Dijous 3 de novembre de 2022

Tarragona viurà un nou simulacre de risc químic al polígon nord l’any vinent

PLASEQTA El que es va dur a terme ahir va ser un «èxit» i va posar a prova el sistema d’avisos als telèfons dels ciutadans que estaven a les zones participants de Tarragona, Reus, Salou, Vila-seca i la Canonja. P2-5

Comença la Ganxet Pintxo

REUS Més de 30 establiments donen el tret de sortida a la ruta gastronòmica avui. P10

CAMP La comissaria dels Mossos de Torredembarra estarà acabada l’any 2024

El projecte ha patit retards i tindrà un cost de 4 milions d’euros. P12

Josema: «L’equip té una motivació molt gran i vol i pot estar a dalt»

El central madrileny va marcar el gol de la victòria el dissabte. P16

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ

Josema Gómez.

SIMULACRE PLASEQTA

SIMULACRE D’ACCIDENT QUÍMIC A TARRAGONA

El conseller d’Interior titlla d’«èxit» el primer simulacre de risc químic al Camp

Redacció

El primer simulacre del Pla d’emergència exterior del sec tor químic de Tarragona (PLA SEQTA) es va celebrar ahir amb l’objectiu de practicar el confina ment real de la població. L’exer cici, que va simular una fuita de clor al Polígon Sud de Tarragona, va implicar unes 65.000 perso nes de cinc municipis: Tarragona (Barris de Ponent), La Canonja, Vila-seca (nucli urbà i La Pine da), Salou (urbanització Cova mar i urbanització mirador) i Reus (part del polígon industri al). La prova es va iniciar a les 18.30 hores, amb l’activació de les 20 sirenes de risc químic (10 al municipi de Tarragona, 2 a La Canonja, 6 a Vila-seca i 2 a Salou) que van cridar al confinament els veïns de la zona afectada.

Des d’una estona abans de l’inici del simulacre, el consell assessor del PLASEQTA es tro bava reunit a l’edifici CAT112 de Reus, amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena; el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré; la directora de Protecció Civil de la Generalitat, Marta Cassany i els alcaldes dels municipis im plicats en l’exercici (Tarragona, Reus, Vila-seca i La Canonja). Des de la sala de crisi del Centre de Coordinació Operativa de Ca talunya CECAT a l’edifici CAT112 es va poder fer seguiment de tot el simulacre.

El conseller Elena va posar en valor que «ha estat un èxit de participació i d’implicació i una mostra de maduresa i conscien ciació de la població». Elena va subratllar que «milers de perso nes han rebut avisos al telèfon mòbil sobre la prova d’avui i no s’han detectat incidències ge neralitzades més enllà d’algun cas puntual». El titular d’Interior va agrair als comerços, empre ses i equipaments municipals que van decidir sumar-se al

simulacre abaixant persianes o bé participant en les tasques d’informació a la ciutadania. El conseller també va explicar que «en els propers dies es farà una anàlisi acurada dels resultats per detectar elements de millora de cara al futur» però ha volgut po sar de manifest que «l’èxit d’avui no és casual, sinó que hi ha una feina prèvia importantíssima per part de Protecció Civil». «Aquest simulacre és només l’inici del desplegament del Plaseqta», va insistir.

A més, el titular d’Interior va anunciar ahir un altre gran simulacre l’any vinent a Tarra gona, en aquest cas, al polígon petroquímic nord. El conseller

Una cinquantena de tècnics i voluntaris de Protecció Civil van participar en l’exercici

Un total de 700 persones van omplir un breu qüestionari de valoració en acabar el simulacre

va remarcar que la tasca de pre venció i conscienciació ciuta dana continuarà. Elena també va garantir que es continuaran invertint 1,1 milions d’euros anu als en el marc del PLASEQTA i que se seguiran instal·lant fins a 500 sensors químics per detec tar possibles fuites i així advertir la població. «És necessari que la prevenció sigui una rutina, que sigui quelcom interioritzat en els ciutadans», va destacar.

El simulacre va generar 54 tru cades al telèfon d’emergències 112, fet que prova, segons Elena, l’alt grau de coneixement de la població, gràcies a les múltiples reunions prèvies celebrades amb el teixit associatiu i la coordina

ció institucional.

Per la seva banda, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré, va ex pressar que «s’ha començat un canvi en la relació del nostre territori amb la indústria, un pri mer pas. La segona àrea metro politana de Catalunya es troba a tocar del complex químic més important del sud d’Europa, un complex que aporta gran pros peritat a les nostres comarques». En aquest sentit, va posar en re lleu que «no hi podem viure d’es quena, cal que treballem plegats perquè la ciutadania el conegui i interioritzi com ha d’actuar en cas d’accident».

Durant el simulacre, les asso ciacions de voluntariat de pro tecció civil (AVPC) dels municipis de Tarragona, la Canonja, Reus i Vila-Seca i els Agents Cívics de Salou van dur a terme tasques d’informació a la població que no s’havia confinat i els va aconse llar el confinament per reforçar l’acció formativa. Amb l’objectiu d’avaluar el funcionament del simulacre i poder implementar millores en futurs exercicis, s’ha elaborat una enquesta amb un qüestionari breu per omplir des prés de la prova. Fins a les 19.30 hores d’ahir, van omplir el qües tionari un total de 700 persones, que majoritàriament van confir mar la recepció del missatge i el confinament.

Aquest exercici és fruit de sessions formatives com les que es van fer durant el setembre al voluntariat de Protecció Civil i els Agents Cívics dels municipis participants, per donar-los in formació sobre la comunicació del risc químic i el simulacre. Du rant el setembre i octubre també es van realitzar reunions amb associacions de veïns i entitats on s’havia explicat el simulacre i les accions d’autoprotecció que el pla recomana.

El servei de missatgeria als telèfons mòbils, a prova

Durant el simulacre, es va posar a provar tam bé, per primera vegada, el sistema d’alertes al mòbil a la zona on van sonar les sirenes. Actu alment, el sistema està en proves i l’enviament es va dur a terme des del Ministeri de l’Interior. Els protocols preveuen que, quan el sistema estigui implantat, la Generalitat tingui la capa citat de fer l’enviament des dels seus centres de coordinació operativa de protecció civil a tra vés del sistema que ha desenvolupat el Minis teri, tot i que aquesta capacitat està en desple gament encara i en fase de proves. El missatge

va estar actiu entre les 18.30 i les 18.50 hores i el van rebre només una vegada aquelles perso nes que, en aquesta franja horària, van ser a les zones del simulacre. El text que s’ha rebut apa reix en els mòbils en català, castellà o anglès en funció de la configuració del telèfon. El conse ller Elena va reconèixer que caldrà «ajustar» al guns aspectes. A l’espera de la valoració tècnica exhaustiva, Elena va dir que caldrà analitzar en quines zones s’han rebut exactament les aler tes als mòbils i fer que els missatges arribin en l’idioma que es té configurat al mòbil. Redacció

GERARD MARTÍ

Les persones que compraven al supermercat no van poder sortir fins la fi del simulacre

Reunió del consell assessor del PLASEQTA reunit ahir a l’edifici CAT112.

L’any vinent se’n preveu fer un altre, en aquest cas al Polígon nord, als municipis del Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp

SIMULACRE PLASEQTA

«Hem rebut tota la informació, però no recordàvem que es feia aquesta tarda»

John Bugarin

«Quant ens hem de quedar aquí tancats?», preguntava Fernando Oliveira. Ahir a la tarda, ell i la seva parella van anar a comprar al Carrefour de les Gavarres i quan es disposaven a sortir, es van emportar una petita sorpre sa. Desenes de persones s’havien aplegat a les portes del super mercat, mirant l’avís que havia arribat als seus mòbils, esperant que acabés el simulacre per sor tir. «Som de Salou i sabíem que es faria perquè l’Ajuntament va enviar informació, però no recor dàvem que era aquesta tarda», va reconèixer. A ell també li va arri bar el missatge d’alerta, però a la seva parella no.

El Carrefour, com altres es tabliments de les Gavarres, va seguir el protocol i, en sonar les alarmes, els agents de seguretat

van instar a les persones que es trobaven fora a entrar ràpida ment abans de tancar les portes. Alguns despistats han arribat uns minuts després de l’inici de la prova, però també han pogut entrar. «Ens hem espantat quan han sonat les alarmes, ja que no sabíem què passava, sobretot ens hem preocupat perquè anem amb una nena petita», va con fessar Roselis Serafín, que viu a Cambrils. «Com no som d’aquí, no ens ha arribat res sobre el si mulacre», va comentar.

Com ella, molts dels que ahir es van desplaçar fins a les Gavar res no eren de les zones on s’ha via de dur a terme la prova, com era el cas també de Conchi Coria. «Soc de la Pobla de Mafumet i, tot i que allí no es fa, vaig veure la informació pel mòbil», va ex plicar. Tot i que sabia que aquella

MarisGalicia, la gran festa del marisc gallec, arriba demà a Tarragona

Redacció

L’esdeveniment gastronòmic en format de gira més gran d’Espanya arribarà demà per primera vegada a Tarragona. La Gran Festa del Marisc, Maris Galicia, s’instal·larà a la Tarraco Arena del 4 al 20 de novembre, perquè els amants de cuina del mar gaudeixin d’una experièn cia sensorial. L’espai comptarà amb un gran menjador amb capacitat per a més de 1.000 persones, cuines a la vista dels visitants, punts de venda i un escenari on se celebrarà el gran espectacle del Conxuro de la Queimada.

60 tones de marisc, 24.000 ampolles d’albariño i 40.000 visitants són les xifres que s’esperen per a MarisGalicia a Tarragona, una proposta que ja ha triomfat a grans capitals com Barcelona, Madrid, Valèn cia, Bilbao, Sevilla, Pamplona o Palma. «Vine amb gana, obli da’t del rellotge i gaudeix d’una festa culinària que tindrà com a protagonistes els millors pro ductes acabats d’arribar de les

costes gallegues i alguna cosa més», explica Manuel Gómez, coordinador de l’esdeveni ment.

Camions-piscina

Un dels secrets de l’èxit de Ma risGalicia és que tot el marisc arriba cada dia en camionspiscina, sense intermediaris, cosa que garanteix la seva qualitat i uns preus molt com petitius. En arribar, els visi tants només cal que es facin amb el full de comanda. A

continuació, podran recórrer les instal·lacions i donar una ullada a les delícies que s’estan cuinant a la vista. En total, són sis grans estands que inclouen el forn de pa, amb empanades, pastissos i el clàssic pa gallec; la parada d’arrossos, on els mestres arrossaires preparen amb dedicació receptes tradi cionals; la pulpería, l’espai de planxa i preparació d’aquestes preuades peces, amb un viver on pots escollir la peça que vols menjar; un bar amb vins i licors i una zona de records.

L’espectacle gastronòmic es tarà acompanyat de música en viu de gaites i danses gallegues. Els divendres i dissabtes a la nit, el públic no podrà resistir-se a participar en el ritual i recitar el famós conxuro que protegeix de maleficis i esperits estranys. Les fotografies gegants a l’ex terior de la Tarraco Arena i la decoració interior completen la proposta. «MarisGalicia és una festa per a tots els sentits i així s’ha d’entendre aquesta cita», asseguren.

tarda hi hauria un simulacre, va haver de sortir per anar a buscar al seu fill, que sortia de l’Institut Comte de Rius. Aprofitant l’avi nentesa, van decidir anar al Car refour: «Ja que estàvem fora hem vingut aquí a recollir una coman da que ens ha arribat avui».

Óscar Muñoz, que també es trobava al supermercat quan van sonar les alarmes, és de Logro nyo, però era totalment coneixe dor del simulacre i del protocol

a seguir: «He viatjat avui aquí perquè els meus pares són de la Floresta i m’han explicat que aquesta tarda farien la prova i ens hauríem de confinar». «He vingut a comprar pensant que tornaria a casa abans que co mencés, però no», va indicar.

«Quan sonin les alarmes jo em quedaré aquí tancat fins que aca bi el simulacre», afirmava Juan Blanco, que estava treballant a l’ONCE que es troba just a la por

ta del Carrefour. En el moment de la veritat, però, els de Protec ció Civil el van fer entrar a dins.

«És molt necessari que es facin aquests simulacres. Quan va pas sar l’última explosió estava aquí treballant i la gent va sortir cor rent espantada, sense saber que fer», recordava. Passats poc més de deu minuts, es va sentir el so de fi d’alerta, les portes es van obrir i la gent va sortir en tromba per tornar a la seva vida normal.

La Tarraco Arena acollirà aquest gran esdeveniment itinerant fins al 20 de novembre

GASTRONOMIA

Els clients del Carrefour de les Gavarres es van haver de confinar a dins durant el simulacre

Els clients entrant al Carrefour en el moment que les alarmes van començar a sonar.

GERARD MARTÍ

SIMULACRE PLASEQTA

Les alarmes aturen els gols al camp de futbol del barri de Bonavista

Roger Freixa

Nens i nenes, mares i pares, entrenadors, directius, treba lladors... Totes les persones pre sents ahir a la tarda al camp de futbol municipal de Bonavista van refugiar-se ràpidament quan les sirenes van començar a sonar a les 18.30 hores. Alguns, al bar. Altres, als vestidors. «S’haurien de fer més simulacres», comen tava Vanesa Lillo poc després de rebre la notificació pertinent al telèfon mòbil, de la mateixa ma nera que altres pares i familiars que esperaven que passessin els quinze minuts per tornar a les graderies i que es reiniciessin els entrenaments. «L’avís al mòbil és fantàstic», apuntava.

Lillo, veïna de Sant Pere i Sant Pau, acompanyava la seva filla, jugadora del Racing Club de Fut bol de Bonavista. Nens i adoles cents de tots els equips presents a les instal·lacions es van dirigir als vestidors, tant els del mateix Racing de Bonavista com els del Club Cultural Bonavista, les dues entitats esportives que compar teixen el camp. Una vegada van arribar a la zona de confinament, directius i tècnics van oferir una xerrada didàctica als seus ju gadors sobre per què es feia el simulacre. «Quan es va produir l’explosió a IQOXE, estàvem en trenant i no va sonar l’alarma i no sabíem què fer. Ara la gent està més conscienciada», expli cava el president del Club Cultu ral Bonavista, Ramón López.

Tanmateix, tant López com Li llo van comentar que s’han de fer simulacres més sovint. «Haurien de fer-ne un sense avisar, com si fos un cas real. Que el notifiquin a les persones necessàries i prou. Quan saps que no és real, actu es diferent», apuntava Lillo. Al seu torn, Paola Regifu, veïna de Bonavista considerava necessari el simulacre per «aprendre a ac tuar» en cas d’accident químic. «El dia de l’explosió a IQOXE no hi era. No hauria sabut què fer en aquell moment. El meu ma rit, per exemple, volia sortir de casa, que és el més normal quan la gent està espantada», relatava Regifu, qui també destacava la campanya informativa prèvia de

Protecció Civil.

En aquest sentit, una membre de la junta directiva del Club Cul tural Bonavista, Araceli Gómez, també remarcava la importàn cia d’informar a la població: «La campanya ha estat molt bona, hi ha hagut reunions amb entitats, s’ha explicat als centres cívics i a les escoles. Era necessari perquè també hi ha molta gent nova al barri que no sabia com actuar».

El president de l’entitat, tot i que va valorar positivament la feina de comunicació de Protec ció Civil, indicava que «ha faltat que passessin pels carrers amb la megafonia». Precisament, el pre sident del Racing de Bonavista també va compartir la seva opi nió. «De totes maneres, aquí ho hem fet bé, hem actuat tal com marca el protocol, però si l’acci dent fos de veritat i no un simu lacre, la carretera estaria plena de cotxes», va afegir.

Més enllà de les instal·lacions del camp de futbol, els negocis van tancar i els seus clients es van refugiar a l’interior dels lo cals. D’altra banda, força gent continuava passejant pel carrer i no va confinar-se a casa o a un establiment pròxim. «Hi ha gent que no ha seguit el simulacre i s’han quedat al carrer com si res», expressava un voluntari de Protecció Civil, Aitor Arco, qui va acudir fins a Bonavista per fer se guiment de la jornada. «Crec que no s’ho prenen seriosament per què les sirenes, quan han de so nar, no sonen», afegia. Al centre cívic del barri, els responsables van anunciar una bona evolució dels fets amb unes 23 persones confinades, les quals van conti nuar fent les tasques habituals a la ludoteca, als despatxos, la consergeria i les sales d’estudi. Una vegada passats els 15 mi nuts, tots els veïns de Bonavista van reprendre la seva rutina.

Al centre cívic de Torreforta es van confinar més de 80 per sones i, entre el Palau d’Esports i els gimnasos de Riuclar, Camp clar i Bonavista, més de 800. «La ciutadania ha fet possible que el simulacre hagi estat un èxit», va assenyalar l’alcalde de Tarrago na, Pau Ricomà.

Paola Regifu

«És necessari per aprendre. El dia de l’explosió no hi era al barri, però no hauria sabut com actuar. El meu marit volia sortir al carrer, que és el més normal quan entres en pànic.»

«El simulacre està molt bé, i més després del que va passar. La campanya d’informació ha estat molt bona, s’han fet reunions amb entitats i s’ha explicat als nens a l’escola.»

«Està molt bé, però crec que s’haurien de fer més i sense avisar. Que el notifiquin a les persones necessàries i prou. Quan saps que no és real, actues diferent.»

BONAVISTA

«S’ha de fer més sovint. Nos altres hem portat als nens als vestidors i els hem explicat per què es feia. Quan hi va haver l’explosió de 2020, estàvem entrenant.»

SALOU

«Sabíem que es faria un simu lacre perquè l’Ajuntament de Salou ens va enviar la infor mació a casa, però hem sortit a comprar perquè no hem recordat que es feia avui»

«Ens hem espantat quan han sonat les alarmes ja que no sabíem què passava, sobretot perquè anem amb una nena petita. Com no som d’aquí, no ens ha arribat cap informació»

«Soc de la Pobla i sabia que hi hauria un simulacre, però he hagut de sortir per buscar el meu fill que sortia de l’institut i hem aprofitat per anar a recollir una comanda»

«És molt necessari que es facin aquests simulacres. Quan va passar l’última explosió estava treballant a les Gavarres i la gent va sortir corrent espanta da sense saber què fer»

Unes 60 persones es van confinar amb èxit als diferents espais de les instal·lacions esportives

Imatge de nens i adolescents que es van confinar al Palau d’Esports de Tarragona durant el simulacre d’ahir.

Què us ha semblat el simulacre?

Ramón López

BONAVISTA

Araceli Gómez

BONAVISTA

Vanesa Lillo

BONAVISTA

ROGER FREIXA

Persones tancades al vestidor del camp de futbol de Bonavista.

ROGER FREIXA

Alguns van triar el bar de les instal·lacions.

