Divendres 25 de novembre de 2022

Avança el tràmit del vial d’accés que permetrà construir el nou tanatori

L’obtenció de la llicència d’obres de l’equipament de Mémora, que s’ubicarà al costat del cementiri, requereix la connexió viària

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona avança el tràmit de creació del vial d’accés al futur tanatori-cre matori de l’empresa de serveis funeraris Mémora. Actualment, la finca on s’ubicarà no està con nectada a la xarxa viària, per la qual cosa no té la consideració de solar. Tanmateix, el projecte d’accés, ara en exposició pública, permetrà avançar en el procés de construcció de l’edifici funerari.

El Pla especial Urbanístic de desenvolupament d’aquest vial del camí del Llorito es considera un punt de mobilitat estratègic que, segons el document públic, necessita una millora per orde nar i garantir la seguretat dels diferents fluxos de circulació i, alhora, donar un accés indepen dent al nou tanatori-crematori i l’espai pel Memorial Perinatal. En tractar-se d’una actuació en sòl no urbanitzable, se sotme trà a avaluació ambiental per l’impacte que pugui tenir. Una vegada passats tots els tràmits administratius, que finalitzaran amb l’aprovació definitiva de la Comissió de Territori de Catalu nya, Mémora podrà demanar la llicència d’obres a l’Ajuntament per tal de poder començar a ai xecar el tanatori.

La millora d’urbanització del front del cementiri donarà conti nuïtat a la vorera des de la roton da, amb la incorporació d’espai suficient per al pas dels vianants des de l’aparcament dissuasiu existent. A més a més, pel que fa a l’accés al tanatori des del Camí del Llorito, es tindrà en compte l’amplada per tal que sigui sufi cient per tenir dos carrils de cir culació de vehicles, un d’entrada i un altre de sortida. Tal com assenyala el document en expo

HABITATGE

Una de les intencions de Mémora és que el tanatori s’integri el màxim possible amb l’entorn del

amb Mémora en el projecte i ha elaborat el Pla especial presentat al consistori. El futur tanatori, que comporta una inversió de més de sis milions d‘euros, tindrà una superfície de 2.943 metres quadrats.

Un nou tanatori

L’edifici funerari, que tindrà dues alçades, es dividirà en dues parts, una de les quals compren drà la zona de treball, cinc sales de vetlla i l’oratori. Les sales de vetlla disposaran de patis interi ors que les separaran de la part destinada al túmul, mentre que l’oratori serà un espai de més alçada que la resta de l’edifici i estarà il·luminat per un gran fi nestral.

L’altra part correspon al ves tíbul d’accés, des d’on es podrà observar Tarragona i el Mediter rani. La intenció de Mémora és que el tanatori s’integri el màxim possible en el paisatge, motiu pel qual s’edificarà de manera paral·lela a l’alineació dels blocs del cementiri, de cara al camí del Llorito, i tindrà una coberta en jardinada que permetrà la conti nuïtat visual de les zones verdes.

La construcció de l’edifici, que es farà amb materials del

sició pública, «les actuacions de millora del pla són molt positives per millorar la imatge paisatgís tica d’aquest sector de la ciutat».

La parcel·la on es construirà el futur equipament pertany a la Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla, la qual ha col·laborat

L’Ajuntament cedeix terrenys per fer habitatges de protecció oficial

Roger

Freixa

L’Ajuntament de Tarragona ha cedit de manera gratuïta un altre solar del Pla Parcial 10 (PP-10), sector ubicat al costat de l’Ane lla Mediterrània al Servei Muni cipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes, SA (SMHAUSA), amb la finalitat de construir habi tatges de protecció oficial. Es

tracta d’un solar que a l’empresa municipal l’hi interessa tenir per ampliar el parc públic d’habitat ge de la ciutat quan la situació pressupostària ho permeti.

«Aquesta cessió és el primer pas d’una de les nombroses ac tuacions que s’estan duent a ter me dia a dia des de la conselleria d’Habitatge per tal d’ampliar el

parc públic a la ciutat. Promoure i gestionar habitatges assequi bles ha de ser una obligació i una responsabilitat compartida de totes les administracions», ex posa la regidora a l’Ajuntament Eva Miguel.

Aquesta actuació no està in closa en els projectes presentats per obtenir fons europeus Next

Generation, a diferència d’altres projectes de creació de nous pisos a diverses parcel·les del mateix PP-10. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Habitat ge ha comunicat recentment a l’Ajuntament de Tarragona que la proposta de generació de 160 llars al sector ha estat selecci onada per rebre finançament europeu. Ara, el consistori es pera la resolució definitiva, mo ment en el qual també coneixerà l’import de la subvenció. D’altra banda, va presentar una segona sol·licitud per construir uns al tres 63 habitatges, però, de mo ment, no s’ha admès per manca de disponibilitat pressupostària.

QUÍMICA

La Vall de l’Hidrogen, clau per transformar el pol químic

El ple del Parlament va apro var ahir una moció d’Esquerra Republicana que constata que el projecte de Vall d’Hidrogen és «estratègic» per «continuar transformant el pol industrial químic del Camp de Tarrago na», així com la indústria i la mobilitat de la zona, i també per garantir la reducció d’emis sions de CO2 i impulsar l’es talvi energètic. Hi han votat a favor tots els grups menys la CUP, que s’hi ha oposat, i Vox,

que s’ha abstingut. També s’ha instat el Govern a implementar mesures per accelerar la des carbonització de l’economia capturant de forma eficient el diòxid de carboni i invertint en la seva transformació en pro ductes de valor afegit. Entre els punts aprovats hi ha el que de mana urgir al govern espanyol a «complir amb el compromís assolit» i aprovar el reglament de xarxes tancades «amb la mà xima celeritat possible».

La intenció és que l’accés tingui espai suficient per al pas de vianants i dos carrils per a vehicles

La construcció del futur tanatori comporta una inversió de més de sis milions d’euros

CEDIDA

cementiri.

Els mercats rebran 408.000 euros addicionals per l’elevat cost de l’energia

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Tarragona preveu destinar 408.000 euros addicionals a l’Empresa de Ser veis i Promocions d’Iniciatives Municipals (ESPIMSA), l’actual companyia municipal de Mer cats, per ajudar-la a fer front a l’augment del cost de l’energia.

L’equip de govern va convocar ahir una sessió extraordinària d’urgència del Consell Plenari, que se celebrarà avui mateix al Saló de Plens. Segons l’ordre del dia, es preveu que s’aprovi inici alment un expedient modificatiu de crèdits del pressupost muni cipal prorrogat de l’any 2022 per un import de 433.606,94 euros. És a dir, partides econòmiques previstes per aspectes concrets, que sumen en total més de 430.000 euros, es destinaran, fi nalment, a altres projectes.

El conseller de Govern Obert, Jordi Fortuny, explica que, en

ALTA VELOCITAT

part, aquestes modificacions corresponen a qüestions tècni ques, de canvi de nomenclatura d’algunes partides econòmiques, però, per sobre de tot, destaca la intenció de fer una aportació addicional de 408.000 euros a ESPIMSA. Segons el conseller, l’objectiu d’aquesta dotació eco nòmica és «donar-li musculatu ra per al seu finançament». Fortuny assenyala que, en aquests moments, s’està traves sant un «procés d’inflació» que ha causat un augment «brutal» del preu de l’energia arreu del món. En el cas de la companyia de Mercats, les factures de la llum s’han arribat a multiplicar per sis,

segons detalla el seu president, Dídac Nadal. A més, s’ha de tenir en compte que les activitats dels mercats comporten també refri gerar els productes alimentaris i climatitzar els espais. Fortuny explica que ESPIMSA «té una despesa energètica intensiva» i, en conseqüència, considera que és necessària l’aportació addici onal «per poder fer front a totes les despeses».

Els diners del modificatiu de crèdit provenen, entre altres partides, de baixes a les assegu rances socials dels àmbits de la seguretat, Hisenda, l’adminis tració general i la contractació. A banda de l’aportació a ESPIMSA, es destinaran 10.000 euros a Ca mera Musicae.

En el ple, també es preveu aprovar la modificació de plan tilla per a poder crear tres places noves de tècnic de gestió de resi dus i neteja viària.

de clients anant a comprar al Mercat Central durant el passat mes d’agost. Nadal

agraeix la dotació, però creu que «no és suficient»

El conseller de Comerç i Mercats Centrals i, alhora, president d’ESPIMSA, Dídac Nadal, agraeix a l’Ajuntament l’aportació monetària addicional que es farà, però matisa que «no és suficient» perquè les factures de la llum «s’han multiplicat per sis». «Tenim problemes a l’em presa produïts per l’augment de l’electricitat i l’increment dels interessos fora del pressupost previst», declara el conseller. Nadal detalla que a l’empresa de Mercats s’han hagut de fer

«reduccions» per fer front a la inflació. No obs tant això, afegeix que «no ha estat suficient». «Ens passa com a les famílies. Tenim uns con sums elèctrics molt grans i, si volem afrontar les obligacions de l’empresa, haurem de veure augmentada la dotació, perquè l’activitat prò pia del mercat implica refrigerar i climatitzar», expressa. Nadal conclou dient que tots els grups municipals són conscients «que del que parlem és de pagar obligacions». Sergi Peralta

Iryo connecta a partir d’avui Barcelona i Madrid, però passa de llarg de Tarragona

Renfe dona la benvinguda al nou operador d’alta velocitat amb una campanya irònica a les xarxes

Redacció

L’operador de trens d’alta ve locitat Iryo connectarà a partir d’avui Barcelona amb Madrid, convertint-se en el procés en la tercera companyia que farà aquest recorregut, després de Renfe i Ouigo. No obstant això, l’empresa no farà parada a l’esta

ció del Camp de Tarragona, així com tampoc a Lleida, Catalayud ni Guadalajara, mentre sí que aturarà momentàniament el tra jecte a Saragossa. La nova oferta ferroviària tindrà 32 freqüències diàries –16 d’anada i 16 de torna da– entre les dues capitals.

Malgrat que es tracta de l’en

trada d’un nou competidor al mercat, Renfe ha volgut donar la benvinguda a la nova operadora mitjançant una campanya amb un toc d’humor que ha difós a través de les xarxes socials. En el vídeo, Juan Gutiérrez, maqui nista de Renfe des de fa més de 40 anys, s’adreça a la filial de

l’empresa Trenitalia barrejant el castellà i l’italià. «Jo també esta va nerviós el primer dia que vaig conduir un tren d’alta velocitat, no us preocupeu», assegura amb ironia. Amb tot, s’acomiada amb el següent missatge: «Qualsevol coseta, ja sabeu on soc. Benvenu ti i bona sort».

GERARD MARTÍ

L’Ajuntament aprovarà avui al Consell Plenari un modificatiu de crèdit per ajudar a ESPIMSA a fer front a les despeses de l’electricitat

L’import de la factura de la llum s’ha multiplicat per sis, segons explica Dídac Nadal

Imatge d’arxiu

CEDIDA

Iryo tindrà 32 freqüències diàries entre Barcelona i Madrid.

ANIMALS

Els veïns de Cala Romana denuncien la presència de senglars «quasi cada nit»

Els

Cada vegada és més freqüent trobar-se porcs senglars en nu clis urbans i, recentment, Cala Romana s’ha convertit en un dels indrets que els garrins freqüen ten per buscar menjar, fins al punt de convertir-se en un veri table problema per als veïns. José Manuel Cárabe, membre de la junta de l’associació veïnal de la zona, explica que «pràcticament cada nit» apareixen aquests ani mals en els contenidors que hi ha a prop de la travessera entre

el carreró d’H i el carrer Tra muntana en la cerca d’aliment.

«Quan surto a passejar el meu gos al matí, sé que han passat pel costat de casa meva perquè veig que han estat furgant el terra en aquesta zona, molt a prop de les cases», comenta.

Cárabe detalla que abans no era habitual veure garrins a Cala Romana i apunta que, com a molt, se’n veia un a l’any. De mo ment, celebra que no s’ha hagut de lamentar cap incident amb les persones, però adverteix que, se

gons han informat a la comuni tat, els porcs senglars crien entre el febrer i l’abril, període en què són més agressius i donen «una mica més de guerra».

«Por ja en tenen, els veïns. No pots sortir de nit i trobar-te una bèstia d’aquestes. Els animals només surten quan es fa fosc i, a la nit, allí no hi ha gaire llum amb la vegetació tan densa que hi ha», expressa. Cárabe comen ta que una veïna d’edat avançada ha pres la decisió de no treure a passejar el seu gos sola si ja és de

Imatge d’arxiu d’un grup de senglars, uns animals que cada cop es veuen més a les ciutats.

nit, per evitar trobar-se en perill.

El president de la Federació Catalana de Caça al Camp de Tarragona, Joaquim Vidal, de talla que els senglars baixen als nuclis urbans perquè hi troben «protecció» i menjar. «Aquí tro

La Llar de Jubilats de Bonavista acull un pessebre «amb tocs tarragonins»

John Bugarin

El naixement de Jesús té la seva representació particular a la Llar de Jubilats de Bonavista, on hi ha exposat un pessebre fet a mà pel president de l’entitat, Francisco Soria. «No és com els tradicio nals, aquest és especial perquè té tocs tarragonins», explica. «Des

que va entrar la nova junta en 2012, vam decidir que cada any es faria un de nou, fent sempre referència a la ciutat i els seus barris», afegeix.

Enguany, enmig de Betlem, està reconstruïda la plaça de la Font de Bonavista, un lloc em blemàtic del barri. A més, també

s’hi ha colat un autobús de la línia 54, que ha modificat el seu recorregut per poder presenciar el naixement de Jesús. El pesse bre, que té tres metres d’ampla da i de llargada i està fabricat amb materials reciclats, manté les figures tradicionals, com els Reis d’Orient muntats en els

seus camells. «Hem invitat uns 500 estudiants del barri podran venir a visitar-lo, com fan cada any, sobretot els de l’Escola Joan XXIII», indica Soria. També es tarà oberta al públic fins al Dia de Reis des de 09.30 a 12.30 ho res i de 15.30 a 19.30 hores a la Llar de Jubilats de Bonavista.

ben seguretat perquè no acostu ma a haver-hi caça», assenyala. Així mateix, destaca que a la cru ïlla entre els Pallaresos i Catllar han ocorregut força accidents de trànsit per la presència dels animals a la via. «A l’àrea d’influ

ència del Francolí hi ha al voltant de 140 senglars», comptabilitza. Finalment, Vidal comenta que els porcs senglars suposen un problema per a l’horta i els con reus de raïm, avellana i cereals que hi ha al Camp de Tarragona.

NADAL

Francisco Soria, que l’ha fet a mà, hi ha col·locat la plaça de la Font del barri i un bus de la línia 54

El pessebre està fet a mà i s’han utilitzat materials reciclats.

SEGURETAT

L’Ajuntament va nomenar ahir deu agents nous de la Guàrdia Urbana, unes incorporacions que feia temps que s’esperaven, ja que forma part del procés de millora d’una plantilla necessitada d’efectius. La consellera de Seguretat Ciutadana,

Cristina Guzmán, es va mostrar satisfeta perquè era «un dels objectius que volíem assolir». «De mica en mica estem resolent buits de personal que no podien continuar si volem tenir un cos consolidat i fort», va concloure. Redacció

La Guàrdia Urbana de Tarragona incorpora 10 agents nous

GUÀRDIA URBANA ENTITATS

La Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET) ha renovat la seva junta directiva, aprovada per unanimitat en l’assemblea de membres. El vice president de la Unió d’Empresaris de Tarragona, Christian Compte, ha estat nomenat vicepresi

dent i serà la nova mà dreta d’Ángel Juárez. Mar Jerez, María León, José Magán, Jerusalén Torra, Daniel Juárez, Ángel Moreno, José Antonio Par do, Belén Marrón, Josep Maria Andreu i Judith Pizarro completen la junta. Redacció

Christian Compte, nou vicepresident de la Coordinadora d’Entitats

CEDIDA

Sergi Peralta Moreno

El Seminari acull el concert del IX Cicle de Música de Cambra de Ciutats Patrimoni

El Centre Tarraconense el Se minari acollirà demà, a les 19 hores, el concert del IX Cicle de Música de Cambra de les Ciutats Patrimoni de la Huma nitat. La flautista Sofía Salazar Sánchez i el pianista Luis Arias Fernández interpretaran obres de Gabriel Fauré, Benjamin Godard, George Enescu, Fran çois Borne, Charles-Marie Wi dor i Claude Debussy en un re cital amb entrada gratuïta fins a omplir la capacitat del re cinte. Com en altres edicions, Tarragona forma part d’aquest cicle organitzat pel Grup de Ciutats Patrimoni de la Huma nitat d’Espanya (GCPHE) i l’Es cola Superior de Música Reina Sofia, que té lloc entre els me sos d’octubre i desembre a es pais singulars, com ara palaus, catedrals, esglésies o museus. El concert a la ciutat està co organitzat amb l’Ajuntament de Tarragona. Algunes de les peces interpretades són Mor ceau de lecture, de Fauré; Fan tasia brillant sobre ‘Carmen’ de Bizet per a flauta i piano, de Borne; Cantabile i presto per a flauta i piano, d’Enescu; i Suite per a flauta i piano op. 34, de Widor.

Yasmina Cánovas presenta demà la trilogia ‘Muta-RenaceVive’

Yasmina Cánovas presenta rà demà, a les 18 hores al cafè La Cantonada de Tarragona, la seva trilogia Muta-RenaceVive. Serà una presentació sostinguda amb vídeos i mú sica, on es podran veure els personatges reals dels llibres, que estan inspirats en perso nes que ha conegut l’autora durant els darrers 15 anys pel món. La presentació de l’acte i el tancament aniran a càrrec del seu marit, Pemi Fortuny. La trilogia Muta-Renace-Vive tracta sobre moviments fe menins arreu del món, histò ries de superació, mentalitat i espiritualitat amb la intenció de generar l’impuls al lector a emprendre, superar-se i impactar. Són novel·les amb molta acció, amb escenaris reals, com la revolució islàmi ca a l’Iran, els enfrontaments actuals a Teheran entre grups de dones i la policia moral ira niana, la crisi dels refugiats i altres. Cánovas és investigado ra i escriptora. Durant uns 20 anys ha viatjat per Àfrica, Ori ent Mitjà, Oceania i el sud-est asiàtic recopilant informació sobre la situació de les dones a les diferents cultures.

La Viquipèdia en català, entre les 10 millors del món per la seva qualitat

Roger Freixa

«La Viquipèdia ocupa la nove na posició del món pel que fa a qualitat dels principals articles», expressa Lluís Madurell, d’Ami cal Wikimedia, organització que s’encarrega de promoure el por tal web en català. Per aquest mo tiu organitza des de fa nou anys, conjuntament amb el Departa ment de Cultura i altres entitats, la Viquimarató, que en aquesta nova edició ha estat dedicada al cinema i les sèries. Entre les ins titucions organitzadores d’en guany, hi ha també la Universitat Rovira i Virgili, que va acollir al Campus Catalunya la sessió pre sencial del primer dia, celebrada divendres passat. La resta de dies la participació ha estat en línia.

La Viquimarató és un esdeve niment que impulsa durant uns dies la creació, l’edició i la correc

ció de les entrades de la Viqui pèdia, que compta avui dia amb més de 700.000. «També volem augmentar el nombre de visites. Molta gent, per desconeixement, cerca informació en altres llen gües quan podria buscar-la en català», expressa Madurell. Una altra de les finalitats de la inici ativa és que la gent pugui apren dre a editar la pàgina.

A l’activitat celebrada al Cam pus Catalunya van acudir una cinquantena de persones, entre estudiants, professors, tècnics i traductors del Servei Lingüís tic de la universitat i estudiants de l’Institut Antoni de Martí i Franquès, una altra de les enti tats col·laboradores d’enguany, juntament amb l’Escola Oficial d’Idiomes. A través de la parti cipació, els usuaris podien ins criure’s a un concurs per guanyar

petits obsequis, tal com apunta Madurell.

«Des de la URV estem compro mesos amb el foment de la llen gua catalana dins de la universi tat i, alhora, dur a terme accions

per la llengua per promoure el seu ús a tot el territori», comenta el sotsdirector del Servei Lingü ístic, Jordi de Bofarull. El mateix Bofarull també posa en valor la Viquipèdia: «És de les millors del món tant per la qualitat de les entrades com per la quantitat. És una eina molt potent». En aquest sentit, destaca la feina dels vo luntaris que afegeixen i editen articles. La Viquimarató, precisa

ment, és un dels instruments per reivindicar-la.

«Durant la jornada vaig cor regir qüestions ortogràfiques i gramaticals i vaig ampliar ar ticles», resumeix un estudiant del Màster en Recerca Avançada en Estudis Humanístics, Ber nat Vellvé, qui ja va participar el 2019 i enguany ha decidit tornar. «Crec que la Viquimarató és una molt bona iniciativa», afegeix.

LLENGUA

La

coorganitza la novena edició de la Viquimarató, protagonitzada pel cine i les sèries

El Campus Catalunya de la URV va acollir la jornada presencial del primer dia de la Viquimarató.

Alumnes

de l’Institut Antoni de Martí i Franquès van participar en l’activitat inicial

El polilleuger de l’escola Marià Fortuny serà una realitat el 2024

El polilleuger de l’escola Ma rià Fortuny es posarà en marxa el 2024, després que l’Ajunta ment hagi iniciat els tràmits per a la seva pròxima construcció. L’equipament, que estarà format per dos edificis, se situarà a l’am pli pati de l’escola, molt proper al Pavelló Olímpic Municipal, i, d’aquesta manera, segons l’al calde, Carles Pellicer, «descon gestionarà la seva càrrega d’ús actual». El consistori ja compta amb l’estudi preliminar, que pre veu que l’equipament costi 2 mi lions d’euros i escaig. Els propers passos seran la contractació del projecte bàsic i executiu i, poste riorment, la licitació de les obres.

