Divendres 18 de novembre de 2022

El PSC afirma que des que els cupaires són al govern s’han multiplicat per 12 els diners adjudicats a tres úniques entitats. P4

EQUIPAMENTS

El nou gimnàs municipal i la millora de la piscina de SPiSP ja disposa de finançament

La reforma del projecte original preveu quadruplicar la zona de vestidors i facilitar l’accessibilitat al pavelló. P2

INFRAESTRUCTURES

Més de 1.500 empresaris reclamen el Corredor del Mediterrani

Acte a Barcelona amb el lema ‘Ewl país ja no pot esperar més’. P9

TARRAGONA

GERARD MARTÍ

La piscina de SPiSP quadruplicarà els vestidors per l’obra del gimnàs

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona ha formalitzat un préstec de més de 12 milions d’euros que servirà per finançar diferents projectes de la ciutat, entre els quals es tro ba el del nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau. Ara mateix, des del consistori es treballa en el redi mensionament d’aquest equipa ment (projectat inicialment l’any 2011) per tal de quadruplicar l’espai de vestidors de la piscina coberta existent.

Dels 12 milions rebuts, un mi lió i mig d’euros aniran destinats, precisament, al nou gimnàs i als nous vestidors de la piscina ad jacent. Actualment, una vegada feta la primera part de l’adequa ció del projecte executiu arqui tectònic, s’està treballant en el redimensionament de les instal· lacions de l’equipament esportiu municipal de Sant Pere i Sant Pau per crear el nou gimnàs. Aquesta actualització també té la finalitat de crear una zona d’aigües i faci litar l’accessibilitat al pavelló del barri.

La consellera d’Esports de l’Ajuntament, Mary López, re corda que la creació d’aquest gimnàs és una de les màximes prioritats de Tarragona Esports. En aquest sentit, assenyala que es treballa per fer realitat aquest equipament llargament reivin dicat pels veïns i veïnes de Sant

Pere i Sant Pau, els quals esperen des de fa més d’onze anys l’exe cució del projecte.

Altres inversions

Els dotze milions d’euros de préstec formalitzat per l’Ajunta ment també inclouen partides pressupostàries per desenvolu par altres iniciatives, com la re habilitació de la façana del Palau

El projecte del gimnàs, redactat inicialment el 2011, s’ha hagut de redimensionar

Municipal i la renovació de la il· luminació ornamental, les quals valdran 575.000 euros. També s’inclouen els 315.000 euros de l’adequació del Palau d’Esports.

L’equip de govern donarà compte de l’aprovació de la con certació d’aquest préstec durant el plenari d’avui, on també s’hau rà d’aprovar inicialment un nou modificatiu de crèdit del pres supost prorrogat, motivat per la rebuda de fons europeus Next Generation per a la pacificació del carrer Canyelles. D’aquesta manera, s’alliberen els 316.000

Diverses obres per millorar Sant Pere i Sant Pau

L’Ajuntament de Tarragona pretén dur a terme diver ses actuacions a Sant Pere i Sant Pau per millorar dife rents zones del barri. A ban da del gimnàs, va aprovar el juny un modificatiu de crèdit que permetrà instal· lar pistes esportives a l’aire lliure tant de futbol com de bàsquet. D’altra banda, es treballa en la transforma ció i renovació de la plaça de la Cinquena Promoció i la creació de la nova bibli oteca, que tindrà uns 800 metres quadrats i ocuparà els baixos del bloc de Sant Magí. Aquestes iniciatives se sumen a la rehabilitació, recentment finalitzada, de la plaça Catalunya.

euros destinats a la remodelació de la via, que s’aprofitaran per pagar les obres de reparació dels desperfectes ocasionats pels ai guats de Santa Tecla, que ascen deixen a 230.000 euros, i per a l’ampliació de crèdit del projecte d’urbanització dels carrers de López Peláez i Josepa Massanés, que passaran a ser de prioritat per a vianants.

En Comú Podem reclama una taxa de la brossa «socialment justa»

En Comú Podem portarà al ple de l’Ajuntament que se cele brarà avui una moció sobre el rebut de la brossa. La formació reclama al govern una taxa de la brossa «socialment justa». El govern format per ERC, la CUP, Junts i Hermán Pinedo, amb el suport dels dos regi dors no adscrits, Sonia Orts i José Luís Calderón, va aprovar en un plenari extraordinari ce lebrat el 27 d’octubre la pujada d’un 28% de la taxa de la bros sa. «Dita pujada s’aplica sobre una ordenança fiscal absolu tament injusta i mal dissenya da que acaba carregant el gruix del pagament en les rendes mitjanes i baixes, mentre les persones amb les rendes més altes són qui menys paga», diu el text de la moció. La moció insta a què una comissió, for mada per representants dels grups polítics i assessorada per tècnics de l’Ajuntament, elabori un document, així com mesures de reducció o diferen ciació per a unitats familiars en risc d’exclusió social. Des d’ECP assenyalen que la nova ordenança fiscal ha de perme tre baixar el rebut de la brossa amb criteris socialment i eco lògicament justos. «No pot ser que el govern prometi rebai xes en el rebut de la brossa a aquelles persones que facin bé els deures als barris on s’estan fent les proves pilot amb les targetes intel·ligents i, a la pri mera de canvi, no només no es redueixi el rebut, sinó que s’acabi pujant», apunta la por taveu d’ECP, Àngels Pérez.

La Junta de Govern Local, en la sessió ordinària del dia 28 d’octubre de 2022, va acordar, entre d’altres, donar la conformitat al projecte de repar cel·lació voluntària del Polígon d’actuació urbanística 75, Colls Majors, est de Cala Romana, i sotmetre’l a informació pública pel termini d’un mes.

La qual cosa es fa pública per a general coneixement i de les possibles per sones interessades, de conformitat amb el que disposen els articles 119.2.c) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, en relació amb l’article 23.1.b), i 23.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’ur banisme, i es fa avinent que, durant el termini d’un mes a comptar a partir de l’endemà de la publicació del present anunci, les persones afectades d’altres de possibles interessades en podran consultar l’expedient en format electrònic a l’Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà (Rambla Nova, núm. 59), a l’efecte que puguin presentar les al·legacions o suggeriments, així com els informes o documents, que considerin oportú aportar. Per fer la consulta caldrà que demanin cita prèvia a través de l’adreça electrònica omacvistes@ tarragona.cat.

D’acord amb el que disposa l’article 8 del mencionat Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, la informació relativa al projecte de reparcel·lació voluntària del PAU-75, Colls Majors, est de Cala Romana, que no contingui dades personals es podrà consultar via telemàtica a la Seu electrònica de l’Ajuntament de Tarra gona: www.tarragona.cat.

Es fa avinent a les persones propietàries de les finques incloses en aquest polígon d’actuació i a altres persones interessades en l’expedient el fet que, si transcorregut el termini indicat en els punts anteriors no s’han presentat al·legacions, el projecte de reparcel·lació voluntària del Polígon d’actuació urbanística 75, Colls Majors, est de Cala Romana, sotmès al tràmit d’infor mació pública, es considerarà definitivament aprovat en els mateixos termes amb què es dona la seva conformitat en l’esmentat acord, i es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província i en la Seu electrònica del web de l’Ajunta ment de Tarragona: www.tarragona.cat, prèvia emissió de la corresponent certificació administrativa.

Tarragona, 11 de novembre de 2022

La secretària general, p.d. Núria Pallarès Martí

Redacció

La piscina municipal de Sant Salvador acollirà, el dissabte 3 de desembre a partir de les 9 h, un bateig de submarinisme adaptat. És la primera vegada que Tarragona acull aquesta ac tivitat adreçada a persones amb mobilitat reduïda organitzada per l’associació Àrea Adapta da amb la col·laboració de Tar ragona Esports. Les persones interessades a participar en aquesta jornada, que també in clou un esmorzar i el lliurament de diplomes pels participants, poden reservar plaça, abans del pròxim 25 de novembre, envi ant un correu a info@areadap

tada.org. El preu de l’activitat és de 25 euros. Un dels princi pals objectius de la jornada és normalitzar el submarinisme i adaptar lo a les capacitats de cada persona. Mentre practi quen el busseig, acompanyats d’experts, les persones par ticipants prescindeixen de la cadira de rodes, del bastó, de la crossa o de qualsevol altra ajuda tècnica ortopèdica. «El submarinisme adaptat és un dels exemples de referència de l’esport d’inclusió», va destacar la consellera d’Esports, Maria José López, qui va afegir que la seva pràctica «genera beneficis tant físics com psicològics».

ANUNCI GESTIÓ URBANÍSTICA

L’Ajuntament formalitza el préstec d’un milió i mig que permetrà tirar endavant el projecte de construcció del nou equipament

CEDIDA

La piscina de Sant Pere i Sant Pau ampliarà la seva zona de vestidors.

TARRAGONA

El desmantellament de la plataforma del Miracle serà a la tardor de 2023

L’Associació de Farmacèutics de Tarragona renova la seva junta directiva

L’Associació de Farmacèutics amb Oficina de Farmàcia de Tarragona (AFET), comença una nova etapa amb el farma cèutic de Reus, Eduardo Cacho com a president. Aquesta esta rà marcada per un dels prin cipals reptes al qual farà front la Junta Directiva de l’AFET FEFAC amb la resta de provin cials catalanes: el conveni col· lectiu català. La Junta Directiva de l’AFET treballarà igualment en els aspectes dels vessants empresarial i econòmic de la farmàcia «per tal de millorar la seva solvència i desenvolupa ment». L’associació assegura que continuarà treballant per a «reforçar les bones pràcti ques al voltant de la dispensa ció de productes farmacèutics que les farmàcies ja realitzen, presencialment i en línia».

Roger Freixa

El desmantellament de la pla taforma del Miracle serà una realitat a principis de 2024. El consistori, que tindrà el projecte final redactat en menys de cinc mesos, preveu iniciar les obres durant la tardor de 2023, des prés de l’estiu per evitar que les accions, que es preveu que durin entre tres i quatre mesos, coin cideixin amb la temporada de platges. L’actuació comportarà la generació d’un espai temporal transitable en forma de placeta i l’eliminació de l’actual aparca ment abans d’encetar el projecte de renaturalització de la zona. El Consell Municipal de Medi Am bient serà qui acabarà definint les seves característiques.

de Territori i Mobilitat.

Al seu torn, Miguel apunta que no saben què trobaran quan es dugui a terme el procés, ja que «per construir la platafor ma es van incorporar uns grans fonaments perquè el terreny era irregular i van haver de perforar la roca. Per tant, no sabem quina és la quantitat de formigó sota el terra». En aquest sentit, s’apro fitarà la intervenció per fer una sèrie de proves que permetran conèixer què hi ha al subsol i plantar diferents espècies vege tals per tal de començar a tenir elements naturals a l’espai provi sional que es generarà abans de la renaturalització. Aquesta zona temporal serà una placeta vora al mar de 6.500 metres quadrats, per on podran circular vianants. «Serà un lloc pavimentat on també posarem enllumenat LED, algun banc i algun element que generi ombra, a banda de les es pècies naturals», comparteixen Miguel i Puig.

Comença

la inscripció per a participar en la Cavalcada de Reis

El termini d’inscripció per a tots aquells infants que vul guin participar en la Cavalca da de Reis estarà obert a partir d’avui. Podran inscriure’s els nens nascuts entre els anys 2009 i 2014 per tal d’acompa nyar els Reis Mags a les dife rents carrosses la nit del 5 de gener. El termini finalitzarà el 30 de novembre a les 24.00 h. Les inscripcions han de fer se a: https://activitats.tarragona. cat/ca/cavalcada2023

El consell, format per repre sentants polítics i entitats eco logistes, a banda dels tècnics de l’Ajuntament, serà l’òrgan que acabarà determinant com es vol renaturalitzar la zona. «Es pot fer una aposta més boscosa, una altra més dunar, una amb prota gonisme d’una llacuna, una pro posta combinada o altres», asse nyala el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig. Sigui com sigui, els elements que confor min el futur espai seran «típics de la costa mediterrània, amb la finalitat de recuperar la flora autòctona», segons subratlla la consellera de Medi Ambient, Eva Miguel.

El desmantellament i l’ade quació temporal, així com la re dacció del projecte de renatura lització, son finançats pels fons europeus Next Generation, em marcats en el pla mediambiental Greenbelt’26, la qual cosa obliga el consistori a complir un calen dari estricte. La renaturalització de l’espai en si no s’inclou en la partida dels fons europeus, ja

La redacció del projecte de desmantellament acabarà durant el primer trimestre de 2023.

Abans de renaturalitzar la zona, el consistori generarà una placeta provisional transitable

que, fins que el Consell Munici pal de Medi Ambient no definei xi les característiques de la zona, no es pot estimar el pressupost que s’hi haurà de destinar. «Ha gués estat precipitat i irresponsa ble incloure’l a la petició de fons europeus sense haver detallat el projecte i sense saber la quanti tat de diners que necessitarem», exposa Miguel.

«Vivim en un context de canvi climàtic que ens aboca de ma nera necessària a donar marge a les platges i evitar que hi hagi

El Consell Municipal de Medi Ambient definirà les característiques de la zona renaturalitzada

elements rígids que la perjudi quin. Una millor qualitat dels es pais naturals es tradueix en una millor qualitat de vida nostra», apunta la consellera de Medi Ambient.

La desaparició del pàrquing persegueix, precisament, aquest objectiu, tal com indica Puig: «Volem guanyar un espai per a la gent». D’aquesta manera, es fomentarà arribar fins a la platja del Miracle en transport públic, a peu o en bicicleta. «Hem d’anar introduint aquestes rutines i fer

que sigui un espai per al gaudi de tota la població», assegura Miguel.

Espai temporal L’execució de les obres de des mantellament sortiran a con curs públic abans que acabi el mandat. El pressupost destinat a l’actuació, serà, grosso modo, al voltant del mig milió d’euros. En l’operació de desmuntatge, l’empresa encarregada haurà de vetllar pel reaprofitament dels materials per tal de poder utilit zar los a altres actuacions futu res, tal com detalla Puig. «Trau rem tota l’estructura, des del terra fins a dalt de tot, menys dos dels cinc mòduls: el de Creu Roja i els lavabos», explica el conseller

Paral·lelament al desmante llament de la plataforma del Mi racle, el consistori generarà un nou carril bici al mateix passeig eliminant un sentit de circula ció. Aquest nou tram connectarà els dos carrils ja existents que es troben davant de la platja i a prop del Fortí de Sant Jordi. Aquest projecte està pendent de rebre fons europeus Next Generation, dins d’un paquet de Turisme Sostenible que també comporta la pacificació dels carrers de Gra vina i de Sant Pere del Serrallo per tal de convertir los en vies on el vianant sigui el protagonista. «Totes aquestes intervencions comparteixen un fil familiar», exposa el conseller de Territori en referència a la recuperació del litoral i el foment de la mobilitat sostenible.

MARTÍ

Els socialistes acusen la CUP d’estar beneficiant cooperatives afins

Les vinculades als anticapitalistes han facturat 125.000 euros amb contractes menors des de l’entrada de la CUP al govern GERARD MARTÍ

Sergi Peralta Moreno

El grup municipal del PSC ha acusat la CUP d’estar afavorint cooperatives afins mitjançant l’adjudicació de contractes me nors. La portaveu socialista, Sandra Ramos, va detallar ahir que tres empreses incloses en la xarxa de cooperatives locals La Teulada, L’Escamot, El Far i Gamlab, estan «directament vin culades» amb militants de l’enti tat anticapitalista i que aquestes han facturat amb l’Ajuntament 125.398,35 euros des de l’entra da de la CUP al govern. L’últim d’aquests contractes es va conèi xer aquesta setmana, amb l’ad judicació del disseny de camins escolars segurs a L’Escamot.

Entre juliol del 2019 i juny del 2021, segons els socialistes, les cooperatives vinculades a la CUP van facturar un total de 10.059,18 euros amb onze projectes del consistori. Per tant, la facturació s’hauria multiplicat per dotze des de la seva entrada al govern. «No creiem en les casualitats, sinó en les causalitats, especial ment quan estem parlant d’una formació política que fa anys que acusa el PSC de corrupció», va asseverar Ramos. «Això ens consta que no només passa a Tarragona, sinó que és un modus operandi a altres municipis on la CUP està al govern», va afegir.

La majoria dels contractes ad judicats a les cooperatives El Far,

Ramos afirma que s’està formant una «xarxa clientelar» per afavorir les «CUPeratives»

L’Escamot i Gamlab corresponen a projectes de caràcter social, com el disseny de la imatge grà fica de Santa Tecla, encarregat a l’estudi creatiu La Torreta, del Far i la fundació Topromi. Ramos va declarar que les cooperatives fan «una gran tasca a la ciutat», però

comenta que s’està formant una «xarxa clientelar». «Ens sembla molt bé que existeixi una coordi nadora de cooperatives a Tarra gona, que es fomenti l’economia social i solidària, però no estem a favor que les cooperatives passin a ser CUPeratives directament», va declarar.

