Tarragona




HISPÀNIA

HISPÀNIA
S’invertiran 7,5 milions d’euros per avançar en la transició energètica i 8,2 milions per completar el finançament de la xarxa local de carreteres
La Diputació de Tarragona pre veu aprovar demà per unanimi tat els pressupostos per al 2023. Xifrats en 189 milions d’euros, es tracta d’uns comptes històrics per la seva quantia –un 2,34% superior a la del 2022– que po saran el focus en la sostenibili tat mediambiental, la transició energètica, la cultura, les comu nicacions i el suport als muni cipis i al teixit emprenedor. Així mateix, el vicepresident primer i diputat delegat d’Hisenda, Quim Nin, va assenyalar ahir en la presentació dels pressupostos que, en aquests moments, la Di putació té «endeutament zero», de manera que pot invertir els recursos a la demarcació en lloc de reservar-ne una part per envi ar-la a les entitats bancàries.
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va destacar que es destinaran 7,5 milions d’euros als àmbits de la transi ció energètica i l’acció climàtica. D’aquests, 6 milions s’invertiran en la descarbonització; 900.000, en la prevenció d’incendis fores tals, i 600.000, en la millora de la gestió dels residus. Aquestes subvencions permetran als go verns locals instal·lar més punts de càrrega per a vehicles elèctrics i canviar els enllumenats dels carrers, així com impulsar fonts d’energia alternatives i sosteni bles. «És un gra de sorra el que
podem fer des de la demarcació, però amb aquesta aportació local col·laborem per aconseguir ob jectius de consideració planetà ria», va valorar Llauradó.
La Diputació també aportarà els 19 milions d’euros que res taven al Pla d’Acció Municipal (PAM) per arribar al compromís
que es va establir amb els consis toris d’invertir-hi 85 milions, de manera que es puguin «dur a ter me els projectes que considerin més adients per al benefici dels veïns», en paraules de Llauradó.
El pressupost també preveu completar el finançament per a les inversions de la xarxa local
de carreteres que es van aprovar al ple del juny del 2020, amb una dotació de 8,2 milions d’euros. «Hem redactat tots els projectes i ara és el moment d’executar les obres i començar a veure com cristal·litzen totes aquestes mi llores», va explicar la presiden ta. Així mateix, va afegir que els comptes preveuen una partida de 5 milions d’euros per «co mençar a fer arranjaments als camins» que acabaran perme tent incorporar 114 quilòmetres de carreteres a la xarxa.
La inversió inicial en turisme baixa un 14,56%
L’aportació al Patronat de Turisme per al 2023 –7.775.000 euros– serà un 14,56% inferior respecte de l’any anterior. Nin va deta llar que es tracta d’un pres supost inicial «per poder tirar endavant» i elaborat amb prudència, a l’espera de saber els romanents del vigent exercici econòmic, que determinaran els pro jectes addicionals que es podran emprendre. «Veu rem que al final del 2023, els diners destinats en turisme seran iguals o superiors al 2022», va concloure. SPM
Addicionalment, es destina ran 360.000 euros a proveir de caixers automàtics els municipis de menys de 500 habitants que no en disposin, per tal de facilitar l’accés als «serveis bàsics».
Tant històrics com prudents
Quim Nin va expressar que, en cara que són uns pressupostos històrics, també destaquen per ser «prudents» arran de les «in certeses» que hi ha en l’econo mia mundial, com els efectes que està tenint la guerra d’Ucraïna.
En aquesta línia, va explicar que s’ha apostat per «no estirar més el braç que la màniga», tenint en compte que els nous projectes, com la incorporació de 114 qui lòmetres de carreteres, s’han de mantenir de cara al futur. Amb tot, va comentar que els comptes presentats no dibuixen la imatge completa del 2023, sinó que es podrien incorporar parti des un cop es coneguin els ro manents de l’exercici econòmic del 2022, cosa que podria definir noves inversions.
Govern i oposició coincideix a afirmar que aquests són uns pressupostos de «consens» i «unanimitat». El portaveu de Ciutadans, Pere Lluís Huguet, va assenyalar que tots els grups te nien clar que la prioritat és «mi llorar la vida dels ciutadans de Tarragona», de manera que van ser capaços d’arribar a acords malgrat les discrepàncies polí tiques. «Hem d’aconseguir que això no sigui una rara avis, sinó que es converteixi en una forma habitual de fer política al nostre país», va declarar. Teresa Mari né, portaveu d’ERC, va afegir que són uns pressupostos «pensats pel territori i la seva gent», men tre que la diputada del PSC Imma Costa va assenyalar que només des del diàleg, la negociació i el pacte «podrem refer el país».
Els casos de bronquiolitis en infants han augmentat conside rablement durant les darreres setmanes. Tot i això, tal com as senyalen tant des de l’Hospital Joan XXIII com des de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, les xi fres no són alarmants ni com porten cap col·lapse dels serveis mèdics. Per la seva banda, des del Departament de Salut, comp tabilitzen un total de 118 casos al Camp de Tarragona durant la
darrera setmana, la majoria dels quals pertanyen a menors d’un any (76). Fa catorze dies, els ser veis mèdics calculaven un total de 72 afectats, però la incidència de la infecció ha crescut força des d’aleshores.
Els infants són el col·lectiu més afectat per la infecció, ja que, el Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SiViC) determina que en els darrers dies hi ha 21 nens afectats d’entre un i dos
anys i 9 entre els tres i els cator ze. Tal com confirma la Socie tat Catalana de Pediatria (SCP), la bronquiolitis afecta sobretot lactants d’entre dos i sis mesos i, en general, a menors de 2 anys. Els símptomes més freqüents de la infecció són mucositat nasal, febre o febrícula i tos, que poden evolucionar en dificultat respira tòria si hi ha molta secreció. Els mateixos pediatres expliquen que la malaltia sol durar entre set i deu dies i que cal estar alerta si
el nadó presenta tos persistent, dificultat respiratòria, menja poc (i no mulla el bolquer) i està poc actiu i queixós.
La SCP recomana, per preve nir contagis, evitar el contacte amb secrecions respiratòries, rentar-se les mans sovint i evitar el fum del tabac al domicili. Les persones amb símptomes de re fredat o febre han d’evitar el con tacte amb infants, sobretot amb els menors de quatre anys. Al Camp de Tarragona, els 118 diag
nòstics clínics de la darrera set mana superen per poc els 115 de l’any passat en la mateixa data, però gairebé quadrupliquen els de 2019, any previ a l’arribada de la Covid-19 al territori. L’inici de la pandèmia i el consegüent confinament van reduir molt el nombre de diagnòstics clínics de bronquiolitis, els quals es van tornar a disparar amb la fi de les restriccions afectant especi alment a nens i nenes que fins aleshores havien nascut en plena
Un 82% dels diagnòstics dels darrers dies a la província són d’infants d’entre zero i dos anys
pandèmia.
El conseller de Salut de la Ge neralitat de Catalunya, Manel Balcells, va afirmar la setmana passada que el sistema sanitari està «preparat» per atendre els casos de bronquiolitis infantil i va assegurar que s’hi pot donar resposta sense cap problema. Segons el mateix Balcells, els hospitals i centres de salut estan en alerta i aplicant plans de con tingència.
Els nadons, un 82% dels casos
Més enllà de la regió sanitària del Camp de Tarragona, la de les Terres de l’Ebre també presenta un percentatge de diagnòstics clínics elevat pel que fa al grup d’edat dels menors de dos anys.
En les dues últimes setmanes, els casos totals s’han multiplicat ar ribant fins a 30, 25 dels quals cor responen a menors de dos anys.
Aquest grup d’edat representa el 82% de tots els diagnòstics clí nics realitzats en els darrers dies al conjunt de la província.
Tarragona és una mostra de la realitat que viu Catalunya, on ja se supera el pic de 2019 respecte a la taxa d’infeccions per bron quiolitis en infants menors de quatre anys, que en la setmana 46 ha passat de 350 afectats per 100.000 habitants a 477. El 2019 el pic d’infeccions va situar-se en una taxa de 387 en la setmana 51, ja a finals d’any.
Els comerços de Tarragona es preparen per celebrar aquest di vendres el Black Friday, una tra dició nord-americana que avui dia ja està plenament integrada a la cultura comercial del país. Les botigues s’omplen ja de cartells amb descomptes i ofertes, tot un reclam per la gent que passeja pel carrer. Molts clients, també tenen aquesta data marcada en vermell, ja que saben que podran fer les compres que planejaven des de fa temps, a un preu més econòmic. Entre els comerci ants, però, existeix una certa pre ocupació perquè no saben com afectarà la inflació al volum de vendes durant el Black Friday.
«Es nota que la gent no com pra com abans, la inflació ha pro vocat que la gent es pensi més en què es gasta els diners», confessa Mercedes Delgado, encarregada de la sabateria Marlo’s. «L’any passat vam celebrar el Black Fri day al Parc Central, ja que teníem allà la botiga», explica. Fa pocs mesos, es van traslladar al carrer Canyelles, on ha costat arren car: «El centre està molt tocat en l’àmbit comercial, es nota molt la diferència entre estar a un centre comercial i estar al carrer, costa més que la gent entri a comprar».
Tot i això, Delgado reconeix que a poc a poc els clients es van animant i espera que la campa nya de Black Friday sigui un im puls per augmentar les vendes. A més, comenta que «la remodela ció de Canyelles ha ajudat a do nar-li vida un altre cop i ha sigut molt positiva per als comerços que es troben en aquest carrer». Una d’aquestes és la botiga de roba MS Mode, que fa uns quinze anys que hi està instal·lada. «Al final, tots ens hem pujat al carro
del Black Friday, fent descomptes i ofertes. Si no ho fas, et quedes enrere», indica Cruz Robles, una de les treballadores. En el seu cas, ofereixen un 20% de des compte en tota la col·lecció.
«Enguany, la campanya de Nadal i Black Friday són impre dictibles, és tota una incògnita», assegura. Robles explica que es
La Festa de l’encesa de llums iniciarà demà la campanya nadalenca i posarà en marxa el pro grama d’activitats de Mercats que s’allargaran fins a la primera setmana de gener. L’objectiu és gaudir d’un Nadal «amb tot allò que compor ta tradició i proximitat» va exposar el conseller de Comerç, Dídac Nadal. L’entitat Revolución Pata oferirà el 10 de desembre una acció de di fusió i conscienciació de tinença responsable d’animals domèstics sota el títol d’Una Navidad Bestial. Durant la tarda i a favor d’aquesta jor nada, hi haurà actuacions de la cantant Gisela a la Rambla Nova. Entre el conjunt d’activitats
GERARD MARTÍperaran al cap de setmana per veure si realment pugen les ven des. A més, de manera excepci onal, obriran diumenge al matí. «La pujada del preu del menjar, l’electricitat i moltes altres co ses, ha fet que a la gent li sobrin menys diners per gastar en roba. Potser algú que per les festes es comprava tres vestits, ara només s’emporta un», lamenta Robles.
La perfumeria Gotta, com molts altres negocis, ha apostat per celebrar Black Friday durant tota la setmana, oferint un 10% addicional de descompte. «Fins ara només hem tingut vendes fluides, però la gent s’espera al divendres i dissabte per venir a comprar. Aquells dies esperem tenir més aglomeració de cli ents», assegura Isabel Romero, una de les venedores. «La gent ha començat a racionar els seus diners. Abans potser gastaven 60 euros en els seus capritxos i ara només 40», comenta.
El Black Friday és un moment ideal per comprar els regals de Nadal i les botigues de joguines i jocs de taula ho noten. «Els dar rers dos anys van ser molt bons, enguany no sabem com anirà, però creiem que tornarem a ven dre molt», explica Antonio Ro set, treballador de Super-Ocio. «Depèn molt del que es pugui gastar la gent, molts segurament esperaran a rebre la paga extra per fer les compres a finals de de sembre o al gener», afegeix.
també destaca l’actuació de Josep Ferré i Ester Soto amb un karaoke delirant. Altres grups tarragonins, com la Stromboli Jazz Band i la Txaranga Tocabemolls, es faran sentir aques tes festes. D’altra banda, una de les novetats d’aquest any és el CirColibrí, un circ familiar que s’establirà entre el 2 i l’11 de desembre a Bo navista. Aquest any també torna el Cap d’Any infantil a la plaça Corsini i, com a activitats ja consolidades de la Via-T, es repeteix i s’amplia la música al carrer amb més de 40 actuacions confirmades fins ara, amb grups molt diversos i entitats i escoles de música de la ciutat.
Els dispositius electrònics també són un regal recurrent i, tenint en compte l’elevat preu de molts d’ells, el Black Friday és una bona oportunitat per adqui rir-ne algun. A la botiga d’Apple INTECAT, preveuen que la cam panya d’enguany serà una bona. «Hem fet ofertes cada setmana del mes de novembre, però som conscients que la majoria dels clients vindrà a comprar el cap de setmana», indica un dels tre balladors, Roger Guasch, que també ha recordat que dilluns vinent se celebrarà el Cyber Monday, un esdeveniment estès exclusivament al comerç elec trònic i que allargarà les grans promocions del Black Friday.
INTECAT
«Es nota que la gent no compra tant com abans, la inflació ha provocat que la gent es pensi més en què es gasta els seus diners. Espero que el Black Friday sigui un impuls»
«Enguany, la campanya de Nadal i Black Friday són impredictibles, és tota una incògnita. Amb la pujada dels preus, a la gent li sobren menys diners per gastar en roba»
«La gent ha començat a racionar els seus diners perquè tot està més car. Hi ha persones que abans potser gastaven 60 euros en els seus capritxos i ara només 40»
«Hem fet ofertes cada setmana del mes de novembre, però som cons cients que la majoria dels nostres clients vindran a comprar durant aquest cap de setmana»
és un moment ideal per fer les compres de NadalLes
botigues del carrer Canyelles esperen que durant el cap de setmana hi hagi molta afluènciade gent pel Black Friday. Les veus dels comerciants Antonio Roset
«El volum de vendes depèn molt del que es pugui gastar la gent, molts segurament esperaran a rebre la paga extra per fer les compres a finals de desembre o al gener»
Super-OcioIsabel Romero Perfumeria Gotta Roger Guasch Mercedes Delgado Sabateria Marlo’s Cruz Robles MS Mode
El projecte espera la resolució definitiva per construir els edificis als terrenys del Pla Parcial 10, al costat de l’Anella Mediterrània
La construcció de 160 habitatges de lloguer social al Pla Parcial 10 (PP-10), ubicat al costat de l’Ane lla Mediterrània, està a prop de ser una realitat. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha se leccionat el projecte tarragoní entre els aspirants a rebre finan çament europeu Next Generati on. Els terrenys on es construiran aquests edificis s’ubiquen a la parcel·la M3 del PP-10, correspo nent a la part central del sector urbanístic. Tanmateix, l’Ajun tament també va presentar una altra sol·licitud per fer uns altres 63 habitatges a la parcel·la M5, ubicada a la part més pròxima al polígon de les Gavarres, però de moment no es troba entre les seleccionades per manca de dis ponibilitat pressupostària.
Després de finalitzar les obres d’urbanització del PP-10 durant el primer quatrimestre de l’any,
tant l’administració local com agents econòmics interessats treballen per construir edificis de diferents usos als terrenys, com podrien ser l’hostaler i el co mercial. En aquest sentit, la com panyia neerlandesa Ten Brinke generarà un centre comercial.
Per la seva banda, l’Ajunta ment treballa per poder destinar part del sector a l’habitatge de lloguer social. El passat estiu, el Servei Municipal de l’Habitatge a Tarragona (SMHAUSA) va pre sentar el projecte de construcció dels 223 pisos per poder aconse guir finançament europeu.