El total de l’equipament serà de 1.350 metres quadrats i tindrà una característica que el dife rencia d’altres polilleugers de la ciutat, com són els de les escoles Cèlia Artiga o Joan Rebull; tindrà un mòdul annex on s’ubicarà un

vestidor de 450 metres quadrats, quatre per als equips i dos per als arbrites, una infermeria i una sala polivalent per l’ús escolar, social o, segons Josep Cuerba, re gidor d’Esports de la ciutat, per a fer els escalfaments.

Pel que fa a l’edifici més gran, hi haurà una pista de joc de 22 per 44 metres, amb dues fileres de grades a cada costat, que tin dran una capacitat de 150 places.

Per tal que l’equipament sigui sostenible des del punt de vista mediambiental, l’edifici de la pista de joc es climatitzarà per mitjans passius exclusivament, amb il·luminació natural i regu lació climàtica mitjançant grans obertures mòbils.

La instal·lació contribuirà a reforçar l’ús escolar i l’ús partici patiu per part dels col·lectius del barri. L’alcalde va destacar que

EDUCACIÓ

«aquesta àrea geogràfica es troba en plena expansió i actualment concentra el 30% de la població de Reus, potencial usuària de l’equipament». Amb el regidor Cuerba van coincidir que és ne cessari un polilleuger a la zona sud, «un mecanisme que funci ona molt bé a la ciutat». El batlle també va assenyalar que també és «necessari un altre equipa ment així a la zona est».

Medi Ambient organitza un mercat escolar de bescanvi

La regidoria de Medi Ambient organitza des d’ahir, i fins avui, a la Palma de Reus un mercat de bescanvi escolar en el marc del programa d’Educació Am biental Escoles Reus 2030, on uns 500 alumnes de nou cen tres educatius de la ciutat hi participen. Ahir va ser el torn dels grups de secundària provi nents dels instituts Domènech i Montaner, Baix Camp i les es coles Font del Lleó i Alba i avui hi participen grups de primària

de les escoles La Vitxeta, Puig cerver, la Presentació i Maria Rosa Molas. L’activitat és una de les accions amb motiu de la Setmana Europea de la Preven ció de Residus per tal de donar a conèixer la necessitat de la prevenció de residus en el dia a dia, i implicar a la ciutadania amb el compromís residu zero. Durant aquests dos dies, els alumnes intercanvien joguines, llibres, material escolar i espor tiu i roba.

Imatge d’una prova de les ulleres de realitat virtual.

El Taller Baix Camp té un nou projecte de realitat virtuals als seus centres

Les ulleres creen una experiència immersiva

Redacció

El Taller Baix Camp va presen tar ahir un projecte de realitat virtual adreçada a les persones amb discapacitat intel·lectual usuàries dels seus tres centres ocupacionals. Amb aquesta in novadora proposta, que compta amb la col·laboració de la Fun dació Privada Reddis i Indús tries Teixidó, han pogut crear una experiència completament immersiva, amb les possibili tats que ofereix la tecnologia de la realitat virtual, amb l’ob jectiu de disposar d’una acti vitat adaptada a les necessitats de les persones que atenen a la seva entitat. Aquesta aplicació

permet apropar el mindfulness a les persones amb discapaci tat intel·lectual (DI). Per a les persones amb DI pot ser difícil poder recrear mentalment es pais com un bosc fantàstic, per les seves dificultats cognitives. Però, amb l’ajuda de les ulleres, se’ls ofereix una eina que facili ta aquesta recreació i, per tant, els ajuda a aconseguir aquest estat de relaxació i, alhora, gaudir de diferents experièn cies sensorials. La facilitat d’ús i l’única necessitat d’un espai que sigui prou ampli, permet utilitzar aquestes ulleres en qualsevol dels seus tres centres ocupacionals.

La vacunació massiva va reduir un 20% la mortalitat al Sant Joan

És una investigació de la URV-IISPV-HUSJR

Redacció

Un grup investigador de la URVIISPV-HUSJR ha comparat les característiques dels primers 200 pacients amb covid de cada onada, ingressats a l’Hospital Sant Joan de Reus, per entendre l’evolució de la malaltia. Els re sultats mostren un impacte me nor del virus a mesura que se succeïen les onades i l’avenç de la vacunació massiva. Aquests mostren que entre la primera i la darrera onada, la mortalitat va caure d’un 22,5% a un 2%, i el percentatge de pacients que havien de ser ingressats a l’UCI va reduir-se vuit punts, passant d’un 10% a un 2%. També es va

registrar una disminució en la mitjana d’edat dels pacients in gressats al llarg de la pandèmia i una reducció significativa dels ingressos. A més, la durada mit jana de les hospitalitzacions va escurçar-se i, tal com apunten les xifres d’ingressos a l’UCI, el nombre de pacients que mani festaven una reacció aguda al virus va disminuir a mesura que se succeïen les onades. Gràcies a les dades analitzades, els in vestigadors del grup de recerca han publicat vuit articles sobre diversos aspectes del virus i permetran validar marcadors per detectar altres malalties in feccioses.

SALUT

COVID-19

Anna González

Imatge virtual de l’avantprojecte del polilleuger de l’escola Marià Fortuny, on es veu la pista i les instal·lacions per dins.

Imatge virtual del pavelló on es mostra l’edifici annex al pavelló, on hi haurà una sala polivalent.

CEDIDA

L’Speed Dating, organitzat pel Clúster TIC Catalunya Sud, va ser ahir, novament, el punt de trobada entre empreses del sec tor tecnològic del territori i jo ves que es troben ara mateix en la fase final dels seus estudis. L’auditori de firaReus va acollir la tercera edició de la iniciativa on setze empreses van tenir cinc minuts per presentar-se i donar a conèixer al públic quins són els perfils professionals que busquen. Posteriorment, em

preses i joves es van poder tro bar de manera personalitzada i aprofundir en les oportunitats laborals que ofereixen des de les empreses i els projectes en els quals treballen. Prop de 350 joves de cicles mitjans i supe riors de Formació Professional d’instituts de Tarragona, Reus, Valls i Mont-roig i de graus de la Universitat Rovira i Virgil van assistir a l’esdeveniment on van poder conèixer les necessi tats i la realitat del sector.

El carril bici de Blancafort avança sense modificacions en el projecte

La Generalitat de Catalunya ha adjudicat, aquesta setmana, el contracte de serveis per a l’exe cució de les obres del carril bici de la carretera TV3141, que uneix Reus i Cambrils i que enllaçaria la urbanització Blancafort amb la ciutat. Ara bé, la petició que fa temps que reclama el grup mu nicipal del PSC i el veïnat, d’in corporar una vorera per als via nants, no ha estat incorporada en el projecte. Per a Sandra Guai ta, alcaldable dels socialistes, es tracta d’un «menyspreu de la Ge neralitat a Reus», i acusa el Go vern municipal de ser el «princi pal culpable, que no defensa els interessos dels reusencs. Des del consistori s’havia de pressionar perquè el projecte s’executés tal com estava previst, i no amb les retallades d’ERC».

Per a Guaita «és inadmissible que el Parlament de Catalunya aprovi la proposta del PSC d’un projecte de carril bici i vorera per unir la rotonda de la T-11 del Santuari de Misericòrdia amb Blancafort i, finalment, el projec

te acabi sent només d’un carril bici». El passat mes d’octubre, els socialistes van portar al plenari municipal el projecte, demanant una rectificació, però Guaita as

senyala que la regidora d’Urba nisme, Marina Berasategui, «va dir que no era útil modificar-lo. Per tant, la regidora va dir que no a la vorera i va dir que no als

veïns de Reus». Per a l’alcalda ble dels socialistes, «el veïnat ha estat molts anys reivindicant la vorera i el carril bici, i Esquerra, Junts i Ara Reus no s’han cansat de prometre que això seria una realitat, però ara ens trobem que la ciutadania no tindrà cap espai per anar caminant des de Blan cafort fins a Misericòrdia».

La vorera no era la única de les peticions veïnals per a modificar el projecte, la presidenta de l’As sociació de veïns de Blancafort, Elena Mestres, explicava que també falta il·luminació a la zona i la fa perillosa. Aquesta modifi cació tampoc ha estat realitzada i el projecte adjudicat és el ma teix que ha rebut queixes des de l’estiu.

Infraestructures de la Gene ralitat ha adjudicat les obres a les empreses Auxiliar de Firmes i Carreteras i Segusenyal, amb un cost total d’1.873.653,71 euros (IVA inclòs), que es finançaran parcialment amb el Fons del Mecanisme de Recuperació i Re siliència de la Unió Europea dels Next Generation.

Anna González

Els socialistes de Reus creuen que és «inadmissible» que la Generalitat no inclogui una vorera

OLÍVIA MOLET

FORMACIÓ

Imatge del ‘Speed Dating’ celebrat ahir a la firaReus.

El tercer ‘Speed Dating’ del TIC Sud acull més de 350 joves

El Camp es mobilitza i diu prou a les violències masclistes en el 25N

Anna Ferran

Els municipis del Camp de Tar ragona es mobilitzen un any més per a condemnar la violència de gènere i visualitzar un de les principals xacres que pateix la nostra societat. Al llarg d’aquesta setmana, s’han anat organitzant actes diversos arreu del territori amb l’objectiu de conscienciar sobre l’existència d’aquest tipus de violència i treballar per a la seva eliminació. Avui, Dia Inter nacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, s’in tensifiquen les propostes progra mades.

Tarragona

La ciutat de va començar el seu programa d’activitats al voltant del 25N fa dues setmanes. S’han organitzat xerrades, conferènci es i altres actes per a conscienci ar a diversos sectors de la socie tat sobre aquesta problemàtica. La nova llei de llibertt sexual ha centrat enguany bona part dels actes, entre ells el principal, unes jornades titulades No esperis un no rotund: només el sí és sí, que entre dimecres i ahir van aplegar a unes dues-centes persones al Palau Firal i de Congrés. En els dos dies, s’han explicat les no vetats de la legislació, especial ment pel que fa a l’assetjament

en entorns laborals, però també s’ha donat veu a dones que han viscut situacions d’assetjament al carrer. Avui, la ciutat posa punt final a aquestes jornades reivindicatives i de conscienci ació amb la lectura del manifest per a l’erradicació de la violència envers les dones, que es farà a la 1 del migdia, a la plaça de la Font.

Reus

Un monstre amb moltes cares. Aquest és el lema escollit per la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus per la campanya llençada amb motiu del 25N. La campanya fa una crida a les dones que pateixen violència sexual, tecnològica, vicària o de qualsevol altre tipus o a una persona coneixedora d’una situació de violència a de manar ajuda. Més enllà d’aques ta campanya de sensibilització i informació, la capital del Baix Camp fa dies que també es troba immersa en els actes programats al voltant del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violèn cia envers les Dones. Dimarts es feia una xerrada sobre violències masclistes digital i ahir sobre vi olència vicària. Avui, a les 10 del matí, es farà l’acte institucional al Saló de Plens. Consistirà en la lectura del manifest, a càrrec de

Joanna Hernandez Semacaritt, jugadora del Reus Rugbi Club; parlaments institucionals i con cert del pianista Albert Galce rà i Oliver, director musical de l’Orfeó Reusenc. A partir de les 9 del vespre, a la plaça Farine ra de Reus hi haurà la Festa Lila organitzada per l’entitat Comerç Solidari Reus, una festa cultural contra la violència masclista. Fins a l’1 de desembre es podrà visitar l’exposició de sensibilit zació amb les violències sexuals Lliures i sense por, dissenyada per l’Institut Català de les Dones i Creación Positiva de dilluns a divendres de 9 a 21 h a la Sala dels Rentadors del Casal de les Dones. A aquestes propostes cal sumar-hi les que han organitzat diverses entitats, entre les quals destaca la manifestació unitària impulsada per la Plataforma 25N del Camp, que recorrerà els car rers de la ciutat.

Valls

Fins al 2 de desembre, Valls durà a terme diverses activitats divul gatives per conscienciar sobre les violències masclistes. Dimarts es va fer una ponència sobre com identificar la violència de gènere per a prevenir-la i ahir en un ta ller es va posar el focus en les vi olències que pateixen les dones

grans. Avui serà el torn de la lec tura del manifest institucional, a les 11 del matí a la plaça del Blat. Enguany, serà l’alumnat de se cundària dels centres educatius l’encarregat de la lectura. Durant l’acte, també tindrà especial pro tagonisme el testimoniatge de Rafika Amarouche. Finalment, el 2 de desembre, a les 6 de la tarda la sala d’actes del Centre Cívic Carles Cardó acollirà la sessió de contacontes Yimulimuli i altres contes que teixeixen camins pos sibles, amb la contacontes Sílvia Palazón.

El Vendrell

La Regidoria de Polítiques de Gènere i Igualtat i Drets LGTBIQ de l’Ajuntament del Vendrell ha organitzat un any més diversos actes per commemorar el 25N. El regidor de l’àrea, Christian So

riano, ha explicat que enguany «l’enfoquem en una via peda gògica i de sensibilització, de conscienciació dels més joves.

Seguim impulsant la campanya Les fake news són masclisme, centrada en rebatre els falsos mites o discursos que legitimen la violència masclista». Soriano ha afegit que «si volem que el fe minisme tingui una perspectiva transversal, i sobretot interge neracional, creiem que és im portant cuidar el vocabulari, les formes i el llenguatge de la gent jove i d’aquí l’organització de les xerrades que fem. Són activi tats sempre orientades a poder prevenir, a poder actuar i a rei vindicar la necessitat de lluitar contra la xacra de la violència de gènere».

Pel que fa a les activitats, des prés del taller de dimecres i l’acte

de record a les dones condemna des per la Inquisició, Brujas ac tuales, avui es duran a terme els actes centrals. A dos quarts d’11 del matí, al carrer del Víctor Ca talà, de Coma-ruga, se substitu irà la placa del carrer i es farà un reconeixement a Caterina Albert i tot seguit es procedirà a la lectu ra de la declaració institucional del 25N, a càrrec de Pilu Sesma. A les 11 del matí, a la plaça Nova, l’alumnat del municipi farà unes lectures dramatitzades de textos d’Àngel Guimerà.

Vila-seca

L’Ajuntament de Vila-seca, co ordinat des de les regidories de Polítiques d’Igualtat i de Joven tut, ha preparat ja el programa d’actes per a la commemoració del Dia Internacional per l’Elimi nació de la Violència envers les

Dones. Els actes van començar dimarts i seguiran fins a l’1 de de sembre. Avui, es farà un minut de silenci davant de l’Ajuntament a la 1 del migdia, i un cinefòrum amb la projecció de curtmetrat ges a l’Espai Jove a partir de les 6 de la tarda. L’acte institucio nal tindrà lloc a les 9 del vespre a l’Auditori Josep Carreras, on es farà la lectura del manifest i actu arà en concert Alba Morena, que presentarà Las dos edades. L’acte

serà gratuït i les entrades ja es poden adquirir a www.auditori josepcarreras.cat

Durant la pròxima setmana al Centre Cívic i Cultual El Colomí, a dos quarts de 6 de la tarda, hi haurà els següents actes: la xer rada organitzada per Mossos d’Esquadra Com et pot ajudar el grup d’atenció a la víctima, el dia 29 de novembre; la presentació el protocol contra l’assetjament sexual del Club Hoquei Vila-se ca, el dia 30 i la xerrada Teràpia de recuperació per a víctimes de violència, a càrrec d’APRONAC el dijous 1 de desembre.

Salou

Salou ha preparat diversos tallers al llarg d’aquesta setmana en el marc del Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències envers les Dones, entre els quals en destaca el de creixement per sonal del dimarts o el d’autode fensa, del dimecres. Avui l’acte programat serà la lectura del ma nifest institucional. Serà a les 12 del migdia al passadís del Teatre Auditori Salou i comptarà amb la col·laboració de les dones de l’as sociació Ucranianos en Salou.

Cambrils

Des de principis de novembre, Cambrils està duent a terme les Jornades dels Bons Tractes, un programa d’activitats que té com a objectiu prevenir, identi ficar i visibilitzar les violències

masclistes posant l’èmfasi en la creació de nous referents per construir masculinitats respon sables, lliures, igualitàries, diver ses, inclusives i cuidadores. Les jornades, que sumen 13 actes, es troben ja a la recta final. Avui se celebrarà l’acte principal, la lectura del manifest, que tindrà lloc a la Sala de Plens munici pal i serà retransmès en directe.

L’acte comptarà amb l’actuació musical de l’artista Mireia Chaos acompanyada a la guitarra per Miguel Javaloy. Abans, a les 10, es podrà participar en la taula rodo na Educar pel Respecte, al Centre Cultural. A la tarda s’emetrà pel canal BibCambrils de Youtube el conte teatralitzat Presentes, a càrrec de Sílvia Palazón Carrion. Aquest conte aborda la proble màtica de la violència masclista en la parella i està recomanat per a infants majors de 10 anys. Di marts vinent, el Club de Lectura Adult de la biblioteca podrà par ticipar en tertúlia sobre el llibre La negreta i altres veus emmu dides amb la participació de l’au tor, Jordi Fernando Aloy. Com a darrera proposta cultural, el 7 de desembre, es podrà gaudir del cabaret Guillermotta amb Jordi Vidal i Jordi Cornudella.

Constantí

Un taller per a identificar violèn cies masclistes dirigit als alum nes de secundària va donar el tret de sortida dilluns als actes

programats pel 25N a Constantí. L’acte central arribarà el mateix divendres 25 de novembre, a les 12 hores, amb la lectura del ma nifest al davant de l’Ajuntament. Enguany, la lectura anirà a càrrec dels i les alumnes de l’Institut de Constantí. A més, han posat en marxa un Punt Lila per tal de visualitzar i donar suport contra la violència de gènere. Avui el podrem trobar de 14.45 a 15.45 hores, al davant de l’Institut. I demà, de 12 a 13.30 hores, esta rà instal·lat al davant de l’Ajun tament durant la celebració del vermut musical a càrrec del Conjunt Instrumental Juvenil, el Conjunt d’Adults i la Banda de l’Escola de Música Rafel Gibert Recasens i amenitzat pel trio Ca rol Caelles.

La Canonja

Amb motiu del Dia Internaci onal de l’Eliminació de la Vio lència contra les Dones, l’Ajun tament de la Canonja amb la col·laboració d’altres entitats ha organitzat activitats solidàries, informatives i reivindicatives. Avui al matí, els alumnes de 2n de batxillerat participaran en el taller Com vius la festa, que anirà a càrrec de Mireia Ferrer Solé, psicòloga especialitzada en l’àmbit de les violències. A les 7 de la tarda, la plaça de la Raval serà l’escenari de la concentració performance Fem caure la por. De carà a demà, a les 10 de la nit

i pels carrers del poble, es durà a terme una exploració nocturna.

Els Pallaresos

L’Ajuntament dels Pallaresos aposta, des de fa uns anys, per centrar les activitats de consci enciació i reivindicació del 25N cap a un dels públics clau: els joves. És per això que els actes que organitzen sempre es fan en col·laboració amb l’institut i l’es cola del poble, explica la regidora d’Igualtat, Araceli Molina. En guany, el taller que s’ha impul sat és Las redes sin red. Un triple salto al acoso virtual, que ahir va impartir Gemma Almagro. Amb aquesta mena d’iniciatives direc tes, el consistori busca promoure un canvi de mentalitat en el jo vent i contribuir des de la base a erradicar la xacra social que su posen les violències masclistes.

Creixell

Creixell ha concentrat tots els actes de commemoració del 25N entre avui i diumenge. Avui al migdia, es farà la lectura del manifest institucional. De cara a demà, a les 11 es repassaran els murals fets contra la violència masclista a la Rambla de les Mo reres i una hora més tard es farà la pintada ciutadana del banc en contra de la violència vicària a la plaça del Mirador. L’associació Papallones liles oferirà un mo nòleg a Cal Cabaler a dos quarts de 7 i a continuació s’oferirà una

xerrada sobre la violència de gènere a càrrec de Col·lectiu de Dones. Diumenge a les 12 es farà l’acte commemoratiu Teixint es trelles al cel i a la tarda es presen tarà el documental Patriarcado, el organismo nocivo

Torredembarra

La Regidoria d’Acció Social i Igualtats i la Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembar ra han organitzat conjuntament els actes del 25N, que es durà a terme a la biblioteca. A les dos quarts de 6 de la tarda, es farà la lectura del manifest i mitja hora més tard s’oferirà l’espectacle de dansa El ball de les cireres, basat en la trilogia de Montserrat Roig El temps de les cireres, L’hora vi oleta i Ramona, adéu dins del ci cle Balla’m un llibre de les bibli oteques públiques de Catalunya. Seguidament, hi haurà un debat.

