Dijous 17 de novembre de 2022

Tarragona

A

GERARD MARTÍ

L’obra de López Peláez valdrà 85.000 euros més perquè no quedi deserta

L’augment de preus obliga l’Ajuntament a fer ampliacions de crèdit a diferents projectes, com el del Golden Park de Boscos

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona am pliarà en 85.000 euros el pres supost destinat a la pacificació dels carrers de López Peláez i Josepa Massanés. La mesura ar riba després que quedés deserta la primera licitació a causa de la pujada de preus. Tanmateix, no és l’únic projecte afectat per l’increment, ja que la millora del Golden Park, a la zona de Boscos, també comptarà amb 13.000 eu ros més dels inicialment previs tos.

En el cas dels carrers de López Peláez i Josepa Massanés, el fi nançament final serà de mig mi lió d’euros. «Aquesta intervenció comportarà una transformació molt important i generarà un espai on el vianant serà el prota gonista», explica el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig. El projecte contempla la urbanit zació del tram alt del carrer de López Peláez, la «peonització» de Josepa Massanés i l’amplia ció de voreres del tram de Reina Maria Cristina d’entre Estanislau Figueras i el mateix López Peláez. «Aquesta actuació donarà un missatge per al futur sobre com han de ser les voreres de Maria Cristina», assenyala el conseller de Territori.

Alhora, Puig exposa que es tracta «d’una zona estratègica» perquè és una zona de pas entre la Part Alta, la Rambla Nova i l’entorn de l’avinguda Catalunya. «Generar un espai de descans és interessant i s’emmarca en les transformacions futures del cen tre», afegeix el mateix Puig, qui esmenta el parc infantil del car rer d’Ixart, el carrer Canyelles i la plaça Corsini com a continuació de l’itinerari que pretén donar protagonisme al vianant.

Els carrers Josepa Massanés i el tram alt de López Peláez es convertiran en vies de prioritat per a vianants.

El projecte convertirà els carrers de López Peláez i de Josepa Massanés en zones per a vianants

El projecte, una vegada tra mitada la reserva de crèdit, tor narà a sortir a concurs públic amb la finalitat de trobar una empresa que executi les obres, les quals comportaran treballs de pavimentació, millores en la il·luminació i la xarxa d’aigua i la incorporació de vegetació, amb la intenció de donar a les vies as pectes de passeig.

Les pacificacions de carrers són un dels objectius de l’actual equip de govern per tal d’allibe

També s’ampliaran les voreres de Maria Cristina al tram entre Estanislau Figueras i López Peláez

rar el centre de la ciutat del tràn sit rodat. La recent conversió de Canyelles en plataforma única i les futures pacificacions al car rer Orosi o a la primera coca de la Rambla Nova són altres de les iniciatives per intentar promou re la mobilitat sostenible, així com les ampliacions de voreres o la creació de carrils bici i apar caments dissuasius als límits del centre, com el del passeig Torro ja, que en els pròxims dies inicia rà les obres d’ampliació.

13.000 euros més per crear zona de jocs i camins al Golden Park

El projecte de renovació dels jocs infantils i creació de nous camins per recórrer el Golden Park, a la zona de Boscos de Tar ragona, requerirà la inversió de 13.000 euros més dels previs tos inicialment. Després d’una primera licitació que va quedar sense empresa adjudicatària, la proposta del consistori tornarà a sortir a concurs públic amb un pressupost de 83.000 euros. La intenció és generar un recorregut accessible que connecti el perímetre amb la pista esportiva i la zona de jocs infantils, que seran inclusius. A més, es construirà un nou pont de pa lanca, que servirà per connectar banda i banda del torrent que hi ha a l’accés nord-oest, i es procedirà al sanejament de la llera del mateix torrent. Entre les accions previstes, també es con templa la creació de dos guals deprimits per permetre l’accés a persones de mobilitat reduïda. Més enllà d’aquestes accions, l’Ajuntament preservarà la zona de bosc actual totalment na turalitzada.

El director d’Inycom Energy, l’enginyer de telecomunica cions Benito Grande, formarà part avui, a les 9 hores, d’una nova edició del cicle de jor nades Accelera Pime, de la Cambra. Grande explicarà que l’increment en la despesa de la factura de l’energia provoca que gestionar aquesta partida sigui, avui dia, un dels princi pals reptes per a les empreses, i argumentarà que la digitalit zació és imprescindible perquè les companyies avancin cap a l’eficiència i la sostenibilitat energètica. En la sessió, també es parlarà de noves tecnologi es, iniciatives, models de ges tió i casos d’èxit que puguin servir de referència per impac tar en els resultats econòmics, socials i mediambientals de les empreses. Redacció

Redacció

L’Institut Municipal d’Educació de Tarragona ha adjudicat el dis seny i l’acompanyament per la implantació de l’autobús a peu, també conegut com a pedibús, a l’empresa L’Escamot Cooperati va, per un import de 13.794 euros (IVA inclòs). Es tracta d’un ser vei mitjançant el qual un adult acompanyarà un grup d’infants

que es desplaçaran a peu cap a l’escola per un recorregut segur prèviament establert, amb para des senyalitzades al llarg del tra jecte perquè més alumnes pu guin adherir-se a la colla. Fins a quatre escoles, que es decidiran en les pròximes setmanes, parti ciparan en el llançament del pe dibús, encara que la voluntat és ampliar el servei a altres centres

en un futur. L’objectiu és que els primers camins escolars segurs siguin una realitat abans d’aca bar el curs 2022-23. El conse ller d’Educació, Manel Castaño, valora que, amb el servei de pedibús, els alumnes «coneixen l’entorn proper al centre educa tiu i descobreixen la ciutat amb nous espais d’aprenentatge del seu entorn quotidià».

L’Arxiu del Port de Tarragona es convertirà en el marc de de senes de fotografies familiars al taller gratuït Family Photo Talks. El taller, que tindrà lloc el pròxim 22 de novembre de 16 a 19 hores, anirà a càrrec de Susanna Muriel, arxivera especialitzada en patrimoni fotogràfic i amb una dilatada experiència en analitzar els arxius familiars. Les persones interessades a participar es tan convidades a portar una fotografia familiar, a partir de la qual es podrà fer un breu re lat a la resta dels participants, vers la història que representa la imatge. Les places per parti cipar en el taller són limitades i per aquesta raó s’ha de fer una reserva enviant un correu electrònic a l’adreça arxiu@ porttarragona.cat Redacció

La Diputació reflexiona sobre patrimoni i comunitat

El palau de la Diputació de Tarragona allotjarà aquest dissabte la primera edició de les jornades Patrimoni i comu nitat. Els temes centrals del cicle seran la conscienciació i la identitat, amb l’objectiu de reflexionar sobre com la rei vindicació i la recerca del pa trimoni local poden contribuir a la creació de consciència identitària en la mateixa co munitat. En total, s’hi presen taran nou projectes. Redacció

La Cambra debat sobre la importància de la digitalització en l’eficiència energètica

GERARD MARTÍ

El Port organitza un taller gratuït sobre fotografia familiar el pròxim dimarts

Veïns de Sant Salvador es queixen que fa dies que viuen a les fosques

Sergi Peralta Moreno

Qui vulgui passejar pel carrer del Barranc del Comellar quan s’ha post el sol ho ha de fer, des de fa gairebé un mes, a les fosques. «Tenim uns 100 metres de fanals que no funcionen», detalla el president de l’associació de veïns (AV) de Sant Salvador i Sant Ra mon, Toni Garcia. L’Ajuntament confirma que uns individus van intentar robar els fanals i el ca blejat de la via. No obstant això, comunica que es tardarà a repa rar la instal·lació, ja que s’hauri en «d’aixecar els fanals sencers» perquè van quedar destrossats.

Garcia assenyala que aquest és un cas vandàlic i «esporàdic», però no és l’única apagada que s’ha viscut recentment. Pedro Sánchez, president de l’AV des de Sant Ramon i Sant Salvador, ex plica que fa una setmana que els veïns de l’avinguda Sant Salva dor que viuen davant de l’institut Pont del Diable han d’utilitzar una llanterna per poder accedir a casa de nit. Alhora, reclama que es millori la il·luminació a la parada d’autobús Educacional. Per la seva banda, Garcia recorda que es va demanar canviar l’en llumenat dels carrers cèntrics del barri, que té «molts anys» i ha quedat «obsolet»

Amb tot, el conseller d’Espais Públics, Xavier Puig, afirma que el govern preveu «destinar parti des pressupostàries que seguei xin la línia de renovació de l’en llumenat» i «instal·lar tecnologia LED». «Cada any fem inversions tecnològiques d’aquest tipus per guanyar en eficiència, la qual cosa permet estalviar i il·luminar millor», conclou Puig.

La Granja també vol posar llum a la foscor. En el seu cas, el problema resideix en l’antiguitat de les instal·lacions, segons el president de l’AV del barri, Francisco Rosillo. «Hi ha molts fanals espatllats. Els arreglen, però, al cap de poc temps, la bombeta es torna a fondre. És el que passa quan es fan velles les línies», comenta. El carrer Perafort, el Deltebre i el de la Secui ta són alguns dels que s’han sumit recentment en la penombra. Una veïna, que prefereix mantenir el nom en l’anonimat, asse gura que, fins i tot, hi ha fanals que no s’utilitzen. Des de l’Ajun tament, s’explica que el nombre d’incidències a la Granja no és anòmal respecte a altres parts de la ciutat. A més, s’apunta que el sistema d’il·luminació té entre 15 i 20 anys, temps pel qual no es considera antic, però s’anima els veïns a informar de qualse vol incidència per les vies de comunicació oficials. Sergi Peralta

TARRAGONA

PATRIMONI

El MNAT celebra els 22 anys de Tàrraco com a Patrimoni Mundial

Ha organitzat diverses activitats que es faran del 19 al 27 novembre

Redacció

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha pro gramat una sèrie d’activitats gratuïtes, que tindran lloc entre el 19 i el 27 de novembre, per commemorar que se celebren 22 anys de la inclusió del con junt arqueològic de Tàrraco a les llistes de Patrimoni Mundial de la Unesco. S’han organitzat jor nades de portes obertes als jaci ments i monuments, conferèn cies, itineraris, espectacles de reconstrucció històrica i visites teatralitzades, entre altres actes.

L’activitat històrica Magis trorum opera. L’educació de la dona al Baix Imperi donarà el tret de sortida al programa aquest mateix dissabte. Al con junt monumental de Centcelles, es donarà a conèixer com era l’educació en el món femení romà. L’endemà, dia 20, tin drà lloc l’itinerari Del Fòrum al Teatre, que permetrà visitar el Fòrum de la Colònia i el teatre romà de Tàrraco.

L’arqueòloga especialitzada en monedes Imma Teixell serà l’encarregada de dirigir la dar

rera conferència del cicle del MNAT Recerca en curs, el dia 24. L’art pecuniari serà l’eix verte brador de la sessió.

Dissabte 26, Àlex Martínez es posarà en la pell d’un immigrant arribat a Tarragona que, per guanyar-se la vida, acaba vincu lat a les obres de la Necròpolis,

en una visita teatralitzada al recinte. Dissabte 26 i diumenge 27, Tiberius explicarà com era el comerç del vi en època romana.

Els centres del MNAT oferi ran jornades de portes obertes el 26 i 27. Per participar en les activitats, cal fer reserva prèvia a través de mnat.cat/entrades

Tiberius explicarà com era el comerç del vi en època romana.

Els ciutadans han detectat incidències amb els fanals de zones com el barranc del Comellar, l’avinguda Sant Salvador o la parada Educacional CEDIDA

Imatge del carrer Perafort, a la Granja, amb un fanal apagat.

La parada Educacional l’utilitzen molts estudiants per anar a la universitat o tornar a casa.

Els habitants de la Granja critiquen l’antiguitat de l’enllumenat públic

TARRAGONA

Berni Álvarez Conseller del PSC a l’Ajuntament de Tarragona

«La por a la inversió inicial va frenar l’acollida de la Copa Intercontinental»

OLÍVIA MOLET

Roger Freixa

— Fa uns mesos la Generalitat va cedir el Palau d’Esports a l’Ajuntament. Des d’aleshores, creu que la gestió de l’equipa ment és la ideal?

— Sempre he tingut clar que la Generalitat ens havia de donar el Palau d’Esports sencer per poder treure-li tot el profit. Si hagués sim estat més hàbils o la Genera litat ho hagués tingut en compte, hauríem pogut aconseguir les grades supletòries i el parquet sencer i, d’aquesta manera, els esdeveniments organitzats hau rien tingut un rèdit molt més alt perquè ens hauríem estalviat el lloguer de les grades. Que s’obri el Palau és una bona notícia, però crec que haurien d’haver acabat l’obra per tenir-lo al cent per cent. Perquè ara, quan s’instal·li el parquet sencer, s’haurà d’atu rar l’activitat dels clubs, que su posarà un mal de cap. I si vols tenir un bon retorn, has d’oferir la capacitat mínima de 5.000 espectadors que requereix la majoria d’esdeveniments grans. És millorable i esperem que al gun dia estigui de debò acabat. I, a partir d’aquí, que es confirmi com una de les millors instal lacions que hi ha a Catalunya.

