Dimarts 29 de novembre de 2022

El Camp de Tarragona lidera la recuperació econòmica de Catalunya

ANUARI COMARCAL Les dades recollides pel BBVA indiquen que els sectors de l’hostaleria, la restauració, el comerç i la indústria química han impulsat la millora de la situació a les comarques de Tarragona, que han crescut per sobre de la mitjana catalana. P2

La

Les Artistes Locals viatjaran al segle XIX amb la representació de ‘La Roser’ al Bartrina

L’obra, coproduïda pel Bartrina Territori Creatiu, vol aportar una mirada femenina sobre una època de gran esplendor industrial a la ciutat. P8

MONOGRÀFIC

GERARD MARTÍ

L’economia catalana s’està recu perant de l’impacte de la covid i el Camp de Tarragona no n’és l’excepció. De fet, va ser la ve gueria que va liderar la millora del valor afegit brut (VAB) dels sectors productius a Catalunya, amb un creixement del 7,8%, dada que contrasta amb la da vallada del 14,4% de l’exercici anterior, segons destaquen les conclusions de l’Anuari Econò mic Comarcal 2022 de BBVA.

El catedràtic emèrit d’Econo mia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i di rector de l’estudi, Josep Oliver, va detallar ahir que la pujada és conseqüència d’un «efecte re bot», ja que el Camp de Tarrago

na va ser, també, la vegueria que més va caure l’any 2020 quant al VAB. Oliver explicà que la recu peració va estar liderada pels ser veis privats personals, com són el comerç, l’hoteleria, la restau ració o les activitats artístiques, que van créixer un 11,1% després del col·lapse del 2020, que va su posar un descens del 27,4%.

No obstant això, Oliver va as segurar que encara «falta camí per recórrer» per arribar als ni vells econòmics del 2019. «En el cas del Camp, encara falta més del 8% del valor afegit», va de clarar. El catedràtic emèrit ho va exemplificar assenyalant que, malgrat que l’aeroport de Reus va quadruplicar el nombre de visitants respecte del 2020, i les

pernoctacions a la Costa Daura da gairebé es van triplicar, les xi fres no representaven ni tan sols el 50% del que s’havia registrat el darrer any previ a la covid.

Amb tot, el creixement va ser desigual entre les comarques. El Tarragonès va liderar la classifi cació al Camp de Tarragona amb un ascens del 9,1% del valor afe git brut, una estadística que s’ex plica per la recuperació dels sec tors turístic, químic i alimentari –es va registrar el màxim històric

Exportacions internacionals de Tarragona

d’exportacions el 2021–. D’altra banda, el Baix Camp es quedà a la cua, amb un increment sostingut del 4,8%, per sota de la mitjana catalana del 5,8%. Oliver va co mentar que el sector energètic té un gran pes a l’hora de calcular el VAB del sector industrial a la co marca amb capital a Reus (repre sentava un 37,1% el 2020), però aquesta activitat econòmica va viure un exercici «difícil» i de re trocés. Al Baix Camp, va caure un 15,7%. «Comarques com el Baix Camp tenen un sector industrial que les frena», va valorar.

Fre a una tendència a l’alça L’any 2021 va deixar en l’econo mia uns resultats «més que sa tisfactoris» i «difícils de repetir»,

en paraules d’Oliver. Malgrat tot, el director de l’estudi va advertir que encara queda per tornar a les dades prepandèmiques i no es pera que, en el cas del Camp, es deixin enrere els efectes de la co vid fins a la primavera del 2023.

«A l’últim quadrimestre del 2022, el creixement pot ser zero o negatiu respecte de l’anterior període. Estem frenant i això es pot allargar de cara a l’any que ve. A partir de la primavera, hauríem d’entrar, si el virus no rebrota i la guerra no ho esbotza de nou, en una fase de reabsorció total de les pèrdues», va concloure.

Diferent és l’escenari a les Ter res de l’Ebre, que Oliver calcula que el 2022 ja podrien deixar en rere la crisi pandèmica.

Tarragona Impulsa concedeix beques a tres projectes d’emprenedoria social

Illicium, El Soterrani i Cuen tropia són els tres projectes d’emprenedoria social que han estat escollits per rebre les beques que atorga Tarra gona Impulsa en el marc del programa Tarragona Econo mia Social i Solidària (TESS). Concretament, Illicium, el projecte sobre l’elaboració de cosmètica natural sòlida; i El Soterrani, iniciativa encami nada a la creació d’una llibre ria cooperativa a Tarragona, són les dues propostes que re bran la beca Crea. D’altra ban da, la beca Consolida ha anat a parar a Cuentropia, projecte socioeducatiu que utilitza els llibres per educar i difondre valors transformadors a dife rents col·lectius del territori. Els tres projectes tenen vuit mesos per a constituir-se sota una de les formes jurídiques pròpies de l’Economia Social i Solidària. La beca Crea desti na 4.000 euros als dos millors projectes participants del pro grama formatiu TESS i la beca Consolida destina 2.500 euros a una entitat o empresa de l’economia social i solidària de la ciutat amb una antiguitat de fins a tres anys. Redacció

El Port fa una sessió dedicada al nou impost sobre envasos de plàstic no reutilitzables

Redacció

El Grup Impulsor del Pla Integral de la Part Baixa de Tarragona, format per diferents entitats del barri, es va constituir ahir a la tarda. Es tracta d’una eina per a la regeneració urbana i revitalit zació del barri. Amb aquest acte es va donar el tret de sortida al procés participatiu per a la re dacció del Pla. De fet, l’Ajunta

ment ha fet pública una enques ta per saber la valoració de la ciutadania de l’entorn de la Part Baixa (https://cutt.ly/61bxayk).

Helena Cruz, de Territo risXLM, una de les empreses adjudicades per a la redacció del Pla Integral, va explicar que «serà un procés participatiu que s’estructurarà en sis àrees –ur banisme, espai públic, mobilitat,

comerç, participació i cultu ra– i quatre fases». El conseller de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament, Xavier Puig, va afirmar que «l’objectiu és rever tir el procés de degradació que ha patit la Part Baixa». L’alcalde Pau Ricomà va reconèixer que el Pla, que està en fase de diagnosi inicial, «és un deute que la ciutat tenia amb el barri».

El Port Tarragona organitza avui, de 9 a 10 hores, una ses sió informativa vers el nou im post sobre envasos de plàstic no reutilitzables que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener de 2023. Aquesta tindrà lloc a la seu administrativa del Port i anirà a càrrec del direc tor jurídic de l’empresa Arola Legal, Víctor Guarch, advo cat especialitzat en impostos especials i mediambientals. S’analitzaran les particulari tats del nou impost aprovat i regulat als articles 67 a 83 del Capítol I del Títol VII de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de Residus i sols contaminants. L’impacte d’aquest nou impost, tant a es cala impositiva, com d’obliga cions formals davant de l’Ad ministració Tributària, obliga a fer una anàlisi interna dels productes que es fabriquen i es comercialitzen, així com la forma en què es presenten i transporten. El programa girarà vers els elements fona mentals de l’impost, l’àmbit objectiu i el fet imposable així com les afectacions en les ope racions de comerç internaci onal, les obligacions formals i les comptables. Redacció

Sergi Peralta Moreno

GERARD MARTÍ

TARRAGONA

El Govern destinarà 380.000 euros al Camp per sensibilitzar sobre la salut mental

La Generalitat de Catalunya va presentar ahir el programa Ocell de Foc, que subvenciona rà els projectes que sensibilit zin sobre els problemes de sa lut mental, incorporin la lluita contra l’estigma i fomentin el dret de les persones joves, d’entre 16 i 30 anys, a l’empo derament cap a l’autonomia personal i la construcció d’una vida independent. En concret, l’executiu destinarà 380.000 euros al Camp de Tarragona, en partides dirigides a dos nu clis, agrupacions de, com a mí nim, quatre entitats que parti cipen en un projecte conjunt i treballen en xarxa. Els interes sats hauran de presentar una iniciativa que tingui una dura da de dos anys. Es calcula que, en total, el programa podria atendre 20.000 joves. Redacció

El PSC proposa ampliar l’horari de les

Roger Freixa

La plaça de la Font serà un dels temes centrals de la trobada de demà de la comissió de terrasses. D’una banda, En Comú Podem demana que s’avanci una hora el seu tancament de dijous a diu menges per tal d’evitar molèsties als veïns de la zona. D’altra ban da, des del PSC proposen que el règim especial dels establiments de la plaça de la Font també s’apliqui al carrer de Trafalgar, a la Rambla de Ponent i a l’Illa Corsini, indrets que, d’aquesta manera, podrien tenir la terras sa operativa fins a les 2 hores a l’estiu. Amb aquesta proposta, la finalitat és «descongestionar i descentralitzar l’oci de la ciutat», apunta el conseller socialista Berni Álvarez.

teja intensificar les inspeccions per penalitzar qui no compleixi la normativa, serà ampliar mitja hora el tancament de caràcter general durant l’hivern perquè els establiments, que tanquen a les 23.30 hores entre setmana, puguin fer-ho a les 24 hores. Els divendres i dissabtes tancarien a la 1.

Paral·lelament, ECP també considera necessari rebaixar la mida de les terrasses a la plaça de la Font. «L’espai per a vianants és reduït i molt mobiliari urbà està camuflat per l’ocupació de les terrasses», assenyala la portaveu d’ECP, Àngels Pérez.

L’associació de veïns Ara Part

Alta organitza el tercer con curs de guarniment de bal cons amb motius nadalencs, amb premis per als tres millors dissenys. Els interessats hau ran de tenir llestos els seus balcons abans del 15 de de sembre i deixar les decoraci ons penjades fins al 6 de gener. El dia 7 es donaran a conèixer els guanyadors. Per inscriure’s al certamen, s’ha de ser veí de la Part Alta o dels voltants i trucar al número 609 930 588. El primer premi del con curs serà un dinar o sopar per a dues persones al restaurant Sol-Ric de Tarragona. El segon lloc serà recompensat amb un vermut degustació per a dues persones al restaurant Tòful. Finalment, el tercer premi serà un obsequi nadalenc. Redacció

Un altre dels suggeriments del grup socialista, que també plan

CINEMA

Per la seva banda, el PP de mana eliminar l’article 3bis, en el qual s’indica que l’ordenança delega i autoritza el govern la competència de modificar els annexos mitjançant decret d’al

caldia. Pel que fa a aquest mateix article, el PSC vol que s’especi fiqui que «només» es podrien modificar els annexos mitjan çant decret per tal de no poder canviar els horaris o les possibles ubicacions de manera unilate ral. El portaveu del PP, José Luis

Netflix estrena ‘Un hombre de acción’, que inclou escenes rodades a la ciutat

Es van enregistrar imatges al Complex Educatiu i el Banc d’Espanya

Redacció

La plataforma Netflix estrenarà demà la pel·lícula Un hombre de acción, que inclou escenes que es van rodar a Tarragona entre l’11 i el 15 d’octubre del 2021. En concret, les gravacions es van dur a terme al Complex Educa tiu. el Banc d’Espanya i l’antiga presó. La producció, protago nitzada per Juan José Ballesta,

va deixar un impacte econòmic per a la ciutat de 120.000 euros entre hotels, dietes i altres des peses associades, segons càlculs de la Tarragona Film Office, l’oficina d’atenció als rodatges de l’Ajuntament. Un hombre de acción és una producció de La Pulga y El Elefante dirigida pel català Javier Ruiz Caldera. Ins pirada lliurement en la vida de

Lucio Urtubia, i amb elements ficcionats, el film explora la fi gura de l’històric anarquista navarrès. Urtubia va dur a terme una llegendària operació de fal sificació a París que el va posar al punt de mira del banc més gran dels Estats Units, quan va aconseguir obtenir una enorme quantitat de diners falsificant xecs de viatge.

Martín, afegeix que «les pro postes del govern perjudiquen, una vegada més, a un sector que encadena una pandèmia amb un període d’hiperinflació. No estem d’acord amb el text actual i demanarem la modificació de diversos punts».

Al seu torn, des de Junts per Tarragona, la consellera Cristina Guzmán exposa que la prioritat és trobar un equilibri satisfactori per al sector de la restauració i per als veïns de la ciutat. «Cal ga

rantir i vetllar pel seu descans», comenta Guzmán.

Totes les esmenes presentades pels diferents partits s’exposaran demà a la comissió de terrasses. «Des de l’equip de govern treba llem amb els grups municipals per incorporar les esmenes que generin més consens. La volun tat de diàleg és total per tal que l’ordenança final sigui un docu ment el més consensuat possi ble», expressa la regidora de Do mini Públic, Cinta Pastó.

NETFLIX

Imatges de les sessions de rodatge al Complex Educatiu.

L’associació de veïns

Ara Part Alta organitza el tercer concurs de decorar balcons

Imatge d’arxiu de dues terrasses de la plaça Corsini de Tarragona.

Els veïns de Sant Salvador reclamen un vial per anar a peu fins al centre

L’associació veïnal demana que s’arrangi un camí paral·lel al riu o que s’habiliti un tram de l’N-240

Peralta Moreno

Els residents a Sant Salvador tindran el 13 de desembre l’opor tunitat de transmetre les seves propostes per millorar la ciutat directament a l’equip de govern, a través del taller participatiu del POUM. L’associació de veïns del barri vol aprofitar l’ocasió per re clamar, en paraules del seu pre sident, Toni Garcia, «una de les reivindicacions històriques»: la construcció d’un vial que perme ti anar a peu o amb bicicleta fins al centre de Tarragona.

«O tens cotxe o agafes l’auto

bús. Si no, és pràcticament im possible anar al centre», lamenta Garcia. El portaveu veïnal explica que hi ha un camí paral·lel al riu Francolí, que passa per sota del pont de l’AP-7, que freqüenten corredors i ciclistes de munta nya, però no està habilitat perquè tothom hi pugui transitar.

És per això que Garcia proposa dues opcions: arranjar el camí, ampliant-lo i allisant-lo –és conscient que abans s’hauria de fer un estudi per avaluar si l’àrea és inundable, encara que asse gura que en els dotze anys que

ha viscut al barri només ha vist una riada–, o construir un vial a l’N-240, «amb un carril bici, una vorera àmplia i dos carrils per als cotxes». «El trànsit per aquest tram ha disminuït molt des que està l’A-27. El fem servir els que vivim a Sant Salvador i la gent dels Pallaresos. No crec que fa cin falta dos carrils per sentit de circulació», valora. Amb tot, és conscient que la titularitat de la via, per ara, és estatal.

Garcia celebra que de les tres reivindicacions històriques del barri, ja se n’ha assolit una –van

iniciar les obres de la zona lúdica i esportiva– i l’Ajuntament s’ha mostrat receptiu per parlar d’una segona –la dignificació d’In terblocs–, però pensa que els tres quilòmetres que separen Sant Salvador de la ciutat «passen fac tura». «Som un barri de Tarrago na, també. Contribuïm i paguem impostos. Perfectament podríem ser una pedania dels Pallaresos i sembla que no passaria res. Per proximitat, estem a dos quilò metres i la connexió és gairebé millor. Som com la Gàl·lia, l’últim reducte», conclou.

El Gran Sorteig de Nadal del Mercat repartirà vals de compra de 70 euros

Es farà diàriament a partir del 12 de desembre

Redacció

El programa Reviu el Nadal omplirà el Mercat Central d’ac tivitats durant les pròximes setmanes. Una de les novetats d’enguany és el Gran Sorteig de Nadal, a través del qual se sorte jaran 70 euros diaris en vals de compra al mercat des del 12 de desembre fins al 5 de gener.

Un altre dels actes destacats serà la visita del pastisser català Lluc Crusellas, recentment no menat millor mestre xocolater del món al prestigiós concurs World Chocolate Masters de París. El pròxim 3 de desembre, a les 11 del matí, signarà llibres al Mercat i algunes de les seves

postres estaran disponibles a la parada de Cal Jan del mercat.

La Prèvia al Mercat tornarà a programar música en directe els vespres de divendres al Mercat. Per altra banda, la parada Nipo Sushi oferirà tallers de cuina japonesa els dissabtes 10, 17 i 24 de desembre, mentre que el Bar Colón ha programat un ta ller de còctels el divendres 9 de desembre. També cal recordar que els dissabtes de desembre estaran plens d’activitats a Pla ça Corsini, on Creu Roja Joven tut celebrarà el 30è aniversari de la seva Recollida de Joguines, que es complementarà amb di ferents activitats cada setmana.

El Moll de Costa viurà ‘Un Nadal de somni’ amb un centenar d’actes

El Port programa activitats gratuïtes de l’1 de desembre al 6 de gener

Redacció

El Port de Tarragona ha orga nitzat un Nadal de somni, un programa farcit d’activitats que es desenvoluparà a la Rambla de la Cultura en un Moll de Costa convertit en el Passeig dels Es tels. Des de l’1 de desembre i fins al 6 de gener, es duran a terme un centenar d’actes culturals, artístics i esportius destinats al públic familiar.

Totes les activitats seran gra tuïtes i es duran a terme en di ferents espais del Moll de Costa, com l’Arxiu del Port, el Museu, el Teatret del Serrallo, l’Escala Reial, els Tinglados, la pèrgola del Serrallo i el mateix passeig del Moll de Costa. L’objectiu del Port de Tarragona és oferir a la

ciutadania activitats per gau dir en família en tots els seus espais. El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, va des tacar ahir durant la presentació del programa la importància de programar aquestes activitats nadalenques «per reforçar el concepte de Rambla de la Cultu ra i convidar tothom a passejar en uns espais on hi haurà activi tats de manera continuada».

La il·luminació torna a agafar un gran protagonisme al Passeig dels Estels. L’encesa de llums del Serrallo es durà a terme el dia 2 de desembre. L’acte, organitzat amb la col·laboració de l’Asso ciació dels Veïns del Serrallo, comptarà amb un espectacle de la companyia Genovesa Nar

ratives Teatrals, la participació dels gegants del Serrallo, la coral del Serrallo i, com l’any passat, clourà amb un castell de focs. Durant l’encesa, s’oferirà xoco lata calenta als assistents.