D’aquesta xifra, 160 són habi tatges de 78 metres quadrats útils computables de mitjana i perta nyen a la parcel·la M3. Aquests també contemplen 160 places d’aparcament i 160 trasters, així com dos locals comercials i 25 places d’aparcament comercial. Aquests pisos es distribueixen en
PATRIMONIdos edificis de sis i catorze plan tes d’alçada més àtic, amb zona ajardinada i eficients energètica ment. La idea és que els habitat ges es lloguin a 517 euros al mes i la previsió és que el 25% es desti ni a joves menors de 35 anys. Un altre 25% seria per a persones majors de 65 anys o amb grau de discapacitat.
Per poder fer realitat la inicia tiva, Tarragona va demanar 6,9 milions d’euros (el projecte su posaria la inversió total de 28,7 milions d’euros). Està previst que les promocions, les quals es rea litzaran en col·laboració públicoprivada, es finalitzin abans del juny de 2026. La resolució defi nitiva de l’Agència de l’Habitatge confirmarà la recepció de la sub venció, que també determinarà la quantia final atorgada.
D’altra banda, SMHAUSA també va presentar la construc ció de 63 habitatges de 72 me
Mapa del Pla Parcial 10, on es generaran 160 pisos de lloguer social a la parcel·la M3.
Un 25% dels pisos serien per a menors de 35 anys i un altre 25% per a majors de 65
tres quadrats útils computables de mitjana a la parcel·la M5. En aquest cas, es tractaria d’un edifici de sis plantes més àtic, a banda de 74 places de pàrquing i dos locals comercials. El preu del lloguer mensual seria d’uns
El parc del Francolí acollirà una jornada divulgativa sobre l’anellament d’ocells
El parc del Francolí acollirà aquest dissabte una jornada divulgativa sobre l’anellament d’ocells. L’activitat, impulsada per l’Institut Català d’Ornito logia (ICO) i la conselleria de Medi Ambient de l’Ajunta ment de Tarragona, comença rà a les 9 hores i s’allargarà fins a les 12 h. La jornada es realit zarà a la marquesina del parc, darrere les grades, amb accés des del carrer Josep Maria Tar rassa. La consellera de Medi Ambient, Eva Miguel, ha de tallat que s’explicarà als assis tents «què és l’anellament, per a què serveix i quines tècni ques bàsiques d’identificació, manipulació d’ocells i presa de dades biomètriques s’uti litzen en l’estudi de les aus».
Miguel remarca que amb l’ac tivitat «també es fa un treball de conscienciació sobre la im portància de tenir cura i con servar els sistemes naturals i els seus serveis ecosistèmics».
L’activitat és gratuïta i oberta a tots els públics, encara que els menors hauran d’anar acom panyats. Els interessats han de confirmar l’assistència al correu departamentmediam bient@tarragona.cat Redacció
La segona sol·licitud, per generar 63 habitatges, no s’ha admès per manca de pressupost disponible
478 euros i, de la mateixa mane ra que la primera sol·licitud, es reservaria una quarta part per a menors de 35 anys i una altra quarta part per a majors de 65 o amb grau de discapacitat. El pressupost d’execució calculat és
d’11,5 milions d’euros, dels quals 2,7 es confiava que arribessin mitjançant la subvenció, per a la qual el projecte, de moment, no ha estat seleccionat.
Aquestes iniciatives, a banda d’omplir el ja urbanitzat PP10, pretenen ampliar el parc de lloguer social, una acció que la consellera d’Habitatge, Eva Mi guel, considera imprescindible per facilitar l’accés a col·lectius necessitats.
La Comissió de Patrimoni de la Generalitat va aprovar ahir el projecte de rehabilitació del ba luard de Sant Climent, situat al solar de l’antic Hostal del Sol, al passeig de Sant Antoni. La con sellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, es va mostrar satisfeta, ja que és el «primer pas per tirar endavant el projecte d’enjardi nament per aquest indret».
Les regidories de Parcs i Jar dins i Patrimoni fa mesos que treballen en el projecte, amb l’objectiu de «guanyar l’espai a la ciutat i convertir-lo en un mi rador excepcional», en paraules de Vidal. L’actuació s’entén com una continuïtat des del parc de la Diputació de Tarragona, pas sant pel passeig, amb les pèrgo les i finalitzant en aquest punt.
La consellera de Parcs i Jar dins va detallar a l’abril a Diari Més que el solar es convertirà en un espai de calma amb jardine res baixes per no entorpir la vis ta sobre l’horitzó. Així mateix, va afegir que s’hi instal·larien bancs i una font. Al setembre,
Vidal va declarar que esperava rebre el vistiplau de la Generali tat abans d’acabar l’any.
El baluard de Sant Climent és un monument declarat Bé Cul
tural d’Interès Nacional que es va construir durant el segle XVII per reforçar les muralles roma nes i medievals de Tarragona. Després de la Guerra del Fran
cès, va quedar inservible. Per la seva banda, el solar, de propietat municipal, va servir d’aparca ment i també d’espai d’assajos dels Xiquets de Tarragona.
L’Ateneu de Tarragona serà la seu aquesta tarda, a partir de les 19 hores, d’una taula ro dona en què es debatrà sobre els drets i els deures dels ciu tadans i sobre el dol. També es reflexionarà sobre com es pot millorar la ciutat. L’acte comp tarà amb la presència d’Héctor Ruana, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarra gona; María José Loos, presi denta de l’Associació Catala na en Defensa de les Vídues, Vidus, Orfes i Pensionistes, i Josep Maria Ferran, secretari de comunicació de la federació veïnal Segle XXI i professor especialitzat de l’entitat Cau sa Internacional Cooppel per la Pau. L’entrada serà lliure. L’Ateneu també acollirà el 15 de desembre el segon acte del curs de la Causa Cooppel, la XI Diada Anual Tarragonina Cooppel, on es debatrà sobre conceptes de pedagogia, drets humans, participació ciutada na, associacionisme i identitat. Addicionalment, s’establirà el full de ruta de l’entitat per tal de complir els objectius de desenvolupament sostenible marcats per les Nacions Uni des de cara al 2030. Redacció
És el primer pas per convertir el solar de l’antic Hostal del Sol en una zona verda amb un miradorGERARD MARTÍ
Imatge de l’espai on s’ubicarà el jardí al passeig de Sant Antoni que farà de mirador al mar.
Els drets i els deures dels ciutadans, a debat aquesta tarda a l’Ateneu de Tarragona
El
Ferran—Sumen més de 160 anys de tradició torronera a Tarragona. Què ha canviat i què es manté igual?
—Casa Sirvent som els mestres torroners més antics que hi ha a Catalunya, que se’n tinguin registres, mantenint la propietat en la mateixa família. Al llarg de gairebé dos segles, moltes co ses han canviat, però no ho han fet pas els torrons tradicionals. Mantenim la fórmula original dels inicis de Casa Sirvent. Natu ralment, amb el temps han sor git una sèrie de torrons que no hi eren en aquella època, com els torrons de xocolata. Hem anat incorporant noves tendències, que tenen el seu èxit, però que mai arribaran a superar el torró tradicional.
—Quins són els torrons prefe rits pel públic tarragoní?
—El torró de Xixona continua sent el número 1. El de xocolata seria el segon i ha desbancat el torró d’Alacant, que és el tercer més demanat. Després, venen els de gemma cremada i els de massapà, amb totes les seves varietats. Un altre torró que està tenint cada cop més èxit és el torronico, una versió de l’antic guirlache que duu incorporades llavors d’ajonjolí, un tipus de sè sam.
—Parlava abans de les incor poracions que han fet al llarg del temps. Destaqui-me’n al guna.
—Destacaria el que anomenem torró de Tarragona. Es tracta d’un torró molt especial, que s’assembla al de Xixona, però té un punt abombonat, similar al praliné, Tothom qui el prova, repeteix l’any següent perquè els hi encanta. A aquest cal su mar-hi les múltiples versions del massapà, nata i nous, nata i nous amb xocolata i els torrons de xocolata, negra i amb llet, amb ametlla o amb Avellana de Reus.
—A tot això, cal sumar-hi la resta de delícies que es poden trobar als seus cinc establi ments, situats a Rambla Vella 27 i 29, Portalet, 5, carrer Ca nyelles, 9, i Governador Gon zález cantonada amb la plaça Corsini.
—Tenim les tortes imperials, que són un torró d’Alacant prim, entre dues hòsties. Després, s’hi poden trobar altres productes com les figuretes de massapà, els
pans de Cadis, en diferents for mats, com el de mig quilo, el de quilo o un de molt gran de 5 qui los, que habitualment el tallem a la mida que vol el client. I no ens podem oblidar dels polvorons. Els tenim fins, granulats, amb xocolata, sense gluten i sense sucre.
—Tenen productes aptes per a persones amb intoleràncies?
—Tots els nostres torrons són sense gluten. A l’etiqueta in dica clarament que són 100% naturals i sense gluten. Per a les persones que siguin intolerants al sucre, tenim tres varietats que no porten sucre afegit. Es tracta
dels torrons de Xixona, Alacant i de xocolata. Qui se’l menja diu que gairebé no es nota la dife rència. El gust és molt similar. Hem tret una bona fórmula. —Quins són els ingredients bàsics amb els quals fan els seus torrons?
—El primer i més important, és l’ametlla marcona. Ho recalco perquè la qualitat de l’ametlla marcona és insuperable. Des prés utilitzem mel, que sempre és de taronger o de romaní, i sucre. Amb aquests tres ingre dients fem el torró de Xixona i d’Alacant. El torró de gemma porta ametlla, rovell d’ou i sucre.
El massapà es fa amb ametlla i sucre, i se li pot afegir fruita confitada. A banda dels torrons, és important destacar que els pi nyons ensucrats que preparem, estan fets amb pinyó de Caste lla, què és el més valorat arreu del món. Busquem sempre el millor entre el millor.
—Quin és el procés d’elabo ració del torró a l’obrador, un cop s’han triat les matèries pri meres?
—Es fabrica a Xixona i per això té el segell de la D.O.P. Xixona. Primer adquirim l’ametlla mar cona ja sense closca, la passem per un pelador per treure-li la
pell i la torrem. El punt de tor rat que li donem determina el color i el sabor del torró. Pos teriorment, es barreja manual ment l’ametlla, la mel i el sucre, aplicant-hi calor, perquè si no seria impossible. Quan ja està ben barrejat, el torró es col·loca dins de les caixes de fusta que tenen la mida per poder tallar les barres. Es deixa reposar perquè expulsi l’oli d’ametlla sobrer i quan té la textura idònia, es talla, s’envasa al buit i es comercialit za. També es porten a la botiga les caixes de fusta amb el torró sense tallar per tallar-ho in situ davant del client.
—Aleshores, no hi ha cap dife rència entre l’envasat i el que es talla manualment?
—Només n’hi ha una. En l’en vasar-lo, li fem el buit i li traiem l’aire. Si mengem un tall de torró acabat de tallar a la botiga i un al tre tall d’un que just s’ha acabat
Davant de l’augment de preus que estan registrant tots els productes alimen taris, és pregunta obligada saber quin impacte tindrà en el cas dels torrons. En el cas de Casa Sirvent ex pliquen que han fet «un veritable esforç» perquè la pujada «brutal» dels preus de les tres matèries prime res que s’utilitzen –amet lla, mel i sucre– no recaigui totalment sobre les butxa ques dels clients. «La mel, per exemple, s’ha apujat un 20% i ja no en parlem, de l’ametlla i el sucre», afir ma en Fernando. I afegeix: «Hauríem d’haver incre mentat el preu dels nostres torrons entre un 12 i un 14% per a cobrir la inflació dels preus de les matèries primeres, però creiem que aquest no és el moment més adequat, per això l’in crement que aplicarem no arriba al 5%, i mantenint la qualitat que ens caracte ritza».
d’obrir de l’envàs, no notaríem exactament el mateix gust, per què cal deixar que el torró s’aire gi unes hores.
—Igual com passa amb els em botits i el pernil.
—Exacte. Si el torró s’ha de menjar a la nit, recomanem que l’envàs s’obri al matí. Aquesta recomanació no és només pel de Xixona, sinó per qualsevol torró, de fet. Cal deixar-lo unes 6 o 8 hores fora de l’envàs.
—Preparen lots de Nadal?
—Sí, els preparem al gust i pres supost del client. El client escull els torrons, les begudes i com vol presentar-lo. Tenim algunes mostres fetes, que es poden veu re a la Rambla Vella, 27.
—Fan enviaments a l’estran ger?
—Sí, en preparem per a enviar a Espanya, a Europa i també n’en viem a llocs llunyans com Japó, els Estats Units o Austràlia.
sense gluten. A més, en fem sense sucre per a intolerants
Cinquena generació de mestres torroners de Casa Sirvent
Fernando SirventGERARD MARTÍ Fernando Sirvent,
al nouespai Sirvent Gourmet, situat al carrer Governador González amb plaça Corsini.
Som els mestres torroners més antics que hi ha a Catalunya i mantenim la fórmula original
Cal obrir els torrons envasats al buit entre 6 i 8 hores abans de menjar, perquè s’airegi i tinguin un millor gust
Un gran esforç perquè el client no assumeixi l’increment de preu de les matèries primeres
El procés de creació, mitjançant el debat públic i la reflexió, del Pla Estratègic Reus Horitzó 32 ha arribat al seu punt final. Amb el procés finalitzat, del qual només queda presentar-ne el resultat a la ciutadania a través d’una audi ència pública, s’ha dissenyat una estratègia de ciutat que serà una eina per a orientar les accions locals durant la pròxima dèca da, ja que s’ha tingut en compte la visió de tota la ciutadania que hi ha volgut participar. Del resul tat del pla estratègic n’han sorgit quatre eixos principals: que Reus sigui una ciutat d’oportunitats on tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida, que pugui ser de qualitat, amb talent i per a gaudir.
Per a Carles Pellicer, alcalde de Reus, «es tracta d’un projecte ambiciós, però capaç de donar impuls a les iniciatives de tota la ciutat». A més, Pellicer es va mostrar «satisfet per la partici pació i involucració de la ciuta
dania en el procés, sense això, evidentment, no hi hauria pla».
Els quatre eixos es concreten en 14 objectius a assolir abans del 2032, com ara potenciar les infraestructures existents i atraure talent, facilitar l’accés de la ciutadania als actius en salut, promoure una producció artís tica i cultural diversa o Avançar cap a espais públics i de trobada dinàmics perquè promoguin les relacions socials, entre altres. Aquests propòsits es despleguen en 38 línies estratègiques.
Dins del Pla s’hi defineixen 10 projectes motor per fer «donar un primer impuls per desple gar-lo», segons Noemí Llauradó, vicealcaldessa de la ciutat. Entre aquest s’hi troba la creació d’una xarxa de cures, amb l’objectiu de dissenyar polítiques de cures transformadores, amb perspec tiva de gènere i comunitària, i «posar la vida de les persones al centre», segons l’alcalde, qui també ha explicat que el segon dels plans motors és obtenir una
ciutat de 15 minuts, afavorint l’accés ràpid i sostenible als ser veis i als recursos dels reusencs.
Un altre dels projectes motors que incorpora l’Horitzó 32 és la creació de Reus Urbana Lab, un
espai per a la innovació, el teixit empresarial i per a la ciutat, on experimentar projectes a través de la cocreació.
