Dilluns 28 de novembre de 2022

Els

TARRAGONA

Els

ENTREVISTA

GERARD MARTÍ

REUS

TARRAGONA

Jéssica Albiach Presidenta d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya i coordinadora de Catalunya en Comú

«No volem potenciar un turisme de creuers que ens aporta més greuges que beneficis»

Roger Freixa

— Un dels trets més caracte rístics de Tarragona és el seu patrimoni històric i cultural, per al qual la majoria de vega des s’han de coordinar diverses institucions públiques per ges tionar-lo correctament. Consi dera que aquesta coordinació és ideal?

— Hi ha un fet essencial i és que Tarragona és Patrimoni de la Humanitat i totes les insti tucions han de vetllar per no perdre aquest reconeixement. Els governs municipals no po den afrontar sols la despesa del manteniment, per tant, davant de l’evidència que les Ciutats Patrimoni estan infrafinança des, hem de treballar per revertir aquesta situació. I això no només s’ha de fer des de l’Ajuntament amb els fons que tinguin, sinó també des de la Generalitat i des del Govern de l’Estat.

— Considera que la Generalitat

encara ha de millorar les seves relacions amb altres entitats públiques per gestionar millor el patrimoni?

— La relació exacta de la Gene ralitat la desconec, però conec els fets. El més important són els compromisos i les accions que es desenvolupen des del govern. Fa molts anys que el Camp de Tar ragona s’ha tractat com el pati de darrere, des d’una visió excessi vament centrada en Barcelona. Això ho veiem en patrimoni, però també ho veiem en el mo del productiu, en la mobilitat… És crucial que el compromís si gui ferm.

— Ara parlava de mobilitat. Creu que el desenvolupament del tramvia del Camp de Tarra gona millorarà la mobilitat tant com es preveu?

— Precisament el tramvia va ser una petició d’En Comú Podem. No una petició, sinó una exigèn cia en l’anterior negociació dels

pressupostos de la Generalitat. Veiem que s’ha de millorar la connexió urbana i interurbana

ANUNCI D’OFERTA DE PARTICIPACIÓ LOCAL: PLANTA SOLAR FOTOVOLTAICA ASCÓ I

La societat Blue Viking Lindsey, S.L. amb CIF B42681452 i domicili a la Plaça Oculista Buigues numero 3, local C, 03700 Dénia (Alacant) (la “Societat”), està desenvolupant un projecte de generació d’energia elèctrica mitjançant tecnologia solar fotovoltaica amb una potencia instal·lada de 16,03 MW (20,19 MWp), ubicada en els termes municipals d’Ascó i Flix (Tarragona) (la “Planta Solar Fotovoltaica Ascó I”).

La Planta Solar Fotovoltaica Ascó I es connectarà a la xarxa de distribució a la subestació “Ascó 400 kV” titularitat de Red Elèctrica de España, S.L. a través d’una línia d’evacuació privativa compartida amb diferents promotors.

Mitjançant el present anunci en mitjans locals es comunica que:

• La Societat ofereix a les persones físiques i/o jurídiques radicades en els municipis d’Ascó i Flix la possibili tat de participar en un 20% de la Societat titular de la Planta Solar Fotovoltaica Ascó I o del seu nançament, de conformitat amb l’article 9bis del Decret-llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables (“Decret-llei 16/2019”).

• A tal efecte:

- Les persones físiques interessades hauran d’estar empadronades en els municipis d’Ascó o de Flix, amb una antiguitat mínima de 2 anys.

- Les persones jurídiques, hauran de complir algun dels següents requisits: (i) tenir el domicili social a Ascó o Flix amb una antiguitat mínima de 2 anys, o (ii) tenir la consideració de comunitats ciutadanes d’energia segons la normativa europea i les disposicions que la desenvolupin, sempre que un mínim de 50 dels seus socis estigui empadronat en els municipis d’Ascó o Flix, amb una antiguitat mínima de 2 anys.

• Cadascuna de les persones físiques o jurídiques interessades no podrà tenir una participació major al 10% de la Societat titular de la Planta Solar Fotovoltaica Ascó I o del seu nançament.

• La present oferta de participació local romandrà oberta ns a la data en que la Societat obtingui l’autorit zació administrativa prèvia de la Planta Solar Fotovoltaica Ascó I o ns que s’aconsegueixi el 20% de la participació. En allò no previst en la present oferta s’estarà al que s’estableix a l’article 9bis del Decret-llei 16/2019.

Tots aquells interessats en la present oferta de participació local podran posar-se en contacte amb la Societat mitjançant burofax dirigit al domicili indicat a l’encapçalament amb la referència: “Participació local – Ascó I”.

i que s’ha de fer de forma soste nible, per això s’ha d’apostar pel tren-tram. Hem de posar-lo en servei a finals de 2025, la qual cosa és una de les nostres exi gències de cara a la negociació actual que estem tenint amb el govern de la Generalitat per als pressupostos de 2023.

— Més enllà del turisme per visitar el patrimoni històric, un altre tipus de turisme a la ciutat és el de creuers. Creu que, tal com exposen algunes entitats, s’hauria de regularitzar?

— És important tenir un turisme sostenible, que no expulsi als ve ïns dels barris, que no destrueixi el comerç local. No és tant una qüestió de quantitat, sinó de la qualitat del turisme que arriba. No volem ciutats que siguin ex clusivament parcs temàtics, que moltes vegades, amb l’excés de creueristes, és el que passa. No volem potenciar un model de turisme de creuers que, si mirem el global, ens aporta més greuges que beneficis. Si observem les dades econòmiques, ens ado nem que es tracta d’un turisme low cost, ja que la majoria dels creueristes passen màxim unes vuit hores a la ciutat, moltes vegades les seves rutes ja estan fixades des del creuer i tenen un tot inclòs dins de la nau.

— Per tant, aquí també entra en joc l’economia.

— Deixen pocs diners, la qual cosa comporta un petit impacte econòmic en la ciutat i, alhora, genera molts greuges. D’una banda, està l’augment de la contaminació, l’empitjorament de la qualitat de l’aire. Ens hem d’acabar preguntant quina és la

capacitat de la càrrega turística de Tarragona. Ens convé poten ciar visites turístiques on hi hagi pernoctacions. És a dir, que els visitants sumin al teixit comer cial, que la gent passi dos o tres dies, que visitin els museus, que contemplin el Balcó del Mediter rani, que provin la gastronomia… — Com es podria potenciar aquest turisme?

— És important que hi hagi un pacte de l’Ajuntament amb la Generalitat i amb el Govern de l’Estat per limitar el nombre de creuers que fan escala. Per un altre costat, també és cabdal que des de la Generalitat es faci cam panya de promoció turística. No només s’ha d’oferir el turisme de sol i platja, sinó també tota la diversitat que tenim al Camp de Tarragona, com la gastronomia o el patrimoni.

— Més enllà del turisme, qui nes altres potencialitats eco nòmiques es poden desenvo lupar?

— Hi ha la indústria petroquími ca més gran de l’estat, amb el po lígon més potent del sud d’Euro pa. I també s’està treballant tota la part de la Vall de l’Hidrogen. La universitat fa una gran feina do nant suport al teixit industrial. I, evidentment, tenim el patrimoni i unes platges meravelloses. Vull destacar una reflexió: és impos sible imaginar la Catalunya del present i del futur sense Tarrago na. Al polígon industrial ara ma teix hi ha molts llocs de treball, però tenim un problema que es diu transició energètica i eco lògica. Que no té per què ser un problema, sinó una oportunitat. Volem que tota la gent que ara

Fa molts anys que la Generalitat ha tractat el Camp de Tarragona com el pati del darrere de Catalunya

Hem de fomentar les visites turístiques on hi hagi pernoctacions i que afavoreixin al teixit comercial

mateix està treballant no perdi la seva feina el 2030? Aleshores hem de començar a complir els objectius de l’Agenda 2030, hem de transformar el model. L’hi drogen verd és una oportunitat i també els biocombustibles. Hem d’avançar en recerca, bàsica ment perquè ens permetrà parlar del futur del polígon químic.

— Vol dir que s’ha de trobar la fórmula per equilibrar econo mia i sostenibilitat?

— Exactament. Tenim un objec tiu marcat i, per pensar en el fu tur de Catalunya, hem de pensar en el futur de Tarragona. I això implica que ningú perdi la seva feina. No hi ha transició possible si no és justa. I per potenciar la indústria és molt important ferho amb seguretat.

— Pel que fa a En Comú Podem a Tarragona, fa any i mig va sor tir del govern local. Pocs mesos després va marxar la portaveu, Carla Aguilar, i fa poc va assu mir el seu paper Àngels Pérez. Aquests mesos convulsos han perjudicat el grup municipal?

— A Tarragona tenim un grup de persones honestes, treballa dores i motivades. A més, és un equip divers que està treballant en contacte amb les entitats i associacions de la ciutat. Estan encetant tot un seguit de troba des per saber què preocupa a la ciutadania. Treballem a cohesi onar tot l’espai polític que tenim a Tarragona, igual que ho estem fent a altres punts de Catalunya, per preparar la llista més potent de cara a les pròximes eleccions.

— Carla Aguilar va denunciar fa uns mesos assetjament psi cològic dins del partit. Hi ha hagut investigacions internes? Quina valoració en feu?

— És un cas que està en la comis sió interna de maltractament. El que sí que puc dir és que les nos tres normes són clares respecte a això i hem de deixar treballar a la comissió interna del partit.

CEDIDA

Jéssica Albiach (ECP) defensa la transició cap a un model sostenible i exigeix que el tramvia del Camp de Tarragona comenci a operar a finals de 2025

Albiach veu com una oportunitat la transició energètica del polígon petroquímic de Tarragona.

Les pensions a Tarragona són inferiors a la mitjana de l’estat

Sergi Peralta Moreno

La pensió mitjana a la província de Tarragona va ser, el mes de novembre, de 1.066,37 euros, se gons dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social. En compa ració, la mitjana del global d’Es panya es va situar en 1.094,02 euros. Aquesta situació, en què les comarques tarragonines es trobaren per sota del llindar es tatal, es va repetir en els càlculs de les subvencions per jubilació, viduïtat, orfandat – Tarragona és la dotzena província que menys diners va percebre per aquest concepte– i a favor dels familiars. L’única excepció es va trobar en la pensió per incapacitat per manent. Els 16.801 tarragonins que van rebre l’ajuda el novem bre van ingressar, de mitjana, 1.055,69 euros, mentre que en el total d’Espanya la xifra va ser de 1.034,62 euros per beneficiari.

Luis Franco, membre de l’exe

cutiva de la Unió de Jubilats i Pensionistes de Tarragona, vin culada amb la UGT, explica que la situació de la província es deu a la potència dels sectors del tu risme i l’hoteleria i detalla que no hi ha cap «discriminació». «Si hi ha molts cambrers i tenen un sou baix, la mitjana baixarà, però com a efecte d’una realitat eco nòmica», afirma. També remar ca la quantitat de llocs de treball que aporten els àmbits petroquí mic, portuari i ferroviari, que fan que la mitjana no baixi més.

