Dilluns 24 d'octubre de 2022

Fins

d’arquitectes

de la

de

Valls reviu l’emoció dels grans castells per Santa Úrsula

L’Ajuntament prepara la nova ordenança de recaptació de tributs

RALLYRACC

CAMP

GERARD MARTÍ

La Vella, celebrant.

TARRAGONA

Sis equips d’arquitectes opten a fer el projecte de la Ciutat de Repòs

L’empresa guanyadora del concurs, que se sabrà a principis de 2023, dissenyarà la conversió del complex en un alberg juvenil

GERARD MARTÍ

Roger Freixa

Sis equips d’arquitectes s’han presentat al concurs públic de la Generalitat de Catalunya per redactar el projecte bàsic i execu tiu, i la posterior direcció d’obres, de la conversió de la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarragona en un alberg juvenil. L’adjudi cació, tal com està previst, es farà a principis de l’any vinent, moment a partir del qual l’em presa guanyadora començarà a treballar-hi. El 2026, el renovat complex hauria d’obrir les por tes, ja que el projecte depèn dels fons Next Generation, els quals obliguen l’administració pública a complir uns terminis establerts per no perdre l’ajut.

L’alberg formarà part de Xa nascat, la xarxa jove d’albergs de Catalunya i, encara que es tarà obert a tota la ciutadania, es prioritzarà l’atenció a la salut emocional d’infants i joves. La renovació de les instal·lacions compta amb un finançament de 15 milions d’euros, que serviran

ESPORTS

per rehabilitar un espai amb una capacitat de 556 places i un funcionament modular per re gular els equipaments segons la demanda. A més, l’equip d’arqui tectes guanyador haurà de ga rantir la sostenibilitat i eficiència energètica dels edificis.

A l’edifici principal hi haurà el servei de recepció, infermeria i menjador, sala de jocs, cuina i altres espais, a banda de 31 ha bitacions per a quatre persones cadascuna. Un altre aspecte destacable és l’optimització de l’accés des de la via pública fins a la recepció. Precisament, entre els diferents requisits funcionals, està el de centralitzar el control i la gestió de les instal·lacions del complex al voltant de la mateixa recepció.

D’altra banda, l’espai de mò duls habitacionals tindrà 432 places, repartides en 120 dormi toris de dues places i 48 dormi toris de quatre places. L’actuació també contempla l’adaptació de l’actual església en un gran porxo

Tarragona obre la convocatòria d’ajuts per a activitats esportives

En total, s’hi destinaran 189.800 euros

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria d’Es ports, ha obert la convocatòria de subvencions a activitats i promoció esportiva local. El consistori destinarà el mateix pressupost que el 2021, quan les

ajudes es van incrementar un 13% per fer front a les despeses generades arran de la pandè mia. Les subvencions consten de quatre convocatòries: sub vencions a entitats esportives de Tarragona (150.800 euros), subvencions a centres d’ense

nyament i els AMPA (10.000 euros), subvencions a esportis tes individuals (17.000 euros) i subvencions a esportistes amb diversitat funcional (12.000 euros). En total, s’hi destinen 189.800 euros. Com l’any pas sat, els clubs podran incloure despeses derivades de la pandè mia i que van ser necessàries per continuar l’activitat, a banda dels campus esportius, tot i que el compte d’explotació ha de ser negatiu. Per fer-ho, hauran de presentar la documentació que justifiqui que es va realitzar aquesta despesa. El termini de presentació de les sol·licituds finalitza el dia 10 de novembre.

CIÈNCIA

L’Ajuntament atorga el Premi Patrimoni Mundial 2022 a la Tarraco Biennal

L’esdeveniment és referent en el camp científic

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona, en el ple del passat divendres, va aprovar atorgar el Premi Pa trimoni Mundial d’enguany a l’esdeveniment Tarraco Biennal com a fita destacada de la ciutat. Després de cinc edicions i deu

anys, ha donat els seus fruits i és un referent com a generador coneixement científic, tal com exposen des del consistori. «La Biennal representa una impor tant contribució als estudis de l’antiguitat i genera noves siner gies amb la trobada d’investiga

per dur a terme activitats, a ban da de millorar camins i accessos i restaurar zones enjardinades.

Pel que fa als aparcaments i vi als, el projecte haurà de garantir el màxim l’accessibilitat de per sones amb motilitat reduïda, així com de zones d’ombra als espais de circulació i estada i d’aparca ment mitjançant la incorporació d’elements naturals, sempre que sigui possible. Per a l’estalvi energètic, la Generalitat aposta principalment per plaques foto voltaiques i energia geotèrmica

L’adjudicatària tindrà uns vuit mesos per redactar el projecte i definir el conjunt d’accions que s’hauran de desenvolupar per tal d’adaptar l’edifici a la demanda de la Generalitat. Dels 15 milions de finançament per al projecte, 1.185.512,53 d’euros, IVA inclòs, es destinaran, precisament, a l’encàrrec de la redacció.

Tanmateix, veïns de Llevant es posicionen en contra de l’alberg juvenil i estan duent a terme consultes i mobilitzacions per què creuen que l’administració pública menteix i el complex podria estar destinat a joves con flictius o menors estrangers no acompanyats.

dors, especialistes i públic gene ral», va manifestar el conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo. «Volem reconèixer l’esforç i l’empenta de l’organització du rant els anys 2020 i 2021 per adaptar-se a la situació de pan dèmia i aconseguir igualment celebrar un congrés de molta qualitat, que ha tornat a posar Tarragona al centre de la recer ca al voltant del món antic», va afegir. Amb aquesta distinció, el Premi Mundial del Conjunt de Tarraco, es reconeixen les acci ons que han permès la conser vació, preservació i difusió del patrimoni de Tarragona, sigui històric o arqueològic.

L’alberg, orientat a la salut emocional dels joves, tindrà una capacitat de 556 places

Imatge d’arxiu de la Ciutat de Repòs i Vacances, que es convertirà en un alberg juvenil.

Àngels Pérez

Pérez (ECP): «Volem generar grans consensos en aquesta nova etapa»

Roger Freixa

— Fa un mes que és la portaveu d’En Comú Podem, com ha es tat aquesta entrada a l’Ajunta ment?

El servei d’autobús torna a la zona de la rotonda d’Icomar

Les quatre parades d’autobús de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) pròximes a la nova rotonda d’Icomar entren en funcionament. Des prés de set mesos d’obres, des de dissabte ofereixen el servei habitual. Aquestes quatre pa rades compten amb tres mar quesines i un senyal. Dues de les marquesines estan situades al barri d’Icomar, en les dues direccions: una cap als barris de Ponent i l’altra cap al centre de

la ciutat. En ambdues aturen les línies L-3, L-30, L-34,L-6 i L-54.

Pel que fa a l’N-340, la carretera compta amb un pal de parada en direcció als barris de Ponent i una marquesina en direcció al centre, per on passen les línies L-6, L-30 i L-54. La nova roton da d’Icomar té com a finalitat millorar l’entorn de la zona i la mobilitat alleugerint les inci dències de trànsit que genera va la confluència de l’N-340A i l’N-340B.

— Ja havia treballat com a as sessora a l’Ajuntament i hi ha aspectes que no m’han vingut de nou. La novetat és el càrrec que tinc ara. Ens hem hagut de posar les piles ràpidament i la nostra feina ha estat demanar molta in formació per tal de posar-nos al dia i seguir el ritme que es porta al consistori.

— Ha entrat en el tram final de mandat. Com l’afronta?

— Tenim una activitat fonamen tal que és ser la veu del carrer.

Tarragona enceta dimecres la campanya ‘Esport en família’

ESPORT Tarragona Esports engega di mecres una nova edició de la campanya Esports en família amb la finalitat d’incentivar que els pares, parelles i fills dels cursetistes d’activitats aquàti ques i d’esportistes dels clubs que fan ús de les instal·lacions es creïn un abonament trimes tral de piscina, fitness o del Pa tronat Municipal d’Esports. Els interessats gaudiran d’un 30% de descompte en l’import de la quota d’inscripció i a la prime

ra quota de l’abonament. Per inscriure’s a la campanya, que funcionarà fins al 25 de desem bre, cal fer-ho presencialment a les instal·lacions del PMET presentant una fotocòpia del llibre de família i la fotocòpia de la fitxa tècnica que acrediti la inscripció del familiar en algun club usuari de les instal·lacions.

«Amb aquesta iniciativa volem encomanar l’esport entre les famílies», va comentar la con sellera d’Esports, Mary López.

Volem donar a conèixer a la ciu tadania les polítiques d’ECP, el que fem a l’Ajuntament i, sobre tot, fer una oposició responsable amb el que marca el nostre idea ri. Volem aconseguir que el món de l’ecologia i la justícia social vagin de la mà. Avui dia, no po dem separar aquestes coses per què ho estem veient en el cost de l’energia. Si volem revertir això, hem de facilitar que la ciutadania pugui fer la reconversió energèti ca a les seves llars.

— De quina manera poden conviure la sostenibilitat, el tu risme i l’economia?

— El turisme, l’economia i la sostenibilitat ens obliguen a re pensar quin model turístic vo lem. Hem de sortir de la tempo ralitat i cercar el turista que ve tot l’any, un turisme familiar i cultu ral, que pugui gaudir de la ciutat, dels espais que tenim i parar a dinar o sopar. Això comportaria estabilitat econòmica i continu ïtat laboral. A més, no notaríem la petjada de carboni de manera tan brutal, com ara passa amb els creuers. No estem per prohibir res, però sí per repensar, regular.

Hem d’escoltar les plataformes posades en aquest tema. — D’altra banda, creu que la manera en la qual l’equip de go vern vol cosir el centre i Ponent és la millor?

— Estem d’acord en cosir si no es fiquen uns megabarris que no siguin sostenibles. A banda del riu Francolí, la CLH i l’Horta Gran també divideixen la ciutat. I tenim l’A-27, per on es trans porten mercaderies perilloses i hem de posar-hi solució. No només hem d’aportar construc cions, sinó un conjunt de serveis. Si Tarragona l’hem de fer gran, hem de tenir en compte que pot ser l’hem d’acompanyar d’algu na escola i algun servei sanitari més. També ens preocupa que al centre de Tarragona hi hagi molts pisos i locals buits. Els ha bitatges s’haurien de rehabilitar i oferir-los com a opció de lloguer social i assequible.

— Aquests temes s’hauran

d’abordar en profunditat du rant el següent mandat. Fa tres anys, ECP va entrar al govern. Ara, a nou mesos de les elec cions, veuen la possibilitat de tornar a pactar amb Esquerra Republicana?

—Nosaltres anem pas a pas. Vo lem treballar el que correspon en aquest moment polític. Evident ment, ens presentarem i faltarà conèixer quin és el resultat. A partir d’aquí, haurem de valorar les possibilitats. Nosaltres en el que treballem és en un programa polític, i aquest programa s’ha d’executar al 100% per l’equip que hi hagi governant.

— Ara que el temps potser ha donat la perspectiva necessà ria, com valora la sortida del govern fa més d’un any, després de l’entrada de Junts i la CUP?

—No ens aporta res mirar al pas sat. Nosaltres mirem endavant. Treballem des de la coalició i anem fent dia a dia per tornar

a estar a peu de carrer amb els veïns, les associacions, les enti tats... Hem d’escoltar què volen, perquè és el que ens donarà les idees per treballar la nova can didatura.

— I com valora els darrers mesos, després que l’anterior portaveu acusés companys del grup municipal d’assetjament psicològic?

— No mirem enrere. Volem ge nerar grans consensos en aques ta nova etapa. Farem una oposi ció responsable, amb el nostre ADN. El passat no ens aporta res. S’aprèn, evidentment, i el que fem és, a partir d’aquí, fer passos per anar endavant.

— Quan diu que se n’aprèn del passat, és perquè creu que el grup ha comès errors?

