Dilluns 14 de novembre de 2022

TARRAGONA

Només un 20% dels sol·licitants del grau de dependència se’n beneficien

Un total de 1.308 veïns del Tarragonès han demanat fins al setembre el reconeixement, però solament 250 han rebut l’ajuda

Peralta Moreno

Un total de 1.308 habitants del Tarragonès van sol·licitar ser re coneguts amb un grau de depen dència durant els primers nou mesos de l’any, segons dades del Departament de Drets So cials de la Generalitat. Es tracta de persones que al·legaven que necessiten ajuda per dur a ter me activitats com canviar-se de roba, dutxar-se o menjar a causa de l’edat, una malaltia o una dis capacitat. No obstant això, no més 250 peticions han estat, fins ara, satisfetes: un 19,11%. Menys d’una de cada cinc persones.

Des que l’any 2006 es va apro var la llei de Dependència, són 24.089 els veïns de la comarca que han demanat ajuda a l’admi nistració per a obtenir el grau de dependència. Avui en dia, hi ha 5.218 tarragonins que són bene ficiaris de les prestacions.

El president de la Fundació La Muntanyeta, Francesc Tarrago na, té clars els motius que han derivat en aquest contrast entre sol·licituds i ajudes distribuïdes: «que hi ha demanda» i «l’in compliment per part de l’estat espanyol». Tarragona detalla que amb l’entrada en vigor de la llei, els executius espanyol i català van acordar cofinançar l’assis tència als dependents a parts iguals, però la voluntat va enso pegar amb uns pressupostos in fradotats i la crisi econòmica del 2008. «La Generalitat inverteix gairebé el 80% dels diners de les places a les residències», explica.

La dependència es divideix en tres nivells segons la necessitat d’ajuda que té un individu per efectuar activitats bàsiques. Les persones de grau II –dependèn cia severa– o III –gran depen dència– tenen dret a sol·licitar l’accés a una residència especi

La caminada solidària organitzada per la Fundació La Munta nyeta en suport a les persones amb paràlisi cerebral i les seves famílies ha tornat amb força després de l’aturada obligada per la pandèmia. La dotzena edició, que va tenir lloc ahir, va comptar amb prop de 900 participants, una xifra que, per a l’organització, significà un èxit absolut, sobretot tenint en compte que el 2019 hi va haver 800 caminants. Com ja és habitual, la sortida va ser al Balcó del Mediterrani. El trajecte, de vuit quilòmetres en total,

alitzada per a la seva correcta atenció. En el cas dels ciutadans amb paràlisi cerebral, Tarragona comenta que, des que es demana el reconeixement del grau fins que aquest s’adjudica, poden passar entre tres i cinc mesos,

però assenyala que el quid de la qüestió se situa en si hi ha places o no per a ubicar els usuaris. «El sistema no pot abastar totes les sol·licituds de places perquè hi ha molta demanda», declara.

«Una plaça en una residència

SOLIDARITAT

recorria la costa tarragonina fins a arribar a les instal·lacions de la fundació, a Sant Pere i Sant Pau. Allà, els participants van rebre aigua i fruita, abans d’iniciar la segona part del recorregut, amb destí a la mateixa Rambla Nova. Addicionalment, es va celebrar una jornada de portes obertes al centre perquè tothom pugui conèixer la tasca que desenvolupa La Muntanyeta. Amb aquesta activitat solidària, s’han recaptat 7.175 euros, que es destinaran a millorar les instal·lacions del centre. Redacció

de gent gran costa al voltant de 2.000 euros i una plaça de dis capacitats, com que requereixen més suports tècnics i humans, se’n va fins als 4.000. S’ha de fer una inversió important i, a més, s’ha de tenir en compte que

El Camp de Mart

acollirà un

concert solidari dissabte

Anna d’Ivori i Porto Bello actu aran aquest dissabte al Teatre Auditori Camp de Mart en un concert solidari organitzat per la Fundació Noelia que té com a objectiu recaptar 30.000 euros per continuar amb la investi gació de la distròfia muscular per dèficit de col·lagen VI, una malaltia poc comuna que apa reix durant la infància i que és degenerativa. Aquesta afecció impedeix als nens fer activitats com saltar i córrer i, fins i tot,

pot generar problemes per res pirar. Fent una donació de 25 euros a través de la web www. migranodearena.org, s’adqui rirà un tiquet per al concert, que arrencarà a les 19 hores. L’entrada serà gratuïta per als infants d’entre 0 i 5 anys i cos tarà 12 euros per als de 6 a 12.

La Fundació Mediolanum du plicarà l’import recaptat per les donacions, sempre que s’acon segueixin, com a mínim, 2.000 euros. Redacció

aquestes places ja no desaparei xen, sinó que cada any estan in closes dintre el pressupost», afe geix. En cas de no rebre accés a la residència, el sol·licitant hauria de ser compensat amb una ajuda al seu domicili.

La Muntanyeta acull 23 ciuta dans amb paràlisi cerebral, «però sabem que hi ha demanda a Ca talunya», reconeix el president. És per aquest motiu que ja s’està treballant per obrir una residèn cia a Bonavista amb 60 places.

El cas de les persones amb alzheimer és molt més lent. A finals de setembre, la psicòlo ga de l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Tarragona, He lena Vega, va detallar a Diari Més que poden passar entre sis mesos i un any des que s’inicien els trà mits i les proves fins que s’obté el grau de dependència. Vega cal

L’alta demanda i la falta de finançament són els principals motius que expliquen el contrast

El procés perquè es reconegui el grau de dependència es pot allargar durant mesos

culava que entre un 30 i un 40% de les persones amb aquesta ma laltia neurodegenerativa encara no ha rebut el diagnòstic.

La «llacuna» de l’Asperger

Diferent és la situació de les per sones amb síndrome d’Asperger o trastorn de l’espectre autista. La directora d’Aspercamp, Lau ra Recha, detalla que són pocs els membres de l’associació que han rebut el grau de dependèn cia perquè no solen complir amb els requisits. «Les persones amb Asperger, en alguns casos, sí que necessiten acompanyament. No és que no se sàpiguen vestir sols o dutxar-se. Saben fer-ho, però si no hi ha ningú que vetlli per ells i que els ho recordi, potser no ho faran», comenta.

És per aquest motiu que con sidera que existeix un «buit» o una «llacuna» per cobrir les necessitats de les persones amb síndrome d’Asperger i, per això, demana que es doni «un tomb» al plantejament dels ajuts, de manera que les discapacitats «que no són tan evidents» també rebin el suport necessari.

Sergi

FRANCESC GUASCH

Imatge d’arxiu d’Anna d’Ivori en un concert al Pont del Diable.

GERARD MARTÍ

TARRAGONA

Les restes arqueològiques no impediran edificar a Estanislau Figueras, 14

La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural ha autoritzat que es construeixi l’immoble quan es completi l’excavació

Sergi Peralta Moreno

La Comissió Territorial del Pa trimoni Cultural, òrgan de la Generalitat, ha autoritzat que prossegueixi el projecte de cons trucció d’un edifici plurifamiliar de tretze habitatges al número 14 de l’avinguda d’Estanislau Figue ras, segons ha pogut saber Diari Més. En l’enderrocament del bloc que ocupava aquest indret, efectuat poc abans de l’estiu, es va trobar una sitja medieval i un dipòsit d’època contemporània, datat entre els segles XIX i XX i descobert en un estat de conser vació «molt irregular».

Amb tot, l’edificació del nou immoble quedarà subjecta a una sèrie de condicions que hauran de ser prèviament autoritzades pel Departament de Cultura de la Generalitat. En concret, es va acordar que es completaria l’ex cavació del dipòsit i que s’obriria l’accés a la sitja, sempre que no

RECORD

es comprometi l’estabilitat de les estructures desenterrades. Posteriorment, es tramitarà el corresponent tractament de les restes afectades i es completarà el control arqueològic dels movi ments de terres que puguin que dar pendents.

En aquests moments, el pro jecte està aturat a l’espera d’efec tuar les intervencions. Un cop finalitzades, la Comissió donarà llum verda a la construcció de l’edifici si des de l’Ajuntament de Tarragona s’atorga la llicència d’obres pertinent.

Un dipòsit contemporani Les restes arqueològiques es van trobar un cop s’havia acabat l’en derrocament de l’antic edifici número 14 de l’avinguda d’Esta nislau Figueras i quan s’anaven a fer els fonaments del nou bloc.

L’arqueòleg Marc Dalmau, qui va informar Diari Més de la troballa,

va apuntar que podria tractar-se d’una cisterna que, amb el pas del temps, s’acabaria utilitzant com a subterrani. També va detectar, a la terra extreta en el transcurs les obres, restes de ceràmica que podrien datar-se de les edats an tiga, mitjana, moderna i contem porània, a més d’un fragment de terra sigil·lada, una ceràmica de luxe que es feia servir en època romana. Malgrat tot, va remarcar que els fragments eren tan petits que no tenien pràcticament va lor econòmic.

Per la seva banda, el president d’honor de la Reial Societat Ar queològica Tarraconense, Rafael Gabriel, va plantejar la hipòtesi que les restes, juntament amb les que s’havien descobert amb anterioritat als números 3 i 18 de la mateixa avinguda, podrien pertànyer al convent de Santa Anna. Conegut com a església dels Sants abans de l’arribada de

L’Ajuntament dignifica com a espais de memòria dues fosses comunes

Hi reposen les restes de catorze homes afusellats entre 1939 i 1940

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona va dignificar com a espais de me mòria dues fosses comunes ubi cades al cementiri de la ciutat, en el marc del Programa de Me mòria Democràtica. En aquests indrets reposen les restes de catorze homes que van ser con demnats a mort i afusellats per les autoritats franquistes entre

POLÍTICA

Torreforta vibra a la Festa de la Rosa

Més de 500 persones van estar presents a la primera Festa de la Rosa organitza da a Tarragona, un acte del PSC que va tenir lloc diven dres al barri de Torreforta. Inflables, animació i música van ser els comuns denomi nadors d’una jornada que va tenir com a protagonista Rubén Viñuales, candidat a l’alcaldia per part del grup socialista. «El PSC és el par tit que estima tota Tarrago na», va declarar. Redacció

els anys 1939 i 1940. Els treballs de dignificació han estat promo guts per l’associació Fòrum de Tarragona per la Memòria i han anat a càrrec de la Xarxa Santa Tecla. L’acte de senyalització de les fosses comunes, que va tenir lloc el passat dissabte i que va estar obert a tota la ciutadania, va comptar amb la presència de personalitats com el conseller

de Memòria Històrica de la ciu tat, Manel Castaño; el president del Fòrum de Tarragona per la Memòria, Francesc Xavier To losana, i la presidenta de l’As sociació de Víctimes de la Re pressió Franquista a Tarragona, Montserrat Giné. També hi van assistir diversos familiars de les víctimes que reposen en aquests espais memorials.

l’Orde de Sant Agustí, era un dels «temples extramurs de la Tarra gona medieval». Construït entre els anys 1194 i 1214, fou primer una llebroseria, l’espai on s’aï llaven les persones leproses que

s’estaven sotmetent a un tracta ment. Finalment, va desaparèi xer en el transcurs de la guerra dels Segadors, entre 1640 i 1642. Malgrat tot, la Direcció Gene ral de Patrimoni Cultural descar

ta aquesta teoria. La institució assegura que el dipòsit es data «en plena època contemporà nia», entre els segles XIX i XX, a partir de la presència «de ce ràmica vidrada marró i rajola contemporània», elements que formen part dels murs. «Aquest fet fa que sigui incompatible amb una construcció dels segles XII i XIII», conclou la Direcció Gene ral de Patrimoni Cultural.

URGELLÈS SAMORA

En compliment del que es preveu a l'article 314-7 de la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, es fa públic que el Patronat de la FUNDACIÓ PRIVADA JOSEP COLL SINCÀLBAREZ I JOAQUIMA

URGELLÈS

SAMORA, en la seva sessió de data 1 de setembre del 2022, va acordar la dissolució de la fundació, que es portarà a terme mitjançant la modalitat de cessió global d'actius i passius a favor de l'entitat privada EL CENTRE DE LECTURA DE REUS.

De conformitat amb l'establert en l'article 314-7 de l'esmentada Llei, es fa constar el dret dels creditors a obtenir el text íntegre de l'acord de cessió i a oposar-se a la mateixa, de manera que els titulars dels crèdits contra l'entitat cedent o cessionària, es podran oposar per escrit a la cessió en el termini d'un mes a comptar des de la data de publicació de l'últim anunci de l'acord, sempre i quan els crèdits hagin nascut abans de la present publicació i no estiguin su cientment garantits.

