La mesura s’aplicarà durant el primer semestre de 2023. P10


La Generalitat ho nega i afirma que continua la tramitació del PDU. P9 CATALUNYA

La mesura s’aplicarà durant el primer semestre de 2023. P10
La Generalitat ho nega i afirma que continua la tramitació del PDU. P9 CATALUNYA
L’increment de les despeses obli ga l’Ajuntament de Tarragona a elaborar uns pressupostos de contenció per al 2023. En total, el consistori haurà de destinar al voltant de 15 milions d’eu ros més de l’habitual a causa de diferents factors, com els cos tos de l’energia, els quals s’han duplicat. Habitualment, s’hi destinaven 3,5 milions d’euros, mentre que el 2023 n’hauran de ser 7. A més, tal com va aprovar el govern espanyol, s’apujarà el salari dels funcionaris, la qual cosa suposa un augment de la despesa de 4,25 milions d’euros a Tarragona. L’equip de govern va anunciar ahir que prioritzaria la instal·lació de plaques fotovol taiques i lluminàries LED a edifi cis municipals per tal de pal·liar els efectes de la inflació.
Els 4,25 milions d’euros pels sous dels funcionaris es repar teixen entre els del mateix ajun tament (2,85 milions) i de les em preses municipals (1,4 milions). Més enllà d’aquesta conjuntura econòmica, els interessos banca ris també han crescut més de dos milions. «A més, molts contrac tes estan indexats a l’IPC, la qual cosa ha provocat que haguem de destinar un milió més al de la ne teja», va explicar el conseller de Serveis Generals, Jordi Fortuny.
«Aquest fort increment de despeses no s’ha pogut compen sar amb un increment proporci onal dels ingressos a través de la pujada d’impostos, ja que afecta ria la població, que des del 2020 està patint els efectes d’una greu crisi que no pot veure empitjora da per un increment excessiu de la seva càrrega fiscal», va afegir el primer tinent d’alcalde.
Davant aquesta situació, el
govern prioritza la instal·lació de plaques fotovoltaiques als edifi cis municipals per tal de pal·liar l’increment dels costos de l’elec tricitat. Les actuacions més im mediates seran a la Caserna de la Guàrdia Urbana, a l’Escola de César August, a dos mòduls de la Tabacalera i a la piscina de Riu clar. El total de la inversió puja a 425.000 euros, però l’estalvi anual serà de 107.257.
D’altra banda, també s’ha previst la instal·lació de plaques solars amb sistemes de bateries al Palau Municipal, a l’Escola del Miracle, a la Tabacalera, al Club de Futbol Campclar i a les escales mecàniques del Palau de Con gressos. Alhora, s’anirà substi tuint l’actual enllumenat per un altre amb tecnologia LED als edi
ficis municipals. Paral·lelament, el pla d’estalvi energètic també contempla la racionalització de l’ús de sistemes de climatització i il·luminació, així com dels apa rells connectats a l’electricitat.
Les inversions previstes per al 2023 se centraran en els pro jectes subvencionats pels fons europeus Next Generation. El consistori destinarà 9,22 mili ons d’euros a fer realitat aquests projectes per a «no perdre cap oportunitat», segons va apuntar Fortuny. Tal com ell mateix va expressar, entre els ajuts conce dits més els pendents d’arribar, Tarragona rebria més de 23 mili ons d’euros.
«Estem donant solució a la
Instal·lar plaques solars i lluminàries LED serà prioritari per pal·liar els costos energètics
situació reestructurant l’econo mia de l’Ajuntament. Projectes que es deixin de fer? Cap ni un. S’acceleren i es faran més gràcies a tràmits que no són senzills», va assenyalar el conseller de Serveis Generals, qui va avançar que una de les línies estratègiques serà «jugar» amb el romanent i amb els modificatius de crèdit.
D’altra banda, Fortuny va la mentar que la pandèmia, la in flació i la davallada d’ingressos hagi impedit reduir més el deute del consistori durant el mandat: «El meu full de ruta era reduir-lo
El govern apostarà pels projectes subvencionats amb fons europeus Next Generation
més. L’hem abaixat 10 punts, però m’hauria agradat arribar als 15 o 20». El regidor va posar com a exemple dels crèdits que no han pogut acabar de pagar els préstecs concertats els anys 2011 i 2012 per fer front a les factures dels proveïdors d’aquella època. Per concloure, el mateix Fortuny va confiar a aprovar el pressu post abans del 31 de desembre: «No contemplo altra cosa».
Per la seva banda, grups de l’opo sició insten l’equip de govern a
seure a negociar els pressupos tos de 2023. «Des d’En Comú Podem proposem un acord de ciutat. Demanem al govern que s’assegui amb tothom, però que busqui una entesa entre les forces progressistes amb repre sentació al consistori», va asse nyalar la portaveu d’ECP, Àngels Pérez, qui enumera els tres eixos sobre els quals ha d’erigir-se el pressupost: el mediambiental, el social i el dels equipaments. En aquest sentit, des del grup muni cipal aposten per un impuls del transport públic, les comunitats energètiques i la compra de més habitatge públic, entre altres.
Alhora, des del PSC, es man tenen a l’espera de veure la proposta de pressupostos i es mantenen oberts a negociar, tal com va explicar la seva portaveu, Sandra Ramos: «Creiem que és important que Tarragona tingui un pressupost per al 2023. Tot i això, lamentem que el govern encara no hagi contactat amb nosaltres».
Ciutadans i el Partit Popular van criticar la «manca de volun tat de diàleg». «L’equip de govern mostra una falta de transparèn cia de cara a la resta de grups mu nicipals», va comentar el porta veu del PP, José Luis Martín, qui va apuntar que només aprovarà els pressupostos si garanteixen una rebaixa de la pressió fiscal per a la ciutadania. «Els partits del govern representen només una part de Tarragona, no tota la ciutadania», va resumir la porta veu de C’s, Lorena de la Fuente, qui demana desencallar la situa ció actual del pàrquing de Jaume I, la Tabacalera i el Banc d’Espa nya. «Si no compten amb nosal tres, no els donarem suport», va concloure De la Fuente.
La BUMT celebrarà dissabte el concert de Santa Cecília
Les quatre agrupacions de la Banda Unió Musical de Tar ragona (BUMT) es retrobaran aquest dissabte a les 19 hores, al Teatre Tarragona, per cele brar el tradicional concert de Santa Cecília. Aquest concert vol posar en relleu la feina i importància de la dona en el món de les bandes de música. Totes les obres que s’interpre tin estaran compostes per do nes o bé seran dedicades a la seva gran tasca.
l’elaboraciódels pressupostos de
l’any vinent.
Els costos de l’energia s’han duplicat, mentre que la pujada obligatòria del sou dels funcionaris suposa un increment de 4,25 milions d’euros
El departament de Protecció Civil de l’Ajuntament es pre para per afrontar l’hivern amb la posada en marxa el proto col d’actuació conegut com a Operació Iglú, que permet re accionar si és necessari activar la fase d’emergència per fred entre avui i el 31 de març, ofe rint assistència a les persones sense llar. El protocol preveu activar la fase si s’espera que les temperatures baixin dels zero graus o si es considera que les condicions climato lògiques són adverses. El pas comportarà la mobilització dels equipaments d’assistèn cia, que oferiran a les persones sensesostre aliments calents, mantes i l’opció de ser allotja des a través dels serveis de què disposa l’Institut Municipal de Serveis Socials. L’Ajuntament recorda que aquests serveis i recursos estan sempre actius i disponibles a través dels vo luntaris de Protecció Civil, els serveis socials, la Guàrdia Ur bana i la Creu Roja, encara que assenyala que s’activa l’Ope ració Iglú durant els mesos de més fred per millorar l’atenció i poder actuar amb més rapi desa. Redacció
La portaveu del grup municipal del PSC, Sandra Ramos, va acu sar ahir l’equip de govern, con format per ERC, Junts i la CUP, de bloquejar en la sessió del comitè d’ètica el debat de cas de l’adju dicació de contractes menors a tres cooperatives –El Far, L’Esca mot i Gamlab– que els socialistes consideren que són afins a l’en titat anticapitalista. Ramos va declarar que s’està polititzant el comitè i va denunciar que aquest s’està utilitzant de manera «par tidista», uns arguments que do nen als socialistes, segons va dir, «més motius per portar les infor macions a l’Oficina Antifrau».
La portaveu del PSC va asse gurar que els havien avisat que el tema no es tractaria en l’ordre del dia del comitè d’ètica, però va vo ler posar el cas sobre la taula en el torn de precs i preguntes. Ra mos va considerar que era «es trany» que es necessiti «dilatar el tractament del tema per recaptar més informació». «Sospitem que
la informació que es vol recollir no tindrà res a veure amb l’escla riment de si els fets denunciats suposen una vulneració del codi ètic, sinó que serà un contraatac al PSC», va concloure.
La resta de partits polítics de l’oposició s’havia mantingut, fins ara, en silenci sobre la qüestió dels contractes menors. Des d’En Comú Podem, es demana «que es respecti a les cooperatives», però també «que s’esclareixi tot amb la màxima transparència per part del govern».
Per la seva banda, la portaveu de Ciutadans, Lorena de la Fuen te, qualifica l’assumpte de «lluita interna entre el PSC i la CUP». «La CUP sempre ha atacat el PSC pel cas Inipro i ara els socialis tes contraataquen», assenyala. A més, afegeix que abans de fer acusacions «s’han de fer inves tigacions per exigir responsabi litats». «Primer de tot, prima el dret a la presumpció d’innocèn
cia», conclou. Altrament, el portaveu del PP, José Luis Martín, considera que la situació que s’ha creat és «la mentable», ja que «la CUP venia a donar lliçons de transparèn cia i a aixecar catifes, però s’han quedat asseguts sobre aquestes». Martín comenta que es va vetar
parlar del tema, quan considera que s’hauria de tractar al comi tè d’ètica. «No sé de què té por l’equip de govern», assevera.
L’origen de tot Ramos va afirmar a mitjan no vembre que des de l’entrada de la CUP al govern, les tres coopera tives assenyalades havien multi plicat per dotze la seva facturació amb l’Ajuntament, fins a arribar als 125.398,35 euros, mentre que entre juliol del 2019 i juny del 2021 tan sols havien facturat 10.059,18 euros amb onze pro jectes municipals.
El portaveu del govern, Manel Castaño, va respondre que dues de les cooperatives es van crear els anys 2020 i 2021, de mane ra que el salt era «normal». Així mateix, va qualificar les acusa cions de «joc brut». Castaño va comparèixer en roda de premsa acompanyat dels consellers Inés Solé, Hermán Pinedo i Elvira Vi dal, demostrant unitat al govern. Solé, consellera de Cultura i
membre de la CUP, va assegurar que no hi ha cap militant antica pitalista a les empreses i va afir mar que no s’està cometent cap irregularitat.
rar que es tracta d’una «revenja» del PSC per la proximitat del cas Inipro. Així mateix, va apuntar que El Far, L’Escamot i Gamlab col·laboren amb altres consisto ris, com el de Reus i el de Cam brils, on la CUP no forma part del govern, en resposta a l’acusació del PSC que la situació es repe teix a municipis en què els anti capitalistes estan al poder.
baixes
ACN
El Festival REC de Tarragona va arrencar ahir amb la projecció del llargmetratge Maborosi, del mestre japonès Hirokazu Koree da. La XXII edició del certamen, que se celebrarà fins al 7 de de sembre, presenta les òperes pri mes més destacades d’arreu del món i els llargmetratges d’estre na internacional al Teatre Metro pol, la principal novetat d’aquest any. Aquestes propostes reflexio nen sobre els principals temes i reptes que defineixen l’actualitat més immediata, com els canvis mediambientals, mediàtics i so cials. «Enguany tornem a dur a Tarragona el talent de directores i directors de l’àmbit internaci onal, que molt aviat seran pel lícules conegudes», va afirmar el director artístic del REC, Xavier Puerto.