La major part de les d’activi tats es concentren entre el 27 i el 30 de desembre, coincidint amb les visites al Magatzem Reial, que l’any passat va rebre gairebé 8.000 persones. Aquests pri mers actes es duran a terme ma joritàriament al Tinglado 1 i a la plaça del davant. La setmana de l’arribada dels Reis Mags d’Ori ent (2, 3, 4 i 5 de desembre) les activitats es concentraran en els espais tancats del Moll de Costa: Teatret del Serrallo, Arxiu del Port i Museu del Port.

Sergi

Una de les propostes és deixar la carretera amb un únic carril per cada sentit de circulació, per construir un carril bici i una vorera.

NADAL

MERCAT DAVID OLIETE

El vestíbul del Mercat presenta un gran arbre de llums LED.

PATRIMONI

La Catedral encetarà una nova fase d’excavacions i museïtzació del patrimoni

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Diocesà desenvoluparan fins al 2025 una tercera recerca arqueològica centrada en la Sala Axial

Roger Freixa

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Dio cesà han començat el desenvo lupament de la tercera fase de recerca arqueològica al conjunt monumental de la Catedral de Tarragona, la qual durarà fins al 2025. Les accions, emmarcades en els projectes quadriennals de la Generalitat, també inclouen l’adequació dels espais cate dralicis per tal que formin part del nou Museu Diocesà. L’ac tuació comportarà la inversió de 360.000 euros, finançats de manera directa o a través de la prestació de serveis per les dife rents entitats que col·laboren en el projecte, com el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tar ragona, Repsol, la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, entre altres.

Un dels objectius principals

de la nova fase és ampliar el coneixement arqueològic de la Sala Axial. «Intentarem esbrinar si hi ha restes d’època visigoda i mirarem si la sala arriba fins a la façana del Seminari», va expo sar Josep Maria Macias, director arqueològic del projecte i inves tigador de l’ICAC. Les excavaci ons també es faran a l’exterior septentrional del tèmenos (antic recinte de culte a un déu), així com als jardins de l’antiga capella de Santa Tecla la Vella. Aquestes intervencions permetran garan tir la protecció i conservació del patrimoni. D’altra banda, es re visaran i estudiaran els fons mu seogràfics derivats de les excava cions prèvies, de mossèn Serra Vilaró i Theodor Hauschild.

A partir dels estudis arque ològics, es podrà obtenir una seqüència diacrònica que expli qui la transformació del sector nord-occidental de la Catedral

des de l’època romana. «Volem que els elements arqueològics acabin sent museïtzats», va co mentar el director del Museu Diocesà i investigador adscrit a l’ICAC, Andreu Muñoz, qui tam bé va remarcar la importància de donar un «relat coherent» al nou museu i de «transferir el conei xement a la societat». Tal com van apuntar, la previsió és que l’adequació museística finalitzi el 2026 per tal que es pugui co mençar a visitar. «Aquesta actu ació ens servirà per conèixer més i millor el conjunt monumental», va indicar el degà del Capítol Ca tedral de Tarragona, Antoni P. de Mendiguren.

Un dels aspectes destacats de la iniciativa és la col·laboració de diferents entitats públiques. «Aquesta coordinació institu cional no és gaire habitual, mo tiu pel qual Tarragona serà un exemple», va subratllar el direc

Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC, serà el director arqueològic del projecte.

Els treballs comporten la inversió de 360.000 euros per part de diferents entitats

tor de l’ICAC, Josep Maria Palet. «Les administracions hem d’in cidir en la recerca, hem d’invertir per saber d’on venim i facilitar l’accés a la cultura», va afegir la directora dels Serveis Territori

als de Cultura de la Generalitat, Lourdes Malgrat, entitat que ha subvencionat els treballs amb 115.000 euros. Per la seva banda, l’Ajuntament de Tarragona n’ha aportat 60.000. «Hem de tenir presència en aquesta mena de projectes que, en aquest cas, pre tenen recuperar el culte imperial romà», va explicar el conseller de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo.

El 2005, l’ICAC va començar a investigar el conjunt monu mental de la Catedral, en col laboració amb l’Arquebisbat i l’Ajuntament. Després de les prospeccions geofísiques de 2007, el 2010 es va aixecar el subsol i es va trobar el temple d’August. En fases posteriors es van dur a terme excavacions ar queològiques a la nau central i a altres punts de la Catedral.

GERARD MARTÍ

Obramat, l’empresa de distribució de materials per a reformes i construc cions, obre avui, a partir de les 7 del matí, les portes del seu nou magatzem a Tarragona. Aquest establiment, situat al número 6-A de la Carretera Vella de València, al Polígon Industrial Francolí, disposa d’una superfície total de gaire bé 7.800 metres quadrats i ha suposat una inversió de 15,6 milions d’euros. L’edifici compta amb mesures d’efici ència energètica, amb una instal·lació fotovoltaica i il·luminació completa ment LED. Així mateix, al pàrquing, de 290 places, hi ha nou punts de recàrre

ga per a vehicles elèctrics o híbrids. Des d’Obramat asseguren que a la seva botiga ofereixen més de 20.000 referències de les millors marques del mercat. El seu horari d’obertura serà de 7 a 21 h. de dilluns a divendres, els festius d’obertura obrirà de 7 a 21 h. i els

diumenges d’obertura de 9 a 15 h. «Han sigut molts mesos de treball, però l’esforç ha valgut la pena. Entre tots hem fet possible que el nou ma gatzem sigui, per fi, una realitat», va expressar ahir Joan Manuel Robles, director general d’Obramat Tarragona,

durant l’acte d’inauguració previ al dia de l’obertura al públic. El director ge neral d’Obramat Espanya, Antonio Bu llido, qui va reafirmar «l’aposta que fa la companyia per Catalunya, el de Tar ragona és el cinquè que construïm a la comunitat autònoma». «Volem afavo

rir el creixement del teixit empresarial i industrial de la zona». De fet, un 80% dels col·laboradors d’Obramat Tarrago na són del propi municipi i els voltants. Bullido va voler agrair la paciència dels veïns d’Icomar amb la construcció de la rotonda a l’N-340, pagada per la mateixa empresa. L’alcalde de Tarra gona, Pau Ricomà, va reconèixer que aquesta «ha ajudat a millorar l’entrada a la ciutat». També va posar en valor la gran inversió econòmica que ha fet Obramat a la ciutat, que, a més, «crea moltes oportunitats de treball». Con cretament, el nou magatzem ha gene rat més de 100 llocs de treball directes.

John Bugarin

GERARD MARTÍ

EMPRESES

OBRE

quinzena

joves

Una quinzena de noies d’entre 13 i 18 anys han participat en el taller per la promoció de la ca pacitació en ciència i tecnolo gia del programa Woman Tech 2022. La formació, que ha anat a càrrec de la Fundació Esplai, ha permès a les participants treballar un projecte sobre el potencial de la intel·ligència artificial i el Machine Learning al servei de la societat. Les par ticipants, sense experiència prèvia en programació, han treballat amb el llenguatge de programació Python, aplicant solucions tècniques a proble màtiques d’acord amb els ob jectius de desenvolupament sostenible. Tot plegat, a partir d’experiències pràctiques en tècniques d’aprenentatge au tomàtic com el reconeixement d’imatges, síntesi de veu i pro cessament de llenguatge. La formació s’ha desenvolupat al llarg de dos caps de setmana i tanca les accions previstes dins el programa Woman Tech 2022, que impulsa el Clúster TIC Catalunya Sud i l’Ajunta ment amb la finalitat fomen tar i capacitar noves vocacions tecnològiques entre les més joves.

El 64% de les empreses de la segona Incubadora TIC ha sortit al mercat

La segona edició de la Incuba dora TIC, el programa per a fo mentar la creació d’startups, va acabar ahir deixant 13 empreses en marxa. Onze d’aquestes es tan buscant finançament i dues que es troben redefinint el seu projecte. Per ara, un 64% de les 11 startups d’aquesta edició que busquen inversions compten amb productes o serveis al mer cat, mentre que el 36% restant es troba en la fase prèvia. Cal des tacar que les empreses sorgides amb la mentoria han creat un total de 30 llocs de treball, dels 57 que integren el personal. En aquest sentit, hi ha diferències entre la contractació en funció del projecte, ja que algunes han doblat plantilla, mentre altres s’han mantingut amb l’equip inicial.

Per a cloure la segona edició, ahir es va celebrar una Demo Day, on les 11 empreses sorgides de la segona edició i tres de la pri mera van presentar els seus pro

jectes davant de potencials in versors, com Sabadell BStartup, la Fundació URV, el Clúster TIC o PIMEC Baix Camp, entre d’altres.

Les startups participants en aquesta segona edició han valo rat amb un 8,9 de nota mitjana el programa i les mentories que

han rebut durant els últims sis mesos, on destaca el networking que es genera al voltant de Re dessa.

La regidora d’Empresa i Ha bitatge i consellera delegada de Redessa, Teresa Pallarès, va anunciar ahir que «vista l’expe riència positiva d’aquestes dues primeres edicions, hi haurà una tercera el 2023, amb la novetat que serà anual i tindrà dues con vocatòries». D’aquesta manera,

ol,

da amb un bootcamp formatiu exclusivament en línia.

Pallarès també va destacar que la pròxima edició tindrà «una vertical dedicada a les tecnolo gies alimentàries, ja que aquest àmbit ha experimentat un crei xement de les inversions a Es panya d’un 220%. Sobretot pel que fa a la distribució, la proteïna alternativa i la digitalització de l’agricultura». Per a la regidora, d’aquesta manera «continuem apostant per un sector que es consolida com a motor de dos sectors estratègics al nostre ter ritori com són l’alimentari i el tecnològic».

La incubadora TIC està des tinada a acompanyar projectes emprenedors amb solucions tecnològiques per a sectors es tratègics amb potencial de crei xement. La finalitat és oferir un programa d’acompanyament a través de consultors experts en el creixement d’empreses que aju daran a validar el projecte i fer-lo créixer de forma escalable.

Anna González

les empreses es podran presentar el pròxim mes de gener, amb un primer programa que finalitzarà al juny, o bé podran fer-ho al juli

que durarà fins al desembre. A més, durant tot l’any les startups interessades a participar podran acollir-se a la convocatòria híbri

Teresa Pallarès va anunciar una tercera edició del programa per al gener de 2023

EMPRESA

La segona edició va acabar ahir amb una ‘Demo Day’ on les ‘startups’ van presentar els projectes que busquen finançament

Una

de

completen la formació del Woman Tech del TIC Sud

OLÍVIA MOLET

Imatge de la presentació d’un dels projectes de la ‘Demo Day’.

El Centre de Lectura i la URV rebran els Premis d’Honor de la Cambra

Anna González

La Cambra de Comerç de Reus organitza, un any més, l’entrega dels Premis Cambra. Enguany pretenen reconèixer, sobretot, les empreses i entitats que han destacat per la seva innovació i digitalització. D’entre els 29 guardonats, el Centre de Lectu ra, la Universitat Rovira i Virgili (URV), Andreu Rodríguez Val veny i Josep Anton Aliagas re bran els Premis d’Honor. També dins dels premis s’hi troben els de periodisme, que en aquesta ocasió realcen quatre treballs relacionats amb la innovació. Els altres 21 premis tenen la voluntat de destacar el teixit d’empreses del territori de la Cambra, com són el Baix Camp, la Conca del Barberà, el Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Entre les empreses que rebran el premi de la Cambra hi ha les reusenques Ramon Ber gadà Mecanització d’Oficines,

Biosfer Teslab, Quercus Tecno logies i el Club Tennis Monterols. L’entrega de premis se celebrarà demà, a les 19 h., al Teatre For tuny. La gala, igual que a la del 2021, tornarà a prendre un ves

sant solidari amb la recaptació d’ingressos per al projecte Reha bilitem l’Estel, una iniciativa de Llars Socials Reus per a rehabili tar cinc habitatges sostenibles al carrer de l’Estel.

Les Artistes Locals estrenen ‘La Roser’ al Teatre Bartrina

La Roser, una obra de teatre coproduïda per Les Artistes Locals i el Bartrina Territo ri Creatiu, s’estrenarà aquest dissabte, a les 20 h., al Teatre Bartrina. L’obra explica la vida de Roser, una reusenca nascu da l’any 1835. Amb ella i la seva família, l’espectador coneixerà una sèrie d’esdeveniments de principis del segle XIX. Es trac ta, segons la companyia, d’un espectacle que marca «un punt d’inflexió dels quasi vint anys

MOBILITAT

de la seva trajectòria». A més, La Roser també serà un projecte educatiu, que s’adreçarà als ins tituts de la ciutat per estudiar la història a través de la cultura, com és el teatre. Per al regidor de Cultura, Daniel Recasens, es tracta «d’un projecte que va néixer a partir del Bartrina Ter ritori Creatiu, amb la voluntat de proporcionar un espai per a la creació artística de les arts en viu». Les entrades es poden adquirir al web del teatre.

Surt a licitació l’últim lot del sistema de bici compartida

L’Ajuntament de Reus, a través de l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis, va publicar ahir la licitació del darrer lot del contracte per a la implantació d’un sistema públic de bicicleta compartida a la ciutat. Concre tament, el que fa referència a l’obra civil per a la instal·lació d’estacions i ancoratges per a les bicicletes en diferents punts de Reus. El contracte va sortir amb un pressupost de licitació de 737.966,66 euros i el termini

total de l’execució de les obres és de set mesos, dividit en dues fases, una primera de l’obra civil corresponent a 14 estaci ons, que durarà quatre mesos a comptar des de l’acta de replan teig, i una segona de l’obra civil de set estacions més, durant set mesos. Aquest lot ja es va licitar a l’estiu i va quedar desert. Ara el plec s’ha refet, però manté les característiques del projecte intactes i escurça els terminis d’execució.

La Fundació Villablanca coordina el projecte ‘Autherapies’

La Fundació Villablanca co ordina el projecte Authera pies amb l’objectiu de posar a l’abast de les persones amb trastorn de l’espectre autis ta (TEA), dels seus familiars i professionals de la salut i de l’educació tot el coneixement sobre les intervencions ba sats en l’evidència científica d’aquesta condició. El pro jecte, finançat amb els fons Erasmus+ de la Unió Europea, vol posar remei a la manca de coneixement de les persones amb autisme sobre les teràpi es i els tractaments basats en l’evidència científica que po den ser més beneficiosos per a elles. S’ha creat un paquet formatiu de continguts digi tals, que està disponible en di ferents idiomes, perquè pugui estar a l’abast de tothom.

‘De l’aula al carrer’ del CPNL arriba

El projecte De l’aula al carrer, del Consorci per a la Normalit zació Lingüística (CPNL), arri barà a la seva última sessió el pròxim dijous. Es tracta d’una iniciativa per a augmentar l’ús oral del català entre l’alumnat i animar-los a emprar la llen gua que aprenen fora de l’aula. Uns 90 alumnes de 6 cursos diferents van participar en una sessió preliminar per conèixer el projecte, però actualment estan assistint presencialment 16 d’alumnes amb ganes de parlar en català fora de l’aula i 14 més es van inscriure a les sessions en línia que s’impar teixen de forma centralitzada des del CPNL. Els que declaren utilitzar el català entre un 0 i un 25% del seu dia a dia faran la sessió d’aquest dijous a l’Or feó Reusenc. Redacció

L’Ajuntament convoca a la ciutadania en Audiència Pú blica per presentar el Pla Es tratègic Reus Horitzó 32, al saló de plens del palau municipal, avui a les 19 h. El document és el resultat del debat públic obert amb la ciutadania per definir de manera compartida com ha de ser Reus a 10 anys vista. L’acte, obert a tothom, també es retransmetrà per internet a través del canal de Youtube de l’Ajuntament.

Els reusencs Josep Anton Argilaga i Andreu Rodríguez són els altres dos seleccionats per uns guardons honorífics centrats en la innovació OLÍVIA MOLET

Imatge de la presentació de la gala dels Premis Cambra 2022.

Imatge de les actrius de l’obra de teatre ‘La Roser’.

a la seva darrera sessió a l’Orfeó Reusenc

L’Ajuntament presenta el pla ‘Horitzó 32’ als reusencs

CAMP DE TARRAGONA

Granados lamenta que el Govern no defensi «de valent» el Hard Rock

L’alcalde de Salou remarca que el macrocomplex permetrà desestacionalitzar el turisme

ACN/Redacció

L’alcalde de Salou, Pere Grana dos, va lamentar ahir que la Ge neralitat no «treballi de valent la defensa del projecte de Hard Rock. El batlle considera que són més aquells que estan a favor del macroprojecte, però que «només parlen» els contraris. Granados va insistir que el centre recreatiu aportarà sostenibilitat econòmi ca a les comarques tarragonines i contribuirà a la desestaciona lització del turisme. L’alcalde ho va dir ahir coincidint amb l’ober tura del primer Salou Congress, una convenció sobre turisme de costa que se celebra fins aquest avui al municipi. En les dues jornades s’han tractat qüestions com la transformació del model de Sol i platja i les noves opor tunitats de la tecnologia per ga rantir un creixement sostenible turístic.

Pere Granados va reclamar al govern català que «tiri endavant tota la qüestió administrativa» del Hard Rock i va tornar a exigir que des de l’executiu es defensi el projecte. «És molt important sentir a parlar tot aquest grup d’empreses i d’administraci ons que estem a favor de la im plantació d’aquest projecte. De moment, només parlen els que estan en contra, però jo crec que som molts més els que estem a favor», ha insistit. Alhora, va remarcar que el macrocomplex «accelerarà» la desestacionalit zació del turisme: «Nosaltres vo lem ser sostenibles econòmica ment i socialment perquè volem treballar durant tot l’any, el Hard Rock ens ajudarà molt perquè obrirà durant dotze mesos».

