Divendres 28 d'octubre de 2022

GERARD

GERARD

POLÍTICA

Els no adscrits faciliten l’aprovació de l’increment de la taxa de la brossa

L’equip de govern i els consellers Sonia Orts i José Luis Calderón voten a favor de l’augment del 28% del tribut

Roger Freixa

Ja és una realitat: la taxa del ser vei de recollida de la brossa puja rà un 28% el 2023. L’Ajuntament de Tarragona, en el plenari extra ordinari celebrat durant ahir al matí, va aprovar la proposta d’in crement del tribut amb el vot a favor dels consellers no adscrits José Luis Calderón i Sonia Orts, a banda del de l’equip de govern,

El

Roger Freixa

format per Esquerra Republica na, Junts per Tarragona, la CUP i Hermán Pinedo. Els partits de l’oposició (PSC, PP, En Comú Podem i Ciutadans) van decidir votar en contra.

El principal motiu de l’incre ment, tal com va exposar fa una setmana el conseller de Serveis Centrals, Jordi Fortuny, és que, arran de la nova Llei 7/2022, de

aprova

8 d’abril, de residus i sols conta minants, els ajuntaments tenen l’obligatorietat de recaptar la to talitat de la despesa del servei de la neteja. L’equilibri s’ha d’haver assolit, com a màxim, l’any 2025.

Per aquest motiu, Orts i Calderón van decidir votar a favor, tal com va exposar aquest últim: «No augmentar la taxa ara suposaria que després s’hagués de pagar

tota la quantitat de cop. La puja da comporta més pressió fiscal, però l’impacte seria pitjor si es fes més endavant».

«Fins i tot en any electoral, algú creu que li fa gràcia a aquest govern tirar endavant aquest increment? No entrarem en po pulismes ni tractarem els ciuta dans com a menors d’edat», va comentar Fortuny, qui, alhora,

el procés participatiu

va assegurar que els equips tèc nics del consistori treballen «in tensament» perquè en un futur pròxim, amb l’entrada en vigor del nou contracte de la neteja, es pugui donar una resposta personalitzada i justa en funció del consum de cadascú. La nova estructura de costos permetrà revisar el servei de neteja segons el salari de treballadors i els com

Calderón: «No pujar ara

fos pitjor més

El PSC i C’s consideren que

és

d’augmentar

taxa per

situació econòmica

bustibles, la qual cosa evitarà que depengui de l’IPC com ara, que, a causa de la seva pujada, ha esdevingut un altre dels motius pels quals ha augmentat la taxa de la brossa.

Els consellers Eva Miguel (CUP) i Dídac Nadal (Junts) van defensar també la postura del govern del qual formen part.

«No tenim cap predisposició d’apujar impostos, però tampoc tenim marge de maniobra», va assenyalar Nadal. També va ex plicar que des de la conselleria de Comerç i l’empresa pública de mercats ja estan duent a terme mesures per reduir la despesa.

Al seu torn, la portaveu del PSC, Sandra Ramos, va ser crítica amb la postura del govern: «No és l’any més adequat per pujar la taxa a causa de les circumstànci es econòmiques. Seria més just fer-ho a partir de l’any vinent». Alhora, titlla Fortuny «d’encan tador de cupaires» i conside ra que l’equip de govern ha de vetllar per augmentar l’activitat econòmica i, així, acabar amb el dèficit pressupostari. En la ma teixa línia va fer el seu parlament la portaveu de C’s, Lorena de la Fuente, qui considera que durant el mandat no ha parat d’augmen tar la pressió fiscal i que ara tam poc és el moment oportú, ja que «hi ha marge fins al 2025». Per la seva banda, la portaveu d’En Comú Podem, Àngels Pérez, va demanar més equitat perquè l’ordenança fiscal fos «més social i justa», que tingui en compte la riquesa dels tarragonins.

El ple extraordinari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar, amb 14 vots a fa vor i 13 en contra, l’avanç del Pla d’Or denació Urbanística Municipal (POUM) i el procés participatiu. Ara l’equip de govern anima la ciutadania a prendre la paraula per tal de definir el document. L’aprovació va arribar gràcies al vot fa vorable d’En Comú Podem, ja que la res ta de partits de l’oposició i els consellers no adscrits (José Luis Calderón i Sonia Orts) van votar en contra. A més, el PSC va intentar aturar la votació demanant treure el punt de l’ordre del dia, però els mateixos grups municipals que van vo tar posteriorment a favor de l’avenç del POUM van evitar-ho.

La consellera socialista, Begoña Floria, pensa que no hi ha hagut una consulta prèvia de garanties on s’interpel·lés prou a la ciutadania. A més, considera el document «exces sivament detallat». «És un document que reflecteix la visió d’ERC i la CUP», va assenyalar la portaveu del grup mu nicipal, Sandra Ramos. Al seu torn, el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig, va assegurar que el POUM encara és susceptible de molts canvis i que tots els ciutadans de Tarragona hi poden participar: «L’aprovació no és el final de res, sinó el principi de tot».

Puig va fer una crida a la ciutadania a formar part del procés participatiu, el qual es durà a terme ara a través de

diferents formats, com enquestes o sessions de participació directa amb els barris i amb diferents sectors, i durarà fins al febrer de 2023. «No exclourem ningú. Hem d’entre gar el llapis a la ciutadania», va afirmar. Tanmateix, Ramos va co mentar que «no és un bon senyal» començar amb 13 vots en contra el procés. «Gairebé la meitat del ple», va expressar. «Cada vegada que fem un pas endavant, posen pals a les rodes al govern i a la ciutat», va respondre Puig sobre la postura del PSC.

Per la seva banda, el conseller d’ERC Manel Castaño va definir com a «des propòsit» la proposta del mateix PSC d’encetar el procés participatiu després

de les eleccions, ja que el grup municipal so cialista considera que no és el context adequat. «No volem tornar al POUM del 1995», va manifestar Castaño. En aquest sentit, Puig va recordar que les normes urbanístiques temporals tenen vigència fins al 2024, any previst per a l’aprovació definitiva del POUM.

La consellera de la CUP Eva Miguel va valorar positivament «l’escolta ac tiva de l’equip redactor de l’avanç». En aquesta línia, la portaveu d’ECP, Àngels Pérez, també va mostrar la seva satis facció amb el treball dels redactors: «Hi ha una feinada al darrere. Des d’ECP animem a la ciutadania a participar».

Els socialistes i el govern van tornar a tenir discrepàncies sobre la consulta prèvia

GERARD MARTÍ

El Mercat Central és reconegut pels seus 106 anys d’història

El Mercat Central de Tarragona va ser distingit ahir pels seus més de 106 anys d’història en el marc dels Premis Nacionals de Comerç, que lliura anualment la Generalitat de Catalunya. El president de l’empresa pública de Mercats, Dídac Nadal, va re bre la distinció de mans del pre sident de la Generalitat, Pere Aragonès, i del conseller d’Em presa i Treball, Roger Torrent. Aquests guardons reconeixen els establiments i mercats mu

PATRIMONI

nicipals en actiu que, durant un segle o més, han ofert un servei de qualitat i personalitzat als clients, tot adaptant-se als can vis en les necessitats de compra que s’han anat produint al llarg de la seva història. En la ceri mònia d’entrega dels premis, que enguany arriben a l’edició número 22, es va reconèixer la trajectòria d’altres 19 establi ments centenaris de Catalunya i de dos que han superat els 150 anys d’existència. Redacció

Un concurs de fotografia vincularà joventut i patrimoni

Tarragona participa en la nove na edició del programa Aula de Patrimoni, que pretén fomentar entre les generacions més joves el coneixement de la riquesa patrimonial dels municipis que formen part del Grup de Ciu tats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya. Aquest curs presen ta com a novetat l’organització del concurs de fotografia La teva ciutat, el teu patrimoni en xarxa, dirigit a alumnes d’Edu cació Secundària i Formació

Professional. Cada aula o grup participant podrà publicar un màxim de dues imatges a Ins tagram i enviar-les al compte @TuCiudadTuPatrimonio , acompanyades d’un breu co mentari sobre el lloc que il lustren i les raons per les quals vincula patrimoni i joventut. Les fotografies es poden pu blicar del 14 de novembre al 21 d’abril i el premi per a la imatge guanyadora de cada ciutat serà de 500 euros. Redacció

«La llacuna de l’Anella Mediterrània té un problema d’espècies invasores»

L’Ajuntament millorarà la seva

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona, a través del projecte del Green belt’26, resoldrà el problema d’espècies invasores a la llacuna de l’Anella Mediterrània, que es renaturalitzarà per tal de fomen tar la biodiversitat i ser un espai més amable per anar a passejar. Principalment, l’actuació supo sarà treure els peixos exòtics, exemplars de perca americana (o black-bass), que hi ha des de fa uns quatre anys després que al gun usuari anònim els introduís. Aquest animal és molt nociu per a les espècies autòctones.

El Greenbelt’26, que permetrà renaturalitzar diferents espais de la ciutat, ha rebut fons europeus Next Generation per dur a ter me el conjunt de projectes entre els quals es troba la millora de

la llacuna de l’Anella Mediter rània. «En el seu dia, l’espai es va adequar de manera correcta, però no es va preveure el seu manteniment i ara tenim un pro blema d’espècies invasores», va assenyalar la consellera de Medi Ambient, Eva Miguel. D’aquesta manera, des del consistori es vol revertir la situació actual per tal de potenciar l’espai. «Creiem que està molt desaprofitat», apunta Miguel.

L’actuació potenciarà la bio diversitat urbana de la llacuna a través de l’extracció del nucli de perca americana present avui dia. «Fa uns quatre anys es va detectar que algú havia introduït aquests peixos. Aquesta espècie exòtica és un problema per a la biodiversitat autòctona», apun ten des de la conselleria de Medi

Ambient. La idea per al futur és que hi hagi animals aquàtics, principalment amfibis, com gra notes. A més, serà un espai per a ocells de medi aquàtic, per als quals es col·locaran elements na turals dins de la mateixa llacuna perquè puguin utilitzar-los com a zona de repòs. Insectes aquà tics, com libèl·lules, també tin dran més presència.

Pel que fa a les espècies ve getals, es reforçarà el cinturó que envolta l’espai. «Quan es va construir la llacuna, es van plantar tota una sèrie d’espè cies autòctones per a ambients inundables, però, com que no s’ha mantingut el seu bon estat, s’han anat degradant», exposa Miguel. D’altra banda, l’Ajunta ment també col·locarà caixes niu i caixes refugi per a ocells. A més,

renovarà els plafons informatius. «Impulsarem un programa d’educació ambiental no només per treballar amb les escoles, sinó també amb les famílies», apunta Miguel. «Una vegada adequat, serà un espai interes sant per a dur a terme diferents activitats», afegeix. Una de les activitats serà poder fer mos trejos perquè la gent pugui tenir experiències més científiques que permetran conèixer l’estat de l’entorn.

L’actuació a la llacuna de l’Anella Mediterrània, que supo sarà una inversió de 44.000 eu ros (sense IVA), està prevista per a finals de 2024 o principis de 2025. «L’Anella dona l’esquena a la llacuna, però volem que la gent tingui ganes d’anar-hi», conclou Miguel.

expulsant els

de perca americana

Dídac Nadal va rebre el guardó de mans d’Aragonès i Torrent.

Promociones José Luis, premi a l’excel·lència empresarial

L’empresa Promociones José Luis, dedicada a la promoció i la construcció d’habitatges a Tarragona, va rebre ahir el pre mi a l’excel·lència professional de la Cambra, essent distingi da per «la qualitat, el disseny, la garantia i la preocupació per la sostenibilitat que imprimeix en cadascun dels seus projec tes». El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, va ser l’encarregat d’entregar el guardó al fundador de la

TRANSPORT

companyia, José Luis García. La Cambra també va reconèixer les tasques de Sorigué –premi a l’empresa responsable–, H&T Presspart –premi a la digitalit zació i la innovació–, Elektro 3 –premi a la internacionalit zació– i Tecnovelero –premi Startup Nova Empresa–. A més, la presidenta de la Cam bra, Laura Roigé, va entregar a Jaume Guardiola la clau d’or, la màxima distinció que atorga la corporació. Redacció

L’EMT reforça la freqüència de pas de la línia 6 per Tots Sants

L’Empresa Municipal de Trans ports (EMT) reforçarà les fre qüències de pas dels autobusos de la línia 6 entre el 29 d’octu bre i l’1 de novembre, amb mo tiu de la festivitat de Tots Sants, per tal de donar servei a tots els ciutadans que es vulguin des plaçar al cementiri. L’ampliació d’horaris s’aplicarà en el re corregut entre Pere Martell i el cementiri –la parada Aqüeduc te– i, en l’altre sentit, en el tra jecte des del cementiri fins a la

plaça Imperial Tàrraco. Durant els quatre dies, s’efectuaran dotze viatges en els dos sentits de circulació, des de les 9.05 hores fins a les 18.04 h., assegu rant-se que la freqüència de pas dels autobusos no supera els 50 minuts d’espera, excepte en el lapse del migdia. Altrament, l’EMT recomana fer servir, si escau, la línia 21 per tal de po der-se apropar al cementiri, ja que compta amb la parada Dis suasiu Cementiri. Redacció

El temporal deixa nou pistes «irrecuperables» al Club Tennis Tarragona

Maria Arnal torna al Mèdol acompanyada de Lolo & Sosaku amb ‘Acció primigènia’

La cantant Maria Arnal torna rà aquest vespre, a les 20 ho res, al Mèdol, el Centre d’Arts Contemporànies, després de l’èxit que va assolir el darrer Nadal amb la interpretació de Mil Sibil·les. En aquesta ocasió, Arnal s’aliarà amb el duo Lolo & Sosaku per al recital Acció primigènia, que entrellaça la veu de la cantant, carregada d’espiritualitat, amb la mú sica maquinal que emana de les escultures sonores creades pel duet argentino-japonès. L’actuació tindrà lloc a la sala de ball de Casa Canals i només es podrà seguir des del pati del recinte, en un luxós joc de mi ralls i distàncies. El recital que s’estrena a Mèdol és el preàm bul del programa d’activitats d’Ones de Resistència, un pro jecte expositiu que té com a eix central la veu i les sonoritats i que es presentarà a finals de gener. La Casa Canals també serà l’escenari, el 4 de novem bre, de la projecció d’una nova remesa de la sèrie de vídeos produïts per Cultura Verda i realitzats per David Serra so bre artistes contemporanis vinculats a la natura, el medi ambient o l’ecologia. Redacció

Exposicions

Sergi Peralta Moreno

Un mes després del temporal, els seus demolidors efectes encara són visibles al Club Tennis Tar ragona. El seu president, Luis Sa las, detalla que nou de les pistes –quatre de tenis i cinc de pàdel–són «absolutament irrecupera bles» i que s’hauran de recons truir des de zero. D’altra banda, Salas explica que s’han pogut recuperar «provisionalment» un 60% dels espais de joc, per tal d’«evitar una pèrdua important de socis» i que aquests puguin continuar practicant esport.

«Les hem netejat, hem posat sorra, però no filtren l’aigua.

Les hem recuperat per poder fer pràctiques, però de manera temporal, perquè realment estan malament», assenyala el presi

dent. Posa com a exemple el fet que s’hagi estirat la catifa d’algu na pista de pàdel de manera que les esquerdes no impedeixin el joc. «Està trencada, s’ha de can viar, però, com a mínim, es pot continuar jugant», afirma.

En aquests moments, el Club Tennis està treballant en l’avant projecte de reformes per poder resoldre les destrosses, però en cara es troba en la fase de «quan tificació dels danys» i l’entitat continua esperant rebre una pro posta d’indemnització per part del perit de l’asseguradora. «La voluntat és fer-ho tot de nou a la zona Park, que està totalment trinxada. Volem aprofitar per aplicar totes les millores que vo lem fer», comenta Salas. Aquests canvis inclourien el canvi de su

perfície per a la pràctica del tenis, de terra batuda a pistes dures, i fer una redistribució d’espais com el gimnàs, els vestuaris o les oficines, que també van quedar afectats per les pluges. Al seu torn, també es requerirà recons truir algunes pistes de tenis i de pàdel de la zona Club.

Malgrat la «desgràcia» que li va tocar viure al club esportiu, el seu president es mostra «molt content» amb el fet que ja han pogut recuperar un 80% de l’ac tivitat habitual. «Els socis han tingut molta paciència i han fet els canvis que havien de fer als seus hàbits per poder continu ar amb l’activitat esportiva; el personal ha fet un pas endavant molt important i s’han apujat les mànigues», valora Salas.

L’Espai Jove Kesse es transforma aquest vespre en un institut infectat per la covid

L’Espai Jove Kesse es trans formarà aquest vespre, a les 20 hores, en un passatge del terror. L’activitat estarà ambi entada en un institut on hi ha hagut una contaminació per covid. Una trentena de joves d’entre 12 i 35 anys han orga nitzat aquesta iniciativa amb l’acompanyament de l’equip de Joventut de l’Ajuntament. Els adolescents faran d’actors i actrius i de personal de ma quillatge, i s’encarregaran de la producció, la decoració, el vestuari, la fotografia, el so i el vídeo. L’entrada és gratuïta, no requereix inscripció prèvia i es realitzarà en grups segons l’ordre d’arribada. Per a pas sar pel túnel, cal tenir 12 anys o més, però els menors de 16 anys hauran de presentar una autorització signada pels pares o tutors legals que se’ls entre garà a l’entrada o que es poden descarregar a tarragonajove. org/institutkesse. L’aforament és limitat i només es podrà efectuar el recorregut una ve gada. El passatge forma part del cicle Cultura Kesse, que s’ofereix els divendres i que presenta propostes que siguin d’interès per al jovent. Redacció

L’entitat està a l’espera de la proposta d’indemnització del perit per reconstruir part de les instal·lacions després dels forts ruixats de fa un mes

Imatge de l’estat actual de les instal·lacions del club, on encara hi ha pistes inutilitzables.