El Festival REC 2022 es va inaugurar ahir al vespre en un acte gratuït al Teatre Tarragona amb la projecció de Maborosi Aquest llargmetratge es presenta en «exclusiva» en l’àmbit català, tot i que es va estrenar a la Mos tra del Cinema di Venezia l’any 1995, on va guanyar el Premi a la Millor Fotografia. La pel·lícula explica la història de Yukimo, es posa i mare d’un primer fill amb una vida feliç i tranquil·la, que es veu afectada per la tragèdia que colpeja el seu marit. El film va vi atjar pels festivals de tot el món i
va posicionar «al que sens dubte és un dels autors clau del cinema japonès i oriental, i referent ine ludible del cinema contempora ni mundial», van assenyalar els organitzadors.
En l’acte de presentació de la inauguració del certamen, la consellera de Cultura de l’Ajun tament, Inés Solé, va refermar el compromís i l’aposta «clara» del consistori pel cinema de «quali tat i dels autors novells». Alhora, Solé va destacar que enguany la Rambla Nova es converteix en l’epicentre del REC situant-la al cor de l’activitat entre els dos teatres. «És important que una
de les principals artèries de la ciutat pugui gaudir de l’oferta de pel·lícules d’estrena, premi ades en els millors festivals in ternacionals i que aporten una mirada crítica del nostre entorn i la nostra realitat», va subratllar. Per la seva banda, Puerto va ma nifestar que el certamen manté «la seva especialitat per captar el nou talent que irromp en l’esce nari internacional».
The ordinaries, Suro, I haven’t done anything, Aftersun, 21_pa raiso, Tengo sueños eléctricos, Sonne, Delta, Saint omer i The year between són algunes de les pel·lícules que opten als premis de la secció Opera Prima 2022. De fet, en aquesta secció s’inclo uen una desena de propostes, moltes de les quals s’estrenen a Catalunya i a l’Estat espanyol. El certamen també ha organitzat una programació temàtica Tu, tot, tothom, les Sessions Vermut al Teatret del Serrallo i una pro jecció dedicada al cinema fami liar al Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT).
A més a més, s’ha programat la secció Cap i cua, que propo sa el visionament d’una de les òperes primes de directors con sagrats i la de les seves darreres pel·lícules per tal de traçar el fil que uneix tota la seva trajectòria. Dins d’aquest cicle, els espec tadors del REC podran gaudir d’un altre film del realitzador japonès Hirokazu Koreeda, el seu últim llargmetratge, Broker (2022). Aquest bloc temàtic tam bé comptarà amb la projecció de dues pel·lícules del director suec Ruben Östlund, The guitar Mon goloid (2004) i Triangle of sad nes (2022). En paral·lel, el festival afegeix un programa de concerts que es faran en les vigílies dels dies festius abans de la darrera projecció de la jornada.
Redacció
Amb motiu del Dia Mundial de la Sida que se celebra avui, l’Ajuntament ha presentat les dades relatives a aquesta malal tia corresponents a l’any 2021 al Camp de Tarragona, els recursos disponibles i les iniciatives a la ciutat per commemorar la data.
En un acte presidit per la conse llera de Salut Pública de l’Ajun tament de Tarragona, Cinta Pastó, va posar de manifest que, tot i la tendència general en la transmissió presenta xifres a la baixa, la prevenció, el diagnòstic precoç i l’eliminació de l’estigma que encara existeix al voltant de la malaltia són els reptes que
afronten les admnistracions i entitats que treballen en aquest àmbit.
Per la seva banda, Conrad Casas, subdirector regional de l’Agència de Salut Pública de Ca talunya del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, va informar que les transmissions al Camp de Tarragona durant el 2021 es van incrementar respecte de 2020 fonamentalment per la infradi agnosi que es va produir arran la pandèmia de la covid, però que la tendència dels darrers anys és a la baixa, per la qual cosa l’in crement de 2021 s’ha de contex tualitzar en el moment excepci onal que es va viure el 2020. En
total, al Camp de Tarragona es van produir durant 2021 37 nous casos de VIH i 9 casos de Sida, mentre que el 2020 es van regis trar 14 nous diagnòstics de VIH i 5 de sida.
En el seu torn de paraula, el
coordinador del Grup de Tre ball de Salut Sexual i VIH/Sida de Tarragona, Lluís Romero, va apuntar que a Tarragona ciu tat durant 2021 es van registrar dos positius en VIH en la prova ràpida, mentre que en la prova
ràpida de la sífilis es van comp tabilitzar 8 positius a la ciutat i al cribatge d’infeccions de trans missió sexual es van registrar 231 casos positius en malalties com la clamídia (molt majoritària) o el gonococ.
La Fundació La Muntanyeta compta amb un nou logotip creat de manera altruista per la il·lustradora Pilarín Bayés. D’aquesta manera, la Funda ció La Muntanyeta estrena una nova imatge corporativa amb més color i amb la firma in confusible de l’artista, que ha dibuixat un dels seus caracte rístics personatges. De fet, en el nou logotip pren protago nisme la típica rodona rosada que l’artista pinta a les galtes dels seus personatges. Aquest rostre està acompanyat d’una papallona, un símbol vinculat tradicionalment a la paràlisi cerebral. Aquesta nova imatge corporativa s’implementa rà de manera progressiva en tots els serveis que gestiona la Fundació La Muntanyeta, així com també en tots els materi als, suports i canals de comu nicació de l’entitat. El proper dissabte dia 3 de desembre, el nou logotip ja lluirà a l’acte Encenem el Nadal que tindrà lloc a la plaça del Fòrum, en motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. El primer material que portarà el nou logotip serà el calendari 2023. Redacció
L’Esbart Dansaire de Tarrago na portarà demà l’espectacle Anhels al Teatre Tarragona, a les 21 hores. Aquest espectacle està pensat com a cloenda dels actes del 40è aniversari de la refundació de l’entitat i és un veritable producte de Km0. La posada en escena serà un resum del què ha estat l’entitat al llarg d’aquests anys treba llant per a la recuperació i la difusió de la dansa tradicional. Estarà dividit en dues parts, la primera, que portarà per nom Lligams, fa un repàs d’aque lles danses que han marcat en cada moment al Cos de Dansa dalt l’escenari, i que estan en l’imaginari, tant dels balladors com dels espectadors que els segueixen. La segona part de l’espectacle, Anhels, narrarà els desitjos i sentiments dels fundadors de l’entitat i que es fonen amb els desitjos actuals de l’Esbart. La coreografia ha anat a càrrec de la directora de l’Esbart, Maria del Claustre Fa, filla del primer director i fun dador de l’entitat, Salvador Fa Llimiana mentre que la músi ca, conformada per sis peces, ha estat obra de Jordi Fà i Va llverdú. Redacció
La present edició s’estendrà fins al pròxim 7 de desembre al Teatre Metropol de TarragonaEl festival, que va començar ahir, presenta una programació amb òperes primes
d’arreu del món i llargmetratges d’estrenaGERARD MARTÍ Inés Solé i Xavier Puerto en la presentació de la inauguració de la XXII edició del certamen. AJ. TARRAGONA El consistori va presentar ahir les dades relatives a l’any 2021 al Camp de Tarragona.
L’Esbart Dansaire portarà demà l’espectable ‘Anhels’ al Teatre Tarragona
El The Cube i el Sapporo, a la capital, i El Pòsit, a Cambrils, els utilitzen per descarregar de feina els treballadors i millorar l’atenció al client
Sergj Peralta MorenoEls tequeños i les arepas són dues de les especialitats de The Cube. Qui decideixi degustar la cuina veneçolana en qualsevol dels locals que regenta Pablo Joaquín Rosas es trobarà, però, amb una sorpresa. Si bé una persona li prendrà nota, serà en Michi l’en carregat de portar-li el plat a tau la. Es tracta d’un robot cambrer model Bellabot amb rostre felí.
La situació es repetirà si s’opta per dinar al restaurant Sapporo de la plaça de les Corts Catalanes. També, a El Pòsit, a Cambrils.
Rosas va adquirir el robot vuit mesos després d’obrir el seu pri mer restaurant a Tarragona, The Cube Day. «Vaig pensar que aju daria els meus cambrers», afir ma. I és que encara que els pre judicis diguin el contrari, Rosas assegura que el robot neix amb la intenció de facilitar la feina als restauradors i no d’estalviar-se
llocs de treball. «Si estic fent un còctel o explicant-te la carta, Michi pot treure el menjar per què no perdi calor –se li estableix una ruta predeterminada que re correrà, però s’aturarà si detecta un obstacle–. D’aquesta manera, podem oferir un tracte més ex quisit als clients», justifica Rosas.
El mateix argument regna al restaurant japonès Sapporo.
Quan va inaugurar el seu segon local a la ciutat el passat juliol, Bellabot va ser el seu nou fitxat ge. «El robot, per si sol, no sap res. El servei el fan els cambrers. La màquina només porta els plats», defensa la seva propietària.
Àngel Pérez és un dels pro pietaris i director comercial del grup El Pòsit. L’octubre del 2021, el seu equip va apostar per la in troducció d’autòmats al servei perquè considerava que suposa ria un benefici per a la salut dels treballadors. «Vam fer un càlcul i
Es realitzarà entre
dissabte i el 3 de gener
Un total de 52 establiments s’han adherit a la trentena cam panya de recollida de joguines noves, no bèl·liques i no sexistes que Creu Roja Joventut ha orga nitzat i que es realitzarà entre aquest dissabte i el 3 de gener.
Tarragona va celebrar ahir el dia Ciutats per la VidaCiutats contra la pena de mort, que busca que la pena de mort s’aboleixi a tot el món. La lectura del mani fest va tenir lloc davant la façana de l’Ajuntament i va estar a càrrec de Remei López, de la comunitat de Sant Egidi i professora del Col·legi Santa Teresa de Je sús; un alumne de l’Institut Tarragona i diferents repre sentants polítics. Redacció
La iniciativa neix amb l’objectiu que cap infant es quedi sense joguina aquest Nadal. La ma joria d’establiments que s’han sumat a la campanya són co merços, però també s’inclouen clubs esportius, escoles, equi paments municipals, col·legis
vam concloure que un cambrer camina al local de Cambrils uns 200 quilòmetres cada mes. Al dia, havia de carregar més de 300 quilos de plats i gots. Això su posava baixes, mals d’esquena... Amb el robot, el problema ha de saparegut», detalla Pérez.
El director comercial de El Pò sit comenta que el Bellabot tam bé permet descongestionar la cuina i que el cambrer centri els seus esforços a atendre el client. Si no s’ha instal·lat també al res taurant que el grup té al Serrallo és perquè el robot tindria difi cultats per moure’s per l’espai. «Nosaltres continuem amb la mateixa plantilla. No hem pensat a substituir ningú», afegeix.
