són el Parc de l’Amfiteatre i la pista de futbol de l’Escola Sa avedra.
«Els tècnics han estat estudi ant aquestes setmanes com es pot dur a terme la reparació i ara ja han decidit quina és la mane ra ideal, que és incorporant la maquinària a través de la zona del camp de futbol sala, el qual quedarà inhabilitat», exposa Lu que. Les instal·lacions del centre compten amb dos patis interiors, un davanter i la pista esportiva.
Aquesta última i un pati interior afectat directament pels desper fectes, on hi ha el camp de bàs quet, han quedat inaccessibles.
«Per compensar estem obrint durant les hores d’esbarjo espais de l’interior, com la bibliote ca», explica la directora. A més, l’Ajuntament estudia diferents alternatives. La més probable és que es torni a cedir el Parc de les Granotes, com ja va passar du rant la pandèmia. D’altra banda,
tal com assegura Luque, l’Escola Saavedra ha ofert la seva pista de futbol perquè els alumnes d’activitats extraescolars del Mi racle puguin fer-lo servir durant els dies de partit, que són els divendres a la tarda. «Pel que fa als entrenaments, que són dos
a la setmana, dilluns i dimecres, haurem de dividir els alumnes en dos grups i només faran un dia d’entrenament per poder apro fitar l’espai que tenim ara mateix de les nostres instal·lacions», ex pressa la directora de l’Escola del Miracle. Alhora, Luque agraeix l’ajuda de l’Escola Saavedra i de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET): «La dispo nibilitat i la predisposició sempre són molt bones».
D’altra banda, trasllada la seva
GERARD MARTÍpreocupació per la convivència del dia a dia del centre amb el soroll i la resta de conseqüències provocades per les obres. «Espe rem que no interfereixi gaire en les classes, tot i que ens han dit que l’actuació es durà a terme de la manera més ràpida i eficaç possible», comenta la directora, amb prop de 300 alumnes. Se gons fonts municipals, el cost to tal de la intervenció, que requeri rà l’ús de fons d’urgència, encara no s’ha calculat.
Feliz cumpleaños José te que remos mucho que tengas un día hermoso lleno de felicidad junto a las personas que te quieren que todos tu deseos se hagan realidad.
La durada prevista de les obres de reparació és d’uns quatre o cinc mesos
El parc de l’Amfiteatre i la pista de futbol del col·legi Saavedra són les alternatives contempladesEl mur va caure al pati del col·legi durant el temporal de Santa Tecla, el 23 de setembre.
El menjador comunitari del Cen tre Social del Roser, que es va posar en marxa el passat mes de gener, serveix una mitjana diària de 170 àpats en tres serveis. A part del menjador, també comp ta amb un rebost social, amb el qual actualment s’atén a 350 fa mílies que recullen aliments no peribles. Aquests usuaris, entre els quals hi ha persones de pro cedència ucraïnesa, acudeixen cada quinze dies a buscar ali ments com arròs, llet, pasta o lle gums que procedeixen de dona cions de forns i supermercats de la ciutat. L’augment de preus ge neralitzat ha provocat que cada cop més persones en situació de vulnerabilitat necessitin aquest servei i des del mateix centre social perceben aquestes xifres com, «malauradament, molt al tes». Majoritàriament, els usua ris assisteixen presencialment al menjador, però el centre també distribueix a domicili carmanyo les a les persones que no tenen la capacitat de traslladar-se i a aquells que tenen llar, però tenen dificultats per a cuinar. Ambdós serveis són gestionats per em preses d’inserció sociolaboral i expertes en l’acció social.
Els serveis d’alimentació del Centre Social del Roser es van posar en marxa un mes abans de l’inici de la guerra entre Ucraïna i Rússia, la qual ha portat, junta
ment amb la crisi de la pandèmia i altres factors, que els preus ha gin augmentat i, amb ells, el cost de la vida. Les dades d’Idescat
L’exposició de llambordes s’inaugurarà avui
Una nova exposició de l’Street Gallery de Llambordes, al Va por Vell, s’inaugurarà aquesta tarda, a les 18 h., sota el nom de La nostra terra, avui. En aques ta ocasió, l’exposició acull un total de set fotografies realitza des per set joves fotoperiodistes que mostren a través del seu objectiu la petjada de l’ésser humà al planeta Terra. La co missària d’aquesta exposició és una fotògrafa de Reus, Anna López Figueras. Ella ha estat la responsable d’escollir la temà tica i contactar amb la resta de joves participants. Les imatges són dels fotògrafs Berta Barnils,
Simone Boccaccio, Marion Ré médi, Enric Renom, Pau de la Calle i Irene Vilà, a banda de la mateixa Anna Lofi. El recull de fotografies que es mostren són totes fetes a diferents indrets de Catalunya entre el 2018 i el 2022, excepte una del Mont Blanc. A les imatges es mostren els efectes devastadors per la natura com ara incendis, bros sa, la sequera o l’augment de la temperatura global, entre al tres. Aquesta exposició es podrà veure al carrer fins al març de l’any vinent. A la presentació hi haurà el regidor de Salut Públi ca i Ciutadania, Òscar Subirats acompanyat per Anna Lofi.
mostren com 700.000 catalans estan en situació de pobresa se vera, per la qual no poden pagar factures ni comprar aliments.
El servei de menjador i rebost social que s’ofereix a Reus ajuda a persones com Clàudia, que va venir del Brasil ara fa trenta anys i ja en fa molts que ha de recòrre a aquest tipus de servei per po
der subsistir. «Cobro una pensió de 600 euros i 400 els pago per a tenir un sostre on viure. Amb la resta que em queda he de pagar factures i sobreviure», explica la usuària. Clàudia defineix el servei reusenc com «molt bo i molt necessari». El menjador està obert de dilluns a divendres al migdia i la usuària afirma que
La programació del cicle Som Flamencs comença aquest cap de setmana. Aquest s’integra, per tercer any consecutiu, al Festival Accents amb cinc actu acions en diverses localitats del Baix Camp i el Tarragonès, com el Morell, que acollirà Libérica al Centre Cultural aquest diven dres, Miami Platja, que rebrà Vespre Flamenc el 5 de novem bre, o Reus, que acollirà Las Mi gas el dia 12, que continuen la seva gira mundial després d’ar ribar de la Índia, on van fer dues actuacions amb un gran èxit i després d’obtenir el Premi de la Música Independent al millor
àlbum flamenc. Les entrades per totes les actuacions ja es poden adquirir als preus que van dels 8 als 24 euros a la web www.festivalaccents.cat, excep te l’actuació de Vespre Flamenc, que serà gratuïta. Aquesta ac tuació compta amb el guitar rista reusenc Ruben Flores i el cantaor Juan Manuel Mora, així com la bailaora Violeta Barrio i la percussió de Xoan Sánchez. La d’enguany serà la tercera edició del cicle Som Flamencs, que va començar el 2020 i que ja ha portat noms tan recone guts com Rocío Márquez, Los Aurora, Queralt Lahoz, Isabelle Laudenbach o Isabell Vinadrell.
«amb el menjar que ens donen ja podem aguantar tot el dia» i al cap de setmana, «ens apanyem per sobreviure».
El cas de Jordi és similar, tam bé cobra una pensió que no li permet pagar les factures i com prar menjar a la vegada i acudeix al centre social «per cobrir les meves necessitats». Jordi explica que també anava a l’antic men jador social al carrer Mas Abelló i, per tant, «ens coneixem tots els usuaris, però cada dia ve més gent, perquè tot està molt car». Ambdós expressen a Diari Més el seu agraïment cap al servei i els treballadors del menjador: «Fins i tot, ara que ve Nadal, fan menús especials que estan molt bé».
Eduard també va cada dia a dinar al centre ubicat a la carre tera de Montblanc. En el seu cas, com que viu al carrer, no utilitza cap altre dels serveis que ofereix el menjador: «Hi ha dies que el menjar no és el millor del món, però mentre puguem dinar men jar calent sota un sostre, estem més que satisfets».
Tot i les altes xifres d’usua ris del menjador i el rebost, les instal·lacions del centre estan preparades per a cobrir fins a 240 àpats diaris i tenir més capacitat d’emmagatzemar aliments i de conservar àpats que el menja dor social que hi havia abans a la ciutat.