Amb tot, el PSC demanarà avui al plenari explicacions. «Vo lem donar l’oportunitat a ERC i a l’equip de govern que aclareixi tot això», va concloure Ramos.

La CUP creu que el PSC vol desviar l’atenció d’Inipro

La CUP respon que les acu sacions són «totalment fal ses» i que donen continuïtat a una estratègia per desviar l’atenció davant la proximi tat del cas Inipro, que es quitxa l’anterior cúpula del PSC a Tarragona i que inves tiga una presumpta desvia ció de fons públics a través de l’IMSS per destinar los a una campanya per millo rar la imatge de l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros. Es preveu que el judici oral no s’obri abans de finals del 2023. «Posarem llum i taqu ígrafs per esclarir tot el que sigui necessari», s’assegura des de la CUP. SPM

ADJUDICACIONS QÜESTIONADES PEL

La comissaria de la Guàrdia Urbana s’impermeabilitzarà per evitar més fuites

El projecte d’obres d’imper meabilització de les cobertes de la comissaria de la Guàrdia Urbana ha sortit aquest matí a licitació. Des que l’edifici es va posar en funcionament el 2013, ha patit un procés de de gradació, principalment cau sat per les filtracions d’aigua. La consellera de Seguretat Ciutadana, Cristina Guzmán, destaca que la problemàtica «s’ha anat incrementant amb el pas del temps» i que «ara es començava a fer molt difícil treballar amb les constants fuites d’aigua». «Els dèficits d’aquest edifici no són de falta de manteniment, sinó d’una mala construcció en el seu ori gen», afirma. El cost de l’obra és de 120.000 euros i es preveu que tingui una durada màxima de dos mesos. Redacció

PSC

ABANS DE L’ENTRADA DE LA CUP AL GOVERN MUNICIPAL

Adjudicatari Projectes Import (€)

FAR 11 10.059,18

DESPRÉS DE L’ENTRADA DE LA CUP AL GOVERN ESCAMOT 9 26.093,95

FAR 21 49.760,73

GAMLAB 7 49.543,67

Total 37 125.398,35

La Cambra de Tarragona aco llirà juntament amb 65YMÁS el pròxim 22 de novembre, a les 11 hores, la campanya Aprendre de l’Experiència, que posa en relleu el talent inter generacional. L’acte comptarà amb la presència de l’exjuga dor de bàsquet Fernando Ro may, que participarà en una taula de debat per parlar sobre el valor de les relacions entre persones de diferents edats als entorns laborals. Redacció

La cooperativa El Far, juntament amb Topromi, va dissenyar la imatge de Santa Tecla.

Romay visitarà la Cambra per parlar d’intergeneracionalitat

Mary López: «Alguns sembla que no hagin après res dels Jocs Mediterranis»

La regidora d’Esports respon al PSC i exposa que la inversió per acollir la Copa Intercontinental de bàsquet, de més d’un milió d’euros, era inviable

Roger Freixa

La regidora d’Esports de l’Ajun tament de Tarragona, Mary López, va respondre ahir al con seller del PSC, Berni Álvarez, da vant les seves declaracions sobre la «por» a la inversió inicial que va tenir l’equip de govern a l’ho ra de decidir si disputar la Copa Intercontinental de bàsquet a la ciutat. «La competició té un cost de més d’un milió d’euros entre el cànon i les despeses organit zatives», va exposar López, fent referència a la «responsabilitat»,

com a motius per no tirar enda vant la proposta.

La resposta de l’actual regi dora d’Esports arriba després que Álvarez relatés que des de la Federació Espanyola de Bàsquet hi havia la intenció de convertir Tarragona en la seu de la com petició, sigui utilitzant el Palau d’Esports o, degut a la magnitud de l’esdeveniment, la Tàrraco Arena. Per dur a terme aquesta competició, l’Ajuntament havia de pagar un cànon, però el con seller socialista considerava que

L’Hospital Joan XXIII presenta el calendari solidari del 2023

Conté imatges de nadons prematurs

Redacció

L’Hospital de Tarragona Joan XXIII va presentar ahir, durant l’acte commemoratiu del Dia Internacional de la Prematu ritat, el calendari solidari del 2023 amb la finalitat d’obtenir fons per millorar el confort dels espais que comparteixen els pares amb els seus fills a l’Hos pital. Les pàgines d’enguany mostren fotos fetes a nadons que van néixer prematurs, quan encara tenien pocs dies i estaven ingressats a l’UCI de Neonatologia, que contrasten amb fotos fetes als mateixos nens actualment, junt amb les professionals que els van aten

dre durant el temps d’ingrés i amb què, inevitablement, es va establir una relació molt per sonal d’afecte, que es manté al llarg del temps. Actualment, els calendaris es poden adquirir en format sobretaula i per a paret, en comerços de Tarragona, com la farmàcia Felip Colet, la fleca Eclè, la impremta Medius Ko loro, el Panishop o el quiosc de l’Hospital Joan XXIII, així com a la cafeteria Huma de Salou. Amb la venda dels calenda ris, es preveu una captació de 8.000 euros. La donació de 10 euros per calendari és íntegre per al projecte de millora dels espais i els elements de confort.

valia la pena per l’elevat retorn social i econòmic del torneig, el qual calculava en més de quatre milions d’euros.

Tanmateix, López assegura que organitzar l’esdeveniment «no és el model» de l’actual go vern i fa referència a l’elevada despesa. «Això no és tenir por, és ser responsable. Alguns sembla que no hagin après res de la ce lebració dels Jocs Mediterranis», va afegir. La consellera assenyala que la intenció és «avançar sense posar en perill les arques muni

COMERÇ

TARRAGONA

cipals i anar traient rendiment a un Palau d’Esports que l’anterior govern no va saber negociar».

Alhora, la regidora d’Esquerra Republicana considera que Tar ragona ja té «prou hipoteques heretades per resoldre» i que les instal·lacions esportives «van ser oblidades durant uns anys». En aquest sentit, subratlla que du rant l’actual mandat s’ha invertit per posar les al dia. «Apostem per l’esport de casa, però sense deixar de mirar fora, això sí, amb una visió no especulativa», con clou López, qui també fa referèn cia a la celebració del Campionat d’Espanya de Seleccions Auto nòmiques de Minibasket.

Per la seva banda, Esquerra Republicana de Tarragona va aprofitar el seu compte a xarxes socials per destacar la gestió es portiva: «La bona feina sempre dona els seus fruits! Continuem apostant per esdeveniments que no suposin hipotecar la ciutat i menys en l’actual situació d’in flació. Cal fer un ús sostenible i eficient dels recursos públics».

L’emblemàtica Madonna Moda busca relleu per evitar el seu tancament

La botiga celebra enguany el seu 50è aniversari

John Bugarin

«En dos o tres anys hauré de dei xar la botiga perquè ja tinc una edat, però no vull que tanqui», explica Neus Montcusí, propi etària de Madonna Moda, un dels establiments més emble màtics de Tarragona i que en guany compleix cinquanta anys des de la seva fundació. «Hem vist com moltes botigues de la nostra generació han tancat, no m’agradaria que la ciutat perdés un altre negoci de referència, necessitem que algú li doni con tinuïtat», confessa.

La preocupació per la manca de relleu ha eclipsat la celebra ció del 50è aniversari de l’esta

bliment, una fita molt impor tant i que cal destacar. «En 1972, els meus pares van obrir la boti ga a la plaça Ponent», comenta Montcusí, que es va implicar en el negoci onze anys després.

Montcusí busca una persona que estigui ben preparada i co negui el món de la moda, que sigui capaç d’agafar les regnes de Moda Madonna: «Tothom qui estigui interessat pot venir a preguntar, jo em comprometo a quedar me el que faci falta per ajudar el nou propietari i ense nyar li el que faci falta». A més, l’actual propietària destaca que la botiga ja compta amb un grup de clientes «fidels», forjat en el

mig any de vida que té la botiga, i amb proveïdors de confiança.

Amb motiu del 50è aniver sari de Madonna Moda, han organitzat per aquest divendres i dissabte un acte de celebració «per a les nostres clientes fixes».

«El bon servei i la qualitat i va rietat dels nostres productes són senyals d’identitat de la botiga. Aquests ens han permès sobre viure tant temps. Seria una pena haver de tancar després de tot el treball fet», conclou Montcusí.

La consellera d’Esports de Tarragona, Mary López.

GERARD MARTÍ

Neus Montcusí és l’actual propietària de Madonna Moda.

La consellera Inés Solé tenia les coses clares. «No només de selfies viu la cul tura», manifestava la seva samarreta. I és que demà, un espai «tan emblemàtic i, alhora, tan abandonat» com és la Ta bacalera, en paraules de la regidora de Cultura, reobrirà les portes per acollir una doble estrena melòdica. «Perquè no mori un lloc, se l’ha de dotar de vida», va afirmar Solé. La companyia Im.perfecta, amb l’espectacle Formicao –a les 12 hores, en el marc del cicle En Dansa–, i el grup de música experimen tal Cabosanroque, amb la instal·lació Dimonis, ompliran el cor del recinte i el mòdul 6 de simfonies.

Les experiències artístiques provo caran que els visitants experimentin cúmuls d’emocions recorrent els pa sadissos de la Tabacalera. Vidres tren cats, pols, murs, grafits, gats i coloms –«l’estructura és segura, però les caga des no», alertava Solé mentre recorria

LA DANSA I LES ARTS CONTEMPORÀNIES DOTEN DE VIDA LA TABACALERA

Acollirà el cicle En Dansa i la instal·lació experimental ‘Dimonis’ a partir de demà

l’espai– els donaran la benvinguda i els intentaran dirigir cap al camí erroni. «Cocaïna, speed i tripis» oferirà una pintada. Però, per sort, un equip de professionals estarà present per rediri gir el rumb. El rètol «Prohibido fumar» indicarà que s’ha arribat al destí.

Les coreografies adoptaran el prota gonisme just davant del vell ascensor i portaran els curiosos de la confusió cap a la fascinació. La zona de càrrega

i descàrrega, reconvertida en estació de tren, també serà escenari perquè els vi sitants frueixin de la màgia de la dansa.

«Costarà molt revertir la situació», explicà Solé fent referència als desper fectes que han patit les instal·lacions des que van tancar el 2005. «Volem contribuir a fer que no es degradi més. Aquesta és una passa petita, però molt important. Hem posat la poteta i hem vingut a quedar nos», assegurà la con

sellera, assenyalant l’objectiu d’inclou re la Tabacalera en «el circuit cultural de la ciutat». El cicle En Dansa tindrà lloc el 19 de novembre i el 3 de desem bre. Les entrades per a les dues prime res funcions, però, ja s’han esgotat.

Els dimonis envaeixen el mòdul 6 Els dimonis de Jacint Verdaguer envai ran aquest mateix dissabte, a les 19 h., el mòdul 6 de la Tabacalera, i no tenen

intenció d’abandonar lo fins al 17 de desembre. Aquesta experiència im mersiva portarà els visitants al pis on el poeta participà en sessions d’exorcis me a Barcelona entre el 1890 i el 1893. «Són propostes teatrals on no hi ha ningú. Són instal·lacions autònomes on passen coses», informà Vicent Fibla, director del Mèdol, sobre l’espectacle produït per Cabosanroque.

En grups de 20 persones que s’hau ran de descalçar, s’endinsaran en un antic magatzem per integrar se en l’es pectacle. «El públic és públic i, alhora, forma part de la representació. En lloc d’actors, es fa aquest encreuament on el visitant forma part de la peça», va concloure Fibla.

En aquesta línia, Solé va afegir que la intenció de la conselleria és que el mòdul esdevingui, a poc a poc i amb la cautela necessària, «un centre d’arts contemporànies i un centre d’experi mentació on vagin succeint coses».

Redacció

La Fira de l’Oli de la denomina ció d’origen protegida Siurana arribarà a la plaça Corsini els dies 25 i 26 de novembre, co incidint enguany amb el Gran Recapte d’Aliments. Durant dos dies, s’oferirà als visitants l’oli del raig, el primer de l’any. La

fira, que enguany arriba a l’edi ció número 22, comptarà amb un programa ampli d’activitats lúdiques i familiars, que inclou rà un vermut –els diners que es recaptin aniran destinats ínte grament al Banc dels Aliments–, berenars, actuacions musicals, tallers infantils, balls de swing

i el tradicional sorteig El teu pes en oli. Dissabte a la tarda, les parades del Mercat Central obsequiaran els clients amb les butlletes per participar en la rifa, on poden guanyar garrafes de 5, 10, 15 i 20 litres d’oli, així com un premi especial. El president del consell regulador de la DOP

Siurana, Antoni Galceran, des taca la qualitat de l’oli nou i la importància de la tasca dels pa gesos. «L’esforç és doble. D’una banda, per la poca producció, i, de l’altra, a causa de l’increment de les despeses vinculades amb l’activitat productiva al camp i els molins», assenyala.

Sergi Peralta Moreno

GERARD

La conselleria de Cultura, amb Inés Solé al capdavant, pretén integrar l’antiga fàbrica en el cicle d’activitats de l’any. També s’ha habilitat el mòdul 6 per a l’espectacle de Cabosanroque.

DAVID OLIETE

S’oferirà als visitants l’oli del raig, el primer de l’any.

Reus Refugi comença avui les V Jornades Sobre Migracions i Drets Humans

Les V Jornades de Reus Re fugi sobre Migracions i Drets Humans comencen avui, a les 19 h., amb la presentació del llibre Mil Milles de Tecla Martorell al Centre d’Amics de Reus. Martorell és mestra i pedagoga amb una llarga tra jectòria en l’ensenyament per a adults. Com a escriptora, té nombroses publicacions, en tre les quals destaquen diver sos reculls de contes. A Mil mi lles, ha compost un conjunt de relats que podrien ser ficticis, però són veritables testimonis de persones que han deixat casa seva empeses a una for çada aventura fins a arribar a la ciutat de Tarragona per refer unes vides trencades. Dissabte vinent tindran lloc ponències i actes lúdics amb música en directe. Redacció

Rock Rollers Reus celebra cinc anys sobre rodes

El Club Patí Rock Rollers Reus, el primer de patinatge en línia de la ciutat de Reus i del Baix Camp, celebra el seu 5è ani versari amb activitats obertes a tothom durant aquest cap de setmana. Es realitzaran exhibicions, masterclasses, concurs de salts, curses d’obs tacles, ruta nocturna, una ruta infantil, i tot de franc. El club, des dels seus inicis, setma nalment imparteixen classes gratuïtes de patinatge en línia.

SOCIETAT

La campanya de Nadal recupera la pista de gel i il·luminarà més carrers

El raval Sant Pere i el carrer de Salvador Espriu s’incorporen, per primera vegada, a la vintena de carrers il·luminats gràcies a la iniciativa dels establiments comercials, durant la Campanya de Nadal 2022. Per altra banda, l’enllumenat de les places del Mercadal, Prim i Llibertat ha es tat contractat directament per l’Ajuntament. També s’ha do blat la instal·lació en els carrers dels barris de la ciutat. Tot i això, per l’esforç en l’estalvi energè tic, enguany, les llums de Nadal s’apagaran una hora més aviat que els altres anys, és a dir, a les 23 h. Amb aquesta modificació l’Ajuntament redueix en un 16% el consum dels llums. Durant la campanya d’aquest 2022, retor na la pista de patinatge de la pla ça Llibertat, però, seguint amb el compromís sostenible, l’em presa eco friendly N Ice Skating reduirà el 50% de la llum durant la nit. El pressupost global de la campanya és de 673.100 euros i, sota l’eslògan Reus un Nadal per gaudir, aglomera un gran llistat d’espectacles i elements diver sos.

A partir del divendres 25 de novembre, i fins al dia 8 de gener, la ciutat s’omplirà de molta llum i animació. Per fer ho possible, el consistori i l’empresa munici pal de Reus Promoció compten amb el suport de diverses enti

Les Targetes Daurades es prorroguen i passen a ser indefinides

Redacció

Les Targetes Daurades adreça des a les persones majors de 65 anys de Reus, sense fotografia i que tenen data de caducitat a 31 de desembre de 2022, es prorrogaran automàticament i seran operatives sense neces sitat de renovar les. Aquestes poden portar serigrafiades les dates de caducitat 31 de desem bre de 2021 o 31 de desembre de 2022. L’usuari no haurà de fer cap tràmit i la mateixa tar geta continuarà sent vàlida de manera indefinida, sense data de caducitat. Es tracta de les Targetes Daurades que l’Ajun tament va renovar durant la

pandèmia sense foto de l’usuari i que es van enviar directament al domicili dels interessats com a mesura per protegir un dels col·lectius vulnerables, com és el de la gent gran. A partir del 16 de maig d’enguany, les renova cions i noves targetes daurades es van tornar a fer amb foto grafia i sense data de caducitat.