Tant Pérez com Rosas coinci deixen en considerar el Bellabot com un gran reclam per atreure els potencials clients. El xef ve
Els empresaris diuen que el robot no treu llocs de treball, sinó que ajuden els cambrers
neçolà fins i tot explica que s’es tà plantejant adaptar-lo perquè l’ajudi a repartir fullets publici taris per l’avinguda Catalunya. Amb tot, les seves innovacions no han estat exemptes de crítica.
professionals i dues seus de la URV. El conseller de Comerç, Dídac Nadal, s’ha mostrat «molt satisfet davant la rebuda de la campanya i l’adhesió des de pe tites botigues de barri fins a ins titucions». Nadal aplaudeix que els 52 nous punts de recollida permetran ampliar l’horari més enllà de les tres jornades festives que ompliran la plaça Corsini els dies 3, 10 i 17 de desembre d’activitats. Els actes comptaran amb la col·laboració del Club Escacs Tarragona (3 de desem bre), la Fundació Estela (10 de desembre) i Tarragona Coopera ció i el col·lectiu Tecletes Mares de Tarragona (17 de desembre).
El Parc Central ha rebut la visita d’un tió gegant, el més gran del territori. Amb cinc metres de llargada i dos d’alçada, ha decidit instal lar-se al passadís central de la planta 0. Allí, esperarà la visita dels més petits, acom panyat d’un amic que nar rarà la seva història. Els dies 9, 10, 16, 17, 22 i 23 de de sembre, els infants podran apropar-s’hi i gaudir d’una tarda entretinguda abans de fer cagar el tió. Redacció
«Un treballador havia de caminar 200 quilòmetres cada mes. El problema ha desaparegut»
«Al començament, hi havia gent que deia que no vindria perquè no vol que l’atengui un robot. En tre un 5 i un 10% de les persones que l’han vist, l’han criticat», as senyala el director comercial de
El Pòsit. El mateix percentatge de respostes negatives s’ha trobat el propietari de The Cube. El pen sament majoritari, però, sembla ser més que positiu. «Molta gent ve a veure el Michi i li fan fotos», expressa Rosas. L’únic aspecte negatiu que té el robot, en parau les del veneçolà, és que, si no se li posa el «mode estable», pot de sestabilitzar-se en baixar rampes i, aleshores, llençar menjar.
El Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona arranca avui la programació de desembre amb la segona con versa dels Diàlegs SCAN, que tindrà lloc a les 18.30 hores al Museu d’Art Modern de Tar ragona (MAMT). Sota el títol Ampliació del camp de batalla. Més enllà del cinema bèl·lic i les notícies televisives de la guerra, la comissària Alexandra Laudo i el cineasta Albert Alcoz apro ximaran els interessats al cine
ma experimental i la videocrea ció. A continuació, se celebrarà la inauguració de la mostra Get Ready, de Marcel Pey. Ja a les 20 h., serà el torn de presentar War at a distance, una exposi ció d’una vintena de llibres que promouen una actitud crítica amb relat mediàtic dominant sobre la guerra. L’acte anirà a càrrec de Natasha Christia. Christia també oferirà, dissab te, una classe magistral sobre el fotollibre. Redacció
La Fundació Privada Reddis ha lliurat 22 beques de mobilitat als estudiants de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que han realitzat una estada a l'estranger durant el curs 2021/2022. Unes beques que, com cada any, premien l'excel·lència i ajuden al fet que diversos estudiants puguin gaudir de l'experiència d'estu diar en una universitat estran gera. Aquest 2022, la dotació total de la beca ha estat de 12.000 euros, la qual es repar teix entre els 22 estudiants en funció del nombre de mesos que han dut a terme l'estada. Dels 22 alumnes becats, tres han gaudit d'una estada d'un any i 19, d'una estada d'un quadrimestre. Els països que els estudiants han escollit per a fer les seves estades han es tat majoritàriament europeus. Durant els 27 anys de relació amb la URV, la Fundació Proi vada Reddis ha becat a un to tal de 584 estudiants, que han rebut la Beca Reddisper haver participat en els programes de mobilitat de la FCEE, per un import global de 368,170 eu ros. Redacció
Durant els tres dies de ‘Convivències amb l’alcalde’, el batlle ha pres nota de projectes necessaris pel pròxim govern
Els veïns del Carrilet demanen voreres més amples i millores en els carrers del barri, així li han fet saber al batlle, Carles Pellicer, durant els dies de Convivències amb l’alcalde. En aquests tres dies –des del dilluns fins ahir–, temes d’urbanisme, mobilitat i el mercat del barri han estat els que més s’han tractat. La culminació final de les darreres jornades amb Pellicer al capdavant, van ser les Converses amb l’alcalde, que es van realitzar ahir a la tar da a la seu de l’associació de ve ïns del barri.
El veïnat reclama que hi ha més d’un carrer a la zona pel qual és complicat passar per la vorera, ja que les places d’aparcament en bateria són massa curtes i la part posterior dels cotxes envaeix part de l’espai de pas per als vianants. Segons el batlle, «hem de buscar una solució per posar fi a això».
El veïnat també ha reclamat a l’alcalde que s’arreglin més vore res dels carrers del barri, com els
La Comunalitat Reus Sud, el projecte de foment de l’econo mia social, solidària i del co operativisme que incideix en l’àrea sud de la ciutat, organitza aquest mes tres noves sessions obertes amb la sobirania cultu ral com a eix de la programació. Avui, de 19 a 20 h., al Centre Cí vic Migjorn tindrà lloc la sessió Cultura, festa i associacionisme urbà. Comptarà com a ponent amb Salvador Palomar, mem bre de Carrutxa. A més, el 14 de
desembre, de 18 a 20 hores, al Centre Cívic Migjorn es farà la cinquena trobada de la Xarxa de Dones Reus Sud per crear un espai d’empoderament amb l’objectiu de crear relacions in terpersonals. Finalment, el dia 15, de 18 a 20 h., al Centre Cívic Migjorn hi haurà el debat Alter natives d’autogestió cultural, amb membres de la Kultural, la Coordinadora de Danses Tradi cionals i l’Agrupació musical la Verònica.
carrers Closa de Mestres i Eduard Toda, de la mateixa manera que s’ha fet als carrers Joan Ramis, Tetuan i Canal. L’alcalde assegu ra que ha afegit totes les vies que la gent ha sol·licitat a «una llarga llista per al proper mandat. Jo ara prenc nota de les coses que em diuen, algunes d’elles que ja tení
em en vista, però que no podem efectuar encara».
Pel que fa al nou Mercat del Carrilet, Pellicer explica que «tothom amb qui he parlat està content amb el canvi, com ara els botiguers de la zona i amb els negocis del voltant. També hem parlat amb les paradistes del mercat i vaig contar una mica més el projecte, però s’han de fer noves explicacions».
Per la seva part, Salvador Ca bré, president de l’associació de veïns del Carrilet, molt present
L'Ajuntament de Reus ha ini ciat aquesta setmana les obres de construcció del carril bici que enllaçarà l'estació de trens del passeig Mata amb l'estació de busos, el campus de la URV, l'Hospital i la futura estació de
ple, el tomb de ravals, l'avin guda del Carrilet i el carrer de Rocamora. Es preveu tant la construcció de trams nous com actuacions menors per millorar la seguretat i garantir la con tinuïtat de trams ja existents.
durant les jornades de convivèn cies amb l’alcalde, assegura que no es posicionaran «a favor ni
en contra del projecte, fins que l’Ajuntament no ens presenti el projecte sencer del nou Mercat, que encara no el tenim». El que sí que tenen clar és que conside ren que «és necessari un canvi, ja veurem si aquesta és la millor opció».
Durant els dies del programa de proximitat amb l’alcaldia, s’han realitzat recorreguts a peu de carrer, ha conversat amb la gent i ha compartit àpats amb els referents de les entitats i l’asso ciació de veïns. També ha visitat comerços i establiments, com el cas de la pastisseria Maika, del carrer Cerimoniós, a qui l’alcal de, juntament amb les regidores Montserrat Caelles, de Promo ció de Ciutat, i Teresa Pallarès, d’Habitatge, Economia i Conei xement, han felicitat, ja que ha estat reconeguda com a Mestre Artesà de Catalunya. Altres re gidors també han acompanyat al batlle en la seva visita per un barri «en creixement», segons Pellicer.
Col·labora amb els bancs d'aliments donant a la caixa del teu supermercat i convertirem la teva donació íntegra en els productes que més es necessiten. Col·labora-hi al teu supermercat.
El veïnat ha assenyalat carrers en què s'haurien d'arreglar les voreres, com Closa de Mestres
El Teatre Fortuny va acollir, ahir al vespre, la gala de lliurament dels Premis Cambra 2022 a la innovació i transformació digi tal. Repartits en tres grups, 29 empreses i empresaris van ser guardonats en un acte presidit pel secretari d’Empresa i Com petitivitat de la Generalitat, Al bert Castellanos. Així, la Cambra de Comerç de Reus va realçar el múscul empresarial de les co marques que comprèn, com el Baix Camp, el Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Conca de Bar berà.
La gala d’ahir al vespre va ser conduïda per dos periodistes del territori: Anna Fortuny i Jo sep Ardila. L’escenari, el Teatre Fortuny, que enguany celebra 140 anys i, segons Berta Cabré, coordinadora dels premis, «ha
Al pati de l’l’Escola Alberich i Casas aquesta setmana s’està dibuixant l’obra El Camino de Pipo Malpega dos, artista xilè afincat a Barcelona. Una proposta que segons l’autor reflexa com alguns camins impor ten més que el triomf d’ar ribar el primer a la meta. Es tracta d’una de les obres escollides entre les 26 pro postes de la tercera edició del Concurs de Pintades Horitzontals.
La Biblioteca Xavier Amo ròs va acollir ahir a la tarda la presentació del llibre Cap al tard d’Eduard Casas. Es tracta del testimoniatge d’una profunda identifica ció de l’autor amb els ideals d’una Catalunya sobirana i lliure. Per a Eduard Casas, aquests ideals no es poden deslligar de la consciència lingüística, totalment ir renunciable. Parla, també, del temps i de la fragilitat humana davant de la mort.
estat testimoni de l’evolució del territori, tot mantenint la seva essència».
De la mateixa manera que a la gala dels premis 2021, la d’ahir tenia un caràcter solidari amb la recaptació de fons per al projecte Rehabilitem l’Estel. Els presents al teatre van poder gaudir d’un vídeo explicatiu del projecte, per saber-ne més sobre la línia de col·laboració solidària. Es tracta d’un projecte amb un pressupost de 395.000 euros, que ha rebut ajuts municipals i europeus, però que precisa més aportacions per a rehabilitar cinc pisos d’un edi fici del carrer Estel de Reus per a gent amb problemes d’accés a habitatge.
Després de l’explicació de la línia solidària, la gala va conti nuar amb l’actuació de l’arpista i cantant Anna Amigó, que va
delectar als assistents amb tres cançons. Tot seguit, Alberto Martínez Lacambra va fer una explicació sobre el Kit Digital, di rector de l’entitat pública Red.es. Amb la seva dissertació, el públic va conèixer les ajudes que s’ofe reixen a les pimes per a moder nitzar el teixit productiu.
En acabar, va arribar el torn dels premis, que van ser entre gats per Castellanos, juntament amb l’alcalde Carles Pellicer, la presidenta de la Diputació, No emí Llauradó, el president de la
Cambra, Jordi Just, el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega i la gerent de la Cambra d’Espanya, Imma Riera. Els primers premis que es van entregar van ser els de Periodisme a quatre projec tes que realcen diverses realitats empresarials que es caracterit zen per la innovació tecnològica. Seguidament, es van entregar els 21 premis a empreses del territo ri, com Electrònica Reus-Sony o Genius.