— Quines altres apostes hauria de fer Tarragona per atraure grans esdeveniments?

— Oferir l’Anella com un espai integral, no només el Palau. Te nim la piscina, la pista d’atletis me, que és de les poques pràc ticament noves a Catalunya… L’hem d’oferir com un producte únic per fer pretemporades o competicions de tota mena, no tot han de ser macroesdeveni ments.

— En aquest sentit, també es

MEDALLA DE LA CIUTAT

fomentaria el turisme espor tiu. Quin pes hi pot tenir per a aquella zona i per a Tarragona?

— El turisme esportiu ha de ser un dels motors socials i eco nòmics del futur de la ciutat. Cuidant molt el tema mediam biental i tractant que els serveis siguin bons. Hem d’aprofitar el fet de tenir un espai únic on es tan concentrats diferents equi paments de primer nivell, més l’espai de la llacuna, on es poden fer moltes activitats. Que algú pugui estar aquí consumit, men jant a restaurants o comprant a les botigues és un caramel·let que no podem desaprofitar.

— Creu que durant l’actual mandat s’ha apostat pel turis me esportiu?

— Poc. Crec que per inèrcia sí que s’han fet coses. Per exemple, amb la piscina, ja que des de la celebració dels Jocs Mediterra nis venen equips de l’estranger, però ha estat més aviat perquè ells han escollit aquest destí que perquè els hagin anat a buscar. I per pressió es va celebrar la Lliga Catalana de bàsquet. Per pressió i per donar a conèixer el Palau es va optar per un esdeveniment així, però no hi ha planificació. Has de parlar amb les federaci ons i projectar competicions de

L’Ajuntament reconeix la tasca de les Carmelites Missioneres

Redacció

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va lliurar ahir a la tar da la medalla de la ciutat a la Congregació de les Carmelites Missioneres Teresianes en un acte celebrat al saló de Plens del Palau Municipal. El consistori va entregar aquest guardó en reconeixement als 150 anys de la seva fundació a la ciutat de Tarragona. El conseller d’educa ció, Manel Castaño, va glossar la trajectòria de la Congregació de

La planificació de l’agenda esportiva ara mateix no existeix i penso que l’hem de fer en un futur

diferent magnitud. La planifica ció ara mateix no existeix i crec que l’hem de fer en un futur. Hem de saber quins campionats estan lliures, quin és el seu possible re torn social i econòmic i apostar per tenir un bon calendari. I no tot ha de dependre del Patronat d’Esports. També han d’estar in volucrades altres conselleries i la

part privada, que hem de fer que hi cregui i inverteixi. En l’àmbit de l’esport, ara mateix, no acom panyen les altres àrees.

— Quins esdeveniments es portius es podrien organitzar?

— Des de competicions petites enfocades a la gent de la ciutat fins a campionats d’Europa de categories inferiors, per exem ple. El president de la Federació Espanyola de Bàsquet, Jorge Gar bajosa, em va oferir un esdeveni ment fa molt poc. També hi ha equips finlandesos de bàsquet que pregunten per venir aquí...

— Què va oferir Garbajosa?

— Un esdeveniment molt potent que requereix inversió econòmi ca, però que el retorn hagués es tat molt gran. Tanmateix, sembla que espanta la inversió inicial.

— Vol dir que va traslladar la proposta a l’Ajuntament?

— Sí. Li vaig oferir a l’equip de govern. Es tracta de la Copa In tercontinental FIBA de bàsquet, on participen el campió sudamericà, el campió d’Europa, un equip nord-americà, un altre africà, un d’Àsia... Pretenien ferho a Tarragona el febrer de l’any vinent, d’aquí a quatre mesos. Al Palau d’Esports o a la Tàrraco Arena perquè buscaven més de 5.000 places. Per organitzar-ho has de pagar un cànon, però reps un retorn alt, estimat en més de 4 milions d’euros. Dura cinc dies, la qual cosa hagués suposat que l’espai hoteler estigués ocupat durant una setmana en tem porada baixa. Fins i tot, vaig fer videoconferències amb la fede ració, que estava disposada a bai xar cànons. És respectable l’opi nió de l’Ajuntament, però, amb ganes i treball, el retorn era tan gran que crec que valia la pena.

Repsol, conjuntament amb l’Associació Aurora, organitza la tercera edició de la Planta da Popular de Sant Salvador. Aquesta nova acció de refo restació del riu Francolí tindrà lloc aquest dissabte, a partir de les 10.30 hores del matí. Aquesta activitat va néixer amb l’objectiu de recuperar un tram de riu el qual havia patit un incendi. Per aquest motiu, aquesta acció de reforestació compta amb un ampli suport social, fins al punt que les dues associacions de veïns del barri s’han implicat en l’organitza ció d’aquest esdeveniment, que arriba sota el títol Recu perem l’entorn del nostre riu. Així mateix, els ajuntaments de Tarragona i de Constantí també donen el seu suport a aquest acte. En aquesta edi ció s’intervindrà en superfície aproximada de 8.200 metres quadrats i es plantaran 653 plantes de 9 espècies diferents per recuperar la vegetació de ribera del riu i incrementar la biodiversitat. Per partici par-hi, cal enviar un correu a administracio@associacio aurora.org o trucar al 977 520 205.

Òmnium impulsa la (Re)volta Bonavista, una jornada que se celebrarà el 27 de novembre i que permetrà conèixer la tas ca que afronten algunes de les entitats socials del barri. A partir de les 11 h., es farà una ruta que anirà des del Fòrum Espai Cultural fins a l’espai Cuidant de tu, passant per Cà ritas Bonavista i el Menjador social del barri. En acabar, es farà una fideuada popular al barri de Buenos Aires.

Carmelites Missioneres Tere sianes i va destacar la voluntat des de la seva fundació, de crear una comunitat de germanes que vetllés pels infants del carrer, els eduqués i que també tingu és cura dels malalts a domicili, «sent coneguda popularment a Tarragona com les Monges Carmelites de la Vetlla». L’acte es va cloure amb l’agraïment de l’alcalde a la comunitat i una in terpretació musical a càrrec de l’Estudi de música de Tarragona. La medalla es va atorgar en reconeixement

La Casa del Mar acollirà aquesta tarda l’acte oficial d’informació i constitució del Consell Local de la República Catalana de Tarragona, a les 19 hores. Aquest comptarà amb la presència dels Membres del Govern del Consell de la Re pública, Toni Castellà i Teresa Vallverdú. També hi participa ran els membres del Grup Pro motor del CLdR de Tarragona i l’Associació Tarragona per la República Catalana.

El conseller socialista aposta pel turisme esportiu com un dels motors socials i econòmics de Tarragona

Álvarez destaca la importància d’oferir l’Anella Mediterrània com un espai integral.

Repsol i l’Associació Aurora convoquen una nova Plantada a Sant Salvador, el dissabte

Òmnium impulsa la (Re)volta Bonavista el 27 de novembre

Es constitueix e l nou Consell Local per a la República Catalana

als 150 anys de presència de la congregació a la ciutat.

GERARD MARTÍ

TARRAGONA

Uns 1.300 escolars participen en tallers relacionats amb els processos químics

L’AEQT i la URV han preparat experiments científics enfocats en el reciclatge de polímers

Uns 1.300 alumnes de primària i secundària de 23 centres edu catius del Camp de Tarragona participaran en una nova edició dels tallers que organitzen la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Associació d’Empresaris Quí mics de Tarragona (AEQT), en el marc de la Setmana de la Ciència 2022. Enguany, els estudiants que passaran pel Campus Sesce lades per participar en les activi tats programades, duran a terme diferents experiments científics relacionats amb el reciclatge me cànic i químic dels polímers.

Els tallers ja es van iniciar el passat dilluns i s’allargaran fins al 25 de novembre. «Per nosaltres és important donar a conèixer com la química, com a ciència i com a indústria, aporta solu cions als grans reptes que té la societat, i aquests tallers ens aju den a fer-ho entre un públic tan important com són els escolars», va explicar Ignasi Cañagueral, president de l’AEQT, durant la presentació oficial dels tallers.

«L’objectiu, a banda de formar els estudiants, és desenvolupar vocacions científiques al territo ri, estem segurs que entre els més

SOLIDARITAT

de 1.200 alumnes que passaran per aquests tallers hi ha molts futurs professionals del sector químic», va assegurar.

L’edició d’enguany està mar cada pel reciclatge dels polímers, de manera que en els diferents tallers els estudiants poden experimentar la síntesi d’una escuma sintètica; dissenyar un procés de separació automatit zada del material que es recull al contenidor de reciclatge groc i separar-ne una mostra –simula da–; reciclar mecànicament i qu ímica dos dels polímers separats i, a més, investigar experimental ment la utilitat d’un polímer per al cultiu en sòls molt àrids.

En aquestes activitats, es posa èmfasi en la circularitat dels ma terials polimèrics, que afavorei xen la transició ecològica. «Els tallers estan molt centrats en l’àmbit dels polímers, per enten dre el seu ús i conèixer l’aplicació d’aquest tipus de materials en el nostre dia a dia», va comentar Josep Pallarès, rector de la URV. També va apuntar que des de la universitat «es va divulgació tot l’any» i que s’estan fent activitats i xerrades «que van des de la Sé nia fins al Vendrell». «Entre tots

fem despertar aquestes vocaci ons i la flama de voler descobrir què vindrà en el futur».

La Setmana de la Ciència té el seu origen a França, en 1991, quan Hubert Curien, ministre francès d’Investigació va decidir celebrar el desè aniversari del Ministeri obrint els seus jardins per primer cop al públic i, així, apropar la ciència a la ciutada nia. Amb aquest mateix objectiu, institucions d’arreu del món, com la URV i l’AEQT, preparen activitats molt variades al voltant del 15 de novembre, dia de Sant Albert, patró dels científics.

L’Aqüeducte de les Ferreres protagonitza la

nova

edició de ‘Tarragona en família’

L’Aqüeducte de les Ferreres és el protagonista del sisè nú mero de la sèrie ‘Tarragona en Família’, una col·leció de quadríptics adreçada al públic familiar editada pel Patronat Muncipal de Turisme de Tar ragona. En total, ha editat 21.200 exemplars en quatre idiomes. Aquests exemplars es podran trobar a l’oficina d’atenció turística del carrer Major 37 i en pdf al web de Tarragona Turisme, en els quatre idiomes. La sèrie “Tar ragona en Família” va néixer l’agost de 2021 amb un primer quadríptic dedicat a l’Amfitea tre. Els següents números han estat dedicats al Circ romà, a la Tàrraco Romana, al Serrallo i el Port i a la Part Alta o centre històric de la ciutat.

La campanya de recollida de joguines de Creu Roja Joventut a la demarcació de Tarragona ce lebra, enguany, la seva trentena edició, amb la col·laboració del Mercat Central. La plaça Corsi ni acollirà els dies 3, 10 i 17 de desembre un punt

de recollida de joguines noves, no sexistes i no bèl·liques. Els més petits també podran aprofitar l’espai per provar cinc jocs tradicionals com són els escacs, el tres en ratlla, el camp de xapes, la xarranca i l’escala. Redacció

Creu Roja celebra els 30 anys de la campanya de recollida de joguines

DAVID OLIETE

John Bugarin

GERARD MARTÍ

Alumnes de primària de l’Escola Ventura Gassol del Morell van assistir ahir al matí als tallers.

L’objectiu dels tallers és desenvolupar vocacions científiques a les comarques de Tarragona

GERARD MARTÍ

Els estudiants fan experiments amb materials polimèrics.

L’Ajuntament tornarà a impulsar els Bons Reus amb 400.000 euros

Anna González

L’Ajuntament de Reus tornarà a engegar la campanya de Bons Reus després de les festes de Nadal, amb la mateixa dotació econòmica que hi va dedicar en la seva última edició, la de la tar dor del 2021, de 400.000 euros. Es tracta del primer dels eixos que comprèn el Pla d’Impuls Econòmic i Social (PIES) que va presentar ahir el Govern munici pal, després d’una reunió amb els agents economicosocials de la ciutat i representants dels grups municipals. Aquest pla, similar al Pla de Reactivació Econòmica i Social que va impulsar el Go vern per a fer front a la covid-19, està dotat de 2.400.000 euros per fer front a l’actual augment de preus. Per a Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus, es tracta «d’un nou escut social i econò mic per a ajudar a les famílies, als autònoms i a les empreses». La millora dels espais coworking de Redessa, el projecte del nou Mer cat del Carrilet o l’ampliació del projecte dels Espais Vius, amb una tercera fase que encara es desconeix en quina zona s’ubi carà, són altres de les accions previstes en el PIES.