Crear una xarxa de promoció d’hàbits saludables i benestar
Ell i el seu company, Amarouch Azbir, van ser deportats al Marroc la passada nit de divendres
La plaça del Mercadal va acollir, ahir al vespre, una nova con centració en contra de l’expul sió del reusenc Mohamed Said Badaoui, president de l’Associ ació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana, i Amarouch Azbir, de Vilanova i
la Geltrú. Ambdós van ingressar al CIE per un període màxim de 60 dies, després que la Policia Nacional el detingués en relació amb l’ordre d’expulsió que tenia pendent des de l’estiu, però el passat divendres van ser tras lladats a Casablanca, Marroc, en un avió per tots dos sols. Segons
el germà del reusenc, Jamal Ba daoui, la manera en què van ser expulsats «era una estratègia, perquè divendres a la nit sabien que podrien passar desaperce buts». El mateix germà va expli car que Mohamed es troba amb bon estat d’ànims i a l’espera del següent pas. La família assegura
no haver perdut l’esperança del seu retorn. Els advocats d’amb dós deportats van confirmar que presentaran una demanda con tra l’ordre d’expulsió del minis teri de l’Interior, esgotant, així, totes les vies judicials d’un cas que la defensa preveu que pugui acabar al tribunal d’Estrasburg.
Va
Redacció
Més de 1.200 alumnes de primà ria i més de 100 mestres de tren ta escoles de Reus van participar ahir a La Gran Nadala 2022. El tema escollit enguany va ser el Fum, fum, fum i es va interpre tar al mig de la plaça del Mer cadal en un esdeveniment or ganitzat Canal Reus TV, amb la
col·laboració de l’Ajuntament, i que serveix per donar la benvin guda a les festes nadalenques. El docent i músic Jordi Salvadó ha estat el director musical de l’esdeveniment. Gairebé tots els centres educatius de la ciutat van participar en l’esdeveni ment. Un any més, els alumnes van estar, dies abans de l’activi
tat, practicant la cançó a l’assig natura de Música. Aquesta inici ativa està impulsada per Canal Reus TV, que va fer una emissió en directe de l’esdeveniment. A més, enguany es va commemo rar el desè aniversari d’aquest esdeveniment, icònic del mes de novembre i que, com sempre, dona el tret de sortida a Nadal. Imatge
físic emocional és el quart dels projectes motor del pla, on es treballa perquè «la ciutadania sigui el principal agent de salut», segons Llauradó. També, a 10 anys vista, s’hauria de fomentar
la creació cultural i artística de Reus, així com crear una xarxa ciutadana per «generar cohesió i enfortir les relacions socials en tre els reusencs», va explicar ahir Llauradó.
El pla estratègic Horitzó 32 també té en compte que s’ha de produir una transformació digi tal per acabar amb la bretxa di gital i promovent la implantació de noves infraestructures de te lecomunicacions. També inclou, per un projecte per generar, im pulsar i retenir talents per a dina mitzar econòmicament la ciutat.
L’estratègia també ha rebut, per part de la població que hi ha participat, peticions sobre el funcionament de l’administració amigable. Així, Horitzó 32 inclou l’objectiu d’aconseguir que els tràmits amb l’administració si guin més simples i amb un «vo cabulari menys tècnic», detalla va Llauradó. També, amb relació al funcionament de l’adminis tració, el pla inclou un projecte adreçat a l’organització de dades i a la planificació estratègica, per a millorar la productivitat dels treballadors.
Els resultats seran explicats el pròxim dimarts 29 de novem bre, a les 19 h., al saló de plens de l’Ajuntament, on podrà assistir tots els grups municipals, que han format part del procés, i la ciutadania que ho desitgi, per re soldre qualsevol mena de dubte al respecte.
La Casa de las Américas de Madrid va acollir dimarts la cerimònia de lliurament del concurs als millors cementi ris de l’estat on el Cementiri General de Reus va recollir dos premis. Un segon premi al Mausoleu del General Prim en la categoria al millor monu ment funerari i un tercer pre mi –exaequo amb la ciutat de Bilbao– als concerts Músiques per al record, en la categoria a les millors activitats de portes obertes d’aquests equipa ments funeraris. La regidora responsable de Serveis Fune raris Reus i Baix Camp, Mont serrat Flores, manifesta que «un cop més aquests guardons reconeixen la riquesa històri ca, artística i cultural del Ce mentiri General de Reus i la tasca dels Serveis Funeraris».
Rebullits Teatre i Bravium Tea tre presentaran, dissabte a les 19 h. i diumenge, a les 12 h., a l’Orfeó Reusenc l’obra Mary Poppins. Aquesta proposta és una adaptació de la pel·lícula de Disney on una família de classe mitjana-alta del Lon dres de principis del segle XX té problemes per trobar una mainadera capaç de fer-se càr rec dels seus fills. En aquesta proposta també hi haurà uns veïns sorollosos, unes minyo nes xerraires, uns pingüins cambrers, un pare enganxat al mòbil, una mare reivindi cativa, uns nens inquiets, un amic amb minijobs i una mà gica mainadera. L’entrada per als socis del Bravium i de l’Or feó tindrà un preu de 6 euros, mentre que la normal serà de 8 euros. Redacció
El projecte d’habitatge de l’antiga Hispània ha estat preseleccionat per a rebre el finançament del programa d’ajuts a la construc ció d’habitatges en arrendament social en edificis energèticament eficients que preveu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat pels fons Next Generation. Es tracta d’una primera resolució, motiu pel qual es desconeix la quantitat econò mica que rebrà el consistori, tot i que va sol·licitar 2.1800.000 eu ros, segons van confirmar fonts municipals a Diari Més. Ara hi ha un termini de deu dies perquè es puguin presentar al·legacions i, posteriorment, podran presen tar la sol·licitud. La preselecció ha deixat fora un projecte, també de la ciutat, de 132 habitatges a la zona de Mas Iglesias, del qual
encara se’n coneix poca infor mació, però no es descarta que es torni a demanar una subvenció més endavant.
Després que el plenari de l’Ajuntament del passat 21 d’oc tubre aprovés una primera ope ració de crèdit, per import de 6.714.690 euros, a 20 anys amb els tres primers anys de carència, destinat al finançament de les in versions en habitatge social pre vistes en el projecte, ara aquest està a un sol pas de rebre, també, 2,1 milions d’euros dels fons eu ropeus.
El projecte consisteix en la construcció d’un edifici d’habi tatges de 8.100 metres quadrats, dels quals 7.700, seran per ha bitatge protegit. És a dir, dels 60 pisos que es construiran, 48 seran de protecció social, gestio nats a través de Redessa, 12 seran
Anna González
El Teatre Bartrina acollirà, el pròxim diumenge 4 de desem bre, un concert solidari del grup Aupa Strings. Es tracta de la cloenda dels actes del 400 aniversari del Gremi de la Cons trucció del Baix Camp. Tota la recaptació anirà destinada a la Càtedra del Dolor Infantil de la URV-Fundación Grünenthal. L’estudi està inclòs en la llista mundial de programes de do lor pediàtric de la International
Association for the Study of Pain (IASP). És un servei pioner i gratuït de l’Hospital Sant Joan de Reus, que aplica teràpies de senvolupades per la càtedra i el grup de recerca ALGOS, sota la direcció de Jordi Miró. Aupa Strings, la formació musical que actuarà en el concert, té una llarga trajectòria amb gires internacionals. Al Teatre Bartri na hi presentarà Timelapse XX, un concert dinàmic i energètic dirigit a les famílies.
de gestió privada i tres seran de renda lliure. Els pisos de lloguer social, tindran entre dues i tres habitacions –36 habitatges seran de dues i 12, de tres–.
A més, per rebre aquesta sub venció, cal destacar que el pro jecte s’ha treballat amb criteris de sostenibilitat i qualitat ambi ental, amb materials naturals i reciclables i la utilització d’ener gies renovables, com plaques solars i aerotèrmia. Igualment, s’han tingut en compte criteris de convivència, on es potenci en els espais intermedis entre
el carrer i l’habitatge i les zones comunes.
Respecte a l’altre projecte, de 132 habitatges a la zona de Mas Iglesias, ha quedat el primer d’entre els que no han estat pre seleccionats per falta de finança ment. Per tant, podria accedir a la subvenció si algun seleccionat descartés presentar-se a la con vocatòria.
El Suplement continua com memorant els 35 anys de vida amb una edició especial amb el caliu del públic. El programa de Catalunya Ràdio que pre senta Roger Escapa farà para da a la ciutat de Reus, al Teatre Fortuny, aquest pròxim diu menge. L’espai comptarà amb convidats com l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, el perio dista Xavier Graset, la cuinera Gessamí Caramés i el bateria d’Els Pets, Joan Reig. Redacció
El
recull els guardons del concurs als millors cementiris de l’Estat
‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio fa parada al FortunyAnna González
El projecte es troba entre les propostes preseleccionades per rebre la subvenció
Gastronomia i tradició s’unei xen en aquest enclavament privilegiat als peus de la Ca tedral de Tarragona. Una pro posta única a la ciutat, situat al Pla de la Seu, que permetrà que gaudiu d’un gran menjar envoltat de tradició, arquitec tura i cultura romana. Amb una destacada gastronomia basada en el producte de pro
ximitat i de tem porada, productes de gran qualitat, seleccionats per preparar de mane ra casolana, els mi llors plats de la Di eta Mediterrània i de la gastronomia local. Els arrossos cultivats al Delta i cuinats segons la cuina tradicional, els entrants origi nals, les seves co ques i els produc tes a la brasa faran de la teva experiència a casa Balcells un autèntic gaudi per al paladar. A més, disposa de diferents espais entre els quals podràs escollir per celebrar sopars o dinars de grup, esdeveni ments d’empresa o privats... tot amb vista a una Catedral, que espera amb gust que visi tis Casa Balcells.
S’apropa Nadal. Després de dos anys on la pandèmia ha impos sibilitat o reduït al màxim les celebracions i trobades amb fa mília, amics i companys de feina, aquesta mena viuen enguany un boom. Són molts els restaurants que ja han penjat el cartell de complet en alguns dies i d’altres que cada dia que passa tenen menys disponibilitat, motiu pel qual cada vegada més grups, es pecialment aquells vinculats a les empreses, s’estan afanyant per a poder reservar data i un lloc especial per a gaudir del retroba ment nadalenc.
L’àpat nadalenc d’empresa s’ha convertit en una data asse nyalada, que molts tenen marca da al calendari. Per aquest motiu, el lloc a escollir no es pot deixar
en mans de l’atzar. Els dinars o sopars d’empresa de Nadal vari en molt en funció del tipus d’em presa i del sector al qual pertany. L’originalitat, la personalització i la cuina de qualitat han esde vingut ja les tres constants que marquen cada cop més l’estil a l’hora de triar el restaurant per aquest tipus d’esdeveniment. En aquest sentit, cada vegada s’opta més per espais diferents i origi nals que permetin el desenvolu pament d’activitats paral·leles, com poden ser espectacles, jocs, música, concursos i espais tec nològicament preparats.
Els jocs en grup que involu cren a tots els assistents i els fan participar és una opció per crear bones relacions. Els photocalls que aconsegueixen implicar als assistents amb complements i
divertides fotos. També està de moda realitzar tallers de tota mena, com de cuina, de manu alitats, pintura, escultura o tea tre. Les empreses tecnològiques, així com startups o aquelles amb mentalitat més moderna incor poren activitats relacionades amb les xarxes socials, com per exemple concursos de fotografia incloent hashtags per compartir les imatges de l’esdeveniment.
Tanmateix, hi ha empreses més clàssiques o tradicionals que pri men especialment la qualitat del menjar i un entorn agradable i elegant a altres activitats motiva cionals o espais versàtils. La cui na tradicional i elaboració caso lana amb un producte de qualitat és una de les condicions marca
des per moltes de les empreses que organitzen aquest tipus d’es deveniment. Conceptes com el fet a casa fan que el consumidor se senti més atret cap a un plat i augmenti el seu desig per degus tar-ho. Enguany, continua sent un dels requisits més demandats a l’hora de determinar on cele brar un esdeveniment nadalenc.
Sota la premissa del producte de qualitat, també hi ha establi ments que aposten per innovar i reversional la cuina nadalenca més tradicional i aportar noves propostes culinàries.
D’altra banda, un altre aspecte a considerar a l’hora de triar un restaurant és valorar la diversi tat en els comensals i les seves dietes: sense gluten, vegans o ve getarians. Els restaurants han de poder oferir alternatives.
menús especials amb plats sorprenents per a les reunions nadalenques
L’última sensació del panorama gastro de Tarragona es diu The School House. Situat a la Vall de l’Arrabassada, aquest gas tropub s’ha convertit ja en un dels locals imprescindibles de la ciutat gràcies a la seva original oferta que combina creacions d’inspiració brit amb productes de proximitat. Una de les claus de l’èxit de The School House és que han importat les darre res tendències que triomfen a Londres i altres grans ciutats del Regne Unit, perquè el públic tarragoní pugui gaudir-ne sense sortir de la ciutat. Ara bé, a The School House no s’aturen. Es tan innovant constantment per a oferir noves propostes sorpre nents. Si encara no els coneixes, ara tens més oportunitats.
Els àpats de Nadal més trendy L’esperit jove i innovador són la marca de la casa i això es pot
observar tant en la seva carta, que està en renovació cons tant, com en les diferents acti vitats que organitzen. Ara, que s’apropa Nadal i les trobades amb companys de feina, amics i familiars s’intensifiquen, és el moment ideal per a visitar The School House i tastar la seva gastronòmica única. L’equip de
The School House és també la casa del futbol i no t’hi podràs perdre cap partit del Mundial
cuina ens explica que ha prepa rat dos menús «espectaculars» per aquestes cites, que inclouen plats com Wellington amb ver dures al wok, ceviche de corvina o costelles BBQ amb alvocat.
El Mundial més ‘gastro’ Els amants del futbol ja han po
gut comprovar com The School House és el lloc ideal per a veure els partits més importants de la temporada. La pantalla gegant, de tres metres per tres metres, ofereix una experiència gaire bé immersiva, que es completa amb la selecció de plats, cerve ses i bons vins que conformen la carta del gastropub. Ara, aques ta experiència es multiplica amb una de les cites més esperades: el Mundial de Futbol. Si vols seguir els partits de la Selecció Espanyola, de l’anglesa i els en frontaments més decisius en un espai on es respiri bon ambient i passió pel futbol, The School House és, sens dubte, el teu lloc.
Brunch i Family Hour
Ara bé, si hi ha una proposta està fascinant a tothom, són els brunchs que preparen. Els dissabtes i diumenges, especi alment, el local s’omple de fa mílies, parelles i grups d’amics
que volen degustar l’especialitat de la casa, un brunch amb tor rades fetes amb un pa especial amb massa mare i tota mena d’acompanyaments que repre senten a la perfecció el binomi tasty & healthy. La seva selecció de cafès, on destaca el flat whi te, acaben d’arrodonir els seus brunchs
Amb la idea d’oferir noves propostes i portar a Tarragona algunes de les creacions més característiques de Regne Unit, han instaurat les Family Hour
Cada dia, de 16:30 a 18:30, les fa mílies poden gaudir d’un bere nar amb hot chocolate i cookies per 3 euros i la canalla s’ho pot passar pipa veient pel·lícules i dibuixos animats en anglès.
Implicats amb el barri Més enllà de bona gastronomia i diversió, aquest gastropub vol ser un lloc de reunió i un punt de referència per a la gent de la Vall de l’Arrabassada. Per això, organitzen tota mena de pro postes culturals. A l’arxiconegut
English Corner, sumen altres propostes com un cinefòrum que estrenaran a partir de l’any nou, un espai d’intercanvi de llibres o tallers per a nens, entre altres, que fan The School Hou se un indret únic i imperdible.