La Cambra va reconèixer ahir les tasques de cinc companyies.

que

ACN

El preu de l’energia no baixarà a mitjà termini. Aquesta és una de les previsions que ahir va fer Josep Maria Salas, conseller de la Comissió Nacional dels Mer cats i la Competència (CNMC), l’organisme que regula el mercat elèctric en l’àmbit estatal. En una taula rodona sobre energia que es va celebrar en el marc de la Jornada Gresol, que la Fundació Gresol va organitzar al Tinglado 1 del port, Salas va recomanar als empresaris que «prenguin deci sions en el pitjor dels escenaris a un any vista» pel que fa als costos de l’electricitat.

Salas va reconèixer que la CNMC va lenta quant a la regu lació del mercat energètic i ho va justificar al·legant que aquest ritme és necessari per «donar seguretat jurídica». Tot i això, va comentar que al primer semestre del 2023 hi haurà una nova nor

mativa, cosa que significa que s’haurà avançat sis mesos res pecte de les previsions. Així ma teix, va explicar que «amb les in tervencions que es fan al mercat, probablement assistirem a un increment de la concentració» en poques empreses del sector.

Per a Salas, es tracta d’«una situació dinàmica que pot tenir l’efecte de pèrdua de la compe tència, però també d’asimetria d’informació al consumidor».

Per aquest motiu, va pronosticar que «a mitjà i llarg termini, els preus no baixaran», fet que su posa «uns reptes plantejats d’una escala impensable».

En la taula rodona, també hi va participar Mar Reguant, professora de la Universitat Northwestern de Chicago. Re guant va defensar la instal·lació de plaques solars per part de particulars i empreses. «No hi ha gairebé cap escenari on te’n

penedeixis», assenyalà. Alhora, va qualificar «d’inexplicable» la manca d’energies renovables a Catalunya i va afirmar que «és una irresponsabilitat econòmica i mediambiental». A més, va de clarar que és incomprensible que des de l’administració «es posin traves» a la generació d’aquest tipus d’energia.

Paraula de ministre

Unes 200 persones van assistir a la Jornada Gresol per escoltar les ponències de més d’una de sena d’experts, que van plantejar estratègies per fer front a la situ ació econòmica. Entre els confe renciants, destacava el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, qui va defensar la gestió del govern espanyol per garantir les pensions i el poder adquisitiu de la població durant la pandèmia. «El creixement inclusiu és la millor forma de

millorar el benestar general», va assegurar.

Altres ponents destacats van ser l’economista Josep SolerAlberti, director general de l’Ins titut d’Estudis Financers; el pre

sident de la fundació puntCAT, Genís Roca, i l’exambaixador d’Espanya a la Xina i a Rússia, Eugeni Bregolat, qui va fer una anàlisi sobre l’actual situació geopolítica que viu Europa, amb

el rerefons del conflicte entre el país governat per Vladímir Putin i Ucraïna.

Escrivá també va participar ahir en una conferència al Col legi de l’Advocacia. Abans de la seva intervenció, va destacar la «resiliència» de l’economia cata lana i la seva capacitat per crear llocs de treball, malgrat les «di fícils» condicions internacionals derivades de la guerra d’Ucraïna.

GERARD

tenim la responsabilitat de mantenir la Castanyada»

Sergi Peralta Moreno

«Cada vegada el Halloween va guanyant més adeptes», reco neix la secretària de l’escola El Serrallo, Natàlia Barberà. «Si surts a comprar a qualsevol lloc, tot el que veus és de Halloween», afegeix. No obstant això, resten uns espais que les carabasses, els fantasmes i els gats negres enca ra no han pogut conquerir: les aules dels centres educatius. «No podem lluitar contra el Hallowe en, però a l’escola tenim la res ponsabilitat d’ensenyar i mante nir les tradicions catalanes, com la Castanyada», conclou Barberà.

Les castanyeres visitaran avui les escoles de la ciutat per tor rar els fruits de la tardor, que els alumnes degustaran a la tarda, després d’enlluernar els seus companys amb una sèrie de dan ses. Al llarg de la setmana, però, els petits ja han pogut començar a viure l’estació. De fet, dilluns, el

cicle infantil del Serrallo va parti cipar en una gimcana interactiva que incloïa proves com recollir fulles, buscar bolets o encistellar castanyes en una paperina ge gant. «Celebrem la Castanyada al 100%», assenyala Barberà.

Una eina de connexió

A l’escola Cèsar August també s’aposta «totalment» per la Cas tanyada. El seu cap d’estudis, Salvador Grané, reconeix que si es fa escollir els estudiants, aquests es decantaran pel Hallo ween, però explica que la tradi ció catalana del dia de Tots Sants s’ha convertit en una eina que permet generar vincles i conne xions entre els infants, fins i tot durant el curs 2021-22, encara marcat per les restriccions pro vocades per la covid.

«Volíem transmetre la sensa ció que la vida escolar es man tenia; que donés la seguretat que

no tot s’havia capgirat, sinó que hi havia coses que es manteni en», comenta Grané, tot deta llant que els alumnes van poder menjar les castanyes al pati, se parats per grups bombolla.

Aquest octubre, les castanyes, les fulles caduques, els panellets –els grans absents de l’any pas sat– i el codonyat tornen a ser els protagonistes dels passadissos del centre, amb l’excepció de la classe d’anglès, reconvertida en el terrorífic món inspirat per la festivitat celta de Samhain. I és que, tal com assegura el cap d’es tudis, si des de l’escola no es fa un esforç per transmetre la cul tura catalana, ningú ho farà.

A l’escola Torreforta, la batalla de les tradicions ha estat gua nyada per la Castanyada. El seu director, Josep Queraltó, comen ta que, habitualment, els estudi ants més grans, els de cinquè i sisè de Primària, senten devoció

Les classes d’anglès són els únics espais en què es viu la tenebror de la festivitat de Samhain

pel Halloween i experimenten l’adrenalina del pànic amb un túnel del terror, que aquest curs no s’ha pogut organitzar.

Queraltó detalla que la Cas tanyada és una festa especial

La Castanyada va simbolitzar el 2021 que «no tot s’havia capgirat» amb la covid

per a petits i per a grans, ja que «cadascú assumeix un rol», des dels alumnes del cicle inicial fins als del cicle superior, passant per pares i mares, professors i l’equip directiu. «Intentem cele

brar sempre la Castanyada. Les vivències dels nanos són molt importants. Mentre es pugui, s’han d’intentar mantenir vives les tradicions», afegeix.

La mateixa emoció recorre els cossos dels infants al Serrallo. «Els nens ja esperen la visita de les castanyeres, volen torrar cas tanyes, fer panellets... Ho viuen amb molta il·lusió», conclou Na tàlia Barberà.

Les professores de l’escola Cèsar August van preparar codonyat amb l’ajuda dels alumnes.

El cementiri de Tarragona amplia el seu horari per la festivitat de Tots

Redacció

El Cementiri de Tarragona ja ho té tot a punt per a la celebració de Tots Sants. Des de la setmana passada i fins al pròxim dime cres, 2 de novembre, l’espai ha ampliat el seu horari d’obertura per a facilitar al màxim la visita als familiars difunts coincidint amb la festivitat. Així doncs, el cementiri roman obert ininter rompudament, des de les 9 del matí i fins a les 6 de la tarda.

A més a més, coincidint amb els dies de màxima afluència, a partir de demà i també fins dimecres 2, també estarà ober ta la porta del Camí del Llorito (davant del pàrquing de la ro

tonda), en horari de 9 del matí a 6 de la tarda els dies 29, 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre, i de 9 del matí a 2 de la tarda el 2 de novembre. L’obertura d’aquesta segona entrada permet descon gestionar la porta principal els dies de més afluència i facilitar l’accés a les persones amb mobi litat reduïda.

A l’entrada principal del ce mentiri –que com cada any es decorarà amb flors de tempo rada– els visitants trobaran un codi QR des d’on es poden des carregar la informació referent a la ubicació de les persones inhumades, així com sol·licitar serveis de cadira de rodes i d’es

cúters elèctrics per als usuaris amb mobilitat limitada.

Cerimònia i concert Pel que fa a les cerimònies litúr giques, a la capella del cemen tiri de Tarragona se celebrarà el tradicional Sant Rosari, el dimarts 1 de novembre, a les 4 de la tarda. El dimecres 2 de

novembre, diada dels fidels di funts, s’oficiarà la santa missa a les 9 del matí en català, a les 10, en castellà, i a les 12 del migdia novament en català.

Una altra de les accions que es faran dins del cementiri per a commemorar la festivitat de Tots Sants és l’organització, en col·laboració amb la Fundació

Mémora, d’un concert ambien tal l’1 de novembre. El Recital pel Record és una mostra de respec te als difunts i un acompanya ment a les famílies que visiten el cementiri aquest dia. A càrrec d’un duet de músics, té una du rada aproximada de 45 minuts i es podrà escoltar a partir de les 12 del migdia.

de Tots Sants i ja ho té tot a punt per a aquestes jornades.

Més de 660 joves de Reus demanen l’ajut pel lloguer de la Generalitat

Anna González

Més de 660 joves reusencs van sol·licitar l’ajut de la nova línia que va obrir l’Agència de l’Ha bitatge de Catalunya per a pagar el lloguer. La convocatòria del Bo Lloguer Jove, que va finalitzar el dia 7 d’octubre, anava destinada a les persones menors de 36 anys i, a diferència del Bo Lloguer Jove del passat mes de juny, no anava per ordre d’arribada, sinó que es prioritzarà entre els expedients dels participants. L’ajut pot arri bar als 250 euros mensuals, però l’import dependrà dels ingres sos de la unitat de convivència i l’esforç econòmic que els suposa el pagament de lloguer. La sol licitud es podia fer per via tele màtica o bé presencialment, acu dint a l’oficina d’habitatge de la plaça del Baluard, en el cas reu senc. Dels 663 joves que l’han de manat a la ciutat, 227 sol·licituds es van presentar presencialment i 436, telemàticament. Fonts mu nicipals apunten que la previsió és que la Generalitat les resolgui abans de finals d’any.

Davant l’increment del cost de vida en general i les dificultats dels joves per poder marxar de casa, la consellera de Drets So cials, Violant Cervera, va assegu rar que el bo jove de l’Estat es va quedar petit. Per aquest motiu, la Generalitat va invertir 29 milions d’euros per repartir ajuts de fins a 250 euros entre els joves.

Sergio Lozano, veí de Reus de 26 anys, és un dels sol·licitants d’aquesta convocatòria: «Avui en dia, si vols estalviar és pràc ticament impossible pagant les despeses i el lloguer, l’ajuda em servirà per poder fer-ho i fer-me

autònom en uns anys». Lozano va participar també en la con vocatòria del passat mes de juny, però no se li va concedir.

Atès que es tracta d’una ajuda per a donar resposta als joves que es van quedar sense la sub venció del Bo Lloguer Jove de l’Estat, aquells que sí que l’han rebut no es van poder adherir en aquesta segona convocatòria. Aquest és el cas de Josep Sugra nyes, que segueix en tramitació

del bo de l’Estat i ja explicava a Diari Més, quan el va demanar, que no estava d’acord amb la manera de gestionar l’ajuda, per què s’atorgava segons l’ordre que es presentaven les sol·licituds. Aquest és un dels defectes que també hi trobava Cervera i, per això, en aquesta convocatòria s’ha establert una concurrència competitiva per poder prioritzar i estudiar tots els expedients de les persones joves sol·licitants, i

no es concediran per ordre d’ar ribada.

Una altra de les diferències entre les convocatòries és que en l’estatal, els sol·licitants reben una quantitat fixa de 250 euros durant dos anys, a no ser que hi hagi més d’una sol·licitud en un mateix habitatge, ja que l’import de l’ajuda no pot superar la quo ta de lloguer. En canvi, les ajudes de la Generalitat són variables en funció del que es paga i del que s’ingressa i són per un any. En el cas català, l’import final serà d’un mínim de 20 euros i d’un màxim de 250 euros, que s’adju dicaran en funció dels ingressos.

Un altre dels casos reusencs que han sol·licitat l’Ajut al Llo guer Jove és el de Mar Sardà, que té 25 anys i comparteix pis a la ciutat. Sardà no va presentar la sol·licitud en l’altra convocatòria «perquè no tenia tots els docu ments preparats». En aquesta segona oportunitat, «tot ha estat molt més senzill perquè, a part de tenir la documentació, el pro cés estava molt millor explicat». L’única complicació que va tenir és que li demanaven els rebuts del lloguer dels últims sis mesos i, tot i independitzar-se fa més d’un any, s’ha mudat recentment i no comptava amb prou rebuts. Per aquest motiu, va posar-se amb contacte amb el 012 i va po der completar «ràpidament» els tràmits.

Mor un legionari de 22 anys en unes maniobres d’Operacions Especials

Un legionari d’Operacions Especials, de 22 anys i natural de Reus, va morir ahir en un accident mentre participava en una maniobres al camp d’Agost, a Alacant. El sinistre va tenir lloc a la matinada, quan un dels vehicles que traslladaven als militars al camp de tir, per realitzar les maniobres organitzades pel Comandament d’Operacions Especials (MOE), es va sortir de la carretera i va bolcar. El jove va ingressar a l’Exèrcit al maig del 2019, al Centre de Formació número 2 de San Fernando, a Cadis, i estava destinat en Operacions Espe cials des de maig d’aquest any. La seva anterior destinació va ser el Regiment d’Infanteria Nàpols número quatre de pa racaigudistes. EFE

Arriba l’últim cap de setmana de la ‘Música Batega als Barris’

Comença el segon, i últim, cap de setmana del cicle La Músi ca Batega als Barris. Avui és el torn del Carrilet, que acollirà el grup Sardina’s Golden Rule, a les 20 h. Demà el cicle tindrà lloc al Mas Iglesias, amb la Coral Acords, al barri Mones tir, amb La Blueseria, al Mare Molas, amb Joan Marcià i Af ter Dark a Xalets Quintana. El diumenge serà el torn de Mas Vilanova, que rebrà al grup Canya d’Or, a les 13 h. Redacció

Les persones grans estan experimentant en els darrers anys un nou rol dins la societat. L’empoderament d’aquest sector de població, la seva visibilització com a col·lectiu en ple creixement, així com els reptes que es plantegen en l’àmbit tecnològic, social, mèdic, etc. impliquen un replantejament dels models d’atenció, potenciant les cures en l’entorn domiciliari tant de temps com sigui possible. Ara bé, de vegades, es requereix una atenció més continuada, completa i professionalitzada, i és en aquest moment, en el qual residències com ITACAReus ofereixen un espai on continuar amb el projecte de vida amb el suport d’un acompanyament professionalitzat.

Des de sempre, ITACAReus ha fet una aposta ferma per donar resposta a aquesta necessitat de canvi, promovent una atenció personalitzada, respectuosa

amb la singularitat de cada persona i amb el seu projecte i ritme vital. I ho fa de manera natural, sense artificis, buscant la transparència i potenciant la relació entre totes les parts implicades en l’atenció; persona, família i professionals del centre, els tres eixos sobre els quals es fonamenta el seu treball.

A més, com a reusencs i reusenques, un dels principals compromisos del centre és enfortir i fer visible el nexe amb l’entorn comunitari, i amb els costums i tradicions més arrelades tant a la nostra ciutat com al territori. Per això, es potencia aquest sentiment de pertinença mitjançant el disseny d’un programa d’activitats segons el calendari de festivitats més representatives.

I és que a ITACAReus s’ofereix una atenció de proximitat, on destaquen la calidesa, la senzillesa, l’ambient familiar i, per sobre de tot, la qualitat en l’atenció.

A diferència de la convocatòria estatal, les ajudes no es concediran per ordre d’arribada

GERARD MARTÍ

Imatge d’arxiu de l’Oficina d’Habitatge de Reus, que està situada a la plaça del Baluard.

La multa a un bar de Reus per no atendre en català arriba a Europa

Redacció

El Govern va advertir a un bar de Reus que podria ser multat per no atendre en català a un dels seus clients. Segons el re queriment, enviat pels Serveis Territorials de la Conselleria d’Empresa a Tarragona, con sidera que els fets poden «ser constitutius d’una infracció lleu, que pot ser sancionada amb una multa de fins a 20.000 euros». L’eurodiputat de Ciuta dans, Jordi Cañas, va denunciar el cas a la Comissió Europea, ja que considera que és una vul neració dels drets fonamentals de la UE en un estat membre. Concretament, el portaveu ta

ronja considera que es tracta d’una «vulneració del principi de no discriminació lingüísti ca a Catalunya en l’àmbit de la lliure prestació de serveis en el mercat únic europeu». «Estem davant un abús i un nou atac de la Generalitat als drets i lli bertats dels seus ciutadans», va etzibar en un comunicat. L’avís és conseqüència de la denúncia d’uns clients que van ser atesos en castellà per un cambrer que, segons apunten, encara no do mina en català. Els propietaris de l’establiment, que segueix en l’anonimat, lamenten els successos i temen represàlies econòmiques.