Inversió de 200 milions d’euros Durant l’obertura del congrés, el secretari d’Estat de Turisme, Fer nando Valdés, va destacar que els municipis de costa volen captar

L’alcalde de Salou reclama al govern català que tiri endavant els tràmits administratius

el turisme durant els dotze me sos de l’any i va manifestar el compromís del govern espanyol amb el sector turístic. Valdés va recordar que s’han destinat més de 200 milions d’euros provi nents dels fons Next Generation a municipis turístics de tot l’estat espanyol. D’aquests, 35 milions d’euros aniran a la demarcació de Tarragona i sis milions, con cretament a Salou. Uns diners que ajudaran a «apostar per la mobilitat sostenible i un turisme cada vegada més intel·ligent», segons el secretari d’Estat de Tu risme. En el seu discurs, el secre tari d’Estat va afegir que cap altre país de la UE ha reservat dins del seu Pla de Recuperació un pa quet d’inversions específic per al sector turístic.

El secretari d’Estat de Turisme visita Mont-roig del Camp

Des de Salou, el secretari d’Estat es va desplaçar a Mont-roig del Camp (Baix Camp) per assistir a la reunió del Patronat de la Fundació Más Miró, que la Secretaria d’Estat de Turisme recol za financerament amb 100.000 euros anuals. A la tarda, Valdés es va reunir amb l’alcalde Fran Morancho, per analitzar el Pla de Sostenibilitat Turística que s’està executant al municipi, amb un pressupost de 3,98 milions d’euros. Redacció

‘Lluna de sang’, millor obra del primer concurs de teatre amateur

La Pobla de Mafumet ha gau dit durant les darreres setma nes de la primera edició del Concurs de teatre amateur M. del Carme Baget que, dissabte passat, va celebrar la gala de lliurament de premis entre les quatres obres participants. Prè viament, La Corriola Teatre les havia seleccionat d’entre les 38 companyies que van presen tar la seva candidatura. El gran triomfador d’aquesta primera edició ha estat el Grup de Tea

SOLIDARITAT

tre El Centre de Gràcia, ja que amb la representació de l’obra Lluna de sang s’ha fet amb un total de tres guardons: el de millor grup, el de millor direc ció personificat en Mercè Tost i Carlos Pablos i, també, amb el premi al vot popular, atorgat pel nombrós públic assistent a les diferents obres concursants. Lluna de sang narra la història d’un grup d’amics, un viatge ple de sorpreses amb grans dosis d’humor.

La Pobla de Montornès celebra el Dia Mundial de la Discapacitat

El Poliesportiu de la Pobla de Montornès acollirà aquest diumenge 4 de desembre l’es deveniment organitzat per Protecció Civil de la Pobla de Montornès amb la col·laboració d’associacions del municipi per commemorar el Dia Mundial de la Discapacitat. Tots els di ners recaptats anirà destinats a Down Tarragona per al trasllat i adequació de la seva nova seu de l’entitat. L’entrada serà un donatiu de 2 euros, i amb entre

FESTES

pà calent i beguda, 5 euros. La jornada solidària començarà a les 10 h. amb la tabalada d’inici a càrrec d’Amics de Montornès i La Bèstia de sa Pobla, i presen tació de l’esdeveniment amb ví deo de Pablo Pineda. A les 10.30 h. es farà el partit de futbol in clusiu entre els equips de Down Tarragona i Escola CFS la Pobla de Montornès, i a les 12.00 h. hi haurà actuacions castelleres. Completaran el dia altres actes com zumba o tallers infantils.

ons no contributives i de l’IMV. Així mateix, els pensionistes te nen garantit el poder adquisitiu amb la revaloració de les pensi ons d’acord amb l’IPC.

ACN

L’ajuda de 200 euros aprovada pel govern espanyol per mitigar l’impacte de l’elevada inflació ja ha beneficiat 68.802 perso nes a tot Catalunya. En concret, l’Agència Tributària ja hi ha abonat 13.760.400 euros per aquest concepte. Els destina taris d’aquesta iniciativa, apro

vada per l’Executiu a finals de juny són treballadors, autònoms i aturats que resideixen a llars amb ingressos inferiors a 14.000 euros el 2021 i el patrimoni dels quals, descomptant l’habitatge habitual, no superi els 43.196,4 euros. El còmput d’ingressos i de patrimoni s’efectua de ma nera conjunta, tenint en compte

totes les persones que resideixin amb el beneficiari en un mateix domicili a data 1 de gener de 2022.Queden exclosos d’aques ta ajuda els pensionistes i els perceptors de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) per ser col·lectius ja beneficiats d’altres mesures aprovades pel Govern com l’in crement d’un 15% de les pensi

Per tant, l’objectiu d’aquesta ajuda d’un pagament únic de 200 euros, recollida al Reial de cret llei 11/2022, de 25 de juny, és pal·liar els efectes de l’encari ment de preus a les rendes bai xes que no es beneficiaven de les anteriors normatives. El termini per sol·licitar aquest ajut va con cloure el 30 de setembre passat i el decret estableix un marge fins a finals d’any per a cobrar-la, en cas contrari, es pot denegar la sol·licitud.

La Fira de Nadal del Morell torna del 2

al 4 de desembre

Del 2 al 4 de desembre, el Mo rell viurà una cita nadalenca es pectacular amb una nova edició de la Fira de Nadal. Un esdeve niment impulsat des de la regi doria de Promoció econòmica de l’Ajuntament del municipi, amb el suport de l’Associació de comerciants i professionals del Morell, que presenta un programa d’actes i que conver tirà el primer cap de setmana de desembre en unes jornades es pecials. El recinte obrirà diven

dres a les 17 hores, i una hora més tard es farà l’encesa de les llums de la fira. «Com a novetat, tindrem una petita fira del vi, amb una desena de cellers que oferiran els seus productes», comenta la regidor Mònica Ca sas, un espai que se suma a la ja tradicional pista de gel, el trenet de la fira, els tallers o les activi tats per a la canalla. I diumenge, a més, hi haurà l’exposició de clàssics, la Festa de l’oli i el seu concurs d’allioli.

CEDIDA

CEDIDA

La demarcació lidera amb 35 milions les inversions turístiques del govern espanyol a Catalunya.

Fernando Valdés visitant ahir al matí el Mas Miró.

LA POBLA DE MAFUMET

Una escena de l’obra guanyadora del concurs.

empreses innovació &

La meitat de les empreses catalanes han impulsat accions per a innovar

Anna Ferran

Reinventar-se o morir. Aquesta és una dicotomia que utilitzem habitualment. En el món de l’empresa, es podria adaptar per la versió innovar o perdre com petitivitat. I és que la innovació és una de les bases gràcies a les quals es guanya en competiti vitat, en diferenciació i en valor afegit. Històricament, Catalunya s’ha caracteritzat per un caràcter innovador. Ara bé, quin rol juga la innovació en l’actualitat? Se gons l’European Innovation Sco reboard, Catalunya registra uns nivells d’innovació moderats, que estan entre 5 i 10 punts per sota dels països líders, encapça lats per Suècia, o forts, com per exemple Alemanya, en termes d’innovació. El Baròmetre de la Innovació i la transformació verda i digital a Catalunya 2021, elaborat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de les empre ses de la Generalitat, indica que l’any passat, últim del qual se’n tenen dades tancades disponi bles, mostra com els principals paràmetres que valores l’activitat innovadora han crescut.

La meitat de les empreses ca talanes (50,7%) de nou treballa dors o més va dur a terme alguna acció innovadora l’any passat. D’aquestes, el 24,4% va adquirir o desenvolupar R+D i el 23,2% va col·laborar amb centres tec nològics, centres de recerca i/o universitats. El Baròmetre d’AC CIÓ també posa el focus en les característiques que defineixen les empreses amb la idea de po der extreure una mena de retrat robot del tipus d’empresa que és innovadora. Aquest retrat robot mostra a organitzacions o molt joves o molt consolidades i amb una forta aposta per la internaci

onalització i les exportacions.

Exportadores i disruptives

Pel que fa a la trajectòria i edat de les empreses, les dades del tre ball indiquen que les empreses més joves o emergents, és a dir, aquelles que tenen un màxim de 5 anys són les més innovadores.

De fet, un 64,7% de les compa nyies de més de 9 treballadors i

menys de 5 anys va innovar l’any passat. Les segueixen de prop justament les empreses més ma dures i consolidades, aquelles que tenen més de 50 anys. El 59,6% d’elles assegura haver in troduït tecnologies o processos innovadors en el seu dia a dia.

De fet, en les anteriors edicions del Baròmetre, les companyies amb més trajectòria també han

aparegut com un dels principals motors de la innovació en l’eco sistema català.

Si bé les empreses més jo ves i més consolidades són les principals tractores de la inno vació a Catalunya, s’observa un canvi substancial quan es parla d’innovació disruptiva, és a dir, d’aquella que s’adreça a nous segments de clients o a resoldre noves necessitats i requereix la incorporació de noves capacitats a l’empresa. Només l’11,7% de les empreses innovadores reserva una partida pressupostària per a projectes disruptius. Aquesta xi

fra, però, puja fins al 37,1% en el cas de les empreses emergents i baixa fins al 6,7% en el cas de les empreses de més de 50 anys.

Pel que fa a la seva capacitat internacionalitzadora, l’estudi mostra com el 57,1% de les em preses innovadores són també exportadores, mentre que no més el 21,9% de les companyies no innovadores són exportado res. Aquestes dades evidencien la relació evident entre ambdues actituds empresarials.

Millorar producte i comunicació

El Baròmetre de la Innovació

també se centra en els àmbits on s’ha aplicat la innovació. L’any passat, les empreses catalanes que van innovar ho van fer prin cipalment en l’àrea de producte (57,8%) i en la de sistemes d’in formació i comunicació (42,8%).

Altres aspectes sobre els quals també es va innovar, si bé en menor mesura, són el desenvo lupament de producte i procés de negoci (38,3%), el màrqueting i la venda (33,5%), la producció de béns o serveis (33,4%), l’ad ministració o gestió (23,1%) i la logística (11,1%).

De l’acció als resultats

Sigui quina sigui l’àmbit sobre el qual s’hagi aplicat una innovació, l’objectiu final és sempre obtenir un canvi que permeti a l’empre sa seguir avançant i creixent. En el cas de les organitzacions que van dur a terme projectes d’R+D, el 84,2% ho va fer amb l’objec tiu d’introduir enguany un nou producte o servei al mercat i un 35,9% ho va fer amb la idea d’implementar un nou model de negoci.

Pel que fa a l’impacte esperat, l’increment de la facturació, de l’eficiència i la productivitat són els tres principals beneficis pre vistos després d’introduir inno vacions a l’empresa. S’observen diferències considerables pel que fa a l’impacte segons si és o no una empresa innovadora dis ruptiva. Així doncs, les disrupti ves esperaven un impacte entre 6 i 22 punts percentuals superiors, respecte a la mitjana. Dos dels aspectes on la diferència és més marcada són l’augment de la fac turació, amb un 77,8%, respecte a un 58,3%, i l’augment d’ingres sos per llicències i royalties, que salta de 6,6% al 18,2%.

CEDIDA

Tecnològica i verda, així és la transformació de les empreses que innoven

Anna Ferran

Innovar és sinònim de moder nitzar-se, de millorar, en defi nitiva, de transformar-se. Quan es parla d’innovació empresari al, aquesta es pot materialitzar des d’aspectes molt diversos: producte, gestió, logística, nous models de negoci, etc. Ara bé, sovint quan s’analitza la innova ció empresarial, un dels aspectes que es té més en compte és la transformació digital. És per això que el Baròmetre de la Innovació a Catalunya fet per ACCIÓ ana litza com s’està duent a terme aquest procés que suposarà un punt d’inflexió en la trajectòria de les companyies. Així mateix, i

per primera vegada, el Baròmetre també analitza la transformació verda, és a dir, els canvis impul sats per a aconseguir una activi tat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Inversió

en tecnologia

Segons les dades recollides per Baròmetre, una quarta part de les empreses catalanes va invertir en transformació digital l’any 2021. Pel que fa a les tecnologies més incorporades, en destaquen l’In ternet de les Coses (13,4%), el Big Data (10,6%) i ja en un percentat ge menor la intel·ligència artifi cial (6,7%). Així mateix, un 11,7% de les empreses innovadores han

fet el salt cap a l’e-commerce, si gui incorporant-se en platafor mes de venda online o creant la seva pròpia botiga online. Amb tot, el Baròmetre ressalta que un 25% de les empreses que ha em près un procés de transformació digital no disposen de personal suficient per a transformar-se. Malgrat aquesta mancança de talent intern, el 82,5% de les empreses que van invertir en tecnologia l’any passat, tenien la

intenció de continuar enguany i el 17,9% de les que l’any passat no van invertir-hi, tenien previst fer-ho aquest 2022.

Empreses més verdes

L’altre aspecte que analitza el Baròmetre és la transformació verda. Gairebé un terç de les em preses catalanes ha invertit en aquest aspecte. L’ús de materials reciclats (13,9%), l’aprovisio nament de nous materials amb

El Baròmetre mostra com l’interès per a invertir en tecnologia creix any rere any

certificació sostenible (13,1%) i les inversions en tot el cicle del producte (12%) són les princi pals accions que s’han impulsat. Malgrat els esforços, prop d’un terç de les empreses considera que tampoc disposa del talent

necessari per a fer aquest can vi verd. Això, però, no frena les perspectives de creixement de la transformació verda. El 43,2% de les empreses catalanes te nia previst invertir enguany en transformació sostenible. El 80,1% de les que ho va fer l’any passat comptava amb continuar fent-ho aquest 2022 i el 25,7% de les que el 2021 no van fer aquesta aposta, tenien la intenció de ferho durant el 2022.

Menys CO2, més estalvi, l’equació sostenible per a les pimes

Les pimes suposen més del 95% del total d’empreses a Espanya. És per això que, quan es parla de promoure la sostenibilitat i la transició energètica, les micro, petites i mitjanes empreses tenen un rol determinant. Només si elles duen a terme aquesta trans formació les fites establertes per les dates clau de 2030 i 2050 per a frenar els efectes de l’emer gència climàtica s’assoliran. Ara bé, les pimes són també el grup d’empreses més afectades per les crisis i els sotracs de l’economia, cosa que dificulta que es mantin gui la inversió en transformació verda. Malgrat tot, experts de l’àmbit de l’economia sostenible recomanen no aturar els esfor ços, ja que aquesta mena d’in versions es traduiran en estalvis que milloraran la competitivitat de les empreses, especialment quan es tracta d’actuacions en

matèria d’eficiència energètica i reconversió cap a les renovables.

Calcular la petjada de carboni

El primer pas per a millorar la sostenibilitat, especialment l’ambiental, és calcular la petjada de carboni de l’empresa. Actual ment, es poden trobar diverses calculadores de l’impacte medi ambiental que ajuden a tenir una idea sobre els aspectes derivats de l’activitat de la companyia més contaminants. Amb aquesta anàlisi feta, és l’hora d’escollir les accions a dur a terme.

Sí a les renovables

L’energia és un dels aspectes bà sics a treballar quan es parla de reducció de la petjada energèti ca. Apostar per les energies re novables és clau. En aquest cas, existeixen dues alternatives, que dependran molt de la morfologia de l’espai físic del negoci. Una

d’elles és instal·lar una planta fo tovoltaica a les cobertes de la seu de l’empresa per a suplir parci alment o totalment l’electricitat que s’usa. Cal tenir en compte que es poden sol·licitar ajuts, vinculats als fons Next Generati on, per a la implantació de reno vables. A més, existeixen altres bonificacions, com la de l’IBI, a tenir en compte si la seu de l’em presa és de propietat. En cas de no tenir l’opció de poder fer una instal·lació d’autoconsum ener gètic, les empreses poden apos tar per a contractar el subminis trament elèctric amb el segell de procedència renovable, cosa que facilitarà la descarbonització.

Mobilitat sostenible

En l’àmbit de les energies, també cal tenir presents les solucions de mobilitat, així com la mobili tat dels treballadors. Si l’empresa ha de renovar els seus vehicles,

El primer pas per a engegar un canvi cap a la sostenibilitat és calcular la petjada de carboni

és un bon moment per apostar per models híbrids o elèctrics, ja que també es poden demanar ajuts i altres subvencions públi ques en aquesta línia. Si la mo bilitat és estrictament urbana,

es poden estudiar altres alterna tives sostenibles, com patinets elèctrics o bicicletes per a fer re partiments o petites camionetes elèctriques. Així mateix, es pot promoure entre els treballadors

opcions com el carsharing, per a reduir les emissions derivades del seu transport, però que tam bé s’han de sumar en la petjada de carboni de l’empresa. Així mateix, promoure el teletreball, sigui total o parcial, i les vide oconferències, també ajuda a disminuir l’impacte mediambi ental, a la vegada que suposa un estalvi econòmic, en reduir el consum de combustible.

Maddel, referents en el transport d’aigua potable per al consum humà

Són l’única empresa autoritzada al Baix Camp

A. Ferran

Transports Maddel són refe rents en el transport de líquids alimentaris amb camió cister na. Amb més de 35 anys d’ex periència al sector, tenen dues línies de negoci, una d’elles centrada en el transport de líquids alimentaris com glu coses i sucres, olis vegetals, sucs, llevat de cervesa, cremo genats de fruites, most o vi, entre altres; i l’altra centrada en el transport d’aigua potable per a consum humà. Disposen d’una flota d’última generació i un codi de bones pràctiques que garanteix la qualitat òpti

ma i la seguretat dels produc tes que transporten.

Cal destacar que a hores d’ara, Transports Maddel és l’única empresa logística del Baix Camp autoritzada pel Departament de Salut Pública de la Generalitat per a trans portar i subministrar aigua potable de consum humà. En aquest sentit, és important subratllar que Maddel ha estat i és una peça clau per a molts municipis del territori que a causa de la sequera tenen pro blemes d’abastiment de l’ai gua. I és que gràcies al seu bon servei, l’aigua no ha mancat.

SERVEI ESPECIALITZAT

Anna Ferran

Els experts en transició ecològica recomanen no aturar la inversió en renovables i sostenibilitat, ja que permet reduir costos i rebre ajuts públics

Apostar per una flota de vehicles sostenibles o reduir els desplaçaments també ajuda

Amb una planta fotovoltaica d’autoconsum es pot suplir total o parcialment l’electricitat necessària.