L’escriptora i traductora de Barcelona, Carlota Gurt Daví inaugurarà divendres 28 d’oc tubre, a les 19 h., el nou curs acadèmic del Centre de Lectu ra amb la lliçó magistral Cons truir literatura amb maons de paraules: llegir, escriure, traduir, inventar, ressuscitar Carlota Gurt Daví és llicenci ada en Traducció i Interpreta ció, Humanitats, Empresari als, Estudis de l’Àsia Oriental i Comunicació Audiovisual. Entre 1998 i 2010 va treballar en el camp de les arts escèni ques amb La Fura dels Baus i al Festival Temporada Alta. Va debutar com a escriptora amb el recull de contes Cavalcarem tota la nit, que va guanyar el premi Mercè Rodoreda. La seva última obra publicada és la novel·la Sola Redacció
El Casal de Joves de Reus ha organitzat per demà a la tarda, de 17.30 hores a 19.30 h., un taller pràctic sobre autoesti ma, autoconcepte i motivació personal. En aquest, els par ticipants d’entre 14 i 25 anys exploraran quines són les se ves capacitats i com les poden optimitzar per aconseguir els millors resultats. La partici pació en el taller és gratuïta, però és necessàri inscriure’s al web d’inscripcions de l’Ajun tament: https://inscripcions. reus.cat/selfiejopuc Redacció
Fitness Park, la cadena de gimnasos líder a França, ha escollit La Fira Centre Comercial per instal·lar el seu primer centre a la pro víncia de Tarragona coincidint amb la seva expansió al país. El nou gimnàs ocuparà un espai de més de 1.700 metres quadrats obert els 365 dies de l’any de 6 h. a 1 h. i portarà a la ciutat de Reus un concepte nou que trenca amb el més tradicional de la in dústria del fitness, amb zones exclusives per a l’entrenament de força amb maquinària Technogym d’última generació. Redacció
«Cobro una pensió de 600 euros i 400 van al pis, amb la resta he de viure i pagar factures»
La Fira tindrà un gimnàs d’última generacióCEDIDA
La regidora Pàmies defensa els seus beneficis
La CUP de Reus presentarà una moció al plenari per a augmen tar i preservar l’arbrat urbà a la ciutat. La regidora Mònica Pàmies defensa que l’arbrat a la ciutat té molts beneficis per les residents i justifica esten dre’n la implantació per tot el terme municipal. La regidora ecologista enumera alguns dels beneficis que comporta la pre sència d’un arbrat de qualitat a la ciutat: «A les ciutats amb alts nivells de contaminació, els arbres poden millorar la qua litat de l’aire, fent que siguin llocs més saludables». Pàmies també assegura que la ubicació estratègica dels arbres a les ciu tats pot ajudar a refredar l’aire entre 2 i 8 graus centígrads. La cupaire assevera també que la ubicació correcta dels arbres al voltant dels edificis pot reduir la necessitat d’aire condicionat en un 30%, i reduir les factures de calefacció d’hivern entre un 20 i un 50%. Així mateix, l’eco logista argumenta que els ar
JOVENTUTbres de fulla perenne proporci onen ombra durant tot l’any en zones verdes i parcs. Pàmies ha exposat que les recerques mè diques mostren que viure prop d’espais verds urbans i tenir accés a ells pot millorar la salut física i mental, per exemple, en disminuir la pressió arterial alta i l’estrès.
La cupaire denuncia que Reus ha patit una reconversió urbanística on parcs, jardins, l’arbrat i «les zones de terra han estat menyspreades i des truïdes per a ser substituïdes per places dures impossibles de gaudir ni a l’estiu, per les altres temperatures i la manca d’om bra, ni a l’hivern, pel fred i vent que no troben aturador». La regidora ecologista ha enume rat un total d’11 acords que es proposen d’aprovar a la moció. D’entre aquests punts, la CUP demana modificar la normati va i que aquesta se centri en la conservació efectiva de l’arbrat existent en la ciutat, tant en sòl públic com privat.
L’organitza la Cambra i se celebrarà a la Llotja
Comença el compte enrere per a la cinquena edició de la Fira de l’Ocupació Juvenil organit zada per la Cambra que es rea litzarà demà a l’espai de la Llot ja. Més d’un miler de joves ja han formalitzat la seva inscrip ció per participar en un esdeve niment que s’ha convertit en tot un referent per les empreses del territori a l’hora d’identificar ta lent jove per incorporar-lo a les seves organitzacions. Un any més, l’espai disponible s’om plirà amb un important gruix d’empreses representades.
També hi prendran part enti tats com la Unió de Botiguers de Reus o el Gremi d’Instal·ladors del Baix Camp que aglutinen, sota el seu paraigua, un nom bre considerable d’empreses. Com ja va succeir en la darrera edició, la fira comptarà amb la presència de les cinc oficines jove de l’àmbit territorial de la Cambra; un fet que ha volgut subratllar de manera especial, el president de la Cambra, Jordi
Just, que considera que «aques ta presència ratifica la voluntat de la fira d’obrir-se a tota la seva realitat territorial. Les oficines comarcals són estratègiques per donar a conèixer una fira d’aquestes característiques i es tablir sinergies».
Cal destacar també la parti cipació de la Federació Empre sarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona que estableix, en la cerca de talent, una interessant col·laboració amb el Gremi de l’Hostaleria de la Vall d’Aran amb el propòsit d’oferir als jo ves la possibilitat d’inserir-se laboralment durant les tempo rades d’estiu a les comarques de la zona, i a les d’hivern, a la Vall d’Aran. Com és habitual, la fira ofereix als jovers inscrits parti cipar en diverses activitats for matives que els poden ajudar a millorar les seves capacitats a l’hora de cercar feina. En con cret s’oferiran els tallers Claus per trobar feina i Quatre histò ries inspiradores per treballar l’actitud proactiva
Said Badaoui, que després de tramitar la nacionalitat espanyo la, va rebre una ordre d’expulsió que està pendent des de l’estiu, va ser detingut ahir al vespre, se gons van denunciar les entitats de suport de Badaoui, a través de les xarxes socials. El detingut, que fa més de 30 anys que viu a la ciutat, hauria estat traslladat de Reus a Barcelona, a la comissaria de la Verneda, a l’espera que el jutge de guàrdia decideixi quins passos se seguiran. Els grups de suport a l’activista temen que, efectivament, la detenció que es va produir ahir acabi en l’expul sió ordenada i han convocat ma nifestacions de suport per aques ta tarda, a les 20 h., a la plaça del Mercadal, sota el lema «Moha med es queda, prou expulsions racistes!».
A mitjan setembre, el mateix Badaoui, president de l’Associ ació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (Adecom) de Reus, protagonit zava una roda de premsa per
SALUTexplicar que representants po lítics del Congrés dels Diputats, entre els quals es trobaven ERC, CUP, Junts i en Comú Podem, havien escrit una carta dirigida al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per demanar
que frenés la seva expulsió del país. En aquesta, titllaven el cas d’«islamofòbia institucional».
Said Badaoui ja avançava a Diari Més fa unes setmanes que havia presentat unes sego nes al·legacions a l’expedient i
lamentava no haver rebut cap resposta per part del ministeri, fet que feia complicada la seva situació. «Ningú m’ha dit res, en aquests moments es pot signar la meva expulsió i fer-se efectiva», lamentava aleshores.
Des del primer moment Bado ui ha rebut el suport de moltes entitats i partits polítics, fet que ell ha agraït des del principi. Per un costat, Reus Refugi, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i Adedcom van organitzar una concentració el dia que es va fer públic el seu cas, on més de 50 persones van mostrar el seu suport. Posteriorment, tots els grups municipals de l’Ajunta ment es va mostrar en contra de la seva expulsió, a excepció de Ciutadans. Fins i tot, va tenir una trobada amb la consellera d’Igualtat i Feminisme, Tània Verge, i es va celebrar una mani festació a la delegació del govern central a Catalunya. Però ni això, ni les més de 1.200 firmes recolli des en contra de la seva expulsió, semblen haver aturat el procés contra l’activista.
El banc de sang només compta amb bosses per a quatre dies, però n’hauria de tenir per a vuit CEDIDA
La Marató de Sang, que organit za Ajuntament de Reus i l’Asso ciació de Donants de Sang del Baix Camp, arriba en un mo ment crític per a les reserves. El banc de sang hauria de comptar amb bosses per a vuit dies, però actualment en té per a quatre, que correspon a unes 4.000 bos ses. La Marató se celebrarà el di mecres i el dijous de la setmana vinent amb l’objectiu de sumar 543 donacions i una cinquante na de plasma. Segons la doctora Núria Vilanova, coordinadora de donació del Camp de Tarra gona, setembre ha estat un dels mesos amb menys donació i les reserves han anat baixant. Ara, amb l’arribada dels mesos de novembre i desembre, on s’in clou Nadal, «ve una temporada de davallada de donacions». Per aquest motiu, la Marató ha de servir per remuntar les dades abans del pont de l’1 de novem bre.
El Centre d’Art Cal Massó serà l’espai que acollirà la Ma rató de Donants de Sang de
Reus. El repte de l’Ajuntament i l’associació és animar a tothom a fer donacions. De fet, amb el context pandèmic ha estat molt difícil aconseguir que noves persones comencessin a donar sang per primera vegada. El tan
cament d’universitats, d’escoles, el teletreball a les empreses i no poder organitzar jornades festi ves al voltant de la donació, ha baixat les estadístiques de nous donants. Si abans de la pandè mia més de 3.000 persones co
mençaven a donar sang, el 2020 i 2021 han estat poc més de la meitat.
Una característica diferent de l’edició de la Marató de Sang d’enguany és que comptarà amb la participació de l’artis ta reusenca Fina Veciana, que presentarà el seu últim projecte Batecs, relacionat amb les esta cions de l’any. També, hi haurà una trentena d’obres de tècnica mixta sobre cartonet repartides per l’espai.
De forma general, pot donar sang qualsevol persona que tin gui bona salut sempre que tingui entre 18 i 70 anys, pesi 50 quilos o més i, en cas de ser dona, que no estigui embarassada. Les per sones que mai hagin donat sang i tinguin algun dubte sobre si poden donar-ne, tenen l’opció d’escriure al WhatsApp del Banc de Sang 677 071 756. A més, qui hagi anat a l’estranger pot con sultar prèviament el web www. donarsang.gencat.cat/viatges per si hi ha algun impediment.
El Govern va aprovar ahir, a pro posta de la consellera de Cultura, declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric, la Casa Bofarull, als Pallaresos (Tarrago nès) i delimitar el seu entorn de protecció. El Govern estableix així els mecanismes per fer efec tiva la protecció del Monument Històric i atorgar-li la màxima categoria de reconeixement com un dels béns més rellevants de Catalunya.
