Dijous 10 de novembre de 2022

TARRAGONA Les restes trobades a Estanislau Figueras seran excavades

La Generalitat confirma que són d’una sitja d’època medieval. P3

CATALUNYA SEAT confirma la instal·lació de la fàbrica de bateries a Sagunt

La companyia accepta els 397 milions d’euros del PERTE. P12

Els grups de l’oposició posen condicions per donar suport al pressupost de 2023

Roger Freixa

Tarragona afronta la recta final d’any mentre comença a treure el cap per l’horitzó el curs 2023. En les pròximes setmanes, l’ar quitectura del pressupost muni cipal estarà al centre dels debats polítics. Els partits de l’oposició de l’Ajuntament esperen rebre la proposta inicial de l’equip de govern i, mentrestant, definei xen les inversions que conside ren necessàries per incloure-hi. Patrimoni, ajuts socials, espai públic i turisme són alguns dels punts que demanen tenir en compte a l’hora d’elaborar el pressupost.

La portaveu d’En Comú Po dem, Àngels Pérez, esmenta la justícia social com un dels aspec tes clau. «Sé que s’han comprat habitatges per destinar-los a l’ús social. Volem que es doni conti nuïtat a això. I, respecte als edifi cis que ja són de propietat públi ca, rehabilitar-los per poder fer, per exemple, trobades d’entitats o col·lectius», exposa Pérez. En aquesta mateixa línia, creu que s’ha d’incrementar la despesa en ajudes a la ciutadania.

D’altra banda, des d’ECP tam bé destaquen la importància de l’ecologisme i la implantació de mesures en aquest sentit, com la mobilitat sostenible. «Apos tem per la transformació del transport públic. Fer autobusos d’hidrogen ja ens agrada, tot i que també en podríem fer altres més petits i elèctrics», explica la portaveu, qui afegeix que és im portant fer els vehicles accessi bles per a tothom i revisar el preu dels bons perquè siguin «més econòmics». Pérez també de fensa la connexió de la xarxa de carrils bici i la reparació d’aquells en mal estat. A més a més, consi

ACTUALITAT

dera bona idea continuar duent a terme pacificacions de vies com la del carrer Canyelles.

Pel que fa a aspectes culturals, reclama l’organització de més tallers familiars als barris i «que es pugui dotar a les entitats cul turals i artístiques un espai auto gestionable a la Tabacalera».

La rehabilitació i l’ús d’aquest edifici és una de les exigències del grup municipal de Ciutadans. «Volem desencallar grans pro jectes, com també és el del Banc d’Espanya», indica la portaveu, Lorena de la Fuente. La matei xa De la Fuente enumera altres espais de la ciutat que s’haurien d’incloure en els pressupostos, com el pàrquing de Jaume I o la Quinta de Sant Rafael, sobre la qual demana saber «quin ús se li vol donar i quan s’obrirà».

«El pressupost s’ha de cons truir entre tots els partits po lítics. No pots arraconar un. Si el govern ens reuneix i accepta el que demanem, els donarem

«Apostem per destinar diners a les ajudes socials i a la mo bilitat sostenible. Ens sembla bé incorporar autobusos d’hi drogen i elèctrics i pacificar carrers.»

«Demanem propostes que ja vam presentar l’any passat i que no s’han executat, com el servei municipal d’atenció psicològica per a adolescents i joves.»

«Volem desencallar grans projectes d’edificis de la ciutat, com la Tabacalera o el Banc d’Espanya. També volem saber quin ús i quan s’obrirà la Quinta de Sant Rafael.»

Portaveu del PP

«Volem que s’augmenti la inversió en l’espai públic i en turisme per tal de dinamit zar-lo. D’altra banda, també creiem que el sector hostaler necessita més ajudes.»

De la Fuente: «El pressupost s’ha de construir entre tots els partits polítics»

suport, però, si fan com l’any passat, no els acceptarem», asse nyala la consellera de Ciutadans en referència a la negociació dels pressupostos de 2022. El govern, davant la negativa de l’oposició, ha executat els projectes que ha estat possible amb els pressupos tos prorrogats i a través de l’apro vació de modificatius de crèdit. Des del PSC, el candidat a l’al caldia, Rubén Viñuales, va esten dre la mà al govern per pactar els pròxims pressupostos. Al seu torn, la portaveu del grup muni cipal, Sandra Ramos, va explicar fa unes setmanes que es plante javen proposar alguns projectes presentats l’any passat no exe cutats, com la creació del Casal de Dones, un equipament que considera que pot ajudar a millo rar la qualitat de vida del sexe fe mení. Pel que fa al transport pú blic, els socialistes van demanar ubicar a Battestini l’intercanvi ador de l’Empresa Municipal de Transports i la gratuïtat de l’au tobús. Alhora, suggereixen crear un servei d’atenció psicològica a adolescents i joves.

Per la seva banda, des del Par tit Popular insisteixen en una disminució de la pressió fiscal. «Fa molt de temps que demanem abaixar impostos i taxes. Si no es fa, no acceptarem els pressupos tos», assegura el portaveu del grup municipal, José Luis Mar tín. Invertir més en l’espai públic i augmentar els fons destinats a turisme i a ajudes per al sector hostaler són tres de les principals demandes del PP de Tarragona.

Sergi Peralta Moreno

L’excap de gabinet de Josep Fèlix Ballesteros, Josep Maria Bonet, ha presentat una querella con tra l’alcalde, Pau Ricomà, per «injúries i calúmnies». Els fets es remunten a una entrevista publicada al Diari de Tarragona el juny de 2021, en què al batlle

se li preguntava si es donaven targetes de crèdit o es pagaven viatges a Espimsa o a l’empresa de Mitjans de Comunicació. «Ni de broma. Fixi’s fins on arriba ven els problemes de corrupció que ara han de ser jutjats els dos caps de gabinet de l’anterior al calde», va ser la resposta que es

va reproduir, en una transcrip ció no literal. «Jo no estic ni im putat ni jutjat. Això són injúries i calúmnies i, si creu que són cer tes, s’han de demostrar», declara Bonet. L’exassessor de Balles teros va presentar una acta de conciliació, que va quedar sense acord per incompareixença del

batlle. Va ser la «sensació d’in defensió» que va portar Bonet a presentar la querella al jutjat d’instrucció número 3 de Tarra gona. «Un alcalde ha d’observar més que ningú la veracitat de les seves afirmacions, no tot s’hi val», valora. Si el jutge admet la querella a tràmit, s’anirà a judici.

GERARD MARTÍ

Imatge de diferents membres de l’oposició durant el darrer plenari extraordinari.

José Luis Martín

Àngels Pérez

Portaveu d’En Comú Podem

Sandra Ramos

Portaveu del PSC

Lorena de la Fuente

Portaveu de Ciutadans

CEDIDA / GERARD MARTÍ

L’exassessor de Ballesteros, Josep Maria Bonet, i Pau Ricomà.

L’Oficina Jove del Tarragonès (OJT), que es va inaugurar el juliol del 2010, ha atès un to tal de 69.773 persones des del moment de la seva creació. Així mateix, s’hi han realitzat 134.666 consultes. Els prin cipals serveis que ha prestat l’OJT en aquest temps són referents als àmbits de la in formació, el treball, la salut, l’educació i l’habitatge, entre altres. Addicionalment, l’ofi cina ha incorporat, aquest mes d’octubre, un nou servei d’orientació i intermediació laboral, gestionat per la fun dació Once Inserta. Aquest projecte permetrà una major aplicació de la mirada inclusi va i adaptada dels recursos per a les persones amb capacitats diverses, de manera que es pugui donar una visió integral de l’atenció als joves. Actual ment, l’OJT i la conselleria de Joventut tenen com a repte principal comprendre i aten dre els diferents estadis i afec tacions de la salut emocional i mental dels adolescents en el seu trajecte vital, tenint en compte que s’està superant un escenari de pandèmia que ha agreujat aquestes situacions. També es pretén vetllar per ac tualitzar, analitzar i revisar de manera periòdica la realitat ju venil. Des de la conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona es fa un balanç molt positiu dels 12 anys d’història de l’oficina, així com es posa en relleu la millora qualitativa dels serveis que presta, garan tint una atenció igualitària i accessible a tothom i tenint les persones joves i la joventut com a valor i centre de la seva intervenció. L’OJT es va crear el 2010 arran d’un conveni entre la Generalitat, el Con sell Comarcal del Tarragonès i l’Ajuntament, en el marc del desplegament territorial d’una xarxa nacional d’emancipació juvenil. Redacció

SUCCESSOS

La sitja trobada al 14 d’Estanislau Figueras és d’època medieval

Sergi Peralta Moreno

L’edifici número 14 de l’avinguda d’Estanislau Figueras, enderro cat poc abans que comencés l’es tiu, amagava una sitja d’origen medieval. Aquesta és la conclu sió a què arriba un informe d’in tervenció arqueològica elaborat per l’empresa A Priori i encarre gat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, segons ha pogut saber Diari Més La memòria de l’expedient també confirma la presència d’indicis arqueològics al solar «amb una potència estratigràfi ca superior al que es creia en un principi», és a dir, que arriben a una profunditat major del que s’esperava. La resta de troballes, més enllà de la sitja, s’han datat en època contemporània, entre els segles XIX i XX, i en un estat de conservació «molt irregular».

HABITATGE

La Comissió Territorial del Pa trimoni Cultural de Tarragona va examinar, a finals de setembre, el projecte bàsic de construcció d’un edifici plurifamiliar de tret ze habitatges al solar d’Estanis lau Figueras on es van efectuar les recents descobertes. L’òrgan va acordar que es completarà l’excavació del dipòsit, així com s’obrirà l’accés a la sitja, sempre que no es comprometi l’estabi litat de les estructures. A conti nuació, es tramitarà el corres ponent tractament de les restes, prèvia autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural, i s’efectuaran els moviments de terres que quedin pendents.

En aquests moments, s’està a l’espera que s’executin les acci ons acordades, que iniciaran un cop es rebi la llicència correspo nent per part de l’Ajuntament

Imatge de l’entrada a la sitja, tapiada mitjançant sediments d’origen orgànic.

Les descobertes s’estenen fins a una profunditat major del que s’esperava

tarragoní, segons afirmen fonts del Departament de Cultura.

Les restes arqueològiques es van trobar un cop s’havia acabat l’enderrocament del número 14 i quan s’anaven a fer els fona

ments del nou edifici. L’arque òleg Marc Dalmau, qui va infor mar Diari Més de la troballa, va apuntar que podria tractar-se d’una cisterna que, amb el pas del temps, s’acabaria utilitzant com a subterrani. També va de tectar, a la terra extreta durant les obres, fragments de ceràmica.

Per la seva banda, el president d’honor de la Reial Societat Ar queològica Tarraconense, Rafael

Els propietaris podran demanar aquest any ajuts per a rehabilitar habitatges

Gabriel, va plantejar la hipòtesi que les restes, juntament amb les que s’havien descobert amb an terioritat als números 3 i 18 de la mateixa avinguda, podrien per tànyer al convent de Santa Anna, un dels «temples extramurs de la Tarragona medieval», construït durant la segona meitat de l’edat mitjana i que va desaparèixer en el transcurs de la guerra dels Se gadors, entre 1640 i 1642.

Un home va resultar ferit ahir després que li caigu és una biga al cap, mentre treballava a la tercera plan ta d’un edifici del carrer Apodaca. Quan van arribar les assistències mèdiques, estava conscient i es va po der comprovar que no havia quedat atrapat. Els Bom bers, que van rebre l’avís a les 14.56 hores, van traslla dar una dotació per donar suport als sanitaris i a actu ar si era necessari. Redacció.

La convocatòria per accedir als ajuts de rehabilitació d’habi tatges per tal de millorar-los en matèria d’eficiència energètica, conservació i reparació s’obri rà abans que acabi l’any. Les comunitats de propietaris de l’Eixample, els barris marítims,

els barris de Ponent, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador po dran participar directament en aquesta partida econòmica pro vinent dels fons Next Generati on, que destinaran 8,2 milions d’euros a la ciutat. No obstant això, cal destacar que hi ha una quantia màxima subvencio

nable per habitatge, en funció de criteris com el percentatge d’estalvi energètic aconseguit amb les reformes. Amb tot, els ajuts podran arribar al 100% del cost de les obres si s’identifiquen situacions de vulnerabilitat eco nòmica. Aquesta partida està destinada als habitatges pluri

familiars, construïts entre 1950 i 1981 i ubicats en barris amb una renda inferior al 20% de la ren da més alta de la ciutat. Les con selleres Eva Miguel, Inés Solé i María José López es reuniran aquesta tarda, a les 17.45 hores, al Palau d’Esports de Catalunya amb diferents associacions de

veïns per explicar els criteris i requisits d’aquesta ajuda, per tal que la informació arribi al mà xim nombre possible de perso nes. La consellera d’Habitatge, Miguel, valora que aquesta línia de subvencions «se suma a les nombroses accions encamina des a la construcció i a la rehabi litació que s’estan duent a terme perquè Tarragona disposi d’un parc d’habitatge de qualitat». La regidora també apunta que la convocatòria és una «oportu nitat per millorar la situació de degradació que pateixen alguns edificis, com ara diversos que es troben a Campclar i que són pro pietat de la Generalitat».

PATRIMONI

S’acabarà d’excavar el solar per dur a terme un tractament de les restes arqueològiques

L’Oficina Jove del Tarragonès atén gairebé 70.000 persones en 12 anys

Redacció

Miguel, Solé i López es reuniran aquesta tarda amb associacions de veïns per detallar la subvenció

Un treballador, ferit en caure-li una biga

GERARD MARTÍ

Tarragona registra un rècord de turistes i de pernoctacions el darrer

Redacció Tarragona va registrar l’arriba da de 199.679 turistes a hotels i càmpings durant la temporada alta, del 16 de juny al 15 de se tembre. Aquesta dada suposa un augment del 25% respecte al 2021 i del 23% respecte al 2019 i estableix un rècord històric de la ciutat. D’altra banda, les pernoc tacions a hotels i càmpings van arribar a les 934.761, fet que es tradueix en un increment global del 77% respecte del 2021.

