Dimecres 26 d'octubre de 2022

La manca d’examinadors col·lapsa les llistes d’espera a les autoescoles

GERARD MARTÍ

La platja de Salou,

plena a les portes de la tardor

TARRAGONA

La falta d’examinadors fa augmentar les llistes d’espera a les autoescoles

John Bugarin

«Quan els nostres alumnes apro ven l’examen teòric, esperem fins a dos mesos per començar a fer les pràctiques perquè hi ha una llista d’espera i no podem assegurar-li que podrà fer l’exa men aviat», explica la responsa ble d’una autoescola del centre de Tarragona. Moltes persones que volen treure’s el carnet de conduir es troben en aquesta si tuació, que està provocada prin cipalment «per la manca d’exa minadors a la província». Un problema que també s’estén a la part administrativa, on també «seria necessari que hi haguéssin més efectius», apunten des de l’autoescola tarragonina.

Actualment, es fan examens cada 15 dies aproximadament i hi ha una dotzena d’examina dors per a tota la província, una quantitat que a alguns els hi sembla «insuficient». A més, la manca d’administratius provoca que alguns examinadors hagin de fer tasques burocràtiques que no els pertoca. «Això agreuja, en cara més, el problema», afirmen. El responsable de l’autoescola argumenta que la culpa d’aques ta situació «és dels que assignen quantes places de funcionaris hi haurà, caldria posar-ne més».

El problema no només sor geix quan algú vol fer l’examen pràctic, sinó que també succeeix amb el teòric. «Abans podíem

tardar deu dies a donar una data d’examen, però ara potser els nostres alumnes s’han d’esperar gairebé un mes per poder fer-lo», lamenten. A això, cal afegir que un cop aprovats, han d’esperar uns mesos per poder començar a fer pràctiques: «No volem que les facin si no es poden examinar fins d’aquí a quatre mesos, nos altres apostem per una formació continuada i, per això, preferim que les comencin una mica més tard, quan ja sabem quan podran examinar-se del pràctic».

Durant l’estiu, és habitual que molts estudiants universitaris que tornen a Tarragona aprofi tin per fer l’examen teòric i això ha provocat també que molta gent hagi sol·licitat fer el pràctic durant aquests mesos: «Ara s’ha acumulat tot i, per això, hi ha llargues llistes d’espera».

«Nosaltres tenim una llista d’espera d’uns tres o quatre me sos, quan abans no es tardava més d’un mes a poder fer l’exa men pràctic», apunten des d’una altra autoescola de la ciutat. En el seu cas, també denuncien que «fa falta més examinadors, per poder cobrir totes les necessi tats». «El problema arriba quan ens assignen els minuts d’exa men. No ens surten els comptes, no podem portar tots els alum nes que ens agradaria», expres sen. La situació és més compli cada pels qui es volen treure el

carnet de vehicles pesants, ja que són 50 minuts d’examen.

Per això, demanen que s’am plien les quotes d’examinadors a la província per «desembussar la saturació». «Si en un mateix dia hi poden haver 5 examinadors, en comptes de 4, ja es notarà molt», afirmen. Des de l’autoes

S’aprova la construcció d’una rotonda que unirà l’autovia Tarragona-Salou amb la ZAL

Redacció

El Govern va aprovar ahir la subscripció d’un conveni de col·laboració entre el Departa ment de Territori i l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) per a la construcció d’una roton da a la carretera C-31B (autovia Salou-Tarragona) que permetrà connectar la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona amb la xarxa viària de l’entorn. El conveni estableix que la Generalitat de Catalunya serà l’encarregada de licitar, ad judicar i executar les obres, amb una inversió prevista de 3,4 mi lions d’euros que finançarà ín

tegrament el Port de Tarragona. Aquesta actuació s’emmarca en el pla especial d’infraestructures dels accessos a la ZAL que inclou totes les connexions d’aquest espai logístic de prop d’1 milió de metres quadrats amb les car reteres principals.

La nova rotonda, amb un dià metre exterior de 96 metres, se situarà en l’encreuament entre la C-31b, la TV-3146 i el nou ac cés a la ZAL, facilitant d’aquesta manera l’entrada de tot tipus de vehicles, especialment camions, cap a les empreses logístiques que en un futur s’implantaran en la zona. L’actuació en aquest

encreuament de carreteres con nectarà amb el vial perimetral de la ZAL, que en aquests mo ments està en construcció i es preveu que estigui enllestit al finals d’aquest any. L’obra també inclourà la construcció dels ra mals de connexió i tasques com plementàries com els elements de drenatge, la senyalització, l’abalisament i l’enllumenat. El conveni per a la construcció de la rotonda es formalitzarà un cop l’Estat espanyol també n’au toritzi la signatura, la qual cosa permetrà iniciar el procés de li citació de l’obra.

La construcció de la rotonda

cola tarragonina expressen que «ens tenen lligats de mans, no podem fer rotacions naturals d’alumnes perquè hi ha molta cua d’espera» i confessen que alguns dels seus alumnes «s’han enfadat amb nosaltres perquè necessiten treure’s el carnet per la feina o altres raons de pes i

nosaltres no ho podem solucio nar».

Futur amb optimisme Tot i que la situació és «molt dolenta», reconeixen que fa uns mesos era encara pitjor. «Abans la llista d’espera podia arribar a ser de 5 mesos fins i tot», comen

ten. I és que algunes autoescoles van passar el seu pitjor moment a principis d’any i ara ja s’estan recuperant, com és el cas de l’autoescola Sabat. «Estem força bé respecte mesos enrere, però comparat amb altres anys encara no és la situació idíl·lica», explica el director Aaron Sabat.

«Vam arribar a tenir quatre, cinc o sis mesos d’espera; però ara en tenim un o dos com a mà xim», reconeix Sabat. El director de l’autoescola, però, no vol llan çar les campanes al vol «perquè en aquest sector ja sabem que qualsevol dia pot passar alguna cosa que capgiri la situació i tot es torni a complicar». Tot i que, en el seu cas, no tenen tanta llis ta d’espera, també reconeix que «falten examinadors i, sobretot, administratius perquè els pri mers no hagin d’encarregar-se de fer gestions burocràtiques».

és un pas més en les obres de condicionament de la ZAL i se sumarà a les obres que actual ment està impulsant l’Autori tat Portuària de Tarragona en

aquest espai. Per una banda, la construcció del vial perimetral que està encarant la recta final; per una altra, l’accés soterrat que connectarà el vial perime

El president de l’Associació d’Autoescoles de Tarragona, Carlos Oliver, es mostra optimis ta de cara al futur: «Hi ha llistes d’espera i pot ser que manquin examinadors, però ara el pro blema no és tan greu com abans i crec que en els pròxims mesos aquesta acumulació anirà dis minuint». Oliver reconeix que la marxa de dos examinadors a finals de l’any passat va provocar que a poc a poc s’acumulessin les persones que volien fer l’examen pràctic, però que l’arribada dels dos nous interins durant les dar reres setmanes hauria de servir per «solucionar els problemes que tenen les autoescoles afecta des, que es podran posar al dia».

tral amb la C-31; i, per últim, el desviament del canal de drenat ge de les aigües pluvials de Vilaseca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146.

Denuncien que alguns d’ells han de dur a terme tasques administratives perquè tampoc hi ha suficients efectius a les oficines

«Si en un mateix dia hi poden haver cinc examinadors i no quatre, es notarà molt»

GERARD MARTÍ

Imatge d’arxiu d’unes pràctiques de conduir amb el cotxe d’una autoescola.

PORT DE TARRAGONA

La nova rotonda se situarà en l’encreuament entre la C-31b, la TV-3146 i el nou accés a la ZAL.

TARRAGONA

URBANISME

El PP demana al PSC que no aprovi l’augment de la taxa de la brossa

Demà se celebrarà el ple extraordinari

Redacció

Davant la possibilitat que s’acabi aprovant la proposta de l’equip de govern de la segona pujada de la taxa de la brossa, el portaveu del grup municipal del Partit Popular, José Luis Martín, ha demanat al PSC que al ple nari de demà «voti en sentit negatiu i no sigui còmplice l’im parable empobriment de les fa mílies tarragonines. Demanem que no doni suport a aquesta dèria recaptatòria insostenible en aquest difícil context eco nòmic». En aquest sentit, ha recordat que l’alcalde de Tarra gona, Pau Ricomà, «va pujar la brossa un 12% en el seu primer

INDÚSTRIA

any com a alcalde, i ara preveu una nova pujada d’un 29%. És una barbaritat que, durant una legislatura en la que la ciutat no ha estat precisament més neta, acabem pagant un 40% més en les taxes de la brossa».

També ha recordat que a aquest increment, «hem d’afe gir altres impostos i taxes mu nicipals que també ha incre mentat el govern Ricomà: l’IBI, la zona blava, la plusvàlua, l’aigua, i una previsible pujada de les taxes dels serveis fune raris que va aprovar el Consell d’Administració de SERFUMT, consell que presideix el mateix alcalde Pau Ricomà».

L’INCASÒL ven una parcel·la del sector Riuclar a Global Talke

És la segona que compra aquesta empresa

Redacció

L’Institut Català del Sòl, INCA

SÒL, va formalitzar durant el dia d’ahir la venda de la parcel la número 124 del sector Riu clar de Tarragona a l’empresa Global Talke S.L., una empresa que es dedica a emmagatzemar, manipular, envasar i distribuir diferents tipus de productes. La superfície d’aquest terreny és de 5.000 metres quadrats de sòl industrial. En el 2018, Global Talke S.L. va comprar també a l’INCASÒL les parcel·les 116-123 de 38.820 metres quadrats, que estan adjacents a la d’aquest any. Amb aquesta nova compra, la companyia preveu ampliar

les seves instal·lacions a la ciu tat tarragonina.

El sector Riuclar és un dels polígons d’activitat econòmica més rellevants de Tarragona, que es troba en la cruïlla de l’eix del Mediterrani i la vall de l’Ebre. També cal destacar que el seu sector de serveis i l’indus trial són els més desenvolupats. Les parcel·les Riuclar s’han consolidat com a sòl industrial i d’activitat econòmica amb una superfície de 493.494,28 me tres quadrats. Es tracta, a més, d’un sector ben comunicat, en el qual s’hi pot accedir direc tament des de l’AP-7 i l’A-27 i, també, amb transport públic.

La remodelació d’Orosi es podria endarrerir fins a principis del 2023

Els veïns denuncien que estan «cansats» perquè les obres «s’han posposat ja diverses vegades»

GERARD MARTÍ

John Bugarin

«Les obres de remodelació del carrer d’Orosi haurien d’haver començat a principis d’aquest 2022, però estem a octubre i en cara no hi ha res fet», lamenta Mari Carmen Puig, presidenta de l’Associació de Veïns (AV) del barri del Port. Aquest projecte és una de les millores que s’em marquen dins del Pla Integral de la Part Baixa que ha elaborat l’Ajuntament de Tarragona. L’úl tima previsió era que les obres s’iniciessin a finals d’aquest any, però el conseller d’Urbanisme, Xavier Puig, ha reconegut al di ari més que «el més probable és que comencin a principis de l’any vinent». «M’agradaria que fos al desembre, però segura ment sigui al gener», afegeix.

El conseller d’Urbanisme afir ma que el projecte es troba en tramitació de contractació i que el que es tardi a finalitzar aquest procés serà el que marcarà l’ini ci de les obres al carrer d’Orosi. «Si es fa ràpid, podrem comen çar-les abans», assegura. Des de l’AV del barri del Port reconeixen que estan «una mica cansats dels endarreriments constants, primer ens van dir que seria al gener, després que començari en les obres a l’estiu i, la darrera vegada, van posposar-les fins a finals d’aquest any».

Tot indica, però, que els ve ïns hauran d’esperar un parell de mesos més per veure com el projecte es converteix en una realitat. «No veiem quan pot ar ribar el final d’aquest projecte», confessa Mari Carmen Puig. La presidenta de l’agrupació veïnal mostra la seva preocupació per què aviat arriben les eleccions i «si aquesta remodelació no es fa a temps i hi ha un nou equip de govern, no sabem què passarà amb aquesta i les altres millores que s’han proposat».

Estava previst que les obres de remodelació s’iniciessin a finals d’aquest any

«Ens enfada veure que han acabat la renovació de Canyelles, quan aquí encara no s’ha fet res»

Xavier Puig, durant la pre sentació del projecte el 2020, que té un pressupost de gairebé 600.000 euros i serà finançat pel Pla d’Acció Municipal de la Dipu tació de Tarragona del 2022, ja va destacar la importància de la reforma del carrer d’Orosi per re cuperar l’espai públic del vianant i per la convivència pacífica amb altres formes de mobilitat. La proposta va ser molt ben acollida pel barri, però el retard en la seva execució ha provocat una situa

ció de malestar entre els veïns: «Molts van votar als partits que ara són a l’Ajuntament perquè ens van prometre que el barri del Port seria una prioritat per a ells, però realitat sentim que les coses o no es fan o es tarda massa».

Altres millores pendents

Mari Carmen Puig confessa que als veïns no els ha agradat que s’hagin finalitzat projectes en altres punts de la ciutat que esta ven «planificades a posteriori del d’Orosi». «Sincerament, ens en fada molt veure que ja s’ha aca bat la remodelació del carrer Ca nyelles, mentre que aquí encara no s’ha fet res. Sobretot, si tenim en compte que el de la Part Baixa es va proposar abans», reconeix la presidenta de l’associació de veïns del barri del Port.

El projecte de remodelació d’Orosi consistirà a instal·lar

una plataforma única per a vi anants en la qual els vehicles hauran d’accedir a velocitat reduïda (20 km/h), on hauran de girar per deixar el tram final completament lliure de vehicles.

La pacificació del trànsit anirà acompanyada de noves zones de descans i d’ombra a través de la instal·lació de bancs i de nou ar brat. Aquest hauria de ser el pri mer pas del Pla Integral de la Part Baixa, que contempla altres pro jectes com el del centre cívic que s’obrirà al carrer de Santiyán.

La voluntat era començar les obres a principis del 2023, però des de l’AV no hi confien gaire, «després del que hem viscut amb Orosi». Per altra banda, la presi denta denuncia que encara no s’ha arreglat el local de l’associ ació i demana que l’Ajuntament els cedeixi «un espai on la gent gran del barri es pugui reunir».

SERVEI MUNICIPAL DE L’HABITATGE I ACTUACIONS URBANES S.A.

ANUNCI BASES I CONVOCATÒRIA DEL PROCÉS DE SELECCCIÓ DE CAP D’ADMINISTRACIÓ

El Consell d’Administració del Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes, S.A., en sessió celebrada el 30 de juny de 2022, va aprovar les bases per a la selecció del lloc de treball de cap d’administració, la corresponent convocatòria i la composició del tribunal qualificador.

El termini de presentació de sol·licituds de participació serà de deu dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publica ció de l’anunci d’aquesta convocatòria a la pàgina web de l’empresa (https://smhausa.cat/convocatories-de-personal/) al portal de transparència de l’empresa (https://www.seu- e. cat/ca/web/serveimunicipalhabitatge/govern-obert-i-transpa rencia/informacio- institucional-i-organitzativa/empleats-pu blics/convocatories-de-personal) i a la seu electrònica de l’Ajuntament de Tarragona.

Jordi Dies Monclús Gerent

La pacificació del trànsit al carrer d’Orosi anirà acompanyada de noves zones de descans i d’ombra.

TARRAGONA

Comença el judici contra els dos acusats de matar un home el 2021

ACN

L’Audiència de Tarragona va co mençar ahir a jutjar l’home i la dona acusats de matar una per sona el març de 2021, en un des campat proper a l’establiment de Brico Depôt situat a Ponent. En la primera jornada del judici, amb jurat popular, va declarar l’únic testimoni dels fets, que va assegurar que l’acusat va propi nar diverses punyalades a la víc tima arran d’una discussió ori ginada pel robatori d’una bossa. Les ferides per arma blanca van provocar la mort de l’home. El fiscal demana 18 anys i 6 mesos de presó per als dos acusats per un delicte d’homicidi i robatori amb violència, amb una multa de dos mesos –amb una quota diària de 12 euros– per delicte de furts, mentre l’acusació particu lar eleva la pena a 20 anys per un delicte d’assassinat i 4 més per robatori. Per la seva banda, les defenses sol·liciten l’absolució.

Els acusats declararan en l’úl tima jornada del judici prevista per aquest divendres, després que les defenses ho demanessin en els al·legats inicials d’ahir. Ambdós són parella i es troben en presó provisional comuni cada i sense fiança, des del 29 de març del 2021, per aquesta causa. Els fets es remunten al 25 de març, quan els dos acusats es van trobar amb la víctima en un descampat, pròxim a la car

Els fets van ocórrer de nit en un descampat pròxim a l’N-340, entre Campclar i Torreforta

retera N-340, entre Campclar i Torreforta, al voltant de les deu de la nit. En la primera decla ració, l’únic testimoni dels fets va explicar que els dos acusats

Ematsa engega una activitat per reflexionar sobre l’ús diari de l’aigua

Redacció

L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) ha engegat una nova propos ta per convidar a reflexionar sobre l’ús de l’aigua en el dia a dia. Amb el nom Aigua en fa mília, es tracta d’una activitat de lleure educatiu a càrrec del contacontes Lluna de Cartró obert a famílies amb infants a partir de quatre anys. L’acte es durà a terme els dissabtes 5 de novembre i 17 de desembre a les instal·lacions de la compa nyia a la Muntanyeta, a Sant Pere i Sant Pau. La durada de la proposta és de dues hores, d’11 hores a 13 h., i l’assistència és

gratuïta, però es requereix una inscripció prèvia. El president d’Ematsa, Jordi Fortuny, expli ca que des de l’empresa s’im pulsen activitats «per donar a conèixer la tasca que realitzem per dur a terme una gestió sos tenible d’un recurs fràgil i escàs com és l’aigua». Fortuny també destaca que «aprendre des de ben petits la importància de l’aigua i a tenir-ne cura és es sencial» i detalla que és per aquest motiu que s’afegeix «una nova proposta per als més petits de la casa i les seves famí lies, que els permetrà conèixer què fem a Ematsa d’una manera lúdica i participativa».

van arribar al lloc on estaven la víctima i ell consumint drogues. Segons el declarant, la víctima va oferir substàncies als acusats després que els revelés que teni en problemes amb un veí, el qual els havia interposat una ordre d’allunyament.

El testimoni, que mantenia una relació d’amistat amb la víc tima des de feia uns mesos, va

relatar que la dona acusada va robar una bossa a l’home mort, que contenia diversos objec tes, incloent-hi una batedora. Segons l’home, els acusats van marxar després del presumpte robatori i van tornar al voltant de mitjanit, acusant el testimoni de mentider, perquè havia alertat la víctima de la sostracció. L’escrit del fiscal relata que l’acusada va

agafar un pal de «grans dimen sions» per intimidar la víctima, que estava discutint amb l’altre acusat. També va detallar que la dona va aprofitar el moment de la baralla per robar a la víctima el telèfon mòbil que havia deixat en un mur de pedra.