Reus, 9 de novembre de 2022.

Pàmies Martorell Secretari

FUNDACIÓ PRIVADA JOSEP COLL SINCÀLBAREZ I JOAQUIMA

Anunci sobre dissolució de la Fundació

Anton

GERARD MARTÍ

del dipòsit i la sitja

La Direcció General de Patrimoni Cultural descarta que es tracti del convent de Santa Anna

L’Ajuntament haurà d’atorgar la llicència d’obres abans d’iniciar les actuacions

Imatge del solar on, en completar l’enderrocament, es van trobar el dipòsit i la sitja medieval.

TJERK VAN DER MEULEN

Imatge de l’acte de commemoració de les víctimes.

PSC

La URV coordina un projecte per definir les millors platges i dies per fer surf

Roger Freixa

El grup de recerca Centre en Can vi Climàtic C3 de la Universitat Rovira i Virgili coordina un pro jecte que pretén definir els mi llors dies i llocs per a la pràctica de surf. «Intentem crear un mo del precís per conèixer les condi cions específiques de les platges cada dia», exposa la investigado ra Anna Boqué sobre el desenvo lupament d’una plataforma que permetria la comunitat surfista saber l’estat de la costa de mane ra més concreta que ara.

El projecte neix amb la inten ció de «transformar dades cli màtiques en informació útil per prendre decisions», segons co menta Boqué. L’estudi ha seguit tres passos, el primer dels quals consistia a definir les variables meteorològiques que influeixen en la pràctica de la modalitat

OCI

La ciutat reivindica el joc de taula

L’Institut Municipal d’Edu cació de Tarragona i el Parc de la Ciutat han acollit aquest passat cap de set mana TGN Juga, el festival familiar de jocs de taula per a totes les edats i tipus de públic. Aquesta proposta gratuïta, que volia oferir el ventall més ampli de ma neres de jugar, pretenia rei vindicar el joc de taula com a oportunitat educativa, forma de trobada i enriqui ment.

esportiva a la península Ibèrica, com l’alçada, la direcció o el pe ríode de les onades.

A partir d’aquí, els investiga dors, en el segon pas, van estudi ar la necessitat de desplegar una plataforma que reunís la infor mació de les condicions meteo rològiques de la platja. «Després de 400 enquestes, vam veure que el cent per cent dels enquestats s’informa sobre l’estat de la cos ta abans d’anar-hi, sigui sempre o algunes vegades», relata la in vestigadora del C3. Alhora, asse gura que els models de predicció actuals tenen en compte àrees molt extenses, la qual cosa treu exactitud als indicadors.

Per aquest motiu, després de conèixer les variables meteo rològiques que influeixen en la pràctica del surf i les necessitats dels surfistes, el grup de recerca

La

treballa en la creació d’una eina molt més precisa que permeti obtenir valors d’onatge i de vent cada 100 metres. «La plataforma també tindria en compte l’ex periència del surfista. Oferiria

indicadors per a diferents ni vells», detalla Boqué. El C3, que treballa conjuntament amb l’Ins titut d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria, valora positivament l’evolució del projecte d’acord amb l’aplicació de les dades his tòriques al model.

D’altra banda, Boqué avalua l’impacte del canvi climàtic, en concret, de la pujada del nivell del mar i del canvi de la marea,

SOCIETAT

Protesten per les morts a la presó

Una dotzena de persones va protestar ahir a la tarda davant de la Catedral de Tarragona per les morts que succeeixen a la presó. La manifestació es va convocar arran de la mort d’un pres de Mas d’Enric la setmana passada. «Però no es tracta d’un cas aïllat», asseguren. Segons els organitzadors, un total de 863 persones van morir a les presons de l’estat espanyol entre els anys 2015 i 2019.

en la pràctica esportiva. «En el cas del Mediterrani, la marea no influeix tant, però el fet que hi hagi menys precipitacions, però més intenses, pot fer que es reu neixin les condicions idònies per fer surf. És un escenari que ens plantegem», assenyala. Alhora, els episodis extrems podrien trencar els bancs de sorra creats al fons marí, els quals ajuden a formar les onades.

Viñuales presenta el seu Consell Assessor, format per 40 experts tarragonins

El candidat a l’alcaldia de Tarragona, Rubén Viñuales, va presentar divendres el seu Consell Assessor, el qual té la finalitat d’ajudar-lo a elabo rar la transformació social, econòmica i energètica que permetria millorar la vida dels tarragonins. Aquest grup de treball està format per més de 40 experts, majoritàriament, no afiliats al PSC, però que entenen que la ciutat viurà im portants reptes, com la transi ció energètica i la transforma ció digital, tal com apunten des del grup municipal. «Aquests ciutadans i ciutadanes estan convençuts que ha d’haver-hi un projecte transversal de ciu tat que impliqui tots els sec tors de Tarragona per superar l’actual paràlisi en la qual està immersa» va afirmar Viñuales. El mateix divendres, una vin tena de persones van iniciar una dinàmica participativa, on professionals liberals, sindica listes, empresaris i urbanistes, entre altres, reflexionen con juntament amb el candidat socialista per definir un model de ciutat que ha de permetre afrontar amb èxit els reptes de futur.

L’augment de la intensitat dels episodis de pluja pot afavorir les condicions per practicar l’esport

La investigadora del Centre en Canvi Climàtic C3 de la URV, Anna Boqué, practicant surf.

comunitat surfista requereix una eina que ofereixi informació més precisa

GERARD MARTÍ

OLÍVIA MOLET

TARRAGONA

El Mercat Central col·labora en la primera edició a Tarra gona de la Cursa de les Ciutats Contra el Càncer de Pàncrees, que se celebrarà el pròxim 26 de novembre. El dia d’abans, 25 de novembre, entre les 16 i les 20 hores, es podran recollir els dorsals a la parada «La Teca i la Meca». La cursa es tracta d’una iniciativa solidària im pulsada per l’Associació con tra el Càncer de Pàncrees i tin drà lloc pel Port de Tarragona. El president de l’empresa de Mercats i conseller de Comerç de l’Ajuntament de Tarrago na, Dídac Nadal, va destacar la implicació de l’empresa de Mercats en iniciatives solidà ries i va subratllar que «és un honor que el Mercat Central pugui posar el seu granet de sorra en aquesta causa. Tant de bo el pròxim 26 de novem bre puguem veure moltíssima gent participant a la cursa». També van assistir a l’acte de presentació la representant de l’Associació contra el Càn cer de Pàncrees a Tarragona, Katherine Gil, i la directora del departament de Port Ciutat, del Port de Tarragona, Montse Adan.

«El desconeixement fa que algunes empreses no agafin gent amb epilèpsia»

Roger Freixa Xerrades, grups d’ajuda mútua, caminades, sortides culturals...

L’associació tarragonina Si jo puc, tu també #Epilep tracta de donar visibilitat a l’epilèpsia a través de diferents activitats i normalitzar-la socialment. L’en titat, fundada el 2018, compta amb unes 70 persones entre gent amb el trastorn, familiars, amics o, simplement, interessats. «50 milions de persones al món te nen epilèpsia», exposa el presi dent, David Sanahuja. Tot i això, algunes empreses, per desconei xement, eviten contractar gent amb el trastorn, tal com apunta. «Quan expliques bé què és i el protocol a seguir davant d’una crisi, s’adonen que poden con tractar gent amb epilèpsia sense problemes», relata el president sobre les xerrades que duen a

terme, les quals van més enllà de l’àmbit empresarial. Institucions públiques, hospitals i escoles també es beneficien dels tallers didàctics. A més, aquest any, tal com detalla el mateix Sanahuja, han destinat 16.100 euros, provi nents de les donacions rebudes, a l’Hospital de Bellvitge per tal de desenvolupar quatre investi gacions.

Altres activitats organitzades són les curses i les caminades, com la que es farà el pròxim 20 de novembre al Port. «La gent amb epilèpsia tendeix a que dar-se a casa perquè no sap quan tindrà una crisi, aleshores és més susceptible a la depressió», com parteix Sanahuja. Les sortides culturals i patrimonials, entre altres activitats, pretenen crear un espai de confort. D’altra ban da, Si jo puc, tu també organitza,

una vegada al mes, grups d’ajuda mútua als quals també assistei xen al voltant de vint persones i professionals del Centre de Psi cologia i Pedagogia Àgora. «És un espai per intercanviar experi ències i resoldre dubtes», indica Sanahuja.

Atenció pediàtrica

A l’Hospital Joan XXIII, el servei de neuropediatria compta amb

uns 110 infants amb patologies neurològiques. Pel que fa a l’epi lèpsia, la neuropediatra Mireia Álvarez distingeix dues classes: les focals, que, en cas de crisi, ge neren uns símptomes concrets, i les generalitzades, que poden arribar a provocar convulsions. Des de l’àrea de neuropediatria, que compta amb nens d’entre 0 i 15 anys, ofereixen un servei transversal als infants per tal de

fer front a l’epilèpsia i tot el que implica, així com altres trastorns de la salut mental en els quals pot derivar. Tot i que es pot con viure sense grans dificultats amb l’epilèpsia, Álvarez destaca la im portància de mantenir uns bons hàbits. «L’insomni o l’estimula ció visual poden augmentar la freqüència de les crisis», comen ta en referència a l’ús excessiu de les noves tecnologies.

SALUT

L’associació Si jo puc, tu també, amb 70 socis, visibilitza el trastorn i col·labora en la investigació

David Sanahuja imparteix xerrades a les escoles per conscienciar sobre l’epilèpsia.

Els dorsals de la cursa contra el càncer de pàncrees es podran recollir al Mercat

El Casal Despertaferro acaba amb el pagament de la hipoteca de la seu

Els socis continuaran pagant una quota mensual perquè es puguin dur a terme més activitats a l’espai de l’ateneu

El Casal Despertaferro, un dels ateneus reusencs més populars, celebra que, «després de quasi 15 anys de penúries econòmiques», ha liquidat el préstec amb Coop 57 per a pagar la seu on s’ubica, al carrer Martí Napolità. Els gai rebé 220 socis paguen una quo ta mensual i, a partir d’ara, ho continuaran fent per poder dur a terme noves activitats en el seu espai, com ara xerrades. L’ateneu va ser colpejat fortament per la pandèmia, causant que la seva situació econòmica fos molt dè bil. Tant és així que van demanar als associats petits préstecs per a fer que el casal sobrevisqués. En total, 18 socis van aportar 1.000 euros que es podran tornar du rant aquesta setmana.

La seu de l’Associació d’Acció Cultural Despertaferro no només compta amb la taverna a la seva planta baixa, on es fan activitats culturals i hi ha servei de barrestaurant, també hi ha una sala d’actes en els pisos superiors. Tot

GASTRONOMIA

l’edifici es va aixecar en un solar municipal, a través d’una con cessió, i, per fer-ho, es va concer tar un préstec amb Coop-57, una cooperativa que finança projec tes d’economia social i solidària.

Una mica més de 14 anys des prés, l’ateneu ha acabat amb el pagament de 2.200 euros men suals, gràcies, segons el gestor de la taverna i soci, Miquel Saperas, «a l’aportació dels socis i a les activitats que s’han dut a terme, com dinars populars i la parti cipació en les barraques, entre d’altres». Aquestes activitats fins ara havien de ser autogestiona des, que no comportessin des peses per a l’associació. Ara bé, el pressupost que té per al 2023 contempla un excedent que per metrà finançar activitats: «Per exemple, podrem organitzar po nències i si s’han de pagar hono raris, dietes o estades, es podrà fer», explica Saperas.

