Dijous 27 d'octubre de 2022

Els veïns es preparen entre certeses i dubtes per al simulacre del PLASEQTA

rebut tota la informació sobre el protocol, però n’hi ha d’altres que reconeixen que no saben què han de fer ni quant durarà

John Bugarin

Només queda pràcticament una setmana pel simulacre de confi nament químic del PLASEQTA i els veïns de les zones on es de senvoluparà la prova ja s’estan preparant per saber què fer quan sonin les alarmes el pròxim 2 de novembre, a les 18.30 hores. Alguns tenen clar el protocol a seguir, però hi ha altres que en cara tenen dubtes. «Vam rebre al correu uns papers on s’explicava el que havíem de fer: tancar-nos bé a casa, abaixar les persianes i seguir la informació a través de la ràdio fins que soni l’alarma que indica que ja s’ha acabat», explica Kenny Rosales, veí de la Canonja. La seva explicació contrasta amb la de Delia Beatriz, una estudiant de secundària que viu en el ma teix municipi i que confessa que «no en tenia ni idea».

José Manuel, un altre veí ca nonjí, coincideix amb Rosales, que aplaudeix la tasca que ha fet l’Ajuntament del municipi amb la difusió del protocol a seguir: «Hem rebut tota la informació necessària per ser conscients del que s’ha de fer i que la gent no s’alarmi». «És essencial que es facin aquests simulacres», indica. Per la seva banda, Bea triz reconeix que no se n’havia assabentat: «Faré vida normal i suposo que quan soni l’alarma m’hauria de tancar a casa, però aquella tarda tinc un entrena ment a Tarragona i hi aniré».

Aquesta polaritat també és

Alguns veïns no saben que s’enviarà una alerta al mòbil, ni que hi ha una enquesta per respondre

present als barris de Ponent on es durà a terme l’actuació. No va ser fins ahir que Fernando Torres, un veí de Bonavista, va ser conscient que el pròxim 2 de

«Al bar treballarem com un dia normal, tal com està el sector no podem perdre aquella hora»

novembre es farà un simulacre de confinament químic. «M’ho acaba d’explicar el meu amic», comentava mentre assenyala va l’home que seia amb ell a un

bar. «Si no m’ho hagués dit, pot ser aquell dia hagués començat a córrer perquè pensaria que l’alerta és real», reconeixia.

En canvi, una altra veïna del barri, Edel Leiva, assegura que havia rebut a la seva bústia tota la informació al respecte. Co menta, però que «no sabia que ens enviarien una alerta al mòbil a l’inici de l’actuació, ni que hi

havia una enquesta per respon dre en finalitzar el simulacre», com molts altres veïns. Per altra banda, Leiva creu que «molta gent no seguirà el protocol». En el cas de José María Gutiérrez, és conscient que es farà el simula cre, però té els seus dubtes. «No sé exactament què s’ha de fer, només que s’ha d’abaixar la per siana, però amb això realment és

suficient? I si en un accident real fos necessari una evacuació, això no ho expliquen?», es pregunta. A més, opina que «fa falta que hi hagi monitors que detallin als veïns com va el protocol, sobre tot a la gent gran que pot tenir més dificultats».

L’Ajuntament de Tarragona i algunes associacions de veïns (AV) de Ponent van fer diferents xerrades per informar el barri sobre el protocol, però, evident ment, el missatge no ha arribat a tothom. «Totes les associacions hem treballat molt en la difusió del simulacre, però és compren sible que la informació no hagi arribat a tots els racons del bar ri», indica Martina Roncero, pre sidenta de l’AV de Campclar. Una de les veïnes, Rosario Flores, afir ma que «no ens ha arribat cap in formació al correu, tot el que sé del protocol és per les publicaci ons als grups de Facebook».

Els bars també hauran de seguir el protocol establert. «A nosaltres no ens han dit res i continuarem treballant, tal com està el sector tampoc podem perdre aquella hora d’activitat», confessen des d’un bar de Vilaseca. En canvi, des de Juanito’s Bar y Tapas, del mateix muni cipi, asseguren que «no sabem quant durarà, però nosaltres col·laborarem amb el protol. Les persones que estiguin fora, tant clients com la gent que estigui passejant, podran entrar al local i abaixarem les persianes».

Kenny Rosales

La Canonja

«Vam rebre uns papers on s’explicava tot el que s’havia de fer: tancar-nos bé a casa, abaixar les persianes i seguir la informació fins que acabi»

La Canonja

«Faré vida normal. M’hauria de tancar a casa quan sonin les alarmes, però aquella tarda tinc un entrena ment a Tarragona i hi aniré»

Edel Leiva

Bonavista

«No sabia que enviari en una alerta al mòbil, ni que hi havia una en questa per respondre. Crec que molts veïns del barri no seguiran el protocol»

Fernando Torres Bonavista

«M’ho acaba d’expli car el meu amic. Si no, potser quan sonessin les alarmes aquell dia hagués començat a córrer perquè pensa ria que és real»

Jose María Gutiérrez Bonavista

«He trobat en falta que hi hagi monitors explicant als veïns so bre què va el protocol, sobretot per la gent gran del barri, que pot tenir més dificultats»

Rosario Fuentes Campclar

«No ens ha arribat cap informació sobre el si mulacre al correu, tot el que sé del protocol és per les publicacions que he vist als grups de Facebook»

José Manuel La Canonja

«És essencial que es facin aquests simula cres. Hem rebut tota la informació necessària per ser conscients del que s’ha de fer i que la gent no s’alarmi»

GERARD MARTÍ

Delia Beatriz Martínez

El ministre d’Inclusió del Go vern d’Espanya, José Luis Es crivá, visita avui Tarragona per dur a terme diferents activi tats, entre les quals destaca la conferència que pronunciarà a la Fundació Gresol, a les 13.15 hores a l’espai multifuncional del Tinglado 1, al Moll de Cos ta, 9. La Fundació Gresol, que va néixer l’any 1994, és una plataforma de promoció del talent empresarial, el lideratge i el progrés. Serveix com a punt de trobada de líders d’opinió amb la finalitat de millorar la formació, generar sinergies, potenciar el networking i or ganitzar grans esdeveniments per als empresaris associats, com, per exemple, entregues de premis i reconeixements a personalitats destacades. Es crivá arribarà a les 9 hores a la ciutat, a la seu del Col·legi d’Advocacia, on també par ticiparà en la conferència Re formes del Reglament de la Llei d’Estrangeria. També visitarà la seu de l’oficina conjunta de l’INSS i la Tresoreria General de la Seguretat Social, a banda de reunir-se amb agents soci als i representants del tercer sector.

La reforma del Parc de Bombers de Tarragona es retarda uns mesos

Roger Freixa L’inici de les obres de reforma i ampliació del Parc de Bombers de Tarragona es retardarà uns mesos, tal com indiquen des de la Generalitat de Catalunya. El començament de l’actuació es tava previst per a finals d’aquest any o per a principis del vinent, però s’ha endarrerit perquè en cara s’ha de rebre la maqueta del projecte executiu. A partir d’aquest moment, s’ha de dur a terme la revisió del document i aprovar-lo, abans de continuar amb el desenvolupament dels treballs.

La renovació de les instal lacions, ubicades al polígon Francolí, és una bona notícia per al cos de bombers, ja que el Parc va ser construït als anys 80 i cal realitzar una reforma, la qual cosa encara no s’ha fet en els

seus quaranta anys de vida, tal com va assenyalar al Diari Més l’excap de la Regió d’Emergènci es a Tarragona, Albert Ventosa, en el moment que es va anunciar la renovació.

La inversió de la Generalitat en el projecte és d’uns 4,5 mi lions d’euros, una xifra que se sumarà als 3,3 milions d’euros (sense IVA) destinats al Parc de Bombers de Reus, el qual gua nyarà 600 metres quadrats amb la construcció d’un nou edifici, de la mateixa manera que passa rà a Tarragona, on el recinte to tal arribarà fins als 2.300 metres quadrats.

Una de les actuacions previs tes és fer unes cotxeres noves i més grans que les actuals, a ban da de l’ampliació de l’espai de l’edifici principal, ja que l’actual és petit pel que fa al nombre de

La URV vol crear una web sobre

La inversió de la Generalitat en les instal·lacions és d’uns 4,5 milions d’euros

bombers. El cos és un dels més grans de Catalunya. Tal com va apuntar Ventosa, avui dia, les no ves instal·lacions dels Bombers d’arreu del país tenen espais molt ben diferenciats, ja que les zones

RESTAURACIÓ

Adeu al Viena de la Rambla Nova

de formació, la sala de control i els despatxos estan ben separats de la zona de convivència, que inclou el menjador, la cuina i la sala de descans. El parc de Tarra gona ara mateix no compta amb aquesta diferenciació.

Remodelació del polígon La renovació del Parc de Bom bers per part d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya

se sumarà a la remodelació que l’Ajuntament de Tarragona farà al mateix polígon Francolí, on es renovarà la pavimentació de la calçada i les voreres i s’incorpo rarà una rotonda a la part central per tal de millorar el trànsit de la zona. Aquest conjunt d’actu acions millorarà la mobilitat al voltant del Parc de Bombers, de la mateixa manera que la nova rotonda d’Icomar.

Redacció

El Centre en Canvi Climàtic (C3) del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili està treballant per desenvolupar una eina que permeti prendre decisions «climàticament intel ligents» abans de submergir-se en la pràctica d’esports aquàtics com el surf o el rem. El projecte, que té per nom TURLIT-ODS i que s’està duent a terme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calafell i de la Diputació de Tarragona, consisteix en la creació d’una pàgina web on els usuaris podran consultar els dies òptims per a la pràctica d’activitats relacionades amb el litoral. En el mateix espai, s’ofe rirà informació que permeti

organitzar campanyes que des concentrin i desestacionalitzin l’activitat turística.

En la primera fase del projec te, que va començar fa mig any, el grup investigador va realitzar un estudi tant de la situació climàtica a la zona de Segur de Calafell com dels serveis que s’ofereixen a la seva costa. «Hi ha efectes del canvi climàtic que ja són palpables, com la gran afectació que pateixen les plat ges com a resultat de la urba nització. Quan es produeix un temporal, com que el sistema de dunes ha estat modificat, aques tes no poden exercir la seva fun ció protectora», explica una de les investigadores, Anna Boqué.

L’anàlisi també ha permès

observar que l’oferta de les ac tivitats turístiques marítimes acostumen a cenyir-se de ma nera exclusiva als mesos de ju liol i agost, encara que l’equip ha pogut demostrar que hi ha altres esports que es poden practicar en altres períodes de l’any. «Volem que les empreses i els municipis puguin aprofitar la demanda en mesos com el se tembre, quan les condicions per practicar el paddle surf són les òptimes», destaca Boqué.

Aquest divendres, en el marc del projecte, està prevista una jornada de cocreació al port de Segur de Calafell dirigida a ad ministracions, empreses i parti culars interessats en la pràctica de les activitats esportives.

La Rambla Nova ha perdut un dels seus establiments més mítics. Dimarts va ser l’últim dia d’activitat al cèn tric local de la cadena espe cialitzada en entrepans, on ahir ja lluïa la persiana mig abaixada, encara que al seu interior s’hi veia moviment de persones acomiadant-se del lloc. D’aquesta mane ra, qui vulgui consumir els productes del Viena haurà d’anar, ara, al Parc Central o a les Gavarres. Redacció.

L’inici d’obres, que estava previst per a finals de 2022, espera la maqueta del projecte executiu

Imatge de l’actual Parc de Bombers de Tarragona, al polígon Francolí.

El ministre d’Inclusió visita avui Tarragona per participar en dues conferències

GERARD MARTÍ

«La millora és indiscutible, el carrer Canyelles era un nyap»

La via conclou les obres de remodelació, que han durat mig any, i serà d’ús exclusiu per a vianants

Sergi Peralta Moreno

L’espera ja s’ha acabat. Després de sis mesos d’obres, el carrer Canyelles va presentar ahir a la tarda el seu nou aspecte, lliure de vehicles, multicolor i d’ús exclu siu per als vianants. «Ens agrada anar a un model de ciutat on les persones són el primer», va declarar l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, en l’acte d’inaugu ració, que va ser amenitzat amb les melodies de la xaranga Pujats de To i l’esbojarrada actuació de Camaleón Espectáculos.

El conseller de Territori, Xa vier Puig, va destacar que aques ta via que connecta la plaça Corsini amb la Rambla Nova era «un diamant en brut» i que «no lluïa». Ara, però, es començarà a «reconquerir l’espai en nom del vianant». «És el principi d’una intervenció potent al centre de Tarragona. En vindran moltes més», va assenyalar. Ricomà va apuntar, en aquesta línia, a la integració del carrer Soler en el procés de creació de l’illa Corsini.

Amb la voluntat de pacificar el nucli comercial de la ciutat, Puig també va valorar que el carrer Canyelles tindrà «vocació de pla ça», on els ciutadans no només aniran a comprar, sinó també a passejar i trobar-se. Per la seva banda, la consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, va remarcar que s’han plantat fins a 15 espè cies vegetals poc exigents pel que fa a l’aigua i, a més, que fan flor, de manera que embelliran el car rer encara més amb un ventall de colors en un futur. «Abans era un

lloc de pas i ara és una passada de lloc», va expressar.

Un sacrifici que valdrà la pena Els comerciants han hagut de pa tir durant mig any en què els apa radors van quedar amagats entre les tanques i la pols, però creuen que el sacrifici valdrà la pena. «Aquests sis mesos han tingut conseqüències quant a les ven des. El que hem perdut, a veure si ho podem recuperar amb la campanya de Nadal», assenyala el propietari de Calçats Núria, Adrià Marsal, que reconeix estar satisfet. «Creiem que així millo rarem les vendes», declara.

En la mateixa direcció apunta Roilys Macías, propietari de la botiga Nina. «Els resultats no es veuran ni avui ni demà, però tot anirà bé», assegura. Matisa, però, que falta polir aspectes, com la il·luminació. Marsal afegeix que és necessari disposar a prop d’es pais d’aparcament per als clients i Núria Alegret, responsable de botiga de Vicenç Piera, reclama que s’instal·lin papereres.

Jordi Gombau, president de l’associació de comerciants del carrer i propietari de Gombau, considera que la pacificació és «una millora indiscutible» per un espai que estava «fet un nyap». Alegret assegura que no només es beneficiaran els seus negocis, sinó el comerç en ge neral. «Abans que acabessin les obres, ja s’havien llogat els qua tre locals del davant que estaven buits», explica. «Serem més visi bles i vindrà més gent», desitja.

L’opinió dels comerciants

Adrià Marsal Calçats Núria

«Era una reclamació històrica. Personalment, m’agrada com ha quedat el carrer. Creiem que, així, millorarem les vendes»

Jordi Gombau Gombau

«És una millora indiscuti ble. Abans el carrer era un nyap, estava vell, i ara hi passarà gent passejant. No té res a veure»

Mediterrània obrirà el parc infantil ecològic en dues setmanes

Redacció

Un altre dels projectes guanya dors dels pressupostos partici patius del 2021 ha començat el camí per convertir-se en una realitat. L’Ajuntament ha inici at aquesta setmana els treballs d’instal·lació d’un parc infantil ecològic a l’Anella Mediterrà

nia, un espai que serà inclusiu i que comptarà, també, amb un sector d’entrenament a la zona pròxima al llac i al pàrquing. Les primeres tasques inclouen la col·locació de diversos jocs i elements per al condicionament físic, així com la provisió de sor ra i la reubicació de les taules

de pícnic. Atès que l’objectiu de la proposta era convertir l’àrea, actualment amb poc ús, en un sector de gran atractiu per a les famílies, s’ubicaran diversos jocs destinats tant als més petits com als adolescents. La consellera de Districtes, Paula Varas, que va visitar ahir les instal·lacions,

va destacar que al parc «tindran cabuda elements que potencien totes les capacitats, que estimu len el joc entre els infants alhora que consciencien sobre la pro tecció del medi ambient». Les obres van ser adjudicades per 37.875,21 euros i tenen una du rada prevista de dues setmanes.

Núria Alegret Vicenç Piera

«Abans que acabessin les obres, ja s’havien llogat els locals del davant que estaven buits. Serem més visibles i vindrà més gent»

Roilys Macías

Nina

«El carrer, com que ara és per a vianants, ens portarà a un bon futur. Els resultats no es veuran ni avui ni demà, però tot anirà bé»

La xaranga Pujats de To i l’actuació de Camaleón Espectáculos van amenitzar l’acte d’inauguració de les obres ahir a la tarda.

AJ. TARRAGONA

Berta Taixés guanya el Premi Dow pels mèrits en Enginyeria Química

Redacció

Una brillant carrera acadèmi ca li va valer ahir a Berta Taixés per guanyar el Premi Dow 2022. L’empresa tarragonina va entre gar ahir el guardó, que va posar en valor els seus mèrits i la seva trajectòria com a llicenciada en Enginyeria Química a la Univer sitat de Barcelona i del màster, també en Enginyeria Química, a la Universitat Rovira i Virgili el passat curs.

El Premi Dow, creat el 1978, valora els mèrits acadèmics i humans, així com els projectes professionals i d’investigació dels alumnes que acaben els estudis superiors d’Enginyeria Química a la URV. L’entrega del guardó suposa una oportunitat laboral, ja que la persona guanyadora rep una oferta laboral relacionada amb l’enginyeria química dins del marc geogràfic de Dow EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica), a banda d’una placa commemora tiva. A més, la dotació del premi pot incloure una ajuda econòmi ca per al desplaçament i instal lació de la persona premiada en la seva nova destinació laboral.

En aquest sentit, Taixés es va incorporar a Dow Tarragona el passat mes de juliol com a en ginyera de millores de la uni tat d’Hidrocarburs. «Començo aquesta etapa amb ganes i moti vació, amb la confiança de, a poc a poc, poder aportar i contribuir a resoldre els grans desafiaments presents i futurs en matèria de sostenibilitat aportant-hi el meu gra de sorra com a enginyera. Al final, la sostenibilitat és un as sumpte de tothom, i en el qual tothom, en més o menys mesura, podem contribuir», va comentar la guanyadora.

El jurat del premi, fruit de la col·laboració de la companyia amb l’Escola Tècnica Superi or d’Enginyeria Química de la URV, va decidir atorgar-li a Tai xés després de valorar un seguit de competències i valors. D’una banda, es reconeix la iniciativa i la versatilitat. Altres de les carac terístiques a valorar han estat el lideratge, la competència i res ponsabilitat i la comunicació, un aspecte molt important a l’hora de respectar els companys que posa en valor la capacitat d’es coltar, comprendre i respondre adequadament a les demandes.

A més, també es reconeix el des envolupament de la persona en els treballs en equip i l’orientació al client.

Per tal de participar en la convocatòria del Premi Dow, els aspirants han dut a terme dife rents entrevistes amb el jurat, el qual ha avaluat els candidats. Els

finalistes d’aquesta 44a edició, a banda de la guanyadora, Berta Taixés, han estat Roger Cata là, Josep Martí i Maria del Mar Valero. El jurat va agrair la seva participació, a la vegada que va felicitar-los per les magnífiques impressions que han deixat, tant en qualitat de professionals com des del punt de vista personal.

Una característica distintiva del Premi Dow és que els estu diants poden proposar les seves candidatures, però també poden ser els professors de l’ETSEQ de la URV, altres estudiants i perso nal de la mateixa universitat qui proposi o doni suport a la seva nominació. El guardó de Dow ha destacat any rere any a alum nes que, en aquest moment, són caps, responsables i tècnics d’instal·lacions industrials, in

vestigadors i professors univer sitaris o responsables de la gestió universitària, entre altres càrrecs d’importància, tal com exposen des de l’empresa.

L’acte de lliurament del Pre mi Dow ha recuperat enguany el format presencial tradicional després de dos anys d’adapta ció al context pandèmic viscut.

A l’esdeveniment va acudir una àmplia representació del teixit institucional, acadèmic i empre sarial del territori, com el vice president d’Operacions EMEAI i director de Dow Benelux, Kepa Díaz de Mendibil, qui va oferir una ponència titulada Soste nibilitat i Creixement en temps d’incertesa. «La sostenibilitat no és una opció per a nosaltres. És la nostra meta. I per assolir-la, hem de reduir el CO2 que acompanya

a tots els materials que produïm, alhora que hem d’aconseguir la circularitat de les matèries pri meres que entren als centres de producció», va explicar Díaz de Mendibil.

El director de Dow Benelux va afegir que «aquesta transforma ció cap a la neutralitat climàtica no la podem fer sols. Necessitem establir sinergies, associacions i col·laboracions. Tarragona dis posa d’un ecosistema en el qual destaquen la qualitat d’infraes tructures, com el Port, la força del pol químic, les relacions amb la societat i la vàlua de la uni versitat i les xarxes educatives per formar als professionals del futur. Necessitem també el marc regulador i legislatiu adequat. Hem de col·laborar tots junts per construir un teixit industrial fort i sostingut en el temps. Això ens farà més forts com a empresa, com a sector, com a regió i com a país».

Al seu torn, l’encarregat d’obrir l’acte, director del com plex industrial de Dow Tarrago na, Ignasi Cañagueral, va apun tar que la URV és «un soci amb qui creixem de forma conjunta i sense el que no imaginaríem el nostre futur». I el director ge neral de Dow per a Espanya i Portugal, Jon Bilbao, en el marc del 125è aniversari de l’empresa, va destacar «l’esperit de millora continuada que ens porta a bus car sempre el millor talent».

També van participar en l’acte d’entrega del premi el secretari general d’Indústria i PIME del Govern de l’Estat, Raül Blanco; el rector de la URV, Josep Palla rès; i l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz.

L’exestudiant

GERARD MARTÍ

Imatge d’ahir de l’acte d’entrega del Premi Dow 2022, que enguany ha recuperat la presencialitat.

GERARD MARTÍ

Imatge de Berta Taixés, guanyadora del Premi Dow 2022.

Liciten les obres de restauració de les façanes de la Torre del Pretori

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona ha tret a concurs públic l’encàrrec de les obres de recuperació, con solidació i restauració de les fa çanes nord, est i oest de la Torre del Pretori. L’actuació suposarà una inversió de 768.569 euros, IVA inclòs, 200.000 dels quals pertanyen a una subvenció ator gada per la conselleria de Cultura de la Generalitat després que el consistori presentés el projecte.

«Estem parlant de la recupera ció d’un monument clau per en tendre el conjunt patrimonial de Tarragona», expressa el conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo. Les empreses interessades en el projecte, en el qual es va comen çar a treballar l’any 2019, tenen fins al pròxim 21 de novembre per presentar-se al concurs pú blic. Segons preveu Pinedo, l’ad judicació serà cap a finals d’any o principis del vinent. Una vegada començats els treballs, la durada de l’execució serà d’un any i set mesos. «Aquests treballs servi ran per mantenir en bon estat el monument durant moltes dèca

CULTURA

des», apunta el conseller tarra goní.

El mateix Pinedo considera aquesta intervenció com una de les més ambicioses del mandat i, alhora, valora el treball fet des

Bonavista acollirà el cicle de cinema popular ‘Crispetes’

El teatre del Centre Cívic de Bonavista acollirà, a partir del 5 de novembre, el cicle de ci nema popular Crispetes. La programació consta de quatre pel·lícules (Lightyear, Medi terráneo, Especials i A todo tren: Destino Asturias), dues de temàtica social i dues de te màtica familiar. Les propostes ofereixen un 50% de cinema en català i un 50% en castellà, tot i que la intenció és fomentar el cinema en versió original. Totes

SOCIETAT

les projeccions seran de caràc ter gratuït. L’entrada serà limi tada a l’aforament de la sala, tot i que es poden reservar les entrades a la web dels centres cívics. «Amb aquesta progra mació recuperem un espai his tòric d’oci confortable dedicat especialment a les famílies de la ciutat desenvolupant una ac tivitat que fins a l’any 1983 es va dur a terme a la mateixa sala», va assenyalar la consellera de Centres Cívics, Paula Varas.

Un total de 56 ciutadans rebran el certificat d’acollida

Fins a 56 ciutadans de Tarrago na amb orígens als cinc conti nents del planeta recolliran el seu certificat d’acollida al Pave lló Firal del Palau de Congressos el pròxim dissabte, en el marc del primer Congrés de Migra ció i Interculturalitat del Camp de Tarragona. Aquest certificat, que atorga la Generalitat de Ca talunya, té com a finalitat facili tar a les persones nouvingudes la incorporació a la societat catalana i al món laboral. Obte

nir-lo ajuda a agilitzar els dife rents processos d’estrangeria i, per aconseguir-lo, cal acreditar coneixements lingüístics, soci als i jurídics. A més, part de la població nouvinguda que rebrà el certificat també ha estat inte ressada a realitzar formacions de prevenció envers les violèn cies masclistes. El lliurament serà un dels actes que clourà les jornades de debat i donarà pas a una taula rodona sobre vot mi grant i participació política.

de l’Ajuntament durant aquests darrers tres anys: «La recupera ció del nostre patrimoni romà era un dels nostres objectius principals».

La necessitat de recuperar i

restaurar les façanes nord, est i oest, que són aquelles que to quen al Circ i la plaça del Rei, neix arran del deteriorament a causa de diversos factors, com les hu mitats, la colonització de fongs, coloms i plantes, entre altres, o el fet d’estar a la intempèrie, la qual cosa produeix l’alteració del relleu per desgast o erosió de l’aire o l’aigua de la pluja. «La fa çana ara mateix està en molt mal estat. De vegades, fins i tot, s’han produït despreniments», asse nyala Pinedo. A través d’aquesta actuació, s’evitarà la caiguda de fragments de pedra i se li dona rà una major seguretat. Des dels anys 60, no s’ha efectuat cap in tervenció rellevant a l’edifici.

La Torre del Pretori de Tarra gona és una construcció romana del segle I després de Crist. L’edi fici, també anomenat Castell del Rei, va ser un sistema de comu nicació entre el Circ i el Fòrum Provincial de l’antiga Tàrraco. Durant la seva història, ha patit diverses transformacions i re formes, especialment a l’època medieval.

El PSC denuncia mala praxi en l’enderroc de la graderia de l’Amfiteatre

L’Ajuntament diu que s’està fent correctament

Redacció

El conseller del PSC, Berni Ál varez, va denunciar ahir la mala praxi del govern en l’enderroc de la graderia Summa Cavea de l’Amfiteatre. El PSC afirma que el desmuntatge de la graderia malmesa s’està realitzant amb retroexcavadora en lloc de ferlo a través de mitjans manuals, com així es detalla a la memòria tècnica del projecte. «Dema nem al govern municipal que rectifiqui i doni compliment a la memòria tècnica», va reclamar Álvarez, qui recorda que l’en derroc de la graderia es produ eix a causa d’un deteriorament de la part reconstruïda al segle

XX, plasmat en un informe del juny del 2019. Segons l’Ajun tament, en la intervenció de caràcter d’emergència «s’estan utilitzant els mitjans més ade quats en funció de les necessi tats». I assegura que la màquina retroexcavadora porta acobla da una pinça que serveix «per trossejar selectivament i estirar els materials constructius que convé no destruir per si cal re utilitzar-los», com és el cas dels petits carreus imitació opus vi tatum que formen el parapet de la Summa Cavea. Alhora afir men que no s’està utilitzant el martell de percussió o cassoleta amb puntes per excavar.