El moment dels fets

«Vaig veure com l’acusat li dona va dos cops. Em pensava que eren cops de puny, però eren punyala des. Ell –la víctima– va deixar de cridar i gesticular i es va quedar congelat. Quan vaig intentar agafar el canell de l’acusat, vaig veure que portava un ganivet a la mà», va manifestar el testimoni. També va assegurar que va tru car al 112 i que, mentre parlava amb els serveis d’emergència, l’acusat es va allunyar, finalment, del lloc. Alhora, va afirmar que la víctima va donar els noms dels acusats als Mossos d’Esquadra i que estava conscient fins que va pujar a l’ambulància per ser tras lladat a l’Hospital Joan XXIII.

El ministeri fiscal, en l’escrit d’acusació, relata que la víctima va rebre dues punyalades que li van causar lesions quirúrgiques i d’origen traumàtic, fetes per un ganivet de set centímetres de fulla i disset de llarg. Aquestes lesions, segons els informes dels metges forenses, van causar la mort a la víctima al cap d’unes hores d’ingressar a l’hospital.

La Cambra reconeix Promociones José Luis amb el premi a l’excel·lència

La Cambra de Tarragona lliu rarà demà, a les 19 hores, els guardons de la primera edició dels Premis a l’Excel·lència Empresarial. En concret, serà la companyia tarragonina Promociones José Luis la que serà distingida amb el premi a l’excel·lència, després de mig segle d’experiència dedi cant-se a la promoció i la cons trucció d’habitatges. També es reconeixerà la tasca del grup Sorigué, especialitzat en els sectors de la tecnologia i l’en ginyeria de l’aigua, amb el pre mi a l’empresa responsable. A més, s’entregarà el guardó a la digitalització i la innovació a H&T Presspart, una compa nyia que es dedica a la fabri cació de dispositius mèdics i components farmacèutics de precisió per a poder adminis trar medicaments destinats a les vies respiratòries. Elektro3, empresa dedicada a la impor tació, la distribució i l’exporta ció de productes de bricolatge, electrodomèstics i jardineria, serà reconeguda amb el pre mi a la internacionalització, ja que té presència a més de 20 països. Finalment, també es farà entrega del guardó Star tup Nova Empresa a Tecno velero, empresa d’enginyeria orientada al desenvolupament de projectes tecnològics d’alt valor afegit, que ha dedicat els últims anys a l’automoció elèctrica i a la mobilitat ur bana. El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, serà l’encarregat d’entregar els reconeixements. Redacció

Les obres del carrer Canyelles s’inauguren aquesta tarda amb una xaranga

El Sant Crist de la Trinitat ja està restaurat. L’acte de presentació de la imatge del també conegut com a Crist dels Gitanos va tenir lloc el pas sat diumenge, 23 d’octubre, a la plaça del Rei. Aquesta obra de l’escultor canongí Salvador

L’alcalde, Pau Ricomà, inau gurarà aquesta tarda, a les 17 hores, les obres de remo delació del carrer Canyelles, acompanyat pel conseller de Territori, Xavier Puig. L’acte comptarà amb la presència de la xaranga Pujats de To i del grup d’animació Camaleón Espectáculos. D’aquesta ma nera, després de vuit mesos d’obres, es posarà punt final al procés de pacificació de la via, que connecta la plaça Corsini amb la Rambla Nova. Així, els vianants podran passejar per primera vegada pel centre del carrer gràcies a la reconversió en plataforma única. També s’hi han instal·lat jardineres, que comptaran amb 15 espèci es vegetals. Aquest és un dels primers passos per a la creació de l’illa Corsini. Redacció

Els dos acusats, d’esquenes, durant la primera sessió del judici a l’Audiència de Tarragona.

SOCIETAT

Martorell es trobava en mal estat de conserva ció, fins que va ser restaurada per Pau Arroyo. La jornada va començar amb l’entrada a la plaça del Sant Crist, portat per la Confraria dels Gitanos. A continuació, es van fer parlaments. Redacció

La Confraria dels Gitanos presenta el restaurat Sant Crist de la Trinitat

CEDIDA

GERARD MARTÍ

El japonès i l’euskera, protagonistes dels cursos d’idiomes als centres cívics

L’Ajuntament ofereix tallers d’immersió a diferents llengües, alguns dels quals utilitzen el cinema o la música com a eines d’aprenentatge

Roger Freixa

Euskera, japonès, anglès o ca talà. Aquestes són les llengües que es poden aprendre durant la temporada de tardor i hivern als centres cívics de Tarragona. L’Ajuntament ofereix un total de 65 places per a cursos d’idiomes de 15 hores de durada cadascun. Aquests tallers són una immer sió inicial a les llengües, tal com exposa la consellera de Nova Ciutadania, Paula Varas. «Oferim un petit tast per apropar l’idioma a la gent. És un primer pas per a aquells que després volen apro fundir», declara.

Ara mateix, el consistori ofe reix cinc cursos de diferents ti pologies, els quals es programen segons la demanda dels veïns. «Estan orientats al que vol la ciutadania. Abans de començar la temporada, fem la consulta als usuaris dels centres cívics», apunta Varas. D’aquesta mane

SEGURETAT

ra, actualment s’ofereix un taller de conversa en anglès musical al centre cívic de Bonavista i un d’introducció a la llengua ca talana de signes a Torreforta, a banda del club de cinema i sèries organitzat a Sant Salvador, on els usuaris consumeixen productes cinematogràfics en versió origi nal.

D’altra banda, es desenvolu pen cursos d’euskera (al centre cívic de Llevant) i de japonès (al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau). «El de japonès està molt lligat a la joventut», expressa la consellera de Nova Ciutadania en referència al boom del manga i l’anime.

Classes d’euskera

La decisió de l’Ajuntament d’im pulsar tallers d’euskera i de la cultura que l’envolta va sorgir arran de la petició veïnal. «En alguns moments, hi ha hagut

llista d’espera, fins i tot», comen ta Varas. El professor del curs, Germán Eizaguirre, és originari d’Irun, al País Basc, i va arribar el 2015 a Tarragona per estudiar el doble grau en Enginyeria infor màtica i en Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili. Ara fa el doctorat, que compagina amb altres feines, com la de professor d’euskera.

«Em van contactar del Grupo Eulen per donar classes perquè tinc el C1 d’euskera i necessi taven algú amb el meu perfil», manifesta Eizaguirre, qui ja va començar a la primavera passada a ensenyar la seva llengua al cen tre cívic de Torreforta. «M’agrada bastant la dinàmica. La gent ve animada i amb una bona acti tud, ja que és un curs opcional», relata. «Els usuaris acostumen a veure’l com una activitat social i d’oci, quelcom més lúdic que di dàctic», afegeix.

Imatge d’una classe d’euskera al centre cívic de Llevant de Tarragona.

«Els cursos estan orientats al que vol la ciutadania», exposa la consellera Paula Varas

Tal com detalla Eizaguirre so bre la dinàmica de les classes, a banda de la llengua, també expli ca curiositats i aspectes de la cul tura basca. A més, assenyala que «la gent comença de zero amb

El Port prepara la compra de material per a la xarxa RESCAT de comunicacions

Es preveu la compra de 128 terminals portàtils, 10 de mòbils, 13 de fixes i 12 ‘kits’ per a vehicles

Redacció

L’Autoritat Portuària de Tar ragona (APT) està preparant la licitació del contracte per a l’ad quisició de material destinat a la xarxa RESCAT, amb l’objectiu de garantir la cobertura en el parc de terminals de la policia del Port. En concret, es treballa per

EMPRESA

comprar 128 terminals portàtils, 10 terminals mòbils, 13 termi nals fixes i 12 kits per a vehicles.

L’adquisició arriba després que el Departament d’Interior de la Generalitat i l’APT signessin al febrer el conveni per a l’adhesió a la xarxa RESCAT, una xarxa de radiotelecomunicacions que

agrupa els cossos de seguretat, els serveis d’emergència i els gestors d’infraestructures de Catalunya per millorar el ren diment, l’eficàcia i l’operativa de tots ells. Aquesta adhesió tenia com a finalitat implantar un sistema per a garantir la in terlocució i la coordinació entre

l’APT i els cossos de seguretat i emergències de Catalunya. Des de l’APT, ja s’havia manifes tat la importància de disposar d’equips altament especialitzats per a una millor i major col laboració entre les organitzaci ons. El pressupost de licitació és de 265.800 euros (IVA no inclòs).

El programa ‘Empreses amb futur’ clou amb la participació de 13 companyies

Es

Redacció

El programa d’acompanyament d’empreses i autònoms Empre ses amb futur, Tarragona 2030 va celebrar el seu acte de cloen da el passat dijous, 20 d’octubre. En total, van ser 13 les empreses, de diferents sectors, que van participar en aquesta edició de

les jornades gratuïtes organitza des per Tarragona Impulsa i que tenien com a objectiu millorar la competitivitat i la resiliència dels treballadors autònoms i de les microempreses –aquelles que tenen nou treballadors com a màxim i un volum de negoci no superior als dos milions d’euros

anuals–. El programa s’ha dut a terme entre el maig i l’octubre. Per formar-hi part, es requeria tenir el domicili fiscal i el centre de treball a Tarragona i disposar d’un mínim de tres anys d’acti vitat. El conseller d’Ocupació i Desenvolupament Econòmic, Manel Castaño, va posar en re

lleu en el comiat del curs que les 13 empreses participants es van formar «en àmbits com l’estratè gia empresarial, el màrqueting, les vendes, les TIC, les finances, els balanços i la tresoreria». «Un pla complet per tal de donar un impuls a la seva competitivitat», va definir Castaño.

Aquesta temporada, 65 usuaris es beneficien dels cursos d’idiomes als centres cívics de la ciutat

el taller perquè és un idioma es tructuralment diferent», la qual cosa confirma una de les usuà ries, Magalí Vincke, amant de les llengües, amb domini de francès, anglès i italià. «L’euskera sempre

m’ha agradat, però és la primera vegada que m’hi poso. És molt interessant, tot i que la gramà tica i la pronunciació són com plicades. Està molt bé el caliu de les classes. En Germán ho fa molt bé», indica. En paral·lel a la seva carrera com a il·lustradora, Vincke també sent vocació per les llengües i imparteix classes d’aquelles que domina. Alhora, fa d’intèrpret i traductora.

CEDIDA

Imatge d’arxiu dels cossos policials actuant al Port.

CEDIDA

Fotografia dels participants en el programa, junt amb Castaño.

TARRAGONA

La guerra serà l’eix central del festival de fotografia SCAN

Redacció

La guerra serà l’eix central de la novena edició del Festival Inter nacional de Fotografia SCAN, que tindrà lloc entre el 18 de no vembre i el 8 de gener. Aquesta serà la primera vegada en què totes les activitats programades –més de 25– giraran al voltant d’un únic tema, i ho faran amb l’objectiu d’estimular el pensa ment i el debat sobre la funció de les imatges en ple segle XXI.

La consellera de Cultura, Inés Solé, va remarcar ahir en la pre sentació del programa que l’edi ció d’enguany s’organitza en el marc d’una «societat convulsada per la realitat», per factors com la guerra d’Ucraïna, la pandèmia, les crisis econòmiques o la des trucció del medi ambient. «A tot això no hi podem restar indife rents, i més quan el saber que ad quirim l’aconseguim mitjançant les imatges», va concloure.

L’exposició Wartime!, que s’inaugurarà el 18 de novembre i que es podrà visitar a la casa Canals fins al 8 de gener, serà una de les estrelles del festival. 120 projectes es van presentar a la convocatòria que l’SCAN va obrir aquest estiu per tal de for mar part de la mostra, amb l’úni ca premissa que els conflictes bèl·lics havien de ser la columna vertebral dels treballs. El comis sari, investigador i crític d’art Sema d’Acosta n’ha seleccionat

IDIOMES

nou per a configurar l’exposició col·lectiva.

Un altre fet destacat és que, a partir d’enguany, el festival de fotografia passarà de ser biennal

a anual, com ja ho va ser durant les seves primeres edicions. L’SCAN pretén excitar la creació i la investigació fotogràfica entre els col·lectius artístics més emer gents. La consellera Solé va de clarar que, amb la mostra, es vol «facilitar l’accés a totes les perso nes a una cultura conscient, útil i participativa».

La directora dels Serveis Ter

ritorials de Cultura a Tarragona, Lurdes Malgrat, que també va assistir a la presentació, celebrà que es recuperi «un festival que en el seu origen havia estat un referent a Catalunya». «El repre nem amb la voluntat d’esdeve nir un referent de qualitat en el si de la comunitat fotogràfica i la cultura visual a la Mediterrània, posant el focus en la creació més

emergent, i explorant la hibrida ció del llenguatge fotogràfic amb altres disciplines artístiques i creatives com a mitjà per a com prendre el món», va afegir.

Noves propostes L’edició d’enguany del festival de fotografia presentarà quatre noves activitats. Diàlegs SCAN oferirà un espai pensat especí ficament per aprofundir en el mitjà fotogràfic i la cultura audi ovisual. En total, s’organitzaran tres converses dirigides per la comissària Alexandra Laudo.

Altrament, el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tar ragona (MAMT) acollirà SCAN Photobooks, una exposició d’una vintena de llibres internacionals de producció independent que promouen una actitud crítica amb el relat mediàtic dominant sobre la guerra. La mostra, co missariada per Natasha Christia, s’acompanyarà de diverses visi tes guiades.

La biblioteca Pepita Ferrer i la Biblioteca Pública de Tarragona també han preparat, sota el nom de BiblioSCAN, un llistat de lli bres recomanats sobre fotografia que ajudaran a reflexionar sobre la temàtica del festival i que es podrà consultar a les seves seus.

Darrerament, sota el paraigua d’SCAN Actiu, el programa in clou una ruta fotogràfica inspira da en la guerra a Tarragona.

La Comunalitat Urbana organitza sessions formatives per enfortir les entitats

La Comunalitat Urbana de Tarragona ha convocat l’iti nerari formatiu Enfortim la salut de les nostres entitats, amb l’objectiu de reforçar les estructures organitzatives i el desenvolupament comunitari de les associacions per tal de garantir el seu futur des d’una mirada transformadora. En concret, es tracta de sis sessi ons grupals en què es debatrà sobre temes de disseny de pro jectes, legislació i forma jurí dica, eines de gestió, viabilitat econòmica, cerca de recursos públics i privats, valors de l’economia social i solidària i comunicació. Tindran lloc els dimecres d’octubre i novem bre al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau i seran obertes a tot hom. Els propòsits d’aquestes activitats del fòrum dels barris són fomentar el treball en xar xa entre el teixit associatiu de la ciutat, enfortir les bases so cials, reactivar la participació ciutadana i fer equip des de la lògica de les cures. Avui arren carà l’itinerari amb la sessió Fem la nostra autodiagnosi, a les 17.30 hores, que pretén in troduir valors comunitaris i de l’economia social i solidària i que les entitats puguin fer una valoració de la seva realitat. La següent jornada tindrà lloc el 2 de novembre i girarà al voltant de les necessitats quotidianes que les agrupacions poden te nir. Aquests tallers es comple mentaran amb sis sessions ad dicionals per tal de respondre a les necessitats específiques de cada projecte. Redacció

Ple d’aprovats en els exàmens d’anglès de Cambridge

L’escola d’anglès Cambridge English Center va celebrar el passat dissabte, 22 d’octubre, una cerimònia de lliurament dels certificats als seus alumnes que van presentar-se als exàmens ofi cials de Cambridge English Language Assess

ment al llarg d’aquest estiu. Els 75 estudiants que van participar en les proves durant els mesos de maig i juny van aprovar. Hi havia persones ins crites als testos des del nivell Starters fins al mà xim obtenible, el Proficiency (C2). Redacció

Els estudiants de quart de Primària del Col·legi Lestonnac l’Ensenyança van visitar ahir el Con sell Comarcal del Tarragonès, espai que van po der explorar en una visita guiada. En primer lloc, se’ls va explicar la història de l’edifici de l’antic

hospital de Santa Tecla. El gerent Nicolàs Garcia els va detallar l’activitat que s’hi du a terme i, a continuació, els alumnes van descobrir les res tes romanes que es van trobar durant l’ampliació del Consell Comarcal l’any 2004 Redacció

El festival deixarà de ser biennal per organitzarse cada any, com feia en els seus orígens

S’han organitzat més de 25 activitats, inclosa l’exposició ‘Wartime!’, que tindran lloc entre el 18 de novembre i el 8 de gener GERARD MARTÍ

Lurdes Malgrat, Inés Solé i el director artístic del festival, Jesús Vilamajó, en la presentació d’ahir.

CEDIDA EDUCACIÓ

El Col·legi Lestonnac descobreix el Consell Comarcal del Tarragonès

CEDIDA

Amplien els horaris del patrimoni reusenc per poder visitar-lo durant el pont

La regidoria de Promoció de Ciutat amplia els horaris dels diferents espais que gestio na per facilitar la visita als forasters durant els propers dies festius. Per aquest motiu, Reus Promoció ha previst can viar els horaris d’espais com el Pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata, que obri rà dilluns al matí i a la tarda, i dimarts d’11 h. a 14 h., per per metre que aquells qui ho vul guin puguin fer la visita lliure amb audioguia. La visita lliure a l’Estació Enològica Casa del Vermut i del Vi també es podrà fer els dos dies, al matí i a la tarda. El Gaudí Centre també permet la visita els dos dies, però el dimarts, dia 1 de no vembre, l’horari serà de les 16 h. a les 18 h., tancant una hora més aviat del que és habitual.

Arrenca la Marató de Sang al Centre d’Art Cal Massó

La Marató de Sang es posa en marxa avui, i fins demà, al Centre d’Art Cal Massó, amb l’objectiu de sumar 550 donacions de sang i una cin quantena de plasma. Aquesta col·lecta ha de permetre aug mentar les reserves de sang, que s’han reduït durant els últims dies i que situen per sota les 4.000 bosses. A més, l’artista reusenca Fina Veciana hi presentarà el seu últim pro jecte Batecs Redacció

JUDICIAL

Els ‘skaters’ de la ciutat aproven les instal·lacions del Parc de Lliscament

Des de la seva inauguració, l’espai s’ha omplert de famílies i joves que practiquen salts i trucs amb bicicletes i ‘skates’ GERARD MARTÍ

Anna González

Els usuaris del nou Parc de Llis cament de Reus estan satisfets amb les noves instal·lacions que l’Ajuntament ha posat a la seva disposició a la zona oest de la ciutat, ja que feia anys que de manaven un espai així. Tot i que les obres van acabar el dia 30 de setembre, la seva inauguració del passat dissabte ha fet que més gent s’assabenti de les noves instal·lacions i cada tarda s’ompli de famílies i joves que practiquen diversos moviments amb escú ters, skates o BMX.