@theschoolhouse_tgn
Torredembarra. Passeig Colom, 4 Reserves a 4makis.com
L’època de Nadal es poden trobar tota mena de tendències. Els colors platejats i daurats sempre estan presents, i més enguany, en una temporada on les propostes glitter són predominants. Ara bé tonalitats com els grisos i vermell són bàsiques en els outfits d’aquesta mena de celebracions. El negre és una de les opcions clàssiques, però a la vegada més destacada gràcies a la seva ele gància. Ara bé, enguany, també es portaran colors més cridaners com el blau, el verd o el bordeus i el color camel ben combinat serà una bona aposta. Un altre color de moda és el verd ampolla, color que serà perfecte tant per un sopar d’empresa com per una de les cites més familiars d’aquestes dates. La millor opció per vestir-se en aquestes ocasions és apostar per peces clàssiques amb estil, que no siguin ni massa atrevides o extremades però fidels al look de cada persona.
T’agrada el japonès? Si la res posta és un si, no deixis de vi sitar 4 Makis a Torredembarra. Aquest restaurant ofereix una excepcional experiència gastro nòmica davant del mar. Situat al Passeig Colom, 4 Makis és el lloc que s’escull per gaudir d’una
carta molt diversa, amb plats típics del menjar japonès, pre parats per sushimans experts, amb matèria primera selecciona da de la millor quali tat. Un autèntic fes tival de sabors que podreu assaborir a peu de platja.
A més, ens ofe reixen un menú del dia molt complet a un preu assequi ble, amb dos plats a escollir, postres i beguda, per aquells dies que et ve de gust degustar un menú d’alta cuina diferent, sense haver de recórrer a res taurants de gran caixet i luxe. 4 Makis és, sens dubte, sinònim d’una cuina extraordinària, en una ubicació exclusiva, a uns preus més que assequibles.
Els Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de Tarra gona van detenir el passat 19 de novembre un home de 42 anys, a Constantí (Tarragonès), com a presumpte autor de dos delictes de robatori amb intimidació i un furt d’ús de vehicle. El dia 17, també es va detenir a Tarragona un altre home de 37 anys impli cat en un dels dos robatoris.
La investigació policial es va iniciar el passat 29 d’octubre ar ran de l’atracament amb arma de foc en una benzinera de Cons tantí (Tarragonès). A les 06.30 hores, el lladre va donar diversos cops a la porta d’entrada per ac cedir dins de la botiga de la ga solinera. Un cop a l’interior, va apropar-se a la treballadora i va exhibir una arma de foc per in timidar-la i reclamar-li la recap tació de la caixa. Quan va fer-se amb el botí va sortir corrents de la botiga on l’esperava el segon dels detinguts amb qui va fugir a peu.
De la investigació es desprèn que l’home que l’acompanyava feia tasques de vigilància per controlar l’entorn de la benzine
ra per la qual cosa els Mossos el van arrestar a Tarragona el 17 de novembre. Així mateix, el prin cipal investigat va cometre el se
gon dels atracaments l’endemà divendres, 18 de novembre, a la tarda, en un establiment comer cial del Morell. En aquest segon
fet, l’individu va utilitzar el ma teix modus operandi per intimi dar la treballadora i sostreure la recaptació de la caixa. Després va fugir en un vehicle que havia robat amb les claus posades el dia abans al barri Mas Abelló de Reus (Baix Camp).
A partir de la informació re collida, els Mossos d’Esquadra van poder localitzar l’endemà al matí el vehicle sostret que es trobava estacionat a Constantí. Davant la possibilitat que l’inves tigat portés una arma de foc, els Mossos d’Esquadra van establir un dispositiu policial que va con cloure vora les 18.15 hores amb la detenció de l’atracador quan es disposava a obrir amb les claus el vehicle sostret. El primer dels de tinguts va passar el dia 18 a dis posició judicial davant del Jutjat en funcions de guàrdia de Tarra gona i el jutge va decretar la seva llibertat amb càrrecs. El principal investigat va passar dilluns pas sat a disposició judicial i el jutge va decretar el seu ingrés a presó.
Els veïns dels Pallaresos con traris a la instal·lació del Cen tre Residencial d’Acció Edu cativa (CRAE) al municipi es tornaran a mobilitzar avui di jous, a les 19.30 hores, davant l’Ajuntament. Es tracta de la tercera convocatòria que im pulsaran els veïns que s’opo sen a aquest centre. Fa prop de dues setmanes, van organitzar una marxa des de l’avinguda de Bofarull que també es va aturar davant el consistori.
El conductor d’un automòbil va morir ahir en un accident de trànsit a Montblanc, se gons va informar el Servei Ca talà de Trànsit (SCT). Els fets van tenir lloc cap a les set de la tarda al quilòmetre 0,80 de la carretera C-241d. Per causes que s’investiguen, el cotxe que conduïa la víctima, que viatja va sola, va sortir de la via. En el que va d’any, han mort 148 persones a la xarxa viària inte rurbana de Catalunya.
Afavorirà la igualtat d’oportunitats a través d’una línia de finançament que fomenta l’autoocupació
El president de l’Associació Sè niors per a la Cooperació Tècnica Catalunya Sud (ASCASUD), Luis Quismondo, i el president de MicroBank, Juan Carlos Gallego, han signat un conveni de col laboració per facilitar el finança ment de projectes empresarials
a través de microcrèdits. Amb la signatura d’aquest acord, s’esta bleix una línia de finançament d’un milió d’euros per potenciar l’autoocupació i incentivar l’ac tivitat emprenedora, afavorint la igualtat d’oportunitats amb especial atenció als col·lectius en situació de vulnerabilitat. En
El Comitè Executiu de PIMEC ha aprovat recentment el no menament de Nuria Tous com a nova presidenta de PIMEC Joves Tarragona, en substitució de Be atriz Mesas, que deixa el càrrec després de vuit anys al capda
vant de la sectorial a Tarragona. Un dels objectius de Tous al capdavant de PIMEC Joves Tarragona és acompanyar a les noves generacions d’empresa ris i empresàries del territori en el procés de transformació digital que estan vivint tant les
base a aquest conveni, es finan çarà la creació o ampliació de microempreses, negocis d’autò noms i projectes d’autoocupa ció amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament del teixit productiu i al progrés social. Els beneficiaris seran professionals autònoms i microempreses amb
menys de deu treballadors i una facturació anual inferior a dos milions d’euros. Els sol·licitants podran optar a microcrèdits per un import màxim de 25.000 euros. Els projectes han de tenir un pla d’empresa i l’informe fa vorable de viabilitat elaborat per ASCASUD.
empreses com la societat, així com en els reptes que es puguin derivar de la complexa situació econòmica actual. La nova pre sidenta explica que «treballarà per fomentar l’emprenedoria i potenciar el talent jove».
El comitè d’empresa de Lear En gineering de Valls ha donat per aturades les reunions de con veni per manca d’entesa amb l’empresa, al mateix temps que anuncia la convocatòria de dues mobilitzacions. La primera serà
avui a les 13.30 hores, a la qual estan convocats els enginyers que vulguin expressar la seva disconformitat amb l’empre sa davant del centre de treball mentre que la segona serà el pròxim dimecres, dia 30, a les 13.30 h. En aquest cas, serà una
manifestació que recorrerà gran part del polígon industrial de Valls.
«Després de 17 reunions, no tan sols no hi ha hagut una proposta acceptable, sinó que l’empresa ha fet un pas enrere», assegura el comitè d’empresa. I afegeixen: «Després de mesos finançant l’empresa, l’última oferta està molt lluny de l’IPC que està suportant la classe tre balladora i amb la conseqüent pèrdua de poder adquisitiu. Mentrestant, LEAR reparteix grans beneficis als seus accio nistes i directius». Lear Engine ering Valls compta amb més de 250 treballadors.
Els ajuntaments de Roda de Berà i de Benaoján (Màlaga) van aprovar a finals d’octubre de l’any passat l’agermana ment entre els dos municipis. La idea va sorgir durant l’es tiu de 2021, en una conversa entre l’alcalde Pere Virgili i un rodenc familiar de l’actual al caldessa de Benaoján, Soraya García. Els dos consistoris van convocar llavors una reunió telemàtica i es va arribar a un enteniment, tenint en compte els vincles històrics i socials que uneixen els dos pobles. Per a celebrar l’agermanament i consolidar-lo, l’Ajuntament, a través de la regidoria de Cul tura, ha organitzat diversos actes que tindran lloc el 9 i 10 de desembre. Per a l’ocasió, viatjaran fins a Roda de Berà l’alcaldessa Soraya García i la regidora de Cultura, Olga Bar ranco, acompanyades per una tècnica municipal. La benvin guda a les autoritats i l’acte institucional se celebrarà el 9 de desembre, a partir de les 10 h. a l’Ajuntament. Seguida ment, a l’entrada del municipi, a la plaça Francesc Macià, es descobrirà una placa comme morativa. A les 11.30 h., es farà una visita guiada a diversos in drets turístics de Roda de Berà i, a partir de les 18.30 h., tindrà lloc una exhibició del Ball de Diables de Roda de Berà i se guidament l’encesa oficial dels llums de Nadal. El diumenge, a les 12.30 h., la plaça de l’Ajun tament acollirà una exhibició de castells i folklore popular, entre d’altres actes. Redacció
Redacció L’Associació d’Empresaris d’Hostaleria (AEH) de Salou i l’àrea de Dinamització Econò mica de l’Ajuntament de Salou van presentar ahir una nova edició de les Jornades Gastro nòmiques del Calamar, que se celebraran des de demà i fins l’11 de desembre, a 14 restaurants de la ciutat. L’acte de presentació va estar presidit per l’alcalde Pere Granados, acompanyat del presi dent de l’AEH de Salou i xef del
L’oli d’oliva verge extra és un dels tresors gastronòmics de les Terres de l’Ebre. Al Montsià, són diversos els municipis que han fet de l’oleïcultura una forma de vida, entre ells Santa Bàrbara, que demà donarà el tret de sor tida a la 26a Fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i del Comerç. Durant tres jornades, visitants d’arreu podran conèixer de prop el mu nicipi, els seus cultius i els pro ductes de la terra.
Demà, doncs, s’obrirà el re cinte firal a partir de dos quarts de 6 de la tarda i una hora més tard es farà la inauguració ofi
cial, amb representants de les entitats locals. L’acte d’obertura servirà també d’homenatge a tots els restauradors que al llarg dels anys han participat en les Jornades Gastronòmiques de la Cuina de l’Oli, que s’allargaran fins al 4 de desembre.
Dissabte, la jornada comen çarà amb l’esmorzar de germa nor. També es farà un taller de postes amb xocolata, cítrics i oli novell i es podrà participar en la ruta amb carros tradicionals a la finca d’oliveres mil·lenàries de Carlos Ferré. També en destaca el tast de vins de la DO Mont sant amb el Celler Mas de les
restaurant amb Estrella Michelin Deliranto, Pep Moreno, i el regi dor de Dinamització Econòmica, Hèctor Maiquez. També hi van ser presents diferents represen tants dels restaurants que parti cipen en aquesta edició.
Els establiments participants seran l’Asador Córcega Restau rant (carrer Major, 31); Bufacal dos Restaurant (passeig Mira mar, 40); Carbonic Restaurant (carrer Major, 55); Casa Soler (avinguda de la Diputació, 197);
Cook and Travel (carrer Llevant, 5); Deliranto (carrer Llevant, 7); Huma (carrer Barcelona, 62); La Taberna del Áncora (autovia de Salou a Reus, 3); Malapecora by Bandarra (Via Augusta, 14); Mesón Pa i Oli (carrer Major, 3); MRKT de Edu Cuesta Gastrobar (carrer del Francolí, 8); O Mar Restaurant (avinguda Carles Bu ïgas, 29); Sushi Kai (carrer Valèn cia, 4) i la Taverna El Totxo (car rer Barcelona, 40).
L’alcalde Pere Granados va
assegurar que «som davant de la festa més antiga i més tradi cional de Salou, la Festa del Ca lamar, amb el concurs de pesca i les jornades gastronòmiques». «Significa mostrar quines són les nostres arrels històriques més re cents, la marinera; i alhora, pre sentar una oferta gastronòmica relacionada amb un producte de proximitat i més tradicional de Salou», va afirmar. Granados també va agrair, sincerament, el treball i professionalitat de l’as
afirma
sociació, amb el suport de l’àrea de Dinamització Econòmica, per posar en valor la gastronomia del municipi, amb una varietat molt rica i de gran qualitat. En aquest sentit, va assegurar que l’oferta gastronòmica de Salou «és un pol d’atracció de visitants més propers», i ha aconseguit posici onar-se com a «la tercera prefe rència dels nostres turistes».
Per la seva part, Pep Moreno, va recalcar que «jornades com aquestes ajuden a la desestacio nalització i que van creixent, any rere any». El xef, guardonat amb una Estrella Michelin, també va destacar «la diversitat de partici pants que reflecteix la versatilitat i la transversalitat de la gastrono mia de Salou, fet que la posiciona i diferencia d’altres destinacions gastronòmiques».
Per la seva banda, el regidor de Dinamització Econòmica, Hèc tor Maiquez, va assenyalar que «hem complert el calendari gas tronòmic de 2022, amb un con junt d’accions que han treballat diferents vessants de la restaura ció, com la cuina de fusió, inter nacional i avantguardista; i, en aquesta ocasió, amb un rerefons més tradicional, que cada restau rant desenvoluparà amb la seva especialització». Així mateix, va posar de relleu la «tasca de cons cienciació» de l’AEH de Salou, per tal que el municipi sigui un referent gastronòmic.
Les propostes gastronòmiques que ofereix l’edició d’aquest any es pot trobar a les pàgines web i les xarxes socials de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Sa lou i del mateix Ajuntament.
Vinyes de Cabacés. A la tarda, es podrà gaudir d’una de les ac tivitats més destacades, amb els showcookings a càrrec dels tres xefs Estrella Michelin de les Ter res de l’Ebre, Dani Jové de Villa Retiro de Xerta; Jeroni Castell de Les Moles d’Ulldecona i Vicent Guimerà, de l’Antic Molí, també d’Ulldecona. Així mateix, també hi haurà altres xerrades, tallers d’artesania i activitats esporti ves durant tot el dia.
La tradició i l’ambient festiu caracteritzaran diumenge. La
Xaranga Estrella Band serà pre sent tot el matí al recinte firal. Es farà una segona sortida amb carros, per mostrar els masos tradicionals del poble. Al migdia se celebrarà el concurs d’allioli. El matí es completarà amb una demostració de la preparació del terreny a la manera tradici onal per a la recol·lecció d’olives i l’entrega dels II Concurs d’Olis Novells. L’espectacle de jotes, un vol amb globus aerostàtic i la xocolatada popular posaran el punt final a la festa.
Començarà demà i es clourà el dia 16 de desembre amb el lliurament de les distincions honorífiques
La Festa Major de la Immacula da de Cambrils arrencarà aquest divendres, 25 de novembre amb l’acte d’encesa oficial de l’en llumenat de Nadal a la plaça de l’Ajuntament i acabarà el 16 de desembre amb el lliurament de les distincions honorífiques.
L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein; el regidor Joan Maria Ar tigau, i les tècniques dels Depar taments de Festes i Cultura de l’Ajuntament, Concep Ferrer i Gemma Massagué, van presen tar ahir dimecres el programa de la celebració, que estarà pro tagonitzada per actes culturals com el lliurament dels Premis Vila de Cambrils, la inauguració de l’exposició de la Biennal d’Art
Contemporani Gastronòmic i del Premi de Fotografia, els Tallers Oberts o la commemoració del Setge de 1640, el 10 de desembre.
