Dimarts 25 d'octubre de 2022

Un

atura la tramitació del projecte de Hard Rock

Tarragona explica

GERARD MARTÍ

TARRAGONA

La Rambla Vella, Vidal i Barraquer i la Via de l’Imperi tindran carril bici

Roger Freixa

La Rambla Vella, les avingudes de Vidal i Barraquer, Catalunya, de la República Argentina i de Roma i la Via de l’Imperi tindran carril bici, entre altres vies de Tarrago na que contempla l’Ajuntament per cohesionar tota la xarxa. Per aquest motiu, l’equip de govern ja treballa en la redacció dels projectes que permetran circular per la ciutat, de Ponent a Llevant, en vehicles de mobilitat personal (VMP) de manera segregada als cotxes i als vianants. «Ara tenim diversos trams desconnectats, aleshores estem redactant dife rents projectes de carrils estratè gics que permetran enllaçar-los i crear una bona xarxa», explica el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig.

Per aconseguir la cohesió de tot el teixit, el govern preveu començar les obres de diferents carrils l’any vinent. D’una banda, s’iniciaran les del segon tram del carrer de Pere Martell, que con nectarà amb el Serrallo, i les que enllaçaran la façana marítima. D’aquesta manera, s’afegiran es pais destinats a la circulació de VMP entre la platja del Miracle i el passeig de Rafael Casanova, així com entre el mateix passeig de Rafael Casanova i l’Arrabas sada. En aquest cas, el projecte ja està redactat. Aquesta actuació permetrà enllaçar tota la zona de costa, des del Port fins a Altafu

lla, la qual cosa també s’assolirà arran de la creació del carril bici de Llevant per part de l’Estat.

Tal com comenta Puig, el 2023 també podrien començar les obres al carril de l’avinguda Prat de la Riba fins a la plaça de Ponent, on se seguirà un model similar al de Pere Martell. «El projecte està molt avançat. Sacri ficarem un carril de circulació de vehicles i el farem segregat dels cotxes i els vianants», comenta el conseller.

A més a més, arran de l’am pliació del pont del Francolí per part de l’Estat, es generarà un carril bici en aquest tram que

servirà per connectar amb els barris de Ponent i la plaça Impe rial Tàrraco, ja que l’Ajuntament també n’inclourà un a l’avinguda de Roma. «Posarem paviment als laterals i es crearà en un dels costats, segregat dels vehicles. Si haguéssim tingut pressupostos aquest any, ja l’hauríem fet», de talla Puig.

D’altra banda, l’equip tèc nic del consistori treballa en la redacció del projecte de la circumval·lació que connectarà

la Rambla Vella amb l’avinguda de Vidal i Barraquer passant per la Via de l’Imperi i les avingudes Catalunya i de la República Ar gentina. En aquesta iniciativa, que suposarà la inversió d’entre dos i tres milions d’euros, també entrarà el passeig de les Palme res i els carrers d’Adrià i de Pons

«L’avantprojecte del POUM és un programa electoral d’urbanisme d’ERC i la CUP»

d’Icart fins a arribar a l’estació de tren. «Davant del Campus Cata lunya estem estudiant eliminar la filera de places d’aparcament, però, en la majoria de llocs, no se n’eliminaran», explica Puig so bre un projecte que, a causa de la seva magnitud, es podria fer per fases.

Aquesta circumval·lació enlla çarà amb el carrer de Pere Mar tell i el Serrallo, que, al seu torn, acabarà connectant amb la platja del Miracle. «Parlarem amb el Port perquè completi aquells 200 metres que queden de la façana marítima», indica el conseller de Mobilitat. Alhora, el Pla Parcial

1 de l’avinguda d’Andorra com portarà construir un tram per anar del centre fins a Sant Pere i Sant Pau, mentre que el desen volupament del Pla de Millora Urbana 14 també anirà lligat a la creació d’un altre.

Carrils futurs

Més enllà dels carrils esmentats, el govern planteja desenvolupar altres trams en els pròxims anys. «La majoria estarà en pocs anys», apunta Puig. Un dels carrils bici futuribles és el que connectarà el Balcó del Mediterrani amb la plaça de les Corts Catalanes a través de la Rambla Nova, la de Francesc Macià i la de Lluís Companys. Tot i que és un pro jecte encara per definir, Puig deixa clar que de cap manera la circulació dels VMP per la Ram bla Nova serà per les coques cen trals.

Altres trams de futur són els que vincularan la Part Baixa amb la mateixa Rambla Nova. El re corregut, en aquest cas, es defi nirà a partir del Pla Integral de la Part Baixa. «Tenim sobre la taula diferents escenaris», expressa Puig, tot i que és probable que el carrer del Mar compti amb carril.

Altres trams futuribles seran els de la Via Augusta, un que vagi fins a Sant Salvador i el de la T-11, part del qual es finançarà a través de la urbanització del PP-46, la part sud de l’Horta Gran.

«Tots els carrils s’han de con tinuar desenvolupant durant el següent mandat. És una propos ta transformadora de la mobili tat de la ciutat, la qual permetrà moure’ns de punta a punta sense contaminar i fer esport. Volem cohesionar Tarragona i promou re el transport sostenible. Tot plegat suposarà una inversió de molts milions d’euros», conclou Puig.

El PSC votarà en contra de l’aprovació de l’avantprojecte del Pla d’Ordenació Urbanísti ca Municipal (POUM) en el ple extraordinari que se celebrarà aquest dijous. Així ho va reite rar ahir Sandra Ramos, porta veu del partit socialista, que va assegurar que el document que va presentar l’equip de govern la setmana passada «vol semblar que és un avantprojecte, però, en realitat, és un programa elec toral d’urbanisme fet, majorità riament, per ERC i la CUP».

Ramos va denunciar també que no s’ha dut a terme un pro

cés de participació ciutadana previ a la presentació de l’avant projecte: «Hi ha fins a 90 POUM anul·lats a Espanya per defec tes en el tràmit de participació ciutadana, en les sentències es deixa molt clar que és important que es faci en les fases de plane jament, és a dir, abans del punt en el que ens trobem ara». A més, la portaveu del PSC va afir mar que «l’excessiva concreció en la redacció del document pot ser motiu de nul·litat».

«En una ciutat de 140.000 ha bitants, l’única participació dels ciutadans, prèvia a la redacció d’aquest avantprojecte, va ser

només de dues propostes», va lamentar Ramos, que creu que fer només el procés participatiu a posteriori, és «fer trampes, la llei exigeix que es faci en els dos moments». «Fer-lo ara no tindrà el mateix efecte, perquè ara hi ha un document ja redactat i viciat, que pot influir en les propostes que pot fer la gent», va explicar.

La portaveu dels socialistes va assegurar que tenen «arguments de sobra per afirmar que aquest document d’avantprojecte és un tríptic electoral d’ERC i la CUP. Per tant, estan fent un procés participatiu que es converteix en una campanya electoral que,

a més, està pagat amb els diners públics de l’Ajuntament».

El PSC proposa que l’empre sa que s’ha subcontractat per fer el procés participatiu actual, s’encarregui de fer ara el que s’hauria d’haver fet, segons els socialistes, abans de redactar l’avantprojecte. «Es coneixeri en els resultats després de les eleccions municipals, així no es faria servir això com a eina de combat», va comentar Ramos.

Aquest canvi suposaria endar rerir, encara més, l’aprovació del POUM i tenint en compte que Tarragona compta des de l’any passat amb unes normes urba nístiques temporals vigents fins al 2024, pot suposar un proble ma. Des del PSC, però, confien que es podria aconseguir una pròrroga «com ja s’ha fet en al tres municipis de l’Estat».

La circumval·lació al centre de la ciutat valdrà més de dos milions d’euros i ajudarà a cohesionar la xarxa

La Rambla Nova i les de Francesc Macià i Lluís Companys tindran carril bici en el futur

CEDIDA

Mapa dels carrils bici existents, projectats i futuribles al centre de Tarragona.

John Bugarin

CEDIDA

La portaveu del PSC, Sandra Ramos, durant la roda de premsa.

«L’excessiva concreció en la redacció de l’avantprojecte podria ser motiu d’anul·lació»

Tarragona homenatjarà els difunts amb un concert de corda

El Quartet Gerhard oferirà el pròxim 1 de novembre un concert de corda a la plaça de les Cols, a les 12 hores i obert a tothom, en el que serà un acte de record de les persones que han traspassat en els darrers dotze mesos. Aquest serà el segon any consecutiu en què l’Ajuntament i els Serveis Fu neraris Municipals de Tarra gona (EMSERFUMT) organit zen l’homenatge. «Tarragona no s’oblida dels seus difunts i és per això que hem volgut organitzar aquest acte pensat per a tothom qui hagi patit una pèrdua», va declarar l’alcalde i president d’EMSERFUMT, Pau Ricomà. «El concert del Quar tet Gerhard –una formació catalana de prestigi internaci onal– és un acte laic i obert a tothom», va afegir. Redacció

Els avis de la Granja aprendran a actuar davant d’una parada cardiorespiratòria

Els usuaris de la llar municipal de gent gran de la Granja tin dran al seu abast, aquest matí i de forma gratuïta, un taller de suport vital bàsic, que es farà de 10 hores a 12 h. La sessió formativa, que anirà a càrrec de la infermera Laura Téllez, forma part del programa Tar ragona cardioprotegida. La consellera de Gent Gran, Ma ría José López, va explicar que es programaran més tallers en diferents llars «per tal de formar les persones grans so bre com han d’actuar davant d’una possible parada cardio respiratòria». Per la seva ban da, la consellera de Salut Pú blica, Cinta Pastó, va destacar que la formació de la reanima ció cardiopulmonar ha de ser «universal» i, per tant, «arribar a tot arreu». Redacció

PATRIMONI

Les restes d’Estanislau Figueras podrien ser del convent de Santa Anna

Sergi Peralta Moreno

«Si s’han fet troballes a tres so lars diferents, vol dir que és una estructura d’una certa enverga dura», apunta el president d’ho nor de la Reial Societat Arque ològica Tarraconense (RSAT), Rafael Gabriel. En concret, sug gereix que les restes trobades al número 14 de l’avinguda d’Esta nislau Figueras, tal com va infor mar ahir Diari Més, juntament amb les descobertes fetes amb anterioritat als números 3 i 18, podrien pertànyer al convent de Santa Anna, un edifici construït durant la segona meitat de l’edat mitjana que va desaparèixer en el transcurs de la guerra dels Sega dors, entre 1640 i 1642.

Gabriel explica que a l’actual avinguda d’Estanislau Figueras hi havia «un dels temples extra murs de la Tarragona medieval que va desaparèixer amb el set ge», situació que fa que plantegi la hipòtesi que les descobertes estiguin vinculades amb les an tigues instal·lacions eclesiàsti ques. «És una conjectura perquè, a partir d’aquí, es pugui explorar amb profunditat», matisa.

Construït entre els anys 1194 i 1214, el convent de Santa Anna fou primer una llebroseria, l’es pai on s’aïllaven les persones le proses que s’estaven sotmetent a un tractament. Més endavant, el 1372, es reconvertí en hospital i, el 1592, s’hi instal·là l’Orde de Sant Agustí. El president d’honor de la RSAT comenta que l’edifici era conegut com a església dels Sants, però que adoptà la nova nomenclatura durant l’estada dels agustins, ja que un dels tres altars de la capella era dedicat a Santa Anna. Entre 1640 i 1642, en el transcurs de la Guerra de Se cessió, van desaparèixer «tots els santuaris o esglésies medievals

El convent de Santa Anna va desaparèixer entre 1640 i 1642, durant la Guerra dels Segadors

La troballa al número 14 es va produir quan s’anaven a fer els fonaments del nou edifici

extramurs», detalla Gabriel, i el convent no en va ser l’excepció.

Per aquest motiu, remarca que el gravat que el belga Anton van den Wyngaerde va elaborar de la ciutat el 1563, que es conserva al museu Ashmolean d’Oxford, és de gran interès històric, ja que s’hi poden veure dos dels ele

ments que van desaparèixer amb el conflicte bèl·lic: el convent de Santa Anna, en primer pla, i el convent de Sant Domènec, a l’ac tual avinguda de Catalunya.

Una sorpresa al número 14

L’enderrocament de l’edifici nú mero 14 de l’avinguda Estanislau Figueras, efectuat poc abans que comencés l’estiu, va deixar al descobert una construcció sub terrània de grans dimensions que l’arqueòleg Marc Dalmau, qui va informar a Diari Més de la troballa, considera que podria tractar-se d’una cisterna, que amb el pas del temps es reutilit zaria com a subterrani.

Un tècnic de l’empresa Pro firex Derribos, encarregada d’efectuar la demolició, explica que les restes arqueològiques es van trobar un cop s’havia acabat l’enderrocament i quan s’anaven a fer els fonaments del nou edi fici. «Va venir la Generalitat i va fer un informe. Em van dir que es podia tractar d’una sitja. No sa bien si era romana o medieval», comenta. El tècnic assenyala que la propietat sabia que podia ha ver-hi construccions històriques en l’espai, motiu pel qual va con tactar amb els arqueòlegs perquè analitzessin el terreny.