Malgrat que els usuaris estan contents amb el nou skatepark, alguns consideren que encara queda arreglar petits detalls, com una zona que té sorra, que perjudica a l’hora de realitzar alguns moviments, o «hi ha al gunes puntes de ferro que poden ser perilloses i s’hauria de posar més llum», explica Rubén Langa, usuàri del parc. Ara bé, l’emoció de no haver-se de desplaçar cap a Tarragona o a altres municipis de la zona, els fa veure en positiu el nou espai: «Som un moviment molt gran i fins ara havíem de buscar altres ciutats que tingues sin espais com aquest», assegu ra Eduard Farriol, un altre dels aficionats a aquest món. Fins a l’actualitat, l’únic espai que tenien els skaters i patinadors –que s’ubicava on està el nou, però amb menys superfície– no

Badaoui demana que se segueixi fent pressió per aturar la seva expulsió

Demà presentarà un recurs al seu internament

ACN

Mohamed Said Badaoui dema na que se continuï fent «pressió política i social» per aturar la seva expulsió de l’Estat. En una entrevista telefònica al progra ma al canal 3/24 des del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona en el qual es troba tancat des de divendres, l’activista reusenc apunta que demà presentarà un recurs con tra el seu internament al jutjat de guàrdia de Reus. Badaoui comenta que es troba «privat de llibertat però no de comuni cació» i que té un telèfon mòbil per poder rebre i fer trucades però sense accés a internet ni

càmera. El procés d’expulsió de Badaoui continua obert, si bé la setmana passada es va aturar quan estava a punt de fer-se efectiu. «És una situació molt injusta, per mi i per la meva família», assenyala en l’entre vista. Per l’activista, les acusa cions de la Policia Nacional són «falsedats» de les quals «no han aportat proves». «Els surt gra tuït mentir i calumniar sobre la meva persona», indica. En la seva opinió, tot el procediment va començar arran de la petició de nacionalitat espanyola. «Ha molestat molt el meu activisme i la denúncia que he fet durant molts anys», defensa Badaoui.

Els aficionats al món de les rodes ja tenen un espai on pràcticar moviments espectaculars.

complia amb les necessitats dels usuaris. A més, els practicants, com Alexandra Aciocoitei, con sideren que les infraestructures «estan adaptades per a totes les edats i això està molt bé».

A banda dels joves i les famí lies que ensenyen als seus fills a anar amb bicicleta o amb pa tinet, el programa Planet Reus d’aquesta tardor també ha or ganitzat cursos d’inicació en les modalitats d’skate, escúter i BMX de forma gratuïta. Aques tes es duran a terme cada dilluns fins al mes de desembre, des de les 17 hores fins a les 19 h.

«Estem contents que se’ns tingui en compte, som un moviment molt gran. A més, també està venint gent d’al tres ciutats expressament»

POLÍTICA

«Era molt necessari que hi ha gués una cosa així a la ciutat. Queden un parell de detallets a perfeccionar, però l’estruc tura està ben feta»

El Govern nomena Marina Berasategui secretària d’Habitatge

Seguirà a l’Ajuntament el que resta de mandat

Marina Berasategui, regido ra d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Reus, va ser nomenada, ahir, com a secre tària d’Habitatge pel Govern de la Generalitat. Berasategui, del grup municipal d’Esquerra Re publicana a Reus, seguirà, a la vegada, al govern de la ciutat. Considera que la seva formació educativa i les tasques a la re gidoria li permeten «sentir-me còmoda en aquest àmbit, que m’és molt conegut». «Penso que puc aportar el bagatge que he anat adquirint al capdavant de la regidoria per donar resposta a moltes de les necessitats que

continuen vigents en un àmbit tan sensible com és el de l’habi tatge», declara Berasategui. Al gunes de les tasques que la nova secretària d’Habitatge haurà de fer són dissenyar, planificar, programar i impulsar les políti ques d’ordenació d’habitatge o promoure accions de foment en matèria d’habitatge.

Per al grup municipal d’ERC a Reus «és una mostra de la fei na ben feta que estem fent al Govern municipal, tant en la regidoria d’Urbanisme com en el grup en general», assegurava Noemí Llauradó, vicealcalde sa de la ciutat i alcaldable per a les pròximes eleccions. Llaura

«Per mi falten més zones per l’skate, perquè predominen els accessoris per a les bici cletes. Però està molt bé i està adaptat per a totes les edats»

El nou parc té una superfície de més de 13.000 metres qua drats i, tot i que la zona és l’ska teparc, també compta amb un parc de cal·listènia i una àrea de petanca. A més, disposa de paratges de relació, esport i des cans que l’Ajuntament espera que dinamitzin la zona oest de la ciutat, generant un lloc de troba da entre la ciutadana i la natura. La vegetació i la zona de passeig també han cobrat importància en aquest projecte, ja que ha re cuperat la vegetació de bosc de ribera, característica del paisatge de la zona. A més, amb l’objectiu de millorar la biodiversitat i, al hora, reduir el consum d’aigua, en els espais de gespa s’han plan tat diferents espècies, la majoria locals i, per tant, adaptades al règim hídric del clima.

dó també va declarar que tenir a Berasategui a la Generalitat «aportarà una visió més repu blicana i és bo tan per a la ciutat de Reus com per a tot el Camp de Tarragona». Eva Ferran, pre sidenta de la secció local d’Es

querra a Reus, va destacar el «bon moment que viu Esquerra a la ciutat i a Catalunya i la ciuta dania valora, cada dia més, la se riositat i l’estabilitat que ofereix la gent d’Esquerra Republicana a tot arreu on governa».

Anna González

GERARD MARTÍ

El grup municipal d’ERC es va mostrar satisfet.

Què li sembla el nou Parc de Lliscament i les seves instal·lacions?

Eduard Farriol Rubén Langa Alexandra Aciocoitei

SOCIETAT

El XXVII Festival Memorimage comptarà amb 14 títols i un premi nou

Enguany, 1.200 alumnes d’instituts de la ciutat participaran en la secció MemoriJove

Anna González

La 17a edició del Festival Interna cional de Cinema de Reus, Me morimage, se celebrarà del dia 8 a l’11 de novembre i comptarà amb 14 títols que es repartiran en les tres seccions del certa men: MemoriJove, MemoriReus i la secció oficial. Un cop més, Memorimage aposta pel cinema documental que utilitza imatges d’arxiu i indaga en les ficcions creades a partir de la realitat. Els films que es projectaran en aquesta edició giren al voltant de la diversitat i la igualtat. Aques tes es podran veure al Teatre Bar trina de forma gratuïta, però per accedir a la inauguració i cloenda caldrà reservar butaca prèvia ment.

El títol que inaugurarà aquesta nova edició, el dimarts 8 de no vembre a les 21 h., serà Urraca:

COMERÇ

caçador de rojos, dirigida per Pedro de Echave i Felip Solé, una crònica del policia franquista Pedro Urraca des de la mirada crítica de la seva neta, Loreto. Aquesta projecció s’inclou dins de la secció oficial del certamen, juntament amb Nelly and Nadie, de Magnus Gertten, que explica una història d’amor entre dues dones el 1944, o La Cuina dels homes, de Silvia Subirós, que també projecta una mirada fe menina sobre la història de la cuina i l’anonimat de les dones. Retour à Remis, de Jean-gabriel Périot, i Terra Femme, de Court ney Stephens, també s’inclouen en la secció oficial. La cloenda d’aquesta 17a edició també for ma part d’aquesta secció i anirà a càrrec d’Ombres, dirigida per Joan Tisminetzky. Aquest film parla de Tomás Pladevall, un ad

mirat director de fotografia que vol recuperar i classificar el seu arxiu personal per preservar-lo.

Pel que fa a la secció Memori Reus, dedicada al cinema docu mental produït al Camp de Tar ragona, enguany compta amb quatre títols: L’espill, de Mario Pons, Arrels de mar, d’Emanu el Munteanu i Laura Vargas, Els Dies i les Dones (d’avui), dirigida per la casa d’Oficis de Creació i Producció Audiovisual del Mas Carandell, i Alésh, de Laia Ru man Puche i Kilian Saldaña.

La secció MemoriJove, que té com a objectiu apropar el cine ma documental al públic jove de la ciutat, comptarà amb ses sions matinals per instituts on es projectaran Apple: La traïció del trilió de dòlars, En el llindar, La cuina dels homes (de nou), Songwar(e) i Descartes. Després de cada projecció, es duran a ter me debats i col·loquis entre els 1.200 alumnes d’instituts, que podran compartir impressions i dubtes amb els convidats dels equips de les pel·lícules del cer

Reus inicia el full de ruta cap a la implementació d’una moneda local

Redacció

El projecte de moneda local per a Reus comença el procés de definició del seu propi model amb la presentació del passat dilluns, al Castell del Cambrer, de l’avantprojecte que ha estat elaborat per l’Observatori de la Moneda Complementària. El

SOCIETAT

projecte de moneda local per a Reus és una de les 27 accions recollides pel Pla de l’Economia Social i Solidària presentat re centment per la Regidoria d’Em presa i Ocupació i està impulsat conjuntament amb la Bresca (l’Ecosistema Cooperatiu de Reus) i CoopCamp (Ateneu Coo

Comença una campanya de sensibilització sobre les violències sexuals

Els actes principals seran el 25 de novembre

Redacció

Amb motiu del Dia Internacio nal per a l’Eliminació de la Vio lència envers les Dones, el 25 de novembre, la regidoria de Ben estar Social, ahir va començar una campanya per sensibilitzar la ciutadania sobre els diferents

tipus de violència masclista existents. En concret, s’han pro gramat diverses activitats amb el lema Un monstre amb moltes cares que tracten sobre les vi olències sexuals, tecnològica i vicària. També s’informa sobre els diferents serveis que ate

peratiu del Camp de Tarragona). Durant la presentació es van ex posar les diferents fases del full de ruta per a la implantació de la moneda local, que comencen amb la planificació en la qual hi ha ara el projecte. Aquesta etapa inclou el disseny de la moneda, l’empara legal, la tecnologia i

clourà amb el pressupost, quan s’hagi determinat el cost que pot representar la implementació i consolidació de la moneda. Ara, l’Ajuntament està portant a ter me un estudi que permeti ana litzar la viabilitat de la moneda local i avaluar de forma objectiva les opcions d’implementació.

LLENGUA

nen a les víctimes de violència masclista. L’acte institucional es farà el 25 de novembre al Saló de Plens de l’Ajuntament i con sistirà en la lectura del manifest, a càrrec de Joanna Hernandez, jugadora del Reus Rugbi Club, parlaments institucionals i con cert del pianista Albert Galce rà, director musical de l’Orfeó Reusenc. A partir de les 21 h., a la plaça Farinera, hi haurà la Festa Lila organitzada per l’enti tat Comerç Solidari Reus. Del 7 de novembre a l’1 de desembre es podrà visitar l’exposició de sensibilització amb les violèn cies sexuals Lliures i sense por al Casal de les Dones.

Uns 40 alumnes del CNL al Parc Samà

Vora 40 alumnes del Centre de Normalització Lingüísti ca (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura van fer, el passat cap de setmana, una visita al Parc Samà en el marc del Xalem, un pro grama d’activitats culturals, totes gratuïtes, per afavorir l’ús del català fora de l’aula entre les persones que l’es tan aprenent. Durant la vi sita, els alumnes van fer un recorregut pel parc amb una guia. Redacció

tamen.

En l’apartat de premis, s’ha creat un premi honorífic que en cara no s’ha decidit a qui es lliu rarà i que s’afegeix al Ciutat de Reus, Memorijove, Cinema Res cat i al del públic. Daniel Reca sens, regidor de Cultura, assegu ra que «el Memorimage encaixa amb tota la tasca de recuperació de la memòria històrica que es fa durant tot l’any al Centre de la Imatge Mas Iglesias i en tenir un ampli programa cultural durant tot l’any».

Els alumnes de secundària aprenen sobre els diferents tipus d’arquitectures

El professorat de l’Escola Tèc nica Superior d’Arquitectura de la URV (ETSA) ha apropat als alumnes de secundària la importància dels elements que conformen l’arquitectura, posant el focus d’atenció en dues tipologies d’arquitectura: la tradicional i la monumental. Les sessions als alumnes de quart d’ESO a segon de bat xillerat de l’IES Baix Camp i l’Escola Puigcerver, els han fet partícips de l’experiència de construir elements arquitec tònics a escala reduïda, apren dre els materials utilitzats i entendre la seva utilització amb exemples arquitectònics reals a partir de models tridi mensionals. Cèlia Mallafrè, professora de l’ETSA, i David Moreno, doctorand, han im pulsat el projecte basant-se en una innovació: l’ús de ma quetes de resina de models 3D de construccions reals que ells mateixos han escanejat mitjançant la fotogrametria digital o escaneig làser. Els alumnes comprenen, amb una primera explicació teòrica, què és el patrimoni i com es re lacionen entre si el patrimoni monumental i tradicional.

GERARD MARTÍ

Daniel Recasens, regidor; Anna Petrus, directora artística del festival, i alguns dels directors.

CEDIDA

L’Ajuntament està realitzant un estudi per analitzar la seva viabilitat i avaluar-ne l’implementació

CEDIDA

Imatge de la presentació de la moneda al Castell del Cambrer.

CAMP DE TARRAGONA

La prestació del servei de la primera fase del TramCamp s’atribueix a FGC

La mesura permet que l’empresa contracti el subministrament i manteniment de set unitats mòbils CEDIDA

Agències/Redacció

Àngel Xifré és el nou delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona

Substitueix en el càrrec Teresa Pallarès

Redacció

El Consell Executiu d’aquest dimarts ha aprovat nomenar Àngel Xifré Arroyo nou delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona. Substituirà en el càrrec Teresa Pallarès Piqué, que ha estat delegada des del juny del 2021. Nascut a Reus el 16 de setembre de 1961, Xifré ha estat el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural des del 2021 fins a l’actualitat. També és l’alcalde d’Almoster (Baix Camp) des de l’any 2004. Xifré és llicenci at en Ciències Matemàtiques per la Universitat Autònoma

SEGURETAT

de Barcelona i té el postgrau d’Especialista Universitari en Participació Ciutadana i Comu nicació per la Universitat Rovira i Virgili. Pel que fa a la trajectò ria professional, és catedràtic de Matemàtiques del Departa ment d’Educació i va ser direc tor de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus de 1994 a 2001. També ha estat director dels Serveis Territorials del Departament d’Innovació, Universitats i Em presa a Tarragona entre els anys 2007 i 2011, i director dels Ser veis Territorials del Departa ment d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Tarragona entre els anys 2016 i 2021.

El Govern de la Generalitat va declarar ahir de servei públic la primera fase del tren-tramvia del Camp de Tarragona, que ha de connectar Cambrils i Vila-seca. La mesura implica l’atribució de la prestació del servei a Ferro carrils de la Generalitat de Cata lunya (FGC) i permet que l’em presa pública compri set unitats mòbils per 54 milions d’euros, i en contracti el manteniment per quinze anys per uns altres 22,05 milions d’euros. Finalment, es faculta FGC perquè faci els estu dis necessaris perquè el departa ment de Territori pugui establir les condicions d’explotació i les necessitats de finançament de la prestació del servei. Tot plegat es tracta d’un pas més en la posada en marxa del sistema de trans port públic.

La setmana passada, Territori va adjudicar el projecte cons tructiu del tram entre Cambrils i Vila-seca. El document definirà les actuacions necessàries per a la implantació d’un sistema de tramvia, de 14,60 quilòme tres de longitud, als municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca, a partir dels estudis informatiu i d’impacte ambiental aprovats pel Departament. Actualment, el 90% de la mobilitat al Camp de Tarragona és interna i la quota modal global del transport pú blic és del 18% en l’àmbit cen tral. L’objectiu principal de la nova xarxa és fer créixer la quota

El Govern garanteix que el complex de Hard Rock «tira endavant»

El Govern de la Generalitat ha refermat el seu «compromís» amb el complex de turisme i oci que Hard Rock vol construir a Vila-seca i Salou després que un informe del Departament d’Acció Climàtica advertís que el nou Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) no compleix els requisits mediambientals. En la roda de premsa posterior al consell executiu celebrat ahir dimarts, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va expressar que «el projecte tirarà endavant i ho farà reunint i respectant totes les condicions necessàries», en referència als «criteris ambientals i de segu retat». «Es farà i es farà bé», va remarcar la portaveu. Alhora, va afegir que la tramitació administrativa «es revisarà els cops que calgui». ACN

L’enviament d’avís durant el simulacre de confinament del dia 2 serà a les 18.30 h.

Redacció

Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya (DGPC) provarà el pròxim dimecres 2 de novembre el sistema d’avisos d’emergèn cia al telèfon mòbil ES Alert, que depèn del Ministeri del Interior del Govern de l’Estat, durant el simulacre de confinament del Pla especial d’emergències exte riors del sector químic de Tarra gona (PLASEQTA) que es farà a Tarragona.

L’enviament de l’avís tindrà lloc a les 18.30 h i les zones on es desenvoluparà la prova són les mateixes afectades pel si mulacre, on sonaran les sirenes de risc químic pel confinament. Aquestes zones corresponen als

barris de ponent de Tarragona (Bonavista, Campclar i Torrefor ta), al nucli urbà de la Canonja, als nuclis urbans de Vila-seca i la Pineda, a les urbanitzacions Covamar i Mirador de Salou, la zona de PortAventura i al po lígon industrial químic sud de Tarragona, excloent el polígon industrial Francolí.

Els avisos que es rebran als mòbils no seran missatges de text SMS com els que es reben habitualment, sinó que serà una notificació emergent que apa reixerà al mòbil amb un so d’avís específic, fàcilment diferenci able dels habituals, i que no es desactivarà fins que l’usuari hagi acceptat la recepció del mateix.

Per poder rebre aquests avisos al mòbil és important configurar els dispositius per habilitar la seva recepció.

El sistema d’avisos d’emer gència al telèfon mòbil és un mètode pensat per alertar la població d’una zona afectada per una emergència, catàstrofe o accident industrial. Consis teix en un enviament generalit zat i immediat de notificacions emergents als telèfons mòbils intel·ligents dins la zona on s’ha produït l’emergència.