Malgrat tot, Tarragona és la dissetena província on la pensió mitjana és més elevada. Tanma teix, Franco considera que les ajudes són baixes a tota Espanya «perquè els sous són baixos».

La pobresa té nom de dona «El panorama és desolador i més que preocupant. Crec que es veu ran situacions com després de la

guerra». Amb aquestes paraules descriu la presidenta de l’Asso ciació Catalana en Defensa de les Vídues, Vidus, Orfes i Pensionis tes (ACEVOP), María José Loos, la situació que està travessant Tar ragona, una anàlisi que assegura que és extrapolable a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Les pensions mitjanes han in crementat a la província un 5,6% respecte del novembre passat. No obstant això, Loos argumen ta que la inflació que s’ha viscut aquest any està ofegant unes persones que ja havien de viure amb unes «petites» ajudes. «Ens venen que som europeus, però encara queda un llarg camí per recórrer. No estem al nivell d’Eu ropa ni amb salaris ni amb pensi ons», critica. «Això sí, estem a la Champions League de donar al moina, de fer petites aportacions i apa, tots a aplaudir», afegeix. Loos assenyala que l’escenari

és especialment complicat per a les dones perquè les pensions més baixes, només per darrere de les d’orfandat, són les de viduïtat –747,62 euros de mitjana–. «Al segle XX es deia que la pobresa

tenia nom de dona i al segle XXI, això continua totalment igual. L’Estat maltracta les vídues i les pensionistes en general», critica. És per aquest motiu que la presidenta de l’ACEVOP tem que

l’arribada del fred comporti un hivern extremadament dur per als pensionistes, que es veurien incapaços de pagar la calefacció.

Amb tot, intenta trobar un bri d’esperança. Loos explica que quan es va quedar vídua als anys 80, amb un bebè de sis mesos a càrrec seu, va haver d’esperar nou mesos fins que va rebre la primera ajuda econòmica. «Ara, de seguida la cobres», celebra.

espanyol

Les baixes prestacions econòmiques s’expliquen per la gran quantitat de persones que es dediquen als sectors del turisme i l’hoteleria a la província

La inflació està deixant en estèril la pujada del 5,6% de les ajudes des del novembre passat

«Si hi ha molts cambrers i tenen un sou baix, la mitjana baixarà per una realitat econòmica»

Imatge d’arxiu de dues persones grans caminant, un dels col·lectius que es veuen afectats.

L’EMT col·locarà dotze plataformes noves per facilitar l’accés a l’autobús

L’Empresa Municipal de Trans ports de Tarragona (EMT) col locarà dotze noves plataformes a diferents parades d’autobús de la ciutat amb la finalitat de ga rantir l’accés a la ciutadania. La seva instal·lació pretén garantir l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda, així com im pedir l’estacionament il·legal de vehicles.

L’EMT, arran dels resultats obtinguts amb les plataformes ja existents, ha decidit ampliar la seva xifra a diverses zones de Tarragona, encara per definir. Des de l’empresa s’està duent a terme una valoració de totes les parades per saber en quines seria millor col·locar-les.

Que l’autobús no pugui apro par-se correctament a la vorera seria un dels motius principals pels quals una parada podria comptar amb el mòdul de peces prefabricades de formigó, així com tenir una vorera estreta i que el mobiliari urbà dificulti la sortida de la rampa. Alhora, la plataforma té entre els seus ob

jectius reduir l’aparcament incí vic a les parades. També es po drien ubicar a aquelles parades on no hi ha espai suficient per a l’autobús.

La longitud total dels ele ments pot ser de 12 metres (les

més habituals) o de 18 metres (pensades per als autobusos de més longitud). La transició entre la vorera i la plataforma serà de fundició d’alumini natural gra nallat, mentre que la superfície dels mateixos mòduls, de color

gris, serà antirelliscant.

L’EMT ha destinat 33.000 eu ros, IVA inclòs, al subministra ment d’aquests elements que te nen la intenció de facilitar l’accés al transport públic urbà a dotze parades de la ciutat.

SPiSP pinta de colors les escales de la plaça Europa

L’Associació de Veïns (AV) de Sant Pere i Sant Pau va orga nitzar dissabte dues activitats comunitàries al barri, una de les quals va ser la pintada de les escales que donen accés a la plaça Europa amb els colors de l’arc de Sant Martí. Aquesta acció forma part de la iniciati va que ha impulsat l’agrupació veïnal de pintar algunes zones del barri per fer-les «més ale gres i vistoses». A la vegada, «és un gest cap a la comunitat

SOLIDARITAT

LGTBIQ+, per reivindicar que som un barri integrador, en el qual convivim i hi cabem tots», explica el president de l’entitat veïnal, Luis Trinidad. D’altra banda, van organitzar amb l’Ajuntament una plantada col laborativa per «transmetre uns valors de col·laboració, parti cipació, cohesió i respecte per l’entorn i la naturalesa, sobre tot als més petits de la casa». La jornada va finalitzar amb una gran paella per a 200 persones.

Mercadona participa en el Gran Recapte d’Aliments

Mercadona s’adhereix al Gran Recapte d’Aliments, que orga nitza la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments entre el 25 de novembre i el 6 de desembre.

La companyia posa a disposició de la campanya els seus punts de venda per a la recaptació de fons, amb l’objectiu de do nar als clients la possibilitat de participar-hi mitjançant dona cions monetàries, en múltiples d’un euro, que podran fer quan passin per la caixa en el mo

ment de la compra. Les quanti tats donades es transformaran íntegrament en aliments que es lliuraran als bancs d’aliments participants, els quals decidi ran quin tipus d’aliment ne cessiten, així com la quantitat i el moment de l’entrega. Des de principi d’any, la companyia ja ha donat 18.800 tones d’ali ments i productes de primera necessitat a menjadors socials, bancs d’aliments i altres enti tats socials. Redacció

Roger Freixa

Els mòduls ajudaran a persones amb mobilitat reduïda i evitaran l’estacionament il·legal de vehicles

GERARD MARTÍ

Imatge d’una plataforma per a accedir a l’autobús al carrer de Pere Martell.

BARRIS

Els veïns del barri van pintar les escales de la plaça Europa.

La tradició s’enfronta amb la precaució a la Rambla Nova

Sergi Peralta Moreno

«Bones festes», sobrevola la Font del Centenari. El missatge no deixa espai per a equívocs. Tions, pessebres, pares Noels, avets, pingüins i ossos polars han envaït la Rambla Nova i, ahir, un músic donava la benvinguda als visitants de la Fira de Nadal amb una atípica balada de rock. Tradició i modernitat col·lidien i convivien a parts iguals. Una dualitat que també residia en els cors dels ciutadans.

El conte de Nadal va inspirar l’encesa de llums del diven dres, però la seva ànima persistí brillant eternament. L’obra de Charles Dickens explica com Ebenezer Scrooge, un home mi santrop i avar que detesta Nadal, acaba convertint-se en la perso nificació de les festivitats. A la Rambla Nova, Scrooge encara

hi és ben present, tant en la seva versió final com amb la dels seus orígens. Aquest cop, però, no és per gasiveria, sinó per necessitat: la inflació també l’ha afectat.

La propietària d’Artesania Viu, Mercè Moreno, s’ha trobat amb molts Scrooges primerencs. «La gent mira molt els preus. És més cauta i més previsora a l’hora de comprar», detalla. Fa més de 40 anys que Moreno es dedica a l’elaboració de pessebres i altres articles decoratius i, a banda de l’increment de preus, també s’ha hagut d’enfrontar amb l’aparició de noves tecnologies i innova dors mètodes de compra. El dia d’ahir estava sent «bastant flui xet», lamentava. Lluny d’enfons ar-se, veure els carrers plens de famílies amb el rostre il·luminat per l’esperit nadalenc, compres sin o no els seus productes, l’ani

mava a continuar dempeus. Ella volia mantenir viva la tradició. Per això s’hi dedica. Minuts va haver d’esperar fins que Montse Magrané i Lluís Royo van aparèixer. Resplendien

Oftalvist, nova unitat d’oftalmologia del Centre Mèdic Tarragona

Redacció

Oftalvist aterra a Tarragona. Aquest grup oftalmològic, amb una trajectòria de més de 25 anys a l’avantguarda de la salut ocular i amb presència en una quinzena de províncies, ha unit forces amb el Centre Mèdic Tar ragona (CMT) i des d’ara serà el responsable del seu servei d’of talmologia. Sota la direcció mè dica de Juan Álvarez de Toledo, la resta d’especialistes a càrrec d’aquesta clínica oftalmològica són els doctors María Fideliz de la Paz, Clara Álvarez de Toledo, Jorge Fernández – Engroba i Marta Carrera. El destacat qua dre mèdic, de destacada trajec tòria en el Centre d’Oftalmo logia Barraquer, ha decidit ara emprendre una nova etapa junt amb Oftalvist.

A més, aquest equip de pro fessionals també forma part de l’equip mèdic de la nova clínica Oftalvist Barcelona que, el pas sat mes d’octubre va obrir por

tes a la Ciutat Comtal, a la qual també cal sumar-hi els doctors Jeroni Nadal, director mèdic i especialista de patologia vitro retiniana i María Isabel Canut, com a coordinadora del depar tament de glaucoma.

L’objectiu és oferir una aten ció mèdica integral i altament especialitzada en totes les ma lalties visuals: còrnia i superfí

Ofereixen

cie ocular, cataractes, cirurgia refractiva, presbícia, glaucoma, patologies de la retina i màcula, oculoplàstia, oftalmologia pe diàtrica i estrabisme. D’aques ta manera, Oftalvist manté el compromís per proporcionar la qualitat assistencial més excel lent juntament amb les últimes

tècniques diagnòstiques i qui rúrgiques.

En aquesta línia, la consulta oftalmològica està equipada amb la tecnologia necessària per a la diagnosi i tractament de les principals patologies oculars, entre les quals, tenen alta demanda la cirurgia re fractiva làser, per a la correcció de la miopia, hipermetropia i/o astigmatisme, així com paci ents amb cataractes i presbícia. També s’ha dotat el centre amb sistemes de gran precisió per a l’exploració del fons de l’ull, tan important per a la detecció precoç de malalties de la retina i glaucoma.

Especialistes de prestigi

El director mèdic del centre, Juan Álvarez de Toledo, qui diri girà la unitat de còrnia, catarac tes i cirurgia refractiva, ha rebut diverses distincions pels seus mèrits professionals i compta amb una àmplia experiència

amb llum pròpia. Eren Ebenezer Scrooge en la versió més refi nada. Vinguts des de Berga, van adquirir dos soldadets romans de fang per decorar el seu pesse bre. «Ens emportarem una mica de Tàrraco a casa», comentava Royo, amb un perenne somriure als llavis.