Dalmau va detallar que, a l’equipament subterrani, s’hi pot veure un mur construït amb pos terioritat, fruit d’una remodela ció. També va assegurar que en la terra extreta en les obres hi havia restes de ceràmica que podrien datar-se de les edats antiga, mit jana, moderna i contemporània i, fins i tot, un fragment de terra sigil·lada, una ceràmica de luxe que s’utilitzava en època roma na. Malgrat tot, va remarcar que els fragments eren tan petits que no tenien valor econòmic.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense apunta que les troballes a tres solars podrien ser d’una estructura d’envergadura CEDIDA

Dibuix d’Anton van den Wyngaerde en què es veuen el convent de Santa Anna i el de Sant Domènec.

GERARD MARTÍ

Imatge de la possible cisterna del número 14 de l’avinguda.

TARRAGONA

Tarragona tindrà dotze parades de castanyes fins al 6 de novembre

Les entitats que han obtingut el permís muntaran a partir de demà la seva parada a diferents punts de la ciutat i els barris

John Bugarin

La Castanyada i la festivitat de Tots Sants estan a tocar i, com és tradicional en aquestes dates, diferents entitats de Tarragona es preparen per muntar la seva parada de castanyes. Enguany, hi haurà dotze punts de venda repartits pels diferents barris de la ciutat, així com als barris de Torreforta, Sant Pere i Sant Pau i Campclar. Des d’aquest dime cres, i fins al 6 de novembre, les entitats intentaran vendre tot el que puguin per recaptar fons. Tot i que són conscients que la calor persisteix i pot provocar que la gent no compri tant, la majoria confia que igualment aquest serà un bon any de vendes.

La Rambla Nova acollirà gai rebé la meitat de les parades que es muntaran a la ciutat. L’Agru pament Escolta i Guia Alverna se situarà a l’altura del carrer Enginyer Cabestany, just a la

MEDI AMBIENT

coca central. «Abans de la pan dèmia sempre muntàvem la pa rada i enguany, per fi, tornem a fer-ho» explica Pere Joan Iborra, un dels monitors de l’agrupació. «Seran els nens i els joves els que s’encarregaran de fer la venda i nosaltres només supervisarem», indica. En el seu cas, els beneficis aconseguits ajudaran econòmi cament als integrants de l’agru pació: «Serviran per abaratir els costos de les acampades».

La Colla de Diables Foc i Gres ca repetirà la mateixa ubicació que va tenir els darrers anys que van poder muntar la seva parada, a la cruïlla entre la Rambla Nova i el carrer d’Ixart. «Ens agrada molt aquest lloc davant d’Hi senda. Fa onze anys que ho fem i en set o vuit ocasions ens han col·locat aquí», indica un res ponsable de l’entitat. La rambla tarragonina és un lloc «cèntric» i ideal per posar-hi una parada

de castanyes. Per això, hi ha tres punts de venda més: una a la cruïlla amb el carrer d’Adrià, una altra a la del carrer Canyelles i la darrera a l’encreuament amb el carrer Cristòfor Colom.

Recaptar fons

La parada que es col·locarà al costat de la Font del Centenari serà la del Col·legi Mare de Déu del Carme. Com és habitual, molts estudiants de col·legis i instituts aprofitaran aquests dies per recaptar fons per finançar els viatges de final de curs. L’AFA Escola Tarragona tindrà la seva parada a prop de l’Hospital Joan XXIII, mentre que l’Institut Tor reforta i l’Institut de Camplcar les muntaran als seus respectius barris; un al carrer Riu Fluvià i, l’altre, a la Plaça Major.

Dues colles castelleres tampoc s’han volgut perdre la cita. La Colla Jove Xiquets de Tarragona

Imatge d’arxiu d’una parada de venda de castanyes a la plaça Imperial de Tarragona.

La Rambla Nova acollirà gairebé la meitat de les parades que es muntaran a la ciutat

vendrà castanyes a la plaça dels Sedassos i l’Associació Castelle ra Sant Pere i Sant Pau ho farà a la plaça Catalunya de Sant Pere i Sant Pau. Les tres parades res tants se situaran a la plaça Verda

L’impacte ambiental dels creuers a la costa és gairebé nul, segons un estudi

guer i a la rambla Lluís Company (a l’alçada del Corte Inglés).

«Teníem moltes ganes de tornar a muntar la parada, sem pre ens ho passem molt bé i, a més, els beneficis serviran per

GASTRONOMIA

fer coses al barri de Torreforta. Som gent jove i ens agrada molt participar en coses de la ciutat», explica el responsable de la Colla de Diables Foc i Gresca, que con fia que puguin vendre molt, tot i les circumstàncies. Iborra també hi coincideix: «Pot ser que la gent no li vingui tan de gust menjar castanyes per la calor, però cre iem que tenen ganes de celebrar la Castanyada i en compraran».

L’Embutada 2022 reunirà 22 cellers, els pròxims dies 5 i 6 de novembre

La plaça del Rei serà l’epicentre de la festa Redacció

Els responsables de Autoritat Portuària de Tarragona (APT) van explicar durant la celebració de la primera Jornada de soste nibilitat i cura mediambiental en creuers i nàutica esportiva les particularitats de l’activi tat de creuers a Tarragona, que «difereix substancialment dels models més coneguts d’im plantació a la Mediterrània». Un dels punts importants que va remarcar l’APT, és que l’impacte ambiental sobre les zones habi tades de la costa tarragonina «és gairebé nul».

Aquesta conclusió surt d’un dels dos estudis que estan en elaboració i que, un cop pre sentats es posaran a disposició del públic. L’ATP va aprofitar la celebració d’aquesta jornada al Teatret del Serrallo el passat di jous per fer un avenç de dades d’aquesta recerca, que després de comparar les dades registra des generals per les cabines del Port i de la Xarxa de la Generali tat i les emissions en els dies en què hi va haver creuer, arriba a

la conclusió que la incidència d’aquest tipus d’embarcacions és «menyspreable» en els princi pals components contaminants.

En aquest sentit, Alfredo Ser rano, responsable de CLIA Es panya va explicar durant la seva intervenció en la jornada que la

indústria dels creuers se situa en aquests moments a l’avantguar da de la transformació cap a una activitat sostenible. Va explicar les diferents línies d’actuació per a reduir l’impacte en el medi ambient per part de l’activitat de creuers: reducció del contin

gut de sofre en els combustibles fòssils, cerca de combustibles verds, zero emissions al Port, re ducció, reciclatge i reutilització dels residus, entre d’altres.

Per altra banda, Alba Colet, responsable comercial de Tar ragona CruisePort va presentar el projecte i la gestió de la nova terminal de creuers a Tarrago na, que tindrà una capacitat per a fins a 8.000 passatgers i serà construïda per Global Ports Hol ding, l’operador més important del món de ports de creuers, amb criteris mediambientals. L’edifici de la terminal que es tarà en funcionament el pròxim 2023 tindrà una sola planta, diàfana i funcional, i serà ener gèticament autosuficient i sos tenible. També comptarà amb zones verdes i altres elements que la convertiran en una de les terminals més sostenibles de la mediterrània. Víctor Franquet, gerent de Tarragona Turisme va cloure la jornada subratllant que el turisme de creuer és «una oportunitat laboral, econòmica, social i sostenible».

Redacció

La plaça del Rei de la Part Alta de Tarragona acollirà el prò xim cap de setmana del 5 i 6 de novembre la sisena edició de l’Embutada, la Festa del Vi no vell que rememora la celebració dels pescadors i castellers per l’arribada de la verema. En guany seran 22 cellers els que participaran en aquesta festa. Com a novetat d’enguany, la festa tindrà un acte previ el dia abans, divendres, amb la pro jecció de la pel·lícula Revolució líquida, de Clara Isamat, i un tast de vins novells, tot a l’esglé sia de Sant Miquel del Pla.

Durant el cap de setmana, la plaça del Rei serà l’epicentre de la festa amb una zona de tas tos, de gastronomia i mostres d’oficis. A la zona de tastos, els establiments El Cortijo, Quidel, El Tamboret i La Clotxa, oferi ran productes gastronòmics del territori, i els 22 cellers de les DO Tarragona, Conca de Bar berà, Priorat, Montsant, Terra Alta, Baix Penedès, Catalunya,

Cava i Costers del Segre presen taran el primer vi de l’any, que serviran directament de la bota, la damajoana o l’ampolla. Més enllà de la plaça del Rei, dissabte al matí s’oferiran vi sites guiades amb recreacions històriques a càrrec d’Argos Tarragona pels antics cellers de la Part Alta. També es farà un taller de cistelleria i la con ferència L’Embutada, ADN tarragoní per xalar amb el vi, a càrrec de Jordi Bertran a l’Espai Turisme. A més, dissabte i diu menge a l’hora del vermut, la plaça del Rei serà l’escenari de Carles Belda i Joan Colomo, res pectivament. Genís Bagés i Le nand actuaran dissabte a l’es glésia de Sant Miquel del Pla.

L’alcalde de Tarragona i con seller de Turisme, Pau Ricomà, va destacar l’èxit de l’any passat i va apuntar que «aquesta festa és molt especial perquè recupe ra una de les tradicions més es teses al segle XIX a la Part Alta, la de beure el vi acabat d’elabo rar amb un embut de llautó».

CRISTINA AGUILAR

«Els diners que puguem aconseguim serviran per abaratir els costos de les acampades»

El Teatret del Serrallo va ser l’escenari principal de la jornada.

El consell de la Causa Cooppel per la Pau es posarà en marxa el pròxim 1 de novembre

L’agència de l’agenda de no tícies i memòria social per la Causa Cooppel per la Pau (ÀNiMS) posarà en marxa el seu consell a Tarragona a partir de l’1 de novembre, conformat per una dotzena de persones i entitats amb in terès social. El psicopedagog, professor i jutge de pau Josep Maria Ferran serà l’encarregat de dirigir l’òrgan fins al 2027. Aquest consell treballarà per prevenir i resoldre conflictes personals i familiars, promou rà iniciatives solidàries i vet llarà per aconseguir la pau en cinc àmbits diferents: social, cultural, educatiu, sanitari i ju rídic. A més, estarà organitzat a partir de tres consells con sultius. L’òrgan es va convocar per primer cop el 27 d’abril del 2011, a Reus. Redacció

L’església de Santa Clara acull un debat sobre la Sagrada Família aquest dijous

L’església de Santa Clara serà escenari aquest dijous, a les 17.30 hores, d’una conferència sobre la Sagrada Família, la basílica projectada per l’arqui tecte Antoni Gaudí a Barcelo na. La sessió, organitzada per l’associació de veïns Verge del Carme, anirà a càrrec del teò leg, professor, escriptor i mos sèn Jordi Castellet. Amb el títol La Sagrada Família segons Gaudí en diapositives comen tades, s’establirà un col·loqui sobre la intencionalitat que tenia l’arquitecte a l’hora de dissenyar cada un dels aspec tes que fan del temple un espai únic. La conferència s’emmar ca en el programa d’activitats que l’entitat veïnal ha organit zat amb motiu de la Castanya da i que clourà amb una festa infantil el dia 31.Redacció

JOVENTUT

El cicle ‘La ciutat a cau d’orella’ recupera enguany quatre activitats

Els joves coneixeran els misteris de la capital entre el 16 de novembre i el 17 de desembre

Sergi Peralta Moreno

El cicle La ciutat a cau d’orella, el conjunt d’activitats destina des als joves d’entre 12 i 35 anys organitzat amb l’objectiu de do nar a conèixer les llegendes ur banes de Tarragona, arriba a la seva desena edició. El programa d’enguany, però, tindrà un sabor especial. Quatre de les deu acti vitats que tindran lloc entre el 16 de novembre i el 17 de desembre es recuperen d’edicions anteri ors, com a símbol d’homenatge i recapitulació de tot el que s’ha viscut fins ara. És el cas d’una de les estrelles del passat, l’enigma nocturn No m’expliquis cuentos «És una celebració, un aniver sari, d’un cicle que ha significat molt per als joves», va remarcar ahir el conseller de Joventut, Hermán Pinedo, en la presenta ció dels actes. L’exposició Heroi

LLENGUA

ca Tarragona serà l’encarregada d’apujar el teló el dia 16 de no vembre. Al vestíbul de l’Oficina Jove del Tarragonès, cinc perso natges clau en la història de la capital es presentaran al públic general i detallaran les seves vi vències. «Hem rescatat aquests personatges i els hem donat una nova vida», valorà Emili Samper, professor del departament de Fi lologia Catalana de la URV.

Encara que l’Espai Jove Kesse és el lloc de referència per als jo ves tarragonins, la desena edició del cicle ampliarà els seus horit zons cap a nous espais. La Taba calera i la casa Boada són dos dels recintes que obriran les portes per sorprendre els visitants amb els seus secrets. La primera cons trucció serà escenari de Murs que parlen: històries i llegendes a la Tabacalera els dies 19 de no

L’associació Verge del Carme ofereix classes de català

L’associació de veïns Verge del Carme organitzarà al llarg del curs acadèmic una sèrie d’acti vitats perquè els interessats pu guin aprendre català. A través de converses orals, es pretén ajudar a millorar el vocabulari i l’ús de la llengua. Els tallers estaran dirigits tant a persones nouvingudes que la vulguin aprendre des de zero com aque lles que ja en tinguin un cert de coneixement, així com estudi ants que necessitin classes de

reforç. Les converses es podran realitzar de manera presencial a la seu de l’associació veïnal, al carrer Francesc Bastos, o telemàticament, a través del número de telèfon 619 793 969.