A banda de la congelació dels impostos i ordenances fiscals, el manteniment dels serveis mu nicipals i l’esforç inversor de 18 milions d’euros, l’alcalde també va anunciar dies enrere que hi

hauria una sèrie d’actuacions més per a fer front al complicat context actual: el PIES. D’en tre aquestes accions, una de les partides pressupostàries més grans serà per a la rehabilitació d’edificis per millorar l’accessi bilitat i l’eficiència energètica, amb un pressupost de 330.000 euros. Aquesta actuació s’inclou dins de l’eix del pla dedicat a l’impuls de l’habitatge i el suport al sector de la construcció, que també comprèn un Pla de Rege neració Urbana al barri Fortuny, per, a part de rehabilitar l’acces sibilitat, fer-ho amb l’eficiència energètica i els espais públics del barri, amb 70.000 euros.

L’Ajuntament també va anun ciar ahir que l’empresa Reus Mo bilitat i Serveis accelerarà la lici tació del projecte bàsic i executiu de la reforma de la nau que es va adquirir fa unes setmanes per a ubicar-hi el Mercat del Carrilet, segons Llauradó, «el més ràpid possible». El pressupost pre vist per a aquesta licitació és de 270.000 euros.

El pla també inclou l’impuls de la contractació laboral de perso nes que estan a l’atur mitjançant una línia de subvencions per a la contractació de persones amb dificultat d’accés laboral. Llaura dó assenyalava que «la situació d’atur a no és molt dolenta, ja que hi ha unes 6.000 persones, mentre que durant la pandèmia

eren més de 8.000. Tot i això, és important continuar treba llant-hi». En aquestes subvenci ons s’hi destinaran 50.000 euros.

Impuls a les empreses

Pel que fa estrictament a les empreses, gran part de les actu acions que aglomera el PIES són dedicades a millorar la situació dels establiments, les societats i els emprenedors. Pel que fa al comerç, l’Ajuntament tornarà a

El projecte de Reus Espais Vius s’ampliarà per tercera vegada amb 192.000 euros més

llençar la campanya dels Bons Reus amb 400.000 euros, ja que, per a l’alcalde, Carles Pe llicer, «és una creació reusenca d’èxit». Amb aquesta campanya, es busca recuperar la demanda als establiments de la ciutat, els

mercats, el turisme i la restau ració. Tenint en compte altres edicions, el Govern preveu que tingui un impacte econòmic d’1,5 milions d’euros. També respecte als establiments de la ciutat, el pla preveu tornar a ampliar, per tercera vegada, el projecte Es pais Vius, que en les dues fases actuals inclou els ravals Sant Pere, Robuster i Martí Folguera, la plaça de la Sang i les galeries Nou Centre. Tot i que en la sego na fase la partida pressupostària no va augmentar i actualment les subvencions per a rehabili tar els locals buits de la zona és de 250.000 euros, en aquesta tercera fase s’incrementa el pres supost amb 192.000 euros addi cionals.

La partida pressupostaria més elevada del PIES anirà destinada a la millora i creació de nous es pais de coworking a Redessa, on es destinaran 525.000 euros per «aprofitar el posicionament i el potencial de l’ecosistema de la ciutat i captar noves empreses i ampliacions de les ja existents», assegurava Llauradó.

El pla d’impuls socioeconòmic també incorpora accions com la millora de les condicions dels polígons industrials amb actu acions complementàries al pla director de polígons que inclou el pla d’inversions anunciat. Per tant, se sumen 125.000 euros als 100.000 previstos.

L’empresa T-Systems incorpora 100 enginyers de Rússia al seu centre de Reus

La multinacional alemanya T-Systems haurà incorporat per a finals d’any un centenar d’enginyers russos integrats igualment a les seves instal lacions de Reus. Aquest procés forma part del pla de recol locació a Europa emprès per la firma tecnològica arran del tancament de les seves ofici nes a Sant Petersburg el març passat a conseqüència de la invasió russa a Ucraïna. Aitor Vinos, director en T-Systems Iberia, informa que els 300 treballadors arribats de Rús sia a Espanya, dels quals uns altres 200 estaran a Granada, són sobretot enginyers analis tes i desenvolupadors enfocats a l’àrea de desenvolupament d’aplicacions, entre altres tas ques, que compten amb un perfil sènior amb un mínim de 10 anys d’experiència. Els informàtics es troben immer sos en un programa d’integra ció, que ha comportat al llarg dels últims mesos no només traslladar a aquests emple ats, també a les seves famílies directes, amb la consegüent gestió de vises, allotjaments i requisits laborals, i que inclou classes d’espanyol. Redacció

Freshly Cosmetics inverteix en un nou magatzem per a facturar 200 MEUR

La Setmana de l’Art a Catalunya té cabuda a la Galeria Anquins de Reus

La Setmana de l’Art a Catalunya proposa més de 80 activitats arreu del país, entre demà i diven dres vinent, arreu del territori. L’esdeveniment rep l’impuls de l’associació de les Galeries d’Art de Catalunya, de la qual la galeria Anquins de Reus en forma part. En aquest espai s’hi expo sarà les obres de l’artista Jaime de Córdoba, on

destaquen les seves escultures i dibuixos en tèc nica mixta. La seva inauguració serà dilluns vi nent a les 19.30 h., amb la presència de l’autor. La seva obra destaca per la poesia de les seves peces que conviden a la reflexió i incorporen elements quotidians i del món real que es converteixen en fantàstics. Redacció

La Biblioteca Pere Anguera acull el Fils 2022

La Biblioteca Pere Anguera acull el Fils 2022 per a commemorar el 7è aniversari de la biblioteca. Es tracta de la presentació d’un conjunt de projectes per a teixir fils creatius i portar davant del públic diversos actes multidisciplinaris. La programació va co mençar ahir a la tarda i acabarà el 30 de novembre. És un esdeve niment organitzat des de la regidoria de Cultura i Política Lingü ística i Núvol Blanc. A.G

L’empresa reusenca de cosmè tica natural Freshly ha invertit 5 milions d’euros al seu nou centre logístic al polígon in dustrial La Plana, a Gandesa, amb una superfície de gaire bé 14.000 metres quadrats i que li permetrà passar d’una facturació de 45 milions a 200 milions i generar 100 llocs de treball en els propers anys. Se gons ha comunicat l’empresa, la campanya del Black Friday, la més important de l’any per a la startup catalana, donarà el tret de sortida a les operacions logístiques en aquestes instal lacions. El nou espai disposarà de fins a 120 àrees de prepara ció de les comandes, magat zems i oficines, encara que les centrals seguiran estant a la seu de Reus. A més, permetrà una capacitat màxima d’expe dició de fins a 4.200 comandes per hora per seguir el ritme de creixement a nivell nacional i internacional. El confundador i conseller delegat de Freshly Cosmetics, Miquel Antolin, ha assegurat que, amb aquest nou centre logístic, «la companyia gestionarà el més d’un milió de comandes anuals en els 36 païssos on està present». EFE

El consistori posarà en marxa un Pla d’Impuls Econòmic i Social de 2,3 milions d’euros per a afrontar l’augment de preus CEDIDA

Imatge d’arxiu d’una de les edicions passades de la campanya.

ART

OLÍVIA MOLET CULTURA

OLÍVIA MOLET

La CUP vol l’obertura total del dispensari del barri Gaudí

El grup municipal de la CUP portarà al ple de demà una mo ció per a la reobertura completa del consultori del barri Gaudí. La formació està treballant amb la Plataforma en Defensa del Dispensari per aconseguir que disposi d’un metge, infermeria i administració. Marta Llorens, portaveu del grup, critica la falta d’informació per part de l’Ajuntament i la Generalitat, ja que asseguren haver tingut ac cés al pla funcional gràcies a la

VIA PÚBLICA

plataforma. Llorens assenyala que aquest document «no dona el que els veïns demanen». A més, segons els anticapitalistes, s’hauria de consolidar abans del 2022. Amb tot, demanaran que se celebri una reunió entre el regidor municipal, la directo ra territorial de Salut al Camp de Tarragona, el delegat del Go vern i la plataforma per avaluar i modificar el pla, així com que es creï una comissió de segui ment del document.

Cs vol que s’indiqui el preu de reposició del mobiliari urbà

El grup municipal de Ciuta dans (Cs) proposa etiquetar el mobiliari urbà amb el cost de reposició, ja que pel grup, se gons Débora García, «cal dur a terme estratègies de sensi bilització més cridaneres que facin reflexionar als ciutadans sobre que el mobiliari urbà és de tots i que la seva destrucció genera uns sobrecostos que són pagats amb els diners pú blics que aporten els mateixos reusencs». El grup col·locaria

TEATRE

aquestes etiquetes en el mo biliari urbà dels llocs de gran trànsit de persones que sigui susceptible de patir destrosses o pintades o que ja s’hagi hagut de reposar per aquestes actu acions. Finalment, García ha indicat que «aquesta mesura de l’etiquetatge del mobiliari urbà és compatible i reforçaria la campanya que el Govern tingui pensada aplicar per evitar que es continuïn produint les des trosses del mobiliari urbà».

El Teatre Bravium presenta ‘Senyor Joan, Monsieur Miró’

El VII Cicle d’Espectacles Fami

liars del Bravium presentarà, el pròxim diumenge, l’espectacle Senyor Joan, Monsieur Miró al teatre de l’Orfeó Reusenc, al carrer Sant Llorenç número 12. Es tracta d’un espectacle de titelles que explica la història del jove artista Joan Miró quan arriba al mas que té la seva fa mília a Mont-roig del Camp per recuperar-se d’una malaltia. Allí decideix fer un canvi radi cal de vida i dedicar-se al que

més l’hi agrada, la pintura. Així, l’obra conta una història real, la del reconegut pintor. La durada és de 45 minuts i és per a públic de totes les edats. Joan Reverté, el mateix encarregat de la cons trucció dels titelles, serà l’actor i manipulador d’aquests. El ves tuari anirà a càrrec de Montse Rofes i el so per Neus Reverté. El preu de les entrades és de 5 eu ros i encara es poden comprar a través del web www.entrapolis. com Redacció

La FRAC demana que el Carnaval passi pels carrers del centre de Reus

La Federació d’Associacions de Carnaval prepara el retorn de la festa després de la pandèmia

La Federació Reusenca d’Asso ciacions de Carnaval (FRAC) ha demanat a l’Institut Municipal Reus Cultura (IMC) que la Rua de Lluïment de l’any vinent pugui passar pels carrers i les places del centre de la ciutat, tot realitzant un recorregut similar al que fan els Reis Mags d’Orient durant la cavalcada del 5 de gener. De mo ment, Pere Turellols, president de la FRAC, explica que la respos ta de l’IMC «ha estat ambigua».

A poc més de tres mesos per què el Carnaval de Reus torni a omplir la ciutat de música i disfresses, la FRAC ja està man tenint reunions amb l’IMC per a organitzar una de les dates assenyalades per als reusencs. Un dels punts que vol treballar la federació, tot i que amb poca resposta per la part municipal, és el recorregut per on passaran les carrosses de la rua. Que els ravals siguin unes de les vies per on passin les comparses és una reivindicació que la FRAC fa anys que demana.

La Federació és conscient que

ART Es comencen a dibuixar les pintades horitzontals de la tercera edició del Concurs de Pintades Horitzontals organit zat per les regidories de Salut i Ciutadania, a través del depar tament de Joventut, i Educació de l’Ajuntament de Reus. Fins demà divendres, a l’Escola Prat de la Riba, s’està executant l’obra Birds flying high de l’ar tista italiana Mikhaela Martin. Una proposta d’escapisme en un espai urbà per poder con

hi ha una percepció negativa de l’esdeveniment lligat amb el con sum d’alcohol entre els joves. Per aquest motiu, l’última edició que es va celebrar, la del 2020, es va desmarcar d’aquesta relació amb

Comencen les pintades horitzontals a tres escoles

templar un paisatge de natura viva. La propera setmana es di buixarà al pati de l’Escola Albe rich i Casas l’obra El Camino de Malpegados. Una proposta que, segons l’autor, reflecteix com alguns camins importen més que el triomf d’arribar el primer a la meta. Finalment, la setma na del 2 a l’11 de desembre serà el torn de l’Escola Isabel Besora amb l’obra de l’artista reusenc Miquel Falgàs i la seva proposta Temps d’esbarjo Redacció

un cartell inspirat amb Looney Toons que feia al·lusió a la feina de la FRAC per limitar el consum d’alcohol a les rues. Turellols assegura que «si ens deixen en trar al centre de Reus, canviarà

aquesta percepció, però, fins ara, no ens ho han deixat provar». El president de la FRAC també explica a Diari Més que té «la sensació que ja no se li dona tan ta importància a un Carnaval tan destacable com el que té Reus» i recorda que abans «fins i tot les botigues tancaven el dissabte a la tarda». Per tot això, la FRAC voldria recuperar la potència de l’esdeveniment i treballa en aquesta direcció.