Els dos índexs revelen una re cuperació turística de Tarragona, tot i que destaca l’espectacular increment de les pernoctacions que es deu, no només a una mi llora del comportament turístic de la ciutat, sinó també als packs d’una setmana que majoritàri ament ofereixen els càmpings, segons el Patronat Municipal de

Turisme de Tarragona (PMTT).

Aquesta modalitat de reserva provoca un augment de pernoc tacions i, per tant, també de la mitjana de nits d’estada, que ha passat de 5,16 dies (el 2019) a 6,34 (el 2022) en càmpings. En global, l’estada mitjana ha estat de 4,67 nits, xifra que supera les 3,30 nits de 2021 i les 3,99 de 2019.

Pel que fa a l’ocupació, les dades també són positives: s’ha superat el 82% d’ocupació, gaire bé vuit punts per sobre de 2019, últim any de prepandèmia i amb una oferta hotelera similar. Res pecte al 2021, l’increment supera els 20 punts percentuals, tot i que, en aquest cas, encara existi en restriccions de moviment.

Una altra dada rellevant que ofereix l’Observatori Turístic és la clara recuperació del mercat internacional (europeu, sobre

tot), que ha superat el 40% de les arribades. Alguns dels mercats emissors van ser de l’est d’Euro pa, que, ara per ara, estan aturats per la situació d’inestabilitat de la zona. En total, de les més de 934.000 pernoctacions, un 57%

van ser de turistes espanyols, mentre que un 43% van ser de turistes estrangers. Els principals mercats emissors són Holanda, França i Alemanya, amb quotes d’al voltant del 10%. Finalment, les dades també indiquen una molt bona valoració de la tem porada dins del sector turístic, que puntua amb un 7,64 el nivell d’ocupació i amb un 7,56 la mar xa del negoci.

«Tarragona està de moda», va

El jornades del 25N giraran entorn de la Llei integral de llibertat sexual

Redacció

La nova Llei integral de llibertat sexual serà el tema central de les jornades que ha organitzat l’Ajuntament de Tarragona pel 25N. La consellera de Feminis mes i LGTBIQ+, Cinta Pastó, va presentar ahir els diferents actes que, des de la Conselleria que li dera i conjuntament amb altres departaments municipals, asso ciacions, entitats i organismes de la ciutat, s’han programat al voltant del Dia Internacional per l’erradicació de la violència contra les dones.

Durant la presentació, Pastó va explicar que la nova llei serà protagonista dels actes, que co mençaran avui al matí a l’Espai Jove Kesse i s’allargaran fins al mateix 25N, dia en el qual es llegirà el manifest. Per una altra banda, s’il·luminarà la façana de l’Ajuntament per recordar la reivindicació d’un món lliure de violències contra les dones.

Dins d’aquest eix temàtic, la consellera va posar l’accent en les jornades que durant el 23 i 24 de novembre debatran i infor

maran sobre diferents aspectes de la nova legislació al Palau de Congressos, amb el nom de No esperis un no rotund: només el sí és sí, que és també el lema del programa d’enguany.

El 23 de novembre, s’explica

ran les novetats més destacades de la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual en l’assetja ment sexual i per raó de sexe a empreses, PIMES i entitats. Per a la prevenció de l’assetjament se

xual al treball, el context se situ arà en l’àmbit laboral. Se’n par larà des de la visió laboralista i de l’advocacia, i s’explicarà com s’ha d’elaborar un protocol pro pi. El dia 24, d’altra banda, les jornades comptaran amb la pre sència de cinc dones que parla ran en primera persona sobre l’assetjament al carrer. Aquesta és una de les novetats que està present a la Llei de garantia in tegral de la llibertat sexual. Amb aquestes vivències es donarà un enfocament interseccional amb diferents perfils de dones convi dades a la jornada.

«L’Assemblea General de les Nacions Unides insta a totes les persones a una tasca de consci enciació i sensibilització amb la declaració del 25 de novembre com a Dia Internacional per l’eliminació de la violència con tra les dones», va afirmar Pastó, que va voler posar en valor la programació, la implicació de les entitats i el treball diari dels equips i serveis de Polítiques d’Igualtat, de Joventut o de Coo peració de l’Ajuntament.

destacar l’alcalde de Tarragona i president del PMTT, Pau Rico mà. L’alcalde també va manifes tar que la intenció és «sumar les dades dels apartaments turístics per tenir una fotografia més precisa». «No està en xifres alar mants, però, segons l’evolució, podria necessitar una regulació quirúrgica en determinades zo nes perquè no arribin a tensar el mercat immobiliari», va afegir Ricomà.

La Cambra organitza una jornada sobre paleoecologia humana i evolució social

La Cambra de Tarragona acull avui, a les 9 hores, la nova edi ció del cicle de jornades Bon dia Tarragona. Aquesta vega da, el director de l’Institut Ca talà de Paleoecologia Huma na i Evolució Social (IPHES), Robert Sala, posarà en valor el centre de recerca. L’IPHES té un compromís amb la recerca i amb el territori i col·labora en la creació de punts d’atracció turística i cultural amb la soci etat municipal i regional, a tra vés dels programes educatius i de socialització, i amb un dels actius del territori, la Universi tat Rovira i Virgili, mitjançant el disseny de graus, màster i doctorat. L’IPHES, després de disset anys de vida, ha disse nyat i posat en marxa un pro jecte d’impacte al Camp de Tarragona, amb la recuperació de jaciments coneguts des de mitjans de segle XX, però que no havien donat encara tot el seu potencial, com la Boella, i amb noves descobertes com el santuari de la Cova de la Font Major a l’Espluga de Francolí. L’IPHES té la seva seu a Tarra gona, però la majoria dels seus projectes són estatals i inter nacionals.

La boccia arriba a les llars municipals de gent gran

Els usuaris de les llars munici pals de gent gran de Tarragona podran participar, a partir de la setmana vinent, a tallers d’in iciació a la boccia, un esport adaptat, similar a la petanca, apte per a tothom. Aquesta per met exercitar cos i ment i també competir amb altres jugadors.

Els tallers aniran a càrrec de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, entitat que els ofereix de forma gratuï ta. Els primers tallers d’iniciació

a la boccia començaran el prò xim dilluns dia 14 de novem bre a la llar municipal de gent gran Tàrraco, on es faran quatre tallers, d’una hora cadascun. Aquestes es duran a terme a les 9, 10, 11 i 12 h. del matí. Al llarg de la setmana vinent, la boccia també arribarà a les llars mu nicipals de gent gran de Bona vista, Sant Pere i Sant Pau, La Granja, Sant Pere i Sant Pau, La Floresta, l’Albada, Riuclar, i centre. Redacció

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va presentar ahir les dades de turisme del passat estiu.

GENT GRAN CEDIDA

Èxit de públic a l’exhibició de cuina de peix tarragoní al Mercat Central

Es van exposar diferents receptes senzilles

Redacció

Una vintena de persones va po der gaudir ahir a la tarda d’una exhibició de cuina de peix de Tarragona, que es va dur a ter me al Mercat Central. Alguns es van quedar amb les ganes d’as sistir-hi, ja que dilluns passat es van exhaurir totes les places disponibles. A partir de les sis de la tarda, la parada del mer cat Peix i Marisc Fresc Carmeta va ensenyar diferents receptes senzilles i fàcils de cuinar, amb el peix tarragoní com a protago

nista principal. Cap dels assis tents, alguns amb llibreta i boli a la mà, es va voler perdre detall de les instruccions dels experts en la matèria, que van fer gala dels seus coneixements gastro nòmics als fogons.

Aquesta activitat, que ha si gut un èxit de públic, forma part de la segona edició de la cam panya Peix de Tarragona, tot un gust, que pretén impulsar la re activació econòmica del sector pesquer i incentivar el consum de peix de proximitat.

TARRAGONA

Berta Taixés Guanyadora del Premi Dow 2022

«Fer el màster a la URV és una de les millors decisions que he pres»

CEDIDA

John Bugarin

— Com va néixer el seu interès per l’enginyeria química?

— A l’institut ja m’agradava molt la química perquè comprenia tot el que m’interessava. Tot i que soc de Reus i sabia que la URV és la millor universitat en aquest àmbit, vaig decidir fer la carrera d’Enginyeria Química a Barcelo na per temes personals. Durant aquells quatre anys em vaig anar adonant que tenia molta pas sió per aquest sector i vaig tenir clar que volia estudiar el màs ter a Tarragona, per poder tenir aquest primer contacte amb les empreses de l’àrea industrial i perquè sabia que era el lloc on més em podria desenvolupar en el que realment més m’agradava, la indústria dels hidrocarburs.

— La URV va complir amb les seves expectatives?

— Fins que no vaig estar dins del màster, no vaig ser realment conscient de les connexions que té la universitat amb les em preses del sector a Tarragona. Sempre hi ha aquest contacte constant amb la indústria i això dona moltes oportunitats. Fer el màster aquí és una de les millors decisions que he pres.

— Què va significar per a vostè guanyar el Premi Dow 2022?

— Al principi no m’ho creia. Em van proposar des del màster i m’ho vaig prendre com un repte personal, no de manera compe

titiva per guanyar el premi. Volia viure l’experiència de passar un procés de selecció. Soc una mica nerviosa i tímida, m’agrada pas sar per aquestes situacions per aprendre a mantenir la calma i que els nervis no em juguin una mala passada. Al final, és saber gaudir del moment. Òbviament, estic encantada d’haver sortit es collida i ho veig com un reconei xement al treball que he fet fins ara, a tots els esforços que he fet per arribar aquí. Va ser un repte per demostrar el que valc i que puc arribar lluny en Dow.

— Actualment, treballa com a

enginyera de millores de la uni tat d’Hidrocarburs de Dow.

— El que més agraeixo d’aquest premi és haver pogut entrar en aquesta empresa que té uns ob jectius molt marcats i ofereix moltes oportunitats de desenvo lupament professional. Crec i es pero tenir una llarga vida a Dow i involucrar-me en tots aquests projectes de sostenibilitat i de millora de les plantes. Començar en un lloc nou sempre és difícil, però els companys m’han ajudat molt des del principi.

— Quines tasques fa?

— Les tasques que faig en el dia a

dia estan centrades en la fiabilitat i sostenibilitat de les plantes, és a dir, en millorar les tecnologies implementades, així com alguns processos i la seguretat per evitar qualsevol escenari perillós.

— La sostenibilitat és un as pecte important per a les em preses sector de cara al futur.

— Una de les coses que em va sorprendre positivament de Dow és la seva alineació cap a la sostenibilitat, ho veig en totes les tasques que desenvolupo i en els projectes que fan alguns companys que van dirigits cap a l’optimització energètica, la reducció d’emissions i la imple mentació de noves tecnologies. Al final, som els enginyers qui hem de posar el nostre gra de sorra perquè sigui possible.

— Creu que encara hi ha una barrera de gènere en el sector de la química?

— A la Universitat he vist que, amb els anys, cada vegada hi ha més dones estudiant enginyeria química, així que aquesta barre ra es va trencant a poc a poc. És veritat que durant les pràctiques pràcticament tots eren homes, però a Dow no és així. A l’empre sa hi ha moltes dones ocupant posicions de lideratge i de res ponsabilitat en tots els departa ments. Jo mateixa, com a dona, em veig capacitat per arribar on sigui, quan potser en algun altre lloc no seria així.

Taixés ha destacat el contacte constant que té la universitat amb empreses de la química com Dow

Berta Taixés, enginyera química, amb el Premi Dow 2022.

GASTRONOMIA

GERARD MARTÍ

La parada Peix i Marisc Fresc Carmeta va dur-la a terme.

El pressupost de l’Ajuntament per al 2023 serà de 131 milions d’euros

González

El pressupost de l’Ajuntament per al 2023 serà de 131.261.080,32 euros, un 3,7% menor que el de 2022, i manté la congelació dels impostos que es va anunciar fa unes setmanes. Tot i la reducció del pressupost, que l’any passat va ser de 136 milions d’euros, Mariluz Caballero, regidora de la Hisenda, el va catalogar com un creixement, «si no es té en compte la hipoteca per al projec te d’habitatge de l’antiga Hispà nia». Tant la regidora com l’alcal de, Carles Pellicer, van fer èmfasi en «l’esforç que fa l’Ajuntament perquè la ciutadania i les empre ses no pateixin més la conjuntura actual, amb pujades de preus ge neralitzades». Per aquest motiu, a part de no augmentar les taxes i mantenir les bonificacions, l’al calde va destacar que s’apostarà pels «serveis de qualitat, amb un pla d’inversions de 12,6 milions d’euros i mesures extraordinà ries d’impuls econòmic, malgrat el context». Pellicer també va fer referència a la rebaixa pro gressiva de l’endeutament: «La previsió és tancar el 2023 amb una reducció del deute d’1,6 mi lions d’euros i una ràtio legal del 69,57%».

El pròxim 18 de novembre, el Ple de l’Ajuntament votarà els expedients de les ordenances fis cals i el pressupost municipal de 2023. Per a Pellicer, «en aquests

SALUT

moments de crisi, calen mesures extraordinàries, la ciutat ja paga prou cara la situació. Per això, les mesures fiscals seran amb sen sibilitat social. Posem al centre a les persones i assumim l’aug ment de preus».

Del pressupost del 2023, una de les despeses que destaquen pel seu increment són les dels béns corrents i serveis, que creixen en 2,4 milions d’euros, a causa de l’augment dels preus del subministrament. També passarà amb els interessos, que creixeran en 670.000 euros, en previsió de l’increment de tipus oficial que fixa el Banc Central Europeu, i en la partida de perso nal, en 2,8 milions d’euros.