Fernando Oliveira

Roselis Serafín

CAMBRILS

Conchi Coria

POBLA DE MAFUMET

Juan Blanco

TARRAGONA

SIMULACRE PLASEQTA

«He seguit els passos que deia el missatge i he entrat al supermercat»

El 90% de la població de Vila-seca es va acollir al simulacre de risc químic

Anna González

Un 90% de la població de Vilaseca i la Pineda es va acollir, la tarda d’ahir, al simulacre de la PLASEQTA, segons el regidor de Serveis Generals, Seguretat i Ci visme, Josep Toquero. Les sirenes van sonar fort i puntuals, a les 18.30 h., però el que realment va aturar, durant 15 minuts, el mo viment als carrers del municipi, van ser les alertes als mòbils de tots els transeünts. Per la policia local i la regidoria de seguretat, el pla va sortir com estava plantejat. «Sabia que era avui perquè m’ha arribat molta informació i missatges de coneguts recordant el simulacre, però no sabia ben bé

a quina hora era. He sortit a com prar perquè ho necessitava, si no m’hauria quedat a casa», explica va Asunción Martínez, veïna de l’avinguda Ramon d’OlzinA. En aquesta s’hi ubica un supermer cat de la cadena Mercadona que, després d’una preparació de dies, van seguir els passos que indica va el protocol del Departament d’Interior de la Generalitat. Amb les portes tancades i la ventilació apagada, el supermercat deixava entrar a tothom que necessitava un lloc on «refugiar-se». «M’he emportat un bon ensurt quan m’ha sonat el mòbil d’aquesta manera i no el podia aturar. La veritat és que havia escoltat al

Imatge de l’entrada del Mercadona, a l’avinguda Ramon d’Olzina, per on no hi va passar gairebé ningú durant el simulacre.

Ramon Hernández.

guna cosa, però desconeixia per complet quan es faria. Així, he seguit els passos que em deia el missatge i he entrat al supermer cat. És el tercer cop que sento les alarmes, però aquest sembla que ha estat ben preparat», explicava

La responsable de la botiga advertia a tots aquells despistats que anaven a sortir de l’establi ment que s’estava realitzant un simulacre, «però sou lliures de poder sortir» assegurava a tot hom. Tot i això, la majoria pre ferien esperar-se dins, per for mar-ne part.

A fora, hi havia establiments que van preferir abaixar la per siana, mentre altres també aco

llien als transeünts. El moviment de cotxes també va afluixar durant el simulacre. D’entre els pocs vehicles que circulaven pels carrers, la majoria de la policia local, que duien, a sobre, un car tell il·luminat, on s’indicava que s’estava duent a terme un simu lacre.

Les poques persones que es van quedar al carrer van ser els agents de la policia local i de Protecció Civil, que anaven ad

vertint a tothom dels passos a seguir i, a més, duien un codi QR que portava a un portal amb una enquesta de valoració sobre la difusió del simulacre. Toque ro va voler agrair els esforços de tothom, tant dels cossos de se guretat com de la població en ge neral: «És de valorar que, tot i ser un simulacre i no ser obligatori, la gent hagi respost tan bé. Això ens satisfà perquè mostra la bona feina feta des de l’Ajuntament».

Les poques persones que es van quedar al carrer van ser els agents de Protecció Civil

Les estibadores esperen resoldre el conflicte del Port abans del 2023

Les empreses estibadores del Port de Tarragona treballen a contrarellotge per posar fi al con flicte laboral que ha congestionat l’activitat portuària. Les negocia cions amb els treballadors mai s’han aturat, i ara, sembla que es troben en un bon punt. Les esti badores reconeixen que les con verses «són més lentes del que es desitjaria», però esperen solu cionar tots els fronts que tenen oberts abans d’acabar l’any i que estan provocant grans pèrdues al Port. Segons les estibadores, l’activitat de les operacions s’ha arribat a reduir un terç respecte a una situació normal.

Les empreses i els treballadors van reprendre el diàleg a finals de setembre, després de viure el moment més crític, i durant les darreres setmanes s’ha aconse guit tornar als ritmes habituals de treball. Aquests, però, no són suficients per atendre tota la de manda, ni per solucionar el «coll d’ampolla» que es va formar al Port i que encara persisteix. La preocupació pel risc que molts clients decideixin marxar a altres ports per fer les seves operatives, obliga les estibadores a trobar so lucions com més aviat millor.

Per aconseguir-ho, s’han creat tres àrees de diàleg diferents per millorar l’activitat portuària a curt i a llarg termini. La primera d’aquestes servirà per liquidar la dissolució del Centro Portuario de Empleo (CPE), un dels princi

pals motius pel qual va néixer el conflicte laboral al Port. Les es tibadores apunten que aquest és un dels punts on més es poden allargar les negociacions, ja que «és un procés complicat canviar una manera de treballar que fa més d’un segle que està en fun

cionament». En aquesta mesa s’haurà d’acordar com es distri buiran els treballadors entre les empreses, com es conformaran les plantilles i quina serà la nova organització de treball.

També s’ha creat una altra àrea de diàleg per trobar «solu cions immediates» a l’embús que es viu al Port. Les empreses estan acordant amb els treballadors in corporar més efectius i reforçar els equips de treball, així com mi llorar la distribució d’aquests per

Carta Social Europea: present i futur dels nostres drets

COL·LECTIU RONDA

Ara fa poc més d’un any, al juliol de 2021, Espanya va ratificar definiti vament la Carta Social Europea que, d’aquesta forma, passa a formar part íntegrament del nostre ordenament jurídic, sense discussió possible sobre la seva eficàcia i abast. És probable que aquesta notícia no tingués la repercus sió pública que hagués merescut, però sens dubte es tracta d’una fita d’enor me transcendència no tan sols jurídica, sinó també social, ja que es tracta de la que es considera com la veritable Cons titució social de la Unió Europea. O el que és el mateix, el més ampli, extens i ambiciós compendi de drets i garanties en matèries tan diverses com ho són el dret a la salut, al treball digne o contra tota forma de discriminació.

Malgrat que Espanya va signar la Carta l’any 2000, han hagut de passar més de 20 anys abans que aquesta no entrés en vigor, principalment a con seqüència del fet que nombrosos as pectes de la legislació vigent a l’Estat es consideraven incompatibles amb el contingut normatiu de la Carta Social i el seu conjunt de garanties. Aquesta situació ha provocat durant tot aquest temps intensos debats respecte fins a quin punt resultaven d’aplicació les disposicions de la Carta Social Europea per part dels tribunals i com podien ac cedir els ciutadans i ciutadanes de l’Es tat espanyol a la seva acció protectora sent com era que es tractava d’un acord signat però no pas ratificat. Un debat que finalment ha estat tancat amb una

augmentar el rendiment i aten dre tota la demanda existent. Finalment, amb la vista posada en el futur, s’ha obert una tercera mesa per decidir com es treballa rà en un futur al Port de Tarra gona perquè aquesta «estigui en consonància amb els temps que vivim i sigui moderna, flexible i capaç de cobrir altes càrregues de feina». «Continuarem treba llant i dialogant per trobar una solució pactada», asseguren les empreses estibadores.

Enxampen dues joves de 14 anys per fer pintades al pont del Diable

Els pares hauran d’assumir el cost de la neteja

La Guàrdia Urbana de Tarrago na ha identificat dues joves me nors de 14 anys com a presump tes autores d’unes pintades al pont del Diable de Tarragona. El monument, que forma part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unes co, es netejarà en els pròxims dies, un cop s’hagi determinat el sistema per fer-ho sense fer malbé els carreus. Les pintades les haurien fetes dues noies a la base dels arcs de l’aqüeducte romà aquest dimarts, segons ha puntualitzat l’Ajuntament de Tarragona. En ser menors de 14 anys les autores dels fets són

continua sent àmpliament desconegu da no tan sols entre l’opinió pública sinó fins i tot també entre els diferents operadors jurídics malgrat tractar-se d’un instrument essencial de garan tia de drets, especialment en l’àmbit laboral, i de lluita contra les diverses expressions de precarietat, desigualtat i exclusió.

inimputables i el cost de la ne teja l’hauran d’assumir els seus tutors legals. L’avís el va donar l’encarregat del bar que hi ha a prop del monument i les joves fins i tot haurien publicat el re sultat de la seva acció a Tik Tok. Cal recordar que la Guàr dia Urbana i l’Ajuntament de Tarragona ha recollit almenys 34 denúncies presentades des de l’àmbit privat i 14 des de les institucions en un procés de de manda col·lectiva per danys als interessos generals de la ciutat, creat per sancionar els autors de les pintades vandàliques que han malmès propietats priva des i públiques a Tarragona.

La ratificació de la Carta Social Europea és una fita d’enorme transcendència no tan sols jurídica, sinó també social

ratificació que ha fet d’aquest acord un instrument legislatiu d’aplicació direc ta i, a la fi, inqüestionada.

Malauradament, però, el contingut i l’aplicabilitat de la Carta Social Europea

És per aquesta raó que enguany, des del despatx de Col·lectiu Ronda a Tar ragona, hem decidit dedicar a la Carta Social Europea, al seu contingut i al ventall de drets que garanteix i amplia, la tercera edició de les Jornades Labo rals que la nostra cooperativa organitza anualment a la ciutat i que ara recupe rem després de l’aturada imposada per la situació d’emergència sanitària.

Per parlar-ne, debatre i, sobretot, fer una necessària pedagogia sobre com fer de la Carta Social Europea un instrument eficaç al servei dels nos tres drets laborals i socials, reunim el pròxim 4 de novembre a Tarragona, a quatre experts juristes, probablement les persones que millor coneixen i més han defensat l’aplicació d’aquesta im portant norma supranacional. Es tracta

de: Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; Car men Salcedo Beltrán, Professora Titu lar de Dret del Treball i Seguretat Social de la UV i Consultora Experta Interna cional del Consell d’Europa; Luis Jime na Quesada, Catedràtic de Dret Cons titucional de la UV i expresident del Comitè Europeu de Drets Socials; Pepa Burriel Rodríguez-Diosdado, Profes sora de Dret del Treball i la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona

De la mà d’aquestes quatre persones expertes en la matèria, oferirem una jornada formativa adreçada al conjunt dels operadors jurídics i professionals del món del Dret, però oberta també a tothom interessat a conèixer més sobre una norma que obre al futur a un nou horitzó de justí cia social.

L’assistèn cia és gratuïta a través del cor reu electrònic jornadestarra gona@cronda. coop.

Despatx de Tarragona

John Bugarin

S’ha tornat al ritme habitual de treball, però no és suficient per descongestionar el Port

Continua el diàleg per descongestionar l’activitat portuària i desencallar la dissolució del CPE

PORT DE TARRAGONA

Imatge d’arxiu de la descàrrega de sòlids a granel al Moll d’Aragó del Port de Tarragona.

SUCCESSOS

Imatge de la pintada que han fet les pressumptes autores.

Redacció

La nova guingueta del Camp de Mart podria construir-se amb contenidors

Roger Freixa

Els contenidors reciclables podrien ser la solució per a la renovació definitiva de la guin gueta del Camp de Mart. El projecte, que s’ha licitat tres ve gades, continua sense empresa adjudicatària per dur a terme les obres. Davant d’aquesta si tuació, l’Ajuntament, per reduir la despesa i evitar problemes de subministrament, estudia noves fórmules per poder executar la remodelació, una de les quals seria apostar pels contenidors com a estructura principal de l’espai, que seria l’alternativa a la construcció del nou edifici d’acer inicialment previst.

La guingueta existent ocupa una superfície total de 35 metres quadrats i la idea, en principi, era desmuntar-la i generar una nova amb una fonamentació de 112,4

metres quadrats que permetrien instal·lar una zona de cafeteria amb terrassa, un porxo amb tau les i cadires per al descans dels visitants, màquines expenedo res de tiquets a diferents actes i lavabos públics. El projecte, que es manté viu, segons asseguren fonts municipals, s’emmarca dins del projecte Porta Tàrraco, el qual pretén fer de la visita al patrimoni tarragoní una experi ència immersiva. En aquest con text, la guingueta seria un espai de rebuda i un punt d’informació per als turistes.

El pressupost previst per l’Ajuntament per a la renovació de la guingueta és de 230.000 euros (IVA inclòs), el qual podria variar si finalment es troba una alternativa, de la mateixa mane ra que el termini d’execució de quatre mesos i 15 dies. Sigui com

sigui, la intervenció ha de man tenir el concepte d’arquitectura modular, amb la finalitat de res pectar l’entorn pròxim a la mu ralla i d’integrar-se subtilment en el parc del Camp de Mart. A

ECONOMIA

més a més, l’actuació ha d’esta blir uns principis d’arquitectu ra bioclimàtica, sostenibilitat i eficiència, amb baixos consums energètics.

Pel que fa a la cafeteria, en cap cas es podrà dur a terme la cocció d’aliments, ja que no tindrà cap sortida de fums. D’altra banda, els lavabos, tant el de dones com el d’homes, comptaran cadascun amb un per a persones amb dis

capacitat.

Les obres es van licitar per pri mera vegada el febrer d’aquest mateix any, però, després de sor tir a concurs públic dues vegades més, continuen sense trobar una empresa adjudicatària. La dar rera vegada, es va rebre tan sols una oferta, la qual es va decidir desestimar perquè l’interessat no aportava tota la documentació requerida.

La Cambra de Tarragona or ganitza el pròxim dijous, 10 de novembre a les 9 hores, una nova sessió del cicle de jorna des Accelera Pime. Aquesta vegada, el ponent, Pablo Ce brià, director executiu de To doesdata, mostrarà el poder del Big Data Science i explica rà que la capacitat de recollir, analitzar i emmagatzemar les dades dels clients ha estat i és un dels principals avantatges de la digitalització. En aquesta sessió, en format virtual, els assistents podran conèixer el significat dels conceptes que giren al voltant de l’analítica avançada de les dades i des cobriran casos reals per tal d’avaluar l’impacte que poden tenir aquestes tecnologies en una pime. Tal com exposen des de la Cambra, amb el Big Data Science les empreses po den entendre millor les prefe rències dels seus consumidors i, consegüentment, oferir-los productes més personalitzats.

Les jornades Accelera Pime són una iniciativa de la Cam bra de Tarragona i formen part del ventall d’accions a favor de la transformació digital de les empreses.

El Pati Jaume I acull a partir d’avui l’exposició ‘Mirades del món’

ACN

Mare Terra organitza un curs sobre el canvi climàtic

El futur és ara i aquí és la pre missa de la XXX edició del Curs Científic que organitza Mare Terra Fundació Mediterrània en col·laboració amb la Univer sitat Rovira i Virgili. L’objectiu d’enguany és empoderar els jo ves i dotar-los d’eines per pas sar a l’acció climàtica. La jor nada tindrà lloc el dijous 10 de novembre de 9 a 14 hores i de 15.30 a 17 hores en format virtu al (a través de Google Meet). El curs es desenvoluparà a través

de 5 ponències i una taula ro dona de professionals de pres tigi en el seu àmbit. És el cas de Fernando Valladares, professor d’Investigació del CSIC, qui farà la primera ponència. La jorna da seguirà amb la participació de Miquel Ventura, expert en biodiversitat marina; Anna Espadalé i Jan Ferrer, de Joves Catalans per la Natura; Gisela Cebrián, llicenciada en Ciènci es Ambientals, i Ángel Silvente, membre de Teachers for future

Recuperar els edificis de les centrals nuclears un cop s’hagin descontaminat i reivindicar el seu valor arquitectònic, paisat gístic i cultural. Així ho defensa la tesi elaborada per l’arquitecte Carlos Gonzalvo, doctor per la URV, que ha estudiat els rep tes que pot plantejar, a partir de 2028, la clausura dels com plexos en marxa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, així com la finalització de la descontaminació de la primera nuclear catalana. En la seva tesi doctoral La arquitectura de las centrales nuclears de primera generación en España (19631972), defensada el juny passat, aposta per conèixer aquestes instal·lacions més enllà del punt de vista tècnic i treure’ls l’estigma de la perillositat, que va més enllà de la descontami nació. Segons Gonzalvo, aquest estigma és generat pel «passat bèl·lic» d’aquesta font d’ener gia i per «l’hermetisme» de les empreses que les gestionen,

a banda de pels «problemes derivats del tractament dels residus que generen». «Però és necessari combatre’l per pren dre decisions objectives sobre el seu futur», afegeix. L’arqui tecte estudia des de 2014 les oportunitats que detecta dar rere d’aquest problema i les derivades que suposaria la re utilització d’aquestes construc cions, especialment la nuclear de Vandellòs I. En aquest cas, per exemple, s’ha proposat un possible centre de protonterà pia per al tractament contra el càncer. Malgrat això, Gonzalvo no proposa cap ús concret i re clama «obrir la ment i conèixer les necessitats de la població» per veure les possibilitats que ofereix dins del seu context. En aquesta línia, suggereix possibles usos que aprofitin els avantatges d’aquestes cons truccions, com els grans vo lums d’aire coberts i superfície útil, parets de formigó de fins a set metres de gruix o soterranis protegits de la radiació.

Redacció L’exposició Mirades del món s’inaugura avui a les 18 hores al pati Jaume I del Palau Munici pal. Aquesta mostra de treballs de l’alumnat de cicle mitjà de set centres educatius tarrago nins, en col·laboració amb set ONG locals, es podrà visitar fins al 30 de novembre. Pretén apropar diferents realitats als infants de manera experimen tal perquè puguin reflexionar sobre les diferències i les simili tuds de diverses parts del món, amb una mirada des del cor, el respecte i la solidaritat mútua, més enllà d’un paisatge, d’una ciutat o d’un monument.

Aquesta proposta pedagògi ca participativa s’emmarca en els elements comuns dins de la diversitat global, les perso nes i les seves emocions. I els treballs exposats són el reflex de les mirades de 400 infants i 50 mestres tarragonins sobre el treball pel respecte als drets hu mans i la diversitat cultural que duen a terme les organitzacions

amb les quals s’ha agermanat el seu centre educatiu. A més a més, s’ha treballat conjunta ment sobre la realitat econò mica, social i cultural d’un país concret (Guatemala, Perú, el Salvador, Nepal, Índia, Marroc i Tanzània) i sobre les causes que provoquen que, milers de persones, es vegin obligades a deixar les seves llars fugint de realitats que vulneren els seus drets humans.

Els centres educatius i les or ganitzacions participants han estat el col·legi la Salle Tarrago na amb l’ONG Proide, l’Escola de Pràctiques amb el Comitè de Solidaritat Òscar Romero, l’escola Camp Clar amb l’ONG Dream Nepal, l’escola el Ser rallo amb la Fundació Vicente Ferrer-Kolam ONG, el col·legi d’educació especial Sant Ra fael amb l’Associació ECCIT, l’institut-escola l’Arrabassada, el col·legi Lestonnac amb l’ONG AdricaNdoto i el col·legi Mare de Déu del Carme amb l’ONG Open Arms-Reus Refugi.

Cerquen alternatives per a la renovació després que la licitació quedés deserta tres vegades

Imatge de l’actual guingueta del Camp de Mart de Tarragona, un punt d’informació turística.

La nova guingueta tindrà espai de cafeteria amb terrassa, porxo i lavabos públics

MEDI

CEDIDA

Imatge d’una edició anterior del Curs Científic.