La nova Llei d’Startups oferirà incentius fiscals per atreure inversió i talent

Després de mesos de treball parlamentari, a principis de novembre es va aprovar inicialment el text, que es preveu que entri en vigor a finals d’any

Promoure les empreses emer gents i atreure talent. Aquests són els dos objectius bàsics que s’ha marcat la nova Llei de fo ment de l’ecosistema de les em preses emergents, més coneguda com a Llei d’Startups. El text es va aprovar inicialment a prin cipis del novembre al Congrés i després del seu pas pel Senat, s’espera que s’aprovi definitiva ment a l’inici de 2023. El marc legal busca impulsar l’emprene doria i les empreses emergents oferint beneficis per a les em preses, però també per al talent estranger que es preveu captar i retenir al conjunt de l’Estat grà cies al nou text. Un cop s’aprovi definitivament, Espanya es con vertirà en el primer país de la Unió Europea en tenir una legis lació específica sobre startups, cosa que, segons el govern, ha de marcar un punt d’inflexió en la

capacitat d’atracció del conjunt de l’estat cap a aquesta mena de projectes empresarials.

«Amb aquesta llei, el Govern adapta el marc aplicable a les especificitats de les startups, en l’àmbit administratiu, fiscal, ci vil i mercantil, amb l’objectiu de donar-los suport durant tot el seu cicle de vida, en particular, en les seves primeres etapes. Per això, impulsa la creació i creixe ment de les empreses emergents de base digital i alt creixement i reforça les mesures per atreure talent i inversions internacio nals, responent així a la sigula ritat d’aquesta mena d’empreses i a les principals demandes del sector», asseguren des del Minis terio de Asuntos Económicos y Transformación Digital.

Què és i què no és una startup?

Un dels primers aspectes en els quals posa l’accent el nou marc

legal és en definir què és una empresa emergent. Aquesta definició és clau, ja que serà la que s’utilitzarà per a validar una companyia com a startup i, per tant, vàlida per a rebre els benefi cis que es contemplen en la nova legislació.

Segons el text, una startup és una empresa de nova creació o de menys de 5 anys (7 en el vas d’empreses de biotecnologi es, energia, industrials i altres sectors estratègics i que hagin desenvolupat tecnologia pròpia dissenyada íntegrament a Es panya), independents d’altres empreses, que no cotitzin en un mercat de valors, no distribuei xin ni hagin distribuït beneficis, tinguin caràcter innovador i tin guin un volum de negocis anual de fins a 5 milions d’euros.

Així doncs, una empresa que compleixi totes les característi ques mencionades es podrà con

siderar startup i acollir-se als be neficis contemplats a la llei. Per a fer-ho, un cop estigui definiti vament aprovada pel Congrés, s’habilitarà un sistema de fines treta única a l’Empresa Nacional d’Innovació SME, més coneguda com a ENISA, que serà qui ator

EMPRESA RECOMANADA

garà la declaració del caràcter innovador de l’empresa perquè pugui acollir-se als beneficis que introdueix la llei. A banda de la creació d’aquesta finestreta úni ca, el nou marc legal estableix diversos mecanismes per a do tar a l’administració pertinent

de més agilitat. Entre aquests en destaca el fet que es podrà crear l’empresa per mitjans telemàtics i la no obligatorietat d’obtenir el número d’identificació d’es trangers (NIE) per als inversors no residents, exigint únicament que tant ells com els seus repre

GS Ofimàtica, 30 anys d’innovació

servei de les empreses

Ofereixen tota mena de solucions de material i equipament per a oficines i empreses

Anna Ferran

Amb 30 anys de trajectòria, GS Ofimàtica és una referèn cia al territori en l’àmbit de les solucions d’equipament per a oficines i empreses. Entre els seus serveis en destaca la ven da de material d’oficina, mo biliari, electrònica, maquinària d’equipament, informàtica i consumibles, software de ges tió, cel·lulosa, neteja i higiene, vestuari i protecció laboral. Van començar la seva activi tat el 1992 i al llarg d’aquestes tres dècades han apostat per a posar a la disposició dels seus clients els productes més inno vadors, adaptant-se sempre a les necessitats de cada moment i comanda.

Disposen d’una botiga onli ne, des del qual es pot adquirir qualsevol dels productes del seu extens catàleg. A l’e-com merce, cal sumar-hi la venda física, a la seva seu, al Polígon Riuclar de Tarragona, i la venda telefònica, oferint així les mà ximes facilitats als clients. Ac tualment, són partners oficials

d’HP, cosa que els permet oferir l’ampli ventall d’opcions que té la firma dins de l’àmbit profes sional, com per exemple, el ser vei Cost X Copia, amb el qual es paga en funció al nombre d’im pressions i fotocòpies que es fa.

Així mateix, són distribuïdors oficials a la província de Tarra gona de la marca de papereria Navigator.

També duen a terme ser veis de disseny de projectes d’interiorisme i arquitectura efímera: mobiliari estàndard i a mida, mampares, divisòries i

al

tancaments d’interior i exteri or, terres tècnics, sistemes d’il luminació, complements, aules didàctiques i projectes claus en mà.

I és que GS Ofimàtica és un aliat dels seus clients que està sempre al seu costat per a ofe rir-los bon servei i solucions: «Atendre les necessitats dels nostres clients és la nostra raó de ser i els agraïm la confiança dipositada al llarg d’aquests 30 anys; una confiança que ens ha permès avançar i créixer ple gats».

A banda del seu establiment, disposen de botiga online.

CEDIDA

Anna Ferran

CEDIDA

Espanya es converteix en el primer país de la UE en tenir un marc legal específic sobre startups

Per

considerada

podrà

5 anys, amb caràcters general o a 7 per a les empreses de determi nats sectors.

A banda, es permetrà l’ajorna ment del deute tributari de l’Im post de Societat o de l’Impost so bre la Renda de No residents en els dos primers exercicis d’ençà que la base imposable sigui posi tiva, sense garanties ni interessos de demora, per un període de 12 i 6 mesos respectivament. També s’elimina l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats d’aquests dos tributs en els dos anys pos teriors al primer que la base imposable sigui positiva. Com a incentiu social, també s’elimina durant tres anys la doble cotitza ció a la Seguretat Social en cas de pluriactivitat, per a emprenedors que treballin de forma simul tània per a una empresa i per compte propi.

Més nòmades digitals

sentants obtinguin els números d’identificació fiscal (NIF).

Incentius fiscals

La principal eina que estableix la llei per acomplir el seu pro pòsit de fomentar les empreses emergents i atreure talent i in

versió són els incentius fiscals. Així doncs, es redueix el tipus impositiu de l’Impost de Socie tat i l’Impost sobre la Renda de No Residents, del tipus general del 25% al 15% en els quatre primers exercicis des que la base imposable sigui positiva. A més,

s’amplia també la base màxi ma de deducció per inversió en empreses de nova o recent cre ació, de 60.000 a 100.000 euros anuals, el tipus de deducció, que passa del 30 al 50%, així com el període en el qual es considera de recent creació que puja de 3 a

La Llei d’Startups també vol con vertir el conjunt de l’estat en un pol d’atracció per a nòmades di gitals, persones que no tenen un domicili fix i que viatgen pel món alhora que treballen aprofitant la flexibilitat que li ofereix una ocupació laboral que es pot dur a terme en remot, sempre que es disposi d’ordinador i connexió a internet. Aquesta nova mane ra de treballar fa pocs anys que funciona, però cada vegada està guanyant més seguidors, especi

alment després de la pandèmia. Per a atraure aquesta mena de teletreballadors, la llei contem pla determinats beneficis.

Aquestes persones, doncs, tindran la possibilitat de resi dir i treballar a Espanya durant cinc anys i d’acollir-se al règim tributari especial i tributar per l’impost sobre la renda de no residents. Amb l’objectiu de re patriar talent, es relaxaran els requisits generals per a accedir a aquest règim, passant de 10 a 5 anys el requisit de no residència prèvia a Espanya.

Un primer pas, però millorable Les opinions sobre el nou text no s’han fet esperar. El president de l’Associación Española de Star tups, Carlos Mateo, considera que és el marc legislatiu que es pot tenir en aquest moment i ressalta que sigui el primer d’aquest estil al conjunt de la UE. Amb tot, opina que caldria haver inclòs la bonificació en les cotit zacions socials, si bé espera que es tingui en compte en un futur. Més crític és el president de la comissió d’emprenedoria del 22@Network BCN, Xavier Simó, qui indica que el text té «incohe rències» i envia un missatge «ne fast» als inversors, ja que redueix impostos, mesura que considera que «no és suficient» per captar inversions en un sector «directa ment implicat en la innovació».

quart estat de la Unió Europea en nombre d’startups

A hores d’ara, malgrat que encara no està vigent la nova legislació de foment de les empreses emergents, Espanya se situa en el quart lloc del rànquing de països de la Unió Europea amb més presència d’startups. En total, hi ha més d’11.100 empreses emergents que donen feina a 140.000 per sones al conjunt de l’Estat. Segons un informe elabo rat per la consultora PwC, l’ecosistema d’startups es panyoles està format per 6.446 inversors privats, 366 grups d’inversió, 149 acce leradores i 99 incubadores; algunes d’aquestes últimes estan ubicades al Camp de Tarragona, com per exem ple, la incubadora de la URV, que ha donat peu a empreses d’èxit i repercus sió global com Freshly Cos metics, o la incubadora que promou Redessa. S’espera que amb el nou marc legal que s’aprovarà entre finals d’any i principis del vinent, aquestes xifres creixeran considerablement, conver tint l’Estat espanyol en un dels principals centres eu ropeus d’startups.

a ser

startup es

tenir un volum de negoci anual de fins a 5 MEUR

ENISA donarà les certificacions d’startup per a poder beneficiar-se de les bonificacions

Es reduirà l’Impost de Societats del 25% al 15% en el cas de les empreses emergents

Per a atreure els ‘digital nomads’, aquests hauran de tributar com a no residents

El

On són les dones al món tecnològic?

El sector tecnològic dona feina a més de 530.000 persones de for ma directa al conjunt de l’Estat i l’oferta de posicions per a perfils tecnològics es duplica cada dos anys, molt per sobre de qualsevol altra indústria. Concretament, el sector IT necessita enguany més de 240.000 professionals qua lificats. D’ells, com a mínim, la meitat haurien de ser dones per a incrementar de manera pro gressiva la presència que tenen al sector, cosa que suposaria uns 120.000 llocs de feina anuals. Actualment, les dones professi onals representen el 32,2% de la població activa en Espanya, però si es posa el focus en el sector IT, aquesta ràtio cau fins al 20,6%.

L’oportunitat que suposen les IT per a les dones és nota ble. Es tracta d’un sector amb una remuneració mitjana de 37.660 euros, cosa que supera

en més de 15.000 euros la mitja salarial de les dones a Espanya, que és de 22.467 euros segons dades de l’INE. A més, el talent

IT continua trobant-se entre els més demandats, tant a Espanya com a escala global, i les empre ses, conscients de la mancança endèmica de perfils femenins, estan especialment atentes per a atreure aquestes professionals. Tenint en compte aquest con text, la consultora tecnològica Experis ha elaborat l’informe Mujer y Tecnología. El reto de la brecha de género para perfiles IT y propuestas para corregirlo El document analitza les causes d’una presència femenina inferi or a la mitjana i planteja diferents àmbits de treball per a corregir i revertir aquesta tendència en un futur pròxim.

L’informe ha categoritzat les causes en tres grans àmbits: barreres educatives, barreres so

D’ASSEGURANCES

Campabadal estrena noves oficines per seguir millorant el seu servei

Campabadal Corredoria d’As segurances fa un pas més amb l’objectiu de seguir millorant el seu servei i ha traslladat les seves oficines al número 4 del mateix carrer Colom, en un lo cal a peu de carrer de 300 m2 equipat amb la tecnologia més avançada perquè el seu equip de 18 persones pugui oferir les millors solucions als clients, siguin empreses o particulars. Campabadal, fundada el 1926, és una referència a Tarragona

ciutat i al territori i des de fa un any està integrada al grup Ferrer & Ojeda, la primera corredo ria d’assegurances nacional d’àmbit familiar.

cioculturals i barreres professio nals. Pel que fa a les educatives, el treball planteja un abordatge integral que revisi la formació reglada, tant universitària com professional i, a la vegada, que impulsi l’ús d’altres recursos for matius que permeten preparar a les professionals i dotar-les de les habilitats específiques que el mercat demanda en menys temps, com poden ser els bo otcamps

Per a afrontar la barrera soci ocultural, el treball elaborat per la consultora Experis apunta la necessitat de ressaltar els refe rents femenins tant del passat, com per exemple Ada Lovelace, considerada la primera progra madora del món, o Hedy Lamrr, que va compaginar la seva fa ceta d’actriu amb invents clau per a desenvolupar el WiFi, com perfils d’èxit que es troben a la indústria tecnològica avui en

Finques Esteve Martí, referents a Tarragona en la gestió d’immobles

Un dels administradors de finques amb més trajectòria de la ciutat de Tarragona. Així es presenta Finques Esteve Martí. L’experiència de més de 60 anys junt amb un tracte rigorós i personalitzat els ha convertit en una de les agèn cies amb més reconeixement. Ara, la tercera generació, amb Esteve Martí Sirvent al cap davant, manté el bon funcio nament que els defineix, amb

l’energia renovada i un taran nà innovador.

Disposen d’un equip quali ficat i amb molta experiència en el sector. D’un temps ençà, Finques Esteve Martí ha inclòs els serveis de gestió de com pravenda i lloguer d’immo bles, oferint així un servei im mobiliari global. I sempre amb la garantia de comptar amb professionals amb un profund coneixement del sector.

Impulsar polítiques de diversitat de gènere a les empreses és clau per atreure talent femení

dia. Per últim, per a fer caure les barreres professionals, cal posar en marxa polítiques de diversitat de gènere capaces de generar un complet ecosistema de talent i innovació que beneficïi a tots els que el practiquen.

Passar a l’acció

Per a accelerar els canvis, l’infor me planteja sis propostes d’acció que les empreses del sector tec nològic poden activar per acon seguir atreure el talent femení: la revisió dels processos de se lecció; una promoció activa i real d’una cultura d’empresa diversa i igualitària; la creació d’una polí tica de remuneració i promoció sense biaixos, basada en criteris objectius; la posada en marxa de polítiques reals de conciliació i flexibilitat, claus per a atreure el millor talent femení; la formació periòdica en polítiques d’igualtat i detecció de biaixos cognitius subconscients; i, finalment, una anàlisi de les baixes voluntàries de la companyia.

Una llar feta a mida, amb els dissenys de Ca&Sa Espais Interiors

Ca&Sa Espais Interiors són especialistes en l’elaboració a mida de tota mena de mobili ari. Dormitoris, menjadors, sa les, armaris encastats són no més algunes de les creacions que fan de forma artesanal i 100% personalitzada. Aquest taller de fusteria reusenc és ex pert en el disseny i construcció de mobiliari de cuina. També destaquen pel seu treball en la col·locació de parquet i pavi ments de fusta per a l’exterior

com per la instal·lació de portes de fusta. La qualitat dels materials i dels acabats defineix cada projecte de Ca&Sa Espais Interiors, cosa que els fa únics.

IMMOBILIARI

CORREDORIA

FUSTERIA

Anna Ferran

Els ‘bootcamps’ poden ser una opció per a dotar a les professionals d’habilitats específiques

A FONS

Anna Ferran

Soc innovador? Aques ta és una pregunta que molts professionals es plantegen en un algun moment de la seva carre ra. La resposta no és fàcil. Quines característiques defineixen a les persones innovadores? L’anticipa ció, la visió, l’atreviment són algunes de les res postes més freqüents a aquesta pregunta. Ara bé, diversos experts en la matèria reu nits en la quarta jornada de l’Exponential Day, un esdeveniment organitzat per AC CIÓ, l’agència catalana per a la internacio nalització de les empreses, per a fomentar la innovació, indiquen que la rebel·lia i la dis rupció són les veritables claus que s’ama guen darrere de la innovació.

LA REBEL·LIA, EL CATALITZADOR DE LA DISRUPCIÓ

CEOs d’empreses emergents expliquen que tenir una visió diferent de la resta promou la innovació

ment que els equips siguin espais segurs, ja que així serà més probable que els seus membres s’obrin i expressin amb naturali tat les seves idees, dins de les quals, n’hi pot haver de trencadores i revolucionàries.

«Innovar és tenir el cap als núvols, però a la vegada tocar de peus a terra», assegura Simone van Neerven, fundadora de ReBe lla, una empresa que es dedica a catalitzar la innovació en el si de les companyies que compten amb els seus serveis. Tot i semblar una contradicció, per a l’experta aquesta combinació és el motor que impulsa les grans idees. I és que van Neerven segueix amb les contradiccions aparents i recoma nar a tothom «somiar en gran, però fer pe tites passes». I afegeix que els petits canvis que modifiquen el dia a dia són els que mar quen la diferència. Ara bé, perquè es puguin dur a terme, l’assessora indica que és fona

«Les persones rebels, que són les que tenen l’habilitat d’innovar, són curioses, continuen fent-se preguntes i són creatives, però també són valentes per a compartir les seves idees per esbojarrades que puguin semblar», comenta Simone van Neerven. És per això que el clima de treball obert a les noves propostes és bàsic per a promoure la innovació. Per a la catalitzadora de la inno vació, incorporar persones amb mentalitats rebels i disruptives en els equips és altament positiu, ja que «eixamplen ments, aporten noves perspectives i són capaces de mi rar-se els problemes des d’angles diferents».

Davant d’aquest plantejament, Alex Valls, CEO i fundador de LiquiD, llença una ad vertència: «No podem fomentar la disrup ció creant el comitè de disrupció. Cal buscar noves formes més naturals d’aproximar-nos

a la innovació. Ha de ser part de l’ADN». En aquesta línia, María Fer nández González, CEO i fundadora de Fragata Space, afegeix que «per a impulsar la innovació i la disrupció no s’ha de can viar únicament la cultura d’empresa promovent aquesta mena de valors, sinó que cal identificar els emprenedors, els líders que són capa ços de transformar les coses, encapçalar projectes i fer moure a la resta d’equip». El CEO i fundador de l’Institute of Next, Al fons Cornella, assegura que els innovadors són «aquelles persones orientades a donar solucions i que a la vegada estan qualificats tècnicament per a aprofitar les oportunitats dona la tecnologia». Per a Cornella, aquest binomi és la clau per a crear una cultura dis ruptiva o innovadora que impulsi el canvi en el si de les organitzacions. I afegeix: «Aques ta aposta requereix temps i és important que hi hagi èxits, per a generar un procés en cadena i c promovent la innovació».