Caballero va destacar que l’Ajuntament incrementarà el pressupost en tots els serveis municipals. És el cas dels Serveis Socials que, gràcies a la dota ció de la Generalitat per al nou Contracte Programa, que es pre sentarà proximament, augmen taran en 844.000 euros. També es preveu una millora del servei de la recollida de residus, amb el desplegament al 100% del nou contracte. Aquests serveis es fi

L’Hospital Sant Joan implanta un nou sistema d’informació de salut

Agilitzarà i personalitzarà l’atenció del pacient

Redacció

L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i els centres d’Atenció Primària que formen part de Salut Sant Joan de Reus han iniciat el procés d’implan tació del sistema d’informació de salut SAP ARGOS. Aquesta solució, que actualment s’uti litza a una vintena d’hospitals de Catalunya de diferents tipo logies i mides, millora la intero perativitat entre sistemes d’in formació dels centres de salut i s’ajusta als requisits de present i futur, que contempla el Pla Di rector de Sistemes d’Informa ció del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalu

nya (SISCAT). Basat en agilitzar i personalitzar l’atenció que re ben els pacients, facilita la coor dinació de la informació entre els diferents nivells assisten cials (primària, especialitzada, atenció intermèdia i salut men tal) i millora el procés d’atenció clínica i la gestió de pacients.

A més, proporciona noves ei nes de suport a la investigació i disponibilitat d’informació al professional, entre d’altres.

Aquest projecte d’implantació, finançat pel Servei Català de la Salut, compta amb una consul tora especialitzada i el suport de professionals d’altres centres sanitaris.

nançaran amb l’amortització an ticipada dels préstecs d’enguany, que redueix en 3 milions d’euros la despesa d’amortització de préstecs de cara a 2023.

Caballero va detallar que la congelació d’ordenances fiscals incrementarà els ingressos via impostos directes en 306.000 euros. També augmentarà els

FEMINISME

ingressos amb la cessió de tri buts de l’Estat, que creix en 1,5 milions d’euros, així com amb el contracte de Benestar Social –en 1,4 milions– i la subvenció per a les Escoles Bressol, que és de 369.000 euros.

A part de la congelació dels impostos, Caballero va recordar que es mantindran totes les bo

Comerç Solidari de Reus prepara una cosida popular a la Casa Navàs

Redacció

El col·lectiu Comerç Solidari Reus, format per emprenedores de la ciutat, celebrarà una co sida popular dimecres vinent, de 19 h. a 21.30 h. Amb la seva campanya Teixim Sororitat pel 25N, en contra de la violència masclista, el passat mes d’oc tubre es va convidar a la gent a participar d’una manta col lectiva mitjançant la confecció de quadradets de ganxet de 10x10. La recollida de material ha estat un èxit, i el col·lectiu ara fa una altra crida popular per organitzar la cosida entre si de tots aquests quadradets a l’antiga botiga de la Casa Navàs.

La manta que surti com a resul tat de l’activitat serà sortejada, juntament amb diverses apor tacions de comerços i artesans de la ciutat. L’aforament serà limitat així que des de Comerç Solidari demanen que qui vul gui ajudar s’apunti i enviï un mail a comercsolidarireus@ gmail.com. El col·lectiu Comerç Solidari va néixer a principis de l’any 2017 amb l’objectiu de su mar esforços per donar suport a l’ONG Proactiva Open Arms. Des de llavors han dut a terme diferents iniciatives solidàries amb una xarxa de comerços compromesos amb la societat i la ciutat.

nificacions que es preveu que sumin 1,6 milions d’euros. De fet, els beneficis fiscals de l’Ajunta ment han crescut un 33% en tres anys –d’1,2 a 1,6 milions d’euros. Caballero va exemplificar les bo nificacions amb el cas d’aquells que han aposat per les plaques solars. Concretament, l’han rebut, fins ara, 50 habitatges,

EMPRESA

La partida del personal creix 2,8 milions d’euros

Entre les despeses desta cades s’hi troba la partida de personal municipal, que creix en 2,8 milions d’eu ros. Aquest augment es deu als increments fixats per l’Estat per als treballadors públics. Un augment de l’1,5% que han començat a rebre aquest mes de novem bre els funcionaris, després que Maria Jesús Montero, ministra d’Hisenda i Fun ció Pública del Govern, for malitzes amb els sindicats CCOO i UGT l’acord per augmentar els salaris dels funcionaris fins al 2024. De fet, al pacte al qual van arribar inclou la possibilitat que el 2023 els sous aug mentin un 1% addicional si l’IPC fos superior.

que, en conjunt, s’han estalviat 41.000 euros.

L’alcalde va aprofitar per asse nyalar la feina feta de la regidoria i el Govern en la presentació del que serà el seu l’últim pressupost del seu mandat: «Em sento orgu llós de la feina feta, deixo l’Ajun tament sanejat i amb múscul econòmic. Així, el següent go vern tindrà les mans lliures per emprendre les mesures oportu nes».

Caballero, a través d’una au diència pública conjunta amb la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Mont serrat Flores, explicaran a la ciu tadania el pressupost municipal i les ordenances fiscals. Aquesta es durà a terme al Centre Cívic de Ponent, dimecres vinent, a les 18.30 hores.

Anna

OLÍVIA MOLET

Carles Pellicer,

i Mariluz Caballero, regidora d’Hisenda, en la roda de premsa d’ahir.

Antoni Cañete va ser ahir el protagonista de la Conferència men sual d’El Círcol sota el títol Les PIMES al pont de comandament En aquesta, Cañete va destacar que «en reforma laboral, propo sem la flexibilitat i seguretat mitjançant la concentració i diàleg social i la negociació col·lectiva Redacció

Antoni Cañete parla de les PIMES a El Círcol

POLÍTICA

Daniel Rubio oficialitza la seva candidatura a les eleccions de maig

Daniel Rubio serà l’alcaldable del partit municipalista Ara Reus a les eleccions municipals de maig.

L’actual regidor de Medi Ambi ent i Recursos Humans a l’Ajun tament de Reus va ser l’escollit, per unanimitat, entre militants del partit, a l’assemblea que es va dur a terme ahir al vespre. Du rant la trobada, Rubio va presen tar el seu projecte, que se centra en «fer de Reus una ciutat fàcil, on la gent ho trobi tot sense com plicacions i l’Ajuntament sigui la porta d’entrada». Ara Reus, amb Rubio d’alcaldable, no vol «obe ir polítiques supramunicipals».

L’actual regidor assegurava que «som un partit municipalista, amb ADN 100% reusenc. Fa 10 anys que escoltem a la ciutada nia i donem solucions i, a partir d’aquí, presentem un projecte engrescador on busquem par lar de municipi». L’objectiu de Rubio per a Ara Reus és «créixer molt i assolir l’alcaldia. No venim a participar, hem demostrat que una marca municipalista pot ar ribar al Govern».

Rubio es presentarà en les pròximes eleccions «amb totes les garanties que tenim el millor equip per a fer el salt a l’alcal dia». El programa electoral, que es treballarà a partir d’ara, es durà a terme, segons Rubio, «de la mateixa manera que s’ha fet fins ara: parlant amb les associa cions, gremis, col·lectius i ciuta dans. Totes les seves idees i sug

La candidatura després de la polèmica

Ara Reus i PDeCAT van anunciar, fa dues setmanes, que con correrien junts a les eleccions municipals. Aquest anunci va fer trontollar les bases del partit Demòcrata de Catalunya, provo cant que l’alcalde i els quatre regidors del partit trenquessin el carnet. Tot i això, Daniel Rubio considera que el seu partit és una part aliena al conflicte: «Nosaltres tenim el nostre jardí. Entenc que hi ha un altre partit, però nosaltres som els que ens presentem a la ciutat. La suma de la coalició és Ara Reus».

Una clínica auditiva reforma els baixos de l’edifici Boule

Clinic@udio

La clínica auditiva Clinic@ udio obre avui les seves noves instal·lacions a l’edifici Boule del carrer Llovera. Es tracta d’un edifici catalogat i un dels més reconeguts a la ciutat, que ha via estat seu del Banco Popular. El porxo del banc, després de la fugida del banc, es va convertir, segons Isabel Moreno, adminis tradora de la clínica, en un «racó lamentable, on els clients de la discoteca La Chismosa –molt pròxima al local– feien les seves necessitats o els sense sostre s’hi instal·laven». Els emprenedors de la clínica, antics treballadors d’una gran cadena de clíniques

auditives, es van llençar a com prar el local reformat integral ment i «capgirat la imatge de l’antic local del banc Popular», assegura Moreno. L’adminis tradora explica que «davant del resultant final del local, la co munitat de propietaris de l’edi fici ens ha demanat els telèfons dels industrials de l’obra i volen rehabilitar el conjunt de la faça na. Una petita gran notícia per al centre de Reus, que tant neces sita posar al dia el seu patrimoni arquitectònic». Clinic@audio buscava un lloc a prop d’un aparcament, per al públic més gran, que no fos una zona to talment de vianants i que fos al

ANUNCI d’informació pública del Projecte constructiu de la nova estació d’aforament EA079 al riu Francolí, al terme municipal de Tarragona (Tarragonès), de la llista dels béns els drets afectats per les obres, clau: LAB.00650/01.P-AP22-01.

geriments s’hi projectaran». El programa d’Ara Reus es defineix en quatre grans àrees: adminis tració, serveis a la persona, medi ambient i economia i promoció. «Nosaltres sempre hem defensat que el nostre partit és el que té més capacitat de gestió i com pliment. Les línies estratègiques que hem presentat fins ara, estan completadesal 90%. Ara Reus, quan agafa un compromís, el tira endavant», explicava Rubio.

Un dels fronts del programa que ja va avançar ahir Rubio és que tractarà de fer que l’autònom i l’emprenedor «tinguin totes les facilitats. S’han de captar empre ses de gran format per tal que Reus generi ocupació, riquesa i oportunitats».

Pel que fa a la seva candidatu ra, Rubio va assegurar que «fa rem una llista amb la nostra mi litància, amb gent independent i d’altres partits que estan descon tents». L’alcaldable té el propòsit de ser «el batlle de tots els regi dors de l’Ajuntament, que pugui representar tothom i amb qui tots s’hi sentin còmodes. Som un partit transversal i sabem obrir ponts de diàleg».

Rubio va voler destacar que el «vot d’Ara Reus és el més fidel. Ens volem donar a conèixer més perquè hem demostrat que quan la gent coneix el partit, el com pra. Tenim una alta ràtio de gent que ens vota un cop ens ha co negut. Sortim amb les màximes garanties d’oferir estabilitat».

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), mitjançant la Resolució de 29 de setembre de 2022 en com pliment de les disposicions vigents, ha acordat l’obertura d’un període d’exposició pública als efectes d’examen, rectificació i presentació de reclamacions del Projecte constructiu de la nova estació d’aforament EA079 al riu Francolí, al terme municipal de Tarragona (Tarragonès), de la llista dels béns els drets afectats per les obres, el qual resta a disposició del públic durant el termini de trenta dies hàbils, des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci en el DOGC, en hores d’oficina, a les dependències següents:

Agència Catalana de l’Aigua, carrer Provença, 260, 08008 Barcelona.

Agència Catalana de l’Aigua, Demarcació Territorial de Tarragona, Rambla Nova, 50, 43004 Tarragona.

Ajuntament de Tarragona, Plaça de la Font, 1, 43003 Tarragona.

També es podrà consultar el projecte a la pàgina web de l’ACA a la següent adreça: http://aca.gencat.cat/ca/laca/informacio-publica/ projectes-dobres-en-informacio-publica/

Dins d’aquest termini, els particulars, les entitats els organismes afectats per l’execució de les obres projectades poden presentar a les dependències indicades els escrits d’al·legacions que considerin pertinents en relació amb el traçat, les caracterís tiques l’objecte del projecte, en qualsevol de les formes que preveu l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Atès que el projecte que se sotmet a informació pú blica conté una llista concreta i individualitzada dels béns i els drets que són considerats d’expropiació necessària, d’acord amb el que estableix el parà graf segon de l’article 17 de la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954 altres arti cles concordants del seu Reglament de 26 d’abril de 1957, qualsevol persona interessada o titular de drets reals interessos econòmics sobre els béns afectats també pot, dins el termini establert en aquesta informació pública, formular al·legacions per escrit per tal de corregir els possibles errors que s’hagin produït en la confecció de la llista dels béns els drets afectats, que es publica annexa, o opo sar-se motivadament a la necessitat d’ocupació, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.

D’acord amb el previst a l’article 80 de les determi nacions normatives del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya per al període 20162021, aprovat pel Decret 1/2017, de 3 de gener, en relació amb els articles 26.1., 26.4. del Decret legis latiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, l’aprovació d’aquest projecte correspon a una obra hidràulica d’interès prioritari de la Gene ralitat que comporta la declaració d’ocupació urgent dels béns drets afectats.

Identificació del tractament: tramitació de l’aprova ció del projecte, expropiacions gestió del patrimoni.

Responsable del tractament: Àrea d’Execució d’Ac tuacions Divisió de Recursos de l’Agència Catala na de l’Aigua (ACA).

Finalitat: informació pública del projecte, gestió de la seva aprovació, procediment expropiatori que derivi de l’aprovació d’aquest projecte posterior execució de l’obra hidràulica que és competència de l’ACA, incloent les possibles actuacions associa des d’altres Departaments, organismes o adminis tracions quan se li encomani.

Legitimació: exercici de poders públics.