El Mercat Central rep un premi pels seus més de cent anys

El Mercat Central de Tarragona ha estat distingit amb el Premi Nacional als Establiments Cen tenaris que lliura anualment la Generalitat de Catalunya, en reconeixement dels més de cent anys en actiu de l’establi ment comercial. Es tracta d’un guardó que distingeix els esta bliments i mercats municipals en actiu que, durant cent anys o més, han ofert un servei de qualitat i personalitzat als seus clients adaptant-se als canvis

en les necessitats de compra que s’han anat produint al llarg de la seva història. El premi es lliurarà avui, en una cerimònia presidida pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. «El Mercat Central s’ha convertit en un centre de referència a es cala nacional i aquest premi és un motiu més d’orgull, ja que posa de manifest la capacitat d’adaptació», va comentar el president de l’empresa pública de Mercats, Dídac Nadal.

Imatge de la Torre del Pretori de Tarragona.

PATRIMONI

Imatge de l’Amfiteatre de Tarragona aquesta setmana.

El fundador del Grup Mimara, Miguel Márquez,

que organitza l’empresa líder en serveis i formació so ciosanitària Supercuidadores, a la categoria Persona física: premi a cuidadors professionals. És el reconeixement a una trajectòria de més de 30 anys de servei de cura a la gent gran.

Miguel Márquez rep el premi Supercuidadors

CEDIDA

COMERÇ

GERARD MARTÍ

Imatge d’arxiu de l’interior del Mercat Central.

Més de 65.000 tarragonins rebran una alerta al mòbil en un simulacre de confinament per accident químic

El 2 de novembre a la tarda tin drà lloc un simulacre de confi nament per accident químic al voltant del polígon sud de Tar ragona. Més de 65.000 perso nes rebran per primera vegada alertes al mòbil per participar en la prova, amb l’objectiu de practicar el confinament real com a principal mesura d’auto protecció en cas de risc químic.

La Direcció General de Protec ció Civil enviarà notificacions emergents als dispositius mò bils i alhora posarà en marxa 20 sirenes que sonaran al car rer, en un exercici per posar en pràctica les accions que caldria fer en cas real d’emergència per accident químic o catàstro fe. Concretament, el simulacre tindrà lloc als barris de ponent de Tarragona (Bonavista, Torre forta i Camp Clar), La Canonja, Vila-seca (nucli urbà i La Pi neda), Reus (part d’un polígon industrial) i Salou (Cova Mar i Mirador).

Es preveu que el confina ment, que s’emmarca dins de la implantació del PLASEQTA, el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarrago na, no s’allargui més enllà de 15 minuts per minimitzar l’afecta ció a les activitats i facilitar una participació real de la població.

Sirenes de risc químic Als barris i polígons industri als, que participen en la prova del pròxim 2 de novembre, al voltant de les 18,30h sonaran les sirenes de risc químic amb tres senyals d’alarma oscil·lants d’un minut de durada separats per silencis de cinc segons per informar de l’ordre de confi nament. Al voltant de les 18,45 h sonarà el senyal de fi de con finament de les sirenes de risc químic amb un senyal continu de 30 segons de durada posant fi al simulacre.

L’objectiu és que la pobla ció identifiqui aquests senyals d’alarma de les sirenes i sàpiga com actuar en cas d’emergèn cia.

Missatge d’emergència al telèfon mòbil

En aquest simulacre també es provarà per primer cop un nou sistema d’alerta a través de missatges al telèfon mòbil de la població que hi ha a l’àrea de la suposada emergència. Les noti ficacions aniran encapçalades per la frase “Alerta de Protecció Civil”, seguida del text d’aler

Es preveu que el confinament, que s’emmarca dins de la

del

de

el

d’Emergència

del

no

ta. Aquest tipus de missatge es mantindrà en la pantalla del dispositiu fins que es cliqui a sobre per veure el contingut.

El missatge el rebran les per sones que estiguin a la zona del simulacre entre les 18,30h i les 19,00h i qualsevol persona que entri en la zona d’alerta, tot i que ho faci més tard de l’hora d’inici de la prova. Només es re brà un cop en cada cas.

Per rebre el missatge d’aler ta al mòbil, cal configurar-ho prèviament, excepte en els dis positius més nous que ja està activat per defecte. Per poder configurar els telèfons s’ha fet un manual tutorial, que es pot

consultar des de la web: interior interior.gencat.cat/simulacre PLASEQTA

Com actuar?

La població que escolti les sire nes de risc químic el pròxim 2 de novembre haurà de practi car les mesures d’autoprotec ció. Aquestes són refugiar-se a l’edifici més proper, no sortir al carrer, tancar bé portes i fines tres i tancar els aparells d’aire condicionat. El confinament acabarà quan soni el senyal de fi de l’alerta. Les persones que estan a dins d’un edifici potser no sentiran el so de les sirenes, ja que van destinades a avisar les persones que estan al carrer.

Tot i que es tracta d’un exer cici i no d’una emergència real, és important practicar el confi nament i també explicar a fami liars, amics i companys de feina que és important fer-ho i en què consisteix. S’ha fet difusió del simulacre als comerços, equipa ments i diferents activitats de la zona on sonaran les sirenes per tal que les persones que estiguin al carrer puguin confinar-se als locals oberts al públic.

Millora del sistema d’avís a la població

Els darrers incidents i accidents a la indústria química, i en es pecial l’explosió a l’empresa IQOXE el gener de 2020 a La Canonja han provocat un cert malestar en la població que viu a prop de les indústries pe troquímiques al camp de Tar ragona. Per tal de posar fi a la desconfiança, l’administració està treballant en la millora del sistema d’avís a la població i en la gestió de les emergències.

Els incidents més recents que han provocat molèsties a la po blació també han posat de ma nifest que els veïns volen més informació. De fet, a les taules de diàleg amb la ciutadania que van tenir lloc a finals de l’any passat, una de les demandes fetes per la població va ser la realització de simulacres per posar en pràctica les mesures de protecció.

Amb l’objectiu de poder ava luar el funcionament del simu lacre, especialment la recepció dels missatges d’alerta als telè fons mòbils, s’ha preparat una enquesta d’avaluació amb un qüestionari breu i fàcil de res pondre. L’enquesta és anònima i no es fa ús de les dades perso nals.

«La música té el poder de curar ànimes i acompanyar les persones en el dol»

John Bugarin

— És el segon any que fan aquest concert. Com va sorgir la iniciativa l’any passat?

— Va ser una proposta de l’Ajun tament i el tanatori, que ens van contactar perquè volien fer un concert per homenatjar la gent que havia perdut la vida amb la covid. Vam fer un programa dedicat a la gent que ens havia deixat. A més, era una època que tornava a obrir el panorama de concerts i la gent necessitava aquest punt de comunió.

— Els alegra que hagin comptat de nou amb vostès?

— Tenir continuïtat és molt bo nic, sobretot en els temps que vivim ara que tot és tan esporà dic. Es creen vincles amb la gent que comença a conèixer-nos i, en aquesta segona edició, vindrà gent que ja va venir l’any passat amb les expectatives de tornar a

viure aquell moment tan preciós.

— Què es trobarà la gent que assisteixi al seu concert?

— Com ja vam fer l’any passat, posarem la mirada en recordar la gent que ens ha deixat. Aquest any hem volgut aprofundir en cara més i farem una radiografia del dol, intentarem buscar les diferents emocions que succe eixen en moments de pèrdua.

No només hi haurà melanconia, sinó que també hi seran present altres conceptes com la tragèdia, amb obres que han nascut a llocs d’Europa on han passat per guer res i altres desgràcies. També hi haurà lloc per l’esperança. Farem un recorregut emocional en el dol amb obres de diferents ar tistes com Bach, Komitas, Shos takovich, Dowland o Praetorius.

— Què significa per a vostès protagonitzar aquest acte?

— Ens agrada molt tocar en

aquest tipus d’esdeveniments, perquè creiem que amb la mú sica s’afegeix més profunditat a l’acte i dona més significat a l’ho menatge que es vol fer.

— Com pot ajudar un concert com aquest a les persones que han patit una pèrdua?

— La música és un acompanya ment en moments de tota mena, tant feliços com tristos. A través del so, un s’expressa i també es pot emmirallar en situacions de la vida que et poden sobrepas sar i que ni tan sols pots expres sar-les paraules. Hi ha moments que no es poden entendre només amb paraules i en aquestes situa cions és quan la música entra en joc, aportant tot el seu missatge. Realment, pot arribar a tenir el poder de curar ànimes i acompa nyar les persones en el dol.

— Quin és el vincle que uneix el Quartet Gerhard amb la ciu

tat de Tarragona?

— El Quartet és fruit de l’amistat que va néixer entre els tres nois, que vam coincidir al consistori de Vila-seca, i després es va unir la Judit. Ara, hem tornat a Tarra gona després de passar tres anys a Basilea i set a Berlín. Tots vivim aquí i tenim la seu a la Part Alta. Teníem moltes ganes de tornar i vam aprofitar que arran de la pandèmia només es feien con certs a Catalunya i Espanya per

Es projectarà ‘La maternal’ en les sessions prèvies del Festival REC 2022

Redacció

Dos anys després de l’exitós passi de la seva primera pel lícula, Las niñas, al XXè REC, la directora Pilar Palomero torna a la programació del Festival. La maternal és el seu darrer treball cinematogràfic i serà l’encarre gat d’inaugurar les sessions prè vies al CaixaForum Tarragona. La projecció del film es durà a terme el pròxim dijous, 3 de no vembre, dies abans de l’estrena oficial del film als cinemes, pre vista pel 18 del mateix mes.

Aquesta serà una bona oca sió per a descobrir en preestre na comercial el darrer treball d’aquesta realitzadora, que ja és una coneguda pel públic del festival, en un nou film que ja ha rebut premis en el circuit de fes tivals, entre els quals destaquen la Concha de Plata exaequo del Festival de San Sebastián per l’actriu principal del film, Carla Quílez. Altres interpretacions destacables de La maternal les duen a terme els actors Ángela Cervantes, Jordan Dumes, Pepe Lorente, Olga Hueso, Rubén

Martínez, Gal·la Sabaté i Neus Pàmies, acompanyats d’un plan ter d’actors no professionals.

La preestrena de la nova pel lícula de Pilar Palomero obrirà el cicle de projeccions prèvies del Festival REC 2022 a CaixaFo rum Tarragona. Posteriorment, es podrà veure Ninja Baby el 10

de novembre, mentre que Fire of Love i Mi vacío y yo es projecta ran el dia 17 i 24 del mateix mes, respectivament. Totes les sessi ons es faran a les 19 hores.

Lliurement inspirada en la premiada novel·la gràfica Fall teknik, d’Inga H. Saetre, i amb una galeria de personatges ca

rismàtics i hilarants, Ninja Baby és una pel·lícula divertida i com movedora sobre com de ràpid s’ha de madurar davant d’un embaràs que no s’espera. Amb tocs d’animació, presenta els dubtes, les renúncies i els canvis sobtats durant l’actual època de major desenvolupament perso nal i, paradoxalment, la més fèr til, d’una manera desinhibida, contemporàniament feminista i brillant.

Fire of Love explica la histò ria de Katia i Maurice. Junts van compartir una vida apassionant, un amor volcànic i juganer, mentre viatjaven per tot el món estudiant l’erupció dels volcans. La darrera obra que es podrà veure al CaixaForum Tarragona, Mi vacío y yo, mostra la transició de Raphi, les seves trobades, an hels i desil·lusions en un període de confusió. És un dels projectes del RECLab 2021 i una de les fi tes més importants de la no fic ció espanyola dels últims anys, visibilitzant de manera oberta i sense embuts una realitat massa vegades silenciada.

fer-ho, però això no impedirà que continuem tocant interna cionalment. A més, ens encanta tocar a Tarragona, fer ciutat. La gent de Tarragona ens valora, des del principi han estat al nos tre costat i ens dona suport, per això ens sentim molt d’aquí.

— Després de dotze anys de trajectòria, en quina fase diri en que es troba el Quartet?

— Estem en un moment molt bo. Podríem dir que ens trobem

en un punt de consolidació, però sense tenir gens de rutina en el que fem. Això crec que és molt important en un grup com el nostre, que som els mateixos quatre integrants des del princi pi i hem viscut moltes vivències. Tenim estabilitat, en el bon sen tit, estem gaudint molt dels con certs que fem, els projectes que tenim són il·lusionants i sentim que els podem afrontar amb co moditat, però amb emoció.

El Teatre Tarragona acull la jornada ‘La casa es crema’ aquesta tarda

Redacció

El Teatre Tarragona acollirà aquesta tarda, de 19 a 21.30 ho res, un debat que busca donar resposta a les crisis ambientals des de l’art i la cultura. Sota el títol La casa es crema, la jor nada vol reflexionar al voltant de les crisis entre cultura i crisi ambiental, amb l’objectiu de, no només de despertar cons ciències, sinó també de teixir aliances i complicitats i d’oferir als participants del debat una visió global que mostri les in terconnexions que hi ha entre la cultura i l’entorn.

La cultura es troba davant del repte de repensar i transformar el seu paradigma: el vell model basat en un consum creixent d’energia i recursos que ignora el seu impacte ambiental no està a l’altura dels reptes globals actuals. Davant d’aquest fet, per proposar solucions, Tarragona Cultura i el Col·lectiu Liana han coorganitzat aquesta la jornada de debat i taller ecosocial amb la participació de diferents pro

fessionals de la gestió i la pro ducció cultural.

En el debat d’aquesta tarda hi participaran la directora de projectes del Teatre Nacional de Catalunya i directora d’es cena, Judith Pujol, la directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, Gemma Car bó, el professor Serra Húnter del departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Jaria, i la tècnica de projec tes de cooperació internacional a Oxfam, Sandra Sotelo.

La jornada que s’iniciarà avui continuarà amb una se gona part el dissabte, 26 de novembre, de 10 a 18 hores, també al Teatre Tarragona, on se celebrarà el taller Carbònics anònims que pretén generar un prototip de guia per a in cloure la mirada ecosocial a la producció cultural. La dinàmi ca del taller inclourà elements performatius i vivencials. Les activitats són gratuïtes i cal ins criure’s prèviament al correu esceniques@tarragona.cat.

JOSEP MOLINA

Quartet Gerhard Formació d’instrumentistes de corda

El Quartet Gerhard oferirà un concert d’homenatge en record als difunts del darrer any, el pròxim 1 de novembre a la plaça de les Cols

D’esquerra a dreta: Lluís Castán, Miquel Jordà, Judit Bardolet i Jesús Miralles del Quartet Gerhard.

Comercial

La Fira Centre Comercial acull, des d’ahir i fins al 15 de novembre, una mostra pels amants de Marvel. Es tracta una ocasió única per veure de prop els superherois preferits.

A través d’un nou concepte, l’exposició d’aquest món tan especial permetrà als visitants tenir davant personatges com el Capità Amèrica, Hulk, Iron Man i Spiderman, convertits en figures de grans dimensi ons, d’entre 2 i 2,80 metres d’altura, amb els quals es po dran fotografiar a diferents photocalls. A més, l’exposició disposarà d’un espai que pre senta a menor escala altres superherois tan populars com Thor, She Hulk, Thanos, Ant man, Capitana Marvel, Gwen Stacy, Octopus, HawkEye o la figura de Busto, acompanyats d’unes fitxes explicatives a les quals se’n detallen els poders i les capacitats. Una altra acti vitat inclosa en aquesta mos tra de l’univers Marvel serà el taller infantil que es realitzarà els dissabtes 29 d’octubre, 5 de novembre i 12 de novembre a la planta -1, on els nens podran dibuixar els superherois prefe rits i maquillar-se com ells.

Mishima presenta ‘L’aigua Clara’ al Teatre Bartrina

Una pandèmia i molts con certs després, Mishima pre senta en directe el seu nou àlbum a la ciutat, que sempre els ha acollit amb gran expec tació. El concert serà dissabte, a les 20 h., al Teatre Bartina i Mishima presentarà L’aigua clara, la plenitud al seu novè disc d’estudi, el desè de la seva carrera si es compta el directe Ara i aquí. Elconcert s’emmar ca en la programació del Festi val Accents. Redacció

El Pinar s’indigna per la supressió de torres en municipis més petits

Anna González

L’associació de veïns (AV) del Pinar no veu amb bons ulls que municipis com Roda de Berà i Creixell aconsegueixin eliminar 33 torres elèctriques, mentre ells fa vuit anys que lluiten per en terrar les que travessen la seva urbanització. Els veïns no tenen res en contra dels veïns ni dels consistoris dels altres municipis, a qui assenyalen és a l’Ajunta ment de Reus, ja que consideren que no s’està treballant prou per al seu objectiu o no s’està fent bé, perquè «són pobles més pe tits que Reus i amb menys habi tants», declara Anton Sotorra, president de l’AV. El president també assegura que la «Comis sió Climàtica de la Generalitat va instar els grups municipals a què, abans que finalitzi l’any, elaboressin un pla, on constés el timming del soterrament i d’on es trauria el finançament». Els veïns veuen que el termini s’es gota i estan concertant reunions amb els grups municipals per demanar «que el facin aviat i de manera conjunta», explica So torra. Per la seva part, fonts mu nicipals asseguren que s’estan mantenint converses amb Ende sa i la Generalitat per resoldre sa tisfactòriament la demanda dels veïns de la zona, «un compromís compartit per totes les adminis tracions públiques implicades».

Que Creixell i Roda de Berà

POLÍTICA

allunyin les torres d’alta tensió de les zones residencials ha estat un «punt d’inflexió» per als ve ïns del Pinar, que fa que, a partir d’ara, es mostrin més «ferms»

Vox demana l’expulsió de Said Badaoui de

que mai en la seva lluita per so terrar les torres de la urbanitza ció, adverteix Sotorra. Davant de la situació reusenca, el president es repeteix la pregunta: «Què estem fent malament a Reus?» Creu que hi ha quelcom que no s’està fent bé a la ciutat, perquè no se’n sap avenir que munici pis més petits hagin aconseguit el que la zona denuncia des de fa vuit anys: «Som capital de

comarca, tenim més de 100.000 habitants, la zona del Pinar és residencial i estem a tocar de la ciutat i el seu nucli i, tot i això, no avancem ni ho aconseguim».

El president de l’AV acusa de falta de moviment a l’Ajunta ment, ja que considera que no han fet prou pressió a la Genera litat: «Com pot ser que municipis com Roda puguin pressionar més que Reus? Si al Govern mu

nicipal hi ha Esquerra i Junts i a la Generalitat també hi eren, s’hau ria d’haver arribat a un acord i ja s’haurien d’haver soterrat». Sotorra tampoc entén perquè, a part dels esforços, l’Ajuntament no ha invertit diners en aquest projecte: «Entenem que han vin gut dos anys de pandèmia, però quan es va anunciar el pla d’in versions de l’any 2022, no es va posar ni un euro per al soterra ment de les torres».

El passat dissabte, abans que s’informés del pas que es donaria al Tarragonès, es va celebrar una assemblea general de l’AV on, a part de tractar el pressupost anu al i les festes del barri, es va posar sobre la taula el punt feble que arrossega l’associació i que, tot i els múltiples intents d’avançar, sempre ha ensopegat. Els veïns tenen molt present que «fa un any, al ple de l’Ajuntament, tots els grups municipals van votar a favor del soterrament de les tor res del Pinar». Per aquesta raó, ara, estan demanant reunions amb tots perquè es mobilitzin en la creació d’un pla i «demanem que l’elaborin conjuntament», detalla Sotorra.

Per altre costat, al marrç d’aquest any, Endesa va anunci ar l’interès per reactivar del pro jecte de soterrament i va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de redactar un de nou, actualitzat a les noves circumstàncies.

de Ryanair de Reus no s’adhereixen a la vaga

Anna González

El ‘Llac dels Cignes’ arriba demà al Teatre Fortuny

Basat en la música de Txaikovski, el Llac dels Cignes del Ballet de Barcelona arriba al Teatre Fortuny. Es tracta d’un espectacle que comp ta amb un elenc de ballarins amb igualtat de gènere que reflecteix els temps de l’actua litat. Així, Reus acollirà demà a les 20.30 h. un viatge escènic transformador ple d’imatges i metàfores a través del movi ment del cos i la seva capacitat expressiva. Redacció

Redacció

El portaveu de Vox al Congrés dels Diputats, Iván Espinosa de los Monteros, demana que s’expulsi del país a «qui evoqui discursos d’odi des de mesqui tes radicals» i, en concret, que s’acceleri l’execució de l’ordre d’expulsió de Mohamed Said Badaoui, referent del salafisme «més ortodox» segons la Po licia Nacional. El portaveu de Vox també defineix com «ver gonyós» el suport que ha rebut l’activista reusenc per part de la classe política catalana. Espino sa no només demana l’expulsió immediata de Badaoui, també de tots els «estrangers que amb

la cobertura d’actes de culte, oració, formació o predicació en mesquites musulmanes radi cals, realitzi actes que indueixin a l’odi contra occident, contra el cristianisme, contra les dones, contra les tradicions i els cos tums espanyols». Per al partit d’ultradreta, s’ha de reforçar la presència de membres del Centre Nacional d’Intel·ligència a Catalunya i «dotar-los de mit jans materials i humans neces saris per a garantir la integritat dels agents». A més, Vox de mana que es convoqui un con sell de seguretat Nacional per «afrontar amb garanties l’actual situació de risc».

El servei d’assistència a terra de Ryanair a l’Aeroport de Reus no secundarà la vaga que ahir al matí la Unió Sindical Obrera (USO) va convocar per a la set mana vinent. El sindicat dels treballadors reusencs és Co misions Obreres (CCOO) i, tot i que comparteix el motiu de la convocatòria, està negociant les condicions per a l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). CCOO també vol un conveni propi, i no un de sector, però prioritza les condicions en les quals estaran els empleats durant aquest hivern, quan l’ae roport s’aturi fins a la pròxima primavera.

Per a Francisco Cebrián, dele

gat del Sindicat de CCOO a Rya nair a Reus, «la nostra prioritat és l’enfonsament d’operativa que arrosseguem des del 2020». La diferència és que els dos anys anteriors hi havia un context pandèmic i les condicions de l’ERTO eren diferents. Ara, els treballadors volen conèixer les condicions en què estaran fins a la temporada vinent, perquè «no tenim el paraigua de la pan dèmia», explica Cebrián. Un problema afegit és que CCOO també va convocar una aturada per a posar en marxa la mesa negociadora del conveni per a aquest col·lectiu i Cebrián as segura que la companyia blava «ha advertit que no seuran en una taula a negociar amb nosal

tres fins que CCOO desconvoqui la vaga. Això és coacció».

Cal tenir en compte que la vaga s’ha programat des de di vendres fins a l’1 de novembre, amb aturades de 24 hores, i atu rades parcials tots els divendres, dissabtes i diumenges del mes de novembre. El delegat del sin dicat afegeix que tampoc «no tenim marge de maniobra per adherir-nos a l’aturada perquè l’operativa finalitza el 7 de no vembre». A més, USO també ha convocat la vaga pel mes de gener del 2023, quan es convo quen aturades de 24 hores els dies 6 i 8 de gener, coincidint amb el retorn de les festes de Nadal, però l’aeroport reusenc ja estarà aturat.

de Berà o Creixell

AGUILAR

Imatge

tensió.

Ganxet Pintxo comptarà amb una trentena d’establiments

La

Anna González

La 20a edició de la Ganxet Pintxo tornarà la pròxima setmana amb 33 establiments adherits. Un any més, cadascun d’ells ha prepa rat creacions que podran tastar tothom que ho desitgi, acom panyant-les d’una cervesa de la marca patrocinadora, Damm, per un preu que, tot i la pujada del cost dels productes, es manté en 3,5 euros. Com a novetat, en guany desapareix la tradicional guia, on s’indicaven cadascuna de les tapes a través d’un mapa de la ciutat, i se substitueix per un sistema 100% digital: l’aplica ció Gastronosfera, on els partici pants es podran geolocalitzar per tenir totes les ofertes de la ruta al mòbil. Des d’aquest espai també serà des d’on els participants po dran votar les millors tapes de la ruta i, amb el seu vot, entraran en

un sorteig d’un àpat per a dues persones en un restaurant Estre lla Michelin de la demarcació.

Enguany, els restauradors, amb l’acompanyament de la xef Eva Hausmann, han preparat ta pes on brillen els productes del territori i de qualitat. Aquest és un fet que la Cambra de Comerç de Reus, entitat organitzadora de la ruta, agraeix als establiments, donat el complicat context eco nòmic mundial que afecta tots els sectors. Jaume Batista, coor dinador de la Ganxet Pintxo, va assegurar en la presentació de la ruta d’enguany, que «aques ta haurà de servir per ajudar en el complicat moment actual». De fet, la Cambra ha suspès, es desconeix si de forma temporal o si es quedarà per altres anys, el pagament que els establiments havien d’efectuar en edicions

passades per a participar-hi.

El 15% dels establiments que participaran en aquesta edició de la ruta no hi ha participat anteri orment. Un d’aquests casos és la Terrassa Gaudí, que va obrir por

tes aquest estiu i, segons Mont serrat Caelles, regidora de Pro moció de la Ciutat, «s’ha implicat molt en tot el que es fa a Reus». Fins i tot, el cartell de la Ganxet Pintxo d’aquesta tardor compta amb una fotografia feta des de la seva terrassa, des d’on es pot veure el campanar de la Prioral.

La inauguració de la 20a edi ció serà el pròxim dijous 3 de no vembre a l’Espai Llotja. En l’acte

El Cementiri General de Reus està a punt

hi participarà la Colla Gegantera, amb els seus nous gegants Ma notes, ja que la Ganxet Pinto es va sumar en el seu finançament i seran els encarregats de portar l’alegria a l’esdeveniment. Per altre costat, la ruta gastronòmi ca de la ciutat està preparant un programa de Gestió Alimentària Responsable, per la qual se ce lebrarà una festa el dia 12 de no vembre al Pallol.

El Consell de l’Advocacia Ca talana (CICAC) organitza avui una jornada a Reus sobre l’ús de les noves eines de medi ació, l’aplicació de mètodes alternatius de solució de con flictes o els efectes pràctics de la nova Llei estatal de Mesures d’Eficiència Processal. El prin cipal objectiu de la jornada és tractar a fons les noves eines de mediació per facilitar la seva aplicació al col·lectiu de l’advocacia i «demostrar que poden ser altament eficaces i útils per a tots els lletrats, però també per als ciutadans que necessiten el suport i l’asses sorament d’un professional de l’advocacia», assenyala la vice presidenta del Consell i dega na del Col·legi de l’Advocacia de Reus, Encarna Orduna. La presidenta de la Comissió de Mediació del Consell de l’Ad vocacia Catalana, Marta Mar tínez i Gellida, destaca que «un dels propòsits de la jornada i del projecte implica potenciar aquests sistemes alternatius perquè l’advocacia en conegui la seva aplicació i pugui garan tir als clients la millor opció per resoldre un conflicte i de terminar el mitjà per fer-ho».