Res podia emmascarar la seva felicitat. «La fira em sembla molt bonica, li dona molta vida al car

rer. Les parades estan molt ben dissenyades i generen aquest ambient festiu. Els soldadets se ran un record d’aquest dia pre ciós i d’aquest Nadal», concloïa Magrané. Faltava la cirereta final. Amb els soldadets a la rereguar da, van adquirir un ram de vesc de la sort. El volien regalar a algú que es trobessin pel carrer. Voli en transmetre la seva benauran ça i que es quedés a Tarragona.

tarda

La Sala Genius del Palau de Congressos acollirà aquesta tarda, a les 19 hores, la sessió de constitució del Grup Im pulsor del Pla Integral de la Part Baixa de Tarragona, que té per objectiu la regeneració urbana i la revitalització del barri. La jornada estarà pre sidida per l’alcalde, Pau Rico mà. El Pla Integral servirà per dur a terme un canvi profund de la Part Baixa en favor del benestar dels veïns. També pretén ser un revulsiu social i econòmic per al centre, fent valdre els elements d’identitat que distingeixen i fan única la zona, així com reivindicar els elements del patrimoni his tòric de la Part Baixa. Formen part del grup impulsor entitats com l’associació de veïns del barri del Port, la Xarxa de la Marina, el Club Bàsquet Tar ragona, les AFA del Col·legi el Carme i del CEIP Pau Delclòs, les associacions juvenils Agru pament Escolta i Guia Xaloc, l’Ateneu, l’associació Cultural i Ferroviària de Tarragona i Província, el Centre Folklòric Andalús, la Creu Roja i l’asso ciació Ment i Salut La Muralla, entre altres. Redacció

quirúrgica en cirurgia de còrnia amb més de 4.000 trasplanta ments realitzats, a més de cirur gia de cataracta i reconstrucció del segment anterior.

Entre les altres subespeciali tats, la doctora María Fideliz de la Paz, a càrrec de la unitat de superfície ocular, és especialis ta en problemes d’ull sec, que ratopròtesis i cirurgia recons tructiva de la superfície ocular,

estètica ocular i oculoplàstia. Actualment, és l’única cirurgia na a Espanya que realitza osteoodonto i osteo queratopròtesis d’os tibial, sent una referent mundial en aquesta tècnica.

Per la seva part, Jorge Fernán dez Engroba serà l’especialista en la unitat de retina i màcula.

La doctora Marta Carrera serà l’especialista en estrabismes i la doctora Clara Álvarez de Toledo

comparteix especialitats de ca taractes, còrnia, cirurgia refrac tiva i oftalmologia general.

El grup Oftalvist ha apostat per una important expansió a Catalunya al llarg d’aquest 2022, ampliant la seva activitat assistencial oftalmològica, a la ja existent a Lleida des de fa més de 15 anys, i que també compta amb un equip mèdic propi de primer nivell.

La nova clínica compta amb un equip mèdic de lideratge internacional

Proporcionen la màxima qualitat assistencial i les últimes tècniques diagnòstiques i quirúrgiques.

GERARD MARTÍ

una atenció altament especialitzada en totes les malalties visuals

La pujada de preus fa que els ciutadans tinguin cura abans d’adquirir articles a la Fira de Nadal

GERARD MARTÍ

Molta gent es parava a contemplar els productes tradicionals, però pocs s’atrevien a comprar-los.

L’aparició de nous mètodes de compra allunya els clients de les fires tradicionals

El grup impulsor per revitalitzar la Part Baixa es constituirà aquesta

Les parades dels Mercats de Reus col·laboren amb el Gran Recapte

Els clients del Mercat Central i del Mercat del Carrilet po den col·laborar amb el Gran Recapte 2022 del Banc dels Aliments quan comprin a les parades fins a mitjan desem bre. Fer-ho és molt senzill, només cal comprar un tiquet per valor de 3 euros a les para des que es convertirà en pro ducte fresc. Com en edicions anteriors, la resposta per part dels paradistes és molt positi va, tant al Mercat del Carrilet com al Mercat Central. Un cop finalitzada la campanya del Gran Recapte, cada parada in formarà el Banc dels Aliments del crèdit disponible en funció dels tiquets de 3 euros que hagi venut, d’aquesta manera l’entitat podrà disposar d’ali ments frescos i de qualitat. La venda de xecs per sumar-se al Gran Recapte va arribar a les parades dels Mercats de Reus el novembre de l’any 2020 amb força èxit. Fins alesho res, en edicions anteriors del Gran Recapte, només s’hi po dia col·laborar amb la compra d’aliments en supermercats. Aquest sistema evita qualse vol risc i permet la participació activa dels mercats.

Gran part del pla d’inversions se centrarà a fer més sostenibles els habitatges protegits i els centres d’empreses

CEDIDA

L’empresa municipal Reus Des envolupament Econòmic SA (REDESSA) destinarà més de mig milió d’euros del pressupost del 2023 en actuacions per a millorar l’eficiència energètica dels seus edificis, com Mas Bertran I o els centres d’empreses. Per a la regi dora d’Economia, Coneixement i Habitatge i consellera delegada de Redessa, Teresa Pallarès, el pla d’inversions de l’empresa muni cipal pel 2023 «és el més ambici ós dels últims anys i fa una clara aposta cap a la sostenibilitat i la millora energètica dels seus edi ficis».

Pel que fa a la divisió d’Habi tatge, s’hi destinarà un total de 217.889 euros, 210.000 dels quals aniran al condicionament de la façana i el canvi de finestres de Mas Bertran I, l’edifici amb 30 habitatges protegits i ubicat al carrer Pintor Fuster. Ara bé, ò el pla d’inversions de l’empresa municipal, que actualment està en exposició pública a la seu

electrònica de l’Ajuntament, in dica que 84.000 euros seran fi nançats amb fons europeus Next Generation, i els 126.000 euros restants, dels recursos propis. El pla d’inversions també marca que es destinaran 1.725 euros en

Es

euros al condicionament de la façana i finestres de Mas Bertran I

les llums led del pàrquing del mateix edifici i 3.864 en les de l’aparcament de l’habitatge HPO de la Patacada, així com 2.300 euros més en les llums de les plantes d’Habitatge.

Tot i que les inversions de Redessa en la seva divisió d’Ha bitatge se centren, sobretot, en l’edifici de Mas Bertran, Pallarès destaca que «les actuacions en els centres d’empreses afecten els tres edificis de l’empresa: Ce pid, Tecno i Viver, amb la instal

ANUNCI D’OFERTA DE PARTICIPACIÓ LOCAL: PLANTA SOLAR FOTOVOLTAICA ASCÓ II

La societat Blue Viking Lisa, S.L. amb CIF B42681445 i domicili a la Plaça Oculista Buigues numero 3, local C, 03700 Dénia (Alacant) (la “Societat”), està desenvolupant un projecte de generació d’energia elèctrica mitjançant tecnologia solar fotovoltaica amb una potencia instal·lada de 16,03 MW (20,82 MWp), ubicada en el terme municipal d’Ascó (Tarragona) (la “Planta Solar Fotovoltaica Ascó II”).

La Planta Solar Fotovoltaica Ascó II es connectarà a la xarxa de distribució a la subestació “Ascó 400 kV” titularitat de Red Elèctrica de España, S.L. a través d’una línia d’evacuació privativa compartida amb diferents promotors.

Mitjançant el present anunci en mitjans locals es comunica que:

• La Societat ofereix a les persones físiques i/o jurídiques radicades en el municipi de d’Ascó, la possibilitat de participar en un 20% de la Societat titular de la Planta Solar Fotovoltaica Ascó II o del seu nançament, de conformitat amb l’article 9bis del Decret-llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables (“Decret-llei 16/2019”).

• A tal efecte:

- Les persones físiques interessades hauran d’estar empadronades en el municipi d’Ascó, amb una antiguitat mínima de 2 anys.

- Les persones jurídiques, hauran de complir algun dels següents requisits: (i) tenir el domicili social a Ascó amb una antiguitat mínima de 2 anys, o (ii) tenir la consideració de comunitats ciutadanes d’energia segons la normativa europea i les disposicions que la desenvolupin, sempre que un mínim de 50 dels seus socis estigui empadronat en els municipis de Ascó amb una antiguitat mínima de 2 anys.

• Cadascuna de les persones físiques o jurídiques interessades no podrà tenir una participació major al 10% de la Societat titular de la Planta Solar Fotovoltaica Ascó II o del seu nançament.

• La present oferta de participació local romandrà oberta ns a la data en que la Societat obtingui l’autorit zació administrativa prèvia de la Planta Solar Fotovoltaica Ascó II o ns que s’aconsegueixi el 20% de la participació. En allò no previst en la present oferta s’estarà al que s’estableix a l’article 9bis del Decret-llei 16/2019.

Tots aquells interessats en la present oferta de participació local podran posar-se en contacte amb la Societat mitjançant burofax dirigit al domicili indicat a l’encapçalament amb la referència: “Participació local – Ascó II”.

lació de plaques solars i apos tant per a la il·luminació de baix consum, entre d’altres». El total de la inversió en aquests centres per al 2023 serà de 297.610 euros.

Al Centre de Negocis s’hi col locaran plaques solars amb un pressupost total de 410.000 eu ros, que es pagaran en tres anys i amb una subvenció ICAEN del

25%. Per tant, aquest 2023, Re dessa farà una primera inver sió de 137.000 euros. També es destinaran 90.000 euros en un sistema de control del consum del clima en els edificis Cepid i Tecno i 70.610, en les llums led de tots els centres.

«Volem que els nostres centres d’empreses també siguin mo del d’eficiència, sostenibilitat i respecte al medi ambient. En el context econòmic i mediambi ental actual, qualsevol acció és important i aquestes actuacions inicien un procés a través del qual volem implicar a les em preses instal·lades a REDESSA», assegura Pallarès.

Anna González

ENERGIA

Imatge d’arxiu del centre d’empreses Tecnoredessa.

Les obres de la rotonda de Mas Carpa avancen a «molt bon ritme»

OLÍVIA MOLET

L’associació de veïns (AV) de la urbanització Mas Carpa asse gura estar satisfeta amb el bon ritme amb què avancen les obres per a dur a terme una roton da d’accés des de l’avinguda de Tarragona, connectada a través del carrer d’Estanislau Mateu i Valls, un projecte que feia anys que reclamaven. Les obres van començar el mes de setembre i tenen un termini de cinc mesos que, segons la presidenta de l’AV, Anabel Cuevas, «sembla que es complirà perfectament».