Tanmateix, Verge del Carme també ofereix la possibilitat de mantenir converses a persones que necessitin exterioritzar les seves preocupacions, com po den ser la pèrdua d’un ésser es timat o un deficient rendiment escolar. Redacció

Espais «encantats» com la Casa Castellarnau obriran les portes per fascinar els visitants

vembre i 3 de desembre, mentre que la segona acollirà el 17 de no vembre Posar-hi l’ànima, on es posarà a prova els curiosos amb una sèrie de preguntes sobre el mític local d’entrepans, que va

estar obert entre 1947 i 2019.

L’activitat Racons llegendaris de Tarragona clourà el cicle el 17 de desembre. Serà una ruta diri gida per Emili Samper en què es visitaran indrets vinculats amb les llegendes de Tarragona, com la Casa Castellarnau, el lloc «en cantat» on es va presentar el pro grama, conegut perquè hi habita el fantasma de Carolina Caste llarnau, qui es diverteix espan

tant els intrusos tocant el piano.

Pinedo va remarcar que La ciutat a cau d’orella és una ma nera única d’aprofitar espais de la capital «diferents» per generar «ofertes d’oci nocturn alternati ves, experiències noves per a la gent jove i espais nous de partici pació i cohesió social». «És molt important continuar invertint en les polítiques de joventut», va concloure.

GERARD MARTÍ

Els organitzadors del cicle, al costat del piano on toca el fantasma de Carolina Castellarnau.

SETMANA SANTA

La Verònica i la Sang rebutgen allotjar els passos al nou magatzem

Les dues

Anna González

d’altres

Confraries com La Verónica o la Reial Congregació de la Puríssi ma Sang, entre d’altres, han re butjat l’espai de magatzem que, ara fa un any, l’Ajuntament els va oferir per a desar els passos de Setmana Santa, després que haguessin de retirar-los de l’anti ga nau, el magatzem de vins del Palau Boule, al barri Niloga. Tot i que, segons l’Ajuntament, el nou espai ofereix totes les comoditats bàsiques i necessàries, una petita part de les associacions de Set mana Santa han preferit ubicar les seves imatges i terrasses en espais privats i esglésies. Una de les raons que han provocat que algunes confraries prenguessin aquesta decisió ha estat la seva ubicació, ja que l’espai està situat al polígon DYNA. Per altra ban da, les associacions defensen la idea de crear un centre d’inter pretació de la Setmana Santa de Reus, on exposar el patrimoni de la ciutat, però el projecte sembla que no avança.

Davant la idea que projecta va l’Ajuntament fa un any de construir el Centre Cívic Gregal al barri Niloga, en l’espai que al bergava els passos, el consistori va anunciar que havia arribat a un acord amb les associacions de Setmana Santa per garantir que les entitats continuessin dispo sant d’un espai de magatzem per als passos i les imatges. Segons

TECNOLOGIA

el president de l’Agrupació d’As sociacions de Setmana Santa, Josep Domene, «entre el maig i juny d’aquest any ja es van tras lladar la majoria de passos, però algunes entitats han decidit no fer-ho per motius propis».

Tant Domene com alguns dels representants de les asso ciacions que sí que alberguen els seus passos en el nou espai, com Marià Gil, confrare major de la Confraria dels Sants Just i Pastor, coincideixen a dir que les instal·lacions són molt segures i «són millors que les que teníem abans, sobretot pel que fa a la preservació dels elements», as segura Domene. Per a Gil, el nou espai «té els serveis necessaris de vigilància». Tot i això, amb mo tiu dels 75 anys de la confraria, Sants Just i Pastor treballa per traslladar, en un futur pròxim, la seva imatge a la prioral de Sant Pere, «per poder rendir-hi culte». Ara bé, la terrassa es quedarà al magatzem.

Aleix Vall, representant de la Confraria de la Verònica, com parteix el parer que el nou espai està en bones condicions i que, malgrat això, preferixen deixar el pas en un altre indret: «El nou magatzem és una meravella i la gestió dels regidors i l’alcalde va estar molt ben feta». Per a La Verònica el problema és que està lluny del centre, la zona on surten els passos per Setmana

Mas Carandell organitza un taller per al petit comerç i les xarxes

Les botigues aprendran a guanyar visibilitat

Redacció

El proper dijous, de 15.30 a 17 hores, el Mas Carandell orga nitza, a les instal·lacions del Centre cívic del Carme, el taller Com fer visible la teva botiga a les xarxes, adreçat a comer ços i botigues de Reus i que té per objectiu donar a conèixer els avantatges i beneficis que ofereix la digitalització per als establiments comercials de la ciutat. Al llarg de la sessió, s’explicaran diverses solucions per guanyar visibilitat per a la botiga. Per exemple, es crea ran comptes professionals a Instagram i Facebook oferint recomanacions per compartir

els millors continguts i asso lir més seguidors, es detallarà com procedir per geolocalitzar el negoci amb Google My Busi ness i Google Maps o s’aprendrà a comunicar-se amb la clientela a través del WhatsApp Busi ness. També s’explicarà que és el concepte marketplace, es participarà en algun, i es dona ran a conèixer eines i formació sense cost per ampliar els co neixements. L’accés al taller no té cost pels usuaris, és lliure amb inscripció prèvia a https:// ja.cat/xaMes. La sessió formati va anirà a càrrec de l’equip tèc nic contractat per l’IMFE Mas Carandell.

Santa. «Pot ser que estiguem ma lacostumats perquè l’antiga nau estava a un tir de pedra de tot i era segur quan sortíem de nit, però que ara estigui a l’extraradi ens fa patir. Traslladar un patri moni tan important des de tan lluny, tot i que comptem amb les indicacions de la Guàrdia Urba na, no ens sembla prou segur»,

AEROPORT

que a la nau de l’Ajuntament

sia de la Sang també alberga la imatge de Sant Crist de la Sang, la de la Mare de Déu de la Soledat i la de Sant Crist Jacent. La Sang té present que les ubicacions actuals són temporals, ja que té l’esperança de fer un centre d’in terpretació dels elements perquè considera inútil tenir patrimoni tan important guardat la majoria de dies de l’any.

argumenta Vall. En el cas de La Verònica, segons Vall, «les imat ges estan guardades en un espai privat i molt segur al centre, però podem permetre’ns-ho perquè som molta gent, no tothom pot».

Pel que fa a la Congregació de la Puríssima Sang, també ha op tat per no desar les seves imatges al nou espai llogat per l’Ajunta

L’Aeroport finalitzarà l’operativa comercial el pròxim 7 de novembre

Les aerolínies no programen vols a l’hivern

ACN

Les aerolínies no preveuen vols comercials des de l’Aeroport de Reus en la programació de la temporada d’hivern. Per contra, han planificat 112.400 opera cions i 21,6 milions de seients a l’aeroport de Barcelona-El Prat, un 2,8% més de seients en comparació amb la temporada 2019-2020, l’última abans de la pandèmia, i 87.242 seients i 458 operacions al de GironaCosta Brava. Per destinacions, destaquen el pes d’Europa, amb pràcticament 12,5 milions de seients, i d’Espanya, amb 6,5 milions; així com el creixement d’Àfrica, que augmenta un 26%

el nombre de seients respec te fa tres anys fins a situar-se amb gairebé 800.000 seients. Per països, els que més creixen són el Marroc (+45%), Portugal (+26%), Països Baixos (+20%) i Itàlia (+10%). L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat arrencarà la setmana que ve la nova temporada d’hivern amb més seients que el 2019, però per darrere de les 29,8 milions de places previstes a l’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas. Respecte a Girona, les dues destinacions que augmenten el nombre de seients són Polonia, amb un 10% més que el 2019, i Regne Unit, amb un 2% més.

ment: «Després de l’assemblea de congregants, que també són propietaris de les imatges, es va decidir no traslladar-les al nou espai. Un dels congregants va oferir un espai privat i allí hi allotgem el pas de la Segona Caiguda de Jesús i la carrossa de Mare de Déu de la Soledat», explica la congregació. L’Esglé

TURISME

L’antiga nau que albergava els passos de Setmana Santa serà el nou Centre Cívic Gregal

L’idíl·lic centre d’interpretació Tot i que la Congregació de la Puríssima Sang està treballant sola en un centre d’interpretació pels passos de Setmana Santa de Reus i voldria que hi participes sin totes les confraries i, a més, no és l’única que veu el projecte necessari. Des de l’Agrupació d’Associacions de Setmana San ta també defensen i asseguren haver manifestat la idea a l’Ajun tament. Ara bé, Domene consi dera que el primer pas és trobar un lloc adequat per pensar en noves possibilitats, «un que es pugui visitar». Per a Domene, la idea seria trobar un lloc cèntric, però «és una dificultat trobar l’amplitud necessària i que es puguin moure els passos». Vall també creu que hauria d’estar al nucli de la ciutat i, fins i tot, pro posa l’antiga Sedera del Vapor Vell. Per a Vall seria un projecte semblant al de l’Església de Sant Agustí de Tarragona, que té en exposició permanent passos de Setmana Santa de la ciutat que no tenien lloc on allotjar-se. En aquest espai també creu que hi podrien tenir lloc els elements del seguici de Festa Major.

Eurecat prepara una jornada sobre tecnologia en l’experiència turística

Es durà a terme al Celler de Vila-seca

Redacció

La jornada tècnica Tecnologia digital i l’optimització de l’ex periència turística, organitzada pel departament de Consul toria Tecnològica del centre tecnològic Eurecat, amb seu a Reus, i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, reunirà divendres experts en tecnologia digital i en la gestió turística, que parlaran sobre les solucions tecnològiques, clau per a la millora de l’expe riència i per a l’adaptació de les empreses i recursos turístics a les necessitats futures del sector. L’esdeveniment, que se celebrarà al Celler de Vila-seca,

s’obrirà amb un debat entorn les tecnologies clau al servei de l’experiència turística entre el responsable de turisme de con sultoria tecnològica d’Eurecat, Xavier Cubeles, i el periodista especialitzat en tecnologia Al bert Cuesta. Es posarà de ma nifest el paper fonamental de la tecnologia digital a les organit zacions turístiques per optimit zar el contacte amb el visitant i l’experiència, tant abans com durant i després del viatge. Un cop finalitzat l’esdeveniment, es podrà realitzar una visita al museu del nou Celler noucen tista de Vila-seca i als seus in teractius, com el videomapping

GERARD MARTÍ

La imatge del Sant Crist de la Sang i el clavari, Joaquim Cabré, a l’església de la Sang.

Torna el programa de proximitat de l’alcaldia ‘Convivències amb l’alcalde’

Després de l’aturada estival, ahir va tornar el programa de proximitat de l’alcaldia Con vivències amb l’alcalde. La immersió intensiva als barris de la ciutat es fixa en aquesta ocasió l’objectiu de recórrer la zona de Mas Vilanova, el Bar ri Monestirs i l’avinguda de la Salle. Com ja és habitual en el format, l’alcalde, acompanyat per la regidora de Relacions Cíviques, Montserrat Caelles, el regidor de Via Pública, Hi pòlit Monseny, i els regidors implicats en els àmbits que s’abordaran al llarg de les vi sites, fa recorreguts a peu de carrer, conversa amb la gent, comparteix àpats amb perso nes referents de les entitats i associacions de veïns, visita comerços i equipaments pú blics i assisteix a actes lúdics, religiosos, culturals o espor tius que hi tinguin lloc. Demà a la tarda, de 17 hores a 19 h., tindran lloc les Converses amb l’alcalde al Mas Vilanova, seu del Centre de Normalització Lingüística, on l’alcalde aten drà sense cita prèvia els veïns que s’hi apropin per a recollir peticions, inquietuds i inter canviar impressions. Redacció

MOBILITAT

Reus Transport implantarà un nou servei de bus a demanda a la zona nord

El nou sistema funcionarà a través d’una aplicació que permetrà sol·licitar un autobús i saber en temps real quant tardarà a arribar a la parada

Anna González

Reus Transport prepara un nou servei de bus a demanda que pretén agilitzar les sol·licituds a través d’una aplicació per al mòbil. Per comprovar el seu fun cionament, a partir del gener es posarà en marxa una prova pilot en les parades de la zona nord de la ciutat. Bus x tu, com l’empresa municipal bateja el nou sistema, funcionarà de dilluns a diven dres, de les 7.30 h. a les 18 hores, per a cobrir les parades del barri Gaudí, la urbanització El Pinar i el Cementiri. En aquests punts, el sistema basat en les noves tecno logies substituirà les línies regu lars de bus. A través de l’aplicatiu mòbil, o una trucada a un núme ro que habilitarà Reus Transport, els usuaris podran sol·licitar l’au tobús indicant l’hora, la data i el nombre de persones que hauran de ser traslladades i l’algoritme del sistema establirà un recorre

gut per a recollir a tothom que hagin sol·licitat el servei en una hora similar.

L’any 2013, Reus Transport va estrenar el servei de bus a demanda que unia punts de de manda perimetral, com la prova pilot que es va fer a Mas Carpa. El sistema, que encara funciona, preveu que els usuaris demanin

Els desplaçaments del ‘Bus x tu’ arribaran fins al centre, a l’avinguda de Sant Jordi

el servei des de la parada perquè la línia es desviï i els pugui reco llir. Ara, l’empresa municipal «fa un salt endavant i revoluciona el servei», apuntava Noemí Llaura dó, vicealcaldessa.