Aquest sistema d’enviament d’emergència dona resposta a l’obligatorietat establerta per la normativa europea de comuni cacions electròniques als estats

membres per disposar d’un sis tema públic per enviar alertes als telèfons mòbils en cas de catàstrofe o emergència greu en una zona. En aquests moments, el sistema d’enviament de mis satges d’emergències al mòbil està en fase de prova i, per això, només es pot fer des del Minis teri de l’Interior. Els protocols d’implantació d’aquest sistema preveuen que les diferents co munitats autònomes tinguin la capacitat de fer l’enviament directament des dels seus cen tres de coordinació operativa de protecció civil. Des del Govern de la Generalitat ja s’està fent les gestions pertinents per a poder gestionar aquest servei.

modal del transport públic fins al 25% mitjançant l’establiment de serveis ràpids per a la mobi litat interurbana, accessibles als centres i als barris de les ciutats i connectors dels pols estratègics d’activitat d’aquest àmbit, per a la mobilitat tant de residents com de visitants.

«El nou tramvia de Tarragona és un clar exemple d’una de les línies troncals d’aquest depar tament, que serà el foment del transport públic ferroviari», va destacar el conseller de Terri tori, Juli Fernández, la setmana passada. Durant la redacció del projecte constructiu, s’analitza rà també el sistema de captació d’energia, ja que en les zones urbanes, Territori i ajuntaments han pactat que no hi hagi catenà ries aèries.

En paral·lel, s’està redactant l’estudi informatiu del segon tram, que inclou la connexió entre Reus i Tarragona –passant per Vila-seca– i els ramals de pe netracions urbanes. Tot el siste ma tindrà un traçat independent de la xarxa ferroviària d’Adif en servei, cosa que permetrà adop tar l’ample estàndard europeu i oferirà més possibilitats a FGC a l’hora d’adquirir el material mò bil i gestionar el servei. L’apro vació definitiva de l’estudi, amb data del passat 7 d’octubre, ex clou d’aquest informe el tram comprés entre Vila-seca Estació i Tarragona previst en l’estudi informatiu.

La implantació del tramvia tindrà 14 quilòmetres de longitud.

Xifré va ser nomenat ahir en el Consell Executiu.

CAMP DE TARRAGONA

Eloi Calbet expulsa del Govern l’edil Ortega per suposades irregularitats

El regidor socialista hauria condonat la taxa de retirada de vehicles del dipòsit a un conductor CEDIDA

Redacció

L’alcalde del Morell, Eloi Calbet (Junts pel Morell), ha cessat de les seves funcions dins l’equip de govern el regidor Alberto Orte ga (PSC) després que, segons ha quedat constatat en uns infor mes interns, s’haurien detectat actuacions irregulars en l’exer cici de les seves funcions a l’Àrea de Seguretat Ciutadana.

Calbet afirmava haver posat els fets, presumptament irregu lars, en mans de la justícia, «per tal que actuï de la forma que consideri més oportuna i es pu gui esclarir», va indicar. Segons l’alcalde del Morell, en almenys una ocasió Ortega hauria orde nat, presumptament, que no es cobrés la taxa municipal de reco llida per la retirada d’un vehicle del dipòsit, al conductor afectat. Segons els informes de què dis posa l’equip de govern, la con donació d’aquesta taxa s’hauria produït en cinc o sis ocasions més, tot i que aquests casos no ha quedat demostrat que fos per ordre del mateix regidor cessat. «Ha quedat documentat que no

NETEJA

s’ha cobrat la corresponent taxa, però no se li pot atribuir a Orte ga», explica Eloi Calbet.

L’alcalde afirma que ha volgut fer prevaldre la presumpció d’in nocència, però considera que,

«davant d’aquestes informacions cal actuar de forma exemplar i contundent». Calbet va notificar ahir la decisió a la resta de grups municipals. Ortega ha deixat de formar part de l’equip de govern

Castellvell implantarà la recollida porta a porta al novembre

L’objectiu és incrementar el nivell de recollida selectiva actual previst

Redacció

L’Ajuntament de Castellvell del Camp implantarà a partir de la segona quinzena de novembre el nou servei de recollida se lectiva de residus porta a porta, que SECOMSA gestiona al Baix Camp. El sistema consisteix en la recollida diària a la porta de casa de totes les fraccions ex cepte el vidre, que es podrà di positar a contenidors de carrer com fins ara. Els veïns hauran de treure cada nit el cubell amb la fracció que toca, amb l’excep ció de restes de bolquers i com preses, que es podran dipositar cada dia. La ciutadania també disposarà de dues àrees d’emer gència, on podran llençar els residus en cas que es produeixi una generació de residus més alta de l’habitual. Pròximament, es farà la bustiada d’un tríptic a la població, en el qual s’expli carà com serà la recollida, on s’ubicaran les àrees d’emergèn cia, així com el calendari esta blert.

Els veïns i les veïnes hauran de treure els residus, entre les 21.30 i les 22.30 hores, seguint

el calendari establert per a cada fracció. Els envasos es recolliran els dilluns i dijous; l’orgànica, els dimarts, divendres i diumenge i rebuig o la resta, els dimecres.

Pel que fa al paper-cartró, prò ximament s’informarà dels dies de recollida, mentre que el vidre es dipositarà en uns conteni

Durant les primeres setmanes, el porta a porta conviurà amb els contenidors

dors que s’ubicaran en diferents punts del municipi.

L’alcalde de Castellvell, Jo sep Sabaté, ha destacat que «el porta a porta és un exemple del compromís d’aquest Ajun tament amb el medi ambient i amb la lluita contra el canvi climàtic». Sabaté explica que el nou sistema «permetrà una ges tió més eficaç del servei de re collida selectiva, que preveiem que passi del 27% actual a uns nivells molt més alts, d’entre el 65% i el 75%». L’alcalde també

ha afirmat que el porta a porta evitarà l’encariment que patirà el servei de recollida de residus en general, a causa de la pujada de preus, i al mateix temps, la retirada dels contenidors impli carà l’eliminació de males olors, del servei de neteja dels conte nidors i la recuperació d’espai públic.

A més, Castellvell disposarà de dues àrees d’emergència, en cas que es marxi de viatge o que es generi més volum del nor mal, com pot passar per Nadal.

Una a Castellmoster i l’altra al nucli, al carrer Garcia de Ro quetes, entre la llar d’infants i el consultori. Es tracta d’una zona tancada i vigilada on hi haurà els contenidors per a les dife rents fraccions. La implantació es farà progressivament i simul tàniament a tot el municipi. En el cas d’equipaments com la llar d’infants o l’escola, el consulto ri mèdic o els restaurants dis posaran de cubells més grans. Durant les primeres setmanes d’implantació, el porta a porta conviurà amb les actuals bateri es de contenidors.

i les competències que assumia en matèria de Seguretat Ciuta dana les assumirà l’alcalde, qui, a través d’un comunicat agraïa ahir «la feina feta pel regidor durant el temps que ha ocupat el

S’hauria perdonat la taxa en més ocasions, però no està demostrat que hagi estat per ordre d’Ortega

«Davant aquestes informacions, cal actuar de forma exemplar», explica l’alcalde

càrrec». D’altra banda, l’alcalde també defensar la tasca que es realitza des de la Guàrdia Muni cipal i afegia la seva certesa de què, «tot plegat, no afectarà el funcionament regular del cos»; un cos que havia estat molt rei vindicat des del municipi.

«La decisió ha estat personal i consensuada i tant de bo, tot quedi en res», explicava ahir l’al calde.

SOCIETAT

POLÍTICA

Navarrete renuncia a l’acta de regidor per discrepàncies amb ERC

Diu no sentir-se a gust amb el projecte

Redacció

Lluís Navarrete, regidor d’ERC a l’Ajuntament del Vendrell va anunciar ahir la seva renúncia a la seva acta al plenari munici pal. Navarrete ho hauria comu nicat ja a l’alcalde vendrellenc i a la secretària municipal amb la voluntat que la renúncia es pugui fer efectiva en el decurs del pròxim plenari. El regidor va explicar que la seva decisió correspon a una «llarga reflexió política i personal» i l’atribueix a les discrepàncies que manté amb el projecte polític de Som Poble-ERC per les pròximes eleccions municipals del maig de l’any vinent, «i les discrepàn cies amb l’actual direcció d’Es querra al Vendrell i la comarca».

Navarrete considera que des de la formació republicana s’estan prenent decisions i fent arribar unes directrius als regi dors, «que no són les mateixes per les quals em vaig presentar a les passades eleccions». L’en cara regidor focalitza les seves discrepàncies amb el president

comarcal d’ERC, Daniel Pernas, «qui gestiona la secció local i comarcal amb una notable manca de transparència cap als membres de la seva executiva i cap a la militància en general». D’aquesta manera Navarrete ha anunciat que no tan sols deixa rà la regidoria municipal, sinó que també renunciarà al càrrec orgànic que mantenia a ERC i demanarà la baixa de militància de la formació. Navarrete afir ma també que la seva renúncia no és un «punt final» i explica que obre un període de reflexió, «per veure com puc servir mi llor a la vila del Vendrell».

El Consorci d’Aigües de Tarragona congelarà les tarifes l’any vinent

Aprova un pressupost de 46 MEUR, la meitat per a inversions

ACN

El Consorci d’Aigües de Tar ragona (CAT) congelarà les ta rifes als consorciats i no incre mentarà el preu de l’aigua del minitransvasament de l’Ebre l’any que ve. Ho podrà fer gràci es a un pla de previsió que esta bilitza el preu de l’energia, amb només el 4% de la despesa a preus variables de mercat l’any que ve, i perquè al mes d’abril d’enguany es va revertir «el cost real» de l’energia a les tarifes d’enguany.

A més, l’assemblea general del Consorci d’Aigües de Tarra gona (CAT) va aprovar ahir els pressupostos per un import to tal de 45.788.824 euros. La tarifa mitjana resultant és de 0,5355 euros per metre cúbic, respecte als 0,5354 euro/m3 previstos per l’any en curs, el que suposa una variació de 0,02%. El president Joan Alginet, ha recordat que la despesa elèctrica suposa en aquests moments el 27% dels costos d’explotació, però ja es va repercutir en l’assemblea de la primavera el cost real als con sorciats. El pla d’obres compta

A l’esquerra, el director i el president del CAT.

amb un pressupost de 22,25 milions d’euros. Els dos dipò sits reguladors que es construi ran per augmentar la garantia de subministrament a Cunit i a Vila-seca, tindran una capa citat de 25.000 metres cúbics cadascun i costaran 15,7 milions d’euros. També s’invertiran 6

ACN

milions d’euros en dos parcs de plaques solars fotovoltaiques, que permetrà un 10% en règim d’autoconsum. També es va avançar la cartera de projectes de digitalització per a optar als ajuts previstos al Projecte Es tratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica.

Alberto Ortega fou el candidat del PSC a l’alcaldia del Morell.

CEDIDA

COL·LEGIS PROFESSIONALS

LABORAL

Els serveis col·legiats, garantia de professionalitat i bones pràctiques

Anna Ferran

En alguns casos és obligatori per llei i en d’altres només es trac ta d’una possibilitat, però, sigui com sigui, sempre és una garan tia de qualitat i fiabilitat. Comp tar amb el servei o l’atenció d’un professional col·legiat és cabdal i més en una conjuntura on les incerteses són una constant. Els col·legis professionals d’arreu de l’Estat així com les organitzaci ons que els agrupen així ho ma nifesten. I és que estar col·legiat és una assegurança per al client, per al professional i per al con junt de la professió.

Com a usuaris, rebre un ser vei ofert per un professional col legiat significa des de l’inici que aquella atenció estarà prestada per una persona que té la forma ció i, per tant, els coneixements necessaris per a oferir-la. Pot semblar una obvietat, però si hi pensem, segur que ens ve al cap algun cas de persones que s’han fet passar per a professio nals amb experiència, quan en

realitat són un frau. Aquest no és l’únic avantatge que compor ta comptar amb els serveis d’un professional col·legiat. I és que

estar col·legiat implica l’accep tació i el compliment d’un codi deontològic, que determina els límits, pel que fa a bones pràcti

ques i a valors, que han de regir l’exercici de la professió. Així doncs, si un professional col legiat el vulnera, afectant-nos a

CEDIDA

nosaltres com a clients, podem denunciar-ho davant del Col·legi i aquest prendrà les mesures per tinents.

Els col·legis professionals vetllen per la bona praxi i defensen els drets del col·lectiu que representen

La potestat d’actuar com a àr bitre que tenen aquesta mena de corporacions és una de les seves raons de ser. Però no és l’única. I és que un col·legi professional no només regula i vetlla pel com pliment de la deontologia esta blerta sinó que agrupa al conjunt de professionals d’una activitat en concret, d’una forma similar a com ho feien antigament els gremis, per a defensar els seus interessos, mediar davant de l’administració i per oferir for mació continuada als col·legiats, així com altres serveis i avan tatges importants per als seus membres.

Aquest darrer punt és fona mental, ja que en un món canvi ant com el nostre, un bon profes sional ha d’estar al dia en àmbits com legislació, noves tecnolo gies, atenció al client, etc. Els col·legis, coneixedors d’aquesta realitat, han esdevingut un dels principals proporcionadors de formació continuada especialit zada, cosa que beneficia al pro fessional, que està constantment actualitzat, a la professió, que compta amb un teixit professio nal qualificat, i al client, que rep un servei a l’última.

PROFESSIONALS

Treballant per a facilitar la vida als clients

Arribats aquest punt, toca plantejar-se una tercera pregunta: «I per què un mediador col·legiat?» Si el fet de tenir un mediador su posa un avantatge per al client, si aquest, a més, està col·legiat, és un plus addicional.

Molts de vosaltres us deveu preguntar: «Què fa un mediador d’asse gurances?» Doncs us ho intentarem explicar d’una forma senzilla i esquemàtica.

El més important és que facilita la vida als clients que han decidit que un mediador intervingui els seus contractes. I com ho fa? Asses sorant durant tota la vida del contracte, des de la formalització fins al moment que ningú desitja que arribi: en cas de sinistre.

El fet que la inscripció sigui voluntària fa que els professionals que conformen el Col·legi de Mediadors d’Assegurances ho facin per un esperit de superació constant, de pertinència a una agrupació que s’ha caracteritzat per la defensa dels interessos dels seus clients, del sector i del compromís amb la societat de forma permanent.

Finalment, queda una darrera qüestió: «On puc contactar amb un mediador col·legiat?» Només cal que ens truquis a la nostra seu, al telèfon 977 220 686. Allí trobaràs el mediador que estigui més a prop teu o aquell amb qui desitges contactar. I recorda que tindràs molts avantatges i no et costarà més diners contractar una assegurança a

SERVEIS D’ADVOCACIA Bufet Gerard Salom, compromís i expertesa al servei del dret laboral

Has patit un accident al teu lloc de treball i necessites as sessorament legal? T’han aco miadat i vols defensar els teus drets? Bufet Gerard Salom t’ajuda. Aquest despatx labo rista reusenc ofereix un servei expert en l’àmbit del dret la boral. La seva especialització els permet estudiar cada cas amb profunditat i defensar els drets dels treballadors. Trac ten aspectes com acomiada

ments, incapacitats, accidents de treball o indemnitzacions per a danys i perjudicis. Així mateix, també ofereixen un assessorament integral en matèria de dret laboral per a empreses. La llarga experièn cia, el coneixement profund i actualitzat de la legislació i el tracte proper, asseguren no només la qualitat i l’excel lència dels seus serveis, sinó també uns bons resultats.

Des de fa més de 35 anys, Cen tre Oliva Gorgori ofereix solu cions als problemes de dolor. Aquest centre reusenc de fisi oteràpia està especialitzat en la prevenció i el tractament de les disfuncions de les zones abdominal, lumbar i pelviana. Entre els seus tractaments, en destaquen els centrats a pal·liar el dolor de l’artritis, l’artrosi, la fibromiàlgia, la lumbàlgia; la rehabilitació

postural, en cas de patir una hèrnia discal o ciàtica; així com disfuncions digestives. També ofereixen tractaments pel ver tigen i els acúfens i compten amb un servei de nutrició. I és que Centre Oliva Gorgori tracta cada pacient de mane ra individualitzada, adaptant el tractament als símptomes concrets, considerant cada pa cient des de la seva globalitat bio-psico-corporal.

empreses

Assessorament especialitzat en dret laboral amb més de 20 anys d’experiència per particulars

través seu. Al Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Tarragona treballem per vosaltres!

SERVEI RECOMANAT

Centre Oliva Gorgori, tractaments globals i individualizats pel dolor

El ministre Escrivá ofereix demà una conferència a l’ICAT

El saló d’actes de l’Il·lustre Col legi d’Advocats de Tarragona acollirà demà dijous, a un quart de 10 del matí una con ferència a càrrec del ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. La ponència porta per títol Reformes per un creixement inclusiu i abordarà algunes de les darreres actuacions que el govern al qual pertany ha im pulsat en matèria d’inclusió social i creixement econòmic.

Obertes les incripcions a la Tarraco Health Race, la cursa de la salut

El Col·legi de Metges de Tarra gona i l’Ajuntament han im pulsat la Tarraco Health Race, la cursa de la salut. La prova tindrà lloc el 27 de novembre, comprèn una modalitat de 10k i una caminada de 5k. És una cursa solidària i, enguany, els beneficis que se n’obtinguin aniran destinats íntegrament a l’AFANOC. Les inscripcions ja estan obertes al web https:// fundacioantoniusmusa.com/ tarracohealthrace

SALUT

El 35% dels professionals de la salut ha necessitat atenció mental per la covid

Un estudi elaborat per la Fundació Galatea evidencia el nivell de saturació i els estralls que han causat les successives onades de la pandèmia

Redacció

La pandèmia de la COVID-19 ha deixat nombrosos efectes col laterals a escala social. Els eco nòmics són un d’ells, però, no són els únics. L’impacte que ha tingut la pandèmia en la salut, i especialment en la salut mental, ha estat molt fort en alguns col lectius. Un dels més afectats és el de professionals del món sanitari i assistencial. Dilluns, la Intercol legial, la Fundació Galatea i el Col·legi de Metges de Barcelona, van presentar les dades de l’es tudi Repercussions de la COVID sobre la salut i l’exercici de la professió dels professionals de la salut de Catalunya.

Els professionals de la salut acumulen nivells de malestar fí sic i mental molt elevats, segons indica aquest treball. Un males tar que des de la Fundació Gala tea indiquen que es prolonga en el temps i que no mostra indicis

L’estudi indica que un altre 15% s’ha plantejat rebre suport psicològic per la pandèmia

significatius de recuperació. En aquest temps, més de la meitat dels professionals de Catalunya (54%) han acudit ja a serveis de salut mental (39%) o bé es plantegen fer-ho (15%). Es trac ta d’una demanda, ja sigui real o potencial, que duplica la que hi havia a l’estiu de 2020 (25%), poc després de la primera onada, cosa que per als autors de l’es tudi evidencia com la saturació física als hospitals i altres centres d’atenció sanitària i social arran de les successives onades s’ha acabat traduint en una saturació dels professionals.