Finalment, es van entregar els
quatre premis d’honor d’aques ta edició. La Universitat Rovira i Virgili va ser una de les guardo nades per la iniciativa que coor dina per a crear un segell digital del vi. El Centre de Lectura tam bé va rebre el premi honorífic per la digitalització del seu fons do cumental. Per la seva trajectòria empresarial, Andreu Rodriguez Valveny va ser el següent premi at, així com Josep Anton Aliagas, a qui la Cambra li ha reconegut la seva experiència en la creació d’empreses.
La plaça del Mercadal canvia aquests dies la seva fesonomia per acollir el tradicional Mer cat de Nadal, que obre portes avui i romandrà obert fins al 22 de desembre. La inaugura ció oficial es farà demà a les 13 h. L’horari previst per enguany del Mercat de Nadal és de les 10 h. fins a les 21 h i hi haurà un total hi ha 21 parades. Al Mercat de Nadal, com cada any, s’hi podran comprar els tradicionals arbres, tions, figu res de pessebre i guarniments de Nadal, així com torrons i mel. La regidora de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles, expressa la seva «satisfacció atès que en aquesta edició els nombre d’estands és superior al d’anys anteriors i incorpora fins i tot un estand nou relaci onat amb un sector emergent i trencador com és la impressió 3D, fins ara impensable en un espai nadalenc i que diver sifica l’oferta obrint portes a noves iniciatives». La parada esmentada permetrà fer in situ objectes i figuretes a voluntat del client. El Mercat d’artesa nia de la plaça Evarist Fàbregas també començarà avui, fins al 5 de gener.
Els socialistes exigeixen a l'Ajuntament que reactivi el projecte
El grup municipal del PSC con sidera que els 700.000 euros que s'havien de destinar pel Centre Aquàtic i de Fitness mu nicipal, projecte amb el qual no continuarà endavant, s'haurien de destinar en dur a terme el po liesportiu del Molinet, ubicat al costat de l'Institut Roseta Mau ri. Andreu Martín, portaveu dels socialistes, va exigir al Govern municipal que «dugui a terme negociacions amb la Generalitat perquè s'inclogui una partida per aquest pavelló en els pressu postos del 2023». Es tracta d'un projecte socialista proposat el 2011 i, per a Martín, «no pot ser que els alumnes de l'Institut se gueixin sense un equipament es va prometre quan es va cons truir el centre educatiu». Segons Martín, «el Govern hauria de deixar de parlar de bona gestió fins que no completi tot el que ha promès». Un dels exemples que hauria de complir segons el socialista, amb la partida que s'havia de destinar al CAIF, hau rien de ser les millores les instal lacions esportives municipals
i les reformes de la seu social del Club de Petanca, «que no tenen les instal·lacions en con dicions». Martín també consi dera necessari invertir part dels 700.000 euros en la construcció d'un camp multiesportiu per facilitar més espais d'entrena ment i en millors condicions
a diferents entitats esportives, com el rugbi o el beisbol: «En el cas del rugbi, creiem que s'hau ria de tractar-los millor, ja que l'entitat es va crear fa més de 50 anys i el 2017 l'Ajuntament va decidir deixar-los sense un espai adequat per a practicar aquest esport».
fons recaptat durant la gala dels Premis Cambra anirà pel projecte ‘Rehabilitem l’Estel’La gala va comptar amb la presència de diversos representants del teixit empresarial. OLÍVIA MOLET OLÍVIA MOLET OLÍVIA MOLET Andreu Martín i el regidor Marcos a la ubicació del Molinet. Anna González Robert Figueras encapçalarà la llista d’Alcoverencs pel Canvi
Robert Figueras tornarà a en capçalar la candidatura d’Al coverencs pel canvi a les prò ximes eleccions municipals.
L’assemblea de militants d’Al coverencs pel Canvi es va reu nir el passat 18 de novembre i va confirmar la candidatura de l’actual alcalde d’Alcover, càr rec al que va accedir després de les eleccions de l’any 2015.
L’assemblea de la formació política va valorar de manera positiva el nivell d’execució del programa electoral d’Alco verencs pel Canvi dut a terme durant la present legislatura i va manifestar la voluntat de continuar treballant pel muni cipi d’Alcover «des del respec te, la solidaritat i el compro mís» per seguir avançant com a poble.
L’alcalde de Salou, Pere Grana dos, alertava ahir de la paralit zació del projecte de Hard Rock al Consorci Recreatiu i Turístic PortAventura, una afirmació que es negava des del Departament de Territori i Sostenibilitat tot afegint que la tramitació del Pla Director Urbanístic (PDU) –ne cessari per tirar endavant– con tinua, a l’espera dels informes sectorials. Granados feia aquest anunci, que ell mateix qualifi cava de «preocupant», al mateix temps que demanava pública ment en el decurs del ple que es va celebrar ahir que la Generali tat aprovi el PDU. Segons Grana dos, la paralització del projecte hauria estat confirmada per «fonts oficials», unes fonts que des de la Generalitat instaven l’alcalde de Salou a desvelar.
Tot i que l’aturada a què es referia ahir el batlle podria ser la paralització lògica dels treballs tècnics mentre s’introdueixen els canvis a què s’ha de sotmetre
el PDU abans de la seva aprova ció, el diputat de Junts per Cata lunya, Albert Batet, aprofitava l’anunci de Granados per pressi onar també l’executiu català. «Si és així, és una pèssima notícia. Avançar amb el projecte del CRT i aprovar definitivament el PDU abans d’acabar l’any és una de les propostes de JuntsXCat per a la negociació dels pressupos tos. Seria un greu error que el govern de Pere Aragonès deixés escapar aquesta oportunitat». Pere Granados assegurava que la paralització de totes les accions referents al Hard Rock era una informació rebuda a l’Ajunta ment procedent de fonts oficials i alertava que «pot representar un perill real que els inversors abandonin el projecte de Hard Rock, si la Generalitat no el de fensa i no tira endavant l’apro vació del PDU». L’alcalde de Salou aprofitava per pressionar, un cop més, la Generalitat: «Faig una crida al Govern perquè, ve ritablement, s’impliqui la classe
El Morell donarà demà el tret de sortida a les festes nadalen ques amb l’obertura de la Fira de Nadal. Aquest esdeveniment impulsat des de la regidoria de Promoció econòmica, amb el suport de l’Associació de co merciants i professionals del Morell, presenta un programa farcit d’actes i que convertirà el primer cap de setmana de de sembre en unes jornades molt especials.
«Després de la bona acollida de la Terrafira de Nadal de l’any passat, hem apostat per un for mat molt similar», explica la re gidora de Promoció econòmica, Mònica Casas, «que suposarà un impuls al sector comercial morellenc en unes dates molt importants». Serà, doncs, un gran recinte ubicat al carrer Àngel Guimerà, darrere de la benzinera, i on es podrà trobar comerç local, artesania, restau ració, actuacions musicals...
«Com a novetat, tindrem una petita fira del vi, amb una desena de cellers que oferiran els seus productes», comenta la
regidora, un espai que se suma a la ja tradicional pista de gel, el trenet de la fira, els tallers i activitats per a la canalla... I diumenge, a més, exposició de clàssics, la Festa de l’oli i el seu concurs d’allioli.
«Mantenim la idea d’oferir una gran fira de Nadal, amb tots els ingredients que això com porta», detalla l’alcalde, Eloi Calbet, «així que la decoració continuarà jugant un paper cab dal, amb un gran ventall d’acti
vitats que faran que l’ambient nadalenc envaeixi el nostre mu nicipi durant tres dies».
Demà a les 18 hores es farà l’encesa de les llums de la fira. Pel que fa als horaris, demà estarà oberta de 17 a 20 hores, mentre que l’espai de restaura ció allargarà fins a les 22 hores. Dissabte, l’espai comercial tin drà un horari de 10 a 20 hores, i l’espai de restauració, de 10 a 22 hores. I, diumenge, tota la fira obrirà de 10 a 19 hores.
política en la defensa d’aquest projecte, i que, com més aviat millor, pugui veure la llum. Que s’aprovi el Pla Director. Si ara està paralitzada l’acció, això significa rà que, possiblement, en un futur
es puguin retirar (els inversors) i això seria una nefasta notícia per a tothom».
Granados recordava que aquest projecte «és bo per a Sa lou, bo per a la Costa Daurada i
bo per Catalunya», ja que repre sentarà «la creació de molts llocs de treball i contribuirà a la de sestacionalització». Explica que «seria un equipament de primer ordre i de primera magnitud que tindria obert els 365 dies de l’any i que implicaria una sostenibi litat i un benefici social, des del
punt de vista de la contractació laboral». Granados va demanar una reunió urgent al CRT i va manifestar la seva voluntat de comunicar-se amb els inversors, amb els quals «el Govern hi ha de parlar i traslladar-los tranquil litat», deia, perquè «Catalunya no pot perdre una inversió d’aques ta magnitud», tot recordant que «estem parlant d’un projecte de 2.000 milions d’euros».
El Departament de Territori de la Generalitat té previst implemen tar la gratuïtat de l’autopista C-32 entre el Vendrell i Cubelles a par tir del primer trimestre de 2023. La mesura beneficiarà els vehi cles que facin trajectes interns en el tram entre els dos municipis, és a dir, tots els recorreguts en tre l’enllaç 2 (El Vendrell Oest) i l’enllaç 13 (Cubelles accés), i les barreres de Cubelles accés i Ca lafell accés. Per a beneficiar-se de la gratuïtat, que s’aplicarà tots els dies de l’any a tot tipus de ve hicles, els conductors hauran de descarregar-se l’aplicació Awai, disponible per a IOS i Android, o bé hauran de disposar del sis tema de telepeatge (sistema VIA T).
El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ho va anunciar ahir a la Taula de Mobilitat del Pe nedès, integrada pels consells comarcals de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, a més dels ajuntaments de la zona, de l’Au toritat del Transport Metropo lità de Barcelona i de l’Autoritat
Territorial de Mobilitat del Camp de Tarragona. El conseller va ex plicar que l’objectiu és convertir aquest tram de l’autopista «en una ronda gratuïta per a despla çar els vehicles que actualment
circulen per la C-31», una via que travessa els municipis de Segur de Calafell, Cunit i Cubelles i que registra una mitjana d’uns 22.000 vehicles diaris. En aquest sentit, va indicar que l’autopista
OCI
TERCER Obrir un període d’informació pública per termini d’un mes, mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Gene ralitat de Catalunya, en el BOP de Tarragona en un diari de gran tiratge. Durant aquest període quedarà l’expedient a la disposició de qualsevol que vulgui examinar-ho a la seu electrònica d’aquest Ajuntament, perquè es presentin les al·legacions que s’estimin pertinents.
QUART Simultàniament al tràmit d’informació pública, sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs compe tències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg. CINQUÈ Donar audiència, simultàniament a la informació pública, als Ajuntaments l’àmbit territorial dels quals limiti amb el d’aquest municipi.
SISÈ. Suspendre, per termini d’un any, l’atorgament d’aprovacions, autoritzacions llicències urbanístiques dintre de l’àmbit de la Modificació Puntual, identificat gràficament al plànol annex, per a les actuacions incompatibles amb els objectius de la modificació. Aquesta suspensió es publicarà conjuntament amb l’aprovació inicial.