A més, segons les dates fixa des per l’Ajuntament, les obres de renovació de la xarxa de sane jament que Aigües de Reus està duent a terme al passeig Prim, per on passava habitualment la Rua de Lluïment, i provoca talls en la via, no tindran efectes en el recorregut dels últims anys, ja que acabarien un mes abans de la festa. Tot i això, la FRAC prefe riria recórrer el carrer Ample, la plaça de la Llibertat, l’avinguda de Prat de la Riba o la del Pre sident Companys, el carrer de Sant Joan o la plaça de Prim o la de Catalunya, entre altres zones cèntriques.

Imatge d’una noia pintat els dibuixos horitzontals.

SOLIDARITAT

La Prioral acull un concert solidari per a la Fundació Bara

La Fundació Mémora, la Cam bra de Comerç de Reus i la Unió de Botiguers organitzen per al dissabte, a partir de les 20 h., un concert solidari a la Prioral de Sant Pere de Reus. Els bene ficis aniran per a la Fundació Mossèn Frederic Bara i el seu programa d’atenció a favor dels infants, adolescents i les seves famílies que presenten vulne rabilitat o risc d’exclusió social. L’actuació anirà a càrrec de la Coral de la Universitat Rovira

i Virgili (URV), que ha guanyat premis nacionals i internacio nals a concursos de cant coral. Com va avançar Diari Més, la fundació deixarà de rebre el 40% del seu finançament a partir del 2023, després que s’adjudiques el concurs públic per a l’atenció d’infants i joves vulnerables a la Fundació Pere Tarrés. Per tant, busca cobrir aquest dèficit mitjançant apor tacions de particulars i d’inicia tives privades, com aquesta.

Anna González

OLÍVIA MOLET

Imatge d’arxiu de l’últim Carnaval celebrat a Reus.

Marta Llorens, portaveu de la CUP, ahir a l’Ajuntament.

OLÍVIA MOLET

Imatge de la presentació del concert, ahir a la Cambra de Reus.

CEDIDA

CAMP DE TARRAGONA

El Camp de Tarragona no es recuperarà del xoc econòmic de la covid fins l’any vinent

Les comarques tarragonines són les que més es van contraure durant el 2020 de tot Catalunya, tot i que també són les que més van créixer el 2021

ACN

L’economia catalana va créixer un 5,8% el 2021, però es queda més de sis punts per sota de la intensa contracció del PIB del 2020, segons l’Anuari Econòmic Comarcal 2022 del BBVA, elabo rat pel catedràtic d’economia de la UAB Josep Oliver. Tarragona (+7,4%) i Girona (+6,9%) són els territoris que més es van contra ure durant el 2020 i els que més han crescut el 2021. Tot i això, també són els que tenen «més camí per córrer» i no recupera ran els nivells precovid fins al 2023. En canvi, Lleida (5,8%), les Terres de l’Ebre (5,1%), l’àrea metropolitana (5,5%), les comar ques de muntanya (4,2%) i regis tren increments menors, però esperen retallar les distàncies amb el 2019 amb molta probabi litat aquest mateix 2022.

Segons l’anuari, les comarques que van créixer més que la mitja na catalana es van situar, princi palment, al nord-est del país. El Montsià (+9,8%), el Tarragonès (+9,1%), el Gironès (+7,7%) , Oso na (7,6%) i l’Alt Camp (7,5%) són les comarques més dinàmiques del 2021, impulsades pel retorn del turisme i la bona marxa de la indústria alimentària.

Segons l’expert, en general l’economia catalana «fregarà» la recuperació econòmica postco vid el 2022, però no l’assolirà fins al 2023, any que estarà marcat

POLÍTICA

pels «vents de cara forts» a cau sa de la inflació persistent i l’alça dels tipus d’interès. En aquest sentit, Oliver preveu que l’eco nomia català podria entrar en re cessió tècnica el primer trimestre del 2023, però agafarà embranzi da de l’abril, i tancarà l’any amb creixement, segons Oliver.

Tot i Catalunya encara neces sitarà més temps per reabsor bir els estralls de la pandèmia, en termes d’afiliació la tònica és diferent, ja que els prop dels 110.000 llocs de treball perduts el 2020 es van recuperar íntegra ment el 2021. Aquest aspecte és «crític» per l’economista, que ha assegurat que no s’ha de caure en el pessimisme de cara a l’any 2023.

«Si alguna cosa ha demostrat la covid, és que a nivell ocupaci onal el país té instruments que impediran una eventual recessió en alguns sectors es tradueixi en un augment important de la des trucció d’ocupació», ha insistit Oliver en l’acte de presentació de la 28a edició de l’anuari.

Recuperació

Les Terres de l’Ebre, l’àrea metro politana, les comarques de mun tanya i Ponent recuperaran el PIB són els primers que recuperaran el PIB perdut el 2020 i ho faran aquest 2022 mateix. En canvi, l’economia del Camp de Tarra gona i Girona no podrà superar el

La indústria química és la que ha impulsat la millora

Les Terres de l’Ebre són les primeres que recuperaran el PIB perdut el 2020

col·lapse de la covid fins al 2023.

A tot Catalunya, el creixement del valor afegit brut (VAB) es va

Rafa Luna és nomenat secretari general del PP a Tarragona

Redacció

L’exdiputat al Parlament de Ca talunya i Senador, Rafa Luna, serà el nou secretari general del Partit Popular a la província de Tarragona. El Comitè Executiu del partit el va elegir per una nimitat el passat dilluns 7 de novembre. «Ha estat una aposta unànime de la direcció estatal, autonòmica i provincial del partit a l’hora de cobrir aquest càrrec que està vacant des de fa un any i mig», va afirmar Luna a Diari Més. El principal objectiu de Luna serà confeccionar llis tes, xafar el territori i visitar els pobles. «La musculatura muni cipal és molt important», asse gura. No obstant, Luna manifes ta que la notícia l’ha agafat una

mica

cop de mà, ho farà, com és el cas.

El nou secretari general del partit a la província té clars els noms amb qui formarà equip. «A les comarques del Montsià, Baix Ebre i Terra Alta hi haurà Tomàs Castells; a les centrals, Baix Camp, Priorat i Ribera d’Ebre, David Paul Chatelain; i al Tarragonès, Baix Penedès, Con ca de Barberà i l’Alt Camp, José Luis Martín. El secretari adjunt serà Josep Acero».

deure especialment a la recupe ració del sector serveis (+6,3%), marcat pel fort però insuficient creixement del turisme interna cional.

Les pernoctacions hoteleres van registrar marcades diferèn cies territorials amb forts aven ços a la Costa Daurada (158%) i

LABORAL

de Barcelona (105%) i a la capital catalana (85%), i amb menors increments als Pirineus (9%), que van atreure més visitants el 2020.

L’agricultura va créixer un 2,9% amb forts avenços al vi i raïm, fruita fresca, seca i cítrics; mentre que la indústria va avan

çar un 5,3%, amb un notable increment de les manufactures. A la construcció, es va registrar un increment de l’1,6%, molt inferior a l’augment de l’afiliació (+4,9%).

Davallada energètica

La davallada de la producció energètica ha provocat que les comarques del Pirineu siguin les que més camp per córrer tenen per recuperar l’activitat econòmica perduda. Així, la Vall d’Aran (-29,8%), l’Alta Riba gorça (-20,1%), el Pallars Sobirà (-17,5%) i la Cerdanya (-14%) li deren la llista de territoris amb una caiguda més pronunciada del valor afegit brut entre el 2019 i el 2021. La davallada del sector de la producció d’energia i aigua es va notar especialment a les co marques de muntanya (-15,6%) i de Tarragona (-7,5%).

També mostren descensos importants la Selva (-12,8%), el Baix Camp (-11,5%), l’Alt Em pordà i el Maresme (-10,7%) i la Conca de Barberà (-10,3%).

L’activitat industrial ha millo rat amb força a les comarques del Camp de Tarragona per l’impuls de la química i de Girona per l’embranzida del sector alimen tari; mentre que l’àmbit manu facturer va créixer amb força a les Terres de l’Ebre (+11,8%) i a l’àrea metropolitana de Barcelo na (+6,2%).

un

Rafa Luna ha ocupat dife rents càrrecs al PP com ara se cretari general de Catalunya en tre els anys 1996 i 2008, i diputat al Parlament de Catalunya de 1995 a 2015 per Tarragona. Des de 2015, és regidor de l’Ajunta ment de Roda de Berà.

Els treballadors de l’Hospital Puis de Valls ha protestat aquest dimecres per denunciar «els incompliments i les irregularitats» i «les absèn cies» del departament de Recursos Humans. El comitè demana una reunió amb el consell d’ad ministració del Pius per solucionar «la inestabi

litat i la precarietat» que pateixen «per aquesta mala gestió laboral». L’última decisió és l’acomi adament d’una treballadora, per motius de «baix rendiment», que qualifiquen «d’inacceptable» i que alerten que «suposa un precedent». El comi tè d’empresa exigeix que la seva reincorporació.

Protesta al Pius de Valls per l’acomiadament d’una treballadora

OLÍVIA MOLET

econòmica a Tarragona.

per sorpresa,«ja estic jubi lat i em dedico a donar classes en un postgrau a la Universitat de Girona, però soc una persona de partit» i, si ha de donar

CEDIDA

El senador Rafa Luna.

Estudiants internacionals analitzen els camps de dunes de la Torre

ACN

Els camps de dunes experimen tals de la platja de la Paella de Torredembarra han rebut els primers estudiants europeus de batxillerat que participen en el projecte que estudia la rena turalització d’aquesta zona. Es tracta d’una vintena d’alumnes de la International School of the Hague, dels Països Baixos, els quals han adquirit coneixements aquest dimarts i dimecres sobre els tres camps d’aquests eco sistemes que té el municipi. «És una bona experiència pels alum nes perquè proven i experimen ten», ha assegurat Simon Brooks, vicerector d’aquesta escola. Al mes de gener, la iniciativa preveu rebre 44 estudiants més provi nents del Regne Unit i al febrer d’una escola internacional de Barcelona.

Els alumnes d’aquesta escola holandesa han analitzat el siste ma dunar de la platja de la Paella i han estudiat els exemplars ve getals i animals d’aquesta zona renaturalitzada. Segons ha expli cat el seu vicerector, són un cen tre que posa en valor projectes mediambientals per tal d’ajudar

els seus alumnes a millorar els seus currículums. És la primera vegada que fan estada a Cata lunya i ha afirmat que repetiran l’experiència perquè considera que el projecte és molt benefi ciós per l’alumnat. «És una gran oportunitat venir aquí, estan aprenent sobre les espècies, les plantes properes al mar, miren la densitat i la correlació entre els valors i els números d’espècies i això és una bona experiència», ha expressat el docent.

Comparteixen parer, la Maia Guaríglia i en Philippe de Vries, dos dels 23 estudiants que par ticipen en la iniciativa. Ells han concretat que estan recollint les dades de les dunes per compa rar-les amb les que tenen al seu país. «És molt diferent el sistema dunar d’aquí amb el de la Hague, és una experiència increïble», ha dit la noia.

Tres camps experimentals

Ara fa deu anys, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Ca talans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), amb el suport de l’Ajuntament, va posar en marxa el projecte de conservació de la

SUCCESSOS

Prop de 18.000 persones es beneficien del bo social elèctric a la demarcació

El diputat del PSC per Tarra gona, Joan Ruiz, va donar a conèixer ahir que, segons les darreres dades oficials, un to tal de 17.901 persones de les comarques tarragonines ja s’han beneficiat del bo soci al elèctric que ha impulsat el Govern del president Pedro Sánchez. Aquest bo social té com a objectiu protegir les famílies econòmicament més vulnerables i evitar la pobresa energètica, amb més motiu en els casos en què hi ha infants menors d’edat a càrrec. El Go vern ha decidit ampliar les aju des del bo social davant dels efectes alcistes dels preus de l’energia derivats de la guerra d’Ucraïna, unes ajudes que seguiran vigents mentre no es rebaixin els costos internacio nals de l’energia. Redacció

La Diputació dona suport a entitats esportives per l’impuls d’activitats singulars

platja de la Paella. Actualment, el municipi disposa de tres camps de dunes experimentals que han

servit per renaturalitzar part d’aquest espai urbà a través de l’aplicació de diferents mètodes

Detingut circulant sense permís, begut i fent-se passar per un altre

Vigilants de les Borges del Camp el van seguir perquè anava sense llums

ACN

Els Mossos d’Esquadra van de tenir aquest dimarts a la locali tat de Botarell, a la comarca del Baix Camp, un home de 37 anys per conduir sense permís de conduir per pèrdua de vigència per punts i usurpació d’identitat quan va intentar fer-se passar per una altra persona.

