Dimecres 30 de novembre de 2022

MUNICIPAL

L’alcalde, Eloi Calbet, considera que l’acusació és una revenja per haver fet fora de l’equip de govern el regidor socialista. P9

Els locals de la plaça de la Font es defensen: «Les terrasses no suposen un problema»

TARRAGONA

Els establiments del carrer Major de Reus denuncien que pateixen una onada de robatoris

Els comerciants de la zona afirmen que els furts i els actes incívics al carrer es repeteixen des de després de l’estiu. P7

SALOU

ENTREVISTA

Dos milions de fons europeus per a nous paritoris al Joan XXIII

SALUT Correspon a la segona fase de l’adequació de l’àrea materno-infantil de l’hospital. P3

Salou ha acollit durant dos dies una convenció turística de costa. P10

L’Estat

«Aquí no se sent el racisme d’altres llocs»

SEGURETAT CIUTADANA

OLÍVIA MOLET

Els restauradors, en contra d’avançar l’hora de tancament de les terrasses

John Bugarin

Com era d’esperar, les reaccions a la proposta d’En Comú Podem (ECP) d’avançar una hora el tan cament de les terrasses de dijous a divendres a la plaça de la Font no s’han fet esperar. El principal perjudicat en cas que es produís aquest canvi seria el sector de l’hostaleria, que veuria reduït el seu horari d’activitat, amb el que això comporta. Per això, Javier Escribano, president de l’Associ ació d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona (AEHT), ha mostrat la seva indignació: «No entenem aquest canvi i no ens sembla coherent, les terrasses no són un problema». A més, ha afegit que «no només perjudicarà els negocis de la plaça de la Font, sinó que tota la Part Alta es veurà afectada negativament».

Escribano creu que aquesta decisió pot afectar negativament a tots els restaurants de la zona perquè «molta gent decideix anar a sopar a la Part Alta per què saben que després podran a anar a prendre alguna cosa en algun local de la plaça de la Font, ja que aquí les terrasses tanquen més tard que en altres llocs de la ciutat». El president de l’AEHT reconeix que la Part Alta ja va perdre afluència de públic amb la reobertura de la plaça Corsi ni i «si perdem aquest incentiu perquè la gent pugés fins aquí, el problema s’intensificarà». «La

JUDICIAL

plaça de la Font és un punt neu ràlgic de la ciutat i això farà que la gent no vingui», ha lamentat.

Per això, creu que cal buscar una altra solució i demana «més sensibilitat cap a un sector que ho està passant malament». Es cribano creu que «el que seria ideal és que tots tanquessin a la mateixa hora que els locals de la plaça de la Font, i no al revés». «No és coherent anar en contra d’un dels motors econòmics de la ciutat i un gran generador de llocs de treball.», ha etzibat.

La demanda d’ECP neix amb l’objectiu d’evitar molèsties als veïns de la zona, un motiu que no acaba de convèncer a Escri bano: «Si diuen que ho fan per les persones que viuen a la pla ça de la Font també han de dir qui i quants són els que s’estan queixant». A més, ha afirmat que «qui ve aquí a viure sap el que es trobarà, els restaurants i els lo cals han estat sempre aquí». Tot i això, el president de l’AEHT ha mostrat la seva voluntat de pac tar un horari amb els possibles veïns afectats.

Manel Rovira, president de l’Associació de Veïns de la Part Alta, també ha criticat la deman da d’En Comú Podem d’avançar una hora el tancament de les ter rasses de la plaça de la Font: «Fa temps que els veïns es queixen pel soroll que es crea a les nits, tot el que afavoreixi el seu des

cans és benvingut».

Aquesta opinió contrasta amb la de Quim Castellví, president de l’AV Ara Part Alta, una altra agrupació veïnal del barri, que advoca pel descans dels veïns del barri, però creu que la proposta d’ECP no és la millor solució: «Ni els hostalers tenen tota la raó, ni

Els lletrats de l’administració de justícia reclamen que se’ls retribueixin les funcions extres

Han

Lletrats de l’administració de justícia, abans coneguts amb la denominació de secretaris ju dicials, es van concentrar ahir davant l’Audiència Provincial de Tarragona per reivindicar que l’Estat els pagui les responsabi litats addicionals que han hagut d’assumir des de l’any 2009, ar ran de les reformes legislatives promogudes per descarregar de feina els jutges i els magistrats. L’actuació va ser el primer pas d’una vaga nacional convocada per als dies 29 i 30 de novembre i 14 i 15 de desembre. En cas de no veure satisfetes les demandes,

preveuen convocar una vaga in definida després de Nadal.

El lletrat de l’administració de justícia del jutjat de primera instància número 2 de Tarrago na, Héctor Hinójar, va detallar ahir que no estan demanant un augment de salari, sinó «que ens retribueixin les funcions que fa 13 anys que fem gratis». Hinójar va explicar que el 2009 ja els van advertir que no es podria satis fer la compensació econòmica a conseqüència de la crisi. Amb tot, el passat abril es va arribar a un acord per escrit amb el Minis teri de Justícia per tal d’adequar els sous, però, mesos més tard,

no s’han complert els compro misos establerts.

La vaga, segons va assenya lar el lletrat de l’administració de justícia, suposarà que no es podran celebrar judicis, declara cions penals ni desnonaments, així com tampoc es podran en tregar manaments de pagament ni dur a terme cap altra activitat que requereixi la intervenció dels professionals. Addicional ment, va comentar que la vaga s’ha convocat per a aquests dies perquè dimarts i dimecres és «quan més activitat hi ha als jutjats». «Sabem que estem per judicant el ciutadà. A nosaltres

els veïns tampoc. Hem d’aconse guir un horari en el qual tots sor tim guanyant». «Hem de vetllar per les persones del barri, però sense perjudicar a la restauració. Si ve gent de fora, està bé que puguin quedar-se a les terrasses fins a la nit, ajuda també a do nar-li vida la zona», ha afegit.

Castellví defensa que «si es vol fer un canvi com aquest, cal que l’Ajuntament s’assegui a parlar amb les parts implicades, és a dir, els veïns i restauradors». Cas tellví apel·la a la lògica i reclama que «els partits polítics no poden prendre aquestes decisions sen se consultar a la gent afectada, si

no, les modificacions que facin no funcionaran i només crearan més problemes en un futur». Els presidents de les dues as sociacions veïnals, però, coinci deixen en una cosa. Ambdós es tan a favor de la proposta d’ECP de reduir l’espai de les terrasses. «També és un reclam que fa temps que fem, cal més espai per poder caminar i pels cotxets», ha afirmat Rovira, qui ha indicat que «cal regular-les, alguns no respecten la distància amb les parets i els portals dels edificis». En canvi, el president de l’AEHT creu que «a la plaça de la Font hi ha suficient espai pels vianants i no creiem que sigui necessari re duir l’espai de les terrasses».

La CUP vol unificar els horaris Si el PSC vol expandir el règim especial dels locals de la plaça de la Font a altres llocs de la ciutat, la CUP demanda que aquesta excepció se suprimeixi. Pro posen una unificació d’horaris amb caràcter general. En el cas de la plaça de la Font, s’avança ria mitja hora el tancament de les terrasses, a l’hivern i a l’estiu. Per altra banda, volen afegir a l’article 4.12 que «caldrà respec tar una distància mínima d’1,5 metres entre la terrassa i el mo biliari urbà». Aquestes esmenes, juntament amb les dels altres grups municipals, s’exposaran a la comissió de terrasses per a la redacció de l’ordenança que les regularà. Aquesta s’havia de ce lebrar avui, però ha hagut de ser ajornada per a més endavant.

no ens agrada aquesta situació, però pensem que ja hem esgotat les vies de diàleg. No ens fan cas. Ja no ens queda cap altra opció», va concloure Hinójar.

Sergi Peralta Moreno

La iniciativa ha estat promo guda per tres entitats que repre senten el col·lectiu a Espanya, com són el Colegio Nacional de Letrados de la Administración

de Justicia, la Unión Progresista de Letrados de la Administra ción de Justicia i l’Asociación Independiente de Letrados de la Administración de Justicia.

OLÍVIA MOLET

Els antigament coneguts com a secretaris judicials es van concentrar ahir al migdia a Tarragona.

Alguns veïns de la Part Alta veuen bé retallar els horaris, però d’altres creuen que cal arribar a una solució consensuada

Les agrupacions veïnals del barri estan a favor de reduir l’espai que poden ocupar les terrasses

GERARD MARTÍ

Els locals de la plaça de la Font tenen un règim especial que els permet tancar més tard.

Lavaderos Europa adquireix l’última parcel·la de Riuclar

La compra ha costat 1,38 milions d’euros

Redacció

L’Institut Català del Sòl (IN CASÒL) va formalitzar ahir la venda de la parcel·la 110-113 del polígon industrial Riuclar de Tarragona a l’empresa Lavade ros Europa S.L.U. La superfície és de 12.000 metres quadrats i l’operació s’ha efectuat per un import d’1,38 milions d’euros. Amb aquesta compra, Lavade ros Europa, companyia especi alitzada en els serveis de neteja interior de cisternes de trans port per carretera, una activitat cada cop més demandada pel creixement constant de la in dústria a Tarragona i Catalunya, amplia les seves actuals instal

lacions i ofereix nous serveis complementaris a Riuclar, amb un increment de la plantilla de sis professionals. Així mateix, amb aquesta venda, l’INCASÒL ha exhaurit totes les parcel·les que estaven disponibles al po lígon industrial. El sector Riu clar és un dels espais d’activitat econòmica més importants de la ciutat. Les seves parcel·les s’han consolidat com a sòl in dustrial, amb una superfície de 493.494,28 metres quadrats. A més, es tracta d’una àrea ben comunicada, amb accés directe des de les carreteres AP-7 i A-27. També s’hi pot anar mitjançant transport públic.

Salut destinarà 2 milions d’euros a construir nous paritoris al Joan XXIII

Freixa

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha tret a concurs públic, amb un pressupost d’1,9 milions d’euros, la direcció d’obra i la construcció de nous paritoris de l’Hospital Universitari Joan XXIII, projecte subvencionat amb fons euro peus Next Generation i corres ponent a la segona fase de les obres d’adequació de l’àrea ma terno-infantil. Els nous paritoris se situaran a la quarta planta de l’Edifici C del complex sanitari tarragoní.

La primera fase del projecte d’adequació de l’àrea maternoinfantil, que va suposar la inver sió de 948.000 euros, va comen çar a rodar el passat estiu i tenia com a objectiu el trasllat de l’àrea de suport materno-infantil per tal d’alliberar habitacions d’hos pitalització i crear, a continua ció, una àrea d’hospitalització d’obstetrícia i pediatria dividida en dues hemiplantes. L’ICS, per continuar amb la segona fase del projecte, va licitar fa uns dies la direcció del projecte i les obres de construcció dels nous parito ris a la quarta planta de l’Edifici C, reubicats, d’aquesta manera, al costat de les Unitats de Cures Intensives (UCI) neonatal i pedi àtrica.