El Cementiri General de Reus posarà en marxa, a partir de Tots Sants, dos nous espais de comiat i acompanyament al dol. Per un costat, s’han finalitzat les obres de l’espai que oferirà a les famílies a celebrar cerimònies de comiat. Aquest s’ha ubicat on es trobava abans el mausoleu del General Prim. S’ha envidrat l’espai per a fer-lo més íntim i personalitzat. Per altra banda, l’altre espai que s’ha preparat és més simbòlic i va dedicat al dol perinatal. Serveis Funeraris Reus i Baix Camp va escoltar les propostes de la ciutadania ara fa un any i van veure que s’havia de cobrir una necessitat al cemen tiri: un lloc on poder recordar aquells nadons que van morir durant la gestació o poc des prés del seu naixement. També ho van concretar amb la col laboració amb el Col·lectiu Dol d’Estels. Per ubicar aquest espai s’ha escollit un dels xiprers més antics del cementiri de la ciutat i ha estat decorat amb figures que simulen ales de papallona,

a través d’un joc de miralls. Tot i que aquest espai ja està preparat per a Tot Sants, l’empresa muni cipal té previst dedicar, també, més endavant, el passadís d’en trada del Crematori Municipal

a aquestes famílies, on podran dipositar algun tipus de record dels seus nadons.

Pel que fa al dispositiu dels pròxims dies, els Serveis Fune raris Reus i Baix Camp han ha

bilitat nous espais d’aparcament per tal de millorar l’aforament a l’interior. Hi haurà un aparca ment provisional a la zona del polígon Granja Vila, a la car retera de Montblanc, amb 450 places, un a tocar de l’entrada principal, amb 200 places, un al tre a l’entrada nord i, un últim, al costat de l’Institut Pi del Burgar, que estarà connectat al cemen tiri amb la línia d’autobús. Tot i això, l’Ajuntament recomana el transport públic, ja que entre el 29 d’octubre i l’1 de novembre, Reus Transport oferirà un servei d’autobús específic que connec tarà el centre de la ciutat i els aparcaments. Serà la línia 35, que iniciarà el servei a les 9 h. i el finalitzarà a les 19 h. Un any més, el dia 1 de novembre, Reus Transport posarà en marxa un servei especial d’autobús gratu ït pel Dia de Tots Sants. Aquest mateix dia, l’Ajuntament retrà homenatge a totes les persones que s’han enterrat al Cemen tiri General de Reus. A més, un quartet de violoncels rebrà, du rant tot el dia, els visitants.

LECTURA Des de la Regidoria de Recur sos Humans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus s’ha impulsat l’edició del conte ani malista En Peret Ganxet i el Ben estar Animal, escrit per Maria del Carme Bigorra i Josep Salva dó amb il·lustracions de Marc Díez. El protagonista del conte és en Peret Ganxet, un vell per sonatge estimat pels reusencs i reusenques. La presentació de l’obra tindrà lloc avui, a les 19 h., a l’espai Llotja de la Cambra

L’Ajuntament presenta ‘Pere Ganxet i Benestar Animal’

de Comerç. Hi intervindran les autores i l’il·lustrador del conte i el regidor de Recursos Humans i Medi Ambient, Daniel Rubio. L’alcalde de Reus, Carles Pelli cer, clourà l’acte. L’esdeveni ment, obert al públic en general i especialment a les famílies amb nens, comptarà amb una actuació de l’Ariel Santama ria, l’animació del gegant Peret Ganxet i estands de les associ acions animalistes Nou Refugi Baix Camp.

RELIGIÓ

La Puríssima Sang recupera la missa en record dels difunts

La missa en record dels mem bres difunts de la Secció dels Cavallers del Sant Sepulcre de la Reial Congregació de la Pu ríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Reus se celebrarà aquest diumenge a les 10 h. En guany es recupera la tradició de recordar els que han traspassat i recordaran, especialment, a les persones que han acompanyat processionalment al Misteri del Crist jacent en el Sepulcre. L’es colania, el Cor Jove i Capell del

Sant Crist de la Sang sostindran els cants durant la celebració, dirigits pel mestre Josep Enric Peris. En acabar l’Eucaristia, interpretaran solemnement els goigs en honor al Crist Jacent en el Sepulcre. A continuació, tothom que ho desitgi, es podrà apropar a venerar la imatge del Sant Crist de la Sang. Després de la pandèmia, el Temple de la Reial Congregació de la Puríssi ma Sang vol recuperar els seus actes més tradicionals. Redacció

El CICAC celebra avui una jornada sobre les noves eines de mediació

Anna González

CEDIDA

QUÍMICA cap a la

FUTUR

La descarbonització del sector químic, un repte de present i futur

Anna Ferran Europa té un horitzó marcat en el calendari: 2050. Quan arri bem a la meitat d’aquesta cen túria, haurem de ser un conti nent climàticament neutre, és a dir, que compensem totes les emissions de gasos d’efecte hi vernacle que generem. Parlar de 2050 pot semblar molt llunyà, però el cert és que per assolir la neutralitat climàtica d’aquí a dues dècades i mitja hem de co mençar ara. Aquesta fita és clau per a frenar l’avenç imparable del canvi climàtic i per això re quereix la implicació de tots els sectors d’activitats, així com de les institucions públiques a tots els nivells, els grups socials i la ciutadania en l’àmbit particular.

Cadascú des de la seva posició i rol pot aportar un gra de sorra en el camí cap a la neutralitat climàtica. Ara bé, determinats sectors, pel volum, són claus a l’hora d’impulsar la descarbonit zació del continent europeu. Un d’aquests és la indústria quími ca i ho és per dos motius. D’una banda, perquè la manera actual de produir es basa en la trans formació de combustibles fòssils que alliberen grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle. De l’altra, perquè com a indústria que intervé en més del 95% dels processos productius d’altres indústries, les seves emissions es converteixen de retruc en les emissions de tota la cadena de valor.

En aquest sentit, són diverses les polítiques europees que estan posant els focus en sectors com el químic com un dels tractors de la descarbonització del con tinent. El Pacte Verd Europeu és el principal full de ruta que mar ca el camí a seguir i dins d’aquí s’inclouen diverses iniciatives que ja estan marcant el present de la Unió. Una d’elles és Fit for 55, que estableix que les emissi ons de gasos d’efecte hivernacle s’hauran de reduir un 55% les emissions de cara a 2030, és a dir, en poc més de set anys. A banda de les directives europees, i de la seva incorporació en les legis lacions nacionals, el cert és que el sector químic està altament compromès amb la sostenibilitat

i, des de fa temps, treballa per a trobar innovacions que perme tin una nova manera de produir, més neta i respectuosa amb el medi ambient.

Són moltes les companyies del sector que han fet seu el com promís europeu amb la neutrali tat climàtica i també tenen com a fita a llarg termini per al 2050 aconseguir la xifra de zero emis sions netes. Dir-ho és fàcil, ferho, però, requereix compromís, innovació i inversió i justament és això el que ja s’està veient en aquest sector clau pel conjunt de l’economia de l’estat i un dels motors de la demarcació tarra gonina.

La química està treballant si multàniament en el demà, amb noves matèries primeres, noves fonts d’energia i nous processos. L’ús de residus, en substitució a matèries primeres d’origen fòssil per a generar materials d’alt va lor és un exemple. Des dels resi dus urbans a subproductes de la indústria paperera passant pel diòxid de carboni, que pot pas sar de ser l’enemic número 1 del planeta a un recurs d’alt valor, són moltes les innovacions que s’estan forjant i que seran una realitat a gran escala en qüestió d’anys. La indústria, però, tam bé treballa en l’avui i l’ara i està duent a terme importants in versions en matèria d’eficiència energètica que permeten enge gar amb bon peu el camí cap a la descarbonització i que preparen el sector per a un futur revoluci onari.

Europa vol ser neutra climàticament al 2050 i reduir les emissions un 55% el 2030

La reducció de la petjada de carboni dels petroquímics afecta tots els sectors productius

L’ús de residus com a matèria primera o de fonts renovables són algunes de les opcions

Compromesos amb la seguretat i el medi ambient, compromesos amb tu

energètica, objectiu clau en les inversions de la química tarragonina

Anna Ferran

La descarbonització és un dels reptes més importants als quals ens enfrontem com a societat. Ara bé, hi ha sectors on aquest canvi de paradigma suposarà un veritable abans i després. Aquest és el cas de la indústria química i, per extensió, de totes les empre ses establertes al territori. L’elec trificació, l’ús de l’hidrogen verd o de matèries primeres renova bles són alguns dels camps en els quals s’està treballant. En alguns casos, les investigacions estan prenent forma i són promete dores. En d’altres, el camí acaba de començar i segurament en els pròxims anys es desenvoluparan tecnologies a hores d’ara desco negudes que permetran assolir la neutralitat climàtica abans de la data límit establerta de 2050. La descarbonització, però, no és un procés ràpid, que es pugui fer d’un dia per l’altre. Per arribar a les zero emissions netes d’aquí a poc més de 25 anys, cal comen çar a treballar ara, en el present, amb investigació, però, sobretot amb mesures reals que permetin reduir les emissions. I aquestes mesures passen per la millora de l’eficiència energètica dels com plexos industrials.

Reduir el consum d’energia és, segons expliquen des de l’Asso ciació Empresarial Química de Tarragona i també des de diver ses de les empreses associades, el primer pas a fer per a aconseguir la neutralitat climàtica. I és que si es consumeix menys energia, sigui elèctrica, gas o altres com bustibles d’origen fòssil, conse qüentment es generen menys emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera, a la vegada que s’aconsegueix una reducció de costos que millora la competiti vitat dels productes produïts als polígons químics nord i sud. És per això que en els darrers temps bona part de les indústries estan duent a terme inversions impor tants amb l’objectiu justament de ser més eficients.

Aturar per a millorar Algunes de les inversions en matèria d’eficiència energètica

s’han impulsat aprofitant les aturades programades de les plantes. Aquest és el cas de Dow. A principis d’any, va dur a terme l’aturada de la Unitat d’Hidrocar burs, que inclou les plantes del cracker i d’octè. Després de qua tre anys de preparació analitzant quines eren les necessitats i les millores necessàries, 3.450 per sones participant-hi, 1,8 milions d’hores treballades durant l’atu rada durant 88 dies, l’aturada ha suposat la preparació d’aquesta unitat per als reptes de present i futur de la instal·lació, entre ells la descarbonització i l’economia circular. La directora de produc ció de la Unitat d’Hidrocarburs de Dow Tarragona, Julia Eche varría, explica que «el cracker és la planta que emet més CO2 i, per tant, és el nostre deure liderar els

avenços tecnològics que propi ciïn la seva reducció». En aquest sentit, detalla que «gràcies a l’aturada, hem renovat totes les instal·lacions elèctriques i hem invertit en una turbina nova, que ens permet reduir un 8% les nos tres emissions de CO 2 i que ha augmentat la nostra eficiència en la mateixa línia».

Un cas similar és el de Repsol. La companyia multienergètica es troba ara a l’equador de l’aturada plurianual de manteniment de les unitats de combustible del seu complex del polígon nord. Aquesta aturada suposa una in versió de 100 milions al conjunt de la refineria, cosa que la fa la més important de la seva histò ria. Dels 100 milions d’euros, 70 es destinaran a millorar l’eficièn cia energètica de les plantes. La

instal·lació d’un nou precalen tador d’aire de la unitat de Plat format i el nou sistema de recu peració de calor a les unitats de destil·lació són dues de les actu acions més rellevants que s’estan impulsant durant aquesta atura da. L’objectiu és continuar millo rant la seguretat, la digitalització, la circularitat a la vegada que es redueix l’impacte ambiental i s’avança de manera clar cap a la descarbonització. I és que amb els treballs que acabaran a finals de novembre s’evitarà l’emissió de 32.500 tones de CO2 a l’any, cosa que equival a les emissions anuals d’una població de 10.000 habitants.

Noves plantes Millorar els equipaments exis tents per a fer-los més eficients

en el seu consum energètic és una de les estratègies a seguir en les primeres fases de la des carbonització, però no l’única. I és que són diverses les empreses que estan invertint en la cons trucció de noves plantes i unitats de producció amb l’objectiu de disposar d’uns complexos més competitius i més descarbonit zats.

Un exemple d’això el trobem en Messer. La companyia gasista està a punt de finalitzar la cons trucció de la seva nova planta de fraccionament de l’aire en la qual hi ha invertit 50 milions d’euros. La nova instal·lació, que mitjan çant un procés de destil·lació criogènica separarà els tres prin cipals components de l’aire, oxi gen, nitrogen i argó, permetrà fer el procés de manera totalment electrificada. Si a això se li suma el fet que el procés de destil·lació és totalment lliure d’emissions, ens trobem davant d’una activi tat totalment neta, pel que fa a les emissions de gasos d’efecte

hivernacle.

Un altre exemple paradigmà tic sobre l’aposta per a la cons trucció d’una nova planta amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica dels processos és el de Covestro. La companyia ale manya, que té com a fita assolir la neutralitat climàtica per a les emissions que provinguin de producció pròpia i les genera des per fonts d’energia externa al 2035, ha dut a terme una in versió de més de 200 milions d’euros en la construcció d’una innovadora planta de producció de clor. Es tracta de la primera planta al món a escala industrial que utilitzarà la tecnologia del càtode despolaritzat amb oxigen. La nova unitat es posarà en fun cionament a principis de 2023 i suposarà una reducció del 25% del consum energètic, respecte a la millor tecnologia del mercat. La manca de competitivitat que té el conjunt del pol químic tarra goní a causa de la inexistència de les xarxes tancades, entre altres motius, va impulsar a Covestro a apostar per Tarragona a l’ho ra d’aplicar aquesta innovadora tecnologia, que permetrà reduir les emissions de CO 2 en unes 22.000 tones anuals respecte als mètodes tradicionals de pro ducció de clor, xifra equivalent a la quantitat de diòxid de carboni produït per 15.000 cotxes a l’any.

El clor s’utilitzarà al complet per a la producció d’MDI al site que tenen a la Canonja. Justa ment l’empresa ha aplicat en aquesta planta d’MDI STRUC Tese®, un innovador sistema de gestió energètica patentat per Covestro que permet fer un ús més eficient dels recursos, gràcies a la comparació entre els consums reals i els òptims amb l’objectiu de detectar ineficièn cies. En el cas concret de Tar ragona, el sistema garanteix un estalvi anual de 3.200 MWh. En l’àmbit global de la companyia, tots els projectes que han emprat aquesta tecnologia, han aconse guit una reducció dels consums energètics d’un 2,32 milions de MWh i unes 700.000 tones de CO 2 a l’any menys.

GERARD MARTÍ

Gràcies a l’aturada que s’està

Repsol

municipi de 10.000 habitants.

Capturar i utilitzar el CO2, una opció real per a reduir la petjada de carboni

mena de tecnologies

Anna Ferran

Reduir les emissions de diòxid de carboni, i d’altres gasos d’efecte hivernacle, és una prioritat. Si veritablement volem revertir la situació d’emergència climàtica en la qual ens trobem immer sos i evitar que la temperatura mitjana del planeta pugi més de 2º respecte a l’era preindustrial, l’única via que tenim és disminu ir la generació de CO2. L’aposta per l’eficiència energètica és el primer pas que es pot fer. Com menys energia i recursos fòssils consumim, menys diòxid de carboni emetrem. Fer el salt cap a l’electrificació és l’altre camí a explorar. Ara bé, la producció d’energia renovable actual no pot donar resposta a les necessi tats energètiques presents. Si bé tot indica que les renovables viu ran una expansió explosiva en els pròxims anys, aquesta conti nuarà sent inferior a la demanda energètica. Determinats sectors productius seguiran necessitant fonts fòssils i, per tant, conta minants, per a poder seguir en actiu. És en aquest escenari on apareix una alternativa que està centrant cada vegada més esfor ços en r+D+I: la captura, emma gatzematge i ús del CO2

Emissions capturades

Les tecnologies CCUS (captura, emmagatzematge i ús del car boni, per a les seves sigles en anglès) es basen en tot un seguit de processos que plantegen la captura del diòxid de carboni des de la seva font d’emissió, per a emmagatzemar-lo i/o uti litzar-lo posteriorment com una nova matèria primera, seguint les bases de l’economia circular. Les investigacions que s’estan duent a terme en l’actualitat treballen en les diferents etapes

d’aquest cicle. Així doncs, s’es tan desenvolupant solucions tecnològiques que evitin que el diòxid de carboni se’n vagi a pa rar a l’atmosfera, capturant-lo i separant-lo d’altres gasos que es generen en els processos indus trials, com per exemple el vapor d’aigua, el metà, l’ozó o els clo rofluorocarburs (CFC). Un cop capturat i purificat, el CO2 s’ha de comprimir en estat líquid per a facilitar-ne el transport, sigui per canonades, o per mitjans de transport convencionals com ca

mions, ferrocarrils o vaixells. Ara bé, què se’n pot fer del CO2?

Soterrar el CO2

Les alternatives són dues i la recerca és activa en ambdues línies. Una d’elles contempla l’emmagatzematge del diòxid de carboni en enclavaments geolò gics profunds, com ara jaciments de petroli o de gas esgotats.

Aquesta mena de pous naturals han de tenir profunditats supe riors als 800 metres, perquè la pressió que exerceix l’atmosfe

ra mantingui el gas en un estat gairebé líquid. Així mateix, els terrenys han de ser porosos i permeables, per tal que el gas pugui emmagatzemar-s’hi sense problemes, però, en un estrat ge ològic superior, hi ha d’haver un material que funcioni com una barrera, perquè segelli de mane ra permanent el pou i s’eviti així la fuga a l’atmosfera.

Aquesta alternativa fa temps que està sobre la taula, però plan teja dues qüestions a resoldre, a banda de les purament tecnolò

giques. D’una banda, cal trobar els enclavaments geològics que reuneixin les condicions idònies per a garantir un emmagatze matge permanent. I no totes les parts de món disposen d’ells. De l’altra, cal un clima polític i regu lador partidari d’aquesta opció i en els darrers anys s’ha vist com països europeus amb possibili tats reals d’emprendre projectes d’emmagatzematge de CO2, com el Regne Unit o Noruega, s’han mostrat reticents, si bé planteja ments més actuals semblen obrir

Les tecnologies CCUS (captura, emmagatzematge i ús del CO2, en anglès) es basen en evitar que els gasos d’efecte hivernacle s’alliberin a l’atmosfera. El CO2 es purifica, es transporta i es desa o s’utilitza a la indústria.

de nou la possibilitat.

En aquest sentit, l’exdirector d’Energia de la Comissió Europea i professor de la Florence School of Regulation (FSR), Christopher Jones, defensa que la UE ha de tenir un paper actiu i ha d’im pulsar una xarxa de transport i emmagatzematge de CO2, simi lar a les que ja existeixen amb l’electricitat o el gas o les que es faran per a la distribució de l’hi drogen. «Construir una xarxa de transport i emmagatzematge de CO2 de capacitat adequada triga rà gairebé una dècada, motiu pel qual cal començar a treballar-hi ja», afirma amb rotunditat Jones.

El professor ha publicat re centment l’informe Captura y almacenamiento de CO2, publi cat per la Fundación Naturgy.

EL SECTOR QUÍMIC

l’Acord de París es requereix, en tre altres mesures, tornar el CO2 al subsol mitjançant operacions de captura i emmagatzematge», constata l’investigador del CSIC, Juan Alcalde, principal autor de l’estudi. La proposta que fa aquest treball implica la creació de hubs (grups d’emissors de CO 2 pròxims) i clústers (fonts emissores i també un magat zem). Els càlculs que es presen ten en la investigació indiquen que, si se seguís aquesta estratè gia, es podrien deixar d’emetre a l’atmosfera fins a 69 milions de tones de CO 2 a l’any a Espanya, cosa que equival al 21% del total.

El treball recull quatre motius fonamentals pels quals cal que la Unió promogui aquesta mena de tecnologia per a assolir els objectius de descarbonització i de neutralitat climàtica conti nental. «És un requisit previ per al desplegament de tecnologies d’absorció neta de carboni; és la

solució subjacent més competi tiva per a descarbonitzar sectors industrials clau de gran consum energètic; pot ser una via rendi ble per a la producció d’hidrogen de baixes emissions de carboni; i és probable que es necessiti per a descarbonitzar el sector elèctric, que continuarà depenent dels

combustibles fòssils per a equi librar la xarxa», detalla l’exdi rector europeu d’Energia. De fet, aquest posicionament és molt similar al que defensen organit zacions sectorials com Feique o l’AEQT.

En aquesta mateixa línia es mou un estudi elaborat pel CSIC i la Universitat de Barcelona l’any passat. «Espanya s’enfronta al repte d’eliminar els més de 300 milions de tones de CO 2 que pro dueix cada any per a poder miti gar els efectes del canvi climàtic. Per a poder assolir els objectius de descarbonització establerts a

De residu a escuma L’altra opció que plantegen el conjunt de tecnologies CCUS és la reutilització d’aquest diòxid de carboni com una matèria pri mera. En aquest cas, la indústria química hi té molt a dir. I és que s’està treballant en el desenvo lupament i la implementació a gran escala d’aquesta mena de processos que permetrien la transformació del CO 2 en molè cules valuoses com metanol, po liols o polímers que serveixen de base per a molts productes que fem servir en el nostre dia a dia. Són diverses les companyies que han inclòs la captura i re utilització del CO 2 com una de les seves línies estratègiques. Un dels exemples més paradigmà tics, pels resultats obtinguts és

el de Covestro. El cap d’innova ció de la companyia alemanya, Hermann Bach, explica que van necessitar 10 anys per a trobar el catalitzador que els permetés crear policarbonats (un tipus de material plàstic amb múltiples aplicacions) amb CO2 entre les seves matèries primeres. Per a ti rar endavant aquesta innovació, Covestro va unir esforços amb la Universitat d’Aachen. Després d’anys d’esforços i proves pilot exitoses, es va aconseguir pro duir el primer material a escala industrial elaborat amb CO 2 cap turat. Es tracta de cardyon®, una escuma de poliuretà amb aplica cions diverses en foams de mobi liari, com farciments de cadires o matalassos, en paviments espor tius o en sabates esportives. cardyon® incorpora un 20% de CO 2 cosa que el fa doblement sostenible. Per una banda, su posa la reutilització d’una gran quantitat de CO2 i per l’altra, im plica un estalvi de matèries pri meres d’origen fòssil a l’hora de fabricar-lo. En els Jocs Olímpics de Tòquio, la pista on es van dis putar els partits d’hoquei va estar fabricada amb cardyon®. Des de fa un any, Adient, referent mun dial en la fabricació de seients per automòbils, utilitza aquesta escuma, cosa que els permet fer un producte més sostenible.

Combustible zero emissions La creació de combustible sintè

tic és una altra de les aplicacions que se li pot donar al CO2. Rep sol, al seu complex de Petronor al port de Bilbao, ha projectat la construcció d’una de les plantes de fabricació de combustible sintètic més gran del món. Per a produir-lo s’emprarà únicament hidrogen renovable, produït en una planta de transformació de residus urbans en hidrogen, i di òxid de carboni. La nova planta comptarà amb una inversió de 60 milions d’euros i el combusti ble resultant es podrà utilitzar en els actuals motors de combustió d’automòbils, camions i avions. Es preveu que la planta estigui operativa de cara a 2024 i que en una primera fase produeixi 50 barrils de combustible sintètic, de zero emissions netes. El pro jecte ha estat catalogat per Fuel sEurope com una de les inversi ons en R+D més rellevants per a la descarbonització del sector.

Casos com el de Covestro o el de Repsol evidencien els es forços que està duent a terme el conjunt del sector químic per a trobar solucions sostenibles a gran escala que permetin que la descarbonització sigui una rea litat. Experts de diversos camps coincideixen en el fet que úni cament combinant tecnologies es podrà assolir la neutralitat climàtica a la qual aspira Europa. I aquí, la captura, emmagatze matge i ús del diòxid de carboni hi tindrà molt a dir.

Les emissions de CO2 a Espanya es reduirien un 21% si s’apostés per la seva captura

Diversos estudis afirmen que és urgent construir una xarxa de transport i emmagatzematge de CO2

El sector químic ja fabrica a escala industrial materials fets amb diòxid de carboni

El CO2, juntament amb l’hidrogen renovable, seran claus per a produir combustible sintètic

Tarragona fa

en hidrogen

Anna Ferran

Una de les veritables revolucions en el futur de la indústria quími ca té nom i cognoms: hidrogen renovable. Aquest element és clau per al sector, ja que, d’una banda, s’utilitza com a matèria primera en alguns productes, i, de l’altra, gràcies al seu enorme potencial calorífic és el combus tible idoni en determinats pro cessos productius. Malgrat que l’hidrogen sigui un dels elements predominants al planeta, sempre es presenta acompanyat d’altres elements, el més comú l’oxigen, donant com a resultat aigua. Per a separar-lo i poder-lo utilitzar com a matèria primera en nom brosos processos productius qu ímics o com a combustible, cal separar les molècules d’hidrogen de les d’oxigen. Fins ara, aquest procés es duu a terme amb gas natural. L’ús de gas natural, però, comporta unes elevades emis sions de diòxid de carboni, cosa que va en la línia oposada als objectius de descarbonització i neutralitat climàtica. És per això que en l’actualitat s’està treba llant en alternatives més soste nibles, que permetin obtenir un hidrogen renovable.

L’hidrogen convencional, ob tingut gràcies al gas natural, se l’anomena hidrogen gris, però les alternatives renovables o baixes en emissions estan cata logades amb un ampli espectre de colors que indica el seu tipus de producció i la petjada de car boni que ocasiona. De tots els co lors de l’hidrogen, en els últims temps s’ha parlat especialment del verd. Per a generar-lo, s’em pra una tecnologia innovadora que permet separar l’hidrogen de l’oxigen mitjançant l’electricitat, en un procés anomenat electrò lisi. Si l’electricitat prové d’una font renovable, s’aconsegueix hidrogen verd, que podrà ser uti litzat com una matèria primera sostenible o com un combusti ble net, ja que, en combustionar, l’hidrogen emet vapor d’aigua.

Ser una vall de l’hidrogen Conscients del rol estratègic que té l’hidrogen per al sector químic –actualment, l’àrea de Tarrago na concentra gran part del con sum d’hidrogen de tot l’estat–, el territori va unir forces per a convertir-se en una vall de l’hi drogen, és a dir, en una zona es pecialitzada en la seva generació,

emmagatzematge, distribució i consum. El projecte H2ValleyCat ha estat declarat com un dels projectes estratègics per al con junt de la Unió Europea. I és que la Comissió s’ha proposat que, de cara a 2050, el 25% de l’ener gia que consumeixi el continent ha de provenir de l’hidrogen de fonts renovables.

El projecte estrella que s’in clourà dins d’H2ValleyCat es va anunciar unes setmanes enrere. Un consorci format per Enagás Renovable, Messer, Iqoxe i lide rat per Repsol aixecarà l’electro litzador més gran del conjunt de l’Estat espanyol al polígon químic nord. Es posarà en marxa al 2025, funcionarà amb electri citat renovable, prioritzant la de proximitat. L’electrolitzador, que rebrà una inversió de més de 230 milions d’euros, podrà produ

ir en una primera fase 150 MW d’hidrogen, si bé en una segona fase, que començarà a partir de 2027, es podria arribar a un 1GW. L’electrolitzador proporcionarà hidrogen zero emissions al con junt d’empreses del pol químic tarragoní, cosa que suposarà un avenç important en el pla de des carbonització del sector.

Usos industrials i de mobilitat L’electrolitzador de Repsol, però, no és l’únic projecte d’hidrogen verd que s’està impulsant al pol químic. Empreses dedicades a la producció de gasos, com Carburos Metálicos o Messer, comptaran amb els seus propis electrolitzadors, on generaran hidrogen verd per a comercialit zar-lo. Messer, per exemple, ha unit forces amb Siemens Energy per a desenvolupar un total de tres projectes a Tarragona per a produir 70 megawatts d’hidro gen verd mitjançant l’electròlisi. L’hidrogen produït es destinarà a processos industrials, per a ge nerar energia elèctrica o calefac

ció zero emissions, gràcies al fet que en el procés de combustió, l’hidrogen només emet vapor d’aigua o en la mobilitat.