Roda de Berà

Roda de Berà va començar ahir les activitats del 25N amb la pre sència de la paradeta lila de la regidoria de la Dona i d’Igualtat al mercat setmanal. Avui a les 12 del migdia es farà la lectura del manifest institucional i a les 6 de la tarda, la Biblioteca muni cipal Joan Martorell Coca acollirà la xerrada L’alliberament de la dona més enllà del feminisme convencional, que anirà a càrrec de Núria Cortadella, autora del llibre Confinada

Més de 2.700 dones van tenir un diagnòstic de violència masclista al 2020

Sílvia Jiménez

Ansietat, hipertensió, obesitat o depressió són algunes de les patologies més freqüents associ ades a la violència masclista que van detectar els equips d’atenció primària durant el 2020 entre dones pacients de tot Catalunya. Segons les dades registrades per l’ECAP (Estació Clínica d’Atenció Primària) que recull el Pla de sa lut regional 2021-2025 del Camp de Tarragona, l’any 2020, 40.182 dones de més de 15 anys van ser ateses als serveis sanitaris de Catalunya amb un diagnòstic de violència masclista, xifra que comporta una prevalença regis trada de 120 per 10.000 dones a Catalunya. A la regió sanitària del Camp de Tarragona, en van ser 2.731 les dones amb el ma teix diagnòstic. La prevalença en aquesta regió sanitària fou de 105,7.

Els serveis d’urgències dels

hospitals i dels centres d’assis tència primària són els primers a rebre les víctimes d’aquest ti pus de violència a l’inici, quan el cas encara no està cronificat. Per això són els professionals sanitaris en la majoria de casos els primers a abordar la proble màtica amb les víctimes, ja que aquesta es manifesta també a través de diverses patologies. «Normalment, quan ja fa temps que algú pateix aquestes agres sions, les seqüeles comencen a aparèixer amb símptomes, però la pacient no ho diu. Els profes sionals sanitaris fan un treball integral perquè valorin si volen manifestar-ho», explica Manu ela Vázquez, treballadora Social de l’Hospital Joan XXIII de Tar ragona. Segons Vázquez, hi ha moltes dones que no volen posar la denúncia perquè no se senten protegides, se senten o estan so les i tenen por de la parella. «Mai

forcem una denúncia, perquè s’entén la por. El que intentem sobretot és acompanyar-les i explicar-les el que pot portar no fer-ho, perquè un maltractament a nivell de salut es considera greu», afegeix. Vázquez afirma que algunes ja arriben amb la idea clara de posar una denúncia i «altres, ho fan acompanyades pels Mossos», diu.

Altra cosa és quan els serveis sanitaris detecten que hi ha me nors vivint en l’àmbit domès tic on es produeix la violència masclista. El canvi en la llei del 2020 va incloure altres tipus de maltractaments, –com la digital o la violència vicària–, i va fer possibles mesures per garantir la protecció dels menors. «El cribatge dels serveis d’urgències permet fer una primera entrevis ta a la pacient. Quan es tracta de víctimes de violència masclista amb nens, s’activa el protocol

de maltractament infantil, amb què s’ha de valorar si els menors estan a un entorn protegit o no», explica Vázquez.

Els casos de risc per al infants ja es detectaven abans del canvi en la llei, «però era més compli cat actuar si no hi havia un mal tractament directe o si els Ser veis Socials no tenien indicis». Ara, els sanitaris informen a la Dirección General de la Infancia i

Adolescencia quan detecten que hi ha infants que viuen en un en torn violent per tal que un equip especialitzat valori el cas amb un estudi en profunditat.

«Els equips sanitaris estan cada cop més conscienciats. Es treballa íntegrament i s’activen tots els professionals, però a ni vell social continua sent un tema tabú», reconeix la treballadora social del Joan XXIII.

El confinament va agreujar la situació de les dones afectades per violència masclista

Segons el Pla de Salut regional del Camp, la mitjana d’edat de les víctimes és de 40 anys

El confinament a què va obli gar la pandèmia per covid va agreujar la situació de moltes de les dones víctimes de violèn cia masclista a conseqüència de la convivència amb el maltra tador, «però, van trigar més a poder acudir als serveis sanita ris». Aquell any hi va haver nou víctimes mortals per violència masclista en l’àmbit de la parella. Durant el mateix any, es va aten dre 12.594 víctimes a Catalunya. Segons el Pla de Salut regional del Camp de Tarragona, la mit jana d’edat de les dones assas sinades és de 40 anys i, segons els registres dels darrers 10 anys, aquesta violència extrema es dona en l’àmbit de la parella i el 48% de les víctimes tenien fills a càrrec. En els darrers onze anys, la major part dels feminicidis s’han produït en l’àmbit metro polità (59), seguit d’onze en l’àm bit territorial del Camp. El mateix nombre de feminicidis (6) s’han produït al Penedès, comarques gironines i comarques centrals.

L’any 2020, a Catalunya es va atendre 40.182 dones.

Tarragona forma professionals i docents per prevenir actituds masclistes

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona dona continuïtat al Servei d’Atenció a Homes (SAH), que, després d’un any de recorregut, ha definit no ves accions amb la finalitat de prevenir les actituds masclistes. «El canvi respecte a l’any passat és que ampliem l’espai de forma ció a professors i professionals», exposa la cap de la Unitat tècnica de Polítiques d’Igualtat, Montse García, en referència a les sessi ons organitzades amb equips del servei sanitari, de la Guàrdia Ur bana o de Serveis Socials, entre altres, als quals se’ls ofereix eines perquè puguin derivar al SAH casos d’homes i joves amb la in

tenció de resoldre els seus com portaments masclistes, sigui en sessions individuals o grupals.

«Després de l’avaluació de tot l’any passat, vam veure que havíem d’invertir més en les for macions a professionals perquè entenguessin com funcionava el programa i poguessin fer deri vacions», exposa García. A par tir d’aquí, les persones que ho requereixin poden accedir a les sessions individuals o en grup del SAH. Aquestes últimes con formen un programa de dotze sessions consecutives amb el mateix grup. «Motivem el re coneixement de les actituds de violència masclista amb interpel

lacions dels mateixos usuaris», explica el tècnic del SAH, Lluc Pagès, qui també ha treballat en el mateix servei a Barcelona.

«Costa molt que una persona reconegui que té un conflicte de relació i que és violent. Costa

d’admetre. Ha d’haver-hi una forta campanya de sensibilitza ció i la gent ha de saber que hi ha un recurs per revertir la situ ació», relata Pagès, qui insisteix que quan es parla de violència masclista no necessàriament ha de ser física, sinó que també es refereix a crits, intimidacions o coaccions econòmiques, entre altres.

Paral·lelament, Pagès ofereix tallers d’una hora sobre el con

sentiment sexual i la responsabi litat afectiva a estudiants d’Edu cació Secundària dels instituts públics de Tarragona que ho desitgin. «També em permet te nir visibilitat per si, en algun mo ment, viuen alguna situació con flictiva que no saben resoldre i necessiten acudir a mi», expressa el tècnic del SAH. Alhora, també aporta informació necessària als equips docents perquè puguin tenir les eines necessàries en

qüestions d’educació afectiva i sexual.

«És molt important perquè to tes aquestes mesures serveixen per conscienciar i prevenir la vi olència contra la dona. Generem espais de confidencialitat perquè els homes puguin demanar aju da i revertir un comportament del qual de vegades costa ado nar-se per un mateix», apunta la consellera de Feminismes i LGTBIQ+, Cinta Pastó.

El SAH rep derivacions, majoritàriament, de la Guàrdia Urbana i els Serveis Socials

El Servei d’Atenció a Homes creix amb tallers a instituts i sessions grupals i individuals

El Servei d’Atenció a Homes de Tarragona amplia les seves prestacions durant el seu segon any de vida.

El SIE atén 630 víctimes de violència masclista a Tarragona des del 2018

John Bugarin

El Servei d’Intervenció Especia litzada (SIE) de Tarragonès per a víctimes de violència masclista ha atès 1.622 dones del Camp de Tarragona des del 2018. Concre tament, de la capital tarragonina, han sigut intervingudes 630. «El SIE va néixer el 2009, arrel de la llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista», explica la directora Laura Gu xens. Aquest és un servei propi del Departament d’Igualtat i Fe minismes de la Generalitat do nats a gestió, en aquest cas, a la Fundació Salut i Comunitat.

En total, hi ha 17 SIE en el terri tori català i està distribuït per ve gueries. A la província hi ha dos, el del Camp de Tarragona –que inclou l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i el Tarragonès– i el de les Ter res de l’Ebre. «Si ho poguéssim assimilar a Salut, els Serveis

d’Informació i Atenció a Dones (SIAD) seria la xarxa d’atenció primària, on pots anar a explicar que et trobes en una situació de violència masclista, mentre que el SIE ofereix el tractament es pecialitzat, acompanyant en el procés de recuperació», detalla Eva Ferran, directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminis mes a Tarragona.

Les víctimes de violència mas clista poden arribar al SIE de manera autònoma o derivades d’algun servei públic, com poden ser els CAP. «Qualsevol dona hi pot accedir, l’únic requisit és que estiguin patint o hagin patit en el passat una situació de violèn cia masclista», afirma Guxens. És important apuntar que no és necessari que aquestes hagin in terposat una denúncia o estiguin separades del seu agressor. «Tre ballar en el procés de recupera ció és un treball molt intens i dur,

moltes vegades és trencar amb l’únic sistema de vida que conei xes», continua. De fet, algunes de les víctimes que inicien aquest camí decideixen ajornar-ho pel futur, ja que «no se senten prepa rades». Per això, una de les carac terístiques del SIE és que «no hi ha límit de temps per dur a terme l’atenció, la dona entra aquí fins que vol abandonar el procés. Ella sempre està al centre i decideix els passos que vol seguir o no», assegura Beatriz Ureta, tècnica del departament.

El SIE, que té la seu al núme ro 28 del carrer Colom de Tar ragona, compta amb un equip multidisciplinari d’una desena de professionals que treballen en diferents àmbits. «Tenim una treballadora social, una jurista, una mediadora cultural, tres psicòlogues, una per a les do nes i altra, infantojuvenil, i dues educadores socials», explica

Guxens. I és que també atenen als fills i filles de les víctimes de violència masclista. Anualment, atenen 192 infants de les comar ques tarragonines i no sempre ha sigut fàcil. «Abans, sense l’auto

rització paterna no es podia dur a terme el tractament. Però ar ran de la darrera modificació del Codi Civil, en cas manifesta de violència se’ns eximeix d’aquest requisit», aclareix Ferran. Arran de la pandèmia, el SIE ha canviat la seva visió respecte a la manera de treballar. «Es va augmentar la complexitat i la di ficultat en la intervenció. A més, les dones van passar processos

més durs perquè estaven tanca des a casa», detalla la directora dels Serveis Territorials d’Igual tat i Feminismes a Tarragona. Tot i això, creuen que «el confi nament no ha provocat un incre ment molt gran en els casos.

La violència sempre hi ha si gut, el que ha augmentat és la visibilització d’aquesta i la seva identificació», conclou Beatriz Ureta.

Creixell presenta diumenge ‘Patriarcado, organismo nocivo’

A. Ferran

Quatre dones fortes, que van ser víctimes de la violència de gènere, comparteixen la seva visió sobre aquesta xacra, sense victimització ni paternalisme. A elles, se li sumen experts en diferents camps i joves que ofe reixen la seva visió la violència masclista, els rols de gènere,

l’educació sexual, la pornogra fia i altres aspectes relacionats amb el patriarcat. Aquesta és la base que conforma el documen tal Patriarcado, el organismo nocivo. La regidoria d’Igualtat i Afers Socials de l’Ajuntament del Creixell ha organitzat una projecció d’aquest treball i un col·loqui, que comptarà amb la

presència d’un dels seus codi rectors, Albert Sanfeliu. L’acte se celebrarà diumenge a les 6 de la tarda al Casal Municipal.

El documental planteja pre guntes relacionades amb el pa triarcat des d’un punt de vista diferent, per a oferir respostes alternatives a les habituals i con vidar així a la reflexió. Justament

aquest plantejament li ha val gut cinc nominacions als Goya 2023: millor pel·lícula, millor director, millor guió original, millor muntatge i millor so. I ja ha guanyat els premis a millor documental social i el premi de l’audiència al festival Masterdoc dels Estats Units.

Amb aquesta activitat, la re gidoria d’Igualtat de Creixell continua apostant per la cons cienciació de la ciutadania; una tasca que duu a terme dia a dia a través del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD), un espai de trobada per a oferir atenció a totes aquelles dones que ho necessiten.

A. Ferran

Força, càrdio i estiraments. Aquesta és la fórmula que ha fet dels gimnasos femenins Curves una referència a tota Europa. A Reus, el centre Cur ves Avinguda Marià Fortuny

Imatge

ofereix el mètode Curves i tota l’experiència de la seva directo ra, Silvia Rueda. Amb més de 23 anys de tra jectòria en el món de la nutri ció i l’esport, com a instructora de diverses disciplines, Silvia

comparteix objectius amb to tes aquelles dones que aposten per a divertir-se entrenant, en una activitat que és molt més que esport i resultats, sinó que és esforç, comunitat i voluntat per a sentir-se millor dia a dia. A aquesta filosofia, cal su mar-hi els beneficis del mètode Curves, on s’ofereix un entre nament dinàmic de 30 minuts que treballa la força, la capaci tat cardiovascular i els estira ments. La combinació dels tres ofereix més agilitat, una millor oxigenació, uns músculs forts i sense lesions i un cos tonificat. No dubtis i prova’l.

S’ha organitzat una projecció i col·loqui amb un dels seus codirectors

d’arxiu d’una de les presentacions del documental.

«La violència sempre hi ha sigut, ara ha augmentat la seva visibilitat i identificació»

Imatge d’arxiu d’una dona víctima de violència masclista que ha sigut atesa en un dels SIE.

CAMP DE TARRAGONA

LABORAL

Salou obre una nova convocatòria d’ajuts per a empreses i comerços

Es poden demanar fins al 31 de desembre

Redacció

L’Ajuntament de Salou, a tra vés de l’àrea de Dinamització Econòmica, ha posat en marxa una nova convocatòria d’ajuts econòmics adreçats al comerç, la restauració i els serveis de proximitat, destinant un total de 100.000 euros. Es poden beneficiar d’aquests ajuts les persones físiques o jurídiques: autònoms i petites empreses de comerç, restauració i de serveis de proximitat de Salou.

La convocatòria contempla cinc línies d’actuació: per a persones emprenedores amb projectes d’autoocupació i l’afavoriment de la creació i es tabliment de noves empreses, amb local establert al municipi de Salou; per a la renovació i modernització de l’establiment en l’àmbit tecnològic; per a la millora de la imatge comercial de l’establiment; per a la millo ra de la sostenibilitat o estalvi energètic; i per a la concessió d’incentius per a la reobertu ra de locals buits, dins de la

trama urbana del municipi de Salou. Les sol·licituds es poden demanar fins el dia 31 de de sembre presentant la instància en línia a través de la seu elec trònica de l’Ajuntament. Per a més informació es pot con sultar el web www.salou.cat/ ajutsempreses2022. La finalitat d’aquest programa d’ajudes és contribuir a la modernització i millora de la competitivitat del teixit comercial i de serveis, amb eines tecnològiques i digi tals aplicades al retail, per ser comerços tecnològics de proxi mitat. També, ajudar davant els nous reptes de sostenibilitat, la millora de la imatge comercial de l’establiment, la concessió d’incentius per a la reobertura de locals buits i les noves activi tats, amb local establert al mu nicipi. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha assegurat que «des de l’Ajuntament, volem prioritzar l’adaptació del nostre teixit comercial i empresarial a les noves tecnologies, així com impulsar l’emprenedoria».

Els enginyers de Lear protesten pel retrocés en la negociació del conveni

El comitè d’empresa reclama una pujada salarial

ACN

Un centenar llarg de treballadors enginyers es van concentrar ahir al migdia a les portes de Lear En gineering Valls. Protesten perquè després d’un any negociant el conveni laboral, l’empresa ha retrocedit en algunes qüestions, segons el comitè d’empresa. Re clamen una pujada salarial con forme a l’IPC, així com regular el teletreball, una modalitat que la direcció no vol incloure en el conveni, va assegurar la presi denta del comitè, Montse Piñol. Els sindicats exigeixen augmen tar els salaris per igualar-los a la pujada de l’IPC de l’últim any. Piñol va explicar que en l’últi ma reunió, els responsables van oferir-los un increment del sou del 8,5%, un percentatge massa «allunyat» de l’IPC de l’any pas sat, segons va valorar la presi denta del comitè. Ahir a la tarda, els representants sindicals es van reunir de nou amb els responsa bles de l’empresa.

La multinacional Lear ha fet marxa enrere en alguns acords a l’hora de millorar el conveni

Ascó rep les festes amb la Fira de Nadal i la Mostra del Cava

Hi haurà parades, tallers, concerts, espectacles de carrer i maridatges

A. Ferran

Ascó viurà aquest cap de set mana dues cites destacades que serviran per a donar la benvin guda a les festes nadalenques. Es tracta de la XIII Fira de Nadal i l’XI Mostra del Cava, que om pliran de propostes d’oci, cultu ra i enogastronomia la localitat de la Ribera d’Ebre. La Fira de Nadal estarà oberta demà, d’11 a 2 i de 4 a 9, i diumenge, de 10 a 2 i de 4 a 9. En ella, s’hi podran trobar tota mena de productes nadalencs, gastronòmic i mol tes idees per a regalar. A banda dels estands expositius i de ven da, la Fira de Nadal sempre in clou un bon grapat d’activitats. Es faran tallers de cuina amb re ceptes nadalenques, tallers per a la canalla on aprendran a fer elements decoratius nadalencs amb diverses tècniques.

A tot això, cal sumar-hi al tres propostes com la Nit de Dj’s amb Edu Esteve, demà a dos quarts de 12 al Casal Municipal. De cara a diumenge, l’espai firal comptarà amb els espectacles itinerants Rebombori de Page sos i La Tragineta, a càrrec del

grup de teatre La Cremallera, la cercavila musical David l’Ogre i la cercavila de pastors.

XI Mostra del Cava

A la Fira de Nadal, aquest cap de setmana cal sumar-hi la Mostra del Cava, que enguany arriba a l’onzena edició. Com a nove tat, aquesta nit se celebrarà la I Gran Nit del Cava, que consis

tirà en un sopar maridatge amb amenització musical en directe. Tant dissabte com diumenge, es faran tastos de caves amb mari datges. La carpa del cava acolli rà diversos concerts. Demà a la tarda, hi haurà el concert de Ra dio Reggae. Diumenge al migdia serà el torn de Polick i a la tarda, clausurarà la mostra el concert de Maria Jacobs.

col·lectiu que negocien des de fa un any. El comitè de Lear En gineering, la divisió d’enginyers de la corporació, i l’empresa no es posen d’acord amb la regula ció del teletreball. Els represen

tants dels empleats volen que la proposta actual –dos dies de treball des de casa i tres presen cials– s’inclogui en el conveni col·lectiu, però la companyia, ara per ara, només està disposada a

el teletreball

prorrogar aquestes condicions. «Fa vint mesos que ho fem i està funcionant bé. Volem que s’in clogui en el conveni o es faci un pacte», va demanar la presidenta del comitè d’empresa, Montse Piñol, que va lamentar que l’em presa faci «un pas enrere en la negociació» perquè fins ara s’ha via anat «avançant a poc a poc» i el comitè havia sigut «flexible». La presidenta del comitè va as segurar que ja s’havia parlat de sistematitzar el teletreball com es fa ara, però que Lear ha fet «un retrocés».

Amenaça de vaga

La protesta unitària d’aquest di jous al migdia ha comptat amb el suport dels tres sindicats amb representació: la Intersindical, CCOO i CSIF. Desconeixen si se’ls farà una nova proposta o si la companyia vol «descafeïnar la concentració», va dir Piñol. De moment, els treballadors ja han anunciat una manifestació el pròxim dimecres dia 30 al migdia pel polígon de Valls i no descar ten la vaga.

CEDIDA

S’hi poden trobar productes nadalencs i idees per a regalar.

OCI

conforme a l’IPC així com regular

Treballadors de Lear protestant ahir a les portes de la fàbrica.

Bon Preu invertirà 204 MEUR en el centre logístic que instal·larà a Montblanc

La

ACN

La inversió total de Bon Preu per posar en marxa el centre logístic de Montblanc (Conca de Barbe rà) serà de 204 milions d’euros, segons la companyia. Serà el segon equipament d’aquestes característiques de l’empresa catalana, que preveu enllestir la tramitació de construcció de dos magatzems a finals d’enguany.

Les obres d’urbanització, amb una durada de dos anys, podrien iniciar-se l’abril vinent. A curt termini, Bon Preu espera donar feina a 300 persones i invertir 97,8 milions d’euros, mentre que en els pròxims deu anys la com panyia calcula crear 900 llocs de treball. La futura central logística de Bon Preu a Montblanc plan teja dos magatzems, un destinat als productes secs a temperatura ambient i l’altre per als frescos.

L’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, va celebrar la inversió

director general de Bon Preu amb l’alcalde de Montblanc.

anunciada, i va assegurar que pot ser un revulsiu per lluitar contra el despoblament a la comarca. Per la seva part, el director ge neral de Bon Preu, Joan Font, va

assegurar que el municipi triat és un emplaçament «òptim» per millorar la logística tant a la zona de Ponent com a les Terres de l’Ebre.

EDUCACIÓ

El TSJC manté el 25% de castellà en una aula de la Canonja

Aquesta situació es dona en 26 aules a Catalunya

ACN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebut jat el recurs del Departament d’Educació i ha decidit mantenir les mesures cautelars que va im posar perquè es garantís el 25% de castellà en dues aules d’una

POLÍTICA

escola de la Canonja i en una al tra de Castelldefels. El tribunal argumenta que no consta acre ditat el resultat de l’aplicació de la nova legislació i, en aquesta si tuació, no es pot valorar aixecar les mesures cautelars dictades anteriorment.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va apuntar dilluns que aquesta situació es dona en 26 aules catalanes. D’al tra banda, el Govern celebrarà el pròxim dimarts a la tarda una reunió extraordinària del Consell Executiu per abordar la situació del català. Segons la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, de la reunió en sortiran «accions con cretes». «Ha de servir tant per repassar accions de foment del català com per posar en comú les accions que es desenvoluparan els pròxims mesos», ha afegit. I ha donat per fet que a l’ordre del dia hi haurà la sentència del 25% de classes en castellà.