L’actuació començarà una ve gada acabada la primera fase, la qual es preveu que finalitzi en tre aquest mes de desembre i el gener, i s’estima que tingui una durada de vuit mesos. Aquests

treballs s’emmarquen dins del pla director d’ordenació del complex sanitari del Joan XXIII i acompanyaran les obres del nou hospital. En aquest sentit, ja s’es tà treballant en els fonaments de l’edifici pont que connectarà el

nou equipament amb el mateix Edifici C, on també s’ubicarà el nucli de comunicacions verticals que permetrà absorbir els fluxos entre les plantes.

El nou hospital tindrà uns 70.000 metres quadrats i costarà un total de 170 milions d’euros, tal com va anunciar fa uns mesos l’exconseller de Salut, Josep Ma ria Argimon, qui també va asse nyalar que la previsió era que els treballs acabessin l’any 2025.

El passat mes de maig, entre el conjunt de millores del parc sanitari, es va estrenar la nova UCI, també situada a l’Edifici C. Compta amb dotze boxs i té dis positius mèdics, de tractament i de monitoratge d’última genera ció. La Generalitat de Catalunya té com a objectiu que el 2024, segons va explicar el mateix Ar gimon, hi hagi 34 llits d’UCI, 24 dels quals seran d’alta tecnolo gia.

Imatge del sector que ha venut l’Institut Català del Sòl.

Roger

Els paritoris es trobaran al costat de les Unitats de Cures Intensives (UCI) neonatal i pediàtrica

L’adequació de l’àrea materno-infantil implica el seu trasllat a la quarta planta de l’Edifici C

OLÍVIA MOLET

La construcció del nou hospital està actualment en la fase d’establir els fonaments de l’edifici pont.

Chahine Cònsol

«Les diferents cultures poden conviure, no són incompatibles»

Freixa

— Quan va assumir el càrrec de Cònsol va anunciar canvis. A quins canvis es refereix?

— Hi ha alguns que ja s’estan de senvolupant. Per exemple, estem aplicant el sistema de cita prèvia per a qualsevol tràmit i així evi tar la formació de llargues cues a l’entrada com abans. A més, en aquest web també s’indica quina mena de tràmit és, s’enumeren els documents necessaris i, fins i tot, el temps estimat per fer-lo. Aleshores, la persona ve consci ent de què ha de portar. Facilita la tasca. És una novetat a Tarra gona que també s’està aplicant a altres consolats per instruccions del nostre ministeri.

— Quantes persones de naci onalitat marroquina queden sota el paraigua del consolat?

— Tenim inscrits oficialment en aquest consolat gairebé 130.000 persones. Més enllà dels inscrits, sabem que hi ha més persones en la circumscripció de les pro víncies de Tarragona i de Llei da i l’Aragó. Arriben cap a les 180.000. I aquí no s’inclouen els que tenen la doble nacionalitat. — Com és la tasca de gestionar tanta gent?

— Tot és qüestió d’organitzar-se. Fem molt ús de les noves tecno

logies per tenir les persones sem pre ben informades. Demanar cita també ajuda perquè, abans, potser hi havia dies que venien 200 persones a la vegada i altres que no venia gairebé ningú. Ara ens organitzem de tal manera que rebem una mitjana de 80 persones al dia.

— Considera que la comunitat marroquina està ben integrada en la cultura local?

— És la política que vol fo mentar el Marroc per a tots els marroquins a l’estranger: tenir una comunitat integrada al país d’acollida, però sense oblidar les seves arrels. D’aquesta manera, sempre es busca la convivència. Aquí hi ha molts marroquins i estan ben integrats. Hi ha advo cats, professors, metges, atletes, xefs… Pot ser que hi hagi diferèn cia, però la integració no signifi ca que no hi hagi diferència, sinó coexistència i cohabitació.

— Hi ha grups d’ultradreta que utilitzen la criminalitat per desacreditar les persones mar roquines. Com es pot combatre això?

— De moment no ho he notat per aquí. En altres llocs sí que pot donar-se el fet de dir que els delinqüents són d’un deter minat col·lectiu. Quan hi ha una

comunitat que és la primera en nombre d’estrangers a tota la província, com és el cas de la marroquina, la probabilitat que hi hagi delinqüents sempre és més alta, però no significa que si gui un exemple per definir la co munitat, sinó casos aïllats, amb probabilitats normals pel nom bre de marroquins que hi ha.

— Arreu de l’Estat, durant els darrers anys sí que hi ha algu nes entitats que empren polí tiques que assenyalen la nacio nalitat marroquina.

— Sí, per espantar la gent.

— Com es pot evitar que calin aquests missatges?

— Amb la comunicació, per què l’opinió pública sàpiga que la gran majoria de la comunitat està col·laborant i participant en la vida quotidiana. D’això es trac ta, que hi hagi coneixement.

— I quin paper té l’administra ció local en tot això?

— Els ajuntaments organitzen activitats, la qual cosa serveix perquè no hi hagi por i es puguin apreciar totes les característi ques de les diferents cultures per saber que es pot conviure, que no són incompatibles. Per exemple, aquí es fa l’iftar [menjar nocturn amb el qual es trenca el dejú du rant el mes de Ramadà] col·lectiu

Aragó

amb catalans i marroquins mu sulmans. Mengen junts. És un moment de convivència pur per simbolitzar que estem junts i res pectem la cultura i la religió de l’altre. Aquí no se sent el racisme d’altres llocs.

— Recentment, ha tingut ressò l’extradició del ciutadà de Reus Mohamed Said Badaoui per sa lafisme. De vegades s’ha dit que a Reus i Tarragona hi ha una major presència de persones radicals. Què n’opina?

— Potser fa temps. Ara mateix no estan identificats com dos

punts centrals de salafisme. Jo de per aquí no conec cap altre cas. El que és bo és per al Marroc és la cooperació amb Espanya per aquest tema. Hi ha una coopera ció bastant avançada en la lluita contra la radicalització i el ter rorisme. Hi ha mecanismes i un canal de comunicació exemplars a nivell mundial. El Marroc fo menta un islam modern, flexible i tolerant. Tots aquests valors són els que promou, motiu pel qual s’envien imams per promoure’ls. Allunyen els joves de possibles pensaments salafistes.

El trajecte de Palma a Tarragona per anar a Port Aventura podria tenir continuïtat

Un vaixell procedent de Palma de Mallorca arribarà aquest dissabte al port de Tarragona. Aquest serà un viatge especi al, ja que els turistes tindran la possibilitat de visitar Port Aventura, així com participar en altres activitats lúdiques i culturals. Fins i tot, els perso natges més populars de l’uni vers del parc temàtic pujaran a bord per acompanyar els passatgers, que a més podran degustar una diversa oferta gastronòmica. De moment, només està previst un únic viatge entre la capital balear i Tarragona, però el personal organitzador no descarta la possibilitat de repetir el trajec te en funció de l’acceptació per part del públic. El vaixell sal parà a les 9 hores des de Palma de Mallorca i atracarà en ai gües tarragonines al voltant de les 15 h. El trajecte té un cost de 150 euros i permet viatjar a dos adults, dos infants i un vehicle. S’ha escollit el 3 de desembre com a data per al recorregut perquè coincideix amb l’inici d’una setmana que inclou di versos dies de festa. D’aquesta manera, es vol facilitar l’accés al públic per poder visitar el parc i la diversa activitat d’oci i cultural que ofereix la ciutat. La iniciativa ha estat originada per la sinergia formada entre la naviliera Transmed, l’agèn cia digital de viatges LogiTra vel i els responsables de Port Aventura i obre la porta a què més ferries i bucs puguin anar cap al port tarragoní, més enllà de serveis puntuals. Redacció

La

Redacció

El canvi climàtic serà l’eix ver tebrador de la II Setmana dels Drets Humans, organitzada per la Coordinadora d’ONG de Tarragona amb la col·laboració de la conselleria de Coopera ció. Sota el títol Emergència climàtica, un desafiament per als drets humans, s’han progra mat diversos actes que tindran lloc del 10 al 17 de desembre. La programació inclou activitats infantils, de cinema, de dansa i de teatre, així com col·loquis i exposicions, entre altres. La plaça Corsini serà l’escenari de l’acte inaugural, la lectura d’un manifest en commemoració

del Dia dels Drets Humans, que tindrà lloc el dia 10 a les 11 ho res. A continuació, la narradora Karme González llegirà el conte Molta gent petita a llocs petits i fent coses petitones poden can viar el món!, destinat a nens a partir de quatre anys. A la tarda, a les 16 h., tindrà lloc un home natge a l’activista Paco Xammar a la plaça del Centre Social La Floresta. La programació abai xarà el teló el dia 17 a la plaça Corsini, amb diverses activitats adreçades al públic familiar per descobrir els impactes del con sum i l’espectacle teatral Embo licades, que vol fer reflexionar sobre el consumisme.

Roger

Ikram

General del Regne del Marroc a Tarragona, Lleida i

La Cònsol General del Marroc destaca la integració de la comunitat marroquina a Tarragona, on considera que el racisme és gairebé residual

Chahine va assumir el càrrec de cònsol general el passat estiu.

EDUCACIÓ

L’IMET reconeix les tasques de sis centres educatius de la ciutat

Redacció

La llar d’infants municipal de Sant Pere i Sant Pau; les escoles Saavedra, Pax i el Miracle, el Col legi Públic d’Educació Especial Sant Rafael i l’Institut Escola Mediterrani van ser guardo nats ahir en els XI Premis IMET d’Educació Josep Vives Ciurana pels seus projectes formatius. Els reconeixements, organitzats per la conselleria d’Educació, estan dotats amb 1.200 euros. A més, tots els centres partici pants en la convocatòria reben un ajut de 300 euros per recu perar el cost dels materials uti litzats. En aquesta edició, s’han presentat 19 centres i 23 experi ències.

Un dels principals objectius dels Premis IMET és promoure

TARRAGONA

INFRAESTRUCTURES El Consell de Ministres aprova dedicar 30 MEUR a carreteres de Tarragona

El Consell de Ministres, en la seva reunió d’aquest dimart va autoritzar el contracte, proposat pel Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (Mitma), que estableix la conser vació i explotació de la xarxa de carreteres de l’Estat a la zona de Tarragona. El valor del contracte és de 30,39 milions d’euros, amb una durada de tres anys que es poden prorrogar dos anys més. El contracte preveu actur so bre un total de 196 quilòmetres de vials de titularitat estatal. D’aquests, 67 quilòmetres cor responen a autovies. Totes les actuacions s’emmarquen en el denominat sector 1 de la provín cia de Tarragona (d’acord amb els paràmetres del Mitma), que abasta trams de l’A-7N, l’A-27, la T-11, l’N-240, l’N-340, la N-340A i la N-420A. Totes elles incloses en l’àmbit del Camp de Tarrago

Zona d’actuació del contracte aprovat pel Mitma.

na. Segons ha explicat el mateix ministeri, aquest nou model de contracte persegueix oferir un servei integral de mobilitat a l’usuari, millorar l’estat de les carreteres i la xarxa i optimitzar els recursos públics.