— S’aprèn de la feina feta, i ara mirem endavant amb una orga nització forta que treballa al cent per cent, amb il·lusió i amb la for ça que dona treballar en comú.

GERARD MARTÍ

Portaveu d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona

La consellera d’En Comú Podem dibuixa els objectius del grup municipal en el tram final de mandat

Àngels Pérez va agafar el relleu de Carla Aguilar el passat setembre com a consellera d’ECP.

TRANSPORT

Imatge d’una marquesina pròxima a la nova rotonda d’Icomar.

TARRAGONA

PATRIMONI

Troben una estructura subterrània a un solar d’Estanislau Figueres

L’arqueòleg Marc Dalmau creu que podia tractar-se d’una altra cisterna, una construcció que ja s’ha descobert a dos edificis de la mateixa avinguda

Sergi Peralta Moreno

L’enderrocament de l’edifici número 14 de l’avinguda Es tanislau Figueres ha deixat al descobert una construcció sub terrània rectangular de grans di mensions –d’uns 4,5 metres per 2,5, aproximadament–, amb una profunditat d’entre 3 i 4 metres, una coberta amb volta de canó i una obertura que podria haver servit com a porta d’accés al re cinte. L’arqueòleg Marc Dalmau, qui ha informat a Diari Més de la troballa, assenyala que es podria tractar d’una cisterna que, amb el pas del temps, s’hauria reapro fitat com a subterrani.

Dalmau explica que al mateix carrer ja s’han trobat dues cister nes més: una, al número 3, que es va datar entre els segles XIV i XV; l’altra, al número 18, que es va considerar que era d’època contemporània. Amb tot, l’ar queòleg comenta que la porta és

«molt estranya». «Si fos una cis terna, es retiraria l’aigua del seu interior per la part superior i, per aquella porta, s’escolaria el lí quid. Hi ha com un mur constru ït a posteriori dintre la cisterna, com si s’hagués fet una futura remodelació», detalla. Tanma teix, declara que els sediments que impedeixen l’accés al recin te semblen ser d’origen orgànic, «com de fosses sèptiques».

Més descobertes

Dalmau assegura que la possible cisterna no és l’única troballa que s’ha fet al solar: en la terra que s’hi ha extret, hi ha visu alitzat restes de ceràmica que podrien datar-se de les edats antiga, medieval, moderna i con temporània i, fins i tot, un petit fragment de terra sigil·lada, «una ceràmica de luxe que s’utilitzava a l’època romana», segons co menta l’arqueòleg. No obstant

això, remarca que es tracta d’uns fragments tan petits «que només serveixen per testimoniar cro

Dalmau afirma que hi ha restes de ceràmica d’origen antic, medieval, modern i contemporani

nològicament el moment». «No és material que tingui valor eco nòmic; té un valor, simplement, històric», puntualitza.

Dalmau explica que a la paret interior de la construcció s’hi observa un grafit en forma de rombe i detalla que els murs es tan fets de pedra i morter. L’ar queòleg té esperances que algu na empresa comenci l’excavació del terreny per poder verificar què s’hi amaga a sota en realitat i lamenta que algunes persones ja han llençat bosses de brossa,

llaunes, ampolles i xapes al solar.

Les cisternes subterrànies eren construccions habituals per recollir l’aigua de la pluja i dispo sar d’ella en moments de seque ra i escassetat. Segons assenyala l’arqueòleg, un cop s’abandona ven, s’omplien amb sediments, restes de la llar, matèria orgàni ca o rebutjos constructius, mo tiu pel qual és «molt important examinar tot el material que es localitza en el seu interior», cosa que ajudaria a establir la data de construcció de l’equipament.

DESPROVEÏMENT DE MEDICAMENTS

Per què no trobo el meu medicament a les farmàcies?

Si no trobes el teu medicament en cap farmàcia, és possible que existeixi un problema de desproveïment o de sub ministrament.

Què és un desproveïment o un problema de subministrament d’un medicament?

És una situació en què la quantitat dis ponible d’un medicament és menor de la que es necessita al país. Acostuma a passar quan hi ha problemes a la fa bricació o distribució del medicament.

Com puc saber si hi ha desproveïment?

Pots preguntar a les farmàcies o cercar a internet a:

- Agència Espanyola de Medicaments

i Productes Sanitaris: https://cima. aemps.es/cima/publico/listadesabas tecimiento.html

- Departament de Salut: https://medi caments.gencat.cat/ca/professionals/ seguretat/alertes/desproveiment/

Com puc aconseguir el meu medica ment?

No sempre podràs aconseguir el ma teix medicament, però en cap cas no se’t deixarà sense tractament.

Es poden donar aquestes tres situa cions:

1. Hi ha altres medicaments al mer cat espanyol amb la mateixa subs tància activa, però d’un altre labo ratori. En aquest cas la farmàcia t’ho podrà substituir i, si no fos possible, el teu metge te’l podrà receptar i el podràs retirar a la farmàcia.

2. No hi ha cap altre medicament al mercat espanyol amb la mateixa substància, però hi ha altres medi caments amb el mateix efecte. En aquest cas el teu metge podrà receptar un altre tractament i el podràs retirar a la farmàcia.

3. No hi ha cap altre medicament alternatiu al mercat espanyol. En aquest cas, es pot portar d’un altre país.

Com puc aconseguir el medicament en aquest cas? Si el Servei de Me dicació Estrangera de l’Agència Es panyola de Medicaments i Productes Sanitaris confirma la importació del medicament, els pacients que neces sitin d’aquesta medicació s’han de di rigir amb la recepta mèdica al servei de farmàcia del seu hospital públic de referència.

Puc confiar en un medicament estranger?

El medicament que s’importa de l’estranger i que s’obté a través de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, té les mateixes garanties de qualitat i seguretat que té el teu medicament, per la qual cosa el seu efecte és equivalent. En alguns ca sos només cal ajustar-ne la dosi.

Em pot fer mal el medicament d’un altre país?

Si amb el teu medicament no vas tenir efectes secundaris importants, el fàr mac d’un altre país tampoc no t’hauria de provocar efectes negatius, ja que la substància activa és la mateixa.

Pot ser que els productes que acom panyen la substància activa (excipients) siguin diferents per la qual cosa, si tens alguna al·lèrgia, ho has de recordar al teu metge.

I recordi: davant de qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic

BIBLIOGRAFIA

SERVICIO DE PROMOCIÓN DE USO RA CIONAL DEL MEDICAMENTO SUBDIREC CIÓN DE FARMACIA Y PRESTACIONES. SERVICIO ANDALUZ DE SALUD. Grupo de uso racional del medicamento para educación al paciente.

Desabastecimiento de medicamentos. In fografías para educación de pacientes en el uso racional de medicamentos (URM). [En línia]. Granada.<https://cadime.es/images/ documentos_archivos_web/Cajon_archivos/ Informaci%C3%B3n_Paciente/Desabasteci miento_de_medicamentos.pdf> [Consulta: 27 de setembre 2022].

DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. Alertes deproveïment [En lí nia]. Barcelona. <https://medicaments.gencat. cat/ca/professionals/seguretat/alertes/despro veiment/ > [Consulta: 27 de setembre 2022].

GERARD MARTÍ

Imatge de l’accés a aquesta estructura que podria haver-se utilitzat també com a subterrani.

GERARD MARTÍ

Detall de la porta d’entrada a la cisterna, coberta de sediments.

Units contra el canvi climàtic

Davant les conseqüències de l’emergència climàtica, Agbar impulsa solucions innovadores per avançar en la transformació ecològica i gestionar de forma sostenible els recursos

AGBAR

Redacció

La situació d’escassetat hídrica que estem vivint té pocs prece dents, amb imatges inèdites a Europa i a altres llocs del món. Els efectes del canvi climàtic són innegables, amb fenòmens cada cop més extrems, que ens afec ten directament. Un informe elaborat per l’ONU estima que, per a 2030, la demanda d’aigua augmentarà un 40 %, mentre que l’augment de temperatura a la conca mediterrània serà un 20 % superior al de la mitjana de la resta del planeta. Això su posarà un repte estratègic que obliga a una nova gestió, més sostenible i resilient, dels re cursos naturals, com l’aigua La Conferència anual de Na cions Unides sobre Canvi Cli màtic (COP27), que tindrà lloc del 6 al 18 de novembre a Sharm el-Sheikh (Egipte), reclamarà als països accions concretes sobre el terreny i no només paraules. L’històric Acord de París es va signar fa més de sis anys i, més enllà del compromís, és neces sari intensificar l’acció per asso lir els Objectius de Desenvolu pament Sostenible (ODS). Una clau imprescindible per fer-ho són les aliances.

Mitigació i adaptació Agbar, companyia comprome sa en la lluita contra el canvi climàtic, desenvolupa solucions innovadores en matèria de ges tió sostenible de l’aigua i dels recursos naturals per als muni cipis, l’agricultura i la indústria, per avançar en la transforma ció ecològica del planeta. A Catalunya, Agbar gestiona el cicle de l’aigua i presta serveis mediambientals en més de 300 municipis. El seu full de ruta és l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Soste nible de Nacions Unides. La companyia té un paper actiu en la reducció de la petjada ecològica amb l’objectiu d’ac celerar la transformació soste nible, i contribuir a protegir els recursos naturals i a millorar la qualitat de vida de les persones.

La regeneració d’aigua, la trans formació digital, l’aposta per l’economia circular i les infra estructures verdes, la protecció i recuperació d’ecosistemes, i l’impuls d’aliances formen part de l’estratègia d’Agbar.

Energies renovables

La companyia basa la seva acció climàtica en la mitigació de les causes de l’escalfament global i en l’adaptació a les conseqüèn cies del canvi climàtic. Per això,

Agbar genera més de 10,6 milions de kWh/any d’energia verda i així evita emetre 2.756 tones de CO2 l’any a l’atmosfera

a partir de la implementació del seu Pla Estratègic de Desen volupament Sostenible, Agbar avança en la reducció d’emis sions i l’ús d’energies renova bles amb tres eixos concrets: la generació d’energia renovable, la compra d’energia verda i l’efi ciència energètica.

En aquest sentit, la compa nyia ha generat més de 10,6 milions de kWh/any d’energia

La regeneració d’aigua permet donar una segona vida a aquest recurs i redueix la pressió sobre les fonts naturals

verda, gràcies a la cogeneració del biogàs i les instal·lacions fo tovoltaiques en funcionament.

Amb aquesta energia genera da, s’evita emetre 2.756 tones de CO2/any a l’atmosfera, que equival a una població de 5.512 arbres autòctons mediterranis.

L’objectiu és incrementar la generació d’energies renova bles perquè les instal·lacions siguin autosuficients. A més, la

companyia complementa el seu consum amb la compra d’ener gia verda: més de 160 milions de kWh/any. D’aquesta manera, es manté el compromís d’utilitzar energies netes i s’aconsegueix reduir 41.458 tones de CO2 a l’any, l’equivalent a una pobla ció de 82.916 arbres autòctons mediterranis.

Des del compromís amb l’en torn, la seva estratègia de re ducció de la petjada de carboni implica també la progressiva implantació del vehicle elèctric a la flota. A més, es promouen accions dirigides a millorar l’efi ciència energètica de les seves instal·lacions, com el desple gament d’un pla d’auditories energètiques, l’aposta per la

innovació i la digitalització, i el desenvolupament d’una plata forma d’indicadors ambientals.