El Morell investigarà les possibles irregularitats d’Alberto Ortega

(PSC)

Ho farà a instàncies del grup d’ERC-Compartim

ACN

L’Ajuntament del Morell crearà una Comissió Especial Infor mativa amb l’objectiu de de terminar si el regidor socialista Alberto Ortega va utilitzar el seu càrrec per retirar sancions de trànsit o en casos de retirada de

vehicles per part de la grua mu nicipal. Aquestes presumptes ir regularitats van suposarl’expul sió d’Ortega de l’equip de Govern ara fa un mes, un fet que ERC ha criticat per la tardança de l’equip del govern en expulsar-lo.

La creació de la Comissió es

OCUPACIÓ

va aprovar per unanimitat ahir el vespre en un ple extraordina ri celebrat a instàncies del grup municipal d’ERC-Compartim. La Comissió estarà formada per un mínim d’un representant de cada grup municipal amb representa ció al Consistori i tindrà com a objectius principals investigar i dictaminar si hi va haver inge rències polítiques i anomalies en la gestió per part d’Ortega en el funcionament dels processos sancionadors iniciats a instànci es del Cos de Vigilants Munici pal. Està previst que la Comissió comenci a treballar properament tot i que encara no s’ha determi nat un calendari concret.

EDICTE

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Constantí, en sessió de 17 de novem bre de 2022, ha aprovat inicialment el Pla Parcial Urbanístic 13 Les Gavarres, per tal de desenvolupar sòl urbanitzable delimitat d’ús dotacional, serveis i logístic, definit pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, i presentat per la Junta de Compensació PPU-13 Les Gavarres.

Així mateix, ha acordat sol.licitar informes sectorials als organismes afectats sotme tre el referit Pla a informació pública pel termini d’un mes, a partir de la darrera publi cació, al Butlletí Oficial de la Provincia de Tarragona, al Diari Oficial de la Generalitat i a un diari de premsa periòdica de més divulgació perquè es puguin presentar les al·legacions o reclamacions que es considerin pertinents. Igualment, ha acordat sus pendre l’atorgament de les llicències en l’àmbit afectat, de conformitat amb l’article 73 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. El termini de suspensió de llicències s’inicia amb l’aprovació inicial del Pla Parcial urbanístic PPU-13 Les Gavarres i té una durada màxima de dos anys.

El text està disponible a la seu electrònica per la seva consulta: https://constanti. eadministracio.cat/transparency/b437caba-5c85-4932-b8d1-f91b83d00907/

L’alcalde

Óscar

Sánchez Ibarra

Constantí, a 23 de novembre de 2022

EDICTE

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Constantí, en sessió de 17 de novembre de 2022, ha aprovat inicialment el Pla Especial d’Infraestructures relligament entre la xarxa RAA-7.04 i la xarxa RAA9.01 de gas natural que transcorre des del carrer Alemanya illa 18, parcel·la 1.2A del Polígon Industrial fins al creuament de l’avinguda de les Forques amb carrer Centcelles del nucli urbà. Expedient 823/2020.

Se sotmet a informació pública pel termini d’un mes, a partir de la darre ra publicació, mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un diari de premsa periòdica de més divulgació, al tauler d’anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament https://constanti.eadministracio.cat/transparency/ b437caba-5c85-4932-b8d1-f91b83d00907/, i a l’Àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Constantí, de dilluns a divendres, de 9 a 14.00 hores, per tal que qualsevol persona interessada pugui examinar aquest ex pedient.

L’alcalde Óscar Sánchez Ibarra

Constantí, a 23 de novembre de 2022

Creixell crea un lloc web per a ofertes de feina d’empreses privades

Hi poden participar empreses locals i forànies

Redacció

La regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Creixell ha creat un apartat a la web mu nicipal per penjar ofertes de feina d’empreses privades. Les empreses que estiguin inte ressades en contractar alguna persona hauran de contactar amb l’Ajuntament, omplir un formulari explicant el tipus de feina i informar al consistori so bre l’estat de l’oferta de treball. Qualsevol persona podrà entrar en aquest apartat per consultar les ofertes penjades.

Des de la regidoria es pre veu que aquest servei tingui una bona acollida entre em preses de sectors diversos com el turisme, la restauració, els serveis, la indústria o entre les empreses del tercer sector. Te nint en compte que Creixell és un municipi turístic, «creiem que serà una bona experiència, especialment per als càmpings i les guinguetes, que podran contractar gent de proximitat», assenyala la regidora de Ben

estar Social, Gent Gran, Salut i Igualtat, Chelo Picón. De fet, la regidora afirma que «la idea de crear aquest apartat al web de l’Ajuntament va sorgir arran la demanda d’empreses, sobretot de càmpings, que ens trucaven demanant-nos gent».

El lloc web està obert tant a les empreses locals com les de fora del municipi. La idea és que qualsevol empresa de Crei xell o de la comarca pugui pen jar ofertes de treball per captar persones aturades. Una mostra de l’èxit és que la primera oferta de feina que es va penjar al web sobre tasques de neteja i man teniment en àrees públiques, va quedar coberta en pocs dies.

Les empreses que vulguin penjar una oferta de feina hau ran d’omplir un formulari amb les dades següents: nom de l’empresa, telèfon i mail de con tacte, persona de contacte, des cripció de l’oferta sol·licitada, requeriments mínims del can didat, jornada i horari laboral, tipus de contracte i sou ofertat.

El

Port de Tarragona

impulsant la sostenibilitat i el consens territorial

PORT DE TARRAGONA

Garreta President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

«Hem de descarbonitzar-nos com a port i incentivar la cadena logística a fer-ho»

Anna Ferran

—Quins seran els eixos estra tègics que definiran la seva presidència?

—En primer lloc, atendrem els reptes principals que hi ha a la casa. I com a línia de mandat i estratègia de futur, treballa rem fermament i amb criteri la descarbonització del Port de Tarragona. Volem potenciar les energies renovables al màxim, no només per principis sinó per què aquesta és la forma de ser un Port més competitiu i adaptat al context d’emergència climàtica. Volem ser competitius i diversifi car tràfics, però m’interessa molt parlar de la sostenibilitat econò mica, ambiental i social. L’aposta per la sostenibilitat també té un caràcter economicista. A ningú se li escapa que els impostos per les emissions seran cada vegada més alts. Estem molt acostu mats a viure en un estat i, fins i tot també a nivell europeu, on primer es legisla i després es fa l’adaptació. I això pot fer que en un moment donat, hi hagi uns impostos tan alts que hi hagi empreses que ja no s’hi puguin adaptar, igual com ha passat ara amb el context energètic. Des d’aquesta identificació del que pot passar, ens hem d’adaptar. Hem de descarbonitzar-nos com a Port i hem d’incentivar que ho pugui fer la cadena logística. En aquest sentit, projectes com la Vall de l’Hidrogen seran claus i nosaltres, com un dels actors im portants del territori, volem tenir un paper actiu.

—Com pot ajudar el Port a pro moure la Vall de l’Hidrogen?

—El primer que cal tenir clar és que aquest procés de transició energètica no serà a curt termi ni, no deixarem de dependre dels combustibles fòssils en tres anys. Ara bé, podem ajudar a promoure l’hidrogen verd i altres tecnologies produint energia re novable aprofitant la immensitat de superfícies que tenim. Mitjan çant acords territorials, podem ser productors d’aquesta ener gia verda per a produir hidrogen verd. Aquesta estratègia entra dins d’una lògica de cooperació amb el teixit productiu i amb el territori.

—Parla de cooperació territo rial, més enllà de l’exemple de la Vall de l’Hidrogen, quin rol pot jugar el Port?

—Ens hem de creure que som la segona àrea metropolitana de Catalunya. I això vol dir anar molt més enllà d’identificar la

realitat, sinó que es tracta d’exer cir lideratge. Una entitat metro politana acorda estratègies per sumar, per mancomunar serveis, per ser més eficient, més com petitius i això implica posar-nos d’acord. Aquestes són les matei xes dinàmiques que té el Port. Un altre aspecte on podem jugar un paper de lideratge d’aquesta àrea metropolitana és el ferro carril. Podem influir i pressionar al ministeri perquè el Corredor del Mediterrani sigui una reali tat i no una entelèquia com ha estat fins ara, on les inversions no es corresponen a les que per toquen. L’Estat espanyol ja no pot obviar que el Corredor del Mediterrani ha estat sempre una necessitat i que s’ha de potenciar per a fer front als compromisos europeus. Aquests incompli ments flagrants ja no es poden perpetrar. La UE diu que Espanya ha de quintuplicar la xifra actual de transport de mercaderies, passant del 4% actual al 20%. Per fer-ho, hem d’adaptar tota una sèrie d’infraestructures per què siguin eficients i puguin con viure amb altres usos turístics,

residencials, etc. I això només pot ser si les mercaderies pas sen per l’interior. Som un actor important per pressionar a qui toqui que faci les coses ben fetes. —El Port, doncs, lluitarà per què les mercaderies passin per l’interior?

—Evidentment. Si fallem en el nostre rol de node logístic, po dem aturar l’economia. El Port vol que el transport sigui al més eficient possible, a la vegada que conviu amb altres usos. I només serà així si les mercaderies pas sen per l’interior. Això no signi fica que pel litoral no en puguin passar, però, aquesta via no està preparada per assumir mercade ries, passatgers de llarg recorre gut i rodalies. És impossible.

—De fet, fa uns dies es publica va un informe de Ferrmed que indicava que el tram Barcelo na - Tarragona és el tercer més transitat d’Europa, després de la conca del Ruhr i Milà.

—Exacte. De Tarragona i fins a la frontera, la línia està sobresatu rada. El 2024, quan el Corredor estigui en marxa, es farà un coll d’ampolla encara més gran que

farà ineficient la convivència del tràfic de mercaderies i els passat gers. A mesura que el Corredor s’obri cap al sud, major serà el trànsit de mercaderies que han de passar per aquest frontal lito ral, per tant, s’agreujarà més. Per tant, l’interès perquè les merca deries passin per l’interior és del Port, però és de tothom. Ho és del conjunt de l’Estat.

—I l’Estat ho té clar?

—Ara ho té clar, però hem de continuar pressionant i el Port serà un actor més en aquest sentit. Utilitzarem la nostra via de comunicació directa amb el ministeri que n’és responsable, perquè és el mateix del qual de penem, per aconseguir que el projecte avanci, les solucions es trobin, es faci projecte, es liciti. Si no es millora l’actual xarxa ferroviària, és un desastre per a tothom. Però, com a Autoritat Portuària, tenim una altra res ponsabilitat, amb l’àrea metro politana a la qual pertanyem, de tenir en compte i defensar allò que és bo pel nostre entorn. Per tant, no podem ser part del pro blema, sinó de la solució.

OLÍVIA MOLET

Ens hem de creure que som la segona àrea metropolitana de Catalunya i com a actors que som, exercir lideratge

Les mercaderies han d’anar per l’interior, si no el coll d’ampolla de la línia de costa serà encara més gran

La nostra estratègia passa per ser un punt de bunkering i que els vaixells carreguin aquí el combustible sostenible

L’electrificació dels molls és la clau de la descarbonització. Ho estem estudiant per a implementar-ho des del minut zero

al centre de la Península. Tots aquests factors contribuiran que el ferrocarril sigui una alternati va eficaç i rendible respecte al tres mitjans de transport.

—Parla del port sec de Guada lajara, com avança?

—Què pot fer l’Autoritat Por tuària per a promoure la sorti da via ferrocarril de les merca deries?

—El tren és atractiu per a dis tàncies a partir de 100 quilòme tres. En un radi menor, el camió és més competitiu. Com a Port, estem impulsant tot un seguit d’infraestructures que van en aquesta línia. Una d’elles és el creixement de la terminal de la Boella. Fa un any i mig que nego ciem amb Combi Terminal Cata lonia, una joint venture liderada per BASF, una possible conces sió. Quan arribi a la seva màxima operativitat, hi haurà vuit trens d’entrada i vuit més de sortida cada dia, trens de composició europea de 750 metres. Ara ma teix, no tenim aquest volum. Tenim molts trens de cereals, de siderúrgic i de vehicles, però el creixement vindrà per CTC i per promoure la càrrega general.

Aquí, la ZAL i PortTarragona Ter minal Guadalajara - Marchamalo hi jugaran un paper determinant, perquè faran que Tarragona sigui el punt més atractiu per on en trin les mercaderies per arribar

—La fase A, de preparació de l’esplanada, ja està finalitzada. El període de licitació de la fase B, que es correspon a la construcció de la plataforma de la terminal intermodal i les vies, s’ha allargat per qüestions tècniques. Espe rem tenir licitades les obres du rant el primer trimestre de 2023 i començar les obres a principis d’estiu, que s’allargaran uns 12 mesos de treballs.

—Brussel·les vol canviar el traçat final del Corredor Medi terrani i fer que aquest acabi a Croàcia en lloc d’arribar fins a Ucraïna i connectar amb Àsia Central. Aquest canvi tindrà cap impacte en el Port?

—El nostre negoci està molt ori entat a l’Europa occidental. Part del negoci de CTC va orientat a Ludwigshafen (Alemanya), on BASF té el seu principal centre de producció. Moltes de les com panyies que ens sondegen, estan interessades en què els seus pro ductes entrin a Tarragona per què en un parell de dies arribin al centre d’Europa. I després hi ha l’accés a la Península, que és molt interessant perquè

Saül

Garreta

El nou president explica que la seva voluntat és fomentar la cooperació territorial en grans temes com la Vall de l’Hidrogen.

PORT DE TARRAGONA

confluència dels corredors Me diterrani i Ebre-Henares. Oferim una alternativa molt més com petitiva en preus, més sostenible i amb menys emissions, que si un vaixell ha de fer el tomb per l’Es tret de Gibraltar i l’Atlàntic per arribar a Rotterdam. Aquesta és la gran aposta de posicionament del Port de Tarragona respecte a altres ports i respecte a altres mitjans de transport.

—Any rere any, plantegen aquesta estratègia en la troba da Med Hub Day, que enguany ha estat centrada en els com bustibles alternatius. Quin po sicionament i quines possibili tats de futur té Tarragona per a atreure aquests nous tràfics? —Com a port, hem d’anar acom panyant aquesta reconversió per a esdevenir una vall de l’hi drogen. En el nostre cas, a ban da de la possibilitat de produir energia renovable amb la qual després es pugui generar l’hi drogen verd, hem de preparar les nostres instal·lacions perquè es pugui fer la càrrega, descàrrega i emmagatzematge de l’hidrogen, en format d’amoníac o metanol. També ens podem preparar per a poder moure CO2, en el cas que l’hidrogen que es produeix és blau i es faci amb gas i cap turant les emissions. En aquest escenari, també hem d’estar preparats per a carregar aquest diòxid de carboni en vaixells per a poder ser emmagatzemat en pous geològics del Mar del Nord. Tot plegat són oportunitats que sorgeixen en aquest procés de transició. Ara ens trobem en l’inici d’aquest procés, però ja es tem analitzant com va evolucio nant per a estar preparats un cop avanci la tecnologia.

—Fa unes setmanes la navi liera Maersk anunciava que convertiria l’estat espanyol, se gurament els ports de Huelva i Ferrol, en un dels seus prin cipals hubs per a la creació de combustible verd, amb el qual alimentarà la seva flota. Com a Autoritat Portuària, s’han plantejat atreure projectes si milars?

—Justament en el Med Hub Day, tant les concessionàries, com els prestadors de serveis com el Port vam coincidir que una de les estratègies a seguir a Tarra gona passa per ser un nou punt de bunkering, és a dir, de càrrega de combustible per als vaixells. Aprofitant la nostra capacitat d’emmagatzematge i de creixe ment i la diversitat de combus tibles alternatius que sorgiran, volem apostar per a poder-los subministrar a través d’un servei de bunkering que ara no tenim, cosa que augmentaria els tràfics i ens permetria oferir un servei que atrauria altres tipus de vai xells.

—Ha parlat d’hidrogen verd, de combustibles alternatius i ha avançat en alguna de les seves primeres intervencions

El nostre projecte de creuers és un model territorial i no es pot comparar 130.000 creueristes amb 3 milions

El vial perimetral de la ZAL s’enllestirà a finals d’any i ja ens trobem en la fase d’aprovació inicial del projecte d’urbanització

Estem estudiant una actuació de millora al pas soterrat de la plaça dels Carros. Volem sumar a la ciutat i el territori

que vol apostar per l’electrifi cació dels molls. Què ens pot avançar d’aquest aspecte?

—Electrificar els molls significa que qualsevol vaixell que estigui atracat als nostres molls no fun cioni amb fuel sinó amb elec tricitat. Si aquesta electricitat és d’origen renovable, ja reduïm un gran volum d’emissions. Aques ta és la peça clau per descarbo nitzar el Port. Ja s’han fet proves pilot i tenim la capacitat de sub ministrar electricitat a vaixells de poc tonatge. El moll de Balears és el més avançat perquè la infra estructura ja està preparada per a poder fer la instal·lació defini tiva un cop s’avanci en aquesta tecnologia. L’actitud del Port és la d’estar preparats. Ja ho vam demostrar quan es va dir que el Tercer Fil entraria en funciona ment el 2015 i el Port va adaptar les seves vies interiors, afegint un carril. En aquest cas, volem se guir la mateixa filosofia, disposar de la tecnologia i la infraestruc tura perquè, des del minut zero es pugui implementar i així no perdre oportunitats. De fet, te nim previstos sis milions d’euros al pla d’inversions per a l’electri ficació dels molls de Balears, de Galícia, on es fa l’operativa ro-ro, i de Cantàbria, el moll de conte nidors, de cara a 2025. Aquesta aposta ens farà més competitius per una qüestió fiscal, ja que els impostos vinculats a les emis sions de CO 2 seran cada vegada més elevats.

—També ha mencionat la pos sibilitat de crear comunitats energètiques.

—És una idea que està molt re lacionada amb l’electrificació dels molls. Aquestes comunitats energètiques poder ser inter nament en el recinte portuari o en confluència amb altres equi paments de la ciutat. Es tracta d’un consum compartit. Si un dels membres no utilitza tota l’electricitat que genera, la pot utilitzar un altre membre de la comunitat. Això beneficiarà a les empreses implantades al Port, que podran tenir accés a

una energia molt més barata, cosa que també ens farà ser més competitius respecte a altres in drets. Ara mateix, estem estudi ant aquest tema a nivell jurídic i tècnic.

—Què n’opina la comunitat portuària?

—Encara no he disposat de temps per a reunir-me amb elles, però el clima és positiu. De fet, algunes concessionàries ja ens han manifestat el seu interès per plantejar un projecte com aquest i diverses empreses ja tenen pro jectes d’instal·lació de plantes fotovoltaiques. Si aquestes plan tes formen part d’una comunitat energètica, és molt més viable, perquè les amortitzacions són més curtes i no hi ha pèrdues d’energia. És molt més eficient. A més, el Port fa bonificacions eco nòmiques sobre les taxes a canvi d’implementació de projectes sostenibles, per tant, com a Au toritat Portuària podem liderar el projecte, ser-ne els gestors i uns incentivadors gràcies a les bonificacions.

—Quan es parla de sostenibi litat i de Port sovint apareix el cas dels creuers. Quin és el seu posicionament i cap on s’ha d’encarar Tarragona?

—Es tracta d’un projecte de territori, liderat per la Taula de Creuers, on hi són presents les principals institucions del ter ritori. Aleshores, li correspon al Port dir si volem o si no volem creuers? Seria una manca de respecte envers la resta d’actors implicats respondre aquesta pre gunta. Les inquietuds que tinc sobre la sostenibilitat del sector, el valor afegit que aporta al ter ritori, l’equilibri territorial en el repartiment de la riquesa, el fet de minimitzar les molèsties i la petjada ecològica són comparti des per la resta de membres de la Taula. Ara bé, hem de tenir en compte que no és el mateix un

creuer de 8.000 passatgers que un de 2.000. No és el mateix un volum de 3 milions de creueris tes que un màxim de 130.000 que és el que ha tingut Tarrago na. La pressió que fa aquest mà xim que hem tingut de 130.000 passatgers i 63 escales repartides en 8 mesos és baixa, perquè es reparteixen en una desena de destinacions: Tarragona, Reus, l’Ebre, Poblet, Priorat, Cambrils, Port Aventura, Salou, etc. Mal grat que es digui el contrari, són una minoria molt petita els que se’n van a Barcelona. La desti nació genera molt d’atractiu i el territori ha apostat de manera conjunta per aquest turisme com una ajuda a la desestacionalitza ció de la temporada turística. És un model territorial. —També vol potenciar que és la protecció de la biodiversi tat. Fa unes setmanes es feien públics els primers resultats sobre el projecte dels biòtops. Ampliaran aquest projecte? —Quan parlem de medi ambi ent, no es tracta només de les emissions, sinó també pèrdua de biodiversitat. Aquest paràmetre no s’ha tingut prou en compte. En el cas dels biòtops, els resul tats han estat positius i estem estudiant donar-hi continuïtat. Ho estem parlant amb la URV i les empreses que hi col·laboren. La clau d’aquest projecte no és només la fauna que s’ha guanyat, sinó les algues i plantes marines, ja que ajuden a capturar el car boni.