VEÏNAL L’AV Puríssima Concepció vol més il·luminació per aturar l’incivisme

Anna González

L’associació de veïns (AV) de la Puríssima Concepció demanarà, a través dels Pressupostos Parti cipatius 2023, que s’augmenti la il·luminació a la plaça del Teatre, ja que consideren que la foscor de la zona convida a l’incivis me. Els veïns denuncien, des de fa temps, que tant la plaça del Teatre com la del Baluard són fòrums per a la gent jove que «hi va a fumar i a beure, fet que provoca que siguin places bru tes i amb sorolls que generen malestar entre els veïns del bar ri». L’agitació dels residents de la zona va fer que presentessin una queixa a l’Ajuntament, de la qual van rebre una resposta immediata amb més presencia de Guàrdia Urbana a les places.

ANNA GONZÁLEZ

obert el procés de participació ciutadana, volen presentar una petició per «augmentar la potèn cia de la llum i posar-n’he més, si s’escau», detalla Jornet. Segons el president de l’AV, «aquesta proposta podria encaixar en els petits projectes», que són aquells que no superen els 50.000 euros de pressupost.

Jornet també explica que la millora de la il·luminació del barri és una petició que ja s’ha fet anteriorment al consistori, però que la resposta sempre ha estat «que la llum que hi ha actu alment és la recomanada». Ara, procuraran que la seva prioritat sigui atesa mitjançat el procés per a escoltar a la ciutadania.

El festival ‘Big Draw’ ofereix tallers per al cap de setmana

ART Maria Pallejà, Fina Veciana, Marc Sardà i Jaime de Córdoba seran aquest cap de setmana a Reus per a participar en una nova edició del festival de di buix Big Draw a Reus. Demà es farà la jornada final de la proposta, que ha comptat amb activitats durant tota la setma na, a través de les biblioteques municipals. Durant el matí hi haurà diversos tallers gratuïts de dibuix repartits per la ciutat i dirigits per artistes. Per la seva

banda, Dibuix i Educació oferi rà el taller La biblioteca s’omple amb els nostres colors, un mural col·lectiu amb tots els dibuixos acolorits de la roba que es porti a la biblioteca central. També es presentarà el llibre Una de fan tasmes, de Núria Freixa. Aquest programa remarca la importàn cia de la il·lustració al món del llibre, a la vegada que anima a la societat a utilitzar el dibuix com a una eina de coneixement i aprenentatge. Redacció

Davant l’actuació del cos policial de la ciutat, l’AV confirma que ha baixat l’assistència de les perso nes incíviques, però temen que sigui temporal i, per reforçar la situació, volen que les llums de la plaça del Teatre, que és la més fosca, tinguin més potència.

Francesc Jornet, president de l’AV de la Puríssima Concepció –que gestiona els carrers entre el Teatre Bartrina i el Pallol–, as segura que «volem que s’acabi amb la brutícia i el soroll a les dues places principals del nos tre barri, per això vam demanar a la Guàrdia Urbana que tingués més presència a la zona. Això ha funcionat, perquè hem vist com l’incivisme s’ha reduït, però ens

Imatge de la plaça del Teatre, on l’arbrat tapa les faroles.

Els veïns estan farts que «els joves embrutin, fumin i beguin» al voltant de la plaça

preocupa que, quan la Guàrdia Urbana vegi que la situació s’ha calmat, deixi de venir. Això és quelcom que ja ha passat abans».

Per aquesta raó, els veïns de la

part sud del nucli antic de la ciu tat volen prevenir futurs agreuja ments de l’incivisme.

Els residents i Jornet tenen molt clar el problema que té la plaça del Teatre: «El fet que hi hagi molts arbres i la il·luminació no sigui gaire potent, convida a la gent a anar als bancs per drogar-se i embrutar-la». Per aquesta raó, i aprofitant que està

El barri de la Puríssima Con cepció no és l’únic de la ciutat que assenyala la falta de llum com la causant de problemes de convivència. Els veïns de Mas Pellicer, ja denunciava a Diari Més, el febrer d’aquest any, que la poca il·luminació agreujava la inseguretat al barri, especi alment per l’ocupació. Eduardo Navas, president de l’AV de Mas Pellicer, assegura que la proble màtica no s’ha solucionat i, fins i tot, «anem a pitjor perquè tam poc hi ha un bon manteniment de la llum que tenim». Aquesta associació de veïns també ha vist els pressupostos participatius municipals com a ocasió idònia per a sol·licitar una millora en la il·luminació del barri que, de fet, ja ha presentat a l’Ajuntament.

Cocteleria, gastronomia, cultura i bon ambient es donen la mà en un espai singular que és tot un emblema a la ciutat. El Cafè de Reus és un dels locals de restauració més coneguts de la capital del Baix Camp. La seva ubicació, a tocar del Mercadal i amb terrassa a la plaça, l’ha convertit en un punt de trobada per a molts reusencs. La seva característica decoració d’aires vintage és un reflex de la llarga trajectòria comercial del local, primer com a Merceria Totosaus i des de 1981 com a Cafè de Reus. I, des de fa dos anys, amb l’inici d’una nova etapa i una nova gestió al capdavant de l’establiment, les creacions gastronòmiques han posat al Cafè de Reus a l’avantguarda del panorama gastro reusenc, gràcies a una cuina que aposta pel respecte absolut al producte, la unió entre modernitat i tradició i una presentació d’allò més acurada. A la seva proposta de diari, recollida a

la seva carta de platets, tapes i cocteleria que es poden degustar a la planta baixa o a la terrassa, cal sumar-hi un espai a la primera planta de l’establiment pensat per a celebrar-hi tota mena d’esdeveniments privats. Celebracions familiars, reunions amb amics o fins i tot trobades empresarials es poden dur a terme a l’espai Primera Planta. La versatilitat que ofereix permet que s’adapti a les demandes concretes de cada grup, des d’un dinar de Nadal, a una comunió, passant per un taller o una reunió d’empresa. El Cafè de Reus elabora menús tancats pensats en el tarannà concret de cada esdeveniment, per tal que l’espai, el menjar i el beure no sigui cap preocupació. Apropa’t a l’establiment, al carrer Metge Fortuny 3, al costat de l’Ajuntament, o truca’ls i informa’t sobre totes les opcions que aquest espai al bell mig de Reus pot oferir-te.

Demanaran l’augment de la potència de la llum de la plaça del Teatre als Pressupostos Participatius

Escola de dansa i arts Escè niques Artis de Reus ha or ganitzat, per aquest cap de setmana, la sisena edició de Feel the Soul, coordinat pel De partament de danses urbanes i la direcció de l’escola. Demà, a les 17 hores, a la sala New York es presentaran les competici ons de Free Stlye. En aquest esdeveniment també es farà l’estrena de la coreografia de Joseph Go, prestigiós artista internacional de hip-hop, on participaran 10 ballarins se leccionats per ell mateix, mit jançant audició, alguns dels quals del territori. El diumen ge, els participants tindran l’oportunitat de fer una classe magistral amb els jutges de les Battles. El taller s’impartiran a l’escola, des de les 10.30 h. fins a les 14.30 h.

Èxit rotund de participació en les visites teatralitzades al cementiri

Anna González

Les visites nocturnes teatralitza des al Cementiri General de Reus han assolit, un any més, un èxit rotund de participació. El col lectiu La Gata Borda, sota la di recció de l’actriu reusenca Ester Cort, ha estat, de nou, l’encar regat de guiar temàticament el recorregut per donar a conèixer el patrimoni cultural del cemen tiri. Durant l’itinerari de la visita, s’han destacat algunes de les se pultures i capelles que sobresur ten per la seva riquesa artística i també per la seva transcendèn cia en la història contemporània de la ciutat.

El Consell Comarcal del Baix Camp ha posat en marxa l’Ofi cina de Transició Energètica per tal de preparar la comarca en l’assoliment dels objectius previstos en la Perspectiva Energètica de Catalunya 2050. L’oficina, formada per una persona tècnica en enginye ria, està ubicada a la seu del Consell Comarcal, a Reus, i vol donar servei a tots els muni cipis de la comarca en termes de transició energètica. En aquesta línia, la presidenta del Consell Comarcal Rosa Abelló valora l’obertura d’aquest nou servei de manera molt posi tiva: «Molts ajuntaments ja estan duent a terme polítiques de transició energètica i tenir una oficina d’aquestes carac terístiques els podrà facilitar la feina cap aquesta via». Redacció

Tot apuntava a l’èxit quan es va obrir la reserva de les 450 entrades-invitacions per poder accedir a les diverses sessions, de manera gratuïta, que es van exhaurir en 15 minuts. De fet, la rapidesa amb què es van aca bar les entrades va generar una petita polèmica a les xarxes so cials, on alguns dels usuaris de Facebook i Twitter denunciaven que el sistema de reserves no era l’adequat. Per la seva part, Mont

EDUCACIÓ

serrat Flores, regidora encarrega da dels Serveis Funeraris de Reus i el Baix Camp, explicava, en la presentació del dispositiu per al dia de Tots Sants, que es treba

llarà per a «mirar de canviar el mecanisme de les reserves d’en trades», ja que assegura que «no es poden ampliar, ni en quantitat ni en dies, perquè l’empresa posa

Les escoles de Reus compten amb 183 activitats i recursos educatius

tots els seus recursos en aquestes visites i també s’ha de centrar en la preparació dels dies forts que venen ara».

Les visites teatralitzades al patrimoni del cementiri són un dels plats forts de la programació anual de l’Ajuntament. És una iniciativa que es porta a terme cada any coincidint amb la pro ximitat de la celebració de Tots Sants i té, com a objectiu princi pal, donar a conèixer el patrimo ni cultural d’aquest equipament funerari, que en els últims anys s’ha enriquit amb les obres ar tístiques que s’hi conserven i a les diverses accions realitzades per tal de divulgar-lo. A banda de donar valor al patrimoni del cementiri, les visites tracten his tòries personals.

Aquesta tretzena edició ha tingut lloc pocs dies després que el cementiri rebés dos guardons en el Concurs de Cementiris d’Espanya, el de millor monu ment funerari pel Mausoleu del General Prim i el tercer premi en la categoria a les millors activi tats de portes obertes.

L’institut Gaudí rep la visita d’estudiants de Pòlonia amb el programa ‘Erasmus+’

L’Institut Gaudí ha rebut la vi sita, durant aquesta setmana de l’alumnat de l’institut-esco la de Kobylany, Polònia, en el marc del programa Erasmus+. Han estat tres dies on alumnes de 3r i 4t d’ESO han compar tit activitats i aprenentatges junts, alhora que han posat en pràctica l’ús de la llengua anglesa com a llengua de co municació. Un dels eixos del treball han estat els Objectius de Desenvolupament Sosteni ble, concretament Ciutats i co munitats sostenibles i l’Acció pel Clima, on l’alumnat dels dos països ha fet propostes per a millorar el consum d’aigua, la reutilització dels materials i la sostenibilitat. A banda de les activitats acadèmiques, l’alumnat amfitrió els ha ense nyat els edificis més emblemà tics del centre, així com l’espai natural proper a l’institut. D’aquesta manera van poder fer activitats comunicatives al passeig de la Boca de la Mina fins a arribar a l’Institut Pere Mata, i van visitar el Parc de les Olors. Per al centre «ha estat una experiència molt profi tosa que segur que no oblida ran». Redacció

tant del circ, el teatre, la música o les visites culturals.

Redacció

L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria d’Educació, ofe reix aquest curs 2022-2023 als centres escolars de la ciutat un total de 183 activitats i recursos educatius (ARE), 68 dels quals són nous d’enguany. Daniel Re casens, regidor d’Educació, ex plica que «una bona part de les

propostes del catàleg 2022-2023 són considerades com a recur sos educatius consolidats, com és el cas de La Vella Quaresma, Corpus, el Fem Coral, Infants Ciutadans o l’Educació viària, entre altres». El regidor afegeix que «amb tot, d’altres propostes es van renovant, com les de Sa lut, de la Biblioteca, els Museus

de la ciutat, l’Arxiu, Joventut, els Mercats i un llarg etcètera que s’hi van afegint al llarg del curs». D’entre les novetats d’aquest curs es poden trobar propostes com les visites a la depuradora d’aigües residuals, tallers per empatitzar amb la malaltia de l’alzheimer, tinença responsa ble de gossos o propostes al vol

Les ARE són activitats pe dagògiques que es presenten com a recursos educatius que complementen els currículums acadèmics que es treballen als centres docents. S’ofereixen en diferents formats, com per exemple, rutes, tallers, visites guiades o teatralitzades, exposi cions, xerrades, concursos, jocs i altres activitats participatives, amb la intenció de mantenir una oferta variada i d’actualitat. L’oferta és dinàmica i va creixent amb les propostes que presen ten els diferents departaments municipals.

L’Orfeó presenta una versió de ‘Perfectes desconeguts’

La companyia Els Idiotes de l’Orfeó Reusenc presenta al mateix teatre de l’Orfeó l’obra Perfectes Desconeguts. Es re presentarà el diumenge vi nent, a les 18 h., i encara que den entrades. Basada en l’obra de Paolo Genovese, la versió de l’Orfeó també tracta les vi des paral·leles que té tothom: la pública, la privada i la secre ta. Una colla d’amics es reuni rà per sopar i es descobriran tots els seus secrets. Redacció

vinent

GERARD MARTÍ

L’Artis organitza la 6a edició de ‘Feel the Soul’ amb competicions de ‘free style’

70 de les propostes són noves d’aquest curs

El Consell Comarcal posa en marxa l’oficina de Transició Energètica del Baix Camp

La campanya s’inicia en la proximitat del Nadal.

Salou ofereix bons amb descomptes per un valor de 150.000 euros

Entraran en funcionament el pròxim dia 7

Redacció

L’Ajuntament de Salou, a través de l’àrea de Dinamització Eco nòmica, reprendrà la campanya de descomptes Bons Compra Salou, posant a disposició de la ciutadania 150.000 euros, per tal de continuar dinamitzant l’activitat econòmica de la ciu tat, atesa la proximitat amb la campanya prèvia del Nadal. Es tracta d’una iniciativa oberta a tots els comerços, la restauració i els establiments de serveis del municipi. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha argumentat que «l’Ajuntament és al costat del teixit comercial, la restau ració i els serveis de Salou», de qui reben «un suport ferm» i, «per això, ha reprès aquesta iniciativa, per tal d’incentivar el consum local al municipi». Així mateix, «es tracta d’una campa nya molt positiva per a les famí lies salouenques, perquè cre iem que en aquests moments de conjuntura econòmica, els bons, més que mai, són una bona ajuda per a les economi

es domèstiques», ha assegurat. Així mateix, el regidor de Di namització Econòmica, Hèctor Maiquez, ha mostrat la seva satisfacció pel fet de «poder po sar, de nou, en marxa aquesta iniciativa que tan bona acollida té, tant per part dels establi ments, com de la ciutadania del nostre municipi». Es tracta de la quarta edició dels Bons Compra Salou, una idea que va néixer fa dos anys per tal de dinamitzar l’economia i reactivar-la, arran de la pandèmia.

L’any 2021 es van beneficiar de la campanya 6.167 ciutadans empadronats a Salou o propie taris de béns immobles al mu nicipi. I es van fer un total de 5.297 operacions. Es van aplicar 139.173,58 euros en descomptes en bons i van tenir un impacte de 325.037 euros en vendes, que es van repartir en dues parts: moda i complements, i ali mentació, restauració, joieria, joguines i electrodomèstics. Els clients es poden registrar al web http://bons.salou.cat

La Cooperativa surt del concurs de creditors i té un nou pla de viabilitat

La majoria

ACN

El Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona ha aixecat el concurs voluntari de creditors al qual s’havia sotmès la Cooperativa de Cambrils, arran de la pandèmia del coronavirus. En aquest con text, el president de l’entitat, Pau Serra, va anunciar ahir un nou pla de viabilitat per retornar els 13,5 milions d’euros pendents de la fallida de la secció de crèdit. En la reformulació dels pagaments, l’opció majoritària escollida pels afectats és recuperar la totalitat dels diners en 14 anys, mentre que la resta podran rebre el 67% del capital en deu anys.

La fallida de la secció de crè dit de la Cooperativa de Cam brils l’any 2015 va atrapar uns 1.500 comptes, dels quals molts n’eren titulars diversos membres d’una mateixa família. En total, hi hauria unes 5.000 persones afectades. L’últim pagament de les anualitats compromeses en el primer pla de refinançament es va fer el 2019. Segons el pre sident de l’entitat, Pau Serra, la pandèmia i l’aturada econòmica van impedir retornar els diners corresponents al 2020 i 2021 i els va obligar a acollir-se a un con curs voluntari de creditors.

La proposta va ser ratificada pel Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona, que mesos després ha dictat una sentència ferma per aixecar-lo aquest octubre. Segons l’advocat Javier Moreno, es tracta d’una situació «excepci onal» i que respon als bons resul tats econòmics de la cooperativa cambrilenca. «La situació de la cooperativa és complicada, però gràcies a la tipologia d’activitat que fa, els serveis i els clients, té la possibilitat de generar uns recursos suficients per plantejar un pla de viabilitat per retornar els diners», va insistir. El pre sident de l’entitat, Pau Serra,

fallida

secció

crèdit

diners

Felicidades Valentín! Hoy cumples 16 años! Te queremos INFINITO! Tú y tu hermano sois lo mejor que nos ha pasa do. Besos

La nostra estimada ARYA,ha fet tres anyets,moltes felicitats amb tot l´afecte dels teus Avis.