L’alcalde, Oliver Klein, va des tacar el caràcter prenadalenc i intensament cultural de la festa major d’hivern i va repassar els principals actes del programa. Entre altres activitats, va desta car la presentació del llibre sobre el cirurgià cambrilenc Antoni de Gimbernat, escrit pel doctor Pere Mestres, i la consolidació del nou format de l’acte institucional de la commemoració del Setge, que es portarà a terme a la Torre del Llimó i comptarà amb el parla ment del musicòleg cambrilenc
Albert Recasens Barberà.
El Punt BiblioJove de Cambrils, que de de l’abril s’oferia cada darrer dimecres de mes, es con vertirà en un servei permanent de l’Ateneu Juvenil de Cambrils. D’aquesta manera, es podran realitzar préstecs durant tot el mes des del Punt d’Informació Juvenil.
Com a cloenda del punt en format mensual, coincidint amb la darrera edició, el pro per dimecres 30 de novembre, el Departament de Joventut de
l’Ajuntament de Cambrils i la Biblioteca Josep Salceda i Cas tells realitzaran un sorteig d’un lot de llibres, dues pel·lícules en format DVD i productes de Joventut.
Les persones que vulguin par ticipar al sorteig hauran d’om plir una butlleta al mateix punt BiblioJove, a la planta baixa de l’Ateneu, on hauran d’especifi car les seves dades de contacte i respondre a una pregunta sobre els seus gustos literaris.
La jornada central, el 8 de desembre, se celebrarà la tradicional processó pel nucli antic
El dia central de la festa serà la Diada de la Immaculada, el 8 de desembre, amb la tradicional processó pels carrers del nucli antic a càrrec de la Colla Gegan tera Tota l’Endenga, el Ball de Bastons de Cambrils, la Colla Castellera Xiquets de Cambrils i la Cobla de Ministrers de Cam brils. La jornada continuarà a la tarda amb el concert i ball de Festa Major que oferirà l’Orques tra Nova Blanes.
En l’apartat de música i teatre, s’ha programat l’adaptació tea tral del poema de Gabriel Ferra ter Poema inacabat al Teatre del Casal, el 25 de novembre, el festi val d’art a pagès PARTIDES, el 26 i 27 de novembre, el concert Gui llermotta del cicle de la Cripta de l’Ermita organitzat per Escena Cambrils, el 7 de de desembre, i l’obra de teatre El Sopar dels Idio tes al Palau Municipal d’Esports, el 9 de desembre.
El final de la Festa Major de la Immaculada coincideix i enllaça amb l’inici de les activitats nada lenques com el Mercat de Nadal a la Vila, que es farà del 5 al 10 de desembre i les iniciatives solidà ries de les entitats per la Marató de Tv3.
L’Espluga de Francolí ha iniciat el període de votacions de les propostes dels pressupostos participatius de l’any 2022. Les votacions es podran fer fins l’11 de desembre en línia a través de l’aplicació per mòbils o tauletes eAgora o de manera presencial a les oficines d’atenció a la ciu tadania (OAC) de l’Ajuntament, de dilluns a divendres de 9 h. a 13 h. i ho podran fer totes les persones majors de 16 anys empadronades a l’Espluga de
Francolí. La partida destinada a dur a terme l’acció escollida ascendeix als 26.000 euros. Les sis propostes són la instal·lació de lavabos al Jardí dels Franco lins, el canvi de la tanca peri metral d’aquest mateix jardí, la millora i condicionament dels parcs infantils de la població, l’embelliment de l’entorn de la Font Major, la millora el pati de l’escola públic i la senyalització dels equipaments de la pobla ció i plantació d’arbres. Redacció TWITTER
Anunci d’aprovació inicial del Reglament regulador del Servei de Cementiri Municipal Anunci d’aprovació inicial del Regla ment regulador del Servei de Cementiri Municipal.
El Ple de l’Ajuntament en sessió cele brada el dia 1 d’abril de 2022 va apro var inicialment del Reglament regulador del Servei de Cementiri Municipal.
S’obre un termini d’informació pública de 30 dies, comptats a partir de la pu blicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i al Diari Oficial de la Generalitat de Cata lunya per presentar les reclamacions que es considerin adients.
En el cas que no s’hi presentin al·le gacions durant aquest termini, l’acord d’aprovació inicial s’entendrà elevat a definitiu i es procedirà directament a la publicació íntegra del seu text.
Vila-seca, a 22 de novembre de 2022 L’alcalde, Pere Segura Xatruch
Eli Llombart.
a Tarragona entre gener de 2018 i maig de 2022, així com entre 2014 i 2017.
La 22a Fira de l’Oli Nou de Tarragona se celebrarà divendres 25 i dissabte 26 de novembre
Una destacada representació de la denominació d’origen prote gida Siurana, que formen més de 5.000 pagesos i pageses re presentants de cinc comarques de Tarragona de les set que són territori DOP Siurana, oferiran aquest divendres i dissabte l’oli del raig, el primer de l’any. La cita serà a la plaça Corsini de Tarra gona, la qual acollirà la 22a Fira de l’Oli DOP Siurana.
En paral·lel, i com ja és habitu al, les parades del Mercat Central de Tarragona repartiran les but lletes del tradicional sorteig El teu pes en oli que tindrà lloc el dissabte 26 a la tarda.
A més, la Fira de l’Oli DOP Siurana de Tarragona comptarà amb un programa ampli d’acti vitats lúdiques i familiars, com la sessió de vermut, però també berenars per la mainada, així com actuacions musicals, tallers infantils, tallers de tast d’oli, sen se oblidar la tarda de dissabte a ritme de swing.
Una edició més, i ja en van set, la Fira de l’Oli nou de Tarragona
RECOMANATtambé serà solidària amb el Gran Recapte del Banc dels Aliments. D’aquesta manera, la recaptació del vermut del dissabte anirà íntegrament destinada al Banc dels Aliments. Aquesta iniciati va compta amb la col·laboració
dels vermuts de la cooperativa de Montbrió (Montebrione) i d’Unió Origen (Or del Camp), i el suport del Gremi de pagesos de St. Llorenç i St. Isidre.
La Fira de l’Oli DOP Siurana està coorganitzada per l’Ajun
El Grup Unió serà present a la Fira de l’Oli Nou DOP Siura na el 25 i 26 de novembre a la plaça Corsini de Tarragona, on oferirà els olis que comercia litza amb els segells Olearum i Unió.
Unió té més de vuitanta anys d’història. Amb seu a Reus, l’entitat va néixer l’any 1942 amb la voluntat d’aglutinar les cooperatives locals de la de marcació, treballant en els sec tors de la fruita seca, l’oli verge extra i el vi.
Són més de 80 anys de vida, durant els quals el Grup Unió ha mantingut els seus prin cipis fundacionals, que són estar al servei de l’agricultura i vetllar per la sostenibilitat de l’entorn rural. Una sostenibi litat entesa des de tres àmbits: d’una banda, la sostenibilitat econòmica, que permeti que totes les persones que treballen al camp puguin tenir un preu just pel seu treball, garantint el relleu generacional. També la sostenibilitat mediambi
ental, fomentant l’agricultura responsable i el respecte amb l’entorn. I, finalment, la soste nibilitat social, impulsant l’ac tivitat agrària en les poblacions petites, contribuint d’aquesta manera a l’equilibri territorial.
En paral·lel, durant aquestes vuit dècades d’història, el Grup Unió ha fet un pas endavant en la manera de produir i transfor mar els seus productes, elevant
l’exigència de la qualitat dels productes i dels controls que han de garantir aquesta quali tat.
La cooperativa reusenca aglutina prop de 20.000 famí lies d’agricultors de tot l’arc mediterrani. En el cas de l’oli, treballen sobretot amb produc tors acollits sota les denomina cions d’origen DOP Siurana i DO Terra Alta.
tament de Tarragona, el Consell Regulador de la DOP Siurana i Unió Origen de Reus, i compta també amb la col·laboració de Mercats de Tarragona i el Gremi de Pagesos de St. Llorenç i St. Isidre.
Transmetre la identitat d’un poble mitjançant els productes de la terra. Aquesta és la filosofia de l’Agrícola d’Ulldemolins. Els seus socis conreen oliveres arbequines i vinya i a la Cooperativa elaboren i comercialitzen oli i vi. Els Vins del Silenci DO Montsant i l’Oli La Llena DOP Siurana reflecteixen les característiques del paratge on s’enclava Ulldemolins, a la Vall del Silenci,
marcat per l’altitud, cosa que influeix en el procés de maduració, més lent, i en el gust. Aposten per la sostenibilitat, amb cultius ecològic i de producció integrada. Van ser la primera cooperativa de Catalunya i una de les primeres de l’Estat en elaborar oli d’oliva verge extra ecològic, l’any 1996, evidenciant així el compromís amb la qualitat, la salut i el futur del món rural.
L’Ajuntament de Constantí ha organitzat aquest dimarts una sessió informativa adreçada a les entitats i associacions del muni cipi en el marc del Pla d’actuació per la llengua. Aquesta sessió, que va comptar amb la presència de la directora dels Serveis Ter ritorials de Cultura a Tarragona, Lourdes Malgrat, i la responsable territorial de Política Lingüística de la Generalitat, Anna Domin go, forma part d’una de les acci ons que s’impulsen amb l’objec tiu de promocionar l’ús social del català i la seva normalització en diversos àmbits.
Des del consistori es considera el català com un punt de trobada i un element cohesionador en l’actual context de multicultura litat. L’Ajuntament de Constantí té present la seva responsabilitat lingüística i amb la seva adhesió al Pla d’actuació per la llengua es vol continuar garantint el trac te igualitari a la ciutadania i l’ús normal del català. Amb aquest objectiu, des de l’Ajuntament de Constantí s’han organitzat
aquestes sessions de sensibilit zació, que s’estan fent amb els treballadors municipals, i també amb les entitats i associacions. A més, durant el mes de desembre es duran a terme tallers d’am
pliació lingüística que oferiran eines i estratègies comunicatives als participants. Aquestes acci ons es duran a terme per part del personal del CNL de Tarragona i l’entitat Tallers per la llengua.
Els peus, els grans oblidats. Mol tes vegades no som conscients de la seva importància i de les seves necessitats, però són la nostra base, i quan ens fan mal, prenem consciència del seu pes en el nostre benestar. Si vols
preparar bé els teus peus per a l’hivern, continua llegint.
Talla correctament les un gles per a evitar que s’encarnin i donin lloc a possibles ferides. Hidrata bé els peus i estaran lliures de callositats i esquerdes. Són grans aliats les màscares
T’imagines que poguessis tenir el resultat de fer 30.000 abdominals o 30.000 esquats en només 30 minuts? Sembla impossible, però ara és possible gràcies al tractament SculptSlim que ofereix Splendor Center. Aquest centre de bellesa, situat al carrer Gasòmetre de Tarragona, disposa de les darreres innovacions pel que fa a tractaments facials i corporals i entre aquestes en destaca SculptSlim. Per aconseguir els seus sorprenents i immediats resultats, els aparells de la firma EMSCULPT utilitzen camps electromagnètics enfocats d’alta densitat, que estimulen unes potents contraccions musculars. Yolanda Ramírez, la professional que regenta el centre, explica que el tractament és totalment indolor. Es col·loca l’aparell sobre el grup muscular que es vol treballar i gràcies a EMSCULPT s’aconsegueix flexionar els músculs 300 vegades la seva capacitat inherent. En fer exercici físic, s’utilitza només el 50% del grup muscular, però aquí es contrau el 100% de la musculatura, cosa que explica per què s’obtenen resultats visibles des de la primera sessió. És efectiu per a tothom, fins i tot en persones amb un índex de massa corporal superior a 30. No t’ho pensis i llueix un cos tonificat amb SculptSlim d’Splendor Center.
Des de fa uns mesos, l’Ajunta ment de Constantí és una de les entitats adherides al Pla d’actu ació per la llengua al Camp de Tarragona i el Baix Penedès, que es va presentar el passat mes de juny al Conjunt monumental de Centcelles de Constantí, amb la presència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. L’ acord, pioner a Catalunya, té com a ob jectiu millorar la situació de la llengua catalana a les comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès i l’impulsen la Secre taria de Política Lingüística i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, con juntament amb els representants dels municipis i institucions que signen el Pla.
Aquestes sessions informa tives amb les entitats, liderades per cadascun dels consistoris, suposen l’obertura d’una nova fase del Pla, ja que la coordinació i col·laboració entre les adminis tracions i les entitats permetrà un major abast i adaptació local d’aquest impuls a la llengua ca talana.
El Grup municipal de Vilaseca Segura, a través del Partit Demòcrata Europeu Català, ha aconseguit incorporar una esmena dins la Llei de Pressu postos Generals de l’Estat d’1 milió d’euros per a remodelar l’Estadi Municipal. Així ho ha anunciat l’alcalde de Vilaseca, Pere Segura, a través del seu perfil a la xarxa social de Facebook. La remodelació de l’Estadi Municipal completarà l’ampliació de les instal·lacions,
amb dos nous camps de futbol amb graderia, la construcció d’una pista d’atletisme homo logada que envoltarà el camp principal, una nova pista poli esportiva, tres pistes de tennis, sis pistes de pàdel, així com les noves edificacions de serveis, vestuaris, gimnàs i restauració. Aquest mes de juliol passat, es va substituir la gespa artificial del camp de futbol, unes obres que van tenir una inversió de 300.000 euros. Redacció
nutritives que actuen com un tractament intensiu i les fórmu les que tenen urea, llards i olis. Fes una exfoliació a la setmana, per a garantir que els productes penetren de manera profunda. Assegura’t que els peus es tiguin completament secs. Eli mina la humitat i previndràs l’aparició de bacteris i de fongs. Allibera els teus peus de les du reses amb un raspador o una llima de pedicura i millora la circulació de la zona, amb mas satges amb moviments senzills.
Les mans són una de les parts que més capten l’atenció. I és que les movem constantment, quan parlem, al treballar, al menjar, etc. Ara bé, quina és la impressió que donen les teves mans? Si vols lluir unes mans i uns peus perfectes, apropa’t a Nail factory. Aquest centre de bellesa, situat al carrer Unió de Tarragona, forma part de la franquícia líder a nivell estatal en ungles. Destaquen per a estar a l’última en les darreres tècniques del sector. Així mateix, es caracteritzen per a utilitzar sempre esmalts vegans, animal friendly i sense compostos químics danyins, de manera que no generen al·lèrgies. Els productes i tractaments són altament recomanats per la seva excel·lent relació qualitat preu. El bon servei, l’atenció als detalls i la preocupació per la higiene fan d’ells una referència a la ciutat.
Si els exfoliem i nodrim, guanyarem en benestar
peus
S’ho disputaran aquest cap de setmana
Els equips femenins del Golf Costa Daurada de pàdel es juguen l’ascens de categoria aquest cap de setmana. Els dos equips federats disputaran el play-off final de la Federació Catalana de Pàdel a les instal lacions de l’Apol·lo Club Espor tiu de Torredembarra. L’Equip Femení A, capitanejat per Ín grid Canturri, buscarà l’ascens a la màxima categoria del pàdel tarragoní després de finalitzar la lliga regular en tercera posi ció. Dues eliminatòries les se paren de la glòria. La primera, el dissabte a la tarda, a partir de
les 18.30 hores davant del gua nyador de l’eliminatòria que enfrontarà al CPT Riudoms B i al Club Pàdel Cambrils Apialia D. En el cas d’obtenir el bitllet per la final, aquesta la jugarien el diumenge. Per la seva part, l’Equip Femení B, encapçalat per Esther Felip, disputarà el play-off d’ascens davant el Club Tennis Tarragona D, el dissabte a la tarda a partir de les 17 hores. En cas de guanyar, jugarien el diumenge davant del guanya dor de l’eliminatòria que en frontarà al Club Tennis Mont blanc A amb el Club Esportiu Amposta A.