Així doncs, a partir d’ara els professio nals ja no s’han de plantejar la pregunta de si són o no innovadors. En canvi, poden fer-se altres qüestions: Soc disruptiu? Cre atiu? Valent? Curiós? Rebels? No he perdut la capacitat de somiar, però mantinc els peus a la Terra? Si la resposta és afirmativa, treballa-ho, potencia-ho, perquè tens el gen innovador.

Previsión Mallorquina, al costat dels autònoms quan més ho necessiten

Els autònoms són un dels ve ritables motors econòmics del país. Malgrat el seu rol essenci al, el cert és que són un dels col lectius més vulnerables si es tro ben davant d’una baixa laboral. Per a cobrir aquest dèficit, l’úni ca solució és comptar amb una

assegurança que complementi les prestacions públiques i que ajudi a evitar un ofec econòmic a causa d’un període d’incapaci tat temporal. Justament aquest és l’objectiu de les assegurances de Previsión Mallorquina.

Aquesta companyia assegu radora està especialitzada en

la creació de productes pensats especialment per als autònoms. La seva llarga trajectòria, de més de 50 anys, els ha permès cons truir un univers focalitzat en els autònoms i professionals libe rals, desenvolupant les cobertu res més idònies.

Ofereixen productes de pres

tació econòmica per baixa la boral i d’indemnització per dies d’hospitalització. En l’àmbit de la baixa laboral, disposen d’un producte integral en incapacitat temporal amb una gran flexibi litat i adaptació a les necessitats reals de l’assegurat, élite-pro fessional, garantint una segona pell per l’autònom econòmica ment parlant, complementant la pèrdua d’ingressos davant una situació d’incapacitat tem poral per partir una malaltia o haver sofert un accident. Comp ten amb altres productes més específics, com és el de malal ties greus. En la vessant dels

productes d’hospitalització, on donen una cobertura d’indem nització diària pel fet d’estar hospitalitzat, disposen d’una ampla varietat de productes: per malaltia i accident, només per accident, mixtes d’accident i accident de circulació, i de co bertura en fractures i fissures òssies entre d’altres.

A la seva alta especialització, cal sumar-hi que es caracterit zen per la personalització tant de les cobertures com de la gestió de cada sinistre, fent un acompanyament des de l’inici i garantint una prestació fins al moment de tornar en actiu.

Els espais de treball on tothom se sent a gust permeten expressar-se lliurament i compartir les idees innovadores.

Anna Ferran

SERVEI RECOMANAT

L’externalització de serveis creix per a flexibilitzar les despeses de les empreses

L’outsourcing s’està duent a terme, especialment, en aquelles àrees que no són el centre del negoci, per a centrar-se en les activitats de valor afegit

Contractar o externalitzar?

Aquesta és una pregunta re corrent en moltes empreses. I a hores d’ara sembla que externa litzar està guanyant la batalla. Davant d’un entorn econòmic inestable, marcat per la pujada de preus de l’energia, la inflació, l’escassetat d’algunes matèries primeres i la guerra a Ucraïna, les empreses estan reduint cada ve gada més les seves expectatives de contractació i busquen altres fórmules que els permetin conti nuar operant sense comprome tre el seu futur. I una d’aquestes alternatives que aporta més fle xibilitat és l’externalització de serveis. Segons dades ofertes per ManpowerGroup, en els últims sis mesos la demanda d’aquesta mena de serveis ha crescut un 30%.

Des d’aquesta firma especia litzada en els recursos humans,

expliquen que aquest increment de l’outsourcing posa de ma nifest que les empreses estan optant per no ampliar la seva estructura o fins i tot per a redu ir-la, malgrat que això signifiqui renunciar a la gestió directa de certes activitats. De fet, segons l’enquesta de projecció de l’ocu pació elaborada per aquesta empresa recentment, les inten cions de contractació de les em preses espanyoles per a l’últim trimestre de 2022 pateixen una important frenada després d’un any amb creixements rècord. Els directius preveuen que el mercat de treball tindrà un comporta ment gairebé pla, amb previsions netes per als últims tres mesos de l’any d’un 2%.

«Cada vegada més empreses entenen l’outsorcing com una forma de guanyar en flexibilitat en aquelles àrees complementà ries al centre del seu negoci, per a

enfocar-se en el valor afegit que aporta la seva companyia, da vant d’un escenari que és incert. Veiem que l’activitat econòmica no es deté, però el context eco nòmic no alimenta la confiança, per això les organitzacions bus quen solucions que no les com prometin a llarg termini», afirma Vicenç Álvaro, director d’estratè gia de talent a Manpower Group.

Altres solucions de flexibilitat

Un altre aspecte que ha impactat en el creixement de l’externalit zació és la reforma laboral. La nova legislació del mercat de tre ball ha obligat les empreses a re visar les seves polítiques i estra tègies pel que fa a la contractació temporal. Un cop implantat el reglament, la flexibilitat conti nua sent una necessitat que, a més, s’accentua amb la resta de condicionants econòmics.

En aquest sentit, els experts

Grúas MRS, qualitat i bon servei en el manteniment, muntatge i lloguer de grues

El seu personal té una llarga experiència en el sector

A. Ferran

Oferir solucions en altura per a tota mena de projectes de construcció i manteniment. Aquesta és la carta de presen tació de Grúas MRS. Aquesta empresa vila-secana disposa

d’un equip multidisciplinari i amb llarga experiència en el muntatge, manteniment, re paració i lloguer de grues torre i automuntants i altres aparells d’elevació, com muntacàrre gues o bastides elèctriques.

L’empresa va iniciar la seva activitat al 2008, si bé comp ten amb personal amb més de trenta anys d’experiència en aquest sector. Cal destacar que ofereixen els seus serveis de muntatge, desmuntatge i manteniment per a tota mena de grues i marques, com per exemple Linden Comansa, Li ebherr, Jaso, Pingon, Potain, Soima, etc.

Grúas MRS ofereix un servei competent i eficaç, amb amplis coneixements tècnics. El bon tracte, els preus competitius i la col·laboració braç a braç amb els seus clients els defineixen.

La logística és un dels àmbits de l’empresa que es pot externalitzar per a centrar-se en el producte.

La reforma laboral ha incrementat la necessitat de flexibilitat de les empreses

de Manpower expliquen que ela borar una anàlisi en profunditat per a determinar les necessitats de flexibilitat que té una empre sa i posar en marxa un pla amb les solucions que permetin op timitzar els resultats pel que fa a costos i productivitat és un dels

Una alternativa és promoure la formació entre l’equip per a tenir professionals polivalents

aspectes que marcarà la compe titivitat de les organitzacions en els pròxims mesos.

L’externalització, però, no és l’única opció existent per a flexi bilitzar els llocs de treballs. Així doncs, a banda de l’outsourcing, les excepcionals situacions en

les quals es pot utilitzar la con tractació temporal i els fixos discontinus, s’ha d’apostar per la formació, expliquen des de Manpower. I afegeixen que la formació permet capacitar els membres dels equips de treball perquè puguin desenvolupar noves funcions dins de l’orga nització, cosa que millora l’ocu pacionalitat dels professionals i contribueix a mantenir o incre mentar la productivitat de les empreses.

Entorns nets i confortables amb el servei de neteja d’A&H Hnos

A. Ferran

Eficaç, responsable i ecològic. Aquestes tres característiques defineixen a A&H Hnos Ser vicio de Limpieza. El carisma jove i innovador formen part de l’ADN d’aquesta nova em

presa, que posa a la disposició dels clients siguin particulars o empreses, un servei de qualitat i fet a mida amb resultats ga rantits, en temps rècord i preus altament competitius.

A&H Hnos treballa en ca

ses, comunitats de veïns, ofi cines, comerços, locals, etc. i cobreix les principals localitats del Camp de Tarragona. «Sigui quin sigui l’espai, el nostre ob jectiu és ajudar-te a mantenir el teu entorn net i confortable», asseguren.

Un dels aspectes que els di ferencien és la seva aposta pels productes ecològics. «Estem molt compromesos amb el pla neta i per això sempre utilitzem productes respectuosos amb el medi ambient», expliquen. La seva vocació de servei i un trac te proper fan d’ells una aposta segura.

EMPRESA RECOMANADA

Ofereixen un servei competitiu, amb garanties i ecològic

EMPRESA RECOMANADA

Redacció

Les exportacions a les comar ques de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han xifrat en 7.946,8 milions d’euros, un creixe ment acumulat del 12,4% en guany, si s’analitzen les dades compreses entre el mes de ge ner i el mes de setembre, que es van fer públiques a mitjans de novembre. Les exportaci ons de productes químics s’ha xifrat en 3.444,4 milions d’eu ros, que suposa un increment del 24,7% respecte als mesos de gener a setembre del 2021. En el cas de l’alimentació, be gudes i tabac sumen un valor de 978,6 milions d’euros (amb un increment del 13,2%, gai rebé igual al del mes d’agost).

Durant els primers nou mesos de l’any, la importació de pro ductes químics s’ha enfilat als 2.412,9 milions d’euros i l’ali mentació en 1.863,3 milions, amb un augment del 33,1% i 57,1%, respectivament.

Pel que fa a les importaci ons al conjunt de Tarragona i l’Ebre, aquestes s’han enfilat fins als 1,618,9 milions d’eu ros al setembre, un 23,5% més que fa un any (i representen el 3,9% de les importacions esta tals).

SERVEI RECOMANAT

El Molló, el laboratori de proves del 5G amb el sòl més competitiu de Catalunya

Anna Ferran

Un pol d’innovació únic, que es devindrà un dels motors econò mics de futur de la Ribera d’Ebre.

El Polígon Industrial El Molló, situat als termes municipals de Móra la Nova i de Tivissa, reu neix tot un seguit de caracterís tiques que el posicionen com un enclavament molt interessant per a empreses de tots els sec tors. La disponibilitat dels espais, un preu altament competitiu, la connectivitat amb algunes de les principals vies terrestres del país i les instal·lacions i serveis que ofereix fan d’aquest polígon una aposta molt atractiva, explica l’alcalde de Móra la Nova, Fran cesc X. Moliné. Ara bé, si hi ha un aspecte que el fa únic aquest és el desplegament del 5G.

El Molló és un dels membres del projecte CoEbreLab 5G, que

ha suposat la creació de la pri mera àrea 5G de Catalunya més enllà dels punts de connectivitat de les operadores en zones urba nes. Així doncs, el polígon ha es devingut un banc de proves per a l’ús del 5G en l’àmbit productiu. S’ha construït una nau que fun ciona com un espai de coworking on diverses empreses duran a terme proves a petita escala per a la implantació del 5G en els seus processos productius. Ac tualment, la implantació del 5G ja està finalitzada i en funciona ment. Dins de la nau, hi operarà una primera empresa, de l’àmbit dels drons, i n’hi ha d’altres que ja han mostrat el seu interès, ex plica el batlle. Més enllà de l’in terès que suscita el projecte en si, aquesta iniciativa ha permès que totes les parcel·les del Molló tinguin cobertura 5G amb una

xarxa pròpia, tancada i acotada, cosa que facilita la gestió de les dades i la ciberseguretat.

Un espai d’oportunitats

«El Molló és un dels pocs po lígons a tota Catalunya que disposa de fibra i 5G», destaca Moliné, qui remarca que aquest espai està totalment pensat pel present, però sobretot pel futur. Així mateix, el batlle afegeix que el polígon té la possibilitat de disposar de gas natural, element indispensable en molts proces

sos productius. A tots aquests aspectes, cal sumar-n’hi d’altres com la proximitat amb l’AP-7, l’A-7 i l’N-420, així com el ferro carril, que està a menys de dos quilòmetres. «S’estan fent molts esforços per a impulsar el trans port per ferrocarril i tenir-lo a tocar del polígon és clau per la competitivitat del Molló», refle xiona l’alcalde Móra la Nova.

Ara bé, si hi ha un aspecte pel qual destaqui El Molló, pun tualitza Francesc X. Moliné, és «per oferir un dels preus més

competitius de sòl industrial de tota Catalunya». I és que el preu del metre quadrat al Molló és a partir de 25 euros. Així mateix, les parcel·les es poden adaptar i personalitzar en funció de les necessitats de cada implantació, ja que ara per ara encara està buit. Justament per a fomen tar-ne l’ocupació, el Consorci per a la Promoció del Molló ofereix importants ajuts a la primera empresa que s’hi estableixi, per a ajudar-la de manera progressiva en el seu procés d’implantació.

Emprenedor! Busques un espai on desenvolupar-te? Multioficines Tarraco

Compten amb despatxos, espai coworking i sales de reunions

A. Ferran

Tens una idea de negoci i has decidit començar l’aventura de ser emprenedor. Als inicis la possibilitat de crear xarxa i compartir contactes i experièn cies és bàsic per a desenvolupar

el teu projecte i créixer. És per això que els espais professio nals tenen una alta demanda. Tarragona compta amb un in dret únic que ofereix serveis d’alt valor, comoditats i una atmosfera idònia perquè el teu

projecte prosperi: Multiofici nes Tarraco.

Disposen de despatxos, sales de reunions, una sala d’actes i zona de coworking. La clau de Multioficines Tarraco és que no només facilita unes instal lacions de primer nivell, amb totes les comoditats i necessi tats d’un espai laboral, sinó que inclou un ampli ventall de ser veis, com secretaria, paquete ria, cantina, domiciliació social i fiscal de l’empresa a la seva adreça, atenció telefònica i per sonalitzada de les visites, etc. I tot en un ambient que fomenta el networking i les sinergies en tre professionals.

El polígon, situat entre Móra la Nova i Tivissa, jugarà en rol clau en el futur de la Ribera d’Ebre

Les parcel·les i espais es poden adaptar en funció de les necessitats de les empreses.

Les exportacions del Camp i l’Ebre creixen un 12,4% entre gener i setembre

Anna Ferran

La digitalització és el present i el futur de les empreses, siguin grans corporacions, petits comerços o autònoms. Aquest concepte és am pli i engloba una gran varietat d’accions a dur a terme per a actualit zar-nos i guanyar com petitivitat. Malgrat que existeix una consciència força generalitzada so bre els beneficis de l’es fera digital, el cert és que són moltes les empreses que no s’hi atreveixen. Els motius? El desconei xement i la presumpció, no sempre certa, que la digitalització és cara.

DIGITALITZACIÓ BÀSICA PER A NO DESAPARÈIXER

Els experts de MarketPc ens expliquen quines són les eines clau en les quals una empresa ha d’invertir

CEDIDA

cal apostar per tot allò que millori el posicio nament a Internet i als cercadors: «una web dinàmica, comunicativa i intuïtiva; els correus electrònics corporatius en lloc de Gmail o Hot mail, perfils a les xarxes socials i, si s’escau, co merç electrònic». En el cas de les xarxes socials, l’expert detalla que en funció del sector no cal tenir-hi una presència molt activa, perquè el seu públic objectiu no hi serà present. «Malgrat això, és interessant serhi, perquè un client et pugui trobar per qualse vol canal», constata.

En sentit horari, vigilància contra els robatoris d’aigua, vigilància de caça furtiva, i contra els abocaments il·legals.

«Moltes empreses no inverteixen en digitalit zació perquè no veuen un retorn immediat», explica Josep M. Pons de MarketPc Informàtica, empresa tarragonina de serveis informàtics in tegrals a empreses. I afegeix que, més enllà de l’optimització de processos, moltes eines digitals permeten guanyar presència i visi bilitat a l’esfera online, fet imprescindible.

«Ara, les companyies tenen una molt bona oportunitat per a decidir-se a fer el salt cap a la digitalització i la presència a

Internet, ja que estan obertes les ajudes del kit digital, que el govern ofereix, i són entre 2.000 i 12.000 euros», afirma Pons. «El kit digital és una oportunitat molt bona per a modernitzar-se en aspectes bàsics, però importants», assegura el responsable de MarketPc. Quan se li pregunta en quins temes posar el focus, Pons comenta que

Seyma Reus presenta el nou servei oficial Ford Trucks

Seyma Reus amplia el seu catàleg de serveis per als ve hicles professionals. I és que presenten el nou servei ofici al de Ford Trucks. A més, de dur a terme les reparacions i manteniment dels vehicles de la firma, tothom que vulgui informar-se sobre els camions Ford, pot fer-ho apropant-se a les seves instal·lacions.

Seyma Reus acumula una llarga trajectòria com a espe

cialista en el manteniment de tota mena de vehicles profes sionals: camions multimarca, vehicles industrials, vehicles comercials lleugers, semi remolcs, autocars i vehicles contra incendis. Són mem bres de la xarxa ALLTRUCKS i concessionari oficial de servei d’ISUZU i VDL Bus & Coach. Disposen d’una àmplia oferta de recanvis originals o de mar ques alternatives.

Més enllà dels ajuts que ofereix el kit digital, Pons destaca que moltes solucions digitals tenen un preu molt reduït: «Un programa de fac turació pot suposar una despesa d’uns 20 euros mensuals. Per un preu similar, es pot tenir un ecommerce, o fins i tot es pot vincular el cost mensual de l’ecommerce al volum de vendes». I conclou: «El mercat ofereix eines atractives a preus molt competitius, però el desconeixement fa que moltes empreses no hi apostin i això les condemna a morir».