L’àmbit de la mobilitat, espe cialment la pesada, és un dels més interessats en el desenvo lupament de l’hidrogen verd, ja que això els permetria descarbo nitzar-se definitivament, sense haver de fer el salt cap a l’electri ficació, que, per al seus volums, no sempre és recomanable. Mes ser ja ha desenvolupat diversos projectes en aquesta línia. L’any passat va portar un bus urbà propulsat amb hidrogen verd a Tarragona, perquè la ciutadania pogués conèixer els seus benefi cis. Més enllà d’aquestes proves, Messer fa anys que treballa en l’àmbit de les piles d’hidrogen per a vehicles pesants com busos o carretons industrials als Estats Units. Allí, són, des de 2011, el proveïdor de tecnologia d’hidro gen de la flota més gran de busos elèctrics amb pila d’hidrogen del conjunt del país. A més, i gràcies a un treball conjunt amb Toyota,

ofereixen la tecnologia de la pila d’hidrogen per a mobilitat indus trial (grues, plataformes, etc.).

Amb Toyota també estan treba llant en el disseny de plantes de producció d’hidrogen renovable per a suplir d’energia a grans grues d’entorns portuaris, com seria el cas del Port de Los An geles (EUA) o del Port d’Imming ham (Regne Unit). Així mateix, a Alemanya, estan impulsant dos projectes d’hidrogen verd on es construirà una infraestructura local d’hidrogen que abastirà el sector energètic, la indústria, la mobilitat i els habitatges (cale facció).

Si bé el verd, és el tipus d’hi drogen renovable sobre el qual s’està posant més atenció, la in dústria està treballant en soluci ons intermèdies, entre les quals hi ha l’hidrogen blau (produït amb gas natural, però capturant les emissions de CO2) o l’hidro gen produït mitjançant l’ús de bi ogàs elaborat a partir de residus urbans; un procés d’economia circular

emissions

Per una transició energètica realista i un futur competitiu

lana també tenen objectius de reducció ambiciosos: d’un 23% i un 40%, res pectivament, per al 2030. L’impacte en la mobilitat, la química i l’energia serà important, especialment al complex pe troquímic de Tarragona.

IGNASI CAÑAGUERAL

President de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT)

L’European Green Deal té com a objectiu reduir les emissions d’efecte hivernacle un 55% el 2030, respecte del 1990, i arri bar a la neutralitat climàtica el 2050. Les lleis del canvi climàtic espanyola i cata

El sector està compromès amb aques ta descarbonització, i disposa de plans en aquesta direcció, ambiciosos, però alhora realistes, que tenen en compte la realitat actual i les tecnologies disponi bles. Sabem que l’hidrogen tindrà un pa per important en l’assoliment d’aquests objectius. Però també cal tenir present que el potencial al clúster de Tarragona és de 500 MW i d’1 GW d’hidrogen per als anys 2025 i 2030, respectivament, lluny de les escales comercials d’electro litzadors disponibles (100-200 MW).

Hem de ser conscients, doncs, que l’hidrogen verd trigarà temps a ser com petitiu i estar disponible en les quan titats necessàries, i que per això caldrà un desplegament molt important de generació d’energies renovables, que en cap cas podrà ser imminent. Per tot això, des de la indústria química fa temps que

alertem que per fer possible la transició energètica caldrà considerar altres tipus d’hidrogen baix en carboni, no només el verd, així com tecnologies pont, com ara la captura, l’ús i l’emmagatzematge del CO 2 per al seu ús futur com a matèria primera.

Europa també ho veu així: en la seva estratègia de l’hidrogen, la Unió indica que tots dos tipus, tant el verd com el

baix en carboni, han de rebre suport per tal d’assolir els objectius de neutralitat climàtica. El fet que el full de ruta es panyol, en canvi, només consideri l’hi drogen verd, està causant una pèrdua d’oportunitats d’inversió respecte de països del nord Europa com Alemanya, Països Baixos o França.

És probable que, en els pròxims 10 anys, fruit de la inversió que necessita

aquest procés de transició energètica, hi hagi clústers o plantes de producció que es quedin pel camí, ja sigui perquè no fan els deures, o perquè no reben aquest acompanyament de l’adminis tració. De manera que, si aquest criteri del full de ruta espanyol de només con siderar l’hidrogen verd no es rectifica, en un context de competència global, a les grans empreses multinacionals els pot resultar més atractiu apostar per altres territoris.

Els responsables de les empreses quí miques del territori estem lluitant inter nament, dins de les nostres companyies (perquè la nostra primera competència per les inversions és interna, amb al tres localitzacions de la nostra pròpia empresa), per defensar la viabilitat dels nostres plans i que Tarragona sigui, per tant, aposta prioritària. Però necessitem també un suport i acompanyament clar i explícit de l’administració, amb un marc que afavoreixi aquesta aposta i, sobre tot, que no ens resti competitivitat amb altres regions de la mateixa Europa. Cal remar tots plegats en una mateixa direc ció si volem continuar comptant amb un futur descarbonitzat i competitiu per a la indústria.

Fa temps que alertem que per fer possible la transició energètica caldrà considerar altres tipus d’hidrogen baix en carboni, així com tecnologies pont, com ara la captura, l’ús i l’emmagatzematge del CO2

Repsol fa un salt en l’hidrogen renovable amb l’electrolitzador més gran de l’Estat

Redacció Repsol és actualment el principal productor i consumidor d’hidro gen de l’Estat. Aquest gas, que també actua com a vector ener gètic, és clau per a la indústria petroquímica. És per això que han establert un ambiciós full de ruta per a liderar el mercat de l’hidrogen renovable al con junt de la Península i jugar un rol destacat a Europa: assolir els 552MW de capacitat instal·lada el 2025 i 1,9GW el 2030. Per a complir-lo, la companyia multi energètica farà inversions supe riors als 2.500 milions d’euros fins al 2030 en projectes en tota la cadena de valor de l’hidrogen i utilitzant diverses tecnologies disponibles, com la producció mitjançant biogàs, la fotoelec trocatàlisi o l’electròlisi. Justa ment aquesta última tecnologia és l’escollida pel consorci liderat per Repsol i format per Enagàs Renovable, Iqoxe i Messer, per a implementar al pol petroquímic tarragoní. El consorci impulsarà la construcció de l’electrolitza dor més gran d’Espanya. La plan ta de producció d’hidrogen verd estarà en marxa el 2025 i tindrà

una capacitat de 150MW en una primera fase.

El consorci preveu una inver sió de 230 milions d’euros en aquest projecte que serà clau per a la descarbonització del conjunt del sector químic implantat al

territori. Als 230 milions inicials, se li podrien sumar 80 milions més per a la creació d’instal lacions d’emmagatzematge elèc tric. Ara per ara, el projecte ja ha superat l’etapa d’enginyeria con ceptual i s’iniciarà la fase d’engi

nyeria de detall.

L’avenç en el disseny d’aques ta planta col·loquen al consorci liderat per Repsol i a Tarragona com un referent en l’impuls de l’hidrogen verd al conjunt del continent europeu. En aquest

Què és l’electròlisi i com s’obté l’hidrogen verd?

L’electròlisi és un dels di versos processos que es poden emprar per a la pro ducció d’hidrogen. Es con sidera un dels processos més eficients i nets, ja que utilitza l’energia elèctri ca per a generar-lo. En els electrolitzadors, s’aplica corrent elèctric extern pro vinent de fonts renovables –motiu pel qual és un vector energètic verd– a l’aigua per a separar els seus dos ele ments, l’hidrogen i l’oxigen.

Si bé el procés fa temps que es coneix, les aplicacions a gran escala com les que farà Repsol són una innovació.

sentit, des de Repsol expliquen que el fet de poder comptar amb un electrolitzador de gran escala suposa una fita tecnològica, ja que gràcies a la seva mida s’acon segueix reduir els costos associ ats a la producció d’hidrogen re

novable mitjançant la tecnologia de l’electròlisi, que fins ara s’ha testat en plantes pilot o de petita escala.

Sinergies empresarials

Més enllà de la rellevància tecno lògica i de la potent inversió que suposarà pel territori, el projecte de l’electrolitzador és un nou exemple de la creació de siner gies en el si de la química tarra gonina. Així doncs, l’hidrogen renovable que produeixi s’utilit zarà com a combustible i com a matèria primera per a la indús tria. A banda, se li donaran usos de mobilitat i també s’injectarà en la xarxa de transport de gas natural. A més, es construirà un col·lector d’hidrogen que trans portarà aquest gas entre l’elec trolitzador, que estarà situat al polígon nord, i el polígon sud per a connectar els diferents con sumidors mitjançant una xarxa oberta.

La producció d’hidrogen mit jançant electròlisi comporta la generació d’un subproducte, l’oxigen. L’oxigen renovable que sorgeixi d’aquest procés també serà utilitzat per les indústries

El consorci invertirà

projecte

entrat en fase

de detall

L’electrolitzador subministrarà hidrogen

renovable a les indústries del pol químic

L’electrolitzador utilitzarà preferentment

renovable de proximitat

del pol químic. En aquest cas es distribuirà gràcies al gasoducte que ja existeix i que és propietat de Messer. Per a Iqoxe, un altre dels socis del consorci de l’elec trolitzador, l’entrada en marxa d’aquesta instal·lació els perme trà aconseguir el seu objectiu de reduir les emissions de CO2, a la vegada que aprofitaran l’oxigen per a la producció d’òxid d’etilè.

Menys dependència energètica

Que sigui Tarragona l’indret es collit per al desenvolupament del principal electrolitzador del conjunt de l’Estat no és casual. L’estratègia europea per a l’im puls i el desplegament de l’hidro gen renovable estableix la indús tria com un dels primers sectors que havia de fer el salt cap a l’ús d’un hidrogen de baixes o nul·les emissions. El pol químic tarra goní és el principal consumidor d’hidrogen d’Espanya, de mane ra que avançar en la producció

d’hidrogen renovable al territori és una prioritat.

Així doncs, el projecte s’alinea amb els objectius marcats tant per a la Unió Europea com pel govern espanyol i contribueix significativament a assolir l’ob jectiu nacional, fixat en la instal lació de 4GW per a la generació d’hidrogen renovable de cara a 2030. Així mateix, la producció d’aquest hidrogen renovable su posarà una disminució en el con sum de gas natural que utilitza la indústria, cosa que contribueix a la vegada a la consecució de l’objectiu marcat per la Comis sió Europea dins de l’estratègia RePower EU per a disminuir la dependència exterior de com bustibles fòssils.

Clústers d’hidrogen

L’electrolitzador que promouen Repsol, Enagàs Renovable, Mes ser i IQOXE s’emmarca dins de la Vall de l’Hidrogen de Catalu nya així com en el Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre i el consorci SHYNE. El seu desenvolupa ment suposa un impuls afegit a l’anomenada economia de l’hi drogen i a la vegada es preveu que contribueixi a la creació de clústers al voltant de l’hidrogen. La idea és encaixar la capacitat de producció a les necessitats de la indústria adjacent, però també a la de nova creació, a la vegada que es diversifiquin els usos de l’hidrogen renovable, de mane ra que l’ecosistema sigui al més eficient possible, tant pel que fa a costos de producció, com de transformació i logístics.

El camí cap a la descarbonització

A l’ADN de Repsol des dels anys 90

agafat

començar

darrers

reducció de

d’efecte hivernacle,

gairebé tres dècades.

la companyia

d’eficiència

seu

que

i fent-se

nombroses

tecnològiques. A aquest pla, se li han sumat d’altres més específics, com el de reducció d’emissions, que s’ha renovat i ampliat fins en tres ocasions, o un pla estratè gic on la descarbonització i la reconversió en hubs multienergètics és la clau. A tot això, cal sumar-hi l’adhesió de la companyia als princi pals acords internacionals com el protocol de Kyoto o l’Acord de París.

Una norma global calcularà la petjada de carboni dels productes químics

Una quarantena d’empreses líders han acordat homogeneïtzar criteris per a facilitar el càlcul de l’impacte mediambiental dels seus productes

Prop de quaranta empreses amb presència global del sector quí mic han acordat una guia mundi al per a calcular la petjada de car boni dels seus productes (PCF, per les seves sigles en anglès), en el marc de la iniciativa conjunta Together for Sustainability (TfS). Aquesta guia homogeneïtzada per a calcular les emissions dels productes fabricats per la quími ca serà un element clau per a tota la cadena de valor a l’hora de de terminar l’impacte mediambien tal real d’un producte i treballar per a reduir-lo.

La nova guia TfS per a la pet jada de carboni dels productes proporciona instruccions espe cífiques per a calcular les emis sions dels productes químics, des del bressol fins a la porta de sortida. La seva rellevància recau en el fer que s’harmonitzen els diferents enfocaments existents

a l’hora de calcular la PCF del sector i es pot aplicar a la gran majoria dels productes químics.

En el futur, permetrà a les em preses que utilitzen substàncies químiques i al mercat en general comparar directament i avaluar l’impacte climàtic dels produc tes.

Reduir les emissions de nivell 3

La rellevància d’aquesta guia ra dica en el fet que permet fer un càlcul més acurat de les emissi ons de nivell 3 a totes aquelles empreses que emprin químics fabricats per les 37 companyi es que conformen la iniciativa. El Greenhouse Gas Protocol, la normativa internacional més utilitzada en matèria d’emissi ons, estableix tres tipus d’emis sions: les de nivell 1, que són les derivades de forma directa de l’activitat productiva, les de ni vell 2, dins de les quals s’inclo

uen les emissions a l’hora de ge nerar l’energia que es consumirà per a dur a terme un procés; i per últim, les emissions de nivell 3, que inclouen des del transport i la logística a les emissions que desprenen les matèries primeres amb les quals s’elabora un pro ducte.

Justament aquestes últimes són molt difícils de quantificar, ja que cal disposar d’una cadena de valor que tingui totes les seves emissions totalment quantifica des per a poder fer el càlcul en un producte final. La guia de TfS ha nascut per a donar resposta a aquesta necessitat real, que per metrà un càlcul molt més ajustat de l’impacte mediambiental dels productes manufacturats finalis tes. Cal tenir en compte que més del 95% dels productes tenen en algun moment de la seva pro ducció contacte amb alguna ela boració de la indústria química,

Tecafric, sistemes d’aïllament per a

Anna Ferran

L’aïllament és una de les claus per a reduir els consums ener gètics, millorar l’eficiència i reduir la petjada de carboni de les infraestructures industrials.

Aquest és justament l’àmbit d’especialització de Tecafric. Aquesta empresa dedicada a

l’àmbit dels serveis industrials està especialitzada en aïlla ments tèrmics i acústics.

Destaquen per la realització de projectes integrals, des del disseny d’enginyeria dels sis temes d’aïllament fins al seu manteniment posterior, pas sant per l’elaboració d’estudis

tècnics i econòmics de les instal lacions per a la correcta aplica ció de l’aïllament amb l’objectiu d’aconseguir el màxim estalvi energètic; una fita més necessà ria que mai a causa del context d’elevats preus de l’energia i d’una aposta per a l’eficiència, com a primera passa cap a la

descarbonització de la indús tria. En aquest sentit, des de Te cafric, asseguren que «reduir el consum d’energia és molt fàcil si s’apliquen els sistemes d’aï llament tèrmic correctes».

Tecafric també està especia litzada en l’àmbit de la pintura i els revestiments. La divisió es va crear el 2011 per cobrir una demanda creixent d’un servei integral dels seus clients. Treba llen en tota mena d’indústries i edificacions i ofereixen protec ció anticorrosiva, tractaments de superfícies, protecció contra el foc, impermeabilitzacions i senyalitzacions, entre altres.

de manera que la guia suposarà un punt d’inflexió en el càlcul de les emissions i en el coneixement de la petjada de carboni real de molts productes.

Treball col·laboratiu «Fins ara, la indústria química no tenia una metodologia co muna per a calcular la petjada de carboni dels seus productes. La disponibilitat de dades sobre PCF és limitada i els càlculs so vint no es poden comparar. La guia TfS permet superar aques ta limitació, oferint un mètode harmonitzat per a generar i com partir informació al conjunt de la cadena de valor», explica el di rector de Sustainability Methods de BASF i responsable de la guia, Peter Saling. Per la seva banda, el president de Together for Sus tainability i president de Global Supply Chain a Henkel, Bertrand Conquéret, afegeix: «La guia està disponible com a dades de codi obert amb l’objectiu d’impulsar el canvi més enllà de la indústria química, proporcionant la base perquè altres indústries i sectors treballin també en la reducció de carboni. Gràcies al treball col laboratiu, esperem construir un futur més sostenible».

Anna Ferran

La guia, que és de codi obert, facilitarà la reducció de les emissions de nivell 3

La

entre diferents productes.

Treballen per a diverses empreses del pol químic tarragoní.

GERARD MARTÍ

La

Redacció

En molts casos, la química és, probablement, una de les cièn cies més desconegudes per gran part de la població. No obstant això, es tracta d’un element im prescindible en el dia a dia, pre sent a la roba, als mobles de la llar, als telèfons o als vehicles, per posar alguns exemples. Per la seva importància econòmica i social, i per la seva influència en tota mena de sectors, la indústria química juga un paper clau en la lluita per construir un futur més sostenible. I, en aquest compro mís, la innovació tecnològica basada en l’eficiència, el consum responsable i l’estalvi d’energia, és cabdal.

Tarragona és testimoni directe de molts d’aquests projectes on

el talent i la innovació es posen al servei de la sostenibilitat. Un exemple el trobem a la planta d’MDI de Covestro, on es pro dueix aquest component químic precursor de les espumes de poliuretà, essencials per l’aïlla ment tèrmic, per exemple. Al centre s’empra STRUCTese®, un innovador sistema d’eficièn cia energètica que permet ges tionar el consum energètic real dels processos productius, per ajustar-los al potencial òptim i eliminar ineficiències. Aquesta solució avui en dia ja permet un estalvi de 3.200 MWh l’any a la planta d’MDI.

Un altre exemple d’innova ció sostenible és la nova planta de clor i sosa càustica que està construint Covestro a Tarragona

i que es posarà en marxa en els pròxims mesos. La planta, que ha suposat una inversió de més de 200 milions d’euros, serà la primera del món a escala indus trial en emprar la tecnologia del càtode despolaritzat amb oxigen (ODC en les seves sigles en an glès). La tecnologia ODC és fruit de més de 20 anys d’investigació dels equips de Covestro i per met fer un ús de l’energia molt més eficient i respectuós amb l’entorn. Amb la inauguració d’aquest nou centre, la compa nyia podrà optimitzar processos, reduir costos i continuar millo rant en eficiència. De fet, gràcies a aquesta solució, es calcula que el consum energètic del procés de producció de clor es podria reduir en un 25% en comparació

amb la tecnologia més avançada que hi ha al mercat actualment. Això també suposarà una reduc ció de les emissions de CO 2 al voltant de 22.000 tones anuals, una xifra que equival a la quan titat produïda, aproximadament, per 15.000 vehicles durant tot un any.

Gràcies a aquesta tecnologia de Covestro es podrà impulsar una producció de clor i sosa

càustica més sostenible i eficient. Aquesta fita és molt important, ja que tant el clor com la sosa són un dels principals elements de la indústria química i, a la vegada, és una matèria primera essencial en altres sectors estratègics. La producció de clor anirà íntegra ment destinada a un ús intern com a component essencial en la fabricació de l’MDI de Tarragona i la sosa càustica està destinada

al mercat ibèric i europeu.

La nova planta de Covestro a Tarragona suposa, també, un pas més en l’estratègia de la com panyia per aconseguir ser una organització totalment circular. Amb aquest objectiu, i des de fa anys, l’empresa treballa per desenvolupar solucions i inno vacions que permetin alinear tota la seva activitat i catàleg de productes sota els preceptes de l’economia circular. Com a part d’aquesta visió, la planta també ajudarà a fer que Covestro con tinuï avançant per assolir la fita de la neutralitat climàtica l’any 2035, un ambiciós objectiu que la companyia s’ha marcat tant per les emissions que provinguin de la producció pròpia, com per les generades per fonts d’energia externa.

L’arribada de la planta permet continuar consolidant Tarrago na com el pol químic més potent del sud d’Europa, i un dels més importants del continent. A tra vés d’aquesta important inversió, Covestro continua comprome sa amb el territori, col·laborant amb el desenvolupament social i econòmic de Tarragona, i ge nerant nous llocs de treball, tant directes com indirectes.

El Kids’ Lab de BASF desperta passió per la química entre els més petits

Kids’ Lab és una iniciativa edu cativa de BASF l’objectiu de la qual és despertar en els estudi ants d’educació primària l’in terès per la ciència. Els infants, d’entre 10 i 12 anys, aprenen jugant amb els principis bàsics de la investigació, descobrint, a la vegada, com la química for ma part del seu dia a dia. Als Kids’ Lab, els nens i nenes són els protagonistes del seu propi aprenentatge. Actualment, la companyia ofereix la possibilitat de realitzar tres tallers als cen tres educatius de la província de Tarragona.

Keep cool!

L’objectiu del taller Keep cool! És aprendre com es pot millorar per a disminuir l’elevat malbara tament d’aliments. En aquesta activitat es duen a terme tres experiments. En el primer, Pro tecció davant la calor, els nens investiguen si els materials que ens donen escalfor o que mante nen les coses calentes també les poden mantenir fredes. Creen i inventen embalatges casolans que actuen d’aïllants i compro

ven la seva eficàcia mesurant els canvis de temperatura. El segon experiment és la Refrigeració amb electricitat i la Indicació de la temperatura a través del color. Mentre els alumnes van anotant els mesuraments del primer experiment, descobriran com generar energia elèctrica fent servir la seva pròpia força física i com els tints poden indi car diferents temperatures.

L’últim experiment de Keep cool! és la Refrigeració amb sal Amb ell, s’ensenya als infants a utilitzar els elements químics de la sal de taula i el gel per a generar temperatures per sota dels zero graus sense necessitat d’utilitzar electricitat. Aquest mètode també pot utilitzar-se per a elaborar un sorbet, tal com s’indica en la recepta que s’enduen junt amb el diploma d’experimentació que s’entrega al final del taller.

Water Loves Chemistry Quin paper té la química a l’hora de garantir el bon ús de l’aigua? Respondre a aquesta pregunta és l’objectiu del taller Water Lo

BASF ofereix la possibilitat d’oferir tres tallers diferents als centres educatius de la província

Des de l’any passat, Kids’Lab té una nova modalitat, on ofereix sis sessions amb el mateix grup

Cada taller inclou tres experiments que aborden conceptes de manera divertida i pedagògica

El Kids’Lab està dirigit a infants d’entre 10 i 12 anys, mentre que el Teens’Lab és per a alumnes de 3r i 4t d’ESO

ves Chemistry. En ell, els partici pants aprenen de forma didàcti ca i entretinguda la importància de la química en relació amb la investigació, la depuració i l’em magatzematge de l’aigua. Nova ment, el programa està format per tres experiments.

Purificació de l’aigua és el pri mer dels experiments que duen a terme. Els nens comencen amb la producció de l’aigua bruta

per a poder eliminar els residus sòlids i les partícules dissoltes més tard. L’experiment ensenya de forma divertida com es pu rifiquen les aigües residuals en instal·lacions especialitzades en el seu tractament. Seguidament, fan l’Emmagatzematge de l’ai gua. En aquest experiment, els petits científics comproven la capacitat d’emmagatzematge de l’aigua a través d’una mescla de partícules de polímers superab sorbents i arena. Water Loves Chemistry acaba amb la Investi gació de l’aigua. En aquesta ter cera activitat els infants produ eixen una solució d’aigua i sucre en la qual s’observa el compor tament d’unes boles de plàstic al variar la densitat de la solució.

Clever Foodies

Per últim, el taller Clever Foodies utilitza mètodes didàctics mo derns per a crear consciència i educar sobre un tema de relle vància social: Com pot una bona alimentació contribuir a un estil de vida saludable? Aquí el pro grama també està format per tres experiments químics, que permeten detectar i identificar vitamines i pigments en fruites i verdures. A El campió de la vi tamina C s’utilitza una solució per a investigar el contingut de vitamina C en sucs de taronja i de llimona naturals i industrials. Competició de fruites i verdures compara el contingut de vitami

EL

na C en vuit varietats de fruites i verdures. Finalment, Menja’t un arc de Sant Martí permet que els estudiants facin dissolucions en sèrie amb diferents sucs de fruits. Els continguts es detecten pel color i l’olor.

Un nou format

Des del passat curs, BASF ofereix un nou format de Kids’ Lab basat en la realització de sis sessions amb el mateix grup d’estudi ants, quan fins ara només es feia una única sessió per grup. Amb aquest nou enfocament, es pre tén ampliar els coneixements científics abordant experiments des de diferents perspectives.

D’aquesta manera, l’objectiu és despertar en els estudiants d’educació primària l’interès per la ciència, l’aprenentatge de desenvolupar les activitats amb les mesures de seguretat neces sàries a més de mostrar com el sector químic en general i BASF en particular aporten valor a la societat.

A més dels tallers de Kids’ Lab, BASF a Tarragona també duu a terme el programa Teens’ Lab, dirigit a alumnes de 3r i 4t d’ESO. Es basa en diferents grups d’experiments, tots ells amb l’objectiu de fer despertar entre els joves l’interès per la química i la ciència en general. Aquests experiments es fan a les instal lacions de la Universitat Rovira i Virgili.

Imatges d’alguns dels participants en els tres tallers que BASF ofereix en el marc del Kids’Lab: Keep cool!, on s’aprèn a disminuir el malabaratament d’aliments; Water Loves Chemistry, que mostra el paper que té la química en la investigació, depuració i emmagatzematge de l’aigua; i Clever Foodies, que educa i consciencia de manera didàctica sobre un aspecte clau en l’actualitat, especialment, per als més petits, l’alimentació saludable.

Port Tarragona es prepara per ser un hub en l’era de la transició energètica

Redacció

Port Tarragona continua realit zant inversions per seguir posici onant Tarragona com a hub per a líquids al Mediterrani. Enguany, aquestes han anat dirigides a millorar les operacions de càr rega i descàrrega amb una major flexibilitat en els atracaments i interconnexions dins de les ter minals. En aquesta línia, desta ca especialment l’increment de les operatives de tipus trànsit i transbord als molls tarrago nins. Segons les estadístiques, les terminals tarragonines han anat creixent tant en el nombre d’operatives de trànsit (vaixellterminal-vaixell) i com pel que fa a operatives de transbord (vai xell a vaixell sense passar per un tanc) any a any, arribant al 2021 pràcticament al milió de tones mogudes consolidant l’estratè gia.

L’any 2021 es van moure al Port de Tarragona 21.141.198 tones de líquids a doll, el que va suposar un increment del 15,4% respecte a l’any anterior i un 67,83% del total mogut als molls tarragonins durant aquell període, essent en el grup de mercaderies més important. Fins al mes d’agost d’aquest any 2022 el Port de Tarragona ha mogut 12.848.439 tones de líquids a doll, continuant amb el lide ratge dins dels tràfics portuaris tarragonins amb un percentatge

similar al de 2021 comparat amb la resta de tràfics.