—En quin punt es troba el pro jecte de restauració dels Prats d’Albinyana a l’àrea de la Xarxa Natura 2000?

—Ens trobem en la fase final de l’expropiació dels últims ter renys. La licitació està prepara da, per a treure-la tan aviat es puguin ocupar les propietats. És probable que ja es pugui licitar durant el primer trimestre de

2023 i llavors ja començarem a fer els treballs de restauració, que són condició sine qua non per a impulsar la ZAL.

—Com avancen els treballs de la ZAL?

—Estem en la fase d’aprovació inicial del projecte d’urbanitza ció i iniciant el tràmit ambiental amb el Ministeri. En paral·lel, s’ha adjudicat el pas soterrat de la C-31B i s’ha formalitzat l’acord amb la Generalitat per a la cons trucció de la rotonda, perquè la Generalitat licita, però el Port costeja l’obra. A més, estem en llestint el vial perimetral i és pro bable que a finals d’any ja estigui acabat.

—I la seva comercialització?

—Estem treballant-hi amb nombroses reunions, facilitant informació, etc. La implanta ció o implantacions que vingui han d’aportar valor afegit, han de permetre augmentar els trà fics del Port, però han de poder conviure amb els usos turístics i residencials que té a prop, amb la Pineda i Port Aventura i també amb el pol químic, que té a tocar. No ens serveix qualsevol empre sa ni qualsevol activitat.

—A l’hora d’acceptar les im plantacions de la ZAL, tindran encara més en compte qüesti ons vinculades amb la sosteni bilitat?

—La sensibilitat serà màxima. Tindrem en consideració aspec tes que vagin més enllà del que la legislació ens obligui. Cobertes enjardinades, plantes fotovol taiques, arbrat, reaprofitament d’aigües pluvials, drenatges intel·ligents, etc. Volem que sigui un espai exemplar, que busqui l’excel·lència d’una activitat eco nòmica respectuosa amb el medi ambient. S’ha de tenir en compte que no hi ha un emplaçament més bo que aquest per a fer una gran implantació. Som la zona logística més gran a tocar d’un

Port de tot el Mediterrani. Ofe rim connectivitat cap a Europa i cap a l’interior de la Península i flexibilitat a l’hora d’urbanitzar. A més comptem amb un teixit empresarial a tocar que no es troba a tot arreu. Però a tot això cal sumar-hi aspectes com els serveis que ofereix el territori, el clima, la qualitat de vida, que són capaços d’atreure inversions i talent. Per tot això, el que ofe reix la ZAL és imbatible. Aquesta oportunitat no s’ha de cremar amb la primera oferta que hi hagi a sobre la taula. Un error podria suposar una pèrdua molt gran per al territori. La decisió sobre la implantació a la ZAL no la prendrem sols, serà una decisió de consens amb el territori.

—Quin impacte ha tingut el conflicte de l’estiba?

—La manca d’acord ens perju dica. Les mercaderies no fluei xen com haurien, això genera retards, col·lapses i unes pres sions de diversos actors econò mics. No ens posicionem ni a favor ni en contra de ningú, però demanem que arribin a acords. —Quin impacte tindran en el balanç de tràfics el conflicte de l’estiba i també l’aturada de Repsol?

—Serà un any de transició. Del procés de l’estiba, en sortirà una modernització i un nou sistema que serà més eficient. I en el cas de l’aturada de Repsol, hem de tenir en compte que ha supo sat una inversió de 100 milions d’euros al territori, una moder nització d’unes instal·lacions que seran més segures, més res pectuoses amb el medi ambient i més eficients, cosa que és alta ment positiva per al territori per què el compromís de Repsol amb Tarragona es reforça i això també és positiu pel Port.

—Per últim, què vol fer per a continuar reforçant i estre nyent els vincles entre el Port i la ciutadania de Tarragona?

—Hem fet una inversió d’1,15 milions d’euros al Serrallo. Aca bem de treure la licitació de les cinc zones d’ombra, que se su men a la resta d’actuacions que ja hem fet, com el pantalà o les ombres a les zones de joc, que milloraran la imatge del Serrallo. La nostra intenció és anar més enllà. Volem ser uns actors que sumin a la ciutat i al territori. Vo lem prendre part en una taula es tratègica per a revitalitzar la Part Baixa, una zona que històrica ment ha estat molt lligada al Port. En aquesta línia, estem estudiant una futura actuació per a crear espais verds i millorar el pas so terrani de la plaça dels Carros. Volem contribuir positivament a la ciutat. Exemples com el de la passarel·la i el passeig Marí tim han funcionat. Volem seguir aquesta línia i donar continuïtat a les actuacions que formen part de l’acord social entre una acti vitat productiva i una ciutat que s’acullen mútuament.

Garreta assegura que el que ofereix la ZAL «és imbatible» i que no acceptaran qualsevol oferta.

OLÍVIA MOLET

En marxa els treballs previs per a la recuperació dels Prats d’Albinyana

Avancen a bon ritme els treballs per a desviar el canal de drenatge de la Zona d’Activitats Logísti ques; una obra prèvia necessària per a poder impulsar tota la re cuperació de la zona dels Prats d’Albinyana, pertanyent a la Xarxa Natura 2000 i situada a la confluència de la Pineda, amb la futura ZAL i el recinte portuari. A principis d’octubre es va donar

MEDI AMBIENT

el tret de sortida a les obres que desviaran la trajectòria d’un ca nal que recull les aigües pluvials de Vila-seca i de les carreteres A-7, C-31b i TV-3146. El projecte s’ha d’executar en un termini de vuit mesos i suposa una inversió de gairebé 940.000 euros.

Fins ara, tota l’aigua recolli da de Vila-seca i els tres vials mencionats passava pels ter renys que ocuparà la futura ZAL

i travessava completament la zona dels Prats d’Albinyana fins a desembocar al mar, cosa que impediria la restauració natural d’aquest hàbitat que el Port està impulsant, motiu pel qual aques tes obres prèvies són un requisit sine qua non per a poder avançar en el projecte de recuperació de la Xarxa Natura 2000.

Les primeres tasques han estat l’esbrossada de la zona i a conti

El projecte d’immersió de biòtops de la URV i el Port incrementa la biodiversitat del litoral tarragoní

Els bons resultats obren la porta a la continuïtat amb més immersions

Redacció

Un increment de la biodiversitat marina. Aquests són els primers resultats obtinguts del projecte d’immersió de biòtops al davant de la costa tarragonina impulsat per la Universitat Rovira i Vir gili i el Port de Tarragona. Entre setembre i desembre de 2021 es van fer tres immersions en tres ubicacions diferents: Punta de la Platja del Miracle, en l’espai anomenat Illa davant de l’Escu llera o dic de Llevant i en un al tre indret conegut com a Corba. Gairebé un any després, l’equip investigador que lidera el pro jecte afirma que ha augmentat

la diversitat d’espècies marines a la zona gràcies a la presència dels biòtops.

Algues, pops i peixos

Els resultats mostren que tots els biòtops tenen un dens recobri ment per algues i fauna inverte brada macroscòpica, amb diver sitat d’espècies. Es pot destacar la presència de pops, peixos di versos i postes d’ous de calamar.

Cal destacar que durant aquest període d’immersió, es van fixar exemplars d’ostra plana a les estructures submergides per mi llorar la qualitat de l’aigua. Des prés d’un any, s’ha vist que no

s’han aconseguit bons resultats amb la supervivència de Posido nia oceanica. No obstant això, en el cas de la Cymodocea nodosa, la segona planta més important del fons marí mediterrani, els resultats són esperançadors, ja que s’ha produït una proliferació espontània de rizomes al voltant dels biòtops gràcies a la fixació del fons sorrenc que causen les estructures.

Les persones responsables de l’acció mediambiental asse guren que, tenint en compte el nombre de biòtops submergits i l’impacte que han ocasionat, es podria plantejar la continuïtat

nuació ja s’hi estan fent els mo viments de terres. Seguidament, es construirà un nou canal de terres, amb una secció de 6 me tres d’amplada a la base i 2 me tres d’alçada, per un nou traçat que rodejarà la futura zona na tural. La longitud del canal serà d’aproximadament 1.750 metres. Un cop estigui finalitzat el Port de Tarragona ja podrà començar els tràmits per licitar l’execució

de les obres per a la recuperació ambiental del Prats d’Albinyana.

Més biodiversitat al litoral L’espai natural que es recuperarà té una superfície de 37,78 hec tàrees. Es tracta d’un dels dos sectors que conformen l’àrea protegida de la Séquia Major, que està inclosa dins dels espais de la Xarxa Natura 2000 i també en el Pla d’Espais d’Interès Natural

(PEIN). Cal destacar que aquest és el sistema costaner humit pro tegit més gran entre el delta de l’Ebre i el del Llobregat.

L’objectiu d’aquest projecte, inclòs dins del Pla de Sosteni bilitat Agenda 2030 del Port, és protegir la biodiversitat de la lí nia de costa i recuperar l’ecosis tema d’aiguamolls. Tot el procés de restauració, que suposa una inversió de 4,5 milions d’euros per part de l’Autoritat Portuària i que ha estat consensuat amb la Generalitat, tindrà tres fases. En la primera, es recuperarà l’eco sistema, es crearà la llacuna, es plantarà un bosc de ribera i un nou tram de platja. La segona està centrada en la recuperació del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Cal·lípolis. I la tercera i última fase es crearan camins, miradors faunístics i passarel·les, per a facilitar una visita respectuosa amb l’entorn.

Reintroducció d’espècies

La creació d’una llacuna de més de 10 hectàrees serà una de les actuacions de recuperació més destacades. La llacuna permetrà reintroduir espècies com la tor tuga de rierol, la tortuga d’estany o el fartet. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 m² que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin ni dificar-hi. Al voltant de la gran llacuna es crearà un bosc de ri bera amb més de 13.000 arbres i 45.000 plantes i arbusts. Aquest bosc afavorirà la presència d’al tres aus com els ratpenats, millo rant el seu hàbitat. A més, s’esta bliran els mecanismes perquè es puguin formar altres llacunes de manera natural a platja. El nou tram de platja i el desviament de 500 metres del contradic dels Prats afavorirà la presència de la tortuga babaua.

del projecte amb noves immer sions.

Adaptació de les ubicacions

Els biòtops es van submergir a profunditats d’entre 13 i 18 me tres. Els tres punts van ser esco llits per l’equip investigador de

la URV tenint en compte diver sos factors com les condicions òptimes de l’indret per acollir els biòtops o el fet que fossin àrees on comunitats marines no esti guessin plenament desenvolu pades o haguessin sofert proble mes de degradació ambiental.

Després d’un any, s’ha vist com les estructures submergides a la Punta del Miracle són les que millor han resistit els embats dels corrents i les tempestes. En canvi, les ubicades a prop de l’escullera han estat parcialment soterrades.

S’han observat pops, peixos diversos, algues, invertebrats i postes d’ous de calamars, entre altres.

Anna Ferran

Imatge virtual del projecte de restauració dels Prats d’Albinyana, amb la llacuna, el bosc de ribera i una passarel·la i un mirador faunístic per a facilitar-ne la visita.

El

1 del Moll de Costa tindrà una

fotovoltaica

L’impuls a les renovables i l’auto suficiència energètica és un dels compromisos que té l’Autoritat Portuària de Tarragona en el seu procés de transformació i crei xement sostenible. Actualment, l’APT compta amb quatre plan tes de producció d’autoconsum. Però, l’aposta del Port és ampliar la seva capacitat d’autoabasti ment energètic i ja està treballant en el projecte d’instal·lació d’una cinquena planta fotovoltaica d’autoconsum, que se situarà a la coberta del Refugi 1 del Moll de Costa. La nova instal·lació comptarà amb 600 panells i una potència generada de 200 kWn.

La planta del Refugi 1 seguirà el model de la col·locada al Refu gi 2, a sobre de la coberta del Mu seu del Port. Aquesta instal·lació, la quarta impulsada per l’Auto ritat Portuària i la més gran fins al moment, es va posar en marxa

encara no fa un any, al desembre de 2021. Disposa de 588 panells i genera una potència de 267 kWp. A l’any, el Refugi 2 produeix 420 MWh, cosa que representa el 26% del total de l’energia neces sària al Moll de Costa, una reduc ció anual d’emissions de 125 to nes de CO 2 i un estalvi econòmic anual de 32.000 euros.

Projectes futurs

Al projecte de la planta foto voltaica d’autoconsum del Re fugi 1, que ja està en marxa, cal sumar-hi altres opcions que s’estan estudiant en l’actualitat. Així doncs, l’Autoritat Portuà ria està comprovant la viabilitat d’instal·lar noves plantes als tinglados del Moll de Costa un cop en aquests s’hagin reforçat les cobertes, per a garantir el ple rendiment i seguretat de la futura instal·lació. Així doncs, si finalment aquesta aposta tira

endavant, primer s’arranjaran les teulades i posteriorment, es col·locarien les plaques fotovol taiques, que permetrien un salt quantitatiu important en la pro ducció d’energia neta per a l’au toconsum.

Injecció zero

Les quatre plantes que té l’APT funcionen seguint el mode d’injecció zero a la xarxa. Això suposa que tota l’energia que produeix la planta és per ser au toconsumida, no generant-se excedents. Per això, es regula de forma automàtica la producció als inversors perquè, en cap cas, l’energia produïda sigui superior a l’energia consumida a l’exce dent. En cas de ser necessària més energia de la generada per la planta fotovoltaica, aquesta s’obté directament de la xarxa elèctrica.

Les altres tres plantes d’auto

Inspectia & Control Services, drons professionals al Port de Tarragona

L’ús de drons minimitza els riscos per a les persones i ofereix immediatesa a l’hora de prendre decisions, avaluar operatives i resultats

Redacció

La sostenibilitat i la màxima efi ciència són la nova prioritat per un sector de la logística que vol donar resposta a les necessitats de la societat moderna. Per po der fer-ho, s’estan fent avenços en àmbits com les emissions,

noves tecnologies, actualització d’operatives i transformació di gital. Entre les noves tècniques i tecnologies que s’estan apli cant, els drons i sistemes d’ae ronaus tripulats remotament permeten, entre d’altres, execu tar tasques de manera remota o

amb una distància suficient per assegurar la seguretat dels ope radors.

Inspectia & Control Services és una de les empreses pioneres en l’aplicació de les tecnologies dron en inspeccions. Especia litzats en el desenvolupament

de serveis a l’àmbit portuari, els pilots d’Inspectia realitzen tas ques com fotogrametria, volu metria, dispositius de seguretat, seguiment d’operatives de càr rega i descàrrega de mercaderi es i altres aplicacions.

Aquestes eines, que te nen aplicacions potencials il·limitades, aporten beneficis com la minimització de ris cos per a les instal·lacions i les persones, la immediatesa en l’execució d’inspeccions sense necessitat de l’ús d’estructures temporals, línies de vida, bas tides, grues, etc. En resum, l’ús de drons professionals minimit

za riscos i disminueix costos i temps d’operació.

Els serveis d’Inspectia estan degudament homologats per

La planta fotovoltaica del Refugi 2 suposa un estalvi de 125 tones de CO2 i 32.000 euros anuals

consum fotovoltaic estan situa des a l’edifici de l’APT, a l’edifici del Punt d’Inspecció Fronteres i a l’edifici de l’Agència Tributària (AEAT). De fet, aquest va ser el primer que va disposar de pla ques. La instal·lació es va posar en marxa l’abril de 2014, compta amb 82 panells i una potència de 20 kWp. Uns mesos més tard, al setembre, es van col·locar 84 panells, amb una potència tam bé de 20kWp a Punt d’Inspecció Fronterer i l’any següent, el juliol del 2015, va entrar en funciona ment la planta de l’edifici admi nistratiu de l’Autoritat Portuària. En aquest cas són 240 panells i una potència de 60 kWp.

Objectiu 2030

La instal·lació de plantes foto voltaiques per a l’autoconsum és una de les accions destacades que s’inclouen dins del Pla de Sostenibilitat - Agenda 2030 de l’Autoritat Portuària. Aquest full de ruta estableix les bases per a un creixement del Port, sempre des del respecte al medi ambient. Entre altres objectius, es mar ca reduir un 99% les emissions de CO2 generades per l’APT pel 2030; una fita que cada dia és més aprop.

l’AESA, l’EASA, l’Agència Esta tal de Seguretat Aèria i l’Agència Europea de Seguretat de l’Avia ció.

EMPRESA RECOMANADA

Plataforma aèria tripulada remotament o dron d’Inspectia & Control Services.

Anna Ferran

La intermodalitat ferroviària creix i ja supera els registres de

Redacció

La intermodalitat marítimaferroviària al Port de Tarragona continua creixent. De gener a octubre, s’han mogut 1.474 trens, 19.782 vagons i un total 787.255 tones. Aquestes dades superen ja el total registrat el 2021, cosa que evidencia que els esforços que s’estan fent per aconseguir un transport de mercaderies més sostenible estan començant a donar ja els seus fruits, si bé hi ha un ampli marge per a créixer i aconseguir una logística descar bonitzada o de baixes emissions.

La major part dels moviments que s’han registrat enguany han estat combois de sortida de les instal·lacions portuàries tarra gonines. Així doncs, han entrat 499 combois a les instal·lacions portuàries tarragonines i n’han sortit 975. Els productes siderúr gics han estat la mercaderia més destacada, però també s’hi ha registrat bones dades dels tràfics clàssics com el fosfat, els agroa limentaris, l’automoció, el paper i els contenidors en combinació

amb el transport marítim.

Durant els deu primers mesos de l’any, s’han mogut 159 trens més i 259.959 tones més que l’any passat. L’any passat, de fet, ja es va marcar una xifra destacable, amb 1.315 trens i 17.504 vagons i un moviment total de 530.296 tones, gràcies a la posada en funcionament d’alguns serveis cap al centre i sud de la penín sula i Europa, com és el cas de la connexió via ferrocarril cap a Azuqueca de Henares (Madrid), Anvers (Bèlgica) i Ludwigshafen (Alemanya) que la companyia turca Ekol va engegar per a allar gar la seva línia Ro-Ro –transport de camions o semiremolcs car regats de mercaderies– entre el port d’Izmir i el de Tarragona.

Treballant pel futur

Aquest creixement és el resultat de dos aspectes que conflueixen. D’una banda, el sector logístic està posant de manera genera litzada el focus en el ferrocarril i les oportunitats que aquest pot oferir pel que fa a la descarbo

nització del transport. En aquest sentit, des de l’Autoritat Portuà ria de Tarragona expliquen que han detectat un creixent inte rès d’operadors ferroviaris i de transport per llançar serveis amb Tarragona un cop l’ample euro peu estigui en funcionament. Alguns operadors ferroviaris i transportistes d’àmbit europeu han mostrat interès a treballar amb el node logístic que suposa el Port de Tarragona.

Cal tenir en compte que l’adaptació a l’ample europeu fora de les instal·lacions portuà ries convertirà el Port de Tarra gona en el port més al sud de la península connectat al Corredor

del Mediterrani quan aquest entri en funcionament. Aquest procés ha modificat les xifres en alguns tràfics, si bé s’han regis trat dades molt positives.

Així mateix, donant resposta a aquest interès creixent i amb una clara orientació cap a la millora contínua, des de fa uns mesos, el Port compta amb la possibili tat de transportar caixes mòbils a banda de contenidors donant més versatilitat als serveis ja existents a la infraestructura tar ragonina.

Aposta pel ferrocarril

A l’interès creixent del sector logístic pel ferrocarril i per les

operatives des de Tarragona, cal sumar-hi un segon aspecte que està propiciant l’increment de mercaderies mogudes amb fer rocarril: l’aposta ferma del Port pel desenvolupament ferroviari, amb les inversions de La Boella i la PortTarragona Terminal Gua dalajara - Marchamalo. Es tracta d’un dels objectius més ambici osos i estratègics dins del Pla de Sostenibilitat Agenda 2030.

El Port de Tarragona té accés ferroviari d’ample ibèric a tot el recinte portuari i ample mixt (UIC+ibèric) en més de 10 km. A més, disposa d’accés electrificat a la majoria dels molls i termi nals. La infraestructura disposa

d’accessos ferroviaris que con necten amb la línia direcció Sa ragossa-Madrid, la línia direcció València i la línia direcció Bar celona, per tant, està connectat amb tot Europa.

La xarxa ferroviària interna del Port dona servei a tots els molls operatius. D’est a oest, hi ha tres ramals que connecten la xarxa interna del Port amb la xarxa d’ADIF. En sentit est, el primer ramal recorre el moll d’Aragó fins a arribar al moll de Catalunya, desdoblant-se per dos itineraris possibles. El segon ramal discorre en paral·lel a la riba esquerra del riu Francolí (en sentit oest). Aquest segon ramal dona accés als molls de Castella (amb tres punts d’entrada) i de la Química, arribant a l’estació fer roviària de la Química.

El tercer ramal, connectat a la línia de València, passa pel moll d’Hidrocarburs fins a arribar als molls d’Andalusia, Cantàbria i Galícia. Concretament al moll de Galícia és on està ubicada la Terminal intermodal la Boella, contigua a la terminal de con tenidors. Aquest ramal també dona servei a les àrees del Port on s’ubiquen gran part de les instal·lacions destinades a càr rega general com la terminal de vehicles, una terminal multipro pòsit i la futura Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), clau pel crei xement de tràfics.