Aposta per la circularitat i la innovació

Agbar treballa per augmentar la resiliència dels sistemes d’ai gua davant d’escenaris de se queres i fenòmens de pluja tor rencial més freqüents i extrems. La reutilització de l’aigua és clau per avançar en aquest sentit. Tornar a utilitzar l’aigua, un cop tractada, és la manera més sostenible d’avançar cap a una economia circular, en què no es perd res i se li dona una segona vida, alhora que es redueix la pressió sobre les fonts naturals i es preserven els ecosistemes. La

companyia és capdavantera en la regeneració d’aigua i fa possi ble una gestió eficaç, sostenible i mediambientalment respon sable. Un cop regenerada, es pot retornar en condicions òptimes al medi per començar de nou el cicle amb la captació i pota bilització o bé subministrar-la directament per a diferents usos: reg de zones verdes, neteja de la via pública i clavegueram, producció agrícola i proces sos industrials, entre d’altres. Agbar aconsegueix regenerar anualment a Catalunya més de 4 milions de m3 d’aigua, que equivalen a més de 1.500 pisci nes olímpiques.

La seva aposta global és transformar les depuradores en ecofactories per assolir una gestió sostenible de l’aigua, la generació d’energies renova bles per a la seva autosuficièn cia energètica i el residu zero. Aquest sistema basat en l’eco nomia circular, premiat per les Nacions Unides, pretén cobrir el 100 % de les seves necessitats energètiques amb recursos pro pis a base de biogàs procedent de fangs del procés de depura ció de les aigües, i energia solar a través de plaques solars amb un balanç zero de dependència energètica i emissions de CO2

La innovació és la clau per augmentar la resiliència de les ciutats enfront dels efectes del canvi climàtic. En aquest sen tit, Agbar desenvolupa la xarxa Dinapsis per aportar soluci ons digitals de referència per a la transformació digital de la gestió de l’aigua i la salut am biental dels territoris. Aquesta és una eina que la companyia posa a disposició d’administra cions públiques per al monito ratge d’indicadors ambientals i la presa de decisions a partir d’aquestes dades obertes per tal de desenvolupar de ciutats intel ligents, resilients i verdes. Així mateix, impulsa la implantació d’infraestructures verdes mit jançant solucions basades en la natura, per tal de preservar la biodiversitat i els ecosistemes, tant en entorns urbans com ru rals.

L’estratègia sostenible d’Ag bar demostra la seva capacitat per a la transformació social, ecològica i digital, amb l’objec tiu de preservar el medi am bient, contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic i, en definitiva, garantir el benestar de les persones. Abordar, des de les aliances, el repte urgent del canvi climàtic és una urgència i un deure compartit.

Agbar desenvolupa solucions innovadores en matèria de gestió sostenible de l’aigua i dels recursos naturals.

TARRAGONA

Els mestres romescaires tornen al Serrallo per mantenir viva la tradició

Sergi Peralta Moreno

A Tarragona li va costar desper tar ahir. Era un dia gris, ennuvo lat. No feia fred; tampoc calor. El barri del Serrallo, però, no va tar dar gaire a activar-se. Puntuals a les 9.30 hores, els 20 participants del Concurs de Mestres Romes caires es van citar a la pèrgola per demostrar les seves habili tats. Només hi havia una única premissa: preparar el millor ro mesco possible de manera tra dicional. Morter en mà, comen çava una carrera a foc lent per preparar la picada, fregir el peix i elaborar l’apreciada salsa del barri mariner. I al final, Ariadna Torres es va coronar guanyadora. Ja són 29 les edicions que s’han celebrat del certamen. Des dels seus orígens, que es remunten al 1951, el concurs s’ha organitzat fidelment de forma biennal. No obstant això, la pandèmia va im pedir omplir el Serrallo de tomà quets, alls, avellanes i ametlles el 2021, i les condicions meteorolò giques van suspendre l’intent de fer-ho el passat 25 de setembre. Malgrat tot, les ganes de lligar-se el davantal continuaven intactes. «Només podem fer que hi hagi 20 concursants perquè tenim 20 fogons, però hi havia llista d’es pera», detalla Rafel Simó, treso rer de l’entitat organitzadora, el Sindicat d’Iniciativa i Turisme.

Gerard Casas és un d’aquests cuiners que es van quedar amb la mel –o el romesco– als llavis. Es va inscriure tard al concurs i, en conseqüència, no va poder agafar ahir la cullera de fusta. Ha preparat la salsa durant tota la seva vida. «Vaig començar a agafar afició a través de mon pare, per veure si podia competir amb ell i superar-lo. De fet, així va ser», comenta. Era l’any 1996 quan es va coronar subcampió

en un concurs de mestres romes caires a Cambrils. Aquest cop, havia de veure com es preparava la recepta des del públic, però no volia ser un espectador més. «Hi ha molts coneguts que hi parti cipen. Procuro aportar tot el que sàpiga des de la barrera», afegeix.

Més sort va tenir Pep Manresa. Feia anys que era seguidor del certamen com a amant d’un pro ducte típic del Serrallo, però mai s’havia animat a concursar. Ahir va fer l’excepció. Recolzant-se a un banc de pedra, anava molent l’all, les nyores, la ceba, les amet lles i les avellanes per preparar la picada, «la mare dels ous» del romesco. «La picada determina que surti bo o dolent», comenta.

Mentre Manresa picava, Án gel Fernández l’observava amb atenció. «Crec que aquí davant tenim dos possibles guanya dors», apuntava. L’experiència

l’avala: ha estat 48 anys prepa rant el romesco a diferents res taurants de Cambrils. Només havia anat al concurs com a afi cionat, però es trobava davant d’un compromís. «El més difícil és parlar de romesco a Tarrago na», declara. Perquè la capital és,

Hi havia una llista d’espera de gent que volia participar que es va quedar sense fogó

Ariadna Torres va guanyar el certamen i va ser distingida com a mestra major romescaire

en les seves paraules, «la capital del romesco» i no gosa posar en dubte l’opinió dels experts.

Relleu generacional

Tres hores i mitja van passar vo lant per als 20 cuiners. Al voltant de les 13.45 hores, va arribar el moment de conèixer el veredic te final: Ariadna Torres va ser distingida com a mestra major romescaire i Jordi Torres, Manuel Quero, Josep Maria Fonoll i Car los Duran, com a mestres romes caires. Amb tot, el més important no era guanyar, sinó mantenir la tradició. Ja hi havia nens entre els fogons que demostraven estar preparats per heretar la cullera.

Tampoc era un concurs ex clusiu per a tarragonins. Dues persones provinents d’Ucraïna i d’Argentina, respectivament, actuals residents al barri, van decidir posar a prova les seves habilitats culinàries. «Esperem que això continuï endavant sem pre més», assenyala Simó. «El ro mesco sempre hi és i hi serà tota la vida», conclou Casas.

FELICITACIONS

Per molts anys Irene !!!, que passis un feliç dia. Si la veieu , recordeu-vos de felicitar-la. Petonets, de la mama

Aspercamp organitza una sessió per sensibilitzar sobre les persones amb autisme

L’associació Aspercamp i els Departaments dels Serveis Territorials de Salut, Ense nyament i Drets Socials de la Generalitat de Catalunya organitzaran demà, a les 13 hores, un seminari en línia de sensibilització per atendre persones amb condició d’au tisme i les seves respectives famílies, en la que serà una de les primeres accions de treball conjuntes entre les diferents institucions. Encara que la ses sió estarà adreçada a professi onals de l’ensenyament, els drets socials i la salut, tothom qui vulgui és lliure de connec tar-s’hi a través del canal de YouTube d’Aspercamp. Des prés d’aquest seminari, s’orga nitzaran altres activitats més específiques, també orienta des als treballadors dels tres serveis esmentats. La sessió de demà comptarà amb la partici pació de Gema Burguillos, com a testimoni en primera perso na; de la psicòloga Marta Car rión; del cap de planificació de la regió sanitària del Camp de Tarragona del Servei Català de la Salut, Xabier Ansa, i de Lau ra Recha com a representant d’Aspercamp. Redacció

FELICITACIONS

Una vintena de veïns es reuneixen a la pèrgola en una edició del concurs d’elaboració de la salsa que s’havia suspès dos cops AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Fotografia de grup amb tots els participants al Concurs de Mestres Romescaires celebrat ahir.

SERGI PERALTA

Els concursants havien d’estar alerta que no se’ls cremés res.

Moltes felicitats de part del teus pares !!

El nou parc de Lliscament de la ciutat ja està oficialment inaugurat

El nou parc de Lliscament va quedar oficialment inaugurat el passat dissabte al matí per l’alcalde. L’acte oficial d’in auguració va comptar amb diverses activitats esportives, vinculades amb els esports de lliscament i la cal·listènia, per dinamitzar la jornada. L’acte es va cloure amb una exhibició d’skate i escúter a càrrec dels campions de Catalunya i d’Es panya d’aquesta modalitat. Les obres del parc del Lliscament van finalitzar el 30 de setem bre i han estat executades per l’empresa Servidel SLU, amb un pressupost d’adjudicació de 904.638,23 euros. El parc esportiu, que té una superfí cie de 13.013 metres quadrats, es concep des del consistori com un nucli d’activitat física que actua de punt de trobada intergeneracional, gràcies als tres espais que el conformen: la zona de lliscament, el parc de cal·listènia i l’àrea de petan ca. El projecte urbanístic del nou parc públic, amb espais de relació, esport i descans, dinamitzarà la zona oest de la ciutat, generant un lloc de trobada entre la ciutadana i la natura. Redacció

CULTURA

ECONOMIA

Hisenda modernitzarà l’ordenança de recaptació de tributs municipals

La regidoria ha obert una consulta pública per escoltar les opinions dels ciutadans, organitzacions i associacions

CEDIDA

Anna González

La regidoria d’Hisenda de l’Ajun tament de Reus ha obert una consulta pública per a l’elabo ració d’una nova Ordenança de gestió, recaptació i inspecció dels tributs i dels ingressos de dret públic local. Aquest projecte d’ordenança derogarà l’anterior i pretén adaptar els procediments de les taxes a les noves tecnolo gies i, així, estalviar càrregues administratives innecessàries als reusencs. El Govern té l’objectiu d’incorporar l’opinió de la ciu tadania i les organitzacions a les quals afecta la nova norma i, per això, s’ha habilitat un espai del portal d’internet Reus Participa, on tothom que ho consideri pot fer arribar les seves aportacions al respecte.

Tal com Mariluz Caballero, regidora d’Hisenda, explica a Di ari Més, «aquest any s’ha fet una important inversió econòmica per a canviar el programa de ges tió tributària i adaptar-lo a les noves tecnologies». Per aquesta

raó, «l’ordenança s’ha d’adaptar i aconseguir una gestió eficient de la hisenda municipal», assegura Caballero.

En aquest sentit, el Govern té el propòsit d’escoltar els punts de vista dels ciutadans, les or ganitzacions i les associacions que vulguin i, per fer-ho, s’ha

La nova ordenança permetrà estalviar temps i agilitzar les gestions als usuaris

habilitat un espai al portal web de participació, però només es podran manifestar les opinions fins al dia 7 de novembre, 10 dies hàbils des del divendres passat, quan es va publicar la consulta pública. «El període el marca la normativa municipal i, un cop finalitzi, la nova ordenança, jun tament amb l’expedient de pres supostos de 2023, es portaran al plenari del mes de novembre»,

avança la regidora. Després de la seva aprovació, passarà a estar en exposició pública en un termini més prolongat.

La modernització dels serveis del consistori i les noves tecno logies han posat en relleu la ne

Reus s’ha omplert de teatre i moviment per la 24a edició del Festival COS

El certamen d’enguany ha recuperat el format original i la gratuïtat en la majoria dels espectacles

Redacció

La plaça Mercadal i la de la Pata cada, la Palma, la sala Santa Llú cia, el Teatre Bartrina i el Fortuny, així com els carrers del nucli de la ciutat, s’han omplert durant el cap de setmana de les noves propostes en l’àmbit del teatre gestual i els nous llenguatges al

voltant del moviment en el marc del Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual COS 2022. Les companyies del terri tori i internacionals s’han reunit a Reus per convertir la ciutat en un aparador de les creacions més contemporànies i originals.