L’empresa treballa per posar en marxa, al primer trimestre

de 2023, el servei Bus x tu, «que millorarà el transport públic a la zona nord», explicava Marina Berasategui, consellera delegada de Reus Transport. La idea neix davant de la necessitat de trans port que hi ha des del barri Gaudí fins al CAP Llibertat, després que el dispensari mèdic del districte es tanqués arran de la pandèmia. Arran d’aquest nou servei, crei xerà la freqüència de pas dels au tobusos per la zona nord, ja que en punts com la urbanització El Pinar només es fan sis expedi cions diàries i al cementiri se’n fan dues. La urbanització Sant Joan també veurà millores en el servei, ja que hi haurà més fre qüència amb el bus a demanda i la línia 50 podrà ser més puntual. Al polígon AgroReus, la línia 31 duplicarà les expedicions diari es perquè el vehicle podrà fer la línia regular sense desviaments. A més, Llauradó va destacar que

MOBILITAT

Àmbits de servei previstos pel projecte ‘Bus x tu’.

el sistema «evitarà trajectes amb vehicles privats. És un pas cap a una ciutat més verda i sosteni ble».

El funcionament del sistema es basa en el fet que els usuaris hauran de fer una prereserva per l’app, fins un dia abans, des d’on rebran la informació sobre el temps estimat en què el bus arribarà a la parada. Totes les no ves parades portaran als usuaris fins a l’avinguda de Sant Jordi, on podran fer transbord si han de desplaçar-se fins a un altre lloc i es podrà fer amb el mateix abonament o títols. Cal tenir en compte que el recorregut no serà

fix, sinó que l’algoritme calcularà el trajecte més curt fins a arribar a la parada.

El PSC reclama més cobertura Daniel Marcos, regidor del PSC i conseller de Reus Transport, considera positiva la nova pro posta del Govern, ja que «és una de les nostres reivindicacions». Tot i això, «no entenem per què aquesta prova pilot no es fa tam bé en altres zones com Blanca fort o Aigüesverds on no arriba l’autobús municipal i no tenen cap altra manera de desplaçar-se que no sigui amb vehicle privat» explica Marcos.

La primera fase de les obres del passeig Prim avança a bon ritme

Stradivarius, la firma del grup Inditex, ha iniciat les obres en el seu local de La Fira per a im plantar el seu innovador con cepte de botiga sobrenomenat Wave. Per a la cadena de moda jove, la reobertura cerca in troduir el seu nou concepte d’imatge, que en aplicacions anteriors es caracteritzava pel seu innovador sistema de mo biliari i els seus espais diàfans. A més, el nou estil presenta una atmosfera càlida amb folrats de fusta de freixe, mo bles minimalistes i una paleta de blancs, grisos i ocres. En el pla tecnològic, el concepte Wave ha introduït el sistema de gestió integrada de l’estoc, que permet que tot l’inventari estigui a la venda tant a la boti ga com en línia. A més, l’espai també compta amb una zona de caixa física i de caixes d’au tocobrament, wifi gratis, una zona de recollida de coman des en línia i contenidors del programa de recollida de roba utilitzada. Tot i que se sap què canviarà dins l’espai de la bo tiga, encara es desconeix quan serà la reobertura del gegant de la moda al Centre Comerci al La Fira. Redacció

Els alumnes de la ciutat es manifesten pel canvi climàtic

La plaça del Mercadal de Reus va ser l’epicentre ahir de la ce lebració del Dia Internacional Contra el Canvi Climàtic. Una jornada reivindicativa que s’im pulsa des del Programa d’Edu cació Ambiental Reus 2030 de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament. Alumnes de les escoles Prat de la Riba, Cèlia Artiga, Misericòrdia, la Presen tació, Pare Manyanet, Maria Cortina i els instituts Baix Camp i Gaudí van recórrer els carrers

des dels seus centres fins a la plaça del Mercadal portant car tells que s’havien elaborat a les aules a partir d’un treball previ de debat i exposició de contin guts didàctics sobre el canvi climàtic. Als cartells es podien llegir missatges com «Amb es forç canviarem el món», «The re is no B Planet» o «Volem un món sense contaminació» per animar a la població a augmen tar la consciència ambiental i aturar el canvi climàtic. Redacció

Redacció

Comença la segona setmana de les obres de renovació de la xarxa de sanejament al passeig Prim. L’obra comportarà talls de trànsit durant els tres mesos que està previst que duri l’actu ació. Actualment, s’està duent a terme la primera fase de les obres, que afecten el tram entre la plaça de la Pastoreta i el car rer de la Mare Molas. La segona, s’iniciarà una vegada acabada la primera, i afectarà el tram en tre el carrer de la Mare Molas i el camí de Riudoms. La tercera fase tindrà efecte en tot l’àmbit amb treballs de fresat, asfaltat i pintura. Per poder portar a ter me els treballs és necessari el tall de la circulació, que en l’ac tual fase incideixen en el carril de pujada del passeig.

Donada la importància en la xarxa viària del passeig Prim, el servei de Mobilitat i Circulació de la Guàrdia Urbana recomana als conductors evitar la plaça de la Pastoreta, si no és estric tament necessari. Així mateix, com a itinerari alternatiu, es recomana als vehicles lleugers

La primera fase afecta el tram entre la Pastoreta i Mare Molas.

pujar pel carrer de Jurats i el de Sant Lluís fins al camí de Riudoms, per incorporar-se fi nalment al passeig Sunyer. A la resta de vehicles, i especialment als que es dirigeixin als carrers a l’esquerra del passeig, es reco mana desviar-se cap a l’avingu da dels Països Catalans. Aigües

de Reus gestiona les obres de renovació de la xarxa de sane jament del passeig Prim, adjudi cades a l’empresa Agrovial amb un pressupost de 447.709,47 eu ros. L’obra permetrà substituir l’actual col·lector d’aigües que està degradat i que discorre per la coca central del passeig.

GERARD MARTÍ

La Guàrdia Urbana recomana no passar per la Pastoreta amb vehicles

MEDI AMBIENT CEDIDA

Els alumnes celebrant el Dia Contra el Canvi Climàtic.

Stradivarius actualitza la seva innovadora botiga al Centre Comercial La Fira

CAMP DE TARRAGONA

Un informe d’Acció Climàtica atura la tramitació del projecte de Hard Rock

ACN/Redacció

El projecte de Hard Rock ha topat amb un nou i important obstacle després de l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic (PDU) del Consorci Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou al febrer, que modificava el PDU tombat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Acció Climàti ca ha emès un informe preceptiu desfavorable que impedeix que continuï la tramitació, tal com avançava ahir el diari Ara i van confirmar fonts del Departa ment.

El document indica que no es compleixen els criteris de soste nibilitat ambientals requerits. En concret, subratlla la «manca de concreció en les compensacions ambientals i de garantia de con nectivitat ecològica», que segons el Departament, són aspectes «importants i imprescindibles» per garantir que el projecte tin gui els «mínims» requisits am bientals.

Tot i que tant l’alcalde de Sa lou, Pere Granados, com el de Vila-seca, Pere Segura, s’han mostrat optimistes envers el desenvolupament del projecte, l’informe d’Acció Climàtica ha omplert de raons els detractors del macrocomplex turístic. Sen se anar més lluny, la Plataforma Aturem Hard Rock exigeix que es retiri el macroprojecte de Hard Rock després que es conegués el

contingut de l’informe d’Acció Climàtica. Els activistes titllen el document de «demolidor» i reclamen que en la pròxima Co missió d’Urbanisme no s’aprovi de forma definitiva el PDU.

«És un projecte que el territo ri no vol ni necessita», deia ahir el portaveu de la Plataforma Aturem Hard Rock, Eloi Redón. L’activista va explicar que la Co missió d’Urbanisme del Camp de Tarragona havia d’aprovar demà dimecres, de forma definitiva, el PDU per donar llum verda al ma croprojecte, però va assegurar que s’havia retirat de l’ordre del dia després que es fes públic l’in forme desfavorable preceptiu del Departament d’Acció Climàtica. Una aprovació que, apuntava, s’hauria ajornat fins al desembre.

«Perjudici» pels ecosistemes

«Es considera que la modificació de PDU aprovada inicialment no assoleix el nivell de sostenibilitat ambiental requerit a la Resolu ció ACC/3965/2021 i s’informa desfavorablement fins que no es modifiqui d’acord amb les con sideracions fetes en els punts precedents», va assegurar el por taveu, llegint l’informe d’Acció Climàtica. Redón va remarcar que el document desfavorable del Departament recull les al legacions presentades per l’enti tat a l’aprovació inicial del PDU, aprovada al febrer.

Segons Redón, el PDU no es pot aprovar perquè suposa un «perjudici» dels ecosistemes de la zona i no queda garantit que es «prenguin les mesures sufi cients per compensar l’impacte ecològic que aquest tindrà». En concret, va apuntar que l’infor me recull que no es permet la connectivitat ecològica entre la Séquia Major i els Prats d’Albi nyana –dos espais de la Xarxa Natura 2000–, i que tampoc s’ha avaluat el cost ambiental de la mobilitat que generarà el com plex, així com les alternatives al

transport privat. A més, diu, l’in forme posa en relleu que tam poc s’han planificat les mesures compensatòries ni s’hi ha espe cificat qui se’n farà càrrec, ni en quina fase es faran aquestes.

Per tot plegat, Redón conside rava l’informe «demolidor» i va afirmar que implica que s’hagi de refer de nou tot el projecte per tal de complir amb els requisits mínims de la normativa ambien tal. En aquest sentit, va lamentar els diners públics destinats al macroprojecte i va recordar que el president Pere Aragonès es va

comprometre a no gastar-se ni un euro més. «Totes aquestes ac cions són processos que reque reixen una despesa pública que s’acumula ja als més de 140.000 euros gastats durant els últims anys», va comentar. I va recordar que el Govern va aprovar l’ope ració de 120 milions d’euros per comprar els terrenys a La Caixa per tal de fer el traspàs a Hard Rock.

Segons la plataforma, aviat s’emetrà un informe negatiu en relació amb el risc químic, ja que determinades empreses del

polígon petroquímic sud han fet modificacions a les seves opera tives, amb ampliacions de plan tes o canvis de maquinària, que implicaria l’ampliació de la zona de risc químic on s’ha projectat la construcció dels casinos.

«Hard Rock havia posat com a límit que la Generalitat podria canviar el que volgués excepte l’edificabilitat, si aquest informe surt desfavorable i ens dona una altra vegada la raó veuríem com de totes totes no es podria fer de cap manera el projecte», reblava. Alhora, va recordar que aquest va ser el motiu pel qual Aturem

Hard Rock i el GEPEC-EdC van guanyar la sentència contra l’an terior PDU.

Preguntat sobre la possibi litat que la Generalitat hagi fet un canvi en el posicionament a l’hora de mantenir el macro projecte, arran del trencament del pacte de Govern entre ERC i Junts, Redón va expressar que no té «gaire esperança» que el presi dent Aragonès tingui la voluntat d’enterrar el projecte definiti vament perquè va remarcar que ha tingut a les «seves mans» pa rar-lo. «Ara, ERC no podrà tirar la pilota a la teulada de Junts ni cul par-los, ni tampoc Junts ho po drà fer d’ERC, realment tot depèn d’ERC i només és una qüestió de voluntat política aturar aquest malson», deia. Des de la platafor ma també van criticar la falta de visió de futur tant de les admi nistracions nacionals com locals després d’una dècada d’ençà que es va anunciar el projecte.

Redacció

L’alcalde de Salou, Pere Grana dos, ha defensat aquest dilluns que l’informe del Departament d’Acció Climàtica que apunta que el nou Pla Director Urba nístic (PDU) no compleix els requisits ambientals per de senvolupar el projecte de Hard Rock «no invalida» el complex. El batlle va exposar ahir que ara caldrà adaptar el document ur banístic als requisits del depar tament, pas previ a l’aprovació definitiva del PDU. Aquest és un tràmit que Granados confia que es dugui a terme abans d’acabar l’any. Amb tot, va lamentar que «amb més coordinació entre els departaments de Territori i Acció Climàtica» la dilació en la tramitació «es podria haver

evitat» però va comentar que no creu que la sortida de JxCat del Govern hagi condicionat el procediment. L’alcalde va apro fitar per denunciar «la farsa de la política mediambiental del

departament d’Acció Climàtica perquè mentre està molt bé que millorem aquests equipaments que generen riquesa i llocs de treball, tenim a Catalunya ciu tats molt grans que a ple segle XXI estan abocant aigües resi duals a les rieres que no estan depurades», deia una referència latent a la ciutat de Reus, que és l’única que connecta amb l’úni ca riera de Salou: el Barrenc de Barenys. L’alcalde Granados va ser contundent criticant «els que estan en contra del progrés i de la creació de llocs de treball», referint-se a «aquestes platafor mes que es dediquen a bombar dejar projectes generadors de ri quesa i de llocs de treball, en lloc de defensar, veritablement, el medi ambient del nostre país».

ACN

L’alcalde de Vila-seca, Pere Se gura, va treure ferro ahir a l’in forme del Departament d’Acció Climàtica. Per a Segura aquest és un dels diversos informes que s’elaboren des de la Gene ralitat i que, fent les modifica cions escaients, el projecte pot tirar endavant. De tota manera, el batlle va reconèixer que les diferències entre departaments poden endarrerir la iniciativa, però va afirmar que segueix en davant. Segura va lamentar que després de deu anys encara no s’hagi pogut concloure tota la tramitació administrativa d’un projecte que considera «molt important» per al futur del Camp de Tarragona. L’alcalde vila-secà va valorar que l’infor

me d’Acció Climàtica és «un do cument intern de treball» i que «hi ha una informes que poden ser desfavorables», però que posteriorment aquestes «visi ons que els tècnics aporten»

s’han d’incloure en el document final. Per tant, en la seva opinió és un tràmit més en l’aprovació definitiva del PDU, que va situar que es pot produir cap a finals d’any. L’aprovació inicial es va fer al juny i aleshores es va in dicar que la definitiva podria ser a principis de la tardor. Això doncs, suposaria un nou en darreriment dels terminis. Una qüestió que pot generar «un punt de risc» de cara als inver sors. «Arribarà un punt que els inversors es tornaran bojos», va exclamar Segura, qui va lamen tat la lentitud administrativa. «No és normal que estiguem deu anys tramitant, discutint i discernint determinades qües tions», va dir, i va demanar «fer autocrítica com a país».