L’expedient referenciat es sotmet a informació pública pel termini d’un mes, a comptar des de l’endemà de l’última publi cació ja sigui al BOPT, al DOGC o a la seu electrònica de l’ajuntament de Creixell.
Durant aquest termini podrà ser examinada per qualsevol interessat perquè es formulin les al·legacions que s’estimin per tinents. Estarà a la disposició dels interessats a la seu electrònica d’aquest Ajuntament [http://creixell.eadministracio.cat].
Queden suspeses les aprovacions, autoritzacions llicències urbanístiques en aquelles àrees les noves determinacions de les quals suposin modificació del règim urbanístic vigent.
L’alcalde Jordi Llopart Senent Creixell, 28 de novembre de 2022
podria atraure 1 de cada 4 ve hicles que actualment circulen per la C-31, és a dir, una xifra que rondaria els 5.000 vehicles. D’aquesta manera, «pretenem aconseguim que els trajectes siguin més segurs, més ràpids i que les emissions s’allunyin de la traça urbana. L’objectiu del Govern és millorar la vida de la gent i treballar per la Catalunya sencera». Es tracta, de fet, d’una mesura llargament reivindicada pel territori.
D’altra banda, el conseller també va anunciar que el De partament augmentarà fins al 50% –actualment és del 40%–el descompte per a la mobilitat obligada en el tram Castellde fels-Sitges, a la barrera de peatge de Vallcarca de Sitges. Es tracta del descompte que beneficia els vehicles que, de dilluns a diven dres, fan desplaçaments d’ana da i tornada en un marge de 24 hores, des del mateix origen i destinació, i que estan inscrits al registre de mobilitat obligada. Aquest increment es preveu im plementar a principis de 2023.
PortAventura World estrenarà a mitjans de l’any vinent una nova muntanya russa de tipus dark ride (terror), ambientada en la pel·lícula de videojocs Un charted. El parc preveu que la nova atracció tindrà un recorre gut de prop de 700 metres a més de 12 metres d’alçada. S’ubicarà a la zona del Far West i perme trà als visitants endinsar-se en la perillosa recerca d’un dels tresors més grans mai trobats. Segons el director general de
Negoci de PortAventura, David García, aquesta nova muntanya russa comptarà «amb tecnolo gia puntera», permetrà situar el complex lúdic «a escala glo bal» i complementar l’oferta del resort. Amb una inversió de 25 milions d’euros, el projecte ha estat possible gràcies a l’acord entre el parc d’atraccions i la productora Sony Pictures amb la col·laboració de l’empresa de disseny Intamin Amusement Rides i Sally Corporation.
SERVEIS SOCIALSACN
L’equip de govern dels Palla resos va aprovar la setmana passada suspendre durant un any l’atorgament de llicències per obrir un procés de regu lació urbanística de diversos usos i activitats que afecta, en tre d’altres àmbits, la prestació de serveis socials. La mesura suposarà, de fet, la paralitza ció de la tramitació del CRAE, per al qual la Fundació Intress tenia previst demanar els per misos pertinents per comprar la casa i començar les obres de manera «imminent». L’alcalde dels Pallaresos, Jordi Sans, ha reconegut a l’ACN que aquesta suspensió esvaeix la possibilitat d’obrir el centre, malgrat que la setmana passada va negar-ho en sessió plenària. El centre havia topat amb l’oposició d’al guns veïns i del mateix govern municipal.
El ple de l’Ajuntament dels Pallaresos del dia 24 de novem bre va validar amb els vots de l’equip de govern –PSC, Inde
CAMBRILS
pendents Els Pallaresos i Ciu tadans– suspendre durant un any l’atorgament de llicències urbanístiques «amb l’objectiu d’iniciar els estudis previs per tal de regular els usos i activi tats que són permesos al mu nicipi». Concretament, s’han deixat sense efectes els decrets que fan referència a «la implan tació, ampliació, modificació, reforma o canvi de titularitat» dels habitatges o residències amb activitats de serveis soci als, també a les cases de colòni es, albergs de joventut, granges escola o aules de naturalesa i campaments juvenils, així com les instal·lacions destinades a activitats amb nens i joves. En paral·lel, el consistori va impulsar una enquesta a la població sobre la idoneïtat d’instal·lar un CRAE al munici pi. Hi van participar 676 veïns, 629 dels quals es van mostrar en contra, 46 van respondre afirmativament i una persona va votar en blanc. La participa ció va ser del 15%.
Els Mossos d’Esquadra i la poli cia local de Cambrils van dete nir aquest dimarts un home de 20 anys com a presumpte autor de 53 delictes de danys calant foc a contenidors de brossa municipals. La investigació conjunta es va iniciar a finals d’agost arran d’un seguit d’in cendis en aquests elements que es van allargar durant els mesos posteriors. En algun dels casos, la propagació del foc va arribar a afectar vehicles privats, mobi
liari urbà i senyalització viària del municipi. Els investigadors van detectar que les cremes te nien un patró comú d’actuació pel que fa referència a franges horàries i zona d’afectació. Segons els càlculs policials, el valor dels danys ocasionats al conjunt de béns públics i pri vats causats pels incendis supe ra els 50.000 euros. El detingut passarà en les pròximes hores a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de Reus. Redacció
La ciutat de Valls viurà el dissabte 17 i diumenge 18 de desembre, el Mercat de Na dal-Fira de Capons, aviram i motius nadalencs (FICAP 2022) que tant d’èxit ha tin gut en els darrers anys, amb aviram viu dins les senalles i gàbies i tot el ventall de mo tius nadalencs. El Mercat es tarà obert de les 10 h. a les 21 h. (el diumenge fins les 20 h.), i s’ubicarà al Pati i carrers de La Cort i Jaume Huguet.Redacció
Valls celebrarà el Mercat de Nadal el 17 i 18
de l’experiència i en el treball del dia a dia. És veritat que hi ha gent jove que està tocada per una vareta en aquest sentit, però la resta, com jo, hem de perfecci onar aquests gestos durant els entrenaments.
— Aquest mes de desembre co mença una petita lliga particu lar de quatre partits en tres set manes. On s’ha d’arribar abans de l’aturada de Nadal?
— Tenim una oportunitat d’aca bar el mes en una millor posició en la qual som ara. Sortirem a guanyar tots els partits que ens queden. La capacitat la tenim, perquè ho estem demostrant i en els entrenaments també estem mostrant un nivell alt.
— De postres, el partit de Copa del Rei contra el Málaga per acabar l’any. Què suposa la copa per a l’equip?
— Diuen que el futbol són di nàmiques. Ara, l’equip està en una molt posi tiva.
— És veritat que portem una rat xa molt bona, és el que estàvem buscant des de l’inici de la tem porada. Al principi ens va costar sentir-nos còmodes, tot i que vam fer un bon partit. Aquest últim mes hem trobat les bones sensacions, però això no s’atura.
La lliga és molt llarga i es tracta de seguir treballant perquè enca ra tenim molt marge de millora. — Quin va ser el detonant per a aquest canvi de tendència?
— No sé dir cap cosa concreta. És un procés, som un grup on treba lla molta gent, tant a la plantilla com al cos tècnic. Al principi de la temporada, érem molts nous
i, al final, la millora implica tre ballar el dia a dia, fent un pas endavant setmana a setmana. Això s’acaba traduint en bons resultats.
— Passar primer per una ratxa negativa i ara per tot el contrari requereix tenir força mental.
— Tenim els objectius molt clars i això fa que ens exigim molt durant el dia a dia. Que ara hagi sortit bé no garanteix que torni a passar en el següent partit si no es treballa. En definitiva, es tracta de seguir un procés i no relaxar-se quan les coses van bé, perquè durant tots els par tits hi ha moments on perdem el control. L’objectiu és continuar treballant cada dia per fer un pas endavant jornada a jornada per què aquests moments brillants s’allarguin cada vegada més.
— Va arribar per fer gols i en porta cinc. Està satisfet?
Tenim els objectius molt clars i això fa que ens exigim molt durant el dia a dia i treballem per seguir millorant
— Estic content quan guanyem, que és l’objectiu número u. Enca ra més quan els meus gols ajuden a sumar els tres punts. Al final, el missatge que es transmet com a grup també m’ho aplico a mi ma teix. He d’exigir-me cada dia més i marcar encara més gols.
— Hi ha alguna ocasió fins ara que es penedeix de no haver marcat?
— Contra l’Intercity, el primer partit que vaig jugar de titular.
Vam tenir ocasions clares i al gunes arribades. Si hagués estat més fi en els moviments a la zona
Aquest últim mes hem trobat les bones sensacions, però això no s’atura. La lliga és molt llarga i no val relaxar-se
de finalització, podria haver aju dat marcant algun gol i evitar la derrota.
— Com veu la Primera RFEF respecte al seu pas per Segona Divisió la temporada passada?
— La Primera RFEF és una cate goria molt forta, no és la Segona B que vaig jugar ja fa uns anys quan era al filial de l’Athletic. En aquesta categoria hi ha equips que podrien competir sense cap problema a Segona Divisió. Hi ha equips i jugadors molt potents i nosaltres, al final, aspirem a això, que qui s’enfronti a nosaltres
El meu repte personal és que el Nàstic acabi l’any el més alt possible. Penso treballar molt per aconseguir-ho
senti que està jugant contra un equip de categoria superior.
— La gran virtut d’un davan ter és saber estar en el lloc i moment adequat per marcar. Aquesta temporada ha tingut d’aquests moments.
— És molt important, però no només pels davanters, sinó per qualsevol jugador. Saber posicio nar-se en el terreny de joc, llegir el temps de cada partit i moure’s al lloc correcte és igual o encara més important que condicions físiques com la velocitat o la for ça. Això s’aconsegueix a través
— La veiem com una gran opor tunitat. És molt important la Copa per a qualsevol equip, és la clau per viure bons moments i també es pot omplir l’estadi si acaba arribant un equip que juga a Europa. Això sí, primer hem de guanyar al Málaga, que és un històric que, tot i no estar pas sant per un bon moment, juga a Segona Divisió. Crec que tenim possibilitats de passar l’elimina tòria, seria un moment bonic per enganxar la gent i, sobretot, viu re moments molt bonics al Nou Estadi Costa Daurada.
— Els equips que estan a la part alta es mostren molt segurs al seu estadi. Com veieu el duel contra el Sabadell d’aquest diu menge?
— Fer-se fort a casa és vital per a qualsevol equip que vol estar a la part alta. Amb el pas de les set manes hem millorat en aquest sentit. Els últims partits a l’estadi els hem guanyat. Ens agradaria que s’omplís la graderia en tots els duels i ara que estem en una bona dinàmica, toca exigir-nos més.
— Té alguna meta personal en l’aspecte golejador?
— El meu repte personal és que el Nàstic acabi aquest any el més alt possible. Penso treballar tant com pugui i més per assolir aquest objectiu.