Totes les actuacions han estat

gratuïtes, a excepció de la gala del 10è Premi Internacional de Dansa Roseta Mauri, per on hi han passat 285 concursants de 21 nacionalitats diferents.

La cloenda de la 24a edició del COS va tenir lloc ahir al Teatre Bartrina, on es va dur a terme l’actuació de dansa Tots neces

sitem teràpia. En aquesta, Diego Sinniger, el coreògraf, ha pogut treballar i compartir moments amb joves ballarins provinents de tres escoles de dansa de la ciutat per crear connexions, vincles afectius i possibles col laboracions entre futurs balla rins professionals de Reus.

cessitat d’assolir una gestió de la hisenda municipal que sigui més eficient i ràpida. Un dels bene ficis que ressalta la regidora és que «no serà necessari accedir als diversos departaments per a dur a terme diferents tràmits,

sinó que la base de dades serà prou gran per a comptar amb tota la informació. Això perme trà a l’usuari estalviar temps i agilitzar les gestions». Una altra de les característiques que com portarà el nou funcionament electrònic serà la reducció dels terminis de procediments tri butaris o, fins i tot, que es pugui rebre una resposta immediata. Aquesta agilitat també permetrà que les devolucions tributàries, tant el seu reconeixement com la transferència monetària, puguin ser més ràpides. Igualment, la regidoria d’Hisenda té el propò sit que, amb la nova ordenança, es pugui facilitar el mètode de pagament de les taxes, simplifi cant-ho i impulsant el pagament per domiciliació o l’abonament amb targeta bancària.

La magnitud dels canvis res pecte a l’ordenança actual, la número 1, fa que s’hagi de crear una de nova amb els circuits au tomatitzats i que no serveixi ferhi només petites modificacions.

REUS CULTURA

Imatge de l’espectacle ‘Scotoma’ d’ahir a la tarda al Mercadal.

El consistori vol que la gesitó d’hisenda sigui més eficient i ràpida.

CAMP DE TARRAGONA

La Vella lidera una Santa Úrsula eterna

Carles Cortés

Les dues colles de Xiquets de Valls son vasos comunicants. L’eufòria i l’alegria d’una com porta la necessitat i la pressió de l’altra. I a l’inrevés. Santa Úr sula 2022 va tornar a mostrar la rivalitat de la Joves i la Vella en la seva màxima expressió. Els vermells van poder marcar el ritme de l’actuació sortint pri mers, però els rosats van tenir la capacitat d’aguantar la pressió i reaccionar per acabar fent una millor actuació. Una d’aquelles diades que, més enllà dels cas tells, té altres ingredients com el sistema de rondes, el disposi tiu sanitari o la climatologia que acaben generant debat, incertesa o dubtes. Més de quatre hores de diada castellera que obliguen a fer reflexions de cara al futur per la seva durada.

La Colla Joves Xiquets de Valls va tenir el premi de sortir pri mers. Després del que es va viure al Concurs semblava obvi un ini ci amb el 4 de 9 sense folre. Si a Tarragona el castell va sortir per fecte i va suposar un gran estímul per assolir el segon lloc final a la classificació, a Valls també es va completar d’una manera brillant però no va tenir la continuï tat desitjada. La pressió saltava d’aquesta manera a l’altra costat de la plaça on la Colla Vella dels Xiquets de Valls decidia comen çar amb un castell inèdit a la re

presa, el 4 de 9 amb folre i pilar. El van provar per Santa Tecla a Tarragona i també el van inten tar els Castellers de Vilafranca a l’Arboç, però les dues vegades va quedar lluny d’assolir-se. Per Santa Úrsula la pel·lícula va ser molt diferent i la convicció de la Vella va portar a descarregar-lo per completar una primera ron da brillant dels Xiquets de Valls a l’alçada de les actuacions que marquen la història dels castells.

El 2 de 8 sense folre a la segona ronda podia marcar el desenvo lupament de l’actuació i així va ser. Va ser l’objectiu de les dues colles. Les dues l’havien descar regat vàries vegades a l’assaig. Les dues l’havien portat a plaça anteriorment, la Vella descarre gat i la Joves, carregat. Va obrir la Joves. El castell ja va iniciar-se amb alguns dubtes a la canalla que finalment van ser deter minants perquè no es pogués carregar. Un intent que restava la moral de la colla, que en la repetició va descarregar el 3 de 9 amb folre per agafar impuls de cara a la tercera ronda. La Vella tenia l’oportunitat de marcar el ritme de l’actuació i reforçar-se de cara a la tercera ronda. I ho va fer. El seu 2 de 8 sense folre va ser magistral. Executat a la perfecció mostrant l’evolució de la colla des del primer que havia carregat per la diada de Sant Fèlix.

A les portes de la tercera ronda

la pressió era per a la Joves que va encarar un castell, el 5 de 9 amb folre, al que li tenien ganes des del 30 d’agost a Vilafranca del Penedès quan el van carregar per primera vegada aquesta tempo rada. També l’havien carregat al Concurs i era el moment per des carregar-lo. El castell es va coro nar amb una bona feina de tronc

i també de folre i el seu encaix amb els terços, però a l’hora de descarregar-lo va anar perdent la mida fins que es va trencar. La caiguda va ser especialment dura, perquè la pinya es va obrir i va comportar varies atencions sanitàries, un fet que va obli gar a aturar la diada durant una hora. L’espera es va acompanyar

en algun moment d’una tímida pluja que va fer especular, fins i tot, amb la suspensió. Però la di ada de Santa Úrsula encara tenia preparat un punt d’èpica en for ma de 3 de 9 sense folre. La Vella no es va arronsar tot i l’espera i la incertesa i va atacar el mite dels castells en la tercera ronda. Se gurament va ser el millor intent

mai vist, es va arribar a col·locar l’aixecadora, el castell tenia bona mida i energia per coronar-se, però l’enxaneta no ho va veure clar i va tirar enrere. Els rosats van fregar l’èpica quan es porta ven quatre hores de diada caste llera. Per acabar l’actuació amb tres castells, van descarregar el

3 de 9 amb folre. En condicions normals aquesta actuació hauria estat rematada amb pilar de mè rit que finalment no es va provar perquè hi havia algun casteller tocat i l’hora ja no acompanyava.

Els món casteller va viure una Santa Úrsula pròpia de la pre pandèmia que ens apunta cap a un 2023 apassionant amb cana lla amb més experiència a plaça.

A les dues colles de Xiquets de Valls els queda només la sortida de Vila-rodona per tancar una temporada que poca gent imagi nava que pogués acabar com es va veure i viure a la plaça del Blat.

GERARD MARTÍ

D’esquerra a dreta: la primera i segona ronda de la Vella, amb el 4d9 amb folre i pilar i el 2d8 sense folre; i la primera i tercera ronda de la Joves, amb el 4d9 sense folre i el 5d9 amb folre carregat.

GERARD MARTÍ

La diada va tornar a mostrar la rivalitat de la Joves i la Vella en la seva màxima expressió

A les dues colles els queda només la sortida de Vila-rodona per tancar la temporada

CAMP DE TARRAGONA

Unes 26.629 llars de zones rurals tindran fibra òptica abans de 2025

Redacció

El Programa UNICOBanda Ancha, iniciativa del Ministe ri d’Afers Econòmics i Trans formació Digital, a través de la Secretaria d’Estat de Telecomu nicacions i Infraestructures Digi tals, permetrà estendre les con nexions de molt altes capacitats (almenys 100 Mbps) a 728.500 noves llars i empreses de l’Estat espanyol. Concretament, unes 26.629 famílies que resideixen en zones aïllades i disperses de la demarcació de Tarragona tin dran, finalment, accés a Internet d’alta velocitat. Es tracta de veïns que actualment compten amb una senyal de baix rendiment o que, directament, no tenen cap connexió.

L’operador Adamo, principal adjudicatari de les subvencions comunitàries per estendre fibra en àrees rurals –312.000 ha bitatges a 17 províncies, de les quals 50.526 a Catalunya–, serà l’empresa que durà a terme el cablejat. La inversió a la demar cació serà de 14.461.830 euros, dels quals 9.700.127 euros seran

EL CATLLAR

finançats pel fons Next Generati on EU, dins del Pla de Recupera ció, Transformació i Resiliència. El termini per a la instal·lació finalitzarà el 31 de desembre de l’any 2024.

Cambray inaugura el nou edifici de l’Institut escola L’Agulla

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va partici par aquest dissabte en la inau guració del nou edifici de l’Ins titut escola L’Agulla, al Catllar, conjuntament amb l’alcalde del municipi, Joan Morlà. L’equi pament també acull l’Escola municipal de música, gràcies a un conveni entre el Departa ment d’Educació i l’Ajuntament signat al 2019. El conseller va destacar que és un equipament «impressionant» i va elogiar

les sinergies entre totes dues administracions per identificar les necessitats educatives del municipi i acabar compartint els usos de l’edifici amb visió conjunta. El centre és un Insti tut escola des del curs 2015-16, fet que va permetre la continu ïtat dels alumnes al municipi, els quals fins aleshores s’havien de desplaçar als Pallaresos per cursar l’ESO. El Departament d’Educació ha aportat 750.000 euros. Redacció

Aquests treballs marcaran un abans i un després a la vida de moltes famílies ja que passaran a realitzar amb garanties, amb una connexió a Internet de qua litat, activitats que actualment

són d’allò més habitual: teletre ball, educació online o gaudir de videojocs, sèries i pel·lícules en remot, entre d’altres. Aquesta ac ció és imprescindible, també, en la lluita contra el fenomen de la despoblació.

Amb aquesta nova línia d’ajuts es mobilitzarà una inversió pú blica i privada de 388,2 milions d’euros a l’Estat, que se sumen als 1.120 milions mobilitzats des del 2018. Aquestes inversions han permès portar connexions de banda ampla ultra ràpida a més de quatre milions de llars i empreses fins al 2021. Sota el paraigua del programa d’Univer salització d’Infraestructures Di gitals per a la Cohesió (UNICO), s’estan canalitzant les principals inversions del Pla de Recupera ció per a la transformació digital a Espanya en l’àmbit de la con nectivitat digital. Un cop s’exe cutin els projectes beneficiaris del programa UNICO-Banda An cha, ja posats en marxa, la taxa de cobertura arribarà al 95% en línia amb la connectivitat uni versal fixada per al 2025.

SALOU

Més de 400 famílies es beneficien dels ajuts per a les despeses de la llar

L’Ajuntament ha destinat 221.764,96 euros

Redacció

Fins a 418 famílies de Salou es beneficiaran de la subvenció per a les despeses de subminis traments de la llar com ara l’ai gua, la llum i el gas–. L’Ajunta ment de Salou, a través de l’àrea de Benestar, Serveis Socials i Igualtat, ha destinat 221.764,96 euros per donar cobertura a aquests ajuts. Des del 23 de maig fins al 21 de juliol d’aquest any, el consistori ha rebut 502 expedients, dels quals 418 s’han resolt favorablement.

Per la seva part, l’alcalde del municipi, Pere Granados, ha assenyalat que, «des de l’Ajun tament de Salou, prioritzem

CAMBRILS

el benestar i la qualitat de vida de la nostra ciutadania i, per aquesta raó, continuarem do nant-li suport, després de la represa de la normalitat, per tal de garantir els serveis bàsics i essencials». D’altra banda, la regidora de Benestar, Serveis Socials i Igualtat, Estela Baeza, ha explicat que «aquesta sub venció pretén evitar que es produeixin situacions de po bresa energètica». Aquest any, segons ha indicat la regidora, «hem mantingut l’increment dels recursos destinats, a partir de la pandèmia, per tal d’arribar a totes les persones que ho ne cessitin».