Destinataris: les dades es comunicaran als destina taris següents: Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, Registre de la Propietat Agència Estatal de l’Ad ministració Tributària en el cas de petició expres sa. Es comunicarà també al Jurat d’Expropiacions de Catalunya i als Jutjats i Tribunals en el cas de desacord en la fixació del preu just. També es co municarà, si escau, a les societats concessionàries beneficiàries de l’expropiació. Les dades no es comunicaran a altres categories de destinataris, excepte en els casos previstos per la llei o quan ho hagueu consentit prèviament.

http://aca.gencat.cat/ca/laca/proteccio-de-dades/ drets-de-les-persones-interessades/

Informació addicional: si voleu ampliar aquesta informació consulteu la fitxa descriptiva del tracta ment que es farà de les vostres dades personals: http://aca.gencat.cat/ca/laca/proteccio-de-dades/ registre-dactivitats-de-tractament/

Barcelona, 2 de novembre de 2022 Silvia Esteve Garcia Cap del Departament de Gestió Administrativa

Annex

Terme municipal de Tarragona

Finca de projecte núm.: 43148-001 Polígon: 35 Parcel·la: 9004

Titular: Agència Catalana de l’Aigua Superfície a expropiar, en m2: 282 Superfície de servitud, en m2: 152 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 6774 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-002 Polígon: 36 Parcel·la: 9003

Titular: Ajuntament de Tarragona Superfície de servitud, en m2: 12 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 19 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-003 Polígon: 36 Parcel·la: 178

Titular: Ajuntament de Tarragona Superfície de servitud, en m2: 448 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 732 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-004 Polígon: 36 Parcel·la: 102

Titular: Pou Carretero, Tomas Superfície de servitud, en m2: 16 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 43 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-005 Polígon: 36 Parcel·la: 9006

Titular: Ajuntament de Tarragona Superfície de servitud, en m2: 7 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 24 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-006 Polígon: 36 Parcel·la: 106 Titular: Vidal Grau, José Superfície de servitud, en m2: 52 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 86 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-007 Polígon: 36 Parcel·la: 107

Titular: Puig de Bacardí, Mariano Superfície de servitud, en m2: 58 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 97 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-008 Polígon: 36 Parcel·la: 9009

Titular: Ajuntament de Tarragona Superfície de servitud, en m2: 12 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 21 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-009 Polígon: 36 Parcel·la: 105

Titular: Vidal Grau, José Superfície de servitud, en m2: 168 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 266 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-010

Polígon:Parcel·la: -

Titular: Ajuntament de Tarragona Superfície de servitud, en m2: 2 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 5 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-011

Polígon: 36 Parcel·la: 184

Titular: Ruiz Nieto, Gregoria

Imatge de l’edifici Boulé, ubicat al carrer Llovera.

centre. «Aquest edifici ens agra dava molt i vam decidir fer l’es forç, vam tancar el porxo i ara ha cobrat vida», explica Moreno.

Clinic@audio, segons l’ad ministradora, és una empresa petita, de dos treballadors, que,

«tot i que sí que tenim la més nova tecnologia, el que més des taca la nostra manera de fer és el tracte amb les persones. Volíem fer quelcom diferent del que fan les grans cadenes, centrar-se a vendre».

De conformitat amb el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu del Consell, de 27 d’abril de 2016, amb la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de des embre, de protecció de dades de caràcter personal de garantia dels drets digitals, s’informa que en la mesura en la qual els documents d’al·legacions presentats per les diverses parts interessades con tinguin dades de caràcter personal, seran tractats per l’ACA, podent ser cedits a la resta d’òrgans de l’Administració Pública amb competència en la matèria amb la finalitat de garantir la consulta dels documents esmentats. Qui participi en aquest pro cés podrà exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació, oposició, portabilitat i limitació de les seves dades, dirigint-se a l’ACA.

Drets de les persones interessades: sol·licitar l’ac cés, rectificació o supressió de les dades, i la limita ció o l’oposició al tractament.

Superfície de servitud, en m2: 15 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 61 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-012

Polígon: 36 Parcel·la: 9007

Titular: Ajuntament de Tarragona Superfície de servitud, en m2: 4 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 159 Naturalesa: Rústica

Finca de projecte núm.: 43148-013

Polígon: 36 Parcel·la: 109

Titular: Vidal Grau, José

Superfície d’ocupació temporal, en m2: 267 Naturalesa: Rústica

Anna González

L’actual regidor de Medi Ambient té l’objectiu d’arribar a l’alcaldia amb un programa municipalista OLÍVIA MOLET

Daniel Rubio, alcaldable d’Ara Reus, en l’assemblea d’ahir.

Anna González

OLÍVIA MOLLET

CAMP DE TARRAGONA

El tram a l’AP-7 entre Altafulla i Constantí tindrà un radar de tram

Redacció

El Servei Català de Trànsit instal larà un radar de tram a l’AP-7 en tre Altafulla i Constantí –punts quilomètrics 238-247– en sentit sud per posar fre a l’excés de ve locitat en aquest tram, caracte ritzat per una forta pendent i en què predominen les col·lisions per encalç. Mentre no estigui operatiu el nou radar de tram, els Mossos d’Esquadra intensifi caran els controls de velocitat en aquesta àrea. D’altra banda, en el tram de l’AP-7 Calafat-l’Ampolla (pk 288-313) es reduirà la veloci tat per a tots els vehicles a 100 km/h. A més es continuaran es tablint les limitacions puntuals als vehicles pesants, consistents a reduir la velocitat dels cami ons a 80 km/h i la prohibició per a aquests vehicles de realitzar avançaments.

Aquestes són dues de les ac tuacions que el Servei Català de Trànsit i el Ministeri de Trans ports, Mobilitat i Agenda Urbana han acordat implantar a l’auto pista AP-7 al seu pas per la de marcació de Tarragona. Però les mesures per reduir la sinistralitat i les congestions en l’autopista s’implementaran al llarg de 83 quilòmetres de la via.

El principal punt en què s’ac tuarà correspon als 29 quilò metres d’autopista paral·lels a la B-30, al Vallès, on es crearan trams de velocitat variable de

SEGURETAT

100 o menys km/h. A la ronda de Girona, un dels quatre carrils es convertirà en un vial reservat a les incorporacions i sortides.

El director del Servei Català de

Trànsit, Ramon Lamiel, i el se cretari general d’Infraestructu res, Xavier Flores, van explicar que, amb la supressió dels peat ges, l’escenari a l’AP-7 ha variat significativament. Així, van de tallar que, en termes generals, el trànsit s’ha incrementat un 40% i en un 30% en el cas de vehi cles pesants. Això ha contribuït a augmentar la sinistralitat i la

sinistralitat amb víctimes, que en el cas d’aquesta via ha crescut un 11%, i que a banda dels ma laurats danys humans, també ha generat nombrosos episodis de retencions. De fet, van assenya larque la congestió vinculada a incidents de trànsit s’ha disparat fins el 98%.

Per tot plegat i mentre es li citen i tramiten les nombroses

obres pendents per a millorar la seguretat i la qualitat de servei d’aquesta infraestructura, han decidit sumar esforços per tirar endavant una sèrie d’interven cions que no requereixen d’una gran inversió i que confien que puguin obtenir bons resultats. «Una intervenció sobre l’AP-7 ens permetrà actuar sobre on es concentren més víctimes però també millorarà les congestions i la qualitat de servei d’aquesta infraestructura», va apuntar La miel. En aquest sentit s’actuarà sobre quatre trams de l’autopis ta del Mediterrani, una extensió de 83 quilòmetres totals, en què s’aplicaran limitacions i controls de la velocitat entre d’altres me sures.

En vigor en dos mesos màxim Al sud de l’AP-7, es limitarà a 100 km/h la velocitat en el tram que va de Calafat a l’Ampolla, on ja s’està treballant per licitar la redacció del projecte del ter cer carril. Sobre el nou radar de tram entre Constantí i Altafulla, Lamiel va apuntar que aquesta mesura servirà per determinar «si realment es poden controlar els 120 km/h actuals» en un punt amb molta pendent i que registra una elevada sinistralitat. La pre visió és que tots aquests canvis entrin en vigor en un període de no més de dos mesos, tot i que no s’ha concretat un calendari.

Dos detinguts a Valls en un dispositiu policial contra el tràfic de drogues

La Policia Local de Valls i els Mossos han detingut dues persones, un home i una dona, en un dispositiu conjunt en un establiment del centre de la capital de l’Alt Camp. Un dels detinguts tenia un reque riment judicial i la dona és la propietària del local, que ha quedat arrestada per un delic te de tràfic de drogues. A l’es tabliment hi havia marihuana i estris per a la seva distribució al detall. En l’operatiu també s’ha intervingut substàncies estupefaents a un client, que ha estat denunciat per tinen ça de drogues, i cinc mil euros en efectiu. Durant el registre s’han intervingut diversos ob jectes de valor que ara s’ana litzaran si són robats i amb els quals els clients els pagaven les dosis de droga que venien.

Arresten un home acusat d’atropellar un agent dels Mossos al Vendrell

Els Mossos d’Esquadra van de tenir ahir al Vendrell un home acusat d’haver atropellat un agent del cos a finals d’octu bre. L’arrestat té 48 anys i acu mula diversos antecedents per delictes relacionats amb la sa lut pública. L’atropellament va passar a primera hora de la tar da del diumenge 23 d’octubre, quan una patrulla va ordenar a un vehicle que s’aturés. El con ductor, però, va fer cas omís a l’auto dels agents i va accelerar el vehicle, emportant-se un agent per davant. El mosso va patir politraumatismes i va ser atès al CAP i després a l’Hos pital del Vendrell. L’arrestat està acusat de temptativa d’homicidi, conducció teme rària, atemptat i resistència i desobediència als agents de l’autoritat.

ACN

La demarcació de Tarragona és el «camp» de plantació de mari huana d’Europa i aglutina tantes intervencions com la resta de Catalunya. Aquest darrer any, s’hi han decomissat 400.000 plantes de cànnabis. El presi dent de l’Audiència de Tarra gona, Joan Perarnau, ha afirmat que es tracta d’una producció «estratosfèrica» i que les xifres són una «barbaritat». Són dades que es van posar en relleu en la Junta Provincial de Seguretat de Tarragona, que es va celebrar ahir. En la reunió, els cossos policials també van assenyalar que no han detectat canvis en

els paràmetres d’actuació de les bandes criminals que continuen sent grups estrangers, els quals no estan arrelats al territori. En el darrer any, no hi ha hagut una davallada dels delictes contra el tràfic de drogues a la demarcació tarragonina. Segons Perarnau, la bona climatologia, les bones comunicacions per carretera i la proximitat amb el mercat euro peu, així com les «baixes» penes de presó han portat a les bandes criminals a instal·lar-se a les co marques tarragonines i ebren ques. Perarnau va dir que no és un problema de la demarcació, sinó que va insistir que els nar cotraficants veuen el territori

com un lloc «ideal» per al conreu de marihuana.

D’altra banda, pel que fa als de lictes contra la integritat sexual, des de l’Audiència provincial van explicar que s’han incre mentat notablement els delictes d’agressió sexuals, sense especi

ficar-ne el percentatge. Els ex perts no han pogut determinar si aquest augment es deu al fet que hi hagi més denúncies o bé que es cometen més agressions. Tot plegat, indiquen, provoca un col·lapse significatiu: ara mateix, s’estan fent assenyalaments a

dos anys vista. Perarnau va in dicar que s’han interposat 26 denúncies per submissió quí mica. En concret, 23 d’aquestes al Camp de Tarragona i tres a les Terres de l’Ebre. Totes elles pa tides per dones, excepte d’una, que va ser a un home.

Enxampen dos homes que havien robat a la brigada de Cambrils

La Policia Local de Cambrils ha detingut dos veïns del mu nicipi com a presumptes au tors d’un robatori amb força al magatzem de la brigada mu nicipal. La detenció es va fer ahir a la matinada i es van re cuperar la totalitat de les eines i màquines de treball robades. La detenció es va produir grà cies a un testimoni, el qual va trucar a la comissaria per in formar que havia vist dos sos pitosos remenant un vehicle.

Mentre no es posi en marxa el cinemòmetre , els Mossos intensificaran els controls

En el tram de l’autopista entre Calafat i l’Ampolla, la velocitat es reduirà a 100 quilòmetres per hora per a tots els vehicles ACN

L’objectiu de les mesures es fer minvar l’alta sinistralitat que es registra a la via.

ACN

Representants dels cossos policials i Joan Perarnau, president de l’Audiència de Tarragona.

Els hospitals del Camp emetran les baixes dels pacients que hi ingressin

preveu estalviar una mitjana de 20.000 visites anuals als CAP

POLÍTICA

Calatayud (Junts): «El Hard Rock és una oportunitat única»

Redacció

La Regió Sanitària Camp de Tar ragona ha començat aquest mes de novembre a gestionar les in capacitats temporals (IT) genera des per un ingrés hospitalari des dels mateixos hospitals. Aques ta mesura es fa amb l’objectiu de desburocratitzar la gestió d’aquestes baixes. Les persones que ingressin, ja sigui de forma programada o urgent, a l’Hos pital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Univer sitari Sant Joan de Reus, l’Hos pital Santa Tecla de Tarragona, l’Hospital Comarcal del Vendrell i el Pius de Valls rebran la baixa laboral de forma automàtica, i els seus familiars no hauran de des plaçar-se al CAP de referència de l’usuari per fer la gestió.

La mesura beneficia la pobla ció en edat laboral i busca agi litzar els processos, disminuir el nombre de visites a l’atenció pri mària per aquest tipus de gesti ons, desburocratitzar el sistema i millorar l’experiència del pacient i del seu entorn familiar. El 19% de les IT generades a la Regió Sa

POLÍTICA

nitària Camp de Tarragona són per ingrés hospitalari, de manera que la gestió automatitzada de les baixes es preveu que estalviï entre 15.280 i 27.290 visites anu als als CAP d’aquesta regió.