Marina Berasategui, regidora d’Urbanisme, ja va avançar fa uns mesos a Diari Més que el consistori tenia la intenció de no fer grans talls a la circulació de l’avinguda durant les actuacions, mantenint un carril per sentit que garanteixi el pas durant les obres. Segons Cuevas, així està sent: «No hi ha talls importants i, a la vegada, sempre hi ha alterna tives per a poder sortir i entrar de la urbanització».

Que les obres avancin «a bon ritme i molt ben fetes» és quel

com que l’AV reconeix, ja que es tracta d’una reivindicació que tenien els veïns des de feia anys, donat que, amb les actuacions

que s’estan realitzant, es reduirà el límit de la velocitat dels vehi cles i, per tant, disminuirà la pe rillositat que hi havia a l’accedir a

la urbanització.

A més, en el punt de connexió entre la rotonda i el carrer Esta nislau Mateu i Valls s’està dispo sant un carril d’incorporació i un de sortida de la rotonda, sepa rats per una illeta distribuïdora. En el costat nord de l’avinguda Tarragona, i en ambdós costats del carrer Estanislau Mateu i

JUDICIAL

Fiança de 65 MEUR per als investigats pel frau d’ampolles

El jutjat d’instrucció número 3 de Reus ha imposat una fiança de 65 milions d’euros per als in vestigats pel frau d’ampolles de vi comès presumptament per Reserva de la Tierra. El magis trat ha acordat un aval conjunt per garantir que els encausats puguin afrontar les possibles responsabilitats del procedi ment. El jutge els atribueix els delictes contra la propietat industrial, d’estafa i publicitat enganyosa, així com el delicte

POLÍTICA

de falsedat documental i de certificats, en relació amb una denúncia per una possible fal sificació en l’etiquetatge de les botelles de vi de les Denomina cions d’Origen Montsant, Terra Alta, Priorat, Tarragona i Cata lunya. L’auto indica que la co mercialització dels vins supera amb escreix el produït per les DO. S’ha imposat una fiança so lidària que hauran de dipositar en un termini de deu dies, sinó se’ls embargaran els seus béns.

Salvador Illa mostra el seu recolzament a Sandra

Guaita

Valls, s’executarà una vorera de dos metres d’amplada a diferent nivell. Finalment, els espais que quedaran fora d’aquesta, on ara hi ha els carrils d’acceleració i desacceleració, es convertiran en zones verdes.

L’objectiu del projecte és mi llorar l’organització actual de mobilitat, ja que actualment s’obliga els vianants a travessar el pont, que no està habilitat, per accedir a la urbanització.

SALUT

L’escola Arce

celebra el XXIV Cros

Les instal·lacions del CN Reus Ploms van acollir, el passat divendres, el XXIV Cros de l’escola Arce. Al voltant de 300 alumnes de totes les classes de l’escola, des dels més petits, de tres anys, fins als més grans, de quart d’ESO, van participar en les curses que l’escola organitza cada any. Un cop més, l’escola col·labora amb la Marató de TV3, que en guany va dedicada a la Salut Cardiovascular. Redacció

El primer secretari del PSC, Sal vador Illa, va mostrar, el passat divendres, tot el seu suport a Sandra Guaita perquè sigui la pròxima alcaldessa de Reus per a transformar la ciutat. Ho va fer en un diàleg amb Guaita, perquè els presents poguessin conèixer millor a la candidata i el seu projecte que «vol invo lucrar tota la ciutadania per transformar Reus», en paraules de Guaita. El Castell del Cam brer es va omplir de gom a gom

per a escoltar la conversa que va tractar diversos àmbits, tots en focats en diagnosticar l’estat ac tual de la ciutat i les propostes socialistes per a «transformar, reactivar i impulsar-la». Guaita va destacar que «abans érem capital comercial, cultural, tec nològica, sanitària, i ara hem de treballar per recuperar-ho». Ambdós van recordar que els pressupostos generals de l’Estat han aconseguit partides molt importants per a la ciutat.

L’oferta de moda de La Fira Centre Comercial s’amplia rà ben aviat amb la pròxima obertura d’una botiga de New Yorker, la cadena de moda in ternacional que ocuparà una superfície de 1.400 metres quadrats, on oferirà als clients les millors ofertes en roba, calçat i complements. New Yorker es va fundar el 1971 a Alemanya i el seu estil està centrat en una moda urbana i juvenil, seguint les tendències.

Anna González

Els veïns estan satisfets amb els avenços de les actuacions a l’accés a la urbanització

Imatge de les obres que s’estan realitzant a l’accés de Mas Carpa.

La Fira amplia la seva oferta amb l’arribada de New Yorker

Es disminuirà la perillositat que hi havia per accedir a la urbanització

CEDIDA

CAMP DE TARRAGONA

SUCCESSOS

Desmantellen un grup criminal per robar en almenys 12 domicilis

Redacció

Els Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial del Camp de Tarragona van detenir el passat 23 de novembre cinc homes, d’entre 20 i 45 anys, com a presumptes autors d’al menys 12 robatoris amb força a cases habitades de la provín cia de Tarragona i d’un delicte de pertinença a grup criminal.

Entre el dies 10 de juny i 7 de novembre d’enguany els inves tigadors van tenir coneixement de 12 robatoris amb força a ca ses ubicades, principalment a urbanitzacions de Reus i Mont Roig del Camp (Baix Camp), on els detinguts no dubtaven en realitzar diversos robatoris en un mateix desplaçament.

En una primera estimació provisional, els investigadors calculen que el grup s’hauria fet amb un botí de més de 60.000 euros en efectiu i objectes per valor de més de 50.000 euros, tot i que aquestes xifres podrien ascendir a mesura que les vícti

mes aportin valoracions econò miques més acurades.

El grup desmantellat presen tava un modus operandi que denotava una gran especialit zació en la manera de cometre els robatoris. Del resultat de les investigacions, se’n va poder determinar que els detinguts van centrar la seva activitat de lictiva principalment durant la època estival, on la probabilitat de trobar habitatges buits era major, dels quals n’elaboraven un estudi previ. Un cop identi ficats els presumptes autors, els investigadors van posar en mar xa un dispositiu amb quatre en trades i escorcolls a un domicili i un magatzem de Tarragona i a dos domicilis a Torreforta (Tar ragona) i la Pineda (Vila-seca). En l’operatiu, els Mossos van detenir cinc homes i es van tro bar nombroses proves de càrrec com joies. El jutge va decretar aquest divendres passat l’ingrés a presó per a quatre dels detin guts i la posada en llibertat amb càrrecs per al cinquè.

TURISME

L’ocupació turística de Salou creix un 12,5% respecte l’octubre de 2019

Redacció

Salou ha registrat aquest pas sat mes d’octubre una ocupació mitjana del 63% als allotjaments turístics, segons dades facili tades per l’Eurecat, l’entitat de referència sobre dades turísti ques a Catalunya. Aquesta xifra representa 12,5 punts més que el percentatge assolit durant el mateix període de 2019. Pel que fa a pernoctacions, n’hi ha ha gut un 2,7% més que l’any 2019, passant de 635.236, al 2019, a 652.707, aquest 2022. Les xifres han estat encara millors en certs moments clau, com el pont de Tots Sants, del 29 d’octubre a l’1 de novembre, quan una quinze na dels 45 establiments oberts a Salou, entre hotels, càmpings i apartaments, van estar per sobre del 90% d’ocupació. Fins i tot, alguns establiments van arribar al 100%, fent que la mitjana se situés en un 81,7%.

L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Tu risme, Pere Granados, valora molt positivament els resultats d’aquest octubre i els atribueix

a «la bona feina que estem fent, tant des de la nostra entitat, amb les accions de promoció al mer cat nacional, francès i britànic, i la creació de nous productes turístics com també els esforços del sector privat». Granados fa

referència a l’octubre com «l’ini ci de la temporada de tardor, un mes bo, perquè encara tenim un temps molt agradable i els nostres visitants de proximitat poden gaudir de l’oferta del Salo ween i la programació de la Festa

Major del 30 d’Octubre, a més del patrimoni natural, el shopping i la gastronomia de qualitat».

La majoria de visitants que es van rebre a l’octubre van ser del territori estatal i de Catalunya, com també de França.

ANUNCI D’OFERTA DE PARTICIPACIÓ LOCAL: PLANTA SOLAR FOTOVOLTAICA ASCÓ III

La societat Blue Viking Lya, S.L. amb CIF B42681437 i domicili a la Plaça Oculista Buigues numero 3, local C, 03700 Dénia (Alacant) (la “Societat”), està desenvolupant un projecte de generació d’energia elèctrica mitjançant tecnologia solar fotovoltaica amb una potencia instal·lada de 16,03 MW (20,82 MWp), ubicada en els terme municipal de Flix (Tarragona) (la “Planta Solar Fotovoltaica Ascó III”).

La Planta Solar Fotovoltaica Ascó III es connectarà a la xarxa de distribució a la subestació “Ascó 400 kV” titularitat de Red Elèctrica de España, S.L. a través d’una línia d’evacuació privativa compartida amb diferents promotors.

Mitjançant el present anunci en mitjans locals es comunica que:

Lluís Salvadó serà nomenat nou president del Port de Barcelona

El diputat al Parlament per la demarcació de Tarragona i vi cesecretari de coordinació in terna d’ERC, Lluís Salvadó (La Ràpita, 1969), serà nomenat nou president del Port de Bar celona, segons ha avançat La Vanguardia i han confirmat a l’ACN fonts de Govern. Salva dó substituirà Damià Calvet, membre de Junts, que va posar el seu càrrec a disposició del nou conseller de Territori, Juli Fernàndez, dies després que JxCat abandonés l’executiu català. Fa poc més d’una set mana, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obrir judici oral contra Lluís Salvadó per presumpta malversació, prevaricació, desobediència i revelació de secrets, arran dels preparatius de l’1 d’octubre, quan era secretari d’Hisenda.

Decret 203/2013, de 30 de juliol.

Tercer.- Suspendre, per el termini d’un any, de conformitat amb l’article 73.1 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, la implantació, ampliació, modificació, reforma o canvi de titularitat dels usos d’establiments d’allotjament turístic, d’habitatges d’ús turístic, d’allotjaments singulars de llar compartida, contemplats pel Decret 75/2020 de 4 d’agost, de Turisme de Catalunya.

Quart.- Suspendre, per el termini d’un any, de conformitat amb l’article 73.1 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, la implantació, ampliació, modificació, reforma o canvi de titularitat de l’ús hoteler, l’ús sòcio-cultural l’ús de residència col·lectiva, que es troben regulats en els articles 47 i 48 de les Normes subsidiàries del planejament vigent.

Cinquè.- Suspendre, per el termini d’un any, de conformitat amb l’article 73.1 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, l’atorgament de llicències d’obres l’admissió de les comunicacions prèvies d’obres d’activitats, destinades a la implantació, ampliació, modificació, reforma o canvi de titularitat en algun dels usos

província, a la seu electrònica al tauler d’anuncis.