Prop de 45.000 persones van gaudir del Festival del vi

La dotzena edició del Festival del Vi i la Gastronomia de Cam brils, celebrada entre els dies 7 i el 12 d’octubre, va comptar amb unes xifres de rècord. L’esde veniment va atraure al parc del Pescador prop de 45.000 per sones, que van comprar 72.000 tiquets de tastos de vi (glups) i 56.000 tiquets de degustaci ons gastronòmiques (nyams) i van valorar la fira amb molt bona nota en les enquestes re alitzades. Enguany, la mostra

ha crescut en espai, durada i cellers participants i ha passat a denominar-se festival per l’am pli programa d’activitats vin culades al vi, a més de les pro postes de proximitat com les del Nàutic Parc, que van fer ple absolut. El certamen va acollir 65 empreses expositores (34 ce llers, 2 vinacoteques, 20 restau rants i establiments d’alimenta ció i 9 d’artesania) i va oferir 23 presentacions i tastos guiats i 4 showcookings. Redacció

Felicidades Martuky. Quie ro que todo el mundo sepa, que eres un ángel de luz, que no fallas nunca, que siempre estás ahí, para todos “y por eso eres tan especial”. Te mereces lo mejor, eres nuestro orgullo, un beso mamá.

FELICITACIONS

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Ahir el Lionel  va fer 16 anys !! Moltes felicitats. L’àvia.

‘Guapo felicidades, Dios te bendiga. El 18 fue cumpleaños de Rubén, aún recibe saludos y regalos.”

Avui es el aniversari del Ramon, moltes felicitats dels teus amics del Niloga

La instal·lació de la fibra finalitzarà al desembre de 2024.

GENERALITAT

L’acte d’inauguració va tenir lloc aquest dissabte.

Sébastien Ogier es corona com el nou rei del RallyRACC Costa Daurada

El pilot francès suma el seu quart títol a

Redacció

Sébastien Ogier i Benjamin Vei llas van ser els grans guanyadors del 57è RallyRACC CatalunyaCosta Daurada. La parella de pilots francesos van dominar durant tota la prova i durant l’última etapa d’ahir van em portar-se la victòria amb el seu Toyota GR Yaris Rally1 Hybrid.

Sébastien Ogier, pilot que ha conquistat el títol mundial vuit vegades, va sumar el seu quart triomf a les terres de la Costa Daurada després d’una llarga lluita contra Thierry Neuville. El belga va ser el pilot que es va coronar en les últimes dues edi cions i va lluitar amb el ganivet entre les dents per defensar el seu tron, però finalment el pilot francès va aconseguir la victòria. Les altres dues places de podi les van ocupar el belga Thierry Neu ville i Martijn Wydaeghe amb el seu Hyundai i20 N Rally1 Hybrid i els actuals campions del món Kalle Rovanperä i Jonne Halttu nen amb el Toyota GR Yaris Ra lly1 Hybrid. A les portes del podi es va quedar Ott Jänak i Martin Järveoja. La parella estoniana es va quedar a més de quaranta se gons del primer classificat. Finalment, en cinquena posi ció va acabar l’últim dels quatre

favorits per guanyar. Dani Sordo i Cándido Carrera amb el Hyundai i20 N Rally1 Hybrid van acabar en cinquena posició a mig minut dels seus companys d’escuderia i a més d’un minut del primer classificat. La parella espanyola no va realitzar la millor actua

i la seva victòria fa que Toyota guanyi el

Yoann Bonnato guanya el Rally RACC d’ERC

A banda del campionat del mundial de WRC i les seves categories inferiors, el Ra llyRACC Catalunya-Costa Daurada també va ser l’úl tima aturada del campio nat europeu ERC. El pilot francès Yoann Bonato va ser el gran vencedor amb el seu Citroën C3 Rally2. La competició va finalitzar el passat dissabte i la parella francesa es va imposar a les parelles espanyoles. Efrén Llarena i Sara Fernández van quedar segons i el podi el va completar Javier Pardo i Adrián Pérez, les últimes dues parelles amb vehicles Škoda Fabia Rally2 Evo.

posaven a Pratdip-2, cosa que va deixar el ral·li gairebé sentenciat mancant la Wolf Power Stage, amb 15,8” de distància entre el líder Ogier respecte a Neuville i més de 32,7” sobre Rovanperä. Riudecanyes-2, el tram final, ha vist el Sébastien Ogier dels mi llors dies, adjudicant-se l’escratx i rematant una gran victòria.

El més adaptat al clima La 57a edició del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada va destacar pel seu clima canviant. Durant el Shakedown i la prime ra etapa, les pluges dominaven el ritme de la competició i aquest factor va tornar a aparèixer de manera intermitent durant el cap de setmana.

Sébastien Ogier va demostrar durant el Shakedown que era el més ràpid sota la pluja. El pi lot francès va ser el millor es va adaptar i aquest avantatge el va mantenir líder en totes les etapes

La pluja ha sigut un dels elements que més han afectat el RallyRACC Catalunya-Costa Daurada

Dani Sordo va acabar en cinquena posició en el que podria ser el seu últim RallyRACC

del ral·li. Thierry Neuville va ser el seu maldecap particular. El belga buscava la revàlida i era el perseguidor més tenaç, però Ogi er va demostrar la seva veterania i va saber mantenir-se a la part més alta del pòdium.

Teemu Sunien guanya el WRC2 A la categoria WRC2 el guanya dor final ha estat l’equip Teemu Suninen i Mikko Markkula amb el Hyundai i20 N Rally2. El podi el va completar Yohan Rossel i Arnaud Dunand amb el Citroën C3 Rally2 i Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov amb l’Škoda Fabia Rally2 Evo. En novena posició van quedar els espanyols Jan Solans i Rodrigo Sanjuán amb el Citroën C3 Ra lly2. En WRC3 el primer classi ficat va ser l’equip Lauri Joona i Mikael Korhonen amb el Ford Festa Rally3. Finalment, en RGT els vencedors van ser Emmanuel Guigou i Jules Escartefigue amb l’Alpine A110.

ció en la que podria ser l’última aparició del pilot de Torrelavega en terres catalanes. Sordo es pre sentava al RallyRACC CatalunyaCosta Daurada aquest any amb un programa parcial, el que sig nifica que no va competir en tots els ral·lis que s’han disputat. A

més, l’espanyol va destacar que no es trobava del tot còmode amb el seu vehicle i es va mostrar decepcionat per no acabar pu jant al podi.

L’etapa d’ahir va seguir amb un guió similar al de les dues jornades prèvies. Dani Sordo

i Cándido Carrera sumaven el seu segon escratx a Pratdip-1, tram en el qual Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe retallaven més de tres segons a Sébastien Ogier i Benjamin Veillas. Els bel gues aconseguien l’escratx a Riu decanyes-1 i els francesos s’im

El 57 RallyRACC va ser com post per 19 trams cronometrats i 293,8 km de velocitat, tot i que un d’ells va ser cancel·lat per obstrucció de la calçada d’un vehicle accidentat. El bon asfalt característic de les carreteres de la zona s’ha combinat amb sectors relliscosos i, fins i tot, ha aparegut la pluja. Tots aquests ingredients van acabar per confi gurar un ral·li bastant difícil en el qual s’han vist algunes sortides de carretera i, en definitiva una competició molt vistosa per als ulls de tots els aficionats.

fabricants

Sébastien Ogier i Benjamin Veillas al capdamunt del podi celebrant la victòria amb Thierry Neuville com a segon classificat i Kalle Rovanperä, tercer.

JORDI RAMÍREZ

El campió del món, Kalle Rovanperä, durant l’última etapa que va tenir lloc ahir al matí.

JORDI RAMÍREZ

Arnau Montreal Quesada

«Jo no sé quantes vides tinc. Porto aquí un any i tres mesos i l’any pas sat més del ma teix. Jo vull el mi llor per al Nàstic. Raül mai serà un problema. És molt fàcil llen çar la tovallola i abandonar, però m’han ensenyat a lluitar, i això és el que trasllado als jugadors», aquestes van ser les paraules de Raül Agné en la roda de premsa posterior a la victòria contra el Numancia. Aquests dies no han sigut gens fàcils per l’entrenador amb l’ultimàtum penjant sobre el seu cap com si fos l’espasa de Dàmocles. Aquesta és una situ ació límit, però que ha superat amb anterioritat.

Des que va fitxar pel Nàstic, el tècnic de Mequinensa sem pre ha estat mirat amb lupa. Les carències que li han acabat per qüestionar han estat les mateixes, a nivell de resultats, tant la temporada passada com aquesta. El punt més fràgil és la incapacitat de guanyar lluny del Nou Estadi. La diferència és que enguany el Nàstic va punxar en els dos primers duels al temple grana mentre que l’any passat va trencar el rècord de cinc triomfs consecutius. A nivell d’estil de joc, el Nàstic presenta dues cares ben diferents, més proactiu i se

gur amb l’afició a la seva esquena i més espès i imprecís quan juga a domicili.

La darrera temporada la seva figura es va posar en dubte tot just abans de començar l’atura da per les vacances de Nadal. El Nàstic va caure amb una mala imatge al camp del Costa Bra

CV Sant Pere i Sant Pau perd el duel directe contra l’Illa Grau (3-2)

Redacció

El CV Sant Pere i Sant Pau cau derrotat per 3-2 a la pista de l’Illa Grau després de posar-se amb un 0-2 d’avantatge. Els cooperativistes s’enfrontaven al seu rival directe de grup. El conjunt de Castellón també as pira a l’ascens de categoria així que la tensió competitiva irra diava l’ambient. Els vermells van prendre la iniciativa de des del primer set. Els de Vlado Ste vovski van dominar amb mà de ferro tant el primer com el se gon set i van aconseguir un 1725 i 22-25. Tenien la victòria a la seva mà, però contra un equip com l’Illa Grau no es pot perdre

la concentració. Els vermells van acabar caient en el tercer set per culpa dels errors en els serveis. Els locals van aprofitar l’ocasió i van despertar. El partit es va posar 2-2 i, a l’últim quart, la igualtat era màxima, però els valencians van acabar per trencar el duel a favor seu amb un 26-24 final. El CV Roquetes també va sumar una derrota.

Els ebrencs van caure per 3-1 contra el Lleida en un partit on van despertar massa tard. D’al tra banda, el Cèvol Torredem barra va sumar la primera vic tòria de la temporada després de perdre els dos derbis inicials i va vèncer al CV Sayre per 3-0.

va per 1-0. Els granes tenien les seves carències ofensives i des prés d’aquell partit es va optar per mantenir al tècnic a l’espera dels reforços d’hivern. En el pri mer partit de la segona volta, un dimecres de gener molt fred, el Nàstic va caure per la via ràpida per 0-3 contra l’Andorra al Nou

ATLETISME

Estadi. Aquell resultat va deixar el tècnic contra les cordes i va rebre un ultimàtum per guanyar a qualsevol preu el següent partit al camp del Betis Deportivo dos dies després.

El Nàstic va aconseguir gua nyar al cuer i els grana van iniciar una ratxa de bons resultats que

Stella Beazzutti guanya la setena edició de la Women Race

Van participar un total de 2.176 corredores

Redacció

Els carrers de Tarragona es van tenyir de rosa en la setena edició de la Women Race d’El Corte In glés. La cursa solidària va ser tot un èxit i des de l’organització van confirmar que hi van participar un total de 2.176 corredores. Entre totes elles, la campiona va ser Stella Beazzuti, que va ser la primera dona a travessar la línia de meta amb un temps total de 20’26”. La cursa va començar a dos quarts de deu del matí d’ahir i els més de dos mil participants van sortir des de la Rambla Lluís Companys per fer un recorregut de cinc quilòmetres pels carrers de Tarragona. Per primera vega

da, les atletes van travessar en el seu recorregut per la plaça de la Font. Les atletes també van passar per la Rambla Nova fins al balcó del Mediterrani. Final ment, les corredores van passar per la Via de l’Imperi Romà, l’avinguda Catalunya i després van arribar a la meta davant d’El Corte Inglés per tancar el circuit. Més que una competició, l’esde veniment va ser tota una festa de caràcter solidari. Tots els in gressos i donatius es van donar a l’Associació Contra el Càncer de Tarragona i totes les corredo res que van participar van donar visibilitat amb la seva samarreta rosa al dia del càncer de mama.

similar abans del partit contra el Murcia, però el Nàstic va gua nyar. Després de derrotes dures com al camp de l’Eldense i la Real Sociedad B, es van encendre to tes les alarmes i amb la roda de premsa del dilluns de la setmana passada per part del director es portiu, David Comamala, es va fer públic un nou ultimàtum.