Felicitats mama. Que siguin infinits aniversaris. T’estimen moltíssim!

El primer dels

de novembre

pròxim

La fallida de l’any 2015 va atrapar uns 1.500 comptes, afectant unes 5.000 persones

també va celebrar la situació i es va mostrar confiat en el nou pla amb què es pretén retornar els 13,5 milions d’euros pendents de la fallida de la secció de crèdit.

El pla de refinançament pro posat als afectats té dos escena ris diferenciats. D’una banda, es planteja recuperar tots els diners en els pròxims 14 anys, una pro posta que va obtenir el 71,41% d’adhesions, el que representa uns deu milions d’euros dels més de tretze que es van quedar atra

CAMBRILS

Distinció a la tasca de la Policia Local

La Policia Local de Cambrils va celebrar ahir la Diada del seu patró, Sant Miquel, amb el rendiment d’honors a la plaça de l’Ajuntament i el lliurament de distincions i reconeixements a diferents membres del cos policial, agents jubilats en els darrers tres anys, i sis establiments hotelers que han col·laborat en la tasca policial. En l’acte també es va projectar un ví deo sobre la feina realitzada en els últims anys. Redacció

pats en la fallida de la secció de crèdit del 2015. L’altra proposta, a la qual s’adhereixen la resta d’afectats, permetrà retornar el 67% del capital en un termini de deu anys, ja que se’ls hi aplica una quitança. El primer paga ment està previst que s’executi no més tard del 18 de novembre d’enguany, mentre que les se güents anualitats s’espera que es facin cada mes d’octubre.

L’aixecament del concurs vo luntari de creditors i l’aprovació del nou pla de viabilitat arriba a les portes del setè aniversari de la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils, que va deixar un forat de 32,5 mili ons d’euros el 22 de desembre de 2015. Menys de mig any després, l’abril de 2016, el Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona va rati ficar el primer pla de viabilitat. Tot i que durant primers anys la

cooperativa va avançar més di ners dels acordats en un primer moment, a partir de l’any 2019 es van deixar de pagar els acords. La pandèmia del coronavirus i l’atu rada de l’economia, segons fonts de la cooperativa, van obligar a reformular l’acord de refinança ment. Actualment, els afectats ja han recuperat 58,6% del passiu pendent.

El president de l’entitat va as segurar que els casos dels deu tors que no hagin retornat prés tecs i crèdits es portaran a judici, tot i que va reconèixer que això suposa un cost per a la coopera tiva. Alhora, també va apuntar que han rebut ofertes per vendre immobles i aconseguir liquiditat per efectuar pagaments. Ara bé, Serra va lamentar que no s’hagin pogut acceptar les propostes per què estaven per sota del preu de mercat.

A la dreta, el president de la Cooperativa, Pau Serra, amb l’advocat Javier Moreno, ahir.

AJ. CAMBRILS

Elena reclama que el sistema de missatgeria s’activi des de Catalunya

ACN

El conseller d’Interior, Joan Ig nasi Elena, va demanar ahir a la ciutadania que es confini durant el simulacre d’accident químic del Plaseqta que Protecció Civil ha previst per al pròxim 2 de no vembre. També va reclamar que el sistema Cell Broadcasting, de missatgeria mòbil, s’activi des del territori i no des de Madrid. L’enviament de missatges mò bils, però, encara està en fase de proves i no hi ha calendari per traspassar aquesta competència estatal.

L’exercici afectarà 65.000 per sones dels municipis de Tarrago na, la Canonja, Vila-seca, Salou i Reus i serà el més gran fet mai a Catalunya. La prova simularà una fuita de clor en una empre sa del polígon petroquímic sud, en un radi d’abast de tres qui lòmetres. «El missatge és clar: confinament, perquè evacuar és perillós», va dir Elena, en la pre sentació del simulacre a seu del 112 a Reus.

El conseller d’Interior va des tacar que el simulacre es farà a partir de les 18.30 h. quan co mençaran a sonar vint de les 45 sirenes que Protecció Civil té instal·lades al voltant dels polí gons petroquímics, aprofitant que és una de les franges horà ries del dia amb més mobilitat. D’aquesta manera, es comprova rà la reacció dels ciutadans i dels

CASTELLVELL

comerços. També hi participaran grans centres comercials i Por tAventura. Les vint sirenes que sonaran agafen l’àmbit d’inci dència del suposat accident en una empresa del polígon petro químic sud. «Volem que la gent es confini perquè evacuar és pe rillós, ens posem en risc si sortim de la feina, de casa o del centre comercial», va insistir Elena.

Per primera vegada, els ciuta dans rebran un missatge de tele fonia, que emetrà un senyal so nor, per alertar-los de l’incident simulat. L’avís estarà actiu des de les 18.30 fins a les 18.50 h., quan es preveu que finalitzi el simula cre. Els textos s’enviaran en cata là, castellà i anglès i s’enviaran a totes les persones amb cobertura que estiguin a la zona de la supo sada emergència, que comprèn un radi de 42 quilòmetres qua drats. «S’activaran missatges en l’àrea més gran provada fins ara i en el període més llarg de temps. A l’Estat hi ha llocs que només l’han provat cinc minuts», va detallar el sotsdirector de Pro grames de Protecció Civil, Sergio Delgado.

El sotsdirector també va explicar que s’ha pactat amb l’Executiu espanyol que activi des de Madrid l’enviament dels missatges, el qual es farà al ma teix moment que comencin a sonar les alarmes. El sistema Cell Broadcasting es troba en fase

de proves, malgrat que hauria d’haver estat actiu des del juny d’aquest any per complir amb la transposició de la normativa eu ropea. Delgado va assenyalar que encara no hi ha calendari per al traspàs de la competència, ja que queden diversos passos admi nistratius, com l’aprovació del

Reial Decret o la comprovació de la «maduresa» del sistema. «Fal ten moltes passes que es poden accelerar amb els resultats del simulacre», va afegir.

Participació dels Mossos La directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, va destacar

que s’han fet 21 reunions amb entitats veïnals, comercials i ajuntaments del territori per in formar sobre el simulacre i que continuaran organitzant troba des per fer més accessible la in formació sobre com s’ha d’actu ar en cas d’accident químic. A la vegada, s’han imprès 40.000 fu

lletons i 13.000 cartells sobre la prova i què fer en cas d’emergèn cia, així com vídeos i càpsules. Alhora, Casssany va explicar que els Mossos d’Esquadra par ticiparan activament en l’exer cici i s’ubicaran en 24 punts per informar a la població, tot i que no intervindran ni pararan els conductors de les vies afectades pel simulacre. «La seva funció és evitar que la gent evacuï i es confini, així les persones iden tificaran els punts en un cas real», va comentar. Així mateix, va demanar que les persones que participin en la prova facin l’enquesta en línia, que ajudarà, diu, a millorar l’exercici. «És una

L’exercici afectarà 65.000 persones de Tarragona, la Canonja, Vila-seca, Salou i Reus

L’avís estarà actiu des de les 18.30 h. fins a les 18.50 h., quan finalitzarà el simulacre

enquesta llençada en format QR que és molt senzilla i ràpida de respondre, que les respostes ens arribaran a temps reals i podrem veure com funciona el simula cre», va concretar. Per la seva banda, el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré, va posar en valor que s’hagi recuperat el Plaseqta i va reiterar que les de cisions s’han de prendre des del territori, ja que, afirma, que la proximitat fa prendre les «deci sions més correctes». A banda, el conseller d’Interior va subratllar que es farà un altre simulacre, en aquest cas al polígon nord, l’any 2023 per continuar reforçant la «màxima» seguretat dels veïns.

CAMP

de

guanya els

Redacció

La proposta guanyadora dels II Pressupostos Participatius de Castellvell del Camp ha estat El pati de l’escola, un espai de natura per aprendre jugant i de benestar emocional. La propos ta, que ha obtingut 74 vots sobre un total de 195, preveu l’ade quació de les zones d’esbarjo de l’escola amb la creació de zones verdes i elements naturals, així com la creació d’una zona tipus àgora. La proposta guanyadora, valorada en 40.000 euros, s’in corporarà als pressupostos de l’any 2023 per la seva execució. En cas que que el cost del pro jecte no arribi als 40.000 euros establerts, però el sobrant no si gui suficient per assumir la pro

posta immediatament següent, serà la Comissió d’Impuls i Se guiment qui estudiarà i valorarà el cas en qüestió i prendrà una decisió motivada.

L’alcalde del municipi de Cas tellvell del Camp, Josep Sabaté, ha destacat la participació regis trada en aquesta segona edició i la implicació dels veïns i les veïnes en les votacions. «Estem molt satisfets perquè enguany s’han presentat una desena de propostes i per les 195 votacions

rebudes, que representa un èxit de participació per a un munici pi com el nostre», ha remarcat el batlle. Entre les propostes ad meses, hi havia la gestió d’ani mals sense sostre al municipi, que va rebre 63 vots; el disseny d’un mapa de camins per cami nar o córrer i la senyalització de les rutes, amb 45 vots; la instal lació d’escales en un lateral del carrer de la Costa, amb 9 vots; i les gandules a les piscines, que va obtenir 3 vots.

El recompte de vots va tenir lloc aquest passat dilluns 24 d’octubre per part de la Comis sió Tècnica dels Pressupostos Participatius 2022-2023 de l’Ajuntament de Castellvell del Camp.

CONSTANTÍ

El Grup Cultural Mestresses de Casa va cele brar aquest dimecres el tradicional dinar de la Castanyada, que un any més s’ha fet al Casino de Constantí. Més de quaranta dones de l’asso ciació es van trobar per celebrar aquest àpat de

germanor, una de les cites tradicionals en el ca lendari d’activitats de l’entitat. El pròxim dia 17 participaran de la trobada de grups de dones del Tarragonès, que aquest any es farà al municipi de Vila-seca. Redacció

El Grup Cultural Mestresses de Casa celebra el dinar de la Castanyada

CEDIDA

GERARD MARTÍ

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en la presentació del simulacre del Plaseqta.

El Sopar de les Estrelles

Contra el Càncer, l’11 de novembre a Tarragona

Reunirà restauradors amb estrella Michelin

Redacció

El Complex Educatiu de la ciu tat de Tarragona (antiga Labo ral) acollirà el 10è Sopar de les Estrelles contra el càncer que reuneix els restauradors amb estrella Michelin de la demar cació de Tarragona, Joan i Ar nau Bosch, de Can Bosch; Diego i Ruben Campos, de Rincón de Diego; Fran López, del restau rant Villa el Retiro; Jeroni Castell de les Moles, Vicent Guimerà de l’Antic Molí, Rafel Múria de Quatre Molins i Josep Moreno de Deliranto. A aquests cuiners, els acompanyaran els restau radors, Mohamed Quauch del Terrat restaurant, Corina Gra ma del Restaurant Rod, Àngel Jiménez del Complex Educatiu Tarragona, el pastisser Marco Carreiro, Gabri Olivier de gela teria Olivier. A més, es compta rà amb el pa elaborat per Jordi Andreu, del Forn Andreu de Tarragona. El sopar es farà el pròxim divendres 11 de novem bre a les 21.00 hores i Makro tornarà a ser el proveïdor oficial del sopar cedint part la matèria primera amb què cuinaran els xefs de l’esdeveniment.

Els beneficis de la vetllada aniran destinats al Programa d’activitats per a la promoció de la Salut que porta a terme la Lliga. Les persones que vulguin assistir al sopar poden fer-ho trucant al telèfon de la Lliga contra el càncer, 977 232 424, posteriorment s’haurà de fer el pagament amb Bizum, al nú mero d’entitat 01392 o, a través de CaixaBank, fent un ingrés al número de compte ES38-21003510-7622-0019-6217 indicant el nom i cognom. El preu del so par és de 60 euros per persona i les taules si poden ser comple tes són de vuit persones.

Com en l’edició passada, el sopar estarà servit pels volun taris de Pax Mundo, associació de joves de Tarragona que es va fundar el març de 2014 i està formada únicament per joves tarragonins menors de 30 anys amb l’afany de lluitar contra la pobresa i contribuir a crear una societat més justa i igualitària, on tothom tingui la seva opor tunitat. Al sopar participaran 25 cuiners, 40 cambrers i 20 per sones del Complex Educatiu de Tarragona.

LA CISTELLA JA TÉ

QUI LA GAUDEIXI

Natàlia Sánchez Cuenca

L’ENHORABONA!

Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

El Vendrell ampliarà la via verda fins al mar pel Torrent dels Aragalls

Redacció

L’Ajuntament del Vendrell con dicionarà el Torrent dels Aragalls i el convertirà en un passeig amb l’objectiu de continuar la via verda i obrir el municipi al mar i atraure els visitants dels nuclis marítims a l’interior.

L’alcalde, Kenneth Martínez, presentava ahir l’avantprojecte amb què es crearà un passeig per finalitzar l’itinerari ciclista i un eix cívic fins la plaça del Pesse bre. El condicionament d’aquest tram és la primera peça d’un pro jecte integral per cohesionar el municipi a través de la xarxa de camins i carrils bici.

L’avantprojecte preveu que, en tot l’àmbit, es plantegi un re corregut únic tant per a ciclistes i per a vianants. S’ha optat per un ferm únic que comparteixi els dos usos, per tal de minimitzar l’impacte dels nous ferms en la superfície d’actuació. El nou pa viment serà de sauló sòlid amb una amplada de tres metres.

D’aquesta manera, permetrà que l’ús de ciclistes i vianants sigui compatible. El projecte també hi garanteix l’ombra, amb la planta ció d’arbres i arbusts, i la segu retat amb il·luminació al llarg de tot el recorregut. L’arranjament del torrent contempla tres grans trams. Per una banda, el Passeig.

Aquest inclouria un parc lineal de 20 metres d’amplada entre l’avinguda del Parlament de Ca talunya i el carrer de l’Olivarda.

El nou camí se situa onejant al

EL VENDRELL

Es crearà un passeig per finalitzar l’itinerari ciclista i un eix cívic fins la plaça del Pessebre

mig. Als costats es conserven els passos per a accés a habitatges unifamiliars. El segon serà el del Roquer, que es projecta com un parc lineal d’amplada variable al límit amb el càmping i amb accés des de les tres portes –carrer de l’Olivarda, carrer del Doctor Fle

ming i carrer de la Masia Català–. El darrer tram serà el del Pas es tret, definit pel carrer del Doctor Fleming i l’avinguda Palfuriana, just abans d’arribar a la plaça. És el tram on la secció tranversal del projecte és inferior als altres.

La regidora d’Urbanisme i Medi Ambient, Núria Rovira, va explicar que l’avantprojecte «s’emmarca en la voluntat de l’Ajuntament de transformar la xarxa de camins cap a una xar xa de mobilitat lenta o de vida

tranquil·la; una xarxa que con necta les persones dels diferents nuclis i que obre la ciutadania cap al nostre entorn, paisatge i cultura». L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, va destacar també que «estem construint una xarxa de carrils bicis única al país, 7 quilòmetres per cohe sionar el municipi, unint el nucli del Vendrell, els nuclis marítims i Sant Vicenç de Calders poble; és a dir, la plana, la platja i la mun tanya».

Dues famílies de porcs senglars aprenen

menjar dels cubells del porta a porta

Sílvia Jiménez

Dues famílies de porcs senglars porten de cap els veïns de la urbanització Nou Vendrell i, de retruc, l’Ajuntament: han après a fer caure els cubells de la brossa orgànica que, els dies de la setmana en què es realitza la recollida porta a porta, estan al seu abast. L’Ajuntament del Vendrell ha licitat la contracta ció del servei de captures pro gramades dels grups de senglars per tal d’intentar pal·liar una problemàtica que s’ha agreujat enguany a causa de la sequera.

Segons l’informe de l’Ajun tament del Vendrell, la prolife ració d’aquesta espècie ha anat acompanyada de les incidèn

cies relacionades amb la seva presència a l’entorn urbà. Els animals es mostren de manera confiada amb les persones i han provocat ensurts a la població, però, de moment, no han estat greus. El consistori reconeix que l’acostament dels porcs senglars a les zones urbanes del Ven drell era un fet puntual fins que, aquest any, la sequera i la manca d’aliments al medi natural els ha empès fins a les zones urbanes.

Una de les zones més afec tades pel desplaçaments de les famílies de porcs senglars –que acostumen a viure en grup– és la urbanització Nou Vendrell, on es du a terme la recollida de residus porta a porta. Atrets per

la brossa, els grups de porcs sen glars s’hi acosten a aquesta zona per menjar-ne dels cubells, fins al punt que els fan caure d’allà on estiguin per abocar tot el contingut a terra. Aquest nou hàbit provoca no només molès ties als veïns, sinó també pro blemes de salubritat i seguretat.

L’Ajuntament del Vendrell es va reunir amb el cos d’Agents Rurals del Baix Penedès per bus car una solució, però aquest no

té eines suficients per la captura d’aquests animals. D’altra ban da, la Generalitat de Catalunya va autoritzar quatre caçadors a fer esperes nocturnes, però no es van poder caçar per motius de seguretat donada la proximi tat dels porcs senglars a la trama urbana.

Amb l’objectiu d’erradicar el problema, el govern vendre llenc contractarà el servei per capturar els porcs senglars amb xarxes penjants i amb totes les garanties «de selectivitat i benestar animal». De moment, la licitació ha quedat deserta i l’Ajuntament ha confirmat que tornarà a treure el servei a con curs públic.