La Casa Bofarull és una edi ficació pairal, del segle XIV, que es va anar conformant al llarg del temps. Entre els anys 1913 i 1933, l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol hi va projectar i executar una intervenció, que és la que precisament atorga sin gularitat a l’edifici. Les germanes Bofarull, propietàries de la casa, van encarregar a Jujol l’any 1913, a més de la restauració de la co berta, una reforma integral de la masia amb dues finalitats: do tar-la de nous usos complemen taris necessaris per al funciona ment diari de la masia, i posar-la al dia amb una reforma interior. A partir d’aquí, Jujol posa en fun cionament tot l’imaginari creatiu vinculat al món rural i al paisatge característic del Camp de Tarra gona: els cromatismes de llum en cada estació de l’any, les eines i estris de forja, els camps de vi
PATRIMONInyes, els insectes i la naturalesa en si. Les dues intervencions més rellevants que Jujol va fer a la masia van ser a la façana sud d’estil neo-mossàrab, amb una
galeria correguda que presideix els camps de vinyes, i la inter venció en la torre-mirador coro nada amb un àngel de la guarda.
«Ha estat una sorpresa» Anna Manent Segú, actual pro pietària de la Casa Bofarull, mostrava ahir a Diari Més la seva sorpresa davant la notícia. «Feia temps que ho esperàvem,
La capella de la Mare de Déu del Roser de l’església de Santa Ma ria de Barberà de la Conca (Con ca de Barberà), declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), serà enderrocada a causa de l’esquerda, detectada l’any 2011, que travessa aquest petit poble.
L’Arquebisbat de Tarragona va anunciar aquest dilluns que licitarà les obres una vegada que estigui acabat el projecte de l’enderrocament, que avan ça segons el calendari previst. L’evolució de l’esquerda que afecta al municipi i la deforma ció contínua del terreny sobre el qual s’assenta la capella han
agreujat els danys estructurals de l’edifici.
L’església de Santa Maria de Barberà de la Conca és un edifi ci classificat com a BCIL i la Llei 9/1993, de patrimoni cultural ca talà prohibeix l’enderrocament parcial o total d’aquests béns sense abans descatalogar-los.
Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barberà de la Conca ja ho ha sol·licitat al Departament de Cultura de la Generalitat i s’es pera que la descatalogació es resolgui satisfactòriament en la propera reunió de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultu ral. Si l’informe del Departament de Cultura és favorable, un cop
s’obtingui el permís de l’ajun tament, l’Arquebisbat ja podrà procedir a l’enderroc.
Entre les properes accions previstes per part de la propie tat està el tractament del timpà romànic de la façana principal.
S’estan emprenent els estudis i valorant els diferents escenaris a fi de salvaguardar i conservar l’únic testimoni que queda de l’antiga església romànica dels segles XII i XIII. A més, el De partament de Cultura ha encar regat a la Universitat Politècnica de Catalunya un nou informe estructural de l’església per ac tualitzar les dades del que es va redactar l’any 2016.
però, de fet, ens hem assabentat pels mitjans de comunicació», assegurava Manent. «Encara ho hem de pair, però estem conten tes», va expressar. Precisament, tot just el dia d’abans de què el Govern fes pública la declaració de BCIN, es van cloure les obres de manteniment que han fet en dues fases a la Casa. «Com arran de la pandèmia, les visites han
estat força fluixes, hem aprofi tat el temps d’estiu per arranjar els tancaments de les portes i fi nestres, pintar per recuperar els colors originals que amb el sol s’han anat cremant i fer el man teniment que requerien els ele ments de forja», va explicar ahir la propietària.
La delimitació de l’entorn de protecció al voltant de la Casa Bofarull permetrà garantir la conservació del lloc i del seu entorn proper i assegurar el seu control i coherència, amb la in clusió de les finques que estan en contacte amb el monument, si gui físicament o visual. Es tracta d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pu gui afectar els valors, la contem plació o l’estudi del monument.
Per això, amb aquesta declaració, caldrà vetllar per la visualització correcta del Bé i per la integració harmònica de les possibles edifi cacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur.
La Casa Bofarull es pot visitar, concertant dia i hora, de dilluns a divendres en grups superiors a 15 persones, i els dissabtes i diu menges, a més els grups, també es pot fer a nivell individual. El preu per persona és de 10 euros amb possibles descomptes. Per a visitar-la, es pot trucar al telèfon 602 585 251 o escriure al correu info@casabofarull.com.
La cultura popular tornarà a ser la gran protagonista aquest dissabte a Constantí amb la jornada festiva #laveïnadra gonina 2022. Coincidint amb aquesta jornada, se celebrarà també el cinquè aniversari de l’associació Dance Power Constantí. Al llarg del dia s’han organitzat diverses activitats que comptaran amb la partici pació d’entitats i associacions locals, a més d’un bon grapat de colles convidades d’altres municipis que també parti ciparan d’aquesta celebració. En total, seran més d’una trentena de colles i elements de bestiari popular que han confirmat la seva presència en aquesta jornada festiva que es desenvoluparà a la plaça de les Escoles Velles. A les 11 h., començaran les activitats amb una de les principals novetats del programa, l’actuació dels falcons de Vilanova i la Geltrú, que per primera vegada ac tuaran a Constantí. Durant el matí es farà la plantada de ge gants i dels diversos elements del bestiari. Cap a les 12 h., hi haurà un dels moments més esperats, el bateig del Lleó i la Mulassa de Constantí.
L’evolució de l’esquerda ha agreujat els danys estructurals.
El Portal Nou de Valls tornarà a acollir la Úrsula Beer Fest, la festa gastronòmica de tardor nascuda l’any 2019 i dedica da a la cervesa artesana i als forns i cansaladeries km0 de la ciutat, els pròxims dies 28 i 29 d’octubre. La celebració, a l’entorn de la cultura de la cervesa, la gastronomia i la música folk, comptarà amb els estands de productors cerve sers del territori els visitants podran acompanyar la beguda amb salsitxes casolanes. En concret, a l’edició d’enguany hi participaran nou productors cervesers: les Clandestines, Ebrewin, Jupiter Coop, Kesse, Ona, Redhop Salomó, Rústica Bufona, Segarreta i Subversi va. Les cansaladeries vallen ques Bonet, Batalla, Pons i Queralt seran les encarregades de subministrar les llonganis ses tradicionals, amb pebre o amb mel i mostassa, botifarres blanques, bratswurts o frank furts, mentre que els forns Cal Cesc, Ca l’Estevet i la Barcelo nesa posaran el pa. A més, del 24 d’octubre al 5 de novembre, les cansaladeries oferiran tam bé les seves especialitats en els seus establiments.
Aquest reconeixement distingeix la Casa com un dels béns més rellevants de Catalunya
L’edifici, una casa pairal del segle XIV, va ser reformada entre els anys 1913 i 1933 per l’arquitecte Josep Maria Jujol GERARD MARTÍL’actual propietària de la Casa Bofarull, Anna Manent, mostrant un detall de l’immoble, ahir. ARQUEBISBAT
La Generalitat ha donat llum verda a l’ampliació de l’institut La Mar de la Frau de Cambrils. D’altra banda, també ha apro vat la construcció d’un nou edi fici per a l’escola Mare de Déu de la Candela de Botarell. El Go vern va aprovar ahir, en el marc del Programa d’encàrrecs d’ac tuacions (PEA), un total de 21 noves construccions i grans ac tuacions en centres educatius, entre les quals n’hi ha aquestes al Camp de Tarragona. L’escola
Mare de Déu de la Candela, a Botarell, tindrà un nou edifici amb unes obres que tindran un cost de 4.206.789 euros i l’Ins titut La Mar de la Frau, a Cam brils, se sotmetrà a unes obres d’ampliació amb un pressupost de 2.198.615 euros. A la resta del país, es construiran dotze nous edificis educatius, hi haurà 7 ampliacions i dues reformes in tegrals, que comptaran amb un pressupost total de 98.389.936 euros.
L’Ajuntament de Roda de Berà ha tornat a posar en marxa la subvenció per a la contracta ció de persones desocupades, l’autoocupació i l’emprenedo ria, en el marc de les polítiques per al foment de l’ocupació. La convocatòria es va obrir ahir i es poden acollir els contractes o activitats iniciades des del 31 d’octubre de 2021 i fins que fi nalitzi la convocatòria d’aquest any, el 15 de novembre, atès que la subvenció té caràcter retro
actiu. La partida és de 40.000 euros, distribuïda en dues línies diferents. La primera, adreçada a les empreses, de Roda de Berà o de les comarques properes, per a la contractació de perso nes desocupades en situació d’atur empadronades a Roda, amb el 70% del total. L’Ajunta ment subvenciona fins al 50% del cost total del contracte, amb un màxim de 950 euros mensu als de salari brut i amb un mí nim del 50% de la jornada.
COSTA
Treu a concurs públic vuit dels 21 lots per a quatre temporades, 2023-2026
L’Ajuntament de Cambrils ha tornat a treure a concurs públic la concessió per a l’explotació de les vuit guinguetes de platja que van quedar desertes en el procés de licitació que es va tancar el passat 21 de gener amb l’adju dicació de tretze dels vint-i-un lots. El termini per la presentació d’ofertes tancarà el pròxim 17 de novembre. El cànon d’explotació de cada lot és de 164.387 euros i la durada del contracte serà de quatre anys i, per tant, podran obrir la pròxima temporada fins a la del 2026.