RESULTATS

Jornada 9, Primera RFEF

GIMNÀSTIC-Numancia 1-0

Sabadell-Intercity 2-1

Real Unión-R. Sociedad B 0-1 Alcoyano-UD Logroñés 0-1

At.Baleares-Eldense 3-1

Osasuna Prom.-Calahorra 3-1 Castellón-Amorebieta 1-0 Bilbao Ath.-Real Murcia 0-3

SD Logroñés-Barça Atlètic 4-0 Cornellà-La Nucía 0-0

PRÒXIMA JORNADA

SD Logroñés- GIMNÀSTIC Amorebieta-Alcoyano Numancia-Bilbao Ath.

CF Intericty-UD Logroñés La Nucía-Sabadell

R. Sociedad B-At. Baleares Calahorra-Real Unión

Real Murcia-Osasuna Prom. Eldense- Castellón Barça Atlètic-Cornellà

van reforçar la figura del tècnic de Mequinensa.

La derrota contra el Sabadell va deixar al Nàstic en un punt mort, però de nou es van refer i els grana van acabar la tempora da amb la cruel derrota a Vigo.

Aquesta temporada, el tèc nic es va trobar en una situació

La victòria contra el Numan cia és un reforç, però si Agné vol continuar a la banqueta encara li queda un repte més. Com també l’any passat, la seva continuïtat depèn de què el Nàstic obtingui la primera victòria fora de casa. Aquesta vegada no s’ho jugarà contra el cuer, sinó contra una SD Logroñés que ahir va guanyar 4-0 al Barça Atlètic davant de la seva afició.

Després de tantes situacions límit a la banqueta del Nàstic, Raül Agné va entrar a la roda de premsa amb naturalitat, segure tat i tranquil·litat. El tècnic ja ha demostrat el caràcter suficient per aguantar la pressió d’aquesta situació, però ara queda acabar de respondre sobre la gespa, per què, segons l’ultimàtum marcat des de l’entitat grana, ni una der rota ni un empat el salvaran a la banqueta.

En el partit contra el Nu mancia, el Nàstic es va mostrar efectiu quan en moltes ocasions lluny del Nou Estadi no ho és. Aarón Rey va deixar veure les es purnes de genialitat que van mo tivar al Nàstic a fitxar-lo aquest mercat d’estiu i Guillermo es va consolidar un partit més com el davanter que l’equip necessita per la seva capacitat de posicio nar-se con ha d’estar per acabar marcant. Ara falta que ingredi ents com aquests apareguin dis sabte o, si no, el tècnic es quedarà sense vides i a la pantalla sortirà el game over

A banda, es va posar a disposició el Dorsal0 per a les persones que volien donar sense participar. A la competició també van parti cipar homes, de fet Albert Povill va ser el més ràpid una marca de 19’46”, però la competició esta va reservada en exclusiva per les

atletes i en aquesta Stella Beaz zuti, amb el dorsal 2099, va ser la més ràpida. En finalitzar, les participants van donar per aca bada la competició amb unes fotografies per al record a sobre del podi que estava preparat a la Rambla Lluís Companys.

El tècnic grana, Raül Agné, a la gespa del Nou Estadi.

NÀSTIC/JOAN BASEDA

LES DADES

GERARD MARTÍ

La guanyadora de la Women Race, Stella Beazzutti.

La Pobla de Mafumet torna a somriure amb una victòria (1-0)

POBLA DE MAFUMET 1

GIRONA B 0

Pobla de Mafumet. César Pirot, Boaz Hallebeek, Fer Torre (Dani lo Luís, 76’), De la Peña, Joan Tor rents (Edu Taboada, 76’), Montagut, Amoedo (Kim Lorca, 66’), Nil Garri do, Gerard Urbina, Víctor Valverde i Hamza Bellari (Sergi Quirós, 88’).

Girona B. Matas, Biel, Oriol Co mas, Yeray, Ricard Artero, Morcillo (Dawda Camara, 46’), Óscar Ureña (Richmon Dapaah, 46’), Álex Al mansa, Karim L’Koucha (Marc Do mènech, 37’), Arango (Marc Fuentes, 82’) i Joel Roca.

Gols. 1-0, Joan Torrents (31’).

Àrbitre. Pol Curiel Riera (Osona). Va mostrar la targeta groga als locals Boaz Hallebeek, Hamza Bellari, Víc tor Valverde, César Pirot i Kim Lor ca; i als visitants Ricard Artero i Ye ray Izquierdo.

Incidències. Partit disputat al Mu nicipal de la Pobla de Mafumet sen se incidències.

Redacció

El CF Pobla de Mafumet va tor nar a somriure ahir amb una gran victòria contra el Girona B per 1-0. Els d’Adolfo Baines es trobaven en una situació compli cada després d’una ratxa negati va de tres derrotes consecutives, però ahir van saber refer-se de la mala situació per tornar al camí de la victòria gràcies a un gol de Joan Torrents.

El Girona B era un equip in capaç de guanyar lluny del seu estadi, i ahir aquesta dinàmica va continuar. El conjunt gironí comptava amb un vell conegut

BÀSQUET

per l’afició grana com és Karim L’Koucha. L’ex del Nàstic es va incorporar aquest estiu al filial gironí, però va tenir la mala sort de lesionar-se a la primera part.

El filial del Nàstic sabia que era la seva oportunitat per reen ganxar-se a la part superior de la classificació i per aquest motiu va sortir amb confiança des del primer minut. Nil Garrido va fer el primer avís després d’una gran combinació pobletana, però el xut va sortir per damunt de la porteria de Matas. El partit s’anava igualant pel que fa a la possessió, però les millors ocasi

El CBT recupera les bones sensacions amb un triomf treballat (69-81)

Els blaus sumen la segona victòria consecutiva

Redacció

El CBT de Berni Álvarez han recuperat les bones sensacions amb la segona victòria consecu tiva. Els blaus havien començat la temporada amb el peu es querre. L’equip patia físicament i van rebre dues derrotes segui des que fan mal, però contra el CB Igualada va demostrar que torna a estar endollats i llestos per enganxar-se en la lluita de les primeres posicions. Els de Berni Álvarez van començar el duel molt concentrat. El joc fàcil i efectiu dels blaus obria el primer avantatge (2 – 9). Domín guez i Fernández encertaven de tres, en el moment en què els lo

cals li agafaven el pols al partit i neutralitzaven els tres següents atacs de l’equip de Berni Álva rez. La defensa ordenada per metia mantenir la distància dels 10 punts, que la posava Mendes (11-21). Els contraatacs del CB Igualada al final del quart baixa ven dos punts la diferència (1523). L’Igualada arrencava molt més entonat el segon quart. A base de percudir i no abaixar els braços es col·locaven a només 3 punts, fent saltar les alarmes al conjunt blau (22-25). Comple tament encallats, el CBT cedia un triple que igualava de nou el partit. Duch i Ewulu posaven ordre amb una cistella cadas

ons seguien sent dels locals. Nil Garrido era el jugador que més mal feia per banda esquerra i, en qüestió de cinc minuts, el filial del Nàstic va tenir fins a quatre contracops amb què es va poder avançar. L’ocasió més clara la va tenir Valverde, que es va plantar sol contra Matas, però va er rar l’un contra un. El refús el va agafar Nil, però el xut va acabar topant amb el travesser. La Pobla se sentia còmode amb la pilota, la defensa gironina feia aigües en cada contracop grana i d’aques ta manera va arribar el gol. Joan Torrens va avançar al filial del

Nàstic a la primera meitat amb un contraatac de manual liderat per Nil Garrido i, a la jugada pos terior, Hamza va tenir el segon a les seves botes, però el porter es va mostrar encertat.

El conjunt d’Adolfo Baines va saber mantenir el resultat a la se gona meitat i va certificar la ter cera victòria de la temporada que els col·loca a dos punts de la pro moció. Menys sort va tenir la UE Rapitenca. Els de Beto Company van empatar contra la Montañe sa per 0-0 i sumen la sisena jor nada seguida sense aconseguir una victòria.

HOQUEI PATINS

El Reus Deportiu comença amb el peu esquerre i el Calafell domina

Els roig-i-negres tenien baixes importants

El Reus Deportiu i el CP Cala fell van ser les dues cares d’una mateixa moneda en la primera jornada de les Lligues Catala nes d’Hoquei. Aquesta compe tició va començar aquest cap de setmana per fer tornar a rodar als equips de l’OK Lliga després de l’aturada de la competició oficial pels World Skate Games.

El Reus Deportiu començava aquesta lligueta com un dels equips més afectats per aquesta competició internacional. El FC Barcelona no hi participa per falta de jugadors: la majoria es troben convocats amb les se leccions. De la mateixa manera, Jordi Garcia no va poder comp tar amb Sergi Aragonès, Checco Compagno ni Diego Rojas, tots ells convocats per Espanya, Ità lia i Xile respectivament. Amb tot, el Reus Deportiu va caure per 3-1 en el primer duel de lli gueta contra el CH Girona. Els roig-i-negres van començar el duel plantant cara. David Gel mà va marcar el primer gol del

BÀSQUET

duel i va posar al Reus amb la iniciativa, però, a poc a poc, el Girona va anar guanyant ter reny i, finalment, va empatar el partit cinc minuts després. El conjunt local va acabar per donar la volta al marcador poc abans del descans. Al segon temps, el joc es va fer més dur, però el Girona es va encarregar de matar l’encontre marcant el 3-1 final. D’altra banda, el CP Calafell de Ferran López va aconseguir la victòria contra el Vilafranca. El que més va des tacar va ser el de sempre. Dona igual si és OK Lliga, Champions o Lligues Catalanes, Martí Ca sas va tornar a mostrar que es troba en un estat de forma ple tòric i es va encarregar d’encar rilar el partit amb un pòquer de gols. Arnau Xaus el va acompa nyar amb un doblet i, tot i que el Vilafranca va reaccionar amb tres gols, els verd-i-blancs van guanyar el partit per 3-6. Els se güents rivals del Reus i Calafell són l’Igualada HC i el PAS Alcoi respectivament.

El CB Salou ensopega contra l’Horta Godella (88-67)

El CB Salou de Jesús Muñiz va sumar la seva segona derrota consecutiva a la pista de l’Hor ta Godella per 88-67. No va ser el dia dels salouencs que van veure com el partit s’anava en fosquint des del primer quart (25-16). Al segon període els de Muñiz van intentar inquietar als locals, però l’empenta no va ser suficient i van marxar al descans a cinc punts dels seus rivals. En els dos períodes pos teriors no va haver-hi color. El

BÀSQUET

conjunt local va dominar i va ampliar diferències, mentre que el CB Salou veia com els seus jugadors clau no tenien el seu dia. Olechnavicius no va es tar tan precís com en partits an teriors i Xavi Hernández va ser l’encarregat de posar-se l’equip a les espatlles i va acabar amb 19 punts. El CB Salou encara no pot entrenar amb normalitat mentre que reparen el seu pa velló i també arrosseguen juga dors amb molèsties. Redacció

El CB Valls no pot fer res contra el potent líder del grup (69-89)

cun, i Domínguez culminava el canvi de dinàmica amb 5 punts consecutius (31-37). A l’últim quart la tensió es va incremen tar i el partit es va convertir en un intercanvi de cistelles que va beneficiar els blaus. Quan més

es necessitaven, Doche, Duch i Nico Domínguez van aparèixer des de la línia de tres per matar el partit i segellar la segona vic tòria consecutiva per 69-81. El següent rival del CBT és el líder, el Pajarraco Santfeliuenc.