Mitja hora després de la mit janit, els vigilants de les Borges del Camp van detectar el vehi cle circulant pel poble, sense llums i saltant-se un stop, i el van seguir fins aturar-lo al punt quilomètric 4 de la carretera TV-3136, al terme de Botarell. Els mateixos vigilants, quan ha vien observat l’home fent zigazagues amb el seu cotxe, van

veure que es trobava sota l’efec te de begudes alcohòliques i van demanar suport als mossos. La prova d’alcoholèmia va donar 0,58 mil·ligrams per litre d’aire expirat.

El

Tot i facilitar unes dades per sonals, l’home no va acreditar la seva identitat, raó per la qual se’l va traslladar a comissaria. Un cop allà, va quedar detingut després de comprovar també que s’estava fent passar per

una altra persona. Així doncs, al marge d’un delicte contra la seguretat del trànsit, se l’inves tiga també per trencament de condemna i usurpació de l’estat civil.

De les gestions de compro vació efectuades pels agents una vegada a comissaria, es va determinar que el conductor te nia una pèrdua de vigència del permís per punts únicament de llicència de ciclomotor i que no havia fet el corresponent curs per recuperar-lo després d’una suspensió penal de més de dos anys.

Els Mossos preveuen po sar-lo a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de Reus al llarg d’aquest dimecres.

de restauració

Segons expliquen des del con sistori, la Cymodocea nodosa o corretjola és una de les úniques plantes que fan flors a l’aigua de la Mediterrània i és un dels mi llors fixadors de sorra que exis teix. Al Tarragonès, s’hi troba la praderia més gran de Catalunya, i sovint s’acumulen a la vora del mar després d’un temporal. Quan aquesta planta arriba a la platja crea petits relleus on acu mula sorra i això és el que facilita la fixació de les plantes que aca ben creant les dunes.

La Jornada de l’esport femení a Alcanar, la Travessa solidà ria Swim for ELA a Cambrils, la Copa catalana de ciclisme infantil a Tortosa o l’Hoquei inclusiu a Valls. Aquestes són només algunes de les 140 propostes esportives que han rebut el suport de la Diputació de Tarragona aquest any. La institució supramunicipal ha concedit 500.000 euros a en titats esportives del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès per ajudar-les a finançar activitats esportives singulars que aposten per un ampli ventall de modalitats i disciplines, des del tennis o el futbol fins al judo o el twirling. A través d’aquestes col·laboracions, la Diputació de Tarragona vol fomentar la pràctica esportiva arreu de la demarcació i contribuir a apropar l’esport a tots els col·lectius. En aquest sentit, diverses de les propostes que han rebut ajuts s’adrecen al col·lectiu femení, als infants, a la gent gran o a persones amb discapacitat a través d’estades, tallers, tornejos, campionats o trobades, entre d’altres activi tats. Redacció

Per acord de la Junta de Govern Local, de 8 de novembre de 2022, s’ha aprovat definitivament el canvi de sistema d’actuació urbanística del sector S-12 Safranars, que passarà a ser de reparcel·lació per cooperació a compensació bàsica.

Es publica aquest anunci per al seu general co neixement en compliment de l’article 119.2.e) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Contra aquest acord, que posa fi a la via admi nistrativa, de conformitat amb allò que dispo sen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, 8, 45 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, es podrà interposar un dels recursos següents:

a) Amb caràcter potestatiu, recurs de reposició davant el mateix òrgan que ha dictat l’acte re corregut (tret que es tracti d’un acte dictat per delegació, cas en el qual correspondrà la reso lució a l’òrgan delegant), en el termini d’un mes, a comptar des del dia següent al de la recepció de la seva notificació. La interposició del recurs, excepte en els casos en els quals una disposi ció estableixi el contrari, no suspendrà l’execu ció de l’acte impugnat, de conformitat amb allò que disposa l’article 117 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre. Si transcorregués un mes des del dia següent al de la interposició del recurs de repo sició sense que aquest hagi estat resolt, podrà entendre que ha estat desestimat i interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona.

b) Recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, dins del termini de dos mesos comptats des del dia següent al de la recepció de la seva notificació.

En cas d’optar pel recurs potestatiu de reposició no es podrà interposar el recurs contenciós administratiu fins que aquell no si gui resolt expressament o s’hagi produït la seva desestimació per silenci administratiu.

Tot això sense perjudici de qualsevol altre re curs o acció que estimi procedent.

Altafulla, a 16 de novembre de 2022.

La secretària municipal Eva Pedraza Bolaño

En compliment del que preveu l’article 85.4 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme se sotmet a informació pública l’acord de la Junta de Go vern Local de data 8-7-22 d’aprovació inicial condicionada del pla especial urbanístic de desenvolupament en SNUIA (sòl no urbanit zable d’interès agrícola) per a activitat indus trial, al polígon 9, parcel.la 10 parcel.la 13 presentat en 1.02.22 NRE 2054 per SERVI DRUM IBÈRICA, SA i SCHUTZ IBERICA SL.

Abans de l’aprovació provisional caldrà com pletar/ esmenar els següents aspectes de la documentació:

1. Les finques que formen el PEU hauran d’estar agrupades mentre formin part del PE i caldrà aportar escriptura d’agrupació.

2. Caldrà que els plànols d’informació d’or denació incorporin les línies de domini públic, servitud afectació de les diferents infraes tructures properes a l’àmbit així com les línies d’afectació de l’aeroport de Reus.

3. La justificació de les xarxes de serveis exis tents la seva previsió.

4. Cal reflectir adequadament la normativa urbanística on s’han d’indicar també les pro postes de l’estudi d’integració paisatgística.

5. El pressupost de les obres els serveis.

6. El pla d’etapes.

7. Les propostes d’integració paisatgístiques haurà d’incorporar que les cobertes hauran de ser verdes tal com indica l’estudi d’impacte paisatgístic.

8. Identificar les plantes alçats de totes les edificacions segons plànol d’ordenació.

9. Certificat d’abastament d’aigua potable i sanejament.

Durant el termini d’un mes a comptar a partir de la darrera publicació d’aquest edicte en el tauler d’edictes municipal, pàgina web muni cipal Butlletí Oficial de la Província de Tarra gona o diari es podran presentar al·legacions.

L’expedient complet està a disposició dels interessats de dilluns a divendres de 08:30 a 14:00 h al Departament d’Urbanisme, pl. Ajuntament, 4. Es pot consultar el document a la pàgina web municipal http://www.cambrils. cat/ca/serveis/urbanisme/informacio-publi ca-d-urbanisme a la carpeta d’Urbanisme-In formació pública.

Contra l’acord d’aprovació inicial, al tractar-se d’un acte tràmit qualificat es podrà interposar recurs de reposició potestatiu previ al conten ciós administratiu davant la mateixa autoritat que hagi adoptat la resolució en el termini d’un mes o recurs contenciós administratiu davant dels Jutjats del contenciós administratiu de Tarragona en el termini de dos mesos.

Cambrils, 16 de novembre de 2022.

EDICTE

Oliver Klein Bosquet Alcalde de Cambrils

Edicte

«És una bona experiència pels alumnes perquè proven i experimenten», diu Simon Brooks, vicerector de l’escola dels Països Baixos

ANNA F. / AJ. TORREDEMBARRA

Alumnes de la International School of the Hague han començat aquest dimecres l’activitat.

Els alumnes han estat analitzant les dunes de la platja.

Actualment, Torredembarra disposa de tres camps de dunes experimentals

ACN

vehicle anava fent ziga-zagues i no tenia carnet perquè havia perdut tots els punts

CAMP DE TARRAGONA

Ruscalleda serà l’ambaixadora dels productes Mestral durant dos anys

Redacció

La Cooperativa de Cambrils i Carme Ruscalleda van presentar ahir l’acord pel qual la xef cata lana serà ambaixadora de pro ductes Mestral en els pròxims dos anys. L’acte celebrat a les instal·lacions de la Cooperativa de Cambrils va ser una mostra de la confiança que Ruscalleda ha dipositat, des de fa anys, en els productes que es realitzen a l’almàssera cambrilenca.

En aquest ocasió, Ruscalleda, acompanyada del president de la Cooperativa, Pau Serra, el di rector comercial, Fernando Sa rasa i el director de l’àrea de gran consum de Migasa, Fernando Medina, van realitzar una visita a les instal·lacions com la zona de descàrrega de l’oliva, l’agro botiga i, posteriorment, la zona d’embassat. La xef no va dub tar en tastar l’oli del raig Mes tral, un producte que es troba a l’agrobotiga des de fa un parell de setmanes. Per a Ruscalleda, «l’oli de Cambrils és un producte de màxima qualitat, inspirador, gourmet, polivalent i molt salu

ART

dable».

A més de ser la imatge dels productes d’olis Mestral, aquest acord comporta que els clients finals puguin accedir a un sor teig de tres menús per a dues

persones al restaurant Moments de Barcelona dirigit per Carme Ruscalleda i el seu fill Raül Ba lam. Així mateix, s’editarà un llibre amb 10 receptes que po den elaborar-se amb productes

Mestral i que s’aconseguirà en algun dels punts de distribució on es podran trobar els produc tes cambrilencs com també un davantal il·lustrat per la pròpia xef catalana.

Roda desocupa els 15 pisos d’un edifici a la plaça Martorell

L’Ajuntament de Roda de Berà va desallotjar sense incidents, aquest dimecres, els quinze pi sos de l’edifici número 2 de la plaça Martorell. A l’actuació hi han participat deu agents de la Policia Local de Roda de Berà, dues patrulles d’ordre públic de Mossos d’Esquadra, i dues més de seguretat ciutadana, donant suport en l’execució del desa llotjament. Aquest ha estat el primer que efectuen amb el nou Protocol per a desnonaments

TROBADA

i ocupacions, posat en marxa recentment, el qual incorpora mesures de protecció per a mi llorar l’atenció a les persones vulnerables. hisendes locals. El desallotjament va ser autoritzat pel Jutjat Contenciós Adminis tratiu número 2 de Tarragona al·legant motius de seguretat i salubritat. La sentència d’exe cució va ser notificada la passa da setmana als afectats, els qui des de feia temps ocupaven de forma irregular aquest edifici.

Les Dones del Tarragonès es reuneixen avui a Vila-seca

El Centre Cívic l’Estació del Vendrell acollirà fins al pròxim 29 de desembre una àmplia exposició de fotografies de grafits, amb més de 60 obres. En aques ta mostra, coordinada per Maria Josep Claret i Ivana Baño d’ARGA, de l’Associ ació de Recerca Grafològica Aplicada, està àmpliament representat el municipi vendrellenc, la segona ciu tat que acull aquesta mos tra. Redacció

SERVEIS

L’Agència Catalana de l’Ai gua (ACA) invertirà prop de dos milions d’euros en la construcció de la nova de puradora de la Nou de Gaià, al Tarragonès. La planta, que es preveu construir en 11 mesos i que tindrà una capacitat de tractament de 204 m3/dia, garantirà les necessitats de sanejament actuals i futures. A més, s’ha dissenyat tenint en compte l’increment de població du rant l’estiu. Redacció

Vila-seca serà avui la seu de la XXIII Trobada de dones del Tarragonès i la celebració del 25è aniversari de l’Associació de Dones de la Pineda. Aquesta trobada se celebrarà al Celler noucentista reformat darre rament. L’acte de benvinguda anirà a càrrec de l’alcalde de Vi la-seca, Pere Segura, juntament amb la regidora de Polítiques d’Igualtat, Anabel Margalef, i està previst l’assistència de dones dels municipis d’Altafu

PESCA

lla, Torredembarra, Constantí, Salou, Tarragona, la Riera de Gaià, Pallaresos, la Canonja, la Pobla de Mafumet i Vila-seca. A continuació, el grup de dones farà una visita guiada al Celler i al Castell de Vila-seca. La XXIII Trobada de dones del Tarrago nès prosseguirà amb el dinar de germanor a la Pineda al voltant de les dues de la tarda. Final ment, la trobada es clourà amb una actuació musical a l’Audi tori Josep Carreras. Redacció

Salou celebra una nova edició de la Festa del Calamar

L’Ajuntament de Salou, a través de l’àrea de Serveis Culturals, i amb la col·laboració del Club Nàutic de Salou, iniciarà el prò xim dilluns la XLVII edició de la Festa del Calamar, una cele bració que reunirà els aficionats del món de la pesca del munici pi. La festa, que consisteix en el tradicional concurs de pesca d’aquest mol·lusc, és de les més antigues que se celebren amb continuïtat a Salou, amb 47 anys de trajectòria. El tret de

sortida de la festa tindrà lloc al Club Nàutic de Salou, el proper dilluns a partir de les 15.15 h., i fins a la posta de sol. Un any més es mantindrà la prohibi ció de la pesca al curri. Segons la normativa establerta, a les 18.45 h. finalitzarà el temps lí mit de presentació al control de pes. Com ja és tradicional, els horaris d’inici i fi del temps s’avisaran amb el llançament d’un coet. Només puntuarà la pesca de calamars. Redacció

Més de 60 obres de grafits, al Vendrell

CEDIDA

La Nou tindrà una nova depuradora

CEDIDA

Entre d’altres accions, es farà un llibre amb receptes de la xef catalana i davantals il·lustrats per ella CEDIDA

Durant l’acte, la xef Carme Ruscalleda va poder tastar l’oli del raig Mestral.