La Targeta Daurada permet a les persones majors de 65 anys empadronades a Reus gaudir de la gratuïtat de diversos serveis i dels descomptes en activitats culturals que se celebren a la ciutat. Un dels avantatges més utilitzat és la gratuïtat del trans port urbà en autobús.

tats comercials, com la Cambra, el Tomb de Reus, els Mercats o la Unió de Botiguers.

El tret de sortida serà a les 18.30 hores del pròxim diven dres, quan s’ha programat un espectacle de música i dansa vertical a la plaça de Mercadal.

Quan acabi, hi haurà l’encesa de llums del gran arbre de Nadal, a

SOCIETAT

càrrec de l’alcalde, les autoritats i els representants de les entitats reusenques. El mateix dia inau gural, a les 20 hores, un túnel de llum, de 34 metres d’allargada, a la plaça Llibertat també oferirà un espectacle de música i llum. Aquest espectacle es repetirà di àriament a cada hora, des de les 18 h. fins a les 21 h.

Una altra de les novetats que proposa l’Ajuntament enguany és la recreació del conte de Na dal, il·lustrat per Albert Asensio. El seu argument serà el tomb pel Nadal de Reus que protagonitza el petit Antoni Gaudí, juntament amb el Geni de Nadal. També hi haurà un carrusel de Nadal de dues plantes i 10 metres de

diàmetre instal·lat a la plaça del Prim, que rodarà durant tota la campanya. Aquesta també comptarà amb un laberint de llum de colors a la plaça Doctor Sabater.

Els espectacles itinerants se ran presents a la ciutat, després de l’èxit assolit en els últims anys. Carreres de cotxes esbo jarrats, actuacions de llum, al· legories de la galàxia, fotògrafs molt divertits, el passeig dels Follets o el del Petit Lilo a la re cerca de joguines seran les mos tres que recorreran el centre de la ciutat. Enguany també es recu peren els Retaules Vivents al vol tant de les Peixateries Velles i el Fossar Vell, durant els dies 22, 23, 25 i 26 de desembre. Així com les campanades de Cap d’Any a la plaça del Mercadal, que aniran a càrrec dels DJ Florida i Hermoso, des de les 23.30 h. fins a la una de la matinada. El Mercat de Nadal, a la plaça de la plaça Mercadal, i el d’Artesania, a la plaça Evarist Fàbregas, també tornaran a ser presents aquest any.

Montserrat Caelles, regidora de Promoció de Ciutat i conse llera delegala de Reus Promoció explica que, durant la campanya «Reus Promoció vol emfatitzar en la promoció del patrimoni local i, per això, ampliem l’horari de visita d’espais com el Gaudí Centre o el Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata».

Comerç Solidari de Reus va presentar ahir la seva campanya Tei xim Sororitat que el col·lectiu organitza enguany en el marc del 25N, Dia Internacional contra les violències masclistes. El passat dimecres, l’associació va celebrar l’acte de cosida popular i es van aconseguir muntar dues mantes que se sortejaran a la Festa Lila. Aquesta serà el divendres vinent a les 21 h., amb actuacions vàri es, servei de bar i la presència de les membres de Madejas contra la violència sexista

Anna González

NADAL

Comença el pròxim divendres i compta amb un pressupost global de 673.100 euros de l’Ajuntament i Reus Promoció GERARD MARTÍ

L’alcalde i els representants de les entitats comercials durant la presentació de la campanya.

Els usuaris no hauran de realitzar cap tràmit

El Comerç Solidari prepara la Festa Lila

CEDIDA

POLÍTICA

L’Ajuntament adjudica les obres del carril bici de Bellissens i Astorga

Les empreses M.I.J. Gruas, Izer Ingenieria y Economia i Tecno logia de Firmes són les adjudi catàries de les obres del projecte del nou carril bici de l’avinguda Bellissens i del carrer Astorga. El projecte, que va sortir a con curs el passat mes de juliol, es va dividir en tres lots i, tot i que algunes empreses van presentar ofertes per més d’un, finalment s’ha adjudicat un lot per a cadas cuna. Amb aquest pas s’avança cap a l’afavoriment dels mitjans de transport més sostenibles en detriment dels mitjans motorit zats, l’objectiu del Pla Específic de la Bicicleta. Concretament, el primer dels carrils bici s’ubicarà al carrer Astorga, entre l’avingu da de Sant Bernat Calbó i el barri de Montserrat, i els altres dos a l’avinguda de Bellissens; un en tre l’Hospital Universitari Sant Joan i l’Escola d’Horticultura i un altre entre l’escola d’Horticultu ra i la carretera T 11. En total, els tres carrils sumen un pressupost de 796.364 euros.

Pel que fa al primer dels car rils, tenia un pressupost de licitació de 551.153,83 euros (IVA inclòs) i s’ha adjudicat per 486.338,13 euros. Aquest carril serà segregat a la calçada, ocu pant l’espai on, actualment, hi ha aparcaments de vehicles que seran suprimits. Pel que fa a la part del carril que passa per les rotondes del carrer Astorga, serà situat al costat de les actuals vo

TALLER

reres. Per tant, el traçat viari dels vehicles no tindrà gairebé afecta cions, només en el tram d’abans de la semirotonda amb el carrer Terenci Moix, on els vehicles hauran de fer un petit ziga zaga. El projecte estima que el termini per executar les obres del carril, d’uns 1.600 metres, serà de qua tre mesos.

Neix l’Escola d’Amor i de Passió per a treballar l’educació sexual

La sessió serà el dissabte 12 de novembre

Redacció

La Comissió de drets Sexuals de Reus ha organitzat l’Escola d’Amor i de Passió, una activitat dirigida a tothom que ho vulgui i pensada per a persones adul tes en qualsevol estat afectiu: solters, en parella, rotllets, po liamorosos, relacions obertes, tancades, LGTBIQIA+. La nova activitat, que compta amb la col·laboració de la regidoria de Salut i Ciutadania de l’Ajunta ment, està pensada pel dret a l’expressió sexual emocional i a l’educació sexual integrada que s’inicia amb el naixement i dura tota la vida. Consisteix a oferir un espai íntim, acollidor, diver

tit i sobretot professional per aprendre a millorar sobre les vi des afectives i sexuals. A partir de les demandes dels usuaris, dubtes, necessitats o inquie tuds s’adaptaran les sessions als continguts que realment siguin útils per millorar les relacions d’amor i passió entre les perso nes que hi participin. L’activitat és totalment gratuïta, però cal fer una reserva a través de la pà gina web de l’Escola Oberta de Salut. La sessió es durà a terme el dissabte 12 de novembre, d’11 h. a 14 hores, a l’Escola Doctor Alberich i Casas, al carrer de Cèlia Artiga i Esplugues de la ciutat.

Pel que fa al carril bici que s’ubicarà entre l’Hospital Uni versitari Sant Joan i l’Escola d’Horticultura, al carrer de l’Uruguai també ocuparà l’espai que ara es destina a aparcament. En canvi, a l’avinguda de Bellis sens pròpiament dita, el nou carril bici ocuparà la part dreta de la plataforma actual. Aquest

RELIGIÓ

lot comptava amb un pressupost de licitació de 197.464,92 euros (sense IVA), però s’ha adjudicat per 189.171,39 euros i un termini de tres mesos.

Pel que fa a l’últim dels trams d’obres adjudicats, entre l’escola d’Horticultura i la carretera T 11, el carril bici serà unidireccional per sentit a banda i banda de l’actual plataforma, que és prou ampla per inserir hi la nova sec ció projectada sense ampliar la. Únicament al final del projec te, arribant a la rotonda amb la T 11, la inserció de la nova secció obliga a dur a terme una petita ampliació del carril de sortida actual. Per aquest lot es va fixar un termini d’execució d’obres de tres mesos i un pressupost de licitació de 128.751,11 euros (sen se IVA) que s’ha adjudicat per 120.854,80 euros.

Segons el projecte, la cons trucció dels nous carrils és un de les propostes on el consistori ha tingut en compte l’objectiu de millorar en inclusivitat i mobili tat feminista, a través d’elements urbanístics. Així, segons el plec, «la implementació dels nous car rils bicicleta representen una mi llora en la igualtat d’oportunitats d’accedir als diferents centres atractors de viatges de la ciutat en l’àmbit d’actuació, especial ment per a la universitat. També representaran una millora en la permeabilitat de la zona, una reducció del trànsit i pacificació, així com del soroll».

Església Evangèlica Baptista celebra els seus 75 anys a la ciutat

Redacció

L’Església Evangèlica Baptista de Reus, ubicada al carrer Pau Font de Rubinat, festeja 75 anys de presència a la ciutat. Per a fer ho, ha organitzat un acte commemoratiu que es durà a terme demà a les 17.30 h. En el transcurs de l’esdeveniment es repassarà la seva història i es comptarà amb la intervenció de personalitats del món muni cipal, veïnal i religiós, entre ells la regidora Teresa Pallarès, regi dora d’Economia, Coneixement i Habitatge; Victor Muñoz, pre sident de l’Associació de Veïns Plaça Cultura de la Pau i Fran cisco Portillo, coordinador ge

neral de la Federació d’Esglésies Evangèliques Independents d’Espanya (FIEIDE), organitza ció de la qual l’Església de Reus n’és membre fundadora. A més, es farà el lliurament d’una placa commemorativa al coordinador general de la FIEIDE i al seu pre sident i també se’n descobrirà una a la façana de l’edifici. La presidència de la celebració anirà a càrrec del Pastor de l’Església, Michael Hearth, i en acabar se servirà un refrigeri pels assistents. L’assistència a la festa de celebració és lliure, ja que es tracta d’un acte obert a totes aquelles persones que s’hi vulguin apropar.

El PSC votarà en contra dels Pressupostos Municipals del 2023

Lamenten que no hi hagi cap proposta seva

Redacció

El grup municipal del PSC a la ciutat votarà en contra dels Pressupostos Municipals del 2023, en el plenari d’avui de l’Ajuntament. Els socialistes creuen que no s’ha tingut en compte cap de les propostes que han presentat al Govern.

Sandra Guaita, alcaldable del grup, assegura que el PSC ha fet «una feina responsable amb un treball intern, però el Govern ens ha enviat la proposta pocs dies abans de sotmetre la a vo tació, fet que mostra poc interès per escolat o dialogar amb la resta dels grups municipals».

Tot i que no hi figuren les seves

propostes, Guaita reconeix que sap que el Govern se les ha mi rat perquè s’han reunit. «Hi ha partides molt importants per a nosaltres, com medi ambient, habitatge i urbanisme, que no hem vist reflectides en la seva proposta», explicava Guaita. Per tant, el grup votarà en con tra dels pressupostos d’Esquer ra, Junts i Ara Reus, perquè «no són els que hem fet. Votarem en contra, però cal dir que estem a favor d’algunes partides, com la destinada al soterrament de les torres elèctriques del Pinar. Ara bé, hem de recordar que aques ta partida fa anys que es va ator gar i segueixen on eren».

Redacció

L’alcalde, Carles Pellicer, i la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, in auguraran demà, a les 12.30 h., el Parc per a famílies, un dels projectes guanyadors de l’edi ció de Pressupostos Participa tius 2018, en l’apartat de Grans projectes, i que va comptar amb 395 vots. Es tracta d’un parc ubicat al polígon Agroreus i que a principi d’any ja compta va amb taules i barbacoes públi ques, però un acte incívic, que va causar danys a les estruc tures, va comportar la decisió de l’Ajuntament de retirar les barbacoes. Amb les noves obres

s’ha condicionat la zona verda prèvia per poder ser utilitzada com a parc per a famílies, i im plementar activitats esportives i de lleure que facin d’aquesta zona un espai apte i valorat per a la ciutadania. El nou parc s’in augura una vegada executada la primera fase del projecte i amb actuacions complementàries realitzades per les Brigades Mu nicipals. S’ha instal·lat mobili ari urbà com taules pícnic, jocs infantils, una font, papereres, bancs, dues taules de ping pong i una cistella de bàsquet. També s’han pavimentat diver sos circuits per circular en bici cleta, patins o patinets.

Anna González

Tres empreses diferents construiran els vials amb un pressupost de 796.364 euros en total

CEDIDA

Imatge d’arxiu de l’estat actual del carrer Astorga.

Sandra Guaita durant la roda de premsa d’ahir.

dificultats

L’Institut Municipal de Desen volupament Local Vallsgenera ha activat el primers cursos de la nova programació de forma ció ocupacional 2022 2023.

En total, Vallsgenera preveu l’arrencada de 15 programes, més de 6.000 hores en cursos de formació professional en els que hi podran participar fins a 268 alumnes. La forma ció, adreçada principalment a col·lectius amb majors di ficultats a l’hora d’accedir al mercat laboral, vol oferir unes activitats ocupacionals amb una inversió pública de 644.000 euros, amb finança ment del Servei d’Ocupació de Catalunya, i que destaquen pels elevats nivells d’inserció posterior. Un 60% de mitjana dels alumnes troben feina i, en alguns cursos, aquesta xifra pot arribar a superar el 80% dels participants. Entre les ac tivitats formatives adreçades específicament a joves desta quen els Programes de Forma ció i Inserció i el FPO Dual que, en ambdós casos, combinen aprenentatge teòric i pràctic. La formació adreçada a dones és un altre dels àmbits impor tants que ofereix Vallsgenera.

Internacional Paper és guardonada amb els premis ATEF 2022

L’empresa líder en la produc ció d’embalatges renovables a base de fibres, Internacio nal Paper, ha estat la màxima guanyadora en la modalitat de cartró ondulat dels premis ATEF d’aquest any. El disseny és una impressió d’un Box amb alta qualitat que s’ha de senvolupat a la planta que té l’empresa a Valls. Per aconse guir aquest producte s’utilitza la impressora Gopfert que ga ranteix un acabat fotogràfic.

CAMP DE TARRAGONA

Les ciutats del corredor Mediterrani reclamen posar fi ‘a l’Espanya radial’

ACN

Sota el lema El nostre país ja no pot esperar més, 1.500 empresa ris es van reunir ahir a Barcelona per reivindicar la finalització de les obres del corredor mediter rani. La trobada, organitzada per l’Associació Valenciana d’Em presaris (AVE) i centrada a fer un repàs de l’estat dels treballs, es va celebrar al Centre de Convenci ons Internacional de Barcelona (CCIB) i va fer coincidir els pre sidents de Catalunya, la Comu nitat Valenciana i Múrcia: Pere Aragonès, Ximo Puig i Fernan do López Miras. El president de l’AVE, Vicente Boluda, va dema nar posar punt final «a l’Espanya radial», mentre que empresaris com el dirigent de Mercadona, Juan Roig, van criticar que la no finalització de la connexió «és una ofensa».

«No podem esperar més, és cert que el corredor avança, però ni els retards acumulats ni el rit me dels treballs ens poden fer caure en l’autocomplaença», va declarar Boluda en la seva inter venció a l’inici de l’acte, que és el sisè cop que se celebra. El presi dent de l’AVE va questionar el fet que Barcelona i València, segona i tercera ciutat amb més pes de l’Estat, no estiguin connectades per alta velocitat i, en la matei xa línia, va criticar que el sector agroalimentari espanyol no tin gui una sortida ferroviària a Eu ropa amb ample internacional. «Com és possible?», va preguntar de forma insistent. Així mateix, el promotor de l’acte va lamen tar la manca de voluntat política dels últims set presidents del go vern espanyol, els qui va retreure que la xarxa ferroviària de l’Estat continuï sent radial. «Tot neix o passa pel centre d’Espanya, ens sembla bé, però cap país avançat

perd l’oportunitat de connectar els seus territoris», va expressar. Abans que l’acte donés el seu tret de sortida, també es van dirigir als mitjans diverses figures del món polític i empresarial de les ciutats que toquen el Mediterra ni, d’Espanya i també d’Europa. Durant l’acte es van dur a terme diverses taules rodones amb participació de membres del món empresarial. Entre d’al tres, van intervenir l’expolític i advocat Miquel Roca i Junyent, i la directora de de la Barcelona

Raquel Sánchez: «Estarà acabat l’any 2026»

La ministra de Transports, Raquel Sànchez, va insistir que el corredor Mediterrani estarà acabat l’any 2026, en la trobada del món polític i empresarial celebrada ahir al CCIB per reivindicar el final dels treballs de la con nexió. En la cloenda de la sisena edició de l’acte, Sàn chez va reivindicar la feina feta pel ministeri. De fet, va prometre que a principis del 2023, s’hauran posat en servei 330 quilòmetres del corredor i va demanar als 1.500 empresaris presents un vot de confiança. «Cal abandonar la retòrica del victimisme», va expressar. Així mateix, Sànchez també va demanar al sector privat «voluntat d’inversió» en el transport de mercade ries per ferrocarrils. En la seva intervenció, la titular de Transports va insistir a recordar que abans de l’ar ribada de l’actual govern espanyol la meitat de la in fraestructura no estava pla nificada i que, a hores d’ara, la connexió està planificada en la seva totalitat i s’han posat en servei 227 quilò metres. Sobre els terminis, la ministra va remarcar que el compromís és enllestir la connexió entre Almeria i la frontera el 2026, tot i això, va admetre que «l’escenari màxim» seria el 2030. «El compromís és acabar lo d’acord amb els terminis que estableix la Comissió Europea», va expressar. ACN

School of Economics, Teresa Garcia Milà; la CEO de Socialcar, Mar Alarcón; el president de Te

lefónica Espanya, Emilio Gayo, i la vicepresidenta executiva de Health in Code, Ángela Pérez.