El document del departament de la Generalitat indica que no es compleixen els criteris de sostenibilitat ambientals requerits

Imatge dels terrenys (al fons) on hauria d’aixecar-se el macromplex turístic.

Aturem Hard Rock avança que hi haurà un informe negatiu sobre el risc químic

Pere

Pere Granados.

Pere Segura.

CAMP DE TARRAGONA

AGRICULTURA

La comarca del Priorat cerca voluntaris per custodiar arbres fruiters

Es distribuiran més de 500 exemplars

Reedacció

Un projecte de recuperació, re torn i custòdia d’arbres fruiters tradicionals del Priorat per metrà que la comarca replanti varietats d’arbres fruiters que, a dia d’avui, estan pràctica ment extingides. En concret, s’espera recuperar més de 500 exemplars a partir de material vegetal procedent de 10 vari etats de fruiters tradicionals prioratins de qualitat. Per a ferho, s’ha dut a terme un procés de clonació que ha reeixit amb aquest gran nombre d’arbres resultants, que la comarca tor narà a acollir als seus camps. Amb el retorn d’aquestes varie tats al Priorat es pretén divulgar el seu coneixement, ja que en les darreres dècades s’han im plementat varietats modernes, abandonant alguns cultius que es consideraven menys compe titius en el model agroindustri al actual.

Entre els mesos de desembre i gener es donarà el tret de sor tida a la iniciativa Custodia un

fruiter amb la distribució dels més de 500 exemplars clonats. Tots els habitants del Priorat que tinguin una finca on plan tar-los, ganes de cuidar-los i de compartir aquest coneixement podran recollir els arbres. Pel que fa a la quantitat d’arbres que es repartiran, es prioritzarà la pagesia i es tindran en comp te les seves activitats professio nals.

El Consell Comarcal del Pri orat promou aquesta iniciativa, que s’emmarca en l’operació de dinamització agrària del Pro jecte d’especialització i compe titivitat territorial Pobles vius i actius. Territori equilibrat i innovador, que lidera la Diputa ció de Tarragona. Des del con sell comarcal es busca facilitar la implementació d’estratègies conjuntes per a la millora del sector agroalimentari en àm bits com l’adaptació al canvi climàtic, la transformació i re valorització de productes agro alimentaris o la divulgació dels productes locals.

CULTURA CEDIDA

URBANISME

Riudecanyes habilitarà una zona de pàrquing i millorarà el pont d’accés

Redacció

L’Ajuntament de Riudecanyes, al Baix Camp, ha tret a licitació les obres per habilitar un aparca ment dissuasiu en l’espai situat entre el carrer Divendres i l’avin guda de Francesc Adell i Ferré del municipi així com també l’arran jament, millora i il·luminació de la zona del pont situat a l’entra da del poble. Segons va explicar ahir l’alcalde de la vila, Ernest Roigé, a Diari Més, «l’aparca ment s’ubicarà en un solar que el consistori va comprar fa dos anys i que es troba a l’entrada del poble». Segons el batlle, hi tindrà cabuda una trentena de vehicles, aproximadament. Ambdues in tervencions comptaran amb un pressupost de 93.959,04 euros IVA inclòs i tindran una durada de quatre mesos.

Entre les actuacions previs tes hi ha l’enderroc de murs i parets d’obra existents per mi llorar l’accés, la construcció de murs per a creació d’accés i zona enjardinada amb la plantació de magnoliers, la pavimentació amb gravilla, la instal·lació d’en

llumenat i mobiliari urbà com ara bancs i papereres i el repicat de l’arrebossat en mal estat de les parets de tancament interiors i la pintura. Amb aquest aparcament i l’espai que es troba al costat del

parc de les Glaneres, Riudeca nyes comptarà amb dos zones de pàrquing habilitades per als ha bitants del municipi però també per a la gran afluència de turisme que rep la vila, a tocar del pantà.

MOBILITAT

La nova zona d’aparcament tindrà capacitat per a una trentena de vehicles

La zona de pàrquing i les millores al pont d’accés al poble tindran un cost de 93.959 euros

L’Ajuntament també arranjarà el pont d’accés al municipi. Fa un any es van millorar les vore res i l’asfalt i, ara, en una segona fase, es revestirà amb pedra tota l’estructura. A més, s’instal·larà il·luminació tipus LED en un lateral del pont i es col·locaran jardineres.

En paral·lel, des d’aquest estiu, Riudecanyes compta amb una nova rotonda d’accés des de la carretera T-313. En aquest cas, es va ampliar un tram de la via cre ant un nou itinerari de vianants al costat esquerre del pont de Riudecanyes i fins al cementiri. L’actuació va suposar una inver sió d’uns 540.000 euros.

Cambrils ofereix per Tots Sants un servei gratuït d’autobús al cementiri

Hi haurà tres expedicions diàries

Redacció

El lleó i la mulassa, al fons, aquest dissabte.

Constantí presenta el Lleó i la Mulassa amb una gran festa

Constantí va presentar aquest dissabte passat dos nous ele ments que s’incorporaran al se guici popular i festiu del muni cipi: el Lleó i la Mulassa. Al llarg de tot el dia, la cultura popular va tornar a ser la gran protago nista amb una nova edició de la festa #laveïnadragonina i la celebració del cinquè aniversa ri de l’associació Dance Power Constantí. La jornada festiva va comptar amb la participació de diverses entitats i associacions

locals, a més de diverses colles convidades d’altres municipis que també van participar en la celebració. En total, van ser més d’una trentena de colles i ele ments de bestiari popular que no es van voler perdre aquesta jornada que es va fer a la plaça de les Escoles Velles. Al llarg del dia, es va comptar amb una acc tuació dels falcons de Vilanova i la Geltrú, una cercavila pels carrers o una paella electrònica amb DJ Rayo. Redacció

Oliver Klein rep un grup de cambrilencs de 75 anys

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i diversos regidors i re gidores del consistori, van ofe rir aquest diumenge al migdia una recepció institucional a un grup de 30 cambrilencs que han fet o faran 75 anys durant aquest any 2022. Després de fer la fotografia oficial davant de l’Ajuntament, els protagonistes de la festa i acompanyants van entrar a la sala de Plens. L’acte va consistir en els parlaments de l’alcalde i del representant del grup, Jaume Sedó, i el lliu rament dels obsequis dedicats a la generació del 1947. En aques

ta ocasió, cada homenatjat va rebre una làmina original di ferent elaborada pel recone gut artista cambrilenc David Callau. Abans de la recepció a l’Ajuntament, el grup va fer un recorregut per la vila amb el trenet turístic. Després de l’acte institucional a l’Ajuntament, el grup Collita del 52 va continuar la celebració amb un dinar con junt d’aniversari en un restau rant de la localitat. La setmana passada, una vintena de perso nes nascudes l’any 1942 també es van aplegar per celebrar els seus 80 anys. Redacció

L’Ajuntament de Cambrils ofe rirà el servei especial d’autobús gratuït per anar al cementiri els dies 31 d’octubre i 1 de novem bre amb motiu de la festa tradi cional de Tots Sants. L’autobús urbà farà tres viatges diaris d’anada i tornada per facilitar el desplaçament a les persones que vulguin anar a recordar els seus difunts. Els horaris i el mapa del recorregut del bus llançadora es poden descar regar des del web d’Aparcam https://www.cambrils.cat/ aparcam. Les expedicions, que connectaran la zona central del municipi amb el cementi

ri, sortiran del passeig La Salle a les 9.30, 10.30 i 11.30 i arri baran al cementiri 17 minuts més tard amb parades al Casal, l’estació de d’autobusos, Creu de la Missió, Adelaida, passeig Albert i Carles Roig. Les expe dicions de tornada es faran en tres moments al llarg del matí, a les 11 h., les 12 h. i les 13 h. i el recorregut finalitzarà a Creu de la Missió amb parades a Carles Roig, Passeig Albert, Passeig la Salle, el Casal i l’estació de bus.

Per a sol·licitar més informa ció es pot consultar la pàgina web d’Aparcam, trucar al telè fon 977 364 087 o bé escriure un correu bus@aparcam.cat.

INSTITUCIONAL

JOAN MARÍN

L’alcalde de Cambrils amb els homenatjats.

S’arranjarà el solar que hi ha entre el carrer Divendres i l’avinguda de Francesc Adell i Ferré GOOGLE

La zona d’aparcament es farà on actualment hi ha un solar.

CAMP DE TARRAGONA

Les II Jornades Modernistes comptaran amb més de 40 activitats

Més de 200 recreadors participaran en aquest certamen que tindrà lloc del 4 al 6 de novembre

Redacció

Després de cinc mesos d’haver presentat el cartell i d’un mes d’haver començat el II Cicle de Conferències Modernistes, l’Ajuntament dels Pallaresos va presentar ahir els actes que es duran a terme durant el cap de setmana del 4, 5 i 6 de novembre.

Les Jornades, que se centraran en l’any 1920, busquen posar en valor la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol, autor d’obres capdals als Pallaresos i del mo dernisme en general.

El director de les Jornades i exalcalde, Xavier Marcos, va destacar que «seran uns 200 recreadors –personatges vestits d’època– els que arribaran des de diferents llocs de Catalunya al municipi i un elevat nombre des dels Pallaresos, a qui agra eixo enormement la seva impli

GASTRONOMIA

cació». «Participaran en moltes activitats, com la desfilada del passacarrers per dir-ne una, i es portaran a terme més de 40 ac tivitats, amb tallers, visites gui ades, exposicions i actes que se succeiran constantment als car rers per a sorpresa dels visitants. Tindrem més personatges, més mercats, més parades i més car rers que s’afegiran a les Jornades Modernistes», va afegir.

Per la seva part, el regidor de Cultura, Samuel Urbano, va subratllar que «el fet de ser el primer poble del Camp de Tar ragona en fer unes jornades d’aquestes característiques, tant per originalitat com pel seu gran contingut didàctic, ha fet que tothom hagi estat més receptiu a l’hora d’afegir-se al projecte».

Prova d’això és la participació, per primer cop, dels Ajunta

En aquesta edició, la casa noble Ca l’Andreu obrirà per primera vegada les seves portes

ments de Reus i Tarragona així com d’altres de fora de Catalu nya, com l’Alcoi o Lleó, una tasca duta a terme per l’experta en art modernista Àngels Creus, mem bre del comitè organitzador. En

guany, l’estrella serà Ca l’Andreu, una casa noble reformada per Jujol des dels anys 20 als anys 40. Una casa al mig del poble que, per primera vegada, obrirà les seves portes. «Per seguir man tenint el nivell o, fins i tot, mi llorar-lo, s’ha apostat novament pels tres gran mercats: el Mercat Modernista amb productes de proximitat i amb més paradistes; el Mercat d’Antiquaris, portant

La Selva reformula la seva Fira i fa una aposta pels productes de proximitat

Redacció

La Fira de la Selva del Camp tor narà a ser protagonista aquest cap de setmana dels carrers i places del nucli antic selvatà, en una edició que s’ha reformu lat de dalt a baix amb l’objectiu d’abandonar per complet el concepte de fira medieval que

EMPRESES

s’havia adoptat des de la cele bració dels 500 anys de la Fira, l’any 2003.

Després de diverses edicions de transició, s’ha acabat apos tant pels productes agroalimen taris de proximitat, amb especial atenció als projectes amb arrel al territori i que reivindiquen

Castell d’Or estrena nova web per a apropar-se a l’usuari

Han fet un restyling per apropar-la als valors de marca

Redacció

Castell d’Or presenta la seva nova pàgina web amb l’objec tiu d’oferir una millor experi ència a l’usuari i potenciar la seva nova identitat de marca. La web apropa tota la informa

ció, visió i productes al consu midor final i permet descobrir els productes de manera segura i ràpida a la botiga en línia.

El bloc i l’apartat de notícies són aspectes claus. També s’hi destaca el paper rellevant de

la qualitat. Partint del nou con cepte de fira, en aquesta edició s’ha decidit tornar a donar pro tagonisme a les places del nucli antic, de manera que la plaça Major acollirà les parades de les entitats locals, la plaça de Sant Andreu rebrà els elaboradors de productes alimentaris de qui

lòmetre zero, i la plaça de Simó Salvador es destinarà a cellers i productors de begudes arte sanes del territori. A més, a la plaça de les Pletes s’hi instal·larà un espai de menjar i beure, amb food trucks i establiments de de gustació. L’oferta es completarà amb diverses demostracions de

antiguitats de major qualitat, i el Mercat d’Entitats Modernis tes, amb més entitats i Ajunta ments», va afirmar Marcos.

En el marc de les jornades també hi haurà tallers didàctics de ceràmica, de trencadís, de vitralls o de marionetes que es compaginaran amb d’altres de més divulgació històrica com ara el de moda femenina de 1900 o el de cuina de l’any 1920.