La mesura s’aplica inicial ment als pacients hospitalitzats de diferents procedències: ur gències, programats quirúrgics i programats mèdics. Així doncs, la tramitació de la incapacitats

Joan Maria Cabello és elegit alcaldable del PSC a Montblanc

Ha obtingut el vot a favor de tots els militants socialistes de l’agrupació

Redacció

L’actual portaveu socialista a l’Ajuntament de Montblanc, Joan Maria Cabello, ha estat ele git com a alcaldable del PSC a la capital de la Conca de Barberà a les eleccions municipals del mes de maig. Cabello ha obtingut el vot a favor de tots els militants socialistes que han participat a

TERRITORI

l’assemblea de l’agrupació. Cabello, que és actualment regidor del govern de l’Ajunta ment de Montblanc en el què és el titular de vàries regidories i àrees de Govern, s’ha mos trat convençut «que el PSC re gistrarà un gran creixement a Montblanc aquestes properes eleccions perquè hem pogut

demostrar, i així ho ha constatat la ciutadania, que som un partit seriós de Govern que assumeix les seves responsabilitats i fa que l’administració municipal sigui més àgil i eficaç». Cabello afirma que a Montblanc cal un període llarg d’estabilitat i de progrés. «Montblanc mereix més, i només la candidatura del

temporals ja s’inicia a l’hospital al prescriure-la d’acord amb l’or dre d’ingrés. Un cop el pacient està ingressat, l’administració del centre recull la informació requerida per gestionar la baixa i es genera automàticament el comunicat de confirmació si el pacient segueix ingressat set dies després del primer dia que es va faltar a la feina, amb una vali desa màxima de 14 dies. Tant la baixa com el primer comunicat es podran descarregar immedia tament des de La Meva Salut. Els següents comunicats de confir mació, a partir d’aquests 14 dies, s’han de gestionar a l’atenció primària.

La gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Imma Grau ha assenyalat que «aquesta me sura té dos objectius. D’una ban da l’agilitat en la tramitació de la baixa de cara a l’usuari i de l’altra alliberar la càrrega de feina ad ministrativa als centres d’atenció primària (CAP)». A més, ha afegit que «hem de fer fàcil als usuaris de la sanitat pública la tramitació de qualsevol acció».

El diputat de Junts per Catalu nya per Tarragona, Quim Ca latayud, va demanar ahir, en la sessió de control al Govern al Parlament de Catalunyat, quina alternativa té al projecte del Hard Rock. «El Govern de la Generalitat no es pot perme tre el luxe de posar en risc una inversió tan important com la prevista a Salou i a Vila-seca, és una oportunitat única». Per Ca latayud, la indústria turística és un sector dinàmic al voltant del

qual giren nombroses activitats dels sectors serveis, de l’oci, l’entreteniment o l’espectacle. «Cal exigència, sí, cal un control sobre els efectes de les nostres accions sobre el territori, sí, cal preservar el medi ambient, sí, però tots aquests controls, no poden ofegar una activitat i una inversió que a les comarques tarragonines tindrà un efecte multiplicador i que genera di namisme, economia, llocs de treball», va dir. Redacció

ACN

La Diputació de Tarragona ha posat en marxa una nova assis tència que permetrà ajudar de forma immediata als municipis quan pateixin fenòmens mete orològics extrems. La institució facilitarà als ajuntaments ma quinària, personal, esculleres, sal o tot-ú artificial (una mescla

que permet fer una compacta ció eficaç i paviments que no s’enfanguen quan plou) per què puguin resoldre situacions d’emergència o reparar danys causats per pluges o episodis de viabilitat hivernal d’alt risc als seus vials municipals. Per poder-se beneficiar del nou servei en el moment de

l’emergència, els ajuntaments hauran d’haver sol·licitat prèvia ment l’assistència per tal que els equips de la Diputació puguin oferir una resposta ràpida en el mateix moment en què els mu nicipis ho necessitin. «Aquesta nova assistència és resultat de la nostra vocació de servei i es colta activa als municipis. Som

conscients de les necessitats inajornables que poden tenir els ajuntaments quan pateixen una emergència d’aquest tipus. Per això, ens volem avançar i dis posar de les eines que ens per metin actuar amb celeritat i de forma immediata», va assegurar la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó.

Els municipis que es podran beneficiar del servei són els de menys de 5.000 habitants del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès afec tats per una situació de risc de perill molt alt i que suposi l’ac tivació en fase d’alerta del pla d’emergències corresponent.

ANUNCI d’informació pública del Projecte construc tiu de remodelació de l’estació de bomba ment general i bombament de l’emissari de l’estació depuradora d’aigües residuals de Torredembarra, al terme municipal de Torredembarra (Tarragonès), i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres, clau: LSA.01573/01.P-AP22-01.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), mi tjançant la Resolució de 30 de setembre de 2022 i en compliment de les disposi cions vigents, ha acordat l’obertura d’un període d’exposició pública als efectes d’examen, rectificació i presentació de reclamacions del Projecte constructiu de remodelació de l’estació de bombament general i bombament de l’emissari de l’estació depuradora d’aigües residuals de Torredembarra, al terme municipal de Torredembarra (Tarragonès), i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres, el qual resta a disposició del públic durant el termini de trenta dies hàbils, des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci en el DOGC, en hores d’oficina, a les de pendències següents:

Agència Catalana de l’Aigua, carrer Pro vença, 260, 08008 Barcelona. Agència Catalana de l’Aigua, Demarcació Territorial de Tarragona, Rambla Nova, 50, 43004 Tarragona. Ajuntament de Torredembarra, Plaça del Castell, 8, 43830 Torredembarra.

També es podrà consultar el projecte a la pàgina web de l’ACA a la següent adreça: http://aca.gencat.cat/ca/laca/informa cio-publica/projectes-dobres-en-informa cio-publica/ Dins d’aquest termini, els particulars, les entitats i els organismes afectats per l’execució de les obres projectades poden presentar a les dependències indicades els escrits d’al·legacions que considerin pertinents en relació amb el traçat, les ca racterístiques i l’objecte del projecte, en qualsevol de les formes que preveu l’arti cle 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Atès que el projecte que se sotmet a in formació pública conté una llista concreta individualitzada dels béns i els drets que són considerats d’expropiació necessària, d’acord amb el que estableix el paràgraf segon de l’article 17 de la Llei d’expropia ció forçosa de 16 de desembre de 1954 altres articles concordants del seu Re glament de 26 d’abril de 1957, qualsevol persona interessada o titular de drets reals interessos econòmics sobre els béns afectats també pot, dins el termini establert en aquesta informació pública, formular al·legacions per escrit per tal de corregir els possibles errors que s’hagin produït en la confecció de la llista dels béns els drets afectats, que es publica annexa, o oposar-se motivadament a la necessitat d’ocupació, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.

Identificació del tractament: tramitació de l’aprovació del projecte, expropiacions gestió del patrimoni. Responsable del tractament: Àrea d’Exe cució d’Actuacions Divisió de Recursos

de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Finalitat: informació pública del projecte, gestió de la seva aprovació, procediment expropiatori que derivi de l’aprovació d’aquest projecte i posterior execució de l’obra hidràulica que és competència de l’ACA, incloent les possibles actuacions associades d’altres Departaments, or ganismes o administracions quan se li encomani.

Legitimació: exercici de poders públics.

Destinataris: les dades es comunicaran als destinataris següents: Direcció Gene ral del Cadastre del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, Registre de la Propietat i Agència Estatal de l’Admi nistració Tributària en el cas de petició expressa. Es comunicarà també al Jurat d’Expropiacions de Catalunya als Jut jats i Tribunals en el cas de desacord en la fixació del preu just. També es comu nicarà, si escau, a les societats conces sionàries beneficiàries de l’expropiació. Les dades no es comunicaran a altres categories de destinataris, excepte en els casos previstos per la llei o quan ho ha gueu consentit prèviament.

De conformitat amb el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, amb la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desem bre, de protecció de dades de caràcter personal i de garantia dels drets digitals, s’informa que en la mesura en la qual els documents d’al·legacions presentats per les diverses parts interessades continguin dades de caràcter personal, seran tractats per l’ACA, podent ser cedits a la resta d’òrgans de l’Administració Pública amb competència en la matèria amb la finalitat de garantir la consulta dels documents esmentats. Qui participi en aquest procés podrà exercitar els drets d’accés, rectifi cació, cancel·lació, oposició, portabilitat i limitació de les seves dades, dirigint-se a l’ACA.

Drets de les persones interessades: sol·licitar l’accés, rectificació o supressió de les dades, i la limitació o l’oposició al tractament. http://aca.gencat.cat/ca/laca/ proteccio-de-dades/drets-de-les-perso nes-interessades/

Informació addicional: si voleu ampliar aquesta informació consulteu la fitxa descriptiva del tractament que es farà de les vostres dades personals: http://aca. gencat.cat/ca/laca/proteccio-de-dades/ registre-dactivitats-de-tractament/

Barcelona, 2 de novembre de 2022

Silvia Esteve Garcia Cap del Departament de Gestió Administrativa Annex

Terme municipal de Torredembarra

Finca de projecte núm.: 43153-001

Polígon:Parcel.la:Referència cadastral: 8573901CF6587S0001WY

Titular: Ajuntament de Torredembarra Superfície a expropiar, en m2: 558 Superfície d’ocupació temporal, en m2: 229 Naturalesa: Urbana

Aquesta gestió automatitzada

Imatge d’arxiu d’una intervenció quirúrgica.

PSC és capaç de sumar totes les sensibilitats que constitueixen la nostra riquesa plural com a poble, sense deixar ningú enre re», ha argumentat.

El candidat socialista.

SOCIETAT

La depuradora de Riudoms duplica la seva capacitat i millora en eficiència

L’ampliació de la planta, que ha costat quatre milions d’euros, permetrà tractar les aigües d’una població de prop de 14.000 habitants

Redacció

La depuradora de Riudoms (Baix Camp) s’ha ampliat i ha pogut duplicar la capacitat de tracta ment, que és ara de dos mil me tres cúbics al dia, equivalent a una població de 13.833 habitants. Amb aquesta ampliació es pre veu garantir el servei davant de possibles increments poblacio nal. En els trenta anys que fa que es va posar en marxa la instal lació, la població del Riudoms ha passat dels 5.000 als més de 6.500 habitants. Les obres han costat quatre milions d’euros i han permès modernitzar diver sos equipaments, millorar la re ducció de nutrients, implantar sistemes d’automatització m i millora l’eficiència energètica de la planta. També s’ha habilitat la injecció d’oxigen líquid per evi tar possibles episodis de males olors.

L’obra ha consistit en la cons

SOCIETAT

trucció d’un pretractament nou, un tractament biològic de tipus carrusel que complementa l’ac tual, dos decantadors i una línia de tractament de fangs. A més d’ampliar la capacitat, la planta disposa de noves tecnologies, fent possible un tractament de l’aigua de molta més qualitat, amb la reducció de nutrients. Així, un cop retornada a la rie ra de Riudoms, es contribuirà a la millora del medi natural i la biodiversitat. Les obres compor taran la implantació de sistemes d’automatització per a millorar el funcionament de la planta i la seva eficiència energètica.

Els dos reactors –tant l’exis tent com el de nova construcció–i els dos decantadors compor ten que la nova depuradora de Riudoms disposi de dues línies de tractament. El reactor biolò gic existent s’ha millorat amb el sistema d’aeració amb difusors

de fons. S’ha fet la instal·lació d’injecció d’oxigen líquid, també s’ha substituït l’anterior escome sa elèctrica de baixa tensió per una de mitja tensió, a més de la construcció d’una estació trans formadora dedicada.

El delegat del Govern al Camp de Tarragona, Àngel Xifré Ar royo, va remarcar ahir que una de les seves principals prioritats és la gestió de l’aigua i va posar en valor que aquest nou equi pament «permetrà duplicar el servei amb una millora de l’efici ència energètica». A més, també va assenyalar que aquesta actua ció a Riudoms no és un fet aïllat. «Treballem conjuntament entre administracions per millorar la vida de les persones, per trans formar el país. Actualment es tem fent dotze actuacions més a la comarca del Baix Camp en ma tèria de sanejament», va afegir. Pel que fa al director de l’ACA,

A més d’ampliar la capacitat, la planta fa possible un tractament de l’aigua de més qualitat.

També s’ha habilitat la injecció d’oxigen líquid per evitar els episodis de males olors

Samuel Reyes, va posar èmfasi «en la importància d’ampliar i modernitzar les infraestructures de sanejament, donant així la possibilitat a tots els municipis perquè puguin créixer, garantint

Cambrils homenatja els veïns que celebren els 60 i 65 anys aquest 2022

Redacció

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i diversos regidors i regi dores del consistori, van oferir dissabte passat dues recepcions institucionals a dos grups de cambrilencs que es van reunir per celebrar els seu 60è i 65è aniversari, respectivament. El

INCENDI

primer grup va ser la fornada del 57, que va arribar a l’Ajunta ment a mig matí després de fer un tomb per la vila amb el tre net i visitar el Museu Molí de les Tres Eres. L’acte va consistir en els parlaments de l’alcalde i de la representant del grup, Fina Pas cual, el lliurament dels obsequis

El Govern obre un expedient informatiu a AFEPASA

La Generalitat ha obert un ex pedient informatiu a l’empresa AFEPASA (Azufrera y Fertili zantes Pallarès, SAU) per escla rir les causes de l’incendi que va tenir lloc aquest dilluns. El foc va implicar l’activació del Plaseqta perquè es van cremar part de les instal·lacions situ ades al polígon industrial de Constantí, on hi havia emma gatzemats sacs de sofre. Fonts del Departament d’Empresa i Treball expliquen que el proce

diment s’ha iniciat d’ofici i que la investigació es fa de forma automàtica quan es produeix qualsevol mena d’accident de caràcter industrial. Les matei xes fonts també indiquen que l’expedient determinarà si hi haurà sancions i ho desvincula de l’activació del Plaseqta. Des d’AFEPASA estan pendents de l’avaluació dels pèrits per quan tificar els danys i de les tasques de neteja per tornar a la norma litat. ACN

a les 48 persones homenatjades i la fotografia de grup. Posteri orment, tota la colla i els seus acompanyants van continuar la celebració amb un dinar de ger manor.

La segona recepció va ser el mateix dissabte a la tarda i la van protagonitzar 26 cambri

CONSTANTÍ

lencs que han fet o faran 60 anys aquest 2022. L’acte també va comptar amb la salutació de l’al calde i unes paraules del repre sentant del grup, Ramon Ortiga. En aquest cas, abans de l’acte a la Sala de Plens, el grup es va des plaçar amb el trenet turístic fins a la vil·la romana de la Llosa.