SERVEI RECOMANAT

Centre Oliva Gorgori, tractaments globals i individualizats pel dolor

Des de fa més de 35 anys, Cen tre Oliva Gorgori ofereix solu cions als problemes de dolor. Aquest centre reusenc de fisi oteràpia està especialitzat en la prevenció i el tractament de les disfuncions de les zones abdominal, lumbar i pelviana. Entre els seus tractaments, en destaquen els centrats a pal·liar el dolor de l’artritis, l’artrosi, la fibromiàlgia, la lumbàlgia; la rehabilitació

postural, en cas de patir una hèrnia discal o ciàtica; així com disfuncions digestives. També ofereixen tractaments pel ver tigen i els acúfens i compten amb un servei de nutrició. I és que Centre Oliva Gorgori tracta cada pacient de mane ra individualitzada, adaptant el tractament als símptomes concrets, considerant cada pa cient des de la seva globalitat bio-psico-corporal.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líder europeu en vigilància rural i ambiental

Fan control de població i de vigilància antirobatoris al camp

Redacció Vigilància Mediambiental Es curço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis. L’empresa de seguretat ja està dirigint la vigilància de les re serves marines de la Palma (Canàries), la Graciosa (Canà ries), Cabo de Palos (Múrcia), Columbretes, Masia Blanca (el Vendrell) i Cala Ratjada (Mallorca). Cal destacar que és l’única que en l’actualitat compta amb aquesta mena d’especialització.

Des de l’empresa expliquen que la vigilància marítima és clau per a la conservació de la vida marina. En aquest sentit, afegeixen que aquesta mena de tasques són molt necessà ries per protegir espècies en perill d’extinció com la nacra, que, a causa d’una malaltia, va estar a punt de desaparèi xer del nostre litoral. Ara, grà cies a les tasques de vigilància,

sembla que es recupera i que es podrà garantir la seva pre servació.

A més, realitzen investiga ció i control en temes cine gètics, control de tuberculosi en porcs senglars, vigilància d’acotats. A aquests serveis,

L’empresa dirigeix la vigilància en sis de les onze reserves marines de l’Estat

cal sumar-hi les tasques de vigilància per evitar robatoris i delinqüència al camp. Tenen un conveni signat amb l’Institut Marqués de Barcelona per plantar arbres a l‘Ermita de la Roca de Montroig del Camp. Vigilància Me diambiental l’Escurçó planta un arbre per cada infant nas cut a la clínica, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de Bosc d’embrions.

Algunes eines de facturació i ecommerce tenen un cost de 20 euros mensuals.

Digitalització a la botiga física, la tendència a l’alça en el comerç pel

El sector del comerç es troba en un moment de plena trans formació. Des de l’esclat de la pandèmia, que els canvis s’han accelerat. I tot amb l’objectiu de millorar el servei i l’experiència de compra perquè els clients es tiguin satisfets amb l’atenció i el producte, repeteixin i ens reco manin. La venda online, l’entrega a domicili, l’aposta per la soste nibilitat, els productes eco, i així un llarg etcètera d’accions noves han esdevingut quotidianes per un sector que s’esforça més que mai per aixecar cada dia la per siana, oferir serveis i revitalitzar les ciutats i pobles. Però, les ten dències en el món del comerç s’actualitzen constantment i és per això que repassem les cinc més destacades pel 2023.

Físic i digital Compres físiques o virtuals.

MOBILIARI I INTERIORISME

Aquestes han estat les alterna tives que ha funcionat en els darrers anys. La irrupció del co merç en línia ha suposat una de les transformacions més grans d’aquest històric sector i es cal cula que de cara a 2025 el 25% de les compres seran online. Ara bé, la tornada a la normalitat postcovid ha tornat a posar en valor l’experiència física. És per això que els experts en retail asseguren que 2023 serà un any on combinar ambdues parts i portar part de l’experiència de la compra online a la botiga física. En el cas de la moda, una opció seria tenir accés a un catàleg on line més ampli, per a consultar presencialment i, mitjançant la realitat virtual, poder fer una si mulació de com ens quedaria la peça.

Més sostenibilitat

Si bé cada vegada més gent en

parla i aposta per ella, el cert és que encara queda molt per fer per ser realment sostenibles. Aquest clima ha fet que molts clients potencials tinguin en compte els criteris sostenibles en el moment de fer la seva elecció de compra. En aquest cas, es pot apostar per productes i materi als responsables, un packaging que sigui reciclat i reciclable o el foment del reciclatge dels pro ductes un cop ha acabat la seva primera vida útil. Aquesta mena d’accions ajuden a reduir la pet jada de carboni de l’activitat eco nòmica i generen engagement amb el consumidor, que fa una decisió de compra basada en els valors.

Vincles

amb la marca

L’aposta per la sostenibilitat su posa un reforç de connexió entre el consumidor i la marca. I justa ment, aquesta és una tendència

Estil a mida, mobiliari que marca la diferència per a la teva llar

L’assessorament, les peces a mida, el disseny d’espais i la qualitat han fet d’ells una referència

Busques un menjador sobri i elegant? Un sofà creatiu? Pot ser et cal una habitació infantil que creixi amb els teus fills o necessites armaris per a tenir més ordre. Sigui quina sigui la teva necessitat concreta, segur que vols una solució que uneixi qualitat i estil i que reflecteixi la teva personalitat. Dir-ho és fàcil. Aconseguir-ho, no tant. I és que la massificació de mol tes peces de mobiliari i acces soris ha tret part de l’encant de la decoració. En mig d’aquest context, però, hi ha qui aposta per la diferenciació. Aquest és el cas d’Estil a mida.

L’establiment, dedicat al món del mobiliari, l’interioris me i els projectes decoratius des de 1996, compta amb tres botigues, dues a Reus i una a Tarragona, on ofereix un servei personalitzat que t’ajudarà a materialitzar el teu projecte de llar i donar resposta a les teves necessitats, gustos i possibili tats. «He dedicat gairebé tota la meva vida a muntar i vendre

mobles. Des dels 14 anys que ja corria pel taller de fuster del pare aprenent l’ofici. Això ha servit per conèixer amb pro funditat la fusta i els mobles, i poder assessorar i muntar amb la màxima professionalitat», explica l’interiorista i responsa ble d’Estil a mida, Xavier Parra.

Compten amb una selecció de fabricants, prioritzant els de proximitat així com les prime

res marques, que garanteixen l’alta qualitat tant en el produc te com en el servei de muntat ge i postvenda. El mobiliari a mida, l’assessorament i el dis seny d’interiors són els serveis que els diferencien. T’ajuden a escollir les opcions que millor encaixen dins del teu espai i pressupost, perquè tu només t’hagis de preocupar de gaudir de casa teva.

que els experts asseguren que caldrà explorar de cara al pròxim any. No és nou. Un client amb qui es té un vincle és un client fidelit zat que se sent una mica seva la marca, perquè el representa. Ara bé, es tracta d’anar més enllà. L’informe Tendències Globals de Consum 2023 de Qualtrics assegura que els consumidors busquen un servei individualit zat, que sigui empàtic i pràctic.

I és que si no rebem això en la nostra visita a la botiga física, per què ens hem de desplaçar si po dem fer la compra des de casa en un clic? Apostar per una atenció personalitzada i amb atenció al detall, que reflecteixi els valors de marca serà clau.

Utilitzar les dades

Les dades són una de les princi pals fonts de riquesa de les em

preses. No obstant això, sovint, per desconeixement, no s’uti litzen i es perd una oportunitat d’or per a poder plantejar millors estratègies de venda. Analitzar quins productes es venen més i combinar aquestes dades amb la ubicació en la botiga, quins han patit més devolucions o fins i tot estudiar el moviment i els fluxes dels consumidors dins de l’establiment ofereix unes dades de molt de valor que permeten orientar les noves accions a em prendre amb l’objectiu d’incre mentar les vendes.

Tecnologia RFID

RFID. Aquestes sigles suposa ran una nova revolució en el sector del comerç. Signifiquen identificació per radiofreqüèn cia. Aquesta tecnologia permet identificar objectes mitjançant ones de ràdio, recopilar dades i veure quin ha estat el seu mo viment dins d’un espai. Aquesta eina permet establir la traçabi litat d’un producte dins de l’es tabliment i saber, per exemple, quins s’acaba enduent la gent i quins s’agafen, però finalment es tornen a lloc. L’RFID també es pot utilitzar com a sistema anti robatoris.

Anna Ferran

Aposten per mobiliari de proximitat i primeres marques.

CEDIDA

Anna Ferran

Els consumidors busquen un servei individualitzat, que sigui empàtic i pràctic

La

Anna Ferran

L’economia del Baix Camp va créixer un 4,8% l’any 2021, se gons dades que recull l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, que es va presentar fa uns dies. La publicació repassa, comarca a comarca, quina ha estat l’evolu ció econòmica de l’any anterior un cop tots els indicadors estan tancats. Si bé la xifra del Baix Camp és positiva, la comarca va registrar un creixement menor al del conjunt de Catalunya, que va ser del 5,8%, i també menor que el d’altres comarques del Camp, com el Tarragonès, que va ex perimentar un augment del seu VAB (Valor Afegit Brut) del 9,1%, sent la segona comarca que més va créixer del total català. Aques ta diferència, però, s’explica per què l’any 2020, el Tarragonès va patir un fort sotrac de l’eco nomia, mentre que en el cas del Baix Camp l’impacte de l’aturada per la covid i els confinaments va ser menor.

Si es posa la lupa en el com portament de cadascun dels sec tors, les dades que recull aquesta publicació mostren com és el sector primari el que registra un creixement més fort, d’un 9,9%. De fet, el Baix Camp és conver teix en la cinquena comarca on més creix l’activitat agrícola, ra madera i pesquera del conjunt de Catalunya, només per darrere de la Conca de Barberà, la Terra

Alta, el Priorat i el Baix Penedès. El segueix el sector serveis, que és el principal motor econòmic

de la comarca, amb un augment del 7%, xifra que contrasta amb la forta davallada experimen

tada l’any anterior a causa de la pandèmia. També creix, però amb unes xifres més moderades el ram de la construcció al Baix Camp, que va registrar una pu jada del 3,7%. Per contra, l’únic sector que va anar a la baixa, si bé amb menys intensitat que l’any anterior, va ser el de la in

dústria, que va contraure un 1,2% el Valor Afegit Brut.

Recuperació 2019-2021

Aquesta nova edició de l’Anuari Econòmic Comarcal posa l’ac cent en la recuperació econòmic postpandèmia i inclou indica dors que mostren l’evolució en

tre 2019 i 2021. En el conjunt de Catalunya, la recuperació es va anar duent a terme de forma pro gressiva i amb diferències segons els diversos territoris. La tornada del turisme internacional, per exemple ,el creixement experi mentat l’any passat: un augment que porta implícit una fortíssima davallada l’any 2020. De fet, en el primer any de la pandèmia, segons l’Anuari l’economia al conjunt de Catalunya va caure un 12%, mentre que l’any passat va créixer encara no un 6%, cosa que implica que la recuperació a finals de 2021, es trobava a la meitat. L’autor d’aquest treball, el doctor en ciències econòmi ques de la Universitat Autòno ma de Barcelona, Josep Oliver, assegurava en la presentació dels resultats que la recuperació eco nòmica havia estat «forta, però insuficient», justament a causa de la dependència del sector serveis i puntualitzava que sí que s’havia tornat a les xifres prepan dèmia pel que fa a l’ocupació i la creació de llocs de treball.

En el cas del Baix Camp, l’eco nomia de la comarca encara es trobava un 11,5% per sota res pecte als valors prepandèmics. De fet, tots els sectors, tant la in dústria, com la construcció, com els serveis, encara es quedaven lluny de la recuperació econòmi ca l’any passat, amb valors que es movien entre el -10,4% de la construcció al -12,2% dels ser veis, que és el sector més afectat. L’únic sector que ja l’any passat va registrar xifres positives de re cuperació i creixement respecte al 2019 és el primari, que va aug mentar un 2,7%, cosa que va per metre compensar la manca de recuperació que l’any passat ha via experimentat el Baix Camp, després de l’aturada de l’activitat per l’esclat de la pandèmia.

OLÍVIA MOLET

El Radar Cambra evidencia una

Calma tensa. Així defineix la situació econòmica a la zona d’influència de la Cambra de Co merç de Reus, la darrera onada del Radar Cambra, corresponent al tercer trimestre de 2022. Les incerteses derivades de la con juntura actual, afectada encara pels estralls que arrosseguem de la pandèmia, però especialment per l’espiral inflacionista i els efectes de la guerra a Ucraïna, fa que l’empresariat del Baix Camp i la seva àrea es mostri prudent a l’hora de vaticinar com serà el fu tur. De fet, l’Índex de Confiança Empresarial se situa en el -1,8%, la xifra més baixa des de l’esclat de la pandèmia, quan va caure en picat fins al -11,1%. Si bé és cert que la xifra actual dista molt de

RESTAURACIÓ

la registrada ara fa més de dos anys, les incerteses de l’entorn condicionen un clima pessimista i d’estar a l’espera de l’evolució de la conjuntura.

En aquesta línia, el director tècnic del Radar i representant de l’empresa CERES, Hildebrant

en la mateixa línia, la d’apuntar una crisi incipient que pot ac centuar-se durant l’any vinent. Ben segur que tot això també condiciona la resposta dels par ticipants d’aquesta onada».

Tendència a mantenir-se

Seure a taula i gaudir dels pro ductes del territori, preparats de manera casolana amb total dedicació, és una experiència única per als sentits. Aquesta és la proposta d’El Racó de JP. Aquest restaurant reusenc, si tuat a la plaça de les Basses ha fet del producte la seva base. Entre les seves especialitats, hi destaquen les taules d’ibè rics i una àmplia varietat de ta pes, que converteixen El Racó

Salvat, afirma que la situació ac tual «és ennuvolada. I això justi fica aquest descens de l’índex de confiança empresarial, especial ment si comparem el mateix ín dex amb el de l’any passat. A més els titulars informatius van tots

El Radar Cambra mostra com les previsions dels empresaris són mantenir-se en unes xifres simi lars a les actuals, tant pel que fa a la xifra de negoci, com pel que fa al nombre de treballadors o a la inversió. Justament és aquesta incertesa la que està provocant una situació d’estancament.

Així doncs, l’estudi primer fa la comparativa amb el trimestre anterior. Aquesta mostra com la situació ha empitjorat un 7,1%.

Si bé entre el 50 i el 60% dels pa

COMERÇ

de JP en l’indret perfecte per a viure una vetllada entre amics i bona gastronomia. Així ma teix, també destaquen els plats combinats fets a mida, els en trepans i les croquetes casola nes que no deixen indiferent a ningú. Ara, han preparat tres menús festius, de 20, 25 i 30 euros, que consten d’entrants a compartir i segons a escollir entre carn o peix. No te’ls per dis!

nelistes participants asseguren les principals magnituds s’han mantingut igual en el tercer tri mestre que en el segon. Així i tot, destaca que un 32,1% dels en questats afirmaven haver apujat els preus de venda.

Pel que fa a les expectatives de futur entre el tercer i el quart

Comoditat i estil per als teus peus, a El Rincón del Calzado

La comoditat està renyida amb l’estètica? Quan es parla de calçat, la majoria respondria que sí, però res més lluny de la veritat. I és que podem vestir els nostres peus amb un calçat còmode però a la moda a El Rincón del Calzado. Aquesta botiga reusenca és única a la demarcació, ja que compta amb models dels líders mun dials en la fabricació de cal çat còmode de qualitat. Entre

elles destaquen les firmes Joya i MBT, de les quals tenen la re presentació en exclusiva a la província. Tenen sabates des del número 33 fins al 51 i en diferents amplades. Disposen d’una àmplia varietat de mo dels, des de sabates i botins, fins a sabatilles esportives, sa bates professionals i calçat per a peu diabètic. En aquest sen tit asseguren: «No hi ha peu que no puguem calçar».

trimestre de l’any, el 78,6% asse guren que mantindran la planti lla i el 67,9% diu que la inversió seguirà en la mateixa línia. Pel que fa a aquest últim aspecte, un 14,3% indica que augmentarà la inversió i un 35,7% apunten que la xifra de negoci creixerà en l’úl tim trimestre de l’any. Aquesta

xifra està molt pròxima al 39,3% que afirma que la mantindrà estable. Aquestes dades, junta ment amb les de percepció de la conjuntura són les que evidenci en la situació de calma tensa en la qual es troba el món econòmic i empresarial de la zona d’influ ència de la Cambra de Reus.

Controladores de Accesos Delon, solucions a

Un bon control d’accessos ga ranteix tranquil·litat i segure tat. Controladores de Accesos Delon 1961 són proveïdors a nivell nacional de controla dors titulats, així com d’auxili ars de servei per a hotels, co munitats, indústries, finques, esdeveniments, establiments comercials, proves esportives, etc. La professionalitat, la seri etat i l’eficàcia els ha convertit en una referència.

Analitzen totes les possi bilitats per oferir una solució ajustada a les necessitats con cretes. I és que per a Delon cada servei és únic i per això assigna sempre el personal que millor s’hi adapta.

El Racó de JP, cuina de producte feta amb dedicació al centre de Reus

SERVEI RECOMANAT

mida i de total confiança

Anna Ferran

situació econòmica

«calma tensa»

Un 32,1% dels enquestats afirmen haver apujat els preus de venda.

Els panelistes asseguren que mantindran xifres similars de negoci, plantilla i inversions

L’economia catalana creixerà un 1,6% el 2023

Anna Ferran

L’economia catalana creixerà un 1,6% el 2023. Aquesta és la principal conclusió de l’Informe de conjuntura catalana del tercer trimestre de 2022, elaborat per l’equip d’AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç de Barcelo na. La xifra és un punt percen tual menor respecte a l’anterior informe de conjunta presentat per l’ens. I és que igual com estan fent altres organismes públics i privats, les previsions de creixe ment s’estan rebaixant a causa del fort impacte que està tenint l’espiral inflacionista en la qual ens trobem immersos.

«El motiu essencial que ex plicaria la moderació del ritme d’activitat prevista per al 2023 és l’augment més agressiu dels tipus d’interès per contenir la inflació, fet que tindrà un im

pacte negatiu sobre el consum de les llars i la inversió. Addicio nalment, l’empitjorament de les perspectives mundials provoca ran una menor afluència de tu risme estranger i un creixement més modest de les exportacions de béns», asseguren els autors de l’informe. En aquest sentit, afirmen que «2023 serà un any complicat per a l’economia ca talana».