El contracte preveu treballs d’ajuda a la viabilitat i conser vació ordinària de les carreteres i també vol aconseguir que els elements funcionals de la via,

«disposin de les millors condi cions de seguretat possibles». A més de les tasques de conserva ció, el contracte també preveu elements de reconeixement de l’estat de la via, ajuda a l’explo tació i la realització d’estudis de seguretat vial. Segons el Mitma, amb aquest nou model de con tracte «es reforça l’orientació cap als Objectius de Desenvolupa ment Sostenible».

Redacció

És un contracte de tres anys per la conservació i explotació de vials de l’Estat a la zona del Camp de Tarragona

MITMA

GERARD MARTÍ

L’entrega de premis es va celebrar a l’Institut Vidal i Barraquer.

John Bugarin

L’any 1987 va néixer l’Associació Auro ra, una entitat sense ànim de lucre que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones afectades de malaltia mental i dels seus familiars, així com la defensa dels seus drets. Un dels princi pals objectius de l’entitat és facilitar la integració d’aquest col·lectiu dins del món laboral. És per això que, just fa 25 anys, van crear el Centre Especialitzat de Treball (CET), a través del qual, «una vin tena de persones tenen una ocupació re munerada. «Fa uns anys vam començar a especialitzar-nos en els treballs forestals i de jardineria, perquè hem comprovat que treballar a la natura aporta benestar emocional i és molt beneficiós per a la salut mental», explica el director de l’As sociació Aurora, Jaume Santos.

També s’encarreguen de recuperar es pais naturals, com part del riu Gaià o el curs baix del riu Francolí. «Oferim el ser vei de les persones que formen part del CET a entitats externes, treballem molt amb administracions públiques i asso ciacions veïnals», indica Santos. Totes les feines realitzades estan relacionades amb la natura i el medi ambient, ja que des de l’Associació Aurora defensen que el contacte amb l’entorn natural aporta

SANITAT

«TREBALLAR A LA NATURA APORTA BENESTAR»

L’Associació Aurora insereix laboralment una vintena de persones amb malalties mentals

grans beneficis a les persones amb ma lalties mentals: «Cada cop hi ha més es tudis que ho corroboren, i nosaltres ma teixos ho hem pogut comprovar amb les

experiències dels treballadors del CET».

A través de la inserció laboral, també es vol facilitar la seva integració social. «Donem el suport i seguiment necessa

‘Salut i Natura’, divendres al Caixaforum

L’Associació Aurora, en el marc de la celebració del 25è aniversari del seu Centre Especial de Treball, ha organitzat la conferència i debat ‘Salut i Na tura’. Aquesta jornada tindrà lloc aquest divendres, a les 18.30 hores, a la sala d’actes del Caixaforum de Tarragona. L’acte comptarà amb la presèn cia de dos especialistes en aquesta matèria: Sílvia Gili, biòloga, filòsofa i coordinadora del postgrau sobre Boscos Terapèutics de la Fundació Uni versitat de Girona, i Ricard Fernandez, geòleg, guia de muntanya i membre de l’Escola Catalana de l’Alta Muntanya (ECAM). Es parlarà sobre els bene ficis que comporta el contacte amb la natura i els espais verds sobre la salut en general i també en la mental. També es presentarà el vídeo ‘Salut mental i natura’, que explica la tasca i l’experiència de l’Associació Aurora.

T-Systems dona a Santa Tecla un Mini teledirigit per als nens

L’Hospital Santa Tecla va poder estrenar ahir un cotxe telediri git per a l’ús dels nens i nenes que estan ingressats al centre. Es tracta d’una rèplica en mi niatura d’un automòbil model Cooper S de la marca Mini, do nació de la companyia de ser veis informàtics i consultoria T-Systems, que substitueix el mitjà de transport més habitu al per moure’s pels passadissos de l’hospital, la llitera conven cional. La iniciativa té com a

objectiu intentar reduir l’estrès que provoca als infants la realit zació de proves diagnòstiques, les intervencions quirúrgiques i la mateixa estada hospita lària. «Agraïm la iniciativa a T-Systems Iberia i al seu repre sentant, el senyor Quim Moya, ja que aquestes iniciatives ens ajuden a continuar amb el pro cés d’humanització dels espais pediàtrics», va valorar ahir la Xarxa Santa Tecla a través de les seves xarxes socials. Redacció

L’IMET acollirà aquesta tarda la presentació del llibre ‘El

L’escriptora Isabel Llavoré presentarà aquesta tarda, a les 18 hores, el llibre i el curtme tratge El meu nom és clítoris L’acte, que tindrà lloc a l’Ins titut Municipal d’Educació de Tarragona, tindrà un col·loqui posterior amb la participació de diverses expertes. En el transcurs de la presentació, Llavoré explicarà quin va ser el procés de creació del llibre. El debat posterior el moderarà la directora creativa, comu nicadora i actriu de veu Mi reia Chaos i comptarà amb la participació de la llevadora de l’Hospital de Sant Pau de Bar celona, Maria Llavoré; la doc tora en Psicologia i fundadora de l’Institut Gestalt, Mireia Darder, i Georgina Mercader, qui fa acompanyaments de processos terapèutics. Redacció

ri a aquestes persones, que en empreses ordinàries no tindrien. No hi ha els con dicionants que tenim aquí, on poden desenvolupar millor les seves tasques», expressa Santos.

«L’objectiu és el mateix que persegui en les famílies que van fundar l’entitat, buscar un millor futur per als seus fills, oferir-los oportunitats», afirma el direc tor de l’associació, que explica que «el projecte s’està consolidant i esperem que pròximament puguem créixer qualita tivament i quantitativament». I és que, de moment, el CET està donant servei a unes vint persones de Tarragona, però desitgen poder ajudar a moltes més en un futur. Per aconseguir això, però, «cal dria que l’administració pública fos més conscient de la realitat que es viu en cen tres com el nostre i que apostessin més per l’economia social». Actualment, els ajuts de la Generalitat cobreixen un 35% del finançament de l’entitat.

L’Associació Aurora també fomenta la formació i el voluntariat mediambiental, a través de diferents accions en espais naturals de Tarragona «per involucrar a la ciutadania». La darrera va ser la III Plantada a Sant Salvador, el passat 19 de novembre, en la que més de 250 perso nes van reforestar la riba del Francolí.

TERRITORI

Eduardo Sañudo, de Vopak Terquimsa, és el nou vicepresident de l’AEQT

L’Assemblea General de l’As sociació Empresarial Quími ca de Tarragona (AEQT) va aprovar el 22 de novembre la creació d’una tercera vicepre sidència a la junta directiva de l’associació, que ocuparà Eduardo Sañudo. El director general de Vopak Terquimsa se suma a Javier Sancho i Ben jamin Hepfer com a vicepre sidents d’un equip que lidera Ignasi Cañagueral. Sañudo, llicenciat en Economia, va començar la seva carrera pro fessional al sector de la ban ca privada i, més endavant, es va incorporar a l’empresa d’emmagatzematge Vopak Terquimsa, on treballa des de fa més de quinze anys. N’ocu pa la direcció general des del 2016. És membre de la junta de l’AEQT des del 2019. Redacció

Tarragona es promociona a Barcelona com a destí turístic

El cotxe vol reduir l’estrès que provoca l’estada hospitalària.

Tarragona Turisme va presen tar ahir la campanya promoci onal Tarragoninament genuí, amb la que busca posicionar-se a Catalunya com a una destina ció idònia per a visitar durant tot l’any. L’estratègia posa el focus en l’enogastronomia, el patrimoni, la cultura, el barri mariner del Serrallo i els es pais naturals. Amb l’objectiu d’atraure el turisme de proxi mitat, la campanya, que s’ini ciarà el pròxim 16 de desembre,

tindrà un espot que s’emetrà en cinemes de Lleida, Sant Celoni, Arenys de Mar, Granollers, Ba dalona, Roquetes, Vila-seca i El Vendrell. En la presentació, que va tenir lloc al restaurant Com partir de Barcelona, l’alcalde de Tarragona i president del Patro nat de Turisme, Pau Ricomà, va destacar que es vol arribar als mercats de proximitat perquè tenen «la possibilitat de despla çar-se a Tarragona en qualsevol moment de l’any». Redacció

A l’esquerra, uns usuaris del CET de l’Associació Aurora realitzant treballs forestals. A la dreta, un moment de la III Plantada a Sant Salvador.

XARXA SANTA TECLA

meu nom és clítoris’

Unitat Contra el Feixisme organitza dues activitats per aquesta setmana

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) de Reus, or ganitza, conjuntament amb altres entitats, un parell d’ac tes per aquesta setmana. El primer d’ells serà aquesta tar da, a les 19.30 h., al Casal de les Dones de Reus. Consistirà en la projecció d’un documental de l’Associació Musulmana pels Drets Humans realitzat per Cooptècniques creacions i tecnologies feministes que busca denunciar «el racisme antimusulmà present en els múltiples dispositius i meca nismes mitjançant els quals les institucions vigilen, crimi nalitzen i estigmatitzen a la població musulmana de l’Es tat espanyol». Presentarà l’acte Carme García Yeste, professo ra del Departament de Peda gogia de la URV i Investigadora de Metodologia de la Recerca Educativa amb Impacte Social En segon lloc, demà a la matei xa hora, el Casal Despertaferro acollirà la presentació a Reus del llibre Víctimes en so de pau, de Mavi Muñoz, mare de Car los Palomino, assassinat per un neonazi el 2007 a Madrid, i el periodista Àlex Romaguera, autor del llibre. Redacció

Negocis del carrer Major denuncien una onada de robatoris als locals

Alguns dels negocis ubicats al carrer Major de Reus denuncien l’augment de robatoris que s’han produït des de principis del pas sat estiu fins aquesta setmana en un dels carrers principals del nucli de la ciutat. No només es queixen dels actes vandàlics, sinó que també assenyalen l’in crement d’incivisme que hi ha en aquesta via, motiu pel qual els establiments també reclamen alguna mesura que ho aturi. Tot i això, segons fonts municipals, en la reunió de la Junta Local de Seguretat, que es va celebrar el passat mes d’octubre a l’Ajunta ment, es va assenyalar que s’han reduït els delictes que causen més alarma social, com els roba toris amb força o robatoris amb violència i intimidació.

El més recent dels robatoris d’aquesta onada es va produir el passat dilluns en un establiment que no està en un baix, sinó que està ubicat en un primer pis. Per tant, per accedir-hi, els lladres

van haver de saltar pel balcó. En aquest cas, van robar un telèfon mòbil, però ha estat el fet el què ha «cremat» al responsable del negoci, qui també denuncia que cada setmana es produeixen actes incívics en aquest carrer: «Molts dies m’apareixen jardi neres d’altres punts de la ciutat davant del local o al balcó».

El primer dels negocis que va patir un robatori dins d’aques ta onada va ser a la perruqueria Oliva. Els fets es van produir a principis d’estiu i els lladres es van emportar la caixa del local, segons confirma Manel Oliva, propietari de l’establiment. Oli va explica que des dels succes sos, «hem reforçat la seguretat. Ja teníem càmeres de vigilància, però n’hem afegit més». Pel que

fets es van produir el matí del passat

diumenge, 20 de novembre. Els lladres haurien forçat la tanca metàl·lica del local i també hau rien robat diners de la caixa. En altres locals del carrer s’ha forçat la porta d’entrada al negoci, però no s’hi ha accedit.