L’excedent que contempla l’entitat també permetrà la instal lació d’un ascensor per accedir a

la sala d’actes, que estava previst des de feia uns anys, però la crí tica situació econòmica no ho havia permès. «Volem treballar l’accessibilitat, que pugui pujar tothom sense cap mena de pro blema», assegura Saperas. De fet, l’entitat feia temps que estalviava

L’edició de tardor de la Ganxet Pintxo «compleix les expectatives inicials»

Redacció

L’edició de tardor de la Ganxet Pintxo va tancar ahir «havent complert les expectatives ini cials» de la Cambra de Reus, l’entitat organitzadora. Aquesta vintena edició ha significat un pas endavant en la digitalitza

SOCIETAT

Inauguren la placa de Carles Macaya

Al barri Montserrat s’hi va inaugurar, el passat dissab te, la placa viària i la com memorativa del parc in fantil Carles Macaya Prats. La iniciativa s’emmarca en la voluntat del Govern re conèixer la tasca dels reu sencs a la vida col·lectiva. En aquest cas, es tracta de l’homenatge i reconeixe ment a la tasca de Macaya, reusenc de referència en diferents àmbits, com en la tasca altruista. Redacció

ció de la ruta, ja que s’ha supri mit el format paper de la guia apostant pel format electrònic a través de Gastronosfera on el client ha pogut conèixer l’ofer ta existent i geolocalitzar tots els establiments participants. L’entitat també remarca l’àm

plia participació registrada als concursos del Ganxet Mot i del Ganxet Llengua que es realitzen en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística. Les votacions del Ganxet Llen gua serviran per determinar el guanyador de l’establiment més sensible amb l’ús de la llengua catalana. Un premi que serà lliu rat, durant els pròxims dies, amb la resta de distincions d’aquesta edició en un cartell que con templa els premis professionals i populars, el que atorga Estrella Damm a la tapa que millor ma rida amb la cervesa i el premi del Gremi de Forners a la millor tapa elaborada amb pa artesà.

per poder tirar endavant el pro jecte, però l’arribada de la pandè mia, un dels cops més durs que ha viscut l’associació des del seu naixement, fa 31 anys, ho va difi cultar. Durant el confinament, la taverna va haver de tancar i no hi havia ingressos i, per tant, «es va

LABORAL

SAP-FEPOL

haver de tirar d’aquests estalvis». Una altra de les coses que va fer que no s’ofegués econòmica ment va ser la petició de «micro préstecs» als socis, que ja podran ser retornats. Per a Saperas, «la pandèmia no només va fer mal a l’economia de l’entitat, també va afectar socialment». Ara bé, el responsable de la taverna asse gura que ara, dos anys després, el Casal Despertaferro «n’ha sortit reforçat».

Els socis paguen una quota trimestral de 21 euros, o bé de 15 euros en el cas d’estudiants o aturats. Ara, l’associació projecta una nova quota familiar perquè aquestes també puguin gaudir dels descomptes que s’apliquen als socis.

Per celebrar l’ocasió, el passat dissabte, l’associació va dur a terme una assemblea per expo sar l’estat de l’entitat i els projec tes futurs. Després, tots els socis van ser convidats a sopar i es va celebrar un concert en el mateix espai.

La 2a edició del programa Ge nius de la Diputació de Tarra gona, que afavoreix l’ocupació i la professionalització de joves de la demarcació, ha finalitzat amb èxit. Una jornada al Cen tre d’Innovació i Formació Boca de la Mina de la Diputa ció a Reus va reunir divendres els beneficiaris d’enguany, un cop finalitzades les estades professionals a Brussel·les i a empreses i entitats de les co marques veïnes. Treballar cinc mesos a una entitat o institu ció a Brussel·les i dos mesos més a una administració pú blica o entitat de la demarca ció de Tarragona. Aquesta ha estat l’experiència dels joves beneficiaris del programa, amb l’objectiu de fomentar la professionalització i la inserció laboral de persones aturades amb titulació superior. La 3a edició del Programa Genius ja està en marxa i es preveu que a finals de novembre comencin les estades professionals a en titats vinculades amb la Unió Europea a Brussel·les per part dels nous participants. També es treballa en una nova edició per al curs vinent. Redacció

denuncia

«l’immobilisme» d’Interior

El Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) denuncia «l’im mobilisme» del Departament d’Interior davant les seves pe ticions per incrementar el per sonal a la Sala del 112 de Reus, després de la reunió que es va celebrar el passat divendres. A més, el sindicat considera que el nou oferiment d’augmentar en setze efectius més és «insu ficient». El Departament va dir que presentarà una proposta de canvi de model a finals d’anys

INFRAESTRUCTURES

i que la manca de personal ha estat «puntual», derivada del concurs que s’està fent al cos. A banda, des d’USPAC van la mentar que SAP-FEPOL convo ques una vaga encoberta al 112 i que «deixes tirats» els agents, ja que diuen, els han posat «ir responsablement en el punt de mira». Segons la portaveu del sindicat, Imma Viudes, la mit jana d’operadors al 112 és de 22 efectius, tot i que Interior es va comprometre a 35 agents.

L’aeroport de Reus supera els 900.000 usuaris anuals

L’Aeroport de Reus ha registrat a l’octubre 98.094 passatgers, la qual cosa implica una recupera ció del 96,1% en relació amb el mateix mes de 2019. Pel que fa als passatgers de vols internaci onals, els 97.845 usuaris que hi ha hagut aquest últim mes su posen una pujada del 4,4% res pecte l’octubre de 2019. Entre gener i octubre, l’aeroport ha acumulat un total de 909.506 usuaris, una recuperació del 87,5% enfront del mateix pe

ríode de 2019. En aquests deu mesos, hi han passat 901.568 viatgers internacionals, amb el que es recupera el 87,7% del passatge que va haver-hi durant el mateix període del 2019. Per part seva, el mercat nacional ha recuperat un 66,3% respecte al mateix període de 2019, amb 3.749 viatgers registrats. Res pecte a les operacions, l’octu bre passat es van realitzar 2.304 moviments, un 36,9% més que el de 2019. Redacció

El Dia Mundial de la Diabetis es celebra als dos mercats de la ciutat

Per a celebrar el Dia Mundial de la Diabetis, que és avui, i per informar a la població so bre aquesta malaltia, els cen tres d’atenció primària de la ciutat realitzaran, als Mercats de Reus, accions de cribratge i educació adreçades a clients i a paradistes. Avui, professio nals del CAP Sant Pere seran al Mercat Central per a informar sobre la diabetis i educar sa nitàriament a la població que així ho desitgi. L’activitat es farà de les 9.30 h. a les 13 h. a l’interior del mercat, i s’adreça tant a clients com a paradistes, també del mercat de Marxants que els dilluns se celebra al voltant del Mercat Central. Les activitats continuaran passat demà al Mercat del Carrilet. En aquest cas, amb els profes sionals del CAP Marià Fortuny. L’acció de salut comunitària es farà de 10 h. a 12 h. a l’in terior del Mercat del Carrilet.

Els equips d’infermeria dels centres d’atenció primària re alitzaran també controls de pressió arterial i de glucosa, a banda d’informar a tothom qui vulgui sobre la malaltia i la necessitat de prevenir-la amb hàbits saludables. Redacció

Finalitza la 2a edició del programa Genius amb una jornada a la Boca de la Mina

Anna González

La celebració de la fi de la hipoteca del Casal Despertaferro.

CEDIDA

CEDIDA

a Reus

«Venim amb vocació de guanyar, governar i transformar la ciutat»

— El 2021 deix l’escó de l’Ajuntament per fer dedicació exclusiva al Congrés dels Diputats. Si Andreu Martín no hagués retirat la seva candidatura, cedint-li la posició d’alcaldable, tenia previst tornar a Reus?

— Sí. De fet, quan vaig deixar l’acta de regidora vaig dir que no marxava, per què estic a Madrid treballant per a Reus. La meva intenció, a la llarga, era tornar, no sé si com a concepte d’alcaldable, però tornar sempre era una opció.

— Amb les eleccions tan properes, quadrar les dues agendes li preocupa?

— Crec que és quelcom que suma. És molta feina, però, al final, el que acon seguim a Madrid per a la nostra ciutat també suma. Estic tres dies a Madrid i quatre a Reus i crec que les dues coses són compatibles, de moment.

— Considera que l’experiència del Congrés és un valor afegit si accedeix al Govern municipal?

— Jo crec que sí que aporta. Quan tu go vernes una ciutat, no tan sols és la gestió del dia a dia, també has de parlar amb al tres administracions, com la Generalitat o amb Madrid, per aconseguir coses per a la ciutat. El fet d’haver estat a Madrid i que parli, de manera habitual, amb els ministeris, facilita que, quan vingui a Reus, tingui les portes de contacte ober tes. A més, crec que dins de l’àmbit local és molt necessari aquest treball.

— Quina valoració en fa d’aquest perí

CIUTAT

ode del PSC a l’oposició reusenca?

— Nosaltres hem intentat fer una oposi ció responsable. D’aquelles accions que pensàvem que eren positives per a la ciutadania, hem intentat ajudar sempre. Quan hem considerat que eren negati ves, les hem criticat constructivament, però sempre aportant una idea de com ho faria el PSC.

— Quan Martín va ser proclamat al caldable, va anunciar que a la tardor presentarien el projecte de ciutat. En quin punt està?

— L’estem acabant. Cap a finals d’any o gener, el presentarem. Pensem que és important perquè marca els nostres ei xos prioritaris i és el nostre compromís cap a la ciutadania. No l’hem fet només internament amb el partit, també hem rebut la participació de més de 1.000 propostes externes que hem treballat per incorporar-les. Tot amb la vocació de representar la ciutadania, no només el PSC de Reus.

— Per tant, contínua la línia del pro grama que va començar Martín com alcaldable?

— Sí. El compromís amb la ciutadania el mantenim, òbviament. Com que també es va treballar internament, jo també hi estava participant. També és el meu pro jecte, no em ve de nou.

— Els eixos principals del projecte són els que heu tocat més fins ara, com ha bitatge o salut?

— Encara no es pot explicar el projecte,

Reus tramita actuacions d’1,3 MEUR en el manteniment de la via

Les obres seran adjudicades en pocs dies

Redacció

L’Ajuntament de Reus té en tràmit actuacions de manteni ment de la via pública per valor d’1,3 milions d’euros. Actual ment, té en fase de licitació, a punt d’adjudicar contractes d’obres d’asfaltat per un im port de 399.261,65 euros. Així mateix, acaba d’aprovar de ma nera inicial projectes de millora de voreres, de jocs infantils, de l’enllumenat, de la jardineria i de les fonts ornamentals i de boca, per valor de 941.775,03 euros. Les actuacions corres ponen a les obres previstes per a les anualitats 2022 i 2023 del desplegament dels plans direc

tors de manteniment de la via pública. L’execució dels projec tes corresponents a les anua litats 2020 i 2021 han suposat una inversió d’1 milió d’euros, amb el que la suma de les qua tre anualitats puja a 2,3 milions. L’Ajuntament ha aprovat de manera inicial aquesta setmana la resta de projectes de mante niment de la via pública. Con cretament, 398.995,92 euros són per a la millora de passos de vianants, accessibilitat i vo reres, 199.683,81 euros es des tinaran a la jardineri,199.371,22 euros en l’enllumenat públic de la ciutat i 47.516,35 euros per la renovació de fonts.

Redacció

però sí que tenim eixos tradicionalment socialistes que ho continuaran sent. La política comercial, la cultural, la sanità ria, la d’habitatge o la de sostenibilitat seran eixos claus del programa.

— Ja teniu pensada la llista electoral?

— Encara no la tenim. Estem definint molt bé el projecte. Venim amb vocació de guanyar, governar i transformar la ciutat. Per tant, el projecte és molt im portant. Després decidirem les persones que l’acompanyaran.

— Si accediu al Govern, adaptareu maneres de treballar de les actuals, com la participació ciutadana?

— No venim amb cap intenció de destruir res. Creiem que els projectes participatius, per exemple, són molt interessants. Ara bé, creiem que el des envolupament no ha sigut l’adequat fins ara. No ha sigut realment participat.

— En quin sentit?

— Per exemple, la piscina municipal o la transformació del Carrilet van sorgir d’aquests processos, però creiem que no recullen el què la ciutadania realment reclama. Si es fa un procés i no hi par ticipa prou gent, creiem que se li ha de donar un tomb.

— Des del principi heu dit que l’ob jectiu són 8.000 vots. Creu que la si tuació actual, amb ruptures de llaços entre partits, pot ajudar a complir el propòsit del PSC?

— Pensem que la inestabilitat no afa voreix ningú. És un moment complicat

per a les persones i si no es troben re presentades per la política, no beneficia a ningú. Nosaltres intentem fer la feina de manera seriosa i donar solucions, no generar-ne de nous. Ens quedem al marge i respectem el que faci la resta de persones.

— Si entren a governar a partir de maig, i es pogués, hi hauria algun pro jecte que aturarien?

— El projecte del Carrilet no és el mateix que el nostre, però tampoc el del Go vern. Nosaltres hem dit clarament que el Mercat ha d’estar on està, reformant l’equipament i dinamitzant la zona. Pensem que amb diners municipals i d’altres administracions es pot redefinir

el projecte del Mercat del Carrilet. El que hem de fer és donar solucions a la ciu tadania i escoltar-la, coses que no s’han fet fins ara. No creiem que s’han de des trossar les propostes, però un projecte que no està participat no ens representa a nosaltres ni als veïns del barri.