Comencen els tractaments contra la processionària del pi

L’Ajuntament de Constantí ha iniciat el tractament fitosani tari als pins ubicats a diversos espais de la via pública per tal de combatre i evitar la propa gació de les plagues de la pro cessionària del pi, un insecte de distribució típicament me diterrània, que constitueix una plaga forestal que ataca els pins.

Els tractaments preventius com aquest es duen a terme en aquesta època de l’any perquè és el moment en què s’estan de

senvolupant les larves. Des del consistori es recomana també als propietaris de jardins o fin ques amb pins, que mantinguin les seves propietats en un ade quat estat fitosanitari i contrac tin una empresa especialitzada per aplicar aquest tractament, de cara a prevenir i evitar l’apa rició de les erugues, que acos tuma a produir-se el mes de febrer. Aquesta mesura ajudarà a evitar que la plaga s’extengui a d’altres pins. Redacció

El Baix Camp disposa de 18 depuradores en servei, garantint el servei del 97,2% de la població

les necessitats de sanejament tant domèstiques com industri als». Reyes també va anunciar que «s’estan implantant plaques fotovoltaiques i altres mesures d’eficiència energètica perquè

les depuradores siguin autosufi cients, i fins el 2030 es preveu la inversió de 159 milions d’euros en aquest àmbit a tot Catalunya, donant així també compliment a la Llei del Canvi Climàtic».

La comarca del Baix Camp disposa de 18 depuradores en servei, que garanteixen el saneja ment a prop del 97,2% de la po blació. L’ACA té en curs 12 actua cions en matèria de sanejament.

FESTES

El Morell proposa una tarda de teatre per al pròxim dilluns

El teatre serà l’encarregat de posar el punt i final a la Festa Major d’hivern del Morell. La penúltima cita serà protagonit zada per la comèdia Les bones intencions, una producció de la Sala Trono que s’inclou també en el programa del Deprop, el cicle de teatre en petit format del municipi. La cita, recoman da per a majors de 12 anys, serà el pròxim dilluns 14 de novem bre, a les 20 hores, al Teatre Auditori del Morell. Les entra

des anticipades costen 5 euros, mentre que a taquilla valdran 8 euros. Les entrades es poden adquirir a l’oficina del Centre Cultural del municipi, de di lluns a divendres de les 16 a les 20 hores, o bé en línia al web morell.koobin.cat. També es poden adquirir una hora abans de l’inici de l’espectacle a la ta quilla del teatre. La darrera cita serà el diumenge dia 20 amb Novos Lobos, de la companyia gallega Fantoches Baj. Redacció

AJ. CAMBRILS

Recepció dels cambrilencs que celebren els seus 65 anys.

«Tinc l’espina clavada de poder ascendir amb el Nàstic»

— Després de triomfar amb el Numancia va tornar al Nàstic aquest mercat d’estiu. Com va ser el retorn?

— Tenia moltes ganes i il·lusió de poder tornar a Tarragona. Des prés d’una llarga lesió, vaig anar a fer història amb el Numancia i vaig aconseguir un ascens. Quan vaig tenir l’oportunitat de repetir

aquesta gesta aquí, no m’ho vaig pensar. Tenia una espina clavada dins a l’hora de jugar amb el Nàs tic tota una temporada. Enguany tinc el repte de poder aconseguir l’ascens a Segona Divisió amb l’equip.

— Durant la pretemporada va ser un dels pitxitxis de l’equip, fins que va arribar la lesió.

— Les primeres setmanes vaig estar una mica tocat. Vaig dir, no pot ser, fa dos anys que soc aquí i un altre cop m’he tornat a lesi

El tarragoní Jesús Mira és nominat com a millor àrbitre català per la FCF

AMQ L’àrbitre assistent tarragoní Je sús Mira va ser nominat com a millor àrbitre català de l’any. Aquests premis els concedeix la Federació Catalana de Futbol cada any per distingir els mi llors esportistes del territori. En total, hi ha dotze distincions i hi ha un jurat compost pels caps d’esports i directors de mitjans de comunicació catalans que escolliran entre els nominats a qui es dona el guardó. Jesús Mira està nominat a la distin ció de millor àrbitre, on també hi ha Víctor García, àrbitre de Segona Divisió, i Marina Mo lina, àrbitre assistent que va

ascendir l’any passat a Prime ra Divisió Femenina. L’àrbitre tarragoní va quallar una gran temporada a Primera Federació. Jesús Mira es va jugar l’ascens a Segona Divisió arbitrant la final del play-off d’ascens entre el Deportivo de la Coruña i l’Alba cete. El va aconseguir, enguany ja ha debutat en el futbol pro fessional i ja ha dirigit sis partits oficials. Mira, de trenta-tres anys, va exercir com a àrbitre a Primera Catalana la temporada 2011-2012, assolint l’ascens de categoria. Posteriorment, es va reconvertir a linier i va assolir l’ascens a Segona B, on va estar vuit temporades.

onar. Primer vaig passar molt de temps parat amb la lesió al genoll i, enguany, amb la mandíbula. No podia ser que em tornés a passar de nou. Al final, tot ha sortit bé. Estic content, he tornat i ara el que toca és posar-me al ritme dels companys, que el míster em doni minuts i a seguir. Sobretot, amb moltes ganes de marcar el primer gol ja.

— Com van ser els mesos de re cuperació?

— El primer va ser molt com

plicat. Durant dues setmanes, havia de mantenir la mandíbula completament tancada. Només menjava sopes i purés. Tornar a començar de nou va ser dur. Al final, vaig perdre set quilos en un mes. Ara els he recuperat, però he de seguir per posar-me en forma.

— Com se sent actualment?

— Em sento bé en general, però es nota que em falta una miqueta més. Encara no estic al cent per cent. De moment he de seguir ju

gant amb la màscara. — Com és jugar amb la màscara protectora?

— És incòmode, em treu molta visibilitat a l’hora de rematar. Des del moment que me la poso, puc sentir la pressió que em fa al camp amb les gomes. Durant el partit, he de recol·locar-me-la de tant en tant perquè, al final, sents com si la sang et deixés de circular pel cap. Al final és acos tumbrar-se i tirar endavant.

— Va debutar per la porta gran.

REGATA

Tot el Nou Estadi va corejar el seu nom.

— Aquestes coses se’t queden molt a dins del cor. Es nota l’afec te que em té l’afició i jo també el tinc per ells. L’únic desig que tinc és poder recompensar-ho mar cant gols i celebrant-los amb ells. — Per què creu que hi ha aquesta estima especial?

— No ho sabria dir. Crec que igual és per la meva forma de ser. La meva manera de jugar és sem pre donant-lo tot en el terreny de joc. Tant que al final em passen coses com la lesió de la mandí bula que, per anar a totes en un partit de Copa Catalunya, em va passar allò.

— Com veu l’equip per la Copa del Rei?

— En l’únic que pensem tant jugadors com cos tècnic és po der guanyar dissabte i passar a la següent fase. És una cosa que ens fa molta il·lusió.

— És un bon moment per acu mular minuts i estrenar-se?

— Tant de bo. És una bona opor tunitat, depèn de si el míster em posa o no, això sí. Vull estre nar-me amb el Nàstic i trencar el gel del primer gol.

— A la lliga, l’equip s’ha quedat a un punt del play-off com us veieu?

— Estem en bona dinàmica. Abans vam tenir la mala sort de fer bons partits i no aconseguir la victòria. L’empat contra el Bilbao va ser molt bo, ara ho hem de fer millor guanyant contra el Caste llón.

Arnau Montreal Quesada

GERARD MARTÍ

Andrei Lupu fa dos anys que està al Nàstic, però aquest serà el primer que podrà competir des de l’inici perquè a l’anterior es va lesionar i va ser cedit al Numancia.

Andrei Lupu Jugador del Gimnàstic de Tarragona

Sempre ho dono tot al terreny de joc. Tant és així que em passen coses com la lesió a la mandíbula a la Copa Catalunya

El regatista del Club Nàutic Cambrils Iker Múgica va ser el gran vencedor de la classe Optimist i també com a primer sub16. La competició es va dur a terme a Arenys de Mar i va reunir a 110 regatistes. D’altra banda, Àlvar Vila, també del CN Cambrils, va pujar al pòdium en tercera posició en categoria sub16. Redacció

Iker Múgica guanya el Gran Premi d’Andorra

CEDIDA

FUTBOL

TAEKWONDO

El dojo Koryo Reus va guanyar tres medalles al Campionat In ternacional Don Quijote que va tenir lloc el darrer cap de setma na a Ciudad Real. Julen Martínez es va coronar amb un or en la modalitat de combat. Aarón Marcos i Izan Martos van assolir un bronze. Diego Torres va obtenir un bronze en tècnica. Redacció

Koryo guanya quatre medalles al Don Quijote

CEDIDA

L’empresa Seat confirma la instal·lació de la fàbrica de bateries a Sagunt

Ha acceptat els 397 milions d’euros assignats pel govern estatal del Projecte Estratègic per la Recuperació i Transformació Econòmica

ACN

Seat ha acceptat els 397 milions d’euros del Projecte Estratègic per la Recuperació i Transfor mació Econòmica (PERTE) as signats pel govern estatal. Així ho ha confirmat aquest dimecres l’empresa en un comunicat, on ratifica que d’aquesta manera el grup Volkswagen, conjunta ment amb diverses empreses, invertirà 10.000 milions d’euros a l’Estat, que permetran instal·lar la gigafàbrica de bateries a Sa gunt (València) i electrificar les plantes de Martorell i Landaben (Pamplona). L’acceptació de Seat, la companyia més beneficiada pels ajuts del PERTE, arriba poc abans que expiri el termini de quinze dies que havia establert el Ministeri d’Indústria per confir mar el projecte. Està previst que els recursos assignats es comen cin a rebre abans de finals d’any. «És un primer pas i, alhora,

POLÍTICA

continuarem buscant soluci ons per desenvolupar el nostre ambiciós pla d’electrificació», va afirmar el president de Seat, Wayne Griffiths, en el comu nicat. Segons la companyia, es tracta d’una inversió «històrica» del grup a l’Estat, que permetrà que es converteixi en un hub europeu de mobilitat elèctrica. Així mateix, Seat assegura que el projecte Future: Fast Forward permet fer un «pas estratègic» i indica que «ajudarà a crear mi lers de llocs de treball».

La confirmació de Seat arriba després de les crítiques per part de Volkswagen pel retard en la resolució del PERTE. En aquest sentit, el grup va plantejar dubtes per instal·lar la nova planta de bateries pel retard de les ajudes i reclamava una resolució «ur gent i favorable» per accelerar la instal·lació. A més, recordava que la inversió estava vinculada

als fons Next Generation a través del PERTE.

Un cop confirmada la reso lució del Ministeri d’Indústria i segons els plans que va anunciar Volkswagen, la gigafàbrica de Sa gunt de PowerCo hauria d’estar operativa a la localitat valencia na el 2026 i suposaria crear més de 3.000 llocs de treball fins al 2030.

L’acceptació de Seat és per la primera línia del PERTE, que el govern espanyol va ampliar de 700 a 877,2 milions d’euros. Du rant l’any 2023 està previst que el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme publiqui una nova convocatòria per exhaurir tots els recursos, perquè en la prime ra edició no s’esgotaran els fons inicials, de 2.975 milions d’euros. Fonts properes a Seat van indicar que no descarten presentar-s’hi.

Entre els projectes més bene ficiats pels ajuts de la primera

línia del PERTE també hi ha Mer cedes-Benz, amb 170,4 milions d’euros, i el hub d’electomobili tat que aspira a reindustrialitzar les plantes de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, amb 397,3

El PSC tornaria a guanyar les eleccions a Catalunya i JxCat cauria, segons el CEO

Redacció

El PSC tornaria a guanyar les eleccions a Catalunya i obtindria entre 35 i 41 escons, enfront dels 33 actuals, seguit d’ERC, amb entre 30 i 36, mentre que JxCat seria la tercera força, obtenint entre 19 i 24 diputats, menys. que els 32 d’ara, segons l’últim

ESTATS UNITS

baròmetre elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat.

L’enquesta, elaborada per GESOP a partir d’entrevistes a 2.000 persones, s’ha realitzat entre el 27 de setembre i el 21 d’octubre d’aquest any, i recull el clima d’opinió després de la

Els republicans guanyen protagonisme al Congrés

El Partit Republicà dels Estats Units continua escurçant dis tàncies per aconseguir la majo ria a les dues Cambres del Con grés nord-americà, encara que la composició final del Senat probablement no es coneixerà fins d’aquí a unes setmanes. Segons les últimes projeccions, a la Cambra de Representants els conservadors ja comptarien amb 202 legisladors, a 16 de la majoria. Aquestes estimacions assenyalen, per exemple, que el

demòcrata Sean Patrick Malo ney, representant de Nova York, perdria davant del republicà Mike Lawler. Els demòcrates, que en aquesta legislatura te nen la majoria amb 222 escons, tindrien de moment assegurats 184 seients. Pel que fa a la Cam bra Alta, aquestes projeccions han donat un senador més als republicans després de la con firmació del càrrec del congres sista conservador Ron Johnson davant de Mandela Barnes. EFE

sortida de JxCat del Govern. El PP seria la quarta força al Parla ment, aconseguint entre 11 i 16 diputats, pels tres actuals, men tre que Ciutadans podria desa parèixer de la cambra catalana, la CUP obtindria entre 8 i 12 di putats, En Comú Podem entre 6 i 10, i Vox, entre 6 i 10. El PSC

CONFLICTE

també guanyaria les eleccions al Congrés dels Diputats, amb en tre 12 i 15 escons, seguit d’ERC i JxCat, que guanyaria entre 6 i 8.