Tot i aquesta onada de furts a la zona central de la ciutat, la Junta Local de Seguretat de Reus va mostrar que hi ha una estabilitat de l’activitat delictiva: «Entre 2019 i 2022 s’ha produït un lleu increment del número de delictes, sempre per sota de la pujada que s’ha experimentat al conjunt de Catalunya després de la pandèmia», apunten fonts de l’Ajuntament.

Respecte als actes incívics, el consistori ha posat en marxa, re centment, la campanya anome nada A casa no ho faries. Al car rer, tampoc, que es complementa amb la pressió policial contra els incívics, amb múltiples multes i l’objectiu d’acabar amb els actes vandàlics com els que acusen els negocis d’aquesta zona.

Anna González

fa als actes incívics, Oliva apunta que «són quelcom freqüent en aquesta zona».

Altres establiments com l’her

boristeria Casa Pià han patit robatoris en els últims dies. En el cas de l’herbolari, els

Els establiments també apunten que la zona és l’escenari de freqüents actes incívics i reclamen alguna mesura que ho aturi

Imatge del carrer Major de Reus, escenari de diversos robatoris.

ANNA GONZÁLEZ

L’últim robatori en un establiment d’aquest carrer es va produir el passat dilluns

El Geoportal municipal mostra les 160 activitats educatives de la ciutat

Educadora

OLÍVIA MOLET

El Geoportal de l’Ajuntament, l’espai per a geolocalitzar tots els serveis municipals, ha afegit una eina per conèixer totes les activitats educadores que ofe reix el consistori. En aquesta es presentaran els projectes i inici atives que estan «vives», segons va puntualitzar ahir el regidor d’Educació, Daniel Recasens. Així, de moment, es poden tro bar 160 entrades de les activitats que ja es duen a terme amb la vi sió de Ciutat Educadora.

Amb motiu del Dia Mundial de la Ciutat Educadora, que es commemora avui, la regidoria d’Educació, amb presència d’al tres regidories del consistori, va presentar ahir la nova capacitat de l’espai geolocalitzador. L’es cenari de l’eina és un mapa on es pot consultar les experiències i accions que es desenvolupen a la ciutat. Recasens va anunciar que, més endavant, «s’aniran afegint aquelles que són impulsades per entitats de la ciutat i altres agents educatius».

En el mapa estan ubicades

PATRIMONI

les activitats, que no només van dirigides als nens, sinó que es destinen a tota la ciutadania. En aquest mapa es veuen les activi tats repartides per la ciutat i, en altres ocasions, conglomerats

La Casa Navàs programa nou visites durant aquest Nadal

Dues d’aquestes seran totalment noves

Redacció

La Casa Navàs encara les festes de Nadal carregada d’activitats. Durant aquests dies es progra maran fins a nou tipus de visi tes diferents, dues de les quals són noves. La primera, que por ta per nom Un dia qualsevol a la Casa Navàs, s’estrenarà el 3 de gener i està destinada a públic familiar amb infants. La segona, que s’iniciarà el 4 de gener, en canvi, està pensada per a un pú blic adult i jove. Es tracta d’un joc d’escapada titulat La Casa Navàs i el temps que posarà a prova l’enginy dels assistents. D’altra banda, en el marc de la campanya Aquest Nadal, regala

Casa Navàs es tornen a activar els xecs regal amb entrades i productes de la casa a preus reduïts. Aquestes dues visites, juntament amb la ja estrenada El jardiner màgic de Cal Navàs, que es reprogramarà el 30 de desembre per a infants d’entre 4 i 8 anys, formen part del pro jecte educatiu del monument. Durant aquestes festes de Nadal tampoc faltaran les visites guia des estàndard, que es fan de di lluns a diumenge, les Visites Te atralitzades, les Visites Vermut i les Visites Fotogràfiques. Totes les entrades ja es poden com prar al web www.casanavas.cat o a la porta del mateix espai.

d’accions, com és el cas del punt ubicat al carrer Rosselló número 2, on s’ubica l’Oficina Municipal d’Escolarització a Reus, que dis posa de 34 activitats en marxa.

En cadascun dels punts, l’usu

TURISME

ari podrà veure tota la informa ció sobre l’activitat, sobre com funciona, qui ho organitza i, fins i tot, podrà reproduir un vídeo per saber més d’aquesta.

Es tracta del compliment del compromís subscrit en la carta de declaració de valors i principis que ha de seguir l’Ajuntament com a membre del Projecte Ciu tats Educadores. Entre aquests compromisos, hi ha el d’oferir l’educació inclusiva al llarg de la vida, tenir una política educativa àmplia o tenir diversitat cultural, i no discriminació.

En definitiva, el concepte de ciutat educadora es basa en la idea que la ciutat és un agent educatiu en si mateixa. El mapa és l’eina que presenta la ciutat com a escenari educatiu i es vi sibilitzen les iniciatives que es duen a terme i que tenen visió de ciutat educadora. Així, d’una manera o altra, des de Reus es treballa en la realització d’acci ons inclusives des de diferents d’àmbits de treball que permeten desenvolupar el potencial dels habitants al llarg de la seva vida.

Quasi 400 periodistes i agents de viatges visiten la ciutat

Són turoperadors de 10 països europeus

Redacció

Un total de 378 periodistes es pecialitzats en turoperació van conèixer, ahir, la ciutat de la mà de Reus Promoció en el decurs de l’any 2022. En aquest sentit, l’empresa municipal ha orga nitzat un total de vuit viatges de premsa i 29 viatges de fami liarització per a turoperadors i agents de viatges de 10 països perquè coneguin els principals atractius turístics de la ciutat.

D’aquests 378 professionals, 39 es dediquen a la comunicació de viatges i 339 són represen tants d’agències de viatge, tou roperadors i webs de tiqueting La majoria de visites s’han vehi

culat d’acord amb el Patronat de Turisme de la Costa Daurada, l’Agència Catalana de Turisme i la Taula de Creuers del Port de Tarragona. Per a Montserrat Caelles, regidora de Promoció de Ciutat, «la visita evidencia que la promoció de ciutat feta pels nostres serveis està en el bon camí». Quant als viatges de familiarització per a turope radors, al llarg del 2022 s’han realitzat 29 visites a la ciutat: quatre per a turoperadors bri tànics, dos per a alemanys, 14 per a agències catalanes i es panyoles, dos per a agències de França, tres per agents Britanics i quatre per agents irlandesos.

de la Lluita contra la Sida

L’Ajuntament presenta els ac tes per a commemorar el Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA. Enguany es presenta un programa que culminarà amb una proposta artística i col lectiva, amb el lema Fem-ho Vihsible!, a la plaça del Prim i amb la implicació dels alum nes de diferents instituts de la ciutat. Entre ahir i avui, alum nes de 3r d’ESO assisteixen al teatre de l’Orfeó Reusenc per veure l’actuació teatral Que si

POLÍTICA

Vidha de la companyia Teatrac ció. Demà, durant l’acte central, alumnes de 4t d’ESO d’instituts de la ciutat i els Casals de Gent Gran mostraran l’art de forma lliure, amb una lletra i una pa raula associada, per visibilitzar que encara hi ha contagis de VIH. La festa s’allargarà fins a les 14 h. i, a la tarda, a partir de les 19 h., es farà una encesa de llums de color vermell a les fonts de Reus i també a la faça na del Gaudí Centre.

Dolors Compte Llusà serà l’alcaldable de Valents a Reus

Va ser regidora del PP fins al 2014

Redacció

Dolors Compte Llusà, que va ser diputada al Congrés dels di putats i regidora del PP a Reus, encapçalarà la llista de Valents com candidata a l’alcaldia de la ciutat. La històrica líder del PP ha decidit sumar-se al partit que lidera Eva Parera per aglu tinar «el vot útil dels catalans que defensen el respecte a la Constitució». La candidata de Valents a l’alcaldia de Reus ha declarat que «vol fer política en benefici dels ciutadans de Reus i de Catalunya. Els partits inde pendentistes s’han oblidat, per complet, dels problemes reals dels ciutadans» i ha afegit que

«des de Valents reconstruirem Reus. Hem vingut a fer quel com tan revolucionari com fer la vida una mica més fàcil als ciutadans». Compte és auxiliar comptable de formació i ha dut a terme la seva carrera en una notaria de la ciutat. També va formar part, de l’Associació de Veïns Passeig Prim. El partit té previst presentar més de 100 candidatures en tota Catalu nya, sent el partit constitucio nalista que més candidatures presentarà el pròxim 28 de maig de 2023. Valents té, en aquests moments, més de 100 juntes locals constituïdes i gairebé 50 regidors en tota Catalunya.

Anna González

L’Ajuntament ha afegit aquesta eina per complir amb el compromís del projecte Ciutat

SALUT

L’obra teatral ‘Que si Vidha’ es representa a l’Orfeó.

L’art visibilitza el Dia Mundial

Castellvell inicia la campanya ‘S’hi compres a casa, hi guanyes’

Redacció

Tot és a punt per a la tercera edició de la campanya de Nadal Si compres a casa, hi guanyes, promoguda per l’Ajuntament de Castellvell del Camp, que durarà des de demà, dia 1 de desembre, fins al 8 de gener de 2023. Enguany hi participaran 14 botigues, comerços i barsrestaurants, que oferiran als seus clients un tiquet per cada 5 euros de compres. Aquests tiquets (números) participaran en un sorteig de set premis per un valor total de 1.000 euros: un premi de 300 euros, un pre mi de 200 euros i cinc premis de 100 euros, els guanyadors dels quals podran bescanviar en compres als establiments del municipi adherits a la cam panya.

L’alcalde de Castellvell, Josep Sabaté, ha destacat que la cam panya «vol promoure, de cara a la temporada nadalenca, el con sum a les botigues i comerços de Castellvell, premiant al ma teix temps la fidelitat dels cli

ents que compren regularment al poble». Els establiments ad herits a la campanya disposa ran de talonaris amb números per al sorteig dels premis. Cada client que faci una compra, consumició o pagui per algun servei al llarg del termini de du rada de la campanya rebrà una butlleta per al sorteig per cada 5 euros de compra, consumició o servei, fins a un màxim de 5 butlletes per persona i operació comercial. Discrecionalment, els establiments podran donar una butlleta al client que faci diverses compres o consumici ons per sota del valor mínim de 5 euros. Cada botiga o comerç adherit a la campanya portarà una relació de les butlletes en tregades. En total, s’imprimiran 15.000 butlletes per al sorteig. Els guanyadors rebran un o di versos talonaris de tiquets pel valor equivalent al seu premi, que es podran fer servir exclu sivament per realitzar compres entre els establiments adherits a la campanya.

CAMP DE TARRAGONA

MUNICIPAL

El PSC del Morell denuncia suposades irregularitats en una contractació

Redacció

El PSC del Morell ha denunciat presumptes irregularitats en la contractació i el cobriment de la plaça del cap de la Policial Mu nicipal i les ha posat en conei xement de la Fiscalia de l’Audi ència de Tarragona. El portaveu socialista, Albert Ortega, ha afirmat que s’han «menystingut» les bases del procés de selecció en l’adjudicació d’aquest càrrec perquè, apunta, la «categoria demandada no correspon amb la presentada per part del tre ballador que ha exercit aquesta responsabilitat durant més de tres anys». A finals d’octubre, l’alcalde del Morell, Eloi Calbet, va cessar Ortega del càrrec de regidor de Seguretat Ciutadana arran d’uns informes interns que l’acusaven de possibles irregu laritats en l’exercici de les seves funcions.