L’estudi sobre les repercus sions de la COVID-19 elaborat

CODITA vetlla per la infermeria de la província de Tarragona

Ofereixen un ampli ventall de serveis i treballen per a crear un sentiment d’identitat professional

Redacció

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODI TA) té seu a Tarragona ciutat i també disposa d’una delegació a Tortosa. Acull actualment prop de 4.000 infermeres i infermers de la província. La seva funció principal és la representació i defensa incondicional de la pro fessió d’Infermeria, així com la protecció dels drets i deures de les seves col·legiades.

De fet, fa poc més de set me sos la Junta es va renovar. Una part de les vocals van canvi ar, seguint al capdavant com a presidenta na Lluïsa Brull, i en aquesta nova etapa el Col legi vol continuar vetllant pels

interessos professionals de les col·legiades, fomentant la visió social de les infermeres tarra gonines, la seva competència i autonomia.

Per això, el Col·legi, que tam bé dona assessorament legal a les seves col·legiades, ofereix un ampli ventall formatiu de quali tat per tal que les infermeres pu guin avançar en coneixements i habilitats i fomentar alhora la recerca infermera. De fet, l’any 2021 van formar-se a CODITA, 2.805 alumnes durant les més de 29.000 hores de formació que el Col·legi va oferir.

Disposa de dotze comissions de treball en àmbits com: sa lut mental, ajuda a la recerca,

atenció urgent i prehospitalària, deontologia, geriatria, gestióqualitat-seguretat, infermeria familiar i comunitària, inferme ria del treball, infermeria inte grativa, atenció hospitalària, in fermeria pediàtrica i llevadores. També ofereix serveis com bor sa de treball, ajuts a activitats, o el programa Retorn, un servei assistencial i d’ajuda psicològi ca, entre d’altres.

per Fundació Galatea es basa en enquestes realitzades a set col lectius professionals de l’àmbit de la salut de Catalunya: metges, infermeres, odontòlegs, farma cèutics, psicòlegs, veterinaris i treballadores socials. En general, infermeres i treballadores socials (els dos col·lectius més feminit zats, juntament amb psicologia) són els grups que presenten pit jor estat de salut percebut. De fet, en tots els col·lectius, les dones tenen pitjors indicadors que els homes.

A banda dels indicadors de sa lut, en aquesta enquesta, els pro fessionals expressen de manera generalitzada que no se senten reconeguts per la societat ni prou valorats per part dels directius ni de les organitzacions on treba llen. El director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo, considera que tots aquests elements fan concloure que «és imprescin

dible que el sistema comenci a donar senyals de canvi i que no trigui a fer-ho». Segons Calvo, «el sistema sanitari ha de reco

nèixer els seus professionals i ha de demostrar-los amb accions i millores concretes que es preo cupa per ells».

El Col·legi lluita per aconseguir que més infermeres aconsegueixin llocs de direcció i gestió La nova Junta del CODITA vol fomentar la visió social de les infermeres tarragonines.

El Col·legi vol ser en un punt de contacte dinàmic per a la infermeria de la província de Tarragona, que serveixi, a més, per crear identitat professional entre les infermeres i infermers,

afavorint la seva interrelació com a col·lectiu. Per tot això, a més, la junta actual treballarà pel reconeixement de la Cate goria A per a les infermeres que treballen al sector públic, i per

l’increment d’infermeres a les taules de decisions, en aquest sentit cal recordar que només un 3% de les infermeres de Tar ragona i Terres de l’Ebre ocupen llocs directius i de gestió.

COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE TARRAGONA

CEDIDA

Les dones tenen pitjors indicadors de salut que els homes.

Les col·legiades denuncien traves per a desenvolupar la seva carrera

Anna Ferran

El 56% de les persones col legiades a Catalunya són dones. Aquesta és una de les conclusi ons que s’extreu de l’estudi Les dones parlen realitzat per l’Asso ciació Intercol·legial i presentat al Col·legi Notarial de Catalunya fa unes setmanes en el marc de la jornada Les dones com a agents de canvi dels col·legis professionals i de les entitats. El treball posa de manifest el prota gonisme creixent de les dones en l’àmbit professional i també dins els col·legis professionals. Un protagonisme que es vol reforçar encara més amb una modificació legislativa del Codi Civil Català perquè «els col·legis professio nals garanteixin obligatòriament el principi d’igualtat entre homes i dones dins dels seus òrgans de govern», tal com avançava l’aleshores consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en la presentació dels resultats de l’estudi. La con sellera, malgrat no ser partidària de l’obligatorietat de les lleis ni

de les quotes de paritat, afirma va que «si no s’obliga, no passa.

Hem de fer que sigui normal pensar en les dones en espais de direcció, perquè si no ho fem, ens perdem ocasions de progrés i de cohesió social».

Més presència femenina

L’estudi també posa de relleu que les dones membres de col·legis professionals fan una valoració positiva d’aquestes corporaci ons. Així cal destacar l’increment de dones als òrgans de govern dels col·legis professionals, ja que segons l’estudi, el 2022 el 86% dels col·legis tenen dues o més col·legiades en la Junta de Govern. El 2019 aquesta xifra era el 81%. Així mateix, un de cada tres col·legis professionals està presidit per una degana o presi denta.

Per això l’estudi conclou que les dones professionals són dina mitzadores en general de la vida col·legial i de promoure canvis en favor de les polítiques d’equi

tat dins el seu sector. Així es posa de manifest en el fet que ha aug mentat el nombre de comissions de gènere en els col·legis, passant del 31% al 53%. Tanmateix, les professionals col·legiades que han participat en aquest estudi

també consideren essencial in cloure la perspectiva de gènere en el discurs i praxi dels col·legis professionals.

Les professionals enquestades per a l’estudi han aportat exem ples i testimonis de l’existència

EMPRESA RECOMANADA

de situacions problemàtiques en l’exercici professional, de factors externs limitadors per desenvo lupar una carrera professional exitosa i de l’existència de barre res autoimposades o bé establer tes socialment i que determinen la manera de compaginar la vida professional amb la familiar, que recau majorment en les dones professionals col·legiades.

Avançar en l’equitat

L’estudi proposa diverses mesu res per a superar aquests limi tadors socials que es troben les dones en la seva carrera profes sionals. Algunes de les mesures que es proposen fan referència a l’activitat dels col·legis, com per exemple incloure continguts sobre la perspectiva de gènere a les ponències, jornades i altres activitats dels col·legis professi onals; utilitzar llenguatge inclu siu en totes les comunicacions; constituir comissions de gènere; impulsar la creació d’observato ris sobre l’equitat de gènere.

Així mateix, en les conclusi ons d’aquest estudi també s’han plantejat altres accions que es poden fer des dels col·legis per a afavorir la conciliació familiar com per exemple vetllar perquè els horaris, la formació continu ada i altres activitats programa des pels col·legis facilitin la vida personal i familiar. Revisar els suports i incentius per a la ma ternitat de les mútues dels col legis o fomentar una major cor responsabilitat en les tasques i el rol de cura de familiars. A més, s’han recomanat iniciatives per a impulsar el lideratge femení com ara promoure programes de mentoring i coaching per facilitar el desenvolupament de la carrera professional; programar activi tats formatives en matèria de gè nere i que afavoreixin la predis posició de les dones a assumir un rol de lideratge; o implementar un sistema de quotes per asse gurar la paritat en els càrrecs de lideratge en el mateix col·legi. A la vegada, el treball incideix en el fet que no s’ha d’oblidar la cons cienciació i per això demana la implementació de protocols per a actuar davant de discriminaci ons de gènere i donar a conèixer la seva existència i funciona ment. Posar en marxa un espai d’atenció psicosocial per a dones víctimes d’assetjament i altres tipus de violències i sensibilitzar i conscienciar a les persones col legiades sobre aquests temes.

Estivill Assessors s’integra dins d’ETL Global ADD per ampliar serveis

El despatx reusenc uneix forces amb el grup alemany, si bé manté la seva independència

Anna Ferran

Estivill Assessors acaba de fer un salt important en la seva llarga trajectòria. El despatx reusenc ha arribat a un acord amb el grup internacional ale many ETL Global i s’ha integrat dins d’ETL Global ADD, una firma d’advocats amb seus a Barcelona, Girona, Tarragona, Salou i Sabadell, especialitzada en l’assessorament legal, fiscal i laboral. La unió permetrà esta blir sinergies entre tots els des patxos del grup i millorar enca ra més els serveis que ofereixen a una cartera de clients, que en el cas d’Estivill supera els 4.000 al conjunt de l’Estat.

Fundat el 1934, Estivill és un dels referents en l’assessora ment d’empreses i particulars en l’àmbit econòmic, fiscal i laboral de la demarcació. Jus tament, l’àmbit laboral és el de més pes en el conjunt del despatx. Aquesta experiència els permetrà convertir-se en la referència Catalunya per a ETL Global en aquesta matè ria. A més a més, la integració,

amb la firma alemanya també permetrà a Estivill reforçar la seva àrea fiscal i legal, tant pel que fa a serveis com a volum de facturació. I és que, tal com explica el seu soci director i ter cera generació al capdavant de l’empresa, Joan Maria Estivill, preveuen que els serveis fiscals i legals suposin el 50% del to tal de facturació en els pròxims dos o tres anys i que el conjunt de facturació de l’empresa crei

xi un 25% en els pròxims qua tre anys gràcies a l’acord.

Amb tot, Estivill Assessors continuarà mantenint la seva independència, la seva marca, el seu equip i, sobretot la seva manera de treballar, que els defineix des de fa gairebé 90 anys, basada en ajudar als seus clients a fer créixer el seu nego ci oferint, facilitats, suport i un tracte basat en la professionali tat i els serveis fets a mida.

Un

femení CEDIDA

El 56% de les persones col·legiades a Catalunya són dones.

CEDIDA

D’esquerra a dreta, Manel Planàs i Arnau Farré d’ETL Global ADD; Joan Maria Estivill i Teresa Maria Martínez, d’Estivill; i Pedro Cambas, d’ETL Global ADD.

Anna Ferran

Quan contractem els ser veis d’un professional, sigui de l’àmbit que sigui, confiem que la persona en qüestió disposi dels coneixements necessa ris per a desenvolupar la seva activitat. Però no només això, sinó que exerceixi la seva pro fessió sota el marc legal actual. El cert és que no sempre és així. L’in trusisme laboral està a l’ordre del dia i això suposa greus perjudicis tant per als clients que reben un servei d’un professional no qualificat, com per al conjunt del ram, ja que la mala praxi d’aquest pseudoprofessi onals devaluen el prestigi i la credibilitat de tot un col·lectiu. Un dels sectors d’activitat més afectat per aquesta mena de pràctiques fraudulentes és el sanitari. I és que s’estima que a Espanya hi ha més de 30.000 casos d’intrusisme mèdic. Aquesta problemàtica, però, afecta altres sectors. És per això que cada vegada més, les associacions professi onals hi estan posant el focus per a lluitar contra aquestes pràctiques i erradicar-les.

A FONS

INTRUSISME LABORAL, QUAN EXERCIR ÉS DELICTE

Comprovar que el professional està col·legiat és una bona manera d’evitar caure en el parany

quan la persona que exerceix una professió que requereix una titulació oficial o homo logada que acrediti els seus coneixements o no la té o en té una altra que no la capacita per a dur a terme les funcions derivades del seu exercici professional. Així doncs, si per llei s’estableix que un professional ha de te nir un títol i no el té, s’està produint un de licte d’intrusisme. Si la llei no marca l’obli gatorietat de tenir una titulació, malgrat que sigui recomanable, no s’estarà incorrint en un delicte, expliquen els experts legals con sultats.

de fisioterapeutes, si bé no compten amb la titu lació ni els coneixements necessaris. Alguns cen tres de bellesa ofereixen tractaments del camp de la medicina estètica sen se disposar del personal ni l’especialització que realment requereix.

Quan aquesta mena de situacions són denuncia des i es poden demostrar, el codi penal es tableix penes de multa que poden anar dels sis als 24 mesos. Si el professional s’atribu eix públicament la qualitat professional o exerceix en un establiment obert al públic on s’anunciïn els serveis típics de la profes sió, la pena seria de sis mesos a dos anys de presó. Amb tot, són diverses les associaci ons professionals que demanen un endu riment de les penes per a tallar de soca-rel aquesta problemàtica.

Què podem fer com a usuaris?

Delicte tipificat al codi penal

Des de les associacions professionals recor den que l’intrusisme laboral està inclòs com un delicte dins del codi penal, concretament a l’article 403.1. Ara bé què és i què no és un delicte d’intrusisme laboral? La legislació actual considera que l’intrusisme és delicte

Demostrar aquesta mena de delicte no sempre és fàcil i cada sentència aconseguida estableix una jurisprudència més sòlida per a perseguir aquesta mena de casos. Si bé es produeix en molts àmbits, el sanitari és un dels més afectats. En el ram de l’odontolo gia, per exemple, hi ha ortoprotesistes que exerceixen de manera il·legal com a den tistes, si bé són únicament experts en l’ela boració de pròtesis dentals. Així mateix, és freqüent trobar massatgistes que exerceixen

Davant d’aquest escenari, toca preguntar-se què podem fer per a frenar l’intrusisme la boral. Els experts legals recomanen que ens assegurem sempre que sigui possible que el professional en qüestió compta amb la titu lació requerida i, si es tracta d’una professió que requereix col·legiació, que ens indiquin el número de col·legiat, ja que aquesta serà la principal garantia que comptem amb un professional qualificat, capacitat i que duu a terme la seva professió de manera legal.

Les associacions professionals alerten que els casos d’intrusisme van a l’alça en diversos sectors.

ELS ADMINISTRADORS DE FINQUES COL·LEGIATS ACONSEGUIM QUE EL GOVERNAPROVI QUE S’APLIQUI LA REDUCCIÓ DE L’IVA DEL 21% AL 5% A LES FACTURES DE GAS PER A LES COMUNITATS DE PROPIETARIS

• Els Administradors de Finques col·legiats segueixen sol·licitant que s’estengui la tarifa regulada de gas a totes les comunitats de propietaris amb calefacció central.

El Consejo General de Colegios de Administradores de Fin cas -CGCAFE- considera molt positiva la reducció de l’IVA del 21% al 5% perquè sens dubte beneficia els ciutadans, però consideren molt necessari que s’estengui la tarifa re gulada de gas a totes les comunitats de propietaris amb calefacció central, perquè la incertesa d’un hivern amb un subministrament insuficient en un mercat lliure i la pujada dels combustibles, farà molt difícil que els veïns/es puguin assumir-ne els costos servei.

Es dona la paradoxa que una casa molt poc eficient i consi derada de luxe, com podria ser un xalet unifamiliar, pot gaudir d´una tarifa regulada i un habitatge amb calefacció central comunitària, un sistema més popular i eficient, pel qual s´ha apostat per racionalitzar l’ús de l’energia, és al mercat lliure pagant més del doble per escalfar el seu habitatge.

Per a Pablo Abascal, president del CGCAFE, “els Administra dors de Finques col·legiats sabem que moltes comunitats de propietaris amb calefacció centralitzada no podran assumir les factures energètiques, i això comportarà una reducció de temperatures que repercutirà, negativament, en la salut dels

• La deducció de l’IVA s’aplicarà només fins al 31 de desembre del 2022, per la qual cosa els Administradors de Finques col·legiats demanen que es prorrogui fins al 2023.

veïns i fins i tot, en determinats casos, suposarà haver de deixar de prestar el servei de calefacció central. Per això, i considerant molt positiva la reducció de l’IVA del 21% al 5%, seguim treballant amb l’Administració pública perquè s’apli qui la tarifa regulada a les comunitats de propietaris, i es pro rrogui aquesta reducció de l’IVA el 2023 per lluitar contra la pobresa energètica”.

AUGMENT DE LA MOROSITAT

L’augment del preu de les tarifes energètiques, com les d’electricitat o el gasoil i, fonamentalment del gas, afecta molt negativament les comunitats de propietaris, i és espe cialment significatiu l’impacte per l’increment del gas, que està portant a una situació econòmica límit a les comunitats de propietaris que ja han hagut d’elevar els pressupostos per aquest augment de l’energia i reduir l’horari de calefacció, entre altres mesures.

EL CGCAFE considera que aquests preus tan elevats provo caran un augment de la morositat a les comunitats de propie taris si no es prenen mesures, entre d’altres, com les propos tes pels administradors de finques col·legiats, i comportarà que moltes famílies no puguin pagar les despeses comuni

tàries, havent d’assumir, la resta de propietaris/es, la part de la quota comunitària que no puguin pagar alguns veïns/es.

Els administradors de finques col·legiats aconsellen que els particulars i les comunitats de propietaris sol·licitin els fons europeus per a la rehabilitació dels edificis i habitatges que millorin l’eficiència energètica. Tot i que és fonamental sol·li citar aquests fons per fer les obres corresponents, els seus resultats es veurien a mitjà i llarg termini, mentre que només amb l’aplicació de la tarifa regulada els veïns amb calefacció central podran afrontar el proper hivern.

EL CGCAFE recomana que se sol·liciti informació als admi nistradors de finques col·legiats sobre com es poden sol·lici tar aquests ajuts, on, i l’import que es concedeix. El CGCAFE considera que, si rehabilitem els nostres immobles, aconse guirem un consum energètic menor que farà més assumibles les despeses energètiques i s’aconseguirien entorns més sostenibles.

Saps si el teu administrador està col·legiat?

Truca’ns i t’informarem. Col·legi d’Administrador de Finques de Tarragona.

COL·LEGI D’ADMINISTRADORS DE FINQUES DE TARRAGONA

Serveis

informació

Assessoria Jurídica,

CAMP DE TARRAGONA

La Costa Daurada viu un principi de tardor atípic per les altes temperatures

Molts turistes aprofitaven ahir per banyar-se a les platges, especialment a Salou

S. Jiménez

Salou, la capital de la Costa Dau rada, i, en general, tot el litoral tarragoní assolia ahir una tem peratura màxima de 25 °C. A les portes del mes de novembre i de la tardor –que entrarà el pròxim dissabte–, les platges estan vivint una fi de temporada atípica, en què la calor no només convida a seguir en màniga curta, sinó que són molts els que aprofiten per banyar-se al mar.

A la platja de la ciutat de Tar ragona, ahir encara s’hi podien veure banyistes. La platja de Llevant de Salou presentava una estampa més pròpia de principis de temporada estival, que el ge

MUNICIPAL

rent del Patronat Municipal de Turisme, Marc Espasa, atribueix a les altes temperatures i a altres factors. «No tenim dades estric tes d’ocupació, però les sensa cions són bones. És cert que hi ha part de turisme que s’explica per l’embranzida del RallyRACC, però queden mercats com el francès, ja que ara tenen vacan ces escolars. Hi ha molts france sos a Salou», detalla Espasa.