L’Ajuntament es veu obligat a licitar les captures programades dels tres grups

L’Ajuntament habilitarà amb paviment un recorregut únic tant per a ciclistes i per a vianants

AJ. VENDRELL

Al centre, la regidora d’Urbanisme, Núria Rovira, i l’alcalde, Kenneth Martínez.

La presentació del sopar solidari es va celebrar ahir.

L’INCASÒL i Valls acorden construir habitatge públic al centre històric

Redacció

L’Institut Català del Sòl (INCA SÒL) i l’Ajuntament de Valls han tancat un acord per al centre his tòric de la ciutat, per crear més habitatge públic, una trentena de pisos, un nou equipament de Centre Cívic i una nova plaça en torn dels carrers de Sant Antoni i de Santa Úrsula. Com preveu el POUM, s’urbanitzarà el solar situat a tocar de les places de l’Oli i de les Escudelles, amb una superfície de 1.000 metres qua drats, ara ocupats per un aparca ment de superfície.

A banda i banda de la nova plaça, es farà una promoció pú blica de dos blocs d’habitatge, amb trenta pisos de lloguer i pro tecció oficial a preus assequibles. Un cop el plenari doni llum ver da al conveni, també s’ampliarà el sector nord polígon industrial.

El futur Centre Cívic de Valls s’ubicaria en els baixos d’un dels dos nous blocs d’habitatges que construirà l’INCASÒL, tindrà una superfície de 400 metres quadrats, i estarà a tocar del fu tur Espai Jove de Valls, un altre equipament públic cívic per a entitats juvenils que el consis tori està adequant a la plaça de les Escudelles i que obrirà portes l’any que ve. Amb el trasllat del Centre Cívic, la Biblioteca Carles Cardó guanyarà espai i qualitat, evitant les interferències que es poden generar per la convivèn cia dels dos serveis en un mateix equipament.

Més sòl industrial

L’ampliació del polígon de Valls permetrà urbanitzar 63 hectàre es de nou sòl industrial al sector

Un

motivat que les dues administra cions públiques hagin accelerat la tramitació urbanística per am pliar el polígon i tenir disponibi litat de sòl de pressa.

nord, un 17% més de superfície que actualment. Les implanta cions d’empreses en els últims anys, sobretot en una part im portant de l’àmbit del sector industrial de Palau de Reig, ha

MÉS BELLESA I SALUT

També s’inclou la segona fase del sector 1 de Palau de Reig, per completar la urbanització d’aquesta zona del polígon i s’ampliarà la carretera del Pla amb la prolongació del carril la teral de la carretera C-37 i nous

enllaços viaris per garantir els accessos i la mobilitat segura a la futura nova zona industrial de la ciutat de Valls.

Finalment, també s’ha treba llat tècnicament el planejament d’un sector concret de la zona que ocupen diferents habitatges i edificacions preexistents per tal de protegir-los i diferenciar-los amb espais verds, lliures i sepa rats de l’àrea industrial.

Valls completa els tractaments fitosanitaris contra la processionària del pi

L’Ajuntament de Valls comple tarà aquesta setmana els trac taments fitosanitaris contra la processionària de pi a les dife rents zones verdes de la ciutat i escoles municipals. En total, es tractaran 300 exemplars amb productes específics, en una actuació que es realitzarà a la nit per evitar molèsties. A la majoria dels pins es re alitzarà un tractament per atomització amb un producte biològic i una petita part del tractament es farà amb en doteràpia, tècnica alternativa als tractaments químics, amb baix impacte i mínim risc per a les persones, ja que s’injecta el tractament al tronc i s’evita la polvorització. La processio nària ataca totes les espècies de pins i cedres; les espècies autòctones més sensibles són la pinassa, el rojalet i, a Valls, els pins blancs; els pins fora nis, insignia i canari, també són molt sensibles. Al comen çament de l’atac, a primers de tardor, s’observen plomalls d’agulles mig menjades i se ques, i més endavant, durant l’hivern, fortes defoliacions i presència de bosses blanques on es refugien les erugues.

Redacció

Adeu al maquillatge més clàssic i hola a les ombres metàl·liques, els delineats hologràfics de colors i als llavis perfilats dels noranta. Les tendències be auty que s’han vist a sobre de passarel·les proposen looks ar

riscats que aquesta tardor ja han fet el salt al carrer.

Ombres vibrants El color és el protagonista de la temporada. L’emblemàtica estè tica de la sèrie Euphoria conti nua donant pistes en el make up

de la generació Z, però també, l’estètica dels 70s i 90s. De tota la paleta de colors en destaquen dos: el blau i el fúcsia. El blau arriba en tons metal·litzats o més suaus, en combinació amb el negre o alçant-se com l’únic protagonista, tenyint de color

la parpella superior i inferior. Pel que fa al fúcsia, les propos tes més arriscades eleven a la màxima expressió l’estètica barbiecore i les suggereixen de dissenyadors com Valentino i proposen ombres denses mo nocromàtiques d’estil mat, o en combinació amb el glitter

Llavis vibrants i perfilats L’altre focus de color seran els llavis. Les tendències mostren propostes en tons mats o bri llants: el vermell no perd el seu

PROPOSTA

L’essència italiana, en una ampolla a Mirto di Panarea Forte_Forte d’Acqua di Parma

Itàlia convertida en una colònia. Aquesta és la proposta de la darrera creació d’Ac qua di Parma, Mirto di Panarea Forte_For te. Es tracta d’una fragància esplèndida on la càlida olor de la murta es combina amb l’alfàbrega i accents cítrics de llimona i bergamota de Calàbria, a la vegada que els accents de la brisa del mar i ginebre fresc s’uneixen al gessamí i les roses, amb un sentiment de calma i harmonia. Les notes de resina i ginebre amb fusta de cedre i ambre completen la fragància amb un tancament intens, que acaben de transportar a qui la duu posada a l’essència més pura de la veritable Itàlia. El packaging presenta un disseny alegre i la bomba de l’am polla es pot desenroscar per a facilitar el seu reciclatge.

SPLENDOR CENTER, tractaments innovadors i micropigmentació per a lluir sempre bona cara

Professionalitat i innovació per a garantir resultats espectaculars. Aquesta és la filosofia que defineix Splendor Center. Yolanda Ramirez lidera aquest centre, situat al carrer Gasòmetre de Tarragona. Ramírez acumula una llarga trajectòria en el sector i una extensa formació nacional i internacional, que any rere any actualitza amb l’objectiu d’oferir als seus clients les darreres novetats en el camp de l’estètica. Duu a terme tractaments de remodelació corporal, cavitació, mesoteràpia virtual, radiofreqüència, fustaterapia, microblanding, dermapen, hiauluron pen, lash&brow i tota mena de tractaments facials i corporals personalitzats. Ara bé, si hi ha un tractament que destaca a Splendor Center aquest és la micropigmentació. Ramírez utilitza un innovador mètode indolor amb un efecte hiperrealista, per a lluir sempre bona cara.

poder, encara que els ataron jats continuen amb el seu èxit, amb matisos freds. El fred obre pas als tons més foscos, com el vermell vi, el bordeus i el mar ró, si bé les més clàssiques no hauran de renunciar als nudes El perfilador de llavis dels anys 90 torna a l’escena, però si fins ara s’evitava el contrast entre interior i exterior del llavi, ara es busca. Es combinen entre els nudes, no obstant això, també entre dos vermells de tons diferents. T’atreveixes a provar-ho?

Àmbit

de

al centre

de la ciutat de Valls.

CAMP DE TARRAGONA

LABORAL

Treballadors i direcció de Lear arriben a un principi d’acord

Desconvoquen la vaga programada per avui

ACN

La direcció i el comitè d’empre sa de Lear Corporation Holding de Valls van anunciar ahir a la tarda un principi d’acord sobre el conveni col·lectiu de l’em presa. Els sindicats han descon vocat la vaga prevista per al dia d’avui, per a poder celebrar una assemblea informativa sobre el contingut del preacord, que serà sotmès a la ratificació de la plantilla. Segons el sindicat CCOO, la negociació, amb la mediació del Departament de Treball, ha permès trobar un «equilibri per adaptar els salaris a la conjuntura actual i garantir el poder adquisitiu». Concre

PATRIMONI

tament, preveu un increment salarial del 4% aquest 2022 i un 6% l’any vinent. El preacord també incorpora una clàusula de revisió tècnica del 75% de l’IPC real al final de la vigèn cia del conveni. A més, el plus d’assistència s’incrementa dels 12 als 30 euros mensuals. Si els treballadors de Lear ratifiquen el principi d’acord, el comitè desconvocarà les jornades de vaga previstes. Segons UGT, la plantilla de Lear, «està treba llant amb salaris estancats des de fa tres anys i a gran part se li apliquen flexibilitats de manera abusiva arribant a treballar 12 dies seguits».

Condicionen el refugi antiaeri de les Borges per fer-lo visitable

S’ha instal·lat una porta per dignificar l’accés

ACN

L’Ajuntament de les Borges del Camp treballa en el condiciona ment del refugi de la plaça de la Font per fer-lo visitable. En una primera instància, s’ha instal lat una estructura de ferro i una porta de fusta que, a més de servir de banc, protegeix la instal·lació i la dignifica, segons el comunicat municipal. Aques ta actuació s’ha fet coincidint amb les obres de remodelació de l’avinguda Magdalena Mar torell i de la plaça. El municipi va arribar a tenir tres refugis de gran capacitat durant la Guerra Civil espanyola i ara es vol con vertir en un dels quinze mu

LABORAL

nicipis catalans que disposen d’aquest tipus d’espais visita bles. Finalitzat el conflicte bèl lic, el refugi va romandre tancat durant dècades fins que es va reobrir per primer cop el pas sat maig. En aquella ocasió, s’hi van retirar alguns objectes que hi havien quedat abandonats i que, actualment, són custodiats al Centre Cultural Marinada. Recentment, l’Ajuntament va presentar tota la documenta ció per optar a una subvenció de la Generalitat que faciliti la conversió de l’antic refugi de la Guerra Civil en un lloc visitable, accessible i d’interès històric i patrimonial.

Salou crea dues borses de treball de monitors de lleure

L’Ajuntament de Salou ha obert el termini de presentació d’ins tàncies del procés selectiu per a la creació de dues borses de treball de monitors de lleure. La documentació es pot presentar fins al 15 de novembre. Els mo nitors realitzaran les inscripci ons a tots els cursos i sortides i hauran d’explicar la informació específica de cada activitat, or ganitzar-les i dur-les a terme. També hauran d’atendre visi tes i trucades telefòniques per

respondre dubtes. A la vegada, hauran de dinamitzar les acti vitats, promovent la participa ció dels infants i adolescents. Les funcions dels monitors també tindran a veure amb les relacions amb les famílies, amb els infants i adolescents, amb l’equip educatiu i amb la formació i la recerca. Al tauler d’anuncis de la Seu Electrònica de l’Ajuntament, es pot trobar aquesta convocatòria, amb les bases publicades al BOPT.

La Selva engega avui una fira reformulada i plena de propostes

DIVENDRES, 28

De 19 a 22 h.

Obertura del recinte firal. La zona de restauració, fins a les 23 h.

19 h. A la plaça de les Pletes. Obertura de les atraccions i la zona de restauració.

22h. A l’Hort d’Iglésies. Commemoració del XXè aniversari de Canal Camp i Xè aniversari de la recuperació de Radio La Selva Per començar la revetlla, Dj OGT.

23h. A l’Hort d’Iglésies. Grup de versions Band Idos Perversions.

Amb un repertori que engloba música dels anys 80 fins a l’actualitat inter pretada amb un ADN propi. Servei de barra a càrrec de l’Elefanteta Selvatana.

DISSABTE, 29

De 10 a 14:30 i de 16:30 a 22 h.

Obertura del recinte firal.

La zona de restauració tancarà a les 23 h. D’11 a 12 i de 17 a 18, hores tranquil les a les atraccions. S’apagarà la música de les atraccions per afavorir l’assis tència de les persones amb autisme i hipersensibilitat sensorial.

Matí i tarda. Showcookings.

11h: Milfulles salat de moniato amb formatge i avellanes, a càrrec de Men jamiques. 12h: crema de ceps, a càrrec de Thermomix. 18 h: Tastet d’avellana, a càrrec de Ca Rosset. 18:45 h: Fricandó i gelat d’avellana, a càrrec de Thermo mix.

11 h. Al Castell.

Pregó de la Fira a càrrec de Jordi Llavina, poeta d’arrels selvatanes.

Tot seguit.

Inauguració de la Fira amb Carme Sureda, Presidenta d’Aprodisca.

D’11 a 14 h. Al pàrquing de l’Hort del Tàrrech. Exhibició de Trial i biketrial.

12h. A la Plaça del Portal d’Avall, Vermut electrònic càrrec de Börtön grup, Selvatek. Amb techouse i deephouse amb els djs’s: Kram (Selvatek), Tabi Skull (Sel vatek) i Mateo Larig (Selvatek).

13h. A la Plaça Sant Andreu. Le même. Actuació itinerant.

17h. A la Plaça Major. Espectacle infantil a càrrec de Xarop de Canya.

17:30h. A la Plaça Simó Salvador. Actuació musical Toquem el(s) 2.

18h. A la Plaça Major. Actuació musical dels alumnes de les escoles de música de la Selva.

Formacions instrumentals i vocals de l’Escola de Musica Municipal de la Sel va; Conjunt de saxos i clarinets a càrrec de l’Aula Vilalta; Combo a càrrec de l’Aula Vilalta.

18:30h. A la Plaça Sant Andreu. Le même. Actuació itinerant.

19h. A la Plaça de les Pletes. Actuació musical Three O’clock trio.

20h. A la Plaça Simó Salvador. Actuació musical Garbuix.

20:30h. A la Plaça Major. Le même. Actuació itinerant pels carrers de la Fira.

21h. A la Plaça de les Pletes, Jam Session, a càrrec de Three o’clock trio.

DIUMENGE, 30

De 10 a 14:30 i de 16:30 a 21 h. Obertura del recinte firal. La zona de restauració tancarà a les 22h. D’11 a 12 i de 17 a 18, hores tranquil les a les atraccions. S’apagarà la música de les atraccions per afavorir l’assis tència de les persones amb autisme i hipersensibilitat sensorial.

Matí i tarda. Showcookings. 11h: Milfulles salat de moniato amb formatge i avellanes, a càrrec de Men jamiques. 11:45h: salsa de romesco, a càrrec de Thermomix. 12:45 h: Tastet d’avellana, a càrrec de Ca Rosset.

11:30h. A la Plaça Major. Actuació musical dels alumnes de l’Aula Vilalta. Conjunt de vent metall i, a continua ció, conjunt de flautes.

12h. A la Plaça Simó Salvador. Actuació musical Folk a mitges.

12:30h. A la Plaça Major. Actuació musical dels alumnes de l’Escola de Música Municipal de

la Selva. Formacions instrumentals i vocals

12:45h. A la Plaça Sant Andreu. Le même. Actuació itinerant.

13h. A la Plaça de les Pletes, Actuació musical Diangology.

13:45h. A la Plaça Sant Andreu. Le même. Actuació itinerant.

17:30h. A la Plaça Major. Actuació musical dels alumnes de l’Escola de Música Municipal de la Selva.

Formacions instrumentals i vocals.

18h. A la Plaça Sant Andreu. Le même.

Actuació itinerant.

18:30h. Al Castell.

Recepció als nounats i nouvinguts al municipi durant l’any 2022.

19h. A La Defensa Agrària “Sala Josep Fortuny”.

Pirates, el Musical de Gilbert & Sullivan versió lliure de Dagoll Dagom.

Reserva d’entrades: per Whatsapp o telèfon, als números 620 066 930 i 626 374 499 o per correu electrònic, a l’adreça ladfag@gmail.com. Venda i re collida: els dies de les representacions, de 12 a 1 del migdia, i una hora abans de començar.

19h. A la Plaça Sant Andreu. Le même. Actuació itinerant.

Especialistes

L’oleïcultura es reivindica a les Jornades de l’Oli Nou de Cambrils

Avui

Els camps d’oliveres de Cambrils i voltants ja es troben immersos en la collita de l’oli. La setmana passada s’obria el molí de la Co operativa Agrícola de la localitat i es feia el primer oli de la tempo rada 2022. Justament aquest oli novell, tan característic pel seu gust, olor i color, és el que es po drà degustar a partir d’avui i fins al diumenge 6 de novembre a les novenes Jornades de l’Oli Nou. Vint-i-cinc restaurants de la ca pital gastronòmica de la Costa Daurada participen en aquesta edició de les jornades i tots ells oferiran com a aperitiu pa amb oli nou de la Cooperativa, per tal que els comensals puguin degus tar un dels tresors més preuats de la gastronomia cambrilenca.

L’objectiu de les jornades, més enllà de donar a conèixer l’extra ordinària qualitat de l’oli cambri lenc, és fomentar la cultura de l’oli des de múltiples vessants. És per això que s’ha preparat un programa d’activitats que durant aquests deu dies aproparà aspec tes diversos relacionats amb l’oli i les oliveres. Demà, per exemple, es podrà participar en la propos ta familiar Ruta per les oliveres, que inclou la visita al molí i un passeig pels camps de cultiu. Un berenar a base de pa torrat amb oli nou i vi, per als adults, o xoco lata, per als menors, arrodonirà l’activitat.