Una recerca de la URV reivindica la reutilització de les centrals nuclears

Defensa el seu valor un cop descontaminades

ART

Vol apropar diferents realitats als infants

La Cambra organitza una jornada sobre el ‘Big Data Science’ dijous vinent

TARRAGONA

La plaça dels Carros de la ciutat acollirà aquest pròxim dissabte, 5 de novembre, la presentació de Medusina, un nou gegantó manotes infantil, a les 12 del migdia. Aquest nou element, d’1,70 metres d’al çada, 75 cm d’ample i amb un pes 13,3 kg, s’ha confeccionat amb materials lleugers per a ser portada per infants, com la pulpina Clementina que es va estrenar i presentar el passat mes de maig. Tots dos elements estan integrats en la nova agrupació infantil de la colla Gegants del Port. Medu sina, que també s’inspira amb motius marins pel seu vincle amb el barri, es desplaça sobre una llengua de mar plena de tot tipus de peixos, presents a la seva vestimenta. De tipus manotes, aquest gegantó té fins a quinze petits tentacles i també dispara aigua per la boca. La seva presentació s’es caurà aquest dissabte, coinci dint amb el Mercat de la Page sia que s’ubica a la plaça dels Carros. L’esdeveniment serà un acte més de dinamització ja que, un cop presentada, es podran contemplar diversos balls. Redacció

EDUCACIÓ

Imma Grau és la nova gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona

Redacció

El Govern de la Generalitat de Catalunya va nomenar ahir la nova gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona, Imma Grau, qui també serà la direc tora dels serveis territorials de Salut. Alhora, va fer oficial que Saül Garreta prendrà el relleu de Josep Maria Cruset com a presi dent de l’Autoritat Portuària de Tarragona. D’altra banda, Íngrid Roca serà la directora territorial de Salut a les Terres de l’Ebre.

Pel que fa a Grau, qui substitu eix Dolça Cortasa, és diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona i és especialista en Infermeria oncològica, discipli na de la qual és doctoranda. La nova gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona ha estat directora d’infermeria i d’àm bits assistencials de l’Hospital

Universitari Sant Joan de Reus, centre on ha desenvolupat la seva carrera laboral. Més enllà de la seva tasca professional, Grau també ha estat membre de la junta i secretària de la so cietat catalano-balear de cures pal·liatives i membre de la junta de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, entre altres. A més, exerceix com a professora associada de la facultat d’Infer meria de la Universitat Rovira i Virgili.

Per la seva banda, Roca pren el relleu de Joan Nin com a directo ra territorial de Salut a les Terres de l’Ebre. Roca és infermera i compta amb un màster en ges tió de serveis per la Universitat de Barcelona, un postgrau en gestió per processos, és experta universitària en Intel·ligència

Emocional a les organitzacions i diplomada internacional en Humanització per la Universitat i Salut de Buenos Aires. Durant

a la Universitat Rovira i Virgili al Campus Terres de l’Ebre. En la primera etapa de la lluita contra la pandèmia, va ser nomenada delegada de la consellera de Sa lut a les Terres de l’Ebre per co ordinar els centres d’àmbit social de tot el territori. Actualment, Roca exercia com a directora d’infermeria de l’Hospital Co marcal Móra d’Ebre.

la seva trajectòria professional, Roca ha estat directora de dos centres residencials, a més de consultora i docent del Consorci de Salut i Social de Catalunya, docent a l’Hospital de la Vall d’Hebron i professora associada

Lestonnac organitza un Simposi Internacional sobre les Altes Capacitats

Redacció

El Seminari Conciliar de Bar celona acollirà, demà 4 de no vembre, experts de renom per tractar les Altes Capacitats en l’etapa escolar. Serà una jorna da organitzada per Lestonnac de Tarragona, Barcelona, Mo llet i Badalona, juntament amb

FELICITACIONS

l’equip de titularitat i la Xarxa de Centres Companyia de Maria Lestonnac, que vol generar un espai de reflexió i actualització al voltant de l’atenció educati va personalitzada dels alumnes que tenen altes capacitats. Tan mateix, es pretén reflexionar so bre com desenvolupar el talent

FELICITACIONS

Antonella feliços 21 anys plens d’aventures! Moltíssimes feli citats Anto! No conec a ningú amb 21 anys tan ben portats com tu!!!!, plens d’històries i rialles que mai han faltat. Per molts anys al teu costat, em fas molt feliç!

de tot l’alumnat.

El Simposi Internacional Les tonnac Altes Capacitats, s’obrirà a les 8.45 hores i es tancarà a les 18.45 hores. Participaran 200 persones, entre docents de totes les etapes educatives, especialis tes de l’educació i la psicopeda gogia, professionals especialis

tes i membres del Departament d’Orientació Psicoeducativa, directors i promotors d’institu cions educatives, orientadors fa miliars, futurs professors, peda gogs, psicòlegs i psicopedagogs, i a famílies i associacions de pares i mares amb fills amb altes capa citats. El nombre i el percentatge

Al seu torn, el Govern va no menar Saül Garreta com a nou president de l’Autoritat Portuà ria de Tarragona. Garreta, nascut a Tarragona el 1972, és llicenciat en Arquitectura en l’especiali tat d’edificació a la Universitat Politècnica de València (2000). Va treballar com a arquitecte co marcal al Consell Comarcal de l’Alt Camp, com a gerent de la promotora Grupo F20 i com a ar quitecte municipal en diferents

municipis, com Aiguamúrcia, Vila-rodona (Alt Camp), el Cat llar i els Pallaresos (Tarragonès). També ha estat administrador de diferents empreses relacionades amb el món immobiliari, turístic i de l’economia social. A la vega da, ha estat a la junta del Col·legi d’Arquitectes després de ser un dels impulsors de l’agrupació Espai Obert–Arquitectes pel Ter ritori. Alhora, és gerent de Gar reta Arquitectes SL, president de la cooperativa Reviure Solanell, soci fundador de la cooperativa La Fàbrica de Transició i ha rea litzat el projecte Repoblem Roca fort de Queralt. Recentment, i en col·laboració amb la cooperativa Femmes, ha treballat en projec tes estratègics per a l’impuls de comunitats energètiques a l’Ur gell i el pla estratègic d’habitatge de la Noguera.

d’alumnes identificats amb altes capacitats varia en funció de les pràctiques i les eines emprades. Segons el Departament d’Edu cació de la Generalitat de Cata lunya, aquests representen del 4% al 6% de l’alumnat.

Aquesta jornada pretén afa vorir la conscienciació sobre la necessitat d’atenció educativa específica dels estudiants amb altes capacitats com un valor afegit per a la societat, fomen tar la trobada formativa basada en l’evidència i el rigor científic, incitar la necessitat d’una for mació qualitativa del professorat i les famílies, i contribuir en un debat educatiu entre diferents

sectors i organismes educatius. Qui desitgi participar en aquesta jornada pot omplir i enviar les seves dades a través de la web https://simposialtesca pacitats.com/#reserva. En poc temps rebrà un correu electrò nic de confirmació de la reserva. I tot seguit, cal que confirmi la plaça procedint al pagament de la quota d’inscripció del Simpo si. El preu és de 50 euros, per al públic en general, o 30 euros, per a professionals de la Companyia de Maria Lestonnac, famílies o estudiants de la Companyia de Maria Lestonnac de Catalunya. Tots ells, rebran un certificat que avala la seva participació.

Hoy es un día especial, igual que tú. De todas tus amigas de la universidad,

FELICIDADES ANTO!!!

Te queremos mucho y que cumplas muchísimos más!!

POLÍTICA

Alhora, el Govern ha nomenat Saül Garreta com a nou president de l’Autoritat Portuària

Imma Grau.

Íngrid Roca serà la directora territorial de Salut a les Terres de l’Ebre

Imma Grau és especialista en la disciplina d’Infermeria oncològica

Saül Garreta. Íngrid Roca.

Experts de renom es reuniran demà 4 de novembre al Seminari Conciliar de Barcelona

El barri del Port presentarà un nou gegantó manotes infantil aquest dissabte

Reus Nord demana als Pressupostos Participatius la millora dels carrers

L’Associació de Veïns Reus Nord presentarà una proposta als Pressupostos Participatius 2023 perquè es millorin els carrers de la part est del barri que, segons el president, Josep Ramon Ferré, està molt «descuidada». Concre tament, la part que precisa més arranjaments, segons els veïns, és l’antic barri Niloga, on les ac tuacions se centrarien a arranjar les voreres i la calçada. Pel que fa a l’altra banda de la zona que gestiona l’associació, aquesta assegura estar satisfeta amb les obres que s’han dut a terme als carrers perpendiculars al carrer Ample. Tot i que aquesta propos ta ja està en marxa, el projecte en el qual l’associació està centrant quasi tots els esforços és en la dinamització del comerç d’arte sania al barri. Un projecte que, segons l’associació, està molt avançat.

«Ens agradaria que l’Ajunta ment invertís en la reparació dels carrers de la zona de l’antic barri Niloga», reclama Ferré, que ja prepara la proposta per al consis tori, abans que s’acabi el termini per presentar-la, aquest diu menge. Ferré assegura que el de Frederic Soler i tot el seu entorn, que inclou carrers com Bernat de Bell-lloc, el passatge de Vilella i Puig i el de Manyer o el carrer Bernat de Cabrera, necessiten un arranjament general i «que

URBANISME

estiguin més cuidats perquè ara estan molt cascats». Aquest és un reclam que l’associació de

Comencen les obres d’un vial per a vianants al camí de la Pedra Estela

Redacció Les obres de millora del camí de la Pedra Estela, que inclouen l’habilitació d’un vial per als vianants van començar ahir. El camí es va tallar ahir, però els veïns de la zona podran accedir als seus habitatges pels passos habilitats mentre que la resta de vehicles, com per exemple els que feien ús per accedir a la urbanització d’Aigüesverds, ho hauran de fer per les vies alternatives. La intervenció es fa des del carrer dels Velers fins al barri Montserrat i preveu una durada d’un mes, aproximada ment. El pressupost base de lici tació de l’obra és de 188.503,25

euros (IVA inclòs). Les obres contemplen el condicionament i millora del ferm del camí i l’ordenació de la mobilitat per a prioritzar la seguretat de via nants, amb un vial senyalitzat, i per facilitar la convivència de bicicletes i vehicles de motor. El vial per als vianants tindrà una amplada fixa d’1,10 a 1,20 metres. L’actuació es va iniciar amb el desbrossat dels marges del camí, per continuar amb la reparació de les bases o capes de paviment deteriorades. La intervenció forma part d’una partida de 360.000 euros que la regidoria de Medi Ambient destina a la millora dels camins.

veïns fa un temps que demana, així com que es condicionin les zones verdes del barri.

GASTRONOMIA

Tot i les noves peticions dels ve ïns de la zona nord de la ciutat, el president de l’associació es mostra satisfet de les millores que s’han dut a terme als car rers Miró, Santa Helena i Verge Maria, que donen continuïtat a les obres que s’han fet entre els carrers Ample i el Prat de la Riba. Les actuacions en aquests

passatges s’han basat en la col locació d’una base de formigó, paviment asfàltic i llambordes en les bandes laterals. Ara, per a Ferré, s’hauria de fer el mateix a l’altra part del barri.

Altres propostes

«En el que més estem treballant actualment és en el projecte per a dinamitzar el comerç al barri, que ja està molt avançat», asse nyala Ferré. El que fa uns mesos era una idea volàtil de l’Associ ació de Comerciants i Professi onals Reus Nord, agermanada amb l’associació de veïns de la zona, avui és un projecte amb cara i ulls que, segons el presi dent, ha tingut una molt bona acollida per part de l’Ajuntament i la regidoria de Comerç. L’objec tiu de l’associació és reviure els comerços d’artesania reusenca als carrers Bernat de Bell-lloc i Bernat de Cabrera, «una zona totalment abandonada comer cialment», detalla Ferré. «Ara que ve Nadal, si vols fer un regal artesanal a algú, on vas? Sí que hi ha trobades d’artesania pun tuals, però aquí seria durant tot l’any», explica el president. El que es proposa en aquest espai és arreplegar una vintena d’establi ments buits de la zona. El Barri dels Artesans, com es batejaria, posaria remei a la «manca d’un centre artesanal amb continuïtat a la ciutat», segons Ferré.

La col·lecció Contes màgics de Reus, de la reusenca Monika Escuer Ros, compta amb una nova publicació: En Pere, un ratolí al Colmado Baró. Un cop més, Escuer vol realçar establiments tradicionals de la ciutat; en aquest cas, el Colma do Baró, fundat l’any 1918 per Josep Baró Gras, l’avi de l’actu al propietari. El conte explica la història d’en Pere, un ratolí que no trobava amagatall per burlar l’agilitat d’un gat fins que entra per un petit forat de la persiana d’aquest emble màtic comerç reusenc. Aquest forat que va començar per sal var-lo, acaba sent l’inici d’una aventura màgica i una gran amistat. Aquest és el quart conte de la col·lecció d’Escuer, on han aparegut la Festa Major i la llamborda desapareguda.

Bravium Teatre presenta l’obra de titelles ‘Cua de Rata’ a l’Orfeó

El teatre de l’Orfeó acull, el pròxim diumenge, a les 12 h., l’obra Cua de Rata, un viatge pel món del titella de guant divertit, diferent i enginyós. Ton Muntané porta a la ciutat les aventures d’una nena, la reflexió d’un pare, l’estimació i molèstia dels germans. Dracs, cavallers, princeses, bruixes, polítics i contaminació s’ajun ten en una obra única, en el marc del VII cicle d’espec tacles familiars del Bravium Teatre. Partint d’una mescla de contes de tota la vida, apro parà a l’espectador a la realitat canviant del món actual. Es tracta d’una reflexió sobre el tractament masclista dels con tes més clàssics, l’educació i la societat de consum. Les entra des tenen un preu de 5 euros i ja es poden adquirir. Redacció

El Casal Jove ofereix un taller de pastisseria tradicional

Pets de monja, carquinyo lis, pastes de te i tots aquests dolços que acompanyen les sobretaules i pels que sempre hi ha un forat són les receptes que aprendran a fer els joves d’entre 12 i 20 anys que vul guin dur a terme el taller del Casal de Joves. Ensucrats es durà a terme aquesta tarda, de 17 h. a 19 h. i el dijous vi nent a la mateixa hora perquè, aquells interessats, coneguin la pastisseria tradicional.

Anna González

Els veïns creuen que les obres del carrer Ample també s’haurien de fer a l’altra part del barri

VEÏNAL

El president de l’associació veïnal considera que el consistori «hauria d’invertir diners per a reparar l’antic barri Niloga» CEDIDA

Imatge del carrer Bernat de Bell-lloc, on hi hauria el Barri dels Artesans.

L’associació també treballa en la proposta de dinamització comercial de l’artesania

La col·lecció ‘Contes màgics de Reus’ compta amb una nova publicació

Els més de trenta restauradors dels establiments que participen, a partir d’avui, a la nova edició de la Ganxet Pintxo es van reunir ahir, a la pla ça Prim, per a realitzar la tradicional fotografia de grup. La inauguració serà avui, a les 20.15, a

l’Espai Llotja. Durant l’acte es comptarà amb la presència dels gegants Manotes de la Colla Ge gantera de Reus. També servirà per homenatjar el programa de gestió alimentària de productes frescs de l’Ajuntament en el seu desè aniversari.

La Ganxet Pintxo de tardor arranca avui amb 30 tapes diferents

GERARD MARTÍ

Els veïns podran accedir als seus habitatges

La masoveria urbana és un dels eixos de la programació de la Comunalitat Reus Sud

La Comunalitat Reus Sud, el projecte de foment de l’econo mia social i del cooperativis me que incideix en l’àrea sud de la ciutat, organitza aquest mes de novembre tres sessi ons obertes per promoure la masoveria urbana com una alternativa d’habitatge. Es tracta d’un contracte a través del qual la persona que utilitza un habitatge es compromet a realitzar una reforma o reha bilitació que s’acorda amb el propietari, com a contrapres tació per l’ús que en farà du rant el temps acordat. Aquesta és una alternativa a la compra i lloguer que permet garantir el dret a l’habitatge digne i que pot ser d’interès per aquelles persones propietàries o que busquin alternatives als con tractes de lloguer o a la com pra-venda. Aquestes sessions seran moderades per la Núria Domingo de La Masovera, un col·lectiu de professionals que treballa pel dret a un habitatge digne i la cura del patrimoni. Les sessions obertes El Lloguer per obres i Masoveria Urbana. Una alternativa per l’habitat ge es realitzaran els dies 14, 15 i 16 de novembre. Redacció

JOVENTUT

La CUP reclama una sanitat pública que inclogui tots els serveis bàsics

El grup municipal de la CUP a Reus reclama, a través de les xar xes socials, una sanitat pública que inclogui tots els serveis. El partit català està duent a terme una campanyasota l’etiqueta «Mengem-nos els rics» i, des de l’assemblea local, l’han basat en la sanitat pública, una línia que el grup ha tractat freqüentment, ja que consideren que «tot allò que no cobreix la sanitat pública és aprofitat per les empreses per fer negoci: es lucren amb les nostres necessitats vitals. La nostra falta de salut és el seu benefici».

Per als cupaires reusencs, el sistema capitalista és el causant d’un mal sistema de salut públic, que no inclou tots els serveis ne cessaris per a la població. Així, la queixa dels cupaires ve de lluny, ja que sempre han assegurat que

Salut proposa activitats sobre les tecnologies relacionals als joves

Redacció

La regidora de Salut i Ciutadania du a terme un conjunt de pro postes formatives sobre les Tec nologies Relacionals de la Infor mació i la Comunicació que es faran a l’alumnat de 3r d’ESO dels instituts de Reus i també al

NUTRICIÓ

professorat i altres especialistes en educació. Òscar Subirats, regidor de Salut i Ciutadania, explica que «la proposta neix arran d’un qüestionari Planet que es va fer el 2019 a 1.455 es tudiants i entre els resultats es valora la necessitat per part dels

centres mèdics privats o concer tats, com el CMQR, «potencien la triple llista d’espera en funció de qui pot pagar i qui no», asse nyalen a Twitter. Els cupaires defensen els drets laborals de les treballadores, sigui pública i privada, però «no trobem lògic que des de l’àmbit públic es ges tioni una empresa amb serveis privats», assegura a Diari Més, Marta Llorens, regidora del grup.

Llorens també recorda que, «tot i que ara tenim molt pre sents els problemes en la salut mental pel que fa a la sanitat pú blica, hi ha molts serveis sanita ris que no entren per la seguretat social, com l’ortodòncia, i només ho fan empreses que se’n benefi cien. No hi ha prou recursos i es posa per davant l’enriquiment de certes persones». Per aques ta raó, les piulades dels cupaires

de Reus es complementen amb imatges de clíniques dentals i de tractament emocional de grans cadenes.

De la mateixa manera que assemblees locals d’altres muni

Consideren que serveis com l’ortodòncia s’haurien d’incloure en la sanitat pública

cipis s’han centrat en les línies que més han treballat, com en l’energia, la pobresa o els des nonaments, el grup municipal a Reus ha preferit decantar-se per moure als ciutadans i mostrar el

seu pensament en contra dels grans tenidors en el sector de la salut.

De fet, el partit anticapitalista ha rebut la resposta de diversos usuaris de la xarxa social Twit ter que, sota la mateixa etiqueta, han compartit imatges de grans empreses. També s’han pogut veure fotografies d’algunes pin tades amb el lema en caixers de Tarragona.

equips docents de treballar so bre l’abús a les pantalles. A més, tenim demandes de famílies que volen aquest treball, una necessitat detectada també per la regidoria d’Educació». Segons Subirats, «una de les línies de treball de Salut Pública és l’edu cació en salut a la ciutadania. Així, per tal de millorar l’efici ència de les actuacions, des de la regidoria posem en marxa un conjunt de propostes dirigides als professionals d’educació, per dotar-los d’eines i recursos per fer front a aquest repte personal i professional de millorar les ca pacitats en salut de la comunitat educativa».