En concret, les guinguetes que tornen a licitar-se són les previs tes a la platja de la Llosa, a la de l’Horta de Santa Maria, a la plat ja Prat d’en Forès, a la platja del Cavet, a l’Esquirol i tres a Vila fortuny –a l’altura del carrer San Marino, de l’Hotel Best Cambrils i de l’Oasi platja, al carrer d’Es trasburg.
Les guinguetes tenen una superfície d’entre 100 i 140 me tres quadrats i els costos, que inclouen la construcció de la
Treballs d’instal·lació dels mòduls de les noves guinguetes a principis de temporada.
guingueta i la seva connexió a la xarxa elèctrica, d’aigua i clave gueram, entre els 147.841 euros i els 192.430 euros.
Precisament la connexió de les guinguetes a la xarxa elèctrica ha estat un dels maldecaps que han hagut d’afrontar els titulars de
les concessions adjudicades per aquesta temporada.
La demora en la instal·lació de les escomeses va fer que molts comencessin a instal·lar els mò duls al mes de maig sense que aquestes estiguessin enllestides. Tot i que les de l’aigua i el cla
vegueram van estar acabades al cap de pocs dies, algunes de les guinguetes de platja es van veu re obligades a obrir al juny, en ple estiu, amb grups electrògens per tal de disposar de subminis trament elèctric a l’expera de la connexió a la xarxa.
Des d’aquest divendres i fins al 6 de novembre, Altafulla aco llirà les Jornades Gastronòmi ques de la Garrofa, un esdeve niment culinari pioner que ha recuperat enguany la regidoria de Comerç i Turisme. Durant les jornades, es podran degus tar menús originals que van dels 15 als 38,5 euros als res taurants La Taberna del Mar, La Volta, La Toque, Oreneta, Bruixes de Burriac de l’Hotel Gran Claustre, Voramar - Cal Vitali , El Tiberi (Hotel Yola) i la Pizzeria Sardenya. Amb la quarta edició d’aquestes jor nades, es consolida un esde veniment gastronòmic que ha buscat «l’aplicació culinària d’un producte que tenim al nostre voltant i que compta amb moltes altres aplicacions en àmbits molt diversos», va dir ahir el regidor de Comerç, Jaume Sànchez. La mostra també comptarà amb un con curs de fotografies a les xarxes on es podran penjar fotos dels plats amb l’etiqueta #LaGar rofaAltafulla2022. Les tres millors fotografies seran pre miades amb un àpat per a dues persones en un dels restau rants participants i un llibre.
L’Ajuntament de Salou ha renovat i actualitzat els mit jans tecnològics del Centre de Formació Atenea, amb la renovació total de l’Aula d’In formàtica, amb 17 nous equips de darrera generació. La seva instal·lació s’ha completat aquest dilluns. Aquesta aula, que es complementa amb un nou projector i pantalla per a les activitats formatives, per met oferir serveis de formació a diferents col·lectius i progra mes, com el COMPETIC de la Generalitat, o bé els cursos de Formació d’Adults, adreçats a les persones adultes que vulguin obtenir uns coneixe ments elementals d’informà tica, per al seu dia a dia. La renovació del maquinari co incideix amb la dotació d’una major connectivitat a Internet de la infraestructura muni cipal, mitjançant una conne xió de fibra òptica habilitada amb el proveïdor Eports, i que permetrà ampliar l’ample de banda actual, i integrar la seu municipal a la xarxa informà tica corporativa per als seus treballadors i usuaris. La reno vació dels equips informàtics ha ascendit a 16.335 euros.
L’equip de govern de l’Ajunta ment de Torredembarra preveu la congelació de les ordenances fiscals per al 2023 i preveu gene ralitzar les bonificacions de l’IBI per a la instal·lació de plaques solars a tota mena d’immobles. D’aquesta manera, ni l’IBI, ni taxa per la recollida d’escombra ries, ni la del subministrament d’aigua, entre d’altres, veuran incrementat el seu preu. Les or denances es debatran en el ple ordinari d’aquest dijous, 20 d’oc tubre, a les sis de la tarda.
Entre les modificacions que tiraran endavant, el regidor d’Hi senda, Josep Maria Guasch, ha destacat que es vol fer extensi va la bonificació actual de l’IBI dels immobles amb ús residen cial en què s’instal·lin sistemes per a l’aprofitament elèctric de l’energia solar als immobles amb usos no residencials i regular de manera més aclaridora la bonifi cació en els casos d’autoconsum col·lectiu. Aquest canvi compor ta que es podrà demanar la bo nificació de l’IBI per a instal·lació
de plaques solars també a immo bles destinats a usos comercials, industrials, equipaments, etc. A més, les bonificacions es duran a terme a partir d’una potència mínima contractada d’1 kw (fins ara era de 2 kw), amb la qual cosa pràcticament tots els immobles queden emparats per la boni ficació. Aquestes bonificacions són de fins al 50% de l’IBI (se gons valor cadastral i potència d’instal·lació) durant tres anys.
D’altra banda, es torna a pro posar la reducció d’un 50% en els canvis de titularitat del ce mentiri municipal amb l’objec tiu d’afavorir-ne l’actualització. També es preveu derogar la taxa de manteniment i conservació fins que no s’assoleixi el procés de valoració, obtenció i correc ció de les dades de titularitat del cementiri i, al mateix temps, es compti amb un programari ade quat per a confeccionar el padró de manteniment i conservació del cementiri.
Altres modificacions són canviar la liquidació anual de la taxa de les parades del mercat
setmanal per una liquidació se mestral i no atorgar autoritza ció d’ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires a aquells sol·licitants que tinguin sancions impagades vinculades a l’ocupació de la via pública, tot mantenint que cal trobar-se al corrent de pagament del tribut d’ocupació.
També es modifica la taxa del servei de gestió de residus, de manera que la taxa que es paga per locals comercials sense acti vitat temporal recaurà en el titu lar de l’activitat i no en el propi etari de l’establiment. A més, es manté la bonificació del 50% per a altes de noves activitats i per canvis de titularitat. Finalment, es proposarà modificar altres taxes per millorar-ne el contin gut i adequar-lo a la normativa vigent com és el cas de l’ICIO; la
plusvàlua; la instal·lació de para des, casetes de venda, atraccions així com la taxa de prestació de serveis d’intervenció adminis trativa.
Pel que fa als preus públics, s’en carirà el preu general d’assistèn cia setmanal al Casal d’estiu, que passarà de 25 a 35 euros; el del segon germà, família monopa rental, nombrosa i altres situaci ons, que passarà de 15 a 20 euros setmanals, i el preu d’acollida de 5 a 10 euros. Els preus resultants de l’actualització continuen sent preus molt assequibles per a aquestes activitats. També es preveu la derogació dels preus de les places reservades a vehicles elèctrics o híbrids fins a disposar d’un nou sistema de recàrrega d’aquests vehicles. Un altre punt que es debatrà en el ple ordinari d’aquest dijous és una modifi cació de crèdit que inclou, entre altres canvis, suplementar el cobriment i climatització de la nova piscina municipal amb un total de 780.000 euros.
Denuncia que aquesta energia està obsoleta
L’entitat sense ànim de lucre, Ecovidrio, encarregada de la gestió de reciclar els residus d’envasos de vidre a Espanya, posa en marxa, per vuitè any consecutiu, la campanya Re cicla vidre per elles, de la mà de l’Ajuntament de Salou, en el marc del Dia Mundial del Càncer de Mama, que es com memora avui. Es tracta d’una iniciativa que té com a objectiu mobilitzar la ciutadania a reci clar envasos de vidre per tenir
cura del medi ambient i contri buir amb una causa solidària: la prevenció del càncer de mama.
Durant les pròximes setmanes, dos iglús roses s’ubicaran a la Via Roma de Salou, davant del Mercat Municipal. Ecovidrio transformarà els envasos de vidre dipositats als contenidors en una donació a la Fundación Sandra Ibarra. L’any 2021, els habitants de Salou van reciclar un total de 1.044 tones d’enva sos de vidre. Redacció
Ecologistes en Acció exigeix el tancament «immediat» dels set reactors nuclears de l’estat espanyol. Ho fan en el marc de la commemoració del 33è aniversari de l’accident de la central nuclear Vandellòs I que va tenir lloc el 19 d’octubre de 1989. L’accident es va classificar de nivell 3 a l’escala INES, no més un per sota de l’accident de Three Mile Island (Estat Units) en 1979. Els activistes tornen a denunciar que l’energia nuclear a més de ser »perillosa, obsole ta i cara, no és la solució al canvi climàtic». Davant d’això, con sideren que és urgent, neces sari i econòmicament viable el tancament de tots els reactors d’Espanya.
L’any 1989, el reactor nuclear de Vandellòs I va patir un in cendi que va ocasionar impor tants disfuncions en diversos sistemes necessaris per garantir la refrigeració del reactor, re corden els ecologistes. Segons l’informe del Consell de Segu
retat Nuclear (CSN), l’incendi es va declarar en el grup tur boalternador principal número dos a conseqüència d’una falla da mecànica generada per un procés de figuració a les ranures d’ancoratge dels àlabs, corres ponents a la roda número vuit de la turbina principal, i com a conseqüència la pèrdua sob tada de 36 àlabs consecutius dels 98 que posseeix la roda, els quals en girar a 3.000 revo lucions per minut, van produir el trencament per cisalla de les canonades d’oli i vapor.