El pròxim dimecres, es durà a terme una de les novetats d’en guany. Es tracta de la xerrada amb degustació L’oli d’oliva a la cuina, condiment o ingredient i estarà impartida per Montserrat Jiménez de l’IRTA - Mas Bové. La proposta es durà a terme a la Torre del Llimó, espai que també acollirà el taller familiar Aprofitaments de l’olivera, que s’ha programat per dissabte, 5 de novembre, al matí, en dues ses

El gelat que mostra com l’oli també marida amb els productes dolços

Una de les novetats que incor poren enguany les Jornades de l’Oli Nou farà les delícies especialment als més llépols. I és que els organitzadors s’han proposat demostrar que l’oli d’oliva verge extra no només combina amb els plats salats, sinó que pot ser un ingredient destacat per als plats dolços. Hi haurà qui això li semblarà una obvietat. I és que el pa amb oli i xocolata havia estat un berenar força comú unes dècades enrere i avui en dia són molts els restaurants que l’han re cuperat. Ara bé, els restauradors cambrilencs han decidit fer un pas més enllà i sortir de l’establert amb l’objectiu d’eviden ciar la versatilitat d’un dels productes més destacats del terri tori. El resultat: un gelat de vainilla amb oli d’oliva verge extra macerat amb roses. Aquesta creació única es podrà degustar durant els deu dies que duren les jornades en 17 dels 25 restau rants participants.

sions. L’activitat difondrà quins usos hi ha dels productes deri vats del cultiu de l’olivera més enllà de la producció d’oli, com les olives de taula, o l’ús de les fulles i l’escorça i inclourà l’ela boració d’una conserva d’olives seguint una recepta tradicional.

La culminació de les jornades arribarà el 6 de novembre, amb la celebració de la tradicional Festa de l’Oli Nou a les instal·lacions de la Cooperativa. A partir de les 9 del matí, els assistents podran esmorzar pa torrat, llonganissa, fruita i oli nou d’oliva verge extra Mestral de la nova collita per 4 euros, mentre gaudeixen d’actu acions infantils de grups locals. L’agrobotiga obrirà en horari especial, de 9 a 2, per qui vulgui aprofitar i adquirir productes de proximitat. Com a promoció, els que hagin comprat el tiquet de l’esmorzar tindran un descomp te de dos euros per a la compra d’una garrafa de cinc litres d’oli.

ACTES DESTACATS

DEL 28 D’OCTUBRE AL 6 DE NOVEMBRE

Als 25 restaurants participants a les Jornades. Degustació d’oli. Durant la campanya, els 25 restau rants participants oferiran en primí cia pa amb oli nou de la Cooperativa Agrícola de Cambrils com a aperitiu.

DISSABTE, 29 D’OCTUBRE

De 16 a 17:30 h. Cooperativa de Cambrils. Taller familiar Ruta per les oliveres. Visita a una finca d’oliveres per tal de poder viure en primera persona tot el recorregut que fa una oliva fins a convertir-se en oli. Visita al Molí i berenar. Inscripció i informació: De dilluns a divendres, de 7h a 15h. 977 369 511 i info@coopcambrils.com.

Degustació de la Rosta de Cambrils de tota la vida: pa torrat amb oli nou i vi (adults) i pa torrat amb oli i xocolata (pels més menuts). Preu: 10€/adults (De regal una ampolla d’oli d’oliva verge extra DOP Siurana de la nova collita de 750 ml). Infants: entrada gratuïta.

DIMECRES, 2 DE NOVEMBRE

18 h. Torre del Llimó (c. Rovira, 1) Xerrada amb degustació: L’oli d’oliva a la cuina: condiment o ingredient. Xerrada, impartida per Montserrat

Jiménez, especialista en oli i cuina de l’IRTA-Mas Bové, adreçada al públic general. Aforament limitat: 30 per sones. Inscripcions: peconomica@ cambrils.cat o al telèfon 977 794 679.

DISSABTE, 5 DE NOVEMBRE

10:30 i 12 h. Torre del Llimó (c. Rovira, 1).

Taller familiar: Aprofitaments de l’olivera.

Conèixer els diferents aprofitaments del conreu de l’olivera: el fruit, les fu lles i l’escorça. Elaboració de conserva d’olives seguint una recepta tradi cional. Edat mínima recomanada: 5 anys. Taller gratuït. Places limitades. Inscripcions: pconomica@cambrils. cat o al telèfon 977 794 679.

DIUMENGE, 6 DE NOVEMBRE

9 h. Cooperativa Agrícola de Cambrils (Crta. CambrilsMontbrió, Km2).

Festa de l’Oli Nou.

Esmorzar popular per degustar l’oli novell verge extra DOP Siurana de la Cooperativa de Cambrils: pa torrat, llonganissa, fruita i oli nou d’oliva verge extra Mestral de la nova colli ta 2022. Actuacions de grups locals. Preu del tiquet: 4 euros. Promocions: Amb la compra del tiquet de l’es morzar, descompte de 2 euros per la compra d’una garrafa de 5 litres d’oli d’oliva verge extra. L’agrobotiga farà un horari especial, de 9 a 14 hores, per a apropar els seus productes.

Anna Ferran

Els pastissers preveuen una bona

ACN

La inflació ha portat els pastis sers catalans a augmentar fins a un 3% el preu dels panellets a les portes de la Castanya. Els gremis de pastissers de Catalunya asse guren que, en l’últim any, el cost de la mantega s’ha duplicat i el dels ous ha pujat fins a un cent per cent. Davant d’això, subrat llen que el sector «està fent un gran esforç» per reduir els mar ges de benefici i no incrementar preus, però admeten que en al guns casos és inevitable. De fet, segons constaten, la Castanyada és una diada que ja no genera «grans beneficis» pel sector. Tan mateix, les previsions de vendes dels pastissers «són bones» i creuen que es mantindran en ni vells similars o superiors a les del 2019. Segons detallen, a Catalu nya es vendran uns 250.000 qui los de panellets durant la campa nya de Tots Sants, que s’allarga uns dotze dies. Aquesta xifra és «similar» a la del 2021, quan el sector ja va recuperar els nivells de vendes prepandèmia.

«Les esperances són bones»,

asseguren. Malgrat que admeten que en anys anteriors les vendes de panellets començaven el pont del Pilar, apunten que, que el dia de Tots Sants caigui en un di marts, fa que les celebracions per la Castanyada comencin el cap de setmana d’abans, un fet que impulsa les vendes de panellets.

El de pinyons, el rei El més venut continua sent el pa nellet de pinyons: «És el rei». De

fet, els gremis calculen que tres de cada quatre panellets que es venen són de pinyons. No obs tant això, expliquen que hi ha al tres versions, com el de xocolata, el de castanya o el de massapà flamejat, la demanda dels quals ha augmentat. Ni el tradicional panellet de pinyons ni cap altra de les seves versions ha disminu ït en vendes.

L’increment del preu de l’ener gia també ha impactat en la fac

tura de la llum de la majoria de pastisseries. En la majoria d’esta bliments del sector la factura ha passat de situar-se en uns 2.000 euros de mitjana, a escalar fins als 4.200 o 4.800 euros. Aquest increment dels costos energètics ha portat a algunes pastisseri es del sector a apujar el preu de venda dels panellets. Des dels gremis, subratllen que no es trac ta d’un augment generalitzat, ni tampoc intens. Els establiments que s’han vist forçat a repercutir a preus la inflació, augmentaran entre un 1% i un 3% el preu del tradicional producte de la Casta nyada.

«Estem fent un sacrifici gran diós, aguantant com mai hem aguantat», sostenen. I insistei xen en el fet que estan intentant no augmentar preus perquè el seu producte «no és de primera necessitat» i, en cas d’una puja da, les vendes frenarien. Actual ment, el cost del quilo de pane llets se situa en uns 60 euros el quilo, però, segons els gremis, el preu «real» hauria de rondar els 80 euros el quilo.

Delícies artesanes per a endolcir la Castanyada

Els llépols i els amants de l’artesania tenen una visita obligada a un dels dos establiments que Forn i Pastisseria Queralt té a la zona del Baix Gaià, sigui a Roda de Berà o a Bonastre. Els pans fets a l’antiga, respectant els tempos de les receptes antigues, la brioixeria feta artesanalment al seu obrador, els pastissos i altres creacions són delicatessen que captiven a tothom i endolceixen qualsevol moment per a fer-lo

especial.

Per la Castanyada, l’obrador de Forn i Pastisseria Queralt no s’oblida d’una de les tradicions més nostrades i ofereixen tota mena de panellets. Els de pinyons i ametlles no poden faltar; i és que són dels més demandats. També se’n poden trobar de gustos diversos, com per exemple, de codonyat, taronja, llimona, coco, xocolata o cafè. A més, també fan moniatos rostits i castanyes torrades.

Pastisseries a Roda de Berà i Bonastre

Forn de pa - Pastisseria - Cafeteria

Carrer Nou, 32 - Roda de Berà Tel.: 977 65 71 42

Carrer Església, 20 - Bonastre Tel: 977 26 52 15

Panellets artesans de tots els gustos

La Pastisseria Huguet ofereix un ampli assortiment de panellets. No hi falten els més tradicionals, com els de pinyons, d’ametlla o amb cirera confitada. Però també se’n poden trobar d’altres gustos com xocolata, cafè, codony o rovell d’ou. Estan fets de manera artesanal i amb els millors ingredients. Recomanen especialment els pinyons i pels menuts de casa, els de xocolata.

el gust de les tradicions

Com sempre, a Pastisseria Caelles segueixen les tradicions. Per la diada de Tots Sants, tenen varietat de panellets, castanyes, rovellons, fruita confitada, i ossos de Sant. Tots ells estan elaborats artesanalment, cosa que garanteix el seu veritable gust. Si visiteu el web pastisseriacaelles.com, podreu conèixer la seva oferta de dolços i postres i comprar-los online des del seu apartat de comerç electrònic.

carrer Alcalde Joan Bertran 5, Reus

Arnau Montreal Quesada

Aquest dissabte podria arribar l’últim tren per a Raül Agné per mantenir-se a la banqueta del Nàs tic de Tarragona. El conjunt gra na va mostrar una versió millora da en l’últim enfrontament que va disputar a casa contra el Nu mancia, però de res pot servir la imatge si no s’assoleixen els ob jectius a Las Gaunas.

Damunt del cap del tècnic del Nàstic penja l’espasa de l’ultimà tum. La directiva li va traslladar a ell, i també al públic en roda de premsa, la meta de guanyar sis punts de sis possibles, i això significa aconseguir la primera victòria de la temporada fora de casa. Aquesta és la gran tas ca pendent de Raül Agné. La temporada passada, l’equip ja va patir d’aquesta mancança i el primer triomf no va arribar fins a la segona volta. L’escenari no po dria ser un altre que Las Gaunas, un camp històric, encara que re modelat.

Aquest serà el segon equip de Logronyo que s’enfrontarà al Nàstic aquesta temporada. Els grana van rebre, al Nou Estadi a la primera jornada de lliga, a l’UD Logroñés. El partit va acabar per 2-2 i va ser la primera punxada

BÀSQUET

dels grana com a local.

L’SD Logroñés destaca per ser un dels equips que més gols ha marcat i, al mateix temps, tam bé el més golejat de la categoria. Ofensivament, el conjunt entre nat per Raúl Llona està empatat amb el Castellón, el líder, amb 16 gols. Cap dels partits que ha disputat el conjunt de la Rioja ha acabat sense cap gol i, de fet, només dos d’aquests han acabat amb un sol gol. De moment, els de Raúl Llona o golegen, o són golejats, no han mostrat un punt neutre. Tant és així, que no han

El CBT pretén allargar la ratxa de victòries davant l’invicte CB Santfeliuenc

El

Redacció

L’Ibersol CBT de Berni Álvarez afrontarà aquest cap de setmana el cinquè partit de lliga regular davant el Pajarraco CB Santfeli uenc. Això sí, l’equip tarragoní no podrà comptar amb les bai xes ja conegudes de Tugores, qui es perdrà el que resta de tempo rada, Vinòs i Ousmane Ndour, a qui no se l’espera fins a principis de novembre.

Amb quatre jornades de lliga ja disputades, els tarragonins es tan situats en la setena posició, al mig de la classificació, amb un total de 6 punts després d’haver aconseguit dues victòries, con tra el CN Helios i el CB Igualada,

i les mateixes derrotes, davant el Barça i el CB Granollers.

Per aquest motiu, l’entrena dor del CBT, Berni Álvarez, ma nifesta que «haurem de ser més durs que la setmana passada i aprofitar el nostre joc interior».

A més, pel que fa a l’oportunitat de sumar el tercer triomf conse cutiu davant un rival que es pre sentarà al partit invicte, Álvarez assegura que «tenim ganes i am bició per a aconseguir una nova victòria, però som conscients de la dificultat del partit que se’ns presenta aquesta jornada».

D’altra banda, pel que fa al CB Santfeliuenc, que ha obtingut quatre victòries de forma conse

a l’última jornada de lliga

empatat cap partit.

El seu estil de joc és el 4-2-3-1 i el seu principal perill és el trident ofensiu Iker Unzueta, jugador que l’any passat va estar a Sego na Divisió amb l’Amorebieta i és el seu màxim golejador amb cinc gols. L’extrem Santi Samanés és la seva mà dreta. El jugador va

o salvador de Raül

del Nàstic

El conjunt entrenat

però moltes vegades la situació és contrària i és el rival qui els domina de cap a peus per culpa de la seva fragilitat defensiva.

que aquesta temporada no s’està mostrant del tot encertat. Com més el posin a prova els grana, més opcions tindran per empor tar-se el partit.

D’altra banda, el Nàstic arriba al duel amb l’empenta que dona venir d’una victòria. De la ma teixa manera que el Logroñés va trencar la ratxa negativa de tres partits amb una golejada al Barça, el Nàstic va sumar el ter cer partit a casa consecutiu gua nyant. El més important és que va recuperar les sensacions de l’any passat deixant la porteria a zero. Aquesta sensació pot no significar res, perquè contra la Real Sociedad B els grana anaven motivats després de superar al Murcia. Tot i això, la pressió que hi haurà sobre la gespa serà la resolució de l’ultimàtum d’Agné.

Raúl Llona

coneix l’empat i només goleja o és golejat

jugar l’any passat al Tudelano i enguany ha explotat amb quatre gols. Diego Esteban, per l’esquer ra, també s’ha estrenat aquesta temporada. Tots tres formen un conjunt ràpid amb un punta letal quan es troba al cor de l’àrea. Són un equip que quan agafen el pols del partit, destrossen el seu rival,

El Nàstic s’enfronta a l’equip de la Rioja en un moment dolç pels rivals. Després d’una ratxa de tres derrotes de manera con secutiva, l’SD Logroñés va acon seguir una gran victòria per 4-0 contra el Barça Atlètic la darrera jornada. Aquest triomf va ser al seu estadi i dissabte repeteixen amb el segon partit consecutiu com a local. Això no posarà les coses gens fàcils al Nàstic.

El punt dèbil de l’equip és la seva fragilitat defensiva i aquesta no ve només per la facilitat que els seus rivals trenquen la línia defensiva, sinó també se centra en el seu porter, Jerónimo Lario,

Això sí, per a aquest duel, l’en trenador grana no podrà comp tar amb Marc Trilles, qui després de sotmetre’s a proves mèdiques presenta un esquinç al lligament extern del turmell esquerre. Tot i que la seva evolució marcarà la disponibilitat, el central grana es podria perdre el partit de Logro nyo i dos més, els que enfrontarà al Nàstic amb el Bilbao Athletic i el Castellón. D’altra banda, qui sí que estarà disponible serà Quin tanilla, qui aquesta setmana ha entrenat amb total normalitat.

Imatge del partit que el CBT va disputar contra el CB Igualada.

cutiva, el tècnic tarragoní indica que «és un equip amb noms de gran qualitat com Expósito, Nil Brià, Llorens, Zanca, Codinac hs… Són jugadors de moltíssim nivell. Per tant, haurem de fer les coses molt bé, dominar el rebot i

fer un bon balanç defensiu».

Així doncs, el Pajarraco CB Santfeliuenc–Ibersol CBT, que correspon a la cinquena jornada de Lliga EBA C2, es disputarà al Palau Juan Carlos Navarro demà a les 18.10 hores.

CBT

TENNIS DE TAULA

La tarragonina Renata Shypsha ha estat seleccionada per par ticipar en el programa d’entrenaments de la European Table Tennis Union per continuar perfeccionant i millorant en el tennis de taula. Shypsha, de 12 anys, ja té experiència interna cional en competicions com les del Circuit Mundial. Redacció.

Renata Shypsha, al programa Eurotalents

CEDIDA

La Pobla de Mafumet s’enfronta al repte de guanyar fora de casa

Redacció

La Pobla de Mafumet d’Adolfo

Baines intentarà sumar la sego na victòria consecutiva, i quarta de la temporada, aquest dissab te a les 17.00 h. de la tarda con tra el Vilafranca i trencar així la ratxa com a visitant.

El club tarragoní, situat novè a la classificació, tindrà el repte de guanyar fora de casa i sumar els primers punts de l’any com a visitant contra un equip que no travessa el seu millor moment, però que va aconseguir la vic tòria en el darrer enfrontament que va disputar contra el Tona.

De fet, el Vilafranca és dotzè,

VELA

té un balanç de dos triomfs, un empat i quatre derrotes en els set partits que ha disputat de lli ga i suma un total de set punts.

Això sí, tot i el moment que travessa, que ha acabat amb el seu tècnic fora del club, l’equip vilafranquí té a les seves files un futbolista que destaca per sobre de la resta, el davanter centre David Toro, que amb tres gols és un dels màxims golejadors del grup 5 de la Tercera Federació.