Detingudes dues persones per robar diners d’una guingueta de Salou

Els Mossos d’Esquadra van de tenir aquest dissabte passat, a Salou (Tarragonès) un home de 19 anys i un menor d’edat, com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força. Els fets van passar a dos quarts de tres de la matinada. Agents de paisà, que estaven realit zant un patrullatge preventiu de robatoris per la zona de la platja de Llevant de Salou, van observar tres joves que es dirigien a la zona de les guin guetes. Davant d’això, van se guir-los i van veure com dos dels nois s’amagaven en una zona fosca per la part de la platja, just al costat de la guin gueta. D’altra banda, el tercer restava a la zona del passeig amb una actitud de vigilància. En l’escorcoll, van localitzar prop de 600 euros en efectiu que provenien de la caixa en registradora de la guingueta, la qual havien forçat i manipu lat. Per tot això, els agents van detenir-los pel robatori amb força a l’establiment. El menor d’edat va quedar en llibertat després de declarar davant de la Fiscalia de Menors i l’altre jove passarà, en breu, a dispo sició judicial. ACN

cuina i les parades de productes artesans més genèrics que s’ubi caran a la zona dels Ponts.

El nexe d’unió de tots aquests punts serà el carrer Major, que acollirà una exposició a l’aire lliure amb imatges i plafons de les antigues botigues que històricament havien omplert aquest carrer, a més d’un viatge per alguns dels arbres i els mots arrelats històricament al dia a dia selvatà. En paral·lel a la Fira, l’activitat empresarial comença rà a agafar protagonisme aquest dijous amb l’obertura de l’Espai Professional que organitzen l’Ajuntament selvatà i el Taller Coworking.

Detenen dos homes per intentar robar garrofes a la Riera

Els Mossos d’Esquadra van detenir el 17 i 18 d’octubre dos homes de 38 i 42 anys com a presumptes autors de nou robatoris amb força, un d’ells en grau de temptativa. En con cret, aquest últim va tenir lloc el 18 de setembre quan van intentar robar més de 5.000 quilos de garrofes d’un ma gatzem de la Riera de Gaià. Les garrofes estaven valorades en uns 10.000 euros aproxima dament. ACN

FELICITACIONS

les 16 cooperatives que formen part del grup amb una secció pròpia. Així mateix, la pàgina té un espai on s’explica la nova zonificació del cava impulsa da per la DO Cava, per a poder identificar millor els territoris específics de la DO i les seves característiques.

El CEO de Castell d’Or, Jor di Amell, destaca que «Castell d’Or està molt focalitzada en optimitzar la seva estratègia de brànding per a apropar-nos al consumidor i, ara oferim una web més coherent amb la nos tra filosofia però també amb les tendències de navegació».

¡Un niño tan especial como tú se merece momentos inol vidables! Espero que disfrutes mucho de tu cumple. Felicida des de parte de tu familia y de tu Papi. Te queremos!!!

La nova web facilita l’experiència online dels usuaris.

CEDIDA

CEDIDA

Presentació de les II Jornades Modernistes que enguany se centraran en l’any 1920.

Mireia Guarner guanya la 1a edició de la 10k Tarragona

L’atleta tortosina Mireia Guar ner va ser la guanyadora de la primera edició de la SB Hotels 10 Tarragona. Aquesta cursa va tenir lloc el darrer cap de setmana pel Moll de Costa. A la competició van participar més de 700 atletes, alguns d’ells internacionals i de diferents parts del territori espanyol. A la modalitat de distància de 10 quilòmetres, Mireia Guarner va aconseguir la primera posició amb una marca de 36’19”. A la

TENNIS TAULA

modalitat masculina el guanya dor va ser Genís Grau que va aconseguir aturar el crono als 30’28”. Els vencedors en la dis tància de 5 quilòmetres van ser Sònia Canals del club Fasttri atlon amb un temps de 20’46” i el gallec Alberto Mora,l amb una marca de 15’25”, del club S.G. Pontevedra. Els més petits van tenir la seva cursa. Uns 50 infants acompanyats dels seus pares van completar un recor regut d’un quilòmetre. Redacció

El Reus Ganxets cau eliminat de l’Europe Cup per triple empat

El Reus Ganxets es va quedar fora de l’Europe Cup després de la resolució del triple empat del grup B. Les palistes reusen ques eren les amfitriones i van rebre el conjunt hongarès SHITB Budaörsi i l’equip austríac LZ Linz. Aquest últim va ser el primer rival de les reusenques i l’únic equip que les va derrotar. Sara Ramírez va caure el primer enfrontament, però Paulina Vega va posar l’1-1. Finalment, les austríaques despatxaven el

duel amb dues victòries. Amb un 3-1 en contra en el primer partit, les Ganxets es van refer i van guanyar per 3-2 al Budaörsi. El duel va ser un intercanvi de cops, però Vega va guanyar el cinquè i definitiu encontre. Per la seva part, les hongareses van guanyar 3-1 al LZ Linz així que el grup va acabar amb un triple empat. En aquesta igualtat, el Reus Ganxets eren les que més partits van cedir, així que van ser eliminades. Redacció

FUTBOL

Josema, de ser l’últim a debutar a titular indiscutible en la defensa grana

El central madrileny es mostra segur sobre la gespa i amb capacitat de sortir amb la pilota

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic té un nou fix a la defen sa. Josema Gómez ha demostrat, en els últims enfron taments, que és un dels jugadors més en forma de l’equip i s’ha guanyat a pols la seva presència a l’onze inicial.

El central madrileny va ser el primer fitxatge del mercat d’estiu. Josema venia de jugar al Linares, el seu rol era ser el substitut d’Aythami i tenia la difícil tasca de lluitar contra dos dels millors centrals de la darre ra temporada: Alex Quintanilla i Marc Trilles.

Les seves aparicions durant la pretemporada aputaven que tindria poques oportunitats per optar a la titularitat i, de fet, va

NATACIÓ

ser dels últims jugadors a debu tar amb la samarreta grana.

La seva estrena amb el Nàs tic va ser a la cinquena jornada. Marc Trilles estava sancionat per la doble groga que va veure contra el Calahorra i Agné el va alinear al costat de Quintanilla. El central va aprofitar de la mi llor manera l’oportunitat i des d’aquell moment s’ha tornat indiscutible, aprofitant també les lesions que han anat patint Trilles i Quintanilla en els últims duels.

Sobre la gespa, la seva condi ció de fix està més que justifica da. El central s’ha mostrat segur i reactiu. De fet, ell va impedir l’empat visitant en una acció que va haver d’actuar per tapar una errada de Pol Domingo en un contraatac. D’altra banda, també

L’Oncoswim Tarragona recapta més de 2.300 euros

La primera edició de l’On coswim Tarragona va recaptar més de 2.300 euros en favor a la Lliga contra el Càncer de Tar ragona i l’Associació contra el Càncer de Tarragona. Aquesta primera nedada solidària es va dur a terme el darrer cap de setmana i van particpar més de 160 nedadors. A més, més de 30 persones van col·laborar amb el Dorsal zero presentant el seu donatiu sense mullar-se. Aquesta jornada solidària va

estar organitzada per Aigües Obertes Xina i el Club Natació Tàrraco. Des de l’organització es va apuntar que es van supe rar les expectatives i no descar ten repetir una nova edició de cara a l’any vinent. La nedada solidària va consistir en un re corregut de 1.500 metres a la platja de l’Arrabassada i tots els participants van rebre un obse qui. A més van participar en un sorteig de més de 50 productes del territori. Redacció

és capaç de sortir amb la pilota jugada. Contra el Numancia se’l va veure aventurar-se en alguna jugada a l’atac. A més, és la refe rència del Nàstic en els serveis de cantonada i, contra el Murcia, va estavellar una pilota contra el travesser. El central repetirà titularitat contra l’SD Logroñés, un partit clau per a la continuïtat d’Agné a la banqueta.

Racing Rioja, rival a la Copa El Nàstic tornarà a Logroño al novembre. El Racing Rioja serà el

rival dels grana a la primera ron da de la Copa del Rei. L’equip de la Rioja va néixer l’any 2018 i ac tualment es troba al segon grup de Segona Federació. El Nàstic jugarà al seu estadi, el Campo de Fútbol Mundial 82 en una elimi natòria a partit únic que tindrà lloc el cap de setmana de l’11 i 12 de novembre. Els de la Rioja no han començat la temporada de la millor manera. Actualment, l’equip es troba en posicions de descens a Tercera Federació amb nou punts.

CEDIDA

NÀSTIC/JOAN

Josema amb Marc Trilles, que va haver de ser substituït per lesió.

Els participants a l’Oncoswim a la platja de l’Arrabassada.

Mireia Guarner a la línia de meta del Moll de Costa.

L’exministre d’economia Rishi Sunak es converteix en el nou ‘premier’

L’altra aspirant, Penny Mordaunt, no va aconseguir el suport necessari, mentre que Boris Johnson ja s’havia fet enrere abans

Agències

L’exministre d’economia del Regne Unit, Rishi Sunak, es va convertir ahir en el nou primer ministre del país i líder del par tit conservador, en ser l’únic candidat que havia presentat suficients avals per ocupar el càrrec. Després que s’hagués esgotat el termini perquè els aspirants mostressin el suport amb què comptaven –l’hora lí mit era aquest dilluns a les tres de la tarda–, Sunak va ser l’únic candidat que havia presentat els cent avals mínims necessaris per ser escollit premier. L’altra aspi rant, Penny Mordaunt, va quedar finalment descartada per falta de suports, mentre que l’exprimer ministre, Boris Johnson, ja va anunciar aquest cap de setmana que es retirava de la cursa mal grat veure’s amb força per tornar a la primera línia.

Sunak, de 42 anys, ja es va

CONFLICTE

quedar a les portes de conver tir-se en primer ministre a prin cipis de setembre, quan va ser derrotat precisament per la ja expremier Liz Truss en la darrera votació dels membres del partit conservador. Aleshores, Sunak va comptar amb un 42% dels vots, mentre que Truss va agru par el 58% restant. D’aquesta manera, Sunak podrà ocupar el càrrec de primer ministre fins al 2024, any en què està previst que se celebrin noves eleccions al Regne Unit, tot i que també po dria decidir convocar eleccions anticipades.

A diferència de Truss, Sunak va ser un dels membres de l’exe cutiu de Johnson que es va mos trar més crític amb les actuaci ons del primer ministre durant l’escàndol del Partygate. De fet, Sunak va ser una de les primeres dimissions dins l’equip de John son i una de les més notables, un

fet que, en part, va acabar deri vant en els canvis que el govern ha viscut durant les últimes set manes.

La Unió Europea (UE) va fe licitar ahir el líder conservador britànic Rishi Sunak per con vertir-se en el proper primer ministre del Regne Unit, i li va demanar «unitat» i «estabilitat» per enfrontar-se als desafia ments comuns. «Treballar junts és l’única manera d’afrontar els reptes comuns i aportar estabi litat és clau per superar-los», va indicar el president del Consell Europeu, Charles Michel, a Twit ter. Per part seva, la presidenta del Parlament Europeu, Rober ta Metsola, va donar igualment l’enhorabona a Sunak a través de la mateixa xarxa social. «En un moment de desafiaments enor mes, Europa necessita estabilitat política i econòmica. Els nostres principals interessos continuen

Sunak va ser l’únic candidat que va presentar els avals mínims necessaris per ser ‘premier’.

Sunak podrà ocupar el càrrec de primer ministre fins al 2024, quan hi hagin eleccions

sent els mateixos», va comentar Metsola.

El rei Carles III mantindrà avui dimarts una audiència amb el nou líder del Partit Conservador britànic, Rishi Sunak, on li en

Rússia denuncia la possible provocació d’Ucraïna amb l’ús de la bomba bruta

Es tracta d’un artefacte explosiu que en esclatar dissemina elements radioactius a l’entorn

EFE

El ministre rus de Defensa, Ser guei Shoigú, va transmetre ahir als seus homòlegs francès, turc i britànic, Sébastien Lecornu, Hulusi Akar i Ben Wallace, res pectivament, la preocupació de Moscou per possibles pro vocacions d’Ucraïna amb una

TECNOLOGIA

«bomba bruta», un artefacte que inclou elements radioactius. El Ministeri de Defensa de Rússia va assenyalar, en un breu comu nicat, que Shoigú va parlar amb els ministres per separat aquest diumenge per telèfon. «Es va discutir la situació a Ucraïna, que té una tendència constant

Els estats de la UE donen llum verda al carregador únic

Els estats de la Unió Europea han donat aquest dilluns llum verda definitiva a establir un carregador únic per a disposi tius mòbils a partir de la tardor del 2024. La norma s’aplicarà a telèfons mòbils, tauletes, cà meres digitals i videoconsoles, auriculars i altaveus portàtils, ratolins i teclats sense fil i sis temes de navegació portàtils, els quals hauran de tenir un carregador USB del tipus C. Al hora, la directiva introdueix l’ús

d’un pictograma a la caixa de cada producte que ha d’indicar si el dispositiu inclou o no el carregador en qüestió. Els únics dispositius que quedaran fora de l’obligatorietat seran els or dinadors portàtils, que hauran d’adoptar la norma a partir del 2026. D’altra banda, els estats de la UE informen que ja treba llen en harmonitzar la tecno logia de càrrega sense fils, un mètode que cada vegada s’està fent més popular. ACN

cap a una escalada incontrolada més gran», va dir la institució castrense russa sobre la conver sa amb Lecornu. A més, Shoigú va transmetre als tres ministres «la seva preocupació per pos sibles provocacions d’Ucraïna amb l’ús d’una bomba bruta», va indicar Defensa, en referència a

ECONOMIA

artefactes explosius capaços de dispersar elements radioactius. Rússia no va donar més detalls sobre aquesta acusació.