L’empresariat critica els retards de la infraestructura i el govern espanyol els demana voluntat d’inversió ACN

Pla general de les autoritats en l’acte de defensa del Corredor del Mediterrani.

Representació gràfica de l’extensió d’aquest Corredor.

Vicente Boluda:

«El ritme dels treballs no ens poden fer caure en l’autocomplaença»

Vallsgenera oferta més de 250 places adreçades a col·lectius amb

PORT DE TARRAGONA

La Ribera no vol que el Fons Nuclear es reparteixi a més municipis

ACN

Picabaralla per la modificació del Fons Nuclear que ha presentat el PSC al Parlament. Els alcaldes de la Ribera d’Ebre s’han reunit «d’urgència» aquest dijous per avaluar l’impacte que pot tenir la proposició de llei dels socialistes, que augmenta del 20% al 50% l’impost nuclear que ha d’arri bar al territori i que es repartirà als municipis del Penta1 (un radi dels 10 km de les nuclears) i del Penta2 (fins a 30 km). Per a la presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim, competir pels recursos amb ciutats com Reus, Vila seca o Tortosa «enterra en vida la comarca». El diputat soci alista Joaquim Paladella defensa que no es bloqueja l’impost, que no es perjudica cap municipi i que s’aconsegueixen més recur sos (60 milions d’euros anuals) per a més pobles.

«Consternació» entre els alcal des nuclears davant la possibili tat que en les pròximes setmanes es pugui aprovar la proposició

ENLLUMENAT

Cambrils renova la il·luminació de Nadal

El port i la zona comercial de Cambrils estrenaran aquest any una nova il·luminació de Nadal a partir del prò xim dia 25 de novembre quan hi haurà l’encesa. La nova decoració nadalenca consisteix en fils led i altres elements que guarniran una tercera part dels arbres de tots els carrers situats per sota la Rambla Jaume I, a més de tres nous motius que ja s’han instal·lat a les places del port. Redacció.

de llei del PSC al Parlament, que modifica la llei d’acompanya ment als pressupostos pel que fa al Fons Nuclear i al repartiment de l’impost de transició nuclear. Davant la possibilitat que la pro posta tiri endavant amb el suport de Junts i dels Comuns, entre d’altres, els alcaldes de la Ribera d’Ebre s’han reunit d’urgència aquest dijous al matí a la seu del Consell Comarcal, a Móra d’Ebre.

La presidenta Gemma Carim ha lamentat que el grup parla mentari del PSC no hagi «dialo gat i demanat opinió» al territori abans de fer aquesta proposició i ha defensat que «si alguna ne cessitava la Ribera nord, era ofe rir incentius per captar nova implantació industrial». La pre sidenta s’ha mostrat a favor d’in crementar el percentatge que retorni al territori de l’impost de transició nuclear –del 20% al 50% com proposa el PSC–, però rebutja que també «multipli qui per cinc» el radi d’afectació i creixi el nombre de municipis

als quals arribarà, en el cas de les Terres de l’Ebre, de 13 a 37 pobles.

Aquesta ampliació fa que el Fons Nuclear reverteixi en ciu tats com Reus, Salou, Vila seca

de retenir l’empresa química i que no tanqui amb pany i clau el complex flixanco. Tant Carim com l’alcalde Francesc Barbero han recordat que Ercros ha «de sindustrialitzat Flix» en favor de les plantes que tenen, per exem ple, a Vila seca (Tarragonès). «Estem intentant parar el cop de la planta d’Ercros i el PSC ens haurà d’explicar molt bé perquè hem de competir pels fons de reindustrialització amb municipi com Vila seca, on ha anat a parar l’activitat que teníem a Flix fa uns anys», ha demanat Barbero. «És un despropòsit», ha afegit Carim.

o Tortosa. Carim ha recordat que els pobles nuclears de la Ribera d’Ebre no poden competir amb ciutats «a peu de l’AP 7» sense «aquesta oferta golosa i atracti va» que havia generat que hi ha gués «empreses interessades en la Ribera d’Ebre».

De fet, a Flix s’acaba de posar sobre la taula d’Ercros els recur sos del Fons Nuclear per mirar

Il·lusions en orris

Per a la presidenta del Consell Comarcal, aquesta modificació «envia en orris les il·lusions de futur» de la comarca i ha lamen tat que després de nou mesos «treballant un reglament on tothom s’hi sentís còmode», ara caldrà començar «de zero». De la proposició del PSC tampoc

RECICLATGE

ha agradat que la governabilitat d’aquest Fons Nuclear es posi en mans dels alcaldes d’Ascó i Vandellòs l’Hospitalet de l’In fant –juntament amb represen tants dels Consells Comarcals i els agents socials i econòmics–. «La resta d’alcaldes som expul sats i ens treuen incidència», ha assenyalat l’alcalde de Flix. Bar bero ha demanat al PSC que retiri la proposta i que «la consensuï» amb els alcaldes nuclears abans de tornar la a presentar. En can vi, el diputat socialista Joaquim Paladella ha instat a ERC a recti ficar i donar li suport. De la pro posició, se’n farà lectura única en el pròxim plenari i es votarà en la següent sessió, a meitat de sembre. «No és cap bloqueig per què pot entrar en vigor al 2023 i evita un repartiment arbitrari», ha assenyalat Paladella. «És una proposta dinàmica», ha insis tit. «Passar a 60 milions d’euros anuals és molt important i pot suposar un abans i un després en un territori fins ara oblidat».

Alcover s’uneix a la Setmana de la prevenció de residus

Alcover s’adherirà a la 14a edi ció de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que se celebrarà des de demà i fins al 27 de novembre. La campanya A Alcover reduïm els residus de bolquers i higiene íntima fe menina es presentarà amb una xerrada sobre els avantatges dels bolquers de roba a càrrec de Cristiona Adzerias i Maria Teresa Saperas dirigida a famí lies amb nadons. Tindrà lloc el pròxim dimarts a les 17.30 h. a

Ca Cosme. En aquest espai tam bé es farà el taller Menstruació conscient i solidària de la mà de Glòria Balada, el dimecres dia 23 a les 18.30 h. També s’ha organitzat un taller de costura creativa i una recollida de resi dus a la Vall del riu Glorieta, or ganitzada per l’Associació CEN, pel dissabte 26 de novembre de les 10 a les 13 hores. El mercat de segona mà serà el diumenge dia 27, de les 10 a les 14 h. a la plaça del Portal. Redacció

acull la gala

L’Associació Oncològica Doc tor Amadeu Pelegrí, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, organitza per demà, a les 21 hores, la XI gala benè fica ¡Despegamos! Abróchen se los cinturones, al Teatre Auditori (TAS). L’espectacle comptarà amb el periodista Ricard Checa, com a presen tador. Tots els artistes, molts d’ells nous, intervindran a la gala de forma altruista i la re captació amb les entrades i la fila zero es destinarà, íntegra ment, a la investigació contra el càncer. L’entrada donatiu es pot adquirir, anticipadament, per 12 euros, i el mateix dia de l’espectacle, a 15 euros. Les an ticipades es poden comprar, a través de Bizum, al número de telèfon 660 484 361 i també als punts de venda. Redacció

Surt a concurs públic l’explotació del Bar del Casal de la Llar de Jubilats de Constantí

L’Ajuntament de Constantí ha informat de la publicació al BOPT de l’anunci de la licita ció per a la concessió adminis trativa de l’explotació del Bar del Casal de la Llar de Jubilats. L’anunci es va publicar ahir i el termini de presentació de les ofertes és de 30 dies naturals des d’aquesta publicació al BOPT i finalitzarà el 16 de de sembre. La concessió s’atorga per un termini màxim d’1 any, prorrogable fins a quatre anys (tres pròrrogues), per acord d’ambdues parts, prèvia peti ció del concessionari amb una antelació mínima de dos me sos a la finalització de la con cessió. La Llar de Jubilats de Constantí està situat al carrer de la Coma i la seva activitat es desenvolupa als baixos de l’edifici. Redacció

prepara una nova edició de la Fira de Santa Llúcia

L’Ajuntament de l’Arboç cele brarà del 9 a l’11 de desembre la 810 edició de la Fira de San ta Llúcia i la Fira de la Punta al Coixí. Enguany, l’edició comp tarà com a novetat amb l’ex posició d’un pessebre de mida real a la plaça de l’Església. Com cada any, el públic fami liar i el to nadalenc seran, sens dubte, els grans protagonistes durant tot el cap de setmana de celebració de la Fira arbo cenca.

- Exposició Dona’m un pinzell i et capturo el moment’. Associació cultural FotoAmigo. Refugi 1 fins el 27 de novembre

- VII concurs de pintura, dibuix & gravat organitzada per la Fundació privada Mútua Catalana. Tinglado

del 17 de novembre al 11 de desembre. Inauguració el dijous 17 de novembre al Tinglado 1 a les 19 h.

Els alcaldes de la comarca es van reunir d’urgència davant la proposta del PSC

Els alcaldes consideren que la proposició del PSC d’ampliar el radi on s’aplica l’impost els treurà recursos

«Per què hem de competir pels fons de amb municipis com Vila-seca?»

AJ. CAMBRILS

Salou

benèfica ‘¡Despegamos! Abróchense los cinturones’

L’Arboç

BAIX PENEDÈS

L’Ajuntament de Santa Oliva aprova congelar els impostos

El Ple Municipal de l’Ajunta ment de Santa Oliva va aprovar en el darrer ple extraordinari la modificació de les ordenances fiscal per a l’exercici 2023 per tal de congelar els impostos i no augmentar la pressió fiscal als ciutadans. Pel que fa l’impost sobre béns immobles (IBI), es va aprovar augmentar la boni ficació fins al 20% en la quota íntegra de l’impost aquells béns immobles en els quals s’hagin instal·lat sistemes per a l’apro

CAMBRILS

fitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol. Una altre novetat és la rebaixa de 4 Kw a 3 Kw de potència mínima instal·lada per poder accedir a la bonificació. També s’aprovarà la gratuïtat de la quota d’escola rització a l’Escola Bressol per als alumnes de P2 i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres es bonificarà en un 95% en els casos que s’incorporin sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric. Redacció

El procés participatiu del Pla de Mobilitat arrenca el dia 29

El procés participatiu del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de l’Ajuntament de Cambrils s’iniciarà amb la convocatòria d’una sessió participativa dins de la reunió del Consell Consul tiu de Mobilitat i la posada en marxa del web https://plamo bilitatcambrils.cat per donar a conèixer tota la informació i facilitar a la ciutadania dos sis temes per a participar en els ob jectius i propostes del pla. L’ob jectiu del procés participatiu del

ECONOMIA

Pla de Mobilitat és crear espais de reflexió al voltant del futur de la mobilitat a Cambrils, do nar a conèixer els objectius que proposa el pla i conèixer millor les necessitats principals i els reptes en la qüestió de la mo bilitat al municipi. El regidor de Protecció Ciutadana i Mobilitat, David Chatelain, ha posat en valor que s’impulsi aquest Pla, i ha afirmat que «amb aquest document podrem prendre de cisions més acurades». Redacció

La vespa asiàtica afecta un 30% de ruscs a la demarcació

Unió de Pagesos i organitzaci ons apícoles catalanes han re clamat al Departament d’Acció Climàtica que faciliti recursos perquè els apicultors participin en el control de la vespa asiàti ca (Vespa velutina), mitjançant la col·locació de trampes, ja que consideren que és «el mè tode més efectiu per pal·liar els greus danys que causa a les arnes». Les altes temperatures de l’octubre han contribuït a incrementar la presència de la

GASTRONOMIA

vespa asiàtica arreu del país. L’organització agrària i les en titats apícoles calculen que ac tualment hi ha un 90% d’arnes afectades a les comarques de Barcelona, i un 95% a les de Gi rona, mentre que a les de Lleida i Tarragona, l’afectació és d’en tre el 20% i el 30%. A més, es timen en uns 212.000 quilos la mel que les abelles han deixat de produir a Catalunya a causa de l’acció de la vespa entre el se tembre i el novembre. ACN

JUDICIAL

Comença el judici per un delicte d’assassinat comès a Masllorenç

sis processats

ACN

L’Audiència de Tarragona va co mençar a jutjar ahir sis persones acusades dels delictes d’assassi nat, de temptativa d’assassinat, pertinença a grup criminal, ro batori amb violència i d’un delic te contra la salut pública. Els fets es remunten a l’any 2019, quan un dels acusats va planejar un robatori en un habitatge de Mas llorenç, on hi havia marihuana que posteriorment van revendre. Segons l’escrit d’acusació, els processats van assestar diversos cops amb una eina «perillosa» a una de les víctimes, provocant li la mort, i també van apunyalar a una altra. El fiscal demana dos anys de presó per a un dels acu sats, 44 anys per a un altre, i 43 anys per a la resta mentre que les defenses sol·liciten l’absolució.

Els fets es remunten a les vuit del vespre del dia 19 de febrer de 2019, quan la banda va entrar al domicili amb instruments «peri llosos», com una pota de cabra i ganivets de «grans dimensions» i duent passamuntanyes. Segons l’acusació, les víctimes eren pare

URBANISME

i fill, i no van tenir l’oportunitat de defensar se davant la vio lència dels lladres. En l’escrit, el fiscal indica que els acusats «amb l’ànim de posar fi a la vida d’ambdós i sent conscients

que la seva actuació suposaria la mort», van propinar diversos cops al cap, cames i coll amb la pota de cabra al pare, els quals li van provocar la mort. També van apunyalar al fill per tot el cos.

Una centenar de personalitats demanen aturar el Hard Rock

La plataforma vol una alternativa al model turístic de la Costa Daurada

Redacció

Un centenar de personalitats de tots els àmbits socials dels Camp de Tarragona i de Cata lunya han signat el manifest de la plataforma Aturem Hard Rock en contra del projecte. En l’àmbit polític han signat Ruben Wagensberg, Jenn Díaz, Ferran Civit, Laia Estrada, Anna Ga

briel, David Fernández o Jessica Albiach mentre que de l’àmbit social i cultural ho han fet Jordi Borràs, Albano Dante Fachín, Lluís Gavaldà, Joan Reig, Joan Magrané o Jordi Martí. Proce dents de l’àmbit acadèmic, han signat el manifest persones com Eudald Carbonell, Segi Saladié, Jose Mansilla o el doctor Anto

nio Russo.

El pròxim 14 de desembre es preveu que es dugui a terme l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic del CRT de Vila seca i Salou per part de la Comissió d’Urbanisme de Tar ragona. El manifest No Juguem, Aturem Hard Rock reclama la retirada immediata del projecte

L’agressió va provocar a la pri mera víctima diverses lesions i el seu estat va empitjorar progressi vament fins a la seva mort el 6 de maig del mateix any. La mort va ser causada per un traumatisme cranioencefàlic amb hematomes subdurals bilaterals causat per l’actuació dels acusats, segons indica el document acusatori del ministeri públic. Pel que fa a l’altra víctima, també va patir múltiples lesions, amb seqüeles, que li van suposar dies d’hospi talització. Amb la seva actuació, els acusats van aconseguir apo derar se 1,5 quilograms de mari huana, que van tallar i pelar per vendre. Els beneficis de la venda van sumar 1.200 euros que es van repartir.

Dos dels sis acusats es troben en presó provisional des del 16 de maig del 2019 i la meitat d’ells tenen antecedents penals no computables amb aquesta cau sada. A més, un dels individus era menor quan van passar els fets, el qual ja va ser condemnat i declararà per videoconferència en qualitat de testimoni.

o qualsevol altre derivat amb les mateixes característiques i que s’aposti per crear una alterna tiva al model turístic de la Cos ta Daurada. També demanen destinar els 120 milions d’eu ros de l’Incasòl per a canviar el model socioeconòmic de les comarques Camp, respectant el territori i valorant les vides de les veïnes. i deixar d’utilitzar el planejament urbanístic per a beneficiar a les grans fortunes. Finalment, la plataforma asse gura que seguirà amb la lluita per aturar el projecte. El pròxim 19 de desembre, a les 19 hores se celebrarà, a Tarragona, els 10 anys de lluita de l’entitat.