Redacció
La gala de la Nit de l’Esport de Torredembarra torna en la seva 18a edició el 2 de desembre a les 19 hores al Pavelló Municipal Sant Jordi. L’esdeveniment de caràcter biennal arriba després del parèntesi obligat per la pan dèmia amb diferents novetats, com per exemple donar visibili tat a l’esport adaptat amb la cre ació del Premi a la millor entitat o persona que hagi destacat per la seva dedicació o foment de l’esport adaptat. Al mateix temps, es mantenen els canvis iniciats en la darrera edició de la Nit de l’Esport el 2018 per ga rantir la participació i la visibili
tat de les dones a l’esport amb el desdoblament de les categories en competició femenina i mas culina i la presència destacada de dones al jurat. En aquest sentit, el regidor d’Esport, Raúl García, va explicar que cal posar en valor l’esport adaptat entre les entitats i el públic en gene ral. Per aquest motiu, a més de crear un premi específic, tam bé s’ha incorporat al jurat un esportista d’esport adaptat i, a la recent Festa de l’Esport de Torredembarra, se’n va ampliar la presència amb activitats d’at letisme, bàsquet i voleibol, amb la col·laboració de Federació Catalana d’Esport Adaptat.
— El Nou Estadi Costa Daurada ha fet 50 anys i vostè hi ha tre ballat tota la vida.
— L’estadi es va inaugurar el 1972 i jo començo a col·laborar a a Ràdio Tarragona i Diari de Tar ragona un any després. Vaig ocu par el meu lloc a preferent durant una temporada i mitja i després vaig passar a tribuna per motius de feina. La veritat que el canvi va ser com passar del camp vell de l’avinguda Catalunya al nou.
— Com va sorgir la idea d’es criure el llibre?
— Sorgeix d’una conversa amb Josep Maria Andreu durant els actes del centenari del club. El primer petit esquema del llibre el vaig fer ara fa tres anys. Després, durant la covid, vaig començar a escriure’l, però va ser un treball costós. Amb el procés el llibre es va transformar, era molt diferent quan vaig començar que com és ara.
— Què va succeir?
—Si comencés l’1 de febrer del 1972, al lector li faltarien dades. S’havia d’explicar per què el Nàstic es mou de l’avinguda Ca talunya, també les 8 opcions que tenia per situar el camp, en de finitiva, perquè el Nàstic fa al 72 una cosa que poquíssims clubs de Catalunya van fer: construir el que ara es consideraria una ciu tat esportiva.
— Què es pot trobar en el lli
FUTBOLbre?
— Té tres parts molt diferencia des que tenen de punt de conne xió el Nou Estadi Costa Daurada. Primer calia preguntar-se d’on ve l’ADN grana. Vaig fer una in trospecció del que he sentit al camp vell i al camp nou. A més, s’havia d’estudiar l’evolució de la
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona es troba en el moment més dolç de la temporada. Després de sumar cinc victòries en els últims sis partits, els grana viatgen a Irún amb una tasca pendent: sumar tres punts contra equips de la taula baixa de la classificació.
Aquesta assignatura també li va costar la darrera temporada i, en aquesta, els de Raül Agné acumulen tres empats als es tadis dels tres últims classifi cats de Primera RFEF, el Bilbao Athletic, la Nucía i el Calahor ra. Aquest diumenge els grana s’enfronten al quart rival per la cua, el Real Unión d’Irún. El
Nàstic haurà de tornar a bata llar al fang per buscar allargar la ratxa amb una nova victòria fora de casa. Raül Agné ha des tacat en múltiples ocasions que prefereix jugar contra equips «reconeixibles», potents i que es troben a la part alta. Això es va poder veure contra el Castellón, equip que arribava amb con dició de líder invencible, però que el Nàstic va saber aguantar i aprofitar les seves oportunitats per emportar-se el partit. En els camps del Calahorra i la Nu cía és quan es va veure la pitjor versió de l’equip. Els grana no es van mostrar proactius i les seves ocasions ofensives van ser errà
societat i com el pas de les dèca des han acabat afectant l’esdeve nir de l’equip. Un capítol està de dicat a la fauna grana, un grup de 80 persones que venien al camp de l’avinguda Catalunya i que em van ajudar a formar-me en el sentiment grana. D’altra banda, també està l’anàlisi purament
esportiva i social des del 72 fins a l’actualitat.
— Hi ha una anàlisi estadística de tota mena de protagonistes.
— Hi ha 75 quadres estadístics detallant entrenadors, presi dents, futbolistes, periodistes i penyes que han passat pel Nou Estadi Costa Daurada. A banda, també hi ha curiositats més con cretes, com que al Gol de Mar s’han vist moments més impor tants que al Gol de Muntanya.
— Com quins?
— Mirant al passat diumenge, el golàs de Bonilla va ser al Gol de Mar. La remuntada contra la Cultural Leonesa que va salvar al Nàstic va ser allà, el 4-0 con tra l’Espanyol a Primera, tots els gols van passar al Gol de Mar. I el penal que va fallar Emaná, i que ens podria haver pujat a Primera, també va ser allà.
— Quan acaba un llibre, co mença a preparar el següent. Sempre té una idea al cap?
— Sempre les tinc. De fet, ara mateix estic fent un altre que presentaré segurament el de sembre de l’any que ve, però crec que quan l’acabi no em faré cap més.
— Com veu el Nàstic d’aquesta temporada?
— Té l’obligació de fer el playoff. També considero que té la tasca pendent d’enganxar a la gent a l’equip. Falta més afluèn cia de públic al camp.
tiques. D’altra banda, més enllà de la imatge i de la informació que proporciona la classificació, la realitat és que a la Primera RFEF cap equip ben fàcil la seva pell. En el partit contra el Bilbao Athletic es va veure una empen ta entre els jugadors del filial que no té res a veure amb el seu estat
d’últim classificat. De la mateixa manera, l’equip que completa les posicions de descens és l’In tercity i aquest va arrasar el Nou Estadi Costa Daurada amb una contundent victòria per 1-3.
De totes maneres, el Nàstic té una oportunitat d’or per seguir creixent.
Arnau Montreal Quesada
El CB Salou torna a casa. Fa unes setmanes que l’equip va comen çar a entrenar al Pavelló Munici pal d’Esports, però el primer par tit oficial arriba aquest diumenge a les 18.15 hores contra el CB Sant Antoni. Després de set jornades consecutives acumulant des plaçaments, els de Jesús Muñiz recuperen, finalment, la rutina.
Aquests mesos sense Pavelló, que va quedar danyat a causa de les fortes pluges al mes de setem bre, van suposar tot un esforç tant físic com mental: «Enca denar desplaçaments, entrenar a diferents hores i, fins i tot, de nit, això és un desgast mental. Ara tenim el que necessitàvem, entrenar amb normalitat i recu perar jugadors», va destacar el tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz. Després de jugar set jornades se guides a contracorrent, els salo uencs faran el Pavelló d’Esports de plata. «Tenim moltes ganes de sentir l’escalf de la nostra afició. Aquesta empenta és el que ens ha faltat en alguns partits, com el de la setmana passada con tra el Cartagena», va assenyalar Muñiz.
Els salouencs van caure l’úl tima jornada contra el FC Car tagena CB. Els de Muñiz es van posar per davant durant els tres primers quarts, però al final els locals van acabar per remuntar el partit. Les notes positives van ser que tant Ronnie Gombe com
Iker Montero van poder gaudir de minuts.
Gombe va ser l’últim fitxatge del CB Salou, però no va arribar fins fa unes setmanes per pro blemes burocràtics. El darrer diumenge es va estrenar amb la samarreta de l’equip de la Costa Daurada i ho va fer durant 23 mi nuts, on va aconseguir nou punts i sis rebots. El tècnic salouenc va destacar que «és un jugador que
aporta energia en el camp, és molt sòlid en defensa i això és el que busquem d’ell. S’ha adap tat bé, però fa una setmana que treballa amb nosaltres, així que hem de donar més marge».
El partit d’estrena del Pavelló del Milà no serà gens fàcil. El CB Salou s’enfrontarà al CB Sant Antoni, equip que actualment es troba en tercera posició amb cinc victòries i dues derrotes. Jesús Muñiz va assenyalar que «és el rival amb millor dinàmica que hi ha actualment al grup. Les cinc victòries que té les ha aconseguit de forma consecutiva. Sabem que serà complicat, són un club amb experiència d’haver lluitat
per l’ascens l’any passat i amb jugadors veterans com Jordi Gri mau. Serà un partit exigent i molt físic».
El CB Salou arriba al duel amb dues victòries i cinc derrotes en els set partits que ha disputat fora de casa. Després de mesos d’incomoditat i de molt de treball a contracorrent, per fi gaudeixen de la rutina que necessitaven per poder competir amb igualtat a una categoria tan exigent com és la LEB Plata. A més, Muñiz tam bé comptarà amb tota la planti lla, encara que Xavi Hernández i Adrià Aragonès arrosseguen molèsties. Amb tot, el bàsquet torna a Salou el diumenge.
PÀDEL
L’escola Pare Manyanet de Reus va presen tar el darrer cap de setmana els esportistes que formen part de la secció de bàsquet de l’entitat. L’acte va tenir lloc al pavelló de
l’escola i van desfilar un total de 230 juga dors acompanyats dels 33 entrenadors. A més, també es va comptar amb la presèn cia de l’alcalde Carles Pellicer, diferents
càrrecs del consistori i també represen tants de la Federació Catalana de Bàsquet. Els disset equips de des de p5 a sènior van tenyir de verd i groc el pavelló. Redacció
Redacció Les veteranes del Club Tennis Tarragona es van proclamar campiones d’Espanya a les instal·lacions del Club Tennis Pamplona. L’equip va disputar el torneig de pàdel en un qua dre conformat per vuit equips i van sortir vencedores. Amb aquest resultat, l’equip del Ten nis Tarragona també va assolir l’ascens a la Segona Categoria Nacional. Les eliminatòries van estar molt disputades i molts enfrontaments van decidir-se per la mínima. A quarts de final van superar al Club R.E.P per 2/3 i en la jornada de dissabte,
a les semifinals, van vèncer al principal favorit al títol, l’Idzero Padel Tenis Club per un ajustat 2/3 en el marcador. Diumenge era el torn de la final, les ver melles ja tenien l’objectiu de l’ascens assolit, jugaven per proclamar-se campiones, con tra el Club Padel Soto Torrejón. El conjunt era l’equip revelació del torneig i no havia perdut ni un sol enfrontament en tot el cap de setmana, deixant fora de joc a l’amfitrió el Club Tenis Pamplona. La final va estar a l’altura i les jugadores del Club Tennis Tarragona van firmar un duel impecable.
L’actual president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha guanyat les eleccions a la presidència de la patronal es panyola celebrades aquest di mecres amb el 83% dels vots. Així doncs, l’empresari basc revalida el càrrec quatre anys més després d’haver aconse guit 534 vots dels 643 emesos.
L’única competidora de Ga ramendi, la vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda, només ha obtingut el 13,5% dels suports –87 vots–. L’empresària catalana va pre sentar la seva candidatura ava lada per la patronal catalana fa vint dies amb l’objectiu d’im pulsar una CEOE «més partici pativa» amb més pes dels ter ritoris i dels diferents sectors. Garamendi va assegurar que «no està en la seva ment de cap manera plantejar» que Fo ment del Treball pugui sortir de la CEOE després d’haver in tentat disputar-li la presidèn cia. Tot i això, el president de la patronal espanyola va remar car que parlarà amb l’organit zació. El president de la CEOE va reivindicar la feina feta els últims anys i els 14 acords tri partits que va tancar amb els sindicats i el govern espanyol. «Generen pau social. La millor infraestructura del país és el diàleg», va defensar. També va mostrar «preocupació» per les polèmiques de les darreres setmanes del govern espanyol amb «lleis a la carta» o normes que manquen de «qualitat» amb «situacions totalment ro cambolesques». ACN
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt amb un vot contrari els mem bres independentistes de la Mesa del Parlament de Roger Torrent. La fiscalia demanava 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Josep Costa i el tarragoní Eusebi Campdepa drós, i 16 mesos i 24.000 euros per a Adriana Delgado per deso beir el Tribunal Constitucional (TC) i seguir tramitant propostes de resolució sobre l’autodeter minació i contra la monarquia la tardor del 2019. L’acord s’ha pres per majoria, amb un vot particu lar contrari. El tribunal descarta la desobediència perquè creu que les providències del TC per metien més d’una interpretació. També constata que no ha que dat acreditat que els acusats vol guessin desobeir els mandats de l’alt tribunal.
Segons la sentència del TSJC, de 79 pàgines, els membres de la Mesa del Parlament que van ser jutjats els passats dies 5, 6 i 7 d’octubre no van cometre un delicte desobediència per manca de mandat clar i específic a les providències del TC dels dies 10 i 16 d’octubre de 2019. La majoria del tribunal de la sala civil i pe nal considera que aquelles pro vidències permetien més d’una interpretació. En les providènci es, diu textualment la sentència,
Espanya «s’hi oposarà rotundament»
La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ri bera, ha criticat que la proposta de la Comissió Europea (CE) de limitar el preu del gas en 275 euros és «una presa de pèl». Segons Ribera, la CE «no s’ha pres seriosament aquest exer cici» i haurà de «canviar mol tíssim d’actitud» si vol assolir un acord. «Aquesta no és una proposta seriosa», va remarcar en declaracions als passadissos del Congrés aquest dimecres al matí. Ribera va argumen tar que aquest topall «genera justament l’efecte contrari al
desitjat», ja que «el que fa és induir a un increment artificial de preus posant en risc totes les polítiques de contenció de preus». La vicepresidenta va insistir que Espanya «s’oposarà rotundament». A més, Ribera va subratllar que la xifra pro posada per la CE és «molt sem blant als màxims assolits en els moments més àlgids de la crisi» aquest estiu i va alertar que és «contraproduent». «Genera l’efecte absolutament contrari al que es pretén corregir», va re iterar. «Tinc la impressió que la CE sentirà coses molt dures per part de la majoria de ministres d’Energia de la UE», va dir.
L’acord del TSJC s’ha pres per majoria, amb un únic vot particular contrari
«falta un clar i específic mandat, essent possible més d’una inter pretació derivada de les mateixes sentències del tribunal objecte d’incidents d’execució, per la
qual cosa faltaria la tipicitat ob jectiva».