— Si el PSC torna a governar a Reus, teniu un projecte en ment que és el primer que us agradaria engegar?

— Tot dependrà del que decideixi la ciutadania i si ens toca governar amb algú. Nosaltres sortim a guanyar i per a l’alcaldia, però la ciutadania acabarà de decidir. Els hem d’escoltar i definir el model de ciutat. Amb tot això, definirem les prioritats de les accions.

La dissetena edició de Memo rimage, Festival Internacional de Cinema de Reus va entregar divendres els Premis Memori mage 2022 en una cerimònia de cloenda al Teatre Bartrina, presentada per Josep Maria Bu nyol. El Premi Ciutat de Reus va ser un ex-aequo per Nelly and Nadine de Magnus Gert ten i Terra Femme de Courtney Stephens. El jurat Memorimage de la secció oficial va destacar, per part de Nelly and Nadine, la reivindicació de les històries invisibles. D’altra banda, el ju rat va voler valorar l’obra Terra Femme per la gran riquesa i for

ça en l’ús de les imatges d’arxius amateurs. Per altra banda, el premi atorgat pel jurat del Pre mi Cinema-Rescat va ser per La cuina dels homes. El públic del festival va valorar la pel·lícula que va obrir el festival, Urraca. Caçador de rojos, amb el Premi del Públic. En la secció Memo riReus, el premi per a la millor pel·lícula va ser per Arrels de mar. Els alumnes participants al MemoriJove van decidir atorgar el Premi MemoriJove a En el llindar. L’últim premi en anunciar-se va ser el nou Premi d’Honor, atorgat al realitzador Mario Pons, per la seva trajec tòria dins del camp audiovisual.

Anna González

Sandra Guaita Esteruelas Alcaldable per al PSC

Els socialistes preparen un projecte on s’incorporen més de 1.000 propostes diferents de la ciutadania

Guaita, actual diputada, confia en la seva experiència al Congrés.

CAMP DE TARRAGONA

Els veïns dels Pallaresos contraris al CRAE surten de nou al carrer

Asseguren que continuaran mobilitzant-se en contra del Centre Residencial d’Acció Educativa

Redacció

Els veïns dels Pallaresos con traris a la instal·lació del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) al municipi es van tor nar a mobilitzar ahir. En aquesta ocasió, ho van fer amb una mar xa pacífica des d’un dels parcs infantils, situat a l’avinguda de Bofarull del poble, i van recór rer diversos carrers del nucli, passant per l’Ajuntament, on es van concentrar i van cridar con signes contra el centre. Durant la marxa, els protestants també van tallar momentàniament les carreteres TP-2236 i TP-2031. Segons els organitzadors, van participar-hi unes 250 persones.

El centre que es vol traslladar als Pallaresos és el de Voramar, al barri del Serrallo de Tarrago na. La voluntat de la Direcció General d’Atenció a la Infància

POLÍTICA

i Adolescència (DGAIA) és tras lladar en aquest municipi una vintena de menors tutelats per la Generalitat, la majoria dels quals tenen entre set i deu anys. L’organisme apunta que el con tracte de lloguer d’aquest espai s’ha esgotat i consideren que la casa unifamiliar dels Pallaresos compleix tots els requisits per traslladar-s’hi.

Un dels veïns contraris al CRAE és Xavier Rodríguez que, en declaracions a Diari Més, assegura que no tenen cap pro blema amb els infants, però sí amb els interessos que hi han al darrere d’aquest trasllat. «No entenem perquè, precisament, el CRAE s’ha d’instal·lar en un dels immobles més cars del municipi. Considerem que aquests infants necessiten una oportunitat en la societat, però estem en contra

que traslladin el CRAE del Serra llo i possiblement altres al nos tre poble, perquè no tenim res a oferir, som un poble dormitori i rural, no tenim cap entreteni ment més que unes zones verdes

i hortes», va afirmar Rodríguez. I va afegir: «Entenem que els nens estan habituats a viure a Tarra gona i anar a la seva escola. Els seus familiars són a prop i fer aquest trasllat només suposa un empitjorament de la seva vida».

Des de la DGAIA, la directora general d’infància, Ester Caba nes, ha rebatut aquests argu ments assegurant que s’ha fet un estudi previ per determinar que

els Pallaresos tenen els serveis indispensables per fer el trasllat del centre, així com una bona connexió entre el nucli i el centre de Tarragona. Cabanes ha tit llat «d’horrorosa» la reacció per part d’una part de la ciutadania d’aquest municipi. «Crec que és una llàstima i que s’equivoquen. Si coneguessin realment què és un CRAE i aquests xiquets, esta rien encantats de rebre’ls».

Sergi Pedret i Isabel Gómez, candidats a l’alcaldia per Junts per Riudoms

L’actual alcalde i la periodista es presenten en format de co-candidatura

Redacció

L’actual alcalde Sergi Pedret Llauradó i la periodista Isabel Gómez Fargas, en un format de co-candidatura, seran les apos tes de Junts per Riudoms per a la pròxima legislatura. La formació va presentar aquest dissabte, en un acte al Teatre Auditori Casal Riudomenc, els seus candidats a l’alcaldia per a les pròximes elec

cions municipals del 2023.

La fórmula de la candidatura, mai abans vista a Riudoms, res pon a una voluntat de liderat ge compartit i s’aplicarà en un format de 2+2: els dos primers anys seria alcalde l’actual batlle, Sergi Pedret, i els dos darrers assumiria el rol Isabel Gómez.

«La suma multiplica i aporta experiència, la suma ens porta a

la col·laboració, la suma sempre és més, perquè sumant som mi llors i nosaltres venim a aportar el millor de cadascú», va dir Pe dret. «Buquem un nou model de lideratge: el lideratge distribuït o compartit. I això, no sols és trencador i suma, si no que ens aporta agilitat, empoderament, innovació i corresponsabilitat», va afegir Isabel Gómez.

JORNADA

Redacció

L’Àrea d’Esports de l’Ajunta ment de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant cedirà gratuïtament la piscina municipal coberta a l’associació d’Afectats de Fi bromiàlgia de l’Hospitalet de l’Infant (ASHOFI) i a l’associació ESTEMAQUÍ, l’entitat local que

té com a missió visibilitzar, sen sibilitzar i donar veu als infants amb diferents discapacitats de l’entorn i promoure tota classe d’activitats relacionades amb l’assessorament, assistència i la informació a les famílies.

D’aquesta manera, les persones afectades de fibromiàlgia i els

infants amb algun tipus de dis capacitat podran dur a terme activitats aquàtiques. A l’asso ciació ESTEMAQUÍ, l’Àrea d’Es ports també li proporcionarà una persona destinada al suport de l’activitat que s’ha progra mat setmanalment. L’objectiu principal d’aquests acords és millorar els aspectes psicomo trius i de salut física i emocio nal d’aquests infants i adults, mitjançant l’activitat en el medi aquàtic. «Tenim un interès comú per promoure l’activitat física com a eina d’autonomia de la persona i millora de la seva qualitat de vida», va assenyalar el regidor d’Esports.

Cambrils reunirà experts en didàctica de les matemàtiques

Una jornada per a professionals de l’educació reunirà a l’Escola Guillem Fortuny de Cambrils algunes de les millors perso nes expertes en didàctica de les matemàtiques d’arreu del país. L’esdeveniment, que tin drà lloc el pròxim dissabte 19 de novembre, està organitzat per l’Associació de Mestres i Pro fessors de Matemàtiques de les Comarques Meridionals, amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics del Baix

Camp, el Departament d’Edu cació de l’Ajuntament de Cam brils i l’Escola Guillem Fortuny. Les més de 150 persones assis tents podran gaudir de tallers, comunicacions i conferències destinat a professionals d’in fantil, primària i secundària, amb la intenció de combinar reflexions teòriques amb exem ples pràctics. El tema central serà la implementació del nou currículum i tots els aspectes pedagògics que se’n deriven.

Un motorista perd la vida en un accident de trànsit al terme d’Ulldemolins

Un motorista va morir ahir al migdia en un accident de trànsit a la TV-7004, al ter me municipal d’Ulldemolins (Priorat), segons va informar el Servei Català de Trànsit. El sinistre es va produir al voltant d’un quart d’una del migdia per motius que encara s’in vestiguen quan el motorista va patir una caiguda, a l’alçada del punt quilomètric 3,8. La víctima mortal era el conduc tor i l’únic ocupant. Fins al lloc de l’accident, s’hi van despla çar tres patrulles dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions dels Bombers i dues ambulàn cies i l’helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Amb aquesta víctima, ja són 138 les persones que han mort a la xarxa viària interurbana de Catalunya.

La Biblioteca de Salou acollirà tallers familiars per a gestionar

les emocions

La Biblioteca Pública Muni cipal de Salou acollirà tres ta llers, organitzats pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, sobre com treballar les emocions. Les sessions, a càrrec de la psicòloga Tània Montoto Fe liu, graduada en Psicologia i postgraduada en intervenció psicopedagògica integral de les dificultats d’aprenentatge per la Universitat Rovira i Vir gili (URV), tindran lloc els dis sabtes 19 i 26 de novembre, i 3 de desembre, a les 12 hores. La durada serà d’una hora, amb metodologia teòrica i pràctica, i s’adreçaran a un públic fami liar, especialment, a infants d’entre 8 i 14 anys, que hauran d’anar acompanyats, com a mínim, d’una persona adulta.

FELICITACIONS

Moltes felicitats Jan!! Dissabte, va fer 3 anys que un gran tresor pirata va aparèixer a la nostra vida, el nostre bon pirata Jan. T’estimem molt! Petonets. La teva família.

GERARD

Alguns dels veïns dels Pallaresos es van manifestar ahir al matí pels carrers del municipi.

La

DGAIA defensa que el municipi compleix amb les condicions necessàries

CEDIDA

L’actual alcalde Sergi Pedret amb la periodista Isabel Gómez.

CAMP DE TARRAGONA

POLÍTICA

Impulsem el Penedès s’erigeix com un nou partit per als comicis de 2023

ACN

La Festa Major de Sant Martí d’Altafulla acaba després de deu dies

La cloenda va anar a càrrec del grup de Diables

Redacció

Altafulla ha gaudit, durant deu dies, de la Festa Major de Sant Martí, que es va cloure ahir al vespre amb el castell de focs de fi de festa, de la mà del grup de Diables d’Altafulla. Les fes tes del municipi costaner han complert l’objectiu de gaudir dels seus espais i compartir mo ments entre grans i petits. La Festa Major d’enguany, que ha comptat amb una programació de més de 30 actes, ha reflectit les activitats culturals, espor tives i lúdiques del teixit as sociatiu d’Altafulla. L’hora del vermut de l’última jornada de les festes va anar plena de dan

MUNICIPAL

sa, amb una classe de rock&roll en parella i una altra al ritme del swing. A la tarda, la dansa es va transformar en foc amb el grup de Diables d’Altafulla, amb el seu correfoc i els versots. La Violeta, l’Envelat, la plaça del Pou, el Centre d’entitats, la Teresa Manero, o l’Església han estat els espais que han unit, un any més als altafullencs. La festa també ha estat, com pro nosticava l’alcaldessa, Montse Castellarnau, «uns dies plens de moments per compartir i debatre, per escoltar totes les opinions i per millorar, sempre posant la mirada en el benestar de tothom».

El Morell retira la darrera placa franquista que hi havia al municipi

S’acompleix la moció aprovada l’any 2020

Redacció

La retirada de la simbologia franquista al Morell ha estat una qüestió rellevant a l’Ajun tament des de fa més de deu anys, i les accions per assolir-ho completament han finalitzat aquest mateix mes de novem bre. La darrera moció sobre aquesta qüestió es va aprovar, amb el vot favorable de tots els grups municipals, en el ple del passat 1 d’octubre de 2020. En aquest text, presentat per la regidora de l’equip de govern Rosa Sánchez, es posava de manifest que ja el 2010 es va fer un inventari dels elements predemocràtics que hi havia al

poble i, en el cas dels immobles amb aquesta simbologia, es va notificar els propietaris impli cats la proposta de retirar-la sense cap cost per la seva part. Malgrat això, encara van restar diverses plaques en algunes fa çanes. «L’únic que hem fet ara és donar compliment a la mo ció, que es va aprovar per una nimitat», exposava Sánchez. En un primer moment, es va fer un nou requeriment als propietaris o comunitats, la majoria dels quals van complir, i finalment «el 4 de novembre vam retirar la darrera de les plaques franquis tes que quedava al nostre muni cipi», va detallar la regidora.