Un bri d’optimisme

Si bé el creixement serà molt menor de l’esperat fa uns mesos, des de la Cambra indiquen que «hi ha dos factors que ens per meten ser optimistes en el mitjà termini». El primer d’ells, deta llen, és que «Catalunya no es tro ba immersa en una espiral entre preus i salaris. Per tant, un cop superats els factors conjunturals

que impulsen a l’alça la inflació, especialment l’augment dels preus de l’energia i els aliments, l’augment dels preus s’hauria de moderar gradualment». El segon aspecte que convida a l’optimis me, segons la Cambra i l’infor me elaborat conjuntament amb la UB és la previsió de «descens de la taxa d’atur a Catalunya» l’any vinent. «La introducció dels ERTO ha tingut un impacte positiu destacable sobre el funci onament mercat de treball, per metent a les empreses ajustar de forma temporal la seva demanda de treball en etapes d’estanca ment o recessió», especifiquen.

2022, un any de resiliència L’informe també fa previsions de tancament de 2022. El tre ball situa el creixement del PIB català enguany en el 4,3%. En

El turisme ha estat clau per a pal·liar el sotrac econòmic.

aquest sentit, les dades ofertes per l’Idescat es mouen en la ma teixa línia. En el cas concret del tercer trimestre el PIB català va créixer un 4%, quedant per sota de l’augment del 4,9% que ha via registrat el segon trimestre. L’Idescat ho atribueix a la desac celeració del sector serveis, que va registrar una variació del 6%, més d’un punt inferior al trimes

tre anterior (7,1%).

Així doncs, en la primera mei tat de l’any, l’economia catalana s’ha mostrat «resilient, malgrat un context econòmic interna cional cada cop més advers per l’agreujament de la crisi ener gètica». «Els principals factors de suport al creixement del PIB a Catalunya l’any 2022 seran la forta creació d’ocupació -el mo

tor que està sostenint el consum de les llars malgrat el descens dels salaris reals- i l’elevada aflu ència de turisme estranger», ex pliquen els autors de l’informe. I afegeixen que en el tercer trimes tre ja s’està observant un cert de teriorament d’alguns indicadors que fan preveure que de cara a finals d’any començarà un perí ode d’alentiment de l’economia.

Redacció

Necesito un trastero aterra a Reus. L’empresa líder en el sec tor dels trasters i les solucions d’emmagatzematge per a par ticulars i empreses ha obert un nou centre a Reus, i suma així un total de 93 delegacions ober tes per tot l’estat espanyol. El nou centre de trasters de Reus està situat a l’avinguda de Salou, 131, en un local de fàcil accés i excel·lents comunicacions. El recinte disposa d’espais de totes les mides, des de 2 fins a 25 me tres quadrats, passant per totes les mides intermèdies, perquè tothom trobi l’opció que s’ajusti a les seves necessitats

Aquests trasters de lloguer a Reus ofereixen la solució per fecta als problemes d’espai a casa. Tant per a veïns que es tro

bin immersos en una mudança, canvis d’armari o aquells que necessitin desfer-se d’aquelles coses que no vagin a utilitzar durant una temporada. Així ma teix, són una excel·lent solució per a empreses i autònoms que necessitin un espai extra, segur

i de fàcil accés per a guardar les seves eines de treball.

A més a més, aquest centre de trasters a Reus compta amb un accés exclusiu mitjançant em premta dactilar per a clientes les 24 hores del dia, gravació per cà meres amb els millors sistemes de seguretat i videovigilància, aparcament gratuït. I si això no fos poc, l’assegurança està in closa en el preu.

La forma de contractar el llo guer d’aquests espais és molt fàcil, sense fiances ni avança ments, contractant l’espai úni cament pel temps que el neces sitis.

Per a més informació, pots contactar amb Necesito un tras tero trucant gratis al 900 811 646 o visitant la web www.nece sitountrastero.es

Es tancarà l’any amb un tancament del 4,3% segons un estudi de la Cambra de Barcelona, que va en la mateixa línia que les dades d’Idescat

del traster està inclosa en el preu, de manera que no t’has de preocupar.

Castellvell acollirà una exposició de Sergi Reboredo sobre el canvi climàtic

Castellvell del Camp presenta l’exposició sobre el canvi cli màtic Punt de no retorn, del fotoperiodista internacional Sergi Reboredo, que farà para da per primera vegada al Camp de Tarragona. La mostra s’in augurarà aquest pròxim dijous 1 de desembre, a les 18 h., a Cal Baranxó, amb la presència del propi autor. La mostra, que es podrà visitar durant tot el mes de desembre, recull 40 foto grafies captades per l’objectiu de Reboredo i diversos panells informatius que mostren les conseqüències, algunes d’elles irreversibles, que està tenint el canvi climàtic en diferents països del món. L’exposició és fruit d’un treball fotoperi odístic sense precedents dut a terme durant més de vint anys per explicar alguns dels efectes devastadors que el canvi climàtic està provocant en el nostre planeta. Viatges realitzats per tots els conti nents que mostren de manera fefaent que el canvi climàtic és una qüestió que afecta tothom i que, si no fa res per posar-hi remei, acabarà amb la vida del planeta tal com la coneixem avui dia. Redacció

NADAL

Rosalía Banet guanya la Biennal d’Art Gastronòmic de Cambrils

Les obres de la Biennal es poden visitar a l’Ajuntament i les de fotografia, al Centre Cultural

Redacció

L’Ajuntament de Cambrils va lliurar aquest diumenge passat els guardons de la 5a Biennal d’Art Contemporani Gastronò mic, el 31è premi de Fotografia Vila de Cambrils i l’11è premi de Poesia. Rosalía Banet, Ariadna Parreu i Pau Magrané, Jordi Gi nesta, Anna Molina i Pandula Bandara van ser els principals distingits en les diferents cate gories.

El jurat de la cinquena edició de la Biennal d’Art Contempo rani Gastronòmic de Cambrils va decidir per unanimitat ator gar el primer premi, dotat amb 6.000 euros, a l’artista Rosalía Banet Masa per l’obra Altares i ofrendas 1: exceso. Per altra ban da, el Col·lectiu Taca, format per Ariana Parreu i Pau Magrané, va aconseguir l’accèssit del certa

men, dotat amb 3.000 euros, per l’obra Pols. Aquestes dues obres, juntament amb 13 més seleccio nades pel jurat de la 5a Biennal, es poden visitar en una exposició a la Sala Àgora fins el pròxim 3 de febrer de 2023. La mostra estarà oberta tots els dies laborables de 9 h. a 14 hores i el cap de setmana del 10 i 11 de desembre dins de la programació de Tallers Oberts en horari de matí de les 11 h. a les 13 hores.

En el certamen, també es va fer públic el veredicte dels jurats dels altres Premis Vila de Cam brils. Per una banda, el 12è Premi de Narrativa marítima es va que dar desert perquè les obres pre sentades no s’ajustaven als cri teris establerts. Per l’altra, el jurat de l’11è Premi de poesia va se leccionar Jordi Ginesta Portet de Centelles per l’obra Cartografies

La Canonja encendrà els llums de Nadal aquest divendres a la tarda

Les entrades per Cap d’Any ja són a la venda

Redacció

La Canonja celebrarà aquest pròxim divendres, a les 17.30 h., l’acte simbòlic de l’encesa de la il·luminació de Nadal. Enguany, el lloc escollit serà la Rambla 15 d’abril, on s’ha col·locat un arbre de Nadal de grans dimen

sions i diferents elements de decoració nadalenca. Es farà un compte enrere amb la partici pació dels alumnes de tercer de primària de l’Escola la Canonja i un cop encesos els llums nada lencs oferiran una cantada de Bon Nadal. Tot seguit, la banda

de dixie Stromboli Jazz Band animarà la festa amb les seves interpretacions. Hi haurà be renar per a tothom i es preveu que sigui un cop més un acte de molta afluència de famílies.

A més, la Canonja tornarà a celebrar la Revetlla de Cap d’Any al Poliesportiu Municipal. Les entrades es poden adquirir fins el pròxim 10 de desembre al Poliesportiu. El sopar més el co tilló és de 60 euros mentre que el menú infantil serà de 20 eu ros. Si només es vol cotilló, l’en trada anticipada és de 20 euros i de 24, si es compra a la taquilla. Per als menors de 14 anys, el preu serà de 6 euros.

‘Altares y ofrendas 1: exceso’, guanya el primer premi de la Biennal dotat amb 6.000 euros

i Anna Molina Casado de Cas tellet i la Gornal per l’obra Amb l’ànima al descobert. El fotògraf Pandula Bandara de Sri Lanka es va emportar el 31è Premi de Fotografia atorgat per l’Agrupa ció Fotogràfica. A més del premi

GASTRONOMIA

Constantí celebra

la XXI Festa de l’Oli

Constantí va celebrar el diu menge la XXI edició de la Festa de l’Oli Nou, un dels esdeveniments gastronò mics i culturals de referèn cia al municipi. Un any més, la Cooperativa Agrícola Sant Isidre va organitzar aquesta celebració que va comptar amb un gran èxit d’assistència. Unes 500 persones van participar en l’esmorzar de pagès assabo rint l’oli del primer raig de la nova collita. Redacció

principal, el certament de foto grafia també va repartir medalles als guanyadors i guanyadores de les diferents seccions. En la secció de monocrom, el jurat va seleccionar Neus Aguilera, de la Pobla de Claramunt, per la seva obra Planxant, José María Mar tín Hernández, de València, per Pending Mobile i Andreu Nogue ro Cazorla, de Sitges, per Lofoten BN 01. L’acte institucional, que va tenir lloc a la Sala de Plens, va

arrencar amb la interpretació de Moon River de Henry Macini a càrrec del duet de violoncels for mat per Àngela Guillen i Guillem Vallvé.

L’Ajuntament de Cambrils inclou cada any als seus pressu postos les partides que permeten la convocatòria del premis ja que es considera que són una eina de suport imprescindible per creadors i un ajut econòmic per donar a conèixer les seves obres.

Els guardonats de la Biennal i del Premi de Poesia amb l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein.

AJ. CONSTANTÍ

Els menys habituals aprofiten els minuts i mantenen al Nàstic en ratxa

Andy Escudero, Eric Montes Arce i Ander Gorostidi van ser dels jugadors més destacats

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tar ragona continua una setmana més en ratxa després de sumar la sego na victòria a do micili de la temporada contra el Real Unión d’Irún. Els grana van jugar uns 60 minuts com mai ho havien fet aquesta temporada, però al final van acabar patint com sempre. Més enllà del de senllaç del duel, els de Raül Agné van mostrar un gran nivell que, polit, dona arguments a l’afició a ser optimista de cara a la clas sificació.

Agné va donar una nova opor tunitat als menys habituals i aquests ho van aprofitar. Andy Escudero, Ander Gorostidi i Montes Arce van sortir reforçats

després del gran nivell que va mostrar el Nàstic durant la pri mera meitat. De fet, ells tres van ser els protagonistes del primer gol grana.

Primerament, Pablo va forçar l’error rival pressionant la sorti da de la pilota. Joan Oriol, de cap, la va atrapar i Gorostidi, amb el pit, la va baixar a Aarón Rey. Aquest, se la va passar Montes Arce qui, al primer toc, la va ce dir a Andy Escudero. L’alacantí va veure la carrera de Guillermo i li va posar l’esfèric a l’esquena dels defenses. Era el minut tres i el Nàstic ja s’avançava amb una gran jugada col·lectiva i ràpida on els menys habituals van estar involucrats.

Andy Escudero va mostrar la millor versió de la temporada. A diferència del partit contra el

Bilbao Athletic, l’extrem va mos trar-se proactiu, ràpid i astut en les jugades ofensives, conver tint-se en un jugador diferencial. El segon gol també va arribar de les seves botes. Similar al primer, Andy va veure el forat i li va do nar la pilota a Aarón Rey perquè aquest marqués tot un golàs.

Agné va plantejar un inici de duel agressiu, i el Nàstic va respondre amb contundència. «Volíem passadors i l’Andy és dels millors. Amb l’Ander volíem control i l’Eric Montes, equilibri, La jugada ha sortit perfecta», va

destacar Agné en el postpartit.

De la mateixa manera, el tèc nic va reconèixer també la cara negativa que va mostrar l’equip, que va acabar patint per evitar la remuntada. El Nàstic ha per dut la solidesa defensiva de l’any passat però, a canvi, ha guanyat en una millor potència ofensiva que els permet jugar com els 60 minuts contra el Real Unión. La lliga continua i el següent rival grana és el Sabadell al Nou Esta di Costa Daurada. Si el Nàstic el guanya, igualarà la ratxa històri ca de cinc victòries consecutives.

Núria Grados pren possessió de la presidència del CB Tarragona

Núria Grados substitueix a Ja cint Rodríguez a la presidència del CBT. Aquesta decisió es va anunciar durant la junta ex traordinària del darrer dijous. El mandat de Jacint Rodríguez finalitzava el setembre de 2023, però va decidir dimitir per mo tius personals. Tot i això, conti nuarà formant part de la junta directiva ocupant les funcions de tresoreria. A més també es van presentar nous membres de la junta directiva; Joan Ce

peruelo, Laura Barrio, Antoni Mendia, Gregorio Cornejo i Félix Recio, que se sumen a Ser gi Bru i José Antonio Ferrando. Aquesta presidència es man tindrà fins a la convocatòria d’eleccions l’any que ve. D’altra banda, el club va confirmar la baixa de Larry Ewulu durant els pròxims deu dies com a mínim. El cebetista va rebre un cop al nas contra l’Olivar i va reque rir una intervenció mèdica per recol·locar-la. Redacció

El Taekwondo

Taekwondo Vila-seca es va penjar sis medalles en la seva participació en el Campionat Catalunya In fantil de Combat que va tenir lloc aquest diumen ge a Barcelona. Pol Garcia i Iria Fernández van gua nyar un or. Mouhamed Couta va assolir la plata i Jairo Rodríguez, Adrián Fernández i Jan Plou, el bronze. Redacció

El Dojo Tàrraco acull amb èxit el Judo Ne Waza

El Club Judo Dojo Tàrra co va organitzar aquest cap de setmana la jor nada de Judo Ne Waza. Aquesta competició va reunir a cent benjamins i alevins de diferents centres de la província de Tarragona. El Col·legi Sant Pau Apòstol va ser l’entitat que més podis va acumular al final de la jornada. Redacció

REAL UNIÓN / EVA PASCUAL

Ander Gorostidi no era titular des del partit contra l’Eldense.

Núria Grados, la nova presidenta, i Jacint Rodríguez.

TAEKWONDO

Vila-seca es penja sis medalles

CEDIDA JUDO

DEFUNCIONS

Tarragona

Pedro Viana Alday. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Santa Clara.

Gabriel Pulido Díaz. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

Vicente Ursula Caballero. Ha mort a 70 anys. El seu fu neral serà avui a les 17 h. al Tanatori.

Miguel Mestres Sabadell. Ha mort a 82 anys.

El Morell Maria Lucía Vivar Caballero. Ha mort a 67 anys. El seu fu neral serà avui a les 18 h. a la parròquia de Sant Martí bisbe.

FELICITACIONS

CONFLICTE

Mor als 82 anys el diplomàtic català Francesc Vendrell

Havia treballat per l’ONU i la Unió Europea

ACN

El diplomàtic Francesc Vendrell i Vendrell ha mort aquest cap de setmana a Londres als 82 anys. Nascut l’any 1940, havia treballat a l’ONU, a l’oficina del secretari general per als afers polítics d’Àsia, el Pacífic, Amèri

ca i Europa i, posteriorment, va ser el delegat de la Unió Europea davant de les Nacions Unides, càrrec que actualment ocupa el suec Olof Skoog. Format en Dret a la Universitat de Barcelona (UB) i en Història Moderna a la Universitat de Cambridge (Reg

ne Unit), va ser també director de l’Acadèmia de Dret Interna cional de la Haia (Països Baixos). El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi de mans de l’aleshores president de la Generalitat, Jor di Pujol, en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva tasca pels drets humans. ACN

GOS DESAPAREGUT

Miquel, comences la setmana fent 15 anys! T’estimem porte ràs. Família i amics.

felicidades Efrem! Que disfrutes mucho de tu día con los tuyos. ¡Este fin de semana se celebra, te toca bo tellita de Red Bull! jejeje ¡¡Un abrazo hermano, se te quiere!!

Unai ja tens 13 anys!!! Moltes felicitats carinyo, t’estimem moltíssim. Els teus pares i el teu germà.

Es un macho de color beigemarrón claro, de tamaño grande (unos 30 kg) y con pelo largo, tiene chip. Teléfonos: 688 477 692 / 672 359 635

El POUM que ha de resoldre reivindicacions històriques

Tarragona és una mitja lluna urbanística. La ciutat no ha tingut des dels seus orígens un creixement radial perquè el mar ho impedeix. És un límit insalvable, però que en realitat, també és un dels factors que ha permès el desenvolupament econòmic i social de la locali tat. Primer com a pol de tràfic econòmic portuari i posteriorment amb els serveis turístics que hi ha encabit. La resta del territori ha dibuixat una distribució residencial a la qual no li falta complexitat. Molts dels seus barris són nuclis que tradicionalment han estat molt mal comunicats amb el centre. Hi ha un desenvolupament desendreçat que els anys de la frenètica construcció, als seixanta del segle passat, ha deixat no pocs desastres urbanístics. I no tan sols als edificis. Quan aquests barris perifèrics van prendre forma, hi havia molt poca preocupació per la dotació de serveis complementaris. En aquests serveix complementaris, un dels que s’ha fet evident com una veritable necessitat ha estat la planificació d’accessos i facili tar una mobilitat fàcil i còmoda als residents. Un exemple és Sant Salvador, un barri partit per una carretera nacional que, com també ha començat a passar a altres zones perifèriques, ja ha perdut bona part de la seva utilitat. L’A-27 ha esdevingut una circumval·lació de facto i ara els veïns volen aprofitar per millorar la seva connectivitat amb el centre de la ciutat. Proposen un vial amb un carril bici i també per a vianants, tot i que la gran distància que manté amb la resta de Tarragona pot restar-li utilitat real. El nou POUM haurà de ser el desllorigador d’aquestes peticions veïnals històriques.