El tribunal recorda que les provisions de 10 i 16 d’octubre de 2019 es refereixen a l’execució de sentències del TC i a resolucions que no són acords de la Mesa del Parlament, sinó resolucions del Parlament, i que per saber quin és el mandat del Constitucional, que no és específic ni clar, cal fer
Reitera que les mesures siguin temporals
ACN
El Fons Monetari Internacional (FMI) considera «apropiats» els nous impostos als sectors de l’energia i la banca proposats pel govern espanyol per tal de fer front a la crisi energètica. En un informe publicat aquest dimecres, l’organisme veu un encert incrementar la recap tació a les persones i entitats menys afectades per la situació actual, tot i que també subrat lla la importància de vigilar la seva aplicació. «Caldrà fer un seguiment sobre la disponibili tat de crèdit i la resiliència dels bancs, així com dels incentius a la inversió de les empreses
energètiques», remarca l’FMI. Alhora, l’organisme reitera que aquestes mesures han de ser temporals i no s’han de consi derar com un substitutiu de la reforma tributària. Precisament sobre aquesta qüestió s’ha po sicionat l’FMI, apuntant la ne cessitat que el govern espanyol dugui a terme una consolidació fiscal plurianual «que generi es pai per respondre els impactes negatius del futur». En aquest sentit, l’organisme menciona la reforma de les pensions, ja que considera que els canvis demo gràfics al país «sotmetran les finances públiques a una tensió més gran».
una interpretació que no és uní voca. A més, diu que el que es jut java no eren les resolucions vota des pel plenari, sinó els acords de la Mesa que desestimaven les peticions de reconsideració dels grups de l’oposició.
I, d’altra banda, dos dels tres magistrats creuen que no hi va haver dol, ja que no ha quedat acreditat que els acusats tingues
MÓNsin coneixement i volguessin desobeir els mandats del Cons titucional. De fet, entenen que els quatre acusats van seguir les indicacions del secretari general i del lletrat major del Parlament, càrrecs que no són polítics sinó funcionaris objectius i imparci als, i constaten que les propostes de resolució que van ser tramita des volien parlar de l’autodeter minació com a «mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la». El tribunal considera que la inter pretació seguida pels quatre acu sats va ser la mateixa que van fer el secretari general i el lletrat ma jor, que van acabar aconsellant que es prenguessin els acords d’admissió a tràmit de les pro postes de resolució.
Segons el tribunal, d’acord amb una interpretació no estric tament literal o formal, es pot entendre i no és arbitrari que el que realment estava prohibit pel Constitucional era continuar el procés polític d’independència iniciat en una resolució del no vembre del 2015, i voler materi alitzar o exercir l’autodetermi nació. Els magistrats majoritaris creuen que en els acords que van admetre a tràmit les propostes de resolució només es volia par lar de l’autodeterminació com a «mera proclama política de fu tur, però sense intenció de mate rialitzar-la».
El Tribunal Suprem del Reg ne Unit ha sentenciat aquest dimecres que les institucions escoceses no poden convocar un referèndum d’independèn cia sense acord amb el govern britànic. El tribunal ha argu mentat, en una decisió que s’ha pres per unanimitat, que la con vocatòria d’un referèndum for ma part dels «afers reservats» i que Escòcia «no té el poder de legislar» sobre aquestes qües tions, reservades al parlament britànic. La decisió del tribunal arriba poc més d’un mes des prés que se celebressin les dues vistes en què les parts van ex
plicar el seu posicionament. El govern escocès va defensar que era «d’interès públic» aclarir la qüestió. En la lectura de la sen tència, el president del tribunal ha afirmat que el parlament escocès no té competències per legislar en àmbits constitucio nals, en els qual s’inclou la unió entre Escòcia i Anglaterra. A més, els magistrats han rebutjat l’argument del govern escocès que la votació seria «consulti va» i no tindria cap efecte legal sobre la unió. «Un referèndum legal tindria conseqüències po lítiques importants pel que fa a la unió i el parlament del Regne Unit», apunta el tribunal.
les eleccions a la presidència de la CEOE amb el 83% dels vots
L‘Exèrcit rus va llançar ahir un nou atac massiu amb míssils contra Kíiv i altres ciutats ucra ïneses que va deixar almenys quatre morts i una trentena de ferits. «Rússia va demostrar al món sencer que promou el ter rorisme en fer servir 67 míssils contra la nostra infraestructu ra, la nostra xarxa energètica i la nostra gent. El resultat és tràgic: una gran quantitat de fe rits, hi ha morts», va afirmar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en un vídeo publicat a Telegram. En el seu missatge, el president va expressar el seu condol als que van perdre fami liars i amics a l’atac, així com el seu convenciment que Ucraïna prevaldrà. «Restaurarem tot això i ho superarem tot, perquè som un poble indomable. Gràcies a tots! Cuideu-vos!», va concloure el mandatari.
Tres persones van morir, entre elles una noia de 17 anys, i 11 més van resultar ferides a Kíiv, segons va informar l’alcalde de la capital ucraïnesa Kíiv, Vitaly Klitschkó. Una altra víctima mortal i una vintena de ferits es van registrar a la regió de Kíiv, segons l’Ad ministració Militar regional. Se gons les Forces Aèries d’Ucraïna (FAU), Rússia va llançar ahir prop míssils de creuer KH-101/KH555 i Kalibr, dels quals 51 van ser derrocats per les defenses antia èries del país. «Els llançaments van ser efectuats per deu avions portamíssils Tu-95ms des de la zona de Volgodonsk, regió (rus sa) de Rostov, així com per dues llanxes llançamíssils des del mar Negre», va assenyalar la FAU en un comunicat publicat a Tele gram. Klitschkó va declarar que l’atac d’ahir va afectar diversos districtes de la ciutat i va danyar infraestructures, per la qual cosa
es van produir talls d’electricitat i del subministrament d’aigua potable.
L’Eurocambra va donar ahir llum verda a una resolució que consi dera Rússia un «estat promotor del terrorisme». Amb 494 vots a favor, 58 en contra i 44 absten cions, el ple va aprovar un text sobre la invasió a Ucraïna que assenyala que Moscou va inten sificar els atacs contra civils i infraestructures ucraïneses, cosa que «suposa una violació de la legislació internacional», segons van apuntar els eurodiputats.
En un nou gest de l’Eurocambra cap a Ucraïna, la resolució con demna els «atacs deliberats i les atrocitats» comeses per Rússia, que assenyala són «actes de ter ror contra la població ucraïnesa i crims de guerra».
En paral·lel, el Parlament Eu
A partir del 15 de gener, aquesta serà l’única divisa que hi hagi al país
Els preparatius per a l’adopció de l’euro a Croàcia el proper 1 de gener s’estan fent segons el que estava previst, ja que ja s’ha encunyat un 83% de les mone des croates de l’euro, segons van assenyalar aquest dimecres les autoritats financeres del país balcànic.
En total, hi ha hagut 347 milions de monedes croates de l’euro, va precisar ahir a Zagreb el go vernador del Banc Nacional de Croàcia, Boris Vujcic. Fins Na dal, se’n farà la quantitat total prevista, és a dir, 420 milions de monedes, segons va explicar el cap del banc emissor croat.
Dos atemptats amb explosius a Jerusalem van deixar ahir un menor mort i 14 ferits, el pri mer atac d’aquest tipus en anys, cosa que ha posat Israel en estat d’alerta mentre les autoritats sospiten que es va tractar d’un «atac combinat». De bon matí, una primera explosió va sac sejar una parada d’autobús en una de les entrades de Jerusa lem, i va seguir una altra deto nació, mitja hora més tard, en una altra parada de transport
públic en una cruïlla de la co lònia jueva de Ramot. Ambdues explosions van ser provocades de forma similar: els artefactes explosius van ser col·locats a les estacions de bus dins d’unes bosses. L’últim atemptat va ser el 2016, encara que atemptats d’aquesta mena s’associen més aviat al període de la Segona Intifada (2000-2005), quan els atacs bomba comesos per grups palestins es van convertir en una realitat constant. EFE
Les entitats financeres del país, membre de la Unió Europea des del 2013, ja han rebut un 75% dels bitllets i les monedes de l’euro necessàries, va afegir. El primer ministre croat, el con servador Andrej Plenkovic, va informar que a partir de l’1 de desembre els ciutadans podran
ropeu i l’organització Eurocities, que agrupa més de 200 de les principals ciutats europees, van anunciar la posada en marxa d’una campanya per fer arribar generadors elèctrics a Ucraïna.
En una roda de premsa que va tenir lloc ahir a Estrasburg, l’al calde de Florència i president d’Eurocities, Dario Nardella, va detallar que els ajuntaments que han mostrat el seu interès en la
iniciativa –entre ells els de Bar celona i Madrid, entre d’altres–tenen el potencial d’enviar «cen tenars de generadors, alguns de mida industrial» per atendre la població ucraïnesa. «Els ucraï nesos es troben en una situació d’emergència», va concloure. Se gons la presidenta de l’Eurocam bra, Roberta Metsola, més de deu milions d’ucraïnesos es troben ara mateix sense electricitat.
comprar als bancs i altres ins titucions dos paquets inicials amb 33 monedes croats de l’eu ro, per valor de 100 kunes croa tes (13,3 euros) cadascun.
La presentació dels preus a les dues monedes, kuna i euro, que es va iniciar al setembre, estarà en vigor fins a finals del 2023. En el període entre l’1 i el 14 de gener del 2023 els ciutadans po dran fer les compres en euros i en kunas, però rebran el canvi només en euros. Serà a partir del 15 de gener quan l’euro es convertirà en l’única moneda al país. El Consell de la UE va apro var al juliol oficialment la incor poració de Croàcia a l’euro.
El raper Pablo Hasél, a la presó des de l’any passat per enalti ment del terrorisme i injúries a la Corona, s’ha assegut de nou a la banqueta acusada de pro vocar disturbis i atacar els Mos sos en una protesta el març del 2018 a Lleida contra la detenció a Alemanya de Carles Puigde mont, fets pels quals afronta 5 anys i 9 mesos de presó. A l’Au diència de Lleida ha arrencat aquest dimecres el judici contra Hasél i deu processats més per aquests disturbis, ocorreguts el 21 de març del 2018 davant la Subdelegació del Govern de la ciutat, en protesta per la detenció de l’expresident de la Generalitat després d’entrar amb cotxe a Alemanya des de Dinamarca.
acorralar els agents per «mitjà de puntades de peu i empentes, arraconant-los» a l’entrada de la Subdelegació de Govern. Pos teriorment, afegeix el fiscal, el raper i els altres imputats «van sostreure» agents dels mossos que custodiaven la Subdelega ció del Govern les emissores de ràdio, els van llançar objectes i van fer pintures a l’edifici.
Els dos atacs amb explosius van causar una desena de ferits.
En el seu escrit d’acusació, el ministeri públic sosté que en el transcurs d’aquesta manifesta ció i amb la intenció d’«alterar la pau pública», el raper i deu processats més en aquest judici per aquests mateixos fets van
Per aquests fets, el ministeri públic imputa a Hasél un de licte de desordres públics, un delicte d’atemptat, un delicte de lesions i un delicte de danys, i per això s’enfronta ara a una nova condemna, de fins a cinc anys i nou mesos de presó, que se sumarien a les que ja acumu la. El judici, que quedarà avui vist per a sentència, va arrencar ahir amb la prova testifical, en què van declarar diversos dels agents de la policia catalana que custodiaven aquell dia la Subdelegació del Govern a Llei da. Avui és el dia en què testi ficaran els acusats, entre ells el raper Pablo Hasél.
L’ofensiva causa almenys quatre morts i una trentena de ferits, i produeix talls en l’electricitat i en el subministrament de l’aigua potable
Segons la presidenta de l’Eurocambra, més de 10 milions d’ucraïnesos no tenen electricitat
«Som un país indomable, ho superarem tot i ho restaurarem», va dir el president ucraïnès
Un parc infantil destruït pels atacs a la ciutat ucraïnesa de Vyshhorod.JUDICIAL Els fets van succeir a Lleida l’any 2018 EFE
Gràcies a l’acord de col·laboració que han signat l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’In fant i el Club Nàutic HospitaletVandellòs, un total de 83 es colars del municipi navegaran un cop a la setmana, durant el darrer trimestre d’aquest curs, des de les instal·lacions del
Club. Aquests alumnes de l’Es cola Mestral de l’Hospitalet de l’Infant i de l’Escola Valdelors de Vandellòs participaran en el programa Esport Blau Es colar, impulsat l’any 2017 per la Federació Catalana de Vela, el Consell Català de l’Esport, el departament d’Educació i els Consells Esportius de Ca
talunya, que té com a objectiu aproximar i promoure la vela entre l’alumnat de 5è de primà ria. Consisteix en 10 sessions anuals, distribuïdes en una pri mera sessió impartida al centre educatiu, 4 de vela lleugera col lectiva, 4 de vela lleugera doble i individual i una última sessió de caire lúdic competitiu.
ACN
El restaurant Cuina Germans Torres va viure ahir una jornada carregada d’emotivitat després d’haver aconseguit la tercera estrella Michelin. La proposta gastronòmica de Sergio i Javier Torres, ubicada al districte bar celoní de Les Corts i inaugurada fa només quatre anys, s’ha unit
al selecte grup d’establiments catalans triestrellats. La cin quantena de persones que lidera la cuina dels Germans Torres ha esperat fins al final del servei del dinar per treure les ampolles de cava i el confeti i celebrar el re coneixement. El xef Javier Tor res va celebrar haver aconseguit la tercera estrella però va adver
tir que aniran més enllà. «No ens plantem a aquí, tenim molt recorregut», va dir. Segons van explicar, van rebre la tercera es trella amb molta «il·lusió». «Per l’equip, pels clients, per Barcelo na i per a tothom», van destacar. «Reconeix tota una trajectòria que portem a sobre, ja tocava. Era merescuda», va apuntar Ser
Juan Jiménez Tudela. Ha mort a 73 anys. El seu fune ral serà avui a les 11.30 h. a la parròquia de Santa Ma ria Assumpta de Bonavista. Mariana Carmona Galindo. Ha mort a 87 anys. El seu fu neral serà avui a les 9.30 h. al Tanatori.
Ángel Antonio Pamplona Burgos. Ha mort a 80 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h. al Santuari de Loreto. Reus
Maria Balsells Dalmau. Ha mort a 104 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al Tana tori.
Els fons Next Generation s’han convertit en protagonistes gairebé omnipresents en la planificació de les institucions públiques estatals, catalanes i municipals. Persegueixen la recuperació econòmica després de la pandèmia i hi ha molta burocràcia abans no queden determinats quins són els destinataris finals de les diferents partides d’aquests fons, ja siguin per la lluita contra el canvi climàtic o en aspectes d’economia social que també són un dels cavalls de batalla més importants per la recuperació social que es busca. Es tracta, a més, de tota una tramitació burocràtica estrictament controlada pels aportadors dels diners. Això, malgrat que pugui representar sovint retardar l’execució de projectes i propostes, no deixa de ser un mecanisme que aquest país s’ha guanyat a pols que li apliquin. Els denominats fons estructurals de l’inici de la incorporació espanyola al club europeu, o d’altres pensats per a la formació i el desenvolupa ment van servir per fer grans infraestructures sense massa sentit so cial i, desgraciadament, per a generar clientelisme i grans bosses de corrupció que van esquitxar a no pocs partits. Per aquest motiu, que els projectes de Tarragona i Reus per a la construcció d’habitatges socials rebin aportacions dels Next Generation són bones notícies. En primer lloc, perquè quan s’executin els projectes es començarà a posar remei a la manca d’espais pensats per facilitar habitatge digne als més desafavorits. I també perquè si les propostes han aconseguit passar els filtres tècnics i administratius és que mostren i demostren tenir una solidesa exemplar.
Fa unes setmanes que la calor va anar marxant i deixant pas al fred. Tot i això, l’estiu no ha acabat per a tothom. I diferents testimonis ho poden con firmar, els mateixos que ahir van veure un home passejant nu davant dels Jutjats de Reus, una ciutat complicada per banyar-se a la platja. Sigui com si gui, continuen apareixent competidors del David de Miquel Àngel.