La línia Ro-Ro que connecta, des de febrer de 2021, els ports d’Izmir (Turquia) i Tarragona és una de les apostes més fer mes per la intermodalitat. El propòsit d’aquesta ruta, que transporta camions i remolcs carregats a sobre d’un vaixell, és reduir el temps de la ruta respecte a l’alternativa de fer el recorregut per carretera –el trajecte és de 60 hores per

mar i 90 porta a porta– i a la vegada disminuir les emissi ons de la cadena logística. Els càlculs indiquen que el fet de treure els camions de la carre tera i moure’ls per vaixell su posa una reducció de 10.800 tones anuals de CO 2 i un es talvi de 7,32 milions de litres de combustible, cosa que la converteix en una opció més sostenible.

Principalment, s’hi han transportat productes siderúrgics, fosfat i agroalimentaris.

L’aposta del Port pel desenvolupament ferroviari es veu en les inversions que està fent

Hi ha un alt interès a llençar serveis des de Tarragona quan funcioni el Corredor

La línia Ro-Ro entre Tarragona i Turquia, paradigma d’intermodalitat entre transport marítim i terrestre

PORT DE TARRAGONA

Máquinas Tudela, experts en càrrega i descàrrega de mercaderies al Port

Aposten per la millora contínua, ampliant la seva flota, fomentant la formació i minimitzant els riscos laborals, a la vegada que consoliden el compromís amb la logística portuària

Máquinas Tudela ofereix ser veis auxiliars i de lloguer de maquinària a les empreses que operen dins del Port de Tarra gona. Entre els seus serveis en destaquen la càrrega i descàr rega de vaixells, camions i trens als molls marítims i als magat zems del recinte portuari tarra goní. La seva activitat està cen trada especialment en els tràfics de productes a dojo com per exemple cereals, farines i altres productes de l’àmbit agroali mentari, així com àrids, adobs o ferralla. Així mateix, han ampli

at la cobertura i també realitzen el servei de descàrregues de tots els vaixells que arriben al Port d’Alcanar.

Després dels desequilibris que l’esclat de la pandèmia de la covid-19 ha causat en tots els rams d’activitat a escala mundi al, Máquinas Tudela continua apostant per a donar cobertura al sector portuari dins de les seves capacitats, garantint així el bon funcionament de la lo gística de tràfics essencials, com l’agroalimentari. En aquest sen tit, des de la companyia ressal ten que la seva missió és ajudar

a totes les empreses implicades en el sector de l’operativa por tuària a Tarragona. Per aconse guir-ho, tenen una política de millora contínua que els permet adaptar i renovar el seu servei gràcies a l’ampliació de la seva flota, però també gràcies a un compromís amb la formació. «La feina ben feta és la nostra filosofia. Hi estem totalment compromesos», afirmen els responsables de Máquinas Tu dela. Un clar exemple d’aquesta aposta el trobem en la prevenció dels riscos laborals. «Estem mi nimitzant els riscos augmentant

els cursos formatius relatius a la seguretat laboral, conjuntament amb Prevenport», expliquen.

A tot això, cal sumar-hi que el grup al qual pertany Máquinas Tudela es troba immers en un pla d’expansió, l’estratègia del qual busca la diversificació de l’activitat per a donar cobertura a altres sectors. I tot sense obli dar el compromís que té amb Tarragona i l’àmbit portuari: «Hem incrementat la plantilla, cosa que ens ajuda a consolidar encara més la cobertura dels nostres serveis en les operatives al Port de Tarragona».

Anna Ferran

Les infraestructures estratègiques pel creixement del Port agafen forma

Anna Ferran

Créixer en càrrega general, per a augmentar la diversificació dels tràfics i ser un port més compe titiu. Aquest és un dels objectius que té marcat el Port de Tarrago na. Per a fer-ho possible, està du ent a terme una important apos ta inversora en infraestructures que li permetran posicionar-se com un dels nodes logístics més interessants del Mediterrani per al moviment de mercaderies. Aquesta estratègia, a curt i mit jà termini, s’està materialitzant en tres grans projectes: la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), la PortTarragona Terminal Guada lajara-Marchamalo i l’ampliació de la terminal intermodal de la Boella.

Tots tres projectes no només facilitaran l’increment dels trà fics i la competitivitat del Port, sinó que seran claus per a pro moure la intermodalitat maríti ma-ferroviària. I és que el des envolupament d’aquestes tres infraestructures està plenament enfocada a promoure el trans port de mercaderies via tren. S’espera que tots aquests projec tes, alguns dels quals ja estan en fase d’obres, es finalitzin durant el 2023 i que de cara al 2024 ja estiguin en funcionament.

La ZAL agafa forma

La primera fase de la Zona d’Ac tivitats Logístiques està avançant a bon ritme. L’Autoritat Portuà ria de Tarragona es troba en ple procés d’obres i adjudicacions vinculades a la ZAL. Actualment, està en construcció el vial peri metral que envoltarà aquest re cinte logístic i facilitarà el movi ment de les mercaderies i el seu enllaç amb algunes de les princi pals carreteres del territori per a oferir una connectivitat total per carretera, que se sumarà a la qual tindrà per ferrocarril, gràcies a la seva proximitat amb l’Estació In termodal de la Boella.

Justament en les darreres setmanes s’han fet avenços im portants en la connectivitat del vial perimetral i les vies més pròximes. En les últimes setma nes s’ha adjudicat el pas inferior d’accés a la ZAL sota la carretera Salou-Tarragona C-31B. Es tracta de donar continuïtat al vial d’ac cés a la ZAL, fins a connectar amb la C-31 en la rotonda de la Piconadora. L’obra té un termi ni d’execució de 12 mesos i un import final d’adjudicació de 5.258.338,78 € (abans d’IVA).

A més, a finals d’octubre tam bé es va donar llum verda a la

nova rotonda d’accés a la ZAL, amb un diàmetre exterior de 96 metres, i que se situarà en l’encreuament entre la C-31B, la TV-3146 i el nou accés a la ZAL. El conveni estableix que la Gene ralitat de Catalunya serà l’encar regada de licitar, adjudicar i exe cutar les obres, amb una inversió prevista de 3,4 milions d’euros que finançarà íntegrament el Port de Tarragona. Aquestes dues inversions, cal sumar-hi els més de 4 milions d’euros que està invertint l’APT per a la cons trucció del vial perimetral.

Amb gairebé un milió de me tres quadrats, la ZAL serà l’àrea més gran de sòl logístic dispo nible a tocar d’un port a tot el Mediterrani. La inversió total de més 30 milions d’euros entre 2021 i 2023 marcarà un abans i

un després pel Port de Tarrago na, però també pel conjunt del territori. Es calcula que la seva posada en marxa suposarà la creació de més de 4.200 llocs de treball directes i indirectes, grà cies a la implantació d’activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com productes manipu lats, postindustrials i precomer cials o serveis com l’embalatge, l’etiquetatge o la paletització de les càrregues, entre moltes altres activitats. Així mateix, s’estima que els tràfics del Port de Tar ragona creixeran entre 2,7 i 4,6 milions de tones més per any, gràcies a la ZAL.

Ampliar el hinterland Així com la ZAL es troba immer sa en la primera fase d’obres, la

PortTarragona Terminal Gua dalajara-Marchamalo ja té fina litzada la primera fase. Aquesta va consistir en l’esbrossada del terreny de més 157.000 m² en el qual s’ubicarà la terminal in termodal i les excavacions per a anivellar l’esplanada i deixar-la a punt per a la construcció de la plataforma i de les vies de càr rega i descàrrega. Actualment, l’APT ja està avaluant les ofertes presentades per a l’execució de la segona fase, que es preveu que s’allargui un any a partir del seu inici.

Amb una inversió de 17 mi lions d’euros, la segona fase consistirà en la urbanització de la terminal, on es formigonarà l’esplanada, s’instal·larà l’enllu menat i es realitzaran les con nexions ferroviàries, tant inter

nes com externes, amb els dos punts de connexió amb la xarxa d’ADIF, un amb direcció Sara gossa i l’altre, direcció Madrid.

El rol estratègic de PortTarra gona Terminal radica en la seva ubicació. Està situada a escassos 70 quilòmetres de Madrid, on es concentra el principal consum de mercaderies de tot l’Estat, però no està dins de la primera corona logística madrilenya, de manera que esquiva la congestió que aquesta té. La terminal s’ubi ca dins del corredor d’Henares i serà l’única plataforma logística multimodal d’aquest corredor que podrà operar trens de 750 metres. Gràcies a la seva conne xió amb la terminal intermodal bessona de la Boella, qualsevol mercaderia podrà arribar des del centre de la península als molls

tarragonins, o viceversa, en sis hores, convertint el Port de Tar ragona com a nova porta de sor tida al mar altament competitiva per a qualsevol empresa ubicada a l’interior d’Espanya.

La Boella, la terminal clau Ara bé, les inversions a la ZAL i a PortTarragona Terminal ne cessiten una tercera pota que permeti absorbir i donar sortida a totes les mercaderies: la ter minal intermodal de la Boella. Aquesta estació ferroviària ja

El vial perimetral de la ZAL està en construcció i s’estan adjudicant les rotondes d’accés

La terminal Guadalajara - Marchamalo permetrà posicionar-se al centre de la Península

La inversió de 50 MEUR del Port i CTC a la Boella modernitzarà i ampliarà l’estació intermodal

està en funcionament però ara experimentarà un important creixement gràcies a l’acord sig nat entre el Port i CTC - Combi Terminal Catalonia (la joint ven ture entre BASF Espanyola, Con tank, Hoyer, Schmidt, Pañalón i Kombiverkehr). CTC invertirà 30 milions d’euros i l’APT 20 més per a multiplicar per tres les di mensions de la terminal, passant del 45.000 m² als 130.000. La inversió que farà el Port també suposarà la modernització de la terminal amb grues pòrtic, nous edificis, desviament de vials, entre d’altres. Quan estigui a ple rendiment, la infraestructura podrà operar 8 trens d’entrada i 8 de sortida cada dia, amb desti nació al centre de la península i a cap al nord d’Europa.

Creixement del recinte portuari

Per a facilitar el desenvolupa ment d’algunes d’aquestes ac tuacions, l’APT ha adquirit uns terrenys del Complex Educatiu de Tarragona límitrofs amb el recinte portuari. Es tracta d’una franja perimetral d’unes 17 hec tàrees, que en la part oest, allot jarà la superfície actualment au toritzada al tràfic de vehicles que es troba a la ZAL i, en la part sud, adjacent a la Boella, es destinarà a l’ampliació de la terminal inter modal.

Els accessos a la ZAL avancen a bon ritme, s’ha acabat la fase A de la terrminal Guadalajara-Marchamalo i s’han adquirit terrenys per a l’ampliació de la Boella

En la imatge superior, vista àeria de la terminal intermodal de la Boella, que triplicarà les seves dimensions. A sota a l’esquerra, l’esplanada de PortTarragona Termina Guadalajara - Marchamalo un cop finalitzada la fase A. A la dreta, els treballs del vial perimetral de la ZAL.

Llaberia Group participa en la instal·lació del nou emissari submarí de la ria gallega d’Os Praceres

Es tracta d’un projecte amb una gran complexitat tècnica per les característiques de la zona

Llaberia Group ha tingut un gran paper durant la segona fase de la instal·lació d’un nou emissari submarí de grans dià metres que conduirà l’aigua de la planta de tractament d’aigües residuals d’Os Praceres, Galícia.

I és que l’empresa de Montbrió del Camp ha estat l’encarregada de soldar els més de tres quilò metres d’aquesta segona cana lització de polietilè que anirà connectada directament a la planta. Aquesta nova canalitza ció servirà per conduir els abo caments urbans, mentre que l’emissari originari es destinarà a aigües industrials.

Prèviament a aquesta segona fase, des d’Os Praceres es va per forar un tram muntanyós amb una tuneladora especialment dissenyada per aquesta finalitat

a Alemanya. Aquesta maniobra ha servit per després muntar i instal·lar la canonada dins l’ai gua des del Port de Combarro fins a Os Praceres.

Aquesta segona fase s’ha executat al Port de Combarro i

Llaberia Group ha treballat durant nou setmanes, soldant els més de 3 km de canalització

Llaberia hi ha tingut un paper fonamental. Es va iniciar a prin cipis del mes de setembre i ha tingut una durada de nou set manes. La primera d’aquestes es va destinar a preparar i instal·lar una carpa de 42m² perquè les incidències meteorològiques característiques del clima gallec

no influenciessin el ritme de producció. A més a més, també es va preparar el material i la maquinària per començar a tre ballar a l’obra.

Amb l’ajuda de grues i ma quinària pesant es van soldar nou trams de canonada de 357 m de llargada cadascun de grans diàmetres fins a Ø1400. En ca dascun d’aquests trams, el sis tema de soldadura utilitzat ha estat el de soldadura a tope amb una màquina lineal de Ø1600 per a canonada de Ø1400 amb registre de soldadura LDU, que és un sistema que enregistra la soldadura i si aquesta s’ha fet seguint els paràmetres esta blerts. Abans de submergir la canonada, s’ha fet una prova pneumàtica per garantir l’estan quitat de la conducció. Un cop feta la soldadura, les canonades

Van instal·lar una carpa al port de Combarro per a poder treballar malgrat el clima gallec.

es van remolcar amb barca cap dins al mar i amb l’ajuda de las tres es van enfonsar. Finalment, els trams queden units amb les juntes mecàniques. Aquesta és una obra peculiar, atesa la seva complexitat tècni ca i el compromís de fer la feina sense interferir als rendiments de la indústria marisquera prò pia de la zona. També cal menci

onar l’objectiu d’aquest projecte i és que la instal·lació d’aquest nou emissari sorgeix per una problemàtica inicial. En un inici, l’emissari existent de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Praceres no tenia la capacitat suficient per trans portar tot el cabal necessari i el punt d’abocament de l’emissari existent estava arribant a un po

lígon de batees (zona marisque ra). Aquests dos fets convertien la situació en incòmode i tot i que recentment a l’EDAR se li havien fet unes modificacions, no van ser suficients per solu cionar el problema. Per aquest motiu, es va decidir dur a ter me la construcció d’aquest nou emissari, preveient a més a més, una ampliació futura de l’EDAR.

Redacció

Prop de 65.000 passatgers i 35 vaixells tanquen la temporada de creuers 2022

La temporada ha estat marcada per la reactivació del sector i s’espera recuperar els volums de 2019, l’any vinent

Anna Ferran

64.470 passatgers i 35 creuers. Aquest és el balanç de tancament de la temporada de creuers 2022 al Port de Tarragona. Aquesta ha estat la primera temporada com pleta que viu Tarragona d’ençà de l’esclat de la pandèmia, ja que l’any passat va rebre creueris tes només en el tram final de la temporada. La principal novetat d’enguany ha estat el moll de Ba lears que, si bé ja es va estrenar el 2021, realment ha entrat en fun cionament enguany. Tant és així que fins i tot s’han pogut veure fins a tres creuers atracats simul tàniament als molls tarragonins –Balears i dic de Llevant–, fet in èdit, ja que abans la infraestruc tura podia acollir, com a màxim, dos bucs de passatgers.

Les dades registrades a Tar ragona evidencien la tendència general d’inici de la recupera ció dels viatgers que ha experi mentat a escala internacional el sector dels creuers. Si es fa la retrospectiva de les últimes temporades, veiem que durant l’any 2019 es van rebre en aigües tarragonines 128.100 turistes corresponents a 64 escales, l’any 2018 un total de 98.126 passat gers corresponents a 57 escales i el 2017 gairebé 51.400 turistes corresponents 37 escales. La vo luntat de l’Autoritat Portuària és que l’any que ve es recuperin els

nivells del 2019. Amb tot, 2022 ha assolit registres similars als del 2017 i molt per sobre de les últimes dues temporades, condi cionades per la covid-19.

Turisme responsable

El vaixell Quest de la compa nyia Azamara Club Cruises va inaugurar la temporada el pas sat 15 d’abril. I el SeaDream I va ser l’últim vaixell que va atracat al moll de Balears el passat 9 de novembre. En els vuit mesos que s’ha allargat la presència de creuers a la ciutat, hi han passat les empreses més destacades internacionalment del sector. A part de les dues ja mencionades, Royal Caribbean, MSC, Costa Cruceros, Wind Star, Marella, Sea Cloud, Hapag Lloyd o Viking Cruises, entre altres, han apos tat pel Port, Tarragona i la Costa Daurada com a destinació.

Així mateix, és important mencionar que els i les visitants han presentat targets diferents –prèmium, contemporary, luxe, etc.– cosa que mostra la diver sitat de visitants que han passat pel territori. Si bé encara no es tenen dades definitives de les enquestes de valoració fetes als creueristes, les valoracions a peu de moll fetes als passatgers han estat força bona, cosa que fa que que tots els integrants de la Taula de Creuers continuïn treballant

per oferir noves activitats, noves iniciatives amb operatives espe cialitzades d’entrada i sortida, que posicionin a Tarragona com a destinació d’excel·lència.

De fet, tant el Port com el con junt de la Taula Estratègica de Creuers treballa per posicionar i consolidar Tarragona i la marca Costa Daurada  i, el territori com una opció de destinació amb una àmplia oferta per satisfer les ex pectatives exigents de les perso nes visitants a qualsevol època de l’any, sempre amb la respon sabilitat per crear un turisme basat en la cura i el respecte per  l’entorn, que permeti allargar la temporada turística i que generi valor afegit per al territori.

Nova terminal Més enllà dels grans atractius que el territori ha ofert als prop de 65.000 creueristes que ens han visitat en aquesta tempora da, el turisme s’han trobat una infraestructura portuària nova que ha facilitat les operatives. Parlem del moll de Balears. El moll, que ha augmentat fins a 700 metres la línia d’atracada,

ofereix un espai més còmode, cosa que es tradueix en una ope rativa més segura i pràctica per a tots els implicats. A sobre del moll, hi anirà la nova terminal de creuers que construirà l’empresa concessionària de tota l’operati va d’aquest tràfic, Global Ports Holding. GPH, que és l’operador més gran del món en la gestió de creuers, construirà una innova dora, sostenible i eficient termi nal, que estarà operativa a l’estiu de 2023 i que marcarà un punt d’inflexió a Tarragona.

MSC tornarà el 2023

La nova terminal no és l’únic que s’espera per a la temporada 2023. I és que la naviliera MSC ja ha anunciat que el seu buc MSC Magnifica farà 24 escales d’embarcament a la ciutat per a un itinerari de set nits pel Me diterrani Occidental que visitarà els ports de Toulon, Gènova, Ci vitavvechia i Livorno. Es calcula que uns 75.000 creueristes pas saran pel moll tarragoní gràcies a MSC Magnífica, cosa que tindrà un impacte econòmic significa tiu per al territori.

acompanyats pels personatges més populars de Port Aventura a més de gaudir d’un ambient nadalenc a bord i degustar una important oferta gastronòmica. El trajecte marítim té un cost de 150 euros  i ofereix la possibi litat de viatjar a dos adults, dos infants i un vehicle. La tornada es farà des del Port de Barcelona.

Bona acollida per part de la ciutadania i «baixíssim» impacte ambiental, segons dos estudis

Amb la voluntat de promoure un projecte de creuers responsa ble per al conjunt del territori, l’Autoritat Portuària de Tarra gona ha encarregat dos estudis, un que analitza la percepció de l’opinió pública sobre l’afectació de l’activitat creuerística a la demarcació i l’altre que avalua el seu impacte ambiental. Els re sultats preliminars d’ambdós estudis es van presentar a la pri mera Jornada de sostenibilitat i cura mediambiental en creuers i nàutica esportiva, que va acollir el Teatret del Serrallo el passat 20 d’octubre. L’enquesta ciutadana, feta a una mostra de 500 persones de Tarragona, Reus, Cambrils, Vila-seca i Salou, en el qual es reflecteix l’estat d’opinió favorable a l’activitat de cre uers a Tarragona. El 62% de les persones enquestades declara no sentir-se afectat en el dia a dia per l’arribada de creuers a Tarragona. Del 38% restant, més de la meitat (53%) declara que l’afectació és positiva (per raons econòmiques, principalment) i només el 22% diu que l’afecta negativament i la resta (25%) assenyala afectacions positives i negatives al mateix temps. L’enquesta reflecteix que la majoria dels entrevistats conside ra que l’arribada de creuers té impacte econòmic positiu en el territori de l’activitat de creuers (94%) i també que només el 17% s’oposa a l’arribada de més creuers a Tarragona. Pel que fa a l’estudi sobre l’impacte ambiental, l’avenç indica que és gairebé nul. El pas de 130.000 creueristes en 63 escales (dades del 2019) van tenir el mateix impacte que un poble de 2.500 ha bitants. A més, l’estudi indica que un passatger genera menys emissions en una estada de 7 dies que en el seu dia a dia.

Redacció

Un vaixell de Trasmed connec tarà Palma de Mallorca amb el Port de Tarragona el pròxim 3 de desembre. Aquest trajecte ha sorgit fruit de la col·laboració entre la naviliera, l’agència on line de viatges LogiTravel i Port Aventura i té com a objectiu apropar al públic balear, especi

alment al familiar, els atractius del territori coincidint amb el pont del desembre. Així doncs, s’ofereix la possibilitat de visitar Port Aventura i altres ofertes de cultura i oci.

Tot i que de moment només està prevista una única sortida per al 3 de desembre, els orga nitzadors d’aquest paquet turís

tic no descarten la possibilitat de repetir el trajecte en funció de l’acceptació i èxit per part del públic. El vaixell salparà  a les 9 del matí des de Palma de Mallor ca i atracarà en aigües del port tarragoní al voltant de les 3 de la tarda. Durant la travessia, de sis hores, el vaixell estarà tema titzat i, els i les turistes estaran

Aquesta proposta promou la desestacionalització del turisme de la Costa Daurada i exemplifi ca no només les sinergies entre tres grans companyies dels sec tors turístic i de transport, sinó també els vincles entre el Port de Tarragona i un dels agents destacats del territori com és Port Aventura.