Torna el Med Hub Day

Els volums de tràfics de produc tes petroquímics juntament amb unes instal·lacions de primer nivell i una ubicació estratègica han fet de Tarragona un node lo

gístic de primer nivell per a l’em magatzematge i la distribució de productes líquids a doll. L’objec tiu de l’Autoritat Portuària i de les empreses consignatàries del moll de la Química és reforçar aquest rol de hub i esdevenir un centre logístic per als produc tes químics no només per a la

indústria local i la resta del sud d’Europa, sinó per al conjunt del continent.

Amb l’objectiu de promou re aquest plantejament i seguir mostrant les oportunitats que ofereix el Mediterrani com a pla taforma logística per a productes químics i petroquímics, han im

Tarragona, una alternativa més sostenible

L’objectiu del Med Hub Day és plantejar el Mediterra ni, i dins d’aquí Tarragona, com un hub logístic químic alternatiu a escala europea. Actualment, el principal hub químic del continent és a la zona ARA (Anvers -Rotterdam-Amsterdam).

Bona part dels productes que arriben a Europa prove nen d’Àsia i segueixen una ruta que els fa creuar el ca nal de Suez, el Mediterrani i enfilar cap al Mar del Nord. Un cop descarregats, es dis tribueixen cap a l’interior del continent per transport fluvial. L’alternativa medi terrània és més curta i més sostenible, ja que planteja la distribució de les merca deries per tren, cosa que re duiria la petjada de carboni d’aquest transport.

pulsat una nova edició, la sisena, del Med Hub Day organitzada pel Port de Tarragona i patro cinat pel clúster ChedMed. La trobada se celebrarà el 10 i 11 de novembre al Tinglado 1 del Moll de Costa. Aquesta edició estarà marcada per la recuperació del format 100% presencial, en un

entorn portuari, gratuït, amb un programa ple d’experts vinculats al sector.

El lema escollit per enguany és Ser un hub en l’era de la transi ció energètica i sota aquesta idea pivotaran totes les conferències i taules rodones, organitzades durant els dos dies de trobada. Així doncs, els nous combusti bles i vector energètics, com ara l’hidrogen renovable, seran un dels temes que estaran sobre la taula en les diferents sessions programades. Durant dues jor nades, operadors de terminals d’emmagatzematge, ports, con signataris, transitaris, analistes de mercat i empreses químiques i petroquímiques es reuniran per debatre i aportar idees i novetats on el bunkering, els combusti bles i energies alternatius, i la intermodalitat agafaran el prota gonisme.

Una trobada consolidada El Med Hub Day va iniciar la seva marxa l’any 2017, i any rere any ha gaudit d’una xifra d’assistents a l’alça, aconseguint una conso lidació i maduresa entre els esde veniments del sector. La darrera edició (presencial i online) va aplegar més de 100 assistents provinents de l’àmbit de la lo gística i de la indústria. La sisena edició començarà el dijous 10 de novembre a les 15 hores, on es donarà la benvinguda a totes i tots els assistents a les jornades. Seguidament s’iniciarà la prime ra sessió que tractarà de Ports i ferrocarrils i la jornada es clourà amb un networking.El Med Hub Day seguirà divendres dia 11 a les 9:30 hores amb la segona sessió sobre el futur de la indústria pe troquímica. A la tercera i última sessió es debatrà sobre els nous combustibles i les noves oportu nitats.

a avançar

Unfutur sostenible. Aquesta és, des de fa temps, la meta que persegueix Dow. La companyia fa dècades que està orientada cap a la sostenibilitat i així ho demostra amb les seves solucions innovadores, però també amb la seva forma de relacionarse en l’entorn. El demà, però, comença a construir-se avui. A Dow ho saben i, per això, han engegat una transformació sense precedents que els durà a esdevenir una empresa climàticament neutra de cara al 2050. El seu full de ruta busca resoldre els dos principals reptes als quals s’enfronten: alimentar els centres de producció sense emetre CO2 i produir a partir de matèries primeres sostenibles. Ara bé, en l’actualitat, no disposem de totes les respostes i solucions per a afrontar-los. Només la investigació i la innovació permetran acomplir aquests ambiciosos objectius. Per això Dow ha creat un pla multigeneracional, dividit en tres fases, on cada generació treballarà per a consolidar els avenços de l’anterior i impulsar nous avenços que els duguin a les zero emissions netes el 2050.

La primera fase ja està en marxa i està centrada a potenciar l’eficiència

energètica, per a reduir al màxim les emissions. Un exemple d’això el trobem en la nova turbina que es va instal·lar al Cracker de Dow al Polígon Nord, que ha permès una reducció del 8% de les emissions. En aquesta primera fase, també s’està apostant per l’electrificació de motors i la possibilitat que els cracker puguin funcionar amb matèries primeres alternatives. A partir de 2030, començarà la segona fase, que se centrarà a replantejar la forma com s’alimenten els forns dels crackers. La idea és reconvertir els gasos residuals que s’emeten en el procés de crackeig per a crear hidrogen circular que s’utilitzaria com a combustible. Aquest procés, però, emet CO2. La proposta de Dow passa per a capturar i emmagatzemar-lo fins que la indústria pugui reutilitzar-lo de forma massiva. Entre 2040 i 2050, arribarà la tercera fase, on s’implantaran les tecnologies definitives que permetran ser neutres pel que fa a les emissions de diòxid de carboni. La companyia ja està invertint en el desenvolupament de l’ecracking, l’electrificació dels crackers; un procés que només serà possible si les energies renovables són competitives.

Impulsar la circularitat

Anna Ferran

En el camí cap a la neutralitat climàtica, cada acció compta. És per això que les companyies, d’àmbits molt diversos, estan impulsant innovacions per a re duir la seva petjada de carboni. Una de les fórmules que cada vegada està guanyant més pes és la de l’economia circular. Aquest paradigma proposa acabar el model productiu actual que fun ciona de manera lineal, és a dir, produir, consumir i llençar, per un model circular en el qual en lloc de llençar es recicla per a produir de nou i així entrar en un cercle infinit. Aquest model té un impacte directe en la reducció de la petjada de carboni. I és que és una forma d’evitar el consum de recursos finits i de generar amb la seva elaboració més emissi ons.

La indústria química hi té molt a dir en les solucions circulars.

Com a indústria d’indústries, moltes de les innovacions circu lars depenen en algun moment de les solucions que proveeix el sector, sigui en el disseny dels materials verges o en els pro cessos de transformació, un cop se’ls ha acabat la primera vida útil, per a recuperar-los i do nar-los una segona etapa.

Avançar en reciclatge mecànic

Les premisses de la circularitat es poden aplicar a molts sectors, des dels tèxtils al paper, el vidre o l’alumini reciclat. Ara bé, si hi ha un sector on interessa posar el focus és en el de la producció de materials plàstics. El reciclat ge mecànic, és a dir, aquell que mitjançant forces i pressions és capaç de transformar un plàs tic usat en un de nou, és el més estès en l’actualitat. La recerca i la innovació en aquesta matèria han permès grans avenços, al

guns dels quals tenen el segell de made in Tarragona.

Aquest és el cas de Dow. Al seu centre d’innovació en materials plàstics Pack Studios han creat AGILITY™ CE, una resina que incorpora un 70% de plàstic re ciclat com a matèria primera per a la seva fabricació. Així mateix, Pack Studios Tarragona està con tribuïnt amb innovació a una lí nia global de resines anomenada REVOLOOP, que permet afegir productes reciclats postconsum procedents del reciclatge mecà nic, ajudant a tancar el cicle dels plàstics.

El reciclatge químic

Ara bé, no tots els plàstics es poden reciclar mecànicament. Aquest és un dels problemes al qual fa anys que ens enfrontem i, a poc a poc, es comencen a visu alitzar solucions, que passen per l’anomenat reciclatge químic.

Aquest procés es basa a sotme tre els residus plàstics a tot un seguit de processos químics que descomponen els polímers fins a convertir-los en monòmers. Diverses empreses estan treba llant en aquesta línia, com és el cas de Repsol o Dow i la seva aliança amb Mura Technology.

EMPRESA DESTACADA

Una de les empreses químiques que més està incidint en aquest àmbit és BASF mitjançant el seu projecte ChemCycling. Si bé en cara no és majoritari, el cert és que ja fa temps que s’estan fent produccions a escala industrial de materials plàstics utilitzant la tecnologia de ChemCycling,

GARCIA RIERA, construïnt el present, pensant en el futur

La sostenibilitat és la base de tots els seus projectes

Redacció

L’empresa GARCIA RIERA, una de les principals constructores del Camp de Tarragona, vol ajudar a construir un futur sò lid i més sostenible, amb el ta lent i la implicació de tot el seu

equip. És per això que disposen d’un Sistema Integrat de Gestió (SIG) que els ajuda a millorar contínuament i a augmentar el grau de satisfacció dels seus clients.

L’impuls de la sostenibilitat

S’emet

com per exemple, polímers per a la fabricació d’ampolles de de tergent, gràcies a un acord amb la també alemanya Henkel, o de carros de supermercat fets exclu sivament amb plàstic provinent de reciclatge químic.

Segons l’anàlisi de l’avaluació del cicle de vida (LCA) de la con sultora Sphera, els productes fa bricats amb material procedent de ChemCycling tenen una pet jada de carboni més baixa que els convencionals, ja que les emis sions de CO 2 són menors que si es produeix el mateix producte únicament amb recursos fòssils.

A més el procés de transformació química dels plàstics emet un 50% menys de diòxid de carbo ni que la seva incineració, amb l’avantatge que es disposa d’una nova matèria primera, de mane ra no s’utilitzen recursos fòssils, cosa que alinea aquesta tecnolo gia innovadora amb els objectius de descarbonització, no només de la indústria química, sinó del conjunt de la societat.

en la construcció forma part de les línies principals d’actuació de GARCIA RIERA, que centra els seus esforços a contribuir en els Objectius de Desenvo lupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. El compromís amb la prevenció, el respecte al medi ambient i l’esforç cons tant per aconseguir sempre els màxims estàndards de qualitat en l’execució de les obres són tres objectius fonamentals de la nostra empresa. Ens sentim implicats en la nostra societat i ens agrada contribuir de forma activa a millorar l’entorn social, econòmic i ambiental.

La Pobla de Mafumet, un poble amb bona química

d’incineració

El reciclatge químic descompon el plàstic en olefines i produeixen nous materials

Diverses innovacions circulars han sorgit a Tarragona.

Creix un 20% l’ús de plàstic reciclat en la fabricació de nous productes

Aquesta

A. Ferran

L’ús de plàstic reciclat en la producció de nous productes va augmentar un 20% el 2021, respecte a l’any anterior. Aques ta dada és una de les principals conclusions de l’informe anual Plastic – the Facts 2022, que l’as sociació europea de productors de materials plàstics Plastics Europe acaba de presentar coin cidint amb la celebració de la fira K 2022, la cita més important del sector del plàstic i el caut xú a escala global. Amb aquest increment, la taxa de contingut reciclat en productes plàstics a

Europa ha assolit pràcticament el 10%. Per a la indústria, aques tes dades demostren els esforços que estan duran a terme per a accelerar el seu camí cap a la cir cularitat. Malgrat les dades po sitives, l’informe també posa de manifest la necessitat d’accelerar el canvi sistèmic cap a escena ris de màxima circularitat i zero emissions netes de carboni.

«Com a indústria, estem tre ballant intensament per a reduir encara més les emissions i des vincular els plàstics de les ma tèries primeres d’origen fòssil», asseguren des de l’associació.

Plastic Europe reclama a la UE que es reguli el reciclatge

a la transformació

Segons l’informe, el 2021, la pro ducció de plàstics no fòssils va representar el 12,4% de la pro ducció total de plàstics a Europa.

«Mesurarem aquesta dada any rere any per a fer un seguiment

del nostre progrés cap a l’objectiu de la UE, al qual donem suport, que almenys un 20% del carboni dels productes plàstics provingui de fonts no fòssils d’ara a 2030». Des de Plastics Europe expli quen que, per a aconseguir uns nivells de reciclatge i sostenibili tat més elevats, el reciclatge quí mic, com a eina complementària al reciclatge mecànic, es perfila com una palanca clau. «És més

important que mai crear un marc de política industrial que doni suport i fomenti el lideratge de la indústria europea en la transició cap a la neutralitat carbònica i la circularitat», constata la direc tora general de Plastics Europe, Virginia Janssens. En relació amb la transició de la indústria, Jans sens afegeix: «Si volem preparar la nostra indústria per al futur, l’acceptació del reciclatge químic

amb balanç de masses és vital per a accelerar la transformació dual del sistema de plàstics. I perquè això succeeixi és essen cial que hi hagi més col·laboració entre totes les parts de la cadena de valor i els decisors polítics. En aquests temps sense precedents, cap agent, sigui públic o privat, pot, per ell mateix, oferir soluci ons viables a problemes comple xos».

La directora general de Plastics Europe, Virginia Janssens assegura que cal una política industrial que fomenti el lideratge europeu.

Josep Puig Tècnic de producció de Llaberia Group

«La nostra experiència ens ha fet líders en la fabricació de dipòsits per a químics»

Redacció

Llaberia Group compta amb 40 anys d’experiència que ava len una trajectòria empresari al especialitzada en el sector hidràulic. Gràcies a un equip expert de professionals saben com resoldre qualsevol rep te hidràulic que se’ls posi per endavant. El seu concepte de solucions hidràuliques globals va des de la fabricació i distri bució de productes, fins a la gestió integral d’instal·lacions hidràuliques.

—Quina mena de projectes duu a terme Llaberia Group per al sector químic?

—L’abast de Llaberia Group dins del sector químic és molt extens, ja que disposem d’un ampli ven tall de possibilitats on oferim so lucions integrals en canalització i emmagatzematge de fluids per la indústria, tals com conduccions

de productes químics específics que requereixen plàstics tècnics (PE, PP, PP-N, PVDF...), emissaris de grans diàmetres, captacions d’aigües de refrigeració, imper meabilització de basses, bombe jos d’ambients corrosius, rentats de gasos, contra incendis, així com aigua potable, entre d’altres.

Una altra línia de negoci impor tant dins de les químiques és la fabricació de dipòsits i caldereria plàstica a mida, ja que som capa ços de fabricar dipòsits sota de manda d’una àmplia gamma de materials termoplàstics: PEHD, PP-H, PVDF... i peces i accessoris a mida fins a diàmetre 1600 mm. —Mencionava la fabricació de dipòsits. Quina mena de pro ductes poden emmagatzemar i quines són les seves especifi citats?

—La nostra experiència de 40 anys al sector ens ha situat com

TRIBUNA JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

una de les empreses líders en la fabricació de reactors i dipòsits per l’emmagatzematge de dife rents productes químics, alimen taris, aigües... Gràcies a la bona resistència química a la corrosió que presenten els termoplàstics amb els quals treballem –princi palment, polietilè d’alta densitat, polipropilè homopolímer i fluo rur de polivinildiè (PVDF)– som capaços de cobrir una gran gam ma de productes, com per exem ple podrien ser àcid clorhídric, àcid acètic, àcid sulfúric, etanol... entre molts d’altres.

—Cada cas és diferent. —Efectivament. Per aquest mo tiu a la nostra fàbrica contem plem la realització de dipòsits i reactors a mida molt diferents. Comptem amb alguns dipòsits de caràcter estàndard i d’instal lació més senzilla o, si no, con figurem la peça totalment per

sonalitzada en funció de les especificacions que ens indica el client (producte químic a emma

gatzemar, percentatge i tempera tura de treball...). Sempre tenint en compte que treballem sota

La química a Tarragona, una aposta de futur

no dependre de les importacions estrangeres per funcionar com a societat. Per això, considerem que hem d’apostar i donar una opor tunitat a aquest sector econòmic, que en els darrers anys ha fet una gran inversió per modernitzar-se.

La indústria química té un gran pes a tota l’àrea de Tarragona. De fet, la nostra demarcació es posiciona dins les regions més potents d’Espanya i del sud d’Europa en aquesta indústria. Per això, des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí donem suport a aquest sector econòmic perquè creixi, millori i segueixi sent una indústria puntera a la nostra regió.

La crisi sanitària provocada pel coronavirus primer, i la invasió de Rússia a Ucraïna després, ens han demostrat la importància de

De fet, gràcies al seu compromís amb l’Agenda 2030 de l’ONU, la indústria química ha fet una gran inversió en investigació i desenvo lupament per ser més sostenible. En aquest nou model, la química és un sector fonamental per a la generació de materials i solucions innovadores que permetin incrementar l’eficiència energètica dels processos industrials. A més, una altra de les àrees on més s’està invertint, d’acord amb els objectius de l’Agenda 2030 de l’ONU i el Green Deal de la Comissió Europea, és la gestió del sanejament i l’ac cés a l’aigua potable, en aquelles regions on no està garantit.

Per això, des de l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí celebrem aquest compromís per seguir millorant i estem convençuts que la in

TENIM LA FÓRMULA per avançar

el compliment de la norma DVS 2205 i d’acord amb els requisits de la norma EN12573-2, fent el dipòsit apte per una posterior certificació APQ.

—Quines característiques te nen els materials que utilitzen? —Els materials que emprem en la fabricació de dipòsits tenen la principal característica que són altament inerts químicament, a banda de ser altament resistents a la corrosió. Un altre punt clau en l’elecció dels materials termo plàstics és que són químicament purs, permetent així la seva uti lització en productes amb grau de puresa alimentari i farmacèu tic. També, però ja en funció de cada plàstic, tenen resistència a altes temperatures i als rajos ultraviolats, amb la qual cosa po den ser utilitzats en aplicacions exteriors.

—Què diferencia els seus dipò sits d’altres que es poden tro bar al mercat?

—A diferència dels dipòsits per rotomoldeig o injecció, els nostres dipòsits són fabricats a mida i es poden adaptar a qual sevol necessitat del client. A més, sempre es fabriquen sota plà nol. A tot això, cal sumar-hi que es poden certificar APQ un cop instal·lats, on facilitem tota la documentació necessària per la mateixa, i sempre surten provats de fàbrica.

innovació treball

La crisi sanitària del coronavirus o la guerra a Ucraïna ens han demostrat la importància de no dependre de les importacions estrangeres per funcionar com a societat. Per això, considerem que hem d’apostar per la indústria química del territori, que en els darrers anys ha fet una gran inversió per modernitzar-se

dústria química pot seguir aportant riquesa al nostre territori. És un sector que ja ara dona feina a milers de persones, i ben segur que en un futur, amb els nous reptes que afronta aquesta indústria i el rep te de seguir modernitzant-se, sorgiran nous llocs de treball, potser alguns que avui dia ni existeixen, per seguir aportant i creant molts dels béns que utilitzem el nostre dia a dia i satisfer així les nostres necessitats.

fermesa tecnologia

Llaberia Group ofereix un ampli ventall de solucions integrals per a la canalització i l’emmagatzematge de fluids per a la indústria

Puig destaca que els materials de Llaberia Group són altament inerts químicament i resistents a la corrosió.

Redacció ELIX Polymers, companyia líder en termoplàstics, ha fet un pas endavant en el seu compromís en la lluita contra el canvi climà tic. Des de l’1 d’octubre, la com panyia, en el marc de les opera cions sostenibles i concretament en el marc del programa Cuidado del Clima, reduirà la seva petjada ambiental en un 40%, pel que fa a emissions de CO 2 associades al consum d’energia.

Així doncs, des de principis de mes, ELIX Polymers cobreix tot el seu consum d’electricitat procedent de fonts alternatives als recursos fòssils. El 100% de l’electricitat consumida per la planta de Tarragona tindrà ga rantia d’origen (GdO’s) certifi cada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Això tindrà un impacte

considerable que permetrà a la companyia reduir les seves emis sions de CO 2 en aproximada ment unes 10.800 tones a l’any, cosa que representa aproxima dament una reducció de l’impac

prioritari, inclòs en el nostre pro grama d’operacions sostenibles, de disminuir la nostra petjada de carboni associada a les nos tres operacions. L’ús de fonts renovables per al subministra ment elèctric a les nostres instal lacions suposa una fita rellevant en el nostre pla».

te total dels seus productes en un 3,6% del total de les emissions respecte a 2017.

El Head of Operations d’ELIX Polymers, Francisco Duran, ex plica que «amb aquest pas ens apropem més al nostre objectiu

Així mateix, com a part del seu programa de responsabilitat en la seva cadena de subminis trament, ELIX Polymers ha fet enguany un pas més en la inte gració de criteris ESG (relatius a factors mediambientals, socials i de governança) en l’avaluació dels seus proveïdors, a través d’un acord amb ECOVADIS per a desenvolupar i digitalitzar aquesta integració.

«El nostre compromís va de bracet del desenvolupament d’un programa d’operacions

sostenibles, en el qual incloem l’avaluació de la sostenibilitat de la nostra cadena de subminis trament i l’establiment de col laboracions, compartint reptes amb els nostres partners prin cipals. La visibilitat, traçabilitat i mitigació dels riscs ESG dels nostres proveïdors consoliden el compromís d’ELIX amb una operació responsable del nego

ci», afegeix Narcís Vidal, SCM & Operations Director a ELIX.

L’estratègia 2020-2025 d’ELIX Polymers es basa en quatre eixos estratègics alineats amb els ODS identificats com a prioritaris i rellevants per a la companyia.

Aquests són impulsar un siste ma d’economia sostenible dels plàstics, amb un clar focus en la circularitat i l’ús eficient dels

recursos; establir un compromís fort amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (reducció de CO2) i la intensitat de la petjada hídrica; promoure negocis amb ètica i una contribució positiva al benestar social en tota la cadena de valor; i contribuir a reduir la pèrdua de biodiversitat.

Més eficiència en un procés zero emissions: l’aposta de Messer a la seva nova planta

Redacció

L’skyline del polígon químic sud ha canviat considerablement en les darreres setmanes. El motiu: els treballs de construcció de la nova planta de producció de ga sos destil·lats de l’aire de Messer. La companyia gasista està duent a terme una inversió de més de 50 milions d’euros al seu site de Vila-seca, per a ampliar la seva capacitat de producció d’oxi gen, nitrogen i argó mitjançant una nova planta més eficient i totalment neta, ja que emet zero emissions contaminants. La planta, que es troba ara en la fase final de construcció, es pre veu que entri en funcionament a principis de 2023.

L’element que ha transfor mat la panoràmica del polígon és una estructura metàl·lica de 72 metres d’altura anomenada cold-box (caixa freda). Es tracta del cor de la planta, ja que acull

les columnes de destil·lació de l’aire i els principals equips per a dur-la a terme. Aquest procés és 100% sostenible. En ell es captura l’aire i es fracciona en els seus principals components: nitrogen, oxigen i argó, mitjan çant una destil·lació criogènica (aplicant-hi fred) amb la qual s’assoleixen temperatures de fins a -196ºC. Es diu que és sos tenible i amb una petjada de car boni nul·la, ja que el procés està 100% electrificat. Per a poder operar aquesta planta, Messer ha invertit en una nova subestació elèctrica i en cinc quilòmetres de cablejat d’alimentació nou, des de la subestació de Bonavista i fins a la planta. Així mateix, cal destacar que Messer ha comptat amb més de 250 treballadors de contractistes locals.

Més eficiència energètica

La nova planta de fraccionament

d’aire serà un referent europeu. I és que amb una producció diària de 2.500 tones d’oxigen, nitrogen i argó, la de Vila-seca serà una de les millors i més modernes plan tes d’aquest tipus del continent.

La nova cold-box reflecteix el gran desenvolupament tecnolò gic pel qual ha apostat Messer. I tot amb un únic objectiu: millo rar l’eficiència energètica de la planta.

Entre els objectius de sosteni bilitat que s’ha marcat Messer, en destaca l’eficiència energètica.

La companyia s’ha marcat una reducció del consum d’energia de les seves plantes de fraccio nament de 0,7% anual. La nova planta de fraccionament serà de terminant al site de Vila-seca per a complir-ho. La planta també contribuirà a la consecució d’un altre dels objectius de sostenibi litat de Messer: la reducció de la petjada de carboni. La gasista vol

La cold-box, de 72 metres, ha canviat l’skyline de la zona sud.

reduir un 40% les emissions de rivades de la seva activitat –me surades en CO2e (equivalència de CO2) per 1.000 euros de vendes–de cara al 2030. El fet que la nova instal·lació funcioni de manera totalment electrificada és clau per assolir aquesta meta. Altres

objectius que s’ha marcat Messer són continuat millorant la segu retat i tenir un índex de zero acci dents d’empleats, però també en l’àmbit de la logística i els clients o l’aposta per la diversitat, amb la fita d’augmentar la presència de dones en el primer i segon nivell

de direcció en un 30% de cara a 2030.

Més oxigen

La producció i comercialitza ció de gasos destil·lats de l’aire constitueix el negoci principal de Messer. Aquests productes es sencials s’utilitzen pràcticament en tots els sectors industrials, en la investigació i la ciència, i també en el sector sanitari i ali mentari.

Aquesta nova inversió donarà més oxigen al Camp de Tarrago na, i al conjunt de Catalunya, així com a hospitals de referència de la resta d’Espanya; un producte que durant la pandèmia s’ha de mostrat imprescindible i de gran importància per a salvar vides. A banda de les seves aplicacions sanitàries, l’oxigen és necessari per assolir millores ambientals i d’eficiència en molts processos, com per exemple l’oxicombustió en la producció de metall, vidre i ceràmica o el tractament biolò gic de l’aigua.

La companyia

invertit més de 50 MEUR en una instal·lació puntera que serà una referència en la producció d’oxigen i nitrogen al conjunt d’Europa

La planta capturarà l’aire i separarà els seus principals components: oxigen, nitrogen i argó

La companyia vol reduir un 0,7% anual el consum energètic de les plantes de fraccionament

IONIA TM, la nova generació de ionòmers d’SK Primacor

La fàbrica europea del grup, situada a Tarragona, ha estat escollida per a ser la unitat de producció pionera a escala mundial d’aquest producte amb propietats úniques

Redacció

La fàbrica d’SK Primacor Eu rope, situada a Tarragona, ha estat escollida pel grup per a ser la unitat de producció pionera a escala mundial en la producció d’ IONIATM, una nova generació d’ionòmers desenvolupats amb tecnologia pròpia d’SK. La seva producció permetrà l’expansió a nous productes, per a cobrir les necessitats del mercat europeu i global.

En el segon semestre de 2022 es va celebrar la cerimònia inau gural d’aquesta unitat amb el tra

dicional protocol de tallar la cin ta, presidida pel CEO d’SK Geo Centric, Kyungsoo Na, i del pre sident d’SKGC Americas, Minho Cho, junt amb representants de les empreses que han col·laborat en aquest projecte.

Aquests ionòmers, els únics que es produeixen comercial ment a Europa, són una matèria primera amb aplicacions en els camps de l’envasat alimentari i els productes sanitaris, la de manda mundial dels quals està en creixement, i ofereix unes propietats úniques que superen a

Aquests ionòmers són els únics que es produeixen comercialment a Europa.

Tenen aplicacions en camps com l’envasat alimentari o els productes sanitaris i ofereixen unes propietats úniques que no es troben en altres alternatives

Per un món més verd i millor

El 2021, SK Innovation va llençar una campanya de plogging crear consciència sobre la impor tància de la protecció del medi am bient i construir així un món més verd i millor.

El plogging és la pràctica que combina l’exercici a l’aire lliure amb la recollida de residus. En altres pa raules, es tracta d’aprofitar qualse vol activitat física a l’aire lliure per a retirar les deixalles que es troben a les platges, muntanyes o fins i tot a les mateixes ciutats. L’any passat, un total de 160.000 ciutadans a Co rea del Sud, país d’on és originari el grup SK Geo Centric, van aconse guir retirar més de 240 tones de residus plàstics i brossa, recorrent una distància total equivalent a caminar vuit vegades al voltant de la Terra.