Reus programa activitats pel Dia de les Persones amb Discapacitat

L’estudi l’ha fet un equip investigador de la URV

Redacció Un equip investigador de la Uni tat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBER on compara anàlisis de sang i hàbits alimen taris de més de 7.000 persones per relacionar la càrrega àcida de la dieta amb la funcionali

tat dels ronyons. Aquests eli minen l’excés de líquid i altres residus del cos. El seu correcte funcionament regula l’equili bri àcid/base de la sang i prevé l’acidosi metabòlica, és a dir, la disminució del pH sanguini. Atès que les conclusions dels

estudis previs relacionats amb aquest tema són inconsistents, el grup de recerca de la Uni tat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBER, juntament amb investigadors de l’estudi PREDIMED-Plus, han avaluat la relació entre la càrrega àcida de la dieta i els canvis en la funció renal. Els resultats apunten que una major càrrega àcida de la dieta es relaciona amb un em pitjorament de la funció renal. També han comprovat que con sumir una dieta amb una major càrrega àcida van ser més pro penses a patir un declivi supe rior o igual al 10% en la funció renal.

Redacció Amb motiu del Dia Internaci onal de les Persones amb Dis capacitat, que se celebra avui, la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus ha programat un cicle d’activitats gratuïtes, organitzades per les entitats socials que formen part del Consell Municipal de la Discapacitat, des del 5 de no vembre fins al 10 de desembre. L’objectiu és aprofitar aquesta efemèride per donar visibilitat a les persones amb discapacitat i conscienciar la ciutadania sobre la importància de construir una ciutat inclusiva que promogui el benestar de tothom. Enguany, l’acte institucional, s’ha progra mat el divendres 2 de desembre a les 18 h., a la Sala Santa Llú cia. Consistirà en la lectura del manifest institucional del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat a càrrec de re presentants de les entitats que treballen en aquest àmbit a la ciutat; lectura d’un manifest re ivindicatiu escrit per membres de Down Tarragona; visualitza ció d’un vídeo de l’Associació

d’Alzheimer i altres trastorns neurocognitius Reus i Baix Camp, i representació de l’obra de teatre Bellissens, 25 anys dalt de l’escenari a càrrec del grup de teatre Bellissens de la Fundació Villablanca del Grup Pere Mata.

A més de l’acte institucional,

durant el mes de novembre i desembre, s’han organitzat moltes altres activitats obertes a tothom, com la representació de Mare de sucre, al Teatre Bartri na, el dia 5 de novembre. Tam bé, el 13 de novembre, a les 9.30 h., el Taller Baix Camp ha orga nitzat una caminada solidària amb inscripció prèvia. El Servei de Teràpia Ocupacional de la Fundació Pere Mata i Ennatura’t han organitzat una marxa nòr dica inclusiva per a les 10 h. del 19 de novembre.

Una altra activitat serà una classe introductòria i la ruta

de l’Arbocet a Vilanova d’Es cornalbou, i tornar. En aquesta es proporcionaran bastons de marxa nòrdica per a qui no en tingui. El mateix dia, a les 17.30 h., al polilleuger municipal Joan Rebull hi haurà la presentació del Club esportiu Costa Daura da i un partit de bàsquet entre el Club Esportiu Costa Daurada i el Barça. Una altra de les propostes es durà a terme el 22 de novem bre, al Centre Cívic Llevant, on hi haurà un tastet culinari a càrrec dels alumnes del Pla de Transició al Treball de l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils

A més, del durant tot el mes de desembre es poden visitar tres exposicions diverses: Fusió d’art i escriptura, organitzada per l’Associació Salut Mental Doctor Tosquelles al Centre Cívic del Carme; Pintant la Me diterrània, organitzada per Vi llablanca Serveis Assistencials al Centre Cívic Llevant; i ResseTEJA, una mostra de fotografies organitzada per Aspercamp a la Biblioteca Central Xavier Amo rós.

Anna González

El grup municipal creu que les empreses es lucren de les necessitats vitals dels ciutadans

Imatge d’arxiu de Marta Llorens, regidora del grup municipal de la CUP, en una roda de premsa.

L’assemblea local ha basat la campanya en la protesta en contra de la sanitat privada

Es duran a terme per l’alumnat de 3r d’ESO

Comproven que l’acidesa empitjora la funció renal de les persones grans

SALUT

Aprofitant l’efemèride, es vol conscienciar a la ciutadania sobre la inclusió

Durant el mes de desembre es podran visitar tres exposicions molt diverses

El Morell convoca un concurs per trobar la imatge del nou calendari municipal

A dos mesos justos d’iniciar el 2023 la regidoria de Comu nicació de l’Ajuntament del Morell convoca, un any més, el concurs fotogràfic #Ra consipaisatges. Una iniciativa oberta a tota la ciutadania morellenca i de la qual en surt, any rere any, la imatge que il lustra el calendari municipal de l’any següent. Com és habi tual, la temàtica del concurs és lliure, sempre amb el rerefons de capturar de forma singular i creativa algun espai del mu nicipi. La persona autora de la imatge guanyadora, a més del reconeixement de veure una de les seves fotografies al calendari del Morell, rebrà també un dron DJI Mini 2 com a premi. Per a participar, les fotografies s’hauran de publi car a Instagram des d’un perfil públic, amb l’etiqueta #Racon sipaisatges i #somdelMorell, i enviar en un correu electrònic a fotocalendari@elmorell.cat, fent constar el número de te lèfon. Ambdós procediments són obligatoris. Cada parti cipant pot presentar un mà xim de tres fotografies que no hagin estat premiades en cap altre concurs. Les fotografies que es presentin hauran de tenir orientació horitzontal (425 x 288 mm) i una resolució mínima de 72 ppp (en cas de ser la fotografia seleccionada, s’haurà de facilitar a 300 ppp), sense compressió ni marca d’aigua. Les fotografies s’han de presentar abans del 14 de novembre, i el dia 21 es farà pública la imatge guanyadora.

SUCCESSOS

TARRAGONA

EQUIPAMENTS La comissaria dels Mossos de Torredembarra estarà llesta el 2024

Redacció

Les obres de la nova comissa ria dels Mossos d’Esquadra de Torredembarra estarà enllestida l’any 2024. El conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Ignasi Elena, va visitar ahir les obres de la nova comissaria i va avançar que la construcció es tarà acabada el 2024.

Les obres s’han endarrerit «per problemes tècnics i pressu postaris». Finalment, el projecte costarà quatre milions d’euros i s’executarà en divuit mesos.

La comissaria policial acollirà serveis bàsics de seguretat ciu tadana i reforçarà els serveis de proximitat dels Mossos amb nou municipis del Baix Gaià. D’aquesta manera es vol «in crementar» els serveis que ara presta l’Àrea Bàsica policial del Tarragonès a la zona. L’equipa ment estarà preparat per quan calgui reforçar els serveis polici als «puntualment», sobretot als mesos d’estiu quan incrementa la població a la zona.

El conseller Elena va remarcar que amb la nova comissaria de Torredembarra, els Mossos po dran «ser més presents» a la ve gada que «es dona compliment» al projecte de territorialització.

L’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, va afegir que la posada en marxa de l’equipa ment policial «suposa entendre el territori en matèria de segure tat» i tenir una planificació inte grada per reforçar i mantenir la

col·laboració entre Mossos i po licies locals. «La coordinació i la cooperació entre cossos policials ha de ser encara molt més estre ta i eficaç», va remarcar també Elena. La comissaria donarà cobertura a Torredembarra, Al tafulla, Creixell, la Nou de Gaià,

POLICIAL

Els agents assumiran algunes tasques i milloraran el temps de resposta

Salomó, la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Roda de Berà i Vespella de Gaià. Els Mossos assumiran algunes tasques i mi lloraran el temps de resposta. En aquest sentit, el titular d’Interior va recordar que el cos està «en un procés de creixement, ja que

es passarà de 18.000 a 22.000 mossos aconseguint un cos més gran que té la finalitat de ser més present a cadascun dels munici pis del nostre país».

«La proximitat és la divisa de la garantía de la seguretat més eficient, com ho és també la manera en què es construeix aquesta infraestructura que serà més sostenible. També supo sa un abans i un després en la construcció de comissaries», va afegir.

La passatgera davantera d’un turisme va morir després que el vehicle en el qual circula va sortís de la via. Els fets van passar dimarts a les 8.03 hores del matí al quilòmetre 12 de l’N-235, al terme municipal de l’Aldea (Baix Ebre). Per causes que s’investiguen, el cotxe va sortir de la carretera i va topar contra un mur. La víctima, de 76 anys, inicialment va resul tar ferida greu i va ser traslla dada a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, on va acabar morint. La conductora va que dar ferida menys greu i també va ser traslladada al centre hospitalari. Arran del sinistre es van activar tres patrulles dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions dels Bombers i dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques.

Agents del SEPRONA de la Guàrdia Civil de Tarragona a Tortosa i en coordinació amb els Especialistes Fiscals de la Guàrdia Ci vil de Tortosa, han confiscat en el paratge natural de la Partida Argilers, del terme municipal de Tortosa, 50 quilos de llentiscle (Pistacius lentiscus) que estaven sent recol·lectats sense autorit zació, per part d’un veí de Torreforta. El llentiscle és un arbust que pot arribar als cinc metres d’altura, amb forta olor de resina típic de l’Europa mediterrània, que no és comestible per a l’ésser humà, però serveix de protecció i aliment a ocells i una altra fau na exclusiva de l’ecosistema mediterrani.

Els Mossos d’Esquadra van enxampar 68 con ductors que van donar positiu en el control de drogues i 42 més en la prova d’alcoholèmia a la sortida del festival PintorRock, que s’ha celebrat al Morell entre el 29 i el 31 d’octubre. Els agents van establir un dispositiu de trànsit entre dissab te i dilluns per garantir la seguretat viària. Entre els denunciats, hi havia un taxista que va donar positiu en cocaïna al control antidrogues la nit

de dissabte. També se’l va denunciar per dos expedients de transports: un per prestar servei fora del seu terme municipal –era de Tarragona i estava operant al Morell– i l’altre per abandonar un servei, ja que en veure els policies va aban donar una clienta que havia recollit al festival. A més, hi ha quatre persones que van donar una taxa d’alcoholèmia considerada penal, és a dir, superior als 0,60 mg/l.

Un home va morir ahir al matí després de caure-li a sobre un palet quan descarregava un camió en una empresa de Constantí (Tarragonès). Els Mossos van rebre l’avís de l’accident laboral cap a les 8.20 hores. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar agents dels Mossos i un indicatiu del Sistema d’Emergències Mèdi ques (SEM), que va fer manio bres per reanimar l’home però no va ser possible. La víctima tenia 45 anys. Els Mossos van obrir una investigació i van posar els fets en coneixement del jutjat d’instrucció en fun cions de guàrdia de Tarragona i del Departament d’Empre sa i Treball, d’acord amb els procediments habitual en cas d’accident laboral amb vícti ma mortal.

Un ciclista xoca frontalment amb una furgoneta

Un ciclista va resultar ferit greu després de patir una col lisió frontal amb una furgone ta a la Secuita i va ser traslla dat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona. Els fets van passar al quilòmetre 5 de la T-223 a les 8.02 hores del matí d’ahir, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. De moment es desconeixen les causes del xoc. En l’atenció a la víctima hi han participat dues unitats del SEM, Bombers i Mossos.

Mor la passatgera davantera d’un turisme per un accident a l’Aldea

Mor un home en caure-li a sobre un palet descarregant un camió a Constantí

68 conductors positius en drogues i 42 en alcohol sortint del PintorRock

MOSSOS D’ESQUADRA

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va realitzar ahir una visita d’obres

L’espai servirà per reforçar la proximitat del cos policial català a nou municipis del Baix Gaià

ACN

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, durant la visita d’obres.

Intervenen 50 quilos de llentiscle

CEDIDA

CAMP DE TARRAGONA

Milloren l’espai del Mur Verd de la Canonja amb un mètode japonès

Redacció

El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecolo gistes de Catalunya (GEPECEdC) i l’empresa química SEKI SUI han realitzat una acció de millora ambiental al Mur Verd de la Canonja. El Mur verd és un espai natural situat enmig del complex petroquímic de Tarragona, on l’entitat ecolo gista GEPEC-EdC té un acord de custòdia amb l’Ajuntament de la Canonja per dur a terme accions de millora ambiental i de la biodiversitat. En aquesta ocasió i com cada any, l’empre sa SEKISUI ha col·laborat amb el GEPEC-EdC per reforestar aquest espai. L’any passat es va realitzar una prova pilot, inèdita i poc coneguda al país, l’anomenat mètode Miyawaki per reforestar i restaurar espais degradats, originari del Japó. Enguany, l’espai on s’ha aplicat la tècnica s’ha ampliat.

Ja són nou jornades de Res ponsabilitat Social Corporativa (RSC) en què treballadors de

ALT CAMP

l’empresa SEKISUI han rea litzat accions de foment de la biodiversitat al Mur Verd, sem pre de manera coordinada pel GEPEC-EdC i comptant amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Canonja. El passat 28 d’oc tubre, a més a més de realitzar la plantació d’un bosc seguint el mètode Miyawaki, es van crear un refugi de pedra seca per a rèptils.

El mètode Miyawaki consis teix a plantar un bosc amb mol ta densitat, fet exclusivament d’espècies autòctones. El fet de posar les plantes juntes les aju da a créixer més ràpidament i crea una gran biodiversitat. Les plantes creixen cap a dalt, on és la llum, i no cap als costats. Per això la plantació es fa 30 cops més densa, creix 10 vegades més ràpidament i no necessita manteniment després d’un pe ríode de tres anys. Amb aquest mètode de plantació, el bosc pot créixer en 20 a 30 anys en comptes de 200 a 300 per un bosc convencional.

La tortuga de terra torna a ser a l’espai natural protegit del riu Gaià

Redacció

La presidenta de l’Associació Mediambiental la Sínia, Raquel Córdova i el director del Com plex Industrial de Repsol a Tar ragona, Javier Sancho, van signar ahir un conveni per l’acord de custòdia dels terrenys adjacents al pantà del Gaià, propietat de Repsol. Un acord que neix de la voluntat d’ambdues parts de fer compatible l’ús del territori amb la conservació dels seus elements naturals, paisatgístics i patrimonials. Després del que ha suposat la recuperació del cabal ecològic del Gaià, a través de la signatura del conveni en tre Repsol i l’ACA, les actuacions contemplades en l’acord signat busquen aconseguir un alt nivell de qualitat ambiental de l’entorn del pantà i prevenir el deteriora ment del patrimoni natural i de la seva biodiversitat.

Una de les accions destaca bles de l’acord de custòdia és la col·laboració amb el projecte de reintroducció de la tortuga de terra (testudo hermanni) a l’espai natural protegit del riu Gaià, que

Vila-rodona recupera al complet la Fira Agropecuària

A. Ferran

Vila-rodona ho té tot a punt per a donar, demà a la tarda, el tret de sortida a la 629a edició de la Fira Agropecuària. Després d’una edició a mig gas a causa de les restriccions per la pan dèmia, la cita més important de la tardor a la localitat de l’Alt Camp torna amb més força que mai. Així ho explica l’alcalde, Ramon M. Bricollé: «El 2020 no vam tenir fira, l’any passat a mitges i enguany en tenim mol tes ganes. Hem fet un programa divers, amb activitats per a totes les franges d’edat. Estem molt il·lusionats i esperem que la me teorologia acompanyi».

El programa d’enguany man té el format tradicional, que li ha donat bon nom i reconeixement a la fira. Algunes de les cites més destacades, com la diada caste llera o el correfoc, no hi faltaran. Així mateix, s’ha recuperat el teatre al carrer. «El teatre al car rer sempre ha estat exitós, però en les darreres edicions no s’ha pogut celebrar. L’any passat, per la pandèmia, es va transformar en uns esquetxos que es van

projectar al Casal i no és el ma teix. Enguany es podrà tornar a fer en directe al nucli del poble», explica Bricollé.

Una de les novetats de la fira són les visites guiades al cam panar de Vila-rodona, el segon més alt del territori. Les visites són en grups de cinc persones i ja estan completes, però el batlle comenta que serviran de tret de sortida per a les posteriors visi tes turístiques que començaran a oferir a partir de 2023. Amb la vista posada en atraure visitants al municipi, diumenge i coinci dint amb la fira, s’inauguraran

els 19 punts d’atracció turística del poble, on s’han instal·lat uns codis QR que permetran accedir a més informació.

A tot això, cal sumar-hi que la Fira Agropecuària compta rà amb la Nit Jove amb el grup Vizuri i DJ Dani, demà; la Gran Gala de Màgia, dissabte a la nit; i els tastets gastronòmics, diu menge a la tarda, entre altres activitats. Dissabte al matí es farà la inauguració, que anirà a càrrec del pregoner, que serà Joan Basora, director de Desen volupament Corporatiu i Soste nibilitat del Port de Tarragona.

promou la Generalitat de Catalu nya i que compta amb el suport tècnic del CRARC, Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya. Des de l’any pas sat, s’han fet diverses accions de

millora de l’espai. Concretament, aquest any, gràcies als ajuts d’es pais naturals de la Generalitat de Catalunya i el suport econòmic de Repsol, s’han fet algunes ac tuacions com ara la construcció

de dues vedrunes, la col·locació de diversos abeuradors, la senya lització de l’espai, el tancament d’algun camí per evitar el trànsit rodat en zones sensibles i diver ses plantacions amb vegetació de ribera.

Amb aquest acord, les dues parts es comprometen a esta blir línies de treball conjuntes, per mantenir, impulsar i incre mentar la conservació de l’espai natural riu Gaià, intercanviar co neixements tècnics i promoure la celebració i organització con junta d’actes, jornades, xerrades, estudis científics i tècnics per a la difusió dels valors naturals de l’espai natural riu Gaià. També es vol aconseguir un alt nivell de qualitat ambiental de l’espai esmentat, prevenint el deteri orament del patrimoni natural i de la biodiversitat. L’espai na tural del riu Gaià va ser declarat l’any 2006 Lloc d’Importància Comunitària i Zona d’Especial Protecció per a les Aus. En l’àm bit territorial, el riu té una gran importància com a connector ecològic de primer ordre.

CEDIDA

Els carrers del centre tindran parades i actuacions de teatre.

El programa torna a la normalitat amb propostes per a tots els públics

MEDI AMBIENT

Aquest projecte és fruit de la col·laboració entre Repsol i l’Associació mediambiental la Sínia CEDIDA

Un exemplar de tortuga que es reintroduirà a l’espai natural.

Planten un bosc d’espècies autòctones

TARRAGONA

Roda de Berà declararà BCIL tots els elements del patrimoni hidràulic

Redacció L’Ajuntament de Roda de Berà declararà Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) les infraestructures vinculades a l’abastiment d’ai gua que encara es conserven al municipi. Aquesta és una de les propostes que es van presentar al darrer ple, inicialment per part del grup municipal d’ERC-AM, i que va ser millorada i enriquida per Tria Roda. Posteriorment també es van sumar a la moció dels republicans els grups de Po pulars per Roda i PSC.