El 7 d’octubre, per primera vegada, van fer escala tres creuers simultàniament, van ser el Costa Favolosa, el Jewel of the Seas i l’Artania.

La capitana del ferry amb els personatges de Port Aventura.

Les millores a la façana marítima del Serrallo avancen amb l’adjudicació de les zones d’ombres

La façana marítima del Serrallo està experimentant, des de la passada primavera, un conjunt d’actuacions per a millorar-ne l’aspecte i aportar més comodi tat i atractiu tant per a la gent del barri mariner com per a la resta de ciutadans de Tarragona i pel turisme. Tots els treballs duts a terme s’engloben dins del Pla de Millora de la Façana Marítima del Serrallo, un projecte integral impulsat de manera conjunta per l’Autoritat Portuària de Tarrago na i el veïnat del Serrallo. Ara, la consecució d’aquest pla suma una nova fita: l’adjudicació dels treballs per a la creació de cinc zones d’ombra al carrer Trafal gar. L’empresa Izer Ingeniería y Economía SL serà l’encarrega da de materialitzar i instal·lar

DESTACADA

aquests espais de descans, que compten amb un pressupost de 426.782,95 € (IVA inclòs), sent una de les intervencions més destacades que s’han inclòs dins del pla de millora. El termini d’execució del projecte és de tres mesos des de l’inici de les obres, que està previst a començament de l’any vinent.

Cadascuna de les cinc zones d’ombra comptarà amb unes pèrgoles dissenyades per al des cans i construïdes amb material resistent amb acabat tipus fusta. A més, aniran acompanyades d’unes jardineres on es plantarà vegetació per generar un am bient natural i confortable amb més ombra. Els mòduls suma ran 192 m² d’espai amb ombra en una zona molt exposada al sol, especialment a l’estiu, on

el veïnat i les persones visitants passegen a totes hores del dia. Al mateix temps, també reforçaran l’atractiu turístic i lúdic del barri i millorarà l’estada de les persones visitants en un dels punts icònics de la ciutat, el moll de Pescadors del Serrallo.

El pantalà, obert de nou Un altre dels treballs destacats del pla de millora ha estat la re forma del pantalà del Serrallo, que, després de diversos mesos en obres, es va obrir de nou a la ciutadania el passat 14 d’octu bre. Els treballs fets en aquest emblemàtic indret han suposat una inversió de més 415.000 eu ros. Aquests han consistit en la reposició de les lloses superiors i dels suports sobre les piles exis tents, renovant tota l’estructura

FCC Construcción, infraestructures que potencien el territori

Acumulen 120 anys d’experiència en obres portuàries i projectes clau com el moll de Balears

FCC Construcción ha participat en l’execució del moll de Balears del Port de Tarragona. El nou moll no només ha permès recu perar les xifres de 128.000 pas satgers prèvies a la pandèmia, sinó que permetrà el desenvo lupament de la nova terminal

de creuers, de més de 5.000 m². El moll de Balears ha aug mentat la línia d’atracada de creuers en 700 metres i ofereix un funcionament molt més cò mode i àgil. Amb aquesta inver sió impulsada, s’han ampliat en 4 hectàrees, (40.000 m²) l’espai per a operacions de creuers.

FCC Construcción, com panyia amb més de 120 anys d’experiència en obres portuà ries, ha executat aquesta mena d’infraestructures en més de 25 països, potenciant l’economia i la mobilitat de totes les comuni tats locals en les quals ha desen volupat la seva activitat.

d’aquest element. També s’ha re novat el paviment, que ara és de fusta sintètica reduint així costos de manteniment, s’ha canviat l’enllumenat per lluminàries LED amb la col·locació de dues torretes de subministrament elèctric i d’aigua per embarcaci

ons, i s’ha renovat les defenses i els elements d’atracament (no rais).

Ombres als parcs infantils

Al juny, coincidint amb l’inici de l’estiu, es va finalitzar la instal lació d’unes zones d’ombra als parcs infantils del moll de Costa. Aquestes zones de joc no esta ven cobertes i això complicava molt el seu ús a causa de les altes temperatures. Per aquest motiu, es va decidir instal·lar-hi una

zona d’ombres feta amb un ma terial flexible que cobreix el 50% d’aquest espai. L’actuació va su posar un cost de més de 136.000 euros.

Art al pont de la Petxina

El pont de la Petxina té una nova paret preparada perquè artistes puguin representar plàsticament la identitat i la història del Ser rallo. La rehabilitació d’aquest tram i altres petites actuacions al barri sumen 100.000 euros.

Redacció

EMPRESA

FCC Construcción ha executat infraestructures portuàries similars a Balears en 25 països.

CEDIDA

Anna Ferran

Vista panoràmica

L’Observatori Blau, una immersió al fons marí a tocar de la Llotja de Pescadors

El Port de Tarragona mostra la seva passió per la mar combi nant l’aroma de sal del Moll de Costa amb les activitats organit zades en els espais culturals a to car del barri mariner del Serrallo. Els vells refugis i tinglados, i les antigues seus de la Junta d’Obres i de la Confraria de Pescadors acullen actualment el nou Mu seu del Port, l’Arxiu del Port i el Teatret del Serrallo, respectiva ment, en un espai que es coneix com la Rambla de la Cultura, on es concentren exposicions, mú sica, teatre, activitats culturals i accions educatives durant tot l’any. Un d’aquests espais edu catius, possiblement el més des conegut, és l’Observatori Blau, un indret immersiu que sembla tret directament de la mar, per a posar-lo al cor del Serrallo, a la Llotja de Pescadors. Avui ens hi submergim.

L’espai, sorgit de l’acord entre la Confraria de Pescadors i el Port de Tarragona, té com a objectiu posar a l’abast del món educatiu l’activitat de la pesca en el ma teix espai on es fa la subhasta. Es tracta d’una activitat orien tada a tots els nivells educatius des de l’Educació Infantil fins a Batxillerat i cursos de formació, però sense oblidar que l’activitat també es realitza amb grups de famílies i públic en general. Ara bé, què fa tan especial l’Observa tori Blau?

La responsable del Museu del Port, Mercè Toldrà, explica que visitar aquest indret és una experiència multisensorial del Museu del Port de Tarragona, que permet crear en la persona visitant la il·lusió que es troba ca minant pel fons de la mar. Petits, però també grans, es capbussen al fons del mar i, amb els ulls ben oberts i envoltats de sono

ritat i de recursos audiovisuals, comencen a recórrer un seguit de vivències i conceptes impos sibles d’apropar-los-hi d’altra manera d’una forma tan real. A banda d’aquests efectes visuals i sonors, un altre dels elements que destaquen de l’Observatori Blau és la reproducció a escala (1:1) de les trenta espècies ma rines més comercialitzades a la Llotja del Peix de Tarragona (to nyines, emperadors, pops, sípies, calamars, crancs, escamarlans, gambes...). Ubicades en la repro ducció del fons marí, conformen un mural interactiu que permet conèixer les seves característi ques i el seu hàbitat de manera visual i pedagògica.

Justament la descoberta del món marí tarragoní dona el tret de sortida a l’experiència educa tiva i sensorial que ofereix l’Ob servatori Blau. Els infants i joves, que compten amb el guiatge

d’un equip de monitors especi alitzat en aquesta temàtica, es van endinsant progressivament en el món de la mar. L’activitat també els permet descobrir els principals sistemes de pesca em

prats a la nostra costa (l’arrosse gament, l’encerclament o anar al llum, el tresmall i el palangre), les característiques del plàncton o la història del barri del Serrallo. Tipologies de pesca que ens per meten gaudir, a taula, d’una gas tronomia típica mediterrània. Fi nalment, i part importantíssima de l’activitat, és poder accedir a la Llotja del Peix i experimentar en primera persona la subhasta,

«L’Observatori Blau és un tresor palpable. Les repro duccions els materials, la il luminació, tota la part més interactiva... és magnífica!», assegura l’Agnès Oliver, una de les monitores d’aquest equipament. El realisme de l’experiència és un dels fets que més sorprèn els infants i joves. «Primer es pensen que són espècies vives», co menta. I afegeix que «veu re els ulls que brillen dels nens i nenes és màgic». I amb aquest mateix adjectiu defineix l’alumnat visitant l’experiència. Aquest és el cas de la Joana i el Biel, del Col·legi Escolà Espiga de Lleida. En Biel explica que en la visita ha après «com es pesquen les sardines i els seitons i he vist què fan els peixos a la mar». La Joana, emocionada afirma que li «ha encantat. Ha estat mà gic». I pregunta: «Quan po dem tornar?»

L’Observatori Blau ofereix l’opció de fer la visita en català, castellà, anglès i francès. En els quatre anys que porta en funci onament, més de 5.300 persones l’han visitat i han quedat fascina des per la mar.

Redacció

Aquest espai, que s’inclou dins de l’àmplia oferta cultural del Moll de Costa, permet submergir-se de forma sensorial en la mar i la pesca tarragonines

S’ofereixen visites a escolars de tots els nivells, però també a famílies i públic general

L’ambientació crea la sensació de trobar-se al fons de la mar.

«És màgic, quan podem tornar?»

El Nàstic vol allargar el seu estat de gràcia contra un Real Unión en ascens

Arnau Montreal Quesada Després de la vic tòria al Nou Esta di Costa Daurada contra el Caste llón, el Nàstic es troba en estat de gràcia. Els de Raül Agné traves sen el millor moment de la tem porada, acumulen quatre victòri es en els últims cinc partits que han disputat i aquest diumenge s’enfronten al Real Unión d’Irún al seu estadi a les 12.00 hores.

L’equip basc actualment se si tua en posicions de descens amb tres victòries, quatre empats i cinc derrotes. Tot i això, el con junt basc és una carta trampa. L’equip entrenat per Aitor Zulai ka es troba també en un estat de forma ascendent i amb els ànims carregats per revertir la situació que està plasmada a la classifica ció. Tant és així, que, després de quatre partits consecutius sense conèixer la victòria, els bascs van aconseguir trencar la mala ratxa amb una remuntada al camp de l’Intercity per 1-2. Aquest resul tat segueix les petjades de la fita que va significar tot un canvi de paradigma.

El diumenge 13 de novembre els bascs van aconseguir elimi nar al Cádiz de Primera Divisió de la Copa del Rei. Els bascs van haver de remar de valent, van

haver de remuntar el resultat en dos cops, acabant amb victòria per 3-2, i ho van aconseguir amb un Stadium Gal totalment a favor seu. Aquesta ratxa els ha permès la victòria a domicili i ara el Nàs tic serà el següent rival que passa

El Nàstic encara no ha guanyat al camp dels equips que es troben en descens

pel seu estadi.

Ambdues victòries i, en gene ral, tota la temporada del Real Unión té un protagonista que brilla per sobre de la resta. Nacho Sánchez, extrem reconvertit en davanter centre, es va convertir

la setmana passada en el pitxit xi de la categoria i del seu equip amb un doblet contra l’Intercity. A més, el canari també va signar un parell de gols contra el Cádiz. La realitat és que dels 12 gols que ha marcat el Real Unión en les 12 jornades de lliga que s’han dis putat, 8 són del seu davanter.

Nacho és l’home que els de fensors del Nàstic hauran de tenir en compte si es volen em portar el partit. Contra el Cádiz i contra l’Intercity es va poder

S’obren les inscripcions pel Tecni Nasticamp

El Nàstic organitza una nova edició del Tecni Nas ticamp de Nadal. Des del di marts 27 al divendres 30 de desembre, els nens i nenes entre 4 i 14 anys gaudiran de quatre matins de tecni ficació a les instal·lacions de la Budallera. L’horari del campus és de 9 a 13.30 h. i compta amb possibilitat de servei d’acollida a partir de les 8 hores. El preu és de 50 euros per als socis i 75 euros per als no socis. La inscrip ció inclou una dessuadora i una invitació per al partit Nàstic–Atlètic Balears.

veure que és un davanter capaç de rematar a porta amb precisió tant dins de l’àrea com fora. Tot i que els gols se centren en la seva figura, és el treball de tot l’equip el que és capaç de generar oca sions. El Real Unión d’Irún és un equip que es troba còmode buscant l’error del rival i contra l’Intercity van elaborar una pres sió elevada que va provocar més d’un ensurt al conjunt d’Alacant. El Nàstic de Raül Agné tindrà una nova prova a domicili. Els

grana només han guanyat a Las Gaunas, i a l’Stadium Gal tindran una nova oportunitat d’allargar una setmana més el moment dolç. A més, el Nàstic ja ha mos trat que contra equips de la taula baixa se sent més incòmode.

Per a aquesta jornada, tal com va succeir davant el CD Castellón, Raül Agné no disposarà de Lupu, Nil, De La Peña i Trilles. Això sí, aquest últim s’espera que pugui entrenar amb l’equip la setmana que ve i serà l’entrenador grana qui decideixi si, finalment, entra o no a la convocatòria pel partit davant el Sabadell. Tot i les bai xes, el Nàstic intentarà assaltar l’Stadium Gal per continuar amb la dinàmica positiva i sumar tres punts contra un rival que es tro ba en posicions de descens.

La Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines rebrà, aquest diumenge a les 12 h., la visita d’un rival di recte, el Peralada, a qui haurà de doblegar per tornar a les posici ons de play-off d’ascens.

El conjunt tarragoní vol redi mir-se així de la derrota que va patir la setmana passada davant el Castelldefels, per 3 a 2, en un partit tens, que es va saldar amb les expulsions d’Adrián Sangui no i de Manel Martínez –amb dós del cos tècnic– per protes tar als àrbitres.

Per la seva banda, el seu rival va fer els deures, va vèncer amb comoditat a la Tona per 5-2 i va

assaltar les posicions de playoff, d’on precisament va fer fora a l’equip tarragoní. Els gols van ser de Sergi Solans, Jordi Palaci os i un hat-trick de Marc Nierga, el pitxitxi del grup V de la Terce ra Federació amb sis dianes en els deu partits que ha disputat.

Així doncs, cinquè a la taula classificatòria, el Peralada suma 18 punts amb sis victòries i cinc derrotes. D’altra banda, el con junt gironí ha aconseguit mar car un total de disset gols i n’ha rebut setze. Com a dada curio sa, el rival de la Pobla és l’únic equip que encara no ha empatat cap partit en les onze jornades que s’han disputat de lliga.

Unión de Irún

PRÒXIM RIVAL

PATINATGE

L’equip Juvenil Base del Club Gimnàstic de Tarragona va obtenir la primera posició al II Trofeu i Gala Internacional Snow Won derland que es va celebrar a Andorra. Amb aquest resultat, su perant els més de vint clubs participants en la segona edició del Trofeu, el conjunt grana dona per finalitzada la temporada.

El Juvenil Base del Nàstic arrassa a Andorra

NÀSTIC TAEKWONDO

L’Escola Koryo de Reus va aconseguir vuit medalles al VII Open que va tenir lloc a Avilés en la modalitat de Tècnica. A l’esdeveni ment, la participació va superar els 400 competidors de clubs de tota Espanya. Per la seva part, el club reusenc va participar amb cinc competidors i tots van aconseguir pujar al pòdium.

L’Escola Koryo de Reus guanya 8 medalles

CEDIDA

Redacció

FUTBOL

POLÍTICA

Les dones del Parlament denuncien els insults a la ministra Montero

ACN

Diputades, periodistes i treba lladores de grups parlamentaris, així com les conselleres Laura Vilagrà, Tània Verge, Meritxell Serret i Natàlia Garriga, es van concentrar ahir a l’escala noble de l’edifici per protestar contra els insults a la ministra Irene Montero, després que la diputa da de Vox Carla Toscano l’acusés des de la tribuna del Congrés de tenir com a únic mèrit «haver estudiat en profunditat Pablo Iglesias». «No permetrem que la violència contra les dones en la vida política s’assumeixi com el cost o el preu per a les dones de fer política des de l’activisme o des de les institucions», van assegurar les impulsores en un manifest. A la protesta hi van participar representants de tots els partits presents al Parlament menys Vox, Cs i PPC.

En relació al cas dels insults a Montero, consideren que fets com aquests pretenen ser «alli çonadors» per a totes les dones i per això subratllen que cal «dir prou». «Per nosaltres i per to

POLÍTICA

tes les que vindran, fem valdre el clam feminista que, des de la sororitat, crida que si ens to quen a una, ens toquen a totes», va subratllar. Les representants polítiques i les treballadores van denunciar a través del manifest

que la violència política contra les dones suposa una vulneració dels drets de participació políti ca que els impedeix contribuir en igualtat de condicions als debats i que per tant els afecta la capacitat de treballar. Segons

El Parlament reprova Elena amb els vots del PSC, Cs, Vox i PPC

ACN

El Parlament va reprovar ahir el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, per la seva gestió. El PSC, que havia proposat la reprova ció, va aconseguir tirar endavant aquest punt de la moció amb l’abstenció de JxCat i En Comú Podem i els vots a favor de Vox, Cs i PPC. Només ERC i la CUP

hi han votat en contra. El Parla ment també ha instat l’executiu d’abstenir-se «de fer més intro missions en l’organigrama del cos dels Mossos d’Esquadra a fi d’evitar perllongar la incertesa generada». I va reclamar a l’exe cutiu que presenti a la cambra el Pla General de Seguretat de Catalunya 2023-2025 en un ter

mini màxim d’un mes.

Així, Elena s’ha convertit en l’únic conseller de l’executiu d’Aragonès que ha estat reprovat per la cambra. En diverses oca sions el ple ha debatut i votat la reprovació del conseller d’Edu cació, Josep Gonzàlez-Cambray, a instàncies d’En Comú Podem, de Cs i de la CUP, però no ha

van assegurar, aquesta violèn cia, «provingui d’on provingui el que fa és comunicar al conjunt de la societat que les dones no són benvingudes a participar a la vida pública» i «perpetua els imaginaris patriarcals».

POLÍTICA

El Congrés aprova per majoria els pressupostos de l’Estat

El ple del Congrés dels Diputats va aprovar ahir els pressupos tos generals de l’Estat amb 187 vots a favor, una àmplia majo ria assolida gràcies al «sí» del PSOE, Podem, ERC, PNB, Bildu, PDeCAT, CC, Més País, Com promís, l’exdiputada de Podem María Pita i el PRC. Les formaci ons contràries als comptes (PP, Vox, Junts, CUP, els exdiputats de Navarra Suma, Foro Asturi as i Terol Existeix) van sumar 157 vots, mentre que el diputat

SOCIETAT

del BNG es va abstenir. ERC i Bildu es van abstenir a les sec cions del Ministeri de Defensa, de la Casa Reial, del Tribunal de Comptes, del TC i del CGPJ, que van quedar aprovades amb el suport del PP. Són els tercers pressupostos consecutius apro vats aquesta legislatura. Els comptes passen ara al Senat, on, si no s’introdueixen esme nes, quedaran llestos per a ser publicats al Butlletí Oficial de l’Estat i entraran al gener. ACN

França fa un pas endavant cap al dret a l’avortament

L’Assemblea Nacional francesa es va pronunciar ahir per una àmplia majoria per la constitu cionalització del dret a l’avorta ment, la qual cosa es considera una primera etapa per a blin dar-la. La iniciativa, proposada inicialment per l’esquerra de La França Insubmisa (LFI) i que va ser després consensuada amb el partit Renaixement (liberal) del president francès, Emma nuel Macron, va ser votada per 337 diputats, enfront de 32 en

ENERGIA

arribat a prosperar mai. La cam bra ha constatat que els canvis promoguts per Elena al capda vant dels Mossos d’Esquadra han generat «un llarg període d’inestabilitat» en la direcció de la policia catalana. En canvi, no van prosperar els punts en què es criticava que «part d’aquests canvis no han estat justificats, atès que responen a decisions arbitràries i unilaterals», i la menten que suposa «una greu intromissió en l’organització policial». La moció també cons tata que el Departament d’In terior no ha fet cap pla general de seguretat de Catalunya per a elevar-lo a Govern.

contra. Va tenir el suport tant de totes forces progressistes, dels diputats del partit de Macron i els seus aliats, així com de bona part dels conservadors. Ara bé, perquè passi a formar part de la Constitució encara queda camí. El Senat ha d’adoptar-ho en els mateixos termes en què va ser aprovat a la Cambra Baixa i des prés el Congrés, que és la reunió extraordinària de diputats i se nadors, ha de recolzar-lo amb una majoria de tres cinquens.

Els ministres d’Energia de la UE no acorden el topall del gas

La reunió del Consell d’Energia de la Unió Europea (UE) va aca bar ahir sense acord i es va pos posar la decisió d’un topall del gas conjunt al 13 de desembre. Després d’un debat «bastant acalorat», segons va detallar el titular d’Energia txec, Jozef Síkela, els estats membres van deixar per d’aquí a dues setma nes la decisió final sobre la pro posta de Brussel·les que fixa el límit en 275 euros el megawatt hora i que va provocar rebuig en

LA CISTELLA JA TÉ QUI LA GAUDEIXI

Alba Vernet Gudí

L’ENHORABONA!

molts països, com Espanya. La proposta de la Comissió Euro pea (CE) plantejava que el me canisme de correcció del mer cat s’activaria automàticament davant d’excepcionals pujades de preus sobre la base del mer cat holandès, de referència per a la UE, i limitaria durant un mes les transaccions al mer cat regulat. Alhora, la CE va proposar que hi hagués un fre d’emergència en cas que provo qui «greus pertorbacions».