El 50% dels catalans són con traris a la independència men tre que el 42% s’hi posiciona a favor, segons l’últim Baròmetre d’Opinió Política. En comparació

Rússia anuncia la retirada de la ciutat ucraïnesa de Jersón

Rússia va anunciar ahir la reti rada de la ciutat ucraïnesa de Jerson, l’única capital regional sota el seu control a tot el país, així com el replegament del terç nord d’aquesta província, cosa que constitueix un revés dur per al president rus, Vladímir Putin, que aquest territori es va annexionar fa poc més d’un mes. «Procediu a la retirada de les forces i adopteu totes les mesures necessàries per garan tir el trasllat segur de les tropes,

de l’armament i dels equips a l’altra banda del riu Dnièper», va ordenar el ministre rus de Defensa, Serguei Shoigú, al cap de l’agrupació de forces russes que combaten a Ucraïna, ge neral Serguei Surovikin. El re plegament rus del terç nord de la regió del sud era un secret de domini públic, ja que feia dies que es parlava que la bandera russa ja no onejava als edificis administratius de la seva capi tal. EFE

Volkswagen milions d’euros. Per la seva banda, QEV i BTech van confirmar aquest dimarts al Mi nisteri d’Indústria l’acceptació dels diners. Al mateix temps, van indicar que els avals estaven

«a punt» de tancar-se, de mane ra que es mantenien converses amb el ministeri per aprovar-ne els detalls.

El president valencià, Ximo Puig, va assenyalar que el primer trimestre del 2023 podran co mençar les obres de desbrossa ment per a la nova gigafactoria, que serà «fonamental» per a la reindustrialització de l’economia valenciana.

amb l’última enquesta del juny no es detecten variacions subs tancials. El no baixa dos punts del 52% al 50%, mentre que els favorables a la independència passen del 41% al 42%. Tant entre els partidaris com entre els contraris a la independència, hi ha una majoria que pensa que hi ha d’haver una via pactada per resoldre el conflicte. En el cas dels votants de Junts, estan di vidits entre els que aposten per una via unilateral i els que volen un pacte. De fet a Junts és on hi ha més partidaris de la unilate ralitat, per davant de la CUP.

El president d’ERC, Oriol Jun queras, és el líder que obté la mi

POLÍTICA

llor valoració entre els catalans, amb un 4,9 –encara que el 57% l’aprova– seguit de Jaume Asens (ECP), amb un 4,5, i del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va obtenir la mateixa valora ció que Jéssica Albiach i Eulàlia Reguant (CUP): 4,4. El líder del PSC, Salvador Illa, ha obtingut un 4,3, com també la cap de llista de la CUP en les darreres eleccions autonòmiques, Dolors Sabater, mentre que l’expresi dent Carles Puigdemont va ob tenir un 3,8, la mateixa nota que Laura Borràs (JxCat). Els líders amb pitjor puntuació són Carlos Carrizosa (Cs) i Ignacio Garriga (VOX) i Inés Arrimadas (Cs).

Justícia concedeix a Millet el tercer grau penitenciari

El Departament de Justícia de la Generalitat ha concedit a l’ex president del Palau de la Mú sica, Fèlix Millet, el tercer grau penitenciari. Al febrer, el jutjat de vigilància penitenciària va rebutjar un recurs de Millet contra la seva classificació en segon grau, recurs on al·legava raons de salut, humanitàries i de dignitat, ja que té 86 anys i pateix una malaltia greu. No obstant, els graus penitenciaris s’avaluen cada sis mesos, i ara,

dos anys i quatre mesos després d’ingressar a presó i haver com plert una quarta part de la con demna, el Departament de Jus tícia li ha concedit per motiu de malaltia incurable. Millet haurà de dormir de dilluns a dijous en un centre penitenciari, però de moment segueix a l’hospital penitenciari de Terrassa. La fis calia estudia recórrer la decisió de Justícia, que podria revocar de nou el jutjat de vigilància pe nitenciària. ACN

El grup Volkswagen, amb diverses empreses, invertirà 10.000 milions d’euros a l’Estat

La gigafàbrica hauria d’estar operativa l’any 2026 i suposaria més de 3.000 llocs de treball

Terrenys de Sagunt (València) on s’instal·larà la gigafàbrica de bateries.

Flix reviurà el final de la Batalla de l’Ebre del 16 al 20 de novembre

Redacció

El pròxim cap de setmana del 19 de novembre, el municipi de Flix es traslladarà de nou a l’any 1938 des de la primera ocupació franquista a l’abril fins al final de la batalla de l’Ebre. Per a fer-ho, comptarà amb la presència de cent seixanta recreadors de setze grups d’arreu del país i vehicles militars de l’època, tots ells am bientant el nucli antic per oferir una immersió en l’època que de ben segur no deixarà a ningú in diferent.

Els actes s’iniciaran el 16 de novembre, a les set de la tarda, amb la inauguració de l’exposi ció Mossos d’Esquadra. Segona República i Guerra Civil 19311939 instal·lada a Ca Don Ventura i que es podrà visitar fins al 27 de novembre en horari de 18.30 a 20.30 hores. En finalitzar la inauguració, el Sotsinspector Fèlix González Fraile, cap del Servei Històric del Cos de Mos sos d’Esquadra oferirà la con ferència Els Mossos d’Esquadra i la Guerra Civil Espanyola. Els actes continuaran el dijous 17 de

novembre, a dos quarts de set de la tarda, amb la presentació de l’últim llibre de l’escriptor flixan co Andreu Carranza, La tomba de l’Ebre, una novel·la històrica d’amor i guerra on el riu Ebre n’és

el protagonista. El dissabte, 19 de novembre, serà el dia en què tindrà lloc la recreació del final de la Batalla de l’Ebre. S’iniciarà a les 16.15 h., i aquest any tindrà com a novetat el canvi d’ubica

ció, traslladant-se del passeig de l’Ebre al carrer de l’Era Nova, a la zona del Calvari. En aquest ins tant, centenars de recreadors es cenificaran els darrers moments bèl·lics de la Batalla de l’Ebre, amb una acurada ambientació, tant en combats, estris i material explosiu. D’aquesta manera, el públic assistent podrà presenciar els combats entre l’avanç de les tropes franquistes i la resistència dels soldats republicans i civils que es retiren.

Tot i així, la jornada s’iniciarà de bon matí amb una fira milita ria ubicada a la plaça del Mercat de Flix i amb el museu viu amb diorames desplegats pel poble, novetat de l’últim any. Tots els recreadors participants s’ubica ran per diferents espais del poble desplegant escenaris comple tament ambientats en l’època i teatralitzant escenes que perme tran a l’espectador fer un viatge en el temps i conèixer moltes dades i curiositats. Per visitar els diorames caldrà inscriure’s prè viament a través del web www. flix.cat

Hermi Alfonso Navas

Fundadora

y Desguaces Cuenca S.L.

Ha fallecido cristianamente el día 9 de Noviembre a los 61 años.

(E.P.D.)

Su esposo Miguel Cuenca; hija Laia; hijo político Óscar; nieto, madre, hermanos, hermanos políticos, sobrinos, y demás familia, participan a sus amistades y conocidos tan sensible pérdida y ruegan que la tengáis presente en vuestro recuerdo.

La ceremonia religiosa por su eterno reposo se oficiará hoy jueves día 10 de noviembre de 2022, a las 10:30 horas, en la sala de ceremonias del Tanatorio Municipal de Reus.

Velatorio: Tanatorio Municipal de Reus.

Reus, 10 de Noviembre de 2022

de pésame: www.sfreus.cat

DEFUNCIONS

Tarragona

Maria Mercè Basora Ro bert. Ha mort a 66 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Joan. José Sau Rico. Ha mort a 88 anys.

Reus Hermi Alfonso Navas. Ha mort a 61 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. al Ta natori.

María Gracia Largo Ruiz. Ha mort a 74 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

Rosa Bosch Serrano. Ha mort a 70 anys. El seu funeral serà demà a les 10.30 h. al Ta natori.

Cambrils

Joan Rodríguez Flaqué. Ha mort a 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori.

Notas

de Hierros

Esqueles al Diari Més

EDITORIAL

Mesures per descongestionar i reduir la sinistralitat a l’autopista AP-7

El Servei Català de Trànsit i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana han acordat actuar en quatre trams de l’auto pista AP-7, en concret sobre 83 quilòmetres, limitant i controlant la velocitat per reduir la sinistralitat i les congestions. Pel que fa als trams de la demarcació de Tarragona es limitarà la velocitat a 100 km/h entre Calafat i l’Ampolla, i entre Altafulla i Constantí, direcció sud, s’hi col·locarà un radar de tram per garantir que no se superen els 120 km/h. L’objectiu és pal·liar les tràgiques conseqüències de la supressió dels peatges de l’autopista. Les xifres parlen per si soles. El trànsit s’ha incrementat un 40% i en un 30% en el cas de vehicles pesants. Per aquest motiu ha aug mentat la sinistralitat i la sinistralitat amb víctimes, que en el cas d’aquesta via ha crescut un 11%, i que a banda dels danys humans també ha generat nombrosos episodis de retencions. Aquestes congestions, de fet, s’han incrementat durant la pandèmia i es repeteixen en els ponts i festius. O bé s’implementen mesures per oferir un transport públic amb garanties que absorbeixi la demanda de desplaçaments dels festius, o bé les congestions i la sinistralitat continuaran, perquè no hi ha cap alternativa; l’única és el transport públic.

+ CONFIDENCIAL

Cruset canvia el mar per la terra

L’expresident del Port de Tarragona, Josep Maria Cru set, ha canviat el mar per la terra, tal com va demos trar ahir a través de xarxes socials. «Tornar a sentir l’aire a la cara pels camins del terme.

El rugir del motor, amb la potència de les curtes i la velocitat de les llargues! Som-hi!», publicava, a banda d’una foto mentre con duïa un tractor. Del mar a la muntanya, del vaixell al tractor. Sigui com sigui, Cruset sempre és al timó.

TRIBUNA

Vocabulari discutible...

FONXO BLANC Exregidor d’Altafulla

Agrupa aquelles expressions que no puc assimilar i, per tant, emprar habitualment: per simplificadores, per esnobs, pel biaix in flexible ideològic. En defujo i em fa adonar que sempre s’enganxa el pitjor, per inèrcia gregària. Entre les simplificacions trio «és/ està fet un nyap» i «trinxar el territori». La primera vegada que em va fer mal a l’orella fou en llegir, per part de la llavors oposició a Vilafranca, que la gran reforma a l’estació del tren (soterrament, doble via) «és un nyap». Nyap, per a qui hi arribi com a solució al Pa raulògic, llegirà que vol dir «cosa mal feta»; però quan s’aplica té un poder més despectiu de «de cosa nefasta, impresentable». Un veí del carrer Canyelles de Tarragona manifestà en aquest mitjà que, en l’estat anterior d’ur banització i tràfec era un «nyap». Nyap o taca negra.

«Trinxar el territori» i l’ecològica «conser var la biodiversitat» van sempre juntes per oposar-se a vials articuladors del territori, i no cal dir a torres generadores d’energia eòli ca, encara més, a parcs de plaques fotovoltai ques i, fins i tot, la gestió forestal dels boscos abandonats. L’oposició neix d’un subjecte polític, uniforme i infal·lible, mediàticament intocable, designat com a «territori». Quina loteria quan una part esdevé el tot: l’activis me ecologista assoleix la representació ex clusiva d’una zona. La dèria contra les foto voltaiques ha arribat al guió de la celebrada Alcarràs; quan legalment és impossible ubi car-les en terrenys/conreus de regadiu. Ha fet tant de forat «respectar la biodiversitat, no trinxar el territori» que anem més que tard, comparativament, en implantació d’energies renovables. Una tercera expressió de l’hege monia ecologista és «renaturalitzar». A Ta

Claveguera

Més enllà del dubte empipador entre singu lar i plural (rata de claveguera, les clavegueres de Barcelona), que sovint se’ns interfereixen, la meva relació amb aquesta paraula està condicionada per un trauma de joventut. Re sulta que llavors de la irrupció del llenguatge inclusiu, segur que us en recordeu, la xarxa de clavegueres de Barcelona es va convertir en el clavegueram, i en qüestió de pocs me sos tots ens vam aprendre aquesta parauleta. Però, com passa sempre, al darrere van venir els imitadors, un dels quals va ser, segur que també el teniu present, l’enllumenat. Ara els fanals de sempre tenien un nom nou i pom pós; tant, que al sòmines que va dissenyar la plaqueta de metall que hi ha al costat del llum d’emergència de l’ascensor nou de la meva escala no se li va acudir altra cosa que

posar-hi «Enllumenat d’emergència», com si es tractés d’una gran instal·lació lumínica i no d’una trista, i sola, micro-bombeta.

En fi, traumes a part, la gràcia fonamental d’aquesta família és que no arriba ni a família. Sense arribar a ser un mot orfe, claveguera és una pobra mare de dos fills: l’esmentat clave gueram, substantiu col·lectiu, i el desconegut clavegueró, que designa el «conducte per on les aigües de la casa s’escolen cap a la clave guera»; prové del llatí clavacaria, que, gairebé

marit volen «renaturalitzar» el Vinyet; per la qual cosa imagino que replantaran ceps, oi? De moment, el nom platja de la roca de Gaià –roca cada cop més tapada per la reser va de sorres que permet la retenció exercida per l’espigó– va sent desplaçat per platja del Vinyet (gran extensió de vinyes). La intenció: espai revirginitzat, on fem nosa els banyistes, que de temps vam perdre el dret a aparcar, pacificant l’indret. De la reserva de sorra els pedants esnobs, amb ínfules tecnocràtiques, en diuen «reservori». Com per anar quedant sord. L’última sorpresa com a oient, sentit com a eslògan d’una protesta davant la seu del PSOE a Madrid el «¡orgullo no binario!». Penso que és una ofensa als transsexuals i, sobretot, a ginecòlegs i coneixedors del Jung que descobrí els conceptes d’ànima i ànimus per designar la part femenina en l’home i la part masculina en la dona. Fins aquí les quei xes. I, al final, l’autocrítica. Els progres de la Transició ens omplíem la boca de «marxisme leninisme maoista», «línia correcta». Però que continuï vigent el que sempre hem de considerar «la correlació de forces»; per no fer nyaps, marrades o trinxaments, fractures socials com el Procés.

com si donés exemple gràfic d’ella mateixa, és una convergència de les formes del llatí arcaic clavaca i tardà cluacaria, variants del clàssic cloaca. I en aquest punt és on rau tal vegada l’únic interès real de la colla, perquè precisament cloaca, mot que tot català de bé

considera barbarisme, en realitat existeix per designar l’«orifici on desemboquen el recte i els conductes urinaris i genitals que posseei xen els amfibis, els rèptils, els ocells i els ma mífers monotremes». O sigui, una mena de clavegueró de certes bestioles.