La moció fa referència a diver ses infraestructures, com el pri mer dipòsit d’aigua, els molins fariners, el rec del comú, la font del comú, les basses de Renfe, la font de la canal i la font de l’es tanc. Són elements que l’Ajun tament vol recuperar i restaurar per tal de donar a conèixer la seva importància històrica, a tra vés de visites guiades i d’un cen tre d’interpretació, que estaria ubicat al Replà.

Així, el Ple va acordar per una nimitat iniciar l’expedient admi nistratiu per a declarar tots els

TARRAGONÈS

elements que es conserven dels dos antics sistemes hidràulics, tot encarregant els preceptius informes als tècnics de patrimo ni de l’Ajuntament o de la Dipu tació de Tarragona. També es va aprovar inscriure aquests ele

AJ. CONSTANTÍ

ments patrimonials en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, i treballar amb el departament de Cultura i amb la Diputació per cercar els recursos necessaris per a dur a terme la restauració de tots els elements i del seu en

torn, així com convertir l’actual magatzem municipal del Replà, al costat de la font de la Canal, en un Centre d’Interpretació de l’Ai gua de Roda de Berà. La munta nya dels Molins compta amb les restes d’importants elements pa trimonials rodencs, infraestruc tures vinculades a l’abastiment

La proposta es va presentar al darrer ple a través d’una moció d’ERC-AM

d’aigua per a usos domèstics i com a font d’energia «les quals creiem que són dignes de cata logació atesa la seva importància com a testimonis de l’aprofita ment de l’aigua en el passat», subscriu la moció. La falta de manteniment al llarg del temps «d’aquests elements patrimoni als d’especial interès local els ha dut a l’actual estat de degradació en el que es troben, i atesa la seva singularitat i importància caldria no només restaurar-los sinó pro tegir-los», diu la moció.

Cambrils impulsa de nou les ‘Jornades dels Bons Tractes’

Redacció

L’Ajuntament de Cambrils ha impulsat una nova edició de les Jornades dels Bons Tractes per prevenir, identificar i visibilit zar les violències masclistes posant l’èmfasi en la creació de nous referents per construir masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores. L’al calde de Cambrils, Oliver Klein, va presentar ahir l’extensa programació de les jornades i va destacar el compromís de l’Ajuntament en la lluita con tra les violències masclistes i la sensibilització de la població. Les jornades, que es van iniciar el 28 de novembre i s’allargaran fins el 7 de desembre, engloben un total de 13 activitats diverses adreçades tant al públic infan til i familiar com a l’adult. Per complementar totes aquestes activitats, es donarà sortida en format digital a la campanya Cambrils contra la violència masclista, que promou la res ponsabilització ciutadana i

facilita eines i recursos de cara a poder actuar davant d’una si tuació de violència masclista en l’àmbit de la parella. En aques ta edició de les jornades, el ta ller que s’oferirà a la ciutadania serà Les relacions sexoafectives a debat. Com ens vinculem? a càrrec d’Anna Miravete Manre sa, adreçat a persones majors de 18 anys, i tindrà un format teori copràctic per tal de promoure la reflexió sobre les vinculacions i la gestió de les relacions sexoafectives per tal que aquestes es fonamentin en els bons tractes.

Un altre espai de debat i de col·loqui serà el cine fòrum de la pel·lícula documental sobre violències sexuals Sands of Si lence, que es projectarà avui al cinema Rambla de l’Art. El 25 de novembre es farà una taula rodona oberta a la ciutadania, Educar pel respecte. En l’apar tat cultural, l’11 de novembre també es representarà l’òpera electrònica La infanticida, que aborda el masclisme i el patriar cat, entre altres activitats.

Imatge de la rotonda on s’han dut a terme els treballs.

Constantí finalitza l’adequació dels accessos al Cementiri

Coincidint amb la festivitat de Tots Sants, a Constantí han fi nalitzat les obres d’adequació de la rotonda d’accés al cemen tiri municipal. Els treballs s’ini ciaven el passat mes d’agost amb l’objectiu de millorar la seguretat i la convivència del trànsit de vehicles i la mobilitat dels vianants. L’obra ha consis tit a construir un pas segur per aquelles persones que desitgen accedir al cementiri a peu, con nectant la carretera de la Selva

del Camp, que ve del Mas de la Closa, amb el camí del cemen tiri. La setmana passada finalit zaven les tasques d’instal·lació de nous semàfors a la carretera T-721, a càrrec de la Diputació de Tarragona, amb la finalitat de millorar la seguretat dels vi anants que segueixen l’itinerari d’accés al cementiri municipal i que han de creuar la via. Es tracta d’una obra que implicava la Generalitat, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament.

Aquest dissabte el Temporada més musical té cita a l’Auditori Pau Casals del Vendrell. Des prés de quatre anys de silenci discogràfic, Manu Guix, un dels principals artistes i autors del panorama musical català, presentarà el seu nou treball Moments, amb un so totalment nou al qual té el seu públic acostumats fins ara, on l’elec trònica i el pop es donen la mà. Acompanyat de tota la seva banda, els seus Veterans, amb

les cançons del nou disc i re passant els seus èxits de sem pre, Manu Guix oferirà un nou espectacle que comptarà amb sis músics sobre l’escenari i que promet ser un dels espectacles més potents musicalment i vi sual d’aquest 2022. Les entra des estan numerades i es poden adquirir a www.temporada.cat Les persones interessades tam bé les poden comprar de forma presencial divendres a l’EMM PACo bé a taquilla.

Demà es presenta el poemari ‘De Salou feren vela’

CULTURA El poemari De Salou feren vela, de l’autor Enrique Gracia Bon día, es presentarà demà a la sala Costa Daurada del Centre Cívic, a les 19.30 h. L’obra compta amb il·lustracions de Josep Mateu Profitós, unes aquarel·les origi nals que quedaran exposades al passadís del Teatre Auditori de Salou (TAS), des del mateix di vendres, i es podran veure fins l’11 de novembre. El llibre és un recull poètic que descriu aspec tes de Salou, amb una mirada

intimista, a través dels ulls d’un poeta; un artista de la paraula escrita que submergeix el lector en imatges quotidianes de Sa lou d’una forma molt original, creativa i suggerent. Al costat de cada poema, un dibuix des criptiu del mateix fa que el text es converteixi, pràcticament, en l’escena d’una pel·lícula rodada al litoral mediterrani, com a teló de fons. L’autor Enrique Gracia Bondía va néixer a Saragossa, el 1954.

L’objectiu és restaurar-los per tal de donar a conèixer la seva importància històrica

Un dels molins fariners del municipi.

L’alcalde, Oliver Klein, durant la presentació, ahir.

L’objectiu és combatre violències masclistes

EL VENDRELL

CEDIDA

Guix presentarà el seu nou treball ‘Moments’.

Manu Guix actua divendres a l’Auditori Pau Casals

CAMP DE TARRAGONA

«El poble s’ha fet seves les jornades modernistes i la implicació és impressionant»

Anna Ferran

—Què ens espera enguany a les II Jornades de Divulgació His tòrica Modernista del Camp de Tarragona, Els Pallaresos 1900?

—Més sorpreses i més activitats. L’any passat, la primera edició va ser tot un èxit i enguany hem decidit ampliar el programa. Tindrem més tallers didàctics i de recreació relacionats amb el Modernisme i un nou mercat. A més, hem creat un joc de geocer ca i, per primera vegada, celebra rem un sopar modernista. Serà demà a la nit, a la plaça de l’Era i tots els assistents aniran vestits d’època. El nostre objectiu és fer les jornades encara més atracti ves.

—Una de les grans protagonis tes serà Ca l’Andreu.

—Exacte. La idea de Els Pallare sos 1900 és potenciar el patrimo ni dels Pallaresos. L’any passat, la protagonista va ser Casa Bofa rull, que és l’emblema del llegat modernista dels Pallaresos. En guany, la joia de les Jornades serà Ca l’Andreu. Tot i que és una casa particular, hem aconseguit que s’obri al públic. Es podrà veure el vestíbul. A més, ens van deixar gravar altres estances del seu in terior, que es projectaran en la vi sita en un curt on participa gent

SOCIETAT

caracteritzada.

—L’any 1920 centra aquesta se gona edició. Per què?

—Va ser l’inici de les obres de Ca l’Andreu. A més, el 1920 Jujol va començar el projecte de les Esco les, que després va acollir l’ajun tament i actualment, el Centre Jujol. A banda, a nivell internaci onal, va ser un any important per a les dones. Als Estats Units, es va aconseguir el sufragi femení. Partint d’aquí, una companyia de teatre passejarà pels carrers del poble com si fossin sufragistes, defensant el paper de la dona i el dret a vot. Diumenge, tindrem el míting d’una sufragista america na, que reivindicarà els drets de les dones. Seguint aquesta idea de reivindicació feminista, hem creat les postres oficials de les Jornades, que s’anomenen Te resina i són un homenatge a la dona i a la filla de Jujol i, per ex tensió, a totes les dones.

—La Casa Bofarull acaba de ser catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Es podria dir que viuen un moment dolç. —Sí, sembla que tot surti sobre rodes. La declaració BCIN arriba quan arriba i que hagi estat justa ment ara, amb les Jornades a to car, és un goig, un honor i una sa tisfacció molt gran. De fet, demà

s’inaugurarà la il·luminació de l’àngel custodi i de la torre de la casa. A més, ha estat escollida com l’espai per a fer diversos dels tallers durant les jornades i serà tot un luxe poder fer activitats relacionades amb el modernis me en un entorn com aquest. —Com a novetat, comptaran amb la presència de diverses localitats amb un llegat moder nista important. Com ha sorgit la seva participació? —És el resultat de molta feina. L’any passat vam fer el manifest jujolià, on ens comprometíem a treballar per a promoure el lle gat de l’arquitecte i en general del modernisme. A partir d’aquí, hem establert converses amb altres municipis, com és el cas de Reus o de Tarragona i pròxi mament signarem convenis de col·laboració per a intensificar la tasca de difusió del patrimoni modernista. A més, ambdós mu nicipis tindran un estand durant les jornades, on donaran a co nèixer el seu llegat modernista. I fins i tot hem arribat a Lleó, amb qui ben aviat també signarem un conveni i que també seran pre sents a les jornades. Tot plegat, ens ha permès adherir-nos a la Ruta Modernista Europea com a municipi. És un salt qualitatiu

Aspirem que, amb el temps, les jornades assoleixin el ressò de la Setmana Medieval de Montblanc o de Tarraco Viva

amb una projecció internacional. —Més de 200 persones partici paran com a figurants per a re crear l’estètica de l’època. Són del poble o venen de fora? —Venen alguns recreadors de fora, però enguany la majoria d’ells són del municipi. Això no només ens facilita la logística i la coordinació, sinó que ens demostra que els veïns i veï nes s’han fet seves les Jornades. Quan les vam impulsar, aquest era el nostre objectiu: crear sentiment, implicació, il·lusió i ganes. Només amb una edició, aquest sentiment ja ha arrelat. La

participació i la implicació dels pallaresencs i pallaresenques és impressionant. Alguns fa un any que estan preparant els seus vestits. No esperàvem que aquest sentiment arrelés de pressa i això ens fa estar molt contents, per què aquest és l’objectiu, que el poble se senti seves les jornades. Aspirem que les jornades puguin assolir, amb el temps, el ressò i impacte d’altres cites com la Set mana Medieval de Montblanc o Tarraco Viva. Volem ser un refe rent a tot el Camp de Tarragona i seguir treballant per a reivindicar el paper de Jujol als Pallaresos i el seu impacte en el Modernisme i en l’arquitectura. —En els darrers temps s’estan promovent activitats diverses per a promoure la figura de Ju jol. Creu que a peu de carrer es coneix més a l’arquitecte i la seva obra?

—Queda molta feina per a fer. Jujol hauria de ser tan conegut a nivell mundial com Gaudí. Aquesta feina és responsabilitat de molts actors, com administra cions, universitats, etc. Ara bé, crec que gràcies a les Jornades Modernistes, el nom de Jujol ha sonat molt més i que moltes per sones s’han apropat a la seva fi gura i han entès la rellevància del moviment modernista. Les Jor nades són com retrocedir en el passat, com si fos una pel·lícula i això desperta una guspira d’inte rès en els visitants. I un exemple d’això el tenim en l’èxit de par ticipació en el cicle de xerrades sobre el modernisme que hem fet com a prèvia a les jornades. Tenim el compromís i la respon sabilitat de continuar promovent el llegat de Jujol i el modernisme, perquè tingui la importància que es mereix.

Es retroben els quintos del 49 de Solivella i de Vimbodí i Poblet

El dimecres 26 d’octubre i després de tres anys sense poder fer cap sortida per culpa de la pan dèmia, els quintos del 49 de Solivella i els de Vimbodí i Poblet ens hem pogut tornar a retro bar en una excursió daliniana, visitant la Casa Museu de Salvador Dalí a Portlligat de Cadaqués,

després hem anat a Púbol per fer un dinar de ger manor amb pastís i copa de cava per celebrar els nostres 73 anys, i per acabar hem visitat el Castell de Gala totes les seves dependències i els jardins on ens hem fet aquesta foto de família. Salutaci ons d’Antonio Sanahuja.

Redacció Inma Morales serà l’alcaldable del PSC a l’Ajuntament d’Alta fulla a les eleccions municipals del proper mes de maig. Morales ha estat elegida com a alcalda ble amb el vot unànime de tots els assistents a l’assemblea de l’agrupació socialista d’Altafulla que, posteriorment, serà ratifi cat pel Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona. L’alcaldable del PSC ha agraït la confiança rebuda per part de tota la militància del PSC d’Alta fulla. «Crec, honestament, que arribo amb saba nova després de tot el que he après en aquests darrers quatre anys com a por taveu del PSC a l’Ajuntament d’Altafulla», ha emfatitzat.

seguir recuperar la presència socialista a la sala de plens del consistori. «En aquests mo ments ja estem treballant per configurar una llista municipal i un programa electoral potent que faci guanyar embranzida al nostre poble, tal i com es me reix Altafulla.», diu. «El PSC a Altafulla, com al conjunt del país, és sinònim d’estabilitat i progrés i precisament això és el que més ens convé aquests pro pers anys: estabilitat i progrés.

D’inestabilitat ja n’hem viscut –i massa– en aquests darrers anys. És moment de girar full». En re lació amb el programa socialista

Inma Morales ha subratllat que «el lideratge que Altafulla ne cessita és tenir les idees clares».

Samuel Urbano Regidor de Cultura de l’Ajuntament dels Pallaresos

Demà, es dona el tret de sortida a les II jornades Els Pallaresos 1900, que arriben amb «més sorpreses i activitats per a fer-les més atractives»

Urbano destaca el treball que està fent el consistori per a divulgar la figura de l’arquitecte Jujol.

ANTONIO SANAHUJA

Morales ja va liderar la llista del PSC a les eleccions muni cipals de 2019 en què va acon

Imma Morales serà la candidata del PSC a les eleccions a Altafulla

POLÍTICA

L’alcaldable ja va liderar la llista dels socialistes l’any 2019

CEDIDA

Imma Morales.

— He tingut unes bones temporades amb el Linares i quan jugues bé durant un temps, els millors equips de la categoria es posen en contacte amb tu.

Quan em van comunicar l’oferta del Nàstic no ho vaig dubtar i la vaig acceptar per sobre de totes les que em van arribar. Em va impactar molt quan vaig arribar amb el Linares al Nou Estadi i vaig veure l’ambient que es vivia i la història del club, vaig saber que aquest era el meu lloc.

— El Nàstic era conegut per tenir la millor defensa de la temporada passada. Com viu el repte de venir per lluitar per la titularitat?

— Si vols estar en un equip que aspira a l’ascens, la plantilla ha de ser molt competitiva, així que és normal que tots els meus companys tinguin un gran nivell. No vaig tenir gens de por, l’expe riència és un grau. Tenia l’opor tunitat de retrobar-me amb els jugadors que van fer una gran temporada. Tant Manu a la por teria, com els defensors ho van brodar l’any passat i tinc el repte d’unir-me a ells. En definitiva, com millors són els companys en un equip, millor et va a tu també, perquè amb la competitivitat es puja el nivell.

— Des que va arribar ha viscut emocions molt intenses en po ques setmanes.

— El Nàstic és el club més gran de la categoria o un dels més im portants i és normal que es passi de blanc a negre en qüestió d’ho res. S’ha de tenir una mentalitat

freda i saber que la temporada és molt llarga i que pot canviar ràpidament. Si un dia guanyes, es veu tot molt bonic, i si després perds, és tota una aberració. Vam tenir un mes de dubtes, però quan la gent nova es va integrar i ens hem posat a to, adaptant-nos a l’equip, es pot veure que estem funcionant bé.

— El partit a Las Gaunas va marxar al descans amb empat a zero. Es necessitava gua nyar com sigui, què es diu en aquests moments?

— Després d’analitzar l’SD Lo

groñés, sabíem que era un equip que feia molts gols durant els primers minuts del partit. De fet, és l’equip que lidera aquesta estadística. Durant els primers minuts surten molt forts i sabí em que si aguantàvem aquesta primera escomesa i deixàvem passar els minuts, nosaltres tin dríem les de guanyar. Són un equip amb un molt bon onze ini cial, però amb la plantilla curta, i havien de baixar el nivell físic a la segona part. En el descans teníem clar que nosaltres aguan taríem millor el partit i les opor

El tarragoní Tonet Sans es proclama campió de Catalunya amb Enric Sanmartí

Redacció

El tarragoní Tonet Sans i el seu company, Enric Sanmartí, es van coronar com a campions de Catalunya després de vèncer en dos sets a Eduard Bainad i Ge rard Arnaldos. El campionat es va celebrar a les instal·lacions del Reial Club de Polo de Barce

lona. D’aquesta manera la pare lla va revalidar el títol que van assolir l’any passat al Club Junior 1917. Tonet Sans va sumar el seu segon trofeu de campió català, mentre que Enric Sanmartí va aconseguir el catorzè títol. SansSanmartí van guanyar a BainadArnaldos per la via ràpida, tot i

que van patir en el primer set. El resultat final va ser de 7-6 i 6-3. Pel que fa a la final femenina, Cristina Balá i Nicole Traviesa van superar Anna Cortiles i San dra Bellver. Les guanyadores es van emportar amb comoditat el primer set per 6-1. En el segon set tot i anar per sota en el mar

cador per 4-1, Balá-Traviesa van capgirar la situació desfavorable i van guanyar en el tie–break per 7-6. Per les vencedores, aquest és el seu segon títol de campio nes de Catalunya. A la competi ció van participar 378 parelles, el nombre de candidats més alt de la història.

tunitats per guanyar acabarien sorgint. Les paraules concretes van ser que havíem d’estar tran quils, que el gol arribaria i no co metre errors.

— Què va sentir al final del par tit després de la victòria?

— Va ser una alegria molt gran. Fa temps que estem pel bon camí, però fora de casa no arriba ven els resultats. Amb la victòria va ser com dir que no estàvem tan malament com la gent creia. Vam tenir la recompensa a l’es forç de les darreres setmanes.

Contra la Real Sociedad B vam fer una bona primera meitat, però al final perds 2-0 i tothom es queda amb el resultat. L’equip estava fent bé les coses i per això sempre hem estat tranquils.