+ CONFIDENCIAL

La Pobla contra... la Pobla?

Es diu que el rival més dur ets tu mateix, però el diumenge la Po bla de Mafumet no es va haver d’enfrontar als seus temors, sinó al Peralada. L’equip gironí es va deixar totes les equipacions a la seva terra, així que l’àrbitre va haver de permetre que juguessin amb la segona equipació del filial del Nàstic. El partit va acabar amb 0-1, i va guanyar la Pobla, però la que vestia de negre.

TRIBUNA

Reus Horitzó 32: la ciutat de les persones

NOEMÍ LLAURADÓ SANS Vicealcaldessa de Reus

El potencial d’evolució i millora d’una ciutat com Reus ha residit sempre en la força de la seva gent, en la vitalitat de les seves instituci ons públiques i privades i també en la inicia tiva de les seves entitats, associacions i de la societat en general.

Mesos després d’iniciar el procés d’ela boració del Pla Estratègic de Ciutat Reus Horitzó 32 aquesta tarda, en una audiència pública que tindrà lloc a la sala de plens de l’Ajuntament de Reus, farem la presenta ció institucional del resultat d’aquest esforç compartit en què la ciutadania reusenca ha tingut un paper clau. Un col·lectiu que ha dedicat el seu talent, coneixement i temps a parlar, proposar, debatre i pensar sobre com ha de ser Reus.

Precisament, per aquesta raó, hem vol gut tancar aquest procés al saló de plens de l’Ajuntament de Reus, l’espai més solemne i que avui serà, novament, el punt de trobada

TRIBUNA

i diàleg entre la ciutadania, els representants públics i el cos tècnic municipal, els princi pals protagonistes del Reus Horitzó 32. Avui, amb aquest audiència pública ober ta a tota la ciutadania, acaba una etapa però demà en comença una altra. Demà s’obre el període per iniciar la implementació d’aquest pla estratègic, un pla que ens ha de permetre arribar a l’any 2032 més ben preparats, amb una resposta clara als reptes que ja ens plan teja el món actual.

El Reus Horitzó 32 és l’eina que ha de permetre avançar-nos als reptes

En el Reus Horitzó 32 donem una primera resposta a aquests reptes amb accions com dissenyar polítiques de cures transforma dores que tinguin en compte les necessitats de les persones en tot el seu cicle vital, ofe rir benestar emocional a tota la ciutadania amb accions i projectes vinculats a diferents àmbits. Crear una xarxa de refugis climàtics distribuïts per tota la ciutat i fer una ciutat amb més zones verdes, més comerç de pro

Per un Cambrils invencible

socialistes cambrilencs hem demostrat que no volem el poder o l’alcaldia a qualsevol cost, sense escrúpols, per pura ambició. Hem sabut ser generosos quan hem entès que l’interès suprem de Cambrils estava en joc i hem estat capaços de sumar generant l’esta bilitat que entenem que ens convé en aquests temps de crisi.

ximitat i en què la mobilitat sostenible sigui un referent. Hem definit tot això i molt més. Hem definit els projectes que han de guiar la transformació de la ciutat en els propers anys. I és precisament això, un full de ruta, un camí a seguir prou ampli perquè tothom se’l pugui fer ser, perquè qualsevol govern, sigui quina sigui la seva orientació ideològica pugui encabir-hi les seves polítiques a través dels Plans d’Acció Municipal que es duguin a terme.

Aquesta nova etapa, aquest període de desenvolupament del pla, l’ha de fer tothom, de la mateixa manera que hem fet amb la redacció del Reus Horitzó 32. Aquesta quà druple hèlix que formen la ciutadania, els centres de coneixement, el teixit empresarial i l’administració pública són essencials per al creixement d’aquest projecte que ha de transformar Reus. Un projecte de ciutat que ha de superar el marc exclusiu de l’adminis tració.

El Reus Horitzó 32 és l’eina que ha de per metre avançar-nos als reptes socials, econò mics i tecnològics que ens plantejarà el demà. Aquest és el marc de treball que hem traçat conjuntament per fer una ciutat millor, una ciutat per a totes i tots, una ciutat per a les persones.

Acord, diàleg, pacte. Aquesta és la trilogia que tothom identifica amb els socialistes. I no per casualitat...

Sí, vull parlar amb tothom. Sí, vull ESCOL TAR (les majúscules son meves) tothom. De fet, m’encanta escoltar a la meva meravellosa gent de Cambrils. Sempre aprens coses no ves. Sempre veus un nou matís que se t’ha via quedat ocult. Ni se’m passa pel cap anar a l’ajuntament per dir: “amb tu no parlo”, “a tu no et puc ni veure”, etc. Crec, exactament, en el contrari: Cambrils és prou petit com per no prescindir de cap dels seus fills però prou gran perquè hi capiguem tots. Cambrils és convivència en pluralisme i llibertat.

Vull parlar i arribar a acords amb tothom, sí. Però, per a fer què? Per obtenir el poder a qualsevol preu? No. Aquest mandat els i les

CARTES

Campañas para promover el consumo

Lo que antes se conocía como ‘Black Friday’ parece que ahora ha cambia do la terminología y se ha bautizado como el ‘Black Week’, que dura tres días. Este año es del 25 de noviem bre al 28 que es el ‘Ciber Monday’, el día del ahorro on line con ofertas en productos electrónicos exclusi vamente.

Hoy, al mirar el móvil, tenía una cantidad importante de mensajes y correos de esta campaña de rebajas incitando a las compras.

He pensado que todos ellos tienen unos esquemas encontrados con el consumo sostenible, cuya finalidad es ayudar al medio ambiente y a la sociedad. Supongo que, por la pro

I aquest és un dels valors que més vull im pulsar quan sigui alcalde: l’estabilitat. Mireu, no podem ocultar les incerteses que tenim per endavant. Aquests darrers anys hem patit situacions extraordinàries que fins poc abans de què passessin haguessin semblat impossi bles, penseu el la COVID, en la guerra d’Ucra ïna, etc. En un poble com el nostre on el tu risme té un pes tan evident això ha tingut un impacte directe. Però precisament en temps de dificultats és quan més ens convé tenir li deratges clars, amb determinació, a qui no els tremoli el pols quan hagin de prendre decisi ons difícils però necessàries.

I, creieu-me, si m’he d’enfrontar amb el meu partit, amb Barcelona, amb Madrid, o amb qui sigui, per defensar els interessos de Cambrils ho faré sense titubejar. Però cre

ximidad de las fiestas navideñas, la victoria será para ese consumo masivo. Raquel Huéscar, psicóloga sanitaria, destaca que el deseo pa tológico de la tendencia a adquirir cosas en pleno siglo XXI es para cal mar una angustia vital y para cubrir un vacío interior.

Parece que ser feliz esté relacionado con el hecho de adquirir cosas ma teriales.

Acabado el ‘Black November’, ven drán las fiestas de Navidad y, pos teriormente, las rebajas de enero. Mientras tanto, los españoles nos apuntamos a esta política de precios y de gangas, más, incluso, que otros países europeos.

Gema Abad Ballarín Reus

ieu-me també: unint esforços amb la resta d’administracions -i no atiant la confronta ció- podem avançar. I avançar més ràpida ment en benefici de tots.

Cambrils ha prosperat quan els cambri lencs i les cambrilenques hem anat tots a una i no quan hem estat barallats i dividits. Cambrils té bona salut. Això no vol dir que no hi hagi problemes, ni dificultats. Vol dir que tenim talent, vol dir que tenim ambició, vol dir que tenim ganes de treballar i -la màgia de Cambrils-, la capacitat de convertir reptes en oportunitats.

Us demano la vostra confiança per deixar enrere les baralles que no ens porten enlloc, per assumir la responsabilitat que perto ca per optimitzar al màxim els serveis i les prestacions que depenen de l’ajuntament. Us demano també que canviem la mentali tat des d’una òptica de confrontació a la del consens i l’acord, per guanyar tots, junts. Si som capaços de reconèixer la nostra plurali tat com a poble com un valor us asseguro que els millors dies per Cambrils estan per venir. Feu-me confiança. M’hi deixaré la pell. El Cambrils que imagino serà invencible...

Cada cosa al seu temps Acabo de llegir al Més, que a deu anys vista es podria deixar sense circulació la Rambla Vella, l’avingu da de l’Imperi i el primer tramp de l’avinguda Catalunya. Em fa l’efecte que a ningú li ha interessat aquesta notícia, perquè d’aquí a deu anys, quantes coses podran haver passat.

Com quan diuen de posar l’estació del tren soterrada a l’Horta Gran.

Lluny molt lluny.

Sí que interessen les notícies de les coses que es faran properament, com poden ser la definitiva recu peració del edifici del Banc d’Espa nya, la rehabilitació d’altres edificis públics, convertin-los en noves residències per a gent gran, o pisos socials.

Cal recuperar el centre de Tarrago na, perquè el jovent no marxi a viure a les afores, i no quedi la ciutat enve llida. Sense oblidar els aparcaments. Tot el que demano, ja ho saben, però no mouen fitxa.

Hi ha una espècie de paràlisi a Tarra gona. I cal que acabin d’una vegada amb les pintades a façanes i establi ments.

Continuem demanant policies i guàrdia urbana a la vista dels ciuta dants i posar càmeres on calgui.

Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona

ALFREDO CLUA Alcaldable del PSC per Cambrils

AVUI Felicita als que es diuen: Sadurní, Cerní, Il·luminada i Demetri.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

En l’ambit do mèstic hi haurà canvis i arran jaments que se ran satisfactoris i rendibles. Canvis importants en la professió.

TAURE

21/04 al 21/05

Moments tibants amb la parella i amb els éssers més propers. Pa ciència no entris en discussions ja que perdries més en fer-ho.

BESSONS

22/05 al 21/06

Per més agitada que es mostri la jornada podràs comptar en tot amb l’ajuda dels teus. La parella tindrà un detall formidable.

CRANC

22/06 al 23/07

Atenció a viatges a nous contactes ja que en la jor nada tot el que et prometin queda rà molt en l’aire. Controla més el teu descans.

LLEÓ

24/07 al 23/08

En el teu àmbit laboral hi haurà importants canvis que et propiciaran beneficis segurs a llarg termini. En l’amor aconsegui ràs allò desitjat.

VERGE

24/08 al 23/09

La intuïció estarà a flor de pell, per mitjà d’ella sa bràs descobrir tot allò relacionat als teus interessos.

L’amor de la serà més intens.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Avui es un dia on les decisions que prenguis seran de vital importància per al teu futur. Compte amb els robatoris i les dis traccions.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

No et tanquis en els teus concep tes, deixa una mica que els con sells de tercers que t’arribin ori entin els teus plans de futur.

SAGITARI

23/11 al 21/12

Augmentarà la teva activitat la boral i hi haurà noves propostes i plans de futur. Amb socis i amics la compenetració serà total.

CAPRICORN

22/12 al 20/01

Desplaçaments d’última hora t’al teraran els plans socials casolans. T’arribaran notí cies importants que activaran di ners.

AQUARI

21/01 al 19/02

L’emocional es veurà motivat pel fet que la teva personalitat serà magnètica i do minant. Ves amb compte amb la dieta i el descans.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Totes les acti vitats socials t’aportaran bene ficis. Els viatges seran ràpids i amb sort. Augmentarà la teva capacitat de convicció.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Abajo Martin, Pere. Av. Maria Fortuny, 48. Telèfon 977 755 052.

SALOU:

González Sánchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Besora Mallafre, Anna. Consolat de Mar, 60. Telèfon 977 360 270.

VALLS:

Galimany, Roma-Murillo, Adelina , cb. Plaça Portal Nou, 4. Telèfon 977 600 597.

EL VENDRELL:

Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8. Telèfon 977 660 873.

TELEVISIÓ

TAC 12

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. TEL. 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.

PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534

AMISTAT

CHICO 30a ojos claros. BUS CA CHICA. Tel: 685.368.608

TAROT

TAROT DE MARIA. Lectura cartas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797

ALTRES

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

OFERTA ESTANTERIAS GÓN DOLA seminuevas. Para co mercios. Tel: 625.953.300

DE OFERTES 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem: T. 977 21 11 54 o per mail a: marta@mestarragona.com

MASSATGES RELAX

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTICA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550

MASAJISTA MARROQUINA. Discretísima. Tel: 671.715.779

ANA STYLE. Masajes y depi lación íntima para caballeros. Canaria 39a. Lingam (Tao). Tántrico (parejas). Exclusivo para nacionales. NO SEXO. Cita prèvia. ¡¡¡Repetirás!!! Cambrils. Tel. 688.447.654

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932 CLASSIFICATS MÉS PERSONAL

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 602.408.920

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

SANDRA MADURITA ESPA ÑOLA. REUS. Tel: 643.027.432

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898

CAROL. PECHUGONA. Tarra gona. Tel: 643.169.924

TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384

¡¡NOVEDAD ALONDRA!! Besu cona, cariñosa, complaciente. Francés natural. ¡¡Soy indepen diente!!. Tel. 632.450.983 REUS

SEGUR. MEL JOVENCITA. Del gadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

CARMEN. DISCRECIÓN. Tarragona. Tel: 603.254.131 REUS CASA SUSANA. españo las.Tel: 977.32.15.68

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

VUELVE CELESTE CATALA NA!!!. Tel: 665.197.723

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

compromís

000.000.000

TARRAGONA. MARGA. Rubia madurita. Todos servicios. Sali das. Tel: 641.511.721

ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092

MADURA SEXY. Tarragona. Tel: 643.136.495

TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

SILVIA JOVENCITA. CARIÑO SA, VICIOSA, cachonda, be sucona, complaciente. Todos servicios. Reus. Tel: 669.744.163

ANGÉLICA. CACHONDA. To dos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

SOLITA EN CASA. Gata en celo...Tel: 631.954.528 Reus

MARÍA MADURITA. Re cibo sola. Tarragona. Tel: 634.690.215

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI activa, muy potente, dotada y complacien te. Tel. 666.030.929

LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024 CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12

MADURITA. Griego, francés, viciosa. Tel. 631.826.173

i Bach ens convida a entrar en un món en blanc i negre a través de prop de 200 fotografies i un bon nombre de dibuixos que mostren els edifi cis modernistes més emblemà tics de les nostres comarques en el període 1880-1928. Un viatge en el temps que permet retrobar el patrimoni perdut i, a la vega da, contemplar la transformació del nostre territori.

El llibre El Modernisme a les terres de Tarragona. L’arqui tectura emblemàtica dels anys 1880-1928, publicat per Efadós, recorre les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barbe rà, Montsià i Tarragonès en un interessantíssim viatge visual, amb fotografies convenient ment acreditades i datades, i amb el nom de l’arquitecte, l’any del projecte o de la construcció i el seu emplaçament.

El volum està prologat per dos articulistes de la talla de Roger Miralles i Jori, Director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV i Joan Maria Pujals i Vallvé, escriptor i Conseller de la Generalitat de Catalunya (1992-1999). Si el primer afirma que Aquest llibre mostra la manera d’entendre la modernitat al Camp, el segon

en destaca el fet que Molts dels edificis ja no hi són. Però, a més de recordar-nos la bellesa, tam bé ens convé evocar l’empenta vital de la qual van néixer i van arrelar en aquesta terra acolli dora de les comarques de Tar ragona

En aquest extens treball, Bu queras ha recollit imatges dels arxius de l’editorial, així com d’entitats i arxius comarcals i locals. Fins i tot d’arxius par ticulars. Tot plegat, subratlla l’autor, qui també és president

UNA MIRADA AL MODERNISME EN BLANC I NEGRE

de la Fundació Trencadís. Mo dernisme i Cultura, «per recollir en un llibre molta part d’aquell Modernisme que ja no es pot veure perquè ha desaparegut, fruit de l’especulació immobili ària o de la poca sensibilitat dels propietaris i l’administració».

En aquest mateix sentit, Buque ras manifesta que el seu treball busca «fer un homenatge a la fotografia, però sobretot recor dar el patrimoni que vam tenir, perquè siguem capaços de llui tar per tal que no desaparegui el que encara ens queda».

Amb aquest viatge visual, l’autor, a qui li agrada definir-se com un historiador de l’arqui

tectura, pretén també que els lectors de més edat puguin re cordar escenaris de la seva jo ventut i que els més joves cone guin un patrimoni modernista que possiblement mai hauran vist.

La presentació d’aquest nou llibre de Josep Maria Buqueras es farà aquest mateix dimarts, a les 19.30h, al Col·legi d’Arqui tectes de Catalunya (COAC), situat al carrer de Sant Llorenç núm.20 de Tarragona, i comp tarà amb la participació d’un dels prologuistes del llibre, Ro ger Miralles.

Estat del cel el serè en general, si bé fins a primera hora de la tarda estarà entre mig i molt ennuvolat per núvols mitjans al terç nord. Tot i això, hi haurà intervals de núvols baixos fins a primera hora del matí al prelitoral sud i altiplà central, i fins a la tarda al massís del Port, així com a punts del litoral i prelitoral central. Independentment, al vessant nord del Pirineu estarà cobert fins al vespre i a partir de llavors la nuvolositat es trencarà a cotes altes.

Precipitacions

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Al vessant nord del Pirineu s’espera precipitació entre feble i moderada tot el dia. La cota de neu rondarà els 1.200 metres. S’acumularan quantitats poc abundants de precipitació, puntualment abundants a cotes eleva des. Per altra banda, fins les primeres hores de la tarda és possible algun ruixat aïllat a la resta del Pirineu.

EL TEMPS

Màxima Mínima

Nivell mitjà

SUDOKU

Cristina Serret serret@diarimes.com

En el seu nou treball editorial –i ja en van deu– l’arquitecte tècnic Josep Ma ria Buqueras

LLIBRES

GERARD MARTÍ

GERARD MARTÍ

El llibre és un viatge que permet contemplar part del patrimoni modernista perdut

Josep Maria Buqueras, autor del llibre, aquest dilluns a Tarragona.