Redacció

La Festa del Vi Jove de la Coo perativa de Vila rodona és una de les cites marcades al calen dari de novembre a l’Alt Camp. Enguany aquest tradicional esdeveniment arriba a la 26a edició, on s’espera que aquesta Catedral del Vi torni a omplir se de vilatans i visitants amb ganes

de gaudir d’una de les festes vi tícoles referents a tot el país. La cita serà aquest diumenge 20 de novembre a partir de les 9.

Com és habitual, durant la festa s’oferirà l’esmorzar de ve remador, que estarà amanit amb oli nou del raig produït també per la Cooperativa. L’esmorzar es maridarà amb vi novell ex

tret directament de les tines del celler, fet únic i diferencial de la Festa del Vi Jove de Vila rodona d’entre aquest tipus de jornades.

Els assistents, doncs, tin dran novament l’oportunitat de degustar diferents varietats i cupatges, cosa que els per metrà fer se una idea de com serà l’anyada 2022. A més, els

participants podran descobrir el procés d’elaboració de cada tipus de vi de la Cooperativa de Vila rodona, fer visites guiades pel celler modernista, o inter canviar plaques de cava. Els més petits podran gaudir d’inflables. La Festa del Vi Jove s’ha convertit també en una bona oportunitat per als assistents per a començar a fer compres nadalenques gurmet. I és que cada any són més els visitants que aprofiten la jornada a les instal·lacions vila rodonines per a adquirir vins, olis i altres pro ductes selectes i de proximitat que la Cooperativa produeix i comercialitza.

El ministeri fiscal demana més de 40 anys de presó per a la majoria dels

Els acusats, situats d’esquena, durant el judici d’ahir.

DE TARRAGONA

Els carrers de Miami Platja viuran la primera edició del ‘Survival Zombie’

Redacció

L’edició 2022 del programa Pà nic que impulsa el departament de Joventut de l’Ajuntament de Mont roig del Camp finalitza aquest dissabte amb la primera edició del Survival Zombie, un joc immersiu de terror que tindrà lloc de les 22h del dissabte 19 de novembre fins a les 4 de la mati nada, quan ja serà diumenge.

L’activitat es desenvoluparà en diversos carrers del barri de la Florida de Miami Platja i comp tarà amb la participació d’alguns centenars de joves. La zona afec tada és la que comprèn els car rers Sevilla, Sòria, Badajoz, Ca dis, Av. Diversitat amb Veracruz i específicament el Parc de les Oliveres. Cal destacar, però, que l’únic carrer que restarà tallat al trànsit de vehicles serà el tram del carrer Sòria entre els carrers Granada i Sevilla.

El Survival Zombie és un joc espectacle de zombies, on la ciutadania ha d’aconseguir uns objectius marcats prèviament sense ser atrapats per aquests éssers fantàstics. Hi haurà gent

pels carrers: actors, actrius i par ticipants que es disfressaran de zombies.

Tots els participants aniran identificats amb un mocador i una polsera. Només aquestes

persones seran objecte de perse cució pels zombies. La resta del veïnat podrà observar el joc sen se cap mena de preocupació. Per evitar qualsevol incidència, hi haurà vigilància policial a la zona

MÉS BELLESA I SALUT

Exfoliació i

Redacció

Hem viscut una primera mei tat de tardor que ha estat una prolongació de l’estiu, però, ara sembla que, finalment, el fred comença a arribar. Els canvis de temperatura afecten directa ment a la nostra pell, per això,

és interessant aprofitar aquesta nova meteorologia per a do nar li unes cures extres. I és que aquest canvi d’estació real és el millor moment per a canviar la crema corporal i oferir a la pella la hidratació i nutrició que ne cessita.

Crema greix i fes múscul en només 30 minuts amb el tractament SculptSlim d’SPLENDOR CENTER

T’imagines que poguessis tenir el resultat de fer 30.000 abdominals o 30.000 esquats en només 30 minuts? Sembla impossible, però ara és possible gràcies al tractament SculptSlim que ofereix Splendor Center. Aquest centre de bellesa, situat al carrer Gasòmetre de Tarragona, disposa de les darreres innovacions pel que fa a tractaments facials i corporals i entre aquestes en destaca SculptSlim. Per aconseguir els seus sorprenents i immediats resultats, els aparells de la firma EMSCULPT utilitzen camps electromagnètics enfocats d’alta densitat, que estimulen unes potents contraccions musculars. Yolanda Ramírez, la professional que regenta el centre, explica que el tractament és totalment indolor. Es col·loca l’aparell sobre el grup muscular que es vol treballar i gràcies a EMSCULPT s’aconsegueix flexionar els músculs 300 vegades la seva capacitat inherent. En fer exercici físic, s’utilitza només el 50% del grup muscular, però aquí es contrau el 100% de la musculatura, cosa que explica per què s’obtenen resultats visibles des de la primera sessió. És efectiu per a tothom, fins i tot en persones amb un índex de massa corporal superior a 30. No t’ho pensis i llueix un cos tonificat amb SculptSlim d’Splendor Center.

i una ambulància de guàrdia.

En cas de voler hi participar cal adquirir prèviament l’entrada a través de la pàgina web http:// survivalzombie.es/survival/mia mi platja.

El projecte d’ILJIN a Mont-roig rep 18,2

MEUR

L’Ajuntament de Mont roig del Camp ha mostrat la seva satisfacció pels 18’2 milions d’euros de fons europeus que rebrà l’empresa coreana ILJIN per implantar se al municipi. La ministra d’Indústria Reyes Maroto ha confirmat aquesta xifra, inclosa en la resolució del PERTE de Seat Volkswagen, des de Corea, on s’ha reunit amb el CEO de l’empresa.

La ministra d’Indústria, ha afirmat aquest dijous que el

de fons europeus

projecte d’obrir la fàbrica de bateries a Mont Roig del Cam, «demostra l’atractiu d’Espanya com a destí inversor». La minis tra ha recordat que el projecte ILJIN suposarà una inversió de 600 milions d’euros i la crea ció de 500 llocs de treball, sent aquesta fàbrica la primera del grup a Europa. «Comptar amb empreses comILJIN Materi als a Espanya reforça el nostre ecosistema empresarial», ha resumit.

Primer has d’exfoliar la pell de tot el cos amb una esponja vegetal o amb un exfoliant cor poral. L’ideal és fer ho a la dutxa dues vegades per setmana, per a retirar les cèl·lules mortes de la superfície de la pell per a afa vorir la renovació cel·lular. Amb la pell renovada, toca passar a la hidratació. Si la tenim molt seca, s’ha d’aplicar diàriament. Pel que fa a la fórmula, en aquestes dates es recupera una de rica, que no només hidrati sinó que també nodreixi.

Les mans són una de les parts que més capten l’atenció. I és que les movem constantment, quan parlem, al treballar, al menjar, etc. Ara bé, quina és la impressió que donen les teves mans? Si vols lluir unes mans i uns peus perfectes, apropa’t a Nail factory. Aquest centre de bellesa, situat al carrer Unió de Tarragona, forma part de la franquícia líder a nivell estatal en ungles. Destaquen per a estar a l’última en les darreres tècniques del sector. Així mateix, es caracteritzen per a utilitzar sempre esmalts vegans, animal friendly i sense compostos químics danyins, de manera que no generen al·lèrgies. Els productes i tractaments són altament recomanats per la seva excel·lent relació qualitat preu. El bon servei, l’atenció als detalls i la preocupació per la higiene fan d’ells una referència a la ciutat.

Ara és un bon moment per a utilitzar fórmules enriquides

CONSELLS

nutrició, així es cuida la pell a la tardor

Mans i peus perfectes amb els tractaments de NAILS FACTORY, la firma d’ungles líder

L’espectacle es farà dissabte al barri de la Florida i els participants s’hi hauran d’inscriure prèviament

SURVIIVAL ZOMBIE

En l’espectacle hi ha ‘zombies’ caracteritzats i també es poden fer inscripcions com a ‘supervivent’.

EMPRESA

La ministra Reyes Maroto, amb representants d’ILJIN.

ENERGIES RENOVABLES

Les renovables baten rècords i obren el camí per a la transició energètica

Anna Ferran

Tenim al davant un repte ma júscul com a societat: reduir les emissions contaminants per a frenar els efectes del canvi cli màtic i garantir així la vida al planeta tal com la coneixem fins ara. Són diversos els àmbits que hem de transformar i capgirar per aconseguir aquest ambiciós, però necessari objectiu, ara bé n’hi ha un d’ells que juga un pa per determinant: l’energia. Les energies fòssils són les causants de gran part de les emissions de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle. I és que en el procés de combustió per a obtenir energia elèctrica o calo rífica s’alliberen grans quantitats de gasos que progressivament van elevant la temperatura de la Terra. Davant d’aquesta situa ció, les energies renovables han començat a guanyar presència i es presenten com la clau per a impulsar la transformació verda.

Actualment, al conjunt de l’Estat, la tecnologia de genera ció d’electricitat que suma més potència instal·lada és l’eòlica, amb 29.566 MW, seguida de les centrals de cicle combinat amb 26.250. Si parlem de generació, les energies renovables ja sumen el 38,5% del total del mix ener gètic espanyol, segons dades de Red Eléctrica Española, corres ponents al mes d’octubre. Això suposa un 6,8% més que en el

mateix mes de 2021. Per tipolo gia, la generació d’origen eòlic a l’octubre va ser de 5.117 GWh i va representar el 23,1% del total, cosa que implica un creixement del 17,5% respecte a l’octubre de l’any passat. Pel que fa a la solar

fotovoltaica, es van generar fins a 1.999 GWh a l’octubre, cosa que suposa un 9% de l’electrici tat generada al conjunt de l’Estat i comporta un creixement del 12,9% respecte al mateix mes del 2021. La situació de sequera va

impactar en la generació hidràu lica, que va disminuir un 25% respecte a l’any passat.

L’esclat fotovoltaic Si bé l’eòlica és la renovable que més electricitat genera i la que

compta amb més potència instal· lada, el cert és que 2022 serà l’any de la fotovoltaica. I és que les xifres registrades han batut rècords. El parc fotovoltaic s’ha multiplicat per tres en cinc anys i fins al setembre acumulava ja

17.191 MW, cosa que la situa com a tercera tecnologia amb més potència instal·lada, per davant, fins i tot de la hidràulica. En el que portem de 2022, la fotovol taica ha estat la responsable de gairebé l’11% de l’energia elèctri ca generada al conjunt de l’Estat, i això suposa que ha aportat a la xarxa un 6% més d’energia que en el total del 2021. De fet, en guany és l’any amb més genera ció fotovoltaica i fins al setembre s’havien acumulat els 22.200 GWh.

La fotovoltaica ha assolit fites històriques com cobrir més de la meitat de la demanda elèctrica de manera puntual

Aquest, però, no és l’únic rè cord batut. I és que el passat mes de maig va marcar un abans i un després en la producció fotovol taica. El dia 1 de maig a les 15.41 hores la fotovoltaica va cobrir més de la meitat de la demanda elèctrica del moment (el 54,3%). El dia 26 del mateix mes es va registrar la generació fotovol taica més gran de la història a Espanya, amb un total de 153 GWh, és a dir, gairebé un 20% del total d’energia generada en una jornada en la qual el 60,8% de l’electricitat va ser d’origen re novable. Aquestes xifres eviden cien que el canvi ja ha començat, però encara queda molt de camí per recórrer en l’àmbit de les re novables per a aconseguir que complir amb els objectius de descarbonització.

La generació d’origen eòlic a l’octubre va ser de 5.117 GWh, va representar el 23,1% del total, un 17,5% més que l’octubre de 2021.

L’eòlica i la fotovoltaica són la primera i tercera tecnologia amb més potència instal·lada

L’autoconsum fotovoltaic es duplica i supera les

instal·lacions

Anna Ferran

Ser energèticament autosufici ents i disposar d’energia a cost zero. Aquest plantejament, que sembla una utopia, és ara una mica més a prop per a moltes fa mílies i empreses. La instal·lació de plaques solars a les teulades de cases, naus i altres edificis està vivint un moment daurat amb unes xifres mai vistes fins al moment. Al tancament del tercer trimestre d’aquest 2022, Catalu nya comptava amb 46.565 instal· lacions i una potència de 379 MW, segons indica el balanç de l’evolució de l’autoconsum foto voltaic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agen

da Rural. A hores d’ara, però, aquestes dades ja estan desactu alitzades. Des del departament indiquen que es registren més de 3.000 noves instal·lacions cada mes i confirmen que a fi nals d’octubre, ja es va superar una fita històrica: les 50.000 instal·lacions i els 400 MW de potència.

La pujada disparada dels preus de l’energia en l’últim any, que s’ha vist agreujada a causa de la guerra a Ucraïna, juntament amb l’existència d’ajuts públics que faciliten la inversió que compor ta fer una instal·lació d’autocon sum, l’abaratiment dels costos gràcies a l’evolució i consolidació

de la tecnologia, l’àmplia ofer ta d’empreses instal·ladores i la simplificació dels tràmits i per misos a demanar per a poder instal·lar plaques fotovoltaiques a les cobertes són els motius que expliquen per què 2022 està marcant un abans i un després en aquest àmbit.

Si bé la xifra de 50.000 instal· lacions d’autoconsum és, per si sola, rellevant i destacable, enca ra ho és més si es compara amb la situació del 2021. I és que de

gener a setembre s’ha doblat el nombre d’instal·lacions existents a Catalunya, amb 25.711 noves instal·lacions, a les quals caldrà sumar hi les noves que es col· loquin en aquest últim trimestre de l’any. Pel que fa a la potència, s’ha multiplicat per 2,5 i s’han registrat 208,4 MW, respecte als 90,5 MW registrats en el mateix període de 2021. A mitjan 2021, Catalunya comptava amb unes 13.000 instal·lacions d’autocon sum, de manera que en un any

EMPRESA RECOMANADA

i tres mesos s’ha multiplicat per 3,8. Aquest creixement exponen cial també ha suposat que des de principis d’any s’hagi posat en servei més potència en autocon sum fotovoltaic que la instal·lada entre 1995 i 2021, comptant tots els tipus de tecnologies disponi bles.

Les dades del Registre d’Au toconsum de Catalunya mos tren com el 94,9% de les instal· lacions són d’usuaris domèstics o petites empreses, ja que són

d’una potència inferior a 15 kW. Amb tot, acumulen el 52,6% de la potència.

Tot i unes dades excepcionals, encara queda un llarg camí per assolir la neutralitat climàtica de Catalunya. Segons la Prospectiva Energètica de Catalunya, de cara al 2050 caldrien unes 500.000 instal·lacions d’autoconsum, junt amb altres accions per a des carbonitzar Catalunya. A hores d’ara, només s’ha arribat al 10% de l’objectiu.

Estalvia en la factura elèctrica i sigues sostenible amb Reilec

Estan especialitzats en el disseny i instal·lació de plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum

Vols estalviar en la teva factura de llum i ser més sostenible?

Reilec serà el teu aliat. Aques ta empresa familiar fundada el 2014, però amb un equip amb més de 25 anys d’experi ència, està especialitzada en el disseny i instal·lació de tota mena d’energies renovables: fotovoltaica d’autoconsum, climatització mitjançant aero tèrmia i geotèrmia, i calefacció en biomassa.

L’autoconsum fotovoltaic és el seu punt fort. La llarga tra jectòria i l’aposta per material de primeres marques és una garantia de confiança de totes les seves instal·lacions. «Els nostres sistemes són eficients i no et causaran problemes», asseguren. I afegeixen: «Fem projectes claus en mà perquè no t’hagi de preocupar de res, només d’estalviar». I és que la tranquil·litat i la qualitat són els segells que defineixen a Reilec.

«Segons els teus hàbits de consum i la solució que escu llis, estalviaràs entre un 25% i

La confiança, la qualitat i la tranquil·litat defineixen a Reilec.

Pots estalviar entre un 25 i un 100% de la teva factura energètica amb les seves solucions

el 100% de la teva factura», ex pliquen. Abans de fer la instal· lació, els professionals de Rei lec ja t’hauran informat sobre

l’estalvi exacte que et propor cionarà la instal·lació i el temps que trigaràs a amortitzar la. Així mateix, s’encarreguen de preparar la documentació, le galitzar la instal·lació i t’ajuden a l’hora d’aconseguir subvenci ons. El servei de manteniment ofereix uns preus competitius i la tranquil·litat de saber que ets en bones mans.

S’ha instal·lat

Anna Ferran

Subvencions i deduccions per a incentivar a fer el salt cap a l’energia sostenible

Els

Anna Ferran

Un dels factors determinants que expliquen l’auge de les reno vables, especialment pel que fa a les instal·lacions d’autoconsum, és l’existència de diverses ajudes públiques que ho estan fomen tant. El revulsiu que ha accele rat el salt cap a l’autosuficiència energètica té nom i cognoms: fons europeus Next Generation. Aquesta gran partida d’ajudes públiques de la Unió Europea té com a objectiu rellançar l’eco nomia dels països membres des prés del sotrac de la pandèmia. I ho vol fer pensant en el futur del continent i, per tant, posant el fo cus en aspectes claus, entre ells la transició ecològica cap a una Europa verda. És aquí on l’apos ta per les renovables troba el seu encaix. Els fons Next Generation, però, no són les úniques ajudes públiques disponibles a les quals es pot optar si volem fer una

instal·lació d’autoconsum a casa o a la nostra empresa. A continu ació, us detallem les principals convocatòries obertes.