L’agència oficial RIA Nóvosti va assegurar diumenge a pri mera hora que, segons «fonts creïbles a diversos països, inclòs Ucraïna», Kíiv estaria preparant

El turisme frega el nombre de viatgers previs a la pandèmia

El nombre de turistes que van visitar Catalunya al setembre va fregar els nivells previs a la pandèmia. Segons les dades de la Conjuntura Turística Hotele ra publicades aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), durant el setembre van arribar a Catalunya més de 2 milions de viatgers, només un 3% menys que el 2019 (2,06 mi lions). Tot i això, les pernoctaci ons encara es van situar un 11% per sota dels registres precovid

i, mentre que fa tres anys n’hi va haver més de 6,5 milions, enguany van baixar fins als 5,8 milions. Pel que fa als preus, es van disparar un 26,75% al setembre en comparació amb el mateix mes del 2021. De fet, Catalunya va ser la segona co munitat de l’Estat on més van pujar, només superada per Ma drid (33,5%). L’INE detalla que la tarifa mitjana diària dels ho tels a Catalunya es va situar en els 112,87 euros. ACN

El nou ‘premier’ es va mostrar molt crític amb l’escàndol del ‘Partygate’ de Boris Johnson

carregarà la formació d’un nou Govern. L’encara cap de l’Exe cutiu, Liz Truss, es reunirà a les 9.00 hora local al seu gabinet, abans d’oferir una declaració davant les portes de la seva re

sidència i sortirà cap al Palau de Buckingham, on comunicarà al monarca la seva dimissió.

Ara, l’atenció estarà centrada el cartera d’Economia, que des de fa només deu dies ocupa Je remy Hunt, el ministre que ha fet marxa enrere a gran part de la retallada d’impostos que va ordenar Truss i que va provocar una tempesta financera als mer cats anglesos.

una provocació amb una «bom ba bruta» al seu propi territori per culpar Rússia d’utilitzar armes de destrucció massiva i generar una dura resposta d’Oc cident.

Segons el president ucraïnès Volodímir Zelenski, «només hi ha un subjecte que pot fer ser vir armes nuclears en aquesta part d’Europa, i aquest subjecte és el que li va ordenar al cama rada Shoigu que truqués a algun lloc». «Si Rússia –va afegir–truca i diu que suposadament Ucraïna està preparant alguna cosa, significa que Rússia ja ho ha preparat» i la comunitat in ternacional «no s’empassarà» la

ECONOMIA

seva denúncia. El ministre d’Ex teriors ucraïnès, Dmytro Kuleba, va dir que havia parlat amb el secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, amb qui va coincidir que «la campanya de desinformació de Rússia sobre la bomba bruta podria tenir com a objectiu crear un pretext per a una operació de falsa bande ra». A més de rebutjar el que va anomenar «acusacions falses», Blinken li va assegurar que «Es tats Units no escatima esforços» per garantir la defensa aèria del seu aliat. Seguidament, els EUA, França i el Regne Unit van eme tre un comunicat conjunt on re butjaven les excuses de Rússia.

El preu de la llum baixa i es manté en 106,06 euros

El preu mitjà de la llum bai xa lleugerament avui però es manté per sobre dels 100 eu ros el megawatt (MWh), allu nyant-se dels valors del cap de setmana. En concret, se situ arà en els 106,06 euros/MWh per a la tarifa regulada, un 3% menys que aquest dilluns però un 45% més que diumenge segons els registres de l’Opera dor del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE). La franja més cara del dia serà entre les vuit i les nou

del vespre, amb 153,32 euros/ MWh, mentre que la més ba rata serà de quatre a cinc de la matinada, quan marcarà 78,6 euros/MWh. La compensació pel gas continuarà sense apli car-se, de manera que encade narà set dies consecutius sense tenir efecte. El gas per produir electricitat a Espanya es paga a 45,96 euros el megawatt hora, lluny dels rècords de més de 200 euros que es va pagar du rant l’estiu. ACN

CULTURA

Un congrés dona veu als espectadors de teatre per a reactivar el sector

El certamen es clourà demà a Barcelona i compta amb participants procedents de 28 països

EFE

Més de 600 inscrits procedents de 28 països participen des d’ahir en el Primer Congrés Internacio nal d’Espectadors de Teatre, un esdeveniment que se celebra a Barcelona i que pretén donar veu al públic per afavorir la re activació del sector. «L’objectiu

OBITUARI

és empoderar els espectadors i estrènyer la seva relació amb els professionals del sector», va dir el president del Grup Focus, Daniel Martínez, durant la inau guració del congrés, que impulsa aquesta empresa cultural.

El comissari de les jornades, Pepe Zapata, va destacar el ca

ràcter pioner d’aquesta iniciativa que «converteix els espectadors en protagonistes» d’unes sessi ons que finalitzaran demà amb la lectura del Manifest de Barce lona dels espectadors de teatre. Durant tres dies, els inscrits pre sencials i virtuals estan partici pant en diverses taules de debat i

escoltar xerrades d’especialistes, com l’experta en audiències de la Deakin University d’Austràlia Katya Johanson, que va oferir ahir la conferència inaugural.

Els espectadors sempre han estat importants per al teatre –va assenyalar Zapata–, però des de la pandèmia ho són especi

Mor Libor Pesek, una de les principals figures de la música clàssica txeca

Durant

EFE

El director d’orquestra txec Li bor Pesek, que va rebre l’ordre de l’Imperi britànic i va dirigir durant una dècada la Reial Or questra Filharmònica de Liver pool, va morir aquest diumenge als 89 anys, segons va informar la cadena pública CT24. Des

prés d’aprendre a l’escola pia no, trombó i violoncel, Pesek va mostrar aviat la seva inclinació al jazz, estil musical que va cul tivar durant els seus anys de joventut. Després va orientar els estudis superiors a la direc ció orquestral, a l’Acadèmia de Música de Praga (AMU). Pesek

va iniciar la seva carrera com a cap de les orquestres de Liberec i Pardubice, per després conver tir-se en director principal de la Filharmònica de Liverpool, la més antiga d’Anglaterra, i més tard de la Filharmònica de Bra tislava.

Durant la seva estada al Regne

Unit, Pesek va propagar la mú sica txeca, sobretot del compo sitor romàntic i violinista txec Josef Suk, gendre d’Antonin Dvorak. També va ser director convidat de la Filharmònica txe ca, l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Praga (FOK) i l’Orques tra Simfònica Nacional Txeca.

alment. El públic d’avui dia ja no és abans i en aquest congrés volem ajudar a crear ia entendre l’espectador del futur». En el seu discurs, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va felicitar els organitzadors per «moure els fo cus del teatre i posar-los mirant a la platea», ja que «els especta dors hi tenen molt a dir i és im portant que pugin a l’escenari». Per la seva part, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va recor dar que «la cultura ha estat un sector molt copejat per la pan dèmia», encara que ja comen cen a haver-hi senyals positius que ens poden indicar el camí a seguir, «com l’èxit de la Biennal

de Pensament que acaba de fi nalitzar a Barcelona». «El teatre és un instrument d’esperança i de llum molt necessari en un món en què creix l’autoritaris me i la polarització», va afirmar Colau. «Necessitem empatia per sortir de la nostra bombolla i el teatre pot ajudar a crear-la», va afegir. Segons la seva opinió, les administracions s’han de com prometre amb la cultura i aques ta aposta s’ha de reflectir en els pressupostos.

Una part dels assistents que han acudit a la cita aprofitaran el certamen per a presentar els projectes que s’han dut a terme als seus països respectius.

DEFUNCIONS

Pesek va ser col·laborador del cineasta Milos Forman a l’acla mada cinta Amadeus, que va ser estrenada a Praga l’any 2002, vint anys després del rodatge de l’oscaritzada pel·lícula a l’ales hores metròpolis txecoslovaca.

Tarragona Rafael Albiol Molné. Ha mort a 80 anys. El funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Francesc d’Assís.

EDITORIAL

Nou entrebanc al desenvolupament del complex de Hard Rock

Ha passat una dècada d’ençà que es va presentar el projecte de BCN World i la seva implantació als terrenys del Consorci Recrea tiu i Turístic PortAventura. Des d’aleshores, el projecte ha canviat de forma, de dimensions i, d’inversors. Després de la retirada dels impulsors, el Govern català va agafar les regnes del projecte, fins al punt d’adquirir els terrenys per després revendre’ls. Mentres tant, es va buscar la multinacional adient per fer-lo realitat i es va adjudicar a Hard Rock. Però han passat deu anys d’alt-i-baixos, i el projecte de macrocomplex turístic no només ha estat una de les apostes que s’ha posat damunt la taula de qualsevol negociació al més alt nivell al govern català, sinó que el projecte ha conreat molts detractors al llarg d’aquests anys. Ara, un nou entrebanc sembla destinat a dilatar encara més la història d’aquest projecte inexistent. Un informe desfavorable del Departament d’Acció Climàtica podria aturar la seva tramitació. Els dos alcaldes dels municipis cridats a albergar el macrocomplex –Pere Granados a Salou i Pere Segura a Vila-seca– han tret ferro a aquest informe. Això no obstant, el batlle vila-secà posava el dit a la nafra tot aler tant que els inversors podrien «para bojos» amb tantes incerteses al llarg dels anys.

+ CONFIDENCIAL

Els nens no venen de París

Els nens no venen de París, sinó del des campat prop del camp del Nàstic, del Parc de la Ciutat de Tarragona o darrere del JYSK de les Ga varres. Aquests són alguns dels llocs de la ciutat que recomana una nova web, anomenada Mispicaderos, per tenir relacions se xuals sense que ningú molesti. Tal com indica el mapa del portal, al Camp de Tarragona hi ha centenars d’indrets tranquils per co mençar a projectar una família.

TRIBUNA

Jujol versus Casa Bofarull

JOSEP MARIA BUQUERAS BACH

amb un àngel de la guarda. També la combi nació dels colors intensos, tan singulars ju jolians, com el groc i el blau electritzant, era una constant en les principals obres de Jujol.

La setmana passada vam conèixer la notícia que la jujoliana Casa Bofarull d’Els Pallaresos ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Naci onal, és a dir, en la categoria de «Monument Històric i delimitar el seu entorn de protec ció. El Govern estableix així els mecanismes per fer efectiva la protecció del Monument Històric i atorgar-li la màxima categoria de reconeixement com un dels béns més emble màtics de Catalunya».

Es tracta d’una casa pairal, del segle XIV que es va anar construint entre els anys 1913 i 1933, en funció dels guanys que proporciona ven les propietats agrícoles de les germanes Dolors i Pepita Bofarull, que van encarregar a l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, a més de la restauració de la coberta, una reforma integral de la masia amb dues finalitats: do tar-la de nous usos i posar-li al dia amb una reforma interior. De la creativitat de Jujol hem de destacar dues intervencions excel·lents: la façana sud, amb una galeria correguda que és com un balcó que presideix la vinya, d’es til neomossàrab i la torre-mirador coronada

TRIBUNA

Jujol i la implicació amb el Camp de Tar ragona és inqüestionable, malgrat que ja a la seva adolescència la família Jujol Gibert va anar a viure a Gràcia i després van viure molts anys a Sant Joan Despí, d’on va ser arquitecte municipal molts anys (1926-1949). El paisat ge del nostre territori està present en molts dels seus projectes, sobretot en l’església del Sagrat Cor de Vistabella (la Secuita) amb la pedra seca que envolta tot el recinte i l’única que va tenir l’oportunitat de projectar i veure construir de principi a fi. «Fer una església és un treball d’àngels».

Tots els amants del Modernisme ens congratulem. Crec que l’any 140-70 Jujol, el 2019, i el fet que des de l’any passat, el 2021, se celebren, als Pallaresos, les Jornades de Divulgació Històrica Modernista han poten ciat la declaració d’aquest BCIN. Em consta que l’arquitecte de Barcelona Roger Miralles,

Quan la política només és un joc

Desprès de l’ai, ai, ai, una part de Junts x SI se’n va a l’exili a Waterloo (Bèlgica) i a Suïssa decidint prendre el camí de la justícia inter nacional i creen el Consell de la República. Una altra part torna i es posa a disposició de la justícia espanyola.

actual director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, va ser el promo tor d’aquesta iniciativa en primera instància (2019).

Ja portem tres conferències aquest 2022 i avui dimecres se celebrarà la darrera amb Mari Àngels Fondevila, conservadora Art Modern i contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya/MNAC, amb el títol Arts de la vida. Artífexs i artistes del Modernis me. En qualsevol cas de l’esclat modernista de Els Pallaresos 1900. Serà el primer cap de setmana de novembre. Heu de venir el dis sabte diumenge, 5-6 per gaudir de la festa al carrer amb estands institucionals i culturals, a més dels tallers –joguines d’època, ceràmi ca, trencadís, artesania, entre altres– oferta gastronòmica, crepes inclosos. És a dir, un autèntic festival. No et pots perdre les cerca viles dels dos dies, a les 10.30 h. i 16.30 hores, veuràs desfilar més de cent vint persones vestides d’època, amb música tradicional modernista (pianista). És quelcom irrepeti ble. Ens veiem.

Directora: Sílvia

[redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger Freixa, Anna González , Anna Robert i Sergi Peralta.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font.