Enguany, SK Innovation ha estès aquesta campanya a totes les seus on el grup té pre sència, amb la intenció d’integrar-la en els hàbits de la societat i aconseguir un canvi transformador. Així doncs, s’ha internacionalitzat sota la denominació en anglès Envi Run for the Earth. 30 membres d’SK Primacor Europe a Tarragona van col·laborar amb aquesta campanya, el passat 7 d’octubre, retirant 60 quilos de residus de la riba del riu Francolí. A aquesta, la va seguir una segona jornada, el 19 d’octubre, en la qual van par ticipar els membres de l’equip de Madrid. Es va dur a terme a la Sierra, on es van recollir 15 quilos més de residus. Tots els participants van ser dotats d’un kit bàsic individual per a promoure noves oportunitats d’integrar aquesta activitat en la seva vida diària.

altres opcions en el mercat. Entre les propostes de valor d’aquesta família de productes s’hi troba altes propietats òptiques i lliures de defectes, sensorials, mecà niques i de procés, que faciliten l’estabilitat durant la transfor mació i que maximitzen les pos sibilitats de reutilització.

IONIATM contribueix als prin cipis en els quals es basa l’estra tègia mediambiental de la Com

panyia: la reducció, substitució i reciclatge. Això es tradueix en tres grans beneficis. En primer lloc, es redueix la quantitat de matèria primera necessària per a la producció de les seves aplica cions. En segon lloc, el producte presenta unes millors prestaci ons, que substitueixen a altres solucions del mercat. Per últim, les estructures en base de poli etilè (PE) que presenta perme

ten diversos cicles de reciclatge, cosa que maximitza la vida útil del material. IONIATM va llen çar-se durant el segon trimestre de 2022 i està disponible amb prioritat en el mercat europeu. A més, IONIATM s’ha presentat aquest octubre a la K 2022, la fira més rellevant del sector dels plàstics i el cautxú del món, que s’ha celebrat a Düsseldorf (Ale manya).

Geo Centric, Kyungsoo Na.

Iberdrola lidera l’autoconsum solar al conjunt d’Espanya

Redacció Iberdrola lidera el mercat de l’autoconsum fotovoltaic a Es panya, amb la gestió del 40% dels clients d’aquesta moda litat al país. En el marc de la seva aposta per l’acceleració de la transició energètica i el desenvolupament de nous pro ductes que permetin millorar l’eficiència i l’estalvi energètic, la companyia es va convertir el 2015 en la primera empresa del seu sector en integrar en la seva oferta de serveis les solucions d’autoconsum.

Així doncs, Iberdrola s’ha consolidat com la companyia de referència amb un increment del 150% en la seva cartera d’autoconsum des de principis d’any. A través d’Smart Solar, l’empresa disposa de serveis per a tota la tipologia de clients, des de consumidors domèstics fins a grans clients industrials.

A més, la companyia ha posat l’autoconsum a disposició de qualsevol client, tingui o no co berta pròpia. A Espanya, més de

dos terços de la població viuen en edificis d’altura. Per a cobrir aquest segment, la companyia va llençar el 2019 les Comuni dades Solares, mitjançant les quals diversos usuaris poden compartir la seva energia 100% renovable des d’una mateixa instal·lació fotovoltaica.

Les solucions d’autoconsum col·lectiu d’Iberdrola inclouen instal·lacions clau en mà i la possibilitat de col·locar els pa nells solars sense inversió prè via, cedint l’espai de la coberta a l’empresa i facilitant l’accés a l’energia verda generada a les persones que visquin en un radi de fins a un quilòmetre.

La instal·lació d’un sistema solar d’autoconsum pot supo sar un estalvi en la factura anual del 30% en el cas de comunitats de veïns; un 50% per a empre ses i negocis i fins a un 70% en habitatges unifamiliars. Aquest estalvi es produeix per una tri ple via: l’energia produïda per la instal·lació que l’usuari no ha de comprar, la compensació pels

excedents d’energia no consu mida, que és abocada a la xarxa, i l’estalvi per menys impostos.

Fruit de l’aposta per l’auto consum, Iberdrola ha millorat la remuneració dels excedents dels seus clients i gràcies a la in novació en productes d’energia, els autoconsumidors amb plans d’Iberdrola poden valoritzar els seus excedents més enllà del terme d’energia, sent possible arribar a tenir una factura de zero euros.

14.000 megawatts instal·lats al 2030

El mercat de l’autoconsum es troba actualment a Espanya en un procés de desenvolupament accelerat a causa dels efectes de l’increment del preu del gas, els ajuts dels fons Next Genera tion de la Unió Europea i la re ducció dels costos dels panells fotovoltaic, entre altres factors. Iberdrola espera que el nombre d’instal·lacions gairebé es tri pliqui el 2022, fins a assolir les 190.000, respecte a les 65.000

registrades a tancament de 2021 i les 140.000 disponibles en l’ac tualitat, de manera que la com panyia contribueix a la creació d’ocupació local qualificada. La companyia estima que en els pròxims anys se superarà fins i tot l’escenari d’alta penetració descrit al Full de Ruta de l’Au toconsum del Govern espanyol i s’assoliran els 14.000 MW instal·lats el 2030.

Iberdrola sosté el seu com promís per a continuar sent tractor en els pròxims anys d’aquesta tecnologia que, a més

EMPRESA RECOMANADA

de reduir la factura energètica, protegeix de les potencials va riacions dels preus de l’energia, possibilita el seu ús fins i tot de nit –amb la instal·lació d’un sistema d’emmagatzematge de bateries– i permet la generació d’energia lliure d’emissions de CO2. En aquest sentit, la com panyia té l’objectiu de mantenir la seva actual quota de lideratge en aquest mercat en els pròxims anys.

El desenvolupament de so lucions intel·ligents és una de les línies estratègiques del grup

Iberdrola, que espera assolir els 40 milions de contractes amb clients a tot el món el 2025 amb serveis com l’emmagatzematge d’energia, la bomba de calor i la mobilitat elèctrica, a més de l’autoconsum.

El model de creixement sos tenible del grup Iberdrola, que es basa a promoure l’electrifica ció de l’economia a través de la inversió en energies renovables, xarxes elèctriques i emmagat zematge energètic, li ha permès convertir-se en un líder energè tic global.

GS Ofimàtica, 30 anys d’innovació al servei de les empreses

Ofereixen tota mena de solucions de material i equipament per a oficines i empreses

Anna Ferran

Amb 30 anys de trajectòria, GS Ofimàtica és una referèn cia al territori en l’àmbit de les solucions d’equipament per a oficines i empreses. Entre els seus serveis en destaca la ven da de material d’oficina, mo biliari, electrònica, maquinària d’equipament, informàtica i consumibles, software de ges tió, cel·lulosa, neteja i higiene, vestuari i protecció laboral. Van començar la seva activi tat el 1992 i al llarg d’aquestes tres dècades han apostat per a posar a la disposició dels seus clients els productes més inno vadors, adaptant-se sempre a les necessitats de cada moment i comanda.

Disposen d’una botiga onli ne, des del qual es pot adquirir qualsevol dels productes del seu extens catàleg. A l’e-com merce, cal sumar-hi la venda física, a la seva seu, al Polígon Riuclar de Tarragona, i la venda telefònica, oferint així les mà ximes facilitats als clients. Ac tualment, són partners oficials

d’HP, cosa que els permet oferir l’ampli ventall d’opcions que té la firma dins de l’àmbit profes sional, com per exemple, el ser vei Cost X Copia, amb el qual es paga en funció al nombre d’im pressions i fotocòpies que es fa.

Així mateix, són distribuïdors oficials a la província de Tarra gona de la marca de papereria Navigator.

També duen a terme ser veis de disseny de projectes d’interiorisme i arquitectura efímera: mobiliari estàndard i a mida, mampares, divisòries i

tancaments d’interior i exteri or, terres tècnics, sistemes d’il luminació, complements, aules didàctiques i projectes claus en mà.

I és que GS Ofimàtica és un aliat dels seus clients que està sempre al seu costat per a ofe rir-los bon servei i solucions: «Atendre les necessitats dels nostres clients és la nostra raó de ser i els agraïm la confiança dipositada al llarg d’aquests 30 anys; una confiança que ens ha permès avançar i créixer ple gats».

A banda del seu establiment, disposen de botiga online.

CEDIDA

Ofereixen els seus serveis a consumidors domèstics, però també a grans clients industrials.

Grace Catalyst &

d’evolució

operacional

Redacció

La roba que vestim, els vehicles que conduïm o els aliments que mengem són el resultat d’un extens conjunt de processos industrials, que són invisibles als nostres ulls, però totalment imprescindibles. El pol químic de Tarragona hi té molt a dir, i a fer, en aquesta part invisible però indispensable de la gran majoria de processos productius. I és que la indústria química intervé, en algun moment de la seva cadena de valor, en més del 95 dels pro ductes fabricats. D’exemples en podem trobar en totes i cadas cuna de les empreses instal·lades del territori. Una d’elles és Grace Catalyst & Materials S.L.U.

La companyia multinacional compta a Tarragona amb un centre de fabricació de catalit zadors per poliolefines especi alment dissenyats per processos que transformen olefines com

ara el propilè i l’etilè en polímers de cadena llarga com el polipro pilè i els copolímers d’impacte. Aquesta mena de polímers són termoplàstics i s’utilitzen en una àmplia varietat d’aplicacions que formen part de la nostra vida quotidiana, com per exemple els teixits, la conservació d’aliments o components per a l’automoció, entre altres. Els productes que es fabriquen a la seva planta són catalitzadors Ziegler-Natta per tanyents a la plataforma tecno lògica Lynx®.

Grace té una plantilla de 56 empleats a Tarragona. Actual ment, forma part del grup em presarial industrial de capital

privat Standard Industries, que opera a més de 80 països amb més de 15.000 empleats. El centre de producció de Grace a Tarragona subministra catalit zadors de forma global, si bé els seus principals clients es troben a l’Orient Mitjà i l’Àsia. La planta, integrada dins d’un gran com plex de fabricació química, va ser adquirida per Grace a BASF el ju liol de 2016. Aquesta instal·lació forma part de l’Associació Em presarial Química de Tarragona.

La planta de catalitzadors de poliolefines va ser construïda i posada en marxa l’any 1997. Du rant els seus 25 anys d’història, la instal·lació ha anat evolucio nant de forma continuada amb l’objectiu de mantenir-se capda vantera en àmbits diversos com la seguretat, la sostenibilitat i l’excel·lència operacional. L’úl tim repte aconseguit és la finalit zació del projecte per la produc

Actualment, Grace a Tarragona té una plantilla de 56 empleats, si bé el grup industrial al qual pertany la companyia en té més de 15.000 arreu del món.

ció d’una família de catalitzadors sense ftalats d’última generació anomenada comercialment Consista® C702. L’equip de Gra ce a Tarragona va commemorar recentment el 25è aniversari de la planta amb un sopar de cele bració.

Química i futur, conceptes indissociables

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

L’esperit de superació és innat a l’espècie humana. És allò que ens distingeix, que ens caracteritza i que ens ha impulsat, al llarg de la Història, a seguir millorant. Sem pre es pot fer més i sempre es pot anar més lluny. Amb aquest es perit afrontem ara alguns reptes globals que, com a Humanitat, hem de resoldre: des de la pro tecció i conservació del planeta fins a la recuperació i reutilitza ció dels recursos naturals amb l’aigua com a gran necessitat

global, passant per la creació de medicaments davant de noves problemàtiques sanitàries -com ha evidenciat la Covid-, etc. La llista és llarga i complexa. Neces sàriament, la ciència i el talent humà hauran de donar el millor d’ells mateixos per assolir els ob jectius i reptes globals que tenim al nostre davant.

La ciència i el talent humà, que a casa nostra es donen la mà a través del polígon petroquímic, són un referent en la cerca i crea

ció de solucions a aquestes qües tions globals. Des d’aquí, des de casa, es treballa sense descans per garantir el millor futur possi ble a tot el planeta. I es fa a partir de la química, amb l’esforç i el ta lent de moltes persones que dia a dia impulsen un dels grans mo tors científics d’innovació, d’evo lució tecnològica i econòmics.

Més de 42.000 persones, amb el seu talent i amb el seu conei xement, aporten valor afegit a l’esperit de superació, com a cre

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius, formant els professionals 4.0

Estan

Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre formatiu de referència del sector químic, amb 50 anys de trajectòria formant opera dors de planta i analistes de laboratori. Els vincles amb em preses capdavanteres els han permès de traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer a cicles d’altres famílies, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edifi cació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles.

Competència 4.0

La digitalització està suposant una nova revolució industri al. L’automatització, la intel

ligència artificial i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i personalitzats. L’equip docent del Comte de Rius treballa per a garantir que els alumnes ad quireixin, reforcin i ampliïn les competències 4.0 per fer front al nou paradigma industrial.

Utilitzen simuladors assegu rant un bon entrenament del futur professional. Han impul sat un projecte de digitalització dels laboratoris, Els laboratoris als núvols, que ha rebut di ferents premis a la innovació educativa. També han creat en torns de realitat virtual i realitat augmentada que apropen l’es tudiant a situacions quasi reals

de forma segura i controlada. El centre coordina el projecte d’innovació Digital Twin Boxes (DTB): Escenarios de entrena miento competencial inmersivo en procesos y operaciones de

Apropen l’estudiant a situacions quasi reals gràcies als simuladors i la realitat virtual

mantenimiento industrial amb la participació de centres d’FP d’arreu de l’Estat i Repsol. Així mateix, imparteix el curs d’es pecialització Digitalització en el manteniment industrial, per

Més de 42.000 persones aporten valor afegit a l’esperit de superació com a creadores de solucions a reptes globals

adors de solucions estratègiques a reptes i problemes concrets i globals. Entre aquests reptes hi ha, lògicament, l’atenció al medi ambient i a la sostenibilitat. I en aquests àmbits, el nostre terri tori té dos projectes molt inte ressants: la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, liderada per la URV i que pretén aglutinar agents i talents; i els fons euro peus Next Generation EU, amb els quals Catalunya impulsarà projectes destinats a augmentar la competitivitat i el potencial del territori.

A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi. D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori per garantir-nos el millor futur pos sible.

a preparar en indústria 4.0 tèc nics superiors de les branques química, elèctrica i mecànica.

L’hidrogen, aposta de present El seu compromís amb la in novació els ha convertit en un dels centres formatius de refe rència en l’àmbit de les tecnolo gies de l’hidrogen. Aquest curs tornaran a impartir classes teo ricopràctiques en el Máster In teruniversitario en Tecnologías de Hidrógeno. A més participen amb altres centres d’FP de l’Es tat en el projecte d’innovació Producción de Hidrógeno verde por ELECtrólisis i han adequat una aula-laboratori amb un electrolitzador per poder treba llar en aquestes tecnologies. Aquesta filosofia ha fet que el Comte de Rius no sigui només un centre formatiu, sinó un espai d’oportunitats. L’institut ha esdevingut una aposta se gura per a joves d’arreu que han trobat en ell la clau del seu futur personal i professional.

CEDIDA

Aigües de Reus: depuració, trigeneració i regeneració cada dia

Redacció

Aigües de Reus fa anys que apli ca principis de l’economia cir cular, i històricament això s’ha deixat notar en l’activitat quo tidiana de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) que, entre altres usos, segueix per metent la «trigeneració energè tica» i la utilització de part de l’aigua depurada per al regadiu. Paral·lelament, Aigües de Reus fa anys que prioritza tot un se guit de treballs que permeten la utilització (amb plenes garanti es sanitàries) d’aigües «no po tables» en altres usos habituals, com per exemple la neteja de la via pública.

Sense cap mena de dubte, podem atrevir-nos a afirmar que l’EDAR de Reus va avan çar-se unes quantes dècades a conceptes que ara promouen l’economia circular i els Objec tius de Desenvolupament Sos tenible (ODS) de l’ONU. De fet, la depuradora de Reus és una autèntica raresa avançada al seu temps. Fundada els anys trenta

del segle XX, no tan sols va ser la primera depuradora de l’Es tat espanyol, sinó que, ja posats a depurar les aigües residuals, de bon començament, va ser dissenyada per a l’aprofitament de les aigües, els residus sòlids i, fins i tot, el biogàs produït.

Trigeneració

Un seguit de bones pràctiques que mai s’han abandonat. Avui dia, la filosofia d’explotació de la depuradora continua sent, la mateixa, en essència, tot i que adaptada al segle XXI. Els actu als processos de depuració d’ai gües permeten extreure amb molta més precisió –mitjançant processos físics, químics i bio lògics– els contaminants que conté l’aigua residual quan ar riba a l’EDAR. Un cop eliminats aquests contaminats i aïllats els residus orgànics que conté l’aigua bruta, són diversos els aprofitaments que se n’obte nen. D’una banda, part de l’ai gua regenerada s’utilitza per al reg de camps de conreu i zones

verdes de nuclis residencials i, d’una altra, s’acaben obtenint dos productes més: biogàs (que s’utilitza com a recurs energètic) i adob orgànic (que es destina a l’agricultura i la jardineria).

Pel que fa al biogàs, la major part es destina a la planta de recuperació energètica de la mateixa depuradora, tot pro duint el que es coneix com a «trigeneració», un procediment poc implantat a la demarca ció de Tarragona mitjançant el qual s’obtenen simultàniament energia elèctrica, energia tèr mica i refrigeració. Actualment, L’EDAR de Reus ja produeix cada any al voltant d’un milió de metres cúbics de biogàs, una part dels quals es converteix en energia elèctrica i permet l’ob tenció de gairebé 1 Mwh (Mega wat hora anual).

Es tracta d’una producció energètica d’una importància capital en aquests moments, tenint en compte que permet un important estalvi en la fac tura elèctrica de la depuradora

i, consegüentment, d’Aigües de Reus i del municipi. Una pro ducció que, en breu, es veurà notablement incrementada arran la construcció d’una gran planta fotovoltaica a l’EDAR que, amb una potència instal lada de 640 KWp, serà la plan ta solar fotovoltaica més gran d’una depuradora d’aigua re sidual a la demarcació fins a la data. La nova planta permetrà generar també al voltant d’1 Mwh anual addicional que, su mat al de biogàs, aconseguirà que l’EDAR pugui assolir un ni

vell de generació pròpia i d’au toconsum de vora el 60% de l’energia que necessita.

Regeneració d’aigua Els mètodes i tècniques de l’eco nomia circular també es pale sen en altres activitats del tot quotidianes. Aquest és el cas, per exemple, de la utilització d’aigua no potable (però apta per a altres usos) en la neteja de carrers, el reg d’horts urbans, la compactació de terrenys, etc. Ja fa temps que la neteja de la via pública a la ciutat es fa íntegra

ment amb aigua (amb plena garantia sanitària) que no pot destinar-se a ús de boca atesa la seva baixa qualitat.

Al polígon Agro-Reus, per exemple, existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abas tament, que s’abasteix total ment d’aigua no potable proce dent de diversos pous que tenen una important presència de ni trats. Aquesta aigua es destina a la càrrega dels vehicles dedicats a la neteja viària, cosa que per met la neteja integral de tota la via pública de la ciutat.

L’EDAR autogenerarà un 60% de l’energia que necessita gràcies al biogàs i a la planta fotovoltaica.

Kids’ Lab és

Més

Agents de la Guàrdia Munici pal de la Canonja van detenir aquest dimarts 25 d’octubre a la nit un home per desobedi ència greu als agents de l’au toritat. La patrulla, que realit zava tasques de vigilància, va observar un vehicle conduint de forma anòmala i en zig-zag per la rambla Collblanc de la mateixa localitat. La patrulla va aturar el vehicle i va com provar com el conductor mos trava clars símptomes d’anar sota els efectes de l’alcohol, li van fer la prova d’alcoholèmia donant un resultat positiu de 0,61 mg/l, motiu pel qual va ser denunciat. Però, tot es va torçar, quan els agents li van dir que el vehicle anava a ser retirat amb la grua ja que no hi havia cap persona que es pugués fer càrrec. Segons ha informat la Guàrdia Municipal de la Canonja, el denunciat va mantenir una actitud irrespec tuosa davant els funcionaris i es va tancar amb claus dins el vehicle, encara que els agents van advertir-li que això es po dria considerar un delicte de desobediència. En el moment en què la grua va arribar al lloc dels fets, malgrat els adverti ments dels agents municipals, el detingut va continuar deso beint les ordres que li havien donat, i els agents municipals es van veure amb la obliga ció de forçar la porta del seu vechicle. Un cop van poder obrir-la, van procedir a la de tenció de la persona per un presumpte delicte de desobe diència greu. Redacció

SOCIETAT

El 77% dels atesos per Creu Roja a la demarcació diu que pateix soledat

ACN

Els joves d’entre 18 i 29 anys són el col·lectiu amb indicadors més elevats de soledat, tan sols el 20% considera que no estan sols. Aquesta és una de les prin cipals conclusions del primer informe de l’Observatori de Creu Roja a la demarcació de Tarrago na, amb el títol Soledat no vol guda, que es va presentar ahir al matí. Els joves no són els únics amb xifres altes de solitud: set de cada deu persones grans l’expe rimenten. L’estudi també indica que el 77% de les persones ateses i enquestades per l’organització han experimentat algun tipus de soledat. D’aquestes, el 16,6% expliquen l’han patit de forma greu o molt greu. A més, l’infor me subratlla que la soledat no desitjada afecta especialment els col·lectius més vulnerables.

L’estudi especifica que el 60% dels joves senten soledat mode rada, un 14,29% ho fan de forma greu i un 5,71% de manera molt greu. Només el 20% dels en questats opinen que no se sen ten sols. Aquestes xifres mostren que entre el grup d’edat de 18 a 29 anys es donen els indicadors més alts de soledat. Pel que fa a la gent gran, aquests es xifren en un 51,06% en el cas de solitud moderada, en un 12,77% quan es tracta de soledat greu i en un 4,26% quan és molt greu. «És molt probable que una persona

Torredembarra instal·la quatre desfibril·ladors en espais exteriors

Redacció

L’Ajuntament de Torredem barra, a través del departa ment de Seguretat i Protecció Civil, ha instal·lat recentment quatre desfibril·ladors externs automàtics (DEA) en espais exteriors del municipi. Concre tament, es troben ubicats a la plaça de la Font, plaça de Mn. Joaquim Boronat, plaça de Josep Valls Ivern i a l’entrada del Ca sal Municipal. Aquests aparells estan dotats amb un sistema antivandàlic. Properament, també es preveu instal·lar desfibril·ladors ens espais inte riors de tot un seguit d’equipa ments com al camp de futbol i

també a la piscina descoberta de la Zona Esportiva Municipal, a la Llar Municipal de Jubilats, a la Regidoria d’Acció Social i Igualtats, a l’Espai Cultural Sala del Mar, a Cal Maiam, a l’emis sora municipal de ràdio, al ma gatzem de la Brigada Municipal i al Casal Social de la Marítima. Tots aquests desfibril·ladors se sumaran als ja existents al Pavelló Municipal Sant Jordi, al Pavelló Municipal els Caus, a les pistes de tennis de la Zona Esportiva Municipal, a l’Ajunta ment, al Patronat Antoni Roig, a la Biblioteca Mestra Maria An tònia i a les escoles Antoni Roig, entre d’altres.

jove necessiti tenir més amics i una de gran potser no ho neces sita tant, de tota manera, és bru tal que vuit de cada deu persones experimenti algun tipus de sole

MUNICIPAL

dat, és una xifra esgarrifosa», va afirmar la coordinadora provin cial de Creu Roja de Tarragona, Anna Sabaté.

El primer informe de l’Obser vatori s’ha fet enquestant 1.511 persones que l’entitat a atès a Catalunya, 397 de les quals a la demarcació de Tarragona. Les dades s’ha obtingut entre els me sos de febrer i maig d’aquest any

La construcció del nou pavelló d’esports de Mont-roig surt a licitació

Redacció

L’Ajuntament ha licitat les obres de construcció del nou pavelló esportiu de Mont-roig, situat entre el carrer Josep M. Folch i Torres i la carretera de Colldejou. Les empreses inte ressades en aquesta obra poden presentar les ofertes a través de la seu electrònica abans del pròxim 2 de novembre a les 14 h. El projecte, que té un termini d’execució de nou mesos, surt a licitació per 757.307 euros IVA inclòs. L’objectiu és dotar a la població d’un nou espai on es puguin dur a terme tant activi tats de caire esportiu com esde veniments diversos com reuni

ons o actes festius. Amb aquest nou equipament, que donarà servei durant tota la setma na, es pretén descongestionar l’elevat volum d’activitats del polígon esportiu municipal, i evitar així les dificultats que es presenten a l’hora de compati bilitzar-les. Si es compleixen els terminis previstos i la licitació no queda deserta, el nou equi pament entrarà en funciona ment el curs 2023-2024. El pa velló estarà dotat per una pista de minibàsquet, dues pistes de bàdminton i una pista de mini voleibol. També hi haurà una zona reservada per unes grades a dos nivells i vestidors.

i s’ha emprat la metodologia de l’Escala De Jong per elaborar-lo. L’estudi també assenyala que les persones que pertanyen a col·lectius més vulnerables, com ara persones migrades, malaltes, amb discapacitat o aturades i mares monoparentals presen ten indicadors de solitud per damunt de la mitjana. A més, en els casos en què conflueixen

ECONOMIA

més d’un factor de vulnerabilitat s’apunta que la soledat s’incre menta de forma exponencial. «A mesura que pugen els ingressos va disminuint la soledat, l’entorn pot afavorir al fet de sentir-se sol o estar més aïllat», va dir Sabaté.

Canvi en les relacions socials D’ençà de l’esclat de la pandèmia, una de cada quatre persones ex posa que ha sentit augmentat el sentiment de soledat. Segons va explicar la coordinadora de l’en titat, la crisi sanitària ha compor tat canvis en les relacions socials, els quals encara es mantenen. En concret, un 68% de les persones preguntades han experimentat aquests canvis i han reduït la fre qüència, la intensitat i el cercle de persones amb qui es relacio nen, així com han disminuït la presencialitat.

L’informe també recull que no s’observen diferències «sig nificatives» per gènere, tot i que el sentiment de viure sol és més desfavorable entre els homes i s’incrementa quan s’augmenta l’edat. Una altra de les xifres des tacades de l’estudi és que més del 73% de les persones enquesta des no disposen de cap mena de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família. Amb tot, aquest percen tatge varia en funció de l’edat i, a partir dels 65 anys, es redueix al 58%.

europeus

Serviran per a rehabilitar edificis públics

ACN

Nou municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre rebran 6,15 milions d’euros d’ajuts europeus per rehabili tar edificis públics. El Minis teri de Transports va publicar ahir la resolució provisional de la convocatòria del Programa d’Impuls a rehabilitació d’edi ficis públics de titularitat local, inclòs en el Pla de Recupera ció. La principal partida, d’1,81 milions, se l’emporta el Centre de desenvolupament artístic juvenil de Deltebre, a l’antiga Cambra Arrossera. La reha bilitació de la Llar de Jubilats Ca Xapes de Valls, rebrà 1,66

milions i la rehabilitació dels jutjats de Montblanc, 938.000 euros. En la llista de projectes, també hi ha la rehabilitació de l’Espai Arbosense, a l’Arboç, amb 358.000 euros; la reforma de l’immoble del carrer Garcia per a les noves oficines muni cipals de la Figuera, al Priorat, amb 275.000 euros; la rehabi litació del Jardí d’Infància les Marietes de Cunit, amb 217.000 euros o la rehabilitació de la co operativa agrícola de Flix com a espai polivalent i cultural, amb 151.000 euros. També s’inclou la rehabilitació de l’antiga llar d’infants Neiró de Llorenç del Penedès, amb 106.000 euros.