A la vista dels mètodes i l’actitud que gas ten els serveis secrets, i no tan secrets, de l’Estat, es diguin Barrionuevo o Amedo, jo gairebé tiraria per aquesta segona, a l’hora de referir-s’hi. «Les cloaques de l’Estat». Perquè la brutícia i la fetor hi corren igualment, però el fet que el conducte evacuatiu el compartei xin amfibis i sobretot rèptils trobo que dona una mica més exactament la mesura de la misèria moral d’aquesta gent, aquests mons tres humans que per la salvaguarda del seu orgull nacional són capaços de cometre les atrocitats més repulsives. Són i, tinguem-ho sempre present, seran. En seguiran essent ca paços perquè forma part del seu tarannà, de la seva natura, de la seva identitat. A la salut de totes les taules de diàleg del món.

TRIBUNA

Radiació solar

Tot i el títol, que ningú s’espanti. No us faré una classe de física pura. De fet, tampoc po dria, ja que soc geògraf. El que si us puc expli car és de la importància de la incidència de la radiació solar en cada moment de l’any i en cada indret.

Segur que en algun moment de la vostra vida heu fet l’experiment de la lupa per inten tar cremar un paper, una fulla, etc. Si dirigiu el raig de sol de forma perpendicular, cremes en uns instants la fulla. Si el mateix raig de sol l’orientes diferent, de forma obliqua, el paper o la fulla mai s’encendrà. Conclusió,

el balanç de radiació solar depèn de l’angle d’incidència. Al Solstici d’Estiu, pels volts de Sant Joan, damunt de Catalunya, el sol arri ba a un màxim de 72° d’angle. Si arribés als 90°, la incidència seria màxima (això passa a l’Equador). Al Solstici d’Hivern, pels volts de Nadal, l’angle és molt petit i es queda en uns 23°. Per què si quan ens cremem més, pels volts de Sant Joan, no arribem a la màxima calor d’estiu del juliol o agost? Per què, si gai rebé no escalfa el sol, pels volts de Nadal, el fred màxim no arriba fins al gener o el febrer? Doncs l’explicació cal trobar-la en el fet que el que fa el sol és escalfar el terra i el mar i per un tema d’inèrcia, no agafa o perd la radiació fins a unes setmanes més enllà. L’aire s’escal fa, no perquè fa sol, sinó perquè el terra o el

mar encomana la calor que radien.

Tot plegat ens crea unes «distorsions de percepció». Si us pregunto, quan radia més el sol, a l’agost o al maig? La resposta és clara, al maig. Però, en canvi, ens rostirem de calor molt més a l’agost. I és que no hem de con fondre radiació solar amb temperatura alta o baixa. Són coses diferents.

Amb la proliferació de les plaques solars, qui en té i consulta el seu mòbil sovint s’ado na que és una delícia. I ho és perquè s’observa com el sol alimenta casa teva.

Amb aquesta «joguina» t’adones que a l’octubre produeixes igual que al febrer. Que el mínim és al desembre i el màxim a finals de juny i principis de juliol. I que al setembre produeixes igual que al març.

L’oposició neix d’un subjecte polític, uniforme, infal·lible, mediàticament intocable

TRIBUNA

PAU VIDAL

La gràcia fonamental d’aquesta família és que no arriba ni a família

FRANCESC MAURI

AVUI Felicita als que es diuen: Lleó, Tiberi i Teopista.

L’HORÒSCOP

21/03 al 20/04 ÀRIES

Temes llunyans centraran la teva atenció i a més d’aportar-te no ves idees et do naran bons be neficis. No et precipitis.

21/04 al 21/05 TAURE

La teva vida so frirà alguns alts i baixos però que aviat tindran so lució. Noves res ponsabilitats t’arribaran però estaràs a l’altura.

22/05 al 21/06 BESSONS

En la jornada no et fiïs molt dels nous coneguts.

Les paraules se les emporta el vent i les prome ses igual. Analitza tot molt.

CRANC

22/06 al 23/07

Els amors estaran a l’ordre del dia ja que avui el teu magnetisme per sonal serà molt accentuat i la teva capacitat dialècti ca la millor.

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

REUS. ALQUILO HABITACIÓN. Tel: 630.618.862

LLEÓ

24/07 al 23/08

Domina una mica els teus impulsos. Per més que tin guis raó en el que dius els altres no estaran per la la bor. Utilitza la di plomàcia.

VERGE

24/08 al 23/09

Tots tenim virtuts i defectes, si cri tiques massa als altres cauràs en el teu propi pa rany. Els viatges amb amics seran feliços i rendibles.

BALANÇA

24/09 al 23/10

T’arribaran notí cies agradables de persones llu nyanes trobaràs un total equilibri. A la nit sorgiran ardents aventu res.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

Les teves passi ons sortiran a la llum i et veuràs obligat a buscar sortida a les teves ansietats. La teva mirada atraurà la resta.

ENSENYAMENT

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i caste llà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA Tel. 623.387.479

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.

PINTOR PROFESIONAL. Barato. Tel. 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TAROT

TAROT DE MARIA. Lectura car tas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797

SAGITARI

23/11 al 21/12

Si et veus en l’obli gació de viatjar ves amb compte amb els oblits. Un familiar o amic et demanarà ajuda i això canviarà els teus plans.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Es presentarà una molt bona opor tunitat emotiva on podràs donar curs a la teva ima ginació. No et tan quis a casa i surt a viure-la.

AQUARI

21/01 al 19/02

Seràs el centre d’atenció de tots i és fàcil que avui critiquin la teva actitud i la teva manera de ser. No et mostris repli caire tot passarà.

Salazar Echavarría, Antonio. Cós del Bou, 2 Telèfon 977 231 631.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Avui les satisfac cions d’ordre sen timental seran moltes i els altres et faran sentir molt feliç. Els mo ments íntims se ran molt intensos.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Roig Ferré, Eduard. Raval de Santa Anna, 2. Telèfon 977 127 712.

SALOU: Oliva, Dolors-Cristià, Gil. Passeig Jaume I, 28 Edif. Xipre. Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA: Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca. Golf St.Jordi, 2 (Urb. La Llosa). Telèfon 977 365 153.

VALLS: Granell Vivo, José Carlos. Santa Joaquina de Vedruna, 4. Telèfon 977 092 435.

EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia. Margalló, 13. Telèfon 977 009 688.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

CHICA BUSCA PAREJA ESTA BLE. Tel: 636.724.711

BUSCO MUJER para relación estable. Tel: 685.368.608

MASSATGES RELAX

CHICO PARA CHICO. MASAJE erótico. Tel: 613.361.001

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madu rita - Jovencita. Tarragona Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

TERE MADURITA. Rellenita. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gra tis. Tel: 610.208.696

MARROQUINA CARIÑOSA. Sola. Tel: 671.715.779

REUS. LETICIA MORENAZA, del gadita, besucona, multiorgásmica. Masaje. Tel: 631.794.126

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

MICHELY. DE VUELTA A REUS!!!!. De 10 a 19 hrs. Tel: 612.489.404

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. Complaciente. Reus. Tel: 643.027.432

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898

CAROL. PECHUGONA. Tarragona. Tel: 643.169.924

NATALY. Rubia muy cariñosa. Tel: 671.287.276

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delga dita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

MASAJES SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discreto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

SOLITA EN CASA. Gata en celo... Tel: 631.954.520 Reus

TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI activa, muy po tente, dotada y complaciente. Tel. 666.030.929

PARA TU PLACER I VICIOS… 24h. Tarragona. Tel. 641.512.408

MADURITA. Griego, francés, vicio sa. Tel. 631.826.173

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona. Complaciente. Todos los Servicios. Reus. 669.744.163

TARRAGONA. MARTA CATA LANA MADURETA. Si tot. Tel: 604.260.384

REUS. SESENTONA. Simpática, completísima, multiorgásmica, fetichista. Francés natural. Tel: 642.559.487

12:30 Connecta 10 comarques 13:00 180 Graus

13:30 La comarcal

14:00 Notícies migdia

14:30 Teló de fons

15:00 Notícies migdia 15:30 La comarcal 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 La comarcal 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Va com va 21:00 Notícies vespre 21:30 Va com va 22:00 Notícies vespre 22:30 Va com va 23:00 Notícies vespre 23:30 Va com va

TAC 12

CANAL REUS TV 10.00 Fet a mida 11.00 Som-hi 12.00 Teló de fons 12.30 Paisatges Encreuats 13.00 Som-hi 14.00 Notícies 12 14.30 Som-hi 15.30 Paisatges Encreuats 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Paisatges Encreuats 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180º 20.00 Notícies 12 20.30 Saló de Plens 21.30 Gaudeix la festa 22.00 Notícies 12 22.30 Saló de Plens 23.30 Gaudeix la festa 00.00 Notícies 12

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

MADURA SEXY. Tarragona. Tel: 643.136.495

CARMEN. DISCRECIÓN. Tar-rago na. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. españolas. Tel: 977.32.15.68

MIRIAM. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróti cos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

CALAFELL. YENNY. JOVENCI TA PICANTONA. Transgénero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

www.diarimes.com

Jo només faig can çons. Són bocins del que soc. Si et fessin pensar, seria molt demanar, si t’ar ribessin al cor. Jo només faig can çons

Aquesta és part de la lletra de Jo només faig cançons, un dels onze temes del nou treball de Jose Galdran, El Lleig, que aquest dissabte es presentarà en directe a la Zero de Tarrago na. Amb el títol El fum que tant molesta, el músic tarragoní posa sobre la taula el seu segon tre ball, en què comparteix reflexi ons sobre el món proper, a ritme de rock.

El títol i la portada del disc, una obra que signa la cambri lenca Núria Mariné, fan al·lusió a les petites contradiccions del nostre dia a dia, tal com explica el mateix Jose: «Jo soc fumador i visc a Tarragona, una de les zones més contaminades que hi ha, però es posa el focus en les persones que fumem, perquè el nostre fum molesta. Estem segurs que acceptem tot tipus d’idees? Que hi ha un missatge estandarditzat?» A la vegada, el músic tarragoní admet que en aquest disc la crítica, o encara més, la crida a la reflexió, la fa «d’una manera una mica en criptada», assegurant que tot plegat és fruit de la maduresa personal: «Fa uns anys, potser hauria sigut més punky».

El que no ha canviat, apun

ta, és la música que fa i que vol fer, tot i reconèixer ser molt conscient que «el rock no està de moda». Afirma que els seus referents són «el que seguia a finals dels anys 70, als 80 i als 90, i que encara que al final tot allò va acabar sent mainstream, quan nosaltres ho escoltàvem no ho era».

Pel que fa a les lletres, El Lleig explica que busca fugir dels cli xés, però sent plenament cons cient que el seu missatge «és el mateix que s’ha estat explicant

MÚSICA

QUAN LA VIDA BATEGA A RITME DE ROCK

els últims quaranta anys». La diferència radica en la seva visió personal i en què el seu discurs batega a ritme de rock.

Per al concert de presentació, El Lleig s’ha fet acompanyar de la seva banda habitual, amb Án gel Alonso a la bateria, Ramonet Reche al baix i Miguel Trujillo a la guitarra. En aquesta ocasió, però, també ha convidat a l’es cenari a Javi Sánchez, teclista i amic des de fa més de dues dècades. «M’acompanyaran els músics que em ve de gust tenir, tant des del punt de vista tècnic com personal, perquè amb ells puc treballar en connexió total: tots sabem què estem fent i on

volem anar», afirma el Jose.

El repertori, detalla, a més de desgranar el nou treball, comp tarà amb algunes cançons del primer disc, així com d’algunes versions en català que El Lleig sol interpretar quan actua amb altres formacions.

«El de dissabte serà un con cert de rock una mica més es candalós del que se sent al disc, un pelet més agressiu, perquè vull que es noti molt que estem en un directe. No perdonaré que no soni fort, vull que hi hagi energia, que per alguna cosa és un concert de rock», afirma.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Estat del cel Cel serè en general. Tot i això, hi haurà intervals de núvols baixos fins a primeres hores del matí al litoral sud i al litoral central, on podran persistir fins a mig matí. A més, de matinada hi haurà estrats baixos extensos a la depressió Centra, punts del prelitoral i valls del Pirineu i Prepirineu. Durant la tarda també creixerà algun núvol d’evolució a l’interior del quadrant nord-est.

Precipitacions

De matinada s’esperen ruixats aïllats a punts del quadrant nord-est, amb tendència a minvar, i a punts del sector central del litoral i li toral sud. Durant la tarda no se’n descarten a punts de l’interior del quadrant nord-est. Seran d’intensitat feble, o localment moderada, i s’acumularan quantitats minses o localment poc abundants.

Nivell mitjà

Nivell alt

SUDOKU

EL TEMPS

TARRAGONA Carrer Manuel de Falla,

Baixos 977 21 11 54 REUS Carrer Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43

Cristina Serret serret@diarimes.com

Jose Galdran, El Lleig, presenta el seu nou treball, ‘El fum que tant molesta’, aquest dissabte 12 de novembre a la Sala Zero de Tarragona

FERRAN MURILLO

En aquest segon treball, el músic tarragoní reflexiona sobre el seu món més proper a ritme de rock

El Lleig i la coberta del seu nou treball, una obra que signa Núria Mariné.