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

C/Llovera, 18 - 1r,

Els darrers fets polítics que hem viscut em porten la reflexió del joc dels escacs. Joc que es basa en l’estratègia i l’amenaça, observant que no es pot fer estratègia sense una tàctica per poder reaccionar als moviments del con trari, tot i sabent on vas.

Els fets

Busquen guanyar a l’adversari, s’entén el que ha passat en aquests temps d’amenaces….

Moció de confiança, justificada perquè una de las parts incompleix el pactat. El mal ve de lluny, aquella unió de Junts pel sí per un sol objectiu: assolir la independènccia, es tren ca i es bifurca amb la DUI del 27 d’octubre de 2017, anul·lada el 8 de novembre de 2017.

Conseqüència: uns a la presó i altres, a l’exili, és a dir, ni l’estratègia, ni la tàctica, ni els lideratges varen ser capaços de preveure ni d’afrontar la situació. Des d’aquell mo ment molta gent s’ha sentit enganyada i avui manifesten que estan orfes.

CARTES

Ca l’Ardiaca

ERC decideix ampliar la base i ajornar el procés. Això equival a presó i redempció da vant del Pare... Taula de negociació, un acord de claredat? Aprovar pressupostos, etc. Es tratègia d’ajornar la independència per a un temps millor i recuperar el peix al cova.

Aquestes peces damunt del tauler que uns i altres han utilitzat per ensenyar-nos les se ves estratègies del joc, sota el meu parer, no ens portarà ni tant sols a taules, on en el joc dels escacs no guanya ningú. Però en aquest partit de la política amb taules es deixen el més important, els votants, els que han de legat el seu vot perquè la política la facin els polítics.

Aquests ciutadans no han deixat de lluitar fins avui, però els polítics no haurien de de fallir en l’intent de l’acord en el camí de la in dependència, però en aquets moments estan tots massa pendents de guanyar la partida, sobren les baralles i els escarafalls, i no tenen en compte allò que la pressa sol ser una mala consellera.

On som ara?

Algú va dir des del centralisme que els espa nyols no calia que es preocupessin, perquè els catalans «se pelearán entre ellos». Ja hi hem arribat.

I això què vol dir? Ara tindrem un Govern en minoria (tant sols 33 diputats li donen suport), quan la majoria parlamentària en requereix 68. S’haura de seguir en el camp constitucional, i serem una de les poques comunitats que continuarem aportant més a canvi de rebre menys. Però, això si, aquí a casa, baralla rere baralla. Això va d’enderro car la reina de l’adversari, pensant que ja te nim el rei en escac i a prop del mat.

Santa innocència! Però, catalans!!, que algú hi posi ordre, o és que a més de jugar als escacs també juguem a l’oca i es torna a la ca sella de sortida?, Algú sap a quin joc juguem?.

Així ho veig.

Amb

Una altra de les rehabilitacions pendents a Tarragona, és la de convertir aquest edifici singular en un hotel de 5 estrelles. Tot estava a punt, fins que alguna cosa es va torçar. El cas és que anys i panys, tenim davant nostre una bastida, retratada per tots els turistes que venen, i que no acaben d’entendre el que està passant. I així, pots anar anomenant

quantitat d’edificis amb projectes, que mai s’han complert i que no hi ha pensaments de tirar endavant, pel que podem veure. Cas sorprenent, és el que s’hagi venut l’edifi ci del carrer Riudecols, per rehabilitar-lo i fer un hotel. Notícies com aquesta son les que ens agrada llegir. Anar reparant tot el que es pugui, sigui a mans privades o municipals. Ara caldria posar els ulls sobre la Savinosa, i

fer el que calgui per recuperar l’entorn, i que algú en pugui treure profit, i crear llocs de treball. Naturalment, sense diners munici pals, ja que no en té. No ens importa qui es faci càrrec d’aquest important projecte, el que realment importa és que surti d’aquest estat d’abandó en què es troba, sigui culpa de qui sigui.

Maria Elisa Aragonès Domènech - Tarragona

Heu de venir per gaudir de la festa al carrer amb estands institucionals i culturals

El paisatge del nostre territori està present en molts dels seus projectes

JORDI SÁNCHEZ

Moció de confiança justificada perquè una de les parts incompleix el pactat

AVUI Felicita als que es diuen: Crisant, Daria, Crispí i Crispinià.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

No facis una mun tanya dels petits problemes d’avui. Tens l’energia su ficient per a re alitzar la jorna da en una total tranquil·litat.

TAURE

21/04 al 21/05

Es donaran amb facilitat els frecs amb la família o amistats. Et tro baràs una mique ta desorientat a l’hora d’entaular diàleg.

BESSONS

22/05 al 21/06

Avui posaràs els teus dots d’in vestigador i la teva gran intuïció per a descobrir a aquest enemic ocult que en més d’una ocasió.

CRANC

22/06 al 23/07

Molt d’ull amb els teus esclats d’ànim, l’ambi ent no està del tot equilibrat i el teu humor hauràs de controlar-lo al màxim.

Venda/Lloguer

REUS. LOCAL TRASTERGUARDAMOBLES. 75€. Fàcil aparcament. Tel. 666.140.989

ALQUILO PARQUING. Avgda. Catalunya, 31. Tel: 639.966.559

ENSENYAMENT

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

TAROT

SERVEIS

Mostra d’anuncis

TAROT DE MARIA. Coach emocional, desbloqueo fami liar. Tel: 633.670.797

LLEÓ

al 23/08

El decaïment aní mic i físic pas sarà aviat. No et tanquis en idees negatives o pes simistes et que dis empresonat a casa.

VERGE

24/08 al 23/09

Limita’t a orga nitzar i solucio nar els teus pro pis assumptes i no intervinguis per a res en la vida dels teus companys o la pròpia família.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Hi haurà molta activitat i varietat a les teves tas ques diàries que estaran compen sades amb uns moments excel lents i productius.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

Una certa fredor emocional i una excessiva anàlisi de les situacions t’allunyarà per moments de la companyia dels teus.

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i castellà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

PINTOR PROFESIONAL. Ba rato. Tel. 667.471.534

REFORMES

SAGITARI

23/11 al 21/12

Al llarg de la jor nada d’avui tro baràs solucions a aquests petits problemes que venien ataba lant-te des de fa un temps.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Avui no seran ren dibles ni satisfac tòries les actituds que prenguis de manera seriosa o rígida. Analitza més les coses. Ar riben diners.

AQUARI

21/01 al 19/02

Una certa ansie tat avui t’impedirà veure els passos a donar, deixa’t gui ar per la teva in tuïció per les pri meres idees que apareguin.

20/02 al 20/03 PEIXOS

Creixerà el teu afany de domi ni en el terreny amorós. La teva necessitat vital de comunicació serà alta. Se t’obren nous camins.

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

FORMA DE PAGAMENT

Domingo Saigi, Pere. Rambla Nova, 54. Telèfon 977 228 120.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Matas Caelles, Josep. Pere el Ceremoniós, 68. Telèfon 977 771 536.

SALOU:

Arque Mule, Montserrat. Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS:

Díaz Martí, Maria. Av. Diputació, 12. Telèfon 977 364 510.

VALLS:

Viscasillas Muret, M. Teresa. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490.

EL VENDRELL:

Juste Díez de Pinos, José Luis. Les Flors, 74. Telèfon 977 664 422.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

MASSATGES RELAX

MASAJISTA TERAPEÚTICA Dis creción. Tel: 671.715.779

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

MAYCA DIPLOMADA. Libera tensiones, disfruta tu momen to. Final feliz!!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H.

Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

MASAJISTA TITULADA. Parti cular. Tel: 671.715.779

ANA RUSA. Masajes profesio nales, eróticos, en camilla. Con final feliz!!! Tarragona. Tel: 600.853.460

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. Complaciente. Reus. Tel: 643.027.432

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898 CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. espa ñolas. 25€. Tel: 977.32.15.68

RELAX SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discre to. Horas concertades. Tel. 613.562.265

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ar diente Tel. 612.594.049 Reus.

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

Tarragona CATALANA MADURETA. Si tot. Tel: 604.260.384

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

TARRAGONA. MADURITA re lax, completo. Tel. 603.128.803

SINDY MORENITA, madu rita, complaciente. Reus. Tel. 688.238.113

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-

PISO RELAX REUS necesi ta señoritas de 40-50a. Tel. 645.469.898

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

MIRIAM. FRANCÉS NATU

RAL. Sexo sin. Masajes. Jugue tes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

REUS. TRAVESTI MASAJISTA JOVENCITA. Supernovedad!!! Completísima. Tel: 631.761.800

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servi cios. 669.744.163

MARROQUINA CALIENTE. Sola. Tel: 671.715.779

REUS. TRAVESTI activa, pasi va, potente, dotada y compla ciente. Tel: 666.030.929

CRISTINA MADURITA. Todos servicios. Complaciente. Tarra gona. Tel: 643.136.495

TARRAGONA. MARGA. RU BIA MADURITA. Todos servi cios. Salidas. Tel: 641.511.721

PARA TU PLACER I VI CIOS… 24h. Tarragona. Tel. 651.412.408

ANGÉLICA.. Cachonda. Todos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

Cristina Serret serret@diarimes.com

El divendres 28 d’octubre l’esglé sia parroquial de Sant Salvador del Vendrell acollirà la presentació de la segona edi ció, revisada i actualitzada, de l’estudi Silvio Puggina i la restauració desco neguda de l’orgue del Vendrell de 1939. El treball el signen Nati vitat Castejón, directora de l’Ar xiu Comarcal del Baix Penedès, i Xavier Mercadé, president de l’associació L’Orgue del Ven drell. A més, inclou un pròleg de Norbert Miracle, rector del Vendrell.

En la primera edició, l’obra oferia dades, fins llavors no do cumentades, de la història de l’orgue del Vendrell. En primer lloc, s’explicava la restauració desconeguda de l’orgue vendre llenc que va realitzar l’orguener italià Silvio Puggina una vegada finalitzada la Guerra Civil espa nyola. En segon lloc, es relatava l’acte d’inauguració d’aquesta restauració, que va tenir lloc el 1941, en el transcurs del qual va oferir un concert d’orgue el músic vendrellenc Benvingut Socias Mercadé.

El que fa singular la presen tació d’aquest divendres és que aquesta segona edició del llibre inclou material inèdit, fruit del treball dels autors, que han des cobert noves dades importants a partir de l’estudi de la corres pondència entre Josefa Bigoni,

SUDOKU

Nivell mitjà

vídua de Puggina, i Pau Casals, i que han pogut consultar al Fons Pau Casals que es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya. «Sabíem que de Silvio Puggina hi ha poca biografia, i que el que s’ha escrit és erroni. Per això hem fet tot aquest treball de documentació, a partir del qual he pogut escriure una biografia d’aquest orguener tan impor tant», detalla Nativitat Castejón.

«Quan, als anys 50, mor Pug gina, la seva vídua s’escriu amb Pau Casals i és a través d’aquesta

DETALLS D’UNA

VIDA QUE CAL CONÈIXER

correspondència que hem po gut entreteixir la biografia de l’orguener», afegeix l’autora.

En la seva investigació, Nati vitat Castejón i Xavier Mercadé també han ampliat informa ció sobre l’ajudant de Puggi na, Enrico Rabagliati, el fuster encarregat de fer la carcassa de l’orgue, així com de l’acte d’inauguració d’aquesta res tauració, que va tenir lloc l’any 1941. En el transcurs de la festa, el músic vendrellenc Benvingut Socias Mercadé (1877-1952),

del qual precisament s’està ce lebrant el 145è aniversari del naixement, va oferir un con cert d’orgue. «Aquesta actuació tampoc estava documentada abans; de fet jo havia publicat un llibre sobre aquest músic una mica desconegut i no la vaig poder recollir, perquè havia quedat com amagada», assegu ra Nativitat Castejón.

La presentació de la segona edició de Silvio Puggina i la res tauració desconeguda de l’orgue del Vendrell de 1939 es farà a les 20.30 h., i a continuació tindrà lloc el concert Els organistes del Vendrell a càrrec de Jordi Gui tart, Josep Maria Guitart, Àlex Jordi, Joan Marc Ferret, Salva dor Guasch i Ferran Herrero.

Amb aquest concert es vol recordar que Benvingut Socias fou nomenat organista honora ri de la parròquia vendrellenca aquell any 1941.

Estat del cel

De matinada i a la tarda estarà mig ennuvolat pel pas de núvols mitjans i la resta del dia estarà entre poc i mig en nuvolat arreu. Per altra banda, es formaran intervals de núvols baixos al terç sud del litoral al matí i esporàdica ment al final del dia a qualsevol indret del litoral.

Temperatura

Temperatura mínima sense canvis importants. La tem peratura màxima baixarà al litoral i al prelitoral, mentre que pujarà lleugerament o localment de forma mode rada a la resta de l’interior. A punts del pla de Lleida es poden arribar fins als 29 ºC i a la resta quedarien entre 24 i 28 ºC.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

EXPOSICIÓ

Av Verge Montserrat, 28 Cambrils Tel. 977 360 877

Prat de la Riba, 10. Tarragona Tel. 620 474 207

EL TEMPS

Màxima Mínima

Divendres es presenta al Vendrell la segona edició actualitzada de l’estudi ‘Silvio Puggina i la restauració desconeguda de l’orgue del Vendrell de 1939’

LLIBRES

Nativitat Castejón i Xavier Mercadé, davant l’orgue de l’església de Sant Salvador.