MUNICIPAL

AJUNTAMENT DE RODA DE BERÀ

En el desallotjament van partipar Policia Local i Mossos.

«Toca continuar treballant per aconseguir més oportunitats»

— Com es va sentir en el seu debut oficial amb la samar reta del Nàstic?

— Estic real ment content. Aquesta oportu nitat l’estava esperant, de fet llui tava per això des de fa tres anys quan vaig començar a entrenar amb el primer equip. Debutar en partit oficial era un somni que tenia des de ben petit, i fer-ho a

FUTBOL

las Gaunas, un estadi imponent que se’ns dona bé, va ser espec tacular.

— No només va debutar vostè, també ho va fer De la Peña. En guany també ho han fet Mon talvo i Marc Álvarez. L’aposta pels jugadors del planter és ferma.

— Tant Marc Montalvo com Iván De la Peña, Marc Álvarez i Víctor Valverde són jugadors amb molt de potencial i talent. A cada en trenament ens deixem la pell per

a aconseguir aquesta oportunitat i ens alegra que l’entitat miri als jugadors del planter.

— Va pujar oficialment al pri mer equip en el mercat d’estiu i la seva funció, de moment, és la de segon porter. Com es viu aquest paper?

— És un paper que no és gens fàcil. Soc una persona que neces sita jugar, que arribi el cap de set mana i poder sentir l’adrenalina de la competició, però accepto la situació perquè sé quin és el meu

El Nàstic rebrà al Málaga al Nou Estadi a la segona ronda de la

Copa

del Rei

Els grana perden a Lupu i Nil durant un mes

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona s’en frontarà al Málaga CF de Segona Divisió a la segona ronda de la Copa del Rei. El duel tornarà a ser a partit únic i es disputarà al Nou Estadi Costa Daurada, perquè el Nàstic és el rival d’in ferior categoria. El partit tindrà lloc el 20, 21 o 22 de desembre, amb la data i hora exacta per confirmar per part de la Real Federación Espanyola de Fútbol. L’equip entrenat per Pepe Mel és l’actual cuer de la categoria amb 10 punts. Els andalusos han fet un balanç de dues vic tòries, quatre empats i nou der rotes en els quinze partits que

s’han disputat. L’equip andalús té dues cares conegudes per l’afició del Nàstic. La primera és Manolo Reina. El porter de 37 anys va militar a l’entitat grana entre la temporada 2013/2014 i la temporada 2016/2017. Des prés de jugar uns anys a Primera Divisió amb el Mallorca, el dar rer mercat d’estiu va fitxar pel Málaga. L’altre exgrana que té el conjunt andalús és Javi Jimé nez. El lateral esquerre va jugar al Nàstic durant la temporada 2017/2018 i va acabar marxant al mercat d’hivern de la tem porada 2018/2019. L’altra cara coneguda del Màlaga és Rubén Castro. El davanter de 41 anys té

una àmplia experiència a Prime ra Divisió. El director esportiu del Nàstic, David Comamala, va destacar que «estem molt con tents de disputar la Copa a casa just abans de Nadal contra un equip de la categoria del Málaga. Tot i estar a Segona, no fa gaire estava a primera i, fins i tot, dis putava competicions europees».

rol. Al davant tinc a Manu García, que és un tros de porter, una per sona increïble sota els pals i com a company. Ara em toca treballar i seguir aprenent que les oportu nitats acaben arribant, com és el cas de la Copa del Rei.

— A l’estiu, el Nàstic tenia el dilema a la porteria amb qua tre porters per dues places. Al final, vostè va ser l’escollit.

— El que mana és Manuel Oliva. En principi tenia clar que seria el segon porter de la tempora

da i amb el seu suport em vaig quedar més tranquil. Estic molt content que finament he fet el pas definitiu al primer equip del Nàstic.

— A vegades, el treball del cos tècnic més enllà de l’entrena dor queda més enfosquit. Què pot dir de Manuel Oliva?

— És una figura imprescindible. Quan vaig començar a entrenar amb el primer equip, venia d’una mala dinàmica amb la Pobla de Mafumet perquè no jugava gaire.

Ell em va ajudar molt, em va fer veure que, al final, amb el treball i la constància s’aconsegueixen els resultats. És el que em va fer sortir de la mala dinàmica i, al final, arribar fins aquí. Els conei xements, la manera que et trac ta... És una persona increïble.

— Debut amb la porteria a zero. Què significa per a un porter?

— Satisfacció, però sobretot tre ball de tot l’equip. Sense ells, no és possible mantenir la porteria a zero.

— Com van ser els seus inicis en el món del futbol?

— Vaig començar a una escola de futbol de Reus de ben petit i als dos anys vaig venir al Nàstic. Vaig estar des de benjamí fins a infantil i sempre vaig voler ser porter. Era un fanàtic d’Iker Ca sillas. Vaig tornar al Nàstic per jugar a la Pobla de Mafumet. El primer any va ser més complicat perquè ja hi havia un porter titu lar, però al final tot aquest esforç va ser recompensat i ara soc al primer equip.

— Quins són els seus objectius personals?

— Treballar i millorar cada dia i complir el somni que és pujar a Segona A amb el Nàstic.

— El seu següent rival a Copa serà el Málaga, de Segona A. — Estic molt content de poder jugar aquesta ronda al Nou Es tadi davant l’afició i contra un equip històric com és el Màla ga. Tot i això, ara ens toca cen trar-nos al partit contra el Caste llón a la lliga.

D’altra banda, Andrei Lupu i Nil Jiménez seran baixa durant un mes. Els dos jugadors del Nàstic es van lesionar durant l’anterior partit de copa. Pel que fa a Lupu, el davanter va patir una lesió fibril·lar a la unió miotendiosa de l’isquiotibial dret mentre que Nil té un esquinç bimaleolar del turmell dret.

Les ciutats de Tarragona i Sa lou van ser designades per la Comissió Executiva de la Fe deración Española de Balon cesto (FEB) per acollir, entre els propers 1 i 5 d’abril de 2023, el XXXV Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques de Minibàsquet. La competició, que presenta el millor bàsquet femení i masculí del moment dins de l’anomenat «Planeta Mini», es tornarà a celebrar, 20 anys després, a Catalunya. En guany, el Palau d’Esports Cata lunya de l’Anella Mediterrània de Tarragona i el Pavelló de Ponent de Salou seran els esce

naris d’una especial 35a edició, que comptarà amb un total de 38 seleccions autonòmiques i més de 600 participants entre jugadors masculins i femenins. En la temporada anterior del Campionat d’Espanya de Selec cions Autonòmiques, les Selec cions Catalanes van aconseguir 1 medalla d’or i 1 de plata, en superar l’amfitriona Andalusia per 79-96 (masculí) i en caure contra Madrid per 82-73 (feme ní). D’aquesta manera, el Palau d’Esports Tarragona tornarà a convertir-se en el centre del bàsquet català després d’acollir les finals de la Lliga Catalana ACB.

Arnau Montreal Quesada

GERARD MARTÍ

El jugador de Riudoms va pujar al primer equip durant el mercat d’estiu per convertir-se en el segon meta de l’equip i agraeix la seva millora a la figura de Manuel Oliva.

Dani Parra

Jugador del Gimnàstic de Tarragona

Soc una persona que necessita jugar i sentir l’adrenalina de la competició, però accepto el paper de segon porter

El

va debutar deixant la porteria a zero a la Copa

MÁLAGA CF

El jugador del Málaga, Luís Muñoz, durant aquesta temporada.

Redacció

L’OTAN atribueix l’explosió a Polònia a un míssil d’autodefensa ucraïnès

L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord diu no tenir «cap indici» que fos un «atac deliberat» rus i descarta represàlies contra l’aliança

Agències

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar ahir, en una roda de premsa des prés de la reunió d’emergència d’ambaixadors aliats per abor dar l’incident, que no tenen «cap indici» que l’explosió d’aquest dimarts a Polònia fos un «atac deliberat» de Rússia i va atribu ir l’incident, que va causar dues morts, a un míssil d’autodefensa ucraïnès.

«L’anàlisi preliminar sugge reix que és probable que l’ex plosió fos causada per un míssil d’autodefensa ucraïnès», va dir Stoltenberg, tot indicant que «l’incident no té les característi ques d’un atac». Malgrat apuntar que l’anàlisi preliminar indica que l’explosió va ser causada per un míssil d’autodefensa aèria d’Ucraïna, el secretari general de l’OTAN va insistir que és Rússia la que té «l’última responsabili

MÓN

tat» per mantenir l’atac militar contra el país. «Deixeu-me ser clar. No és culpa d’Ucraïna. És Rússia la que té l’última respon sabilitat per continuar la guerra», va subratllar. En aquest sentit, Stoltenberg va remarcar que Ucraïna està «en el seu dret» de defensar-se «com a estat inde pendent» en una guerra «que no té cap sentit». Malgrat l’accident, el secretari general de l’OTAN va refermar el compromís amb con tinuar donant sistemes de defen sa antiaeri a Kíiv.

En la trobada per abordar l’incident a Polònia, els ambai xadors dels aliats van acordar estar «vigilants», «calmats» i «coordinats», va dir el secretari general de l’OTAN. «Continua rem seguint la situació de prop i seguim units per fer tot el que sigui necessari per protegir tots els aliats», va manifestar. Per Stoltenberg, l’incident a Polònia

«demostra que la guerra conti nua creant situacions perilloses» i que pot també tenir «conse qüències» en territori de l’OTAN. «L’OTAN està preparada per fer front a situacions com aquesta», va subratllar.

Rússia demana explicacions

El Ministeri d’Exteriors de Rús sia va citar ahir l’ambaixador de Polònia, Krzysztof Krajewski, a causa de les acusacions «gratu ïtes» que afirmaven que va ser l’Exèrcit rus el que va llançar dimarts el míssil antiaeri que va matar dues persones en territori polonès. «Estem segurs que una investigació imparcial i la publi cació dels seus resultats podran desemmascarar aquesta provo cació», va assegurar el comuni cat d’Exteriors. Moscou denun cia que, encara que va aportar des d’un primer moment dades «irrefutables» sobre la no impli

cació russa a l’incident, diversos països de l’OTAN i mitjans de comunicació van difondre afir macions «gratuïtes» sobre que «el culpable pot ser Rússia».

Per la seva part, Ucraïna va

Ucraïna insisteix en la necessitat de reforçar la seva defensa antiaèria després de l’atac rus

insistir ahir en la necessitat de reforçar la seva defensa antia èria després del major atac rus contra les seves infraestructures energètiques fins avui i després que un míssil caigués en territori

polonès. «Necessitem reforçar la nostra defensa antiaèria i anti míssils», va afirmar el ministre de Defensa ucraïnès, Oleksiy Réznikov, en un missatge publi cat a Telegram després que Rús sia disparés la vigília prop d’un centenar de míssils contra ob jectius a Ucraïna. «A Kíiv li calen més sistemes de defensa antiaè ria així com llançadores i míssils en quantitats suficients», va dir.

La majoria dels membres del G20 condemna fermament la guerra d’Ucraïna

La cimera, celebrada a Indonèsia, es va cloure ahir amb una declaració de consens

Redacció

El G20 va aconseguir tancar una declaració de consens que apun ta que «la majoria dels mem bres» condemnen «fermament» la guerra d’Ucraïna. El text pac tat a la cimera, que s’ha celebrat a Bali (Indonèsia), admet que hi ha altres membres del G20 que

ECONOMIA

tenen «punts de vista diferents» sobre la situació a Ucraïna i re marca que l’era actual «no ha de ser de guerra». «És vital la reso lució pacífica de conflictes i fer esforços per afrontar crisis junts, juntament amb la diplomàcia i el diàleg», remarca el text segellat per les vint principals potències

El BCE alerta de la probable recessió a l’eurozona

El Banc Central Europeu (BCE)

alerta que una recessió a l’eu rozona és cada cop «més pro bable» i que els riscos per pre servar l’estabilitat financera «han incrementat». Segons l’organisme monetari, la pujada dels preus energètics i la desac celeració de l’economia ja estan tenint un impacte en les famíli es i les empreses. Tot plegat, en un context on les condicions per obtenir finançament s’han endurit arran de la pujada dels

tipus d’interès, tal com recorda en el seu informe d’estabilitat financera publicat aquest dime cres. En aquest sentit, el banc central no descarta una nova onada de tancaments d’empre ses –especialment entre aque lles intensives en energia– si la situació econòmica continua deteriorant-se. Com a conse qüència, l’informe apunta que els bancs poden enfrontar-se a una situació de pèrdua de crèdit a mitjà termini. ACN

mundials després de dures ne gociacions per les reticències de Rússia. La declaració condem na també «l’immens sofriment humà» i els problemes globals que suposa a nivell de seguretat energètica, alimentària i finan cera. Amb aquesta declaració conjunta, el G20 ha evitat la

ECONOMIA

ruptura i que la trobada acabi sense cap text de consens. Per fer-ho, Occident ha acceptat un llenguatge menys dur sobre la guerra del que considerava adi ent per trobar unes paraules que poguessin ser també avalades per Rússia, que nega que l’atac a Ucraïna sigui una guerra.