— El míster va dir que les famí lies surten més unides després de les adversitats. Com està l’equip?

— Si després de guanyar contra el Numancia la confiança va pu jar, guanyar fora de casa et dona una motivació molt gran. Estem veient que l’equip vol i pot estar a dalt. Es diu que si hem de lluitar pel lideratge, s’ha de lluitar pel play-off. Hem d’anar més enllà i lluitar per l’ascens, però sempre pensant en el dia a dia. El treball i la confiança del vestuari són molt grans i tothom aporta el màxim, tant qui juga com qui no.

— La unitat es va veure quan va marcar el seu gol. Va anar corrent a la banqueta per cele brar-lo tots junts.

— Som una pinya. El que no juga és el que més aporta. Hi ha companys que fa temps que no juguen, però després en els en trenaments es deixen l’ànima. Durant els partits, els companys de la banqueta sempre ens ani men al màxim, semblen hooli gans, i ens ajuden molt. Cele brar-lo tots junts va ser una acció natural, em va sortir sol.

— Va marcar el primer gol amb el Nàstic i d’estratègia. Si hi ha centrades, pilotes a Josema.

— Dani Vidal prepara les jugades entorn del rival que enfrontem cada setmana. Dediquem gai rebé un entrenament exclusiu en aquestes jugades i generem molt de perill. A nivell personal, sé que amb la meva envergadura puc ajudar també a l’atac.

— Després de superar aques tes dues darreres setmanes de pressió, quin és el camí a se guir?

— Quan perds un partit, és quan més tranquil s’ha d’estar, però quan encadenes victòries, és quan més ens hem d’esforçar. Ara és quan hem de fer un pas més tant com a equip com entre nosaltres. Això no s’atura, ve iem la llum i sabem que es pot aconseguir, així que és el millor moment per corregir els errors i perseguir el play-off. Sabem que amb una victòria aquest cap de setmana i després el duel con tra el Castellón a casa, tindrem l’objectiu a la nostra mà. L’equip nota que ens fiquem a la part alta de la classificació, i per aquest motiu ara és quan més ens hem d’esforçar al màxim.

Arnau Montreal Quesada — Com va sor gir l’oportuni tat de venir al Nàstic?

GERARD MARTÍ

El madrileny va marcar el gol de la victòria contra l’SD Logroñés i el va celebrar formant una pinya amb tots els seus companys a la banqueta.

Josema Gómez Jugador del Gimnàstic de Tarragona

La victòria contra el Logroñés va ser com dir a tothom que no estàvem tan malament com la gent creu

El jugador s’ha fet amb la titularitat a l’eix de la defensa grana «És el moment de fer un pas més i lluitar pel ‘play-off’»

Som una pinya. El que no juga és el que més aporta. Durant els partits els de la banqueta són els primers ‘hooligans’

PÀDEL

Es van adjudicar el campionat després de vèncer en dos sets a Edu Bainad i Gerard Arnaldos

FEDERACIÓ CATALANA DE PÀDEL

Enric Sanmartí i Tonet Sans amb el trofeu del Campionat.

Reus, centre del món del motor clàssic amb el Rally Costa Daurada Legend

Redacció

Reus es convertirà un any més en el centre del motor aquest diven dres i dissabte. La capital del Baix Camp presenciarà com gairebé un centenar de vehicles clàssics dels anys 90, 80 i 70 rugiran per les carreteres del Baix Camp amb la ciutat de Reus com el centre neuràlgic de la cursa.

Els millors pilots d’arreu del territori nacional i també de la resta del món participaran en una competició que, per pri mera vegada, formarà part de la Copa d’Espanya d’Escuderies de la Real Federació Espanyola de l’Automobilisme, així que tots els equips participants estan ulti mant els detalls per poder donar el màxim rendiment possible de cara a guanyar tant el Rally com el campionat. Reus serà el cen tre de la competició i, per tant, viurà tant l’inici de la cursa com

el podi final a la plaça de la Lli bertat, l’escenari que ja va acollir l’esdeveniment la darrera edició.

A més, enguany la competició s’apropa encara més als reusencs perquè les instal·lacions de la Fira de Reus i el Tecnoparc re bran el control esportiu i mèdic de l’esdeveniment i també seran els nous parcs d’assistència.

Entre tots els participants, s’ha confirmat la presència dels nous campions d’Espanya en la cate goria de Velocitat Pre90, Miguel Otegi i Giovanni Breda (BMW 325), o els campions en Velocitat Pre81, Joan Riberas i Álvaro Me néndez (Porsche 911 SC). A més, també es podrà tornar a veure els guanyadors en l’última edició del Legend Reus, com Albert Torres i Jordi Noguera (BMW 325), Aitor Llanos i Asier Llanos (Peugeot 205 Rallye) i Carles Miró i Ivan Matavacas (Porsche 911 SC).

Novament, resultarà rellevant poder gaudir de la presència de l’Abarth Squadra Storica de Bèl gica, amb diversos dels vehicles del destacat preparador Guy Mo erenhout, com un Fiat 2300, un Lada 150 S o un Fiat 124 ST.

La competició es disputarà a doble jornada, amb tres trams a realitzar en dues ocasions entre el divendres tarda i nit; a més de tres trams més a superar, també en dues ocasions, durant el dis sabte al matí i la tarda. Amb tot això, el resultat serà de 12 especi als el recorregut total dels quals supera els 563 quilòmetres, d’en tre aquest total, pràcticament 165 són cronometrats. El divendres es correran a Riudecanyes, la Mussara i Farena i el dissabte a la Teixeta, el Molar-La Figuera i Falset. Una de les novetats és que la jornada del dissabte es podrà seguir en directe per streaming

La plaça de la Llibertat serà el centre de la cursa i rebrà l’inici i el podi final de la competició

a través del YouTube de l’Escu deria del Baix Camp per veure l’evolució dels pilots pels punts del Molar i les proximitats del Lloar, el tram més llarg i decisiu

El Tecnoparc i la firaReus seran els nous parcs d’assistència i també rebran el control esportiu

de tot el Rally Costa Daurada Le gend.

La competició comptarà amb tres categories: Velocitat, Regu laritat i Regularitat Sport a més

de les categories Legend i Legend RS, que no tenen rang competi tiu.

D’aquesta manera, els reu sencs podran veure gairebé d’un centenar de vehicles clàssics, d’escuderies que van marcar tota una època i que són molt difí cil de veure en una competició. Aquest cap de setmana, estaran a l’abast de tots aquells enamorats del motor a Reus.

Imatge de l’anunci de Genaro Alfonsín amb els BCN Dragons.

Genaro Alfonsín, nou ‘Defensive Back Coach’ dels Dragons

Els Barcelona Dragons incorpo ren a Genaro Alfonsín al seu cos tècnic de cara a la pròxima tem porada. L’equip de futbol ame ricà que juga a Reus comença a moure les seves fitxes. Alfonsín, nascut a Mèxic, serà el nou De fensive Back Coach de l’equip reusenc i també executarà les tasques d’Strenght Conditio ning. El mexicà s’encarregarà de les estratègies defensives i de l’estat de forma de la plan tilla. Alfonsín compta amb ex

periència a la Lliga de Futbol Americà Professional de Mèxic i ha format part d’equips com els Borregos Puebla i Auténti cos Tigres UANL. El nou tècnic dragon també va ser jugador professional en el seu país, desenvolupant funcions com Defensive Back i Corner Back D’aquesta manera, Genaro Al fonsín ocuparà una posició que havia quedat vacant després del nomenament de Gabriel Sán chez com a head coach Redacció

Els golfistes David Solé i Car los Poley es van emportar la primera prova del Rànquing Doble de la Federació Catalana de Pitch&Putt i es col·loquen com a líders a la classificació. La primera aturada del circuit va aplegar uns 320 jugadors a les instal·lacions del Golf Costa Daurada durant el darrer cap de setmana. Després de dies fre nètics de competició, la pare lla, sòcia del club, es van posar al capdavant de la classificació

amb una puntuació d’onze sota camp juntament amb Lluís Cu curull i Joel Girbau, a falta de tres proves pel final de la tem porada. No van ser els únics jugadors del club a participar, Toni del Águila i Ovidi Tur tam bé van tenir un paper remarca ble amb una puntuació de deu cops sota camp, i això els va si tuar en la tercera posició parcial de la classificació. El campionat per parelles es juga sota la mo dalitat fourball medal Redacció

Anna Cañadó guanya l’Internacional d’Stroke Play

La golfista Anna Cañadó es va convertir en la nova campiona de l’Internacional d’Espanya d’Stroke Play femení. La reu senca va guanyar la competició que va tenir lloc a Màlaga, el passat diumenge després de fir mar una última volta de 67 (-5) cops. La jugadora va saber man tenir el lideratge durant tota la jornada, tot i que no es va deci dir el campionat fins a l’últim putt. Nora Sundberg, de Suècia, va quedar en segona posició

després de realitzar un bogey a l’última jugada, en altres pa raules, va jugar un forat més, i, d’aquesta manera, va brindar el campionat a Cañadó. Paula Marín, la que va ser la líder de la competició en els darrers dies, va acabar cedint després d’aca bar la jornada amb 74 cops (+2) i va acabar amb la tercera posi ció. Cañadó suma un nou trofeu a les seves vitrines, enguany ja es va coronar al Campionat d’Espanya al març. Redacció

La competició celebra aquest divendres i dissabte la seva setena edició i vehicles de les dècades dels 90, 80 i 70 rugiran per les terres el Baix Camp

Imatge de la darrera edició del Rally Costa Daurada Legend a Reus.

CEDIDA

FUTBOL AMERICÀ

CEDIDA

Els guanyadors de la prova David Solé i Carlos Poley.

David Solé i Carlos Poley, líders del Rànquing Doble de la FCPP

GOLF

CEDIDA

Anna Cañadó amb Pablo Mansilla de la Federació andalusa.

GOLF

Cosano carrega contra «el joc brut» de l’antecessor durant les eleccions

Arnau Montreal Quesada

El nou delegat de la Federació Catalana de Futbol a Tarragona, José Cosano, va carregar contra el seu predecessor, Josep Vives, per «l’herència rebuda» a la dele gació de Tarragona i «el joc brut» durant les darreres eleccions que «va impactar» el resultat final. El vigent dirigent federatiu va acu sar l’anterior equip de crear «una guerra sistemàtica» durant les darreres seleccions.

Cosano va destacar que Vives «no va dimitir, sinó que li van do nar la baixa» tot i que es va man tenir a la Junta Directiva «perquè només l’assemblea fer que deixi el càrrec». José Cosano va entrar a la delegació de Tarragona «amb només 25-30 dies d’antelació» i va destacar que els seus inicis no van ser gens fàcils. El delegat tarragoní va destacar que «vam tenir un problema important a l’inici, la secretaria general no ens facilitava l’informe general que necessitàvem, la persona encarregada de protocol no col laborava amb nosaltres i, en defi nitiva, va haver-hi un interès per malbaratar la nostra imatge al capdavant de la delegació de Tar ragona». Per aquest motiu, Co sano va voler canviar «l’ambient hostil i negatiu» i va crear una nova delegació amb nous sots delegats que es reparteixen per tots els equips del territori tarra goní i que «com a màxim tenen a càrrec seu 25 equips per garantir

l’atenció equitativa a cada club». Cosano va obtenir un total de 27 vots i va quedar en tercera posició durant les darreres elec cions a la FCF. Segons Cosano, va ser un resultat «il·lusionant» tenint en compte els problemes al qual es van enfrontar, i va as segurar que «si es repetissin les eleccions, no tinc cap dubte que les guanyaríem, perquè ara els

El CB Salou vol tallar la ratxa negativa de resultats contra l’Alginet

Els valencians també acumulen quatre derrotes

Redacció El CB Salou de Jesús Muñiz té la seva primera final de la tempo rada aquest diumenge contra el CB Alginet. El duel se celebrarà de nou a domicili i serà a les 18.15 hores. Els salouencs con tinuen amb les dificultats dels problemes en els seus entrena ments i també amb les baixes de jugadors clau com Ronnie, CJ Barksdale i Iker Montero, però aquest diumenge volen fer un pas endavant. Els inicis a una categoria superior són difícils i més amb les condicions en què es troben els de la Costa Darua da. Tot i això, els de Jesús Muñiz volen donar un cop d’efecte que

faci canviar la mala dinàmica de resultats que porten fins ara. Els blaus han guanyat un partit i n’han perdut quatre, el mateix balanç que porta el seu rival d’aquest cap de setmana, el CB Alginet. Els valencians són un dels candidats a establir-se a la part baixa del grup Est de la LEB Plata i, d’aquesta manera, són l’equip ideal per al CB Salou per trencar la mala dinàmica. El procés de reparació del parquet del Milà està en marxa, però encara romanen un parell de setmanes més de visites a do micili. Amb el pas del temps, les victòries urgeixen encara més per buscar la salvació.

clubs sí que han tingut l’oportu nitat de conèixer com treballem i que no fem diferències amb ningú».

D’altra banda, José Cosano va aprofitar per presentar els can vis que ha executat durant el seu període al càrrec de la dele gació de Tarragona. «Tenim un nou comitè de competició més democràtic. No pot ser que a un nen de 8 anys se l’imposin 7 dies de sanció», va destacar Cosano i va mencionar que el nou comitè és més tècnic i ha obert un apar tat d’apel·lacions perquè els seus equips puguin defensar aquestes situacions. A més, va destacar

un canvi respecte a l’any vinent per protegir als clubs petits: «Si un nen marxa a un altre equip a mitja de temporada, no podrà jugar amb el nou equip fins que es paguin les quotes que es de vien a l’equip que ha deixat», va destacar.

D’altra banda, Cosano tam bé va destacar que es dedicaran a visitar als equips tarragonins perquè hi ha 20.000 euros en subvencions de les campanyes Orgullosa i Tots Som Un Equip sense reclamar i que informaran els clubs degudament com actu ar per reclamar aquests diners abans que acabi el termini.

El CV Sant Pere i Sant Pau vol tornar al top2 de la Superlliga contra el Xàtiva

Redacció

El CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski busca tornar al top2 de la Superlliga2 amb una victòria contra el Xàtiva VB. El conjunt valencià es troba amb els mateixos punts i amenacen de destronar als cooperativis tes de la tercera posició. D’altra banda els d’Stevovski volen treure’s l’espineta dels últims partits on a nivell de rendiment no han estat al nivell de les exigències del seu entrenador. Tot i això, els cooperativistes es troben en la part alta de la clas sificació, però per poder aspirar a l’ascens a la Superlliga1 no es poden cometre molts errors.

Una victòria contra el Xàtiva VB els col·locaria de nou en una bona posició a la taula. D’altra banda, el Cèvol Torredembar ra d’Iñaki Bescós vol tornar al camí de la victòria al Pavelló Sant Jordi. Els torrencs s’en fronten al CV València després de caure la setmana passada contra el CN Sabadell per 3-0. Els d’Iñaki Bescós volen donar un cop d’efecte a la classificació amb una victòria que els allunyi de la part baixa. Pel que fa al CV Roquetes, els ebrencs visiten la pista del CV Zaragoza, un dels cuers de la Superlliga2 i que encara no han aconseguit la primera victòria.

Guillem Jansà i Nil Viña segueixen sumant amb la selecció espanyola sub19

Redacció

Els jugadors del juvenil del Reus Deportiu, Guillem Jansà i Nil Viña, es troben jugant amb la selecció espanyola sub19 als World Skate Games, la màxi ma competició mundial per seleccions del món. Els roigi-negres van participar en la darrera victòria de la selecció espanyola contra Colòmbia per 1-7. Guillem Jansà va participar en la golejada amb una diana. Nil Viña, porter, va jugar en els dos primers partits de la fase de grups. La selecció sub19 es tro ba en segona posició del grup A empatada amb la selecció de

Portugal en les primeres dues posicions.

Pel que fa a la selecció abso luta, els de Guillem Cabestany debutaran la pròxima setmana contra l’amfitriona, la selec ció d’Argentina. A la selecció absoluta d’Espanya també hi ha representació roig-i-negra. Sergi Aragonès és l’únic juga dor dels dos equips tarragonins que va entrar a la llista. Pel que fa a el Reus Deportiu, l’equip es prepara per jugar aquest cap de setmana l’últim partit de la fase de grups de la Lliga Catalana i necessita una victòria per pas sar a la següent fase.

El nou delegat de la FCF a Tarragona presenta nous canvis i denuncia «l’herència rebuda» de Vives

Els actuals membres de la delegació de Tarragona amb el delegat José Cosano al centre.

DIARI MÉS

Cosano destaca que l’ambient que es va generar era «hostil i negatiu»

Guillem Jansà, al centre, amb la selecció espanyola sub19.

Els roig-i-negres juguen als World Skate Games

HOQUEI PATINS

REGATA

El regatista del Club Nàutic Cambrils, Joan Domingo, va gua nyar la medalla de bronze a l’Opti Cup d’Agde, una competició que aplega 400 regatistes de tot Europa. Domingo va realitzar un total d’11 proves i els seus grans resultats van ser recom pensats pujant al tercer calaix del podi. Redacció

Joan Domingo, bronze a l’Opti Cup d’Agde

CN CAMBRILS

El Cèvol vol tornar al camí de la victòria a casa

El jutge que instrueix el cas de l’assassinat d’Helena Jubany l’any 2021 a Sabadell (Vallès Occidental) ha comunicat a les parts que les mostres d’ADN trobades a la roba que duia la noia en el moment de la seva mort no corresponen a Xavi Jiménez, l’única persona que a dia d’avui està sent investi gada per aquests fets. Sí que són, però, d’un home. D’altra banda, les mostres de l’hisop vaginal han donat un resul tat parcial, però no han estat comparades amb ningú. Ara, a instàncies de l’acusació, el jutge ha acordat ampliar les proves d’ADN i comparar aquestes darreres amb les de Jiménez. El resultat de les pro ves d’ADN de la roba d’Helena Jubany, recuperades del lloc del crim, eren una de les claus per determinar l’autoria dels fets. En ella, s’hi ha detectat material genètic de terceres persones, motiu pel qual el jutge ja va prendre mostres a Xavi Jiménez per poder-les comparar. En l’auto, el jutge demana a l’Institut Nacional de Toxicologia ampliar, a més dels informes obtinguts, els de les ungles. ACN

La Fiscalia demana fins a 21 anys de presó per als acusats pel cas 3%

ACN

La Fiscalia Anticorrupció dema na penes de fins a més de 21 anys de presó per a una trentena de membres de la trama de finan çament irregular de Convergèn cia Democràtica de Catalunya (CDC) coneguda com a cas 3%. A més, reclama al PDeCat i a CDC, tres milions d’euros de multa per blanqueig de capitals. De les 30 persones investigades en la causa, una desena han acon seguit substancials reduccions de la petició de pena per la seva col·laboració en la investigació.

En total, Anticorrupció acusa 30 persones entre polítics i empre saris, dels delictes d’organització criminal, frau a les administraci ons públiques, corrupció entre particulars, tràfic d’influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals.