Vuitè. Mitjançant el present acte administratiu s’aproven els documents annexos que s’identifiquen a continuació, el codi segur de verificació dels quals permet la comprovació de la seva autencitat i integritat per mitjà de la seu electrònica de l’Ajuntament dels Pallaresos.

• La Societat ofereix a les persones físiques i/o jurídiques radicades en el municipi de Flix la possibilitat de participar en un 20% de la Societat titular de la Planta Solar Fotovoltaica Ascó III o del seu nançament, de conformitat amb l’article 9bis del Decret-llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables (“Decret-llei 16/2019”).

• A tal efecte:

- Les persones físiques interessades hauran d’estar empadronades en el municipi de Flix, amb una antiguitat mínima de 2 anys.

- Les persones jurídiques, hauran de complir algun dels següents requisits: (i) tenir el domicili social a Flix amb una antiguitat mínima de 2 anys, o (ii) tenir la consideració de comunitats ciutadanes d’energia segons la normativa europea i les disposicions que la desenvolupin, sempre que un mínim de 50 dels seus socis estigui empadronat en els municipis de Flix, amb una antiguitat mínima de 2 anys.

• Cadascuna de les persones físiques o jurídiques interessades no podrà tenir una participació major al 10% de la Societat titular de la Planta Solar Fotovoltaica Ascó III o del seu nançament.

• La present oferta de participació local romandrà oberta ns a la data en que la Societat obtingui l’autorit zació administrativa prèvia de la Planta Solar Fotovoltaica Ascó III o ns que s’aconsegueixi el 20% de la participació. En allò no previst en la present oferta s’estarà al que s’estableix a l’article 9bis del Decret-llei 16/2019.

RÈGIM DE RECURSOS: Contra l’acord de suspensió de llicències, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant el Contenciós administratiu de Tarragona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la seva publicació; alternativament de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la seva publicació.

La qual cosa es fa pública en compliment del que estableix l’article 73.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme.

Els Pallaresos, 25 de novembre de 2022. L’Alcalde, Jordi Sans Ferrer

Tots aquells interessats en la present oferta de participació local podran posar-se en contacte amb la Societat mitjançant burofax dirigit al domicili indicat a l’encapçalament amb la referència: “Participació local – Ascó III”.

AJUNTAMENT DELS PALLARESOS

GERARD MARTÍ

Durant el pont de Tots Sants, una quinzena d’establiments van registrar el 90% d’ocupació.

El jutge decreta presó per a quatre persones

Laia Estrada Diputada de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

«‘Un país en marxa’ proposa idees per a sortir de la triple crisi actual»

MOLET

Anna González

— La campanya Un país en marxa va començar fa dues set manes, en què consisteix?

— Són actes concrets que prete nen traslladar els tres processos en els quals estem immersos des de l’organització: una campanya en clau ofensiva per garantir una sortida digna de la triple crisi que estem vivint, democràtica, ener gètica i econòmica, desplegar un debat estratègic com a moviment i com a conjunt de l’Esquerra In dependentista per a veure com creem una xarxa amb la resta d’agents sociopolítics del país i poder dur a la pràctica la cam panya i, finalment, connectar-ho amb les pròximes eleccions mu nicipals.

— Per tant, quin objectiu con cret tenen els actes?

— Volem activar la militància de la CUP i l’Esquerra Independen tista com agents politicosocials per donar resposta a la situació actual. Per a fer-ho, com a orga nització creiem que hem de po sar sobre la taula qüestions del sistema, com són les propostes que veritablement poden oferir una sortida de la crisi.

— Podria explicar alguns dels conceptes a tractar durant els debats dels actes?

— Un exemple és que no pot ser que l’única sortida viable per a la creació de llocs de treball si gui la creació de macroprojectes

com el de Hard Rock, que són altament consumidors de re cursos energètics i hídrics en la situació d’emergència climàtica que vivim. Avui en dia, s’hauria d’estar plantejant la reducció de la jornada laboral, fins a 25 ho res, per exemple. Aquestes qües tions, que per una són de sentit comú, no les està plantejant nin

gú. Nosaltres, com a organització anticapitalista, tenim l’obligació de situar sobre la taula propostes reals.

— Quina connexió té Un país en marxa amb les eleccions municipals?

— A la CUP som municipalistes, no localistes, i, per tant, pensem que la construcció del país que

DISTINCIÓ

volem es fa poble a poble. Les eleccions són importants, no només per obtenir representa ció, també perquè necessitem garantir que hi ha una coherèn cia discursiva i pràctica per part de totes les nostres assemblees locals. Defensarem aquelles pri oritats que encaixin amb aquesta campanya, que ningú més està plantejant.

— Per tant, del que surti en fa reu els projectes municipals?

— No ben bé. Hi ha una part que sí, una de més estratègica i després s’haurà d’aterrar a les característiques pròpies de cada municipi. A Reus hi ha unes par ticularitats diferents de les de la Selva del Camp o a les de Tarra gona. Per exemple, quan parlem de sanitat pública, s’expressa en diferents àmbits. Amb la inici ativa volem connectar les idees amb les prioritats de cada ciutat.

— Hi ha molts municipis en els quals encara no se sap qui esta rà en les llistes electorals de la CUP. Un país en marxa també és una crida a la militància?

— Cada assemblea local té els seus ritmes. És important desta car que, en tot moment, volem parlar del què i no del qui. Que alguns municipis encara no tin guin llista evidència que el que és realment rellevant és el què hi anem a fer. De totes maneres, la iniciativa no va encarada en aquest sentit.

Cambrils concedeix la medalla d’honor de la vila a Siscu

Morell

Ho fa per la seva lluita contra l’ELA

Redacció

El Ple Municipal de Cambrils ha aprovat per unanimitat atorgar la Medalla d’Honor de la Vila al cambrilenc Siscu Morell i Ruhi que, després de ser diagnosticat d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), s’ha erigit com a aban derat de la lluita contra aquesta malaltia neurodegenerativa. El Ple també ha acordat concedir quatre Mencions Honorífiques a entitats i persones que han destacat en qualsevol àmbit de la vida de la ciutat o bé com memoren efemèrides desta cades. Les persones mereixe dores d’aquestes distincions han estat Rosa Maria Barberà

Rué, per 50 anys de dedició a la pedagogia de la dansa; Fina Mestres Ventura, referent en la implantació dels estudis de Formació Professional a la de marcació, i Manuel Niñerola Cornado, membre fundador de diverses entitats en el món de la construcció i l’empresariat. La Colla Gegantera Tota l’Enden ga també ha estat reconeguda amb una menció honorífica en el 30è aniversari de l’enti tat. També s’ha atorgat quatre Medalles al mèrit, distincions incorporades al nou reglament per reconèixer cambrilencs que destaquin en temes culturals, científics, cívics o esportius.

SOSTENIBILITAT

Els guardonats durant l’acte celebrat aquest dissabte.

Valls i els Pallaresos, guardonats amb els Premis Escoles Verdes

Redacció

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Te resa Jordà i Roura, i el conseller d’Educació, Josep GonzàlezCambray, van lliurar aquest dissabte els distintius dels nous centres educatius que s’han afegit a la Xarxa d’Escoles Ver des. Enguany, han rebut aquest distintiu un total de 78 centres de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Penedès o la Conca de Barberà, entre d’altres. Amb la incorporació d’aquests centres, ja són 923 els centres educatius que tenen el distintiu d’Escoles Verdes.

En la categoria de treball en xarxa, realitzat conjuntament amb altres agents del territori per a la millora ambiental dels diferents centres que participen en el projecte i el seu entorn, s’ha premiat les escoles verdes de la ciutat de Valls pel Projec te Torrents. D’altra banda, en la categoria d’actuació singular, ha estat distingida l’Escola Sant Llàtzer de Tortosa (Baix Ebre) pel projecte Construint relats. També han rebut un esment honorífic l’escola bressol Llar de Colors, dels Pallaresos, l’Ins titut de Tecnificació d’Amposta i l’escola Minyons d’Urgell de Fondarella.

Roda inicia la tercera edició dels Pressupostos Participatius

Redacció

Els rodencs tornaran a decidir en quins projectes s’inverteix una part del pressupost muni cipal de l’any vinent. Concre tament, 130.000 euros. Sota el lema Tu decideixes com avança Roda de Berà!, l’equip de Go vern ha posat en marxa una nova edició dels Pressupostos Participatius de Roda de Berà, dins la seva aposta per continu ar avançant en la participació ciutadana. La sessió de presen tació de la nova edició se cele brarà el pròxim divendres 2 de desembre, a partir de les 19.30 h., a l’Hotel d’Entitats, per tal de donar a conèixer els detalls del

procés i l’estat d’execució de les propostes guanyadores en edi cions anteriors. Serà a partir del dia 5, i fins al 18 de desembre, quan la ciutadania, persones majors de 16 anys empadrona des o amb segona residència al municipi, així com les entitats veïnals, podran presentar les seves propostes d’inversió. Les dues propostes podran ser pre sentades a través de la butlleta editada per a aquesta edició, a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament, o a través del web dels Pressupostos Partici patius. Les propostes guanya dores s’anunciaran a finals de març de l’any que ve.

OLÍVIA

La iniciativa de la CUP gira arreu de Catalunya per a posar sobre la taula i debatre propostes

Laia Estrada creu que les idees hauran d’aterrar a cada municipi.

El Nàstic allarga la ratxa positiva amb patiment (2-3)

Real Unión. Joel Jiménez, Kijera, Pé rez, Montero, Espigares (Capelete, 69’), Santos (Aramburu, 48’), Núñez, Rivero (Luque, 58), Oyarzun (Bra vo, 69’), Agirre (Gagua, 46’) i Nacho Sánchez.

Nàstic. Manu García, Pol Domin go, Josema, Quintanilla, Joan Oriol, Gorostidi (Marc Álvarez, 72’), Mon tes Arce (Montalvo, 80’), Andy Escu dero (Robert Simón, 64’), Aarón Rey (Bonilla, 80’), Pablo (Pedro del Cam po, 64’) i Guillermo.

Gols. 0-1, Guillermo (3’); 0-2, Aarón Rey (28’); 0-3, Joan Oriol de penal (60’); 1-3, Núñez (62’) i 2-3, Monto ro (78’).

Àrbitre. Eder Mallo Fernández (Castella i Lleó). Va mostrar la targe ta groga als locals Espigares, Pérez, Montoro i Gagua, i al visitant Manu García.

Incidències. Partit de la jornada 13 disputat al Stadium Gal.

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarra gona aconsegueix una nova victòria a domicili amb molt de patiment.

El partit no sem blava que acabaria amb els gra na demanant l’hora. Els de Raül Agné van quallar un gran primer temps on van mostrar-se ràpids, incisius i contundents, amb un destacat Andy Escudero, però a la segona part l’equip va mostrar una cara més obscura, però van saber tancant la victòria.