Fons europeus

Les subvencions vinculades als Next Generation són gestiona des per la Generalitat amb el Pro grama d’incentius lligats a l’au toconsum i emmagatzematge, amb fonts d’energia renovable i implantació de sistemes tèrmics renovables. Aquest programa inclou sis convocatòries dife rents que inclouen la instal·lació d’autoconsum tant per a empre ses com per a particular i tercer sector, així com la incorporació d’emmagatzematge energètic. Aquests ajuts tenen una partida de més de 6,8 milions d’euros i actualment ja se n’ha sol·licitat la meitat. S’aniran atorgant per ordre de presentació, sempre que es compleixin les condicions

establertes, fins que s’esgoti la partida.

El programa ofereix 600 euros per kWp de la instal·lació i 490 euros per cada kW de bateries. Ara bé, la instal·lació no pot su perar els 10 kW de potència en el seu pic màxim. Si se supera, la quantitat a percebre és menor. Cal tenir en compte que en mu nicipis de menys de 5.000 habi tants, els imports tenen un plus addicional de 55 euros per kWp de la instal·lació i de 15 euros per cada kW de les bateries.

Deduccions en l’IRPF

Als ajuts europeus, se li poden sumar altres deduccions i boni ficacions fiscals que també ens ajudaran econòmicament a l’ho ra de costejar la nostra instal·lació d’autoconsum. Una d’aquestes és la deducció a l’IRPF per obres de millora d’eficiència energè tica en habitatge habitual o en

Nombrosos ajuntaments fan una rebaixa de la meitat de l’IBI, per a promoure la fotovoltaica.

Podem aconseguir una deducció d’entre el 20 i el 60% de l’import de la instal·lació a la renda

immobles que es lloguin abans d’acabar el 2023. En aquest cas la deducció pot ser del 20, 40 o 60% de l’import invertit, segons la quantia (5.000 euros, 7.500 i 15.000 màxim respectivament).

A més, cal acreditar la reducció del consum d’energia no renova ble o la qualificació energètica A o B de l’immoble.

Bonificació de l’IBI

Una altra de les bonificacions de les quals ens podem beneficiar és la de l’Impost de Béns Immobles. Un gran nombre d’ajuntaments del territori ofereix bonificacions que sovint ronden el 50% del

total de l’impost durant un pe ríode de 3 a 5 anys, per haver fet instal·lat plaques fotovoltaiques a la coberta del nostre immoble. A tot això, cal sumar hi que hi ha ajuntaments que ofereixen altres ajuts, bonificacions o programes als quals també ens podem afegir per a compensar l’esforç econò mic que suposa fer el salt cap a l’energia renovable i l’autocon sum.

Els metges alerten d’una gran mobilització si es manté la política actual

El sindicat Metges de Catalunya lliuren més de 54.000 signatures al Parlament com a darrer «crit d’alerta» per evitar la

Agències

Metges de Catalunya va lliurar ahir al Parlament 54.344 signa tures d’un manifest que reclama mesures «urgents» per redreçar el rumb de la sanitat. El secre tari general del sindicat, Xavier Lleonart, va afirmar que es trac ta d’un darrer «crit d’alerta» per reclamar un canvi «radical» en la política sanitària del Govern. Del contrari, no es podrà evitar una «gran mobilització» del col· lectiu. «El malestar i la indig nació del personal facultatiu és enorme, només cal una espurna perquè esclati una revolta», va dir en una compareixença des del Parlament. Els metges, i el manifest, reclamen invertir més recursos, contractar més profes sionals i millorar les condicions laborals d’aquests.

El sindicat va entregar les sig natures que han recollit des del juny entre la població catalana.

JUDICIAL

En el text es reclama als respon sables polítics la implementació de mesures transformadores de al sanitat pública que permetin recuperar l’accessibilitat al sis tema, reduir les llistes d’espera i millorar les condicions de tre ball dels professionals del sector.

Lleonart va expressar la seva «tristor» perquè sembla que no hi hagi cap interlocutor dispo sat a introduir aquestes millores que reclamen. En aquest sentit, va explicar que han parlat amb el conseller de Salut, Josep Bal cells, i que aquest els va dir que és conscient de la situació.

Segons l’anàlisi de Metges de Catalunya, actualment el sis tema de salut pateix escassetat de professionals, els que hi ha estan sobrecarregats de feina, hi ha un problema de relleu gene racional i manca de planificació. Tot plegat «posa en risc» aquest sistema. Lleonart augura que

si res no canvia, en un període breu de temps, el sistema estarà «descapitalitzat» i amb «greus problemes» per prestar un servei amb unes garanties mínimes de qualitat.

Lleonart va reconèixer que no tenen una data concreta per a aquestes mobilitzacions però va assegurar que serà «a curt termi ni». A més, no va descartar cap tipus de mobilització, tampoc la vaga dels metges. «Cada dia que passa el sistema es degrada més i la situació és més irreversible», va reblar.

Llistes d’espera insostenibles

El conseller de Salut, Manel Bal cells, va reconèixer que algunes llistes d’espera a Catalunya són «insostenibles», així com els nivells actuals d’accés presen cial a l’atenció primària. En la compareixença a la Comissió de Salut del Parlament, Balcells va

afirmar que en algunes parts del territori hi ha llistes d’espera «in acceptables» per a proves com plementàries i de visita a l’espe cialista. «Això està passant i ens fa omplir la cara de vergonya», va

Montero aposta per la formació de jutges per evitar «tics masclistes»

D’aquesta

EFE

manera, creu que podran aplicar correctament

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va apostar ahir per la formació dels jutges i fis cals sobre violència masclista «per evitar que els estereotips i tics masclistes comprometin la imparcialitat i integritat del sistema de justícia». En la seva intervenció al VIII Congrés de

JUSTÍCIA

l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, que va tenir lloc al Senat, va destacar la importància que els jutges es formin en perspectiva de gène re per poder aplicar de manera «correcta» les lleis, perquè «to tes les dones han de saber que les institucions del seu país són un lloc segur per a elles». En

L’Audiència de Madrid rectifica en la investigació a Rajoy

L’Audiència de Madrid s’ha corregit a si mateixa i ha acor dat paralitzar la petició d’auxili judicial d’Andorra per inves tigar l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i l’ex ministre Cristóbal Montoro. El tribunal, que estima el recurs d’ambdós, ha acceptat que es personin en el procediment obert per la comissió rogatòria de la justícia andorrana. També acorda que s’admetin els recur sos en els quals sol·licitaven

la no tramitació de la petició d’Andorra. Fa un mes, la matei xa secció de l’Audiència de Ma drid havia fallat en sentit con trari perquè ja s’havia respost la petició d’Andorra. Tanmateix, això no s’havia produït quan es va signar l’anterior resolució. D’aquí que, coneguts aquests fets, la secció hagi declarat la nul·litat de les seves primeres interlocutòries. Aquesta inves tigació està relacionada amb l’Operació Catalunya. ACN

les lleis

aquest marc, va destacar que la lluita contra la violència mas clista també passa per plantar cara a «les resistències als aven ços» per a la protecció dels drets de les dones, una al·lusió indi recta a les sentències emeses en els últims dies que rebaixen pe nes a agressors sexuals aplicant la Llei del només sí és sí. La ministra d’Igualtat,

ECONOMIA

El Regne Unit imposa un pla

fiscal de 63.000 MEUR

El ministre britànic d’Econo mia, Jeremy Hunt, va donar a conèixer ahir una sèrie de pu jades d’impostos i retallades de la despesa pública per a generar 55.000 milions de lliures (uns 63.000 milions d’euros) en els pròxims cinc anys, a fi de reduir l’endeutament del Regne Unit. El ministre conservador va pre sentar al Parlament l’esperat pla fiscal, amb el qual el Govern de Rishi Sunak espera aug mentar en uns 28.555 milions

d’euros la recaptació i retallar la despesa en 34.266 milions d’eu ros. «El pla estarà centrat en tres pilars: l’estabilitat financera, el creixement econòmic i la pro tecció dels serveis públics», va dir Hunt, que va avançar que el Regne Unit ja ha entrat en recessió. Sunak, el mandat del qual serà jutjat en gran mane ra per l’èxit o fracàs del seu pla econòmic, ha fet un gir de 180 graus en la política fiscal dels conservadors. EFE

sentenciar. També veu «insoste nible» l’accessibilitat presencial a l’atenció primària. Només el 35% dels pacients tenen accés a una visita presencial a les 48 ho res; el 52%, als cinc dies i el 72%,

als deu, va indicar. «Això no pot ser i faré el que calgui perquè no sigui així», va advertir.

D’altra banda, el conseller Ma nel Balcells va anunciar ahir que en els propers tres anys comp taran amb 802 milions d’euros addicionals en el pressupost provinents dels fons europeus Next Generation per a projectes finalistes de transformació del sistema.

Rússia i Ucraïna prolonguen 120 dies l’exportació de cereals

Rússia i Ucraïna van acordar ahir prolongar quatre mesos més l’acord d’exportació de cereals i fertilitzants dos dies abans de la seva expiració, mentre l’Exèrcit rus continua la seva campanya de bombar dejos aeris contra la infraes tructura energètica ucraïnesa abans de l’arribada de l’hivern.

L’extensió de l’acord, que expi rava demà, es va forjar durant la cimera del G20 que s’ha cele brat aquesta setmana a Indonè

sia, on es van reunir Guterres i el ministre d’Exteriors rus, Ser guei Lavrov, el país dels quals havia denunciat en nombro ses ocasions l’incompliment de la part russa del document. Aquest acord permetrà que els vaixells amb gra en els seus ce llers puguin continuar salpant des de tres ports ucraïnesos en el mar Negre, segons va expli car ahir Oleksii Kubrakov, mi nistre d’Infraestructura d’Ucra ïna. EFE

«revolta»

El conseller de Salut va anunciar que comptaran amb 802 milions d’euros addicionals

Els metges reclamen invertir més recursos i contractar més professionals

El president de Metges de Catalunya, Jordi Cruz, ahir al Parlament.

GUERRA UCRAÏNA

Irene Montero, saludant ahir al president del Senat.

Objectiu 2030: sanejament garantit per a salvar vides i aqüífers

Anna Ferran

Anar al lavabo i prémer el botó de la cisterna. És un gest tan quo tidià que el fem d’inèrcia, sense pensar hi. Ara bé, més de 3.600 milions de persones al món, gai rebé la meitat del planeta, no pot dir el mateix. O bé no disposa d’un vàter o la xarxa de saneja ment de les aigües residuals a la qual té accés té mancances im portants que la fan insegura i un risc per a la salut pública. Amb l’objectiu de conscienciar sobre aquesta greu problemàtica, que en ple segle XXI no hauria d’exis tir en cap racó de la Terra, UN Water, l’agència de les Nacions Unides centrada en la defensa i la protecció de l’aigua com a recurs vital, promou la celebració, cada 19 de novembre, del Dia Mundial del Sanejament, també conegut com el Dia Mundial del Vàter.

L’extens calendari de dies mundials, dies internacionals, setmanes europees, etc., alguns dels quals dedicats a aspectes cu riosos i fins i tot inversemblants,

pot fer que siguin molts els qui pensin que dedicar una jornada a prendre consciència sobre la importància dels vàters, el cla vegueram i les estacions depu radors és absurd. Però, les dades que ofereix l’ONU evidencien tot el contrari. Es tracta d’una qüestió de rellevància extrema. I és que cada dia moren al món més de 800 infants per diarrea a

causa del consum d’aigua insalu bre, un sanejament insegur i una higiene deficient. Prop de 500 milions de persones fan les seves necessitats a l’aire lliure i gairebé la meitat del planeta està con nectada a sistemes deficients, de manera que els excrements humans es queden sense tractar i contaminen l’aigua i l’entorn, afectant de retruc als aliments.

La gravetat de la situació del sanejament al món va fer que, el 2015, quan l’ONU va establir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, es decidís que l’objectiu número 6 fos justament l’accés universal a fonts d’aigua potable i a una xar xa de sanejament en condicions. Han passat més de set anys des que es van aprovar i estem molt lluny d’aconseguir aquest objec tiu. Des d’Un Water asseguren que hauríem de treballar quatre vegades més ràpid del que ho estem fent actualment en aquest àmbit per aconseguir que els 8.000 milions de persones tin guéssim accés a un vàter segur.

Aigües contaminades

Un dels problemes més greus que ocasiona la manca de xar xes de sanejament o les xarxes deficients és la contaminació de l’aigua, que després s’utilitza com a aigua de boca, però també per a rentar i per al reg. I és que malgrat que sembli potable i in

nòcua, està plena de virus i bac teris que transmeten o causen desenes de malalties. En el cas de les aigües de rius i llacs, la conta minació pot ser evident. Ara bé, quan aquesta és invisible, la cosa es complica. Això és el que pas sa amb les aigües subterrànies. Una xarxa que no compleixi uns mínims pot ocasionar filtracions de bacteris i altres contaminants que es filtraran pel subsol fins a contaminar l’aqüífer. I quan s’ex treu i s’utilitza l’aigua, ens expo sem a un perill de conseqüències fatals. Cal tenir en compte que les aigües subterrànies són la nostra font més abundant d’ai gua dolça, si bé la contaminació, el canvi climàtic i les sequeres les estan posant en perill.

Civisme i cura

Més enllà de conscienciació, aquesta mena de jornades són un bon moment per a passar a l’acció. Ara bé, què podem fer? A banda de col·laborar amb or ganitzacions benèfiques que tre ballen en països del Tercer Món construint xarxes de sanejament segures, podem tenir cura a casa nostra del vàter. I és que cada ve gada que hi llancem algun residu que no toca com tovalloletes, pals per a netejar les orelles, olis, pintures, dissolvents, etc. estem posant en risc la nostra xarxa de sanejament, cosa que suposa una despesa econòmica i un risc per a la salut i el medi ambient.

CEDIDA

Aigües de Reus, responsabilitat quotidiana en la depuració de les aigües residuals

Redacció

Un equip de dinou persones fa possible, dia a dia, el funciona ment de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Reus, una peça clau del sistema de sanejament, que té com a objectiu la garantia del correcte tractament i retorn al medi de les aigües residuals que genera la ciutat. Curiosament, amb el pas dels anys, les tovalloletes humides que es llencen a la tas sa del W.C. i que arriben a la cla veguera s’han acabat convertint en el principal problema quoti

dià del sistema de depuració de l’aigua.

El sistema de sanejament d’una ciutat el configuren el conjunt d’instal·lacions des tinades a conduir i tractar les aigües residuals, concentrades prèviament per la xarxa de cla vegueram en un o més punts. L’EDAR és un element essencial d’aquest sistema, amb la qual cosa requereix una atenció per manent. Les dinou persones que hi treballen vetllen diàriament per garantir el manteniment i el funcionament correcte i amb

plenes garanties sanitàries de tots els processos de depuració que s’hi duen a terme.

En aquest sentit, l’EDAR compta amb un laboratori (en el qual treballen sis tècnics), dedicat al control i anàlisi de les aigües residuals tant en el moment que arriben a la depu radora a través de la claveguera com en el moment que, després de ser tractades, són retornades al medi. El laboratori analitza cada any 28.500 paràmetres de les aigües residuals.

«L’anàlisi continuada de les

aigües que arriben a l’EDAR et permet ajustar els processos interns de depuració amb l’ob jectiu que l’aigua que s’acaba retornant al medi després de diversos tractaments compleixi amb tots els requisits ambien tals que t’exigeix la legislació», explica Pedro Celimendiz, responsable d’explotació de l’EDAR de Reus.

Des d’aquest punt de vista, avui dia, els enemics princi pals d’una EDAR són dos. D’una banda, els possibles vessaments incontrolats i, d’una altra, les

tovalloletes humides que tan familiars ens resulten. «Els abocaments contaminants són escassos, però, quan es produ eixen, poden espatllar el tracta ment biològic de l’EDAR, que és el cor de la depuradora», explica Celimendiz. El tractament bio lògic d’una depuradora consis teix en la utilització de micro organismes que consumeixen oxigen per degradar la matèria orgànica, amb la qual cosa un vessament incontrolat pot re sultar los letal.

Les tovalloletes, però, són el

veritable terror quotidià. Tota depuradora compta amb un sistema de desbast que té com a objectiu evitar l’entrada de re sidus sòlids a les instal·lacions. En el cas de Reus, es calcula que, cada any, les reixes de desbast impedeixen l’entrada de 225 tones de residus, de les quals un 75% són tovalloletes. Dit d’una altra manera, els reusencs llen cen a la claveguera cada any 168 tones de tovalloletes, és a dir, una mitjana de gairebé mitja tona diària. El 25% restant són altres sòlids:, com ara bosses de plàstic, cartrons, peces de roba, etc.