Aquest fet, segons assenya len els activistes, va originar punts calents suficients per produir la ignició de la barreja aire-oli i una explosió als coixi nets, així com el trencament de la bomba número 3 amb sortida d’hidrogen.
Tot plegat, va provocar un incendi de «grans proporcions» que va afectar en cadena a un «gran nombre» de sistemes re lacionats amb la seguretat de la central.
El Departament d’Acció Cli màtica ha obert un expedient informatiu a Repsol per un episodi d’altes concentraci ons de benzè, una substància química cancerígena que es troba al petroli i la benzina, a Constantí (Tarragonès) la matinada del dissabte 8 d’oc tubre al complex del polígon petroquímic. Segons els regis tres automàtics de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Con taminació Atmosfèrica de la Generalitat, la primera punta d’aquest contaminant va ser de 139,9 micrograms per me tre cúbic a les quatre del matí. Dues hores més tard, la xifra es va enfilar fins als 200,9. Tam bé han demanat al Departa ment de Salut un informe per avaluar l’afectació que hagin pogut tenir aquestes concen tracions en la salut dels ciuta dans. Fonts de la companyia, expliquen que les concentraci ons es van produir pel mal es tat d’una canonada de la plan ta, que es troba en parada. La legislació europea, espanyola i catalana situa el límit d’expo sició de les persones al benzè en cinc micrograms per metre cúbic de mitjana anual. ACN
L’Audiència de Tarragona jut ja des d’ahir l’extresorer de la confraria de pescadors de Sant Pere de la Ràpita, acusat d’un delicte de malversació de cabals públics per, presump tament, haver-se embutxacat 13.200 euros de l’entitat. La fiscalia li demana tres anys de presó, mentre que l’acusació particular que representa l’en titat en sol·licita quatre anys i tres mesos. La defensa en re clama l’absolució, ja que sosté que els diners que va treure del banc van ser per pagar materi al per la confraria i que ho feia seguint ordres de l’expresi dent. L’estratègia de la defensa passa per demostrar que l’ens tenia un descontrol econòmic. De fet, l’antic president i l’ad ministrativa han reconegut pagaments en negre a treballa dors. Per la fiscalia, l’acusat va fer 59 extraccions en metàl·lic des d’un caixer automàtic del compte corrent que la con fraria tenia al BBVA. Segons el ministeri fiscal, aquests diners no van servir per pagar a pro veïdors de l’entitat, sinó que «es van quedar en poder de l’acusat, que en va obtenir un benefici personal». ACN
L’Ajuntament derogarà els preus de les places reservades a vehicles elèctricsAJ. SALOU Els dos iglús roses se situaran a la Via Roma de Salou.
La Cursa de Muntanya de la Punta de l’Home torna en la seva tercera edició el 13 de no vembre de 2022 després dels dos anys de suspensió per la pandèmia. La cursa, organitza da per l’Ajuntament de Flix i el Centre Excursionista de les Ter res de l’Ebre, està inclosa dins el Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre. La com petició començarà a les 9.30 hores des del Camp d’Esports Municipal de La Ventonella de Flix i transcorrerà per un recorregut de 21 quilòmetres amb 1.000 m de desnivell, dels
quals un 70% serà per senders, un 25% per pista i sols un 5% d’asfalt. L’esdeveniment comp ta amb diverses modalitats, des de junior a juvenil i també una cursa exprés i una caminada popular, totes amb recorreguts adaptats per a cada categoria. Les inscripcions en totes les modalitats es poden efectuar a la pàgina web de runedia.com El preu d’inscripció és de 16, 13 i 10 euros segons la categoria escollida. D’altra banda, totes les persones que no tinguin lli cència FEEC o FEDME hauran de pagar tres euros per l’asse gurança.
La nedada solidària tindrà lloc a l’Arrabassada
El CN Tàrraco juntament amb el Club Xina (AAOO l’Arra bassada) han organitzat una nedada solidària per aquest dissabte amb l’objectiu de re captar fons per a la investiga ció contra el càncer de mama.
Aquesta jornada s’anomena l’OncoSwimTGN i consisteix a nedar una milla en aigües ober tes. L’esdeveniment tindrà lloc amb sortida i arribada a la platja de l’Arrabassada de Tarrago na. L’inici de la nedada tindrà lloc a les 11 hores. De moment ja hi ha 154 persones inscrites, però també es compta amb el Dorsal 0, una opció per aquella
gent que vol col·laborar, però no té interès a participar en la nedada. Tots els beneficis que s’aconsegueixin aniran desti nats a la Lliga Contra el Càncer de Tarragona i Terres de l’Ebre i a l’Associació Contra el Càncer de Tarragona, perquè es pugui continuar amb les investigaci ons d’aquesta malaltia.
Com és habitual, els neda dors i les nedadores comptaran amb avituallament, i també un petit obsequi per participar.
Aquesta és la primera edició de la iniciativa solidària i des de l’organització s’espera poder continuar-la durant els pròxims anys en noves edicions.
El Nàstic Femení va aconseguir el darrer cap de set mana la primera victòria de la tem porada. Les noies entrenades per Adrián Rosales van començar el seu segon any de vida fa dues setmanes i, tot i que un bloc de jugadores repe teix de la darrera temporada, les noves incorporacions i també el canvi a la banqueta fa que co menci una nova etapa amb un procés d’adaptació.
Les de Rosales van estrenar-se al camp de l’Escola Futbol Base Calafell, on van completar un bon partit a nivell de domini de la pilota i ocasions, però van acabar caient derrotades per 1-0. Les grana van obtenir la prime ra victòria de la temporada en la seva estrena al Municipal de Bonavista el darrer cap de set mana. L’equip va jugar contra el Gandesa i, tot i començar caient 1-2, van saber remuntar el par tit per acabar 3-2 amb dos gols finals d’Irene Arjona i Amelia Sánchez. El tècnic grana, Adrián Rosales, va destacar que «és una victòria que ens ajuda molt a ni vell psicològic. Ens dona un plus de confiança i ens demostra que els nostres esforços ens porten pel bon camí, les sensacions són molt positives».
En aquesta segona temporada, l’objectiu principal i en el que es
treballa és en la consolidació de l’equip i del projecte sense perdre de vista l’ascens de categoria. En aquest aspecte, Rosales té ben marcada la mentalitat d’anar partit a partit i va destacar que, «a poc a poc, ens anem consoli dant, és evident que tots els ri vals són molt durs i, quan juguen contra el Nàstic, tenen un extra
El Club d’Atletisme de Tarrago na comença de la millor mane ra la temporada esportiva amb dues medalles d’or i una de pla ta. Els liles van participar amb tres atletes al Campionat d’Es panya de Proves Combinades Màster i de Pentatló de Llança ments a Estepona el darrer cap de setmana. Tots tres van sortir amb medalla.
La primera a actuar va ser Bàr bara Pintado (F35). L’atleta lila va aconseguir una marca de 2.330 punts, la qual li va servir per proclamar-se campiona d’Espa nya de Pentatló de Llançaments. Les proves on va obtenir millors
resultats van ser el disc, amb una marca de 33,85 metres, i el llançament de martell amb un registre de 27,27 metres.
D’altra banda, Josep Maria Mateo (M55) va ser campió d’Es panya de Decatló. El selvatà va completar les deu proves i va obtenir un total de 5.260 punts, els suficients per obtenir la me dalla d’or. En la primera jornada va destacar en el salt de llargada, amb un millor salt de 4,71 me tres, i en els 100 metres llisos, va aturar el cronòmetre en 13,45’’. Durant la segona jornada, les puntuacions més altes les va aconseguir en les proves de salt amb perxa, prova en què va
de motivació. Estic content per la victòria i ara només ens concen trem en el següent partit».
Aquest any també és l’estre na de Rosales com a tècnic de l’equip femení. L’entrenador està acompanyat amb Marta Lillo López com a mà dreta i a nivell personal es troba «molt content i amb il·lusió per encarar aquest projecte, al final jo també m’he d’adaptar a l’equip i hem aconse guit un bloc sòlid amb el qual po dem treballar». A més, el tècnic va afegir que «algunes jugadores arrosseguen molèsties i d’altres es troben en un procés d’adap
tació, però anem pas a pas i tre ballant per seguir perfeccionant el grup».
D’altra banda, l’equip també es troba a l’espera de la finalit zació de les obres de la ciutat esportiva del Nàstic a l’Anella Mediterrània, on es té previst que sigui la seva nova seu i que s’espera estar acabat abans que acabi aquest any.
El pròxim partit és aquest dis sabte al camp del Cambrils Unió B i les noies d’Adrián Rosales buscaran ampliar la ratxa de re sultats amb una nova victòria, la que seria la primera a domicili.
superar el llistó situat 2,90 me tres, i a la prova final dels 1.500 metres llisos amb un temps de 5’5,04’’.
Finalment, Franscesc Mos quera (M56) va assolir 3.110 punts en el Pentatló de Llança ments i va guanyar la medalla de plata millorant la seva marca
personal. Aquest atleta va desta car en les proves de llançament de disc, amb un registre de 34,35 metres, i en el llançament de pes, on va llançar l’artefacte fins als 9,25 metres. Amb aquests re sultats, el CA Tarragona va pujar a la cinquena posició d’un total de 83 clubs participants.
El tècnic grana manté la mentalitat «partit a partit», però sense perdre de vista l’ascensCA TARRAGONA Francesc Mosquera, Bàrbara Pintado i Josep Maria Mateo.