Impulsem el Penedès s’ha cons tituït oficialment com un nou partit polític de cara a les elec cions municipals del 2023. Des prés d’una presentació pública a l’abril, el partit va aprovar aquest dissabte l’executiva i les ponèn cies ideològiques en un congrés fundacional a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) amb una setantena de participants. La majoria de creadors del partit provenen de l’òrbita post con vergent, desencisats amb les si gles dels grans partits. «Tots han passat del Penedès i s’ha demos trat que no ens defensa ningú», va assegurar el president, Jaume Casañas. Amb tot, Impulsem el Penedès neix deixant la porta oberta a signar coalicions amb Junts i el PDeCAT. «Analitzarem tots els escenaris» van afirmar.

L’objectiu del partit és tirar en davant candidatures «al màxim nombre de municipis possibles» arreu de les quatre comarques del Penedès. De moment, aquest dissabte n’hi havia acordades dotze. En el cas del Baix Penedès, n’hi haurà a Cunit i Sant Jaume dels Domenys. Per ara no hi ha cap llista segura a l’Anoia, tot i que l’executiva dona per fet que hi haurà candidatura a Piera. El format que adoptaran aquestes primeres candidatures, però, encara no està definit. Si bé Ca sañas va insistir en defensar que Impulsem Penedès «vol tenir personalitat pròpia i un projecte

VOLUNTARIAT

propi», també va assegurar que «analitzaran amb diferents ac tors» la fórmula amb què el nou partit es presentarà a les elecci ons municipals «sempre i quan es respecti el decàleg del Penedès presentat aquest dissabte».

Impulsem va acordar el Decà

Protecció Civil de Constantí fa una crida per tenir nous voluntaris

Els interessats es poden inscriure a l’OAC

Redacció

L’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Constantí (AVPCC) fa una nova crida a totes aquelles persones que es vulguin inscriure i formar part d’aquesta associació que es presentava el passat mes de maig. Les funcions principals d’aquesta associació són acci ons de prevenció, planificació, intervenció, informació i for mació. Protecció Civil és un ser vei públic que té com a objectiu preveure les situacions de risc col·lectiu greu, catàstrofes o ca lamitats públiques com també protegir les persones, els béns i el medi ambient quan aquestes

situacions es produeixen, així com contribuir a la rehabilita ció i reconstrucció de les zo nes afectades. En tots aquests àmbits d’actuació, l’Associació treballa de manera coordinada amb la Policia Local de Cons tantí i altres cossos d’emer gència i seguretat. L’Associació busca gent compromesa, amb ganes d’ajudar els altres en si tuacions d’emergència i de risc col·lectiu, així com tasques de suport en dispositius preven tius de grans esdeveniments. L’AVPCC compta actualment amb nou voluntaris. Al web www.avpc-constanti.org es pot trobar més informació.

leg Penedès 2030 com a principis bàsics a defensar als programes electorals. El document veta el desplegament de la línia de molt alta tensió (MAT), aposta per fo mentar les comunitats energèti ques, reclama l’aprovació del Pla Territorial Parcial del Penedès i reivindica la gratuïtat interna a la C-32. També en mobilitat, reivindica la construcció d’un baixador del tren d’alta veloci tat a Vilafranca i la millora de la connexió de Rodalies i bus entre

les comarques penedesenques. D’altra banda, reclama la creació d’una regió policial pròpia així com també una regió sanitària i la construcció d’un hospital de referència. El partit defensa la posada en marxa d’un campus universitari i l’impuls de clústers formatius, mentre que en turis me aposta per definir una políti ca conjunta. El decàleg també es focalitza en la defensa del sector primari, en l’impuls d’IDIADA com a pol econòmic.

Reclamen l’aprovació del Pla Territorial Parcial del Penedès

o la gratuïtat interna de la C-32

La formació neix des de l’òrbita postconvergent amb vocació de defensar els interessos territorials

El congrés fundacional d’Impulsem el Penedès es va celebrar aquest dissabte.

Aquest ha estat l’últim cap de setmana de Sant Martí.

El peatge de la Copa del Rei passa factura al Nàstic amb tres lesions

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarra gona es va classi ficar per a la se güent fase de la Copa del Rei des prés de vèncer al Racing Rioja per 0-2 a las Gau nas. El partit va seguir el guió que estava previst, però aquest passi de ronda va venir amb un peatge molt car, perquè tres jugadors van haver de ser substituïts per lesió.

Els de Raül Agné van jugar a las Gaunas, un camp de primer nivell, i , d’aquesta manera, van evitar jugar en un camp en pit jors condicions. Tot i això, els grana van patir les conseqüèn cies i Agné va veure com Andrei Lupu i Nil Jiménez es van lesio nar i no van poder acabar ni la primera meitat. Per acabar de rematar amb la mala fortuna, Iván de la Peña també va haver de ser canviat per molèsties fí siques. Aquest va ser el duel on

HOQUEI PATINS

grana. A la segona meitat, en una acció fortuïta, es va ressentir del genoll.

Andrei Lupu repetia titularitat

El CP Calafell es proclama campió de la Lliga Catalana (4-3)

AMQ

El CP Calafell va superar al Noia a la tanda de faltes directes i es va proclamar campió de la Lliga Catalana per primera vegada. Els de Ferran López no van tenir un partit fàcil, van haver de re mar des de ben aviat, però amb caràcter i resiliència forçar el 3-3 per passar la pròrroga i guanyar a la tanda final. Un duel entre el Noia Freixenet i el Calafell mai és senzill. El derbi del Penedès sempre és un duel d’alta tensió i intensitat. Durant els primers minuts, el partit es va transfor mar en un intercanvi d’atacs veloços, però el Noia portava la iniciativa en el moment que Es teller i Jordi Bargalló van fregar el primer gol amb xuts potents. El Noia va acabar per avançar-se en el minut 17. Eloi Mitjans, el més llest de la classe, es va que dar al costat del pal dret una bona estona esperant la seva oportunitat. No tenia marca, així que quan un company seu li va passar la pilota, ell només la va empènyer per avançar el Noia en el marcador. El Calafell no va abaixar els braços i es va

bolcar a l’atac. En una d’aques tes, Xaus va caure a l’àrea i Ser gio Miras va empatar el partit de penal. A l’inici del segon temps Martí Gabarró, ex del Calafell, va sorprendre amb una gran ju gada individual per marcar l’1-2. Poc després, amb la desena fal ta, Mitjans va posar l’1-3 amb un xut directe. Tocava remuntar de

nou i els verds ho van fer. Xaus va fer la feina de falta directa i va posar el 2-3 i Sergio Miras, amb un xut des del seu camp, ajudat per un defensor rival, va empa tar el partit. El duel va mantenir la intensitat a la pròrroga i, a la tanda de faltes directes Gerard Camps es va vestir d’heroi per donar la victòria al Calafell.

a las Gaunas. Ja va sortir des de l’inici contra l’SD Logroñés a la lliga i el dissabte va tornar a tenir una oportunitat. El jugador ja va

explicar a Diari Més les ganes que tenia d’estrenar-se amb un gol i ho va aconseguir. La cele bració no va ser gaire efusiva. Ell sabia que alguna cosa no rutlla va. A la següent jugada, va acabar a terra i va demanar el canvi.

Abans de la segona meitat, Nil Jiménez també va acabar patint molèsties i es va retirar del terreny de joc, però Agné va decidir aguantar el canvi i jugar en inferioritat numèrica els pocs minuts que restaven pel descans.

En la roda de premsa posterior al partit, Raül Agné va destacar que la victòria va ser agredolça perquè «hem perdut tres juga dors per lesió i això ens ha condi cionat el partit. Queda veure les exploracions mèdiques, però no tenen bona pinta». El de Mequi nensa va confirmar que Andrei Lupu es va lesionar del bíceps femoral, Nil Jiménez va tenir molèsties al turmell i Iván de la Peña al genoll. Durant els prò xims dies, les proves mèdiques avaluaran l’abast real de les tres lesions.

Agné va mencionar especial ment el cas de Lupu. El davanter grana s’estava posant al nivell després de dos mesos aturat per la fractura a la mandívula que va patir a la pretemporada. Lupu es va estrenar amb el Nàstic aques ta temporada amb el 0-1. A la pretemporada també va mostrar el seu olfacte de cara a la porte ria, però les lesions encara no l’han deixat brillar amb el Nàstic. El tècnic va considerar «aques tes lesions trenquen el ritme de competició, en el cas de Lupu, el pobre no acaba d’agafar la con tinuïtat, tot i que aquesta tarda ha tornat a demostrar que és un davanter d’àrea molt bo».

Sigui amb Lupu, Nil i de la Peña o sense ells, el Nàstic s’ha de començar a preparar per afrontar un duel complicat con tra un Castellón líder i que ha tingut més dies de descans.

El Costa Daurada Trophy U19 es decidirà avui

El Costa Daurada Trophy U19 clou avui amb l’últim partit entre les seleccions femenines de Bèlgica i Franca al Complex Es portiu de Salou a les 16.00 hores. La copa es decideix en dos partits, en el primer, la selecció de França es va imposar a Bèlgica per 0-2. Aquesta és la segona edició d’un torneig que aposta pel futbol femení. Redacció

BÀSQUET

Triomf important a domicili del TGN Bàsquet (51-64)

El TGN Bàsquet va acon seguir una victòria im portant contra el Bàsquet Safa Claror per 51-64. Les tarragonines no van tenir el millor dels seus inicis. Els errors en defenses i les pèrdues van marcar el primer temps, però van saber reaccionar i treure la millor cara en el tercer i quart període. El triomf les situa a la part alta de la classificació. Redacció

el jove jugador de la Pobla de Mafumet, fill del mític migcam pista de l’Espanyol amb el mateix nom, debutava amb la samarreta

Lupu, Nil i Iván de la Peña van haver de ser substituïts i Agné considera que «no tenen bona pinta»

NÀSTIC

Els jugadors del Nàstic celebrant el gol que va marcar Lupu per encetar el marcador.

Iván de la Peña va debutar en partit oficial amb la samarreta del Nàstic

Lupu va marcar el primer gol i en la següent jugada va haver de ser canviat per lesió

Els de Ferran López van guanyar a les faltes directes al Noia FCP

Sergio Miras va marcar la diferència amb un doblet.

COSTA DAURADA TROPHY

La Pobla de Mafumet empata a zero i es manté al ‘play-off’

El CF Pobla de Mafumet d’Adol fo Baines va empatar al camp del Tona i va tancar el quart partit consecutiu sense conèi xer la derrota. Amb aquest re sultat, el filial del Nàstic dorm una vegada més en posicions d’ascens. El duel contra el Tona va ser molt ajustat des de l’inici. Els dos equips es mantenien el pols durant el partit i si a la pri mera meitat va ser la Pobla de Mafumet qui més es va apropar per marcar el primer, a la sego

BÀSQUET

na Dídac Serra, jugador local, va estavellar la pilota contra el pal de la porteria de César Pi rot. El porter grana va deixar la porteria a zero per quart partit consecutiu. D’altra banda, la Rapitenca de Beto Company continua a remolc de la cate goria. Els ebrencs van empatar a zero contra el FC Vilafranca, sumen el quart partit consecu tiu sense marcar i es mantenen a l’última posició de la classifi cació. Redacció

Tanca amb èxit i grans emocions la Fase Tarragona de LaLiga Genuine

Arnau Montreal Quesada

La Fase Tarragona de LaLiga Genuine va tancar ahir un cap de setmana ple d’emocions. La competició va ser tot un èxit i després de mesos d’espera, els 44 equips van poder tornar a gaudir sobre la gespa del futbol més pur.

El divendres es va donar el tret de sortida oficial a la competició amb la cerimònia d’inauguració que va tenir lloc al Nou Estadi. Allà, els 44 equips van desfilar sobre la gespa i Josep maria An dreu, president del Nàstic, i Javier Tebas, president de LaLiga, van tenir paraules per la importància de Tarragona a la competició. De fet, Tebas va mencionar que la ciutat sempre acollirà la primera fase de la competició, en tant que el Nàstic és l’ànima i el fundador d’aquesta.