«El de les tovalloletes és un problema molt seriós, ja que t’obliga a una atenció i inversió permanent perquè un descuit, a males, et pot obligar a aturar el procés de depuració total o parcialment», afirma Celimen diz. És lògic. Les fibres de les tovalloletes generen embussos a la maquinària i a la xarxa de canonades, tot provocant avari es en el sistema i alhora reduint la vida útil dels equips. Així que, abans que les aigües residuals accedeixin al sistema, és una prioritat absoluta apartar les restes de tovalloletes gairebé manualment, tractar les i trans portar les a un abocador.

«Jo no crec que sigui tant un problema d’incivisme com de confusió de termes», opina Ce limendiz. Al parer seu, és molta la gent que creu que les tovallo letes, en ser biodegradables, po den ser abocades al medi. Però una cosa és que, amb el pas del temps, s’acabin biodegradant i una altra que siguin dispersa bles, és a dir, que es dissolguin en contacte amb l’aigua. Una tovalloleta biodegradable sí que acabarà desapareixent, però no ho farà, en cap cas, de manera immediata.

Part de l’equip que fa possible el funcionament de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus.

Els reusencs llencen a la claveguera 168 tones anuals de tovalloletes, cosa que equival a gairebé mitja tona al dia

El sanejament, clau per protegir l’aigua que no es veu

Agbar es compromet amb l’objectiu de garantir l’aigua i el sanejament de qualitat per a totes les persones, mitjançant l’economia circular, la reutilització de les aigües depurades i la preservació dels recursos naturals

Redacció

L’aigua és la font de la vida, però una gran part d’aquest tresor és invisible als nostres ulls. Les aigües subterrànies constitu eixen la reserva d’aigua dolça més abundant del planeta. Són fonamentals per a les ciutats i per a serveis essencials com el sanejament. El canvi climàtic suposa una amenaça per a la xarxa de desguassos i embor nals que permeten evacuar les aigües residuals. Els episodis climàtics extrems, com les plu ges torrencials o inundacions, poden desbordar els sistemes i acabar contaminant les fonts subterrànies d’aigua, fet que posa en risc el subministrament als municipis.

El 19 de novembre és el Dia Mundial del Sanejament, una celebració impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de conscienciar la societat so bre la importància del saneja ment, un salvavides que evita la transmissió de malalties i facilita la salubritat dels espais. Enguany el lema és Fer visible l’invisible, i vol ser un crit per alertar que uns sistemes de sa nejament inadequats afecten directament els recursos hídrics subterranis, ja que si s’aboquen residus en rius, llacs i sòls, aca ben contaminant el medi am bient. Un total de 3.600 milions de persones en tot el planeta no tenen accés a serveis de sa

nejament gestionats de manera segura.

Recàrrega d’aqüífers Preservar totes les fonts d’ai gua és l’objectiu de la compa nyia Agbar, mitjançant una gestió sostenible dels recursos hídrics i l’aposta per la innova ció per protegir les aigües sub terrànies. Per això, es basa en l’optimització de l’extracció de recursos i la supervisió del risc de sobreexplotació d’aquestes fonts. A més, promou la recàr rega d’aqüífers i impulsa una estratègia d’economia circular, clau en un context d’escassetat hídrica per retornar al medi l’ai gua regenerada en condicions òptimes.

Un bon exemple és l’actua ció en els aqüífers del delta del riu Llobregat, una de les fonts més importants i estratègiques d’aigua subterrània en el terri tori metropolità de Barcelona. L’ús intensiu d’aquest recurs, per al consum humà i finalitats industrials, va provocar una de gradació general del sistema, fet que va causar un descens de la capacitat d’emmagatzematge i l’entrada d’aigua marina. Per revertir aquesta situació, que posava en risc el subministra ment d’aigua, es va construir una línia de pous per injectar aigua regenerada procedent del tractament avançat de la depuradora del Baix Llobregat.

La injecció d’aigua actua com a barrera contra la intrusió salina i millora la qualitat de l’aigua de l’aqüífer. D’aquesta manera, l’any passat, es van injectar en els pous 679.105 m³ d’aigua re generada, equivalent a 200 pis cines olímpiques.

Una altra iniciativa és el pro jecte LIFE Remar, que consis teix a utilitzar l’aigua tractada a la depuradora de Cambrils per recarregar l’aqüífer del Baix Camp. A les zones costaneres, l’aigua que es depura s’aboca al mar a través d’emissaris sub marins. És a dir, aquesta aigua no torna al cicle per a la seva posterior captació i tractament. El que pretén aquest projecte és donar li una segona vida a aquesta aigua injectant la a l’aqüífer a través d’un procés

de recàrrega natural mitjançant basses d’infiltració. Aquestes basses tenen una capa reactiva que eliminarà contaminants emergents, com els fàrmacs o els microplàstics. Amb aquest procés s’aconseguirà fer front a la intrusió salina que està per judicant la qualitat de l’aigua de l’aqüífer, alhora que s’actuarà contra la contaminació provo cada per l’ús de fertilitzants i l’activitat ramadera. Així ma teix, amb la recàrrega de l’aqü ífer es garanteix la disponibilitat de recursos a la comarca. El LIFE Remar esdevé un projec te de referència per poder se aplicar a altres zones de la regió Mediterrània.

Depuració i regeneració

La reutilització sostenible de

les aigües depurades permet alleugerir la pressió que els dife rents usos exerceixen sobre els recursos hídrics i sobre l’estat ecològic de rius, aqüífers i eco sistemes costaners. Regenerar és sotmetre l’aigua depurada a un nou tractament per tal que es pugui reutilitzar seguint un model circular. Una vegada regenerada, es pot tornar en condicions òptimes als rius i aqüífers per començar de nou el cicle amb la captació o bé sub ministrar aigua directament a la indústria, a les ciutats i a l’agri cultura per als diferents usos.

La regeneració de les aigües residuals és una peça clau en l’estratègia d’Agbar, que reu tilitza 128,7 hm³ d’aigua rege nerada a l’any, dels quals un 53% es destina a usos agrícoles. Aquest model d’economia cir cular també s’aplica als residus. Un dels seus projectes més es tratègics de la companyia és la transformació de les depurado res tradicionals en ecofactories, veritables fàbriques de recursos que produeixen energia verda, reutilitzen l’aigua i valoritzen tots els residus.

Gestió sostenible del clavegueram

Un altre component del sa nejament en el qual Agbar ha incorporat importants avenços tecnològics és la gestió dels sistemes de clavegueram. La

companyia ha desenvolupat una metodologia de treball que anomena Ecoservei, un sis tema de gestió sostenible del clavegueram que es basa en els principis de l’economia circu lar i implementa tecnologies enfocades a l’estalvi d’aigua, l’autosuficiència energètica i les emissions zero.

Els col·lectors són un altre element del sistema de cla vegueram sobre els quals la companyia actua per evitar l’abocament de residus al medi. La instal·lació de sistemes de re tenció de residus als col·lectors permet recollir els residus sò lids que transporten les aigües pluvials i les aigües residuals que no poden ser tractades a la depuradora en episodis de fortes pluges. Aquest sistema consisteix en la instal·lació d’unes malles similars a les dels pescadors que s’integren als col·lectors i impedeixen que els residus sòlids acabin al riu o al mar.

El canvi climàtic posa a prova la capacitat de resiliència i sos tenibilitat de totes les infraes tructures del cicle de l’aigua. La innovació és la millor resposta davant el nou escenari climà tic. I la gestió del sanejament és una peça clau per cuidar l’aigua que no veiem, garantir la dis ponibilitat de recursos hídrics per al futur i preservar el medi ambient.

Xarxes de retenció de residus als col·lectors de Rubí.

CEDIDA

A la imatge, primera fase del tractament de regeneració de l’aigua a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Baix Llobregat.

El Castellón de Dani Romera posarà a prova la ratxa del Nàstic al Nou Estadi

El Nàstic de Raül Agné rep demà a l’os més dur de ro segar de tota la categoria. Els gra na es troben en un bon estat de forma amb un ba lanç de tres victòries i un empat en els últims quatre partits. Aquesta sensació millora al Nou Estadi perquè els grana han gua nyat els últims tres partits que s’han diputat al temple grana. Demà, aquesta bona dinàmica la posarà a prova el que és, actual ment, el millor equip de la cate goria.

El conjunt entrenat per Rubén Torrecilla és el líder de la catego ria i també l’equip amb millors números. Els orelluts són els més golejadors de la categoria, amb 18 dianes i també l’equip que menys encaixa, amb 8 gols. A més, el conjunt de la Comu nitat Valenciana es troba en una gran dinàmica de resultats. En el primer partit de lliga, el Cas tellón va perdre per 3 2 contra el Barça Atlètic i aquest ha resultat ser l’últim. Des d’aleshores, el conjunt de Rubén Torrecilla no coneix la derrota, encara que el seu punt fort és com a local. El Nuevo Castalia és un dels princi pals arguments de perquè el Cas tellón és el líder de la categoria:

l’estadi només ha vist guanyar al seu equip. D’altra banda, en els cinc partits que ha disputat fora de casa, ha empatat en tres oca sions, ha perdut en una i només ha aconseguit vèncer al camp de l’Alcoyano.

L’arma més perillosa del Cas tellón és l’ex del Nàstic, Dani Romera. El davanter andalús és el pitxitxi de l’equip amb 6 gols, un gol menys que els que va mar car en la seva etapa en el Nàstic. Romera no és l’única arma del

conjunt orellut. Els de Torreci lla juguen amb un 4 2 3 1, amb especial importància en els ex trems i en les segones jugades.

Manu Sánchez, el lateral dret, ha fet 3 gols i l’extrem Raúl Sánchez n’acumula 2. Fabrício Santos, l’extrem dret, també s’ha de te nir en compte perquè forma part d’un mecanisme ofensiu molt ràpid que fa especial mal en els contraatacs.

Els valencians tenen a més cares conegudes. Cheikh Kane

Sarr va sortir cedit el darrer mer cat d’estiu i va començar com a porter titular. Tot i això, després de 3 i 5 gols encaixats, ha perdut la seva posició en favor d’Alfon so Pastor, que només ha encaixat dos gols en els vuit partits que ha jugat. El jugador de Cabra del Camp i amb passat a les catego ries inferiors del Nàstic, Jordi Ca lavera, és la peça fonamental del mig del camp del Castellón.

En aquest tram inicial de lli ga, el Castellón ha demostrat ser l’equip més potent, però encara té un compte pendent, la victò ria al Nou Estadi. Els orelluts no guanyen a Tarragona des de l’any 2008 2009. L’any passat, van ser atropellats pel Nàstic i van per dre per 3 0 amb doblet de Dani Romera.

Els duels entre Nàstic i Cas tellón sempre han sigut derbis molt intensos, i el de demà no serà menys. Al Nou Estadi, hi haurà tota una invasió blanc i negra perquè, segons destaca el Castellón, ja han venut més de 400 entrades. A més, també su posarà el retorn de Dani Romera. L’exdavanter grana no va acabar jugant amb el Nàstic aquesta temporada per decisió tècnica i demà tornarà a l’estadi que el va veure marcar els 7 gols que va fer amb la samarreta grana.

Per aquest enfrontament, Raül Agné no podrà comptar amb fins a quatre jugadors per lesió. Tri lles, que porta fora dels terrenys de joc gairebé un mes, va patir un esquinç al lligament extern del turmell esquerre. Això sí, la llista es va allargar amb tres noms més en el darrer partit que el conjunt grana va disputar de Copa. Lupu es va retirar amb una lesió fibril· lar a la unió miotendinosa a l’is quiotibial dret. D’altra banda, Nil va patir un esquinç bimaleolar del turmell dret i, finalment, a De la Peña, qui s’estrenava en partit oficial amb el Nàstic, l’han diag nosticat una gonàlgia al genoll esquerre. Per tant, tot i les baixes, el conjunt grana intentarà, demà a les 17 h., obtenir els tres punts al Nou Estadi per assaltar les po sicions de play-off d’ascens.

Una tarragonina arrassa al món del culturisme

La Pobla

Mafumet

Baines es veurà les cares aquest diumenge amb el Castelldefels, amb tres objectius: mantenir la bona dinàmica, continuar a les posicions de play-off i consoli dar se com un rival a batre tam bé fora de casa.

De fet, el conjunt tarragoní no poden arribar de millor ma nera a aquest duel, ja que enca dena quatre partits consecutius sense conèixer la derrota, amb tres victòries –contra el Girona, el Vilafranca i la Fundació Es portiva Grama– i un empat en el darrer partit davant el Tona.

El rival d’aquesta jornada no

ha començat la temporada tan bé com la Pobla, tot i que no més els separen tres punts i, en cas d’obtenir la victòria els cas telldefelencs podrien igualar en la classificació als tarragonins i convertir se en un rival directe. Fins a aquesta jornada, la de sena, el Castelldefels ha sumat quatre triomfs, un empat i cinc derrotes que sumen un total de 13 punts i el situen desè a la tau la classificatòria.

En els darrers cinc duels dis putats, ha obtingut dos empats i dues derrotes. A més, és l’equip de tot el grup V de Tercera Fede ració que menys gols ha marcat (6) i n’ha encaixat el doble (12).

Arnau Montreal Quesada

tarragonina Tamara Mora Díaz, que va obtenir la tercera posició en ambdues categories. Redacció

CEDIDA HANDBOL

El Club Handbol Cambrils va rebre el passat dimecres un reco neixement per part de l’Ajuntament cambrilenc. L’acte, celebrat al Saló de Plens, va servir per a rememorar els més de 30 anys de trajectòria de l’entitat, els èxits esportius assolits i la seva contri bució en la difusió de Cambrils arreu del territori. Redacció.

El Handbol Cambrils rep un reconeixement

CEDIDA

Redacció

de

d’Adolfo

FELICITACIONS

MÚSICA

Uns 185 artistes participen en el disc de la Marató de TV3

La Marató de TV3 va presentar ahir el disc Bum-bum i el llibre La Marató sempre batega que formen part de la campanya de sensibilització i divulgació sobre la salut cardiovascular. El disc, que es posarà a la venda el pròxim 27 de novembre, ha fet rècord de participació d’artistes i en reuneix 185 agrupats en 55 formacions que interpreten els temes de la producció. Enguany, cedeixen la seva veu noms com Antonio José, Morat, Tanxu

gueiras, Antonio Banderas, Lexter, Pol Granch, Marlena, Lildami, Els Catarres o artistes d’Eufòria. El llibre, que sortirà a la venda dimecres vinent, és un àlbum il·lustrat adreçat a totes les edats. A través de les crea cions de 15 il·lustradors permet conèixer de més a prop la salut cardiovascular. La trama del disc es desenvolupa al llarg dels 21 temes on s’hi descriu l’ale gria, l’agraïment, la companyia o l’amor. ACN

FELICITACIONS

DEFUNCIONS

Tarragona

Antonio García Mallol. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la par ròquia de Sant Pere Apòstol (Serrallo).

Reus Silveri Teixell Román. Ha mort a 47 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori. Ana María Heras García. Ha mort a 81 anys.

Joan Llort Gatell. Ha mort a 97 anys.

Les Borges del Camp

Coral Ríos Garruta. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de l’Assumpció.

Un corredor Mediterrani sense excuses

La concepció política de la unitat de l’Estat espanyol ha tingut, des de temps immemorials, una translació també en aspectes com el de la cultura i sobretot, el de les infraestructures. Espanya és un país on les carreteres i el sistema ferroviari té una formula ció radial. A manera d’una titaranya on poc importen els cercles concèntrics, mentre existeixi un eix central des del qual atrapar des de la capitalitat, qualsevol mobilitat, tant física com econòmi ca. Finalment, però, serà l’economia la que aconsegueixi trencar definitivament el dibuix radial estatal. Els empresaris de les zones més desenvolupades de la costa mediterrània, que mai no han tingut cap problema en la centralitat de Madrid quan es tracta de fer negocis, ja fa temps que han descobert que l’única manera real de poder créixer en el futur és estar ben connectats amb Europa. El Corredor del Mediterrani per fer que l’ample de via europeu (també estem atrapats en la titaranya de l’ampli hispànic) tras passi fronteres i ressegueixi tota la costa serà una realitat, sembla ser, el 2026. Diferents ministres han anat comprometent se amb dates de finalització de l’obra sense que cap l’hagi encertat fins ara. Amb tot, sí que és cert que almenys l’estan executant diversos trams. I amb tant pes empresarial reclamant, sembla poc probable que en el futur ningú qüestioni l’obra o vulgui alentir la. L’excusa de les prioritats, veient com ha quedat distribuït el teixit industrial en aquest Estat, ja és impossible d’aplicar.