D’altra banda, Espasa subrat lla que Salou va participar en un estudi amb la URV per analitzar la potencialitat del municipi en oferta wellbeing «i vam veure que la platja és una font de ben estar». Amb aquesta conclusió

«Queden mercats com el francès, ja que a França són vacances escolars», segons Marc Espasa

a les mans i amb l’objectiu de desestacionalitzar la temporada turística, l’Ajuntament de Salou ha posat en marxa enguany el programa Salou, platja tot l’any, amb què s’ofereixen tot un seguit

Salou té en marxa un programa per dinamitzar les activitats a les platges durant tot l’any

de propostes i activitats per gau dir de les platges durant els 365 a l’any, com el ioguilates, o una marxa pel Camí de Ronda.

«Tradicionalment, el Ra llyRACC ens marcava el final de

El govern de Salou proposa la congelació d’impostos i taxes de cara al 2023

La mesura serà debatuda durant la sessió del ple de l’Ajuntament d’avui

Redacció

El Govern municipal de Salou ha informat que congelarà els impostos i taxes de cara al 2023 per tercer any consecutiu. Per tant, no s’incrementen l’im post sobre béns immobles (IBI); l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO); la

MUNICIPAL

taxa de llicències urbanístiques i altres activitats; la taxa per la tramitació de l’obertura d’acti vitats i prestació de serveis de control per les instal·lacions; ni la taxa per recollida, tractament i eliminació de residus. Aquesta mesura passarà, per sessió ple nària, avui, 26 d’octubre, per a la

seva aprovació. L’alcalde de Sa lou, Pere Granados, ha manifes tat que «la nostra voluntat és no augmentar la càrrega impositiva de la ciutadania, en aquests mo ments en què els salouencs i les salouenques han de fer front a la conjuntura actual». D’aquesta manera, «des del govern muni

cipal, som sensibles a la recupe ració de les economies familiars i dels sectors econòmics». El re gidor de Gestió Econòmica i Hi senda, Yeray Moreno, ha explicat que «s’ha de fer un exercici tèc nic i polític d’eficiència i eficàcia per oferir els mateixos serveis, o millorar-los».

Roda de Berà fa el primer pas per eliminar les torres elèctriques

S’ha fet una trobada per tal de fer l’aixecament de les actes prèvies a l’ocupació del nou traçat

Redacció

L’Ajuntament de Roda de Berà, representants tècnics del de partament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el director de la zona est de Lleida i Tarragona i el tècnic enginyer en cap d’E-Distribución Redes Digitales es van reunir ahir al

matí amb els propietaris de les finques afectades pel projecte de la variant de la línia elèctri ca 110 kV SE Tarragona-SE la Geltrú i SE Altafulla-SE Garraf, per tal de fer l’aixecament de les actes prèvies a l’ocupació de les finques per on discorrerà el nou traçat de les torres elèctriques

al terme municipal de Roda de Berà. Actualment, un total de 33 torres travessen els municipis de Roda de Berà i de Creixell, des del límit amb el Vendrell i fins a la urbanització Poblamar, de la Pobla de Montornès. A Roda de Berà, les torres elèctriques tra vessen nuclis residencials com

ara els barris de Les Torres i de Berà Mar, i l’objectiu principal d’aquest projecte es traslladar les torres i allunyar-les el màxim possible dels veïns. Aquesta ha estat una demanda històrica del veïnat i, ara, amb el suport dels ajuntaments, veuran desaparèi xer les torres dels seus carrers.

temporada. Ara esperem estirar una setmana més al calendari amb una altra proposta, el Sa louween Street Festival, que se celebrarà del 29 al 31 d’octubre», afegeix el gerent del Patronat Municipal de Turisme de Salou. El Salouween Street Festival con vertirà el Passeig Jaume I en un gran escenari amb música, res tauració, xous, animació i zona infantil.

A partir de novembre, el turis me es concentrarà principalment durant els caps de setmana.

«Vindrà un públic atret peraltres reclams, com el turisme espor tiu», puntualitza Marc Espasa.

A l’espera de dades que ho certifiquin, aquest estiu la tem porada turística ha estat «satis factòria», una opinió que, segons Espasa, l’empresariat compar teix.

GERARD MARTÍ

La platja de Llevant de Salou plena de banyistes i de turistes prenent el sol ahir al migdia.

CEDIDA

Façana de l’Ajuntament de Salou, on avui s’hi celebrarà el ple.

CEDIDA

Les noves torres seran més modernes i estretes.

Les noves espases de les bandes del Nàstic s’esmolen al Nou Estadi

gols del Nàstic. Igual que la res ta de l’equip, el jugador ha anat evolucionant a través dels partits i es mostra més decisiu al Nou Estadi que fora. A domicili, tant el jugador com la resta de l’equip es mostren més apagats i amb menys confiança. Tot i això, el darrer cap de setmana va demos trar que és capaç de ser el jugador diferencial que el Nàstic va fitxar al mercat d’estiu.

Arnau Montreal Quesada

Tot i la victòria contra el Numan cia, Raül Agné en cara es troba en una situació deli cada a la banque ta grana. El tècnic de Mequinen sa necessita emportar-se els tres punts de Las Gaunas per garantir la seva continuïtat. En els últims tres partits al Nou Estadi, l’equip ha mostrat una millora, però ara cal que aquesta es vegi reflectida a domicili. Per aquesta gesta, Agné ja ha trobat les seves espa ses.

Contra el Numancia, Raül Agné va apostar per repetir per tercera vegada l’onze inicial. El tècnic va veure que, tot i la der rota contra la Real Sociedad B, aquesta selecció de jugadors era l’adequada per oferir un equip més dinàmic en atac i el prota gonisme de les ofensives granes va traslladar-se cap a les bandes.

Marc Álvarez es va guanyar la

titularitat per sorpresa. A l’inici del curs, el torrenc actuava de se gon davanter, però a poc a poc ha acabat caient a banda. D’aquesta

manera, la seva energia i pressió travessa des de la banda fins a l’interior, deixant espai a les pu jades de Tirlea. El jugador d’ori

gen romanès s’ha guanyat la po sició al lateral dret i ha demostrat que està còmode arribant a l’àrea rival per posar centres.

L’equip del Nàstic Femení suma la segona victòria

L’equip del Nàstic Femení suma la segona victòria de la temporada de manera consecutiva. Les noies, en trenades per Adrián Rosa les, es van imposar al Cam brils Unió B per 0-3. A la primera meitat, Natàlia Ga lindo va aprofitar la prime ra ocasió per marcar el 0-1. A la segona meitat les grana van dominar i van rematar el partit amb gols de Gissela Deleg i Anaïs Fernández. El següent partit de les granes serà aquest diumenge a les 16.00 hores contra el Reus de Tota la Vida. Redacció

Els més destacats contra el Numancia van estar a la banda esquerra. De les botes d’Aarón Rey, han sortit els últims quatre

BÀSQUET

El capità del Nàstic, Joan Ori ol, també té la seva participació en l’atac grana. El cambrilenc va tenir a les seves botes dos gols contra el Numancia amb la ma teixa jugada. Oriol troba un forat per la banda després que Aarón Rey s’emporti als defensors a la frontal de l’àrea. Aquest li cedeix la pilota i el capità grana prova un xut creuat potent. Aquesta jugada li va servir contra el Real Murcia per marcar el seu primer gol de la temporada. Contra el Numancia va tenir la jugada als vuit minuts, però els seus dub tes a l’hora de finalitzar-la la van malbaratar. A la segona meitat també la va tenir, però el porter rival se la va aturar. A banda de rematar, el lateral també té la ca pacitat de centrar pilotes.

El Nàstic ha trobat la seva millora en l’atac per les bandes, però també cal destacar el bon moment de Guillermo. Tot i que els grana han trobat el camí al Nou Estadi, no li servirà de res a Agné si no guanyen fora.

El Reus Deportiu començarà la lluita europea a Itàlia

El punt de sortida del Reus De portiu a la lluita europea serà a Itàlia. Els de Jordi Garcia tornen enguany a disputar la màxima competició europea directa ment a la segona fase, gràcies als mèrits esportius. Els roig-inegres formen part del grup B i s’enfrontaran contra els portu guesos OC Bracelos i HC Braga a més de l’equip amfitrió, l’HC Valdagno. Els dos equips por tuguesos van participar, jun tament amb el Reus Deportiu,

a la Golden Cup, la competició oficiosa que va reunir als mi llors equips europeus d’hoquei, així que no posaran les coses gens fàcils als reusencs. D’altra banda, el Calafell forma part del grup A i haurà de viatjar fins a Diessbach, a Suïssa. Els pene desencs jugaran contra l’equip italià CP Grosseto, el portuguès UD Oliveirense i l’amfitrió, el Diessbach RHC. Aquesta fase tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de desembre. Redacció

triomfen al Campionat català

Els membres del Motonàutic Club Amposta, David Rodrí guez i Joan Sevil van ser els campions de les seves catego ries al Campionat de Catalunya de motos aquàtiques. El torneig, organitzat per la Federació ca talana i el Club Nàutic El Balís, va tenir lloc el darrer cap de set mana a Barcelona. La regata es va celebrar per a tres mànegues d’onze minuts més una volta per a cadascuna de les tres ca tegories, amb una mica de vent

i bastant de mar de fons. A la categoria GP3 Joan Sevil va aca bar segon de la jornada, però els punts que van aconseguir van ser suficients per a declarar-se campió. A la categoria F4, David Rodríguez va consolidar la seva victòria després que el segon classificat, Joan Miquel, acabés desqualificat per fer un gir en sentit invers. Aquesta prova va tancar la temporada 2022 i dos dels grans campions van ser del Club Amposta. Redacció

Sisniega, la segona de la dreta, amb les seves companyes.

Andrea Sisniega guanya el bronze amb la selecció catalana

La vila-secana Andrea Sisni ega va guanyar la medalla de bronze amb la selecció catalana absoluta en el Torneig Inter nacional de Seleccions 3x3 de Girona. Sisniega, acompanyada de Cynthia Molina, Serena Mi rat i Maria Olmo, va sumar dues victòries, una davant les cam piones de Letònia i una altra davant Andorra en el partit que decidia la tercera posició. En el torneig també va participar un altre tarragoní. Eloi Galofré va

ser convocat per la selecció ca talana absoluta, però no va te nir tanta sort com la seva com panya vila-secana. El combinat masculí va superar a Alemanya i Andorra a la fase prèvia, però es van quedar a un pas de la final després de caure contra Letònia i els Països Baixos. En la lluita per la tercera posició van perdre contra Alemanya per 148. Aquest torneig va ser el debut competitiu de les seleccions ab solutes. Redacció

Aarón Rey, Marc Álvarez i Tirlea s’uneixen a Joan Oriol com a principals protagonistes de l’atac grana

NÀSTIC/JOAN CARLES

De les botes d’Aarón Rey han sortit els últims quatre gols del Nàstic, tots ells al Nou Estadi.

REUS DEPORTIU

Gerard de Sivatte en el seu debut oficial amb el Reus Deportiu.

HOQUEI PATINS

M.MALLAFRÉ

Jordi Miquel i David Rodríguez durant el campionat.

David Rodríguez i Joan Sevil

MOTOR

FCBQ

El CB Salou busca fer-se fort dins de la tempesta de la LEB Plata

Arnau Montreal Quesada

Els inicis a una categoria superi or sempre són complicats. Quan un equip ascendeix, és com un vaixell que s’endinsa a una tem pesta. El viatge no és gens fàcil i l’onatge provoca que els mari ners treballin de valent per treu re aigua i, amb el capità, mante nir el vaixell surant. En el cas del CB Salou, tothom està fent un extra per remar i agafar el pols a la tempesta de la competició que és la LEB Plata.

Els salouencs han començat aquesta temporada amb tres der rotes i una victòria, totes aques tes, fora de casa. El nou parquet del Pavelló Municipal d’Esports de Salou ja s’està instal·lant, però des del club indiquen que els següents tres partits els jugaran com a visitants.

La càrrega dels desplaçaments i jugar cada setmana lluny de Salou, sumat a les dificultats a l’hora de trobar una rutina d’en trenaments, ha afectat l’inici del CB Salou a LEB Plata, però el seu tècnic, Jesús Muñiz, va indicar que «no podem posar excuses, ens ha tocat aquesta situació i era imprevisible. Tret de l’últim, hem plantat cara a tots els par tits».

Els blaus van caure contra l’Horta Godella per 88-67 en un partit que es va posar difícil des del primer moment. «Ens va faltar ser més generosos com a equip, van deixar de banda

FUTBOL

aquest factor que més ens carac teritza», va cloure Jesús Muñiz.

Els equips de LEB Plata són molt exigents i, fins i tot, en la victòria del Salou els de Muñiz van ha ver de suar fins a l’últim segon, literalment, perquè contra el CB Huesca la victòria la van acon seguir amb una última jugada d’estratègia del tècnic i que va transformar CJ Barksdale.

A la LEB Plata de moment, hi

El Reus FC Reddis continua com a líder invicte de Primera Catalana

El Catllar va ser l’únic tarragoní que va guanyar

Redacció

El Reus FC Reddis continua lide rant amb mà de ferro la Primera Catalana tot i patir la primera punxada de la temporada. Els de Marc Carrasco van empa tar a zero al camp de l’Europa B en un partit que, en paraules del míster «és el dia que menys hem sigut nosaltres, però hem demostrat que tenim la capaci tat de, tot i això, emportar-nos un punt d’un camp complicat i amb la porteria a zero». Els roig-i-negres juguen diumen ge al Municipal de Reus contra l’Atlètic Sant Just. Els reusencs lideren la classificació en soli tari amb 10 punts, seguits pel

Sanfeliuenc amb 9 punts i d’un quàdruple empat d’equips que sumen 7 punts. Un d’aquests és la UE Valls. L’equip de la capital de l’Alt Camp van empatar l’úl tim partit contra el Santboià i continuen sense trobar la victò ria lluny del Municipal del Vilar.

El CE El Catllar se situa setè a la classificació després de gua nyar l’últim partit contra el Vila nova i la Geltrú. L’equip tarrago ní va tenir un inici de temporada d’alt impacte jugant tres derbis consecutius contra la UE Valls, l’Ascó i el Cambrils Unió, en els quals només va poder superar a l’equip de la Ribera d’Ebre.

El Cambrils Unió, un dels

ha dos equips que despunten com el Benicarló i l’Hestia Me norca, el següent rival dels sa louencs. Els dos equips són els únics que no han perdut cap par tit i la resta es reparteix sobre la taula amb la màxima igualtat. A la categoria, hi competeixen des d’equips filials com el Gran Ca naria i l’Horta Godella, que exhi beixen talent, a equips amb anys d’experiència en categories pro fessionals, com el Huesca i el CB Prat. «La lliga és molt competida, qualsevol equip pot guanyar al seu rival i, tret dels dos primers, la igualtat és màxima. Els equips tenen molta qualitat i si no estàs al nivell durant tot el partit, et

passen per sobre», va assenyalar el tècnic.

Entre tots aquests, el CB Salou es vol fer un lloc i està convençut que, una vegada puguin tornar al Pavelló Municipal, entrenar amb normalitat i jugar amb el suport de la seva afició, l’efecte rebot serà destacat i estarà més a prop de fer-se un lloc a la cate goria. Tot i les dificultats actuals a l’hora d’aconseguir una rutina d’entrenaments i els jugadors to cats per les lesions o absents per temes burocràtics com Ronnie Gundo, els de Jesús Muñiz no fan un pas enrere i continuen a tota vela per dominar la tempesta de la LEB Plata.

El Salou Academy RC comença el seu camí a la Lliga Catalana de Touch

equips acabats d’ascendir de Segona Catalana, també suma dues victòries i el darrer cap de setmana va perdre al camp del Martorell.

Finalment, el FC Ascó no està tenint el seu millor inici de tem

porada. Els entrenats per Josep Ferré Coco van baixar de Tercera Federació la darrera temporada i enguany encara no han aconse guit una victòria. Els ebrencs su men tres derrotes i un empat i se situen cuers de la classificació.

El Salou Academy RC va co mençar el passat cap de setma na la Lliga Catalana de Touch. La competició va tenir lloc a Se gur de Calafell el darrer cap de setmana amb la col·laboració de Calafell Rugby. En aquesta jornada es van reunir prop de 100 esportistes arribats d’on ze clubs de tota Catalunya. El Salou Academy hauria d’haver sigut el club amfitrió com cada temporada, però van haver de descartar-ho per la no dispo nibilitat del terreny de joc. El Sharc es va presentar a la com petició amb 12 efectius, com

binant molta joventut i bona veterania. També van tenir algunes absències destacades, tres jugadors s’estrenaven en competició i l’equip només va poder presentar dues jugadores sent sancionat amb un punt per període per no poder-ne dispo sar de tres en joc. Els salouencs van disputar dos partits davant rivals amb els quals mai havien jugat, CN Poble Nou i el Sitges. Els dos partits van finalitzar en derrota pel Sharc. Tot i això, els salouencs va saber anotar en repetides ocasions en cada par tit i van sortir amb sensacions positives.

Els de Jesús Muñiz estan adaptant-se a la categoria amb la dificultat de jugar sempre fora de casa

Xavi Hernández, una de les noves incorporacions del CB Salou aquest estiu, durant l’últim partit.

YONAY GONZÁLEZ

CE EUROPA

El Reus FC Reddis va empatar a zero contra l’Europa B.

CEDIDA

Els jugadors de el Salou Academy abans de començar un partit.

Redacció

Els primers duels van ser a Segur de Calafell

FUTBOL PLATJA

El torrenc Eliott Mounoud ha estat nominat per la Beach Soc cer Worldwide com a candidat a millor porter del món de fut bol platja 2022. El torrenc competirà contra l’espanyol Dona i el paraguaià Yoao Rolón per revalidar un títol que va aconse guir l’any passat. La cerimònia serà el 4 de novembre. Redacció

Eliott Mounoud, candidat a millor porter

BEACH SOCCER WORLDWIDE

El CB Salou ha començat aquesta temporada amb una victòria i tres derrotes, totes a domicili

L’AIReF no descarta que Espanya entri en «recessió tècnica» aquest trimestre

L’organisme considera que hi ha elements «d’inconsistència» en l’escenari macroeconòmic que dibuixa el govern espanyol

Agències

La presidenta de l’Autoritat In dependent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, no descarta que Espanya entri en «recessió tècnica» en aquest darrer trimestre de l’any i al pri mer del 2023. En declaracions aquest dimarts en roda de prem sa, Herrero ha apuntat que les xifres «d’estancament» que pre veu l’entitat pels mesos vinents encaixen amb la definició de «recessió tècnica», és a dir, l’en cadenament de dos trimestres de dades negatives. Així mateix, l’Autoritat ha fet públic un in forme on avisa d’elements «d’in consistència» a les projeccions macroeconòmiques que ha fet el govern espanyol pels pressupos tos del 2023.