AMQ
El CBT obre una nova etapa amb l’entrada de Núria Grados a la presidència de l’equip. Jacint Rodríguez, anterior president, va decidir fer un pas al costat i va dimitir. Tot i això, continuarà a la junta directiva, concreta ment en funcions de tresorer. Grados no arriba sola, sinó que
l’acompanyen Joan Ceperuelo, Laura Barrio, Antoni Mendia, Gregorio Cornejo i Félix Recio a la junta directiva. Grados va destacar que el seu projecte «és continuista, però amb noves idees». Tot i això, encara creu que és d’hora per assegurar la seva candidatura de cara a les eleccions a la presidència que
tindran lloc el 2023, quan aca bava el mandat de l’actual junta directiva. La dirigent tarragoni na va assegurar que «la ciutat mereix tenir un primer equip masculí del CBT a LEB Plata i un equip femení a Copa Catalunya o més, això és un treball impor tant que ve d’anys de formació». Pel que fa a l’aspecte econòmic,
Grados va destacar que «el club sobreviu, sempre amb bones ex pectatives, però sempre patint». D’altra banda, la nova presiden ta també va valorar la situació actual del primer equip del CBT masculí a la lliga EBA: «Des de la victòria de la darrera setmana, hi ha hagut un canvi i estic con vençuda que l’equip anirà a més i no patirem gens». A la trobada també va parlar l’anterior presi dent del CBT, Jacint Rodríguez, que va destacar que «les noves incorporacions van en el camí de poder repartir millor els rols i, d’aquesta manera, aconseguir una junta directiva més capaç a final de la temporada».
El pròxim dia 6 de desembre els i les joves futbolistes de Tar ragona i Barcelona entre 12 i 17 anys tindran l’oportunitat de practicar el seu esport favorit i, fins i tot, aconseguir una beca per a estudiar un any en un high school als Estats Units a l’esco la del Nàstic. En aquest primer càsting de futbol, que es desen voluparà des de les 10.00 fins a les 18.00 hores al campus Camp Joliu de l’Arboç, estaran pre sents una desena d’entrenadors
d’escoles d’elit nord-america nes per a avaluar el nivell de fut bol dels joves. Els participants seran candidats a obtenir una beca per a estudiar un any aca dèmic en aquestes institucions. La jornada està organitzada per la Nàstic Soccer Academy i Dea quiparafuera, una empresa que es dedica a facilitar a joves es tudiants espanyols l’accés becat als Estats Units per als cursos equivalents des de l’ESO fins a Batxillerat. Redacció
El davanter basc és el pitxitxi de l’equip amb cinc gols, l’últim va ser contra el Real Unión
Les entitats socials havien denunciat el setembre passat l’incompliment dels compromisos adquirits amb Endesa
El Departament de Drets Socials de la Generalitat i Endesa assu miran el deute elèctric del 2021 de 41.000 famílies vulnerables i condonarà el del 2022. Ho va anunciar ahir el conseller de Drets Socials, Carles Campuza no, en comissió al Parlament, on va explicar que la darrera vegada que s’havia fet va ser el març del 2021. «Ha estat una de les prime res decisions que hem pres en aterrar a la conselleria, comen çar el tràmits administratius per poder-ho deixar resolt en els propers dies», va assenyalar. Es tracta d’una reivindicació que ja havien denunciat les entitats socials el setembre passat, quan van carregar contra l’executiu per l’incompliment dels compro misos adquirits amb Endesa.
De fet, l’Aliança contra la Po bresa Energètica (APE) i la Tau la del Tercer Sector Social van
amenaçar de no assistir més a les reunions del grup de treball si no s’asseguraven avenços, alertant també d’un possible empitjora ment de la crisi social arreu del territori. Campuzano va admetre que la pobresa energètica és un dels temes que més preocupen la conselleria, recordant que es pa teix en un 15,9% de les llars, en filant-se fins al 16,9% en aquelles que tenen infants menors de 16 anys. «Estem complint el conve ni, que ens obliga també a altres coses a uns i altres, però no po díem acceptar que el deute con tinués perseguint les famílies», va afirmar.
De fet, el titular del Departa ment va calcular que hi ha unes 30.000 famílies en situació de vulnerabilitat que haurien de rebre el bo elèctric estatal i que «probablement» una part del deute s’expliqui perquè diverses llars «no hi han pogut accedir».
«Tindria sentit ampliar-ne la cobertura i que es pogués gover nar des de Catalunya», va dir. El conseller va fer aquestes decla racions després de la reunió de la Taula de Pobresa Energètica, una trobada que va valorar de forma positiva i durant la qual també s’ha parlat de buscar acords amb la resta de companyies submi nistradores en la mateixa línia que s’ha fet amb Endesa, que té més del 90% de la quota de llars vulnerables. El grup es va em plaçar a una nova reunió d’aquí a tres mesos, fet que redueix a la meitat la periodicitat mantingu da fins ara.
«Som conscients de la dificul tat en l’abordatge de la pobresa energètica, però el nostre com promís és absolut», va subratllar la directora general de Serveis Socials, Mariona Homs, després de la reunió de la Taula de Pobre sa Energètica. Segons va infor
mar Homs, en els propers dies es farà efectiu el pagament, en aplicació del conveni signat amb la companyia Endesa fa dos anys.
A la reunió de la Taula de Po bresa Energètica van explicar el
EFE
ministre d’Exteriors
Un treballador de l’Ambaixada d’Ucraïna a Madrid va resultar ferit lleu ahir després de l’ex plosió d’un artefacte a la dele gació diplomàtica i va ser eva cuat a l’hospital Nostra Senyora d’Amèrica de la capital, segons van informar fonts policials. L’explosiu anava dins d’un sobre
i el va rebre l’empleat ferit. Com a conseqüència, la Policia va ac tivar el protocol antiterrorista i va acordonar la zona on s’ubica l’ambaixada, al número 52 de la Ronda Abubilla. Fins al lloc dels fets es van desplaçar efectius especialitzats en la desactivació d’explosius, Tedax, a més d’al tres unitats policials. Després de
La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha acusat el PP de «promoure la cultura de la vio lació» amb campanyes institu cionals de diverses autonomies governades pels populars que «responsabilitzen les víctimes» de les agressions sexuals que puguin patir posant el focus en el seu comportament i no en l’agressor. Aquestes parau les durant la sessió de control d’aquest dimecres al matí van desfermar la indignació dels
populars a l’hemicicle del Con grés, que van protestar i hvan interrompre diversos minuts la sessió. La presidenta de la cam bra baixa, Meritxell Batet, els va haver de demanar silenci en re iterades ocasions. Batet també va cridar l’atenció a Montero i va retreure que hagués utilitzat una expressió «inadequada». La portaveu del PP, Cuca Ga marra, va demanar la paraula per «deixar molt clar» el con tingut «altament ofensiu». ACN
Unes 30.000 famílies en situació
Pla de treball del grup interde partamental, i van tractar altres temes referents a l’accés als sub ministraments de les llars vulne rables.
En la Taula de Pobresa Ener
gètica va participar la Direcció General de Serveis Socials, la Direcció General de Coordinació Interdepartamental, l’Agència Catalana del Consum i la Direc ció General d’Energia. També va comptar amb representants de les diputacions de Barcelona, Tarragona i Girona, de la Federa ció de Municipis de Catalunya i de l’Associació Catalana de Mu nicipis, entre d’altres.
conèixer el succés, el ministre d’Exteriors ucraïnès, a través del portaveu, Oleg Nikolenko, va urgir les autoritats espanyoles a «investigar» el succés. Per part seva, el Ministeri de l’Interior ha decidit que reforçarà la segu retat a l’Ambaixada d’Ucraïna, encara que no ha transcendit de quina manera es farà. Després dels fets, el Ministeri d’Interiorva anunciar que reforçarà la seguretat a l’Ambaixada.
L’euríbor a un any, el principal índex de referència per a les hi poteques a tipus variable, con tinua la tendència a l’alça dels últims nou mesos i s’ha situat en el 2,824% al novembre, dues dècimes més que al mes passat. Segons l’associació d’usuaris financers Asufin, l’indicador s’acostarà al 3% i acabarà l’any en la taxa més alta des del 2008.
Amb aquesta xifra, una hipote ca tipus variable de 100.000 euros a vint-i-cinc anys, amb
un euríbor +1%, acabaria l’any afrontant 2.000 euros més en pagament d’interessos. L’alta inflació i la pujada de tipus que ha impulsat el Banc Central Eu ropeu està allunyant mes rere mes l’Euríbor del mínim histò ric del gener del 2021 (-0,505) i confirma un canvi de tendència després de deu anys amb tipus propers al 0%. El BCE celebrarà a mitjans de desembre una reu nió per debatre sobre els tipus d’interès. ACN
El toc manual de campanes espanyol, una tradició estesa al país i sostinguda actualment per grups de voluntaris i veïns, va ser inclosa ahir per la Unesco a la llista de patrimoni cultural immaterial de la humanitat. El Comitè del Patrimoni Im material de la Unesco reunit a Rabat va sumar aquesta pràc tica a la seva llista, un èxit que l’ambaixador d’Espanya davant aquest organisme, José Manuel Rodríguez Uribe, va agrair a les
associacions de tot el territori espanyol que conserven aques ta tradició, alguns dels quals els membres del qual van acudir a la capital marroquina. El toc manual de les campanes, pre sent avui encara a Tarragona, Valls o l’Espluga, entre d’altres indrets, és un llenguatge uni versal que uneix els pobles i marca una identitat pròpia. El seu so transmet un missatge de celebració, de devoció, o bé de comiat. EFE
Aquest treball de caire històric i etnogràfic a partir d’entrevistes es presentarà el pròxim 8 de desembre a les 12 h. a la plaça Major de Creixell
El pròxim dijous 8 de desembre a les 12 hores es presentarà a la plaça Major de Creixell el llibre Creixell fa memòria. Es tracta d’un treball de caire històric i et nogràfic realitzat a partir d’una trentena d’entrevistes a àvies i avis del poble. L’Ajuntament de Creixell ha editat el llibre, escrit per l’antropòleg i professor Jordi Suñé, autor de diversos treballs de recerca sobre la comarca. Suñé ha comptat amb el suport tècnic de Sergi Clofent i Pau Josa, que han enregistrat vídeos i esca nejat fotografies i documents per tal d’elaborar productes audio visuals en un futur proper que donin a conèixer el patrimoni del municipi. El llibre recull, al llarg de les seves quasi 300 pàgines, més de 250 imatges antigues i molts retalls de les entrevistes que expliquen com era Creixell abans que el poble i l’entorn es
transformessin per sempre més. La generació entrevistada en cara va viure en un poble on la pagesia era la principal ocupació dels seus veïns i on els serveis que avui en dia gaudim no exis tien. Creixell fa memòria és un
projecte que recull el testimoni oral d’una trentena de veïns. Les fotografies i la documentació an tiga han permès contextualitzar moltes de les converses que han tingut lloc a Cal Cabaler i a les ca ses particulars.
Va ocupar el càrrec entre 1993 i 2003
L’expresident xinès Jiang Ze min, que va ocupar el càrrec en tre 1993 i 2003, va morir ahir als 96 anys causa d’una leucèmia, segons va informar la premsa oficial. L’expresident de la Xina Jiang Zemin, que va pujar al po der després de les protestes de la plaça de Tiananmen, va ser secretari general del Partit Co munista de la Xina (PCX) entre els anys 1989 i 2002 i més tard president del país. L’exmanda tari xinès estava al capdavant del partit a la ciutat de Xangai quan va ser nomenat secretari general el 1989, en plena crisi per la massacre de Tiananmen i després d’una àmplia purga al si del Govern.