La Llei de Família preveu un nou permís parental

La nova Llei de Família preveu un permís parental de vuit set manes que es podrà utilitzar de forma contínua o discontí nua fins que el menor tingui vuit anys. També estableix un permís per cures de cinc dies anuals, retribuïts, per atendre un familiar fins a segon grau o convivent. A més, s’ampliarà el concepte de família nom brosa a les monomarentals amb dos fills i les de dos fills on un tingui discapacitat. ACN

Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

Hi van assistir representants de tots els grups polítics menys Vox, Cs i PPC

ACN

Concentració de diputades, periodistes i treballadores contra la violència política, ahir.

VALLS

5a edició del Mercat del Recanvi Escolar

Prop de 300 alumnes de cinquè curs de primària de tots els centres educatius de la ciutat de Valls van par ticipar ahir en la cinquena edició del Mercat del Re Canvi Escolar que se celebra en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus a la Sala Kursaal. El mercat va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa, Dolors Farre Cuadras, i del regidor de Medi Natural, Manel Odina. Redacció

David Riaño Ramos

Professor del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili

La comunitat universitària s’uneix al dol de la família.

DEFUNCIONS

Tarragona

Tarragona, 25 de novembre de 2022

Ramon Bonjorn Coll. Ha mort a 72 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori.

Maria Teresa Massó Molons. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

Reus

Rosa Villalba Riu. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori.

Josep Maria Agustench Cavallé. Ha mort a 86 anys. El seu fune ral serà avui a les 15.30 h. a la parròquia de Sant Joan.

La Canonja

Olga Cadavid Fernández. Ha mort a 60 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h. a la parròquia de Sant Sebastià.

Valls

Soledad Jiménez Chico. Ha mort a 81 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de la Mare de Déu del Lledó.

L’Argilaga

Joan Dalmau Català. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Roc.

FELICITACIONS

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Aquestes dues noies tan gua pes són l’Àneu i l’Ènia, i avui fan quinze anys. Moltes feli citats de part dels avis i dels cosins Minerva i Ferran!

Martí, felicitats, avui fas 6 anyets! T’estima la mami i la teva família!

¡¡Felicitaciones Doc Joao Paulo Schwarz Schuler!!

A pesar de la teva absència de 9 anys, no t’hem oblidat ni un moment. T’estimem sempre Baringo.

El Nil ja té 14 ANYS!!! Moltes felicitats carinyet de l’avia. Timo….

L’espectacle que embruta la nostra societat

Ens agrada presumir de ser una societat moderna, oberta, integra dora i, fins i tot, cosmopolita. I en gran manera, caldria convenir que des de les institucions i la gran majoria d’agents polítics i socials, aquesta és la percepció que intenten donar. També amb actuacions concretes que en jornades com la d’avui, en què es commemora el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, s’afanyen a publicitar. Però les estadístiques continuen empenyent aquesta percepció cap al pessimisme. Les dones que moren a conseqüència de la violència masclista és una xacra que no s’atura, i els casos d’atencions sanitàries per agressions físiques i psicològi ques encara són alarmantment altes. Aquesta és una lluita que ha d’estendre’s a tot un model social que encara ha de viure profundes transformacions per adquirir la normalitat. Tant és així que, mentre s’intenta posar l’accent a les polítiques de foment de la igualtat, a la millora de protocols a estaments públics i també a les empreses. Al mateix temps que poc o molt està consensuant que cal posar-s’hi seriosament, assistim a espectacles com el que aquests dies l’extrema dreta ha decidit representar al Congrés. Segurament, fins i tot, el moment per a fer-ho ha estat escollit per maximitzar l’espectacle que, suposen, els ha de donar repercussió i, el que és especialment sagnant, que també pretenen que els doni vots. Que això no sigui així és una exigència per mantenir la bona salut, la que encara siguem capaços de mantenir, de la nostra societat.

+ CONFIDENCIAL

Jeffrey Dahmer passeja per TGN

Un matalàs amb una gran taca vermella, pre sumptament de sang, va aparèixer ahir al barri tarragoní de Campclar, al costat d’uns conte nidors. És possible que l’assassí Jeffrey Dahmer, de moda per la sèrie de Netflix, fes una passejada per Ponent. La imatge és dantesca. Ja ho deia l’es criptor Aldous Huxley, potser aquest planeta tan sols és l’infern d’un altre.

TRIBUNA

125 anys de Flama: l’IPM

MARIA BUQUERAS

Dies enrere a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura reusenc, ple de gom a gom es va presentar el llibre 125 anys de Flama. Institut Pere Mata. 1896-2021. La historiadora i arxi vera Carme Puyol Torres i la periodista Isabel Martínez Martínez, van rebre l’encàrrec de la institució sanitària reusenca, Aquest es divideix en dues parts. Per un costat, hi ha un relat històric dels ha escrit primers cent anys , que ha dut a terme Puyol a través de documentació i converses amb les persones relacionades. A l’inici tenim dades i imatges que llueixen el Modernisme amb la signatura domenechiana a la vista. Tenim els següents capítols: 1. Etapa fundacional (1896-1900); 2. La consolidació d’un anhel de servei assis tencial (1900-1922); 3. La trajectòria d’una etapa de creixement (1922-1936); 4. L’Institut Pere Mata en el context de la Guerra Civil (1936-1939); 5. La recuperació i la represa de l’Institut Pere Mata (1940-1967); 6. Renovació conceptual i estructural (1967-1994) i 7. Canvi de cicle. Després dels primers cent anys, pas

sem a La flama renovada (1996-2021) que ha escrit Martínez amb la successió dels esdeve niments següents: el procés de reordenació psiquiàtrica a Catalunya i el paper de l’IPM, la gran transformació d’un projecte històric, les sinergies d’un projecte potent, els reconeixe ment d’una tasca amb vocació humanística, docència i recerca, les noves àrees estratè giques del segle XXI, un espai inspirador de cultura, la lluita contra l’estigma: que el car rer entri a l’IPM, un epíleg no desitjat: l’afec tació de la covid-19 i una flama renovada. En resum, es tracta d’un llibre escrits a quatre mans i dues veus. L’any 1996 l’IPM va celebrar el seu centenari però ara hi havia la necessitat d’actualitzar la seva història amb els canvis existents, tant en la societat com a la institució, que s’han succeït en els dar rers 25 anys. Fons han estat els arxius propis, el CIMIR, l’Arxiu Comarcal del Baix Camp i el Museu Salvador Vilaseca. Les veus del Dr. Antonio Labad, la Dra. Elisabeth Vilella i el president Del Pere Mara Joan Amigó tam bé son testimonis de primera mà. Francesc Xavier Arrufat, psiquiatre i director gerent de l’Hospital Universitari IPM, amb el seu pròleg ‘Anàlisi interna i de l’entorn amb mirada de futur’ ens aproxima als 125 anys de «l’ànima no es pot definir amb paraules però acompa nya totes les persones que han format, for

men i formaran part del a nostra institució... 125 anys són una part del viatge que dona sentit al que som, ens il·lumina i ens anima a afrontar els formidables reptes que tenim per endavant».

Un dels objectius del llibre es obviar el tòpic de que el centre era un ‘manicomi’ per a rics i, sobretot, destaca la voluntat social gràcies a un equip metge que renovat l’IPM de forma capdavantera, posant al servei pú blic en el centre i responent als requeriments vers la salut mental que tenia el territori. Ac tualment, tal com va manifestar Joan Amigó, el president del consell d’administració, tre ballen més de 2.000 persones en tot el ter ritori, des del Baix Penedès fins al Baix Ebre. Segurament ni el Dr. Emili Briansó Planes i Pau Font de Rubinat que van ser els promo tors podien imaginar-se que al cap dels anys, molts anys, la seva dèria i llavor arribés a con solidar-se aquest projecte sociosanitari.

Vull acabar expressament fent esment a tres paraules que va pronunciar l’alcalde Carles Pellicer: Caràcter, excel·lència i am bició, que defineixen l’esperit dels reusencs. És a dir, la lluita, la tossuderia dia rere dia per aconseguir quelcom per el seu entorn més proper, amb tota la professionalitat que re quereix l’objectiu, per col·locar la ciutat allà on pertoca. Així sigui, per molts anys.

CARTA DOMINICAL

Ai les traduccions!

JOAN PLANELLAS I BARNOSELL

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Benvolgudes i benvolguts, en la llengua fran cesa hi trobem l’expressió «une hirondelle ne fait pas le printemps», expressió que un bon traductor no traduirà mai literalment, dient «una oreneta no fa primavera», sinó que dirà «una flor no fa primavera» o, potser, «una oreneta no fa estiu». Voilà! el vast món de la traducció. I és que tota traducció és una interpretació del text original que vol conser var el sentit, més enllà de la literalitat de les paraules. Dic això a propòsit de la constatació d’un augment en la traducció de textos religi osos, especialment bíblics, que no recalquen el sentit religiós del text, sinó el literari, el cultural o l’històric. Ho manifestava, entre altres, un extens article d’Álvaro Colomer aparegut al suplement «Cultura|s» de La Van guardia, amb el títol «I Déu es va adaptar als lectors», del passat 29 d’octubre. Es constata

CARTES

Qatar: futbolistas sin huma nidad

Hace tiempo que The Guardian de nunció que en la construcción de los estadios de fútboldel Mundial de Qatar 2022, habían muerto 6500 tra bajadores inmigrantes de Asia. Tra bajadores esclavos que trabajaban en unas condiciones laborales precarias,

que alguns editors volen alliberar els textos bíblics del seu sentit religiós per adaptar-los a nous lectors que moltes vegades ni tan sols són creients. De fet, convé recordar que tren ta milions de persones compren anualment un exemplar de la Bíblia en algun racó del planeta.

Una cosa és interpretar i l’altra adaptar. La interpretació és legítima i necessària. L’adap tació és qüestionable i pot ser, fins i tot, per versa. És cert que un text com el de la Bíblia pot ser objecte de diversitat de lectures, com qualsevol text clàssic, però, en llegir la Bíblia no es pot ignorar que es tracta d’un text re ligiós. Obviar aquesta característica essencial és desvirtuar l’obra i fer-ne desaparèixer el sentit original. L’interès de la Bíblia —com el de qualsevol obra clàssica— es troba en allò que diu i com ho diu, perquè enlloc més no es diu allò que allà s’hi diu.

És necessari proposar noves traduccions per actualitzar el llenguatge i fer-lo més pro per al lector contemporani, com ho va saber fer el magnífic equip de traducció de la Bí blia Catalana Interconfessional. Però també cal ser curós amb aquelles adaptacions que converteixen la Bíblia en una cosa allunyada

de l’original. En aquest sentit, el mateix arti cle recull unes paraules de Josep Batalla — que prepara una traducció dels Salms— on mostra la seva desconfiança de les versions laiques que s’estan publicant: «Ara està de moda utilitzar el terme “Déu venjatiu” per referir-se al Déu de l’Antic Testament, quan la paraula hebrea original no parla mai de re venja, sinó que s’hauria de traduir com ‘Déu vindicatiu’, en el sentit que exigeix. «Desgra ciadament» —afirma Batalla—, «la mala tra ducció és la que s’està imposant i el significat de les Escriptures està sent traït.»

Hi ha també versions litúrgiques dels tex tos bíblics que són poc adequades. Per exem ple, quan es tradueix la paraula talent pel ter me milió. Aquesta és una mala interpretació, perquè el sentit del terme talent no es corres pon al sentit del terme milió, com sí que es corresponia el sentit del terme flor al sentit del terme oreneta. No és el text el que s’ha de fer contemporani del lector, sinó el lector el que s’ha de fer contemporani del text. Només així deixarem que el text ens parli i ens digui coses, sense necessitat de manipular-lo per a fer-lo més atractiu.

Ben vostre.

abusivas y mortales. Resulta triste ver que la mayoría de las selecciones, futbolistas, periodistas yaficionados, van al mundial con escasos valores, poca dignidad y ninguna humanidad. Van a jugar al fútbol sobre la tumba y sobre la sangre de 6500 inmigrantes muertos. El Mundial de Qatar 2022, por lo tanto, ya no es fiesta ni es es

pectáculo. Tampoco hay que olvidar cómo son tratadas las mujeres en el emirato de Al Thani, o la violación de los derechos humanos donde si gue vigente la lapidación y donde la homosexualidad pública puede ser castigada con la pena de muerte. Y lo que es una absoluta vergüenza es que el mundial se celebra en invierno para

que los futbolistas no tengan que ju gar a 50 grados, pero los inmigrantes estaban obligados a trabajar en ve rano, soportando jornadas laborales inhumanas. Lo dicho: futbolistasmercenarios sin humanidad jugando al futbol en ocho cementerios.

Andrés J. Moreno Vila-seca

JOSEP

AVUI Felicita als que es diuen: Caterina, Erasme i Gonçal.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Les idees que et donin a llarg del dia mancaran de la consistència necessària. Posa’t ferm en tot exi geix. Hi haurà sort en l’atzar.

TAURE

21/04 al 21/05

Mira cap endar rere i notaràs que d’alguna cosa et vas oblidar o no li vas donar la importància ade quada. A temps estàs de corregir

BESSONS

22/05 al 21/06

Les teves neces sitats emocionals afloraran amb força i potser el mitjà on et mous no arriba a com pensar-te. Medita en solitud.

CRANC

22/06 al 23/07

Assumptes soci als complicaran els plans previs tos. Fins i tot en l’ambient de famí lia hi haurà sor preses que et fa ran perdre temps.

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTER- GUAR DAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

BUSCO PISOS en VENTA o AL QUILER. Tel: 658.066.500

ALQUILER. SE BUSCA PISO EN TARRAGONA CIUDAD. Máximo 600€. Tel. 613.182.182

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

AMISTAT

CHICO DEPORTISTA BUSCA CHICA. Tel: 685.368.608

TAROT

LLEÓ

24/07 al 23/08

Bons moments en l’ambient familiar i molta concòrdia amb els teus prò xims faran que la jornada et faci sentir una total plenitud anímica.

VERGE

24/08 al 23/09

Podràs apun tar-te un èxit amb la parella si avui et mostres més afectuós i atent. És el teu dia per a brillar i aconse guir-ho.

BALANÇA

24/09 al 23/10

En el teu entorn s’albira una per sona que no sols s’acostarà a tu per a ajudar-te en la teva labor. Bon moment per a fer canvis.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

Un fort desig de sortir de la mono tonia que t’ataba la t’envairà, l’am bient familiar es tornarà pesat. Un viatge ho soluci onarà.

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534

TAROT DE MARIA. Lectura car tas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797

SAGITARI

23/11 al 21/12

Et veuran una cosa estranya en el teu compor tament. Un cert grau de melanco lia t’empenyeran a diversos salts de nerviosisme.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Aprofita l’energia al matí per a solu cionar assumptes pendents. La tar da es veurà re compensada pel que fa a l’àmbit sentimental.

AQUARI

21/01 al 19/02

No esperis re sultats dels teus plans, però conti nua mantenint la teva primera pos tura encara que vulguin variar les teves idees.

20/02 al 20/03

Sorgiran algunes reunions d’amics o familiars en les quals les crítiques estaran a l’ordre del dia, no et fi quis en elles o ho pagaràs car.

Roig-Sabaté cb. Rovira i Virgili, 30. Telèfon 977 216 609. Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucía. Escultor Rocamora, 1. Telèfon 977 757 301.

SALOU: González Sanchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40-42. Telèfon 977 395 086.

CAMBRILS:

Mireia Valls CB. Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.

VALLS:

Climent Pons, Lourdes. Anselm Clavé, 35. Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent. Crta.Valls, 57. Telèfon 977 661 656.

PEIXOS TELEVISIÓ

MASSATGES RELAX

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTICA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550

DESCONECTARÁS EN ESTA DO DE PROFUNDA PAZ... Masajista implicada. Tel. 675.387.665

MASAJISTA MARROQUINA. Discretísima. Tel: 671.715.779

ANA STYLE. Masajes y depi lación íntima para caballeros. Canaria 39a. Lingam (Tao). Tántrico (parejas). Exclusivo para nacionales. NO SEXO Cita prèvia. ¡¡¡Repetirás!!! Cam brils. Tel. 688.447.654

MAYCA CATALANA. Exce lentes masajes. Precios adap tables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087

REUS. LAURA 45 AÑOS. Qui romasajista titulada. Masajito en camilla y algo más…Tel: 610.326.292

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 602.408.920

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. REUS. Tel: 643.027.432

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898

CAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924

TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384

¡¡NOVEDAD ALONDRA!! Be sucona, cariñosa, complacien te. Francés natural. ¡¡Soy inde pendiente!!. Tel. 632.450.983 REUS

MADURA SEXY. Tarragona. Tel: 643.136.495

SEGUR. MEL JOVENCITA. Delgadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. espa ñolas.Tel: 977.32.15.68

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

VUELVE CELESTE CATALA NA!!!. Tel: 665.197.723

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

TARRAGONA. MARGA. Rubia madurita. Todos servicios. Sa lidas. Tel: 641.511.721

ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092

TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

ANGÉLICA. CACHONDA. Todos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

SOLITA EN CASA. Gata en celo...Tel: 631.954.528 Reus

MARÍA MADURITA. Re cibo sola. Tarragona. Tel: 634.690.215

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI activa, muy potente, dotada y complacien te. Tel. 666.030.929

LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

CALAFELL. YENNY. JOVEN CITA PICANTONA. Transgé nero. Encantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

Quina planta del Pirineu ens pro tegeix dels mals esperits? Quan és temps de sem brar el julivert? Quan floreixen els presseguers a Aitona i Alcar ràs? Aquestes i centenars de preguntes més te nen la seva resposta en l’edició 2023 del Calendari de l’Ermità, una publicació tradicional amb prop de 150 anys d’història que, malgrat el pas del temps, es manté fidel a la saviesa del món rural, la cultura popular i les tradicions, oferint continguts clàssics com les dades astronò miques, el santoral, les festivi tats, les dates de fires, mercats i festes majors, així com tota una sèrie de recomanacions per al bon conreu de les plantes de l’hort i el jardí. A més, està ador nat amb gravats i il·lustracions, i també inclou una selecció de dites populars.

Editat per Edicions Morera, l’edició d’aquest any del calen dari té com a tema central Una mirada al Pirineu. Enguany, a més incorpora una novetat des tacada: la possibilitat d’escolar els articles dels autors habituals a través del codi QR que es pu blica a l’índex del Calendari.

Així, fra Valentí Serra, Arxiver dels caputxins, historiador i re conegut estudiós de la cultura popular, explica les propietats remeieres de dues plantes del Pirineu: l’asprella i el lletsó; el

senyor Marcel·lí Virgili, perso natge que forma part de l’equip de col·laboradors del programa Versió RAC1 i gran coneixedor de la saviesa popular parla, amb la seva fina ironia, de costums del Pirineu, personatges mis teriosos i plantes que són un tresor; el folklorista Amadeu Carbó explica l’origen de la Fla ma del Canigó, i Fina Comas, blogger de cuinacinc.blogspot. com, parla de tradicions arago neses sobre la tronca o toza i el tradicional ponx de Nadal.

PUBLICACIONS

EL ‘CALENDARI DE L’ERMITÀ’, ARA A CAU D’ORELLA

D’altra banda, enguany la pu blicació torna a incloure el Ca lendari dels Nens i les Nenes, un original desplegable que es va començar a publicar ara fa cinc anys i que recull les festes i tradi cions populars al costat d’altres no tan conegudes. La canalla també hi trobarà curiositats i observacions sobre el camp, la natura i alguns fenòmens as tronòmics. Tot plegat, acompa nyat dels divertits dibuixos de Xavi Malet. Aquest Calendari dels Nens i les Nenes està pensat tant per penjar-lo a l’habitació de casa com perquè els mestres ho facin servir a l’escola, i s’in clou gratis amb el Calendari de

l’Ermità.

La publicació també ofereix la guia més completa que exis teix de fires, mercats i festes majors, revisada i actualitzada, el santoral català, els Centena ris 2023 (una selecció dels ani versaris més destacats que es celebraran durant 2023 relatius a personalitats, esdeveniments històrics, culturals o científics) i la Crònica Anual amb una rela ció dels fets i notícies nacionals i internacionals més destacables succeïdes des del mes de setem bre de l’any 2021 fins a l’agost de 2022.

Estat del cel

De matinada el vent serà fluix i de direcció variable en general, amb predomini del terral al litoral. Al matí s’im posarà el vent de component oest progressivament al terç oest de Catalunya, mentre que a la resta s’imposarà el vent de component sud. Al final del dia bufarà el vent de components nord i oest arreu, entre fluix i moderat, amb cops forts o molt forts a cotes altes del Pirineu. A banda, bufarà la tramuntana a la Costa Brava i el mestral al terç sud entre fluix i moderada amb cops forts al llarg del dia, sobretot a partir de mitja tarda..

Precipitacions

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Durant les hores centrals del dia s’esperen alguns rui xats al terç nord i altres punts del sector central del lito ral i prelitoral, i al final del dia només en quedarà al ves sant nord del Pirineu. En general, la intensitat serà feble.

EXPOSICIÓ

Prat de la Riba, 10. Tarragona Tel. 620 474

EL TEMPS

Màxima Mínima

Nivell mitjà

SUDOKU

Cristina Serret serret@diarimes.com

La popular publicació torna amb la novetat que incorpora àudios amb els articles dels autors habituals, com fra Valentí Serra o Marcel·lí Virgili

CALENDARI DE L’ERMITÀ

La publicació inclou també el ‘Calendari dels Nens i les Nenes’, amb un format desplegable

El Calendari en la seva versió de 2023, i fra Valentí Serra gravant un àudio.