El president del govern espanyol admet que els pròxims mesos «no seran fàcils» i hi poden haver «sotracs» en la inflació
El president del govern espa nyol, Pedro Sánchez, va afirmar ahir que malgrat que els prò xims mesos «no seran fàcils», els ciutadans poden «estar tran quils», perquè el seu govern «no adoptarà mesures dràstiques com apagades d’energies o raci onaments» ni es produirà «cap escena apocalíptica» ni «a cap llar li faltarà energia». Sánchez va afirmar que malgrat els «so tracs» i possibles «retrocessos» a l’hivern, la situació econòmi ca millorarà perquè «el rumb és adequant i les mesures estan funcionant». «El govern posarà tots els seus recursos a favor de la majoria social del país», va dir, perquè «el govern pot cometre errors, però mai oblidarà la ma joria social del país».
En la seva compareixença al Senat, Sánchez va admetre que hi ha fortes «incerteses» sobre
SOCIETATel cost de la vida, la inflació, però va assegurar que les dades de les últimes setmanes tenen «alguns aspectes esperançadors» perquè la inflació ha passat del 10,5% al 8,9% al setembre. L’IPC ha caigut, va remarcar, especial ment als sectors intervinguts del govern, mentre que va créixer on no va intervenir, «fet que de mostra l’eficàcia de les mesures que està adoptant el govern d’Es panya». I va afegir que «Espanya és el país on més s’ha reduït la inflació l’últim mes gràcies a les mesures que està adoptant l’executiu». Amb tot, es va mos trar «molt conscient» que això «no és suficient» i que la inflació «erosiona la qualitat de vida dels espanyols». «No edulcoraré la si tuació», va dir, però «l’alt cost de la vida no desapareixerà de cop» i, fins i tot, «hi poden haver certs retrocessos a l’hivern si Putin decideix intensificar el seu pols
a Europa».
El president espanyol va afi ramr que tots els organismes internacionals pronostiquen que malgrat els «sotracs» l’economia espanyola «seguirà creixent i ge nerant ocupació als pròxims me sos», i ho farà «a un ritme supe rior a la mitjana de la zona euro» perquè «el rumb és adequant i les mesures estan funcionant».
Crítica a la rebaixa d’impostos Pedro Sánchez va afirmar que en el marc actual «no és adequat» una cursa fiscal «a la baixa» que «només debilitarà l’estat del benestar. Perquè en els moments durs tots volíem més estat del benestar i aquest va servir per salvar moltes vides, llocs de tre ball i empreses». «Avui la res posta és la mateixa: la línia ade quada és la corresponsabilitat fiscal, i una part de l’empresariat que s’està beneficiant de manera
El president Sánchez i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ahir al Senat.
Sánchez diu que «malgrats els sotracs, l’economia espanyola seguirà creixent»
extraordinària dels efectes de la guerra té ara el deure moral de tornar a la societat una part del que van rebre durant la pandè mia», va ressaltar.
Sánchez va fer bandera de
El director general de la Policia, Pere Ferrer, ha negat ingerències polítiques als Mossos i ha atribu ït el relleu de Josep Maria Estela com a comissari en cap a una si tuació de «manca d’alineament amb un objectiu estratègic del Govern», el de la feminització
del cos. En declaracions a Cata lunya Ràdio, Ferrer va defensar la vàlua d’Eduard Sallent i va assegurar que «no hi ha inte rinitat» en la seva nova tasca com a número u dels Mossos. El director general va reivindicar l’aposta per un equip col·legiat al capdavant de la prefectura i la
La nova onada d’atacs russos ha destruït en vuit dies el 30% de les centrals elèctriques d’Ucra ïna i ha creat una situació críti ca al país, i Kíiv considera una brutal estratègia del Kremlin per «congelar» els ucraïnesos de cara a l’hivern. Alhora, Kíiv ultima la ruptura de les seves relacions diplomàtiques amb l’Iran pel subministrament de drones kamikaze a Rússia. «Te nim una situació crítica a tot el país, perquè una regió depèn
d’una altra. Tot el país s’ha de preparar per a apagades tant del subministrament elèctric com d’aigua i calefacció», i «estalvi ar energia», va resumir Kyrylo Tymoshenko, des del gabinet de la Presidència. Els atacas russos en infraestructures ci vils i d’electricitat a l’est, centre i sud d’Ucraïna va causar, al menys, la mort de sis persones. Dues de les centrals tèrmiques de la companyia DTEK Energo també van ser atacades. EFE
necessitat que hi hagi «visions diferents», tot i que va admetre que això pot generar «tensions». També va subratllar que tot el «soroll mediàtic» apareix quan hi ha processos de promoció de comissaris.
Ferrer va assegurar que quan es va optar per una direcció
col·legiada al capdavant dels Mossos es va fer sabent que Estela i Sallent tenien visions «diferents», però també «com plementàries», i va opinar que això és positiu. «Treballar amb un equip de persones amb visi ons diferents no és dolent, et fan més bo», va argumentar
El preu de la llum marca el ni vell més baix de l’últim any avui amb 80,44 euros el megawatt hora de mitjana, segons dades de l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE). L’electricitat al mercat majorista no es paga va tant barata des del 31 d’oc tubre del 2021, quan la llum es pagava a 79 euros/MWh. La raó que explica la caiguda de preu és el descens del mercat ibèric del gas (Mibgas) que se situa per sota dels 40 euros el
megawatt hora, és a dir, per sota del topall marcat pel go vern espanyol que va entrar en vigor al juny. Aquest dimecres serà el primer cop que no cal drà sumar la compensació pels productors de gas sinó restar-la del preu del mercat majorista ja que l’ajust és negatiu en 1,27 euros. Fonts d’OMIE expliquen que amb el gas per sota dels 40 euros el megawatt hora «el que s’ha de compensar és molt poc».
Segons el president del Govern, Espanya és el país on més s’ha reduït la inflació l’últim mes
les actuacions que ha adoptat en matèria energètica i especi alment del fet que Europa hagi acabat apostant per la «solució ibèrica», el fet de desvincular el gas de l’electricitat. Ara, va dir,
«seria desitjable que els que van parlar de timo ibèric ho facin» perquè sinó «demà hauran de parlar de timo europeu». Aques ta solució, va remarcar el presi dent de l’Executiu espanyol, ha permès que el preu que es paga a Espanya és un 35% inferior a Alemanya o França, i els consu midors espanyols han estalviat 2.900 milions d’euros en les se ves factures.
COVID
Salut ha declarat 100 ingressats més per covid-19, xifra que su posa un total de 540 hospita litzats. Són dades entre el 10 i el 16 d’octubre. D’altra banda, hi ha 16 persones a les Unitats de Cures Intensives (UCI) –tres més en relació amb les dades de la setmana passada– i 9 morts declarats en aquest període (set dels quals de més de 80 anys).
Pel que fa als positius diagnos ticats per l’atenció primària, se n’informa de 4.709 més en
una setmana. L’anterior, en tre el 3 i el 9 d’octubre, van ser 5.086 positius. Amb aquestes magnituds, la taxa de casos per 100.000 habitants baixa a 66.
D’entre tots els ingressats, el 78% té més de 59 anys, per això, des d’aquest dilluns ja s’està va cunant amb la segona dosi de reforç tots els catalans que es troben en aquesta franja d’edat.
D’altra banda, la incidència de la grip s’estabilitza a nivells de circulació baixos. Agències
Pere Ferrer defensa la vàlua de Sallent i diu que «no hi ha interinitat» en el seu lideratgeJosep Maria Estela en l’ofrena floral de la Diada.
Els tres primers llocs de la llista l’ocupen les versions en anglès, en serbi i en castellà
La Viquipèdia en català forma part, des d’aquesta setmana, del rànquing de les 10 millors llengües del món amb 10.000 articles essencials, segons ha assegurat en un comunicat la mateixa enciclopèdia virtual, que qualifica el fet de «fita his
OBITUARI
tòrica de qualitat lingüística».
El llistat dels 10.000 articles és una selecció de les entrades que es consideren «més importants i necessàries» en qualsevol de les edicions del projecte digital nas cut el 2001.
El rànquing s’actualitza cada mes entre les 310 llengües que
disposen de versió de Viquipèdia i, en la darrera revisió, el català ha superat idiomes com l’àrab, el portuguès, el coreà o l’hebreu. La versió catalana de l’enciclopèdia en línia ha aconseguit una pun tuació de 75,83 sobre 100.
El rànquing s’estableix a par tir de paràmetres com la manca
o presència d’aquests articles en una llengua concreta o la seva extensió de caràcters. La comu nitat de voluntaris catalanopar lants s’ha quedat a mig punt de l’italià (76,35) i ara aspira a apro par-se a les tres llengües que en capçalen la llista: l’anglès (96,86 punts), el serbi (91,03) i el castellà
Durant
L’actor d’origen català Pep Gui nyol ha mort aquest dilluns als 68 anys. Guinyol va ser molt co negut durant la dècada dels 80 i 90 per participar en diversos programes i sèries de la televi sió catalana. Encara que amb el temps va acabar treballant en
produccions a nivell estatal, on va fer papers secundaris en sè ries amb molta rellevància com a Crematorio, La que se avecina o Cuéntame cómo pasó. No obs tant, mai va deixar de participar en projectes de la seva Catalu nya natal com Cròniques de la veritat oculta o Estació d’enllaç.
La seva carrera va fer un salt de qualitat als anys 90, quan va saltar a la televisió nacional de la mà de Farmacia de guardia Aquest moment va ser l’inici d’una gran carrera al món de la interpretació, passant per la pe tita i la gran pantalla, pujant als escenaris per interpretar obres
teatrals, i exercint com a escrip tor i director.