Ramon Grau, president provincial de Creu Roja a Tarragona, i Anna Sabaté, coordinadora.

Estan dotats d’un sistema antivandàlic

Detenen un conductor ebri a la Canonja que es tanca al cotxe i desobeeix els agents

Localitzen un nau industrial a Riudoms amb una plantació ‘indoor’

Redacció

Els Mossos d’Esquadra van des mantellar el 18 i 19 d’octubre dues plantacions de marihuana a l’interior de dues naus indus trials a Riudomes i a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) . Van detenir sis homes com a pre sumptes autors dels delictes de tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric i van intervenir gairebé 3.000 plantes i 22 quilos de cabdells.

La investigació es va iniciar al setembre quan investigadors de la comissaria de Martorell van tenir coneixement que en una nau industrial d’Olesa hi havia una possible plantació. Mesos enrere, els mateixos agents ja ha vien desmantellat una plantació en aquesta mateixa nau.

Gràcies a la investigació els agents van comprovar que la

ENSENYAMENT

nau, que es trobava llogada, te nia les finestres cobertes amb plàstics i que s’escoltava el soroll continuat d’extractors a l’interi or. A més, van aconseguir localit zar una segona nau industrial a Riudoms, gestionada pel princi pal investigat, on hi havia una se gona plantació de marihuana. El consum d’electricitat d’ambdues era molt elevat i es feia a través d’escomeses il·legals.

Finalment, el 18 d’octubre en el moment que un vehicle es va apropar a al nau d’Olesa, els agents el van aturar i escorcollar. Les persones de l’interior de la nau, en adonar-se’n de la pre sència policial, van tancar la por ta amb baldons, intentant evitar l’entrada de la policia. A l’interi or, els agents policials van loca litzar diverses estances plenes de plantes de marihuana i una altra

per assecar els cabdells. També van localitzar amagats quatre homes, que tenien cura de la plantació. Tots cinc van quedar detinguts.

El dia següent, sota la tutela

L’Escola Serra de Prades apadrina

del jutjat d’instrucció 4 en fun cions de guàrdia es van fer les entrades i escorcolls a les naus industrials de Riudoms i Olesa de Montserrat i al domicili del principal investigat.

En el marc dels escorcolls, els agents van localitzar gairebé 3.000 plantes i 22 quilograms de cabdells de marihuana, amb un valor aproximat de 100.000 euros al mercat il·lícit així com

la infraestructura necessària pel seu cultiu. Al domicili es va lo calitzar i detenir el principal in vestigat i es van comissar 1.000 euros en efectiu.

Els sis arrestats van passar a disposició judicial i el jutge ins tructor va decretar la seva lliber tat amb càrrecs amb la retirada dels passaports i l’obligació de comparèixer cada 1 i 15 de mes al jutjat.

L’Ajuntament del Morell adequa la nova biblioteca municipal del Centre Cultural

L’Ajuntament del Morell ha començat a treballar en l’ade quació del que serà la nova biblioteca municipal del Mo rell. «És un servei que fa temps que volíem posar en marxa de nou», remarca l’alcalde del municipi, Eloi Calbet, «un es pai d’estudi, de lectura, que permeti acollir noves inici atives com ara clubs de lec tures, contacontes així com altres activitats». «Fa molts anys que era un reclam», in diquen, per la seva banda, les dues regidores de Cultura i Festes de l’Ajuntament del Morell, Mònica Casas i M. Je sús Valldosera. Es preveu que l’equipament, ubicat al Centre Cultural del municipi, torni a obrir portes ben aviat, després d’estar aturat des de l’estiu del 2018. «Després d’aquest pe ríode d’inactivitat, no només cal adaptar i actualitzar la in fraestructura i el material de què es disposa”, puntualitza la bibliotecària, Roser Parra, «sinó que també cal posar en marxa de nou la gestió i el funcionament, més en conso nància amb el Pla Director de biblioteques que marca la Ge neralitat».

Redacció

Els nens i nenes de l’Escola Serra de Prades han apadrinat el cel fosc aquest curs. La pro posta permetrà treballar el cel com a element patrimonial per conèixer-ne els elements més importants al llarg de tot el curs. Aquesta setmana s’ha fet la primera activitat a la plaça Major coincidint amb l’eclipsi parcial de sol, que els alumnes van poder observar en direc te. Per dur a terme l’activitat es van utilitzar diverses tècniques d’observació, al mateix temps que els guies del Parc Astronò mic Muntanyes de Prades ana ven explicant aquest fenomen astronòmic. L’activitat va ser compartida amb els pradencs i pradenques que s’hi van acostar i va ser retransmesa en directe per televisió.

Un dels objectius d’aquest projecte és oferir als nens i ne nes unes activitats d’aprenen tatge basades en metodologies globalitzadores que parteixen del context més proper per aprendre de manera vivencial. Per altre costat, la pretensió va

encaminada al fet que els nens i nenes de Prades i Capafonts puguin conèixer el cel, per va lorar-lo, estimar-lo i protegir-lo. El projecte es desenvoluparà amb l’aliança del Parc Astronò mic de les Muntanyes de Prades, que assessoraran i acompanya ran en la part més científica de la programació, amb la col

laboració de l’Ajuntament de Prades. Cal recordar que la zona de Muntanyes de Prades i Serra de Montsant ha rebut una do ble certificació gràcies al seu cel nocturn, d’una banda, la certi ficació de Destinació Turística Starlight i, de l’altra, la d’Espai de Medi Nocturn Protegit, que concedeix la Generalitat.

Comença la construcció de la residència de la gent gran

Aquesta setmana han comen çat les obres de construcció de la residència per a la gent gran i condicionament de l’entorn a l’Hospitalet de l’Infant. L’Ajun tament va adjudicar aquests treballs a l’empresa Gestión Ingenieria y Construcción de la Costa Dorada S.A, per un import de més de 3,4 milions euros i un termini d’execució de 17 mesos. L’objectiu d’aquest projecte, redactat per l’arqui tecte Santiago Vives Sanfeliu,

és la construcció d’un nou equi pament públic municipal per acollir una residència per a gent gran de 40 places, a l’avinguda de Ramon Berenguer IV, nú mero 5, del nucli urbà de l’Hos pitalet de l’Infant. «Un servei molt necessari per a la societat del futur, que estarà ubicat al centre del poble, al costat del centre de dia i el Casal d’Avis, del CAP i de la Casa de la Vila», ha dit l’alcalde de Van, Alfons Garcia.

La Regidoria de Joventut de Torredembarra organitza una programació especial per a celebrar Halloween a Torre dembarra aquest 2022, amb la col·laboració de l’Escola de Balls Urbans FeelFree i de l’Associació Juvenil Metaju ego. Les activitats es duran a terme demà i s’iniciaran a partir de les cinc de la tarda, a l’Espai Jove, amb la rebuda dels participants disfressats. A les sis, a la plaça de Mossèn Joaquim Boronat, hi haurà una exhibició de ball urbà, a càrrec de l’Escola de Balls Urbans Fe elFree. A dos quarts de set de la tarda, la mateixa escola ofe rirà una classe oberta de ball urbà. La festa de Halloween continuarà a les set de la tarda, a l’Espai Jove, amb cinema de terror i la projecció de la pel lícula L’exorcista, 1974. D’altra banda, a partir de dos quarts de deu de la nit, s’organitzaran Jocs de taula i rol a càrrec de l’Associació Juvenil Metajue go. Finalment, de nou a dotze de la nit, també s’organitzarà un sopar i una gimcana del terror. Per a aquesta última ac tivitat, cal inscripció prèvia al telèfon mòbil 616 02 11 15.

Els Mossos van intervenir gairebé 3.000 plantes i 22 quilos de cabdells de marihuana

Una

agents de Mossos d’Esquadra.

consum d’electricitat d’ambdues

VANDELLÒS-L’HOSPITALET

Una de les màquines treballant en els terrenys.

Torredembarra prepara una programació especial de ‘Halloween’

El Teatre Principal acull avui un homenatge a Victòria de los Ángeles

El concert serà un recull de cançons de l’artista

Redacció

La segona cita de les Nits de Clàssics de Valls serà un home natge a la desapareguda Victo ria de los Ángeles. El concert estarà format per un recull de cançons escrites per l’artista i musicades pel pianista i com positor Pedro Pardo. Una estre na que tindrà lloc avui, a les 20 h., al Teatre Principal de Valls. Els solistes de l’Orquestra Sim fònica Victoria de los Ángeles (OSVA), Laia Pujolassos i Ferran Bardolet, juntament amb la so prano Mercedes Gancedo, in terpretaran les quatre cançons que en Pedro Pardo va compon dre a partir dels poemes de la

CAMBRILS

soprano Victòria de los Ánge les. Tot plegat serà en aquesta formació de trio que ja ha rebut els reconeixements de la crítica en Festivals com el de Peralada o el LIFE Victoria Barcelona. A la vegada, el concert el com plementarà una composició del director de l’OSVA, a través del trio format pel violí, el violoncel i el piano. Tot plegat suposarà un homenatge a Victòria de los Ángeles i a la música de cambra. El pròxim 10 de novembre serà el torn d’Impossibles. Un con cert protagonitzat per Tañer trio. La proposta convida a co nèixer la música del Segle d’Or espanyol.

El programa per a aturats 30 PLUS obre nova convocatòria

El Departament d’Educació i Polítiques Actives d’Ocupació de l’Ajuntament de Cambrils ha obert una nova convocatòria del programa d’inserció labo ral 30 PLUS 2021, que es basa en les necessitats reals de les empreses del territori i priorit za els col·lectius amb més difi cultats. Per la convocatòria, el SOC ha atorgat a l’Ajuntament 35 participants, que es podran formar amb les competènci es necessàries per poder dur a

SOCIETAT

terme correctament les tasques requerides per les empreses. Les empreses podran bene ficiar-se d’una subvenció del cost salarial de 1.166,67 euros al mes i de 38,36 euros al dia per jornada completa. Els aturats de més 30 anys i les empreses interessades es poden posar en contacte amb el Departament d’Educació i Polítiques Actives d’Ocupació per telèfon al 977 307 401 o per correu electrònic a ens@cambrils.org.

Cambrils obre les Jornades dels Fideus Rossos el 4 de novembre

Redacció Una vintena de restaurants de Cambrils es preparen per tancar el calendari de jornades gastro nòmiques de l’any amb un plat típic de la vila molt arrelat a la seva tradició marinera: els fideus rossos. Aquests seran l’ingredi ent principal dels menús especi als que oferiran del 4 al 20 de no vembre i que es maridaran amb els vins del celler Les Vinyes del Convent (DO Terra Alta) a través del patricini de Distribucions García Moreno.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, destacava ahir, durant la presentació de les jornades, «l’excel·lència gastronòmica de Cambrils fruit d’una llarga tradició» i va explicar que «les propostes culinàries són molt variades però comparteixen la mateixa essència marinera».

Els restaurants participants en aquesta novena edició són: Bec d’or, Brisas de Mar, Can Solé, Cal Tendre, Casa Macarrilla 1966, Club Nàutic Cambrils, Confraria del Port, Duomo, El Capi, El Pò sit, Gami, Germans Miquel’s, La Palmera de la Llosa, L’Original Experiències Gastronòmiques, Les Barques, Rincón de Diego, Taberna Lekeitio i Xiringuito Restaurant del Mar.

El regidor de Promoció Econò mica, Juan Carlos Romera, expli cava ahir que les tres setmanes de jornades permetran seguir allargant la temporada i va agra ir l’esforç dels establiments per

L’esdeveniment gastronòmic durarà tres setmanes, fins al 20 de novembre

portar la gastronomia de Cam brils al més alt nivell.

El representant de l’AEHC va valorar molt positivament la temporada, va explicar que el «microclima» de Cambrils ajuda a mantenir l’afluència de visitants el cap de setmana i va

afirmar que els restaurants ja co mencen a tenir reserves per les jornades dels fideus. Per la seva banda, el propietari de Distribu cions García Moreno, patrocina dor de les jornades, va posar en valor la qualitat i la personalitat dels vins de Les Vinyes del Con vent, ubicat a Horta de Sant Joan. Finalment, el propietari de Les Vinyes del Convent, Elias, Gil, va presentar els quatre vins que acompanyaran els menús i va detallar que la connexió amb la

biodiversitat de l’entorn propor ciona als vins una finor i una aci desa que lliga molt amb la cuina marinera. Els vins seleccionats són Los Ceps de la Via Verda (blanc i negre DO Terra Alta), Lola Bel (rosat DO Terra Alta) i Diferents DOQ Priorat (espumós DOQ Priorat). Les jornades estan organitzades pel Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament i amb l’Associació d’Empresaris de l’Hoteleria de Cambrils (AEHC).

L’Associació Moto Clàssic Constantí celebra el desè aniversari

L’Associació Moto Clàssic Constantí va celebrar el seu desè aniversari el passat diumenge. Va ser una jornada plena d’activitats per celebrar els deu anys d’aquesta associació, que es va consti tuir per promoure l’afició a les motos clàssiques i s’ha consolidat com una de les entitats més ac tives al municipi. Els integrants del club es van trobar de bon matí al carrer Major, al davant de

l’Ajuntament, i es va fer la plantada de les motos clàssiques. Seguidament, es van dirigir cap a la Muralla, des d’on van iniciar una visita guiada per diversos espais històrics del nucli antic del municipi i una visita guiada al refugi antiaeri de la Guerra Civil. Les activitats van continuar amb una ruta en motos i vehicles clàssics un dinar de celebració al Casino.

La sisena i última fase de restauració del castell de Vallmoll ha començat i es preveu que fina litzarà el juny del 2023. Aquesta rehabilitació forma part del programa de Conservació del Patrimoni Històric Espanyol del Ministeri de Transports, Mobilitat i agenda urbana sota el nom de «1,5% Cultural», amb una inversió de 931.515, 27 euros. Actualment, s’està duent a ter

me l’estudi arqueològic al terreny on està situat el castell per investigar la zona i reconèixer com estava estructurat en els seus orígens. D’aquesta manera, es podrà rehabilitar sense malmetre ni perdre l’estructura original. L’anterior fase va finalitzar al març de l’any passat i va permetre l’obertura al públic de l’edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Una vintena de restaurants preparen menús amb aquest plat tan arrelat a la

AJ. CAMBRILS

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, al centre, amb la resta d’organitzadors de les jornades.

CEDIDA ALT CAMP

Comença la darrera fase de restauració del Castell de Vallmoll

CEDIDA

«Sempre hi haurà pressió, hem de seguir treballant»

a l’entorn perquè confio molt en mi mateix i sempre intento jugar al màxim. Al final, la gent sempre espera alguna cosa més de tots els jugadors que arriben nous a l’estiu perquè no els coneixen. Si algú es pot sentir una mica dece but o desil·lusionat, encara que da molta temporada per revertir aquests sentiments.

— Va arribar al Nàstic amb el cartell de ser un jugador dife rencial. Sent que, per aquest motiu, se l’avalua més amb lupa que a la resta?

— Quan en un partit tens bones sensacions sempre s’espera que continuïn al pròxim. És compli cat estar sempre al cent per cent, sigui per molèsties físiques o que, simplement, hi ha dies que et trobes millor i, d’altres, pitjor.

Tot i això, sempre intentem do nar el millor que tenim.

— L’equip ha anat de menys a més, però la millora només s’ha vist al Nou Estadi. Què és el que ha canviat?

— Crec que l’equip ha trobat el camí perquè estem creient més en el míster i en el que fem. Poc a poc ens estem trobant millor.

A l’inici de la temporada vam arribar amb problemes de lesi ons. Ara ens estem trobant més confiats.

Arnau Montreal Quesada

— Què va ser el que li va con vèncer per apostar pel pro jecte del Nàstic de Tarragona?

— Vaig estar parlant amb ex companys i amb gent relacio nada amb l’entorn del club i em van dir que el Nàstic era un club seriós amb un objectiu molt clar. Aquests arguments van quedar clars amb el play-off que van aconseguir amb el final de tem porada tan ascendent que van fer. Amb tot, era el club que més compaginava els meus objectius personals amb la meva vida. Feia tres anys que era a Barcelona i estava molt còmode, així que buscava un equip on podia con tinuar creixent.

— Des que va arribar ha jugat en diferents posicions. Ara

sembla que Agné l’ha fet un lloc més a la banda. On es troba millor?

— Crec que la posició idònia és darrere del davanter amb lliber tat de moviment. De totes ma neres, també estic molt còmode a l’esquerra, tinc la possibilitat d’endinsar-me a l’àrea per bus car els forats per colar l’última passada. En general, m’agrada ju gar amb llibertat de moviments sigui la posició que sigui.

— Se sent més còmode treba llant com a assistent o prefereix buscar més els remats a porta?

— No tinc un estil de joc egoista així que, mentre que els gols ser veixin per guanyar, dona igual la resta.

— Com veu l’equip respecte a la setmana passada després de la victòria del dissabte?

— L’equip, anímicament, està molt bé. A nivell de treball,

hem comès a domicilis principalment

aquesta setmana ens estem cen trant principalment en aquells errors que hem comès durant les últimes sortides, com el que va passar contra la Real Sociedad B. Guanyar fora de casa és una tasca que ens queda pendent i volem portar la millora que hem tingut a casa als partits com a visitant per emportar-nos els tres punts. A casa som un equip molt dur i el més normal és que guanyem, ara toca lluny del Nou Estadi.

— Què és el que falla a domi cili?

— Al final tots els equips es fan

Crec que l’equip ha trobat el camí perquè estem creient més en el míster. Ens estem trobant més confiats

més forts al seu estadi amb la seva afició. Nosaltres ho notem molt i, davant la nostra gent, sempre donem un plus més. Fora de casa et fas una mica més petit, però hem de tenir la confiança de seguir el pla del partit i inten tar replicar les bones sensacions fora, però clar és molt més com plicat.

— Aquesta setmana es treballa amb una victòria a la butxa ca, però l’ultimàtum segueix present. Com es treballa amb aquesta pressió encara a sobre?

— La pressió al Nàstic és normal,

La 31a edició de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona torna al centre de la ciutat

Redacció

La 31a edició de la Mitja Marató tornarà enguany amb un nou circuit. La cursa amb més tradi ció de la ciutat passarà per més espais naturals i patrimonials, de cara a fer-lo més atractiu per a tots els participants i especi alment per aprofitar l’esdeve

niment per donar a conèixer espais tan emblemàtics de la ciutat com la Rambla Nova, la Via Augusta i l’Amfiteatre o el Fortí de Sant Jordi. L’hora també ha experimentat canvis, de ma nera que s’ha avançat per ocasi onar menys afectacions al tràn sit. Des de l’Ajuntament s’espera

una participació de 1.500 cor redors i corredores en les dues categories, la mitja marató i la cursa de 10K. En paraules de la regidora d’Esports, María José López, «estem satisfets amb la participació i la bona acollida del nou recorregut, que corres pon a les demandes dels partici

pants i amb qui s’ha treballat per adaptar-lo». La 31 edició de la Mitja Marató Ciutat de Tarrago na tindrà lloc el 6 de novembre a partir de les 9 hores. L’inici i l’arribada de les dues curses serà al Moll de Costa, on també es té previst el lliurament de trofeus als primers classificats.

No m’he sentit assenyalat. M’evadeixo de l’entorn perquè confio en mi mateix i jugo al màxim

sempre n’hi haurà. Aquest club té un objectiu molt clar, que és l’ascens. Quan et surts una mica del camí, hi haurà més crítiques que recauran sobre algú, siguin els jugadors o l’entrenador. Al final, tots nosaltres hem de con tinuar treballant durant la set mana i oblidar-nos d’això. Ens hem de centrar en el que podem controlar i això s’aconsegueix treballant i emportant-se els tres punts el cap de setmana.

— S’ha sentit assenyalat?

— Assenyalat, no. Soc un juga dor que s’evadeix del que es parli

— La pressió segueix recaient sobre el tècnic. Què és el que us ha transmès durant aquesta setmana?

— El míster sempre ens trans met molta tranquil·litat. Ens diu que hi ha una raó perquè estem jugant tots en el Nàstic, perquè som bons jugadors i hem de fer el que sabem fer i seguir el camí que ens marca. Les últimes tres setmanes estem treballant bé i com més clara tinguem aquesta idea, més a prop estarem d’em portar-nos els tres punts.

— Quin és el partit que espera contra la SD Logroñés?

— Crec que ells se senten més còmodes quan el partit es tor na boig amb molts gols i moltes anades i tornades. Nosaltres ens hem de centrar a minimitzar els errors. Si evitem equivocar-nos, és més difícil que ens facin mal amb el seu punt fort, que són les transicions.

GERARD MARTÍ

L’extrem considera que l’equip

millorat durant

tres setmanes

L’esdeveniment tindrà lloc el 6 de novembre i travessarà el Moll de Costa i la Rambla, entre d’altres

AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Ramón Cuadrat amb la regidora d’Esports, María José López.

El Rally Legends Reus torna amb una setena edició de rècord

Redacció

El Rally Costa Daurada Legends

Reus celebra enguany la sete na edició amb novetats. La cita puntuarà per primera vegada per la Copa d’Espanya d’Escuderies, amb l’objectiu de ser al Cam pionat d’Espanya l’any vinent. Aquesta nova edició tindrà lloc el 4 i 5 de novembre i la xifra pro visional de participants avança a bon ritme. Des de l’organització apunten que superaran les xifres rècord obtingudes en l’edició 2019, quan va haver-hi prop d’un centenar de participants en la prova reusenca.

La cita, reservada a vehicles històrics i «legend» de les dèca des dels anys 90, 80, 70 i ante riors, comptarà amb tres cate gories de competició: Velocitat, Regularitat i Regularitat Sport.

La primera segueix el format ha bitual dels ral·lis, amb uns trams a superar en el mínim temps possible, mentre que les dues de regularitat es basen a seguir al màxim les mitjanes de velocitat estipulades per l’organització en cada tram, tenint en compte que la Regularitat contempla mitja nes màximes de 55 km/h, men tre que la Velocitat Sport accepta mitjanes màximes de 75 km/h. També s’inclou la categoria Le gend, de caràcter no competitiu.

Entre els participants que ja han confirmat la seva presència en el setè Costa Daurada Legend Reus, hi figuren els nous campi

ons d’Espanya en la categoria de Velocitat Pre90, Miguel Otegi i Giovanni Breda, o els campions en Velocitat Pre81, Joan Riberas i Álvaro Menéndez. A més, també es podrà tornar a veure els gua nyadors en l’última edició del Legend Reus, com Albert Torres i Jordi Noguera, Aitor Llanos i

Asier Llanos i Carles Miró i Ivan Matavacas.

Una altra de les novetats de l’edició d’enguany és que, a més de concentrar les sortides, ar ribades i el podi a la plaça de la Llibertat de Reus, també es faran a la ciutat tots els parcs d’assis tència, els quals estaran ubicats

al polígon Tecnoparc, al voltant del complex de Fira de Reus.

El gran atractiu Rally Costa Daurada Legends Reus és que reuneix cotxes molt difícils de veure en competició. La prova està programada a doble jorna da, amb 12 especials en carrete ra tancada. Les primeres sis es disputaran el divendres 4 de no vembre, mentre que les altres sis especials es correran el dissabte 9. En total, s’han programat prop de 166 quilòmetres cronome trats dins d’un recorregut total de 420 quilòmetres.

El

l’històric equip que va ser campió d’Espanya 1997

AMQ

Un dels millors equips de la història del Club Sant Pere i Sant Pau va tornar a trepitjar el Pavelló del barri tarragoní el passat dimecres. L’equip, que es va proclamar campió d’Espa nya en 1997, es va reunir 25 anys després en un dels actes del 40è aniversari de l’entitat. Aquell conjunt va aconseguir el pri mer títol nacional de l’entitat. Anys després van aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor, la màxima categoria en aquell moment i, fins i tot, van jugar a competicins europees. Aquell equip el va formar Antonio Le

trán, Gustavo Saucedo, Ricardo Teres, Alfonso Periáñez, José Ramón Ortega, Jordi Gens, Iván Vilar, Enric Bescós, Emili Sam per, Alejandro Vadnov, Ignacio de las Cuevas i Jordi Ruiz. Tots ells, van estar de nou sobre la pista del Pavelló de Sant Pere i Sant Pau per fer-se una foto commemorativa de l’esdeveni ment. Gustavo Saucedo, parent de l’actual jugador del primer equip Antonio Saucedo, va ser un dels jugadors més destacats d’aquell històric equip. Els mè rits que van aconseguir van im pulsar l’entitat cooperativista on és ara.

Imatge de la edició de l’any 2019 del Rally Costa Daurada Legends Reus.

CEDIDA

L’equip campió d’Espanya juvenil reunit 25 anys després.

CT MONTEROLS

NÀSTIC

CEDIDA

Rússia eleva la tensió internacional amb els assajos d’armes nuclears

EFE

Rússia va efectuar ahir manio bres de les seves forces nuclears estratègiques Grom (Tro) en un nou desafiament a Occident, mentre que al camp de batalla la contraofensiva ucraïnesa a la re gió del sud de Jerson s’ha alentit. «Els objectius previstos durant els exercicis de les forces estra tègiques de contenció han estat complertes íntegrament. Tots els míssils van assolir els seus ob jectius», va informar el Kremlin. Durant els exercicis, presidits per videoconferència pel president rus, Vladímir Putin, es va fer un simulacre de «llançament nucle ar massiu per part de les forces estratègiques ofensives en res posta a un atac nuclear enemic».

Les forces estratègiques russes van llançar míssils balístics i de creuer des del submarí atòmic Tula, dos bombardejos estra tègics Tu-95MC i sistemes de

TRIBUNALS

míssils intercontinentals mòbils d’emplaçament terrestre Yars, que van ser disparats des del cosmòdrom de Plesetsk. També es van llançar míssils balístics Sinevá des del mar de Barents, al nord de la part europea de Rús sia, fins al polígon de Kurà, a la península de Kamtxatka, banya da per l’Oceà Pacífic. Es tracta dels primers exercicis de les for ces nuclears russes des de l’inici de l’ofensiva a Ucraïna al febrer. Les anteriors maniobres van tenir lloc dies abans del comen çament de la campanya militar russa i van assajar el llançament d’armament hipersònic, capaç de burlar qualsevol escut anti míssils, segons Moscou.

El Pentàgon va revelar prèvia ment que Rússia havia informat els EUA dels seus plans, que coincideixen amb els exercicis nuclears de l’OTAN Steadfast Noon. Les maniobres russes es

duen a terme enmig dels temors per l’ús d’una bomba bruta amb elements radioactius a Ucraïna.

El Kremlin va assegurar ahir que continuarà els seus esfor ços diplomàtics per advertir la comunitat internacional del possible ús d’una bomba bruta per part de Kíiv, ja que aquesta amenaça encara persisteix. «Te nim informació que prova que hi ha l’amenaça de l’ús d’una bomba bruta per Ucraïna. Tenim informació que diu que Ucraïna es prepara per a aquest sabotat ge terrorista», va dir el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov. També Putin es va refe rir ahir, per primera vegada, a la polèmica pel possible ús d’una bomba bruta per assenyalar que «es coneixen els plans d’Ucraïna d’utilitzar aquesta arma».