El Govern de la Generalitat ha culminat la renovació de la seva estructura després de la sortida de JxCat, en una re modelació en què s’amplien les competències de la Conse lleria de Presidència i en què aquest departament i el d’Em presa assumeixen competèn cies de l’extint Departament de Vicepresidència i Políti ques Digitals. Ho va anunciar la portaveu del govern català, Patrícia Plaja, després de la re unió del Consell Executiu de la Generalitat. L’executiu de Pere Aragonès ha aprovat el decret de reestructuració de diversos departaments, en què la carte ra de Presidència, liderada per Laura Vilagrà, assumirà més competències després de la desaparició del Departament de Vicepresidència i Polítiques Digitals, que estava en mans de Jordi Puigneró (JxCat). Di verses de les competències d’aquest departament desa paregut s’han distribuït entre diferents conselleries, com és el cas de les relacionades amb telecomunicacions i trans formació digital, que aniran a parar als departaments de Pre sidència i d’Empresa. EFE

El ministeri públic reclama a les 13 persones vinculades a CDC i les seves fundacions i 17 empre saris, i a les empreses adjudica tàries que van finançar irregu larment a CDC, que indemnitzin les administracions afectades pel suposat sobrecost de les obres i serveis contractats, a més d’uns 27.000 euros de decomís i mul tes que en total superen els 100 milions d’euros. Entre les 14 em preses acusades, hi ha Teyco, Ur baser, Fundación ACS, COPISA, Oproler. També demana impor tants penes d’inhabilitació per

POLÍTICA

a càrrec públic per a la majoria d’acusats i multes per a bona part d’ells. En el seu escrit d’acusació de 194 pàgines adreçat al jutjat central d’instrucció número 5

El Govern català inicia la ronda de contactes pels nous pressupostos

ACN El Govern català ha iniciat amb En Comú Podem la ronda de contactes amb els grups parla mentaris per abordar els pres supostos del 2023. Les conse lleres de la Presidència, Laura Vilagrà, i d’Economia, Natàlia Mas Guix, es van reunir ahir amb els representants dels co muns, David Cid, Joan Carles Gallego, Marc Parés i Susana Segovia, al Palau de la Gene ralitat. És la primera presa de contacte entre l’Executiu i els comuns de cara als comptes de 2023, després que Junts sortís del Govern. Segons fonts de Palau, la reunió va ser positiva,

i va durar una hora i mitja. Els comuns emmarquen la troba da com una primera presa de contacte de cara al pressupost i també de la legislatura del nou Govern. Els de Jéssica Albiach van traslladar a Mas Guix i Vi lagrà quatre eixos: un impost de solidaritat a les rendes de més de 175.000 euros, un escut social de mínim 1.000 milions d’euros per protegir la ciuta dania de la inflació i la pobresa energètica, una aposta per la sobirania energètica i la planifi cació ecològica, i en darrer lloc, una intervenció en habitatge que acabi amb els 32.000 pisos buits dels fons voltor.

de l’Audiència Nacional, avan çat per La Vanguardia i que ha pogut confirmar l’ACN, el fiscal anticorrupció José Grinda situa en un esquema Germà Gordó, aleshores secretari de Govern de la Generalitat, com la perso na que dirigia com entraven els diners i cap on havien d’anar di rigides les adjudicacions, a través d’un «control i seguiment» de les

POLÍTICA

obres públiques. Per això, recla ma per a ell la pena de 18 anys i 10 mesos de presó i una multa de 4,6 milions d’euros. Segons la fiscalia, Gordó va ser durant uns quants anys el contacte dels con tractistes de la Generalitat amb CDC. «Aquest contacte, a més d’haver-se realitzat al marge de les vies legals i de la funció que li corresponia dins del govern

català, va ser dirigit al benefici dels contractistes esmentats i al del partit polític a què pertanyia, objectius ambdós oposats al bé públic», sosté.

El segueix Francesc Sánchez, com a secretari econòmic de CDC, qui també hauria gestionat aquestes partides des del 2011. El seu reconeixement dels fets i la seva col·laboració en la causa li ha permès que tot i que se l’acusa de cinc delictes, el fiscal només demana per a ell un any de presó i la resta substituït en treballs per a la comunitat. Els següents en la piràmide serien els tresorers, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, que gestionarien –segons l’es crit– com s’havien de fer les do nacions. El primer s’enfrontarà a una pena de 21 anys i quatre mesos, mentre que per a Osàcar, ja condemnat pel cas Palau, es limitarà a feines en benefici de la comunitat, gràcies a la seva col laboració en l’esclariment dels fets investigats.

Per al fiscal, Viloca s’ocupava fonamentalment de fer la «tri angulació» amb autoritats i amb empresaris, i dels pagaments a les fundacions. «Sent adminis trador i tresorer de CDC i de la fundació CatDem, portava un control exhaustiu de totes les li citacions i adjudicacions d’obra pública i de concursos oferts per diferents administracions sota l’esfera de poder» de la formació.

El Parlament defensa la llei i el decret del català a l’escola

ACN

El Parlament ha presentat al legacions al Tribunal Constitu cional (TC) per defensar la llei i el decret aprovats sobre el català a l’escola. A l’escrit, la cambra demana que es desestimi ínte grament el recurs d’inconsti tucionalitat presentat per una cinquantena de diputats del PP i de Ciutadans al Congrés i que es declari la plena constitucio nalitat dels articles impugnats. Els serveis jurídics del Parla ment argumenten que les dues normes no pretenen «modifi car substancialment» el règim lingüístic, sinó «adaptar-lo als canvis socials». A més, exposen que s’hi reconeix el castellà com a llengua d’aprenentatge i que

també té la condició de «llengua docent». En aquesta línia, su bratllen que segons les normes el castellà també és «vehicle de comunicació» a l’educació.

L’escrit, signat pel lletrat An toni Bayona, defensa els articles 2, 3.1. i 4.1 del decret llei que fixa els criteris aplicables a l’elabo ració, aprovació i validació dels projectes lingüístics dels cen tres educatius, i els articles 2.1 i 2.4 de la llei sobre l’ús i apre nentatge de les llengües oficials a l’ensenyament. A l’escrit, es defensa que totes dues normes s’han aprovat «d’acord amb les competències que té la Genera litat en matèria de llengua prò pia i d’educació» i afirma que «el model de conjunció lingüís

tic reconeix la llengua catalana com a centre de gravetat i llen gua normalment utilitzada com a vehicular i d’ensenyament al sistema educatiu de Catalunya».

En relació al rebuig a fixar percentatges mínims de caste llà, assenyala que no hi ha ju risprudència constitucional que obligui la Constitució o l’Estatut a imposar l’obligació d’aplicar percentatges de castellà o altres lleis oficials, sinó que simple ment els poders públics han de garantir que el castellà es reco negui com a llengua vehicular en tant que llengua oficial «però respectant les diverses opcions a l’abast del legislador per com plir aquesta obligació constitu cional».

De les 30 persones investigades, una desena ha aconseguit reduccions de la pena

Entre els investigats pel finançament irregular a CDC hi ha Germà Gordó, Francesc Sànchez i els extresorers Viloca i Osàcar ACN

L’exconseller de Justícia, Germà Gordó, sortint del TSJC en una imatge d’arxiu.

La cambra ha presentat al·legacions al Tribunal Constitucional

Ha començat reunint-se amb els comuns

Les restes d’ADN de la roba que duia Helena Jubany no pertanyen a l’únic investigat

El Govern amplia les competències de Presidència i culmina la seva reestructuració

El Govern no preveu reformar la llei del CGPJ i manté la pressió al PP

EFE

El Govern espanyol va afirmar ahir que no està pensant repren dre la reforma de la llei del CGPJ per rebaixar la majoria parla mentària necessària per triar els seus membres i que el seu objec tiu és continuar pressionant el Partit Popular perquè compleixi la Constitució i acabi amb la seva «insubmissió». Després que el PP trenqués la setmana passa da les negociacions per renovar l’òrgan de govern dels jutges amb l’argument que l’Executiu pretén rebaixar les penes del delicte de sedició, l’Executiu es panyol considera que l’estratègia és continuar deixant palès que el principal partit de l’oposició no compleix el text constitucional.

Així ho va explicitar la por taveu del Govern, Isabel Rodrí guez, després de la reunió del Consell de Ministres de dilluns passat, i així ho va tornar a ex

posar ahir el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, davant el ple del Congrés. Fonts del Govern asse nyalen que seran «contundents» amb aquesta exigència perquè no es pot naturalitzar l’incompli ment de la Constitució. També afirmen que continuaran insis tint en aquesta qüestió i que el Govern no reprendrà la reforma de la llei del poder judicial per permetre que els integrants del CGPJ siguin elegits per majoria absoluta en lloc de per tres cin quenes parts dels diputats.

Davant la posició de la part so cialista del Govern, el portaveu d’Unidas Podemos al Congrés, Pablo Echenique, va insistir a de fensar la reforma perquè només veu dues opcions, o canviar les majories o «permetre que es con sumeixi el cop tou del PP» .

Després de les crítiques aboca des contra Sánchez ahir al ple de la Cambra baixa per la portaveu

del grup popular, Cuca Gamar ra, per pretendre reformar la sedició, les fonts expliquen que el president del Govern va estar «on ha d’estar», demanant que el PP s’atingui a la llei i sense entrar a respondre les desqualificaci ons.

L’Executiu també confia que el CGPJ compleixi la llei i faci la seva feina per nomenar els dos magistrats del Tribunal Cons titucional que s’han de sumar a dos més que ha de designar l’Executiu.

Entre d’altres temes, Unidas Podemos, PP, EH-Bildu i Cs van exigir ahir que s’esclareixi al Congrés la tragèdia a la frontera de Melilla amb Nador en què van morir almenys 23 immigrants el 24 de juny passat, després de co nèixer-se un reportatge de la BBC que contradiu la versió oficial del Ministeri de l’Interior. La cadena britànica assegura que la policia

espanyola va veure i no va impe dir que desenes de migrants mo rissin a la frontera i que l’allau va deixar cossos al costat espanyol, cosa que ha estat negada per fonts d’Interior que han donat

Catalunya comptarà amb nous quatre parcs eòlics en els pròxims mesos

La consellera d’Acció Climàtica anuncia un canvi d’etapa en les polítiques d’energies renovables

Agències

La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va anunciar ahir un canvi d’etapa en les polítiques d’energies renovables a Catalu nya. En una compareixença al Parlament, Jordà va donar per tancada el que va denominar com a «dècada perduda» i va fer

CATALUNYA

autocrítica per l’endarreriment que ha viscut la transició ener gètica en les darreres legislatu res. «Les dades són bones, però no son encara suficients», va reconèixer abans d’apuntar que es parteix d’una «aturada» que ara s’ha «deixat enrere». D’altra banda, Jordà va destacar que en

L’Estat assigna 67,1 MEUR per finançar el transport públic

El ministeri de Transports ha publicat la resolució provisi onal de la concessió d’ajudes per subvencionar la rebaixa del 30% dels abonaments i títols multiviatge de les xarxes de transport públic autonòmiques i locals. Segons ha informat, l’Estat ha assignat 67,1 milions d’euros a Catalunya. La inversió total del govern espanyol desti nada a la bonificació ascendeix fins a 256,5 milions d’euros, per sobre dels 200 milions d’euros

pressupostats per a la mesura. D’aquests, Transports destina rà 165 milions a les comunitats autònomes i 92,5 milions a les administracions locals. El pa gament es farà efectiu abans de finals d’any i, a partir d’avui, les administracions autonòmiques i locals podran presentar al legacions. El govern espanyol ja va anunciar la pròrroga més en llà del pròxim 31 de desembre de la bonificació del 30% dels abonaments. ACN

els pròxims mesos entraran en servei quatre nous parcs eòlics amb 101 MW de potència. Paral lelament, va destacar que aquest 2022 ja s’han autoritzat 32 pro jectes amb una potència total de 80,5 MW. «Aquest any 2022 serà el primer dels darrers deu en què arribarem a més de 100 MW au

ECONOMIA

La factura elèctrica del mes de octubre s’ha reduït en un 14,4% respecte de l’any passat i ha arribat als nivells del se tembre de 2021, quan va supe rar per primera vegada els 100 euros. Segons l’associació de consumidors Facua, aquesta és la primera vegada en 21 mesos que el rebut experimenta una baixada, després de la pujada constant que va començar el febrer del 2021. Tot i això, Facua adverteix que aquest octubre

toritzats en un sol any», va resu mir. L’autoconsum serà un dels pilars de l’estratègia energètica de l’Executiu. En aquest sentit, les previsions del departament apunten que calen 500.000 instal·lacions de generació des centralitzada per complir els ob jectius fixats per l’any 2050.

Unidas Podemos, PP, EHBildu i Cs van exigir que s’esclareixi la tragèdia a la frontera de Melilla

suport a la Guàrdia Civil, que va actuar «de manera proporcional, ajustada a la legalitat i ferma» da vant d’un intent d’assalt violent a la integritat territorial d’Espanya. Des del departament que diri

geix Fernando Grande-Marlaska creuen que és «decebedor i sor prenent» que es facin acusaci ons «de gran gravetat sense el suport de cap prova» i subratllen que «absolutament ningú, ni la Guàrdia Civil, ni la Gendarmeria, ni la Fiscalia General de l’Estat, ni el Defensor del Poble ni les auto ritats marroquines sostenen que les morts van tenir lloc al territo ri nacional».

la factura encara és un 59,9% més cara que el mateix mes del 2020. El preu mitjà del rebut a l’octubre, per un usuari amb una potència contractada de 4,4 quilowatts i un consum de 366 quilowatts hora, s’ha situat de 103,34 euros. Des de Facua, consideren «insuficients» les mesures adoptades pel Govern, tal com l’aplicació d’un topall al gas i l’IVA al 5%, perquè no aconsegueixen «protegir a les famílies».

MÓN Rússia va retornar ahir a l’acord per exportar gra dels ports ucraïnesos, cinc dies després que decidís suspendre la seva participació arran d’un atac sobre la seva flota per part d’Ucraïna i que es va fer amb drons. Així ho va anunciar en una intervenció parlamentària el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, qui durant els últims dies ha sigut el principal mediador entre Kíiv i Moscou.

Rússia torna a exportar gra dels ports ucraïnesos

Des del Kremlin consideren

que les garanties rebudes per part d’Ucraïna «són suficients» i asseguren que el corredor del Mar Negre no serà utilitzat per a atacs militars. Ucraïna, per la seva banda, manté que Rússia s’ha limitat a buscar «excuses» per sortir de l’acord, defen sa que l’atac amb drons es va produir a una distància prou allunyada del corredor i apunta que l’abandonament de l’acord per part de Rússia «havia estat planejada amb antelació». ACN

POLÍTICA

Fonts de l’Executiu espanyol asseguren que seran «contundents» amb aquesta exigència perquè no es pot incomplir la Constitució

L’Executiu espanyol confia que el CGPJ compleixi la llei i faci la seva feina

Moment de la sessió de control celebrada ahir al Congrés dels Diputats.

La factura de la llum baixa per primera vegada en 21 mesos

Parc d’aerogeneradors al Priorat, en una imatge d’arxiu.

La Pegatina, Stay Homas, Suu i Buhos, entre els nominats als premis ARC

ACN La Pegatina, Buhos, Stay Homas, Las Karamba, Suu, Pelukass, Banda Neon, La Principal de la Bisbal, Dàmaris Gelabert, i la Festa Major de Lleida són alguns dels nominats a les diferents ca tegories dels Premis ARC 2022.

Per primer cop, els premis que

atorga l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, surten de Barcelona i es traslladen a Lleida en una gala que tindrà lloc el pròxim 30 de novembre al Tea tre de la Llotja.

La presidenta d’ARC, Raquel Bassas, ha destacat l’objectiu de

potenciar la contractació artís tica a la demarcació de Lleida i «equilibrar culturalment el terri tori» en un any que el sector pre veu superar les xifres registrades al 2019 després de dos anys on pràcticament no s’ha treballat.

La 20a edició dels Premis ARC compta amb un total de 43

nominats, que opten a guanyar el reconeixement a la millor programació musical, a l’artis ta revelació de la temporada, la millor gira, o el millor programa musical, entre d’altres. El gua nyador de cadascuna de les ca tegories serà escollit mitjançant les votacions que duran a terme

Mor Julie Powell, la bloguera real de la pel·lícula ‘Julie & Julia’, als 49 anys

EFE

L’escriptora gastronòmica Julie Powell, coneguda pel seu blog de cuina Julie & Julia i objecte d’una pel·lícula protagonitzada per Amy Adams i Meryl Streep, ha mort als 49 anys. El diari The New York Times va anunciar que Powell va morir a la seva casa

d’Olivebridge, al nord de l’estat de Nova York i que el seu marit, Eric Powell, va dir que la causa va ser una aturada cardíaca.

L’escriptora es va fer cèlebre al relatar en un blog, de mane ra divertida, com va ser cuinar durant un any totes les receptes (524) de la xef Julia Child, autora

d’El arte de la cocina francesa i una de les grans divulgadores de la bona taula entre les mestres ses de casa nord-americanes. Abans que acabés l’any, el blog ja tenia unes 400.000 pàgines vistes en total, així com diversos milers de lectors regulars que consultaven cada dia si Powell

realment acabaria a temps. L’editorial Little, Brown & Company va convertir el blog en un llibre, Julie & Julia: 365 Days, 524 Recipes, 1 Tiny Apartment Kitchen (Julie i Julia: 365 dies, 524 receptes, 1 petita cuina de departament). I d’allà va sorgir la pel·lícula de 2009, que va ser

els associats d’ARC. En la catego ria de millor gira d’artista o grup d’autoria pròpia hi ha nominats Buhos, La Pegatina, Stay Homas i Suu. En la de millor gira de grup de versions hi ha Abba The New Experience, Banda Neon, Pe lukass i Versión Imposible. A la de millor gira d’orquestra o grup de ball hi ha Cafè Trio, Cobla–or questra Montgrins, La Principal de la Bisbal i l’Orquestra Mara vella.

Pel que fa a la millor progra mació de festa major, hi ha les de Calella, la de Lleida, les de Santa Tecla i les festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls.

DEFUNCIONS

Tarragona

Joan Fuentes Maldonado.

Ha mort a 68 anys. El seu fu neral serà avui a les 11 h. al Tanatori.

Luisa González Sastre. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h. a la par ròquia de Santa Clara.

Juan Solé Alonso. Ha mort a 71 anys.

Reus

Paco Sanz Pérez. Ha mort a 82 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.

Manuel Cabezas Pérez. Ha mort a 78 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parrò quia de Sant Francesc.

Roser Sancho Curcó. Ha mort a 85 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. a la parrò quia de Crist Rei.

Luis Palacín Calvo. Ha mort a 72 anys.

l’últim film de la directora Nora Ephron i que va tenir com a pro tagonistes Meryl Streep en el pa per de Julia Child i Amy Adams com a Julie Powell. La xef Julia Child va morir el 2004, per la qual cosa mai va poder veure la pel·lícula.