El periodista Toni Vall infor mava de la seva mort per mitjà d’un tuit on li feia homenatge: «El recordo de Fes Flash de TV3 amb els fabulosos Peludos. I també de molts muntatges tea trals, com ara L’auca del senyor
(87,57). Alguns dels articles que formen part d’aquesta llista de 10.000 entrades, exigent per la seva diversitat de context i àm bits de coneixement són Història d’Eritrea, Període Edo, formatge blau, escola de música, agressió sexual, cel·lulosa o capibara. En tre aquests milers de propostes, hi ha una «minsa» presència d’articles relacionats amb el món catalanoparlant com ara Antoni Gaudí, Andorra, Barcelona, Va lència o Regne d’Aragó
La Viquipèdia en català ha li derat durant els darrers 10 anys, de manera pràcticament inin terrompuda, la llista dels 1.000 articles essencials.
Virtudes Martínez Pérez. Ha mort a 86 anys. El funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.
Antonio Villalba Céspedes. Ha mort a 53 anys. El funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.
Reus
Antonia Sánchez Ruiz. Ha mort a 97 anys. El funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori.
Juan Milán González. Ha mort a 86 anys. El funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.
Esteve, de Marsillach que va in augurar el Teatre Nacional».
Un altre dels seus treballs més reconeguts va ser durant els anys 80, quan va fer de Joaquim Teixidor al famós concurs de Tres i l’astròleg
Possiblement no es podrà aturar la seva expulsió, però, davant del clam ciutadà i les moltes mostres de suport que ha aconseguit, algú hauria de donar algunes explicacions sobre els motius pels quals pes una ordre d’expulsió sobre el president de l’Associació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (Adedcom) de Reus. Badaoui va ser detingut ahir i, seguidament, es va convo car una concentració de suport a l’activista. I és que, els motius de la seva ordre –que ell va mateix va explicar quan va denunciar el perill que corria de ser expulsat– són bàsicament ideològics. Mo hamed Said Badaoui assegurava que la policia l’acusava d’estar radicalitzat i de ser molt actiu a les xarxes socials, de tenir molts contactes polítics i d’ingerències en la política estatal, motiu pel qual suposaria «un perill». De fet, se li va denegar la nacionalitat espanyola per ser considerat una persona «radicalitzada». Amb la denúncia de Said Badaoui s’obren molts interrogants sobre el pa per que té la policia en l’atorgament de la nacionalitat espanyola, sobre els paràmetres objectius que s’utilitzen per decidir aquesta mena d’ordres, i de quina manera es mesura el grau de perillositat d’una persona, sobretot quan aquesta ha estat treballant per la integració del col·lectiu que representa.
Tot i les eleva des tempera tures estivals, la tardor ja ha fet acte de pre sència a Tar ragona. Ahir, a través de xarxes socials, un usuari (@ DavFolch) ho demostrava amb una foto d’un bolet a la Rambla Nova. Concretament al costat d’un arbre. «Ja és temporada de bolets», anunciava.
TRIBUNA
Recomanació 2223 sobre desaparicions for çades del Consell d’Europa reiteren, per una banda, que les desaparicions forçades violen els DDHH i, per l’altra, que els Estats tenen una obligació incondicional d’investigar to tes les al·legacions de violacions de la CEDH.
Què s’aprovi la ponència sobre la sostracció i tràfic de nounats és un fet molt important que ha de permetre: Escoltar, en seu legislati va i de primera mà, a les víctimes i a experts; aclarir els fets i ajudar les víctimes a obtenir la veritat, la justícia i la reparació. A banda ha de permetre, entre d’altres, modificar el Codi Penal, admetent la desaparició forçada de menors com a delicte de Lesa Humanitat o modificar la Llei de Protecció de Dades, per poder accedir als arxius que facin referència a menors desapareguts.
I per què ens veiem obligats a tramitar aquesta ponència? Malauradament, fins ara, Espanya no ha afrontat les sostraccions i desaparicions forçades de menors. Lamen tablement, la sostracció i tràfic de nadons no ha interessat mai als diferents governs espa nyols i quan hi ha hagut alguna proposta le gislativa, que n’hi ha hagut, han acabat en un etern estat vegetatiu; i això malgrat que és un crim de lesa humanitat.
Europa i les Nacions Unides han posat el crit al cel, en diverses ocasions, criticant aquesta situació de desídia i silenci sobre fets tan greus. Resposta espanyola? Cas omís, com qui sent ploure. La Resolució 2425 i la
Així mateix, el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades de Nacions Unides, els anys 2014, 2017 i 2021 ha lamentat, entre altres qüestions, la ineficàcia de les mesures de recerca, les dificultats d’accés als registres o la no adaptació de la normativa a la Con venció Internacional.
Però no només el Grup de Treball de l’ONU, sinó també el Relator Especial sobre Promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició ha assenyalat la inacció de l’Estat el 2014, el 2017 i aquest 2022. També podem parlar de l’informe con junt elaborat pel Grup de Treball, el Relator citat i la Relatora Especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nenes i nens i que proposa a Espanya que treballi mesures com a) evitar que la responsabilitat de la cer ca recaigui sobre les víctimes; b) la ratificació de la Convenció sobre imprescriptibilitat dels crims de Lesa Humanitat i c) la creació d’una Comissió de recerca al Parlament espanyol que determini el nivell de participació estatal. Estem davant de crims sistèmics, dirigits a
dones i nens i nenes, delictes de gènere, tor tures durant els parts, robatoris de nadons, i d’adopcions irregulars i identitats alterades. I tot això ni és nou ni és excepcional. Succeeix des de la guerra civil fins al 1996! Durant la democràcia, la desaparició forçada de me nors, es va convertir, en un negoci.
TRIBUNA
L’allau de peticions que està rebent l’Insti tut Català de l’Energia/ICAEN des de gener per a aconseguir l’ajut per a la col·locació de plaques solars fa que l’administració catalana no dona l’abast. Tenen més de 40.000 agom bolaments per a resoldre, i les darreres no re bran els diners fins al 2023 o no rebran res, si amplien el pressupost.
Directora:
Redacció:
Freixa, Anna González , Anna Robert i Sergi Peralta.
Especials: Anna Ferran.
Tancament: Jordi Ribellas.
Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat:
Sorando.
Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos.
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font.
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
C/Llovera,
Els mitjans de comunicació cada vegada més parlen dels ajuts europeus vers la millora de l’eficiència energètica dels habitatges, dels locals comercials, de les naus industrials, etc., etc. Rebrem 2,4 milions d’euros dels fons europeus que anomenem Next Generation. Jaume Giró, conseller d’Economia i Hisenda fins a la passada setmana, va anunciar que s’invertirien 32,2 milions d’euros en total al Camp de Tarragona i en les Terres de l’Ebre amb l’instrument REACT-UE. Aquests diners anirien fonamentalment als centres educa tius i als d’assistència primària. Es tracta de millorar l’eficiència energètica per obtenir la climatització adient a un preu raonable i sostenible.
Amb
1r,
Com arquitecte tècnic em consta que cada vegada més hi ha més ciutadans que sol liciten els serveis dels tècnics i, per descomp tat dels instal·ladors. El temps que portem del 2022 ja s’han realitzat 3.190 instal·lacions noves en tota la província, sis vegades més que en tot el 2020 i el doble que el 2021.
És evident que el boom de l’autoconsum d’energia fotovoltaica ha agafat d’improvist a tots els instal·ladors que donen l’abast. L’alça dels preus energètics ha provocat aquesta de manda desmesurada tant en habitatges par ticulars, com també les comunitats de veïns. El fet que totes les administracions han ar bitrat diferents ajuts també ha significat que el subministrament de plaques solars que abans se solucionava en una setmana, ara els consumidors han d’esperar fins a dur, tres i quatre setmanes per veure les plaques solars a les seves teulades.
Ara és el moment de rehabilitar el teu edi fici o el teu habitatge. Amb les ajudes dels Fons Next Generation podràs reduir el con sum energètic i estalviar en la teva factura, alhora que millores el confort a casa teva i el
Davant d’aquesta inacció estatal, tant el parlament de Catalunya com el de les Illes Canàries, amb voluntat de reconèixer els fets i posar els mitjans de reparació, es van posar a treballar i van aprovar Llei catalana de De saparicions Forçades de Menors, 16/2020 i la Llei sobre els menors robats a la comunitat autònoma de Canàries 13/2019. No tothom és igual!
Amb l’aprovació d’aquesta ponència, l’Es tat espanyol té l’ocasió de revertir aquesta injustícia, mirar-se al mirall i afrontar les sostraccions i desaparicions forçades de menors i posar llum a aquest passat fosc. I, paral·lelament a aprovar una nova llei, l’Es tat espanyol ha de revisar la seva legislació penal, tenint en compte les observacions del Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU de 2015.