Zemin, que va arribar a liderar el PCX després de substituir Zhao Ziyang –re emplaçat pel seu suport a les mobilitzacions–, va ser el res ponsable d’introduir el con cepte d’«economia socialista de mercat» durant un congrés del partit el 1992 i de supervisar la
transferència de sobirania de Hong Kong i Macau de mans del Regne Unit i Portugal el 1997 i 1999, respectivament. L’expresident va dimitir el 2002 de forma voluntària per passar el testimoni a Hu Jintao, fet que va suposar el primer traspàs de poder pacífic des del 1949.
El Comitè Central del PCX, que va confirmar el seu decés, va expressar el seu «més pro fund pesar» per la mort de Ji ang, a qui va descriure com un «líder significatiu que compta va amb un gran prestigi i reco neixement per part del partit, l’Exèrcit i el poble xinès».
Mariano Coveta Alfonso. 89 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori.
Antonia Mulero Caparrós. 87 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h. al Tanatori.
Dorinda Vidal Vidal «Alsi ra». 81 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori. Reus
Lluís Ceballos Reverté. 66 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h. al Tanatori.
María Francisca Cano Pa dilla. 77 anys. El seu funeral serà avui a les 12.45 h. al Tanatori.
Jose Luís Magriñà Solé. 78 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. al poliesportiu.
Joan Vives Moragas. 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Joan. Pedro Cruz Cano. 88 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori.
Torredembarra
Pedro Montaña Recasens. 69 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de St. Pere Apòstol.
María Martínez Gallego. 84 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.
Pere Suñé Expósito. 67 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.
El conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fer nàndez i Olivares, i el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas i Alcantarilla, van assistir ahir a la Taula de Mobi litat del Baix Penedès, on van anunciar la gratuïtat del peatge de Cubelles de l’autopista C-32 pels usuaris del Baix Penedès amb mobilitat interna comarcal. Es tracta d’una mesura llargament demanada per la comarca i que millorarà la mobilitat a la zona. La mesura beneficiarà els vehicles que facin trajectes interns en el tram entre els municipis de Cubelles i el Vendrell. Concretament, entre els enllaços del Vendrell Oest i l’accés de Cubelles. La gratu ïtat, segons va anunciar ahir Fernández, començarà a aplicar-se el primer semestre de 2023 i un dels objectius principals és el d’aconseguir que hi hagi un desplaçament de vehicles de la C-31 cap a l’autopista C-32 que redueixi el nombre d’accidents que es registra cada any en aquest tram de via. Els alcaldes de la zona fa anys que denuncien l’encariment del preu dels peatges d’aquesta autopista i representa un greuge comparatiu en la mobilitat de la població d’aquesta zona de la demarcació de Tarragona respecte a la resta. Els municipis afectats, però, no poden abaixar la guàrdia fins que es compleixi el termini –massa ampli i genèric– anunciat.
«Miami Platja lliure i tropical». Així rematava el compte de Twit ter d’Activitats, Comerços i Es deveniments de Miami Platja una publicació en la qual compartia fotografies d’un pas de vianants que finalitza en una zona de matolls. «Tenim llocs molt pecu liars al nostre poble», afegia.
TRIBUNAEn política, como en otras cuestiones, es bueno y saludable reconocer cuando uno, en este caso una, se ha equivocado y con toda la humildad del mundo debería pedir perdón, reparando el daño causado, porque el «Sí es Sí» a veces su resultado no deja de ser un No. La populista Ley de Garantía Integral de la Li bertad Sexual, más conocida como «Sí es Sí», ha sido un verdadero fracaso, prueba de ello es que, en fecha de hoy, han sido 32 violado res o abusadores que se han beneficiado de las rebajas de dicha ley, impulsada, cacarea da, exaltada hasta la saciedad por la crack de la ministra de Igualdad, Irene Montero, como la mejor ley que se ha conocido en el mundo mundial, para castigar las violaciones o abu sos a las mujeres. Ya al inicio de la elabora ción de ley, se contemplaba las reducciones de las penas, el delito pasaba de 6 a 4 años, con agravante de 12 a 15 años y ahora de 7 a 15, toda una sorpresa grata de novedad jurí dica para los depredadores. A qué esperó Pe dro Sánchez, para dar un toque de atención a su ministra Irene Montero y asegurarse de la garantía jurídica en la aplicación del proyecto ley, quizás, continuaba ocupado en atender las solicitudes de sus otros socios de gobi erno, ERC y BILDU, como hemos visto en las concesiones de los últimos presupuestos del Estado, con la sedición en Cataluña o la sali
TRIBUNAda de la Guardia Civil de Tráfico de Navarra. Pero volviendo al tema central de este artí culo de opinión, las consecuencias negati vas que la ley ha aportado a la sociedad, en especial a aquellas personas que han sido o puedan ser víctimas de violencia sexual, re bajando las penas a sus agresores, no pueden despacharse de la forma que lo hizo Irene Montero, dirigiéndose a los jueces, cuando dijo: «El machismo puede hacer que haya jueces que interpreten erróneamente la ley», acusando a jueces que «no están cumplien do la ley», quizás se olvida la ministra, que el 70% de los magistrados de lo penal son mujeres, no se puede acusar de machismo a profesionales de la justicia que, han dado lo mejor de ellos mismos en prepararse para la judicatura. ¡Basta ya! de pretender politizar la justicia, haciendo culpable a los jueces en el cumplimiento de las leyes, las mismas leyes, que los que se quejan, han propuesto, debatido y aprobado en el Parlamento. A Irene Montero, le ha podido más el populis mo desmesurado de la normativa del Sí es Sí y el triunfalismo en su aplicación que, la responsabilidad de sus consecuencias como ministra.
No es recomendable construir un femi nismo desde los enfrentamientos, las des calificaciones o insultos, porque luego las consecuencias son las que vivimos, se ha cen necesarias las aportaciones de todos, sin excluir a nadie, tanto de hombres como mujeres, solo de esa forma se podrá luchar contra la violencia machista. La ministra Ire ne Montero, no es víctima de ningún tipo de conspiración maliciosa, es rehén de su pro
pio comportamiento político, basado en la prepotencia, la ignorancia, sectarismo y del comunismo más rancio. Ella ha contribuido con sus camaradas de partido, y compañeros de viaje del PSOE, en radicalizar los debates parlamentarios, facilitando el insulto, ma las formas y despropósitos, que no tan solo descalifica a los actores de sus señorías, sino a la institución en sí del Congreso de los Di putados. Como se encuentra a faltar aquella cámara parlamentaria, donde resaltaban las intervenciones brillantes de sus diputados, donde la inteligencia, las formas, el respeto y las chispas de ingenio irónico, eran la esencia del parlamentarismo democrático.
Por muchas lágrimas señora Irene Mon tero que vierta en su escaño, no servirán de nada para paliar la chapuza de ley que solo beneficia a los verdugos de la violencia machista, tampoco sus lágrimas me trans miten pena alguna, porque ante ellas se me impone la imagen de una mujer soberbia que no ha tenido reparos en insultos, descalifi caciones y provocaciones a sus contrincan tes políticos, que no enemigos, porque hoy por hoy estos últimos están en sus propias filas y cerca de su escaño. Hoy lo más sen sato, ético y coherente es que presentase su dimisión como ministra, ya que su jefe de gobierno, Pedro Sánchez no la hará, pero si podría cargarse de humildad y generosidad reconociendo el bodrio de la ley del Sí es Sí, retirándola, pidiendo perdón a las víctimas y tratando de consensuar con todos los grupos parlamentarios y entidades, una ley que cas tigue severamente a los culpables, todos se lo agradeceríamos de corazón.
¿Os acordáis dos años atrás, cuando sa líamos a las ocho a nuestros balcones para aplaudir al personal sanitario? A día de hoy, también nos necesitan, casi tanto como no sotros a ellos. Es el momento de la marea blanca. La salud de todos depende de eso y, por este motivo, es tan importante reivindi car el sistema sanitario, defenderlo y denun ciar las injusticias.
El sistema de salud está pasando por una situación muy grave, el personal está satura do de trabajo y a mucha gente le cuesta sudor y lágrimas ser atendido. Para que os hagáis una idea, en Catalunya el tiempo medio para ser atendido por tu médico de cabecera en ambulatorios es de 5,36 días, cuando las so ciedades médicas recomiendan que sea un máximo de 48 horas.
Además, escuchamos diariamente a tes timonios que llevan años esperando una in
‘Casablanca’ cumple 80 años Tal vez esta película, Casablanca, ambien tada en la II Guerra Mundial, sigue estando tan vigente por su temática, el amor en tiem pos de guerra. Me atrevería a decir que sus protagonistas principales, Ingrid Bergman y Humphrey Bogart, hacen que triunfe por su gran interpretación, pero lo que realmente es
tervención quirúrgica importante o personas que se esperan más de 12 horas en urgencias. El Centro de Atención a la Mujer de Tarra gona (ASSIR) tiene unos 3 meses de lista de espera. Mientras que en el rànquing de inver sión en sanidad pública nos mantenemos en la cola, somos de los primeros en inversión en sanidad privada. Otro ejemplo es la am pliación de Hospital de El Vendrell, incorpo rando una UCI para descongestionar la del hospital tarraconense, la cual está retrasada. Esto es inadmisible.
La salud debe ser y es lo primero. Nosotros defendemos una sanidad pública y de cali dad 100x100 y, si queremos que esta utopía pase ser a una realidad como merecemos, la sanidad debe de dejar de ser una herramienta política.
Con el reciente cambio de gobierno de la Generalitat de Catalunya se han vuelto a pro ducir numerosos cambios de cargos. Entre ellos, el cargo de gerente de la Región Sanita ria del Camp de Tarragona. En tres años, es la tercera gerente. Esto no puede ser. No puede ser que a cada cambio de color político deban cambiarse los cargos sanitari os y que se elijan en función del color políti co. Esta decisión debería recaer en los profe
memorable son las frases que siempre recor daremos, algunas de las más famosas de la historia del cine: «Tócala una vez, Sam. Por los viejos tiempos», «el mundo se derrum ba y nosotros nos enamoramos», «creo que esto es el principio de una gran amistad» y la cita tantas veces repetida, el mítico final, «siempre nos quedará París» que le dice Rick
sionales del sector y tener unos mandatos de duración establecidos.
Estos cambios y estrategias políticas solo generan inestabilidad, paralizan proyectos y ralentizan trabajo. Nuestro sistema sanitario necesitas planes que se tienen que desarro llar también a largo plazo.
Desde la Plataforma de Salud de la Coor dinadora de Entidades estábamos trabajando en todos estos temas (ampliaciones, listas de espera, salud mental, etc.). De hecho, tenía mos previstas reuniones para hablar sobre un tema tan urgente como las ambulancias, además de una visita que teníamos ya pro gramada a las obras del Hospital Joan XXIII. De nuevo, todo se ha paralizado.
A todos los señores y señoras de la política les digo: con la salud no hay tiempo de espe ra. Necesitamos volver a trabajar, ver impli cación y que se deje de instrumentalizar el sistema sanitario, nuestra salud.
Queremos trabajos, jornadas y salarios dignos para todos los profesionales, que se abran las plazas, que se atienda a la salud mental en la sanidad pública, que se acabe con las listas de espera. En definitiva, quere mos y vamos a defender la Sanidad Pública y de Calidad 100x100.
a Ilsa para defender el amor por encima de la separación. Ese valor nostálgico de la pelícu la vuelve a nosotros cada vez que la recorda mos y escuchamos el tema musical que Sam, otro personaje, interpreta: «As time goes by» (El tiempo pasa). Felicidades al mayor clásico de Hollywood por esos 80 años.