En un comunicat, Ortega ha assegurat que ha demanat per escrit explicacions sobre la con tractació del cap del cos de vigi lància a l’alcalde i ha lamentat que encara no hagi obtingut cap

resposta. «No volem ni fer dema gògia, ni arribar a conclusions prematures. Ara bé, sí que ente nem que és el nostre deure de mocràtic institucional posar en coneixement de la Fiscalia uns fets, com a mínim qüestionables

des del punt de vista legal», ha afegit Ortega.

Segons ha explicat a l’ACN l’alcalde del Morell, el procés de selecció del cap del cos munici pal es va fer el 2018 i el seu no menament va ser l’any següent

durant el mandat de l’exalcalde Pere Guinovart. Calbet ha indi cat que la secretària va emetre un informe amb el qual notifi cava que l’accés al càrrec «no era exactament el que es requeria», segons els seus coneixements. L’actual batlle, que en l’anterior mandat era regidor de l’equip de govern com Ortega, ha assegurat que tots els membres coneixien l’existència de l’informe, però no del seu contingut.

A l’espera d’esclarir els fets

L’alcalde també ha indicat que des del consistori del Morell han iniciat un procediment admi nistratiu intern per esclarir si el procés de selecció del cap de la Policial Municipal es va fer cor rectament. Per això, després de l’informe de l’actual secretari, el qual ha notificat que no hi «veu res greu» en el procés, l’equip de govern resta a l’espera del pronunciament de la Comissió Jurídica Assessora per saber si s’ha de revisar d’ofici el procés de selecció i contractació d’aquest càrrec.

Assegura que s’han menytingut les bases en el cobriment de la plaça del cap de la Policial Municipal

CEDIDA

L’alcalde Eloi Calbet i el portaveu del PSC, Albert Ortega.

L’alcalde Pere Granados assumeix la presidència de l’AMT de Sol y Playa

Redacció

L’Alianza de Municipios Turísti cos de Sol y Playa (AMT) ha cele brat a Salou una trobada per pro cedir al canvi de la presidència de l’entitat, que assumeix, a partir d’ara, l’alcalde de la capital de la Costa Daurada, Pere Granados, en substitució de l’alcalde d’Ade je, José Miguel Rodríguez Fraga, assumint com un dels principals reptes consolidar la sostenibi litat de les destinacions. L’al calde de Salou va agrair l’esforç dels vuit municipis integrants de l’AMT de Sol y Playa –Adeje, Arona, Benidorm, Calvià, Lloret de Mar, Salou, San Bartolomé de Tirajana i Torremolinos–, per continuar treballant en els grans reptes de futur del sector, «cons cients de la necessària i impres cindible renovació amb criteris de sostenibilitat econòmica i social» i de continuar el camí de la innovació, «ja iniciat en molts

MEDI AMBIENT

àmbits i aspectes», va afegir. En aquest sentit, Granados va des tacar la necessitat de continuar aquest creixement recolzats en l’empresariat i les administra cions supramunicipals, sent necessari que aquestes últimos dotin del finançament necessari aquestes destinacions, «que fem front a unes despeses sobredi mensionades».

Els vuit municipis de l’AMT de Sol y Playa «apostem per un turisme sostenible, intel·ligent i responsable, que faci possible la convivència i la trobada de cultures durant tot l’any», va apuntar Pere Granados, afegint que cal adoptar «nous criteris posant en valor el patrimoni na tural i històric del nostre litoral, impulsant les energies netes i renovables que es recolzin en la desestacionalització». També va posar èmfasi en la necessitat de consolidar el procés de sosteni

bilitat econòmica en la generació d’ocupació, «compromesos amb un model de turisme que con solidi destinacions sostenibles, intel·ligents i desestacionalitza des». Per la seva part, José Miguel Rodríguez Fraga, que a partir d’ara assumeix la Secretaria Ge neral de l’AMT de Sol y Playa, va destacar que durant la seva presidència es va avançar en la interlocució amb les administra cions, «aliant-nos amb els agents que interactuen en el sector», va assenyalar.

La trobada va comptar amb la participació del secretari d’Es tat de Turisme, Fernando Val dés, i la delegada del Govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay. També van assistir-hi l’alcalde de Calvià, Alfonso Rodríguez, que assumeix la vicepresidència de l’entitat; l’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat; la primera tinenta d’alcaldia de Torremoli

nos, Marta Huerte, i la regidora de Turisme de San Bartolome de Tirajana, Inés Rodríguez, i te lemàticament, va intervenir l’al calde Benidorm, Antonio Pérez.

El secretari d’Estat de Turis me, Fernando Valdés, va desta car que, en el context internaci onal, «cal tenir el turisme com una argamassa que fomenta la comprensió de les diferències culturals i la voluntat de superar els problemes». I va apuntar que «el turisme és la solució dels nos tres conflictes», valorant la feina dels municipis turístics.

ECONOMIA

Salou clou la primera convenció sobre els municipis turístics de costa

Salou ha acollit els dies 28 i 29 de novembre, al Teatre Audito ri, la primera convenció sobre la transformació dels municipis turístics de costa. L’esdeveniment, que ha tractat sobre l’evo lució del model turístic de costa, la recuperació econòmica dels municipis turístics de costa i el nou context competitiu, ha arribat a la conclusió que s’ha d’assolir la digitalització i la sostenibilitat mediambiental, econòmica, laboral i social. La darrera taula rodona, moderada pel director general del Diari Més, Marc Just, amb intervencions de Iolanda Triviño (foun der &CEO Institute For Futures) i Jordi Ciuraneta (president PIMEC Tarragona) va versar sobre els hubs turístics per a la recuperació de destinacions i la creació del teixit empresarial.

Es posa en marxa la Xarxa de Custòdia Agrària del Baix Penedès

Proposen recuperar el paisatge agroforestal

ACN

El Geven (Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès) i diver sos productors de la comarca s’han aliat per posar en marxa la Xarxa de Custòdia Agrària del Baix Penedès. Es tracta d’una plataforma gestada durant els

DISTINCIÓ

Cambrils rep el premi de l’AGIPCAT

L’Ajuntament de Cambrils ha estat guardonat per l’As sociació de Gitanos dels Pa ïsos Catalans (l’AGIPCAT) pel treball amb la comunitat gitana que s’està portant a terme al municipi. Un dels projectes que es realitza és el de l’Estudi Assistit del Departament d’Educació de l’Ajuntament, que es va engegar el curs 2018-2019 per millorar les condicions d’escolarització i l’èxit aca dèmic. Redacció

darrers mesos amb la inten ció que la comarca recuperi un model productiu i econòmic «respectuós amb el patrimo ni natural». «Volem posar en valor, conservar i custodiar el patrimoni agrícola i natural del Baix Penedès», recalquen els

impulsors, que ahir van presen tar el seu projecte i la creació de la marca Amb Gust de Natura Sota aquesta marca, preveuen distribuir diversos productes de quilòmetre zero. En breu, sortirà al mercat una melme lada ecològica i properament distribuiran vins i llegums amb aquest etiquetatge. A banda d’això, aquests elaboradors també s’han avingut a ser par tícips de la recuperació del mo saic agroforestal per tal de po tenciar també una recuperació de la biodiversitat. Recuperar marges de pedra seca i clarianes de conreu són altres àmbits de treball de la Xarxa.

Municipis de la Conca actualitzen els projectes de connexió amb el

CAT

Es tracta de l’Espluga, Forès i Sarral

ACN

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha actualitzat el pro jecte per connectar el munici pi a la xarxa d’abastament del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), després que el concurs per executar l’obra quedés de

SOCIETAT

Hisenda

Redacció

El Ministeri d’Hisenda ha con vocat la subhasta pública d’un total de vuit immobles de Tar ragona. Així doncs, sis dels edi ficis estan situats a Salou, un al Vendrell i un altre als Pallaresos. La subhasta finalitzarà el prò

sert a causa de l’encariment de preus. El consistori preveu aprovar un nou pla executiu que n’ha incrementat el cost. En aquest context, el Consell Comarcal de la Conca de Bar berà va decidir paral·lelament refer el projecte per fer arribar

aigua del CAT a Forès, un ramal que Sarral també aprofitarà per consum d’aigua de boca i no no més per a l’empresa Europastry, com fins ara. Aquesta és la pri mera fase d’un projecte per fer arribar l’aigua potable a la Baixa Segarra que es preveu executar l’any 2024. Aprofitant la nova conducció que travessarà el mu nicipi cap a Forès, s’obrirà tam bé una connexió cap a un dels dipòsits municipals de Sarral. Compta amb un pressupost de gairebé 5 milions d’euros, IVA inclòs, que el Consell Comar cal preveu finançar amb l’ACA, la Diputació de Tarragona i els ajuntaments beneficiaris.

xim 5 de desembre. Els sis de Sa lou estan situats al mateix car rer, Domènec Sugrañes i Gras, i pertanyen al mateix propietari. El primer d’ells és un habitatge que està situat en una planta baixa i té un preu de 195.065,7 euros. En canvi, la resta són un

garatge, un traster i un habitatge que tenen un preu de 180.840,15 euros. Finalment, el cinquè i el sisè són un garatge i un traster amb un preu de 195.065,7 euros. Al municipi del Vendrell, hi ha un habitatge amb una super fície útil de 70 metres quadrats i li correspon una plaça d’apar cament tancada. L’habitatge té un preu de 58.766,43 euros. En canvi, el darrer és un local co mercial que està situat al carrer Poeta Mistral número 2 dels Pallaresos. Té una superfície de tres-cents deu metres quadrats i disposa de diverses depen dències. El local té un preu de 149.130,02 euros.

AJ. CAMBRILS

L’Alianza de Municipios Turísticos de Sol y Playa (AMT) neix l’any 2017 amb la iniciativa de vuit destinacions turístiques pioneres a Espanya

La convenció ha comptat amb la participació dels vuit municipis integrants a l’AMT Sol y Playa.

CAMP DE TARRAGONA

TRADICIÓ

El Pessebre dels Estels, 25 Nadals de màgia a la Masia de Castelló

reconegut pessebre vivent

Redacció

Vila-seca ha començat els treballs per tal d’implantar 12 noves marquesines del bus municipal. Hi haurà sis a Vila-seca i sis a la Pineda. L’objectiu és millorar la qualitat del servei mitjan çant la instal·lació d’elements de tipus intel·ligent que oferi ran informació a temps real. Aquest projecte, pressupostat en 264.338,44 euros, es preveu executar en tres mesos. Redacció

RECONEIXEMENT

El Vendrell, «excel·lent» en matèria d’inversió social

L’Associació estatal de direc tores i gerents ha publicat el seu informe corresponent a la inversió en serveis socials dels ajuntaments majors de 20.000 habitants a Espanya. En aquest document, reconeix a l’Ajunta ment del Vendrell la seva «excel lència» en matèria d’inversió social. Un total de 52 munici pis de tot Espanya assoleixen aquest reconeixement. L’Ajun tament del Vendrell se situa com el 28è Ajuntament de més

de 20.000 habitants amb més inversió social. L’Alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha remarcat que «la inversió social és un pilar fonamental del nos tre projecte de ciutat per garan tir la convivència» i que, aquest reconeixement, «posa en valor una feina constant i permanent del govern municipal i també a la feina extraordinària dels tre balladors de serveis socials i la residència pública per a la gent gran de la Muntanyeta».