Espero que comencem els treballs ben aviat i les conclusions ens serveixin per mo dificar la normativa abans que s’acabi l’actual legislatura.
valor de l’immoble Next Generation. Si reha bilites ara, gastaràs molt menys en les obres i estalviaràs en impostos i en la factura de llum i gas. Els passo a seguir són: 1. Obtenir un di agnòstic tècnic del teu edifici que et dirà què cal fer per rehabilitar-lo energèticament; 2. El projecte tècnic de rehabilitació per poder fer les obres està subvencionat; 3. Pel que fa a les obres, les subvencions cobreixen entre el 40% i el 80% del cost. I la resta, es pot fi nançar amb préstecs Next Generation, amb condicions realment excepcionals i 4. Per si no n’hi hagués prou, a aquests incentius econòmics s’hi afegeixen avantatges fiscals: les subvencions rebudes no tributen. I, per la part no subvencionada, s’han establert des gravacions molt interessants a l’IRPF. Amb tot plegat aconseguiràs: 1. Estalviar en la inversió; 2. Reduir el consum energètic; 3. Millorar el teu confort i qualitat de vida; 4. Ajudar a prevenir el canvi climàtic; 5. Incre mentar el valor de l’immoble i 6. Benefici ar-te d’avantatge fiscal. El problema és que la burocràcia és molt lenta, els permisos es re tarden i, a més són instal·lacions complexes que no les pot qualsevol treballador.
Europa i les Nacions Unides han posat al crit al cel, criticant aquesta situació de desídiaJOSEP MARIA BUQUERAS BACH
Ara és el moment de rehabilitar el teu edifici o el teu habitatge
Cada vegada hi ha més ciutadans que sol·liciten els serveis dels tècnics
AVUI Felicita als que es diuen: Isaac i Laura.
21/03 al 20/04
L’HORÒSCOP Gaudeix de la companyia de les persones que amb tu estan desitjant viure experiències molt per sobre de les coses quotidi anes.
24/07 al 23/08
Serà en el cercle social on veuràs resolt tot tipus de tensions. La co municació amb els altres serà font d’inspiració i gaudi.
21/04 al 21/05
El teu magnetis me mantindrà expectant els ulls i el cor d’unes per sones que no no més t’admiren. A la llar hi haurà novetats.
22/05 al 21/06
Durant tota la jornada la teva personalitat serà brillant i per això seràs centre d’atenció i aug mentarà la teva capacitat.
CRANC
22/06 al 23/07
Et trobaràs en un dels teus millors moments, llança’t a qualsevol tipus d’aventura, con quistaràs amb fa cilitat la meta que vulguis.
INVERNAR EN TORRE VIEJA. 350€. Con facturas. Pago por adelantado. Tel. 609.256.315
REUS. LOCAL TRASTERGUARDAMOBLES. 75€. Fàcil aparcament. Tel. 666.140.989
SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879
24/08 al 23/09
Alegria a la pre sència d’una per sona que omplirà en gran manera les teves necessi tats emocionals. Estaran obertes a la felicitat.
24/09 al 23/10
Jornada positiva en el pla comu nicatiu, psíquica ment et trobaràs en el teu millor moments, aprofi ta’l per a tota la bor creativa.
24/10 al 22/11
Et sentiràs tota la jornada amb una gran necessitat d’intercanvi intel· lectual i físic. No busquis fora el que tens molt a prop.
REUS. ALQUILO HABITA CIÓN. Tel. 630.618.862
CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479
PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115
ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.
PINTOR PROFESIONAL. Ba rato. Tel. 667.471.534
FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
TAROT DE MARIA. Coach emocional, desbloqueo fami liar. Tel: 633.670.797
SAGITARI
23/11 al 21/12
Contra la teva voluntat estaràs envoltat de molta gent. La majoria d’ella esgotarà els teus nervis i és molt fàcil que t’aï llis de tot.
TARRAGONA:
22/12 al 20/01 CAPRICORN
Deixa’t de tants compromisos i aprofita el dia per a vivenciar aques tes experiències tan necessàries per a la teva inti mitat.
21/01 al 19/02 AQUARI
Com menys et barregis en la vida dels altres menys problemes t’implicaràs. Viu i vibra més inten sament amb qui tens al costat.
Esplugas Solé, Emma. Jaume I, 46. Telèfon 977 139 854.
20/02 al 20/03 PEIXOS
Tot el que visquis en família serà molt compensat. Tu mateix seràs font d’alegria i de felicitat cap als altres. Gaudeix sense temor.
Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.
Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Giné Anguera, Noemí. Passeig Prim, 10. Telèfon 977 316 105.
Arque Mule, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.
Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
Díaz Martí, Maria. Av. Diputació, 12. Telèfon 977 364 510.
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654.
Juste Díez de Pinos, Jose Luís. Les Flors,74. Telèfon 977 664 422.
MASAJISTA TERAPEÚTICA Dis creción. Tel: 671.715.779
CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales, prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel. 692.780.087
MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716
SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696
TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215
AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024
MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228
CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12
CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062
RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445
VIUDA ESPAÑOLA 44a, ar diente Tel. 612.594.049 Reus.
ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898
CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131
REUS CASA SUSANA. españo las. 25€. Tel: 977.32.15.68
PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591
RELAX SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discre to. Horas concertades. Tel. 613.562.265
DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874
SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696
ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866
TARRAGONA. MADURITA re lax, completo. Tel. 603.128.803
MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173
REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511
TERE MADURITA, relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel. 602.807.631
REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-
MARINA BARBY TRANS. Reus Tel. 666.030.929
PISO RELAX REUS necesi ta señoritas de 40-50a. Tel. 645.469.898
REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997
TRAVESTY MIRANDA. La tentación de Reus. Tel. 643.858.740
MIRIAM. FRANCÉS NATU
RAL. Sexo sin. Masajes. Jugue tes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024
SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servi cios. 669.744.163
CALAFELL. YENNY. Joven cita picantona. Transgéne ro. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618
SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA, complaciente. Reus. Tel. 643.027.432
MADURITA PECHUGONA. Reina del griego. Tarragona. Tel: 643.136.495
ANITA , SALIDAS ESCORT. Alto standing, noches estrellas. 24 horas. Tel. 624.124.250.
TARRAGONA. CATALANA MADU RETA. Si tot. Tel: 604.260.384
REUS. TRAVESTI MASAJISTA JOVENCITA. Supernovedad!!! Completísima. Tel: 631.761.800
—Aquest dimecres és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama. Què ens diuen les dades respecte a la incidència d’aquest tipus de càncer?
—Segons dades del 2021, és el tercer més diag nosticat a Espanya, després del colorectal i el de pròstata. Cada any es diagnostiquen 34.353 nou casos. Del total de càncers que es diagnostiquen a les do nes, un 30% és de mama. —I quin és l’índex de supervi vència?
—La supervivència mitjana, a cinc anys, és del 85%. Però aquest any, en el Dia Mundial, es vol fer una especial incidència en el càncer metastàtic, que re presenta un 5-6% dels càncers de mama que es diagnostiquen cada any. A més, de la resta de càncers de mama diagnosticats, es calcula que un 30% aproxi madament derivaran en metas tàtics. En aquests casos, la taxa de supervivència a cinc anys és del 25%, per això volem incidir en el fet que cal destinar més re cursos a aquest tipus de càncer.
—Com repercuteix un diag nòstic de càncer de mama en la vida d’una dona?
—Afecta directament la dona i els seus familiars. En la pacient, té efectes psicològics, socials, emocionals i també econòmics: hi ha dades que apunten que el 70% de les dones amb càncer de
mama veuen reduïts els seus in gressos o, directament, perden la feina. D’altra banda, un 15% de les dones diagnosticades es troben en situació d’extrema vulnerabilitat social. A tot això, s’hi afegeixen factors com els efectes físics de la malaltia o l’impacte emocional. S’ha vist que el 60% de les dones pre senten símptomes o patologies associades a la depressió.
—Quins serveis ofereixen des de l’Associació?
—Nosaltres hem vist que el càn
Des de
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
cer és igual per a tothom, però no tothom és igual davant del càncer. Estem aquí per ajudar a totes les persones que no saben on anar quan els fan el diagnòs tic. Atenem pacients i també els seus familiars les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. Tot,
Estat del cel Fins al migdia el cel estarà poc o localment mig ennuvo lat per bandes de núvols alts. A partir de llavors, n’arri baran de més compactes, així com de i mitjans per l’oest que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat, tot i que seran més abundants al terç oest. A banda, hi haurà es trats baixos al litoral, prelitoral i localment a la depressió Central, sobretot a l’inici i final del dia.
A partir de mitja tarda s’espera precipitació feble i minsa al vessant sud del Pirineu, i a partir del vespre n’és pos sible a altres punts del terç oest. A més, la precipitació anirà acompanyada de fang.
de manera gratuïta. Al nostre equip de treball hi ha profes sionals com un fisioterapeuta, un psicòleg o una treballadora social. Volem dir a les persones amb càncer de tota la província de Tarragona que perdin la por a preguntar, que tenim un equip a la seva disposició.
—A la seva associació també hi treballen voluntaris. Quin paper juga el voluntariat?
—És fonamental. Sense els vo luntaris no podríem fer el que fem. N’hi ha molts tipus, des del que reparteix dorsals a la Woman Race fins al que acom panya els pacients a fer-se el tractament. Tot suma, fins i tot la senyora que està amb la guar diola al carrer.
—Avui, que és el Dia Mundi al contra el Càncer de Mama, quin és el missatge que volen transmetre?
—Volem recordar que aquest càncer està present en la soci etat i que cal dotar de fons, pú blics i privats, per avançar en la investigació i els tractaments, i fer disminuir la incidència. Des de l’Associació Espanyola contra el Càncer hi destinem 17 milions d’euros. També volem recordar la necessitat que les dones es facin les revisions i que, davant de qualsevol indici, vagin a consultar als centres de salut.
Tenim un equip de professionals a disposició dels malalts de càncer de manera totalment gratuïta