Gema Abad - ReusÀRIES
21/03 al 20/04
Encara que el cos tat emocional es tarà en la jornada una mica tibant les possibilitats de conquestes noves seran reei xides.
TAURE
21/04 al 21/05
Aprofita el dia per a llimar asprors amb els més pro pers. La parella es mostrarà molt passional i rebràs l’afecte i l’amor de molts.
BESSONS
22/05 al 21/06
Les teves acti vitats en el món social seran re eixides. La sort t’acompanyarà i et facilitarà tot. Viuràs un apassi onat romanç.
CRANC
22/06 al 23/07
Serà una jorna da tranquil·la on la teva face ta afectiva podrà expressar-se en plenitud. Els des plaçaments seran agradables.
LLEÓ
24/07 al 23/08
El teu magnetis me personal es veurà avui molt potenciat. Les conquestes seran fàcils i els mo ments íntims molt excitants.
VERGE
24/08 al 23/09
El sexe oposat es bolcarà cap a tu de manera direc ta i apassionada. En la llar hi haurà moments molt in tensos carregats d’emotivitat.
BALANÇA
24/09 al 23/10
El teu grau de sensibilitat aug mentarà i nota ràs més que mai l’amor que deter minades perso nes et tenen. Des cansa.
ESCORPÍ
24/10 al 22/11
Emocionalment et veuràs en la jornada molt sa tisfet. Controla la teva impulsivitat l’actitud domi nant. Captivaràs a molta gent.
SAGITARI
23/11 al 21/12
Seràs el centre d’atenció dedi cació de molts. La teva imatge per sonal brillarà tant que captivaràs l’amor i la passió en tots.
TARRAGONA:
CAPRICORN
22/12 al 20/01
Intenta no repri mir els teus sen timents. Si dei xes actuar als teus prejudicis, et perdràs el viu re emocions molt ardents.
AQUARI
21/01 al 19/02
Avui es conjuga ran a la teva vida diferents i impor tants aspectes que esperaves des de fa temps. Deixa que els altres fa cin el primer pas.
PEIXOS
20/02 al 20/03
Les comunica cions amoroses t’arribaran per di verses vies. El teu cor haurà de triar el camí més ade quat. Hi haurà sa tisfaccions.
Guzman Oliete, Cristina. Pin i Soler, 3. Telèfon 977 218 175.
Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo,10 La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-Sentís-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Bofarull Masip, Josep. Carrer Batan, 30. Telèfon 977 345 988.
SALOU: González Sánchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.
CAMBRILS:
Mireia Valls CB. Rambla Jaume I, 15. Telèfon 977 369 003.
VALLS: Miquel Alonso, Ángeles. Pl. del Pati, 9. Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent. Crta.Valls, 57. Telèfon 977 661 656.
12:30 Connecta 10 comarques 13:00 180 Graus 13:30 La comarcal
14:00 Notícies migdia 14:30 Teló de fons 15:00 Notícies migdia 15:30 La comarcal 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 La comarcal 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Va com va 21:00 Notícies vespre 21:30 Va com va 22:00 Notícies vespre 22:30 Va com va 23:00 Notícies vespre 23:30 Va com va
REUS TV 10.00 Fet a mida 11.00 Som-hi 12.00 Viure des de l’essència 12.30 Paisatges Encreuats 13.00 Som-hi 14.00 Notícies 12 14.30 Som-hi 15.30 Paisatges Encreuats 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Paisatges Encreuats 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180º 20.00 Notícies 12 20.30 Saló de Plens 21.30 Gaudeix la festa 22.00 Notícies 12 22.30 Saló de Plens 23.30 Gaudeix la festa 00.00 Notícies 12
TAC 12
REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES. 13m2 - 65€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
CARPINTERO, EBANISTA. TEL. 623.387.479
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vi cente.
PINTOR ECONÓMICO. Tel: 667.471.534
CHICO 30a ojos claros. BUS CA CHICA. Tel: 685.368.608
VERÓNICA. MASAJE ENTERO CAMILLA. Discreción. Reus. Tel: 611.324.259
TU MEJOR RELAJACIÓN ERÓTI CA!!. Tarragona. Tel: 632.210.550
MASAJES TERAPEÚTICOS, RE LAJANTES!!. Tel: 671.715.779
ANA STYLE. Masajes y depilación íntima para caballeros. Canaria 39a. Lingam (Tao). Tántrico (pa rejas). Exclusivo para nacionales.
NO SEXO. Cita prèvia. ¡¡¡Repeti rás!!! Cambrils. Tel. 688.447.654
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso. Tel: 615.891.932 000.000.000 T. 000.000.000
TAROT DE MARIA. Lectura cartas + Péndulo. Cita tel: 633.670.797
DE PAGAMENT IMMOBILIÀRIA
OFERTES 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem: T. 977 21 11 54 o per mail a: marta@mestarragona.com
CLASSIFICATS MÉS PERSONAL
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Final al gusto!! Tel: 692.780.087
MASAJES ERÓTICOS 24H. Madurita - Jovencita. Tarrago na Ciudad. Tel. 631.695.107 / 625.015.716
CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 613.361.001
MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 624.341.228
RUSA. Discreción. Reus. Tel: 604.390.445
REUS. 30€. Española madura 58a. Tel: 643.646.997
NICOL. DISCRETO. Reus. Tel: 698.788.062
SANDRA MADURITA ESPAÑO LA. REUS. Tel: 643.027.432
OFERTA ESTANTERIAS GÓN DOLA seminuevas. Para co mercios. Tel: 625.953.300
FORMA 1 2 3 4 INSTAL·LACIONS REPARACIONS Electricitat, fontaneria, calefacció. Pressupostos sense compromís T. 000.000.000
SE OFRECEN Classificat destacat color 0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA
ANA. MADURITA PERFECTA!!! Tarragona. Tel: 602.033.898
CAROL. PECHUGONA. Tarrago na. Tel: 643.169.924
TARRAGONA. MARTA ca talana madureta. Si tot. Tel: 604.260.384
¡¡NOVEDAD ALONDRA!! Besu cona, cariñosa complaciente. Francés natural. ¡¡Soy indepen diente!!. Tel. 632.450.983 REUS
REUS CASA SUSANA. españo las.Tel: 977.32.15.68
ORIENTALES SEXYS, EL VEN DRELL. Tel. 722.506.866
VUELVE CELESTE CATALANA!!!. Tel: 665.197.723
DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874
TARRAGONA. MARGA. Rubia madurita. Todos servicios. Sali das. Tel: 641.511.721
ORIENTALES SALOU. Tel. 688.076.092
MADURA SEXY. Tarragona. Tel: 643.136.495
SEGUR. DOS AMIGAS!! JENY colombiana viciosa. MEL jovenci ta complaciente. Tel: 610.208.696
REUS. MARITXELL. Atractiva ca talana madura. Tel: 602.393.335
TERE MADURITA. Relleni ta. Todo de todo. Reus. Tel: 602.807.631
ANGÉLICA. CACHONDA. To dos Servicios. Salidas. 24h. Tel. 642.681.135
SOLITA EN CASA. Gata en celo... Tel: 631.954.528 Reus
MARÍA MADURITA. Recibo sola. Tarragona. Tel: 634.690.215
TÓMAME COMO QUIERAS... Francés sin. Tel: 618.014.486 REUS
REUS LINDAS CHICAS. 20€ visa. 24 horas. Tel. 618.037.511
REUS TRAVESTI activa, muy po tente, dotada y complaciente. Tel. 666.030.929
LIZ. FRANCÉS NATURAL. Sexo sin. Masajes. Juguetes eróticos. Salidas. 24h. Tel. 641.462.024
CHICAS JUGOSAS Y CA LIENTES Tarragona. Tel: 977.21.26.12
MADURITA. Griego, francés, vi ciosa. Tel. 631.826.173
Un concert únic i especial, que mar carà el final d’una etapa i d’una car rera musical que ha durat vuit anys. Terra Fer ma farà la seva última actuació aquest mateix dissabte, 3 de desembre, a la Sala Polivalent de La Palma de Reus, en un concert que també vol ser una festa amb tots els seus seguidors i els músics que els han acompanyat.
«Hem pensat que per posar punt final a aquesta etapa el mi llor és fer un repertori amb una tria de les cançons que hem fet, des de la nostra primera maque ta fins a l’últim disc», explica Albert Gens, baixista de la ban da. D’aquesta manera, apunta, «totes les persones que vinguin al concert tindran el seu mo ment: les que ens segueixen des del començament i les que s’hi han enganxat més endavant». Entre la llista, afegeix Gens, «hi ha unes quantes cançons que fa molt de temps que no toquem i que hem decidit recuperar, i també alguna versió inèdita, que no hem fet mai».
En aquesta festa de comiat, Terra Ferma també s’ha volgut fer acompanyar de músics i ban des importants per a ells. «Hem buscat persones que han sigut properes a nosaltres en un mo ment o altre de la nostra exis tència, i tindrem col·laboracions d’artistes com Plombiers, Enric
Blanc, que en el seu dia cantava a Rereguarda, o És cosa de tres».
En aquest sentit, el músic asse nyala la importància de tenir al seu costat músics com el mateix Enric Blanc, i el que la banda Re reguarda va significar per a ells: «Vam començar junts i ens vam donar molt de suport, al comen çament ens deixàvem material i fèiem concerts plegats, perquè tots dos érem d’aquí i quan co mences necessites qui et doni un cop de mà».
El programa de la nit de Ter
ra Ferma preveu l’obertura de portes a les 21 h. La música ar rencarà a les 21.40 h. amb Radio Reggae, que donarà pas a la ban da protagonista cap a les 22.50 h. Després de l’actuació de Terra Ferma, cap a les 00.50 h., entra rà en escena Mestral Roig Dj Set, fins al final de festa, previst a la 1.30 h. L’entrada és gratuïta.
«Terra Ferma sempre ha sigut un projecte molt nostre, i per això hem decidit que l’havíem d’acabar de la millor manera possible, amb un últim concert que a més serà el número 100», explica l’Albert. «Hi ha vega des què t’adones que el millor és parar. Les coses no es poden
forçar, i menys en un grup com el nostre, que mai ha treballat amb cap productora ni disco gràfica. Sempre hem fet el que hem volgut i això ens ha donat molta llibertat, però a la vegada tot passa per tu, i de vegades trobes a faltar una mica d’ajuda o suport. En una situació així, cal estar al 100%, i pel nostre moment vital, en què tots estem entrant en el mercat laboral i vo lem tenir la nostra experiència professional, tot això es fa més difícil de gestionar», assegura. Així i tot, el músic subratlla que «fa molta il·lusió mirar enrere i veure que allò que va començar entre quatre amics de l’insti ha sigut un projecte de vuit anys, cent concerts, dos discos i dues maquetes. La trajectòria és més que positiva i n’estem orgullo sos».
Estat del cel Domini del cel serè en general, o poc ennuvolat per al gunes franges de núvols alts a la meitat sud i del terç oest del país. Per altra banda, hi haurà estrats baixos al nord de la depressió Central fins a migdia. Hi haurà intervals de núvols baixos a punts del litoral i prelitoral central i sud que, a partir de la tarda, podran deixar el cel mig o molt ennuvolat, sobretot al litoral.
Són probables alguns ruixats localment moderats a punts de la Costa Daurada i de la Costa Central. S’acu mularan quantitats minses o localment poc abundants.
Completeu