Des de fa 25 anys, la Masia de Castelló, a Vandellòs, cobra vida de nou per Nadal. Els encarre gats d’omplir de gent els carrers del poble i de fer que torni a sor tir fum per les xemeneies són els membres de l’Associació Masia de Castelló que enguany fa un quart de segle que van organit zar la primera edició del Pessebre dels Estels. La seva singularitat i la dilatada trajectòria l’han con vertit en un dels pessebres vi vents de referència de tot Catalu nya i que cada mes de desembre aplega milers de visitants.

La 25a edició d’aquest pesse bre vivent, que torna a comptar amb el patrocini de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, tindrà lloc els dies 10, 11, 17 i 18 de desembre de 2022. Co incidint amb l’efemèride, l’Asso ciació Masia de Castelló ha estat treballant per incorporar diver ses novetats. Per això, en aquesta ocasió, hi haurà noves teulades en algunes de les escenes per tal d’anar ampliant les que tenen coberta. També cal destacar les millores en l’accessibilitat en el recorregut amb noves rampes i eliminació d’escales perquè tot hom pugui gaudir de les repre sentacions sense dificultats.

Franges horàries

Una edició que recupera la nor malitat després de les mesures aplicades l’any passat a causa de la Covid-19 i que consolida al

guns aspectes que van funcionar molt bé, com ara, avançar les re presentacions a les festes nada lenques i establir un recorregut únic i franges horàries per poder visitar-lo. La iniciativa va tenir molt bona acceptació perquè permet que tothom pugui veure les més de 40 escenes en un sen tit ordenat i sense aglomeracions de gent.

A més, per poder espaiar els accessos de cada grup, l’entrada al pessebre es tornarà a fer per franges horàries. Aquestes, que seran de mitja hora, començaran

a les 17.30 h amb un últim passi diari a les 19.30 h. En el moment de comprar les entrades es po drà escollir el passi al qual es vol assistir. Els tiquets es van posar a la venda el passat divendres a través del web www.masiacas tello.cat. S’han mantingut els mateixos preus que l’any passat: 10 euros, adults (majors de 10 anys); 6 euros, infants (de 4 a 9) i gratuïta per a nens i nenes de 0 a 3 anys. Totes les persones que vi sitin el pessebre hauran de tenir entrada, fins i tot els infants que no paguen, per tal de comptabi

litzar el nombre de persones que hi accedeixen.

Concurs a Instagram

La Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha convo cat la 6a edició del concurs de fo tografia a Instagram amb motiu del pessebre. El premi d’enguany consisteix en una estada d’una nit per a dues persones amb es morzar a l’hotel la Figuerola amb dinar de menú degustació al restaurant el Safareig i accés a la piscina lúdica.

Aquest

enguany es podrà visitar els dies 10, 11, 17 i 18 de desembre CEDIDA

Enguany, s’han creat noves teulades en les escenes i s’ha millorat l’accessibilitat del recinte.

Marquesines intel·ligents a les parades del bus

AJ. VILA SECA

El CV Sant Pere i Sant Pau consolida la seva ratxa amb esforç i treball

Arnau Montreal Quesada Passen les temporades, però hi ha una característica que no desapareix en els equips del CV Sant Pere i Sant Pau: la tenacitat. L’equip comandat per Vlado Ste vovski està en ascens imparable a la Superlliga 2. Actualment, es troben en segona posició amb 19 punts, a quatre de l’UBE Illa Grau, l’equip imparable. De fet, els cooperativistes van ser els únics que els van plantar cara. Es van quedar a un set de vèn cer a l’equip de Castellón, però aquests van donar la volta al par tit i van endossar l’única derrota de la temporada de l’equip tarra goní.

Enguany, l’entitat celebra els 40 anys d’existència, i des de l’inici de la temporada l’objectiu sempre ha sigut apuntar per les posicions elevades. L’adaptació dels fitxatges ha sigut correcta i, a poc a poc, els cooperativis tes han escalat a la classificació. L’últim duel no va ser gens fàcil. Els de Vlado Stevovski van su perar al CV San Roque, un dels rivals directes per a l’ascens, per 3-2. Els cooperativistes van co mençar caient al primer set. Tot i salvar fins a quatre punts de set, van perdre per 31-33. L’equip va mostrar una bona fortalesa men tal després d’un primer set llarg i batallat. No va ser fàcil, però els vermells van fer el que millor saben: remar fins al final. Amb aquesta victòria per 3-2, els coo

FUTBOL

perativistes igualen a punts al CV San Roque, però s’apropien de la segona posició. A un punt està el Xátiva VB, un equip que els de Stevovski també van superar per 3-2 amb remuntada inclosa.

Samuel Pacheco i Julián GarcíaTorres van reforçar l’equip a l’estiu i s’estan mostrant com a peces fonamentals. Pacheco acompanya a Elio Carrodeguas a les tasques de puntuació i GarcíaTorres aplicant la seva veterania i la superioritat en els bloquejos defensius.

Accedir al play-off d’ascens a Superlliga 1 mai és senzill, la competència és feroç i accedir a

El Reus FC Reddis recupera el lideratge de Primera Catalana

Hi ha cinc equips a un partit de la primera plaça

El Reus FC Reddis recupera el lideratge del grup 3 de Primera Catalana després de la victòria a domicili al camp del Vilanova i la Geltrú. Els de Marc Carras co completen una ratxa de tres victòries consecutives que els permeten tornar a regnar la categoria amb 20 punts. Tot i això, la igualtat a Primera Cata lana no afluixa. Els cinc primers classificats es troben a un partit de distància del lideratge. No més un d’aquests podrà assolir l’ascens a Tercera Federació, mentre que els quatre restants es classificaran per a la Super lliga catalana, la nova categoria.

Els roig-i-negres defensaran la plaça aquest diumenge al Mu nicipal de Reus contra el Sant feliuenc, l’actual segon classifi cat amb 19 punts. La UE Valls es troba en cinquena posició amb 16 punts després de la derrota contundent per 0-3 contra el Viladecans al seu estadi. Aquest cap de setmana visitarà el camp del cuer, el Molins de Rei, per tornar a enganxar-se a la lluita per les dues primeres posicions. D’altra banda, el Cambrils Unió i l’Ascó buscaran trencar la mala ratxa que els situa a la part baixa. Els ebrencs jugaran con tra el Viladecans i el Cambrils contra el Can Vidalet.

fase d’ascens tampoc garanteix res. Fa anys que l’Illa Grau ho intenta, tot i dominar a la fase de grups. Encara és d’hora per assolir aquests objectius a llarg termini, el camí és molt llarg i, de moment, els cooperativistes l’estan recorrent adequadament. Gràcies a la victòria contra el CV San Roque, els tarragonins se situen en segona posició, una plaça que assegura la participa ció en la Copa Príncipe. Aquesta temporada el torneig tindrà lloc a les illes Canàries del 6 al 8 de gener, però només els dos pri mers classificats de cada grup poden participar.

El CV SPiSP no participa des de l’any 2020, quan va perdre la final contra el Barça. La com petició també els porta bons records, l’any 2017 els de Vlado Stevovski es van emportar el tro feu a Tarragona i reviure aquest moment és un dels objectius a curt termini. D’aquí a l’aturada per les vacances de Nadal res ten tres partits. Aquest dissabte, contra el cuer, el CV Sayre Déci mas. Després els cooperativistes jugaran contra CN Sabadell i tan caran contra el CV València. El CV SPiSP busca sortir vencedor d’aquesta lligueta de tres partits i poder tornar a la Copa Príncipe.

A

canvi, l’equip ha millorat l’aspecte golejador

El Nàstic del segon any de Raül Agné ha aconseguit guanyar la mossegada ofensiva que tant li va costar obtenir l’any passat. A canvi, l’equip ha perdut la soli desa defensiva tan característi ca. En aquest joc d’equilibri, el Nàstic es troba en millor posició que la temporada passada. Sent quart, empatat a un punts amb el tercer, mentre que l’any pas sat l’equip es trobava en onze na posició, després de caure al camp de l’Algeciras. És innega ble dir que el Nàstic va mostrar un gran nivell de forma durant els 60 minuts contra l’Irún,

però també va mostrar una cara més tendra a les acaballes del partit. Del 0-3, el Nàstic va patir fins l’últim minut amb el 2-3. El gol que va fer activar les alarmes va arribar al minut 78, després d’una mala sortida de Manu García en el córner. Aquesta temporada l’equip ha rebut 7 gols en els últims deu minuts de partit. Tres d’aquests els van costar punts, com el de l’empat contra l’UE Logroñés i la remuntada de l’Eldense. Amb l’ofensiva arreglada, els grana buscaran tancar els partits amb més comoditat sense haver de patir més del compte.

Els cooperativistes són segons i volen mantenir la dinàmica per classificar-se per a la Copa Príncipe

L’equip del CV Sant Pere i Sant Pau celebrant la victòria contra el CV San Roque.

REAL

Pol Domingo defensant a Nacho, l’estrella del Real Unión.

Arnau Montreal Quesada

Hugo García i Julen Martínez

El gimnàs Koryo Reus va participar amb èxit a l’open Inter nacional de Pamplona. Els reusencs van participar amb cinc competidors i quatre es van penjar una medalla. Aarón Mar cos,

Koryo Reus guanya 4 medalles a Pamplona

CEDIDA

FUTBOL SALA

La tarragonina Èlia Gullí va recollir aquest dilluns el guardó que li va atorgar la FCF com a millor jugadora catalana de futbol sala 2022. La gala va tenir lloc a Barcelona i Gullí va destacar que va rebre el premi «amb moltíssima il·lusió, em dona més impuls per continuar creixent com a jugadora a Galícia». Redacció

Èlia Gullí rep el guardó de millor jugadora

FCF

Redacció

Josep Cruset rep la Clau d’Or de la Cambra

PROMOCIÓ

FELICITACIONS

DEFUNCIONS

Tarragona

Montserrat Montardit Güell. Ha mort a 69 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.

Manuel Algar López. Ha mort a 63 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h. al Tanatori.

Reus Matilde Torrijos Vandellós. Ha mort a 52 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.

Alcover

Josep Magrané Isern. Ha mort a 74 anys.

¡Muchas felicidades Patrix! Espero que disfrutes mucho de tu día, que te lo mereces un montón, un abrazo enorme. ¡Te quiero muchísimo!

FELICITACIONS

¡¡Muchas felicidades ca riño por tus 34 años!! Y por los 8 años que llevamos juntos. Te deseo un magní fico día y por muchos años más juntos. ¡¡¡Un besito muy grande de parte de los 4, te queremos!!!