CULTURA

En la categoria de millor programació de festa major hi ha Santa Tecla o les Decennals de Valls

fer

en

les

de la xef Julia

EDITORIAL

El simulacre de risc químic posa a prova el nou sistema d’alertes als mòbils

Part de Tarragona, de Reus, Salou, Vila-seca i la Canonja van participar ahir en l’esperat simulacre de risc químic amb què es va estrenar el nou sistema d’avís a través dels telèfons mòbils a la població. Des de l’edifici 112, centre operatiu del simulacre, es va fer un bon balanç del simulacre. Les vint sirenes van funcionar correctament i la majoria de missatges als telèfons mòbils es van rebre. Aquests, però, només van ser enviats a les àrees territorials delimitades per participar en el simulacre, la resta de la població, ni tan sols va escoltar les sirenes. D’aquesta manera es provava la capacitat de seleccionar l’àmbit d’afectació del nou sistema d’avisos de risc. Però s’ha deixat passar una gran oportunitat d’implicar tota la població i de familiaritzar-la amb aquesta nova forma d’informar sobre els incidents químics, sobretot quan, en el supòsit d’un núvol tòxic o de qualsevol altra mena de fuita volàtil seran les condicions meteorològiques les que determina ran les afectacions territorials. Amb l’enviament selectiu de les alertes als telèfons mòbils s’ha perdut l’oportunitat de generar la necessitat d’informar-se sobre el simulacre a aquells que no ho han fet i de crear el debat entre la població, tant si havia participat en el mateix com si no.

+ CONFIDENCIAL

Nou membre a la família Garrofer

La rotonda dels Qua tre Garrofers de Tar ragona torna a ser coherent amb el seu nom. L’Ajuntament, tal com va anunciar la consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, va plantar l’arbre res tant per arribar als quatre. «Ara ja tornen a ser quatre garrofers! No caldrà canviar el nom de la rotonda», comentava a través de xarxes socials. El petit de la família ja pot gaudir fent la fotosíntesi a l’avinguda Catalunya, mentre els vehi cles ballen al seu voltant.

TRIBUNA

‘Nouvinguts’

977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Amb la col·laboració de:

Los grandes municipios, que se hacen lla mar con orgullo municipalista ciudades, son aquellos donde la orientación del voto depende muy mucho de la moda de la op ción política del momento, claro está, con la salvedad de algunos líderes políticos mu nicipalistas que, han sido o son capaces de arrastrar las simpatías de una gran parte de su población, como lo fue para Barcelona, el alcalde de las olimpiadas, Pascual Maragall, la movida de Madrid de Tierno Galván, la popular Rita Barbera en Valencia o como lo pueden ser hoy, el alcalde de las luces de Na vidad de Vigo, Abel Caballero, sin olvidarnos del veterano, Francisco de la Torre que lleva 19 años como alcalde de la ciudad de Málaga, entre otros. En estas ciudades, los nouvinguts o recién llegados, poca incidencia tienen en sus resultados electorales municipales, ya que continúan siendo las siglas políticas, la mayor motivación a la hora de depositar su voto en las urnas.

No es así, en las poblaciones medianas y mucho más cuando son pequeñas, donde la escasa población, facilita una relación perso nal más cercana entre sus vecinos, ofrecien do un mayor contacto y cuando no, conoci miento de sus dirigentes políticos locales, en especial la de aquellos que son nativos o bien,

‘Petrófilo’

llevan generaciones residiendo en el propio municipio, este sector poblacional conoce muy bien las tendencias políticas del elec torado. Así, se puede entender que abando nando siglas políticas, son capaces de ganar elecciones locales con listas de independi entes que no, necesariamente de indepen dentistas, solo hace falta ver en el territorio algún que otro caso, como ejemplo de ello, podría ser el desaparecido alcalde de Salou, Esteve Ferran, con las siglas de Ferran Units per Salou. En estas poblaciones, los nouvin guts o recién llegados, sí que ocasionan una afectación directa en los procesos electorales

que en aquellos momentos complicados am bicionaban, ese ha sido el motivo de tomar la decisión de formar parte del empadronami ento municipal de sus hogares de descanso. Son muchos los municipios de costa y en algunos casos de interior de nuestro territo rio, en especial aquellas comarcas cercanas al área metropolitana de Barcelona, como pueden ser el Baix Penedès o Tarragonès, que han visto incrementados considerablemente sus censos, como hace pocos días anuncia ba, el medio de comunicación municipal del Ayuntamiento de Roda de Berà, con el titular llamativo de: «Ja som 8000 habitants».

Recentment l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona ha signat el conveni de cessió del fons de Lluís Mezquida Gené (1920-2004) ingressant d’aquesta manera un miler de fo tografies que s’han digitalitzat i setze caixes de material. Conegut amb el pseudònim de Petròfilo, fou un periodista i historiador ca talà especialitzat en la Guerra Civil Española. La seva obra més destacada i valuosa encara avui dia són els quatre llibres sobre la bata lla de l’Ebre. Amb els setze anys acomplerts. fou mobilitzat com a soldat per sis anys, els dos primers al front i quatre més com a servei obligatori. L’any 1944 entrà al Diario Español i amb el pseudònim Petròfilo escrigué nou mil set-cents articles, sent el primer el febrer de 1945 i el darrer publicat l’1 de maig de 1983. Col·laborà com a corresponsal a La Vanguar dia, ABC, Diari de Barcelona i escrigué per algunes revistes locals.

L’any1943 fou premiat als Jocs Florals de Lleida pel seu treball La batalla d’Ilerda, se guint les petjades de Juli Cèsar a la seva obra De Bello Civille i, un any després, als Jocs Flo rals de Tarragona un accèssit per Visió lírica

locales, ya que su intención de voto, respon de más a un recordatorio de su lugar de pro cedencia que no, al grado de conocimiento de los responsables políticos municipales.

Todo lo expuesto, en concreto a lo que afecta a municipios de reducida población, el covid-19, ha sido el motivo de que muchas segundas residencias, se hayan convertido en una alta censal de sus propietarios. Son miles las personas que tuvieron que sufrir un duro confinamiento en sus domicilios habituales, en la mayoría de casos en pisos de espacios reducidos, en ciudades de grandes poblaci ones, mientras sus segundas residencias les ofrecían, aquel espacio amplio de funciona lidad y en especial de sensación de libertad,

Todo ello crea una inquietud a los vete ranos dirigentes municipales, aquellos que conocen muy bien a sus vecinos, incluso me atrevería a decir, con nombres y apellidos, pero en especial, sus tendencias electorales. Hoy, se les escapa el comportamiento de los nuevos empadronados, saben muy bien que, según su voto, pueden perder aquel o aque llos concejales que les mantienen en los gobi ernos locales, mientras esta nueva población, su respuesta electoral puede encaminarse en la abstención, recuerdo de voto de sus pro cedencias o la marca política de moda del momento. Lo cierto es que, lo que era tran quilidad en lo conocido, ha pasado a la incer tidumbre de lo que es nuevo.

de Tarragona. Va escriure també cinc guies turístiques de Tarragona.

Jo no soc periodista, però la meva àvia, lita Pilar, sempre em va dir que havia de ser pe riodista. Recordo que als meus 17 o 18 anys ja vaig publicar entrevistes al Semanario Reus, amb els actors Jaime de Mora y Aragón i Maria Asquerino, el tenista Andrés Gimeno, entre altres. El 1967 escric tres articles sobre Arquitectura modernista. Més endavant, el 1969, en el publico sis articles sobre ar

explicar notícies estatals, europees o mundi als, ja existeix la premsa editada a Barcelona, Madrid, etc. Redactava unes cròniques de la política municipal increïbles, que et permeti en en llegir, interpretar entre línies el que vo lia dir i no es podia escriure. Sempre estava al peu del canó per informar del que es cuinava entre bastidors.

Va rebre reconeixements: 1974, Premi Mañé i Flaqué de periodisme a Torredembar ra; 1992, la Medalla al Treball president Ma

quitectura tarragonina, amb el títol genèric Fachada i en homenatge a un arquitecte: Santuari del Loreto, Miguel Fisac, Gobierno Civil Walter Gropius... Mentre es va editar la revista reusenca mensual Mestral, només va durar l’any 1979 i amb el pseudònim Suer, feia la crítica de les exposicions dels Poetes i Crecelius a Tarragona, del Centre de Lectura i Anquin’s’ a Reus, per exemple.

Algunes vegades vaig coincidir amb Perófi lo i sempre em parlava dels meus pares, An tonio i Amparo, recordant anècdotes convis cudes de la guerra. També em va dir que els diaris provincials havien de parlar sobretot, igual només, del territori. Que, per comentar,

cià de la Generalitat; 2003, Premi Honorífic Ciutat de Tarragona i també la Medalla Ciu tat de Tarragona. (categoria de Plata) No puc pas obviar la seva faceta de cronista casteller, forma part del recent diccionari biogràfic de l’Enciclopèdia Castellera i ell és el pare de la criatura del que ara diem Concurs del segle (XX), proposta que va fer l’any 1970. El seu fill i bon amic Lluís, manifesta que s’inventà Petròfilo, ja que significa «l’amor per les pe dres». Amb el permís de l’inoblidable Petrófi lo, també a mi m’agraden les pedres, totes les que són patrimoni de la humanitat, encara que darrerament dedico el meu temps de re cerca i divulgació a les modernistes.

TRIBUNA

JOSEP MARIA BUQUERAS BACH

RAFA LUNA Exsenador i diputat

Hoy, se les escapa el comportamiento de los nuevos empadronados

Abandonando siglas políticas, son capaces de ganar elecciones

Redactava unes cròquines increïbles, que et permetien interpretar entre línies

Em va dir que els diaris provincials havien de parlar del territori

AVUI Felicita als que es diuen: Martí , Ermengol, Sílvia i Malaquies.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

No assumeixis més treball i res ponsabilitats que aquelles que esti guis molt segur a realitzar. Els al tres no estaran amb tu.

TAURE

21/04 al 21/05

Compte amb els nous coneguts ja que avui podrien jugar-te una mala passada. El dia es presenta molt ac tiu i amb sorpre ses grates.

BESSONS

22/05 al 21/06

Es ressaltaran les teves qualitats professionals, la imatge personal que donaràs serà molt atractiva, però cuida molt les paraules.

CRANC

22/06 al 23/07

S’augmentaran les activitats la borals i arribaran a tu nous i interes sants projectes. Atén els consells sense oblidar els dictats.

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

ALQUILO PARQUING. Avgda. Catalunya, 31. Tel: 639.966.559

TORREFORTA. VENTA DE CO CHERA. Concesión hasta 2047. Tel: 610.640.381 Michel

LLEÓ

24/07 al 23/08

Junta forces i no et desgastis en assumptes sense interès ja que t’es tà arribant gran activitat. Tingues precaució en els viatges.

VERGE

24/08 al 23/09

T’arribaran des peses no espe rades que t’al teraran el teu pressupost. Els oblits t’ocasiona ran una altra es tirada de pèrdues.

BALANÇA

24/09 al 23/10

L’activitat labo ral serà avui molt alta. Encara que al principi ho ve gis complicat ar ribaràs gairebé sense donar-te compte a la meta.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

A partir d’aques ta jornada la teva ambició es veurà intensificada tant a nivell material com passional. No fa falta que et posis límits.

LLOGO PARQUING a Marqués Montoliu,2. Tel: 648.222.550

ENSENYAMENT

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i caste llà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

PROFESSIONALS

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.

PINTOR PROFESIONAL. Barato Tel. 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

AMISTAT

TAROT

TAROT DE MARIA. Tarot + pén dulo. Pide cita tel: 633.670.797

TARIFES

Mostra d’anuncis

SAGITARI

23/11 al 21/12

Et sentiràs i nota ràs molt atractiu cap al sexe opo sat, això t’omplirà d’orgull però que hauràs de contro lar o perdràs tot el guanyat fins ara.

FARMÀCIES

CAPRICORN

22/12 al 20/01

S’augmentarà la complexitat en el teu treball i les tasques seran avui més lentes que en dies pas sats. Cerca l’ajuda en tercers.

AQUARI

21/01 al 19/02

Si desitges viu re avui moments feliços plens de sorpreses dedica més temps a les teves relacions i cercle social. Èxits d’amor.

PEIXOS

20/02 al 20/03

No et deixis influ ir per les persones molt pessimistes. Si analitzes dles teves circums tàncies trobaràs coses que et faran feliç.

TARRAGONA: Esqué Englund, Francisco. Rovira i Virgili, 6. Telèfon 977 219 455.

Nolla Solé, Joaquim. Edifici Baix Penedès, 11 bis (Sant Pere i Sant Pau). Telèfon 977 212 569.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Piqué Calafell, Joaquim. Av. President Macià, 21-23. Telèfon 977 945 735.

SALOU: Besora Mallafré, Jordi. Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Avinguda Verge de Montserrat, 24. Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS: Guillén Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 6-8. Telèfon 977 364 512.

VALLS: Seró Martí, Rosa Mª. Castells, 55 (El Fornàs). Telèfon 977 608 842.

EL VENDRELL: Parra, Pere-Parra, M. Carme. Sant Xavier, 23. Telèfon 977 660 275.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

REUS

Graus

10

comarcal

Notícies migdia

Teló de fons

Notícies migdia

comarcal

Notícies migdia

a mida

comarcal

Graus

10 comarques

Notícies vespre

com

Notícies vespre

com va

Notícies vespre

com va

Notícies vespre

com

12

CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479

CHICA BUSCA PAREJA ESTA BLE. Tel: 636.724.711

INSTAL·LACIONS REPARACIONS

fontaneria,

sense

FORMA DE PAGAMENT

Mida

Encreuats

Comarques

Plens

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

EXCELENTE MASAJISTA. Volve réis!!!. Tel: 671.715.779

LAURA 45 AÑOS. Reus Una compañía para señores muy dis cretos. MASAJE Y ALGO MÁS… Tengo la titulación para ejercer como masajista. 1 HORA - 70€. Tel: 600.483.293

MAYCA DIPLOMADA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Final feliz!!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

TERE MADURITA. Rellenita. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gra tis. Tel: 610.208.696

MADURA SEXY. Tarragona. Tel: 643.136.495

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

AMIGAS PECHUGONAS ARDIEN TES. 20€. Reus. Tel. 658.065.024

ANA RUSA. Masajes profesiona les, eróticos, en camilla. Con final feliz!!! Tarragona. Tel: 600.853.460

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. Complaciente. Reus. Tel: 643.027.432

REUS. MARITXELL. Atractiva cata lana madura. Tel: 602.393.335

SINDY MORENITA, madu rita, complaciente. Reus. Tel. 688.238.113

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delga dita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CARMEN. DISCRECIÓN. Tar-rago na. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. españolas. 25€. Tel: 977.32.15.68

VIUDA ESPAÑOLA 44a, ardiente Tel. 612.594.049 Reus.

HOLA SOY LAURA, una chica que busca compañía. ¡¡¡LLÁMAME!!! Tel. 613.501.155

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

ANGÉLICA.. Cachonda. To dos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI. Joven, guapa, ca riñosa, complaciente, potente, be sucona. Tel. 624.392.077 -CITAS-

MIRIAM. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróti cos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

PARA TU PLACER I VICIOS… 24h. Tarragona. Tel. 641.512.408

REUS. TRAVESTI activa, pasiva, potente, dotada y complaciente. Tel: 666.030.929

MADURITA. Griego, francés, vicio sa. Tel. 631.826.173

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servicios. Reus. 669.744.163

PALOMA REUS. Tel: 632.406.591

TARRAGONA. CATALANA MADU RETA. SI TOT. TEL: 604.260.384

TARRAGONA. MARGA. RUBIA MADURITA. Todos servicios. Sali das. Tel: 641.511.721

REUS. SESENTONA. Simpática, completísima, multiorgásmica, fetichista. Francés natural. Tel: 642.559.487

CALAFELL. YENNY. JOVENCI TA PICANTONA. Transgénero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

MASAJES SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discreto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

Cristina Serret serret@diarimes.com

El fitxatge més re cent de l’Eurolliga de Bàsquet té ac cent tarragoní. Avui dijous, 3 de novembre, el grup de versi ons L.A. Vamps, format per mú sics de Salou i Cambrils, actuarà al final del partit que enfrontarà el Basko nia i el Macabi Tel Aviv a la pista del Fernando Buesa Arena de Vitòria.

«Seran quaranta-cinc minuts on tocarem el nostre reperto ri habitual, versions de Guns N’Roses, AC/DC, Metallica o Lenny Kravitz», explica Érik López. El guitarrista de la banda admet que la seva actuació serà una experiència nova per a la formació, tant per l’escenari on tocaran –al mig de la pista de bàsquet– , com pels espectadors que poden arribar a tenir: «Ens han dit que la capacitat del pa velló és de 15.000 persones, amb una ocupació mitjana d’en tre nou i deu mil espectadors». Per tot plegat, els tarragonins s’han proposat que el concert d’aquest dimecres sigui «supe rintens des del primer moment, donant el màxim tot el temps».

L.A. Vamps és una banda que es va formar l’any 2019, just abans de la pandèmia. A més de versionar els clàssics del Rock&Roll, L.A. Vamps també té temes propis: Wild Bill, Children of the fire i All that shines (el vi deoclip d’aquest últim tema es

publicarà pròximament).

Els seus integrants són Ja vier Vila (guitarra), Aleix Gallifa (baix), Álvaro Tudela (bateria) i Érik López (guitarra). Al capda vant del grup hi ha l’actor i can tant William Miller, molt cone gut per les seves intervencions en sèries com Cuéntame, La que se avecina o The 100. «Som una colla d’amics que ens coneixem

L’EUROLLIGA, A RITME DE ROCK TARRAGONÍ

des dels 14 anys. La nostra pre tensió sempre havia sigut tocar la música que escoltàvem als 16 anys, però a poc a poc la cosa ha anat creixent», explica l’Érik. Els L.A. Vamps han actuat en esce naris com les Nits Daurades de Salou, però també han fet apa ricions de gran abast, com en la sèrie Cuéntame, on William Mi ller fa el paper de Mike, gendre dels Alcántara. A la sèrie Mike té un grup, Mike y Los My Dar lings, que són en realitat els L.A. Vamps.

El seu salt a la pista del Basko nia va ser fruit de la casualitat: «El tècnic de llums d’una actu ació que vam fer a Mequinensa treballa al club, li va agradar la nostra proposta i ens va propo sar actuar a l’Eurolliga», resu meix l’Érik.

De cara al futur, la banda no descarta noves actuacions a l’Eurolliga i a la sèrie Cuéntame «Però sense més pretensions que seguir tocant, que és la prin cipal raó per la qual es va formar la banda», conclou el guitarra.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Estat del cel

Al llarg del matí augmentarà la nuvolositat d’oest a est del territori, i el cel quedarà molt ennuvolat o cobert en general, si bé cap al final de la jornada la nuvolositat tendirà a minvar. A banda, hi haurà nombrosos intervals de núvols baixos a punts del litoral i prelitoral fins a migdia.

Precipitacions

Fins a mig matí és probable alguna feble precipitació a punts del lito ral sud i central. A partir de mig matí s’esperen precipitacions al Piri neu i Prepirineu occidental que amb el pas de les hores s’estendran, d’oest a est, a qualsevol punt del país, preferentment a la meitat oest. Al final del dia les precipitacions es restringiran a punts del terç nord del país. És possible que les precipitacions vagin acompanyades local ment de tempesta.

Nivell mitjà

Nivell alt

SUDOKU

EL TEMPS

Màxima

Mínima

La banda L.A. Vamps, formada per músics de Salou i Cambrils, actuarà avui a Vitòria després del partit entre el Baskonia i el Macabi Tel Aviv

MÚSICA

L.A. Vamps és una banda liderada pel músic i actor William Miller.