Així doncs, la Pobla haurà de vigilar de prop a aquest jugador per intentar sumar els primers punts fora de casa en el seu vi atge a Vilafranca del Penedès.

Excel·lents resultats en

L’era Neila al CB Valls vol agafar el pols a la lliga EBA més exigent

Arnau Montreal Quesada

Els canvis d’entrenador després d’una llarga etapa en un club mai són fàcils. Víctor Neila va arribar aquest darrer estiu per implan tar la seva visió del bàsquet al CB Valls amb l’objectiu de posar el club on sempre ha estat: a la lluita per les primeres posicions de la Lliga EBA. Després de qua tre jornades, el CB Valls ha acon seguit adaptar-se a bon ritme a aquesta nova era a la banqueta i també a una lliga EBA més exi gent.

El darrer any, la competició està dividida en tres grups se gons el territori. A més, fins a tres equips de cada grup podien optar a lluitar per l’ascens a LEB Plata. Era una tasca difícil, s’ha via de competir contra grans equips en fase regular i després passar per l’àrdua tasca de la fase de promoció. Enguany, s’ha com plicat més encara. La lliga s’ha repartit en dos grups i només els dos primers es classifiquen.

El grup C-2, on competeix, el CB Valls i el CBT, hi ha el totpoderós Barça B, un equip que pot comp tar amb els dits d’una mà els par tits que ha perdut en els últims anys i el Pajarraco Santfeliuenc.

El tècnic tarragoní, Víctor Neila, va destacar que «és un grup on hi ha dos equips que brillen sobre la resta, però també n’hi ha molts que s’han reforçat bé i es troben en aquest segon bloc per lluitar per posicions elevades».

L’objectiu del CB Valls és aga far el pols a la competició i for mar part del grup de la part alta i, de moment, ho està aconse guint. «A nivell de treball, anem molt bé. L’equip es troba en línia ascendent, no tan ràpid com vol dríem, per culpa de les lesions, però som molt competitius», va destacar Neila.

El club combina jugadors destacats de l’any passat, com Marcus Vinicius i David Loras, i nous reforços com Raül Timoner i Liukko. De moment, el club ha iniciat el curs amb un bon ba lanç. Els vallencs han fet el més

difícil, han guanyat els dos duels fora de casa, però encara no co neixen la victòria al Pavelló Joana Ballart. «Tot i les derrotes, l’equip ha competit i no ha abaixat els braços en cap partit. Si l’equip no hagués estat bé, em preocuparia molt més, però això no treu que hem de seguir treballant», va destacar Neila.

El CB Valls va perdre a casa contra El Olivar un equip filial amb molt de talent, i el Pajarraco Santfeliuenc, el millor equip de la categoria junt amb el Barça. Aquest cap de setmana té una nova oportunitat per vèncer da

vant de la seva afició contra l’Es Castell. El partit es jugarà diu menge a les 13.00 hores per re quisit de l’equip visitant. «L’hora serà estranya per a tothom, i més amb el canvi d’horari. Tenim moltes ganes de guanyar a casa. L’Es Castell és un bon equip i hem d’estar concentrats», va cloure Niela. En aquest partit no podrà comptar amb Oriol Mateu ni Jordi Llagostera, tots dos són baixa per lesió.

L’era Neila ha començat pel bon camí, però aquesta lliga EBA no dona opció a relaxar-se en cap partit.

L’esdeveniment

Redacció

L’equip Optimist del Club Nàutic

Cambrils va obtenir cinc trofeus a la Regata Vilamòbil que es va celebrar a Vilanova. Tant és així, que Iker Múgica, Miguel García i Joan Domingo van poder ocupar el podi en la categoria masculina sub16 del grup groc, en primera, segona i tercera posició respec tivament.

En canvi, en el blau, Àlvar Vila va aconseguir una meritòria pri mera posició i, en el groc, Cristi na Guillén es va endur el bronze sub13 en la categoria femenina. Respecte als creuers, l’embarca ció Món de l’Ona II de Ramon Cañellas va ser la vencedora de

la regata Rei en Jaume que va te nir lloc a Salou.

Fins a 152 regatistes de 16 clubs del litoral català van parti cipar en una regata que va estar marcada pel poc vent. De fet, el primer dia de competició només es va poder celebrar una única prova per a cada grup, el groc i el blau. No va ser fins passades les dues del migdia i amb tan sols 5 nusos de vent, que va iniciar-se la prova de la jornada. El següent dia, la situació no va ser gens fa vorable per als participants, que es van quedar sense proves per falta de vent.

A més a més, des del dimecres i fins a aquest diumenge, l’equip

d’Optimis està disputant, al sud de França, la Opti Cup Cap d’Ag de, on espera aconseguir uns re sultats tan positius com els que va obtenir a la Regata Vilamòbil de Vilanova. D’altra banda, pel que fa a la secció dels creuers, la

següent cita en la qual compe tirà l’embarcació Món de l’Ona II de Ramon Cañellas serà la 45a regata de creuers coneguda com Los Roques, que tindrà lloc aquest cap de setmana al Club Nàutic Cambrils.

El Pajarraco Santfeliuenc va ser l’últim equip que va passar pel Joana Ballart i va guanyar 69-80.

CNCB

Imatge de l’embarcació Món de l’Ona II de Ramon Cañellas.

La Pobla va vèncer en el seu darrer partit davant el Girona B.

Els de Baines hauran de vigilar David Toro

El BCE anuncia una nova pujada del tipus d’interès bàsic i el situa al 2%

ACN

El Banc Central Europeu (BCE) va anunciar ahir una nova puja da de 0,75 punts dels tipus d’in terès per continuar fent front a la inflació, que durant el mes de setembre va registrar una taxa rècord del 9,9% a l’eurozona. D’aquesta manera, el tipus d’in terès bàsic passa a situar-se en el 2%, el més alt des del gener de 2009. Per altra banda, el tipus per als préstecs immediats passa al 2,25% i el tipus per dipositar diners al banc central a l’1,5%. L’increment de 0,75 punts és el mateix que el consell de govern del BCE va acordar en la darrera reunió del setembre passat, una decisió que fins aleshores no havia tingut precedents, ja que l’organisme mai havia apujat els tipus de forma tan intensa.

Els canvis es faran efectius a partir del pròxim dia 2, segons va informar el BCE en un co

POLÍTICA

municat. Alhora, l’organisme, presidit per Christine Lagarde, va reiterar que preveu continuar un increment els tipus d’interès per assegurar que la taxa d’inflació se situï al voltant del 2% a mitjà termini. Malgrat els canvis en la política monetària –el tipus bà sic s’ha incrementat del 0% al 2% en tan sols tres mesos–, l’or ganisme apunta que la inflació encara és «excessivament eleva da» i assegura que es mantindrà per sobre l’objectiu «durant un període de temps prolongat».

En aquest sentit, el BCE insisteix que el consell de govern està pre parat per ajustar «tots els seus instruments» per estabilitzar l’alça de preus.

A banda de la pujada dels ti pus d’interès, el Banc Central Eu ropeu també va anunciar nous ajustos en els tipus aplicables en les operacions de refinançament a llarg termini (TLTRO, per les

seves sigles en anglès), una sè rie d’actuacions que es basen a oferir finançament als bancs en condicions favorables per esti mular la demanda de crèdit.

En el comunicat emès aquest dijous, el BCE reconeix que aquest instrument va ser molt útil per contrarestar els riscos vinculats a l’estabilitat de preus durant la fase més aguda de la crisi de la covid-19. No obstant això, davant «l’inesperat i extra ordinari increment de la infla ció», l’entitat considera que «és necessari tornar-lo a calibrar perquè sigui coherent amb el procés de normalització de la política monetària». Més enllà d’aquest instrument, el consell de govern preveu continuar re invertint els valors adquirits en el marc del programa de compra d’actius (APP) i del programa de comptes d’emergència davant la pandèmia (PEPP) per mantenir

Els canvis es faran efectius a partir del pròxim dia 2 de novembre

«unes condicions de liquiditat i una orientació adequada de la política monetària».

Lagarde, va defensar la in tensitat de la pujada i va insistir que les futures pujades del tipus

El Congrés dels Diputats rebutja les esmenes a la totalitat als pressupostos

Ha estat possible amb vots del PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu, PDeCAT i Més País

ACN

El Congrés va rebutjar ahir les set esmenes a la totalitat con tra els pressupostos generals de l’Estat espanyol de 2023. Els vots de PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu, PDeCAT i Més

País han permès que els comptes hagin superat el primer escull en

CATALUNYA

la tramitació parlamentària. Les esmenes a la totalitat de PP, Vox, Cs, JxCat, CUP, Fòrum Astúries i dels dos exdiputats d’UPN han rebut 186 vots en contra. Ara el govern espanyol haurà de con tinuar la negociació per assegu rar-se el suport dels aliats de la investidura, que volen incloure

Es registren 4.700 desocupats més en el tercer trimestre

Catalunya ha superat el rècord d’ocupació en un tercer tri mestre des del 2007 amb 3,59 milions d’ocupats, segons l’En questa de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Esta dística (INE). Així doncs, entre juliol i setembre, amb la inflació disparada al 9%, el país ha ge nerat 38.800 feines més (+1,1%) i 80.400 ocupats (+2,31%) més que l’any passat. Tot i marcar la segona xifra més baixa des del 2008, els aturats han notat un

creixement de 4.700 persones en tres mesos, fins a les 365.200 persones. En comparació amb l’any passat, hi ha 61.400 de socupats menys, un 14%, xifra que es modera després de tres trimestres amb reduccions anual per sobre del 20%. La taxa d’atur ha repuntat lleuge rament (+0,02%) fins al 9,31%.

Des del punt més àlgid d’afec tació per la crisi de la covid, la taxa d’atur s’ha reduït més de 4,56 punts. ACN

modificacions a través d’esme nes parcials. La votació definiti va dels pressupostos al Congrés serà la setmana del 21 al 24 de novembre i, si la superen, passa ran al Senat. Van votar a favor de rebutjar els comptes públics 159 diputats i tres es van abstenir.

La ministra d’Hisenda, María

TECNOLOGIA

Jesús Montero, va agrair la «dis posició al diàleg» d’ERC així com d’altres grups com PNB, Bildu o PDeCAT. Montero va mostrar «voluntat» de continuar nego ciant millores als comptes. La titular d’Hisenda va dir durant el debat que sap que el rebuig a les esmenes a la totalitat és «sim

Educació invertirà 197,6 MEUR en equipament tecnològic

El Departament d’Educació de la Generalitat invertirà 197.595.000 milions d’euros dels fons Next Generation per impulsar la digitalització i les STEAM als centres. En concret, es repartirà equipament tecno lògic i s’acreditarà la capacita ció digital de docents i centres.

Del total, gairebé 150 milions d’euros serà per a equipament tecnològic. En concret, es do naran 30.000 panells interac tius (88 milions d’euros) per

garantir que n’hi hagi a totes les aules, 50 milions d’euros seran per a equipaments de robòti ca personalitzats, 2,6 milions d’euros per dotar d’aules sen sorials els centres d’educació especial, 2,4 milions d’euros en 150 centres per obtenir eines 3D i 3,7 milions d’euros per repar tir 2.914 maletes audiovisuals.

A més, s’acreditarà la formació digital de 9.000 docents amb un pressupost de 47,6 milions d’euros. ACN

La inflació a l’eurozona va registrar una taxa rècord del 9,9% al setembre

d’interès dependran de les pers pectives sobre la inflació. D’altra banda, la dirigent francesa va assenyalar que el creixement de l’economia de l’eurozona s’ha debilitat durant el tercer trimes

tre i que espera un debilitament més gran durant fins al primer trimestre de 2023.

Segons la màxima dirigent de la institució, aquesta tendència respon a la caiguda del poder adquisitiu de les famílies, a les disrupcions en els mercats ener gètics i a una pèrdua de confian ça dels consumidors, així com a una baixada en la demanda de serveis.

plement l’inici d’un llarg i mol tes vegades fatigat viatge» fins a aconseguir el sí final als pressu postos. Entre les modificacions que Montero s’ha obert a intro duir hi ha la creació d’un meca nisme de «garantia de l’execu ció» de les inversions així com millores en partides destinades a Catalunya. «Hem de buscar al guna fórmula», va dir la ministra en resposta a l’exigència d’ERC de crear un mecanisme per evi tar el baix desplegament dels fons compromesos.

Tant Montero com Unides Podem van retreure l’actitud del PP. La ministra d’Hisenda va assegurar aquest dimecres

SEGURETAT

que els populars actuen des de la «impotència» perquè el partit «ha perdut la brúixola econò mica» i està «desconcertat». El president de la formació lila a la cambra baixa, Jaume Asens, va criticar que els populars facin de «profetes de l’apocalipsi».

La portaveu del PP, Cuca Ga marra, va acusar el govern espa nyol de comprar «temps» a l’in dependentisme «amb els diners de tots» i va assegurar que els comptes són de «cartró pedra». Cs també va censurar els suports dels aliats de la investidura. La seva líder, Inés Arrimadas, ho va veure com una demostració que els comptes són «dolents».

Un miler de Mossos reforçarà la xarxa viària per Tots Sants

Uns 1.617 agents dels Mossos d’Esquadra reforçaran la segu retat de les carreteres catalanes en el dispositiu especial que el cos policial i el Servei Català de Trànsit (SCT) han dissenyat amb motiu del pont de Tots Sants. L’operatiu començarà a les tres de la tarda d’avui i aca barà a la mitjanit del pròxim di marts 1 de novembre. Aquesta és la segona operació especial de tardor i Trànsit preveu que les destinacions cap a munta

nya i punts de l’interior de Ca talunya concentrin la majoria dels desplaçaments. El Servei Català de Trànsit considera que les vies amb una mobilitat més elevada seran les que accedei xen cap a zones de muntanya i l’interior com la C-16, la C-17, la C-14 i la C-55, així com també l’N-145 d’entrada al principat d’Andorra. També es preveuen retencions importants a la B-23 i la C-58 tant durant la sortida com en el retorn. ACN

Central Europeu (BCE),

Lagarde, ahir.

Racó dels estels’, un nou espai destinat al dol perinatal i gestacional

Redacció Coincidint amb la proximitat de Tots Sants, els cementiris muni cipals de Mont-roig i de Miami Platja, al Baix Camp, estrenen El Racó dels estels, un nou espai destinat al dol gestacional i peri natal. L’objectiu és oferir un lloc idoni per a les persones que han viscut, d’una manera o altra, la mort d’un nadó durant la gesta ció o poc després d’haver nascut, un dels fenòmens d’estrès emo cional més intensos als quals es pot enfrontar una persona.

El dol gestacional, perinatal o neonatal fa referència a les pèr dues que tenen lloc durant l’em baràs, el part o pocs dies després del naixement, sense importar els dies de vida o les setmanes de gestació. És un dels dols que menys se’n parla, un dol gairebé invisibilitat per la societat i que continua sent un gran tabú.

Per aquest motiu, El Racó dels estels vol ser un espai de record i suport per a les famílies, per acompanyar-les en el dolor de l’experiència viscuda i fer visible una realitat present a la societat.

Es tracta d’espais íntims i respec tuosos on les famílies es poden trobar per parlar, compartir ex periències i emocions o recordar als nadons. Per crear aquests es pais, s’ha comptat amb la parti cipació ciutadana i amb l’entitat local de dol Deixa’t Abraçar, que

ha ajudat a dissenyar un espai acollidor per a l’acompanyament d’aquesta pèrdua. En aquest es pai, s’ha instal·lat un banc per poder seure tranquil·lament amb soledat o en companyia, s’hi ha plantat una olivera que simbolitza la vida, on les arrels

creixen a la terra i s’obren cap al cel i on les famílies poden penjar el seu estel, amb una dedicatòria individualitzada, o el record que més desitgin en homenatge de qui ja no hi és. El terra s’ha cobert de pedra blanca que simbolit za la puresa d’aquests nadons. L’espai compta també amb tres estels i la dedicatòria Als batecs que han emmudit i ara perviuen a les estrelles.

Millores als cementiris En els últims mesos, s’han rea litzat diverses millores als dos cementiris municipals. A Miami Platja s’ha instal·lat un nou mò dul de 33 nínxols de tipologia similar a l’existent que vol donar resposta a les necessitats actuals de capacitat de la instal·lació i al fet d’haver destinat alguns ele ments ja existents a beneficèn cia. D’altra banda, al cementiri de Mont-roig s’ha instal·lat una nova font i s’ha millorat l’efici ència de les llums interiors amb LEDs. A més, s’estan executant tasques de manteniment com el repintat de zones malmeses.

DEFUNCIONS

Tarragona José Casajuana Clarasó. Ha mort a 87 anys. El funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Joan.

Reus Pedro Berlanga Guil. Ha mort a 84 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori. Josep Grau Bolsa. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h. al Tanatori.

Torredembarra Bernarda Salinas Torrano. Ha mort a 85 anys. El funeral

serà avui a les 12 h. a la parrò quia de Sant Pere Apòstol.

La Pobla de Mafumet Maria Josepa Roig López. Ha mort a 91 anys. El funeral serà avui a les 10.30 h. a la parròquia de Sant Joan Baptista.

La Pobla de Montornès Joan Mercadé Virgili. Ha mort a 81 anys. El funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Santa Maria.

Vila-seca

Mónica Barrios Aro. Ha mort a 56 anys.