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a

Aquesta és la Minerva la nos tra pubilleta que avui fa set anys. Moltes Felicitats de part dels avis i de les teves cosines Áneu i Énia!

L’Alba Vernet Gudí, de Tarragona, ha recollit la cistella Caprabo que va guanyar en el sorteig quinzenal del Diari Més, correspo nent al mes de novembre, amb una gran varietat de productes BIO. Ja hi ha en marxa un nou sorteig i per participar-hi només cal omplir el formulari que apareix a www.diarimescom.

Entreguem la cistella Caprabo del Diari Més

El Ple de la Cambra de Comerç de Tarragona va lliurar ahir la Clau d’Or, la màxima distinció de l’entitat, a Josep Cruset, en re coneixement a la seva trajectòria al capdavant del Port de Tarra gona entre els anys 2018 i 2022. Redacció.

CAMBRA DE COMERÇ

Esqueles al Diari Més

Cal una política de consens amb l’ordenació de terrasses

L’Ajuntament de Tarragona es troba immers en el procés de redacció d’una ordenança específica per regular les terrasses que ocupen la via pública. I en aquest procés, els grups municipals han aportat les seves al·legacions a un primer esborrany que fa força temps que es va elaborar i que ha vist com una pandèmia ha trastocat de manera substancial l’escenari d’aquest tipus de serveis al públic de bars, cafeteries i restaurants. Durant el període més complicat de la pandè mia es va decidir aplicar una exempció fiscal i també es va regular de manera més laxa la implantació de les terrasses. En alguns casos, fins i tot es van habilitar espais que van obligar a modificar la circulació de vehicles en alguns carrers. Superats els temps de l’excepcionalitat, ara cal posar fil a l’agulla per regular de manera definitiva aquests espais. El que és evident, vistes les al·legacions presentades fins ara i la reacció de veïns i hostalers, és que difícilment s’aconseguirà un document que acontenti tothom. Però això passa en qualsevol regu lació que afecta serveis que es donen a usuaris i que han de tenir un control públic. La recuperació econòmica que a poc a poc s’ha assolit després d’un període duríssim per a empreses i treballadors no pot ser una excusa per a mantenir una regulació poc rigorosa. Està en joc no tan sols l’economia d’empresaris, que és important, però també ho és poder conciliar l’oci amb la qualitat de vida dels veïns. Si tenir a tothom satisfet és impossible, el màxim consens sí que hauria de ser una garantia per perjudicar el mínim possible a tots els interessats.

+ CONFIDENCIAL

32 dies per a la festa de Cap d’Any!

TRIBUNA

La ciutat a banda i banda del riu

GEMMA VENDRELL Membre de l’Assemblea Local de la CUP Tarragona

La terminologia que fem servir per refe rir-nos al lloc on vivim és important, ja que moltes vegades fa referència a com percebem la ciutat i els seus barris, com els delimitem i amb què ens identifiquem més. El cas tar ragoní és prou idiosincràtic, perquè no som una ciutat amb una demografia molt elevada, però les condicions que la van fer créixer i la geografia del terme ens han portat a tenir un municipi molt extens i allargassat amb barris clarament identificables els uns dels altres. Malgrat que una gran part de la població faci una distinció claríssima entre ‘el centre’ — que anomena Tarragona— i la resta de barris —que anomena pel seu nom, com Bonavis ta, Cala Romana, o Sant Salvador—, la veritat és que tenim una ciutat policèntrica en què els seus nuclis presenten diferents graus de llunyania entre ells, ja sigui física com sim bòlica.

Això es fa palès, per exemple, quan parem atenció al que passa a banda i banda del riu Francolí. I és que actualment el vivim i l’ente nem com un límit que separa ambdues ribes, i rarament el creuem si no és amb vehicle motoritzat. La proposta que sempre hem de fensat des de la CUP per cosir Tarragona es basa en la millora de la connectivitat a tra vés d’una mobilitat ecocompatible i segura; i la cohesió de la ciutat garantint a tothom les mateixes oportunitats i qualitat de vida, generant comunitat entenent sempre l’espai públic com a lloc de convivència i confluèn cia. I en el cas concret de la transformació del Francolí, per tal que deixi de ser una frontera

i passi a funcionar com a nexe d’unió dels di ferents barris, proposem tres estratègies clau que esbossem a grans trets a continuació. La primera estratègia és la de consolidar el parc fluvial a totes dues ribes del riu. Des que estem a govern i portem la regidora de Medi Ambient que ja s’ha començat a posar en marxa la redacció dels plecs per poder renaturalitzar el riu recuperant el bosc de ri bera i la sinuositat del seu curs, i també s’ha creat el Consell Municipal de Medi Ambient —ambdues accions reivindicades des de fa una pila d’anys per les entitats ecologistes. Tot i això, tenim molt camí per recórrer en el nou POUM, i cal posar atenció a com trac tem la trobada de l’espai natural amb el teixit urbà, fent-lo permeable i no rigiditzant-ne la trobada. Entendre el riu com un cor natural que articuli el mosaic agrari i ens permeti creuar-lo i gaudir-lo també ens milloraria la salut i la qualitat de vida disminuint l’efecte illa de calor, allunyant les fonts de contami nació ambiental, acústica i lumínica, oferint refugis climàtics i millorant la biodiversitat. Apostem, a més, per renaturalitzar el Riu Clar i protegir l’Horta Gran com a parc agrari al nord de la T11.

La CUP no ens cansem de repetir que la ciutat cal que creixi, sí, però en qualitat de vida; i en cas que calgui créixer —els estu dis tècnics auguren un estancament pobla cional a Tarragona— que es faci de manera gradual i sense perdre cap metre quadrat de l’espai natural del municipi. Les noves peces de creixement que es plantegin per al futur, doncs, han de contribuir a la creació de ciutat

i a aquesta recosida de què parlàvem. És per això que la segona estratègia passa per rege nerar el teixit industrial del Polígon Francolí transformant-lo, a poc a poc, en un nou barri. És un indret que ocupa la posició privilegiada entre Ponent i barris del centre; és comple tament pla, cosa que afavoreix la mobilitat a peu i en bicicleta; està urbanitzat i parcel·lat, de manera que recuperem sòl artificial; i fins i tot es podria reconnectar amb la Tabacalera, que es troba davant per davant del Polígon. A més a més, això permetria sol·licitar a la Ge neralitat aturar l’ARE del Pou Boronat, situa da darrere de Joan XXIII pujant cap a Sesce lades, ja que es tracta d’un connector natural entre els boscos i la plana fèrtil del riu.

La tercera estratègia es deriva de les altres dues: si volem que el riu tingui una nova con dició de nexe urbà i que alhora funcioni com a anella verda i agrària, caldrà resoldre el nus viari de ponent. Ens referim, és clar, a endre çar el reguitzell de rotondes escampades per la riba esquerra del Francolí, que empreso nen una quantitat de terreny més gran que la dels barris marítims i de l’eixample junts. Pa cificar la N-340 i la T-11 és necessari, així com és vital eliminar el talús de l’A-27 abaixant-la a cota de terra, perdent el caràcter de via d’al ta capacitat i de transport de mercaderies en el tram urbà i accedint al Port pel sud.

Com dèiem, la redacció del nou POUM —i el procés participatiu obert a tothom que està en marxa per tal que tothom hi digui la seva— ofereixen una gran oportunitat per replantejar la ciutat i fer del seu riu l’eix que la cohesioni d’acord amb un model actual, cí vic i sostenible. I tornant a l’inici de l’article, tant de bo que aquestes intervencions ens ajudin a identificar-nos tant amb els nostres barris com amb la ciutat, i que quan parlem de Tarragona prengui forma en el nostre ima ginari tot el conjunt de la ciutat i no només ‘el centre’.

L’Ajuntament dels Pallaresos ha començat el compte enrere per a la festa de Cap d’Any. A la pàgina web del mateix consistori, s’ha col·locat un temporitzador amb els dies, les hores, els mi nuts i els segons que queden perquè acabi el 2022.

TRIBUNA

El preu de la vida

XAVIER ALLUÉ

La vida no té preu, en principi, uns i altres però, sembla com si volguesin posar-hi preu. Hi ha vides cares i altres que no ho son tant. La meva mare deia que la vida és cara però bona. Que hi ha altres demés barates, però ja no són tan bones.

Posar-hi preu a la vida és una arbitrarietat. És prou evident que moltes circumstàncies, sovint alienes a l’individu que detenta la vida, el que viu, que modifiquen substancialment el preu de la vida. Circumstàncies personals, també. L’edat, per exemple. No s’aprecia igual la vida d’un jove que la d’una persona al final de la vida. tampoc l’estat de salut: hi ha vides que no paga la pena viure-les.

CARTES

El baluard de Sant Climent És una satisfacció la notícia de què per fi, es procedeixi a obrir a la ciuta dania l’espai ocupat per l’Hostal del Sol, i que ja el 2010 l’anterior alcalde

La situació geogràfica, el país on vius, pesa molt en el preu de la vida. Les vides dels ciu tadans del primer món són més preuades que les dels pobres dels països del tercer o quart mónn. I tant més si el lloc d’origen i vida es tracta d’una zona en conflicte bèl·lic o social. On hi ha guerra la vida no val res, tot i que l’esforç bèl·lic esmerça enormes recur sos per acabar amb la vida d’amples grups poblacionals. Matar gent, prendre-li la vida a algú, sovint requereix màquines i personal i mètodes de gran cost. Cada dia més. No es pot comparar el preu de les armes d’ara fa un segle, canons o vaixells, amb les més moder nes màquines de guerra com el míssils intel ligents o els enormes portaavions.

El preu de la vida en un petit llogaret afri cà pot ser considerable per la seva família. Quan hom empren l’aventura de l’emigració, la seva vida es pot perdre entre dos onades del mar al costat d’una patera bolcada. la seva vida no val res.

Els actuaris de les companyies d’assegu rances fan mans i mànigues per posar un

va anunciar que es faria una prolon gació de la zona enjardinada del pas seig de Sant Antoni, i que es podria gaudir d’una excel·lent vista. De mo ment tenim el permís de la Generali

preu a les vides. El preu que es paga per una vida es determina com el preu de la mort. En aquest àmbit, la vida no té preu més que quan es perd. Si es vol assegurar una vida, els actuaris intenten avaluar els riscs que poden determinar que aquesta vida tingui més o m,enys futur. Aquí el preu de la vida depen drà, sobre tot de que quí es fa l’assegurança, això que en diuen el tomador, valori la seva vida. Les asseguradores estan en el negoci per fer diners. Els interessa que que es valo rin la vida quant més millor i que l’assegurat ofereixi garantíes de que no espera morir-se aviat. És un joc de riscs versus caucions. Mi rant fredament no deixa de ser quelcom trist, posar-hi preu a la vida.

Sembla que els poderosos o els influents tenen vides que són més apreciades que les del comú dels mortals… Per cert; mortals ho som tots i, un cop morts, tots valem el ma teix, que no és gaire.