+

CONFIDENCIAL

Preludi complicat per l’enllumenat

Durant la roda de premsa d’ahir a l’Ajuntament de Reus, on l’alcalde i la regidora de Pro moció explicaven la campanya de Nadal, es va produir un tall de llum. Els ‘ploms’ van baixar curiosa ment quan responien una pregunta sobre la contractació de l’en llumenat. Serà que inverteixen molt en la llum del carrer i menys en la del palau municipal? En tot cas, ambdós van actuar «amb rigor i transparència» i van seguir el discurs com si res. Amb ta quígrafs, però sense llum...

TRIBUNA

Sabem el ‘nou POUM’ que volem?

JOSEP M. BUQUERAS BACH

Els plans d’ordenació urbanística muni cipal (POUM) són una figura de la plani ficació urbanística que estan regulats pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i són l’instrument d’ordenació urbanística in tegral del territori i generalment abasten un sol terme municipal, encara que tam bé poden abastar ne més d’un. Els POUM són molt complexes, feixucs i es formalit zen mitjançant els documents següents: 1. La memòria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis complementaris que escaiguin; 2. Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori i, en el cas del sòl urbà consolidat, de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de subministrament de gas i d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomu nicacions i de sanejament i les correspo nents als altres serveis establerts pel pla; 3. Les normes urbanístiques; 4. El catàleg de béns a protegir; 5. L’agenda i l’avalua ció econòmica i financera de les actuaci ons a desenvolupar; 6. La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l’informe mediambiental; 7. El programa d’actuació urbanística municipal, si escau; 8. La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge de protecció pública en les modalitats corresponents que aquesta Llei determina. És a dir, no es tracta de «bufar i fer ampolles»”.

La ciutat de Tarragona té l’obligació de redactar un nou POUM perquè està suspès

CARTA DOMINICAL

el que es va aprovar gairebé per unanimi tat pel govern liderat per Pep Fèlix Balles teros la legislatura 2007. PSC/12 + ERC/2. Sols ICV/Els Verds va votar en contra, és a dir, va ser un POUM votat afirmativament per 26 consellers.

Després del recurs presentat per la CLH, l’antiga Campsa, ha quedat suspès i ara el govern actual ERC + Junts i el regidor no adscrit Hermán Pinedo, (onze regidors) són els que proposaran el nou POUM. Dies enrere, al Palau de Congressos, cinc experts van donar a conèixer a grans trets les línies mestres d’aquest projecte de ciu tat, que tant de bo sigui aprovat pels vint i set consellers. La meva intuïció i pel que diu radio macuto crec que serà una missió impossible consensuar una majoria àm plia. És importantíssim que tots els sec tors de la ciutat participin en la elaboració del nou POUM.

És importantíssim que tots els sectors de la ciutat participin en la elaboració del nou POUM

Josep Parcerisa, catedràtic d’urbanísti ca per la UPC afirma que el riu Francolí, amb l’epicentre de l’Horta Gran serà un nou nucli, com ho és ara la Plaça Imperial Tarraco. Ballesteros ja va instal·lar un pont de fusta entre Ponent i el centre, a tocar l’hospital Joan XXIII. Recordo les conver ses amb l’advocat i tinent d’alcalde, Xavier Tarrés, que s’imaginava foradar la ciutat per què la línia ferroviària es desviés des de la platja Llarga i la seva traça anés a aparèixer, amb una estació soterrada, pre cisament a l’Horta Gran. És una bogeria? En l’època del alcalde Nadal hi havia el projecte de soterrar el tren des del Pont

L’església i la reialesa

dugui corona.

Benvolgudes i benvolguts, en ple Concili Vaticà II, sant Pau VI va renunciar a la tiara pontifícia. El 13 de novembre de 1964, des prés d’una concelebració en ritus bizantí que s’havia celebrat a la basílica de Sant Pere, Pau VI baixà del seu setial i, portant a les mans la tiara regalada pels feligresos de Milà en oca sió de la seva coronació com a Summe Pontí fex, la col·locà sobre l’altar conciliar i, sense dir ni paraula, es dirigí tot seguit a la capella de Sant Wenceslau per a beneir unes imatges de sant Ciril i sant Metodi. Prèviament, el se cretari general del Concili, el Card. Felici, ha via anunciat que el Papa regalava la seva tiara als pobres.

Cal dir que la tiara era símbol del poder temporal del Papa, però al Papa li escau molt més la mitra i el bàcul de bisbe. Amb gestos així, esdevé més difícil de confondre la creu amb l’espasa o el bàcul de pastor amb el cep tre reial. És millor que el successor de Pere no

Qui és rei dintre l’Església? Indubtable ment, és Jesucrist, com avui ho celebrem. Així ho diu a Ponç Pilat: «Tu ho dius: jo sóc rei» (Jn 18,37). Ell, doncs, havia de dur corona. Però no se la volgué posar quan, després de la multiplicació dels pans, la hi oferiren. Així ho diu l’evangelista: «Jesús s’adonà que venien a emportar se’l per fer lo rei, i es retirà altra ve gada tot sol a la muntanya» (Jn 6,15). Tampoc sembla que traspassés a Pere i els seus suc cessors el dret de posar se corona.

d’Armes, seguint la línia actual per supri mir els traçats actuals i permetre un accés directe a les platges, al passeig Rafael Ca sanova, el port, el Serrallo, etc.

Hem de ser atrevits. La rambla Nova es començà a construir el 18 d’agost de 1854, any de l’enderrocament de la muralla de Sant Joan. El projecte d’urbanització és de Josep Criviller, guanyador el 1854 d’un concurs públic organitzat per l’Ajunta ment a fi de portar a terme la unió entre les parts alta i baixa de la ciutat. Després de moltes dificultats, amb la mort del seu autor, el projecte definitivament aprovat el 1857, d’Àngel Romero, és una reforma i millora del croquis de l’enginyer militar Criviller. Ara l’objectiu és unir els barris de Ponent amb el centre. També que es pugui anar fins a Sant Salvador caminant, i tam bé fins a Cala Romana i Boscos de Tarrago na, com a mínim.

Ara estem desgranant utopies, que es tenen que dibuixar en plànols i redactar

La doctora urbanista Blanca Valdivia, l’arquitecte Aranau Tiñena, l’arqueologa Carme Miró i el geògraf Rafael López Monné van anar desenvolupant les seves dèries i conviccions per proposar una Tar ragona més sostenible, patrimonial, que les distàncies siguin més curtes. L’urba nisme és molt complex. Ara estem desgra nant utopies, que es tenen que dibuixar en plànols i redactar en memòries. Ara estem en aquesta fase i tothom té l’obliga ció de dir la seva. Després serà tard. Som hi doncs. Però la pregunta és: Sabem què volem per quan siguem grans? Compte, el nou POUM s’està cuinant.

Pel que fa a Pere, Jesús li dóna diversos noms. Però sobretot el designa amb el nom de pedra, roca (Mt 16,18), per tal que esde vingui el fonament de l’Església. Li dóna «les claus» (Mt 16,19), però no la corona. El fa porter, però no el fa rei. També el nomena pastor universal, encomanant li que pasturi les seves ovelles (cf. Jn 21,15 17). Li encoma na la missió de «lligar i deslligar» (Mt 16,19), tot enfortint en la fe els seus germans (cf. Lc

22,32). Són diverses les imatges amb què Je sús designa les funcions de Pere, però no en fa servir cap que ens recordi les prerrogatives de la reialesa.

Quedem, doncs, que ni Pere ni els seus successors no són reis i que el poder del Papa no és pròpiament monàrquic. Sospito que sant Ignasi d’Antioquia ho entenia perfec tament quan, a començaments del segle II, saludava així l’Església de Roma: «Ignasi […] a l’Església que ha aconseguit la misericòrdia del Pare […], la que té la presidència en el lloc del país dels romans […], la que és dignament casta i la que presideix tota l’assemblea de la caritat» (Ad Rom., Inscr.: R 52). No li deia rei na ni emperadriu de les altres Esglésies, sinó tan sols presidenta. No és que sant Ignasi fos republicà o demòcrata, però coneixia bé l’Església i sabia que és la institució destina da al foment de la caritat. Ni el despotisme, ni l’esclavatge, l’absolutisme o el centralisme no tenen dret a entronitzar s’hi.

El rei, ja ho dèiem al principi, és Jesucrist, i tots nosaltres som servidors que ell ha desti nat, amb responsabilitats jerarquitzades i en el marc d’una pluralitat de ministeris i ser veis, a escampar la fe i la caritat pel món. Ben vostre.

JOAN PLANELLAS I BARNOSELL

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

És millor que el successor de Pere no dugui corona

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

La primera part de la jornada serà tibant a l’hora de relacionar-te amb la gent sobretot si la teva actitud tendeix a ser des pòtica.

TAURE

21/04 al 21/05

Avui no deixis que la teva ambició o el teu afany de domini t’aconselli agafar el camí no desitjat, mostra’t molt més comu nicatiu.

22/05 al 21/06 BESSONS

Et trobaràs més tranquil ja que molts problemes que giraven al teu cap trobaran avui una ràpida i posi tiva solució. Tot en la passió.

22/06 al 23/07 CRANC

Serà una jornada molt positiva per a meditar treure conclusions dels teus futurs plans objectius a realit zar. Ves a per to tes avui.

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

ALQUILER. SE BUSCA PISO EN TARRAGONA CIUDAD. Máximo 600€. Tel. 613.182.182

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.

PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

AMISTAT

CHICO 30A OJOS CLAROS busca chica. Tel. 685.368.608

LLEÓ

24/07 al 23/08

Les tensions acu mulades desapa reixeran com per art de màgia. Viu ràs una molt inte ressant experièn cia de relació que t’omplirà per dins.

24/08 al 23/09 VERGE

La teva innata ca pacitat analítica i seleccionadora t’ajudarà avui àm pliament en les teves labors pro fessionals. Mag netisme.

BALANÇA

24/09 al 23/10

T’espera una ex trema activitat tant en l’àmbit professional com en el casolà. Se ràs centre d’aten ció, però controla el teu orgull.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

Estaràs condi cionat per a tota mena de treball que necessiti de l’excessiu detall. Fins tot en l’amor sabràs donar-li el punt exacte en tot.

ENSENYAMENT

PROFESSORA IMPARTEIX CLASSES d’anglès, català i cas tellà i fa traduccions. Tel. 622.317.707

SAGITARI

23/11 al 21/12

Dedicaràs gran part del temps a les activitats de grup. Seria reco manable que ho fessis però des prés de les teves obligacions.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

El teu rendiment en l’àmbit pro fessional serà de primer ordre. Ar ribaràs amb sum ma facilitat a tots els objectius que et plantegis.

AQUARI

21/01 al 19/02

Procura prendre’t un respir i rela xar-te una mica. Amistats o cone guts et temptaran però seria millor que busquessis l’aïllament.

20/02 al 20/03 PEIXOS

Durant el dia viu ràs experiències que et semblaran una mica irreals. Despreocupa’t d’això i viu-les in tensament per què així avances.

Piqué De Celis, Maria Luisa. Ramón y Cajal, 37. Telèfon 977 212 286.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucía. Escultor Rocamora, 1. Telèfon 977 757 301.

SALOU: Esqué Ruiz, M. Dolors. Madrid, 11-13. Telèfon 977 352 138.

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura. Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS:

Suils Mochales, Lourdes. Moragas i Barret, 2. Telèfon 977 368 569.

VALLS: Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654.

EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37. Telèfon 977 155 964.

TELEVISIÓ

MASSATGES RELAX

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTICA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550

ANA STYLE. Masajes y depi lación íntima para caballeros. Canaria 39a. Lingam (Tao). Tántrico (parejas). Exclusivo para nacionales. NO SEXO Cita prèvia. ¡¡¡Repetirás!!! Cam brils. Tel. 688.447.654

MAYCA CATALANA. Exce lentes masajes. Precios adap tables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087

REUS. LAURA 45 AÑOS. Qui romasajista titulada. Masajito en camilla y algo más…Tel: 610.326.292

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

TAROT

TAROT DE MARIA. Lectura car tas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797

EXCELENTE MASAJISTA. Parti cular. Tel: 671.715.779

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 602.408.920

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

TARRAGONA. MARÍA. Madu rita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona, complaciente. Todos servicios. Reus. Tel: 669.744.163

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. REUS. Tel: 643.027.432

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898

CAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924

TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. espa ñolas.Tel: 977.32.15.68

MASAJES SEGUR-TORRE DEMBARRA. Particular, dis creto. Horas concertades. Tel. 613.562.265

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

MADURA SEXY. Tarragona. Tel. 643.136.495

VUELVE CELESTE CATALA NA!!!. Tel: 665.197.723

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

SOLITA EN CASA. Gata en celo...Tel: 631.954.528 Reus

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

ANITA , SALIDAS ESCORT. Alto standing, noches estrellas. 24 horas. Tel. 624.124.250.

TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS

TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI activa, muy potente, dotada y complacien te. Tel. 666.030.929

LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

NATALY. RUBIA muy cariñosa. Tel: 671.287.276

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

CALAFELL. YENNY. JOVEN CITA PICANTONA. Transgé nero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

la recta final amb els últims concerts de l’edició 2022, que va arrencar a finals d’estiu i s’ha consolidat com una pro posta d’èxit que ha aconseguit lligar territori, paisatge, cultura i gastronomia a través del fil de la música.

La pròxima cita del Terrer serà aquest mateix dissabte als Guiamets, amb el concert de final de gira del grup valencià Pupil·les. Natàlia Pons, Mireia Matoses i el deejay Rule (Joan Rodríguez) portaran fins al Pri orat el seu últim treball, Tot i res, un disc que ha comptat amb la producció de Mark Dasousa, i que defineixen com un viatge per històries personals, que sor geix de la voluntat de retre ho menatge al poeta Joan Vinyoli.

Pupil·les neix a València el 2014 amb un estil que s’em marca en el rap feminista. Amb influències d’altres estils com el punk i el reggaeton, en aquest darrer treball han evolucionat cap al pop, amb ritmes més ballables i cançons festives i optimistes. L’amor, l’amistat, el desig, el sexe i la sororitat són presents en les seves lletres.

L’actuació de les valencianes arrencarà a les 19.30h al Casal de l’Olivera. Abans, però, a les 19h, el Festival Terrer ha programat un espectacle de dansa amb una companyia sorgida al Priorat. Es

tracta del grup 1/4 Experimen tal, companyia resident a l’Espai en Moviment de Cornudella de Montsant,

presentaran la peça Decorator Crab. Les seves integrants són Victoria Villal ba, Meritxell Romanos, Gemma Juncosa, Elisenda López i Noe mí Delgado, amb Ivelice Brown al capdavant. La mateixa Ivelice explica que la companyia va sor gir de manera gairebé espontà nia arran dels cursos de dansa contemporània que ella mateixa oferia a l’Espai en Moviment.

Nivell mitjà

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Les dones que conformen el grup són majoritàriament de la comarca, i amb el seu especta cle Decorator Crab volen posar sobre l’escenari una reflexió so bre de quina manera la societat de consum encotilla les dones a través de la moda, i com les capes i capes de tèxtil imposat les separen de la seva pròpia es sència. Tot plegat, a través d’una posada en escena molt potent i un llenguatge molt plàstic, que s’articulen amb l’ús de tèxtils, del so i del moviment.

Com a part del programa del Terrer, el públic assistent a la doble sessió podrà degustar vins dels cellers La Placeta, Ce

ller Cal Bessó, Estones Vins i Ce llers Unió. El preu de l’entrada és de 18 euros, i permet l’accés a tots dos espectacles.

Els dos últims concerts de la sisena edició del Terrer Priorat seran el dissabte 3 de desembre a Capçanes, on a les 12h hi hau rà una cercavila amb el grup de música i animació Xarop de Ca nya; i divendres 9 de desembre, amb el concert de Rita Payés al Teatre l’Artesana de Falset, on per primera vegada la jove trombonista i cantant presenta rà un concert amb temes escrits i compostos per ella mateixa.

Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat en general fins a primera hora del matí, tot i que amb estrats baixos a punts de la de pressió Central i del quadrant nord est. Al llarg del matí creixeran nuvolades a punts de la meitat est i del litoral central i alhora que augmentarà la nuvolositat per l’oest. A partir de migdia quedarà molt ennuvolat o cobert al terç nord, meitat est i resta del litoral central, i mig o molt ennuvolat a la resta.

Precipitacions

Durant la matinada és possible algun ruixat dispers a l’interior del quadrant nord est, i se n’espera a partir del matí. A partir de migdia, s’esperen xàfecs a la meitat est i al Pirineu, que a partir del vespre tendiran a quedar res tringits a punts del quadrant nord est, sector central del litoral i vessant nord del Pirineu.

EXPOSICIÓ

Prat de la Riba, 10. Tarragona Tel. 620 474

EL TEMPS

Màxima Mínima

SUDOKU

TARRAGONA

Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos 21 11 54 Carrer Llovera, 18. 1r. 1a. 32 78

Cristina Serret serret@diarimes.com

El Festival Terrer Priorat encara

que