El CB Valls de Víctor Neila va caure derrotat contra el potent Pajarraco Santfeliuenc per 6989. Els vallencs rebien al Joana Ballart al líder del grup i, des del primer minut, l’equip de Sant Feliu de Llobregat va demostrar per què són els rivals més temi bles de la categoria. El CB Valls va entrar al partit amb la inten ció de donar la sorpresa i durant els primers minuts del primer quart ho va aconseguir. Van po sar-se 10-6, però els visitants li

van capgirar el partit per a tan car el primer període per 20-26. La distància es va ampliar a nou punts en el segon quart i, tot i que els vallencs van quallar un bon tercer quart, no van poder fer res per evitar que el conjunt barceloní tanqués el partit amb comoditat. Els de Neila es tro ben a la zona mitjana de la taula amb dues victòries i dues derro tes, el mateix que el CBT. El seu següent rival és el CB Es Castell al Joana Ballart. Redacció

Els d’Adolfo Baines trenquen una ratxa de tres derrotes consecutives amb un triomf molt treballat

Víctor Valverde s’ha convertit en un dels jugadors més importants de la Pobla de Mafumet.

JOSE MARIA GARCÍA

CBT

Els de Berni Álvarez van destacar amb un gran primer quart.

Redacció

OBITUARI

Mor el fundador de l’empresa Red Bull, Dietrich Mateschitz

EFE

El multimilionari austríac Di etrich Mateschitz, fundador i propietari de l’empresa de be gudes energètiques Red Bull i de diversos clubs del futbol i escuderies de Fórmula 1, entre d’altres, ha mort als 78 anys després de lluitar contra una llarga malaltia. La marca patro cina i és propietària de múlti ples equips esportius, com les escuderies d’F1 Red Bull i Alpha Tauri, i equips de futbol com el Red Bull Salzburg de la lliga austríaca o del RB Leipzig de la Bundesliga alemanya. A més, també patrocina nombrosos at letes i és un nom de referència en esdeveniments d’esports ex trems com la moto i el bicicròs o el vol acrobàtic. La revista Forbes estimava l’abril d’aquest any que la seva fortuna era de 27.400 milions d’euros i el situ ava al número 51 de la llista de persones més riques del món.

«En aquests moments, el sentiment que predomina és el de la tristesa. Però aviat la tris

tesa deixarà pas a la gratitud, a la gratitud pel que ell va canviar, va moure, va encoratjar i va fer possible per a tantes persones», va escriure Red Bull als seus empleats. «És la tasca i respon sabilitat de tots nosaltres con tinuar l’obra de la seva vida en el seu esperit», va afegir al breu missatge electrònic.

Mateschitz va fundar Red Bull GmbH el 1984, juntament amb empresaris tailandesos, després de modificar una re cepta d’una beguda energètica d’aquest país en forma d’un producte que va introduir al mercat l’any 1987.

DEFUNCIONS

Tarragona

Francesca París Ribé. Ha mort a 99 anys. El funeral serà avui a les 11 h. a l’església de l’escola Vedruna Sagrat Cor. Josep Cassany Ferrando. Ha mort a 80 anys. El funeral serà avui a les 11.45 h. al Tanatori.

Altafulla

Ignasi Torres Marquès. Ha mort a 87 anys. El funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Martí.

escuderies de

EDITORIAL

Retrets entre el Govern i Junts i amb els pressupostos penjant d’un fil

Catalunya mereix una classe política madura, que pugui superar les crisis per continuar avançant i no estancar-se en els retrets, sobretot quan estan en joc els pressupostos de l’any vinent. Però les desavinences i el divorci entre els socis de govern està agafant el camí per convertir-se en un serial amb un destí incert. El mateix nou conseller de Recerca i Universitat, Joaquim Nadal, obria la caixa dels trons en mostrar-se sorprès, en una entrevista, del que ell anomena «política de demolició» de Junts de la seva pròpia obra; tot plegat en referència al possible veto als pressu postos de la Generalitat. No hi ha crítica sense tornada i el secre tari general de Junts, Jordi Turull, la pronunciava a Valls, acusant els nous consells de dedicar-se més a fer retrets a JxCat que no a «ocupar-se de la seva funció». Turull no només es referia a les declaracions de Nadal, sinó també a les del nou conseller de Drets Socials. Tant el Govern com Junts haurien de poder passar pàgina per fer avançar el país i, si bé és cert que els nous conse llers podrien haver estat més prudents a l’hora de pronunciar-se i aplanar el camí dels pressupostos, des de Junts haurien d’enten dre que tenir opinió no és incompatible amb governar.

+ CONFIDENCIAL

Felicitats, Club Natació Tàrraco

El Club Natació Tàrra co celebrava ahir el seu 59è aniversari, tal com va anunciar el compte de l’entitat a través de xarxes socials: «En un dia com avui el 1963, es fundava Club Natació Tàrraco. Un grup de tar ragonins va començar les obres per construir la piscina descoberta».

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, el candidat a l’alcaldia del PSC, Rubén Viñuales, i el conseller socialista Berni Álvarez van aprofitar la fita per felicitar l’entitat.

TRIBUNA

¿Son verdaderamente conscientes del cambio climático?

provocando un rápido deshielo y, por lo tan to, la subida del nivel del mar, que alcanzó un nuevo récord en 2021: un aumento de 4,4 mm por año, entre 2013 y 2021.

Obviamente, el cambio climático es una re alidad. Ya está afectando a la Madre Tierra desde hace años y nosotros, los responsables de ello, seguimos sin actuar con contunden cia. Seguimos con el pensamiento egoísta e individualista de una sociedad consumista que se niega a frenar. Aún resulta más surre alista escuchar a las personas, y sobre todo a los políticos, que lo niegan. Es increíblemen te decepcionante que esto aún siga pasando. Es el caso de muchos políticos de extrema derecha, que niegan el cambio climático y justifican el daño a la tierra, solo por el be neficio económico de grandes empresas. Yo solo quiero decirles que el cambio climáti co no es una ideología, es una realidad y es nuestra responsabilidad. La mejor forma de argumentarlo es con datos:

En el año 2017, a nivel global se vertieron más de 36 millones de toneladas de CO² a la atmósfera. La explotación masiva de la tierra y la deforestación, son responsables del 25% de emisiones de gases de efecto invernadero. Las grandes ciudades, que solo suponen un 2% de la superficie terrestre, generan más del 60% de las emisiones y consumen el 78% de energía mundial.

La Antártica es una de las regiones más afectadas por el calentamiento global, ya que la temperatura anual sigue subiendo 0,5% cada década, desde 1950. Este fenómeno está

A la vez, los océanos reciben entre 8 y 13 millones de toneladas de residuos plásticos al año que dañan a la biodiversidad y ecosiste mas marinos. Si seguimos con el ritmo actu al, en 2050 habrá más plástico que peces en las aguas del mundo.

Y volviendo a la tierra, se han desertificado 3.600 millones de hectáreas y han desapare cido 13 millones. 1 millón de especies ani males y vegetales está actualmente en grave peligro de extinción.

En 2016, 9 millones de personas murieron por causas relacionadas con la contamina ción. Y 64 millones de personas a nivel mun dial han tenido que emigrar como consecu encia del cambio climático.

España, junto con otros cinco países de la Unión Europea, acumulan alrededor del 66% de las emisiones de todos los gases de efecto invernadero del continente europeo.

Las cifras son desesperantes y desolado ras, pero no podemos resignarnos. El cambio climático avanza muy rápido y no estamos actuando con contundencia y valentía. Estos sentimientos deben impulsarnos a actuar, a pasar a la acción.

Las acciones individuales sí que importan. Modificar nuestros hábitos de consumo e in

tentar llevar una vida más sostenible, por su puesto que tiene un peso. Pero sobre todo de bemos presionar a los grandes poderes, que son los principales responsables del daño al planeta. Debemos reivindicar, luchar y seguir trabajando para crear conciencia y reflexión. No por nosotros, por el futuro y por la Tierra. En esta línea irá el XXX Curso Científico de Mare Terra, que celebraremos el jueves 10 de noviembre en formato virtual (a través de Google Meet).

Bajo el título El futuro es ahora y aquí, el curso de este año pretende alentar a los jóve nes en la lucha contra el cambio climático y dotarles de herramientas para pasar a la ac ción. Un evento que se enmarca también en el Año Europeo de la Juventud, el cual pone el foco en la juventud para construir un mundo mejor.

El Curso Científico se desarrollará a través de 5 ponencias, a cargo de Fernando Valla dares, profesor de Investigación del CSIC; Miquel Ventura, experto la biodiversidad marina; Anna Espadalé y Jan Ferrer, de Jóve nes Catalanes por la Natura; Gisela Cebrián, licenciada en Ciencias; y Ángel Silvente, mi embro activo de Teachers for future.

La mesa redonda de la tarde estará inte grada por Maria José Parejo, presentadora y directora del programa El Bosque Habitado; Joan Llort, oceanógrafo biogeoquímico; y Aurora Requena y Elisabet Borill, consultoras marinas especializadas en divulgación cien tífica.

Ya os podéis inscribir en el Curso Cientí fico 2022 en este enlace. Hacedlo, porque el planeta lo merece.

Y recordad: ¡Que nadie os robe vuestra sonrisa!

TRIBUNA

Llei de pressupostos

de torn, és que aquests no és un debat obert, perquè la gran majoria té molt a perdre, in clús en qüestions emblemàtiques a l’hora de valorar determinades actuacions que es deixen de costat en funció de no sé quins ar guments reals.

Redacció:

Freixa,

González ,

Robert i Sergi Peralta.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat:

Marta López. Administració: Núria Clos.

Sorando.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font.

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Les recents dades que posen de manifest l’incompliment repetitiu dels pressupostos, posa en evidència un «mal compartit» per la majoria de governs, incapaços de complir amb «la Llei», a l’hora de portar a executar la mateixa. No podem oblidar que la legisla ció pressupostària és la més important per qualsevol govern, ja que en la mateixa es re flecteix, suposadament, gran part dels seus compromisos electorals, per tant, el tema no és menor i deixar de costat la realitat per incompliment repetitiu de l’execució dels comptes públics, és un exemple de negativi tat democràtica evident.

El fàcil és buscar excuses, de tota mena, per disculpar l’incompliment, si bé el que suposa és deixar de costat el que aprova el Parla ment, per optar per altres vies que massa ve gades no sabem a què responen. La situació, a més, suposa un desprestigi pels dirigents de torn, perquè se’ls fa difícil argumentar dels perquès i queden en un estat d’incompetèn cia manifesta per la mateixa incapacitat de portar a terme el que es va comprometre.

El tema, de per si, malgrat tot, té el seu pes mediàtic puntual, i l’avantatge pels governs

Des de la classe política, és una «arma» repetidament feta servir l’anunci de grans infraestructures, buscant un rèdit electoral, si bé, posteriorment tots els compromisos no arriben als pressupostos o encara que arri bin, no s’executen, amb el que això suposa de desencís generalitzat.

Són molts els exemples del que esmen to, especialment a casa nostra, on a més «el greuge» s’incrementa a l’hora de fer compa racions amb altres territoris, on inclús s’exe cuta «el que no està pressupostat».

Els que tant parlen del respecte de la Llei com base de la mateixa democràcia tenen posicionaments incomprensibles en aquest apartat i són incapaços de justificar la no execució en funció de no sé quins interessos concrets.