Amb tot, des de l’AIReF avi sen que una recessió real impli ca indicadors negatius en més elements més enllà del PIB. En

POLÍTICA

aquest sentit, l’organisme re corda que Espanya presenta un comportament positiu en qües tions com el mercat laboral. «La definició de recessió tècnica és aquesta, que s’encadenen dos trimestres consecutius de crei xement negatiu. Ara, la recessió tècnica implica que hi hagi una recessió? Tenim els nostres dub tes», han indicat els analistes de l’AIReF.

Malgrat tot, l’informe conegut aquest dimarts considera que hi ha «riscos» en el creixement real previst pel govern espanyol, l’es cenari del qual preveu un creixe ment del PIB del 4,4% el 2022 i del 2,1% el 2023, mentre que en termes nominals el creixement baixaria des del 8,6% el 2022 fins a un 6% el 2023. En aquest sentit, l’AIReF estima un creixe ment real de 4,4% el 2022 i 1,5% el 2023 i un avenç nominal de 8,2% i de 5,9%, respectivament.

A l’estudi de l’Autoritat, titulat Informe sobre els Projectes i les Línies Fonamentals dels Pressu postos de les Administracions Públiques per al 2023, s’hi inclou un escenari a mitjà termini fins al 2026 en què es conclou que el marge per a la reducció del dèficit sense adoptar mesures addicionals «s’esgota» i resulta un nivell superior al límit del 3% fixat al Pacte d’Estabilitat i Crei xement.

Herrero ha tornat a carregar en la seva intervenció contra la «falta de realisme» del Pressu post del 2023, que segons la seva opinió afecta tant els ingressos com les despeses i el dèficit, so bretot per l’absència de mesures per pal·liar els efectes de la crisi energètica. Pel que fa als ingres sos, la presidenta d’AIReF critica que el pressupost parteix d’una previsió d’ingressos del 2022 infraestimada i apunta que el

Presentació de les línies fonamentals dels pressupostos de les administracions públiques, ahir.

La presidenta d’AIReF critica que el pressupost de l’Estat parteix d’una previsió infraestimada

càlcul de l’AIReF s’aproxima més al recollit a l’escenari dos del pla pressupostari remés a Brussel les, que sí que inclou l’extensió algunes mesures anticrisi. Pel costat de la despesa, Herrero

Dalmases dimiteix com a vicepresident de Junts però no deixarà l’acta de diputat

La mà dreta de Borràs s’aparta després que un informe determini que va intimidar una periodista

Redacció

Francesc de Dalmases va dimitir, ahir a la tarda, com a vicepre sident de Junts després que un informe intern del partit hagi determinat que va intimidar una periodista. Elaborat per l’advo cada Magda Oranich, l’informe conclou que Dalmases va «inti

midar» la sotsdirectora del pro grama FAQS de TV3 per les pre guntes fetes a la presidenta del partit, Laura Borràs. Segons un comunicat de Junts, Dalmases també renuncia a formar part de la comissió del Parlament sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA),

però no deixarà l’acta de diputat. Diputat de JxCat i mà dreta de Borràs, Dalmases no ha partici pat en la reunió extraordinària d’aquest dimarts de l’executiva del partit, que ha acceptat la seva decisió per «unanimitat».

L’expedient intern d’Oranich as segura que Dalmases «va perdre

POLÍTICA

els nervis» i va tenir una actitud «incorrecta». «Perdre els nervis de manera tan exagerada i en públic és una situació a evitar», avisa l’advocada. La investigació s’ha fet a partir dels testimonis de vint persones presents als es tudis de TV3, entre ells, Dalma ses i la periodista afectada.

El Govern diu que l’Estat «sap què ha de fer» amb la sedició

«L’Estat ja sap què ha de fer», va dir ahir la portaveu del Go vern, Patrícia Plaja, qui no va entrar a valorar si l’executiu avalaria una reforma de la se dició amb la qual es rebaixés a la meitat la pena del delicte. Tampoc va opinar sobre si, en canvi, s’apostarà per dero gar-lo. Durant la roda de prem sa d’aquest dimarts, posterior al Consell Executiu, Plaja es va limitar a subratllar que l’Estat ha de culminar el procés de

desjudicialització abans que s’acabi l’any. Així ho marquen els acords de l’última reunió de la taula de diàleg del juliol. La portaveu també va negar que hi hagi «intercanvis de carpetes» entre la reforma de la sedició i els pressupostos de Catalunya i Espanya. A més, va insistir en què es treballa per avançar en la desjudicialització i va celebrar l’informe del Consell d’Europa, que apunta que no es pot per seguir l’independentisme. ACN

critica que no es comptabilitzi cap d’aquestes mesures, encara que l’Executiu ja ha avançat que n’adoptarà alguna, i apunta que només l’impacte recollit al docu ment enviat a Brussel·les suma

ria 0,7 punts de PIB.

Paral·lelament, l’Autoritat In dependent de Responsabilitat Fiscal, indica que de prorrogar-se el 2023 les mesures relacionades amb la crisi energètica i la guer ra a Ucraïna, el creixement de la despesa primari corrent de les administracions públiques seria del 6,5% anual, per sobre del rang de compliment de la reco manació fiscal.

ECONOMIA

La CNMC investiga els retards en els canvis de tarifa regulada

La secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagensen, ha anunciat aquest dimarts que la Comissió Nacional de Mercats i Compe tència (CNMC) està investigant els retards en l’atenció de les sol·licituds de canvi a tarifa regulada fetes pels consumi dors. En una entrevista a RNE, Aagensen ha explicat que les comercialitzadores estan pa tint un «allau» de peticions que l’atenció al client de les compa nyies «no pot gestionar», i que

preveuen que el nombre de sol·licituds continuarà en aug ment. «Les comercialitzadores tenen l’obligació d’atendre la sol·licitud dels consumidors», ha avisat Aegensen. En aquest sentit, ha assegurat que el Mi nisteri de Transició Energètica «estarà molt atent» per si la CNMC ha d’obrir expedients sancionadors a les companyies. «Les empreses han de posar-se al dia per poder donar el servei sol·licitat», ha expressat. ACN

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Este chico tan guapo hoy hace 11 años, muchas felicidades “pollete”, te queremos mucho.

Feliz  cumpleaños Pol, el rey del mando de todos los que te queremos y Mamá desde el cielo.

L’organisme considera que hi ha «riscos» en el creixement real previst pel govern espanyol

Francesc de Dalmases amb la presidenta de Junts.

Rishi Sunak promet estabilitat econòmica en assumir el Govern britànic

En el seu primer discurs, el nou líder conservador assegura que haurà de prendre «decisions difícils» per estabilitzar l’economia britànica

EFE

El nou líder conservador Ris hi Sunak va assumir aquest dimarts les regnes del Govern britànic amb la promesa de si tuar l’«estabilitat econòmica» al centre de la seva agenda, però va advertir que s’hauran de pren dre decisions «difícils» davant la «profunda crisi econòmica» al Regne Unit. Després de ser elegit aquest dilluns líder de la formació pel grup parlamenta ri conservador, Sunak va rebre ahir l’encàrrec del rei Carles III de formar un nou Govern, des prés que Liz Truss dimitís com a primera ministra el passat dia 20 per les turbulències que el seu pla fiscal va provocar als mercats financers.

Abans d’entrar a la residència oficial de Downing Street per no menar els seus ministres, Sunak va assegurar que el seu Executiu treballarà amb «integritat, pro

POLÍTICA

fessionalitat i responsabilitat» i va reconèixer els errors que la seva predecessora va cometre amb el pla fiscal, que a finals de setembre va forçar el Banc d’An glaterra a fer compres de bons a llarg termini per frenar la caigu da de la lliura.

El polític, el primer hindú en assolir el càrrec més alt del Reg ne Unit, ha iniciat el seu mandat amb un país sumit en una crisi per una inflació interanual en as cens (10,1%), tipus d’interès cada cop més alts (2, 25%) i un deute acumulat que ha enfilat al 98 % del Producte Interior Brut (PIB) del país. «En aquest moment, el nostre país s’enfronta a una profunda crisi econòmica. Les seqüeles de covid encara perdu ren. La guerra de Putin a Ucraïna ha desestabilitzat els mercats energètics i les cadenes de sub ministrament a tot el món», va explicar Sunak recordant l’ori

gen de la crisi.

El nou primer ministre va res saltar que el seu Executiu no dei xarà les futures generacions amb un deute per saldar i va assegurar que unirà el Regne Unit «no amb paraules, sinó amb fets».

Com a part de l’estabilitat econòmica, Sunak ha mantin gut Jeremy Hunt com a ministre d’Economia, nomenat per Truss, i la missió del qual va ser revertir gairebé tot el pla fiscal que havia provocat el caos. Hunt va cancel lar, entre altres coses, la rebaixa del 20 al 19% de la banda bàsica de l’impost a la renda i va reduir a sis mesos, en comptes dels dos anys promesos, la congelació de la factura de la llum.

El dia 31 serà una data clau per al nou Executiu perquè Hunt tindrà la missió de presentar al Parlament el programa fiscal, amb mesures per equilibrar les finances públiques.

Meloni mostra europeisme crític i renega del feixisme al Parlament

La

EFE

La nova primera ministra ita liana, la ultradretana Giorgia Meloni, va desgranar ahir el seu programa de govern per als pròxims cinc anys en un llarg discurs davant el Parlament en el qual va voler enviar un mis satge europeista, encara que no està exempt de crítiques a la Unió Europea, a més d’avançar algunes reformes importants i renegar del feixisme.

Meloni també va reiterar que Itàlia continuarà sent un soci lleial de l’OTAN i, citant al «valent poble ucraïnès», va confirmar que es respectaran els compromisos internacio nals per a ajudar-ho a «defen sar-se de l’agressió de la Fede ració Russa» i del «xantatge de Putin». La mandatària, que va afirmar que sent el pes de ser la primera dona a governar Itàlia i va agrair a totes aquelles «que passen per dificultats per a fer valer el seu talent», va advocar per incentius per a l’ocupació femenina, a més d’avançar una «revolucionària» amnistia fiscal i augmentar la cerca de gas en el

seu mar territorial apostant per produir gas nacional per lluitar contra la crisi energètica.

A més, va assegurar que «mai limitarà les llibertats existents de ciutadans i empreses», in clòs el dret a l’avortament, però sobre immigració va revelar la seva intenció de «recuperar la

proposta original de la missió naval Sophia» de la UE, que en la tercera fase preveia, encara que mai va arribar a implemen tar-se, el bloqueig de les sorti des de vaixells del nord d’Àfrica. D’altra banda, la nova primera ministra es va obrir a debatre amb totes les forces polítiques.

El nou ‘premier’ britànic va rebre ahir l’encàrrec del rei Carles III de formar un nou Govern.

El pròxim dilluns, el nou Executiu presentarà el programa fiscal al Parlament

A més de Hunt, Sunak s’ha envoltat de molts dels ministres que van estar als Governs de Boris Johnson i Liz Truss, en un intent per unificar un Partit Con servador profundament dividit.

CONFLICTE

Sunak va ressaltar que no deixarà les futures generacions amb un deute per saldar

Al capdavant del ministeri d’Exteriors ha mantingut James Cleverly, mentre que Ben Walla ce es queda com a ministre de Defensa, un càrrec clau davant la guerra a Ucraïna, i Suella Braver

man torna a Interior, ja que ha via dimitit durant el mandat de Truss. El nou líder conservador ha premiat el seu company de files Dominic Raab, peça fona mental en les primàries, en no menar-lo viceprimer ministre i titular de Justícia. Sunak va mos trar la seva intenció de complir amb el programa electoral que va permetre als conservadors gua nyar les eleccions del 2019.

Rússia frena intents d’ofensiva ucraïnesa a Kherson i el Donbass

EFE

L’exèrcit rus va repel·lir ahir diversos intents de contrao fensiva de les forces armades ucraïneses al sud de Kherson i al Donbass, segons va infor mar el govern de Moscou. Kiril Stremoúsov, vicegovernador de Kherson designat des del Krem lin, va assegurar que als voltants de la regió es pot observar «una gran quantitat d’equipament bèl·lic destruït fabricat per di ferents països, des de blindats alemanys fins a australians».

El portaveu del ministeri de Defensa de Rússia, el general Ígor Konashénkov, va assenya lar que a tocar de les localitats d’Ischenka i Bruskinske, uns 70 quilòmetres al nord-est de Kherson, es va desbaratar una ofensiva de dos grups tàctics del govern liderat per Zelenski. «Tots els atacs van ser repel·lits. Van ser aniquilats 130 militars ucraïnesos, tres tancs, nou transports blindats i onze altres vehicles militars», va apuntar. Konashénkov va afegir que les tropes russes havien aturat també els atacs ucraïnesos a les

regions de Khàrkiv i Lugansk.

En aquest context, el vicemi nistre d’informació de l’anne xionada república popular de Donetsk, Daniil Bezsósov, va advertir que Ucraïna concentra un important operatiu militar a Kherson. «Hi ha al voltant de 40.000 efectius; alguns diuen

i que combatrem», va declarar Bezsónov, que va detallar que, en aquests moments, només s’està duent a terme l’evacuació dels civils cap a l’altra banda del riu Dniéper.

que en són 60.000. L’enemic està en constant moviment, les columnes arriben de nit», va precisar en declaracions a la te levisió pública russa.

Per la seva banda, l’exèrcit del país governat per Vladímir Pu tin acumula a la ciutat de Kher son nombrosos reservistes com a sistema de prevenció per una possible ofensiva ucraïnesa que, segons l’Institut d’Estudi de la Guerra dels Estats Units, podria ocórrer abans que acabés l’any.

«Estic segur que no marxarem

Per la seva banda, el líder de Txetxènia, Ramzan Kadírov, va qualificar de «dèbil» la respos ta de Rússia als atacs ucraïne sos contra el territori controlat per Moscou, com els que s’han registrat en els darrers dies a la regió fronterera de Bélgorod. En un àudio publicat al seu canal de Telegram, Kadírov va animar a «esborrar del mapa» ciutats senceres com a mostra de repre sàlia pels atacs al territori rus.

Intervenció del papa

Mentrestant, Rússia es va mos trar disposada a parlar amb els governs de França i dels Estats Units i amb el papa Francesc per trobar una solució per la si tuació creada per la campanya a Ucraïna, segons va expressar el portaveu de la presidència rus, Dmitri Peskov. Emmanuel Ma cron ja va sol·licitar al pontífex que iniciï converses de pau.

El ministeri de Defensa assegura haver aturat també atacs a Khàrkiv

Bezsósov va advertir que Ucraïna concentra més de 40.000 efectius al voltant de Kherson

EFE

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, al Parlament.

GENT

El trenet turístic de Salou farà viatges al cementiri municipal per Tots Sants

A Valls, els dies 30 i 31 d’octubre i l’1 de novembre, el cementiri obrirà de les 8 fins a les 18 hores

Redacció

L’Ajuntament de Salou ha infor mat a la ciutadania que podrà disposar del servei de trenet turístic, de manera gratuïta, per anar a visitar el cementiri mu nicipal, durant la Festivitat de Tots Sants, el pròxim dimarts, 1 de novembre. El transport s’ini

OBITUARI

ciarà des de la plaça de l’Onze de Setembre, des de les 10 hores, i cada mitja hora, fins a les 14.30 h. L’últim viatge de tornada, des del cementiri, serà a les 14.45 hores.

Aquest mateix dia, el cemen tiri acollirà diversos actes per a commemorar la festivitat. A les 11 hores, al vestíbul del cemen

tiri, tindrà lloc l’actuació musical Recital pel Record, amb peces de W. A. Mozart, F. Schubert, Josep Rodoreda, J. S. Bach, T. Albino ni, J. Pachelbel, CH. François, E. Clapton i J. Lennon, entre d’al tres. A la tarda, a les 16.30 h., es resarà el Rosari, a la capella.

A més, des d’avui i fins al 3 de

novembre, el cementiri roman drà obert, en horari de les 9 a les 18 hores.

D’altra banda, a la ciutat de Valls, durant els dies 30 i 31 d’oc tubre i l’1 de novembre, el ce mentiri municipal estarà obert de forma ininterrompuda des de les 8 del matí fins a les 6 de

El còmic Leslie Jordan mor en un accident de trànsit a Los Ángeles

EFE

L’actor i còmic nord-americà Leslie Jordan, conegut pels seus papers a Will and Grace i Ame rican Horror Story, ha mort aquest dilluns als 67 anys des prés d’un accident de trànsit a Los Ángeles (EUA). L’actor va perdre el control del seu ve

hicle al voltant de les 9.30 del matí a uns tres quilòmetres del conegut passeig de la Fama de Hollywood, i no va sobreviure a l’impacte. Les primeres hipòte sis suggereixen que Jordan po dria haver patit una emergència mèdica mentre conduïa, encara que les autoritats encara han

d’aclarir les causes de l’accident.

L’actor va guanyar popularitat recentment gràcies a les xarxes socials, on acostumava a pujar vídeos breus que van ser espe cialment reeixits durant la pan dèmia pel coronavirus. «Avui, el món és un lloc més fosc sense l’amor i la llum de Leslie Jordan.

No només tenia un mega talent i va ser un plaer treballar-hi, tam bé va oferir un santuari emoci onal al país durant un dels seus moments més difícils», va afir mar el seu agent, David Shaul. Entre els seus últims treballs, l’actor va arribar a interpretar tres personatges diferents en

la tarda. A més, durant el matí del dia de Tots Sants, a les 11.30 h., tindrà lloc al mateix cemen tiri el Recital pel Record, amb la interpretació músical de peces clàssiques. Aquest recital està patrocinat per l’empresa de tana toris Mèmora.

DEFUNCIONS

tres temporades de la sèrie Ame rican Horror Story

Entre la seva infinitat d’apari cions en la petita pantalla figu ren títols com The Cool Kids, The Help, Call Me Kat, Aly McBeal o Love Ranch.

Reus Carmen Romero Gahete. Ha mort a 92 anys. El seu fu neral serà avui a les 15.30 h. al Tanatori.