El preu de la llum caurà avui fins als 75,51 euros/MWh

El preu de la llum al mercat regulat per avui caurà fins als 75,51 euros/MWh, segons els registres de l’Operador del Mer cat Ibèric d’Energia (OMIE). D’aquesta manera, el preu se situarà com el segon més baix de l’any, per darrere dels 72,84 euros que va marcar el 23 d’octubre. Així mateix, serà el primer dia des d’aleshores que l’import se situarà per sota del llindar dels 100 euros. El preu final és el resultat de la mitjana

de la subhasta en el mercat ma jorista, l’anomenat pool (78,93 euros/MWh) i el topall del gas a les centrals de cicle combinat, que aquest dijous restarà 3,43 euros/MWh. El descens del preu s’explica, en part, per l’in crement de la generació d’ener gia eòlica. Segons el Ministeri de Transició Ecològica, sense l’aplicació de l’excepció ibèrica el preu de la llum per aquest di jous hauria pujat fins als 105,78

JUDICIAL

El CGPJ rebutja els atacs a jutges per la llei ‘sí és sí’

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Ju dicial (CGPJ) ha fet públic un comunicat on expressa la seva «repulsa als atacs intolerables» per part de ministres del govern espanyol contra els jutges que han reduït les penes a agres sors sexuals en aplicació de la llei del només sí és sí. L’òrgan de govern dels jutges adverteix que els magistrats estan obli gats per llei a revisar les con demnes en favor dels condem

nats, i recorda que ja va fer un informe sobre l’avantprojecte d’aquesta llei advertint que el text suposava una reducció del límit màxim d’algunes penes, fet que comportaria la revisió de les condemnes on s’havi en imposat penes màximes d’acord amb la legislació anteri or. El comunicat arriba després que ministres de Podem com Montero i Belarra hagin criticat durament els jutges per aplicar «malament» la llei. ACN

Els ambaixadors dels aliats van acordar estar vigilants, calmats i coordinats

Operatiu policial establert a la ciutat polonesa de Przewodow, on va tenir lloc l’explosió.

Representants del G20 durant la cimera a Bali, Indonèsia.

Pilar Palomero torna als cinemes amb el llargmetratge ‘La maternal’

La cineasta va debutar a la gran pantalla amb ‘Las niñas’, estrenada ara fa dos anys

ACN

Les estrenes cinematogràfiques d’aquesta setmana estan en capçalades per La maternal, el nou film de Pilar Palomero que arriba demà precedit per l’èxit de la seva òpera prima Las niñas (2020). La pel·lícula està prota gonitzada per la catalana Car

FELICITACIONS

la Quílez que va ser una de les grans sorpreses del darrer Festi val de Sant Sebastià en guanyar la Concha de Plata ex aequo a la millor interpretació protagonista pel paper de mare adolescent. A la gran pantalla també arriba la comèdia nadalenca Reyes con tra Santa co-protagonitzada per

DIVERSITAT FUNCIONAL

David Verdaguer i Armageddon Time amb Anthony Hopkins, Anne Hathaway i Jeremy Strong. Per la seva banda, Netflix estrena la sisena temporada de la popu lar sèrie Élite

La maternal és el segon llarg metratge de Pilar Palomero, un clam per trencar els prejudicis

sobre la maternitat adolescent a partir del procés personal de la Carla, una adolescent de 14 anys embarassada. El film mostra el moment que la protagonista in gressa en un centre per a mares menors. Al costat d’altres joves i els seus nadons s’enfrontaran en el món d’adults pel qual no s’ha

vien preparat. A banda de Quí lez, el repartiment compta amb Àngela Cervantes, Jordan Du mes, Pepe Lorente, Olga Hueso, Rubén Martínez, Gal·la Sabaté i Neus Pàmies.

DEFUNCIONS

Tarragona

Juana Muñoz Lluch. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori.

Reus

Antonio Cordero Vergara. Ha mort a 88 anys. El seu fu neral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.

Tomàs Gómez Saez. Ha mort a 75 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

Antonia Batista Castaño. Ha mort a 48 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h. al Tanatori Mémora.

Cambrils

Amelia Batuecas Domín guez. Ha mort a 84 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori.

Torredembarra

Maria Teresa Rius Pujol. Ha mort a 97 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

La Cartoixa d’Escaladei (Pri orat) ha tornat a acollir un taller artístic teatral adreçat a persones amb diversitat funcional, en el marc del programa Montsant, esce nari de la diversitat, que impulsa el Parc Natural de la Serra de Montsant. L’ac tivitat, que ha comptat amb una vintena de participants, s’ha centrat en les històries i llegendes lligades a la fun dació de la Cartoixa i el seu patrimoni. Redacció

Maria García Ballesté. Ha mort a 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parrò quia de Sant Pere Apòstol.

La Riera de Gaià

Maria del Carmen Batet Mercadé. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Santa Margarida.

Escaladei acull un taller de teatre

CEDIDA

ACN

EDITORIAL

Els reguladors de la política econòmica l’han d’encertar

La crisi econòmica té alguns elements reactius que estan ben defi nits. El conflicte a Ucraïna és un dels més evidents, com també ho ha estat el llarg i penós període de la pandèmia de la covid-19. I les con seqüències no han tardat a fer-se notar entre els ciutadans. Primer per les dificultats de mantenir un mercat laboral en el qual moltes empreses no podien garantir un futur estable. No han estat poques les empreses, comerços i establiments d’oci i restauració que no han aconseguit superar el límit del retorn a la normalitat després del coronavirus. Però com la necessitat vital que en realitat és, la societat ha buscat (encara ho fa) la manera de tornar a una certa estabilitat. I això és impossible sense la implicació dels organismes públics. El manà europeu aposta per projectes de futur, però està clar que sense la seva l’existència, el govern estatal no podria dedicar gairebé res a pal·liar efectes que ja pateix el ciutadà, com l’increment del preu de l’energia i els carburants. Els organismes de competència financera intenten reduir l’efecte de la inflació posant més car el preu del diner, però es fa difícil entreveure una sortida a mitjà termini quan tot i reduir les pujades de l’IPC general, es produeixen increments histò rics d’elements tan essencials com l’alimentació. Que les hipoteques surtin més cares pot frenar els crèdits, però no poder comprar per menjar de manera digna es converteix en un drama social de primera magnitud. Ja el pateixen moltes famílies, i el desig ha de ser que els reguladors de la política econòmica aquesta vegada l’encertin i poder posar-hi remei, sense que s’estengui de manera irreversible.

+ CONFIDENCIAL

Un tutorial per guardar les drogues

La Guàrdia Urbana de Reus va enxampar ahir un home que duia sis paperines de cocaïna dins d’un departament ocult d’un pot de patates Pringles, conegudes per la forma cilíndrica que tenen els seus paquets. De fet, és molt comú trobar idees de treballs ma nuals per a fer amb els recipients, potser el detingut va seguir un tutorial per elaborar l’amagatall. Tot i això, no va acabar sent prou eficient perquè va acabar sent de nunciat per un delicte contra la salut pública.

TRIBUNA

Els versots dels petits d’Altafulla, a debat

Els darrers dies a les xarxes i al carrer d’Alta fulla s’ha obert un debat que fins ara estava soterrat: És un bon exemple per als infants que, darrere d’una disfressa de diable, siguin protagonistes i herois per dir tot el contrari als valors que durant tot l’any societat, famí lies i educadors ens esforcem a educar?

Amb l’arribada de la modernitat, un cert nivell econòmic i de la mà de l’estat de ben estar, tenir fills va passar de la necessitat de garantir la vellesa dels majors i l’economia familiar a una decisió volguda i de canvi de tornes: eren els grans els que protegien als fills. La cura dels infants tal com l’entenem avui, històricament parlant, és , per tant, un aspecte recent a la societat occidental.

Alguns diuen que la sobreprotecció dels infants crea petits tirans, en alguns casos po den tenir raó, però que la canalla hagi passat a ser el centre de les nostres atencions és un avenç social.

Socialment, acceptem que els responsa bles polítics són diana perfecta de tots els mals i així deixem dormir tranquil·lament els que realment decideixen en els temes eco nòmics i culturals, una mena de placebo que ens reconforta al no haver d’assumir la nos tra part de culpa del que no fem bé.

Els versots d’aquest any a Altafulla han pujat de to; amb el temps han passat d’una crítica als governats que no són de la colla a incloure als mestres, sempre condimentat amb paraulotes ofensives, de mal gust, sense gràcia i amb poca inventiva i ironia fina. En tre bastidors, els acompanyants, deixen fer oblidant la seva part de responsabilitat com a educadors.

Pels que no viuen el poble, hem de fer es ment que justament uns dies abans del dia de Sant Martí, a l’institut d’Altafulla apareixien unes pintades que en part expressaven el que es va dir la nit dels versots petits de festa ma jor. En elles s’insultava a la direcció i a profes sors, fent bulling cap a l’equip directiu i que ràpidament la brigada municipal va tapar.

Dins de l’escenografia de l’acte festiu, so bre una pancarta de paper, un dels infants va pintar unes frases simulant el que havia pas sat al centre educatiu.

Alguns pensem que la capa de Sant Martí no ho pot tapar tot i que és moment d’atu rar-se i reflexionar si la canalla pot fer i dir tot allò que nosaltres socialment avui, de portes en fora, rebutgem.

No podem ser hipòcrites i escandalit zar-nos quan apareixen als mitjans el resultat de repetides enquestes sobre les actituds del jovent: «Una quarta part del jovent és racis ta». Un preocupant 25% dels joves d’entre 15 i 29 anys a Espanya són racistes i xenòfobs i re butgen els ciutadans gitanos, els procedents de l’Àfrica subsahariana i els del Marroc, per aquest ordre. Segons la mateixa enquesta, les

dones tenen actituds i comportaments més cíviques i empàtiques amb les persones que tenen un aspecte físic diferent del seu.

L’enquesta del 2021, realitzada igualment pel Centre Reina Sofia, va constatar que «Més d’un 20% dels nois joves entre 15 i 29 anys nega l’existència de la violència masclista i la considera un invent ideològic». La xifra s’ha duplicat des de 2017 i entre les noies arriba fins al 9%.

A més, ha disminuït el percentatge de nois que consideren la violència de gènere com un problema social molt greu. Són el 50%, quatre punts menys que fa dos anys. En can vi, entre les noies aquesta idea ha crescut gai rebé dos punts des del 2019, fins al 74%.

També hi ha més joves, segons l’estudi, que creuen que «la violència és inevitable, que és habitual i que, si és de poca intensitat, no és un problema».

Tothom hem de posar fre i sumar davant de conductes que frivolitzen manifestacions que amb el temps destrueixen la societat de mocràtica i els valors d’una societat avança da.

Com diu Javier de Lucas, catedràtic de filo sofia del Dret, a un article d’opinió publicat a Infolibre: «la tradició no justifica ni legiti ma res. Els costums són històrics i canvien amb el temps. Es diu progrés. També és diu que són cultura, però la cultura és evolucio nar, ampliar la teva mentalitat i el teu cercle d’empatia. Si no hi ha canvis, la cultura d’un poble s’estanca i es podreix. És posar traves a l’evolució i al creixement de la humanitat».

TRIBUNA

Torredembarra, un poble imparable

Fa poc en una entrevista a la radio em van preguntar si vull ser l’alcalde de Torredem barra. Ras i curt: sí, vull ser-ho perquè m’es timo aquest magnífic poble, tinc passió per Torredembarra. Creieu-me, l’adoro. L’ado rava quan era un nen, l’adoro ara, l’adorava quan estava a l’oposició i l’adoraré quan sigui l’alcalde de tots i de totes. N’hi ha que no em creuran però els que em coneixen no tindran cap dubte del que diré: si per un atzar algú em donés a escollir entre ser alcalde de Torredembarra o president de la Generalitat o president del Govern, per posar uns exem ples, no dubtaria ni un moment: alcalde de la Torre!