Raül Agné va decidir moure banqueta per fer un gir al mig del camp. Gorostidi, Montes Arce i Andy Escudero van sortir de titulars mentre que Montalvo, Pedro del Campo i Marc Álvarez van començar el duel des de la banqueta. Els grana es troben en un moment dolç de la temporada i ho van aprofitar.

Els grana van iniciar el duel pressionant la sortida de la pilo ta del Real Unión amb el ganivet entre les dents. Aquesta pressió va provocar l’error del conjunt local i el Nàstic ho va aprofitar.

Montes Arce i Gorostidi van co mençar a crear la jugada al pri mer toc. Andy Escudero la va re bre, se la va col·locar i li va fer un centre mil·limètric a Guillermo, que estava a l’àrea. El davanter del Nàstic va driblar al porter ri val amb un toc subtil i va avançar al Nàstic en la primera jugada del partit. Els menys habituals van aprofitar la seva oportuni tat i Andy Escudero va mostrar perquè el Nàstic el va fitxar, per aquestes accions ofensives amb ull mil·limètric.

El Nàstic va seguir amb la seva bona línia. Després de diverses ocasions temptejant la zona, Andy Escudero va tornar a apa rèixer. Per la seva banda va tor nar a marcar el Nàstic. Aquesta vegada Andy va fer el centre pre cís cap a Aarón Rey. El gallec la va atrapar al vol, se la va acomodar i aquesta vegada no va perdonar. El xut creuat va superar a Joel Ji ménez i va posar el 0-2 a l’elec trònic.

A la sortida del descans, el Nàstic va mantenir l’empenta per buscar el tercer. Hauria ar ribat per part de Gorostidi, però l’àrbitre el va anul·lar. Els grana seguien a l’atac i, en una d’aques tes, Espigares va empentar a Gui

SOSTENIBILITAT

llermo i el davanter del Nàstic va caure. L’àrbitre va decidir que aquesta acció era suficient per xiular penal i Joan Oriol va enga nyar el porter per marcar el 0-3.

El partit semblava que seria còmode, però el Real Unión va contestar immediatament. En la següent acció del partit, Aram buru va posar el centre a l’àrea i Josema el va refusar amb el cap amb la mala sort que Núñez la va enxampar a la frontal i amb un gran xut fregant el pal va marcar l’1-3.

Amb el pas dels minuts, el Nàstic es va anar debilitant i el Real Unión es va fer gran. Les ocasions dels bascs no paraven d’arribar i el segon va venir de servei de cantonada. El centre va anar al segon pal i Manu García va errar a la sortida i no la va po der refusar. Montoro la va rebre al segon pal i va marcar el 2-3 a plaer. Ningú es pensava que des prés de la gran primera meitat, el Nàstic demanaria l’hora per guanyar, però va passar. Els gra na acusaven l’esforç, però van posar-se el vestit de treball i van saber aguantar fins al final.

Tot i el patiment, el Nàstic va assolir una victòria que els deixa una setmana més al play-off.

El tècnic del Nàstic, Raül Agné, va sortir molt satis fet després de la victòria de l’equip a domicili, tot i el patiment final. El de Me quinensa va destacar que «aquest és el Nàstic que volem i aspirem, però hem d’estar més fiables per no haver de patir tant». Durant els 60 minuts de partit, el Nàstic va mostrar una ver sió molt millorada ofensiva ment, però va acabar dema nant l’hora. «Som un equip més jove que l’any passat, ens falta maduresa. Amb el 0-3 potser hem desconnec tat una mica» va sentenciar Agné. El tècnic també va tenir bones paraules per Es cudero, Gorostidi i Montes Arce i va subratllar que «el pla ha sortit perfecte».

El cotxe al taller? Mobilitat garantida amb Easy Mobility de Toyota Autoforum

Aquest

Redacció

Toyota Autoforum treballa per oferir solucions de mobilitat sostenible als seus clients. Per això, acaba de presentar el seu nou servei Easy Mobility, que permet millorar la mobilitat ur bana durant la revisió del vehi

cle dels seus clients.

Per a desplaçaments per ciu tat, se cedeix un scooter YAMA HA NEO’s de nova generació 100% elèctric, de fàcil conduc ció que incorpora una bateria d’ions de liti i un motor elèctric amb zero emissions i una con

ducció extremadament silen ciosa. Té l’agilitat i l’autonomia d’un patinet però la seguretat i la comoditat d’un scooter. A més, no necessita el carnet de conduir per circular perquè es tracta d’un ciclomotor. El seu manteniment és molt senzill, ja

Alcoyano-Calahorra 3-0 Castellón-Real Murcia 1-0 Barça Atlètic-Numancia 1-2 At.Baleares-Intercity 0-0

Real Unión- GIMNÀSTIC 2-3 La Nucía-Eldense 1-0 UD Logroñés-Amorebieta 1-1

Cornellà-R. Sociedad B 2-2 Osasuna Pr.-Bilbao Ath. 3-2

PRÒXIMA JORNADA

Eldense-UD Logroñés Calahorra-La Nucía Intercity-Barça Atlètic SD Logroñés-Castellón.

R.Sociedad B.-Osasuna Pr. Bilbao Ath.-Cornellà Amorebieta-At.Baleares Numancia-Real Unión GIMNÀSTIC-Sabadell Real Murcia-Alcoyano

que la bateria és desmuntable i es pot carregar a qualsevol en doll domèstic.

El servei “Easy Mobility” compta amb un total de sis mo tos i s’ofereix des d’avui als ta llers dels concessionaris Toyota Autoforum de Tarragona, Reus i Tortosa.

Cal destacar que aquest ser vei va alineat amb el projecte estratègic Toyota Beyond 0 de zero emissions i és fruit de l’acord de col·laboració al qual han arribat Toyota Autoforum i Yamaha M23 Motorcycles, totes dues empreses pertanyents al Grup Pons.

Els grana van quallar uns perfectes 60 minuts, però, tot i el 0-3, van acabar demanant l’hora per segellar la segona victòria seguida

Andy Escudero va ser un dels jugadors més destacats del partit amb dues assistències.

REAL UNIÖN / EVA PASCUAL

Agné: «El pla ha sortit bé, hem fet 60 minuts perfectes»

El CB Salou perd a l’últim quart en la seva estrena com a local (76-80)

CB SALOU 76

SANT ANTONI 80

CB Salou. Bjelic (18), Alaminos (14), Hernández (9), CJ Barksdale (5) i Aragonès (0). També van jugar Ngo mo, Baltà (6), Montero (0), Gombe (6) i Olechnavicius (14)

CB Sant Antoni. Jonats (11), De la Rua (26), Da Silva (14), Grimau (4) i Carreño (9). També van jugar Moll gaard (4), Zurbriggen (2), Haro (10), Medori (0) i Omeragic (0).

Parcials. 26/23, 21/20, 15/17 i 14/20. Àrbitres. Jesús Marín i Jaime Álva rez-Osorio

Arnau Montreal Quesada

El CB Salou va caure contra el CB Sant Antoni per 76-80 en el duel de l’estrena del conjunt de Muñiz com a local. Els salouencs van ser més forts en els primers quarts, però els detalls i errades ofensives els van condemnar a

l’últim quart.

El CB Salou va començar el partit en sintonia amb els ànims del Pavelló Municipal de Salou amb un gran triple de Xavi Her nández. El partit no seria gens fàcil, i això es va veure en els pri mers minuts de partit. Quan Sa lou colpejava, el CB Sant Antoni contestava i igualava l’encontre. D’una banda, el CB Salou es mos trava còmode des de la línia de tres. Fins i tot, Dejan Bjelic va te nir el seu triple. En canvi, el con junt visitant es mostrava incisiu amb el joc interior i aconseguien travessar la defensa local. Amb l’entrada d’Olechnavicius, els de Muñiz van aconseguir un petit avantatge i van tancar el primer quart per 26-23.

L’inici del segon quart va ser pel Sant Antoni. Els visitants

van empatar l’encontre i no van perdonar les errades en els atacs del conjunt local. Amb l’entra da de Baltà i Gombe, el Salou va guanyar en joc interior i amb un triple de Xavi Hernández els lo cals van tornar a posat set punts de distància. El Sant Antoni no abaixava els braços i sempre trobava la manera d’escurçar distàncies, gràcies, en part, al seu domini en el rebot. Tot i això, el Salou va mantenir la iniciativa al descans.

A la represa, el Sant Antoni va tornar a colpejar. El conjunt

DONAR A LA CAIXA NO TÉ

visitant dominava els primers minuts de cada quart i en aquest va aconseguir un parcial de 0-10 per remuntar el partit i obligar a utilitzar un temps mort. Els atacs del CB Salou començaven a fa llar, no trobaven el forat i el Sant Antoni aconseguir robar alguna pilota. El CB Salou va despertar amb Alaminos i va escurçar dis tàncies des de la línia de tres. To cava remar i els de Muñiz ho van fer. Sobre la botzina, Alaminos va realitzar una gran jugada per marxar a l’últim quart 62-60.

La igualtat era màxima, i, com

era habitual, el Sant Antoni va sortir més encertat a l’inici de l’últim quart. El duel es va con vertir en un intercanvi de cops des de la línia de tres, però en tre Bjelic i Alaminos van acon seguir igualar de nou el partit. Grimau va aprofitar una tècnica i va encertar els tres tirs lliures allunyant al Sant Antoni a qua tre punts. Quedava menys d’un minut i, de nou, a remar. Xavi Hernández dirigia el públic del Pavelló, però la jugada màgica no va sortir i els salouencs van caure per 76-80 en l’estrena a casa.

El CBT recupera el somriure i el CB Valls continua la seva ratxa

El CBT i el CB Valls van vèncer els seus duels el darrer cap de setmana. El CBT de Berni Álvarez es va recuperar de la dura derrota al Serrallo amb una victòria a domicili contra el Olivar per 57-67. Els cebe tistes van dur la batuta durant tot el duel amb un Adrià Duch intractable amb 17 punts. El CB Valls va allargar la seva ratxa amb una victòria patida contra el CN Helios per 69-68. Els de Víctor Neila acumulen 4 victòries seguides. Redacció

La Pobla de Mafumet cau a casa contra el Peralada (0-1)

La Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines rep un cop dur al seu estadi i es queda sense play off després de perdre contra el Peralada per 0-1. El filial del Nàstic acumula d’aquesta ma nera dues derrotes seguides que l’allunyen a tres punts de la part alta de la classificació. El partit va estar igualat, però la fortuna va somriure al Pera lada. Solans va rematar de cap i la pilota va topar amb el tra vesser i va entrar per donar la victòria visitant. Redacció

Justinas Olechnavicius va ser un dels jugadors més destacats del partit amb 14 punts.