L’actor va guanyar popularitat gràcies a les xarxes socials on penjava vídeos durant la pandèmia

CEDIDA

CEDIDA

EDITORIAL

El Govern atribueix la prestació del servei del tren-tramvia a FGC

El Govern de la Generalitat feia ahir un pas més i molt impor tant per la consecució del futur tren-tramvia que ha d’unir les poblacions de Cambrils, Salou i Vila-seca en una primera fase, amb Tarragona i Reus, en la segona. El Govern va declarar ahir de servei públic el futur tramvia, que explotarà Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Segons va informar la conselleria de Territori de la Generalitat, la prestació d’aquest servei podrà brindar-la directament FGC o bé mitjançant una societat. També es va acordar autoritzar a FGC la compra de set unitats mòbils per un import de 54 milions d’euros i destinar uns altres 20,5 milions més al seu manteniment durant 15 anys. A més, es va facultar a FGC a fer els estudis que convinguin perquè la conselleria de Territori pugui establir les condicions d’explotació i les neces sitats de finançament de la prestació d’aquest nou servei públic de transport. Després d’anys d’espera per la retirada de la línia ferroviària que estrangulava els municipis de la Costa Daurada central, aquest projecte –que semblava gairebé una utopia– sem bla avançar ràpidament. Cal, però, que s’assoleixi el compromís polític que aquest no es converteixi en un altre projecte que acceleri o desacceleri en funció del color polític del Govern.

+ CONFIDENCIAL

Puigneró i l’exèrcit de robots

Segons un informe dels ser veis d’informació de la Guàr dia Civil del 2019, l’exvicepre sident de la Generalitat Jordi Puigneró estava preparant un exèrcit de robots, drons de combat i sistemes de defensa contra míssils com a pas pre vi a una Catalunya indepen dent. Dilluns passat, Puigneró va pujar una foto al seu perfil de Twitter posant amb dos petits robots fets amb llaunes, amb el missatge «tot a punt», demostrant que les úniques armes que té són la mofa i la ironia.

TRIBUNA

De debò volen prorrogar els pressupostos de la Generalitat?

fereix perdre 3.089 milions addicionals d’eu ros del pressupost de la Generalitat per l’any vinent «abans d’aprovar-los amb el PSC», una sentència que mereix sens dubte figurar en l’antologia o llibre de records Guinness de la irresponsabilitat política.

Directora:

[redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Arnau Montreal, Roger Freixa, Anna González , Anna Robert i Sergi Peralta.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font.

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

C/Llovera,

«Demano perdó a la gent que s’hagi po gut sentir ofesa.» Demano molta atenció a aquestes paraules de Jordi Cuixart perquè ens donen una idea de fins a quin punt de fana tisme han arribat alguns a Catalunya aquests darrers anys.

Per què demanava perdó Jordi Cuixart? Per haver atropellat algú amb un camió? Per haver-se saltat un pas de vianants a l’hora de la sortida dels col·legis? Per algun fet gravís sim? No amics i amigues! El senyor Cuixart demanava perdó per «saludar» i «donar la mà» a Miquel Iceta, líder d’un partit polític democràtic català. I, efectivament, quan ho va fer en qüestió d’hores els xats i les xarxes independentistes es van omplir de desquali ficacions i d’improperis per denunciar aquest fet gravíssim que suposava que un català saludés a un altre català. Com tots deu com prendre saludar algú que no pensa com tu ja et converteix en membre de l’amplíssim clan de «traïdors i botiflers» on ja som tots els ca talans i catalanes tret del senyor Puigdemont i la gent superdemocràtica de la CUP.

Vint-i-quatre hores abans de les darreres eleccions al Parlament els ciutadans de Ca talunya ens vàrem despertar amb la notícia que una entitat minoritària (no era ni l’ANC, ni Òmnium) havia «exigit» als partits inde pendentistes que signessin per escrit que es comprometien a «no parlar, ni pactar, amb

TRIBUNA

En pausa

JUAN JUNCOSA

Hi ha moments en què la vida decideix po sar-te en pausa. Quan abans ho acceptis mi llor. En cas contrari corres el risc d’empitjorar la situació en la qual et trobes. No dic ni molt menys que un es rendeixi o es doni per ven çut. Però si la vida et deixa en pausa, no passa res per acceptar-ho. Pensa que és com una pel·lícula o una sèrie. És una mitja part o un «la setmana vinent veuré el següent capítol». Estar en pausa, malgrat tenir conseqüències,

CARTES

Caminando con los míos hacia el otoño de la vida

el PSC» després de les eleccions. Demano també un moment de reflexió perquè se la mereix. És igual –com va passar– que el PSC guanyés les eleccions, és igual el nombre de vots que tragués, és igual la seva força políti ca democràtica fruit del suport electoral que té per part del poble de Catalunya, és igual el respecte, el diàleg, el sentit comú, és igual tot. Allà estaven els dirigents d’ERC, Junts i la CUP afanyant-se a signar amb el seu DNI es panyol que res de parlar amb el PSC.

Clar, a tot Europa el que ens trobem és un cordó sanitari contra l’extrema dreta postfei xista. A Catalunya no, a Catalunya el que vol el nacionalisme identitari és establir un cor dó sanitari... contra el socialisme democràtic. És a dir, el mateix que al conjunt d’Espanya fan VOX, PP i Ciutadans.

On anem amb aquest sectarisme? Amb aquesta voluntat d’exclusió sistemàtica i sectària dels centenars de milers de catalans i catalanes que voten el PSC? Exactament enlloc, tret de cap a la decadència col·lectiva perquè res de bo es pot assolir excloent a més de la meitat de la població del país. El que és realment greu no és ni tan sols aquesta vo luntat d’exclusió persistent, el que és de traca és que n’hi ha alguns que volen construir la Catalunya del futur immediat tan sols amb tres partits i dues entitats (és a dir, ERC-CUPJunts-ANC-Òmnium).

I així escoltem al senyor Junqueras que dant-se tan panxo després d’afirmar que pre

I ja n’hem tingut prou tots i totes de tanta irresponsabilitat, de tanta falta de rigor, de tanta promesa incomplerta, d’aquests plans secrets de jugades mestre que tan sols exis teixen a la imaginació d’uns pocs i que no es materialitzen mai.

El que realment li convé a Catalunya és acabar amb aquest desgovern, recuperar la credibilitat i l’estabilitat que teníem i generar més certeses que incerteses. Ens convé un Govern fiable a Catalunya liderat per Salva dor Illa (i també a Tarragona encapçalat per Rubén Viñuales). I com més aviat millor!

Senyor Aragonès, encara som a temps d’aprovar uns nous pressupostos per a l’1 de gener del 2023. No fer-ho per les antipaties personals del senyor Junqueras fora un error colossal de l’altura del gran canyó del Colo rado. El que és increïble és que el fanatisme d’alguns hagi arribat a l’extrem que hàgim de recordar quelcom tan elemental, que és d’estricte sentit comú. Deixin de parlar tant de Catalunya, en eteri, i comencin a pensar a satisfer les necessitats reals dels catalans i catalanes que amb un pressupost proper als 40.000 milions d’euros es pot fer, en bona part. I si no són capaços de fer-ho, deixin pas, però abandonin ja aquests discursos exclo ents que no es creuen ni vostès mateixos. Re cordin que un president precisament d’ERC, Josep Tarradellas, deixa sempre que en polí tica es pot fer de tot menys el ridícul.

Amb

Tal vez tenga ya una edad en la que cumplir años sea un hecho importante para mí. A juzgar por lo que estoy viviendo, este ani versario está siendo muy especial. En primer lugar, por estar pasando un mes en el ex tranjero y, después, porque lo he empezado a celebrar dos días antes del 25 de octubre, fecha del mismo. Mi hija vino a visitarnos, aprovechando el fin de semana, y, antes de regresar a España, no me faltó su regalo con el que pretende incrementar mi capacidad creativa en la escritura, al que mi marido añadió el carrot cake y una tarjeta de felicita

no té per què ser dolent. Pitjor seria forçar la màquina i quedar-te en pausa per sempre. Pot ser la pausa acaba convertint-se en un canvi de sentit i la teva vida prengui un altre rumb. Sé que pot donar vertigen segons qui nes situacions, però com més aviat acceptis les noves realitats de la teva vida abans po dràs tornar a navegar cap a nous destins. I

ción, muy común entre los ingleses para días señalados. Pero más allá de lo material, tuvo un sentido más profundo al poder celebrar un año más de la vida junto a ellos. Practicar este ritual me ha llenado de energía y me ha permitido abrirme a la armonía del mundo, conectando con los ritmos de una natura leza otoñal que, poco a poco, me va llevando a esa edad del otoño de la vida.

Gema Abad - Reus La puntualitat

He llegit que, a conseqüència de les noves tecnologies, moltes persones arriben tard a la cita, excusant-se a través del mòbil, com si això fos suficient. És clar que si es tracta d’al

pot ser, només pot ser, tornar a semblar per casualitat un destí similar o millor del que buscaves abans. La vida està per a viure-la, la vida són canvis, com més canvis ets capaç de superar més llest et fas, més experiències viuràs i molt més... Així que allò que et posa en pausa i et sembla que t’enfonsa només és un canvi o un tornem després de la mitja part. No oposis resistència als canvis, però tampoc et rendeixis a ells. Sé que sembla complicat d’entendre i no és fàcil explicar-ho. Confia en tu com a persona i visualitza’t superant qualsevol penalitat que et toqui patir i només continua endavant.

gun imprevist important, n’hi ha prou do nant una petita explicació, però la majoria de vegades, és perquè has trobat un altre amic pel camí, i has fet la xerrada, plantant a l’amic que havies quedat. Si aquesta situació es pro dueix sovint, acabes perdent la confiança de l’amic, i demostrant que no el respectes.

Dono les gràcies de tenir unes amigues que sempre arriben les primeres, tot i no sent l’hora d’arribada. És molt satisfactori. Si afe gim la bona sintonia ja és el súmmum. Els bons costums et fan millor persona.

Maria Elisa Aragonès Domènech Tarragona

SANTI CASTELLÀ Primer secretari del PSC a Tarragona

Aragonès, encara som a temps d’aprovar uns pressupostos per a l’1 de gener

Cuixart demanava perdó per «saludar» i «donar la mà» a Miquel Iceta

Però si la vida et deixa en pausa, no passa res per acceptar-ho

AVUI Felicita als que es diuen: Llucià, Marcià, Rústic i Evarist.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Avui et costarà prendre decisi ons, però la situ ació t’obligarà al fet que ho facis com més aviat mi llor i d’una forma ferma.

LLEÓ

24/07 al 23/08

No siguis pessi mista en assump tes del cor menys respecte a la for ma de relació dels altres. Aquesta actitud et portarà problemes.

TAURE

21/04 al 21/05

O bé t’explicaran secrets o et veu ràs embolicat en una rara relació on els assumptes ocults o temors a ser descoberts et perseguiràn.

BESSONS

22/05 al 21/06

Assumptes finan cers o patrimoni als alteraran la teva ordre de tre ball. Un cert mal humor complica rà la relació amb els altres.

CRANC

22/06 al 23/07

Jornada altera da per esdeveni ments dels prò xims que et faran perdre temps i al gunes oportuni tats en la teva la bor professional.

Venda/Lloguer

REUS. LOCAL TRASTERGUARDAMOBLES. 75€. Fàcil aparcament. Tel. 666.140.989

ALQUILO PARQUING. Avgda. Catalunya, 31. Tel: 639.966.559

ENSENYAMENT

VERGE

24/08 al 23/09

Serà la teva imat ge personal la teva seguretat en l’actuar el que et farà avançar avui en els teus as sumptes profes sionals i emotius.

BALANÇA

24/09 al 23/10

La teva situació dins de la pare lla es tornarà una mica inestable i seran possibles alguns enfronta ments sense mol ta importància.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

Molt bons mo ments per a la vida social en ge neral que vindrà acompanyada de sorpreses i troba des que et seran profitoses.

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i castellà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479

SE OFRECEN SERVICIOS

Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

PINTOR PROFESIONAL. Ba rato. Tel. 667.471.534

REFORMES

TAROT

TAROT DE MARIA. Tarot + péndulo. Pide cita tel: 633.670.797

Mostra d’anuncis TARIFES

SAGITARI

23/11 al 21/12

Els plans projec tes laborals van ben encaminats només és la teva inquietud la que pot provocar ma les interpretaci ons amb els socis.

FARMÀCIES

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Situacions favo rables per al teu avanç personal es veuran accen tuades per la teva rapidesa inusual de moviments i reflexos.

AQUARI

21/01 al 19/02

Cansament gene ral o una tendèn cia depressiva po dria fer-te perdre una bona ocasió o donar fi a un tre ball o assumpte començat.

20/02 al 20/03 PEIXOS

L’ambient fami liar es farà més pesat que altres dies, requeriran la teva presència per a solucionar as sumptes bastant complexos.

TARRAGONA: Dronda Ayza, Dra. Mª. Àngels. Vidal i Barraquer, 7. Telèfon 977 221 862.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Ornosa Gispert, M.Teresa. Raval de Santa Anna, 58. Telèfon 977 343 018.

SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS:

Esqué Englund, Teresa. Av. Vidal i Barraquer, 3. Telèfon 977 791 702.

VALLS: Climent Pons, Lourdes. Anselm Clavé, 35. Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL:

López Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64. Telèfon 977 660 333.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

REUS TV

12

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

MAYCA DIPLOMADA. Libera tensiones, disfruta tu momen to. Final feliz!!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H.

Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

MASAJISTA TITULADA. Parti cular. Tel: 671.715.779

ANA RUSA. Masajes profesio nales, eróticos, en camilla. Con final feliz!!! Tarragona. Tel: 600.853.460

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. Complaciente. Reus. Tel: 643.027.432

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898 CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. espa ñolas. 25€. Tel: 977.32.15.68

MASAJES SEGUR-TORRE DEMBARRA. Particular, dis creto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ar diente Tel. 612.594.049 Reus.

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

Tarragona CATALANA MADURETA. Si tot. Tel: 604.260.384

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

TARRAGONA. MADURITA re lax, completo. Tel. 603.128.803

SINDY MORENITA, madu rita, complaciente. Reus. Tel. 688.238.113

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

FORMA DE PAGAMENT

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-

PISO RELAX REUS necesi ta señoritas de 40-50a. Tel. 645.469.898

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

MIRIAM. FRANCÉS NATU RAL. Sexo sin. Masajes. Jugue tes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servi cios. 669.744.163

MARROQUINA CALIENTE. Sola. Tel: 671.715.779

REUS. TRAVESTI activa, pasi va, potente, dotada y compla ciente. Tel: 666.030.929

PALOMA REUS. Tel: 632.406.591

CRISTINA MADURITA. Todos servicios. Complaciente. Tarra gona. Tel: 643.136.495

PARA TU PLACER I VI CIOS… 24h. Tarragona. Tel. 651.412.408

ANGÉLICA.. Cachonda. Todos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

ANITA, SALIDAS ESCORT. ALTO standing, noches estre llas. 24 horas. Tel. 624.124.250 arragona. CATALANA MADU RETA. Si tot. Tel: 604.260.384

CALAFELL. YENNY. Joven cita picantona. Transgéne ro. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

HOLA SOY LAURA, una chica que busca compañía. ¡¡¡LLÁ MAME!!! Tel. 613.501.155

Encreuats

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

TARRAGONA. MARGA. RU BIA MADURITA. Todos servi cios. Salidas. Tel: 641.511.721

www.diarimes.com

Una societat ani malista secreta, un pla apocalíptic i molts i molts zombies són els ingredients principals de Zombie Escape, l’activitat que l’Ajuntament dels Pallaresos ha programat per a la nit de divendres 28 d’oc tubre. La proposta es presenta com un joc interactiu, terrorífi cament emocionant, en el qual els participants hauran de com pletar un recorregut pel muni cipi (que compta amb una zona de bosc) sense que els atrapi cap dels zombies que, aquella nit, camparan pel poble amb ganes de fer-la grossa.

La producció del joc-espec tacle és un treball d’Escape Room Tarragona i Espectacles Interactius, una empresa local especialitzada en aquesta mena d’esdeveniments, que l’any pas sat ja va organitzar aquesta ma teixa activitat. Per a aquest any, han creat una trama nova, que serà explicada als participants només començar, i que els po sarà en ambient abans d’iniciar el seu recorregut. L’objectiu del joc, que té una durada aproxi mada de dues hores, és com pletar el recorregut i arribar al final sense ser atrapat per cap dels zombies. Les persones que tinguin la mala sort de ser cap turats, podran continuar jugant (encara que no se’ls considerarà competidors vius), perquè la vo

luntat dels organitzadors és que tothom pugui gaudir del joc fins al final.

En aquesta ficció, portada a la realitat fins a l’últim detall, hi col·laboren fins a una vinte na de persones, entre actors i la resta de professionals.

Pel que fa al públic al qual s’adreça, està pensat per a per sones majors de 14 anys, enca ra que els organitzadors avisen que hi ha alguna escena que pot provocar bons ensurts en els participants.

ACTIVITATS

SOBREVIURE A LA MASSACRE ZOMBIE

Per als més petits i les seves famílies, l’Ajuntament dels Pa llaresos té una altra proposta. Es tracta de la Gimcana Hallowe en, una competició que també transcorre pel nucli urbà i on també hi participen actors, però que no està tematitzada amb es cenes de terror. L’estructura de la proposta es basa en la sèrie El Joc del Calamar, però l’activitat dels Pallaresos només s’inspira en la idea d’haver d’anar supe rant proves que es resolen en família i que estan pensades per divertir-se. Aquesta proposta s’adreça a infants a partir de tres anys, acompanyats de les seves famílies, i es farà el mateix di

vendres, en horari de 19 a 20.30 h. La idea dels seus impulsors és generar una activitat viven cial que es pugui gaudir amb la família.

El preu de les activitats és de 10 euros per als majors de 15 anys i 5 euros per als joves d’en tre 11 i 14 anys. Per als menors de 10 anys és gratuït. Des de l’orga nització es demana fer reserva prèvia, la qual es pot formalitzar a l’Ajuntament dels Pallaresos o a través d’Entrapolis. Per a més informació, també es pot enviar un missatge de WhatsApp (637 197 532).

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Estat del cel l cel estarà poc o mig ennuvolat en general pel pas de núvols alts i prims. Amb tot, també n’arribaran alguns de mitjans al terç oest que puntualment deixaran el cel molt ennuvolat. A banda, hi haurà nú vols baixos a punts del litoral, a l’inici i final del dia.

Temperatura

La temperatura pujarà lleugerament, en general. A l’interior alguns valors màxims superaran els 31 ºC.

TARRAGONA

Manuel de Falla,

REUS

Llovera,

SUDOKU

Màxima

Mínima

TARRAGONA

Manuel de Falla,

Cristina Serret serret@diarimes.com

El divendres 28 d’octubre, l’Ajuntament dels Pallaresos organitza dues sessions d’espectacles interactius

A més del Zombie Escape, s’ha organitzat una Gimcana de Halloween per a les famílies amb nens

Dos actors caracteritzats en l’edició que es va celebrar l’any passat.