A la radio em van preguntar també quan vaig saber, quan vaig tenir la determinació, de què seria alcalde. Amb la màxima sinceri tat, a les eleccions municipals de 2019 quan, tot i créixer en vots i en regidors, vaig quedar segon. No és un exercici de vanitat, ni de menyspreu cap a aquells que en aquests anys han tingut la responsabilitat de governar. Senzillament és que a la vida hi ha un mo ment que ens fa joia, que dura segons o mi nuts, però on ho veus clar i dius «ja ho tenim,

a la propera guanyarem!» I això és justament el que vaig experimentar en aquell moment. I no és que tingui cap fórmula màgica, ni un excés d’autoconfiança, és que confio ple nament que el projecte de benestar social en harmonia i convivència, sense deixar ningú enrere, que representem els socialistes és un model d’èxit i de futur per Torredembarra. A tot el país, però especialment per Torredem barra.

Em direu: «És molt?, És poc?», és exacta ment el que sento i el que, amb tota honeste dat, he volgut compartir amb vosaltres. «I si perds i el poble vota pel nacionalisme iden titari?», em pot preguntar qualsevol. Doncs seguiria pensant el mateix perquè he après que el que dóna sentit a l’ètica torrenca és la lluita, no la victòria.

I aquí vull fer una reivindicació a la me ravella que és Torredembarra. A mi la meva família m’ha ajudat en tot des de que era un infant, l’escola hi ha contribuït, etc. Tot això està clar, ara bé, el que ha forjat el meu caràc ter ha estat el microclima de Torredembarra. I no parlo del temps, parlo de valors essen cials com la humilitat –en la victòria-, o la determinació –en la derrota-. Parlo de què perdre unes eleccions és el que t’ensenya a aixecar-te per guanyar-les després, i a valorar com costa de guanyar. He après que els re trets i les excuses no serveixen absolutament per a res. I tots aquests valors els he après de vosaltres, amics i amigues, a peu de carrer, compartint experiències i anhels.

Parlant amb tots i totes, i sent conscient

del teu valor quan t’esforces per tornar a ai xecar la persiana del teu comerç cada dia tot i les dificultats, quan t’esmerces per ser una bona mare o un bon pare que transmet valors als seus fills, quan parles amb orgull del nos tre poble fora vila, quan dius «jo soc de Tor redembarra!» (i no de Tarragona o de prop de Barcelona) quan estàs a l’estranger, etc.

I és aquest esperit torrenc és el que m’ha empès a optar a l’alcaldia. Però, creieu-me, tant si obtinc la vostra confiança, com espe ro, com si perdo estaré igual d’orgullós de tots els torrencs i torrenques. He cregut sempre, i ho faré fins al dia que em mori, que som un poble ple de vitalitat i de talent i que si aquest ADN torrenc es combina amb un ajuntament eficaç i un lideratge, com a alcalde, valent i decidit els millors dies per Torredembarra estant per venir...

Amb el cor a la mà us confesso que vull ser l’alcalde de cadascun de vosaltres. Jo no vull ser un exemple de res, tan sols intentaré exer cir aquesta responsabilitat el millor possible, amb passió. I acabo: en una ocasió, a Bar celona, algú se’m va riure quan vaig dir que era torrenc. Va manifestar-se burlesc, dient alguna cosa similar a: «Ah! Així que tu ets de poble?», entre rialletes iròniques. Si obtinc la vostra confiança, en el moment de prendre la vara d’alcalde recordaré aquest moment i em diré: «sí, d’un poble. D’un poble imparable!». Imparable, gràcies a vosaltres, a tots els tor rencs i torrenques que esteu llegint aquestes línies, sense exclusions. Creieu-me, junts i units, som i serem realment imparables.

FÈLIX ALONSO CANTORNÉ Exalcalde d’Altafulla. Director general de Consum de les Illes Balears

VALE PINO Alcaldable del PSC a Torredembarra

AVUI Felicita als que es diuen: Isabel, Gregori, Iscle i Victòria.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Seria molt reco manable que vi gilessis avui una mica la teva eco nomia, algú podrà demanar-te di ners i apareixeran complicacions.

21/04 al 21/05 TAURE

Les coses no són tan fàcils com semblaven, però tranquil, hi hau rà energia interi or suficient per a acompanyar-te en la jornada.

22/05 al 21/06 BESSONS

Et manifestaràs molt liberal fent promeses que després et seran més difícil del pensat per a rea litzar-les. Nit mo guda.

22/06 al 23/07 CRANC

Jornada per a avançar en el terreny social. La bona imat ge d’avui t’obrirà portes insospita des i agradaràs a tots amb facilitat.

IMMOBILIÀRIA

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

LLOGO PARQUING a Marqués Montoliu,4. Tel: 648.222.550

LLEÓ

24/07 al 23/08

Podries precipi tar-te sense ado nar-te en un as sumpte que en el futur t’aportarà inconvenients.

Analitza la teva manera d’actuar.

VERGE

24/08 al 23/09

Et feriran l’orgull. T’has de mantenir alerta cap a de terminats comen taris i accions de persones poc fi ables i falsament afalagadores.

24/09 al 23/10 BALANÇA

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

afanyant-te i dona temps al temps.

ALQUILER. SE BUSCA PISO EN TARRAGONA CIUDAD. Máximo 600€. Tel. 613.182.182

ENSENYAMENT

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i cas tellà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

SAGITARI

23/11 al 21/12

Sorgiran trucades i contactes amb vells coneguts dels quals trauràs beneficis per al teu futur. Arriben diners i concreció de plans.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Donada la teva vitalitat ambició serà fàcil entrar en discussió amb superiors o socis. Gastaràs energi es. T’has de man tenir ferm en tot.

AQUARI

21/01 al 19/02

La teva sensibili tat estarà al mà xim i per les coses més petites salta ràs amb unes res postes que ningú espera. Cura a l’hora de conduir.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Pren-te les coses amb calma ja que les situacions tant en l’àmbit laboral com en el domès tic. Compte amb els nous cone guts.

Fullana Galofré, Jaume. Apodaca, 28. Telèfon 977 232 516.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Sans Porta, Pau. Llovera, 47. Telèfon 977 341 943.

SALOU:

González Sánchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS:

Besora Mallafré, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270.

VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8. Telèfon 977 660 873.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

12:30 Connecta 10 comarques 13:00 180 Graus 13:30 La comarcal 14:00 Notícies migdia 14:30 Teló de fons 15:00 Notícies migdia 15:30 La comarcal 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 La comarcal 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Va com va 21:00 Notícies vespre 21:30 Va com va 22:00 Notícies vespre 22:30 Va com va 23:00 Notícies vespre 23:30 Va com va

TAC 12

CANAL REUS TV 10.00 Fet a mida 11.00 Som-hi 12.00 Teló de fons 12.30 Paisatges Encreuats 13.00 Som-hi 14.00 Notícies 12 14.30 Som-hi 15.30 Paisatges Encreuats 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Paisatges Encreuats 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180º 20.00 Notícies 12 20.30 Saló de Plens 21.30 Gaudeix la festa 22.00 Notícies 12 22.30 Saló de Plens 23.30 Gaudeix la festa 00.00 Notícies 12

MASSATGES RELAX

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTICA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550

MAYCA CATALANA. Exce lentes masajes. Precios adap tables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087

REUS. LAURA 45 AÑOS. Qui romasajista titulada. Masajito en camilla y algo más…Tel: 610.326.292

EXCELENTE MASAJISTA. Parti cular. Tel: 671.715.779

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 602.408.920

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

AMISTAT

OFERTES 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem: T. 977 21 11 54 o per mail a: marta@mestarragona.com

CLASSIFICATS MÉS PERSONAL

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona, complaciente. Todos servicios. Reus. Tel: 669.744.163

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

CHICO 30A OJOS CLA ROS busca chica. Tel. 685.368.608

TAROT

TAROT DE MARIA. Lectura cartas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797

1 2 3 4 INSTAL·LACIONS REPARACIONS Electricitat, fontaneria, calefacció. Pressupostos sense compromís T. 000.000.000

SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin FORMA DE PAGAMENT

SE OFRECEN • Targeta de crèdit / En metàl·lic • Transferència bancària BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. REUS. Tel: 643.027.432

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898

CAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924

TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. espa ñolas.Tel: 977.32.15.68

MASAJES SEGUR-TORRE DEMBARRA. Particular, dis creto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

000.000.000 T. 000.000.000

Classificat destacat color 0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

615.891.932 Mostra d’anuncis TARIFES Classificat bàsic 0,37 € x paraula + 21% IVA Classificat destacat 0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA Classificat mòdul 17 € x dia + 21% IVA

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

MADURA SEXY. Tarragona. Tel. 643.136.495

VUELVE CELESTE CATALA NA!!!. Tel: 665.197.723

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

SOLITA EN CASA. Gata en celo...Tel: 631.954.528 Reus

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS

TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI activa, muy potente, dotada y complacien te. Tel. 666.030.929

LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

NATALY. RUBIA muy cariñosa. Tel: 671.287.276

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

Una jornada tranquil·la on la teva ment estarà ocupada en pro jectes a realitzar a curt termini. Els altres escoltaran amb atenció.

Una cosa és que tu ho tinguis avui tot molt clar i una altra que els al tres ho hagin en tès. No continuïs

La seva situació, gairebé a mig camí entre el País Va lencià i la Cata lunya del Nord, fa de Constantí el lloc perfecte per celebrar una trobada amb gent vinguda d’arreu dels Països Catalans. A la cita, que serà aquest dissab te, s’hi combinen la moda, el col·leccionisme i, sobretot, el so amb arrels en la música dels 60 i la cultura Mod. Es tracta de l’Aplec d’Aplecs Modernistes dels Països Catalans, una tro bada que recupera la normalitat després de dos anys d’aturada.

La jornada està impulsada pel músic Carles Belda i persones relacionades amb la música, el món i l’estètica sixtie com Ro bert Abella, Àngel Pagès, o Pau Plana, amb Joan Reig al cap davant de l’organització. El de Constantí explica que als Països Catalans es pot parlar d’un Mo dernisme Aborigen que reivin dica aquella música catalana ballable dels anys 60 que, tot i formar part de la Nova Cançó, era menys coneguda: «La Nova Cançó tenia influències france ses i italianes, però també del jazz, el swing, el soul i la músi ca anglosaxona que comença va a arribar. De fet, alguns dels primers singles de Lluís Llach eren perfectament ballables». Alguns exponents d’aquest Modernisme Aborigen, apunta Reig, van ser Els Dracs, Els Xer

racs, Eurogrup «i, en definitiva, una sèrie de conjunts ieié, igual que n’hi havia amb llengua cas tellana, com els Sírex o els Mus tang».

Aquest dissabte el Casino de Constantí es convertirà, doncs, en l’epicentre d’aquest Moder nisme Aborigen. L’elecció del lloc tampoc és casual, tal com explica Reig: «el Northern soul, que és un dels estils musicals més característics d’aquest mo viment, va sorgir en llocs com el Casino de Wigan, al nord

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

d’Anglaterra. Així que el fet que l’Aplec es faci al Casino, té tot el sentit». A més, subratlla Reig, la bandera del poble és un quadre vermell amb dues fules de llorer que recorden molt el símbol de la marca de roba Fred Perry, tan característica de l’estètica Mod.

Durant la trobada s’hi punxa rà música durant gairebé tot el dia, amb al·lusions als referents del moviment, encapçalat so bretot per grups com The Who, Small Faces o fins i tot els pri mers Beatles. El tret de sortida serà a les 12 del migdia amb un vermut musicat. Abans de dinar Ricky Gil, vocalista i guitarrista de Brighton 64, oferirà un petit

tast del seu treball Infinites rutes invisibles. A més, hi haurà expo sició de Lambrettes i parades amb roba, vinils i altres objec tes de col·leccionista. A la tarda es farà la presentació del single i videoclip de l’Himne del Club Lambretta de Catalunya, fet per Brighton 64, i del documental Sonido Mosca de Nando Caba llero. De 17 a 21h la sala del Ball del Casino acollirà quatre hores més de música de la mà d’un bon nombre de Djs –amb desta cada presència femenina– i els que ho vulguin podran acabar la nit al Groove de Tarragona.

Estat del cel Al llarg del dia circularan bandes de núvols alts i mitjans que deixaran el cel molt ennuvolat, si bé hi haurà clarianes transitòries, sobretot durant les primeres hores del matí. A banda, a partir de mitja tarda ar ribaran algunes nuvolades pel quadrant nord-oest i resta del Pirineu.

Precipitacions

S’espera alguna precipitació feble a partir del migdia a punts de la meitat oest, sobretot a l’extrem oest. A més, a partir de mitja tarda hi haurà alguns ruixats al quadrant nord-oest i resta del Pirineu, d’inten sitat entre feble i moderada. S’acumularan quantitats de precipitació minses o localment poc abundants. No es descarta que vagin acom panyats d’alguna tempesta. La cota de neu tendirà a baixar dels 2300 als 1800 metres al final del dia.

Nivell mitjà

Nivell alt

SUDOKU

EL TEMPS

Màxima

Mínima

Cristina Serret serret@diarimes.com