Per la seva part, Kíiv continua negant rotundament les acusa cions russes i ha sol·licitat una

Les

Són

Kíiv

ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmytró Kuleba, «els russos solen acusar altres del que planegen fer ells mateixos».

visita d’experts de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) per aclarir qualsevol dub te sobre aquesta qüestió.

El 24 d’octubre passat, l’agèn cia nuclear de l’ONU va con

La fiscalia de Madrid rebutja aturar la investigació a Andorra de Mariano Rajoy

ACN

La Fiscalia de Madrid rebutja que s’aturi la investigació a An dorra a l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i els ex ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro per suposada extorsió a directius de l’antiga Banca Privada d’Andorra (BPA)

TRANSPORT

perquè facilitessin informació sobre comptes de polítics cata lans, com ara Jordi Pujol. El mi nisteri públic ha remès un escrit a la sala del contenciós adminis tratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) en el qual manifesta la seva oposició a la suspensió cautelar, demanada

Desconvocada la vaga a Renfe per aquest divendres

Els sindicats i la direcció de Renfe han arribat a un acord per desconvocar la vaga per a aquest divendres i els propers dies 7 i 11 de novembre després que la direcció de la companyia hagi accedit al desbloquejar la negociació del conveni col lectiu i s’hagi compromès a es tudiar la incorporació de més personal mitjançant una Oferta Pública d’Ocupació i evitar ex ternalitzacions. Concretament, segons els sindicats, la direcció

ha accedit a aplicar un incre ment salarial del 3,5% amb efectes a 1 de gener d’aquest any, la reducció de la jornada a 35 hores setmanals i l’estudi per a la creació de la figura del ma quinista instructor per agilitzar els processos de formació. En un comunicat, UGT ha valorat el «canvi de tarannà negociador de l’empresa» i ha advertit que es mantindrà «vigilant» perquè es compleixin les seves reivin dicacions.

ACN

per les defenses, de la comissió rogatòria cursada pel Principat. Així, rebutja que el TSJM hagin estimat les mesures cautelaríssi mes que havien demanat. El cas és una derivada de l’Operació Catalunya.

La sol·licitud de suspensió cautelar està vinculada a la re

RAMADERIA

solució del secretari d’Estat de Justícia, que el 30 de setembre passat va donar curs a la co missió rogatòria d’Andorra. Així, la Fiscalia entén que les al legacions que tenen a veure amb una possible vulneració dels drets fonamentals a la tutela ju dicial efectiva i a la igualtat, en

Acció Climàtica contractarà ramats per prevenir incendis

La consellera d’Acció Climàti ca, Teresa Jordà, va presentar ahir el Pla de Ramaderia Exten siva de Catalunya, que inclou 69 accions a desenvolupar fins al 2030. Una de les mesures destacades és el finançament de ramats que pasturin al bosc i facin, d’una banda, tasques de prevenció d’incendis i, de l’altra, contribueixin a mante nir els ecosistemes i afavorir al biodiversitat. Aquestes fei nes substituiran treballs que,

fins ara, es feien de forma me cànica. Jordà va destacar que aquesta acció permetrà «fixar gent al territori, que els rama ders puguin guanyar-se la vida i mantenir una biodiversitat viva i activa». Les bases de la convo catòria han d’estar llestes abans de la propera campanya de pre venció d’incendis. De cara al 2023, el Pla preveu una convo catòria d’ajuts per a l’adquisició d’estructures sanitàries per al bestiar. ACN

l’OIEA

firmar que enviaria una missió d’inspectors a dues instal·lacions nuclears d’Ucraïna davant les acusacions russes sense que se sàpiga, de moment, la data de l’arribada al país. Segons el

Segons el ministre de Defensa ucraïnès, Oleksii Réznikov, les forces ucraïneses han alliberat més de 90 localitats a la regió que Rússia es va incorporar el mes passat. Alhora, Reznikov va reco nèixer que el contraatac ucraïnès al sud s’ha alentit.

poguessin assistir en l’àmbit de la jurisdicció penal», segons han transmès en un comunicat.

L’escrit subratlla que el que es «qüestiona» de l’actuació de la direcció general, que segons el recurrent és més que un acte de pur tràmit, «seria en tot cas un examen de legalitat ordinària, no susceptible d’avaluar-se pel procediment especial de drets fonamentals».

cobreixen «realment» un judici sobre l’actuació del jutjat d’Ins trucció 32 de Madrid i la Secció de l’Audiència Provincial, «ali ens a aquesta jurisdicció i sense perjudici dels drets que a la part

MÓN El govern de l’Iran va respondre ahir a les sancions imposades per la Unió Europea amb res triccions a mitjans de comu nicació, periodistes i membres de l’Eurocambra, entre d’altres. Les autoritats iranianes han inclòs en la llista negra l’euro diputat del PP Javier Zarzalejos, copresident del grup Amics d’un Iran Lliure a l’Eurocam bra. També hi són Alejo Vidal Quadras per la seva relació amb l’Organització dels Mujahidins

Aquest procediment judicial és conseqüència de la querella que va presentar l’Institut de Drets Humans d’Andorra i l’ex president de la Banca Privada d’Andorra (BPA) contra Rajoy i d’altres dirigents del PP.

L’Iran respon a la UE amb sancions a periodistes

del Poble de l’Iran i l’eurodipu tat de Vox Hermann Tertsch. La decisió respon a l’amenaça de Teheran de replicar les san cions europees aprovades per la mort de Mahsa Amini i la repressió de les protestes, que ha deixat més d’un centenar de morts al país. Segons les au toritats iranianes, les sancions són contra persones i grups que duen a terme «accions delibe rades de suport al terrorisme i grups terroristes». ACN

S’oposa a la suspensió cautelar de la comissió rogatòria a Andorra sol·licitada per la defensa

El primer assaig d’un fàrmac contra el càncer dona bons resultats

ACN

El primer assaig del fàrmac Omomyc contra el càncer ha obtingut bons resultats. L’assaig l’ha dut a terme el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) a través de la seva spin-off Pep tomyc. En la fase preclínica al laboratori, es va demostrar que

OBITUARI

Omomyc, una miniproteïna tera pèutica desenvolupada al VHIO, era capaç d’entrar a les cèl·lules i arribar al nucli, on es troba l’on cogen MYC. El fàrmac inhibeix l’habilitat de MYC per promoure el creixement de tumors. L’assaig clínic en fase I ha comptat amb 22 pacients amb tumors sòlids

–de pàncrees, intestins i pulmó–i amb tractaments previs. En 8 de 12 pacients, es va comprovar que la malaltia es mantenia estable i s’havia aturat el creixement del tumor després de nou setmanes de tractament.

L’assaig va començar l’abril de 2021 a la Unitat d’Investigació de

Teràpia Molecular del CàncerCaixa Research del VHIO, en col·laboració amb altres dos cen tres d’investigació espanyols. La directora de la unitat, la doctora Elena Garralda, ha apuntat que encara és d’hora per avaluar l’ac tivitat del fàrmac, però afegeix que s’està observant l’estabilit

Mor Ashton Carter, l’exsecretari de Defensa d’Obama, als 68 anys

EFE

Ashton Carter, secretari de De fensa dels Estats Units entre els anys 2015 i 2017, durant l’admi nistració de Barack Obama, ha mort als 68 anys d’un atac car díac, segons va anunciar aquest dimarts la seva família.

Carter va assumir la cartera

de Defensa el febrer del 2015, en substitució de Chuck Hagel. Tot i que no tenia el perfil polític dels seus antecessors o el passat militar de Hagel, la seva carrera va estar vinculada al Pentàgon durant dècades. Havia estat subsecretari de Defensa sota les ordres de l’exsecretari Leon Pa

netta i va arribar al càrrec en un moment en què el país s’enfron tava a desafiaments urgents, com ara el combat contra el grup gihadista Estat Islàmic (EI).

Ashton Carter es va llicenci ar en Física i Història Medieval cum laude a la Universitat de Yale, es va doctorar en Física

Teòrica a la d’Oxford i va ser autor o coautor d’onze llibres i més de 100 articles en física, tecnologia, seguretat nacional i gestió, segons recorda la web del Departament de Defensa. Sota el seu mandat es va pren dre la decisió que l’Exèrcit obrís la porta als transsexuals perquè

zació de la malaltia en alguns pacients. Els resultats de l’assaig en fase I es presentaran al 34è simposi de l’ENA, una reunió de desenvolupament de fàrmacs i investigació a Barcelona.

De l’assaig, destaca el cas d’una pacient amb càncer de pàncrees que va romandre en es tudi durant més de sis mesos i en què el tumor es va reduir un 8% i va haver-hi una reducció del 83% en l’ADN derivat del tumor que circula al torrent sanguini. A partir d’ara, caldrà entendre bé quins pacients podrien benefici ar-se més dels tractaments i veu re quina és la millor estratègia a seguir.

DEFUNCIONS

Tarragona

Benito Aguilar de la Calle. Ha mort a 75 anys. El funeral serà avui a les 12.30 h. al Ta natori.

Josep Ferré Álvarez. Ha mort a 83 anys. El funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.

Reus

Montserrat Cabré Cabré. Ha mort a 70 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori. Joaquim Calbó Ferré. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tana tori.

Rosa Saltó Felip. Ha mort a 90 anys. El funeral serà avui a les 11.30 h. als Omells de na Gaia.

La Canonja Josefa Caballero Pérez. Ha mort a 91 anys. El funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Sebastià.

poguessin ser reclutats i servir obertament. Aquest recluta ment es va fer efectiu el gener del 2018, ja sota l’administració de Donald Trump (2017-2021), però l’abril del 2019 es va posar en marxa una nova política per impedir-los allistar-se.

Esqueles al Diari Més

En 8 de 12 pacients, la malaltia es va estabilitzar i es va aturar el creixement del tumor

CEDIDA

Tarragona inaugura el «nou» carrer Canyelles, avantsala de l’Illa Corsini

La ciutat de Tarragona comença a tallar cintes. Ahir es van inaugurar les obres de remodelació del carrer Canyelles que es van iniciar el passat mes d’abril i que han tingut un pressupost de 425.000 euros, 316.000 euros dels quals procedents dels Fons Next Generation. Tal com destacava l’alcalde de la ciutat, Pau Ri comà, la pacificació d’aquest carrer és el primer pas per a la futura illa Corsini, el conjunt de carrers que seguiran els passos del car rer Canyelles i on es donarà prioritat als vianants, en detriment al trànsit de vehicles. La conversió en zona de vianants ha anat acompanyada de la instal·lació de bancs, la substitució d’antics parterres per grans jardineres, que també serveixen de zona de descans i trobada pels vianants. Tanmateix, s’han plantat més de quinze espècies diferents. Superades l’oposició i les molèsties que aquest tipus d’obres acostumen a ocasionar al veïnat, però sobretot als negocis, els quals veuen reduïdes –en molts casos–les seves vendes, el resultat ha satisfet a uns i altres. La conversió de carrers en zona de vianants és el futur, però també és un passat redescobert per ciutats i municipis, quan la poca densitat de vehicles als carrers permetia gaudir d’entorns més saludables i segurs.

+ CONFIDENCIAL

Convivència amb un càrrec públic

Ajuntament digital, Ajuntament multicanal

Acabem d’aprovar la primera ordenança d’Administració Digital de Reus, que regula la dimensió digital de l’administració muni cipal i més específicament la relació digital entre l’Ajuntament de Reus i la ciutadania.

Amb aquesta ordenança, l’Ajuntament de Reus evoluciona per oferir un millor servei a la ciutadania, ja que planteja que la relació digital de la ciutadania amb l’administració es basi en la simplificació, la transparència, la proximitat i el servei efectiu.

En un moment en què la nostra vida quo tidiana té una important dimensió electrò nica (per comunicar-nos, per treballar, per comprar lluny i a prop, per col·laborar entre persones i entitats…) és necessari també que ens puguem relacionar digitalment amb l’ad ministració, amb les mateixes possibilitats i garanties que l’atenció presencial o telefòni ca. Més ben dit, amb més possibilitats encara,

TRIBUNA

ja que el mitjà digital és més versàtil. L’ordenança, que dona resposta a diversos dels objectius que ens vam plantejar en el Pla d’Acció Municipal 2019-2023 i va ser aprova da per unanimitat del Ple, té com a base els drets de les persones en les seves relacions electròniques: neutralitat tecnològica, infor mació de qualitat, accessibilitat en forma i en llenguatge, dret a rebre informació i assesso rament…

No partim pas de zero, ja que l’Ajuntament de Reus té una llarga trajectòria, sovint reco

Per fer efectiva l’ordenança, en el proper mandat caldrà seguir digitalitzant tràmits de tot tipus. Caldrà seguir desplegant projectes de suport a la digitalització de la ciutadania com són des de fa mesos els Espais d’Apre nentatge Digital, els tutorials, les formaci ons a entitats i el proveïment de capacitació, equips i connexió a persones sense recursos. Caldrà continuar impulsant eines específi ques d’administració digital que s’afegeixin a la signatura remota i la representació elec trònica, en què Reus ha estat ciutat pionera.

neguda en àmbits especialitzats, en l’impuls de solucions tecnològiques per facilitar la vida a les reusenques i reusencs que s’hi rela cionen i evitar visites innecessàries a les ofi cines, per tal que l’atenció presencial es pre servi per a aquells casos realment necessaris.

Com totes les ordenances, aquesta norma municipal és la base a partir de la qual caldrà impulsar accions en àmbits concrets com la recaptació de tributs, l’atenció ciutadana o la participació.

I, com a aspecte més innovador, caldrà que l’Ajuntament creï serveis digitals predictius, que s’avancin a les necessitats de les reusen ques i reusencs i proposin a cadascú soluci ons concretes en funció del seu perfil.

Som en un moment d’impàs en l’atenció ciutadana. L’impuls a l’atenció digital que planteja la nova ordenança anirà acompa nyat de la millora en l’atenció presencial i la telefònica, sempre pensant en quin mitjà és més útil a les reusenques i reusencs.

Un usuari (@Ursustgn), a través de xarxes socials,

encetat un debat sobre la legitimitat de la ciutadania per opinar de perso nes amb un càrrec públic: «Suposo que tots som conscients que quan passem a l’esfera pública exercint un càrrec polític (o aspi rant a fer-ho), es pot obrir el debat públic sobre la nostra figura».

conseller de Patrimoni a l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo, ha decidit respondre explicant la seva experiència de més de tres anys com a regidor: «Sí, en som conscients, però hi ha gent que oblida la diferència entre l’àmbit públic i el privat. M’ha passat, per exemple, que ens han insultat a la meva parella i a mi anant pel carrer, quan fèiem una passejada. I més d’una vegada. Això no és ni mig normal», ha denunciat Pinedo. En aquest sen tit, @Ursustgn li ha donat tot el seu suport, i a qualsevol persona que pateixi una situació similar, «sigui del partit que sigui», per haver d’afrontar aquest tipus de situacions desagradables. Es pot debatre sobre un personatge públic, però tot té un límit.

L’aigua i la seva disponibilitat

Com que plou menys, els rius, rieres i fonts tenen menys aigua! Aquesta expressió que, lògicament, no va desencaminada i és del tot certa, cal complementar-la.

Comencem per tombar mites i fer-nos pensar una mica amb una dada que hem ex plicat moltes vegades i cal recordar de tant en tant. A l’observatori Fabra de Barcelona hi ca uen 610 mm de mitjana anual. Al Greenwich Park de Londres en cauen 575. És a dir, a Lon dres hi plou menys que a Barcelona. Sorpre sos? Què és el que ens falla? Lògicament el nombre de dies de pluja. A Barcelona són poc més de 60 i a Londres uns 130.

En definitiva, la regularitat de la pluja a Londres és molt superior a la pluja sobtada i esporàdica a Barcelona.

TRIBUNA

Però no s’acaba aquí. L’aigua que arriba al sòl, subsol, rius, rieres i pantans no depèn directament del que plou. No és el mateix un terreny saturat que un terreny assedegat i, sobretot, importantíssima la temperatura i també hores de sol. Resulta que ha augmen tat de manera evident les hores d’insolació, per exemple, al pla de Lleida. Zona agríco la per excel·lència. També ha augmentat la temperatura de forma important i al 100% del territori. Més evaporació és igual a menys disponibilitat d’aigua.

Per acabar-ho d’adobar, atenció a la reten ció de l’aigua per part dels boscos. Segons diversos estudis. Un de liderat pel geògraf Martí Boada, els boscos catalans retenen un

La trampa de la brossa

FRANCESC MURGADAS

La data de caducitat de les bosses dels ano menats «brots tendres» que comprem no deixa de ser una certa enganyifa que fa que els clients, sabedors que els «reposadors de gènere» disposen les bosses més noves a la part del darrere del prestatge, vagin instinti vament a buscar-les, convençuts de la seva major frescor i durabilitat.

Si aquest mateix comprador fos partidari de la cuina fresca, que no deixa «envellir» els productes a la nevera i els compra pel con sum del mateix dia o l’endemà, la maniobra

em semblaria perfecta. Però la realitat sol ser una altra. La bossa, en ser la compra ge neralment setmanal, pot arribar a fer estada durant 4 o 5 dies al frigorífic abans d’anar a taula i, per tant, va acumulant humitat –de la seva pròpia respiració– i pansint les fulles. Sobretot quan la nevera no és de darrera ge neració, amb zones humides i zones seques i posem les bosses allí on caben. Per cert, sabeu amb certesa a quina de les dues zones anteriors cal posar-les? Jo no. Perquè si la bossa és hermètica com sembla, això no hau ria d’afectar. Però la vostra no seria la primera bossa que, amb un pes al damunt, es desinfla com un globus.

Què cal fer doncs? La resposta és senzi lla. No acumular productes frescos de difícil conservació durant massa temps. I planifi

30% d’aigua que fa 100 anys i que no va a rius ni rieres. El motiu és ben clar. El 1915 hi havia una massa forestal que ocupava un 15% de territori. Teníem un país ben pelat. Tot per culpa d’un aprofitament agroforestal molt intensiu. Ara, cent anys més tard, la massa forestal arriba al 64%. Un bosc descontrolat i devorador d’aigua.

En definitiva, les sequeres ens han acom panyat sempre i, cada cop seran més fortes i severes. Ens plou també, cada cop més ir regular. Però a més a més, tenim una massa forestal desequilibrada. Per acabar-ho d’ado bar, la temperatura augmenta i les hores d’in solació també. El resultat és que la disponibi litat d’aigua disminueix. No serà fàcil!

car-ne el consum. Menjar en funció d’allò que tenim i no del que ens ve de gust. Perquè, si ho tenim, és perquè en un cert moment ens va venir de gust.

La cuina, des dels seus orígens, demana consumir el producte fresc o amb bona con servació garantida. Alguns supermercats ja ho han pillat i ofereixen –sovint amb reduc ció de preu– els productes que estan a punt de caducar. Obertament i sense gens de ver gonya. Productes per ser, com s’ha fet tota la vida, comprats, cuinats i menjats. No conser vats a la nevera per quan ens vingui de gust. Les patates i les cebes accepten l’aparcament temporal. Els «brots tendres» o els menuts de carnisseria comestibles, no. Les coses són així de simples. Les trampes, amb les cartes i a l’hora del solitari.

MONTSERRAT FLORES

Regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de l’Ajuntament de Reus

L’impuls a l’atenció digital anirà acompanyat de la millora en l’atenció presencial

És necessari que ens puguem relacionar digitalment amb l’administració

FRANCESC MAURI

L’aigua que arriba al sòl, subsol, rius i pantans no depèn directament del que plou

Les sequeres ens acompanyaran sempre i cada cop seran més fortes

als que es diuen: Florenci i Gaudiós.

TAURE

al 21/05

dedica’t

més observa

a l’hora d’en

una nova relació. La teva imatge personal d’avui és bona.

LLEÓ

24/07 al 23/08

Si desitges co mençar una unió de parella o in tensificar la que tens, avui és un dia molt especi al. La teva imatge serà magnètica.

SAGITARI

23/11 al 21/12

Possibles despe ses per sobre de les teves possibili tats que es retar den per incompe tència d’uns altres serà una mica la norma del dia.

TARRAGONA:

VERGE

24/08 al 23/09

Avui són majors les teves possibili tats de sortir gua nyador en qual sevol joc amorós que et plantegis. Però tingues molt de compte.

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Sents un apassi onament que et conduirà a bus car sense pensar en els mitjans ex periències passio nals. Tracta de no ser tan impulsiu.

Cavallé, Silvia.

977 238

21/06

Qualsevol parau la dolça que sen tis et farà vibrar en cos ànima.

et trobaràs més sensible del normal s’acosta ran a tu.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Seran fàcils les disputes males mirades amb ger mans o persones pròximes. Intenta centrar-te en els teus assumptes i no t’enjudiciïs.

AQUARI

al 19/02

Serà una jornada de molt relaxa ment on compar tiràs el teu temps lliure amb la fa mília i els més pròxims de forma molt equilibrada.

CRANC

22/06 al 23/07

En principi et do naran la raó en tot, però més tard canviaran en les seves idees. Avui només l’atzar es tarà del teu cos tat.

ESCORPÍ

24/10 al

Encara que ets una persona pa cient avui et trau ran de les teves caselles. Cuida més amb les críti ques no entris en xafarderies.

PEIXOS

al 20/03

El teu propi mag netisme i la teva perfecta imatge personal d’avui t’ajudarà al fet que visquis expe riències excitants en l’amor.

Venda/Lloguer

ALQUILO PARQUING. Avgda. Catalunya, 31. Tel: 639.966.559

ENSENYAMENT

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i castellà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479

PINTOR PROFESIONAL. Tel. 642.094.115

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN.

sin compromiso. Tel: 615.891.932

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

PINTOR PROFESIONAL. Ba rato. Tel. 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TAROT

TAROT DE MARIA. Tarot + péndulo. Pide cita tel: 633.670.797

Llopart, Gloria-Sierra, Jordi. Bloc S. Simó, D (Sant Pere i Sant Pau ). Telèfon 977 200 015.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Padilla Papaceit, Olga. Ronda Subirà, 12. Telèfon 977 756 967.

SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sínies, 3. Telèfon 977 380 788.

VILA-SECA: Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS: Gómez Sánchez, Sonia. País Basc, 18 baixos. Telèfon 977 369 912.

VALLS: Rull Ferré, Gabriel. Abat Llort, 24. Telèfon 977 608 717.

EL VENDRELL: Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

MAYCA DIPLOMADA. Libera tensiones, disfruta tu momen to. Final feliz!!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

MASAJISTA TITULADA. Parti cular. Tel: 671.715.779

ANA RUSA. Masajes profesio nales, eróticos, en camilla. Con final feliz!!! Tarragona. Tel: 600.853.460

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. Complaciente. Reus. Tel: 643.027.432

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. espa ñolas. 25€. Tel: 977.32.15.68

MASAJES SEGUR-TORRE DEMBARRA. Particular, dis creto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ar diente Tel. 612.594.049 Reus.

HOLA SOY LAURA, una chica que busca compañía. ¡¡¡LLÁ MAME!!! Tel. 613.501.155

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

ANGÉLICA.. Cachonda. Todos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

Tarragona CATALANA MADURETA. Si tot. Tel: 604.260.384

SINDY MORENITA, madu rita, complaciente. Reus. Tel. 688.238.113

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

MIRIAM. FRANCÉS NATU RAL. Sexo sin. Masajes. Jugue tes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

REUS. TRAVESTI activa, pasi va, potente, dotada y compla ciente. Tel: 666.030.929

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servi cios. 669.744.163

MARROQUINA CALIENTE. Sola. Tel: 671.715.779

PALOMA REUS. Tel: 632.406.591

CRISTINA MADURITA. Todos servicios. Complaciente. Tarra gona. Tel: 643.136.495

TARRAGONA. MARGA. RU BIA MADURITA. Todos servi cios. Salidas. Tel: 641.511.721

PARA TU PLACER I VI CIOS… 24h. Tarragona. Tel. 651.412.408

CALAFELL. YENNY. JOVEN CITA PICANTONA. Transgé nero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

Cristina Serret serret@diarimes.com

Tenir una paciència inesgotable (gaire bé sempre!). Curar pupes amb aigua i petons. Passar hores i hores ju gant sense que se m’acabin les piles.

Aquests són només alguns dels superpoders dels més de 13.000 nens i nenes que l’any passat van participar en la primera Jornada de les Su perheroïnes i els Superherois. El projecte, impulsat per la Fun dació La Nineta dels Ulls, es va dur a terme en unes cinquanta escoles amb la voluntat de tre ballar els valors, la inclusió i l’autoestima.

La Fundació, que treballa per a la difusió i cura del retinoblas toma, el càncer ocular infantil més freqüent en menors de 3 anys, vol convidar els nens i jo ves a reflexionar sobre les seves qualitats i identificar els aspec tes positius de la seva persona, aquells que el converteixen en un heroi o heroïna de pel lícula. I fer-ho, a més, defugint la imatge dels superherois guapos, superforçuts o super poderosos, incidint només en aquells aspectes positius que ens fan únics i especials.

Tot plegat, s’articula a través d’un dossier que la Fundació envia a les es coles participants, en el qual es detallen una sèrie de propostes didàctiques per treballar tots aquests

SUDOKU

Nivell mitjà

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

I TU, QUIN SUPERPODER

aspectes, ja sigui de manera individual o col·lectiva. Com a novetat d’aquest any, el material inclou també activitats perquè es puguin fer amb els més grans de les escoles, fins i tot amb els alumnes d’ESO, entre les quals hi ha un Escape Room digital.

«La nostra voluntat és pro moure la inclusió a les aules, ressaltar que tots tenim dife rències i coses bones, i que tot això enriqueix la nostra vida. D’aquesta manera, també es vol potenciar l’autoestima i la segu retat», detalla Carme Melià, pre sidenta de la Fundació.

La iniciativa és solidària i gra tuïta, i no està plantejada per

recaptar fons. «Només volem fer ciutadans més comprome sos», assegura la Carme, a la vegada que es fa difusió del reti noblastoma a través d’un seguit d’informació que s’adjunta al dossier de treball, i que s’adreça únicament als mestres i profes sors: «Ens interessa informar sobre els símptomes del reti noblastoma en llars d’infants i escoles, perquè cobreixen les edats en què se sol manifestar aquest tipus de càncer ocular».

La Fundació la Nineta dels Ulls té el seu origen a Tarrago na, però és d’abast estatal, ja que aglutina famílies d’arreu d’Es panya. És per això que, enguany, la Jornada de les Superheroïnes i els Superherois es farà també en una quinzena d’escoles de Galícia i també en altres punts del País Basc i les Illes Canàries.

Estat del cel

El cel romandrà poc ennuvolat pel pas de bandes de nú vols alts i alguns de mitjans, sobretot a les comarques del terç oest. A la tarda augmentarà la nuvolositat de tipus alt i el cel quedarà enteranyinat arreu. A banda, hi haurà intervals de núvols baixos a trams del litoral fins a primera hora del matí i novament a partir del vespre.

Temperatura

La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta. La màxima serà lleugerament més baixa, i localment el descens serà moderat a la meitat sud del prelitoral. En canvi, al pla de Lleida, Pirineu i Prepirineu occidental serà lleugerament més alta. A punts de l’inte rior alguns valors podran arribar als 31 ºC.

Av Verge Montserrat, 28 Cambrils

977 360 877

Prat de la Riba, 10. Tarragona

620 474 207

EL TEMPS

Màxima Mínima