Després de la merescuda re buda de tots els equips, el focus d’atenció va passar al Complex Esportiu de Salou, on entre dis sabte i diumenge es van con centrar tots els partits. El Nàstic Genuine va entrar en acció el mateix dissabte al matí. Els gra na, entrenats per Rafel Magrinyà, van caure per 3-0 contra el Cór doba i a la tarda es van enfron tar contra l’Elche, on també van acabar caient per 0-3. Durant la jornada de diumenge, els grana van celebrar la victòria contra el Màlaga per 3-1. A LaLiga Genui ne la competició no és el més im portant, la companyonia, el res

BÀSQUET Un triple

Els jugadors del primer equip del Nàstic i els del Genuine van celebrar plegats la victòria

pecte i el bon ambient són el més destacat. Els grana competeixen en el grup Companyonia, i amb els resultats es van col·locar en novena posició i tercers en fairplay amb 117 punts, només supe rats pel Málaga i el Córdoba amb 119 i 118 punts respectivament. Durant la jornada de diumenge, els jugadors del primer equip del Nàstic van seguir de ben a

prop l’últim duel grana contra el Málaga. Amb la victòria, els juga dors grana van celebrar plegats la cita amb gran emoció.

D’altra banda, la Fundació Futbol Base de Reus també va jugar els seus tres primers partits de la competició aquest cap de setmana. Els roig-i-negres van tancar la seva participació amb un ple de victòries en tant que van superar el Cartagena per 1-2, després van guanyar al Granada per 2-1 el dissabte i, el diumen ge van guanyar per 2-1 a l’Elche. Els reusencs també es troben en el grup Companyonia i estan si tuats en tercera posició amb un

VOLEIBOL

El CB Valls guanya un partit èpic contra el Barça al Joana Ballart (77-71)

va forçar la pròrroga

El CBT de Berni Álvarez va en sopegar a la pista del Sese per 69-63 després d’una desfeta a l’últim quart. Els blaus van dominar tot l’encontre i, a poc a poc, els locals es van fer més forts i van capgirar el partit en l’últim període. Des del primer quart, el partit va estar molt disputat entre els dos equips. Les ofensives triomfaven so bre les defenses, però el CBT va saber ser la nota regnant entre la discòrdia i va acabar la

primera part 12-15. El partit va continuar al segon quart amb la mateixa tònica. El CBT guanya va encert en el tir i en defensa, però els locals van mantenir el ritme del partit des de la línia de tres. Tot i això, els de Berni Ál varez van conservar l’avantatge a l’electrònic. A l’inici del tercer quart, els blaus van començar a tenir problemes i a l’últim quart va arribar la desfeta cebetista. Els locals es van fer més gran i van endur-se el duel. Redacció

Redacció

El CB Valls de Víctor Neila no podia haver triat un millor duel per trencar la maledicció del Joana Ballart. Els de l’Alt Camp van superar al totpoderós Barça per 77-71 en un duel que Raül Timoner va tornar boig amb un triple sobre la botzina des de la seva pròpia pista per forçar la pròrroga. Els de Neila no havien guanyat cap partit al Joana Ba llart aquesta temporada, i amb les graderies totalment plenes, els assistents van acabar ru gint per la victòria local. El CB Valls va començar el duel amb la intenció de sorprendre. Du rant els primers moments, els

de Neila tenien la iniciativa del partit, però el Barça es va refer per tancar el primer temps per 17-21. Els blaugrana estaven in victes aquest primer tram de la temporada i amb Caicedo co mandant l’equip, no van posar les coses fàcils. El Joana Ballart va esclatar a l’últim segon. El Barça es va posar a tres punts de distància i encara tenien un tir lliure per matar el partit. El blaugrana el va errar, el CB Valls va guanyar el rebot i Timoner va trobar cistella des del seu camp per forçar la pròrroga. El Barça va quedar tocat i el CB Valls va aprofitar l’empenta per certificar la gesta amb victòria.

ple de victòries, mentre que van sumar un total de 113 punts de fair-play.

Després d’una setmana molt intensa, amb els últims prepa ratius, cerimònia i competició, la Fase Tarragona tanca un any més la seva participació a LaLiga Genuine amb gran èxit. Fa cinc anys, només 17 equips van des filar pel Nou Estadi, i divendres van ser 44. La pròxima etapa de la lliga serà a la Fase 2, que tindrà lloc a Barcelona i a Bilbao. El 17,18 i 19 de febrer l’Espanyol acollirà a la meitat dels equips mentre que l’Athletic ho farà el 24, 25 i 26 de març.

El CV SPiSP supera amb contundència al CV Zaragoza (3-0)

El Roquetes i el Cevol van perdre els seus duels

Redacció

El CV Sant Pere i Sant Pau va su perar amb un contundent 3-0 al CV Zaragoza i es manté en la lluita per les primeres posici ons. El resultat va ser contun dent, però el partit va ser tota una lluita dels cooperativistes per evitar que els aragonesos donessin la sorpresa al Pavelló de Sant Pere i Sant Pau. Preci sament, el primer cert el va do minar el CV Zaragoza. L’equip visitant es va quedar a un punt d’emportar-se’l, però Del Rio va impedir el set point amb un bloqueig i Elio Carrodeguas es va encarregar de donar la volta al marcador per posar el 26-24.

En el segon set, els cooperati vistes van aconseguir un parcial inicial de 7-0, però els visitants es van refer i el set també es va fer llarg. Els locals van acabar guanyant-lo per 27-25. L’últim set va ser dominat pels de Vlado Stevovski. Tot i que els visitants semblava que donarien guerra al final, els vermells van sa ber tancar el partit amb 25-20. D’altra banda el CV Roquetes va caure derrotat per 2-3 contra el CV San Roque. Els ebrencs van posar-se 2-1 en sets, però els vi sitants van acabar per remuntar el duel. El Cevol Torredembarra va perdre per un contundent 3-0 contra el CV Castellón.

El Nàstic Genuine és tercer en ‘fair play’ i va assolir un balanç de dues derrotes i una victòria

Els jugadors del Nàstic Genuine abraçant-se amb els de la primera plantilla del Nàstic.

OLÍVIA MOLET

Imatge d’arxiu d’un partit de la Pobla de Mafumet al seu estadi.

CBT

Els blaus van dominar l’electrònic durant gairebé tot el duel.

El CBT es desfà durant l’últim quart i cau derrotat (69-63)

Els transportistes tornen a la vaga i faran una concentració a Madrid

ACN

Els transportistes autònoms tor nen avui a la vaga per a reclamar millores laborals i exigir al go vern espanyol que es compleixin les lleis de costos i de càrrega i descàrrega. L’aturada indefinida, convocada per la Plataforma en Defensa del Transport, no està secundada per les principals as sociacions de camioners (CETM i Fenadismer) ni pels sindicats CCOO i UGT. La vaga està previst que s’iniciï amb una mobilització a Madrid –a la rotonda d’Atoc ha– amb la idea de bloquejar la capital espanyola per després traslladar-se, en les properes jor nades, a altres ciutats com Bar celona, València o Sevilla. El Mi nisteri de Transports es va reunir dijous passat amb els transpor tistes per mirar de desconvocar l’aturada, sense èxit.

El Ministeri liderat per Raquel Sánchez va insistir que ha com

TURQUIA

plert «tots els compromisos» amb els transportistes i va recla mar a la Plataforma en Defensa del Transport que recapacités i tirés enrere una aturada «que no beneficia ningú, ni dins ni fora del sector». «I que ha estat rebutjada de forma unànime per la immensa majoria del sector del transport i la logística, per la distribució, per la indústria de la cadena agroalimentària així com pels representants majoritaris de patronal, sindicats i associaci ons d’autònoms», va recordar el Ministeri de Transports, que en la reunió va posar sobre la taula les mesures adoptades fins ara pel govern espanyol en benefici dels transportistes –com el des compte de 20 cèntims per litre de combustible- així com el fun cionament de la inspecció.

En paral·lel, la ministra Raquel Sánchez també va assegurar que l’executiu garantirà el dret dels

camioners a treballar i va voler deixar clar que l’aturada no és una vaga, sinó una aturada pa tronal. «Per tant, no hi haurà pi quets. Estarem molt atents al fet que aquesta cadena de subminis traments es garanteixi i que qui vulgui treballar ho pugui fer amb totes les condicions de segure tat», va afirmar la ministra de Transports, que igualment sosté que l’aturada dels transportis tes «no té sentit». CCOO també ha rebutjat l’aturada indefinida dels transportistes titllant-la de «legítima, però desproporcio nada», la CEOE ha alertat que la vaga «agreujarà» encara més la situació econòmica i Pimec ha demanat «protegir» el comerç urbà essencial.

«No hi ha temps»

Per la seva banda, la Platafor ma en Defensa del Transport va aprovar la nova aturada indefi

nida a àmbit estatal amb el 86% dels vots a favor. «Ens demanen temps per fer uns canvis que demanem des de fa molt. El que no tenim és temps. Cada dia que passa són tragèdies familiars que succeeixen. S’estan donant casos de suïcidi», va avisar el portaveu

de la plataforma, Manuel Her nández. Des de l’entitat afirmen que l’aturada rep el suport d’al tres sectors d’activitat, com la ramaderia i l’agricultura, també ofegats per l’escalada de costos.

«L’administració ha de reaccio nar ràpidament, ser responsable i evitar el que està per venir», va alertar Hernández.

Segons va assegurar, cada mes abaixen la persiana més de 200 autònoms i petites empreses del transport. Els camioners agru pats a la denominada Plataforma

Un atemptat provoca almenys sis morts i més de vuitanta ferits a Istanbul

L’explosió va tenir lloc a primera hora de la tarda en una via comercial peatonal de la ciutat

EFE

Un atemptat terrorista amb bomba va causar ahir almenys sis morts i més de vuitanta fe rits, dos en estat greu, al cèntric carrer Istiklal a Istanbul, segons va confirmar el vicepresident de Turquia, Fuat Oktay, en roda de premsa. «Per ara, tenim un

POLÍTICA

total de sis morts, quatre morts al mateix lloc dels fets. Hi ha 81 ferits, dels quals dos estan en estat greu», va dir Oktay, ahir a la tarda. «Estem avaluant que va ser un atac terrorista comès per una dona que va fer detonar una bomba», va afegir. Poc abans, el president de Turquia, l’islamista

Els demòcrates mantindran el control del Senat als EUA

Els demòcrates mantindran

el control del Senat als Estats Units després de guanyar l’escó de Nevada i aconseguir els 50 senadors necessaris per con servar el poder a la cambra alta. La segona volta del 6 de desem bre, a Geòrgia, només decidirà si els demòcrates amplien el seu avantatge (51 a 49) perquè en cas d’empat a 50, decidiria el vot de qualitat de la vicepre sidenta demòcrata, Kamala Harris. Finalment, i després de

diversos dies d’escrutini intens a l’estat de Nevada, la demò crata Catherine Cortez Masto s’ha imposat al republicà Adam Laxalt obtenint un 48,8% dels vots, gràcies sobretot al sufragi per correu. Queda encara per decidir quin partit assolirà la majoria dels escons a la Cambra de Representants. Això sí, les eleccions no han estat el tsuna mi vermell del Partit Republicà que pronosticaven molts son dejos. ACN

conservador Recep Tayyip Erdo gan, ja havia anunciat que l’inci dent era amb gran probabilitat un atemptat terrorista.

El president del Consell Euro peu, Charles Michel, va expres sar ahir el seu condol a les víc times de l’explosió. «Horribles notícies des d’Istanbul. Tots els

POLÍTICA

Pedro Sánchez

nostres pensaments estan amb els que estan responent i amb el poble de Turquia en aquest moment tan angoixant», va ma nifestar a través de Twitter. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, també va expressar la solidaritat de l’Aliança amb Turquia.

reivindica

l’article 155 de la Constitució

El president del Govern, Pedro Sánchez, va defensar la neces sitat de substituir el delicte de sedició pel de desordres pú blics agreujats per a homolo gar el Codi Penal espanyol al d’altres democràcies i en pro de la «convivència» i destacava que, si es produïssin situacions com la viscuda a Catalunya en 2017, són aplicables també al tres instruments, com l’article 155 de la Constitució. Sánchez recorda que aquesta reforma,

que es tradueix en una rebaixa de les penes per les mateixes conductes comeses pels res ponsables del procés, que van ser condemnats per un delicte de sedició, «és un compromís d’investidura» i «un pas per la concòrdia a Catalunya». A més, va negar que es tracti d’una concessió a ERC perquè donés suport als pressupostos. «Res té a veure amb el que estem pro posant. No s’han de barrejar els debats», va precisar. EFE

ENERGIA

en Defensa del Transport ja van protagonitzar al març una sona da onada de mobilitzacions, atu rades i protestes que van afectar les cadenes de subministrament a tot l’Estat durant gairebé tres setmanes.

A la primavera, l’entitat va deixar en stand by la protesta en valorar com a suficients les con cessions del govern espanyol, que va anunciar una rebaixa en els combustibles i una modifica ció en la regulació de la cadena de transport.