Si baixem a la realitat dels números, tot el que refereixo, és encara més escandalós, i

podem veure com inversions vitals són dei xades de costat, sense cap rubor, malgrat promeses i compromisos, repetitius dels di rigents. Que difícil és justificat la manca d’in versions en rodalies ferroviàries a Catalunya, la paralització del corredor del mediterrani, la manca d’implicació en tasques formatives i culturals, o fins i tot deixar «per més en davant» el disseny d’autèntiques polítiques d’infraestructures vitals pel nostre demà, és a dir, no s’entenen les decisions que es prenen i quan es busquen arguments d’un altre for mat, amb el que això suposa, de credibilitat pel propi model de convivència que ens hem donat.

Tornant a la meva primera reflexió, ben aviat s’entrarà en el debat dels pressupos tos a tots els nivells, amb discursos plens de missatges polítics i promeses electorals, ara bé, quines poques garanties tindrem que tot finalment sigui realitat i, ens agradi o no, s’haurien d’exigir les garanties del compro mís. Per part meva, moltes vegades he parlat de quan es fan propostes d’inversió es con cretin «pressupost-projecte-termini» a l’hora de fer-los, que seria un aval més compromès. En definitiva, esperem que per damunt dels compromisos puguem veure els tant per cent de compliment real passant per fer creïbles unes ofertes que no haurien de que dar-se només en «paraules» com quasi sem pre passa, i de manera especial, en determi nats territoris com és el cas.

LLUÍS BADIA Advocat

El fàcil és buscar excuses, de tota mena, per disculpar l’incompliment

ÁNGEL JUÁREZ Presidente de Mare Terra Fundació Mediterrània

Se han desertificado 3.600 millones de hectáreas y han desaparecido 13 millones

Felicita

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Et veuràs obligat a resoldre proble mes familiars que necessitaran de la teva enèrgica de cisió. La teva ca pacitat creativa es potenciarà.

TAURE

21/04 al 21/05

Una vida emoti va molt forta. Els éssers més prò xims gaudiran de la teva presència facilitant-te les coses per al teu benestar.

BESSONS

22/05 al 21/06

Et notaràs molt inquiet i amb pro funds desitjos de realitzar despla çaments. El teu afany per l’aven tura es veurà avui més potenciat.

CRANC

22/06 al 23/07

Les tasques que estiguin relacio nades amb la llar es manifestaran molt positives fluides. Aconse guiràs el que més desitgis.

Venda/Lloguer

REUS. LOCAL TRASTERGUARDAMOBLES. 75€. Fàcil aparcament. Tel. 666.140.989

ALQUILO PARQUING. Avgda. Catalunya, 31. Tel: 639.966.559

ENSENYAMENT

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

TAROT

TAROT DE MARIA. Coach emocional, desbloqueo fami liar. Tel: 633.670.797

Mostra d’anuncis

LLEÓ

24/07 al 23/08

El descans i el re lax haurien de ser avui les úniques metes a les quals hauries d’orien tar-te. Cuida’t dels canvis de temps i no exageris.

VERGE

24/08 al 23/09

Canvis en el teu món familiar i, fins i tot, els teus propis sentiments optaran per nous camins. Intenta ser flexible en les teves idees.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Jornada una mica tibant a causa del nombre d’activi tats que et veuràs obligat a realitzar. Ningú millor que tu sabrà trobar les solucions a tot.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

Dia on la teva vi talitat estarà per sobre de la mitja na. Et serà molt fàcil conquistar els sentiments dels altres de ma nera ràpida.

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i castellà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

PINTOR PROFESIONAL. Ba rato. Tel. 667.471.534

REFORMES

SAGITARI

23/11 al 21/12

Tot no anirà tan ràpid que desit ges. Això podria en més d’una oca sió alterar els teus nervis i fer-te per dre els estreps, tingues paciència.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

La gent que t’en volta actuarà de manera vital cap a tu. En la mesu ra en què les com pensis rebràs més solucions als teus assumptes.

21/01 al 19/02 AQUARI

Amb paciència la diplomàcia serà la forma que arri bis a resoldre els problemes d’avui. Posa’t més atent, però sigues ferm en la decisió.

20/02 al 20/03 PEIXOS

Et mostraràs a tots amb actitud molt alegre i es purnejant. Seràs el centre d’atrac ció d’admiració de molts. Hi hau rà sorpreses.

Felip Colet, Mª. Carme. Dr. Mallafre Guasch, 2. Telèfon 977 223 255.

Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. M. Mercè Maduell-M. Mercè Estapé. Ctra. de Riudoms, 49. Telèfon 977 332 501.

SALOU: Piró Barry, Francesc. Valls, 2. Telèfon 977 381 388.

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS: Cañas-Vidal, cb. Consolat de Mar, 70. Telèfon 977 792 712.

VALLS: Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs). Telèfon 977 608 842.

EL VENDRELL: Gas Aixendri, Carlos Jesús. Narcís Monturiol, 16-18. Telèfon 877 063 819.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

12

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

MASSATGES RELAX

MASAJISTA TERAPEÚTICA Dis creción. Tel: 671.715.779

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

MAYCA DIPLOMADA. Libera tensiones, disfruta tu momen to. Final feliz!!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CONTACTES

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SANDRA MADURITA ESPAÑO LA. Complaciente. Reus. Tel: 643.027.432

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ar diente Tel. 612.594.049 Reus.

ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. españo las. 25€. Tel: 977.32.15.68

RELAX SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discre to. Horas concertades. Tel. 613.562.265

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

REPARACIONS

FORMA DE PAGAMENT

Tarragona CATALANA MADURE TA. Si tot. Tel: 604.260.384

TARRAGONA. MADURITA re lax, completo. Tel. 603.128.803

SINDY MORENITA, maduri ta, complaciente. Reus. Tel. 688.238.113

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-

PISO RELAX REUS necesi ta señoritas de 40-50a. Tel. 645.469.898

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

MIRIAM. FRANCÉS NATU RAL. Sexo sin. Masajes. Jugue tes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

MARINA BARBY TRANS. Reus Tel. 666.030.929

REUS. TRAVESTI MASAJISTA JOVENCITA. Supernovedad!!! Completísima. Tel: 631.761.800

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servi cios. 669.744.163

ANITA, SALIDAS ESCORT. ALTO standing, noches estre llas. 24 horas. Tel. 624.124.250

que

diuen: Martirià.

—M’agradaria co mençar l’entrevis ta amb tres per quès. El primer: per què ha deci dit escriure una reflexió sobre el Procés des de la ficció?

—Primer, per saturació de l’opinió pública: jo ja no puc assumir una tertúlia o un article d’opinió més, no hem fet més que donar-hi voltes. Ara volia mirar-m’ho des d’un altre punt de vista, des de la llibertat absoluta de veure què diuen els amics, què diu la gent del car rer, de veure què fem amb tota aquesta massa d’energia que ha quedat al país després de tot el que ha passat. Ara, aquest també és el llibre més difícil que he escrit, perquè hi ha una part d’introspecció personal, però també d’introspecció col lectiva, de la qual poc o molt, tu també te n’has de fer responsa ble. I no és fàcil.

—El segon per què: per què precisament ara, en aquest moment? No ens cal una mica més de perspectiva?

—Penso que per descriure l’es tat emocional de la gent, aques ta introspecció que comentava, no ens cal. També passa una cosa, i és que han sigut uns anys tan intensos que sembla que cada any n’hagin sigut molts. A més, la pilota és tan grossa que la tenim aquí, a tocar. Ja vindran altres novel·les que desmenti ran la meva, la complementaran

o diran que estava equivocat.

Però penso que era el moment de capturar aquest estat d’ànim, de fer una foto amb una profun ditat de camp bastant elevada. —I, finalment, per què els protagonistes que fan aquesta reflexió són un director i una professora d’institut a punt de jubilar-se?

—Això ja és decisió de l’escrip tor, és forma pura. Em permet tenir dos personatges que po den condensar una història personal i col·lectiva, perquè per un institut hi passa tothom, i s’hi pot veure com van canvi ant les generacions. A l’insti tut ets representant de la teva cultura davant dels alumnes i, per tant, era una manera d’afe gir responsabilitat. Després, la novel·la és molt honesta amb el lector, a les primeres pàgines li diu: Ara, aquests dos personat ges estan dormint, i quan es des pertin els passarà allò i allò I tot només durarà un dia. Per tant, el lector pot decidir si hi entra o no. El toro està allà, al mig del passadís i l’espera, i el lector pot optar per anar a veure com és aquest toro.

—Els protagonistes se senten enganyats, però hi ha més de sencís que ràbia.

—Sí, perquè penso que és així, en general hi ha més desencís que ràbia, encara que a la novel la hi ha de tot, també hi ha per sonatges més crispats. Però ells són professors d’institut i, per tant, tenen la responsabilitat a un metre de distància. No es po

«LA NOSTRA GENERACIÓ HA DE FER NET DEL PROCÉS»

den permetre no estar a l’altura de les circumstàncies, i és per això que una part important de la novel·la és aquest deure cívic que els impedeix mostrar-se irats. Però se senten decebuts, començant per estar dolguts amb ells mateixos per haver confiant tant, perquè també era responsabilitat nostra haver-los fiscalitzat més. Després, també demanen responsabilitats, per què no és igual confiar que fal tar a la confiança, hi ha graus de responsabilitat. En el fons, és un xoc de legitimitats.

—Un dels protagonistes, el Carles, parla de l’Altre Procés, assenyalant que, reconegut o dissimulat, tothom l’acabarà passant.

—Jo crec que tots l’estem pas sant, encara que el fem per dins.

Fixa’t que passa una cosa molt curiosa: les imatges de les mani festacions ja no surten a la tele.

Per què? Perquè deslegitimen el present. I això és molt dur per a la gent que governa. Tu vas treure moltíssima gent al carrer i vas prometre solemnement no sé quantíssimes coses. I hi ha una distància enorme entre les paraules i els fets, un forat negre que, com que ningú el verbalitza, va creixent i creixent. Hi ha qui diu El nostre mal no vol soroll, o Millor que mirem endavant. Fins i tot Hem fet un diagnòstic. Te n’estàs enfotent de mi, o què?

—També afirma que hem de passar un dol, però que serà molt difícil tancar-lo sense una explicació per part dels polítics o, més aviat, una con fessió que tot era mentida.

—La nostra generació ha de fer net, perquè si no, els joves

es trobaran que no sabran què va passar allà. Hi ha promeses fetes, i les promeses són deutes.

Algú ha de donar explicacions sobre aquests deutes. No cal que els paguin, perquè ja sabem que no els podran pagar, però do neu-nos una explicació.

—Toni Soler ha dit del seu llibre: S’ha de llegir. Si cal, dis crepar-ne, però s’ha de llegir Volia provocar el debat?

—D’entrada, deixa’m dir que jo soc un mindundi igual que tothom. M’he manifestat, he

tallat carreteres, però no em considero més autoritzat que ningú. Però de petit ja feia una cosa que emprenyava molt la mare, i és que no puc callar. Jo sé que la novel·la generarà de bat, però benvingut sigui. Si li dius a una persona que hi aniràs a les 12, li fas una promesa. Si no hi vas i l’altre t’espera, estàs comprometent el temps i la vida d’aquella persona. Per què no hi has anat? O, més greu encara: si sabies que no hi aniries, per què li ho vas dir?

Nivell mitjà

Estat del cel

Creuaran bandes de núvols alts i mitjans que a estones deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat, o puntual ment cobert sobretot al terç oest. A banda, també hi haurà intervals de núvols baixos a punts del litoral fins a mig matí i de nou a partir del vespre.

Precipitacions

Fins a primera hora del matí s’espera precipitació feble a punts del vessant sud del Pirineu Occidental i és pos sible algun ruixat puntual, feble o localment moderat, a altres punts del terç oest.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

EL TEMPS

Màxima Mínima

SUDOKU

Cristina Serret serret@diarimes.com

En la seva última novel·la Serés ficciona la història d’una parella de professors desencisats pel Procés LLIBRES

Francesc Serés Autor de ‘La mentida més bonica’ (Proa)

L’escriptor Francesc Serés, la setmana passada a Tarragona.