GERARD MARTÍ

GUARDONS

Montserrat Duch i Anna M. Bofarull, Premis Tarragonès

Redacció

El poliesportiu de la Pobla de Montornès va acollir divendres, al vespre, l’acte de lliurament dels Premis Tarragonès que cada any se celebra en un mu nicipi diferent d’aquesta comar ca. L’acte va estar conduït per la periodista Montse Solé i va comptar amb un concert de la formació musical Cèltic Quartet. El projecte Evolució i adapta ció del treball gremial i el capital social a l’adveniment de l’econo

‘Bruleo’ guanya el concurs de pesca

L’embarcació guanyadora de la XLVII edició de la Fes ta del Calamar de Salou ha estat l’anomenada Bruleo, encapçalada per la patrona Fina López Pérez, que ha participat acompanyada del seu fill, Albert Fuentes, amb 2.500 punts. D’altra banda, el trofeu al calamar més gran se’l va endur ahir l’embarcació FASE III, de Roberto Sánchez, per haver pescat un mol·lusc de 760 grams. Redacció

mia de mercat a Tarragona i co marca durant la fallida de l’An tic Règim (1740-1850), de Manel Camafort, va obtenir la XXIIIa Beca d’Investigació. El XXIè Pre mi de Creació Lucius Anneus Florus el va rebre la directora de cinema Anna M. Bofarull en reconeixement a la seva impor tant trajectòria, mentre que el XXIè Premi de Difusió Eutyches va ser per a la catedràtica d’His tòria Contemporània Montser rat Duch.

DEFUNCIONS

Tarragona

Maria Cinta Melich Sebas tià. Ha mort a 98 anys.

Reus

Dominga Ribera Manresa. Ha mort a 85 anys. El seu fu neral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.

Valls

Ramon López Vallverdú. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori. Teresa Velasco Muñoz. Ha mort a 82 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parrò quia de Sant Joan.

OBITUARI

Mor als 66 anys el pintor tortosí Leonardo Escoda

El pintor tortosí Leonardo Escoda ha mort als 66 anys, segons ha confirmat l’Ajunta ment de Tortosa a Twitter. El consistori destaca que Escoda era un «referent de creació ar tística» a la ciutat i a totes les Terres de l’Ebre. A més de la seva tasca com a pintor, Escoda també va ser en diferents mo ments professor i director de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona a la capital del Baix Ebre. Diverses personalitats i

entitats ebrenques han trans mès el condol a través de Twit ter, entre les quals l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Rogé. ACN

FESTA DEL CALAMAR DE SALOU

AJ. SALOU

ACN

Les personalitats premiades, els membres del jurat i les autoritats assistents a l’acte.

EDITORIAL

Les pensions, un assumpte de drets i sostenibilitat

La societat espanyola, i també la catalana, debat i discuteix recurrentment sobre drets socials i, en aquest capítol, el de les pensions cobra un paper protagonista perquè és ben fàcil fer populisme. Per això, cal tenir cura a l’hora d’abordar un tema que toca la butxaca de molts col·lectius, ja que no es tracta només de pensions altes o baixes sinó de pensions justes. Dins el mapa pro vincial espanyol, en termes absoluts, Tarragona no és dels llocs on menys es cobri, tot i que sí queda per sota de la mitjana estatal. Aquest fet, que pot semblar discriminatori, es deu en exclusiva al tipus d’economia que s’ha generat al territori en els darrers cin quanta anys. Convé doncs, conèixer primer l’estructura empresa rial, social i laboral abans d’atacar un sistema que ens els darrers anys ha començat a donar mostres d’ineficiència i insolvència. Així, reconeixent el punt de partida serà més senzill encara les accions a emprendre per millorar el sistema actual. Ara bé, on si que cal actuar i amb urgència és en l’import que vídues i orfes perceben de la Seguretat Social. No hi ha excusa per no fer-ho i haver volgut ampliar les cobertures socials generals sense dotar de recursos en primera instància les més baixes. La presidenta de l’ACEVOP ho diu avui ben clar: «El panorama és desolador i més que preocupant. Crec que es veuran situacions com després de la guerra».

+ CONFIDENCIAL

’Aparca como puedas’

Força vegades s’han vist patinets elèctrics de lloguer aparcats incor rectament arreu de Tar ragona. L’últim, un de l’empresa Tier Mobility al carrer de Manuel de Falla. La policia hauria d’investigar si es tracta de mala praxi dels usu aris o preguntar a Tarra gona Film Office si s’està rodant alguna seqüela de Toy Story

25N

MERCÈ PUIG CAÑELLAS

Malgrat la conscienciació social i els esforços legislatius per erradicar totes les formes de violència a totes les etapes de la vida de les dones, aquest 2022 han estat assassinades 11 dones a Catalunya, d’un total de 66 dones a l’Estat espanyol, i s’ha assassinat un nen en el marc de la violència vicària. Els feminicidis o assassinats masclistes són el resultat més greu d’una violència estructural que té el seu origen en el domini, el control i l’abús de po der que el patriarcat atorga a l’home per man tenir el control sobre les dones. Els episodis de punxades a dones, durant l’estiu, són una manera més de fomentar i crear un clima de sotmetiment i control sobre les dones i els seus cossos i d’expulsar-les dels espais pú blics i d’oci. Aquest control s’exerceix en la seva màxima crueltat a països com l’Iran i l’Afganistan, on la situació de gana accelera els matrimonis forçats com a mera transac ció. L’assassinat d’una noia kurda per la po licia iraniana ha generat una onada de suport a les dones iranianes arreu del món. Però també es manifesta als Estats Units, amb la seva ofensiva contra el dret a l’avortament. I a Itàlia i a Espanya, on els partits d’extrema dreta que ocupen llocs de govern fan discur sos negacionistes i retrògrads en un intent de manipulació del llenguatge tot reconeixent la violència intrafamiliar i desnaturalitzant la violència masclista. En contextos de guerra, com Ucraïna, les dones i les nenes són vícti mes de violència sexual, física i psicològica, ja que històricament han estat usades com a

TRIBUNA

trofeus de guerra.

Encara no hem posat fi al tràfic de persones que afecta massivament les dones, a l’explo tació sexual i reproductiva, als matrimonis forçats, a les mutilacions genitals femenines, a la pornografia utilitzada com porta d’entra da a l’educació sexual pel nostre jovent, a la cosificació, a la hipersexualització i a la femi nització de la pobresa. Avui encara correm el risc de retrocedir en drets ja conquerits. Les darreres sentències dels tribunals davant les agressions comeses per policies i altres ho mes són un clar exemple de com encara el patriarcat i el masclisme estan instal·lats al sistema i a la cultura. Per això cal trencar amb els estereotips de gènere que ens oprimeixen. Cal una educació sexual integral al llarg de la vida de totes les persones. Cal que entre totes i tots fem possible la transformació del mo del actual basat en la desigualtat entre dones i homes envers un nou model just i igualitari. Malgrat els esforços legislatius, com la cone guda llei del «només sí és sí», la violència con tra les dones constitueix un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de les dones, i, per tant, és un obstacle per a una societat democràtica. Per això hem de situ ar la lluita contra les violències masclistes a la centralitat de la vida social i política, amb una implicació total i absoluta de tots i totes: poders, institucions, organismes, empreses, persones treballadores i ciutadania. Des de CCOO ens comprometem a seguir treballant per incloure la lluita per la igual

La sobreinformació

BADIA Advocat

El nou marc general d’opcions informatives, amb milers de canals oberts, on és possible arribar sense cap dificultat i on milions de persones exposen el seu parer de manera individualitzada, en una evident expectativa directa amb el que, fins fa poc, comportava el monopoli informatiu en mans d’uns pocs mitjans públics i privats.

La universalització de la informació su posa un marc nou que deixa a la prehistòria aquella única via de l’Espanya postbèl·lica, que contava en «el parte» com única font in formativa, manipulada i teledirigida en fun ció d’interessos concrets; avui la situació és ben diferent, amb la possibilitat d’accedir a «noves» des d’arreu del món, amb periodis tes o pseudoinformadors, que ofereixen a la «xarxa» les seves opinions variables en qual sevol qüestió que pugui ser del nostre interès.

El diluvi de possibilitats al respecte del que parlo és tan gran que el seu «control» es fa impossible, inclús en models de «dictadu res» molt controlades que veurem com les «fugues», són un fet inabastable per molt que intentem buscar fronteres cada cop més impossibles.

El que defineixo comporta positivismes i

negativitats evidents, doncs el que és clar és que tot el que es trasllada al món telemàtic no té, en la majoria d’ocasions, cap supervisió, col·locar-nos en un model de descontrol ab solut, on és impossible concretar uns mínims de garantia respecte al que se’ns ven.

Aquest marc de sobreinformació, a més, el que vol és condicionar-nos a tots els nivells, des del nostre consum, o les prioritats d’es pera fins a la nostra posició política a l’hora de definir la nostra decisió electoral puntual.

És una evidència que els grans conglome rats econòmics, amb milers de milions de facturació i amb presència global amb «ca denes de referència», esmercen importants recursos per saber el que volen els seus cli ents o com millor posicionar-se en el mercat a l’hora de buscar les seves estratègies de venda o compra; en definitiva, també aquí la informació és vital i definitiva i en si mateixa, és un apartat de qualsevol estratègia empre sarial amb visió de futur.

No seré jo qui critiqui aquesta sobreinfor mació, una altra cosa és si la mateixa es fa servir en positiu o el que vol és «manipular», sense cap rubor, una societat, cada cop més «enganxada» a aquesta font d’informació desmesurada, amb mitjans tècnics, mòbils, computacionals, amb una infinitat de possi bilitats que massa vegades ni coneixem.

El trànsit per aquesta manera d’actuar, que no té cap respecte per ningú, ni s’atura a valorar condicions econòmiques dels seus clients, ni vol cap fre a l’hora de conèixer en

tat i contra la violència masclista en tots els àmbits d’actuació sindical i des dels espais de concertació en la negociació de protocols preventius i d’actuació davant l’assetjament sexual i per raó de sexe. Continuem oferint i enfortint la xarxa dels nostres locals com a portes violetes –espais segurs per a dones víctimes de qualsevol tipus de violència mas clista– i els serveis del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD).

Tot i això, continuarem EXIGINT:

- Un registre estadístic oficial que reculli el nombre de dones víctimes de violència que passen pels serveis especialitzats d’atenció, suport i assessorament, per determinar el volum de recursos necessaris per posar fi al flagell de les violències de gènere.

- Un circuit de denúncia d’agressions que protegeixi i no revictimitzi la persona agre dida.

- Unes atencions i cures especials de la sa lut de les dones grans, així com la protecció jurídica contra els maltractaments i els abu sos que pateixen davant de les situacions que les fan vulnerables.

- Un registre públic i obligatori dels proto cols d’assetjament sexual i/o per raó de sexe a les empreses.

- Una dotació específica a la Inspecció de Treball perquè pugui detectar i combatre les empreses que incompleixen les seves obliga cions respecte dels protocols d’assetjament i dels plans d’igualtat.