L’electricitat puja un 8,7% fins als 146

euros MW/hora

El preu de l’electricitat s’incre mentarà avui en un 8,7%, fins als 146,43 euros el megawatt hora, segons la subhasta cele brada ahir al mercat majorista i l’ajust a abonar pels benefici aris del topall al gas, per a com pensar a les centrals que utilit zen aquesta matèria primera. De no comptar amb el meca nisme ibèric, que limita el preu del gas natural destinat a la generació elèctrica, el preu ma jorista seria de 158,22 euros per

megawatt hora, és a dir, 11,80 euros més, segons les dades de l’Operador del Mercat Ibè ric de l’Electricitat (OMIE) i del Mercat Ibèric del Gas (Mibgas). Per franges horàries, excloent l’ajust, el preu més alt s’aconse guirà entre les 09 h. i les 10 h., quan arribarà a 172,77 euros per megawatt hora. Mentrestant, el moment més barat es registrarà entre les 23 h. i les 24 h., que tin drà un preu de 107,57 euros per megawatt hora. EFE

L’aturada de la Plataforma en Defensa del Transport no està secundada per les principals associacions de camioners

CCOO considera que la vaga és legítima, però, a la vegada, «desproporcionada»

El camió que va obrir la marxa lenta per les rondes, al març, protestant contra la pujada de preus.

L’explosió va tenir lloc a la ciutat més poblada de Turquia.

Mor als 90 anys el vidrier i pintor Joan Vila-Grau

Autor dels vitralls de la Sagrada Família, va rebre la Creu de Sant Jordi

ACN

El vidrier i pintor Joan Vila-Grau, autor dels vitralls de la Sagrada Família, va morir el passat di vendres als 90 anys, segons van confirmar fonts de la Sagrada Família. Vila-Grau va ser direc tor de l’Institut del Vitrall de Bar celona i membre de la Reial Aca dèmia Catalana de Belles Arts

OBITUARI

de Sant Jordi i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A més, va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2010. «La seva contri bució al món de l’art és enorme», va destacar el Departament de Cultura a través d’una piulada a Twitter. Vila-Grau va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Ar quitectura de Barcelona del 1950

al 1955, any que ho va abandonar per dedicar-se professional ment a la pintura. Interessat per la renovació de l’art litúrgic, va ser un dels membres de la nova etapa del grup Ars Sacra, del qual va formar part del 1960 al 1974. L’any 1999 va rebre l’encàrrec de realitzar els vitralls de la Sagrada Família, els corresponents als fi

nestrals de la Resurrecció (2002), de la Llum (2003), de l’Aigua (2004), de la Nativitat (2005), in colors (2006), de les capelles ab sidals (2009), de la Vida (2009) i de la Pobresa (2010).

Mor el refugiat iranià que va inspirar la pel·lícula ‘La Terminal’

Es

va passar 18 anys atrapat a l’aeroport Charles de Gaulle de París

Redacció

L‘home que va viure durant 18 anys en l’aeroport parisenc Charles de Gaulle i l’epopeia del qual va inspirar la pel·lícula La Terminal, va morir aquest dis sabte, segons van informar mit jans locals. Mehran Karimi Nas seri, un refugiat polític iranià, va morir aparentment per causes

naturals en una de les terminals del major aeroport de la capital francesa, al qual havia retornat des de feia diverses setmanes. Nascut l’any 1945, i després d’intentar sense èxit assentar-se en diversos països europeus per falta dels documents necessa ris, Nasseri va quedar atrapat a l’aeroport Charles de Gaulle

des de 1988 al 2006, quan va ser hospitalitzat per una intoxicació alimentària. A la seva sortida de l’hospital, va ser acollit per diverses organitzacions huma nitàries i va viure en un alberg.

Després de diversos anys de gestions administrativa se li va concedir un visat francès el 1999, tot i que va continuar vi

vint a l’aeroport, en un habitacle sota unes escales mecàniques.

La seva epopeia va inspirar dues pel·lícules, la francesa Tombés du ciel (1994), protago nitzada pel gran Jean Rochefort, i La Terminal (2004), que en ser dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Hanks va donar repercussió mundial al seu cas. Finalment, el 2006 Naseri va sortir de l’aeroport per visitar un hospital, es va mudar a una casa i amb els diners que li van oferir de la pel·lícula, es va mudar a un hotel. Més tard va tornar a l’aeroport, on recorria les instal·lacions acompanyat d’un carro.

DEFUNCIONS

Tarragona

Francisco Lozano Carricondo. Ha mort a 81 anys. El funeral serà avui a les 9.30 hores a la parròquia de Santa Maria Assumpta de Bonavista.

Isabel Martínez Jerez. Ha mort a 93 anys. El funeral serà avui a les 11.30 hores al Tanatori.

Reus

Núria Busquets Masip. Ha mort a 83 anys. El funeral serà avui a les 9 hores al Tanatori.

Torredembarra Dolors Palet Duran. Ha mort a 67 anys. El funeral serà avui a les 12 hores al Tanatori.

La Llei de Dependència, l’assignatura pendent

Enguany se celebren 16 anys de l’aprovació de la Llei de la De pendència al Congrés dels Diputats, però lluny de poder celebrar l’èxit social i polític d’aquella fita, la realitat és que malgrat s’ha fet camí, aquest no és suficient. Si bé, Generalitat i Estat van acordar un sistema de finançament paritari, aquest no s’ha desplegat ni s’ha complert i, una vegada més, la ciutadania és qui en paga els plats trencats. És inconcebible que a finals de l’any 2022 encara hi hagi població vulnerable pendent de rebre ajuda i suport. Sorprèn molt negativament que només es resolguin un 20% de les sol·licituds presentades i que les administracions públiques romanguin impassibles per fer front a aquests drets reconeguts. Comença a ser hora de prioritzar i resoldre social i econòmica ment primer aquells serveis que ja formen part de la cartera de serveis públics a les quals la Generalitat i l’Estat estan obligats en lloc de plantejar el reconeixement de nous drets socials o ampliar cobertures de manera irreal. Urgeix dotar les partides necessàries perquè el miler de ciutadans del Tarragonès, però també de la resta de la demarcació, tinguin accés a uns serveis necessaris i bàsics que garanteixen un mínim d’atenció i cura. I és convenient plantejar-ho en un moment on els partits polítics, lluny d’enten dre que un pressupost és una eina bàsica per al desplegament de polítiques socials, l’utilitzen per fer tacticisme polític.

+ CONFIDENCIAL

Homenatge a Ucraïna, segons Esport3

El passat dissabte el Nàstic va vèncer al Racing Rioja en la prime ra ronda de la Copa del Rei. El duel va ser a las Gaunas i el Nàstic va jugar amb la samarreta visitant, lluent els colors de la Costa Daurada. En el resum d’Esport3 sobre el partit, Agustí Alavés li va resultar «estrany» veure «a l’equip grana» duent, segons la seva apreciació, «una samarreta que fa homenatge a Ucraïna».

TRIBUNA

Aixecada dalt d’un turó

RAMON GRAU Exregidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona

Dolorosament conscient he de ratificar que els francesos van ocupar Tarragona durant dos anys. No us penseu que aquells violents van desplegar una estratègia d’amabilitat o comprensió. Tot el contrari, fou un trajecte d’obscuritat. La ciutat havia perdut gairebé més de sis mil habitants, una gran part d’ells havien fugit i els que quedaren, més o menys la meitat, víctimes de la fam i alguns fins i tot la mort. Patiren l’atac a 16 esglésies i edificis públics, convents amb el seu patrimoni robat i destrossat, centenars d’habitatges destruïts i arrasada l’agricultura i ramaderia. Eixa era la parença on es vivia miserablement. Arribà l’anhelat agost del 1813, dia de fotre al camp aquells odiosos ocupadors. Però va ser un comiat manant a tothom que fugiren, els malvats ens deixaven una rematada consti tuïda per 23 mines amb 15 bocois de pólvora cadascuna. Desenllaç: volaren 246 cases, part de les voltes del circ, els edificis del Patriarca, el Pretori i la plaça del rei.

Darrerament heu vist a la tele les imatges dels edificis destruïts a Ucraïna? Doncs així però per tot arreu es trobaren la ciutat en tornar els tarragonins que havien fugit. Em venen ara aquelles paraules, de no recordo qui: «Tarragona ha estat pagana, cristiana, àrab i jueva» podia afegir-hi religiosa i cívica ment enrunada. Finalitzà la desolada foscor, encara al Napoleó li vingué al coco designar les dues capitals de Catalunya: Tarragona i Reus. Va mantenir-se poc, perquè les Corts de Cadis disposà per a capitals de Catalunya: Barcelona, Tarragona i la Seu d’Urgell.

Aleshores els tarragonins, en un estat d’ànim joiós, decidiren l’escomesa de tirar endavant la possibilitat restauradora. Re prengueren els treballs de desenrunar i re fer les fortificacions. Sabedors que podrien perdre credibilitat si no refeien primer al Palau Arquebisbal. Després vindria edificar

TRIBUNA

el teatre, desbloquejar les portes del Francolí i la de carretera de Lleida. I amb un xic més d’optimisme, recordaren les festes populars retornant les Dames i Vells. Aquells joves fadrins que com a dones regalaven els riures perduts. Perruques i vestits blancs de farba lans els uns i els altres amb casaques colorai nes i barrets de tres pics. Eren el violí Bareta, Clavero amb la flauta i el toca Paròn del bom bo. Tots capitanejats pel paleta «La Dolores». Cap a la dècada dels vint al trenta Tarra gona arribava als 12.000 habitants. Coro nant-se líder d’exportació d’aiguardents i vins, amb merescuda i anomenada reputació des de Tàrraco. Es deia que els vins Layetans eren bons però els nostres exquisits.

Aleshores Reus i Salou, que anys enrere ens havien superat, el primer era barrat per manca de seguretat i a l’altre el port anava cara avall. Cal dir que abans de tancar la mei tat del segle tornà la llum de tranquil·litat en crear-se la Societat Arqueològica que protegí les nostres troballes romanes; s’havia acabat que els tresors volaren a l’estranger a la vista de tothom.

Si parlem de mar enfora i endins, malgrat que estrenaven el 1850 encara singlaven vai xells de vela llatina, ni somiaven que pocs anys després s’imposarien els de vapor. Quan al Port encara canonejava un cop cada dia a la posta del sol en senyal d’arriar les bande res. I si dic banderes, diuen que aquells anys es creà el mite de les quatre barres. Pel que fa als viatges per terra s’estrenaren les vies de Tarragona a Reus. Tot això rebia l’admiració de personatges com Pere Galdós que passe java sovint per la ciutat i al temps ens enaltia i també l’escriptor i poeta José Zorrilla, el de Don Juan Tenorio, que s’allotjava temporades al mas del Comte de Rius.

Ara em plau fer un acostament a la des cripció de les costums de llavors. S’havien creat els Casinos, que absorbien les reunions dels senyors de la ciutat –l’estructura social per a la resta de ciutadans va crear l’Ateneu Obrer– molt atens d’innovacions, doncs s’es tava perdent la noblesa, llavors els senyors havien substituït el barret de copa i l’ameri cana pel frac i la levita. Feia goig el Passeig de

Santa Clara (Ara Palmeres) dels festius quan com una exclusivitat l’alta burgesia passeja va al migdia. El «dret» d’aquesta classe acabà al final de segle, quan l’ús fou per a tothom. Assenyalo de passejos que al de la Rambla de Sant Carles (ara Rambla Vella) li desaparegué la coca central i acabà en l’òrbita del pas de cavalleries. Tot això succeïa de dia, a la nit l’enllumenat dels carrers, per exemple per anar al Teatre –s’havia construït l´any 1845–que programava les funcions de 19 a 21 hores encara era amb fanalets de gas. L’elèctrica no els vingué fins a final de segle.

Pel que fa a l’urbanisme llavors es pensà canalitzar la ciutat cap a un model de reno vació. Malgrat no pogué defugir d’obtenir la licitud de fer-hi cases als voltants, que en ser plaça forta ho impedia. La Rambla que s’havia inaugurat el 1854 encara es deia L’Es planada i tenia gairebé al mig i a tot lo llarg l’entrebanc de la muralla.

Malgrat tot es projectaren els carrers del voltant i del mercat, inclòs el Canyelles –que ara s’ha reformat estupend– que formà part del dinamisme d’unió de la part alta amb la baixa precisament construint la primera casa de la Rambla (Cantó unió) i la precedent del col·legi de Jesús i Maria en Mendez Nuñez. Els carrers esmentats no es penseu que eren de traç contundent com ara, s’havien d’am pliar com van haver de fer amb el Girona, Sant Francesc i de l’Hospital, on no es podien creuar dos carruatges.