Amb el preu de les exèquies, avui dia exa geradament alt, al final del que es tracta no és el preu de la vida, sinó el preu de la mort.

tat per rehabilitar el baluard de Sant Climent. Encara que sigui una mica tard, esperem que arribi per fi, el que fa tants anys que s’espera i que ja no confiàvem que es fes res de res. Espe

rem que el moment de la inauguració, no sigui d’aquí a 20 o 30 anys.

Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona

No ens cansem de repetir que la ciutat cal que creixi, sí, però en qualitat de vida

AVUI Felicita als que es diuen: Andreu i Justina.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

21/03 al 20/04

Repassa avui la teva agenda de compromisos i contacta amb aquella persona que fa temps no veies. És el teu dia per a gaudir.

TAURE

21/04 al 21/05

Alguns desacords o malentesos són d’esperar dins de la parella o amb els amics. Cap tivaràs i et faràs respectar. Fer mesa.

BESSONS

22/05 al 21/06

Està clar que no pots controlar les teves ganes de trencar amb la pesada quotidia nitat que portes. Controla’t més, no t’excedeixis.

22/06 al 23/07 CRANC

Un magnetisme t’embolica i cada actitud o parau la que diguis serà observada amb atenció admi ració per aquells que t’envoltin.

Venda/Lloguer

REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

PROFESSIONALS

CARPINTERO, EBANISTA. TEL. 623.387.479

PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534

AMISTAT

CHICO 30a ojos claros. BUS CA CHICA. Tel: 685.368.608

TAROT

TAROT DE MARIA. Lectura cartas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797

LLEÓ

24/07 al 23/08

A la feina o en el teu cercle d’amis tats hi haurà co mentaris no ben intencionats so bre tu. Et convé aclarir tot, Més fermesa.

VERGE

24/08 al 23/09

Tracta de no alte rar-te i no alterar als altres. L’única cosa que acon seguiràs és sem brar pànic inne cessari i perdre la tranquil·litat.

BALANÇA

24/09 al 23/10

Si mentalment t’havies decidit a fer el pas, si tot ho veies clar, ara no et pareixes i actua amb tota decisió cap a l’objectiu plantejat.

ESCORPÍ

24/10 al 22/11

No et comportis com una persona capritxosa si veus que les coses no surten i es realit zen tal qual tu de sitges. Intenta do nar més llibertat.

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

ALTRES

OFERTA ESTANTERIAS GÓN DOLA seminuevas. Para co mercios. Tel: 625.953.300

SAGITARI

23/11 al 21/12

Assumptes de di ners se t’endar reriran i com plicaran la teva evolució general. En l’amor hauràs de prendre me sures.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

CAPRICORN

22/12 al 20/01

La teva imatge personal conti nua sent molt po sitiva i atraient i et facilitarà en gran manera el fet de conquistar noves amistats.

AQUARI

21/01 al 19/02

Estaràs en con tacte amb as sumptes de diners i del teu propi in terès. Pensa molt bé les determina cions que pren guis.

PEIXOS

20/02 al 20/03

Se’t presentaran projectes i acords propicis però hau ràs d’analitzar detingudament per a no veure’t perjudicat al llarg del temps.

Mas Cavallé, Silvia. Major, 46. Telèfon 977 238 622. Llopart, Gloria-Sierra, Jordi. Bl. St. Simó, D (Sant Pere i Sant Pau). Telèfon 977 200 015.

REUS:

Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Bofarull Comamala, Hereus de Josep Mª. Roger de Belfort,49. Telèfon 977 316 666.

SALOU: Besora Mallafré, Jordi. Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Suils Mochales, Lourdes. Moragas i Barret, 2. Telèfon 977 368 569.

VALLS: Granell Vivo, José Carlos. Santa Joaquina de Vedruna, 4. Telèfon 977 092 435.

EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37. Telèfon 977 155 964.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

MASSATGES RELAX

VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259

TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTI CA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550

MASAJES TERAPEÚTICOS, RE LAJANTES!!. Tel: 671.715.779

MASAJES

Tarragona 634.037.868

DESCONECTARÁS EN ESTADO

DE PROFUNDA PAZ... Masajista implicada. Tel: 675.387.665

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087

MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 877.930.167 / 625.015.716

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001

CONTACTES

MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228

RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445

REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997

ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898

CAROL. PECHUGONA. Tarrago na. Tel: 643.169.924

TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384

¡¡NOVEDAD ALONDRA!! Besu cona, cariñosa, complaciente. Francés natural. ¡¡Soy indepen diente!!. Tel. 632.450.983 REUS

SEGUR. MEL JOVENCITA. Del gadita. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

REUS CASA SUSANA. españo las.Tel: 977.32.15.68

DE PAGAMENT

TARRAGONA. MARGA. Rubia madurita. Todos servicios. Sali das. Tel: 641.511.721

ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092

MADURA SEXY. Tarragona. Tel: 643.136.495

TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631

ANITA , SALIDAS ESCORT. Alto standing, noches estrellas. 24 ho ras. Tel. 624.124.250

SILVIA JOVENCITA. CARIÑOSA, VICIOSA, cachonda, besucona, complaciente. Todos servicios. Reus. Tel: 669.744.163

PALOMA. REUS. Tel. 632.406.591

TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS

REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511

REUS TRAVESTI activa, muy po tente, dotada y complaciente. Tel. 666.030.929

LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024 CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12

11:30 Va com va 12:00 Caminant per catalunya

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Va com va 14:00 Notícies migdia 14:30 Excel·lent 15:00 Notícies migdia 15:30 Va com va 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Va com va 19:00 Premis Cambra Reus 21:00 Notícies vespre 21:30 La comarcal 22:00 Notícies vespre 22:30 La comarcal 23:00 Notícies vespre 23:30 La comarcal

TAC 12

CANAL REUS TV 11.00 Som-hi 12.00 Caminant per Catalunya 12.30 Aventura’t 13.00 Som-hi 14.00 Notícies 12 14.30 Som-hi 15.30 Aventura’t 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Aventura’t 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180º 20.00 Notícies 12 20.30 Som-hi 21.30 Paisatges Encreuats 22.00 Notícies 12 22.30 Som-hi 23.30 Paisatges Encreuats 00.00 Notícies 12

ANA STYLE. Masajes y depilación íntima para caballeros. Canaria 39a. Lingam (Tao). Tántrico (pa rejas). Exclusivo para nacionales. NO SEXO. Cita prèvia. ¡¡¡Repeti rás!!! Cambrils. Tel. 688.447.654

SEGUR. JENY COLOMBIANA. Fiestera. Todos servicios. Copa gratis. Tel: 610.208.696

NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062

SANDRA MADURITA ESPAÑO LA. REUS. Tel: 643.027.432

ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866

VUELVE CELESTE CATALANA!!!. Tel: 665.197.723

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

ANGÉLICA. CACHONDA. To dos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135

SOLITA EN CASA. Gata en celo... Tel: 631.954.528 Reus

MARÍA MADURITA. Recibo sola. Tarragona. Tel: 634.690.215

MADURITA. Griego, francés, vi ciosa. Tel. 631.826.173

CALAFELL. YENNY. JOVENCITA PICANTONA. Transgénero. En cantadora. Servicios completos. Discreción. Tel: 693.430.618

Què tenen en comú els Gegants Negri tos, un diable, dos soldats, un fan tasma, un bisbe pirata i els sants Tecla i Magí?

Doncs que, a banda de ser personatges tar ragonins per excel·lència, són alguns dels protagonistes de les 101 llegendes que queden re collides en el nou llibre de Joan Noguera Figueras i n’il·lustren la coberta.

Amb el seu humor caracte rístic, Noguera ens els presenta com a avantsala d’un manual 100% tarragoní per a tot tipus de lectors, ja que 101 llegendes i curiositats de Tarragona (Varia editio) té dues lectures. Una pri mera, pel plaer de conèixer un bocí significatiu del llegendari local, i una segona que funcio na com un full de ruta per des cobrir, racó a racó, els indrets més llegendaris de la ciutat. Amb aquesta intenció, Noguera acompanya cada relat d’una pe tita fotografia de l’indret que hi està relacionat. Així, subratlla, «el lector fins i tot pot fer una petita caminada recorrent la ciutat pels llocs que explico».

Pel que fa a les llegendes, l’au tor reconeix que la tria ha estat personal i subjectiva, «feta amb la confiança que totes podran sorprendre una mica». Fins i tot, de les més conegudes, assenyala el Joan, «hi ha coses que no se saben o que no s’han explicat

prou».

Quant al relat, Noguera expli ca que ha optat per textos curts: «Com que em vaig formar com a publicitari, penso que amb poques paraules n’hi ha prou». D’aquesta manera, apunta, con fia que els seus textos «siguin fàcils de llegir i no faci mandra posar-s’hi».

El llibre consta de dos grans apartats: un de llegendes, prò piament dites, i un altre de cu riositats. Així, el lector podrà conèixer què diu el llegendari

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

amb un extens llistat de bibli ografia addicional que l’autor ofereix a qui tingui set de més informació.

A CADATARRAGONA, RACÓ, TÉ UNA

HISTÒRIA

popular sobre qüestions com per què la Catedral de Tarragona resta inacabada, on s’amaga una bossa de monedes d’or o qui va ser el Bisbe Pirata. Tampoc no hi falten les històries amb un tint paranormal, com la de l’esperit del Carrer Bastos o la dels crits esfereïdors de la Carolina de la Casa Castellarnau.

Tot plegat, destaca el Joan, ha estat recollit de la tradició oral i posteriorment confirmat per consultes personals i publica cions. Així i tot, el llibre es clou

Estat del cel Domini del cel serè en general, o poc ennuvolat per al gunes franges de núvols alts i prims a la meitat sud del país. Per altra banda, hi haurà núvols baixos o bancs de boira al nord de la depressió Central fins a migdia. A partir de mig matí es formaran intervals de núvols bai xos a punts del litoral i prelitoral central i sud que a par tir de la tarda podran deixar el cel mig o molt ennuvolat.

Temperatura

La temperatura mínima davallarà entre lleugerament i moderadament. La temperatura màxima serà lleuge rament inferior. Hi haurà glaçades febles a les valls del Pirineu i Prepirineu i al nord de la depressió Central.

El treball consta també d’un pròleg que signa Josep Maria Sabaté Bosch, professor d’His tòria i Cronista de la Ciutat de Tarragona, qui assegura que el treball de qui va ser alumne seu és Història Viva, degudament il lustrada, on retrobar-nos amb el passat tarragoní

101 llegendes i curiositats de Tarragona es presentarà avui dimecres 30 de novembre a les 19 h. als Serveis Territorials de Cultura de Tarragona (carrer Major, 14). Hi intervindran, a més de l’autor i el prologuista del llibre, Manuel Rivera (edi tor) i el músic Oscárboles, que oferirà una petita actuació.

EXPOSICIÓ

Prat de la Riba, 10. Tarragona Tel. 620 474

EL TEMPS

Màxima Mínima

Nivell mitjà

SUDOKU

Cristina Serret serret@diarimes.com

Joan Noguera Figueras presenta aquest dimecres el seu nou llibre ‘101 llegendes i curiositats de Tarragona’

LLIBRES

GERARD MARTÍ

Joan Noguera amb el llibre on desgrana un centenar de llegendes tarragonines.