- La transposició a la normativa laboral, després de la ratificació del Conveni 190 de l’OIT, per garantir la regularització del dret de les treballadores de la llar, així com la gene ració d’eines a la Inspecció de Treball i Segu retat Social per desenvolupar la seva tasca de vigilància de la norma als domicilis particu lars per damunt de la inviolabilitat d’aquests.

profunditat el que «pensen fer», ens conver teix en una societat condicionada en el seu tarannà més lluny del que puguem sospitar. No dic que sigui legítim conèixer el que es «vol» en cada moment, sectoritzat per part de la població, el que vull expressar és que aquesta opció que hem acceptat tàcitament, té els seus perills, que posen en dubte la prò pia democràcia com concepte; en qualsevol cas, molt s’ha parlat i poc son les conseqüèn cies «controlades» que es poden venir a so bre, per més que puguem pensar que quel com controla en si mateix, encara que ni el coneguem ni sapiguem qui és realment.

En tot cas, em sembla positiu accedir a molts canals d’informació, una altra cosa és si la seva valoració personal estarà en funció del «sentit comú» o del que, indirectament, «vulguin» que pensem i actuem, i és aquí on la «part compartida» es fa inabastable pel seu descontrol absolut i l’evidència d’una «auto cràcia dels propis mitjans», cap a una lliber tat, cada cop més hipotecada externament i que no s’aturarà per conèixer o reconduir el nostre model econòmic personal, sinó que arribarà a cotes insospitades de la nostra ca pacitat de fer com persones lliures.

LLUÍS

Tot el que es trasllada al món telemàtic no té, en la majoria d’ocasions, cap supervisió

Secretària General de la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona

Cal una educació sexual integral al llarg de la vida de totes les persones

AVUI Felicita als que es diuen: Ruf i Caterina.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

L’ansietat es ma nifestarà en la teva persona. Cerca sortides a aquestes tensions o en cas contrari es complicarà el tracte.

TAURE

21/04 al 21/05

Sorpreses cap tivaran la teva atenció i fins i tot el teu cor. Una persona molt prò xima està inten tant conquistar el teu amor.

BESSONS

22/05 al 21/06

Hi haurà canvis en la teva vida social i professional. Et trobes ben prepa rat per a això, però no et precipitis en les teves determi nacions, relaxa’t.

CRANC

22/06 al 23/07

Tindràs agrada bles sorpreses en la llar que t’aju daran a com pensar la gran energia gastada durant la jornada. Cerca el repòs.

LLEÓ

24/07 al 23/08

Arribaràs a tots els assumptes que avui t’imposis de manera fàcil i sense contra temps. Els èxits seran segurs en l’àmbit financer.

24/08 al 23/09 VERGE

Els teus pròxims i sobretot qui més t’estima estan molt necessitats de la teva com prensió i afecte. Lliura’t comple tament.

24/09 al 23/10 BALANÇA

24/10 al 22/11 ESCORPÍ

SAGITARI

23/11 al 21/12

Algú et buscarà les pessigolles i això t’alterarà, in tenta refrenar-te abans de contes tar. Tot serà per enveja i si no fas cas serà millor.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Ni que no trobis compatibilitat amb els altres no et deprimeixis. En el moment menys esperat aparei xerà algú que t’atraurà.

AQUARI

21/01 al 19/02

Amics o famili ars no estaran a l’altura de les te ves necessitats en aquesta jornada. Espera millors moments per exi gir els teus drets.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Et veuràs en l’obligació d’aju dar a un ser esti mat que en més d’una ocasió et va donar l’esquena. Oblida’t del pas sat.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Vidiella Caelles, Laura. Antiquaris, 2. Telèfon 977 757 376.

SALOU: Oliva, Dolors-Cristià, Gil. Passeig Jaume I, 28. Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Hernández Marimón, Maria Blanca. Golf St. Jordi, 2 (Urb. La Llosa). Telèfon 977 365 153.

VALLS:

Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Telèfon 977 894 654.

EL VENDRELL:

Pelegrí Mateu, Maria Antonia. Margalló, 13. Telèfon 977 009 688.

TELEVISIÓ

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m265€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

ALQUILER. SE BUSCA PISO EN TARRAGONA CIUDAD. Máximo 600€. Tel. 613.182.182

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932 IMMOBILIÀRIA

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

AMISTAT

CHICO 30a ojos claros. BUS CA CHICA. Tel: 685.368.608

TAROT

ELECTRICIDAD, FONTA NERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

compromís OFERTES 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem: T. 977 21 11 54 o per mail a: marta@mestarragona.com

MASSATGES RELAX

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTICA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550

DESCONECTARÁS EN ESTADO DE PROFUNDA PAZ... Masajis ta implicada. Tel. 675.387.665

MASAJISTA MARROQUINA. Discretísima. Tel: 671.715.779

ANA STYLE. Masajes y depi lación íntima para caballeros. Canaria 39a. Lingam (Tao). Tántrico (parejas). Exclusivo para nacionales. NO SEXO. Cita prèvia. ¡¡¡Repetirás!!! Cambrils. Tel. 688.447.654

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087

REUS. LAURA 45 AÑOS. Qui romasajista titulada. Masajito en camilla y algo más…Tel: 610.326.292

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 602.408.920

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

REUS. MARITXELL. Atrac tiva catalana madura. Tel: 602.393.335

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. REUS. Tel: 643.027.432

TAROT DE MARIA. Lectura cartas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797

DE PAGAMENT CLASSIFICATS MÉS PERSONAL

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898 CAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924

TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384

¡¡NOVEDAD ALONDRA!! Besu cona, cariñosa, complaciente. Francés natural. ¡¡Soy indepen diente!!. Tel. 632.450.983 REUS

SEGUR. MEL JOVENCITA. Del gadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131

REUS CASA SUSANA. españo las.Tel: 977.32.15.68

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

VUELVE CELESTE CATALA NA!!!. Tel: 665.197.723

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

TARRAGONA. MARGA. Rubia madurita. Todos servicios. Sali das. Tel: 641.511.721

ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092

TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

SILVIA JOVENCITA. CARIÑO SA, VICIOSA, cachonda, be sucona, complaciente. Todos servicios. Reus. Tel: 669.744.163

ANITA. SALIDAS ESCORT. ALTO standing, noches estre llas. 24 horas. Tel. 624.124.250

ANGÉLICA. CACHONDA. To dos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

SOLITA EN CASA. Gata en celo...Tel: 631.954.528 Reus

MARÍA MADURITA. Re cibo sola. Tarragona. Tel: 634.690.215

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI activa, muy potente, dotada y complacien te. Tel. 666.030.929

LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024

CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

Totes les tensions del dia alteraran una mica el teu caràcter. Inten ta no portar les teves preocupa cions a la llar. La teva actitud clau.

Tingues tacte cura a l’hora d’en taular noves rela cions. L’amor pot trucar a la teva porta, prepara’t, però no et mostris ostentós.

de nova for nada havien tingut a les seves mans tantes eines per fer-se veure i sentir. Les plata formes digitals i les xarxes soci als són un apa rador sense límits, però sovint aquestes veus queden ofegades pel volum ingent de propostes. Des de fa ja cinc edicions, la mostra musical PortAutors/es del Teatret del Serrallo del Port de Tarragona, sota la marca cultural de Moll de Costa, ofe reix al nou talent no només un escenari on tocar, sinó també la possibilitat que el seu treball faci camí en festivals del territo ri, consolidant les seves prime res passes de cara a la professi onalització. Tot plegat, amb la mirada posada en el territori, ja que el certamen s’adreça a can tautors i cantautores catalans, això sí, sense límit geogràfic i en qualsevol idioma. A la vegada, la mostra també ofereix al públic noves propostes i l’opció de des cobrir nous i noves artistes.

Aquest any 2022 la convoca tòria de PortAutors/es ha rebut gairebé 40 propostes, que han estat rebudes i avaluades per un jurat integrat per professionals de la comunicació en l’àmbit musical, grups empresarials del management, gestors culturals i grups de programadors.

La final es va celebrar aquest passat dissabte al Teatret del

Els premis de l’edició d’en guany han estat per a Erin Hyvin, que ha guanyat el Premi del públic (Material d’enregis trament patrocinat per AudioTechnica Iberia); She’s Sweet, que s’ha emportat el Premi a l’artista local (Premi de for mació en producció musical patrocinat per Yamaha Music

MÚSICA

EL TEATRET DESBORDA TALENT MUSICAL

School Tarragona); i Gabriel Kazz, que ha estat doblement premiat. D’una banda, ha rebut el Premi del jurat (Participació en els festivals JaVeus2023, Ac cents2023, Santa Tecla 2023, Al tacústic2023, PortAutors 2023 i l’Espai Kesse 2023), i de l’altra, el Premi Port Tarragona (Enregis trament un videoclip d’una can çó als espais portuaris del Port Tarragona). Queda pendent de desvetllar la persona guanyado ra del Premi FiM Vila-seca, Fira de música i emergent i familiar de Vila-seca, que consisteix en una invitació per tocar a la FiM, i que es desvetllarà el mes de fe brer del 2023.

En aquestes cinc edicions del certamen PortAutors/es, el Port de Tarragona ha premiat una gran quantitat de noves veus que a poc a poc s’han acabat obrint pas en el mercat. És el cas del barceloní Roger Padrós, gua nyador del Premi del Jurat del 2021, que també es va emportar el Premi del Públic i El Premi Port Tarragona. Aquest mateix mes d’octubre Padrós acaba de presentar el seu primer treball La vida és millor, un disc que el músic barceloní també ha publicat adaptat i interpretat en llengua de signes.

Nivell mitjà

Estat del cel

La nuvolositat augmentarà ràpidament de matinada i quedarà molt ennuvolat o cobert fins a mig matí. A par tir de llavors la nuvolositat minvarà gradualment d’oest a est i el cel anirà quedant serè o poc ennuvolat, si bé els núvols continuaran abundants al quadrant nord-est la resta del dia. A més, durant la tarda també arribaran al guns núvols al terç oest del territori. Independentment, el vessant nord del Pirineu estarà cobert tot el dia.

Precipitacions

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

S’espera precipitació a qualsevol punt fins a mig matí, i fins a migdia a punts del litoral i prelitoral central i nord. Per altra banda, al vessant nord del Pirineu se n’espera tota la jornada. La precipitació serà d’intensitat entre fe ble i moderada i localment anirà acompanyada de tem pesta especialment al litoral central.

EL TEMPS

Màxima Mínima

SUDOKU

Cristina Serret serret@diarimes.com

Mai com ara els músics

Serrallo entre sis finalistes, amb una platea plena de gom a gom i uns músics que van omplir de talent la sala més popular del Serrallo tarragoní.

En l’edició d’aquest any, el músic Gabriel Kazz s’ha endut el Premi del jurat i també el Premi Port de Tarragona

del jurat.