No puc acomiadar-me d’aquell segle XIX sense descriure el moll de l’os dels esdeveni ments. Un succés que va fer vibrar d’angúnia a tots els tarragonins. La riuada del Francolí del 23 de setembre de 1874. En rebel·lia con tra el cànon de Santa Tecla, el seu dia? No ho crec, amb l’abast tan prudent que té, ni que tingués res a recriminar-li. Doncs ho va fer i amb una lliçó del que no ens podem deslliu rar. Les aigües s’ho endugueren tot, carrers, carreteres, ponts, vies, part del moll en cons trucció, les hortes i tot el que va trobar per endavant. Aquell Francolí enfurismat s’hau ria endut el Serrallo sencer. En qualsevol cas és cert que el va trobar a faltar, sortosament encara no existia.

Governar solament per a una part

12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47 Amb la col·laboració de:

Des del discurs polític clàssic, és una evi dència inapel·lable que els que exerceixen el poder des d’una legitimitat democràtica, no poden governar, exclusivament, respecte als que els donen el seu suport mitjançant el seu vot, sinó per tota la societat, és a dir, un cop conquerida la responsabilitat, no són, solament, govern d’una part de la comunitat, sinó de tots els ciutadans, independentment de qui els hagi votat.

Malgrat la meva reflexió, la realitat posa en evidència una situació cada cop més òbvia, on la trobada de consensos i mínims com patibles per tots, queda aparcada en funció d’un interès superior com és «contestar» als que realment són «els seus», en perjudici de la resta de la ciutadania, que es pot veure cas tigada en funció d’una visió purament parti dista, que busca quedar bé amb els partida ris, com fórmula de perpetrar-se en el poder.

El que esmento és una realitat cada cop més clara i, així, sembla que el «bé comú», re petidament esmentat, queda allunyat en fun ció d’un interès d’una part, que tot ho condi ciona, amb tot el que això suposa de divisió social a tots els efectes. Què lluny queden aquells discursos més centrats, on els poders polítics «treballaven» per a tots i no per una part de la societat, com sembla més evident i cada cop més constant

Segurament és fàcil donar prioritat als in teressos de la part de la comunitat que t’ha donat el seu suport, però seria una intenció negativa maltractar a l’altra part que ha op tat per altres opcions polítiques diferents. El que esmento es ratifica en funció de legisla cions, massa vegades fora del sentit comú, encara que puguin tenir el suport ideològic partidista en cada cas; és a dir, pot ser acces sible fer lleis purament d’una part, una altra cosa és què comporta aquesta situació, per una comunitat en crisis descontrolada i amb problemes de convivència cada cop més evi dents, en funció d’una crisi imparable.

Ja sé que parlar de «trobada d’acords am plis» o fins i tot de «renunciar a part de princi pis per buscar consensos» són qüestions difí

cils d’aplicar en el moment en què vivim, on, a més, la democràcia fa estralls per tot arreu, ara bé, crec que correm un alt risc de trenca dissa si no es recondueix la situació de ma nera urgent. L’aparcament del que seria lògic, per donar prioritat a plantejaments particu lars de grups minoritaris, en col·locarà, més aviat que tard, en un «estat d’ànim» difícil de redirigir i on l’enfrontament social estarà en portes de la nostra realitat.

La temptació que pot suposar transitar per aquesta manera de fer política és un risc sen se límits, on els extremistes de tots els colors, tenen el seu «brou de cultiu» i l’èxit repetida ment denegat, continuar per aquestes línies d’actuació només és garantia de crisi social, a més de l’econòmica, amb enfrontaments que passen de la dialèctica als fets evidents més aviat del que puguem sospitar.

Puc entendre el debat polític com una fórmula d’entesa democràtica a tots els ni vells, el que seria incomprensible seria apun tar-nos un punt crític on la tasca pública estigués absolutament condicionada per la lluita electoral, no sabent deixar de costat l’individualisme partidista en funció del pro pi bé comú.

LLUÍS BADIA Advocat

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Una jornada fà cil en el social on trobaràs la com prensió total als teus desitjos i plans. Seran fà cils els moments passionals.

TAURE

21/04 al 21/05

Intenta no jugar massa amb els sentiments dels altres o aviat sen tiràs en les teves pròpies carns les angoixes que ge nera.

BESSONS

22/05 al 21/06

Toca donar-te un respir i dedicar-te més a tu mateix.

Equilibraràs els desgastos por tats últimament. El passejar et farà sentir bé.

22/06 al 23/07 CRANC

Et veuràs com promès, sense tu voler-ho, amb alguna amistat o familiar. Utilitza la teva imagina ció al màxim. Nit moguda.

LLEÓ

24/07 al 23/08

Hauries d’elimi nar tot tipus de pensament nega tiu o de mals re cords, d’aquesta manera et senti ràs millor i arri baràs al fons.

VERGE

24/08 al 23/09

En el dia la jorna da de treball es presenta tranquil la, serà la parella la que es negarà a seguir els teus passos. Tranquil litat.

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

SAGITARI

23/11 al 21/12

Els viatges i les activitats a l’aire lliure et serviran per equilibrar el teu estrès. Viuràs experiències ex citants amb gent nova.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Qualsevol pa raula dolça que escoltis et farà vi brar en cos i àni ma. Et trobaràs més sensible i s’acostaran a con quistar-te.

AQUARI

21/01 al 19/02

Si desitges co mençar una nova unió de parella o intensificar la passió avui és un dia molt especial. Compte amb les despeses.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Serà una jornada de molt relax en el qual compar tiràs el teu temps lliure amb els més pròxims de forma equilibra da. Cuida la dieta.

Alustiza Masot, José Ignacio. Torres Jordi, 14. Telèfon 977 211 878.

Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Roig Rovira, Cristina. Prat de la Riba, 21. Telèfon 977 314 161.

SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3. Telèfon 977 380 788.

VILA-SECA:

Tuset Fornós, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS:

Gómez Sánchez, Sonia. País Basc, 18 baixos. Telèfon 977 369 912.

VALLS: Viscasillas Muret, M. Teresa. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490.

EL VENDRELL: Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084.

TELEVISIÓ

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

REUS. ALQUILO HABITACIÓN. Tel: 630.618.862

LLOGO PARQUING a Marqués Montoliu,4. Tel: 648.222.550

ENSENYAMENT

PROFESSORA IMPARTEIX

CLASSES d’anglès, català i caste llà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.

MASSATGES RELAX

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madu rita - Jovencita. Tarragona Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

AMISTAT

CHICA BUSCA PAREJA ESTA BLE. Tel: 636.724.711

IMMOBILIÀRIA CLASSIFICATS MÉS PERSONAL

000.000.000 T. 000.000.000

BUSCO MUJER para relación estable. Tel: 685.368.608

OFERTES 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem: T. 977 21 11 54 o per mail a: marta@mestarragona.com

compromiso. Mostra d’anuncis TARIFES Classificat bàsic 0,37 € x paraula + 21% IVA Classificat destacat 0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA Classificat mòdul 17 € x dia + 21% IVA

TERE MADURITA. Rellenita. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gra tis. Tel: 610.208.696

MARROQUINA CARIÑOSA. Sola. Tel: 671.715.779

REUS. LETICIA MORENAZA, del gadita, besucona, multiorgásmica. Masaje. Tel: 631.794.126

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12

TAROT

TAROT DE MARIA. Lectura car tas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797

SE OFRECEN • Targeta de crèdit / En metàl·lic • Transferència bancària BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268

SERVICIOS FORMA DE PAGAMENT

615.891.932 Classificat destacat color 0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. Complaciente. Reus. Tel: 643.027.432

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898

CAROL. PECHUGONA. Tarragona. Tel: 643.169.924

TARRAGONA. MARTA catalana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384

NATALY. Rubia muy cariñosa. Tel: 671.287.276

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delga dita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CARMEN. DISCRECIÓN. Tar-rago na. Tel: 603.254.131

1 2 3 4 INSTAL·LACIONS REPARACIONS Electricitat, fontaneria, calefacció. Pressupostos sense compromís T. 000.000.000

REUS CASA SUSANA. españolas. Tel: 977.32.15.68

MASAJES SEGUR-TORREDEM BARRA. Particular, discreto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

ANITA , SALIDAS ESCORT. Alto standing, noches estrellas. 24 ho ras. Tel. 624.124.250.

SOLITA EN CASA. Gata en celo... Tel: 631.954.520 Reus

TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI activa, muy po tente, dotada y complaciente. Tel. 666.030.929

LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Sa lidas. 24h. Tel. 641.462.024

PARA TU PLACER I VICIOS… 24h. Tarragona. Tel. 641.512.408

MADURITA. Griego, francés, vicio sa. Tel. 631.826.173

REUS. SESENTONA. Simpática, completísima, multiorgásmica, fetichista. Francés natural. Tel: 642.559.487

Podran ficar-se en els teus plans persones que no són del teu grat. Ves amb fermesa en les teves idees i arribaràs a tot. T’estan desitjant.

BALANÇA

No confiïs en la sort i dedica’t a ser més observador a l’hora d’entaular una nova relació. La teva imatge personal és bona. Amor secret.

ESCORPÍ

«Tot va començar perquè la meva ger mana és llevadora i fa tallers de se xualitat», explica la Isabel Llavoré Fàbregas. «Un dia m’hi vaig apuntar i, en començar la sessió, ens va donar a totes les participants un tros de plastili na. A continuació, ens va dema nar que intentéssim modelar el nostre clítoris. Hi va haver mol tes mirades de reüll, i cadascuna vam fer el que vam poder. Quan vam mirar el resultat, vaig veure que teníem un problema: una havia fet una boleta, una altra un mini penis, una altra la vulva tota sencera... Vaig pensar que jo mateixa, que tinc 50 anys, com podia ser que no tingués cons ciència de la forma ni el tamany d’aquest òrgan?» La Isabel ad met que va sortir de la sessió «trasbalsada», que de seguida es va posar a fer recerca per In ternet i que es va donar «que encara ara, el clítoris és un gran desconegut».

La Isabel, que és bibliotecària al Catllar, de seguida va imagi nar el clítoris com una figureta viva. Amb aquesta idea, l’any 2021 va presentar-se al Concurs de Còmics per la Igualtat orga nitzat per l’Ajuntament de Tar ragona amb una història breu en què el mateix clítoris explica qui és, quina és la seva funció i on s’amaga. El treball va gua nyar el primer premi. «A partir

d’aquell moment el vaig co mençar a compartir amb el meu entorn, començant per la meva germana llevadora. De seguida em vaig adonar que el món sa nitari hi estava molt interessat, i em feien arribar la idea que po dia ser un molt bon suport per als tallers de sexualitat», explica la Isabel. En molt poc temps se li va obrir també una altra pers pectiva: «Als llibres de primària s’hi mostra l’aparell reproduc tor femení amb tot menys el clítoris, l’invisibilitzem». Així,

SENYORES I SENYORS: VET AQUÍ EL CLÍTORIS

Isabel Llavoré Fàbregas ha engegat una campanya de micromecenatge per editar un curt d’animació i un llibre divulgatiu sobre el clítoris

sumant l’entusiasme dels uns i dels altres, la Isabel va decidir donar una vida al seu treball amb un curt d’animació i un lli bre titulat El meu nom és clítoris (clito.cat/ @la.clito).

Per tal de fer-los realitat, ha posat en marxa una cam panya de micromecenatge ( https://www.verkami.com/ projects/33898-el-meu-nom-esclitoris). El període per fer les aportacions ja és obert, i com a recompenses s’ofereixen tote bags o calendaris, entre altres.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Estat del cel La nuvolositat augmentarà de matinada d’oest a est i el cel quedarà mig o localment molt ennuvolat a mig matí. A partir del migdia la nu volositat serà més trencada, amb nuvolositat més abundant a la mei tat nord, sobretot al vessant sud del Pirineu.

Precipitacions

No es descarta alguna precipitació feble i minsa al sector central del litoral i del prelitoral durant la primera meitat del dia. A partir de la tarda, és possible al Pirineu, sobretot al vessant sud. Acumularan quantitats minses.

Nivell mitjà

Nivell alt

SUDOKU

EL TEMPS

Màxima

Mínima

Cristina Serret serret@diarimes.com

LLIBRES

Isabel Llavoré és bibliotecària al Catllar. Al costat i a sota, pàgines interiors i coberta del llibre sobre el clítoris.