En un estado de derecho y de democracia de esta nación es el principio jerárquico de tod@s ciudadan@s y sobre todo de los car gos públicos y las administraciones públicas, que una vez más en el seno del consistorio del ayuntamiento de Torredembarra no se hace realidad.
El pasado 15 de noviembre volvió a verse, otra vez más, las reivindicaciones de los pa dres y madres de los alumnos que por la mala gestión de la Regidora de ‘ensenyament’ del ayuntamiento de Torredembarra, que con voz prepotente y solemne, critico las pala bras de la madre que con su exposición dejo clara y a la cara que la regidora no ha hecho bien su trabajo. La responsabilidad de la regi dora, que no es cualquiera y sobre todo en lo que estamos tratando, que es algo más que la no adjudicación de unas plazas a unos alum nos que no se pueden valer por sus propios medios por tener una temprana edad y es la falta de empatía y sentimiento hacia estas familias que por la gestión nula del ejercicio de la regidora durante el curso 2022-2023, estos alumnos se ven abocados a ir a un co legio de tres kilómetros de sus domicilios. La regidora de gobierno Sra. Gual en su prime ra exposición dijo «no vull prevaricar», esto simplemente es un escudo a su mala gestión junto con la mesa territorial de ‘ensenya ment’ que debería haber detectado que había más solicitudes en el centro escolar L’Antina,
que plazas, su solución fue que los alumnos sobrantes o presuntamente inscritos con anterioridad se escolarizasen en el centro de Antoni Roig para llenar el tope de plazas en este centro, algo fuera de lugar cuando estas familias les pertenece L’Antina por su distrito y escolarizan a los alumnos en otro centro y que está fuera del distrito (mala gestión, mala planificación).
Sra. Gual rectifique en su mala planifica ción y gestión de lo sucedido, no aboque a estas familias al deterioro de la conciliación familiar, cuando usted sabe que la Ley de es colarización de Catalunya y que usted es par tícipe como también su partido político dice: «la planificación de los cursos escolares se realizara según el domicilio de los alumnos» y se garantizara la armonización de la misma. La democracia que nos garantiza y nos respalda ante las injustas y malas decisiones como también errores que se comenten en
Por la gestión nula de la regidora durante el curso, los alumnos se ven abocados a ir a un colegio de tres kilómetros de sus domicilios
el ámbito administrativo y político es para atenderla y obedecerla y si la Sra. Gual como demócrata republicana debería rectifica y primero de todo asumir el ‘mea culpa’ y pedir perdón a las familias, pero no, la Sra. Gual se atrinchera como siempre detrás del Sr. Rovi ra alcalde de Torredembarra que desampara a las familias diciendo en el pasado pleno que apoya incondicionalmente a la regidora y que él, está al corriente de toda la planifi
cación, esto es normal porque el Sr. alcalde es miembro también de la mesa territorial, entonces si nos regimos por una democracia social y de derecho la pregunta sería: ¿Debe ría reprobarse a la regidora de ensenyament y que el Sr. Rovira debería dimitir? Esa es mi pregunta y que todos y todas deberíamos ha cernos. La tónica predominante de este go bierno es siempre la misma, el rodillo a quien no le interesa, con palabras mal sonantes y prepotentes ante los ciudadanos que con su voto ejercen el derecho de decidir el mandato de un partido político como ERC que demu estra una y otra vez la dictadura totalitaria y caciquista de los años treinta, que con la so berbia y la mala predisposición en solucionar el problema de estas familias y sus hijos, con siguen que estas y estos queden desampara dos por su alcalde, por eso digo que esto no es un mal árbol que se ha cortado y que no se ha ubicado un aparcamiento para bicicletas, no. Sra. Gual, Sr. alcalde ustedes han deja do fuera de la convivencia familiar, social y educativa a unas familias que están en su derecho, que tienen razón en sus quejas y que les ampara la Ley, asuman el ‘mea culpa’ y la responsabilidad de cada uno, el Sr. alcal de, debería reprobar a su regidora esa es su responsabilidad como gobernante y si no es capaz, de las explicaciones oportunas a las familias al igual que al consistorio del pleno de Torredembarra, pero como todos y todas sabemos no se hará realidad y seguirán en la poltrona con su caciquismo, que los ciudada nos de Torredembarra les examinen en las urnas, en lo que si estoy seguro es que no van a sacar ni de lejos los resultados que ahora tienen y todo por su mala planificación, ges tión y empatía con los vecinos y vecinas de Torredembarra.
TRIBUNAser, a actuar i a existir el sistema que respirem (i que ens ofega) cada dia.
És una realitat que totes les dones, inde pendentment de la nostra nacionalitat i de la nostra situació econòmica, física o intel lectual,de la nostra edat, orientació sexual i classe; totes, absolutament totes som un subjecte d’opressió del sistema cisheteropa triarcal.
Sabent això, resulta evident que la nostra relació interna i externa no serà la mateixa quan al nostre espai hi hagi figures represen tatives del col·lectiu opressor. En aquest cas, quan diem col·lectiu opressor ens volem re ferir als homes. A més, en els espais mixtes, per molt deconstruïdes que ens creguem, es basteix una relació jeràrquica que, encara que a vegades pugui ser ínfima o indetectable, és intrínseca a com ens han educat, a com ens han i ens hem percebut, i a com ens empeny a
Precisament per allunyar-nos d’aquest aire enverinat, d’aquest ofec trampós, necessitem els espais no mixtes, impulsats per dones per a les dones. I tenen moltes raons de pes per existir:
• Ens faciliten crear un vincle emocional perquè compartim moltes opressions
• Ens sentim més segures entre iguals, i alhora ens és més fàcil detectar desigualtats entre nosaltres i buscar una interseccionali tat més real
• Són espais d’empoderament, on ens sen tim més lliures i menys jutjades a l’hora d’ex pressar-nos
• Fomenten la sororitat, i sabem que les nostres germanes són la nostra millor arma
• Són la nostra eina per l’empoderament i l’autoorganització contra un opressor comú
• Partint d’allò viscut individualment, tro bem una problemàtica col·lectiva que neces sita d’una resposta, també, conjunta
• Evitem la presència sovint competitiva de
• Ens visibilitzem, ens fem costat, ens im pulsem
• Són aquests espais els que ens permeten alçar la nostra veu, crear els nostres discur sos i ocupar el nostre lloc en la nostra pròpia lluita
Organitzar-se en un espai no mixte és una decisió política, personal, ètica i deter minant. I des de La Ruda hem comprovat, treballant en espais mixtes i no mixtes, que és la nostra manera d’entendre la militància feminista en el nostre col·lectiu. Això no vol dir que no treballem el feminisme en altres grups: al contrari, el feminisme és un pilar bàsic per tota militància que vulgui lluitar per un present i un futur digne. Però els es pais no mixtes són imprescindibles perquè els col·lectius oprimits identifiquin les seves necessitats i voluntats, i també perquè els col lectius opressors reconeguin els seus privile gis i toxicitats. Només així podrem codificar les aliances vertebradores per les nostres lli bertats, i per la vida que volem.
AVUI Felicita als que es diuen: Andreu, Fermina i Flora.
21/03 al 20/04
Encara que no ho creguis avui seràs tu qui con troli administri les dosis d’amor que regnaran al teu voltant. Seràs centre d’atracció.
TAURE
21/04 al 21/05
Compte si has de realitzar alguna aventureta secre ta, hi ha més ulls dels que penses i tots estan alerta davant qualsevol moviment teu.
BESSONS
22/05 al 21/06
Els quefers do mèstics et por taran de carrer. Busca ambients més relaxats i no intentis sortir-te com sempre amb la teva.
22/06 al 23/07 CRANC
Internament es tàs sentint una gran necessitat d’experimen tar coses noves. L’àmbit romàntic emocional s’uneix amb l’apassionat.
REUS LOCAL-TRASTER- GUAR DAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
BUSCO PISOS en VENTA o AL QUILER. Tel: 658.066.500
ALQUILER. SE BUSCA PISO EN TARRAGONA CIUDAD. Máximo 600€. Tel. 613.182.182
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
CHICO DEPORTISTA BUSCA CHICA. Tel: 685.368.608
LLEÓ
24/07 al 23/08
T’acusaran de do minant si conti nues amb la teva actitud rígida de veure les coses des d’un angle in dividualista. Ce deix una mica.
VERGE
24/08 al 23/09
Et veuràs obligat a realitzar des plaçaments que aportaran troba des vells records.
El teu romanticis me aflorarà més facilitat.
24/09 al 23/10
El diàleg el con tacte amb perso nes avui t’ajudarà en el futur per a plasmar algun dels teus plans. Sorpreses posi tives.
ESCORPÍ
24/10 al 22/11
L’ambient familiar serà una miqueta aclaparador, això trastornarà el teu estat anímic et tornarà una cosa aspra en el tracte. Calma.
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534
TAROT DE MARIA. Lectura car tas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797
SAGITARI
23/11 al 21/12
No trobes la for ma adequada per a expressar les teves emocions internes deixa’t portar per les cir cumstàncies ex teriors.
TARRAGONA:
CAPRICORN
22/12 al 20/01
En l’ambient fa miliar o amb els més propers és on trobaràs l’equili bri, tant per inten sitat com per pro funditat. Naixerà un nou amor.
AQUARI
21/01 al 19/02
Rebutja tot el que et sembli molt fàcil, sobretot si veus que t’ho plantegen de co lor de rosa. Re bràs crítiques.
Temprança.
PEIXOS
20/02 al 20/03
Dia on la teva ca pacitat d’estratè gia hauràs de po sar-la en pràctica, tant en l’àmbit so cial com amb la teva parella. Nit apassionada.
Pujol Perpiñá, Gemma. Joan Fuster i Ortells, 7 (Vall de l’Arrabassada). Telèfon 977 292 775.
Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.
REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Valveny Llurba, Maria Neus. Sant Antoni M. Claret, 14. Telèfon 977 771 022.
SALOU:
Besora Mallafré, Jordi. Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40-42. Telèfon 977 395 086.
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes. Moragas i Barret, 2. Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Viscasillas Muret, M. Teresa. Peixateria, 9. Telèfon 977 600 490.
EL VENDRELL:
Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37. Telèfon 977 155 964.
13:00 180 Graus 13:30 La comarcal 14:00 Notícies migdia 14:30 Teló de fons 15:00 Notícies migdia 15:30 La comarcal 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 La comarcal 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Va com va 21:00 Notícies vespre 21:30 Va com va 22:00 Notícies vespre 22:30 Va com va 23:00 Notícies vespre 23:30 Va com va
VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259
TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTICA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550
MASAJISTA MARROQUINA. Discretísima. Tel: 671.715.779
ANA STYLE. Masajes y depi lación íntima para caballeros. Canaria 39a. Lingam (Tao). Tántrico (parejas). Exclusivo para nacionales. NO SEXO Cita prèvia. ¡¡¡Repetirás!!! Cam brils. Tel. 688.447.654
MAYCA CATALANA. Exce lentes masajes. Precios adap tables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087
REUS. LAURA 45 AÑOS. Qui romasajista titulada. Masajito en camilla y algo más…Tel: 610.326.292
MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716
CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 602.408.920
MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228
RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445
SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696
REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335
NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062
SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. REUS. Tel: 643.027.432
ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898
CAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924
TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384
MADURA SEXY. Tarragona. Tel: 643.136.495
SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696
CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131
REUS CASA SUSANA. espa ñolas.Tel: 977.32.15.68
ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866
VUELVE CELESTE CATALA NA!!!. Tel: 665.197.723
DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874
TARRAGONA. MARGA. Rubia madurita. Todos servicios. Sa lidas. Tel: 641.511.721
ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092
TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631
ANGÉLICA. CACHONDA. Todos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135
SOLITA EN CASA. Gata en celo...Tel: 631.954.528 Reus
MARÍA MADURITA. Re cibo sola. Tarragona. Tel: 634.690.215
PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591
TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS
REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511
REUS TRAVESTI activa, muy potente, dotada y complacien te. Tel. 666.030.929
LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024
CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12
MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173
CALAFELL. YENNY. JOVEN CITA PICANTONA. Transgé nero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618
La 31a edició de la Marató de TV3 estarà dedicada a les malalties cardiovasculars, la principal cau sa de mort als països desen volupats i un dels problemes actuals de salut pública més rellevants. Com a avantsala del programa que s’emetrà el diu menge 18 de desembre, ja s’ha presentat el popular Disc de La Marató, que inclou 21 cançons amb artistes com Mariona Es coda, els Catarres, La Pegatina, Morat, Las Migas, Tanxun gueiras, Pablo López, Antonio Banderas, Marta Ribera, Magalí Sare, Lildami, Sicus Carbonell, Maruja Limón o La Fúmiga, en tre altres.
Un treball, el de la gravació del disc, que ha estat recollit amb format de making of per la productora tarragonina Mi llennials Films, qui també s’ha encarregat d’elaborar un do cumental de 40 minuts i els vi deoclips de les 21 cançons que formen l’àlbum.
«Aquest projecte el vam co mençar al mes de juny i vam estar presents en totes les grava cions. Això ens va portar a pas sar moltes jornades als estudis, la majoria dels quals estaven a Barcelona, però també hem viatjat fins a ciutats com Santia go de Compostel·la o Madrid», explica Emanuel Munteanu. Ell és cofundador de Millennials
L’equip que ha treballat en el projecte de La Marató ha es tat format per una dotzena de professionals, entre els quals hi ha la periodista Anna Fortuny i els mateixos Emanuel i Alan, els quals han assumit les tasques de productor i realitzador, i de direcció de fotografia i realitza dor, respectivament.
«Una part important del do cumental mostra el procés de creació del disc, així com les vivències que han viscut els ar
tistes. Hem de tenir en compte que n’hi ha uns quants que no parlen català, com Pablo López, Antonio Banderas o Antonio José, i és molt interessant veure com han fet aquest treball per cantar en la nostra llengua», de talla Munteanu. En el documen tal també s’hi mostra el testimo ni d’algun dels artistes que han viscut de prop les malalties car diovasculars, així com entrevis tes amb els participants. «Vam viure moments emocionants», recorda el productor, «com quan es parlava de la malaltia, o veient les ganes i la il·lusió dels artistes més joves, potser no tan coneguts, que acaben d’entrar
en el món de la música». Això, «i el fet que vam ser els primers a saber les cançons i artistes que formarien part del disc».
El making of i els videoclips ja estan disponibles a la web de TV3, així com a les edicions dels Telenotícies migdia i nit. El documental s’emetrà aquest mateix dissabte.
Millennials Films és una pro ductora de la demarcació de Tarragona formada per joves creatius, realitzadors i produc tors, que generen contingut multimèdia, publicitari i docu mental des del 2016. Una de les seves últimes produccions, Ar rels de mar, va guanyar el Premi de la secció Memorireus en la 17a edició del Memorimage Fes tival Internacional de Cinema de Reus que s’ha celebrat aquest mateix mes de novembre.
Fins a migdia estarà entre poc i mig ennuvolat per nú vols alts i mitjans que circularan d’oest a est i que seran més abundants i compactes a la meitat oest del país. A partir de llavors la nuvolositat augmentarà per l’oest i quedarà molt ennuvolat en general, amb més clarianes al quadrant nord-est. A banda, fins a migdia hi haurà núvols baixos i alguna nuvolada local a punts del qua drant nord-est.
Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.
Fins a migdia és probable algun ruixat a punts del pre litoral central i de la Costa Central i Costa Brava. A par tir de llavors s’espera precipitació dispersa al terç oest i nord i no es descarta a la resta del territori. En general la intensitat serà feble, o localment moderada durant el matí, i les quantitats de precipitació seran minses.