Preocupació a les llars per l’augment del tipus d’interès marcat pel BCE

Amb l’objectiu de controlar la inflació desbocada, que frega el 10%, el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir apujar els tipus d’interès en tres quarts de punt, fins al 2%, una cota no vista des del gener del 2009. El BCE també va incrementar en 75 punts bàsics la facilitat de crèdit, a què presta als bancs a un dia, fins al 2,25%, i la facilitat de dipòsit, a la qual remunera l’excés de reserves a un dia, fins a l’1,5%. L’entitat considera que la inflació continua sent excessivament elevada i es mantindrà per sobre de l’objectiu durant un període perllongat.

El BCE preveu continuar incrementant els tipus d’interès per assegurar el retorn oportú de la inflació al seu objectiu del 2% a mitjà termini. Però les conseqüències afectaran, novament, les guardioles de la majoria dels ciutadans. I és que, una de les de l’encariment dels diners és que les persones, famílies i admi nistracions més endeutades veuran pujar la factura pels seus préstecs. Aquest augment de costos no perjudicarà les famílies i empreses que hagin optat per signar préstecs a tipus fix, que cada són més. Tanmateix, la mesura premiarà els estalviadors –els menys– que veuran revalorats els seus estalvis. La majoria, però, seran novament castigats doblement per la inflació.

+ CONFIDENCIAL

Mirant el mòbil

De la mateixa manera que el telèfons estan prohibits a les aules, ho haurien d’estar durant els plens. Regidors parlant entre ells i altres mirant pantalles, és una de les escenes que es va produir ahir al ple de Tarragona, però que es reprodueix en molts altres.

DOMINICAL

La funció de l’art

JOAN PLANELLAS Arquebisbe de Tarragona

Benvolgudes i benvolguts, l’art i el patrimo ni cultural han tingut sempre un mosaic de funcions. Les estàtues dels faraons tenien per funció informar sobre la seva vida o la seva mort. La mètrica dels versos d’Homer facilitava la recitació, ja que la poesia permet recordar millor que la prosa. Els retaules me dievals eren pensats per il·lustrar la vida de Jesús a una població que no sabia ni llegir ni escriure. El barroc estimulava el sentiment dels fidels i, per això, les formes eren exage rades i ampul·loses.

La funcionalitat també ha estat present en l’arquitectura, com va mostrar l’histori ador Georges Duby en presentar la història de l’època medieval –Le temps des cathédra les– des de tres models d’edificis: el monestir, la catedral i el palau: tot té una funció en el disseny i la disposició dels elements arqui tectònics. Trobem, doncs, la funció litúrgica, catequètica i històrica, la de cohesionar la feligresia i socialitzar la població i la de ver tebrar la societat i l’urbanisme. I els exemples

TRIBUNA

Informe

VIDAL

Podria començar aquesta peça parlant per exemple d’informalitat i relacionant-la amb el diputat acabat de dimitir, i segurament riu ríem una mica. Però no ho faré, i no pas per què no sigui pertinent sinó perquè em fotria enlaire la gràcia jo mateix.

Començaré, doncs, per la mala fama. No pas del diputat (que també, és clar), sinó del mot. Informe és un terme amb mala anome nada entre els sectors puristes perquè es trac ta d’un castellanisme; i, tanmateix, fa anys i panys que és al diccionari. M’explico. Si el cerqueu al DIEC, hi trobareu dues entrades, una de les quals l’antiga, la de sempre, i l’al tra la recent; aquesta segona és la dels trons, perquè és una accepció («Exposició ordenada sobre un afer, l’estat d’una qüestió, etc.») pre sa directament del castellà; per això, al llarg de dècades els correctors i assessors lingü ístics de mitjans i editorials l’havien de fora

CARTES

Les obres del carrer Canyelles Aviat acabaran les obres, per tant, encara no sabem que és el que haurem guanyat amb elles, però el que si és evident, perquè ja fa temps que trepitgem les minis voreres, és la mala col·locació de l’enrajolat, això que el carrer és pla, no hi ha dues rajoles confron tants al mateix nivell, pugen, baixen o estan separades amb excés, o les tres coses a la ve gada perquè cada rajola confronta amb altres 6 i quan camines en xafes, com a mínim dues per peu. No es pensa en la gent gran. Convido als lectors a una passejada, des de l’inici del carrer Canyelles fins al final del car rer Soler (tocant al carrer Caputxins) que dis posa del mateix enrajolat: veuran que el mal bé de lluny i que no es posa remei. O es posen rajoles que els operaris sàpiguen col·locar o

es podrien multiplicar. Amb tot, la funció principal de l’art és fer pensar. L’art ens porta sempre més enllà de les formes estètiques. Per això Miró pintava quadres sense formes; fins i tot a un d’ells li va posar per títol «Temple», perquè l’artista considerava que l’actitud de l’observador davant l’obra d’art havia de ser com si es tro bés en un temple: res no l’havia de distreure de l’essencial. L’Art fa pensar, ens porta més enllà de les formes estètiques, ens porta a mi rar amb els ulls interiors. El pintor expressi onista alemany Emil Nolde deia que pintava «quadres invisibles». Com es poden pintar quadres invisibles? Perquè «en els meus qua dres» –afirmava– «el més important és allò que no es veu».

I així és. L’art cristià ens eleva el cor i ens transporta fins arribar a allò que no es veu, és a dir, al transcendent, al misteri que ens ocu pa. L’art cristià poua de la Bíblia, de la Sagra da Escriptura i de la història del poble sant de Déu. Goethe estava convençut que l’Evangeli era la «llengua materna d’Europa». La Bíblia

és «el gran codi» de la cultura universal: els artistes han impregnat els seus pinzells en aquest alfabet tenyit d’històries, símbols, fi gures… Però és per a tothom, creients o no. Les obres inspirades en l’Escriptura són un reflex del misteri insondable que envolta i és present en el món. Per això, la Bíblia no sols és necessària per a la persona creient, sinó per a tothom, per descobrir novament els significats autèntics de les diverses expressi ons culturals, i per retrobar la nostra identitat històrica, civil, humana i espiritual.

Per aquest motiu cal conservar i mantenir el llegat artístic, perquè ens fa pensar, i això és el que ens fa humans. D’aquí la rellevàn cia de Catalonia sacra –que ha celebrat amb goig el desè aniversari– en la tasca de conser var i mantenir l’art cristià a Catalunya. És un projecte conjunt de les deu diòcesis amb seu a Catalunya, creat amb la voluntat de dina mitzar el patrimoni cultural de l’Església, tot oferint formació i informació, i generant ac tivitats per a la millora del seu coneixement. Ben vostre.

gitar dels textos (en la parla oral estava força arrelada) i substituir-la per report, comuni cació, relació o exposició. De fet, recordo que quan finalment la màxima autoritat es va decidir a incorporar-la al diccionari norma tiu hi va haver força sarau, perquè es consi derava una mostra claríssima de la voluntat castellanitzadora de la Filològica, i s’adduïa que no estava gens clar com calia pronunciar la vocal final, si neutra o tancada, tal com fa molta gent; servidor de vostès, que no m’he estat de criticar la Secció sempre que ho he

informació i contrainformació, informar i in formant, per no parlar d’informàtica, és clar) que sembla difícil de justificar un vet com el que hi ha hagut al llarg de tant de temps.

considerat oportú, haig de dir que els he vist acceptar uns quants casos que personalment em semblen força més nocius (en breu, follar en la segona accepció, portar-se bé també en la segona...). De fet, és una d’aquelles paraules en què el pes de la família és tan aclaparador (penseu en altres de tan quotidianes com ara

se’ls ensenya a fer-ho. No tothom serveix per a tot. Contractaríem, per a casa nostra per arreglar terra de la cuina, per exemple, a una empresa que no ens ofereixi garanties d’un bon resultat?, i si el resultat fos el que veiem al carrer Canyelles, que faríem? Tarragona és casa nostra.

M.C. Reina

La pagesia desapareix Si posessin atenció a aquest títol, veurien que és alguna cosa molt greu. La pagesia ens alimenta. De cap manera podem permetre que desaparegui. Si els polítics no estan prou involucrats a millorar aquesta situació, som tota la ciutadania els que hauríem de fer quelcom per solucionar aquest problema. Naturalment, requereix persones joves, ja

I quina és la gràcia aquesta que deia que no em volia fúmer enlaire? Doncs que in formalitat és un derivat no pas de l’accepció moderna sinó de l’antiga, la tradicional, on informe significa «De forma indetermina da, imprecisa, que no té la que li correspon. Una massa informe». És a dir, com a sinònim d’irregular, imperfecte, amorf, indefinit o ca òtic. I que constitueix una simpàtica família integrada, a més de l’esmentat, per informal, informalisme, informalment, informement i informitat. D’aquella manera, ves per on, que de vegades es fan les coses al Parlament, i també com es comporten, oi tant, segons quines senyories.

que el treball és dur. I no es pot dir que no hi ha persones joves que no tenen cap mena de feina. No parlo dels que estudien i marxen a un altre país, si és que aquí no troben res. Moltes persones amb terres, m’han dit que han buscat ajuda, però es veu que mentre cobren alguna subvenció no treballen. Te nim clar doncs que sí que hi ha mà lliure, però mentre tingui ajuts, ja els està bé. Són coses que no s’entenen, però que s’hauria d’estudiar bé la manera de gestionar el tema. Està en boca de tots, que cada cop hi ha més ajudes i més subvencions, tanmateix això no hauria de ser motiu, per no acudir a l’ajuda del camp i no perdre collites per manca de personal

Maria Elisa Aragonés - Tarragona

El pintor expressionista alemany Emil Nolde deia que pintava «quadres invisibles»

L’art cristià ens eleva el cor i ens transporta fins arribar a allò que no es veu

Constitueix una simpàtica família integrada, a més de l’esmentat, per informal

El pes de la família és tan aclaparador que és difícil justificar el vet

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

El teu desig de conquesta, a més de ser alt, es veurà plasmat en molts terrenys, però serà en l’amor on trobaràs la inspi ració per a tot.

LLEÓ

24/07 al 23/08

Et sentiràs molt vital i tendiràs a l’aventura. Re serva’t energies ja que el que co mencis avui tindrà un llarg recorre gut.

TAURE

21/04 al 21/05

Saltaràs d’ale gria. L’ambient que t’envolti du rant tota la jorna da potenciarà en tu grans il·lusions i moltes ganes de viure.

BESSONS

22/05 al 21/06

Jornada molt in tensa tant per esdeveniments com per la gran energia que des plegaràs en tots els sentits. Gran magnetisme.

CRANC

22/06 al 23/07

Tant en l’amor íntim com en les teves relacions socials desperta ràs un atractiu es pecial. Un amor a primera vista pot canviar-ho tot.

VERGE

24/08 al 23/09

En el camp dels sentiments sofri ràs una espècie de competició per a veure qui pot més. Intenta sota tot punt de vista no tancar-te.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Molt recomana ble que durant la jornada cuidis els detalls en la seva mínima expressió. No t’involucris en assumptes de ter cers.

SAGITARI

23/11 al 21/12

Qualsevol pro blema que ha gis d’afrontar no l’expressis amb orgull i consulta a persones pròxi mes, guanyaràs més compartint.

FARMÀCIES

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Controla una mica la teva imat ge ja que avui po dries mostrar-te massa interessat i això perjudicar la teva relació de parella.

AQUARI

21/01 al 19/02

Jornada propícia en el que a aven tures sentimen tals es refereix. Aquestes seran intenses al mateix temps que t’om pliran de goig.

Apareixeran re lacions

Venda/Lloguer

ALQUILO PARQUING. Avgda. Catalunya, 31. Tel: 639.966.559

ENSENYAMENT

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i castellà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN.

Tel: 615.891.932

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

PINTOR PROFESIONAL. Ba rato. Tel. 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFOR MAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TAROT

TAROT DE MARIA. Tarot + péndulo. Pide cita tel: 633.670.797

PEIXOS

20/02 al 20/03

Per la ment pas saran un gran nombre de pro jectes. Compte amb el teu exces siu idealisme no sigui que vulguis fer el pas llarg.

M.

Granja (Torreforta).

dreta.

Raul.

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

SINDY MORENITA, madu rita, complaciente. Reus. Tel. 688.238.113

ANGÉLICA.. Cachonda. Todos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servi cios. Reus. 669.744.163

Mallafré,

Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA: Jansa Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS: Guillén Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 6-8. Telèfon 977 364 512.

VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL: Parra, Pere-Parra, M. Carme. Sant Xavier, 23. Telèfon 977 660 275.

MAYCA DIPLOMADA. Libera tensiones, disfruta tu momen to. Final feliz!!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

MASAJISTA TITULADA. Parti cular. Tel: 671.715.779

ANA RUSA. Masajes profesio nales, eróticos, en camilla. Con final feliz!!! Tarragona. Tel: 600.853.460

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

AMIGAS PECHUGONAS ARDIENTES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. Complaciente. Reus. Tel: 643.027.432

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

ANA. ¡MADURITA PERFECTA! Tarragona. Tel: 602.033.898

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. espa ñolas. 25€. Tel: 977.32.15.68

MASAJES SEGUR-TORRE DEMBARRA. Particular, dis creto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ar diente Tel. 612.594.049 Reus.

HOLA SOY LAURA, una chica que busca compañía. ¡¡¡LLÁ MAME!!! Tel. 613.501.155

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

RUSA. DISCRECIÓN. Reus. Tel. 604.390.445

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, cariñosa, complacien te, potente, besucona. Tel. 624.392.077 -CITASREUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

MIRIAM. FRANCÉS NATU RAL. Sexo sin. Masajes. Jugue tes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

REUS. TRAVESTI activa, pasi va, potente, dotada y compla ciente. Tel: 666.030.929

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

MARROQUINA CALIENTE. Sola. Tel: 671.715.779

PALOMA REUS. Tel: 632.406.591

CRISTINA MADURITA. Todos servicios. Complaciente. Tarra gona. Tel: 643.136.495

TARRAGONA. MARGA. RU BIA MADURITA. Todos servi cios. Salidas. Tel: 641.511.721

PARA TU PLACER I VI CIOS… 24h. Tarragona. Tel. 651.412.408

CALAFELL. YENNY. JOVEN CITA PICANTONA. Transgé nero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

ANITA, SALIDAS ESCORT. ALTO standing, noches estre llas. 24 horas. Tel. 624.124.250.

Cristina Serret serret@diarimes.com

Promocionar i do nar a conèixer de manera lúdica els atractius naturals i paisatgístics del nostre territori. I fer-ho, a més, de la mà de guies experts locals.

és la filosofia del Festival Senderista de la Costa Daurada-Terres de l’Ebre, una iniciativa de la re vista Descobrir Catalunya en col·laboració amb la Diputació de Tarragona i els consells co marcals de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i la marca turística Terres de Mes tral.

Si el cap de setmana passat les activitats del Festival Sen derista es van desenvolupar a les Muntanyes de Prades, des d’avui i durant el cap de setma na tindran lloc una vintena de sortides i activitats a l’entorn natural dels municipis de Tivis sa, Pratdip i Vandellòs-l’Hospi talet de l’Infant.

El programa inclou un plegat de rutes senderistes per aquest territori, i es complementa amb activitats com la descoberta de camins empedrats, passejades per la platja, ascensos a cingles i cims emblemàtics, visita al Molí d’Oli de Vandellós, snorkel guiat o caiac a l’Ebre, entre altres.

L’experiència proposada té com a principal atractiu la descoberta del territori d’una manera experiencial, i amb el valor afegit que els guies pro

fessionals acompanyaran els senderistes en grups reduïts per tal d’aportar màxima seguretat en cada ruta, gràcies a la seva formació i experiència a la mun tanya. Alhora, col·laboraran en la interpretació de l’entorn na tural i cultural, posant especial atenció en racons i detalls del trajecte. Així, per exemple, en la sortida Camins empedrats al capvespre, que es farà avui a Tivissa per veure la posta de sol des de la Llena passant per l’ermita de Sant Blai tot seguint

FER DE LA DESCOBERTA UNA EXPERIÈNCIA

els camins empedrats de ferra dura, en Quimo, geòleg local, explicarà aspectes geològics de les muntanyes. Altres propos tes són una passejada de tardor per la platja de l’Almadrava, a l’Hospitalet de l’Infant, una ruta a peu per descobrir el Coll de Balaguer entre búnquers i trinxeres de la Guerra Civil en el paratge natural de la Rojala-el Torn (L’Hospitalet de l’Infant) o l’Ascens a la Tossa de Tivissa.

En finalitzar cada una de les propostes guiades, hi haurà una activitat complementària i un tastet de productes del territo ri. El preu de cada sortida té un cost de 15 euros per als adults (a

TEMPS

partir dels 16 anys) i de 3 euros dels 7 fins als 15 anys. A més, en el marc del Festival Senderista, s’ha organitzat un concurs foto gràfic al voltant dels indrets que es visitin i de les activitats que es duguin a terme. Els participants hauran de publicar les imatges a les xarxes socials, amb l’eti queta #SenderistaFest22, i els guanyadors rebran productes i experiències locals, així com una subscripció a la revista Des cobrir Catalunya

Per a més informació es pot consultar la web festivalsende ristacostadaurada.cat

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Estat del cel

cel romandrà poc ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts i prims. També circularan alguns de mitjans al quadrant nord-oest, on localment pot quedar mig ennuvolat al matí. A banda, hi haurà in tervals de núvols baixos als dos extrems del litoral a l’inici i al final del dia.

Temperatura

temperatura, tant mínima com màxima, serà lleugerament més baixa..

En finalitzar cada proposta hi haurà una activitat complementària i un tastet de productes

Les rutes senderistes proposades es fan de la mà de guies professionals.